Generalitat de Catalunya 6113 Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Coneixement i Recerca Centre d'Informació i Documentació del Patrimoni Cultural

Projecte de Parc Eòlic en el Terme Municipal de Sant Climent Sescebes. Prospecció arqueològica.

Josep Frigola i Triola

Í N D E X 1. Fitxa tècnica ...... 3 2. Introducció ...... 5 3. Situació geogràfica i introducció històrica de l’entorn de l’àrea prospectada .... 6 4. Metodologia ...... 9 5. Desenvolupament i resultats de la prospecció ...... 10 6. Conclusions ...... 20 7. Bibliografia ...... 21

Annexos :

• Resolució de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la autoritzant la prospecció arqueològica.

• Petició d'autorització de prospecció del sector inclós dins la base "General Álvarez de Castro".

• Escrit del General Jefe de la base "General Álvarez de Castro" denegant l'accés a l'interior dels terrenys de la base.

2

1. FITXA TÈCNICA

Nom del jaciment : Parc eòlic de Sant Climent Sescebes Municipi : Sant Climent Sescebes Comarca : Alt Empordà. Coordenades geogràfiques : Coordenades dels límits dels sectors afectats : Nº UTM X UTM Y Nº UTM X UTM Y Nº UTM X UTM Y 01 496.995 4.691.620 05 497.568 4.689.783 15 498.266 4.689.757 02 496.953 4.691.311 06 496.742 4.689.850 16 498.658 4.690.203 03 496.712 4.691.125 07 496.638 4.690.037 17 498.889 4.690.276 04 496.320 4.691.286 08 496.371 4.690.109 18 499.328 4.690.618 09 496.225 4.690.378 19 498.992 4.691.720 10 495.910 4.690.211 20 499.396 4.691.789 11 496.183 4.689.896 21 499.560 4.690.752 12 496.249 4.689.684 22 499.019 4.690.078 13 496.617 4.689.326 23 498.928 4.689.558 14 497.587 4.689.705 24 498.292 4.689.685

Protecció del jaciment : Tipus d’intervenció : Preventiva. Activitat : Prospecció. Crèdits de la intervenció :

• Nom de la intervenció : Prospecció arqueològica del Parc eòlic de Sant Climent Sescebes

• Promoció : AUMA Consultores en Medio Ambiente y Energia

• Direcció : Josep Frigola i Triola (Janus S.L.)

• Terminis : 11.5.2006 a 13.5.2006

Resum : Paraules clau : parc eòlic, búnquer El maig de 2006 s'ha dut a terme una prospecció arqueològica superficial a l'àrea afectada pel projecte del “Parc Eòlic de sant Climent Sescebes” (Sant Climent Sescebes, Alt Empordà). S'han prospectat els emplaçaments dels aerogeneradors i de la

3

subestació, els sectors afectats pels nous camins que cal obrir o que cal ampliar i els sectors afectats pels serveis i conduccions que han d'anar soterrats. Tot i que un sector no s'ha pogut prospectar per ser zona militar, a la resta no s'hi han localitzat jaciments arqueològics ni elements de valor històric o arquitectònic susceptibles de ser tinguts en compte. Com a excepció, a la zona sud-oest del parc hi ha diversos búnquers pertanyents a la línia P, construïda als anys 40 del segle XX, alguns dels quals es troben molt a prop d'un camí d'accés i de dos aerogeneradors projectats, i que caldria documentar escaientment.

4

2. INTRODUCCIÓ

L’empresa AUMA Consultores en Medio Ambiente y Energia, S.L. està realitzant el projecte del “Parc Eòlic de sant Climent Sescebes” (Sant Climent Sescebes, Alt Empordà). Dins l’apartat d’estudi d’impacte ambiental es va consultar la Carta Arqueològica de la comarca de l’Alt Empordà (Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya), on es va poder comprovar que no hi havia cap jaciment arqueològic conegut o documentat que pogués quedar afectat pel projecte.

Tanmateix, la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya va considerar imprescindible la realització d’una prospecció arqueològica superficial en tots els sectors afectats pels moviments de terra (ubicació dels aerogeneradors, conduccions elèctriques i nous camins), per tal de documentar la possible existència de jaciments arqueològics actualment no coneguts ni documentats.

La prosprecció arqueològica va ser encomanada a Janus , S.L. i es va portar a terme durant el mes de maig de 2006, sota la direcció de l’arqueòleg Josep Frigola i Triola.

5

3. SITUACIÓ GEOGRÀFICA I INTRODUCCIÓ HISTÒRICA DE L’ENTORN DE L’ÀREA PROSPECTADA

Sant Climent Sescebes és un municipi de l’Alt Empordà situat al vessant sud de l’Albera, al Pirineu Oriental. Limita amb els termes de al N, al NE a l’O, al SO i Mollet de al SE.

L’orografia del municipi ve marcada per l’arrencada de l’Albera a la part nord, amb la serra de les Garrigues i la serra d’en Grimau, mentre que al sud, més planer, és on hi ha la majoria de camps de conreu. A l’oest hi ha el Pla de Torlits, al sud trobem el Prat d’en Joan i el Pla de Sant Climent i a l’est la Bateria d’en Beurac.

La població de Sant Climent Sescebes viu bàsicament de l’agricultura de secà, i ultimament de la vinya, però també està fortament influenciada pel fet d’acollir la base militar de l’exèrcit de terra Álvarez de Castro. Les instal.lacions de la base i els diferents camps de maniobres i explosius que en depenen ocupen gran part del municipi. Val a dir que alguns dels aerogeneradors projectats s'ubiquen en aquestes zones militars.

Sant Climent Sescebes és un municipi de l’Alt Empordà situat dins la serra de l’Albera, al Pirineu oriental. L’Albera, juntament amb la serra de Rodes i el Cap de Creus, ha conegut diverses etapes de poblament humà, una de les més importants i espectaculars de les quals es va esdevenir entre el IV i III mil·leni aC, amb les comunitats megalítiques.

Durant el Paleolític hi ha una baixa densitat de jaciments, en comparació amb les zones limítrofs del Rosselló i la serra del Montgrí. Durant el neolític antic encara trobem poques mostres d’ocupació, algunes de les quals s'ubiquen la serra de Rodes.

És a partir del neolític mitjà (4.700-3.400 aC) que es troben signes evidents de pobladors establerts a l’Albera (Chassey local). Al neolític final (3.400-2.700 aC) al vessant sud de l’Albera trobem fàcies de Verasa. Però és justament entre el neolític final i el calcolític recent (Campaniforme) que es coneix el moment àlgid en el poblament

6

prehistòric, que cal posar en relació amb els grups constructors de megàlits. A les zones on hem fet les prospeccions hi ha gran quantitat de dòlmens i menhirs coneguts.

Precisament aquestes construccions megalítiques se solen trobar a la part alta dels vessants de les serres, i no a les carenes ni al peu de les mateixes. El tipus de megàlits que trobem són dòlmens, menhirs i algunes roques gravades. En el cas dels dòlmens, el tipus més habitual és el corredor amb cambra trapezoïdal o bé de cambra rectangular. Els dòlmens, com s’ha comprovat a les excavacions, tenien una funció funerària, mentre que els menhirs, que per similitud s’han associat a aquests dòlmens, tenen una funció més incerta, potser com a marques de territori, de zones funeràries o de comptatge astrològic. El mateix passa amb les roques amb inscultures, de les quals no en podem entendre la seva funció.

L’etapa postmegalítica s’inicia amb l’edat del bronze antiga (2.200-1.800 aC) i mitjana (1.800-1.300 aC), que es caracteriza per un cert continuisme respecte a la fase anterior; els sepulcres megalítics reben inhumacions col·lectives, però no sembla que se'n construeixin de nous. Al Bronze final, en canvi, es detecta la presència de les poblacions per les nombroses necròpolis i camps d’urnes.

Pel que fa al municipi de Sant Climent Sescebes, es coneixen els dòlmens de les Closes, del Salt d’En Peió, de , de Gutina, de Tires Llargues i del Prat Tancat. A més, hi ha els menhirs de la Pedra Dreta de Vilartolí i de la Murtra. La major part d'aquests megàlits, situats en terrenys a camp obert propers a la zona de maniobres militars, els trobem entre Sant Climent i Cantallops, i a prop d'Espolla.

Quant a restes romàniques, cal citar el pont de Vilartolí (població 2 Km al N de Sant Climent Sescebes), avui enrunat, que va ser construït sobre el riu Anyet. El veïnat de Vilartolí és documentat entre les possessions de Sant Pere de Rodes a la segona meitat del s. X. El pont era de dos ulls i ha conservat el pilar central i un dels estreps, entre els que queda una de les voltes de mig punt amb l’espai central trencat. Com a hipòtesis es data la seva contrucció popular entre els s. XII i XIV. El pont s’incorpora a la xarxa antiga de camins d’aquest vessant meridional de l’Albera, on hi ha altres ponts antics

7

també de dos ulls com el Pont Vell de Sant Climent Sescebes i el Pont de Rabós d’Empordà, que són probablement baixmedievals.

Ja en moments més recents trobem en aquest municipi la línia P dels Pirineus, coneguda popularment amb el nom de "línia Pérez". Es tracta d'una línia de defensa que s'estén tot seguint la frontera pirinenca, des del Mediterrani fins a l'Atlàntic, i que estava formada per més de 10.000 búnquers. La seva construcció es va iniciar l'any 1944 i les obres quedaren interrompudes de forma indefinida l'any 1947, sense que es tornessin a reemprendre mai més.

En principi, la línia havia de tenir un doble objectiu. Per una banda, tractava d'evitar l'entrada i els cops de mà del maquis, format pels soldats republicans que havien travessat la frontera, molts dels quals s'havien incorporat a la Resistència francesa; cal tenir en compte que el 19 d'octubre de 1944 un exèrcit armat format per milers de maquis va entrar a la península per la vall d'Aran, on va ser vençut per l'exèrcit espanyol i la Guàrdia Civil. Per altra banda, un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial, caigudes Itàlia i Alemanya, es volia evitar la invasió d'un exèrcit procedent d'Europa, sobretot francès, per derrocar el règim franquista. La repressió dels maquis per part dels francesos i la manifestació de no intervenció contra la dictadura espanyola va comportar l'aturada i abandonament de les obres de construcció de la línia, que va quedar totalment oblidada.

8

4. METODOLOGIA

La metodologia utilitzada ha consistit bàsicament en la prospecció visual superficial de les zones afectades pel projecte. La prospecció s'ha centrat sobretot en els següents aspectes:

• Els emplaçaments dels aerogeneradors.

• L'emplaçament de la subestació.

• Sectors afectats pels nous camins que cal obrir o que cal ampliar.

• Sectors afectats pels serveis i conduccions que han d'anar soterrats.

La metodologia ha consistit en prospectar visualment i de manera superficial les zones on s’han d’instal·lar les plataformes i els aerogeneradors, a més dels camins afectats per la futura creació del Parc eòlic de Sant Climent Sescebes. Per això s’ha mirat de seguir els camins afectats fins a cada lloc on ha d’anar l’aerogenerador. Això ha estat possible on hi havia camí fet, tot i que cal tenir en compte que en molts casos s’ha de fer un camí nou o bé recuperar un vell camí que actualment es troba ocupat de nou per bosc dens. En aquest sentit, val a dir que s’ha prospectat tant el traçat del camí com la zona on va cadascun dels aerogeneradors, ja que en molts casos el vial existent s’ha d’ampliar o refer. Les zones on van la plataforma i l’aerogenerador han estat fotografiades després de ser localitzades i prospectades visualment. En el cas de trobar algunes restes més o menys importants, des de feixes a megàlits, el que s’ha procedit a fer ha estat una localització en el mapa del parc eòlic i una o diverses fotografies.

9

5. DESENVOLUPAMENT I RESULTATS DE LA INTERVENCIÓ

El projecte de Parc Eòlic de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà) està dividit en tres sectors, situats a l'entorn del nucli urbà de Sant Climent Sescebes:

 El primer està situat aproximadament a 1,5 quilòmetres al NW del poble i inclou 4 aerogeneradors. L'accés s'efectua a partir d'un trencall. a nord de la carretera que porta des de Sant Climent cap a Capmany i la carretera Nacional II. Els vértexs del polígon són:

Nº UTM X UTM Y 01 496.995 4.691.620 02 496.953 4.691.311 03 496.712 4.691.125 04 496.320 4.691.286

 El segon està situat al sud-oest del nucli de Sant Climent Sescebes i inclou 10 aerogeneradors. L'accés s'hi efectua des d'un trencall a l'oest de la carretera que porta de Sant Climent a Vilarnadal o bé des de diversos camins situats al sud de la carretera que porta de Sant Climent cap a Capmany. Els vértexs del polígon són :

Nº UTM X UTM Y 05 497.568 4.689.783 06 496.742 4.689.850 07 496.638 4.690.037 08 496.371 4.690.109 09 496.225 4.690.378 10 495.910 4.690.211 11 496.183 4.689.896 12 496.249 4.689.684 13 496.617 4.689.326 14 497.587 4.689.705

10

 El tercer sector està situat a menys d'un quilòmetre a llevant del nucli de Sant Climent, a ambdós costats de la carretera que porta cap a , i inclou 10 aerogeneradors. L'accés és realitza a partir de diversos camins que surten de l'esmentada carretera o directament des del nucli de Sant Ciment. Les coordenades dels vértexs d'aquest darrer polígon són :

Nº UTM X UTM Y 15 498.266 4.689.757 16 498.658 4.690.203 17 498.889 4.690.276 18 499.328 4.690.618 19 498.992 4.691.720 20 499.396 4.691.789 21 499.560 4.690.752 22 499.019 4.690.078 23 498.928 4.689.558 24 498.292 4.689.685

Les coordenades UTM de situació dels 24 aerogeneradors inclosos en el projecte del parc eòlic són les següents:

X Y aerogeneradors 496017 4690225 STCLIMS1 496220 4690321 STCLIMS2 496268 4689805 STCLIMS3 496582 4689914 STCLIMS4 496576 4689471 STCLIMS5 496800 4689491 STCLIMS6 497014 4689516 STCLIMS7 497182 4689637 STCLIMS8 497432 4689709 STCLIMS9 498306 4689734 STCLIMS10 498489 4689872 STCLIMS11

11

X Y aerogeneradors 498706 4690033 STCLIMS12 498891 4690207 STCLIMS13 499072 4690377 STCLIMS14 499360 4690706 STCLIMS15 498887 4689606 STCLIMS16 499244 4691187 STCLIMS17 499079 4691664 STCLIMS18 499351 4691702 STCLIMS19 496374 4691292 STCLIMS20 496678 4691182 STCLIMS21 496916 4691316 STCLIMS22 496957 4691555 STCLIMS23

El projecte inclou una extensa xarxa de camins, tant per accedir al parc, com per comunicar els aerogeneradors i les diverses instal·lacions entre si. El projecte aprofita bona part dels camins existents, que cal adaptar al projecte, eixamplant-los fins els cinc metres d'amplada i suprimint els revolts més tancats, que impossibiliten la circulació de la maquinària. Només s'obren camins nous quan no es poden aprofitar els antics o no existeixen.

D'acord amb la planimetria adjunta, la lontigud total dels camins que cal obrir és la següent:

Longitud de camins Longitud de nova Longitud total existents construcció Camí 1 939,3 m 892,2 m 47,1 m Camí 1-1 36,2m 0 m 36,2 m Camí 2 44,7 m 0 m 44,7 m Camí 3 1.286,8 m 1.286,8 m 0 m Camí 3-1 382,0 m 335,8 m 46,2m Camí 3-2 114,9 m 0 m 114,9m Camí 3-3 88 m 88 m 0 m

12

Longitud de camins Longitud de nova Longitud total existents construcció Camí 3-4 997,1 m 783,4 m 213,7 m Camí 3-4-1 572,3 m 375,4 m 196,9 m Camí 3-4-1-1 167,9 m 0 m 167,9 m Camí 3-4-1-2 167,9 m 0 m 167,9 m Camí 4 485,3 m 485,3 m 0 m Camí 4-1 53,3 m 0 m 53,3 m Camí 5 859,9 m 859,9 m 0 m Camí 5-1 146,7 m 0 m 146,7 m Camí 5-2 515,1 m 163,4 m 351,7 m Camí 6 644,5 m 483,2 m 161,3 m Camí 6-1 286,4 m 0m 286,4 m Camí 7 552,7 m 508,5 m 44,2 m Camí 7-1 68,3 m 0 m 68,3 m TOTAL 8.409,3 m 6.261,9 m 2.147,4 m

13

14

Després de prospectar la zona els resultats són el següents: 1. A les zones prospectades del parc eòlic de Sant Climent Sescebes, cal recordar de bon primer que a la Bateria, on es fan maniobres militars de la base de l’exèrcit de terra Álvarez de Castro, no hi hem pogut entrar per motius de seguretat. En tot el sector prospectat no hi hem trobat nous megàlits. Pel que fa a la majoria de camins que passen pels camps hi trobem feixes emmarcant el camí, com és el cas del camí 6T1 cap als aerogeneradors ST CLIMNT17 i ST CLIMNT15, o el camí 3 prop del generador ST CLIMNT6.

Feixa a la zona on ha d’anar l’aerogenerador ST CLIMNT17

15

Zona on va l’aerogenerador ST CLIMNT8 veient el camí 3

2. A la zona sud-oest del parc eòlic de Sant Climent Sescebes, formada per planes amb turons i on trobem les localitzacions dels aerogeneradors a les quals és pot accedir més o menys còmodament perquè la majoria de camins segueixen els que actualment van d’un camp a l’altre, ens trobem amb molts búnquers. Sobretot n’hem constatat la presència en el Prat d'en Joan, on han d’anar els aerogeneradors ST CLIMNT4 i ST CLIMNT3, i també un proper a on passa el camí 3-4-1 T1. Al pla de Sant Climent i a la Bateria d’en Beurac, on hi ha la majoria de vinyes i l’accés a les zones on van el aerogeneradors no presenta problemes, el que ens hem trobat són murs de feixes i cabanes. A la Bateria, on hi ha el camp de pràctiques de l’exèrcit de terra, no hi hem pogut accedir per motius de seguretat.

16

Búnquer que es veu des del camí 3-4 T1 al turó on va l’aerogenerador ST CLIMNT4

Entrada d’un dels búnquers a la zona de l’aerogenerador ST CLIMNT4

17

Búnquer sobre el turó on es vol instal·lar l’aerogenerador ST CLIMNT3

Bateria antiaèria d’un dels bunquers a la zona de l’aerogenerador ST CLIMNT3

18

Situació dels aerogeneradors ST CLIMNT3 i ST CLIMNT4 envoltats de búnquers.

19

6. CONCLUSIONS

Els resultats de les prospeccions en el parc eòlic de Sant Climent Sescebes, per tant, han estat negatius tant pel que fa a la localització o afectació de monuments megalítics o de qualsevol altre tipus de jaciment arqueològic.

Pel que fa als búnquers pertanyents a la línia P, queden afectats els que es troben a la zona on han d'anar els aerogeneradors ST CLIMNT3 i ST CLIMNT4 i els camins d'accés. Aquests búnquers no tenen cap tipus de protecció legal, i per això poden quedar afectats per les obres, sempre i quan se n'hagi fet una documentació prèvia i la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya ho hagi autoritzat.

Cal destacar que a la zona de la Bateria, on hi ha els aerogeneradors ST CLIMNT 20, 21, 22 i 23 i els camins 1 T1 i 1 T2, se’ns ha negat l’entrada des de la base Álvarez de Castro per motius de seguretat i, per tant, aquesta zona no ha estat prospectada.

20

7. BIBLIOGRAFIA AA.DD. (1990), Catalunya Romànica. L’Empordà II, Ed. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. AA.DD. (2000), Història de l''Alt Empordà , Diputació de , Girona. TARRÚS, J. (2002), Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítics de l’Albera, Serra de Rodes i cap de Creus, Diputació de Girona, Girona. TARRÚS, J., CHINCHILLA, J. (1992), Els monuments megalítics , Quaderns de la Revista de Girona 37, Diputació de Girona i Caixa de Girona, Girona.

21

A N N E X O S

22

Autorització de prospecció de la Direcció General del Patrimoni Cultural (1)

23

Autorització de prospecció de la Direcció General del Patrimoni Cultural (2)

24

Petició de prospecció del sector situat dins la base militar "Álvarez de Castro", dirigida al Jefe de la Bae Militar.

Contesta del Jefe de la Base Militar "Álvarez de Castro".

25

Sr. JEFE DE LA BASE MILITAR "GENERAL ÁLVAREZ DE CASTRO" SANT CLIMENT SESCEBES

Distinguido señor,

Nuestra empresa, Janus, S.L., ha recibido el encargo de realizar varias prospecciones arqueológicas superficiales en lugares donde se estan proyectando parques eólicos, repartidos por diversos pueblos de este sector del Empordà. Uno de estos parques está situado en los alrededores del pueblo de Sant Climent Sescebes y varios de los aerogeneradores estan situados dentro del perímetro de la base militar, tal como se puede ver en el plano que le adjuntamos.

El motivo de la presente és para solicitarle autorización para que un equipo de arqueólogos de nuestra empresa pueda realizar esta prospección, que básicamente consiste en la prospeccíón superficial visual del lugar donde está situado el aerogenerador i en la realización del posterior informe.

Le rogamos nos envie la respuesta por FAX (972.22.22.52). Para cualquier consulta, le rogamos que llame al abajo firmante (móvil 619.934.938).

Le saluda atentamente,

Jordi Merino Serra Gerente Girona, 15 de Mayo de 2006

26

27