Número 1

ABRIL, 2014

Les nostres viles

• Benvolguts, justícia que coneguem • Benvolgudes, el que els seus vilatans ens volen explicar. • Els Alamús Em plau presentar-vos el més important que Us convido a compartir • Entreteniments té la comarca del Se- amb tots els que hem • Alimentació grià, els seus pobles i la elaborat i fet possible seva gent. En aquest aquest número de la • Consells mèdics número de la revista revista la riquesa de la d’hivern, hi ha 3 viles nostra comarca i a se- • Activitats protagonistes, Alpicat, guir animant-vos per- • Lectura Alcoletge i els Alamús; què ens envieu infor- elles són les que ens mació dels nostres po- han enviat informació bles, perquè esperem, per compartir amb la per al proper número, Sumari: resta de la nostra tenir uns quants muni- comarca. Creiem des cipis més que vulguin Presentació 2 del Consell, que és de ser protagonistes. La vila d’Alcoletge 3 La vila d’Alpicat 5 La vila dels Alamús 8 Què volem saber de… l’ictus? 11 Entreteniments Salut 16 Causes Tractament Aliments 19 Conviure Molt a dir 22 Símptomes Prevenció Fem comarca... 23 amb l’ictus Llibre recomanat 26 Diagnòstic Adaptació

Número 1 Revista dels Sèniors del Segrià

Presentació

Benvolguts, benvolgudes,

L´edat ens dóna arrugues però també experiència i perspectiva. Cada edat té les seves in- quietuds i necessitats i per això crec que la confecció i l´edició d´una revista específica per a vosaltres i que feu vosaltres és la millor eina que podem posar a les vostres mans des del Consell Comarcal del Segrià. Aquest és el primer número d’un nou format de la revista que espero que sigueu capaços de fer-vos vostra, on expliqueu el que us agradaria que hom sabés del vostre municipi, on pugueu escriure poemes que voleu compartir, anècdotes i tot allò que penseu que pot in- teressar a gent de la vostra generació. Per acabar, intentarem recomanar-vos un llibre. També podeu ajudar, fent les vostres pròpies recomanacions. Ja sabeu,mantenint la ment ocupada i alimentant-la endarrerim l´aparició de la demència i l´Alzheimer.

La periodicitat serà estacional, és a dir, que em farem una a l´hivern, primavera, estiu i tardor. Cada estació té les seves característiques i les intentarem aprofitar. Vosaltres sou els protagonistes i sabeu el que voleu i necessiteu. Desitjo que amb els nú- meros successius anem millorant per fer-la a la vostra mida perquè sigui la vostra Revista dels Sèniors del Segrià .

Aprofito per encoratjar-vos a enviar-nos, com han fet Alpicat, Alcoletge i els Alamús, als quals felicito per la feina feta, informació dels municipis de la comarca. I a aquests poetes amagats, que de ben segur tenim, animar-vos a publicar a la revista.

No vull acabar sense manifestar el meu més sincer agraïment a la Mari Moreno que ha fet possible la confecció i l’elaboració final del projecte.

Neus Ramonet i Sucarrat Vicepresidenta del Consell Comarcal del Segrià Pg. 2

Número 1

La vila d’Alcoletge

Es troba al Segrià, , a És un poble per viure sa i res- Un museu d’interpretació de l’est de la capital, a nou km, pirar aire perfumat de les la Guerra Civil i juntament un al marge esquerre del riu Se- flors. alberg del peregrí. El camí de gre i a un km d’aquest. Sant Jaume travessa el terme Tenim uns edificis que són per municipal. A la falda d’un turó encarat a a destacar. Per exemple, el l’est es forma el nucli urbà, al poliesportiu, per celebrar fes- L’Ajuntament, un edifici nou voltant de l’església. tes, esports i esdeveniments; on hi ha la Llar de Jubilats. piscines municipals i esbarjo; Antic forn de pa De dalt el turó es pot veure el Fa anys que uns veïns solament el mirador, un espai de natura, riu Segre i d’altres pobles com el fan servir com a poble dor- on hi ha una vista de molta Caseta dècada dels 50 la capital i, mirant a l’est, la mitori. Això comporta que llargada i amplada. major part del terme i més molts no ens coneixem i altres pobles. Un edifici per a fer la vida més jubilats no s’acomoden a les agradable a unes persones defi- activitats i no es fan socis de la A la primavera, quan floreixen cients anomenat ASPAMIS per llar de jubilats i per tant la els arbres fruiters, sembla una a nois i noies; també per a relació s’allunya. catifa de colors per totes ban- persones més grans. des del poble.

Activitats de patinatge, música les ha d’aplaudir, perquè no és i segons les activitats que Julià Carbonell, coral, escacs. tant fàcil de fomentar i tirar s’ofereixin, agruparia més als A la primavera Els timons, associació de do- endavant un conjunt de perso- habitants del poble. nes, que aglutina la major part nes de qualsevol associació per quant floreixen els Segurament em deixo d’habitants, joves i més grans, conjuminar les tasques a fer. d’esmentar moltes més coses arbres fruiters, i altres que no anomeno i que El poble d’Alcoletge ha tingut que anteriorment descric i hi són, no perquè no tenen i té molt contacte amb la pro- poden ser tan importants sen- Alcoletge és una importància, perquè totes elles pera partida de Granyena, a la sibles i interessants com aques- tenen la tasca d’agrupar als catifa de colors... contrada entre el poble i Llei- tes, que pacientment llegiu en veïns i fer una vida més huma- da. aquest escrit senzill, però es- na i social que s’anomena “fer cric amb tota la bondat, per no poble”. També s’està arrenglant el ferir o faltar ningú. tossal dels Morts, darrere Es diu que la unió fa la força. A l’església, on es preveu fer un Gràcies, les persones que han portat a amfiteatre. Això més endavant terme aquestes associacions se Francisco Bosch Coll

Pg.3

Revista dels Sèniors del Segrià Número 1

Centre d’Interpretació Ermengol Piró

El front del Segre, durant la Civil Ermengol Piró, el que es Guerra Civil Espanyola, va pretén és preservar tot aquest suportar durant nou mesos el patrimoni documental, fo- conflicte armat que va afectar togràfic, arquitectònic, testi- directament la població civil, i monial, etc., del seu deteriora- va deixar els pobles destruïts i ment i possible desaparició, despoblats en molts casos. Des així com donar-li el suficient de l’abril de 1938 fins al gener relleu perquè estigui a l’abast de 1939, aquests territoris van del públic en general i dels ser testimoni de sagnants com- estudiosos en particular. bats que van deixar nombrosos vestigis de la guerra que ningú hauria d’oblidar per evitar que es pugui repetir. Des del Centre d’Interpretació del Patrimoni de la Guerra

La finestra dels records

Festa a Alcoletge Abans, per falta de mitjans per combatre-la , només sentir el nom de “pesta” tothom romania aterrit. Una de les pestes més temudes era el còlera, no endebades a Cata- lunya, al llarg de la seva història, havia mort molta gent per aquest motiu. També hi hagué altres pestes. En temps de Pere el Cerimoniós, el nostre rei va veure com la població catalana queia malmesa a partir de 1348 perquè unes naus italianes van encomanar a la pobla- ció catalana la pesta bubònica o pesta negra. Precisament fou el rei Pere el Cerimoniós qui, el dia 2 de juny de 1386, va vendre, a la Paeria de Lleida, per 7.000 sous catalans, els imperis i la jurisdicció d’Alcoletge. Arran de la Guerra dels Segadors, Alcoletge fou un dels pobles que va romandre deshabitat. Abans d’acabar el segle XVII, la Paeria lleidatana, però, va prendre me- sures per a repoblar-lo. Quan, de nou, el poble va ser repoblat i els menuts torna- ven a córrer i a jugar pels carrers, van tornar a venir aquelles pestes que feien tre- molar tothom. Ara era el còlera. Doncs bé, a Alcoletge van trobar una solució per estar tranquils i evitar que els afectés aquella terrible malaltia. Sabeu com ho van fer? Doncs van acudir a la Mare de Déu del Carme. I es veu que tot va ser com posar oli en un llum. Ningú a Alcoletge va morir ni va posar-se malalt. Per això avui encara recorden aquest fet, i agraïts ho celebren amb una festa. Joan Bellmunt i Figueres

Pg. 4

Número 1

La vila d’Alpicat El poble d'Alpicat o Vilanova decorada amb ceràmica, imi- 15 de maig, la festa de Sant d'Alpicat es troba al centre del tant la destruïda durant la Isidre. L'Onze de Setembre és terme, a 264 m d'altitud, do- guerra de 1936-39. tradició fer l'Aplec de la Cut- minat al NE pel tossal Gros. Entre les entitats culturals xipanda, el nom del qual fa L'edifici més notable de la destaca la Societat Cultural referència a un plat típic fet a població és l'església parroqui- Recreativa la Unió (1920), que base de conill, llonganissa, al de Sant Bartomeu, feta a la fi porta a terme activitats cultu- del segle XVII (façana barroca, cargols, costella de porc, rals i lúdiques. La festa major campanar vuitavat, amb l'inte- pebrot, albergínia, tomàquet i se celebra el dissabte més pro- rior neoclàssic) sobre una d'an- ceba; al vespre es fan focs per a Sant Bartomeu (24 terior, de la qual procedia una d'artifici. El primer diumenge agost). imatge de Santa Maria de març es fa la matança del (perduda el 1936), titular d'u- El cap de setmana més proper porc i per Setmana Santa se na capella instituïda el 1525. al 20 de gener es fa la festa de celebren processons. La part superior del temple Sant Sebastià i Sant Antoni, fou reconstruïda el 1989 amb amb la benedicció d'animals; i una cúpula de nova estructura el cap de setmana següent al

Indrets del terme

El nucli original d'Alpicat s'ha és formada per les urbanitzaci- per una sèquia on es trobaven eixamplat en les zones urbanit- ons de Buenos Aires, la Miran- diversos molins del tipus bar- zades del pla de Montsó i el pla da i la Sardera. A mà dreta de quiforme i fragments de cerà- de la Sardera, de manera que la carretera, entre aquestes mica a mà: fons plans, vores Zona d’equipaments ha format un continu gairebé dues zones, hi ha la urbanitza- bisellades, decoració plàstica ininterromput. La primera, a ció de les Bruixes, i entre de cordons, etc. integrats en la zona menys de mig km al S del nucli aquesta i el pla de la Sardera, urbà d'Alpicat, és formada per l'anomenada Terra Baixa.El verda per compartir- les urbanitzacions de l'Hostal jaciment del tossal de la Teule- la i gaudir-la del Lluc, les Moreres, el Rec ria Vella, de l'edat del bronze i Nou, Rafel i la Terra Ferma. principi de la del ferro, és un tothom La segona, als peus de la carre- tossal amb el cim destruït i tera N-240 de Lleida a Osca, amb un replà al peu, envoltat

El parc del Graó

L'any 1979 l'Ajuntament d'Al- raonament era que les ins- van ubicar les altres zones fins picat va encarregar als arqui- tal·lacions esportives durant la a lligar-les totes amb el nucli tectes Espinet i Ubach la re- setmana les utilitzarien els urbà. dacció d'unes normes subsidià- escolars i els caps de setmana ries en les quals s'havia d'enca- les diferents entitats esporti- bir entre d'altres les zones ves, i si la zona verda també d’equipaments escolars i es- estava integrada, en gaudiria portius i també delimitar la tothom. zona verda. Aprofitant que en la part nord Des de l'Ajuntament es va del poble, i separat del ma- insistir que aquestes zones teix. ja hi havia el camp de Pg. 5 havien d'estar agrupades; el futbol, a continuació es

Revista dels Sèniors del Segrià

Noms il·lustres fills d’Alpicat Serés Ibars (1888(1888----1928)1928) Professor, cirurgià, uròleg i escriptor • Va néixer a Alpicat el dia 3 d’abril de 1888. • Estudià batxillerat a l’institut de Lleida. Graduat al juny de 1904. • Es traslladà a Barcelona per estudiar a la Facultat de Medicina. • Va ésser preparador anatòmic a la càtedra d’Anatomia, de 1908 a 1911. • Alumne intern de Medicina Legal i Toxicologia, de 1910 a 1911. • Grau de Llicenciatura en Medicina, juny de 1911. • Grau de Doctor en Medicina i Cirurgia, als 24 anys, març de 1912. • Ajudant honorari agregat a la clínica de vies urinàries de la Facultat de Medi- cina de Barcelona, de 1911 a 1914. • Ajudant honorari agregat al Departament d’Anatomia de la Facultat de Medicina de Barcelona, de 1911 a 1914. • Catedràtic numerari, per oposició, d’Anatomia Descriptiva i Embriologia de la Facultat de Medicina de Granada, als 26 anys, maig de 1914. • Professor de l’especialitat d’urologia a la Facultat de Medicina de Granada, desembre de 1914. • Catedràtic numerari d’Anatomia Descriptiva i Embriologia, per concurs de trasllat, de la Facultat de Medicina de Sevilla, als 27 anys, desembre de 1915. • Professor de l’especialitat d’urologia a la Facultat de Medicina de Sevilla, desembre de 1915. • Catedràtic d’Anatomia Descriptiva i Embriologia, per concurs de trasllat, de la Facultat de Medicina de Barcelona, als 33anys, desembre de 1921. Degà de la Facultat de Medicina de Barcelona, octubre 1924. Currículum cedit per gentilesa de la família Serés (ca l’Agustí) d’Alpicat, en commemoració del 75è aniversari de la seva mort El Centre d’Educació Infantil i Primària d’Alpicat i una plaça del municipi porten el nom d’aquest il•lustre fill d’Alpicat, el Dr. Serés.

El 26 de juliol de 2003 es commemorà el 75è. aniversari de la seva mort, amb la col•locació d’una placa a la seva casa natal i amb una glossa de l’Excm. i Mgfc. Sr. Joan Viñas, rector de la Universitat de Lleida i doctor en cirurgia, sobre la personalitat i la trajectòria del Dr. Manuel Serés i Ibars.

Pg. 6

Número 1

Alpicat al Dr. Serés

A Alpicat el record del doctor Serés és ben pre- sent, com ho demostra l’homenatge del poble en dedicar-li una plaça, així com l’escola que porta el seu nom.

Mossèn Pere Pujol i Amorós Mossèn Pere Pujol Amoròs celebrant la primera comunió a l'església de Sant Bartomeu

Notícia de la mort de Mossèn Pere Pujol

El diari La Mañana de Llei- da es va fer ressò de la mort de mossèn Pere Pujol i Amorós l'any 1972

Pg. 7

Número 1 Revista dels Sèniors del Segrià

La vila dels Alamús

Relat d’un viatge

Un dia ple d’història i de cultura

Pg.8

Número 1

Pg.9

Número 1 Revista dels Sèniors del Segrià

La germanor d’un poble

Una mica d’història

Els Alamús pertany a la comarca del Segrià, limita a l’est amb el Pla d’Urgell. Es troba molt ben comunicat per autovia, a 10 km de Lleida i 17 de . L’altitud és 212 m i té 2.022 ha. de superfície. El 2006 es compten uns 724 habitants. El terme rep les aigües dels canals d’Urgell i té agregat el nucli de Vencilló. El nostre topònim prové del nom propi germànic Adalmodis. El nom apa- reix per primer cop en un document eclesiàstic de 1168, en què l’església consta com una pabordia del capítol de Lleida. El municipi fou considerat carrer de Lleida fins a l’aplicació del Decret de Nova Planta l’any 1717. El document més antic del que tenim constància es troba a l’Ajuntament, on consta el nomena- Pg.10 ment d’un “bayle” i regidors, ja com a municipi independent.

Número 1

Entreteniments Sopa de lletres

Pg.11

Número 1 Revista dels Sèniors del Segrià

Què és la sopa de lletres?

La sopa de lletres és Les paraules es poden indi- pregunta-repte. La graella un passatemps que consis- car en un llistat, amb di- pot tenir diferents formes, teix a localitzar una sèrie buixos o anunciant el tema si bé la més habitual és la de paraules en una graella Variacions de la sopa de de forma de rectangle. plena de lletres, de manera lletres són la sopa Per trobar les paraules no- que es pugui llegir en ver- sil·làbica, on en comptes més cal paciència i capaci- Mantenir tical, horitzontal o diago- de lletres soles la graella tat de lectoescriptura. Per activa la ment conté combinacions de nal. Alguns mots estan en això la sopa de lletres és un és tenir cura sentit invers i junt amb dues o tres lletres, i l'enca- dels passatemps més sen- combinacions sen- denada, on trobar les pa- zills . de la nostra se significat per augmentar raules permet llegir, amb salut . la dificultat. les lletres sobreres, un missatge que respon a la

Què és el sudoku?

Sudoku (japonès: 数 El joc es compon d'una vertical o en cada regió. 独 sūdoku ), sovint escrit graella de 9×9 cel·les sub- Els numerals en també Su Doku , és un dividida en 9 subgraelles els sudoku es fan servir trencaclosques de de 3×3 anomenades re- només per conveniència, col·locació que requereix gions. Donats uns quants sense que existeixi cap només paciència i una cer- nombres inicials, l'objectiu relació aritmètica entre ta habilitat lògica, si bé és col·locar un nombre de ells. De fet, pot fer-se alguns trencaclosques po- l'1 al 9 en cada cel·la de tal servir qualsevol tipus de símbols, lletres, for- den ser realment difícils de manera que mai coinci- mes, colors…, sense alte- resoldre. deixin dos nombres iguals en cada línia horitzontal, rar-ne el funcionament.

Pg.12

Número 1

SUDOKU

Dediquem cada dia uns minuts a l’exercici mental

Pg.13

Número 1 Revista dels Sèniors del Segrià

Página 14

Número 1

Página 15

Número 1 Revista dels Sèniors del Segrià

Què volem saber de… l’ictus? L'ictus és el conjunt de que es coneix amb dife- manifestacions agudes d'un rents noms: feridura, apo- grup de malalties que es plexia, vessament cerebral, caracteritzen per causar embòlia cerebral, trombosi una alteració de la circula- i alguns altres. ció de la sang al cervell. L’ictus afecta sobretot la Aquesta alteració consis- població d’edat avançada, teix en el taponament o el tot i que el nombre de per- trencament d'una artèria, sones afectades menors de que fa que no arribi sang a 65 anys és important (el una part del cervell i que, 24% l’any 2010). És la per tant, les cèl·lules cere- primera causa de mort brals morin. entre les dones catalanes i Ictus és el nom científic del la tercera entre els homes.

Causes

Hi ha diferents tipus d'ic- ció sanguínia, és a dir, per ponament d'una artèria tus segons les causes que el manca d'oxigen cerebral també pot ser És la primera provoquen: (isquèmia). Aquest tapona- degut a un coàgul provi- causa de mort ment pot tenir diverses nent d'una altra part del • entre les dones Ictus isquèmic : es causes. Pot ser degut a cos, per exemple del cor, i produeix quan s'altera l'ar- l'estrenyiment o el blo- en aquest cas parlem d'em- catalanes i la ribada de la sang a una àrea queig de les artèries que bòlia cerebral. tercera entre els del cervell a causa d'un van al cervell perquè es Ictus hemorràgic : les homes. taponament en una artèria diposita colesterol a la pa- artèries es trenquen a cau- cerebral o precerebral. ret arterial, i és un procés Això fa que les cèl·lules conegut com a arterioscle- sa, generalment, d'elevaci- cerebrals de l'àrea afectada rosi o ateromatosi. El ta- ons de la pressió arterial. morin per manca d'irriga-

Símptomes

La característica principal • pèrdua o dificultat de bri i incapacitat per cami- de l'ictus és que els signes i la parla nar símptomes apareixen de • forma sobtada. N'hi ha • pèrdua de força o pa- mal de cap molt intens alguns que ens poden aju- ràlisi en un cantó del cos o i sobtat, no habitual dar a identificar un ictus: de la cara L'ictus transitori presenta els mateixos símptomes, • • pèrdua de sensibilitat debilitat que afecta una però desapareixen ràpida- banda del cos en un cantó del cos o de la cara ment sense deixar seqüe- • les. Això no vol dir que pèrdua de visió en un Pg.16 ull o parcial en tots dos • inestabilitat, desequili- sigui menys important.

Número 1

Diagnòstic i Tractament

Si se sospita que una per- Com més temps passa entre sona pot tenir un ictus, l'inici dels símptomes i el cal demanar-li que faci diagnòstic, menys possibili- Deixar de fumar tres accions: somriure tats hi ha de tractar l'ictus i (per veure si hi ha asime- més de presentar seqüeles redueix el risc de tries en la mobilització permanents. Hi ha tracta- patir infarts de cor de la cara), aixecar els ments que només són eficaços dos braços (per constatar en les primeres hores de la o ictus, càncer i si hi ha debilitat o malaltia. Per això és fona- altres problemes de pèrdua de força) i parlar. mental per a l'atenció urgent Si la persona no en pot avisar com més aviat millor salut. fer alguna, cal avisar els els serveis d'emergències i serveis d'emergències explicar-los els símptomes. trucant al 112.

Prevenció i adaptació El risc vascular és la probabili- quals sí que es pot incidir, que Hi ha tres recomanacions im- tat de patir una malaltia de les són: portants per aconseguir un artèries i va associat a la in- estil de vida saludable, que • la hipertensió arterial fluència dels factors de risc redueixi el risc vascular: vascular, que causen la lesió • el colesterol Una alimentació sana i de les artèries. Aquests factors poden aparèixer individual- • la diabetis equilibrada : feu tres àpats al dia i comenceu-lo amb un ment o sumar-se en una ma- • l'obesitat teixa persona, cosa que fa que petit esmorzar. Limiteu l'ús de el risc es multipliqui. • el sedentarisme greixos saturats, utilitzeu oli d'oliva, eviteu l'excés d'ali- Hi ha factors de risc no modi- • el tabac ments dolços i beveu cada dia ficables (com l'edat, el sexe i • l'alcohol d'un litre a un litre i mig d'ai- la genètica) sobre els quals no es pot actuar, i altres sobre els gua.

Si preneu begudes amb alco- el risc de patir infarts de cor o persona viu de forma diferent hol, feu-ho amb moderació. ictus, càncer i altres proble- la seva situació. És difícil que mes de salut. els familiars i els cuidadors • Exercici físic : crema prenguin consciència de com calories, ajuda a controlar els Haver patit un ictus pot ha de continuar la vida de les nivells de colesterol i la diabe- deixar alteracions importants persones afectades per un ic- tis i redueix la pressió arterial. del moviment, la parla, la tus. El seu comportament i el També enforteix el múscul visió, la sensibilitat i les emo- seu pensament poden semblar cardíac i fa més flexibles les cions. La pèrdua parcial o de vegades incoherents, i te- artèries. Per fer exercici en la total d'aquestes funcions com- nen dies bons i dies dolents, rutina diària podeu caminar o porta discapacitat i implica un amb més o menys irritabilitat. anar amb bicicleta en lloc d'a- canvi de vida per a la persona És important remarcar que gafar el cotxe, pujar escales, afectada i la seva família. encara que persisteixin altera- fer activitats i feines que re- Segons el grau d'afectació pot cions motores, sensitives o Pg.17 quereixin cert exercici físic, ser difícil tornar a la vida nor- altres, s'ha d'aprendre a con- ballar, etc. mal, però no es pot parlar de viure-hi. Deixeu de fumar : redueix manera genèrica, ja que cada

Número 1 Revista dels Sèniors del Segrià

Fragilitat emocional i discapacitat

L'ictus pot tenir sovint un tant en siguin conscients. per caminar, com ara fèru- impacte en les emocions les o crosses, que els pro- Cal adaptar el domicili Conviure amb de les persones afectades, habitual segons el grau fessionals hagin indicat. que es manifesta en el que d'afectació de l'ictus. Una Cal consultar amb els assis- l’ictus s'anomena "fragilitat emo- part del cos ha perdut for- tents socials del municipi o cional", que pot ser degu- ça, coordinació, sensibili- del barri els ajuts per a da a la mateixa malaltia i a tat i reflexos i el risc de discapacitats. Poden ajudar la dificultat d'assumir les caigudes és més gran. a tramitar el reconeixe- discapacitats que ha pro- ment o la revisió de grau duït. També hi influeix la Caldrà enretirar catifes i mobles, evitar cables per de discapacitat –que repre- personalitat d'abans de sentarà avantatges- i acon- terra, tenir bona l'ictus. Aquesta situació sellaran sobre altres qües- requereix parlar-ne amb il·luminació i, per cami- tions . els professionals i que les nar, dur un bon calçat anti- persones que estan al vol- lliscant i fer servir els ajuts

Pg.18

Número 1

Aliments Alimentació La majoria de persones grans gasten menys energia que les joves o adultes. És per això que cal que mengin de tot, encara que ho facin en menys quantitat. És molt important que la seva alimentació sigui equilibrada, variada, suficient i adaptada a les característiques fisiològi- ques de la persona.

Recomanacions generals

• Fer 4 o 5 àpats diaris. • Consumir aliments variats en quantitats moderades. • Menjar asseguts i en una bona postura. • Seguir una regularitat horària, i mantenir els horaris dels àpats. • Mantenir un pes estable. Es recomana pesar-se un cop al mes. • Consumir diàriament carn, peix, ous i làctics (alternant 2 racions d’aquests aliments). • Consumir diàriament 2-4 racions de làctics. • Augmentar el consum de farinacis i fibra. • Disminuir el consum de greixos d’origen animal (carns greixoses, embotits, paté). • Fer una dieta rica en calci (llet descremada, iogurts, formatges o fruita seca). • Moderar el consum de sucres i sal. • Utilitzar oli d’oliva tant per cuinar com per amanir. • Beure sovint encara que no es tingui set. • Ser prudents en el consum d’alcohol, sobretot si es prenen fàrmacs. • Evitar begudes estimulants al vespre (cafè, te)

Pg.19

Número 1 Revista dels Sèniors del Segrià

Colesterol

En cas de tenir uns nivells fresca. de colesterol elevats, • l’alimentació equilibrada Consumir llets i làctics Recordeu que descremats. és el primer pas per a la menjar bé i prevenció i el tractament. • Utilitzar oli d'oliva per En aquest cas es recomana: cuinar i amanir. sense sal, pot • Reduir el consum de • Consumir fruits secs desminuir el rovell d’ou, carns greixo- amb mesura, perquè apor- risc de patir un ses, embotits, foie gras, ten moltes calories. fetge, cervell, pastisseria, ICTUS. menjars precuinats, man- • Moderar el consum tega, llard, etc. d’alcohol, café i te. • Augmentar el consum de verdura, llegums i fruita

Pg.20

Número 1

Aliment protagonista : espinacs A Catalunya es cultiven alt contingut en vitamines i sats en bosses de plàstic o espinacs majoritàriament a minerals. Per això, són bé congelats. Quan vagis a les comarques de Barcelo- molt aconsellables en comprar, recorda consu- na (Baix Llobregat i Mares- l’alimentació de persones mir productes de casa nos- me), al Camp de Tarrago- grans, així com d’infants tra. na i a les Terres de l’Ebre i (vegeu els consells de se- Consells de seguretat la Plana de Lleida. guretat alimentària) i ado- alimentària lescents.

Beneficis nutricionals Al mercat Segons els especialistes, no

és recomanable oferir espi- Els espinacs aporten nutri- Quan anem al mercat a nacs i bledes a infants me- ents molt interessants. Són comprar els espinacs la nors d’un any ni tampoc una bona font d’aigua, de majoria de cops els podem fer-ho més d’una vegada al fibra i aporten molt poques comprar en manats, enva- dia quan tenen d’1 a 3 Als infants menors calories. Cal destacar un anys. de 3 anys se’ls ha de limitar la Alguns vegetals de fulla Sempre els podem conge- en manat, una vegada a ingesta d’espinacs. com els espinacs i les ble- lar de forma senzilla. Aga- casa, els posem en una des tenen, de forma natu- fem els espinacs, els nete- bossa amb uns petits fo- ral, un contingut més ele- gem amb aigua per treure rats. D’aquesta manera els vat de nitrats que altres la sorra que puguin tenir i podrem conservar més aliments. els escaldem. Després els temps al frigorífic. Un consell escorrem i els fiquem en Què es consumeix? bossetes al congelador. D’aquesta forma evitem Què pots fer si has Les fulles i la tija, i ens les llençar menjar. També és comprat una quantitat podem menjar crues o cui- important que quan com- excessiva d’espinacs tes. prem els espinacs frescos frescos?

La recepta: espinacs, avellanes i panses

Ingredients per a 4 persones: Elaboració En una paella a foc viu, afegiu unes gotes d’oli i tireu-hi les 4 manats grans d’espinacs. Poseu a remullar les panses panses. Salteu-les durant 30 dins el vi. 50 g d´avellanes torrades i segons. pelades. Renteu i talleu els espinacs. Afegiu els espinacs nets i ho Escorreu-los. 1 copa de vi dolç. salteu tot plegat fins que hagin Reserveu unes quantes avella- perdut l’aigua. Salpebreu-ho. Un bon grapat de panses se- nes i tritureu la resta amb l’oli ques. En un plat, poseu els espinacs i d’oliva, unes gotes de vinagre i ho salseu amb el xarop de vi i 1 taronja. sal. el triturat d’avellanes. Vinagre de vi. Escorreu les panses. Poseu el Pg.21 Ratlleu una mica de pell de vi en un cassó i feu-lo bullir 100 g d´oli d´oliva. taronja pel damunt. fins que redueixi i faci textura Pebre i sal . de xarop.

Número 1 Revista dels Sèniors del Segrià

Encara tenim molt a dir

Dia internacional de la dona treballadora

Amb pas ferm

Caminaràs amb pas ferm si On hi hagi un arbre a plantar El plantes tu. On hi hagi un error a esmenar L’esmenes tu. On hi hagi una carícia expectant L’acarones tu. On hi hagi un esforç a fer T’ofereixes tu. On hi hagi un dret a defensar L’exigeixes tu. Sigues tu qui traça i desbrossa la ruta.

Llar de Jubilats 8 març 2014

Pg.22

Número 1

Fem comarca, fem país

Des del Consell Comarcal s’han organitzat diverses xerrades i activitats. Unes ja s’han realitzat, altres estan pendents de confirmar. Per a aquest any es mantenen els que teníem ofertats fins ara:

Gestió del dol Cura dels peus-podòleg Ball de saló amb els companys del Down.

Els nous que s´oferten aquest any seran: Com millorar l’autoestima en la gent gran Taller de formes i complements Pendents d’acabar de confirmar: -Testament vital -Mort digna -Funcionament de la banca ètica -Seguretat i maltractaments a la gent gran -Desfilada de moda i complements de la gent gran

IMPORTANT Els diferents casals han de sol·licitar els cursos al Consell Comarcal, que es qui tramitarà la sol·licitud. Això vol dir que hauran de fer una previsió dels cursos que volen i per a quan els vo- len perquè els ponents es puguin organitzar. Caldrà registre d’entrada per si coincideixen en el temps 2 sol·licituds.

Pg.23

Revista dels Sèniors del Segrià Número 1

Conferència-col·loqui sobre les pensions de viduïtat El dia 22 de gener es realitzà, amb notable èxit al Consell Comarcal del Segrià, una con- ferència-col·loqui sobre un tema actual i can- dent, les pensions de viduïtat, la seva realitat actual, d'on venim, on estem i que s'està fent per intentar dignificar l'injusta situació d'inde- fensió política i institucional a la qual està abocada la major part de les nostres vídues. L'exposició va córrer a càrrec de la presidenta de l'Associació Ciutadana pels Drets a les Do- nes, Sra. Antònia Hernàndez, i la seva vice- presidenta, Sra. Joanna Torruella.

Des de l'any 2000, que és quan es constitueix l'Associació i malgrat el seu esforç, les 730.000 signa- tures aconseguides a favor de la seva causa, una proposició de llei i la recomanació al Congreso de los Diputados per part dels signants del Pacte de Toledo, aquest col·lectiu només ha aconseguit mo- dificar la base reguladora del 45 al 52 %, molt lluny del 70 % que s'ha proposat des dels diversos organismes i institucions i a anys llum del 100 % que es reclama des del col·lectiu que representen.

Un acte conscienciador i alhora aclaridor que ha desembocat en la proposta per part dels assistents que des del Consell Comarcal es valori la creació d'una delegació de l'Associació a les comarques de Ponent. Mentrestant, ells i elles es seguiran manifestant puntualment cada mes, el dia 25, a les 11 hores, per defensar viure la vellesa dignament, amb la confiança d'ésser escoltats.

Pg.24

Número 1

Presentació 7è Congrés Nacional de la Gent Gran

El dia 8 d’abril, a les 16.00 aquest Congrés perquè al cap hores, a la sala de plens del i a la fi hi hagi una gran parti-

Consell Comarcal del Segrià, cipació, principalment de va tenir lloc la presentació totes les persones i associa- del 7è Congrés Nacional de cions de gent gran de Cata- la Gent Gran, que es farà a lunya. Per això s’estan orga- Barcelona el proper dia 1 nitzant arreu del territori d’octubre de 2014, i va anar diferents jornades de presen- a càrrec del director del Ser- tació d’aquest 7è Congrés, vei Territorial de Benestar i amb l’objectiu de motivar la Família a Lleida, Sr. Josep reflexió sobre les temàtiques Maria Forné. que afecten a aquest col·lectiu cada vegada més El Govern de la Generalitat ampli. vol donar la màxima difusió a

Entitats representades

1. Llar de Jubilats Sant Roc 8. Associació de Jubilats Ver- 15. Llar de Jubilats Joan Car- d’Albatàrrec ge del Loreto de les La Mercè de Lleida 2. Llar de Jubilats Sant Mi- 9. Llar de Jubilats de Maials 16. Llar de Jubilats El Pilar quel Arcangel d’Alcoletge de Lleida 10. Associació de Gent Gran 3. Llar de Jubilats Joan Ban- Sant Isidre de Montoliu de 17. Llar de Jubilats Santa yeres Cateura d’ Lleida Teresina de Lleida 4. Llar de Jubilats d’ 11. LLar de Jubilats Sant 18. Llar municipal Bonaire de Antolí de Rosselló Lleida 5. Llar de Jubilats i Pensio- nistes d’Alpicat 12. Llar de Jubilats Sant Se- 19. Llar de Jubliats Secà de bastià de Vilanova de Segrià Sant Pere de Lleida 6. Llar de Jubilats Sant Mi- quel d’ 13. Coordinadora de Lleida 20. Llar de Jubilats de Raimat 7. Llar de Jubilats de Bena- 14. Llar de Jubilats Pardinyes 21. Llar deJubilats de Sucs vent de Segrià de Lleida

Delegats escollits Titularts Sra. Mercè Picó Oró Suplents Sr. Josep Pueyo Ferrer Sra. Carmen Almacellas Sra. Ma. Visitación Martínez Burgués Samplon Sr. Josep Barbé Gilart Sra. Marta Sebe Prats Sr. Joan Mesull Salat Sra. Pepita Jové Miró Sra. Núria Estanuy Arauz Sr. Jesús Casado Ruiz Sr. David Ganau Torrent Pg.25 Sr. Xavier Calatayud Bonet Sr. Josep Albella Salvadó Sra. Teresa Farragut Cla- riana Sr. Eduardo Batlle Roco

Número 1 Revista dels Sèniors del Segrià

Alimentem la ment Llibre recomanat Victòria Cardona, nascuda a Barcelona, és Editorial LaButxaca, grup escriptora i professora i s’ha especialitzat en 62, any 2011 orientació familiar. És conferenciant a Catalunya i a la resta de l’Estat sobre temes pedagògics en Victòria Cardona; pròleg escoles, associacions, fundacions, etc. Col·labora de Maria Carme Roca. regularment en ràdio, en diverses publicacions i Reflexions, anècdotes i en portals d’Internet. Ha publicat vivències sobre la comuni- diferents llibres per a l’educació cació entre pares, fills i dels fills i manté actualitzat el seu avis. Amb vivències de portal: l´autora de la dècada dels www.vidadefamilia.org 70.

Comentaris sobre el llibre

Com es poden conciliar els punts de vista diferents, i de vegades enfrontats, d’avis, pares i néts? Quines pautes han de seguir els pares joves per preservar l’autonomia de criteri a la Una lectura per llar, sense interferències i imposicions que la destorbin? Amb quina actitud reben els pares i compartir pares i els avis l’entrada a l’adolescència dels més petits de casa? Els avis, poden exercir el seu pa- per en l’escenari familiar, tenint cura dels néts, sense que això els resti llibertat? I les àvies avis envers als d’avui, són àvies esclaves o àvies conciliadores? Els adults, ja siguem avis o pares, com néts. transmetem la memòria biogràfica, els valors i les arrels culturals que estimem? Victòria Cardona dóna resposta a aquestes i d’altres preguntes amb un llenguatge planer i amb re- flexions i anècdotes avalades per la seva experiència. És una proposta que ajuda a ser feliç en la nostra vida quotidiana i en les relacions conjugals i familiars.

Per a pares i avis

Vaig començar el llibre amb la idea de fullejar-lo i vaig acabar llegint-lo fins al final. Em sorprenc cada cop que llegeixo alguna cosa de la Victòria Cardona perquè el seu estil és tan col·loquial i obre tantes portes que en cada paràgraf sento la necessitat d'agafar el telèfon i comentar-lo amb ella personalment. Certament, aquest llibre, com d’altres de l'autora, dóna peu a molts temes de conversa sobre l’eternament comentada, criticada i esmentada relació entre les tres generacions de pares, fills i néts. D’avis a fills, d'avis a néts, de fills a pares i de néts a avis. La Victòria Cardona té la facultat sorprenentment empàtica de posar- se en la situació de cada un d'aquests agents i sentir per ells.

Aquest llibre va molt més enllà d'un tractat de normes per a la convivència entre avis, pares i fills. Aquest llibre no es queda només en unes màximes evidents per a la relació tolerant de les tres generacions. La Victòria Cardona no pretén obligar a adorar ni justificar les actituds dels avis. Pg.26

Número 1

Comentaris sobre el llibre

L'objectiu d'aquest llibre és plantejar situacions quotidianes de la vida i la convivència fa- miliar, delimitar l'entorn i les actuacions dels components de la família i tractar d'obrir els ulls a tots els que en formen part. La Victòria Cardona parla com a professional de les relacions familiars, però també com a mare, filla i àvia en un ordre barrejat, ja que cada situació requereix una anàlisi des del punt de vista de tots i cadascun dels membres de la família.

Quants hem patit els atacs més o menys encoberts de pares i sogres abans i després del matrimoni i quants hem patit la intromissió en el nostre petit cercle després de projectar una família des del mateix moment de la concepció? És cert, i que ningú no s'enganyi, te- nir fills modifica totes les suposicions, tradicions, costums i organització d'una família, a més de totes les lleis de la gravetat i els seus consegüents canvis psíquics i físics que afec- ten, per tant, a tota relació familiar. Davant d'aquesta situació, l’autora proposa un diàleg i exposa una sèrie de realitats a través de l'experiència personal i l'observació de diversos Els paper dels col·lectius familiars. Veritats que han de ser comentades per tots els membres de la família avis és molt amb la major sinceritat i el màxim respecte possible i sempre, sempre, tractant de com- prendre tots els punts de vista i mirant de trobar una solució adequada per a tots els ells. enriquidor en

Per fi llegeixo algú realista amb la pesadesa dels avis - siguin pares o sogres -; per fi lle- l’educació dels geixo algú conseqüent amb l'egoisme dels néts i per fi llegeixo algú sincer amb l'ofuscació nets. dels fills - pares estrenats -. Un cop coneixem totes les raons de cada un dels membres familiars i som capaços de comprendre-les, estem en disposició de millorar les nostres vides, el nostre dia a dia, segons les opcions de cada família.

La Victòria Cardona no ens diu res de nou - diàleg, comprensió i respecte és el que sem- pre funciona en la resolució de conflictes -; l'únic que fa és exposar realitats, però la seva singularitat i genialitat rau en la sinceritat i la prudència. Aquest llibre haurien de llegir-lo tots aquells que siguin pares i tots aquells que siguin avis perquè cada un aprendrà nous punts de vista.

Pg.27

Aquesta revista està editada amb les aportacions dels membres del Consell Consultiu de la Gent Gran del Segrià. Són ells els protagonistes dels continguts i es respecta totes i cadascuna de les iniciatives i propostes

CONSELL CONSULTIU DE LA GENT GRAN DEL SEGRIÀ

www.segria.cat

7è Congrés Nacional de la Gent Gran

El dia 1 d’octubre Aquests any, amb els docu- d’enguany tindrà lloc, a ments base de les ponènci- Barcelona, el 7è Congrés es s’adjunta uns qüestiona- Nacional de la Gent Gran. ris amb l’objectiu de moti- var la reflexió sobres les El Govern de la Generali- temàtiques que es tracta- tat vol donar la màxima ran en el Congrés i també difusió a aquest Congrés per aconseguir que hi hagi per suggerir aquelles pre- guntes que hi trobeu a fal- una gran participació, prin- tar i que penseu que són cipalment de totes les per- sones grans de Catalunya. d’interès . Per això s’estan organit- zant arreu del territori di- ferents jornades de presen- tació d’aquest 7è Congrés.

Consell Comarcal del Segrià, Carrer Canyeret, 12, telèfon: 973 054800, fax: 973054810, adreça electrònica: [email protected] DL-L-763-2014