L A R IBERA A LTA

AJUNTAMENT DE SELLENT ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D’ONOMÁSTICA

COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics RECULL I TEXT Francesc-Lluís Esteve Gómez GRAFISME Esperança Martínez Molina

© Acadèmia Valenciana de la Llengua

Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians Sellent, 195

Editat per: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.: 96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected]

Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sellent

ISBN: 978-84-482-6025-5 Depòsit legal: V-1399-2015 Impressió: LAIMPRENTA CG www.laimprentacg.com

www.avl.gva.es SELLENT

Sellent és un municipi de l’extrem sud de la comarca de la , situat al límit amb la Costera i la Canal de Navarrés. El terme, de 13,9 km2, presenta una forma irregularment octogonal. Afronta al nord-oest amb Cotes i Xella; al nord-est, amb Càrcer; a l’est, amb Xàtiva i Rotglà i Corberà; a migjorn, amb Rotglà i Corberà i ; al sud-oest, amb , i a ponent, amb Anna. El poble s’assenta a la riba mateixa del riu anomenat de Sellent, que travessa el terme i desemboca, uns quants quilòmetres més avall, en el Xúquer. El terme presenta dos sectors ben confrontats. La part més ex- tensa, formada per terreny més o menys abrupte i muntanyenc, domina tota la banda de ponent, amb el Montot com a cim màxim (417 metres) i les llomes dels seus contraforts; però, en general, les elevacions tanquen el terme per quasi tots els costats: de ponent a llevant, les Creuetes, la Solana, el tossal Negre, el Portet, la llometa Plana, Montolivet i el tossal de la Font. És una zona que ha constituït tradicionalment el secà, una bona part de la qual és encara matollar no cultivat. La part plana del terme se situa al nord i s’anomena precisament el Pla: és una zona més reduïda, de reg tradicional, oberta a la resta de la Ribera. Les altres ribes planes a la vora del riu, poques i reduïdes, també s’han aprofitat intensa- ment, amb partides que es denominen les Hortes o que donen testimoni del cultiu secular de l’arròs, com els Arrossars Vells o els Arrossars del Portet. Actualment, tota la zona de reg, siga tradicional o localitzat, es dedica quasi exclusivament al monocultiu del taronger. El nom del poble apareix documentat des de la mateixa conquesta de Jaume I, que el cita en la seua crònica o Llibre dels Feits, quan intenta trobar un lloc on fixar el campament de base per a la conquesta de Xà- tiva. El situa en un lloc alt i de bona defensa i alhora proveït d’aigua per a les tropes: «en què havia molt bona força e l’aygua d’un riu que li pas- sava al peu, així com nós havíem mester [...] e la alqueria havia nom Salent; e passava per allí [un] riu que passe per Ana, e l’aygua que ix de la font d’Ana». A més, en el Llibre del Repartiment (any 1242) es docu- menta un parell de vegades. Finalment, apareix citat en el privilegi de Jaume I de 1250, pel qual atorga drets als nous repobladors de Xàtiva i assigna el terme a la ciutat: «Sallient» és anomenat com un dels límits de l’extens terme xativí. Durant el segle XV foren senyors del lloc les famílies Soler i Marrades, senyoria que el segle XVII passà a ser comtat de Sellent. Habitada pels moriscs —n’hi havia 45 famílies el 1609, any de l’expulsió—, va tardar molt a recuperar la població (només tres famílies el 1646 i quinze el 1713). A més, a això cal afegir els efectes del terratrèmol de Montesa de 1748, que va destruir el poble. Des d’aleshores Sellent no ha parat de créixer en població fins a arribar als 603 habitants el 1960. Tot i baixar en habitants (actualment n’hi ha 415), en les darreres dècades el nucli urbà ha experi- ment una notable expansió i, des del vell emplaçament elevat vora el riu, s’ha estés cap al Pla. El nom del poble, com altres de forma semblant ( de Llobregat, Sallent de Gállego, etc.), deriva de la forma antiga Sallent, que significa ‘saltant, salt’, del llatí AQUAM SALIENTEM, que fa referència al del barranc de l’Horteta que cau sobre el riu, just enmig de les cases del poble. El salt, encara que és modest, devia representar la característica més definitòria del lloc on s’assentà la població.

ELEMENTS FÍSICS

Orografia

Alt de l’Assagador la Serrana Altet de Calabuig la Serratella Altet de Caragol la Solana Altet de l’Espart Bord Lloma de l’Escaló Altet de Morrió Lloma del Mig Altet de Traca Lloma Negra Altet del Paller Lloma Redona Altet del Tomaco Llometa Plana Carada del Comte Montolivet Carada del Saboner Penya de la Mel Cingle dels Gossos Pla de les Creus el Montot Pla de Sala el Pi del Mestre Pla del Panader els Cantalars Portet de Sellent Foia de la Murta Rastellera de Semic l’Alteró Tossal de la Font la Costella del Porc Tossal Negre la Mona Tossalet de Roca

Hidrografia Assut del Pou Barranc de les Foietes Barranc d’Enguix Barranc de Sala Barranc de Bono Barranc del Fantasma Barranc de Carles Barranc del Ferrer Barranc de l’Aigua Barranc del Fleix Barranc de l’Escaló Barranc del Montot Barranc de l’Horteta Barranc del Portet Barranc de la Font del Baladre Barranc del Totxaret Barranc de la Font Seca Barranc Gran Barranc de la Garrofera Font del Baladre Barranc de la Lloma Redona Font del Comte Barranc de la Mata Font del Pinar Barranc de la Nava Font Seca Barranc de la Penya de la Mel Gorg de la Penya Barranc de la Solana Riu de Sellent Barranc de la Teixonera Salt de Galima PRESÈNCIA HUMANA

Poblament Casa de Semic la Nava Finca del Pou la Nava de Dalt la Capitana Sellent la Molinera

Partides i paratges el Cano la Mallada el Mirador la Puixarra el Molí la Sénia el Palerar la Serratella el Pla la Teixonera el Pla del Cel les Algoleges el Portet les Canaletes el Totxaret de Cotes les Creuetes els Arrossars del Portet les Hortes els Arrossars Vells les Simetes els Quatre Camins Racó de l’Horteta els Terrers Racó de la Murta l’Estepar Racó de les Coves de Semic l’Horteta Racó de les Moles la Canal Racó de Manxeta la Clotada Racó de Tiars la Lloma del Mig Racó de Tolosa

Vies de comunicació Camí de l’Assut del Pou Camí de les Hortes Camí de l’Horteta Camí del Montot Camí de la Clotada Camí del Pla de les Creus Camí de la Foia Camí del Pla del Panader Camí de la Font del Pinar Camí del Portet Camí de la Llometa Plana Camí del Realenc Camí de la Mallada Camí dels Arrossars Vells Camí de la Nava Camí dels Burrets Camí de la Nava de Dalt Camí Vell de Càrcer Camí de la Puixarra Carretera de Rotglà i Corberà Altres llocs d’interés

Camp de Tir de la Serratella Molló de l’Olivastre Cementeri Poliesportiu Elements físics

TERME DE COTES TERME DE CÀRCER del Barranc Totxaret B. de PenyaPenya . de la Mel del la

Baladre de la Mel la de TERME DE XELLA Font B. de la la Serratella la Mona . . el Montot . . Nava Barranc Font del Baladre Fleix Montot del la Pla del Panader Barranc Lloma. Negra Assut del Pou Barranc B. de del de . Altet de Morrió la Garrofera . de Pla de les Creus de l’Escaló Barranc el Pi del Mestre Font del Comte Lloma de l’Escaló . B. de Sala . . B. de la Altet. del Paller TERME D’ANNA Carada del Comte Carles Barranc de la Barranc Altet de Calabuig. TERME DE XÀTIVA LlomaRedona Teixonera B. del FantasmaCingle dels Gossos Lloma. Redona Tossal de. la Font Barranc Rastellera de Semic l’Alteró . Sellent Font del Pinar Bono Gorg de la Penya . Alt de l’Assagador . Barranc Barranc . d’Enguix de l'Horteta Altet del Tomaco de la Serrana. Barranc de Foia de la Murta . Lloma. del Mig de la Costella del PorcSalt de Galima l’Aigua Barranc . Barranc Barranc la Altet de. Traca del Ferrer Gran Font Carada del Saboner .els Cantalars Riu de Sellent Tossalet. de Roca Montolivet. Seca .Font Seca Altet. de l’Espart Bord la Solana Portet de Sellent. Barranc TERME D’ESTUBENY Portet Barranc de la del Barranc Pla de Sala Altet de Caragol

de . Solana la Mata TERME DE ROTGLÀ I CORBERÀ Llometa. Plana les Foietes de Tossal. Negre Metres 0 100 200 400 600 800 1.000

Barranc Barranc TERME DE LLANERA DE RANES Presència humana . la Nava de Dalt TERME DE COTES TERME DE CÀRCER la Nava. Nava

Càrcer la la Molinera. Dalt

el Totxaret de Cotes de de de Camí la Clotada TERME DE XELLA Camp de .Tir de la Serratella . Nava C. de la Clotada Molló de l’Olivastre la Serratella

la Camí de les Algoleges

la Capitana. C. de l’Assut de Pou del el Pla del Panader Racó de Montot Camí Vell . la Murta Finca del Pou Burrets

Camí Camí dels del

Pla Camí de Camí del

TERME D’ANNA la Teixonera Pla les Camí de TERME DE XÀTIVA

Camí

Camí el Pla del Cel de Racó del del la Font Racó de les Creus de les Moles Camí Coves de Semic . Pinar Casa de Semic la Canal la Sellent el Palerar les Creuetes Foia el Mirador el Cano l’Horteta C. el Molí la Lloma del Mig del Camí de Camí les Hortes les de de l’Horteta. Poliesportiu Hortes

Racó . la Puixarra la la els Terrers de l’Horteta Cementeri

les Simetes Puixarra les Canaletesels Arrossars Camí

del Portet Camí Realenc de el Portet Vells la Mallada del TERME D’ESTUBENY la la Sénia Mallada Portet l’Estepar els Arrossars ArrossarsVells Racó de

dels Manxeta Plana Camí TERME DE ROTGLÀ I CORBERÀ Llometa Racó la de Tiars Racó de de Tolosa els QuatreCamí Camins Carretera de Rotglà i Corberà

Metres 0 100 200 400 600 800 1.000 TERME DE LLANERA DE RANES