Aniversari del Consell Cultural de les Valls d'Aneu
)LLS DEL CON Les Plan centre de natura i desenvolupament sostenible dels Pirineus
Pels teus caps de setmana i les teves vacacances amb la família o els amics en contacte amb la natura
Activitats i allotjament en un centre pioner Informació i reserves: i en una de las zones més atractives i ben Son (Alt Aneu, Pallars Sobirà) conservades dels Pirineus. Pirineu de Lleida Tel: 902 400 973 Un centre únic, integrat en el paisatge i www.caixacatalunya.es/territoriipaisatge respectuós amb l'entorn. 0 directament www.lesplanesdeson.com
Fundació - CAIXA CATALUNYA =j^ Territori i Paisatge Obra Social CAtXACMMIMM ^ I A L
Escenaris de memòria històrica "LT-LT ANY
Fa justament un any es presentava el llibre Senyor en ¡es muntanyes amb l'objectiu 1503 diàfan de recuperar les petges del darrer G^^^ comte pallares, Hug Roger lli. Heroi jutjat 2003 DARRER COMTE DE PALLARS d'una trista història de desfeta, de vence dors i vençuts, s'aconseguia, dèbilment, retornar-li el protagonisme i, de passada la seua ombra s'allargassava, s'age- gantava en projectar-se cap al futur per celebrar aquest 2003 el cinc-cents ani IJireitor; Ferran Relia i Foro • Coordin.idor: Joan versari de la seua solitària mort a la presó de Xàtiva. Blanco I Barrilado • Consell de rcd.u { ió: Pep Coll, Pierre Nora, l'historiador francès, ens parla de llocs clàssics de memòria, Andreu Loncà, Xavier Macià, Carme Mestre, Miquel Pueyo, Ramon Sislac, Jordi Suils, Albert Turull,
necessaris, diu, per tal de desiegifimitzar l'administració general del passat pel Miquel Viladegut • Producdó Rrjfiu: Raül Valls • present i, alhora, sotmetre a crítica racional el procés de construcció dels sím Disseny: Pilar Monge • Impressió: Aris Gràfiques Bobalà • DL: L-1 ¡4-1990 • ISSN: 11.10-5444 bols del nostre imaginari col·lectiu. Perquè la figura del comte, la seua actuació
política, els seus itineraris, les places fortes han esdevingut per als pallaresos Adre<,d de l'editor: Consell Cultural de les Valls d'Aneu. símbols col·lectius, llocs clàssics de memòria històrica, sens dubte bocins dis Cirrer M.ijor, b - 25580 Slerri d'Aneu. lel.: 97 ! (,1 h 11 (> F.lx: 97 1 hi ()7 U. C:«rreu ele< tronic : t onselIQanen.or^;
persos de realitat, enormes trencaclosques que cal recompondre. Les fonts Correu eïectrònic exdusiu per als cd-laboradors d'ÁRNICA: arqueològiques, també les documentals, no solament solquen i airegen, [email protected] • Pàgina web: www.aneu.org necessàriament, els plecs íntims de la història; també aconsegueixen neutralit ÀRNICAésnx-nibredel'APPEC yy zar els tòpics emocionals d'un univers simbòlic comú. A.p.p.i.c '~Tr\\ Des de Salàs fins al castell de València d'Àneu passant per Peramea, Olp i Sort, ASSOCIACIÓ /_/ t,(C CtRjaCACGNS '^ J ENCAIAI"A 2003 1 V^(^ escenaris indiscutibles d'aquella memòria històrica de final del xv, tots hi hem aMSHn •—«-.,.- volgut representar algun cop Hug Roger o Caterina Albert. La seqiJència d'uns f [.s ARiií US nmuí AH A ÁRNICA vailets corrent, empaitant-se per verals històrics pirinencs de simbologia [XPRESSíN SOLAMENT L'OñNIÓ OlLS SEUS AUTORS col·lectiva que la memòria ha transformat en sagrats, es repeteix constantment. I, aquí i allí, amunt i avall d'aquelles ruïnes venerables i misterioses, l'epopeia s'acaba fixant en els capets de la mainada per tal d'esdevenir matèria primera /t\ 1 1 li 1 1. E ( D E K C S \^^ AJUNTAMENT ' d'un imaginari comú, el lligam amb els avantpassats, el retrobament amb les ^^ DESTERRI DANEU hjiwi«ioPúl)íaibDi|n«iaódcIW2 arrels. Ara, les fonts documentals i arqueològiques transformen el mite en logos, les històries dels padrins en coneixement racional i propicien la recupe •r ^ fnín Generalitat de Catalunya l"!^'.'?! sUa '^PS'^B'"^'" •'B Cultura ració de la pròpia història, aquella que indefugiblement dóna identitat i cohe sió als pobles. P P F M I TASIS TORRENT 2 0 0 0 < \ iV-O, ' ^ Entrevista D
•' ^ Josep Colom Príó < Per Núria Garcia 1— LA PI PI DA OiH Trobada al port 4 O de Salau Q- Foto: loan Blanco L^ 8 )i C3> Milà Mori, una L'heràldica magnífica veu cívica a les emergent ^^ comarques Per losep Vinaròs pallareses iF Per Armand > BECULLA de Fluvià O À 15 LO ROVELL DE L'OU Emili Bayo 22
Narradores i poetes valencianes: ressorgir des de la confiança Per Delia Amorós Quinze anys de pujar al port de Salau LOAAARINYAC (1988-2002) Per Enric Garriga 28 (CAOC)
<^ LA MOSQUERA 33
^ Les fires d'Esterri "percebudes per un adolescent" la Per Rita Birbe "Lapedra", "Mantis religiosa" i "Enlloc" AAANAIRONS Per laume Pont 40 LA TRAPA ^ ^^ 44
La guerra dels maquis al Pallars Per Ferran Sánchez Agustí
1 FULLS DEL CONSELL N A B I U S 45 I' R A S T E L L ÁRNICA IUII11. 57 juny 2003
--^
"De re alimentaria Per Albert Algueró
La muntanya, forma ARNA simbòlica 61 Per ¡osep Minguell SALISPAS 64
Menorca, una ¡lla feta a la mida de l'home Perl. M. Vidal Aula Municipal de Teatre de LA LLUCANA Lleida Per Marcel·lí 66 Borrell
LO FORAT DE LA GUINEU 77 tí^
LA GRIPIA i 82 • \ l| I "La República Plural" Una antologia dels es criptors de les comar ques gironines Per Moisès de Pablo LO CODER 85 D O
Per Andreu Loncà, Q Enric Pinyol i Albert Masó —i 93
% :arxiu d'Imatge; del Consell Cultural O de les Valls d'Aneu 0- fons Gómez Vidal U-l El poble d'Àrreu, CJ la pagoda 101 de la bellesa Per ¡ordi Creus > LA P I P I D A
Per Nuria Garcia i Quera Foros: Arxiu personal de Josep Colom
Entrevista a en Josep Colom Prió
Escriptor: "...tot conduint lo camió se m'acudien moltes coses i ho havia d'escriure."
fs pot dir que al Josep Colom càrrecs relacionats amb l'escriptura me'l trobo a la sopa. Amb el seu i, de tant en tant, encara l'ataüllo posat distret, el cigar a la boca i dalt d'un tractor, això sí, tan tranquil aquell humor del qual ell mateix com sempre. Al llarg d'un sol dia se'n fot, el saludo cada dia a un hom el pot trobar fent de taxista al quart de deu del matí quan puja al matí de pagès al migdia, d'escriptor poble a buscar els nens; el veig dos a la tarda i de professor d'acordió al tardes a la setmana, quan imparteix vespre. classes d'acordió al més gran; com El cert és que en Josep és un parteixo amb ell projectes i en home de molts oficis... cop allà, esperaven el cotxe que pujava de Barcelona, i cap a la Seu. Ens hi estàvem quatre hores. Ara, en canvi, amb el Passem el Cantó, si no hem d'entrar a cap dels catorze poblets, amb una hora ja hi som.
L'entrevista té lloc al seu pis de Sort. És al barri de la Solana. A fora, les branques d'un gran avet acaro nen els vidres de la finestra mentre que, a dins, just a sota l'ampit, tres acordions esperen, impassibles, que algú els faci sonar. Som a la cambra on en Josep imparteix classes i escriu. És el seu racó. Entre els Taxista: "Conduir sempre m'ha agradat..." objectes d'aquesta petita habitació en cerco algun que em remeti al Josep taxista. Només hi trobo les cintes de casset esblaimades, desor denades les unes a sobre de les altres, dalt d'un prestatge blanc: "Ritmo latino", havaneres, The Beatles, cantsgregorians, la Tuna...
-...Ipobre segur? He fet de rentaplats, -En la feina de professor d'acor -No, sóc ric, almenys en feina... dió, no només imparteixes classes -De què més has treballat? però també havia sinó que, a hores d'ara, s'ha consoli -Havia estat de camioner a la dat l'Associació de joves Acor Cooperativa... dionistes del Pallars... -/ d'aquí et ve això del "puro"? collit pomes i, -Sí, a mi sempre m'havia agra -Sí, em va quedar la regalia de la dat la música i sobretot l'acordió, faria. de xic, havia fet de perquè, als estius, veies tocar el -De què més has fet? músic que pujava per la festa ma -Quan estudiava a la Seu, els pastor... jor... A un d'aquests músics li vaig caps de setmana anava a Andorra, a comprar un acordió i ell me'n va un hotel, a fer de rentaplats, perquè ensenyar una mica. Però estava llavors, com que no hi havia trans molt sol i, amb el temps, ho vaig ports cap aquí, per arribar a Mal- dor. En la feina de taxista t'haguessis deixar estar. Al cap dels anys, m'ha mercat era una odissea. Però també pogut conformar a fer el transport via de quedar a vigilar el Pau, que havia collit pomes i, de xic, havia fet escolar, però, en canvi, ets un dels era petit, i m'hi vaig tornar a engan de pastor. creadors de la línia Sort-la Seu. xar. Però necessitava algú que me -De totes les feines, amb quina -Vivim en un lloc on sempre hem n'ensenyés i així va ser com vaig et quedes? estat mancats de comunicacions. anar a parar a l'Anna Ambatlle, de -Conduir sempre m'ha agra Només fa cinc anys, la gent del la Seu. Al cap d'un any d'aprendre'n ja em va venir la mare de la Coloma dat... i, a part, la música i escriure Pallars Sobirà, per anar a la Seu amb de Tornafort que, com que sempre també m'agrada. transport piiblic, havia de fer dos havien tingut un músic a la família i -f is un home creatiu i emprene- hores amb autobús cap a Artesa i, un encara desaven l'acordió del padrí, volia que n'ensenyés a la filla. Llavors jo anava un cop a la setma na a la Seu i, el que aprenia, ho ensenyava a la Coloma. I d'aquí va venir també una mica el tema del port del Cantó: ja que hi havia d'a nar, almenys podia fer el taxi. L'any següent ja van venir tres nenes més, i ara ja hi ha catorze acordionistes Professor d'acordió: "L'any següent ja van venir tres nenes més, i ara ja hi ha catorze acordionistes., que toquem per Nadal i, durant tot l'estiu, allà on ens criden: càmpings, hotels, misses, celebracions... Fem cançons populars i música tradicio nal catalana. Les més avançades ja van a la Seu, amb l'Anna. c^
No tinc problemes per descobrir pistes del ¡osep músic: un massís faristol a prova d'alumnes enmig de mitjà, un Delicia negre; i, el xic, un Al prestatge superior d'un l'habitació, mètodes de música, diatònic Castagnari del color de la moble, ben compactes i alineades, flautes... Mig tapats per draps de fusta, que, com veurem més enda reposen les revistes Árnica i "Lo cuina els tres acordions, amb les vant, ara mateix acapara totes les Raier"; a sota, la llarga sanefa uni manxes plegades, esperen, pacients, atencions del ¡osep. forme de les col·leccions de que algú els destapi de nou. El més Carsineu, de tons verds, marrons i gran és un Wellmeister granat; el -En la feina d'escriptor, sembla grocs, avisen que aviat necessitaran que t'has proposat la fita de perpe més espai per poder créixer; a l'es tuar el pallares... tant inferior, títols de la Barbal, del -Mira, escriure no és pas que em Coll, d'en Portis, d'en Joan Lluís... vingués de petit perquè, quan estava es barregen en una promiscuïtat a la mili mateix, ja em fotia mandra pirinenca. Repassem els títols, Des que vaig acabar fins i tot escriure a la meua mare..., i comentem els continguts i, final a la nòvia tampoc, perquè no en ment, per si encara no havia trobat la mili i fins als 30 teniva... Però, des que vaig acabar prou reminiscències del Josep la mili i fins als 30 anys, que feva de escriptor, a sobre de l'ordinador anys, que feva de camioner, tot conduint lo camió se m'assenyala, en l'espai reservat als m'acudien moltes coses i ho havia records, fotografies de premis litera ris estintolades a la paret i objectes camioner, tot con d'escriure. Llavors un company que treballava a la revista Lo Raierem va que remeten moments importants dir si podiva fer alguna cosa... i vaig de la seua vida. duint lo camió se començar així. A part, també vaig conèixer l'obra d'en Joan Lluís i em -I què me'n dius del vessant m'acudien moltes va agradar perquè parlava com pagès? aquí, en pallares. Després ja vaig -Bé, a casa sempre hem fet de coses i ho havia guanyar algun premi i això em va pagès i hem viscut tots los canvis donar ànims. I, a partir d'aquí, quan que hi ha hagut en la pagesia: segar d'escriure les altres feines m'han deixat temps, amb volant, dallar amb la dalla, des he anat escrivint. prés amb lo tractor... Amb dotze anys ja el portava i m'agradava mètode que existeix, que el va treu prou. El que passa és que, és clar, al re la Generalitat ara fa catorze anys, principi lo meu pare em voliva fer i del qual només existeixen dos mil Malmercat és un quedar a casa perquè jo era el més còpies. Es un acordió molt més antic gran, però les vaques no m'han que el cromàtic o de piano i, de fet, poble que m'agrada agradat mai. Tot el que és remenar no té res a veure amb l'altre. Si algú volants m'agrada, però, a partir d'a volgués aprendre a tocar la gralla, quan tinc ganes de llí, ja no. podríem fer alguna cosa tradicional. Quant a escriure, a veure si pogués buscar la soledat. L'únic que denota els orígens sim fer alguna cosa dels lladres que d'en ¡osep és una fotografía emmar hi havia hagut per aquí. De mo Perquè no hi ha res. cada, en tot color, del poble de ment, em vaig informant. I, del taxi, Malmercat. S'hi distingeixen els continuar com fins ara: el transport Només els records, camps, ¡es cases, la petita església... escolar, les excursions, el Cantó i les assistències. a tranquil·litat i la -Què et queda per fer? Quins -Molt bé, ja per acabar l'entre projectes tens al cap? vista: vas néixer el 1957 a Mal -De pagès, l'únic que faig ara i mercat, et vas casar amb la Teresa, bona vista que fem tots, és aguantar el que hi una noia de Llessui, amb qui tens ha. No podem fer res més perquè no dos fills, en Pau i l'Arnau, i vius a hi ha sortida. El que és el camp de la Sort. Què t'estimes més, Malmercat, música, ara mateix m'he comprat el Llessui 0 Sort? diatònic que, pel que és la música -On mo n'anirem? Mira, per la tradicional, és un instrument exprés. feina. Sort. Aquí és on es mou tot lo Ara n'estic aprenent amb l'únic bacallà. Per al tema d'escriure, a Llessui he tingut molta inspiració perquè, a pesar que són del Pallars, la gent d'allà és un altre món: lo vocabulari, la manera de viure... D'allà va sortir lo Forat entre móns i L'orri del Bernadet. I Malmercat és un poble que m'agrada quan tinc ganes de buscar la soledat. Perquè és un poble on no hi ha res. Només els records, la tranquil·litat i la bona vista.
Abans d'acomiadar-nos, en Josep em vol fer escoltar el nou acordió diatònic. Amb el so de la música la petita cambra s'alegra tot d'una. A fora s'ha aixecat el vent de tarda. Miro la cambra amb els seus objectes. Miro el cel i les agulloses fulles de la branca d'avet. Sembla ben bé que, encomanades de la melodia, tustin el vidre amb més insistència, acompanyant de percus Pagès: "Tot el que és remenar volants m'agrada, però, a partir d'allí, ja no." sió aquest retall de festa major. LO V I S T A I R E
Per Emili Bayo
Emili Bayo
8
Amb només uns mesos.
La nit dels Innocents de l'any Amb quatre parts d'experiència 1961 ma mare va haver de suportar entre les cames, la mare va haver una broma pesada. Quatre quilos i d'avisar la llevadora per anunciar-li mig, per ser exactes. La broma era que jo reclamava atencions des del jo, és clar, que vaig acabar naixent llindar d'aquest món, però la infer l'endemà, com si ja apuntés un mera, sentint qüestionades les seues natural divorci amb la puntualitat. opinions professionals, va ignorar quins llibres es tractava, perquè mai ningú de casa no va gosar cometre la profanació d'agafar-ne cap. Hauria estat com obrir un forat a la paret. Els únics llibres que circula ven amb naturalitat per la casa i que no gaudien de la condició d'objec tes intocables eren les novel·letes de l'oest de Marcial Lafuente Estefania.
La família completa. |o, el petit.
Els Únics llibres que circulaven amb naturalitat per casa i els requeriments de la mare. inexplicable. A la casa on vaig Abnegada i sola, sense ni tan sols un començar a viure fa quaranta-un que no gaudien de crit 0 una queixa, em va abocar anys, una planta baixa de protecció sobre el llençol del llit de l'hospital oficial dels afores d'un barri situat a condició d'objec per demostrar qui tenia la raó. Si lla als afores d'una ciutat cap als afores vors jo hagués tingut el do de la de Catalunya, només cinc llibres tes intocables eren visió, l'hauria pogut veure encara decoraven el moble-bar-rebost-lli- amb la revista que havia estat llegint breria que es menjava la meitat del les novel·letes de fins a uns minuts abans. menjador i que amb tants esforços i Si he de ser franc, encara ara la estalvis la mare s'havia decidit a Lafuente Estefania meua vocació literària em sembla comprar. Amb prou feines sé dir de
Amb la meva germana Carme. Algun fotògraf amb bons contactes feia l'arròs a les "escuelas nacionales" per Nadal i fi de curs. Al poble de la mare, a la provincia de Terol. Germana, mare i cosina m'acompanyen. Al darrere, el camió del pare.
O
10
Mon pare, que patia dels peus, arri quotidiana de lectura, que ja per bava molts capvespres baldat de sempre jo acabaria associant al pla carregar i descarregar caixes de frui Durant els meus pri er. ta del camió que conduïa. Llavors La mare, per la seua banda, tam s'escarxofava a la seua butaca i la bé adorava els llibres. Exercia una mare li preparava uns banys d'aigua mers anys escolars, vigilància implacable sobre la inte calenta amb sal. Amb els peus aban gritat dels cinc volums del prestatge donats a la ribella fumejant, ell es les meues redaccions i suposo que hauria estat capaç de lliurava a la lectura. Tots els ger matar qualsevol dels seus fills que mans sabíem que en aquells hagués gosat maltractar-ne una moments no se'l podia molestar. van acusar una pàgina. Dels seus escassos estudis També és cert que difícilment se'ns havia guardat una commovedora hauria acudit emprenyar-lo, i no sospitosa absència de veneració per la lletra impresa. La només pel seu geni, de natural ja prova és que, per agrair les aten prou temible, sinó també per no cions d'una parenta que va tenir la destorbar la sensació de plaer que paraules que comen paciència d'assistir-la durant una transmetia, no sé si fruit de les aven malaltia, no va trobar res millor que tures dels pistolers de la novel·la o cessin per lletres de regalar-li el tercer volum d'una enci dels efectes del bany relaxant. En clopèdia que mon pare havia here qualsevol cas, no puc fixar els fona la ge a la ela tat del seu, una joia bibliogràfica de ments de la meua vocació literària començament de segle, amb tapes sense passar per aquella imatge de pell i uns dibuixos preciosos, que a partir d'aleshores ja per sempre vam conservar mutilada. De fet, durant els meus primers anys esco lars, les meues redaccions van acu sar una sospitosa absència de parau les que comencessin per lletres de la ge a la ela. Sempre he agraït a la mare que no em privés de la a o de lae. Cap dels altres quatre germans, De porter, al col·legi, fent feliç algun davanter. tots més grans que jo, no va tenir el privilegi d'estudiar. La bonança econòmica produïda pels seus pri mers sous va arrencar-me del col·legi nacional, on segurament m'esperava el mateix futur d'electri cista que a bona part dels meus amics, i em va posar en mans dels files per hissar la bandera i l'himne ara recordo la fe i la il·lusió d'a jesuïtes. El canvi va ser com aterrar nacional espanyol van misteriosa quells intranscendents partits me en una altra galàxia. De les opera ment desaparèixer. A més, teníem morables. El peatge eren les misses; cions matemàtiques corregides al un magnífic camp per jugar a futbol, un mal menor. Tot i la meua re garrot vaig passar a la teoria de con que constituïa la meua principal sistència exemplar, uns grup de junts explicada amb paraules. Les preocupació d'aquells dies. Encara mestres magnífics va aconseguir 11
*\
A les piscines, buscant la pau que encara no he trobat. Amb el meu germà, de picnic. treure'm d'algun racó del cervell el mestre va acabar triant la meua l'estudiant que portava amagat. De com a guanyadora. La finalista es fet, molt amagat. titulava una cosa així com ?or los El pas decisiu per El pas decisiu per consolidar les caminos que pisó el conde Drácula, meues aficions literàries segurament perquè se'n facin una idea. Sempre consolidar les el vaig fer a vuitè de bàsica, quan he pensat que devia ser molt més vaig guanyar el meu primer premi original que la meua. Si ho no recor meues aficions literari. Al mestre de llengua espa do malament, el guardó va ser un nyola se li va acudir organitzar un punt més en la nota final de l'ava iteràries segurament concurs d'obretes de teatre i, inex luació. Potser semblarà poca cosa, plicablement, entre els alumnes va però recordo perfectament que va impactar amb entusiasme la propos aconseguir despertar unes quantes el vaig fer a vuitè de ta. Els meus companys de curs ana mirades tintades d'enveja. ven carregats de projectes, que t'ex Tot i que durant la meua ado bàsica, quan vaig plicaven amb tota mena de detalls a lescència el futbol ocupava la part l'hora del pati. Alguns parlaven amb fonamental del meu temps lliure, guanyar el meu pri una autoritat de premi Nobel i exhi recordo que llegia molt. De manera bien unes ¡dees que a mi em sem caòtica, inconstant i completament mer premi literari blaven poc menys que genials. Jo, atzarosa. Quan vaig haver de triar crèdul, em vaig sentir obligat a sortir entre aquesta estúpida alternativa del compromís i vaig invertir tota de ciències i lletres que imposaven o una setmana a adaptar de manera els plans d'estudis, vaig tenir verita ser hauria acabat dedicant-m'hi si matussera però molt personal un bles problemes, perquè malgrat que M no hagués passat que vaig anar a conte dels germans Grimm. A l'hora no tenia cap problema amb les llen estudiar els últims cursos del batxi de la veritat es van presentar dues gües, jo ja havia desenvolupat una llerat a l'institut Màrius Torres, on obres. Després d'una difícil decisió, ferma vocació de matemàtic. I pot- alguns professors com Jordi Pàmias i Ferran Rocaspana van saber deixar- me la petjada dels grans mestres, però sobretot on vaig fer algunes de les amistats que han marcat la meua vida: Alvaro Ariño, Juanjo Manau i Xavier Macià. La impossibilitat econòmica de traslladar-me a Barcelona i la influència d'aquests amics van arrossegar-me, una mica a contra cor, cap a la carrera de filologia. Tot i el caos permanent en què vivia aquella facultat, des del primer dia vaig saber que no m'havia equivo cat. En general, les classes no eren precisament magistrals, la veritable saviesa havies de trobar-la als passa dissos i al bar, on es coïa la poca activitat literària de la facultat. Se sabia de molts que estaven escrivint uns poemes que havien de revolu- L'exèrcit espanyol no va saber prescindir dels meus serveis. De maniobres a Cadis. indefallibles i els consells impaga bles del grup d'amics que regular ment ens reuníem i encara ens reu nim per parlar de llibres i arreglar definitivament el món. Llavors, amb la novel·la acabada i una estranya sensació de vergonya, jo tenia una idea un pèl mitificada del món editorial. Superant el rubor i amb la total convicció d'estar fent un pas inútil, vaig armar-me de valor per enviar el meu mecanoscrit a una editorial. Al cap d'uns pocs mesos el mateix editor em va trucar per informar-me que estaven inte ressats a publicar la meua novel·la. Així de fàcil. Encara ara, després d'uns quants anys, se'm repeteix la Amb Juanjo Manau i Pere Pena, de turisme cultural per Salamanca. taquicàrdia d'aquella tarda quan hi penso. Després he tingut l'oportunitat d'escriure i publicar altres llibres, sempre novel·les i contes, que són els únics gèneres en què em sento 13 raonablement segur. De fet, a hores d'ara, després de milers de pàgines cionar el panorama poètic del dòcils, per a qui els llibres, perduda escrites, ja em costa molt imaginar- moment, però la colla d'amics que aquella vaga idea de joguina que la me que algun dia deixaré de traduir ens reuníem per projectar alguna meua generació encara conservava, a paraules els fantasmes que em fan revista sempre acabàvem tenint pro ja només pertanyen a la categoria soroll per les golfes del cap. blemes per omplir-la. Amb l'ar d'amenaça. A més, tinc un fill, el Tomàs, de 6 rogància i la incapacitat per com Va ser precisament l'administra anys. Contradient el signe dels prendre el pas del temps que són ció, amb la seua obstinació a enviar- temps, sembla que li agrada llegir. pròpies de la joventut, vaig llicen me a fer turisme laboral arreu de No només voldria deixar-li en ciar-me en filologia espanyola i Catalunya, qui em va empènyer herència una habitació plena de lli encara vaig allargar els estudis amb definitivament cap al precipici lite bres. Quan m'assec a llegir davant una tesi doctoral sobre poesia, el rari. Treballant a l'institut de Pont de seu, fins i tot si he tingut la desgràcia gènere al qual m'hauria agradat Suert, lluny de la dona que estimo, de triar algun patracol insofrible, dedicar-me si la natura m'hagués apartat dels amics de sempre, amb intento sempre semblar divertit. estat una mica més generosa. massa pocs llibres i sense televisió, Sovint el meu fill em mira encurio Com suposo que li passa a tot vaig descobrir que el dia tenia algu sit. De fet, he arribat a pensar que el meu pare no es va arribar a llegir ni hom, l'entrada al món laboral va nes hores més llargues que les altres. una sola d'aquelles novel·letes de significar un punt i a part. Primer Durant aquests moments elàstics, l'Oest que rodaven per la casa i que van ser dos anys en una escola pri vaig lliurar-me a les complicades només impostava la felicitat de la vada. Després, les llistes d'interinat- cabòries que a la llarga es concreta lectura per a mi, per al seu fill petit, ge de l'ensenyament secundari, rien en la meua primera novel·la: com una silenciosa, secreta, impa unes oposicions i, finalment, la ruti Traïdors i covards, que va acabar gable herència... na d'uns quants anys d'alumnes in- sortint del no-res gràcies als ànims La sort del minotaure
Quan s'ha deixat caure en el seient terreny que qualsevol dia el banc cotxe, que amb tants esforços i tantes del tot-terreny i ha tancat d'un fort cop embargaria, tal vegada en aquells privacions va poder adquirir, l'únic al la porta al seu darrere, a l'home de la moments el seu món no seria un fosc món que mai no l'ha deixat tirat a les corbata estrafolària li ha envaït la sen laberint del qual sembla impossible primeres de canvi. Una llarga expe sació que tot es feia més irrellevant al fugir. riència en aquesta mena de decep voltant. La tensió i l'enuig que al llarg Com que tots aquests pensaments cions li ha demostrat que ni tant sols en de tota aquella setmana li havien clavat amenacen d'enterbolir la tranquil·litat aquells col·legues que semblen més queixalades a l'estómac no han estat que conscientment s'ha autoimposat, fidels i insubornables es pot confiar del prou àgils per culpa del fred del matí de decideix engegar la ràdio i mou el dial tot. Després d'haver perdut la relació desembre i s'han quedat endarrerits a fins a trobar una melodia prou agrada amb una bona pila de companys que i'altra banda del vidre, privats del petit ble. Les notícies, però, interrompen la semblaven adorar-lo, no té cap paradís de l'interior del cotxe i de l'ali sensació de pau i plaer amb una allau recança a acceptar que aquest cotxe és ment de la seva víctima. Durant uns de desgràcies i d'informacions borsà l'únic amic veritable que li resta. c^ segons ell ha fixat la mirada en el petit ries. Tot just mentre fa entrar la tercera Per un moment, li creua pel cap la — rectangle de paper que porta a la mà i marxa, es descobreix avaluant la seva possibilitat d'una traïció. I encara no •^ ha deixat escapar un somriure que no situació econòmica, francament deli ha aconseguit de fer desaparèixer '"" és alegria, sinó abatiment i desespera- cada després que el grup d'accions aquesta idea, quan el tot-terreny ignora ^' ció. ¿De què pot servir a aquestes alça- d'Indústries Nàutiques S.A., la tempta les atribucions del seu nom, fa cas > des temptar la sort ? ¿Quin sentit té ja tiva d'inversió a la borsa efectuada omís d'una corba mal senyalitzada, haver comprat el dècim de loteria que amb els suats estalvis de tota una vida, destrossa la tanca protectora de la '^ ara desa a la guantera, després que la se li ha ofegat enmig del Pacífic amb vorera i vola uns trenta metres fins a '"' fortuna li hagi escopit tantes i tantes l'enfonsament de tres vaixells i la con topar amb un cartell que anuncia uns 14- vegades a la cara? següent fallida de la companyia. vols baratíssims a una illa paradisíaca Aquests interrogants li deixen un Però no vol ensorrar-se. Dictamina del Carib organitzats per una agència profund desassossec; però ell es resis que a partir d'aquests moments li de viatges que s'anomena Teseu. El teix a deprimir-se. Gira la clau del con caldrà ser una mica més positiu i mirar- cotxe travessa netament els malucs tacte i lluita pacientment amb la pri se el món amb optimisme. Ei dial torna d'una mulata que somriu, indiferent a mera i la marxa enrere per fer-se lloc a córrer fins a obsequiar-li una música la penetració, i es precipita contra un entre les sardines que li espremen en la insinuant, com la d'aquelles lentes ses arbre, que sembla estendre els seus llauna del pàrquing. Quan surt a la sions de ball d'adolescència, que ja braços desfullats per acollir-lo. Una llum del carrer, descobreix un matí quasi és incapaç de fer presents. Un branca fa esclatar el parabrises, pene agre i boirós, que no ofereix ni tan sols cop de canell introdueix dòcilment la tra dins de l'automòbil i travessa neta el bàlsam malenconiós de les llums de quarta marxa, amb la qual li arriba el ment el cap del conductor abans de Nadal, ja apagades des de primeres record agre de les seves darreres esca trencar-se. Mentre es grava en la retina hores de la matinada. Tot just en el pades nocturnes, els últims flirts, de l'home de la corbata extravagant la moment que posa la segona, li ve a la intents amb dones quasi encisadores imatge que veu en el retrovisor (el seu ment la imatge estimulant i càlida de la amb una màgica habilitat per escurar-li cap rematat amb dues banyes de fus seva parella, la Júlia, segurament feliç les butxaques. ta), a la ràdio els nois del col·legi de a Cuba entre els braços de l'assessor Els grunys del motor li supliquen la Sant Ildefons de Madrid canten amb financer responsable de la seva ruïna, quinta. Tot i que la boira recomana veus d'al·leluia el mateix número del el mateix pocavergonya a qui una nit prudència, un optimisme inexplicable dècim que les flames comencen a con d'infaust record havia portat ingènua li fa pitjar amb més ràbia l'accelerador. sumir a la guantera, dins del cotxe ment a casa seva, el mateix a qui havia Potser no ha triat un bon dia per sortir incendiat. Amb el cos mig aixafat pels complimentat amb un sopar de minis de casa a voltar. Hauria hagut de trucar cops de l'accident i el foc com a prole- tre i el mateix, finalment, a qui havia algun company i anar a fer una partit gomen de l'infern, encara té un segon presentat amb orgull l'amor de la seva de squash, però ja es troba una mica per ser conscient d'un últim pensa vida. A l'home traït se li ha acudit de fart de perdre sempre. A més, tampoc li ment: potser la qüestió no és que l'at sobte que si hagués menat la seva vida queda cap veritable amic a qui recó zar et somrigui -es diu-, sinó senzilla amb la mateixa diligència i encert amb rrer. Fa una ràpida valoració de l'as- ment que ho faci a temps. què era capaç de conduir aquell tot- sumpte i conclou que potser és aquest B E C U L L A
Per Josep Vinaròs FOTOS: Arxiu personal de Miki Mori Miki Mori Una magnífica veu emergent
Ens trobem davant una soprano lírica que molt enamorada de Catalunya. Va néixer un dia va elegir un camí complicat. Amb en una família benestant, a Shikoku, una la confiança que li dóna la seua il·lusió i petita illa japonesa prop d'Hiroshima. El la seua perseverança, ha anat treballant seu caràcter agradable, humil, tímid i sen amb seriositat envers l'objectiu de ser feliç sible, amb el seu gest subtil i delicat, la cantant. Miki Mori té una veu d'unes qua defineixen com una dona del més pur estil litats innates, ben timbrada, potent i càli• oriental, que passa caminant de puntetes da, el seu esforç i els estudis de cant asso per aquest món de la lírica, no sempre lits han fet la resta perquè avui puguem favorable per a qui gosa entrar-hi i molt gaudir de la música que ens ofereix aques menys per a qui té possibilitats d'arribar ta excel·lent cantant, que si bé oriental. lluny. ''
15 -^""^•'-. áiifei^ "^ .». ,. ^^3^^ '•^S, •••"-r^' ^wHH^^^^^^^BlMJP^'Vi^^il ^^*^% .1 *.3i -Què era el que l'atreia i li dona va la satisfacció que no trobava en .Mà el piano? K^iflP^ -Estava entusiasmada per l'es port, corria i em sentia lliure, la ^^^^^^KIM^ meua especialitat era córrer els 100 metres tanques. Al matí anava a l'entrenament abans d'assistir a l'es cola i al sortir tornava a les pistes a córrer. Naturalment havia bandejat el piano. Més tard en una competi ció atlètica vaig prendre mal i em vaig veure obligada a deixar aquest esport. -Aquí la coneixem com una excel·lent cantant lírica, com va ser aquesta incursió al cant? -A l'escola cantava en una coral ~^^^^^^i 18 -A Barcelona vaig anar al bona cantant. Què més fa? Fondevila, estava malalta i en pocs Conservatori del Liceu amb la mes -No acabava de comprendre per dies va morir. De la pianista de tra Cecília Fondevila; si bé al Japó ja què sortien tan bones veus aquí a Jaume Aragall, Amparo García, vaig havia cantat amb tessitura de mez- Barcelona, pensava que podia ser rebre molt bons consells. Un dia el zosoprano, aquesta mestra em va per l'idioma, la meua mestra del mestre Jordi Giró em va dir que em anar fent cantar més agut i en mig Japó tot fent broma em deia que presentés a l'escola de cant de any ja vaig arribar amb certa como podia ser pel menjar o el tipus de l'Associació d'Amics de l'Òpera de ditat a la tessitura de soprano, i vaig vida. Després de l'aventura per Sabadell, vaig fer-ho i va ser una poder cantar Les noces de Fígaro. Europa em vaig adonar que no calia experiència extraordinària. Vaig Després d'uns mesos a Barcelona, sortir de Barcelona, aquí tenia tot el guanyar la possibilitat de cantar Les vaig incomplir la promesa que vaig que necessitava i m'hi sentia bé. noces de Fígaro al teatre La Fa fer als meus pares d'estar-m'hi tan Vaig tornar amb la meua anterior ràndula. Va ser la meua primera sols sis mesos i tornar al Japó. Des mestra, Cecília Fondevila. Més tard i òpera. d'aquí vaig anar a Suïssa, Alemanya davant la insistència dels meus -Aquesta primera òpera va ser i Itàlia, on m'hi vaig estar un any pares, vaig tornar al Japó i durant decisiva en la seua carrera musical? més. No cal dir que no tot va ser dos anys vaig treballar a la universi Mirna Lacambra l'ha ajudat per tal fàcil, també vaig tenir els meus pro tat fent classes, però les meues ga de seguir endavant? blemes, que vaig intentar superar. nes de cantar van vèncer la resis -A Mirna Lacambra li dec mol- -Sembla que queden reflectits tència dels meus pares i l'any 1995 tíssim, no tan sols per donar-me la els principals passos que l'han de vaig tornar a Barcelona, amb la dis possibilitat de cantar, sinó que m'ha portar a assolir la qualitat d'una sort que la meua mestra, Cecília donat consells extraordinàriament valuosos i que em serviran per sem )o crec que he trobat a Catalunya Japó: quan han viscut durant un pre. Mima Lacambra té uns conei una orientació adequada i un es temps a Catalunya, no se n'anirien. xements envejables, tracta molts tímul per intentar superar-me dia Els entenc molt bé. És una terra cantants i coneix el cant i l'òpera rere dia. meravellosa, la gent em sembla fan millor que ningú. Fou definitiva la -Com recorda la seua actuació tàstica, són respectuosos i sense hi confiança que em va fer donant-me en el Teatre del Liceu? pocresia, molt naturals i sincers, el paper protagonista en l'òpera -Va ser magnífic estar al costat sensibles i generosos. Aquí tinc Madama Butterfly. de la diva Eva Marton, treballant amics i coneguts que són autènti -Encara rep classes de cant? durant un mes en els assaigs i fun ques joies de la meua vida. -Cantar és molt complex, la veu cions. Una persona molt agradable i -Després de totes les dificultats que ens escoltem interiorment no la natural, i la seua actitud tan profes que ha hagut d'anar superant, pensa perceben de la mateixa manera els sional m'ha permès aprendre de la seguir cantant? altres, per la qual cosa sempre és seua manera de fer les coses. Fou -Sí, penso dedicar-me a cantar necessari tenir un mestre que et molt emotiva la imatge del Liceu i tot el temps que la meua condició controli la veu i que t'orienti tècni sorprenents els aplaudiments gene física m'ho permeti. Perquè poder cament. Actualment qui em vigila la rosos; gairebé em vaig espantar, per cantar és, per a mi, veritablement veu és el mestre Salvador Parrón, què al Japó el públic és molt fred i fantàstic. del qual han sortit cantants com per aplaudeix poc. El caràcter mediter -Com a professional quines han exemple el contratenor Jordi rani és molt generós, apassionat i estat les seues actuacions més desta Domènech, que ha actual al Liceu, expressiu. A l'hora de saludar el cades? l'Scala de Milà, etc. La importància públic davant la seua generositat, -He cantat a La Faràndula Les de l'orientació tècnica, així com el moltes vegades encara em sento noces de Fígaro, de Mozart, i Ma correcte control de la veu per part tensa. Es coneguda la recança dels dama Butterfly, de Puccini; al Liceu d'un bon professor, és fonamental. japonesos en el moment de tornar al La dona sense ombra; al Palau de la 19 Música i a Bèlgica, la Petite messe em queien les llàgrimes i m impe -Cada vegada que canto és un solennelle de Rossini, Carmina Bu- dien seguir cantant; després ho ana nou impuls, el caliu del públic és rana a l'Auditori de Barcelona, i a va superant, tot i que controlar les definitiu per tal de sentir-me satisfe Madrid he cantat El Rèquiem de emocions ha estat el més complicat ta; tot plegat és la compensació dels Bruckner, i concerts en diversos de l'actuació. Naturalment, la culpa anys de lluita. Quan t'adones que llocs més. També he cantat Aida, és de Puccini, per haver compost vas superant les dificultats sents una ídomeneo, L'ltaliana in Algeri, entre una obra tant meravellosa. satisfacció que t'ajuda molt. Penso d'altres. -Què donaria per arribar a dalt que estic gaudint de la segona opor -Sabem que "Madama Butterfly" del cim? tunitat de la meua vida. En una oca és la seua òpera per excel·lència, -Treballo al màxim per poder sió, per tenir massa ambició, vaig digui'ns alguna cosa d'aquesta òpera. cantar de la manera que m'imagino anar a una mestra inadequada per a -Ha estat una òpera de forta ten ideal, tot el que vingui serà benvin mi, fou una situació forçada i em va sió emocional que em calia superar. gut. No és el meu principal objectiu resultar molt negativa, vaig perdre Algunes persones que tenien l'expe arribar a dalt de tot i cantar en els facultats i vaig haver de deixar de riència d'aquesta obra ja m'ho principals coliseus de la lírica, si bé cantar. Fou un temps molt amarg per havien dit. En el moment de l'experiència de cantar amb can a mi, vaig pensar que ja no podria començar a cantar estimant el nen, tants i directors de reconeguda cantar mai més, això em va fer molt o de dir-li a l'esposa de Pinkerton vàlua ajuda molt per anar millorant. mal. Era necessari sobreposar-se a que sigui sempre la dona més feliç i -Què li dona impuls per seguir l'infortuni i seguir endavant. Fou que no pensi en mi..., per a mi eren el camí que ha emprès, no mancat una lliçó que mai no oblidaré, no moments crítics. Durant els assaigs de dificultats? vull que em passi cap més vegada. 20 Miki Mori interpretant l'òpera "Idomeneo" en versió concert, amb l'Orquestra Filharmònica de Cambra de Barcelona i el Cor d'Amics de l'Òpera de Sabadell, amb la direcció d'Albert Argudo. -Creu que després de totes les vacil·lacions i de fer passos enda vant i endarrere, finalment ha trobat el camí? -No n'estic segura, però penso que sí. -Amb quines figures del cant s'ha relacionat? -Amb Renata Scotto i Magda Olivero, de qui he rebut classes; també amb Eva Marton. -Quina òpera l'ha marcat més. -Madama Butterfly. És un drama molt ben escrit, en el qual totes les notes i totes les paraules tenen sen tit, fins a arribar a l'acord final, que Miki Mori cantant junt al baríton Lluís Sintes, en l'òpera "Madama Butterfly". imprimeix un dramatisme excepcio nal. Es una meravella. l·lem presentat una excel·lent cantant i una bona professional; pensem que les dificultats que ha sofert l'han format per arribar molt Hem d'aprendre també de les ad jo estimo molt. Quan canto a Saba lluny. Es una dona jove que emer 21 versitats. dell em sento molt a gust, molt geix en el mon de l'òpera i que -Com l'acull el públic de La Fa agraïda, emocionada i contenta. caldrà tenir-la en compte. La seua ràndula, que l'ha vist triomfar? -Quins autors d'òpera prefereix? excel·lent veu i la seua manera de -Fantàsticament, és un públic -Puccini i Richard Strauss. El pri ser l'han de portar pels camins glo que em fa sentir estimada, i al qual mer sobretot. Em fascina Puccini! riosos del "bel canto". En poques paraules Horòscop? Cançons populars anti Un polític. Què és la música? Lleó gues. Capen particular. Un bell llenguatge que et Què admira d'una perso L'n llibre. Un menjar. permet expressar els senti na? El llibre japonès Fluir, El llenguado cru. I com a ments. La sinceritat, la humilitat, d'Aya Coda. postres, mel i mató. que sigui perseverant. Un esport. Un entreteniment. Què rebutja d'una perso El bàsquet, com a especta Parlar amb els nens. na? dora Mar 0 muntanya? L'altivesa i la falsedat. Un país. Veure i observar el mar. Una música. Japó i Catalunya. Viure a la muntanya. LO ROVELL DE L'OU Per Armand de Fluvià Conseller heràldic L'heràldica cívica a les comarques pallareses 22 Escut dels comtes de Pallars: d'or, una àguila de dos caps de sable. Origen del comtat de Pallars de Pallars. Aquest fou un territori El que avui són les comarques situat en la conca alta de la Noguera del Pallars Sobirà i el Pallars Jussà Pallaresa, entre la cresta del Pirineu corresponen -potser amb alguna i la comarca de la Pobla de Segur, variació- a l'antic i històric comtat incloent-hi les valls d'Àneu, Cardós i Perrera, així com la vora esquerra primer testament va deixar el seu ció diplomàtica del monestir de de la Noguera Ribagorçana i la vall comtat sota l'alta senyoria de l'orde Santa Maria de Roncesvalles. S'hi del Flamicell. religiosomilitar de l'Hospital i dis esmenta un García Pedriz (és a dir, La conquesta del Pallars als posà que si el seu fill, el comte 'fill d'un Pedro'), "comte de Pa sarraïns fou iniciada al comença Ramon VI, i la seua cosina germana llars", amb el seu germà Martín ment del segle ix, probablement pels Dolça morien sense successió, els Pedriz i la seua mare Domna Maior. comtes de Tolosa Guillem I (+ 812), hospitalers havien de designar el És fàcil d'imaginar que devien ésser que podríem considerar com a pri nou successor. Però en un segon tes un cosins dels comtes Arnau Mir I o mer comte de Pallars, i Bigó I tament, fet el 1171, va anul·lar la lli Ramon VI, un dels quals, l'esmentat (+816), per pròpia iniciativa i no bertat dels hospitalers d'escollir el García Pedriz, hauria estat designat com a vassalls dels reis francs. successor. successor a la mort de la comtessa Tanmateix, la primera vegada que la A la mort del comte Ramon VI, Valença I. 0 potser després de la regió de Pallars és designada com a el 1177, el va succeir la seua jove donació del comtat al comte de comtat fou el 859, durant el govern filla, la comtessa Valença I, que, Barcelona per part de la comtessa del comte Ramon I de Tolosa, amb sembla, va morir vers el 1187, i des Dolça I l'orde de l'Hospital es devia el qual hom continua la relació dels prés, la cosina germana d'Arnau Mir creure amb el dret de nomenar suc comtes de Pallars. I, la comtessa Dolça I. Aquesta com cessor basant-se en el primer testa L'assassinat del comte Bernat II tessa, el 1192, va ratificar una dona ment del comte Arnau Mir I. La de Tolosa, anomenat El Vedell (que ció 0 venda del comtat que havia fet influència i la prepotència del com seria el setè comte. Bernat I, de al comte de Barcelona Alfons I i, te rei Alfons I degué fer emmudir les Pallars), l'any 872 portà una reacció d'aquesta manera, el comtat restà reclamacions d'aquell "comte en terres del Pallars i la Ribagorça, unit per sempre més al comtat de García". Sigui el que sigui, el cert és on sorgí una dinastia independent Barcelona. Això, però, no es degué que cap historiador, que jo sàpiga, dels comtes de Tolosa, amb un com produir sense cap oposició. Aquesta no s'ha entretingut a descabdellar 23 te, Ramon II, mort vers el 920, segu afirmació es dedueix de dos docu aquest afer. rament fill del comte Llop I de Bi- ments, l'un (30-11-1185) procedent gorrai nét de Ramon I. del gran priorat de Navarra de l'orde El comtat de Pallars Sobirà El IOlOo 1011, a la mort del hospitalari de Sant Joan de Je El comtat de Pallars Sobirà com catorzè comte, Sunyer I, nét de rusalem, i l'altre(1193)deiacol·lec- prenia el nucli originari del comtat Ramon II, el seus fills es dividiren el de Pallars, és a dir, la conca alta de comtat. El primer, el comte Ramon la Noguera Pallaresa. Entre el 1229 i IV, també conegut com a Ermengol 1231 la comtessa Guillema I, en no II, mort el 1048, formà la línia dels tenir fills ni germans, va vendre el comtes de Pallars Jussà, i el segon, comtat al seu segon marit, el ves el comte Guillem II, mort entre comte Roger II de Coserans i es va 1929 i 1032, formà la línia dels retirar al monestir de Vallbona de les comtes de Pallars Sobirà. Monges. D'aquesta manera s'inicià la segona dinastia comtal de Pallars El comtat de Pallars Jussà Sobirà. El 1294, a la mort sense fills El comtat de Pallars Jussà com del comte Ramon Roger I es va pro prenia la vall del Flamicell, la vora duir una lluita per la successió entre esquerra de la Noguera Ribagor la neboda del darrer comte. Sibil-la çana i la comarca de la Pobla de de Pallars Sobirà, i els Coserans- Segur amb la frontera oberta devers Espanha occitans. El comte rei les terres sarraïnes de la conca de Jaume II intervingué en defensa de Tremp. Sibil·la, muller del baró Hug de Mataplana, vassall seu, que va El 1157, el comte Arnau Mir I de Escut actual del Consell Comarcal del Pallars Pallars Jussà, mort el 1174, en un Sobirà. resultar guanyadora, i s'instaurà al o Alins. Alt Aneu. Esterri d'Aneu. Pallars Sobirà la tercera dinastia dels superfície externa de llurs escuts Sobirà, avui marquesos de Pallars, Mataplana, que s'extingí amb el defensius (elements geomètrics o títol que deté legalment la duquessa comte Hug Roger lli (mort captiu a arquitectònics, animals o plantes, de Medinaceli, Doña Victoria Xàtiva el 1503), al qual fou confiscat etc). Quan aquests senyals es van fer Eugenia Fernández de Córdoba y el comtat pel comte rei Ferran II el hereditaris en una família va sorgir Fernández de Henestrosa. Catòlic i vengut a carta de gràcia, a l'heràldica. Un dels exemples més 24 L'any 1992, el Consell Comarcal Salamanca, el 24 de novembre de reculats de l'ús d'un escut armorial va sol·licitar de la Direcció General 1486 (altres diuen que ho fou a és el dels comtes de Barcelona, sens d'Administració Local un informe Saragossa, el 14 de febrer de 1488) dubte el més antic de la Península sobre el seu escut. Jo, com a asses al comte Joan Ramon Folc IV de Ibèrica. El trobem per primera vega sor heràldic del departament de Cardona, primer duc de Cardona da en un segell del comte Ramon Governació, vaig fer un informe en des del 1491 i també primer mar Berenguer IV de l'any 1150, això vol el qual proposava un escut amb un quès de Pallars, per concessió del dir que la seua matriu ha d'ésser senyal dels anomenats parlants, és a mateix sobirà, feta a Sevilla, el 7 d'alguns anys abans d'aquesta data. dir, que "diuen" o "parlen" el nom d'abril de 1491. del territori segons una etimologia • Pallars Jussà popular. Per tant vaig blasonar (des L'heràldica pallaresa (comtal i cívi Com que el darrer comte baró criure) l'escut amb un camper (fons) ca) de Pallars Jussà va morir el 1177 és d'or (groc) amb tres palles de guies L'heràldica és com un sistema gairebé impossible que hagués (vermelles), és a dir, els esmalts simbòlic, Linic al món per les seues emprat un escut armorial. Sigui com (colors) oposats als de l'escut dels característiques, que va néixer a sigui, el fet és que hom no coneix comtes i marquesos de Pallars Europa a final del primer terç del cap document on aparegui un escut Sobirà, per tal que mai no es po segle XII per la necessitat d'identifi dels comtes de Pallars Jussà, per la guessin confondre). Tanmateix, el car els combatents en una batalla. qual cosa hom pot afirmar que els Consell Comarcal no hi va estar d'a L'arnès del cavaller, amb la cota de comtes d'aquest territori mai no van cord perquè volia que a l'escut hi malles, que li cobria tot el cap i el tenir armes pròpies i, per tant, el figurés l'àguila bicèfala dels comtes casc amb el nasal o la visera, feia comtat tampoc. de Pallars Sobirà. Com que això no impossible el reconeixement d'un Pel que acabem de dir, és del tot és possible, perquè no té cap fona individu en una contesa militar. Per incorrecte que el Consell Comarcal ment històric, el 1994 vaig fer una això, els cavallers van començar a del Pallars Jussà empri un escut amb rectificació i nova proposta d'escut. pintar uns senyals personals a la les armes dels comtes de Pallars Considerant que al Pallars Jussà hi ha la depressió orogràfica més gran d'oficialització: Sant Esteve de la Llimiana: de sinople, un castell de Catalunya (que en heràldica es Sarga. (origen del municipi) d'or tancat de representa per una vall) i la sable acostat d'un escudet d'or amb importància que a la comarca ha Els escuts oficiaiitzats un lleó de sable armat de guies tingut el transport (i ara també Tremp: d'atzur (blau), la Mare de (armes dels Meià), a la destra, i d'un esport) amb rais, vaig blasonar un Déu de Valldeflors (patrona local) altre escudet d'or amb 4 pals de escut d'argent (blanc) amb una vall d'or, acostada de 2 flors de lis (atri guies (armes dels comtes-reis), a la de sinople (verda) sobremuntada but de la Verge Maria) d'argent. sinistra. Corona de vila (16-3-2000). d'una ganxa de raier de sable Corona de ciutat (24-4-1989). Salàs de Pallars: d'atzur, una (negra). El Consell Comarcal ha res Abella de la Conca: de sable àguila bicèfala coronada de sable tat callat. (negre), una abella volant d'or (se carregant al pit un escudet de guies nyal parlant). Corona de baró (21-6- amb 3 palles d'or en banda (dels Municipis 1984). comtes de Pallars Sobirà, senyors de Pel que fa als municipis, dels Castell de Mur: de guies (ver Salàs), sobremuntada d'un castell catorze que té la comarca del mell), un mur d'or (armes dels Mur). (origen del municipi) d'or obert. Pallars Jussà, onze ja tenen escut Corona de baró (4-10-2001). Corona de vila (3-12-1987). oficial degudament aprovat per la Gavet de la Conca: de sinople Sarroca de Bellera: d'or, un mol Generalitat i inscrit al Registre de (verd), una clau (Sant Pere d'A- tó dret de guies, encollarat, clarinat i Símbols dels Ens Locals de Cata ransís) d'or posada en pal acostada ungulat d'atzur (armes dels Bellera). lunya: la capital (Tremp), Abella de d'una mitra (Sant Serni) d'argent Corona de baró (31-8-1995). la Conca, Castell de Mur, Cavet de embellida d'or a la destra, i d'un Senterada: d'or, un moltó dret de la Conca, Isona i Conca Dellà, món (Sant Salvador de Toló) de guies encollarat, clarinat i ungulat Llimiana, Salàs de Pallars (municipi sable creuat i cintrat d'or a la sinis d'atzur (armes dels Bellera) acostat d'on provenen els meus avantpas tra. Corona de poble (2-2-1999). de 2 rodelles de guies amb 3 palles 25 sats materns, els Escorça), Sarroca Isona i Conca Dellà: d'argent, 2 d'or en banda (armés del comtes de de Bellera, Senterada, Talarn i la canons de font (senyal tradicional) Pallars Sobirà, senyors jurisdiccio Ci Torre de Cabdella. Dos expedients de sable movent dels flancs de l'es nals). Corona de poble (13-10-1988). encara són aturats o en tràmit d'ofi- cut amb 3 raigs d'atzur cadascun Talarn: partit primer de guies, cialització: Conca de Dalt i la Pobla caient sobre un toll d'aigua d'atzur una muralla d'or (armes a enquerir); de Segur, i un de sol mai no ha res carregat de 8 roses d'or (senyal dels segon d'or, 4 pals de guies (armes post als requeriments del departa Orcau) posades 4, 3, i 1 formant dels comtes-reis). Corona de vila ment per tal que iniciï l'expedient triangle. Corona de vila (21-4-1983). (25-7-1991). Llavorsí. La Guingueta d'Àneu. Lladorre. La Torre de Cabdella: d'argent, Causa sorpresa i inquietud de una vall (la Vall Fosca) de sable veure el poc interès que els nostres sobremuntada d'una torre (senyal historiadors han manifestat per tots parlant) d'atzur oberta. Corona de aquests temes als quals en altres paï poble (22-1-1991). sos s'ha dedicat molt de temps i d'espai escrit. Escuts en tràmit o aturats (propos Jo em demanava què hi feia una ta presentada) àguila imperial (bicèfala) a l'escut, Conca de Dalt: d'argent, una de guies amb tres palles d'or posa des en banda, dels comtes de Pallars vall (conca, senyal parlant)de sino- Rialb de Noguera. ple sobremuntada d'un pont d'un Sobirà (fig. 3). L'única explicació ull (Pont de Claverol) acostat de 2 plausible me la va donar la genealo caps d'isard (reserva natural de gia: era per indicar un vincle de Boumort) de sable. Corona de sang amb l'àguila de l'imperi bizantí poble. 0 d'Orient. Efectivament, el comte La Pobla de Segur: de guies, una la llegenda, ni si era armorial); dos Arnau Roger I es va casar per segona muralla (armes dels Vilamur) d'ar del comte Roger I, un és del 1247, a vegada, el 1281, amb Lascara de gent acompanyada al cap d'una cavall i portant un escut impossible Ventimiglia, filla del comte Gu- espasa flamejada (atribut de sant de blasonar pel seu mal estat; un glielmo Pietro de Ventimiglia i de la Miquel) d'argent guarnida djor, i a la altre sembla que és del comte Arnau princesa Eudòxia Làscaris, filla de punta d'un card de 3 flors (armes Roger I (no està datat), també va a Teodor II Làscaris, emperador de Ni- dels Cardona) d'or. Corona de vila. cavall i tampoc no és clar l'escut cea i de la princesa Helena de Bul que porta i els sis escudets que gària. Penso que no és factible cap 16 • Pallars Sobirà envolten la figura, tot i que sembla altra explicació. Com que la tercera dinastia que tenen una bordura; un (del L'any 1988, el Consell Comarcal comtal de Pallars Sobirà no es va 1330) és del comte Arnau Roger II i del Pallars Sobirà va incoar expe extingir fins al segle xv, els comtes sí tampoc no és factible veure les dient d'oficialització del seu escut que van tenir temps d'emprar armes armories que portava a l'escut i a la comarcal. La proposta que els vaig pròpies distintives; tanmateix, no gualdrapa del cavall; els dos restants fer no va trobar cap inconvenient i conec segells comtals anteriors al (del 1448) són del comte Arnau va ésser acceptada, i avui és oficial: segle XV. Això s'insereix en una de Roger IV i ambdós porten l'àguila un camper de guies (vermell) amb ficiència que és general en els com bicèfala que porta al pit l'escut de les tres palles d'or (grogues) dels tes Pallaresos: la manca de dades les tres palles. comtes de Pallars Sobirà (fig. 4), personals o familiars: en desconei això sí, sense l'àguila imperial, a la xem la majoria de dades de naixe qual només té dret avui dia la mar ment, de casament i de defunció, els quesa de Pallars. llocs on són sebollits, llurs testa ments i fins i tot els noms i els cog Municipis Soriguera. noms 0 les famílies de gran nombre La comarca del Pallars Sobirà té de comtesses. quinze municipis, dels quals deu ja La Sigil-lografia catalana, de tenen escut oficialitzat: Alins, Alt Ferran de Sagarra (1922), només Aneu, Esterri d'Àneu, la Guingueta dóna, per al comtat de Pallars d'Àneu, Lladorre, Llavorsí, Rialb, Sobirà (no n'hi ha cap del Pallars Soriguera, Tírvia i Vall de Cardós. Jussà), set segells (núm. 253 a 259): Tres estan aturats o en tràmit d'ofi un de la comtessa Guillema I del cialització: Baix Pallars (que jo pre 1228 (només és un reduït fragment, fereixo anomenar Gerri de la Sal), que no permet distingir el dibuix ni Espot i Esterri de Cardós. Només Tírvia. La Vall de Cardós. Cerri de la Sal. n'hi ha un que mai no ha respost a vall de sinople (la vall d'Àneu) ple sobremuntada d'un xoriguer les cartes que, des del 1981, li diri carregada de 3 palles d'or en banda (senyal parlant) d'atzur. Corona de geix la Direcció General d'Ad (armes dels comtes i marquesos de poble (15-7-1992). ministració Local per tal que nor Pallars) i sobremuntada d'una creu Tírvia: d'atzur, una lluneta crei malitzi el seu escut. Es tracta de de sant Pere (patró local) de sable xent figurada d'argent acompanya Sort, la capital comarcal, i el motiu (20-2-1987). da de 24 estrelles (senyal a enquerir) és, suposo jo, pel fet que estan La Guingueta d'Àneu: de sino d'argent posades en orla. Corona de usant, erròniament i impròpiament, ple, una palma d'or (per sant Julià vila (26-5-1988). 17 un escut que no és cívic: l'escut que d'Unarre), acostada de 3 claus (per Vall de Cardós: d'atzur, una vall correspon exclusivament als com santa Helena d'Escaló) de sable en (senyal parlant) d'argent sobremun tes (ara marquesos) de Pallars pal, a la destra i d'una creu de sant tada d'un card de 3 flors (senyal par o Sobirà. Pere (per sant Pere de )ou) de sable, lant) d'or. Corona de vila (31-7- a la sinistra. Corona de poble (7-2- 2001) Els escuts oficialitzats 1989). Alins: d'argent, una vall (la Lladorre: de sinople, un lledoner Els escuts en tràmit o aturats (pro d'Alins) de sinople sobremuntada (senyal parlant) d'argent acostat al posta presentada) d'un ós (animal totèmic?) passant tronc d'una espasa (atribut de sant Espot: d'atzur, un mont de 2 de sable armat, lampassat i vergat Martí) d'or, a la destra i de 3 palles penyes altes (els Encantats) d'argent de guies. Corona de vila (11-10- d'or en banda (armes dels comtes i sobremuntat d'una estrella (senyal a 1995). marquesos de Pallars), a la sinistra. enquerir) d'or i sostingut sobre un Alt Aneu: quarterat 1 r de guies, Corona de poble (31-3-1989). llac en forma de peu de sinople un castell d'or obert acostat de 3 Llavorsí: de guies, una perla carregat de 2 faixes ondades (llac de palles d'or posades en banda a ondada (confluència de la Noguera Sant Maurici) d'argent. Corona de cada costat (València d'Àneu amb de Cardós i la Noguera Pallaresa) poble. el seu castell i el senyal dels comtes d'argent acompanyada al cap d'una Esterri de Cardós: d'argent, una Pallaresos); 2n d'argent, un anyell porta (atribut de santa Anna) d'or. vall (la vall de Cardós) de sinople pasqual ajagut de porpra portant la Corona de vila (10-9-2001). sobremuntada d'un card (senyal banderola (sant Joan Baptista patró Rialb: d'or, un mont de sinople parlant) de sinople. d'Isil 0 Gil); 3r d'argent, un isard movent de la punta, de la qual dava Gerri de la Sal (Baix Pallars): contornat de sinople (Sorpe); 4t de lla un riu ondat (senyal parlant) d'ar d'atzur, un gerro (senyal parlant) guies, una creu tripartida d'or (Son). gent. Corona de vila (29-3-2001). d'argent sobremuntat d'una corona Corona de poble (14-12-1989). Soriguera: d'argent, una vall (la (senyal a enquerir) d'or. Corona de Esterri d'Àneu: d'argent, una vall de Siarb o de Soriguera) de sino vila. LO M A R I N Y A C Per Delia Amorós i Pinos* FOTOS facilitades per Josep Anton Fluixa, d'editorial Bromera Narradores i poetes valencianes: ressorgir des de la confiança 28 lA 1 Àngels Moreno, guanyadora del premi de no M. Beneyto, Premi de les Lletres Valencianes vel·la Ciutat d'Alzira 2002. 1992. L'intercanvi intens i bidireccio- cial entre el País Valencià i el nal que hauria de donar-se entre la Principat no és, ni de bon tros, la literatura en català editada a banda i més apropiada. Els editors valen banda de la Sénia està molt lluny de cians tenen dades que indiquen que produir-se a hores d'ara: la relació Barcelona és el punt de Catalunya política, lingüística, social i comer on es concentra gairebé exclusiva- per tal d'exportar noms i obres més enllà de les fronteres administratives i començar a construir una literatura valenciana global apartada dels cànons de la crítica tradicional, on les escriptores en comptades oca sions representen alguna cosa més que l'anècdota. Narradores: de l'esclat a la norma lització? En parlar de narrativa és inevita ble referir-nos a les autores de l'ano menada generació dels cinquanta. Beatriu Civera, Maria Ibars i Maria Beneyto varen representar un paper important en la recuperació de la literatura valenciana. De vuit no Carme Miquel, sens dubte, una de les narra María Ibars, una autora oblidada. vel·listes que publiquen entre final dores més destacades. dels cinquanta i començament dels setanta, tres són dones, i de nou novel·les llargues, cinc han estat escrites per elles. Tot i que no po dem catalogar les seues obres com a 29 feministes, la presència d'aquestes ment el comerç del llibre valencia; escriptores repercutirà posterior de Carmelina Sànchez-Cutillas amb tot plegat s'entén que un gran ment en el tractament dels personat (Madrid, 1927), que amb una única nombre d'autors valencians, i sobre ges femenins i en la nova òptica de novel·la publicada -la majoria de la tot d'autores, siguen desconeguts a la temàtica de la dona. seua obra és poètica- ha estat comarques. Preguntar pel nom d'es D'aquestes tres escriptores des durant molt de temps considerada la criptores valencianes contemporà -=c taca la productivitat com a narrado narradora per excel·lència de les lle nies i respondre alguna cosa dife ra i novel·lista de Beatriu Civera tres valencianes. Matèria de Bre rent a Isabel-Clara Simó resulta (València, 1914-1995). Cal reconèi tanya va merèixer l'Andròmina del realment complicat per a la immen xer justament la seua dedicació a la 1975 i ha estat una de les obres més sa majoria dels lectors i lectores novel·la en català en uns moments populars entre els lectors valencians catalans, i això sense tenir en comp poc propicis i amb una tradició nar des del final de la dècada dels setan te que a Simó cal incloure-la, ja des rativa pràcticament inexistent pel ta. El panorama, doncs, prometia dels inicis de la seua carrera, dins que fa a autores. Obres com Entre el aleshores: dues narradores amb pre l'àmbit literari del Principat. cel i la terra (1956) i Una dona com mis importants de repercussió na El món editorial valencià, però, una altra (1961) enceten la tradició cional que, malgrat tot, no van tenir ja va estar àmpliament exposat per novel·lística de postguerra feta per continuïtat amb noves publicacions. Josep Antoni Fluixa a l'Àrnica del dones al País Valencià, mostrant-nos Hem d'esperar fins a la meitat de mes de març. En aquest número, alhora una autora poc reconeguda la dècada dels vuitanta perquè una nosaltres deixarem de banda l'as entre nosaltres però que va saber nova generació arribe a omplir pecte més comercial i ens dedica arribar al gros dels lectors en gua aquest buit en la narrativa de dones. rem a descriure quin és el panorama nyar el 1975 el Víctor Català amb Raquel Ricart serà l'encarregada que trobem en apropar-nos a la lite Vides alienes. d'encetar tímidament la producció ratura valenciana feta per dones. Tot Gens comparable, però, a l'èxit en guanyar el 1980 el premi de con- tes Malvarosa; la seguirà Maluy BIBLIOTECA D'AUTORS VALENCIANS/ 2(: (Ibi, 1972) amb Helena: un record Benet amb Una història petita d'una sempre és mentida (premi 25 d'abril dona qualsevol, finalista del premi de Benissa, 2001) i Claus de serp de novel·la Ciutat d'Alzira ell 981, i (finalista del premi Ciutat de Sagunt, El raig sobre la finesta, finalista del MARIA 2003). concurs de contes eròtics del Cafè BENEYTO Claca, 1984 -totes dues inèdites-. Poetes: enllà i ençà de les antolo Però serà a partir del 1985 quan En L>a dona forfaj gies carna Sant-Celoni (Tavernes, 1959), El panorama poètic valencià amb Dotze contes i una nota ne sempre ha gaudit de millor estat de crològica, tornarà a fer revifar el salut que el novel·lístic o narratiu, i gènere entre les escriptores valen això es nota en el nombre d'escrip cianes. A aquesta obra primerenca tores i de poemaris que podem la seguiran Defugis, publicada el Wti ressenyar. En aquest sentit mereix 1986; Siamangorina -premi Joanot també ser comentat l'augment Martorell del mateix any-, i Numen quantitatiu d'autores que s'ha pro entre els escacs -premi 25 d'Abril duït des de la dècada dels vuitanta de Benissa del 1987-, amb les quals fins a hores d'ara. Així, si als setanta l'autora copará, pràcticament sola, comptàvem tres autores reconegu tota la dècada dels vuitanta. des, en els darrers vint anys el nom En encetar-se els noranta de bre d'autores i de poemaris ha arri seguida apareixeran noves narrado hi hem d'afegir la novel·la Hostes bat a una xifra gens menyspreable. res que ja havien fet incursió abans (1994), duta a terme pels membres En iniciar el recorregut poètic 30 en uns altres gèneres literaris, com del col·lectiu Cercle d'Escriptura valencià hem de tornar a referir-nos és el cas de Maria Fullana -que ha entre els quals es troben Maluy Be a Maria Beneyto i Carmelina Sàn- via publicat quatre poemaris fins net i Dolors jimeno. chez-Cutillas, que, juntament amb aleshores-. Àngels Moreno -col·la En els últims anys del segle pas Matilde Llòria, inicien l'allau de boradora en diferents mitjans de sat i en el començament d'aquest comunicació escrits- o Carme Mi hem assistit a la consolidació de quel -amb una dilatada obra de lite moltes de les autores que fins ara ratura infantil i juvenil-. A Contes havien publicat alguna obra, alhora feiners (1990) i joc de dames (1992), que comença a concórrer tota una Fullana (València, 1958) ens presen nova generació que s'introdueix ta dos reculls de narracions amb amb força en el nou segle. De les influència del surrealisme i del liris primeres autores tornen a publicar me de la seua poesia anterior, en els Roser Barrufet (Estel d'hivern, quals es percep una certa voluntat 1998), Raquel Ricart ((in morí a/ d'experimentació formal. Moreno sindicat, 1999) o Carme Miquel i (Gandia, 1939) escriu D'a/i/V(1991), Àngels Moreno amb Aigua en c/sfe- la seua primera obra en forma de lli //a(1999) i /Wa/son (2000), totes bre de memòries, a la qual seguirà dues premi de novel·la Ciutat d'Al la novel·la Potser a setembre (fina zira. De les noves generacions, o lista del premi de novel·la Ciutat d'autores que publiquen la seua pri d'Alzira, 1994), que va rebre la con mera obra, cal destacar Maite Coves sideració de bona part de la crítica. amb Setembre (1998) -recollida en A Uns papers en una capsa, de algunes antologies poètiques i que Carme Miquel, i Paoio Tempi, de amb aquesta obra fa la seua primera Roser Barrufet (totes dues de 1994), incursió en narrativa-, i Lliris Picó M.iri.i Rcncvm més de Vidre ferit de sang (1977) de cent Andrés Estellés del mateix any); Beneyto -que havia estat més dedi Marisol González Felip amb Les Bressoleig cada a la novel·la i a la producció hores breus (1988) i L'edat deserta a l'insomni en castellà-, que no tornarà a publi (1990); Dolo Font amb Obertura de car poesia en català fins ben entrada portes endins (1989); Begonya de la ira la dècada dels noranta, en plena Mezquita amb El perfecte somriure efervescència de les noves autores. (1989), 0 Encarna Sant-Celoni amb En aquests moments serà Fina Sénia de petits vicis (1989). Cardona (València, 1957) -amb Gran part d'aquestes autores han Plouen pigues (1978) i Pessigolles seguit desenvolupant la seua carrera SfrHoJri| 1 ijii^uni t't UIH» de palmera (1981)- l'encarregada poètica al llarg dels anys noranta i *d»rmir i l« 111, teaiun r-k 1 drkn^t u del mul·iin tfrftiii luthori il teu t.M(j(. lu •Mrup de dur endavant l'obertura genera començament del nou segle, i han N<. i'«l..r ni IJ fj mil jl^urij lU <)iir j tu Cl r. mJ i>n>l-' UI rmKirl nnltni (Un> iino-Fi cional i donar pas a noves formes de donat continuïtat a la seua obra i a lihovcu. no %.•! U Punts de venda 0 PUNT m ÜMM c/ Bisbe Messeguer, 11 • 25003 LLEIDA Tel. 973 26 48 88 - Fax 973 26 83 75 LLIBRERIA QUERA aíVïír » Petritxol, 2 - Tel. 93 318 07 43 08002 BARCELONA E-mail: [email protected] LLIBRES El Genet Blau Carrer Ballester, 13, LLEIDA Tel.: 973 27 52 07 E-mail: [email protected] L A O S Q U E R A Per Enric Garriga Foros: Enric üani'^ú / CAOC Quinze anys de pujar al port de Salau (1988-2002) 33 XIII Pujada al port de Salau (6-8-2000). La primera pujada al port de ta, es tractava de fer una trobada Salau fou el 14 d'agost de 1988. d'altura entre occitans i catalans. Quan es fa per primer cop un acte Era semblant als altres actes del no se sap quina resposta tindrà ni CAOC, pel que fa al retrobament quines dificultats trobarem. No era entre els membres de les dues sec simplement una pujada excursionis cions, però diferent pel que fa les PUJADES A SALAU ASSISTKNTS MÚSICS AUTOR CARTELL Jordi Carrcra/Ennc Gamg Joan Hcmai Molmier Sol Cristian Dulhil Pluja curta al final Obs. I dona palla- r«sa de 80 anys motivacions, el marc i els partici Jordi Carrera, Joan Faura, C Grup acordionisles de Bon sol Dulhil, Gilabert Nanòo, Ennc Foix Ambient fresc pants aliens al CAOC. (¡arriga. J Delmas 111 05 08 1990 400 Antoni Ricou, Annie Rieu, Man lis Ononá, canta Bon sol lTnalge/4 Pel que fa les motivacions, cal (200 occitans^200 catalans) JoanFaure. C Duthil, Enric Acordionistes de Foix Garriga. E Nadal recordar que el port de Salau és un IV 04 08 1991 400-500 Amoni Rieu, Gerard Denat, J Acordionistes de Foix Bon temps Raül Valls (100 occitans) Civai, Annie Kieu. Enric Garri ga, C Duthil. Jordi Carrera. pas històric entre el Pallars i el país Bernat Moliniér V 02 08 1992 600 Jordi Carrera, Joan Ricou, Ge Acordionistes i gra- Bontemps Mònica de de Foix, que fou el pas natural (300 occitans)-300 catalans; rard Denat. Annie Rieu, Joan llers de Foix Badoïn Passa) Civai. Agustín Bonrepoux, Gi labert Nanòo, Joan Faure, Pere durant segles i segles abans de l'o Cortina. Bernat Moliniér. Enric Garriga bertura de vies aptes per als vehicles VI 0108 1993 600/700 Lluís Colomer, Antoni Ricou, Acordionista català Bon temps Jordi Bibià Enric Garriga, Xavier Bada Josep M. Mufloz Assolellat sec. ni de tracció mecànica. Una altra A la premsa Oposi + Cristian Dulhil fred, ni gaire calor ció dels ecologisles + guitarra per l'habitat de l'os + comemusa motivació era la manca de comuni VII 07 08.1994 400/500 Joan Civat, Antoni Ricou, En- Acordionista català Bon temps Jordi Bibiá ric Gamga, Annie Rieu, Ferran Francesc Marimon cacions entre Occitània i Catalunya Una dona de 82 anys Relia, Xavier Bada Acordionistes de Foix de SI Girons a través dels Pirineus. L'existència vm 06.08,1995 200 Ferran Relia, Jordi Carrera. Cristian Jordi Llobet, català Boira pixanera densa i Jordi Bibiá molts altres escam Duthil. Gerard Denat.Joequim Lle Cnstian Dulhil, oc freda Fcsiaalcs TV3 pats per la boira na, Bernat Gondran, Xavier Bada, Josep l.iTandrc (ales d'un projecte de túnel de Salau tam Bord«s d'Isil Enric Gamga Bordes) IX 04,08 1996 500 Jordi Carrera. Anna Riu, Ester Isús, Vicenç Díez (dos mú Temps bo Jordi Bibià bé fou una de les motivacions, ja majoria occitana Cnstian Duthil, Fnnc Gamga, Jus- sics de Tremp) TVi tin Clanet, Xavier Bada, J C. Boire Cnstian Duthil que ha estat sistemàticament recla X 03 08 1997 600 Enric Ganiga, Jordi Carrera. Annie Anur Blasco, Isidre Bon sol Jordi Bibià Rieu, Alcalde de l'Alt Aneu, Alcal Pclaez, FxJuard Casals. Esplèndid ¡Vi de de Salau Miquel Prat, Cristian Ni fred ni calor mat per catalans i occitans en totes Dulhil, Vicenç Diez XI 02.08 1998 3 occitans Joan Bonzom Cap, loquen després al Plou 1 neva Jordi Bibià les pujades però que després ha per Otio Bemecker poble de Salau Temps molt dolent Obs. Suspès TVi Claudia Pedncl Es prohibeix pujar pel mal temps Sòn els tres únics assistents Els jeeps no volen pujar dut força i en les dos darreres puja Xll 03.08,1999 600 Jordi Carrera. Annie Rieu. Cnstian Duthil, Pilar Temps radiant Jordi Bibiá majona occitana Cnslian Duthil, Josiana Rimont, Llagostera des fins i tot ha estat contestat, prin ¡V3 Julián Souquet. Ennc Gamga Xlil 06 08 2000 400/500 Alcalde de Llavorsí, Cristian Dut- Cristian Dulhil, Pilar Fred. espessa boira Jordi Bibia cipalment per un grup petit de hil. Annie Rieu. Ennc Garnga, Llagostera. Antoni Sel EE fan tots els actes i Tomàs Sant- ivi Guiu Seris va. M Teresa Portu després s'aclareix jusi Jané de guès, Joves de Cabrils Salau, sembla que per motivacions 87 anys XIV 05 08 2001 600 Enric Garriga, Annie Rieu, Jordi CnHian Duthil Sol esplendorós Jordi BibiA polítiques i també per algun català. Carrera. Justin Clanet Josep Lizartdra XV 04 08 2002 500/600 Jordi Carrera, Annie Rieu. Enric Cnstian Dulhil Bon sol Jordi Bibia Una altra de les motivacions de les Gamga Pilar Llagostera, Josep Bon temps ^^ Camí català 1V3 Lizandra. Elies Porter, persones del Pallars i també de parcialment Francesc Manmon, adobat per Alícia Portabella, Mi primer cop quel Giménez l'Arièja era la curiositat de deseo- APLEC TEMPS ASSISTENTS 1 1988 (Pluja) Sol i petit ruixat al final 200 (occitans) u 1989 Bon sol, Ambient fresc 200 (50 occitans) III 1990 Bon sot 400 (1/2 catalans + 1/2 occitans) IV 1991 Bon temps 400/500 (100 occitans) v 1992 Bon temps 600 (1 /2 caulans * 111 occitans) VI 1993 Assolellat ni fred ni calor 600/700 (moltes autoritats) VII 1994 Bon temps 400/500 (una dona de 82 anys de St Girons) (Poques autoritats) vm 1995 (Boira) Boira pixanera, espesa, freda 200 (festa a les Bordes dlsil) (tots els diaris diuen 1000, excepte Avui 500) IX 1996 Bon temps 500 (majoria occitans) X 1997 Temps esplèndid, ni fred ni calor 600 XI 1998 (Pluja+Neu) Plou i neva (suspès) 3 occitans arriben al Port XII 1999 Bon temps 600 (majoria occitana) XIII 2000 (Boira) Boira densa i desprès es fa clar 400 xrv 2001 Sol esplendorós 600 XV 2002 Sol i bon temps 500 6.203 RESUM DEL TEMPS EN 15 ANYS RESI'M ASSISTENTS 1 any boira pixanera <199S) 1 de 3 3 (400 se'n tornen) 1 any boira densa (2000) 3 de 200 600 I any amb pluja den«a i neu (suspès) (1998) 4 dC 400 1600 12 anys de ple sol 2 de 500 1000 S de 600 3000 (ILI primer any féu un curt ruixat de 15 minuts al Tinal) TOTAL 6.20J CaocJaTticles/2003/ulauquadres pub brir-se mútuament. I efectivament, però cal dir que un grup d'occitans de l'hàbitat de l'ós. No torna a en la primera i segona pujada els es perdé per la muntanya i va haver aparèixer cap oposició fins al 2001, Pallaresos descobriren atònits que de recular. Més de 200 persones en per protestes enviades a posteriori els "francesos", dits occitans, sabien conjunt van assistir a la primera als diaris de Lleida. I finalment el parlar una altra llengua que s'as pujada. 2002 arriba la polèmica al mateix semblava força al català, que feien En la segona pujada els occitans port de Salau, com a protesta per bona música popular i que ballaven ja eren 50, molts més que en la pri l'apropiació de la pujada al port danses que no havien vist ballar mera però el total d'assistents era com a acte de promoció i de defen mai. L'ambient era cordial, amable i semblant als 200 de la primera puja sa del túnel. invitava a tornar-hi l'any vinent. da. Potser els catalans havíem min Malgrat aquestes incidències Els catalans jugàvem amb avan vat un xic. mínimes, podem afirmar que el cli tatge, car malgrat que moltes perso Les pujades cada cop es fan més ma d'amistat entre els dos pobles ha nes pujaren tot el trajecte a peu, concorregudes i els occitans alguns estat molt emocionant, amistós i després ja es pujà la major part en anys superen els catalans malgrat cordial. jeep, i sort que en el tram final no hi les més grans dificultats per pujar. L'aplec ha interessat molta gent ha pista, si no, hauríem pujat en El tema principal de la pujada és diversa, grans i petits, occitans, ca /eepfins al mateix port. En canvi, els la defensa de les llengües i cultures talans i turistes ocasionals. El 1988 occitans no tenen cap pista i ho han respectives, però sempre hi ha ora hi puja una dona pallaresa de 80 de fer tot a peu. El centralisme i el dors occitans o catalans que defen anys. El 1994, una altra dona de 82 sentit aïllacionista de l'Estat jacobí sen el túnel de Salau sense trobar anys de l'Arièja. També hi puja el francès no ha donat l'ocasió de fer- cap oposició explícita, excepte pare Hildebrand Miret, monjo de la. Per tant fan a peu tot el trajecte. l'any 1993, per part dels ecologis Montserrat de 78 anys, el 2001. El Per això molts pocs occitans tes, que es manifesten contra el tú soci del CAOC Tomàs Sanjust Jané foren presents a la primera pujada, nel en els diaris de Lleida en defensa de 87 anys. el 2000. 3S O Joan Faure. II Pujada al port de Salau (6-8-1989) 3^" PUJADA a PUJADA AL AL PORT DE SALAU Trobada OCCITANO-CATALANA ttPOR T DESALAD nucoitlrr OCCinNO-CXTALAN IrohíHlíi OCCll ANO-CAIALANA Rescontré OCCITA\0-CATALA,\ im MiíNííi-: « i>*A 36 1988 1989 1990 \f'pUJAOA' Al. WDaPujadaal Port N pOR.f'0£-SAI.Ai/ deSalaulE!ip PUJAO A' A/ en j. MVXc iJd'agost ^ ' •*•• de ,V^ /\úiOí f.;i II" TROBADA OCCnAf-JO^rATAlAMA / Rf SCONTRE OCCTIANO CAIALAN II««AI»OC.(JT,\«)-< ATAIANA «IW »IRi 1991 1992 1993 7 d'agost iiii^ wm iiH# de 1994 1 njiniiniTRL. ÏH Pujada i al Port I SALAU de Salau m llil - '^ % C Jt^~ ^:^ Ull illl 1994 1995 1996 \lla m ?. AL •Silau «as: üfonnMió mimim 37 MM miM.tkMM DE 4' T o n G A H < I z COI LAIORCN 1997 1998 1999 • ^^^K ip / '^1^^^^^^ 2000 2001 2002 XV Pujada al port de Saiau (4-8-2002) 38 El camí occità és dolent i el principal de la festa. Durant els pri- CAOC occità, foren els únics que català, també però molt més curt, i mers anys els acordionistes i músics animaren la trobada de germanor s'adobà parcialment el 2002 per pri de Foix, que també formen part del amb les seues músiques i danses mer cop. Altres aspectes organitzatius que cal destacar són l'intercanvi de pre sents entre associacions occitanes i catalanes, que té lloc per part de la secció occitana del CAOC, de Foix, i l'associació Aspic, de Salau, i per part catalana, pel Consell Cultural de les Valls d'Àneu i els Fallaires d'Isil. Pel que fa al repartiment del vi català a tothom, i també alguns anys de ratafia catalana, també és a càrrec del Consell Cultural de les Valls d'Àneu i el Fallaires d'Isil. Quant al formatge occità per a tot hom, és l'associació Aspic, de Sa lau, la que fa el repartiment. La part lúdica també forma part Port de Salau 1988. 39 occitanes, que descobriren molts altres sis (1997 i 2002). Algun cop hagué una mica un cop la primera catalans per primer cop. Però també (com l'any 2000) s'hi afegiren grups pujada (1988), després d'un bon dia es canten moltes cançons occitanes. ocasionals, com els joves grallers de assolellat i quan tot s'havia acabat i La manca de músics catalans fou Cabrils. ens disposàvem a partir. Només reemplaçada per fulls de cançons Finalment, pel que fa el temps durà un quart d'hora, suficient per catalanes que repartia el CAOC, que ha fet durant aquests quinze quedar molls. igual que les cançons occitanes. anys, podem dir que en dotze anys Enguany el CAOC commemora Costà una mica fer venir músics hem tingut bon sol i bon temps. Un el 25è aniversari de la seua funda catalans, però després de la primera (1995) de boira pixanera espessa i ció, el 21 de gener del 1978. aparició d'un acordionista català freda que no impedí els actes princi Pretenem continuar els actes al port (1993), la festa musical ja compre pals, però que deslluí la festa, que es de Salau, especialment per promo- nia els dos vessants, però sempre de continuà per part catalana a les bor cionar l'amistat entre els pobles música tradicional. De la mateixa des d'Isil i per part occitana, al occità i català, i alhora continuar la forma que augmentaven les actua poble de Salau. reivindicació dels drets de les nos cions de músics catalans, minvava Un altre any (2000) hi trobem tres llengües respectives i cultura la presència dels músics occitans, una boira espessa que després s'a comuna. principalment de Foix, malgrat la clareix i que permet fer tots els presència continuada, any rere any, actes. Només un cop (1998) s'ha ha de Christian Duthil amb el seu acor gut de suspendre a causa de la plu dió. Ara els músics catalans han ja, la neu i el mal temps, i no s'hi Visca Occitània pres Salau en els darrers anys; pujà, excepte tres occitans valents Visca Catalunya alguns anys eren quatre (1995), de Tolosa. De pluja només n'hi Salau ens unirà sempre per sobre de ^m A N A I R o N S Per Rita Birbe i Campi Les fires d'Esterri ''percebudes per un adolescent 40 Adolescent de la postguerra, l'any 1945. (Primera foto en color, per Joan Birbe). fofo; fons Casovall Tot just acabats de sortir d'una esplendors de les fires que feia molts economia de subsistència, perquè el anys havien anat de davallada. Va país no donava per a més, arribà l'o ser una de les èpoques que despertà bertura dels anys quaranta-cinc i en altres temps l'eufòria de final del cinquanta, amb l'esclat del valor del 1800 i primeries del 1900, les tan bestiar, que donà peu als millors anomenades fires de Salàs, Organyà i Tírvia, que forçosament havien de tots els carrers procedents dels dife nes que desconeixia l'ordre de dreta travessar per Esterri, superant la gran rents pobles del voltant i de més i esquerra, formant-se veritables muralla del port de la Bonaigua. lluny, dirigint-se cap als correspo embolics. Congestat per les neus acumulades nents firals (l'Areny n'era un per als A la fonda Agustí i hotel d'a de tot l'hivern, a cops de pic i pala de peu rodó) amb l'inimaginable quells temps els era impossible s'havia d'anar obrint pas al bestiar embolic d'uns i altres que et frenava allotjar els compromisos de la clien procedent de la Vall d'Aran i França de sortir al carrer per por d'alguna tela, cosa que els obligava a buscar (sobretot mules, matxos i cavalls), ja coca 0 cornada. Des del balcó era ajuda entre les cases particulars (no que no existia encara l'actual túnel tot un espectacle contemplar la sempre prou adequades per rebre de Viella. Per això en part ei tan so barreja que comportava la desorien torronaires, tractants de categoria), i miat túnel de Salau, que tant havien tació dels pobres animals, lluny dels els corrals i eres de la vila havien de promès als nostres avantpassats, seus hàbitats, bramant tan escanda compartir a la nit l'espai, provisio amb la intenció de captar vots en les losament que et clavava com un nalment, amb tot el bestiar que hi seues campanyes electorals aquells imant al lloc segur, badant fins a podia cabre. A les barberies es for diputats anomenats Riu i Aunós, perdre la noció del temps. maven cues des de primera hora del que il·lusionats foren obsequiats Quan per fi et decidies a treure matí fins a ben entrada la nit. I com amb molt bons àpats. el nas al carrer per tafanejar les pa- podria descriure l'atapeïment de les Tornant, doncs, al punt de parti radetes de torrons, xuxeries, teixits i botigues negades de gent de tal ma da, la gran fira d'Esterri del 15 d'oc xarlatans de duros a quatre pessetes, nera que mai més s'ha vist entrar tubre tenia la durada de tres dies la dificultat de travessar aquell tants bitllets dels grossos cap als sencers, més els preparatius de les carrer Major tan tupit i desgavellat calaixos... Els botiguers havien de vetlles i del dia després. Puc recor de gent, moltes vegades et trobaves buscar l'ajuda dels parents o amics dar la invasió de mules i vaques per atrapat en aquell laberint de perso de confiança per intentar sortir-se'n. 4/ O Antic firal al peu del Sequer. Foto: CCVA-Fons Corbera Entre els diferents comerços, ara des La tercera diada, tot rematant la tres, hi havia el compromís de sub de la distància, em sembla curiós de resta de compravendes i amicals ministrar des d'Esterri tot el tabac destacar-ne un: la botiga de Joan- salutacions, s'aprofitava per tractar i que la Vall d'Aran podia consumir. I blau de la placeta de l'església, on donar a conèixer quantitat de pare quantes vegades, aprofitant que de les dones, amb el moneder ple, un lles que en moltes ocasions (no sem bon matí el dia es presentava ra cop fetes les vendes de porcells pre) arribaven a casaments. I es diant, aquells valerosos i valents tra corrien a remenar i triar entre la completava el dia amb un estrepitós giners escollits entre els millors de la varietat de terrissa, de soperes, plats, i "tupif ball per a la jovenalla, que comarca havien sortit, i de sobte un bols, tupins i tupinets que la botiga amb el calçat empastifat pels firals inesperat i furiós temporal es pre contenia fins a vessar. La majoria gosaven trepitjar les delicades saba- sentava amb el perill de deixar-hi la eren peces fabricades a Rialp, d'un tetes de les pobre noies que no se'n pell, i ells, tan bregats a les in disseny senzill però tan delicat que sabien escapar; i al ritme del xim- clemències del temps havien d'es ara ja poques se'n poden trobar, del xim d'un únic músic que amb acor forçar-se a sobreviure embolicats que ja en diríem de museu. Quina dió bateria cantava les melodies del amb l'únic equipament de l'època llàstima no haver conservat aquell moment, s'acabava el xivarri soro que no era cap altre que un tapabo- bé de Déu per ser exposades. I el llós, com de carraus, amb la des ques d'aquells que ben segur encara més curiós era que tota aquella bandada dels xitxarel·los. subsisteix en el bagul d'alguna casa. varietat també estava realitzada en Però quina desfeta i abnegació si Rememorats pels meus avant miniatures de joguina, que la cana algun any es presentava plujós. Mai passats, no puc deixar d'esmentar lla triava i remenava al seu gust, fins més he vist tantes persones xopes algun d'aquests traginers com Siseo a trobar les formes més ben imitades arrecerant-se sota els portals i bal de Quetarro de capdavanter, i amb fins colors i dibuixos combi cons, i és que la data senyalada era Manel de Barba, i Sastrada, etc. Per nats, d'una artesania no igualable impossible de canviar-la donada la les seues anècdotes curioses, que 42 actualment. incomunicació dels temps. m'havien descrit fidels al seu com Al llarg dels anys, tots hem vist Afortunadament, les fires més promís, i ni remotament tingueren desaparèixer a poc a poc el que ara importants d'Esterri coincidien a la l'oportunitat de connectar amb apa en diem peces de museu, acabant tardor, quan encara no s'havia acu rells com els que actualment dispo els dies pels menjars dels gats, mulat la neu de l'hivern; així i tot, la sen els excursionistes i esquiadors, pollets 0 gallines, amb la trencadis vall d'Àneu no es podia evadir a la tal com hem pogut contemplar fa sa del picoteig, com tants altres ob primavera de col·laborar a cops de poc escalant el cim. jectes irrecuperables... pics i pales a obrir pas entre les tar Al contrari, l'hivern tan cru i Arribava el segon dia amb el teres congestades de la neu a la part llarg d'aquest any ens ha ajudat a bestiar de llana i porcs cap al firal sud del port de la Bonaigua, fins a recordar aquells que els nostres avis més gran (ara desaparegut), situat al trobar-se amb els aranesos, que tam hagueren de suportar sense cap peu del Sequer a l'altre costat del bé anaven obrint camí pel seu cantó confort, absorbits amb prou feines a riu, que deixava intransitables els per a les famoses fires de Salàs, Or eixivernar. carrers de la vila per les necessitats ganyà i Tírvia... I s'obligava totes les I aprofitant l'avinantesa de retro dels pobres animalons que no cases a enviar un home a treball tan cedir en èpoques tan llunyanes, dei podien escollir el lloc on descarre feixuc, cosa que comportava quei xeu-me afegir que no estic d'acord gar, i el desordre del segon superava xes i discussions del més abnegats a amb els que afirmen que les noies el del primer. Era curiós veure els compartir la feina amb els que de la postguerra no poguérem gau petits porcellets quan s'enfrustien en sabien passar les hores vagant. dir de les il·lusions i felicitats de les direcció contrària, fugint de les lle- Si ens situem a molt menys de actuals generacions, que gaudeixen terades de les seues mestresses que cent anys enrere semblen inconce d'unes llibertats i abundàncies que es .veien negres escarrassant-se per bibles aquelles travesses que durant no tinguérem nosaltres, i discrepo orientar-los cap al seu lloc, obligats l'hivern havien d'anar superant amb que la nostra joventut no fos tan ple a travessar el pont romànic, atapeït, petites corrues per bastir de queviu na de somnis com la d'ara. d'un costat a l'altre. res la Vall d'Aran, perquè, entre al És veritat que careixíem econò- !JBBPif 43 Antic firal de l'Areny, Foto: CCVA-Fons CEC o micament de les abundàncies d'a ment preferit. Havíem gaudit, i molt, oblidarem mai els bons moments vui. Ni televisors, ni fils musicals, ni tant amb les vetllades d'hivern com musicals que ens havia regalat amb grans viatges, etc. Però als quinze, d'estiu, agrupats i satisfets de ser-ne les seues sonates de piano i que el divuit i vint anys, i sense un ral a la nosaltres mateixos els protagonistes. recordarem sempre tot contemplant butxaca, ningú ni cap circumstància L'entusiasme dels uns i els altres feia les pintures del santuari de Santa no et pot arrencar de dins la sensibi encomanadís, simplement amb una Maria, que ell també col·laborà a litat de viure il·lusionadament tot el passejada o merendola; perquè la recuperar la reproducció de les pin que la ment és capaç de crear, mal imaginació és una qualitat de la jo tures. grat les desgràcies personals. Hi ha ventut, una intensitat emotiva capaç Són senzills records d'un país quelcom més profund que ningú no sempre d'interpretar els missatges evolucionat i canviat, els últims et pot arravatar. de la bellesa. anys d'una forma molt precipitada, Ara, només prémer el botó i Quan surtin aquestes ratlles a la però que no per això ens farà obli sembla que ja t'ho donen tot fet, revista Árnica farà mesos que dar la nostra identitat i memòria. però no es pot comparar amb la cre mossèn Jordi Miquel ja no serà amb Perquè, tanmateix, sense aquests ativitat de poder escollir en cada nosaltres. records quedaria tan poc de les nos moment la melodia o l'entreteni Deixeu-me fer-li saber que no tres arrels... LA TRAPA Per Jaume Pont Entre la flor collida i la donada l'inexpressable no-res Al seu estudi de Sunyer. Giuseppe Ungaretti Hivern 2002 Jaume Pont Jaume Pont (Lleida, 1947). Doctor en filologia romànica per la Universitat de Barcelona. Ha estat pro fessor a les universitats de Barcelona, Poitiers, Littoral-Cóte d'Opale, Nàpols, Illinois i Mar del Plata. Actualment és catedràtic de literatura espanyola a la Universitat de Lleida. És autor de diversos llibres de teoria i crítica literaria, entre els quals cal esmentar l'antologia La nova poesia catalana i l'estudi El corrent C. V. {L'obra poètica de Guillem Viladot). Com a poeta, ha publicat Límit(s) (1976), Els vels de l'eclipsi (1980), jardí bàrbar (]%]), Divan (1982, premi Vicent Andrés Estellés 1982), Raó d'atzar {mo, premi Crítica Serra d'Or i finalista del Premio Nacional de Poesia 1991), Vol de cendres (1996, premi Crítica Serra d'Or 1997) i Llibre de la Frontera (2000, Premi Nacional de la Crítica 2001). Els seus poemes han estat traduïts al francès, anglès, alemany, italià, cors, portuguès, gallec, castellà, turc, polonès i rus. 'la Pedra' Sobre aquella pedra erma que no és pedra 44 aixecaré demà la meva casa. No hi ha bri d'herba que ella no coneixi i anella d'aigua on no cremi la perla del seu collar. El fosc silenci dels ocells i els peixos ''Mantis religiosa'' ens ensenya ullcluc com anostrar-la. Sovint pren l'aparença d'una forma Ella, menyspreable. La viatgera de les aigües tèrboles i xifra brunzidora dels canyars. D'ella brolla la font que no mor mai. Ella, "Enlloc" àngel del fitar, copular, matar. Ella, A la boca li creixen tots els pous. la gran germana o l'erma inconeguda. Encalca una llengua en l'altra llengua Travessada per un agulla d'or avara d'una set més alta i pura. cabdella el blanc malson d'aquesta pàgina. Es diu Enlloc per tot aquell damnat Bufa el vent i no paga que preguntis: que en closa nit gosa mirar-lo. l'amor no coneix cap altra paraula que el moll silenci de l'ahir Fa mal als ulls i no coneix mesura. i l'avui segellat de la bellesa. Un foc, un vent, un sangtraït al temps: Sorda fressa d'hàlits, fal·lus, ales. com més s'allunya, més et crema. FULLS DEL CONSELL 28 La guerra dels maquis al Pallars La primera notícia de maquis al Pallars arriba de la mà del basc Victorio Vicuña Perrero julio Oria (Urnieta, 1913 - Lasarte, 2002), que el 1947 aban dona la lluita armada, marxà a França i va tornar un cop mort Franco però abans fou comissari als antiaeris de Montjuïc, Carmelo i Tibidabo de Barcelona durant la Guerra Civil i tinent coronel de les FF!, Légion d'Honneur. El setembre de 1942 amb sis homes, caminant de nit i descansant de dia, va sortir de Tarascó i creuà pel pic dels Tres Senyors per començar a preparar l'o- peració RdE. Els primers espanyols que van trobar eren quatre muntanyencs. Només parlaven català: en properes incursions haurien de tenir en compte aquesta circumstància. Es van espantar molt, si bé els van cuinar dos perols de pa amb patates cuites. Quan anaven per Berros Jussà i Berros Sobirà, en un tiro teig amb una parella de la GC un número va caure a terra i l'altre fugi. Es van haver d'emboscar fins que decidiren tornar. El 23 de setembre ja estaven a Pal amb molta gana i molt cansats. El 26 de setembre per Serrat i Mont Forçat arri baren a l'Arièja i en el quadrilàter de Foix-Pamiers-Mirepoix-Lavelanet tenint com a far el Col de Py, uns 400 antics soldats i oficials del XIV Cos de Guer rillers de l'Exèrcit de la República van fundar el XIV Cos de GE que va arribar el 1944 a tenir 32 brigades (uns 11.000 homes). Un cop alliberat el Midi es fusionaren en l'AdGRdE i després les transfor © Consell Cultural de les Valls d'Àneu maren en 11 Batallons Espanyols de Seguretat de les FF! als Pirineus fins a la Editor: Ferran Sánchez Agustí desmobilització la primavera de 1945. Per a Vicuña, cap d'EM, l'operació RdE Direcció: Ferran Relia va ser "improvisada, anárquica y frustrada pero había que intentarlo; otra cosa Coordinació: Joan Blanco Disseny: Raül Valls SL es que se tardase demasiado en adoptar otra política, que era la acertada, la de infiltrarse pacíficamente en sindicatos y universidades". FULLS DEL COrsISELL fa constar que els articles publicats expressen solament Ferran Sánchez Agustí l'opinió dels seus autors. ^í2^ÍS ) Per què el Pallars? Els arguments de l'AdGRdE per triar entre tots els Pirineus l'Aran i el Pallars com a epicentre de l'opera ció RdE amb l'objectiu d'establir un cap de pont republicà en sòl espa nyol van ser purament geogràfics. La resta d'accessos des de França per Navarra, l'Alt Aragó i Girona eren summament més complicats, si bé foren escenari de constants, di verses i extenses maniobres de dis tracció des de mitjan setembre de 1944. L'Aran no tenia pràcticament comunicacions amb l'Alta Riba gorça i només estava unida amb el Pallars de maig a setembre anant bé. El trànsit rodat que va començar a vertebrar el desenrotllament turís tic de l'Alta Ribagorça i l'Aran per la vall de la Noguera Ribagorçana s'hagué d'esperar fins a 1961 un cop acabat el pantà d'Escales. Fins llavors viatjar a l'Aran pel Pallars era una odissea. Es partia de Barcelona amb tren a les 6 del matí A la dreta, el caporal primer Manuel Sánchez Corral, al pont de Balaguer. Foto gentilesa de ¡avier en direcció a Lleida. Aquí, després Nuñez Sánchez. de menjar, se sortia a les 14 h amb l'Alsina Graells. A les 21 h es feia nit a València havent descansat de 10 a 15' a Balaguer, Àger, Tremp, la Po bla i Sort. Per recórrer 117 km: 7 ho després de passar els escabrosos Nere: 1 hora. Les perforacions del res. L'ascens al port de la Bonaigua ports de Perbes i Viu de Llevata. Fins túnel de Vielha iniciades el 1925 s'iniciava a les 9 de l'endemà al a la boca meridional del túnel de per les dues boques es van trobar el matí, i al migdia es feia parada i fon Vielha només existien camins de 9 de desembre de 1941. Inaugurat da a Salardú. A la una, Vielha: 4 ferradura. Aleshores venien les op el 22 de maig de 1948, transitable el hores per fer 46 km. A Pont de Rei cions següents: els camions militars, 1950, no va ser il·luminat i pavi s'arribava pels volts de les 15h. els de les obres de la carretera, els mentat fins a 1965, bé que amb la L'altra ruta: 5 hores amb tren de de les mines de blenda de Bono o el precarietat de l'època. Una imper Barcelona a Tàrrega, 3 hores per cotxe de Sant Ferran. Si no es volia o meabilització digna s'hagué d'espe pujar a la Pobla de Segur per Agra no es podia pujar el port de Vielha rar 30 anys més. munt, Artesa, Folquer, Comiols, Sant (cinc hores) s'havia de creuar el Salvador de Toló, Vilamitjana i túnel Alfons XIII suportant una lúgu Combats al Pallars Tremp. D'Artesa en amunt el ferm bre i humida foscor sortejant les ru Cela escriví el 1956 que des de va ser de terra fins a 1959. El cotxe nes de les obres, obrint i tancant Tírvia "se contempla buena parte de línia que sortia de la Pobla i sal portes: 2 hores. Fins a Vielha, es bai del mundo, es un pueblo raro, vava la seua palanca tercermundista xava pel camí que dóna al seu medieval y de la Dirección General arribava a Vilaller al cap de 6 hores, carrer Major seguint el curs del riu de Regiones Devastadas, a partes 274 ¡guales, sobre el que flota un confu Badaüll), Conca Dellà (Comiols, van produir el maig de 1938 per so halo heroico de arrieros, contra Bon Repòs, Isona, serra de les tres alleujar el setge de la 43 Divisió la bandistas y cazadores". Campanetes, Sant Romà d'Abella, Gloriosa a la Bolsa áe Bielsa i inten El cap de pont de Tírvia fou un Sant Corneli i cota 1.100 entre tar recuperar el control deies cen dels més sagnants de la Guerra Civil Tremp i la Pobla) i Pallars Sobirà trals elèctriques, del 25 de juliol al al Pallars en unió deis del Montsec (Sant Joan de l'Erm, Pedres d'Auló i novembre de 1938 en l'ofensiva de Meià (baronia de Sant Oïsme- Espià). Els combats més forts s'hi republicana i de Nadal de 1938 a u Dispositius guerrillers per aixecar els Pallars contra Franco. "\32-Oi^^ '^\:>DG^^ principi de febrer de 1939 arran de 4 maquis fets presoners. Morts: el ti l'ofensiva rebel. t nent Pascual Candial Tomás (Al- L'EM del X CdE tenia una co Ro£ad a Dics M caridad por el alma del soldado caine, Terol, 1916); el soldat Sal mandància a Àreu i l'església d'A 'Salvador Sendra Garcia vador Sendra García (Barcelona, lins es convertí en magatzem d'i- ¡PRESENTE! 1923) "en acto de servicio de heri Del hatatlM de Cazadores de Montaña Ravarra DÑB. I tendència, hi havia un hospital al Murió en acto de scrvtúo ^el día f9 it octubre de iití das por arma de fuego en combate El tcDÍrnlc coronri primer jefe, jefes, oBctales, «uboficólo, darrere de la fonda Pereta i tots els C. A. S. E. y Iropí de so batallen, con fuerzas rebeldes", ambdós del estables de Vall Perrera, plens de RUEGAK una oración por su alma. batalló Navarra núm. 1; el carrabi (5) cavalls i atzembles, foren abando Lérida, 2? de idulre ét 1S«. ner jesús León Pérez (San Martín de nats a l'hora de la Retirada. Esquela del soldat mort a Alins de Vallferera Unx, Navarra, 1917); Adelina Par L'artilleria del CdE Urgel d'A- publicada a "La Mañana". rera Moles, de Tírvia, esposa de gustín Muñoz Grande, acompanyat jacint Millet, en treure el cap per del seu assistent Santiago Bernabéu una finestra de cal Pereta a la plaça de Yeste -el de les sis copes d'Eu Major; l'ancià viudo Ermengol ropa en blanc i negre- va malmetre Jausàs Pité, veí d'Ainet de Besan, des del lloc d'Arnoi (Llavorsí) la fins a Tolosa, i el 9 de febrer una ma quan acompanyava un capità a par majoria de cases porxades de Tírvia, joria aterrà al camp de concentració lar amb les tropes sobre el pont que inclosa l'església, esfondrada quan de Sant Cebrià. salva la Noguera de Vallferrera a la restauraven en 1943, fou recons Havien transcorregut cinc anys, l'altura de la borda de Borres o del truïda amb regust neoromànic com vuit mesos i alguns dies més des que Perrer, i, finalment, 5 maquis: un era la resta del poble. s'escriví l'episodi de la Retirada aragonès, comandant, es deia Mar Quan començà l'ofensiva el republicana de Vall Perrera. Pels tínez, un altre era un jove de 18 Nadal de 1938, els 2.000 rojos del mateixos camins van tornar els ma anys: deia que venia a alliberar sa cap de pont de Tírvia, Coma de Burg teixos rojos amb distints uniformes i mare. Són enterrats en un racó del i Vall Perrera havien de resistir per il·lusions renovades per recuperar la destartelat fossar d'Alins. protegir el gros de la Retirada que República i el seu règim de lliber L'ocupació de Tor, amb 1.650 m pujava cap a l'Alt Urgell per la vall tats. La 15 Brigada havia de conver d'altitud el poble més alt de Ca del Segre i evitar així el seu encer gir en l'ocupació de Llavorsí i talunya, va anar a càrrec d'un grup clament, però l'ofensiva rebel fou València al mateix temps que la 471 especial (30 homes) de la mateixa tan fulgurant que ja no es van poder Brigada que venia per la vall d'U- 15 Brigada. Dos maquis quan s'a retirar per la ruta anomenada de les narre per ocupar Esterri, la 526 que costaven a casa Sansa van ser rebuts Toves, que parteix de Parrera cap a baixaria per la vall d'Isil però no va a trets per una secció de policies la vall de Ribalera, i ho van fer cap a armats que havien estat requerits pel u passar gaire més enllà d'Isil després Prança sense soroll malgrat tenir del combat d'Alós i la 402 que ha seu amo, Peret Montaner, ja que feia minats tots els ponts sobre la No via d'ocupar Sort i brillà per la seua dies que es veia circular gent arma guera de Vallferrera. No els van absència. La missió d'aquestes qua da i tenia por perquè havia fet la volar per no despertar l'enemic. A tre brigades (uns mil homes) era blo guerra amb els nacionals. Els dos les 3 de la matinada del 7 de febrer car el port de la Bonaigua, però va maquis, refugiats al cobert de Pey- de 1939 sortiren d'Àreu, i per la mancar una correcta coordinació rot, els van assetjar calant foc a la Porca i pla de Mercat van pujar cap d'unes accions francament comple pallera i acabaren morint, un es deia al port de Boet, el qual assoliren a xes concebudes amb més il·lusions Gallego. Quan la resta del grup va les 5 de la tarda perquè tot estava que no mitjans de transmissió, en tenir coneixement d'aquest fet atacà cobert per un enorme gruix de neu. l'època gairebé inexistents. els policies a casa Sansa posant foc Molts moriren en l'ascens, esgotats, La Brigada 15 va partir d'Auzat i, al cobert del Palanca. Les flames es rient de fred, gana i tristor. La prime per port Vell, port Negre i port de van escampar fins casa de Clos i ra localitat en terra francesa fou Au- Boet es presentà a Alins el 19-| (di casa de Moiné. Els assetjats per la zat. Caminant els van fer anar fins a jous 19 d'octubre de 1944) el 6-D nit van fugir muntanyes amunt cap a Tarascó. Aquí els pujaren en un tren de l'operació RdE. Perits: 7 soldats i Àreu. 3276 u Desfilada al Pont. Foto: "Els del 44" Quan començaren a venir tropes van anar deixant el poble. Possi del Collell i del buc Uruguay a de reforç provinents de Tírvia els blement si no hi hagués hagut poli Barcelona. maquis que ocupaven Alins es van cies no hauria passat res, com a L'Amical d'Antics Guerrillers de retirar i van emprendre el camí de Norís. Catalunya (FFI) el! 6 de setembre de Norís i Escala Cauba cap a Tor. A Caps de la 15 Brigada: els 1984 va posar una placa al cemen- tots els guerrillers que anaven pas comandants Miguel Thomás i el teri d'Aiós d'lsil per recordar el sant les dones els preguntaven qui mestre Anton Sancho Juncosa, fun tinent Manuel Guerrero, Manuel els arreglaria les cases cremades. Els dador de FETE a Tarragona, comis Nieto, un francès de nom ignorat i el responien que no patissin: un cop sari general del XII CdE a la Guerra guia Josep Isús, de València, mort a restaurada la República ja els ho Civil, director de l'Escola Guer la Marrada de Tosca a l'altura del pagarien... i si no, que ho pagués rillera d'Alet i professor de francès clot de Gaines i enterrat prop de Franco! Al final, ni els uns, ni els als Salesians de Sarrià en tornar de casa Sabadell d'lsil. Deu guàrdies altres. Les ruïnes parlen. Les famílies l'exili; els tinents Gregorio García i van caure presoners. Martín es deia damnificades van passar a viure a la Anastasio Sánchez Monroy, exdirec el mort quan sortí imprudentment casa del comú i la rectoria fins que tor de les presons del santuari gironí per una finestra del cuartelillo ins- '\fi-^^ "^^52^^ tal·lat a casa Senet. Els maquis ata Meià (caps de la Cabroa, Rúbies, Samitier Verdú (Lleida, 1920), caren des del penyal de Ticou, ele cova del Gel i santuari del Sant del miner, biberó de la 2a Cia., 3r vació a l'altre costat de la Noguera Bosc), vall d'Eriet i serra de Sant Batalló, 141 Brigada Mixta, 32 Pallaresa. A la vall d'Unarre van Mamet des d'on davallaven per Divisió de l'XI CdE, va combatre al morir els guerrillers Gamboa, Gon ocupar temporalment pobles de les front de l'Ebre i Montsec de Meià, zález, el Asturiano, Felipe Díaz i baronies de Rialb, Sant Oïsme, la responsable d'UNE al Maquis de la Manuel Barahonda. Vansa, Mig Segre i coma de Meià Grand'Combe, anava amb els dos També es registraren tirotejos a havent requerit menjar, tabac i maquis morts a Tor, fou regidor de les bordes de Conflent, Senet de calçat a Vilanova de Meià, Cubells, 1968 a 1974 de Le-Collet-de-Dèze Barraves on van fer presoners un Alòs de Balaguer i Gualter. A (Lozère), el petit poble on aterrà capità i diversos soldats, i caigué Fontllonga van agafar 9 maquis i els l'octubre 1940: "De lluny sentíem el ferit de mort el guerriller de Casp afusellaren prop del monestir augus- tiroteig d'Alins. Vam parlar amb la Elies Piquer, enterrat a Benasc, entre tinià de Santa Maria de Meià. Mos gent del poble de Tor. Els vam expli Caldes i Durro, on van agafar 4 sèn Pere Coderch va fer traslladar al car les nostres intencions. Alguns rebeldes, i a Montenartró (Llavorsí), fossar les seues restes quan van ens van donar menjar. De retorn on van matar tres guerrillers. començar a construir una granja de vam caminar 23 hores sense parar Es van veure rodar maquis per porcs a l'era de cal Maleno on van enmig d'una tremenda tormenta de tot arreu: Abella de la Conca en ser enterrats. neu. Alguns es van despistar i van camí d'anada i tornada cap a anar a parar a Andorra. Les nostres Andorra, consegüentment també a Protagonistes de primera il·lusions no eren compartides pels Valldarques, la Faidella, Bóixols, Aniano Jiménez García (Àvila, Aliats." Isona. Sobre Collegats: Baén, 1915 -Tremp, 1999), sergent a la Jaume Punsola Solans (Estaon, Buseu, Castellnou, bordes de Guerra Civil, 4 medalles, ferit un 1924), familiar de la Maria del Cuberes, Enseu, Espluga de cop. Fins a 1942 va estar a Rialp i de Cintet de Ribera de Cardós, parti Cuberes, Sant Sebastià de Buseu, 1942 a 1950, a casa Massano cipà a l'alliberament de diverses mas de Solduga, Useu; Pla de Corts d'Esterri, on posava la GC. Tes ciutats de l'Aveyron i sa germana (Pujol, Canals, Cortscastell, el timoni de l'afusellament de sis joves Maria fou enllaç de les FF!. Paleta, 4 Comte). Port del Cantó, Soriguera, maquis al cementeri d'Esterri: fills, 14 néts i besavi, a Salardú va Junyent. Herba-savina, Hortoneda "Aparte de la acción de Dorve en rebre una bala a la cama i es va que de la Conca, iglesieta, Castelló, que dimos muerte a un capitán gue dar fent el mort. Un oficial rematava Espluga de l'Olirmini, Perauba, rrillero que llevaba las tres barras els estesos al terra amb un tret de O Toralla i Serradell; Perbes-Viu de republicanas en la boina, no hubo gràcia: "El balí em va entrar por sota Llevata; vall de Baiasca-Espot; vall ningún otro tiroteo en Esterri. En el coll i em va sortir pel nas. Per la u de Barravés-Alta i Baixa Ribagorça; algunas ocasiones disparábamos al nit em van venir a buscar i se'm van vall de Cardós, vall Perrera, vall aire, a los árboles, para amedrentar emportar damunt d'un matxo. Va Fosca; vall d'Isil-Salau-Montgarri; por si había maquis escondidos. Los començar a caure una espessa vall de Manyanet-Durro-vall de maquis venían engañados, estaban nevada que ens va envoltar. Els que Boi; vall de Sant Esteve, obaga del convencidos que todo estaba toma estaven bons es posaven sobre els Montsec d'Areu de pas cap al do. Nosotros, recién salidos de la ferits." Montsec de l'Estall; vall d'Unarre- guerra, estábamos prestos para la José Zaurín Gracia (Alcanyís, serra de Campirme; comarca de la lucha, pero los maquis rehuían el 1922), electricista, del Maquis del Terreta-serra de Sant Gervàs; serres combate. Huyeron de Dorve hacia Cher, va conduir una mula carrega de Comiols i les Tres Campanetes: Berros Jussà, Berros Sobirà, despuésd a amb explosiu milinita per la vall serres de Boumort i Carreu (cova de saltaron a Vall de Cardos y subieron d'Isil, tornà de l'exili el 1968: "io Pitarell). hacia Tavascan para regresar a dos estábamos convencidos al cien La 3 Brigada de GE aconseguí Francia." por cien, incluidos los franceses, establir bases la primera setmana de El sergent de joventut Com que los Aliados nos ayudarían, por novembre de 1944 al Montsec de batent de la 15 Brigada Ricard ello se intentó establecer una cabe- 3278 279 ^^Jl^J/.. . Noms de tres "guerrilleros maquis" ingressats a la capella presó de Sort el 28 d'octubre de 1944. Arx/u Municipal Sort. 2a de puente en el Valle de Aran dant, ferit cinc cops a la Guerra de neu. Al cap de dos dies eren a pero..." Civil, fundador del Maquis de Sar- Caldes de Boi, el capellà era un dels Josep Zamora Guiu (Santa lande, Légion d'Honneur, cap de la seus contactes. Els informà de la Coloma de Gramenet, 1922), molts 471 Brigada. Vingué per la serra de desfavorable situació en general i anys secretari de l'Amical de Mau- Campirme amb 280 homes. Havia "decidimos regresar a Francia por thausen, va entrar amb la 526 Bri de volar el pont de la Guingueta a Llac Negre ¡Cuánta nieve! ¡Qué gada per la vall d'Isil després de sor l'altura de casa Badia i ocupar frío! ¡Qué hambre! Llegamos a tir de Couflens armats fins a les Esterri. Entre desapareguts, ferits i comer hierba y hojas y un poney ca dents: "Estàvem il·lusionats pensant afusellats patí 33 baixes: "Pagá si crudo. Algunos deliraban. Cuatro que l'aliat del feixisme europeu bamos a la gente con vales de UNE, camaradas patinaron y desaparecie seria destronat. Veníem eufòrics per canjeables cuando se impusiera el ron en los barrancos helados de què acabàvem de derrotar l'exèrcit nuevo régimen, los campesinos des Sentein. Una mayoría fue hospita hitlerià. Sabíem que no seria una confiaban y nos denunciaban. lizada en Foix con pies y manos tasca fàcil perquè a l'exili mateix, Cuando hubimos gastado casi toda helados". excepte uns quants socialistes i la munición, cansado de enviar Karl Heins Shnepper Charly anarquistes a títol personal, la resta patrullas de reconocimiento que no (1921), nascut a Lindiar Bez Koln, de forces democràtiques creà la volvían, viendo cómo subían de prop de Colònia, paleta, naturalitzat Junta Española de Liberación per buena mañana del 19 de octubre francès el 1960, mobilitzat el febrer pur antagonisme contra la nostra camiones cargados de tropas y de 1941 per Hitler, desertà de la junta d'Unió Nacional. Havíem d'a legionarios hacia el Valle, me retiré Wehrmacht i sis cops més escapà de judar a controlar Esterri per tallar la al balneario de Aulus-les-Bains." les urpes nazis fins que s'incorporà carretera que puja cap al port de la Fernando Villajos Paulino a la 3 Brigada de GE. La tardor de Bonaigua però quan hi vam arribar Tostado (Puebla de Almoradiel, To 1944 entrà amb el seu company de la brigada de Pinocho ja havia mar ledo, 1915), paleta, ferit a l'Ebre, lluites Raymond Montané Malgrat xat. Només acostar-nos-hi, morí comandant de la 3 Brigada allibera Tito (Carbonnes, Haute Garonne, d'un tret mortal un jove guia del dora de l'Arièja, per entrar distribuí 1925), fill d'una senyora d'Ainet de país. No ens quedà cap més remei els 200 homes del seu batalló entre Besan i un andorrà d'Erts brigadista que tornar cap a França." Ax-els-Termes, Auzat, Cabannes i a la Guerra Civil. Havia emigrat de Emilio Álvarez Canosa Pinocho l'Hospitalet-près-Andorra. Els dos la Vallferrera el 1934 amb son pare (Madrid, 1915 - Gréasque, Bouches guies, uns contrabandistes, els pel port de Boet, vall de Soulcem, du Rhòne, 1997), miner, coman abandonaren enmig d'una tempesta Vicdessos. ^^55-m^ Estant al maquis espanyol de l'Arièja Valentí Montané el portà fins al Serrat (Andorra) amb dos dies CATALANS! de ruta per Foix, Prats d'Albis, des cens a Saurat, passatge de Lapège, Per venjar al nostre inoubliable; al nostre mal-logi al travessia de Vicdessos, vall de Si- PRESIDENT : sols un deure, una fila, una senyera. guer, pantà i vall de Cnioure. I un cop alliberat el Midi, "vam entrar BRIGADA de GUERRILLERS CATALANS per la vall de Soulcem cap a An -4 dorra per port d'Arinsal, coll de la Botella i fins al Boumort. Vam estar " LLÜIS COIHPANYS" a les envistes de Tremp i en un dels tirotejos vam tenir dos ferits de bala, Per a realitzar el seu pla de destrucció, el feixisme jo un d'ells, encara arrosego la cica ha instaurat el terror permanent, afusellaments i camps de triu al panxell de la cama dreta. Al concentració, mulles, empresonaments i confinaments. cap d'un mes llarg de voltar per les A nosaltres catalans el deure de lliberar dels camps muntanyes del Pallars vam empren i presons als herois del nostre poble. dre el camí de retorn fins Andorra la Catalunya trobarà en les cendres dels seus màrtirs Vella, on vam lliurar les armes". i en les ruines de les seves suara joioses ciutats l'energia Maquis encarcerats a Sort: Antoni i el nou heroisme per a renéixer a una vida millor, de mes Arasa Canalda i Josep Royo Viña, tots altes volades, de mes alies i humanes ambicions, de mes dos de Tortosa; Joan Sánchez Fació, amplies llibertats en el si de TUnio Nacional de lots els de Picamoixons; Pere Sedó Artal, de Espanyols. la Torre de l'Espanyol; Carles Grau Catell, de Sabadell, i Joan Isanta TR4I00R FRÍNCO. MAI, MAI. MAI NO SOTMETRÀS CATALUNYA Tristany, de Solsona i veí de Manresa. I CATALUNYA TORNARA A ÉSSER RICA 1 PLENA, També van encartar per ajudar ma quis Robert Bochaca Alsina, Fran PER CATALUNYA. PER ESPANYA TOTS A cesc i Camil Cases Cortina, contrac tistes de les obres de la carretera de GUERRILLERS CATALANS BRIGADA Pont a la boca sud del túnel de " LLUÍS COMPANYS •• Vielha; Joaquim Clop Colell, de Soriguera, pagès del Cantó i veí de U Rubió, viudo, pare de 6 fills, "por Full volant repartit pels guerrillers la tardor de 1944. Arxiu del PCE (Madríd). albergar en su domicilio a dos maquis españoles". A Erdo i Xerallo van agafar dos veïns, i a Sarroca, 5 veïns de Manyanet i 3 de les Esglésies "por no avisar con puntualidad la presencia de rebeldes en dicho pue de la Baronia de Sant Oïsme també Els oblidats: els soldats blo". El dia 26 de novembre de 1944 ajudaven maquis que van rodar L'any 1944 ha passat a la història va passar per aquest últim poble una força dies entre el Badaüll, Pedrera com l'any dels maquis, però també partida de 15 maquis. Venien de la de Meià, font de les Bagasses, com l'any de la misèria, per una part d'Osca i intentaven tornar a masos Ginesta i del Doll. Els va des misèrrima collita que contradiu la França. cobrir una contrapartida: policies dita any de neu, any de Déu, perquè Els pagesos de Fontllonga Pere que es feien passar per maquis, el al febrer va caure la nevada grossa i Jusmet Llovet, Julià Camarasa Do malson que a la llarga va posar fi a a l'octubre hi va tornar. La terra mingo Quel i Josep Corts Capella la guerrilla. ensagonada i maleïda pels milers de 280 morts de 1936 a 1939 potser impedí Ramírez certificaren el 20 de amb els batallons de treballadors i que el blat germinés. A la duresa de novembre de 1944 que el soldat estaven fent mili perquè el temps llaurar amb mules o bous (els que Manuel de la Cueva Ruiz (Udías, servit amb la República no valia. Hi en tenien), s'hi afegí el perill de cen Santander, 1922) de la la Com havia joves de les lleves de 1939 a tenars d'artefactes explosius sense panyia, del 2n Batalló del Re 1944, és a dir, nascuts entre 1918 i esclatar: ell 9 de novembre de 1942 gimiento de Infanteria núm. 13 1923. Els de 1922 i 1923 no havien van enterrar al cementiri de la Rua Provisional, va morir a Isona a causa fet la guerra però sí alguns de la pri els pastorets morts a causa de l'ex d'hemorràgia cerebral per dispar mera lleva de 1921, eren els xupe- plosió d'un obús abandonat a la d'arma de foc. fes. Evidentment els de 1918,1919 i corona de Cimadal: Antonio Vilella Els soldats han estat els grans els biberons de 1920, tots. Capdevila, 13 anys, de Sant Martí oblidats d'aquella guerra silenciada: Màximes com "Si es necesario, de la Baronia de Rialb, i Jaume Isan- el major nombre de morts va ser el dar la vida por España" abundaven. u taBosa, 14 anys, de la Rua. d'aquells militars bon gré mal gré: Al menjador del 21 Regimiento de El soldat Francisco Navarro forçats per lleva. La sentència "A rey Artilleria que va pujar de Mataró Ramos (Antas, Almeria, 1917) arti muerto, rey puesto. Ni quito ni pon fins a l'Aran pel Pallars en una expe ller del Destacament de Recu go rey Sólo sirvo a Franco, mi señor, dició repleta de penalitats posava peració de Material de Guerra, el 27 por fuerza y mucho temor" es po "Con la Patria y con la Madre se de febrer de 1943 es va suïcidar a dria generalitzar per definir la situa está, con razón o sin ella". No gaire Sant Romà quan van descobrir que ció de centenars de soldats que van més enllà, quan morí Franco el text mercadejava roba militar d'in haver d'enfrontar-se a la invasió. dels parterres de la Acadèmia Ge tendència amb el veïnat. Molts havien fet la guerra amb la neral de Suboficials de Talarn va El doctor APD d'Isona Ricardo República, després van passar pels passar de "Viva Franco, Arriba Lechuga i el tinent metge Máximo camps de concentració, van penar España" a "Servir España hasta morir". Josep Verdaguer Rosell (Man lleu, 1923) va rebre el seu bateig de foc a Alins: "Quan començava a clarejar els maquis ja havien pres posicions i ens atacaren altra volta amb ràfegues de metralletes i bom bes de mà. Aquest grup guerriller tenia bones armes i estava preparat per combatre. Al cap d'unes hores estàvem acorralats i ens vam haver de rendir. El nostre tinent i algun sol dat van intentar fugir per no ser fets presoners, però van ser ferits o van morir." Va ser un dels 20 soldats que es rendiren i hagué de caminar fins a Foix amb Jaume València, de Centelles. Després fou traslladat al camp de concentració de Noé per on havien passat tants republicans. Aquell 1944 eren, a raó de cent per barracot, un miler de vichystas la majoria: xivatos [colabos], paramili- tars de la Franc-garde de la Milice Guerrillers a Auzat (Arièja) poc abans d'entrar cap al Pallars. Arxiu d'Olivier Naduce, Varilhes de Pétain, el Grup d'Acció per la (Arièja). "^3ïD<^ ^ ""^3i^^ Justicia Social del Partit Popular pesseta, havíem de robar a la força. Guadarrama i Guadalajara, tres francès, la Guàrdia Mòbil Repu No tocaven mai a fagina. Quan els mesos internat en el camp de con blicana i uns quants agents de la pagesos s'anaven a queixar als co centració de Gàrgoles (Gua Guàrdia Civil espanyola fets preso mandaments els deien que portessin dalajara), fou mobilitzat el 1942 ners en d'altres incursions pels Pi el cap del lladre. Llavors ens empai amb el 13 Regimiento de Infanteria rineus. Gràcies a les gestions del taven amb escopetes. Els que allà Provisional Flechas Verdes embar cònsol espanyol de Perpinyà es dalt les vam passar canutes de veri cat a Tánger l'li d'octubre de 1944 repatrià per Pont de Rei al cap de tat vam ser els soldats de lleva. en unió del Regiment d'Artilleria quatre mesos i continuà fent mili Quan van arribar grisos, guàrdies núm. 19, les companyies de Trans fins al juliol de 1946. civils i legionaris els combats ja ha missions i Automòbils de la 41 Joan Pardo Gil (Barcelona, vien acabat. Els soldats som els Divisió Provincial en els vaixells 1922), meteoròleg, era un dels 30 grans oblidats. A mi només m'ha Castilla de Simancas, Ría de Pon soldats de la Secció d'Esquiadors quedat una gran amargor, una petita tevedra, Monte Galera i Torras y del Batallón Navarra núm. 1 de la cicatriu a la cella esquerra i una Bages. Arribaren a Barcelona el 14 a 42 División de Montaña Urgel: creu, mai m'ha servit de res, al la nit i l'endemà al matí ja eren a "Anàvem de patrulla quan vaig ser Mérito Militar amb distintiu vermell Lleida amb tren i de Balaguer, amb ferit d'un morteràs a Bernui, agregat que em va donar el dement general camions eM9 i el 20, diversos bata de Sort. Em va curar el practicant de Martínez-Esparza (va rapar un bata llons d'aquestes forces ja estaven la unitat, Mariano Puig Rubrinat, el lló sencer, ell també, perquè havia repartits entre el Pallars i l'Aran: l'o meu millor amic, durant tres anys tingut una nena i volia un nen) dient peració RdE era un secret a veus feia vam dormir sota la mateixa manta, que amb vuit soldats com jo haurien mesos. El 21 d'octubre van parti vam compartir el mateix plat i vam conquerit Estalingrad." cipar en el desallotjament dels robar en el mateix galliner: 3 pru Manuel Sánchez Corral (Alcalá maquis que ocupaven Alins de nes, una pela, 3 figues seques, 1 de Henares, 1919), de JSU, fronts de Vallferrera. Manuel Sánchez era caporal. Un dia estava de guàrdia al calabós, una casa de Pobla: "La gente se por taba muy bien con nosotros y nos daban comida y bebida. Muchos se apenaban por vernos ir a luchar contra los guerrilleros y trataban de darnos ánimos, aunque a veces no entendíamos muy bien lo que nos u decían, porque hablaban mal el cas tellano i..] Entré y vi como el alfé rez abofeteaba a un guerrillero. Si hay algo que me indigna es ver có• mo se maltrata a un indefenso, así que le dije: «Mi alférez, deje de pe gar a los prisioneros.» Pero le siguió golpeando. Entonces me puse de lante de él y le dije: «Si quiere matar a un maqui, se sube Vd. al monte y les persigue. Esto no es de hom bres.» El alférez sacó la pistola y me apuntó al pecho, le dije que dispa Les enrunades casa Clos i casa Moliné de Tor, tristos testimonis de l'entrada dels maquis el 19 d'oc rase si tenía cojones". L'endemà el tubre de 1944. Foto de l'autor. cridà el comandant Molina, explicà 282 El castell de València d'Àneu va ser refortlficat després de l'entrada dels maquis com un dels punts dau de la "Línea Gutiérrez" de defensa dels Pirineus. Al fons, la carretera que condueix cap a la vall d'Isil, per on baixaren maquis l'octubre de 1944. Foto de l'autor. el fet, prohibiren l'oficial apropar-se equipados y armados, a los guardias el primer camió i una partida capita- al calabós i l'enviaren a una altra no les respetan, al que cogen lo nejada pel granadí Moreno i unitat. matan, sin embargo a nosotros rehu Francisco García Migallón Pedro va Fam, neu, penes de tota mena, yen atacarnos, han cogido muchos immobilitzar el comboi a l'altura de fred espantós, fogueres, toc de que soldados y tan solo les han quitado Sarroca de Bellera. Un cop desvali- da a les deu de la nit, controls, pas la munición para que no les tiren y sats es van endur 27 presoners entre sis per a la ciutadania que hagués de luego les han dicho si alguno quería els quals hi havia el tinent coronel moure's, contrasenyes, guàrdies de irse con ellos y algunos así lo han comte de La Almina Carlos Taboada set de la tarda a les set del matí, hecho..." Sangro, dos comandants, dos capi estreta vigilància dels pantans, tiro- Un dia Manuel Sánchez estava tans, tres tinents i un brigada. tejos, batudes, ambulàncies, embos al capdavant d'un control a la carre Jordi Xicola Año (Badalona, cades, tota una guerra: "Los guar tera de la Pobla a Pont. Pujaven sis 1914-Sabadell, ] 999), boy-scout dias civiles y guardias de fronteras y camions i un cotxe d'EM. Els advertí de Palestra (guàrdia cívica naciona carabineros tienen un pánico cer que muntessin els fusells i paressin lista presidida per Pompeu Fabra), val, dicen que hemos sido su salva compte. Es van fotre a riure fent-los vidrier, d'UCT i el PCC (un dels 4 ción ¡...¡ los maquis van muy bien burla. Una bomba va caure davant embrions del PSUC), ferit a l'Alt '"'ÍSiS2^ ) "^JS-0<^ ^ Aragó en la Guerra Civil, acompa aliada a costa de gastar més diners tins que vigilen l'inici de l'ascens al nyat del comandant de carrabiners que deu Valies de los Caídos junts i port de la Bonaigua i controlen el Joaquín Basanta Berasategui (Cas- ocupar centenars de presoners repu camins que vénen de França per les tejón, Navarra, 1910) van accedir blicans primer i de 1942 a 1948 sol valls d'Unarre i Isil. La Torreta de les tranquil·lament a l'hotel Montaña dats i empreses concessionàries. Municions, la Torre Blanca, el Pas de la Pobla de Segur amb un d'a La IV Regió Militar (Catalunya) de Ronda, el Vall o Fossat, cisternes, quells caps franquistes capturats a té fins a 93 CR perquè dels 450 km nombroses boles de granit llançades Sarroca com a ostatge, van deixar de frontera, 96 són de Lleida i 129 per les catapultes amb què fou dos guerrillers a la porta i es dirigi de Girona. Especialment notables assetjat en data sense determinar es ren a l'habitació del coronel divisio- són els CR localitzats entre la Seu confonen amb variats pous de tira nari José Martínez-Esparza Vendrell d'Urgell i Puigcerdà, bàsicament e- dor i obres de la Línia Gutiérrez per per fer un intercanvi. Consultat el ntre Montellà Martinet, Lles i Bellver prevenir la invasió aliada portant general Moscardó telefònicament, de Cerdanya dominant el curs del com a avantguarda els deu mil després de menjar a dojo i beure a Segre. Es poden localitzar també maquis espanyols que es van estar doll fraternalment, el 4 de novem restes de CR a la boca sud del túnel esperant endebades a la frontera fins bre de 1944 els dos agosarats de Vielha, Cabdella, Tírvia, Norís, a la primavera de 1945. maquis ingressaven a la presó de Esterri de Cardós, Arròs, Ginestarre, Lleida. redós d'Esterri d'Àneu, Dorve, Espot Les 194 morts constatades de Del Regiment d'Infanteria núm. i en el mil·lenari castell de València Catalunya 14 (Provisional) a més del caporal d'Àneu, ja que és el centre neuràlgic Quan el 1992 vaig debutaren basc José Unamuno i els soldats d'un calculat sistema de torres i for- l'apassionant món de la resistència Joan Cuesta Cuesta i Timoteo Gre gorio Medina, morts a l'Aran (su mats als 26 de la Divisió núm. 42 fan un total de 31) a conseqüència de les ferides rebudes a Vielha, morí a l'hospital militar de Lleida el capità José de la Orden Gómez (19- Guerrilla Exèrcit GC PA Ciutadania 11-1944) i quan patrullava amb la seua secció entre Sort, Baró i Rialp, Alòs de Balaguer 2 ---- desaparegué misteriosament el Asnurri 2 ---- tinent Ramón Menéndez Fernández Conca de Tremp - 1 --- (6-11-1944). Montenartró 3 u Val d'Aran 28 31 4 3 4 La "Línea Gutiérrez" al Pallars Vall d'Aneu 6 ---- Amb la Línea del Pirineo, bateja Vall Ferrera 5 2 1 - 2 da pel cerverí Josep Benet Morell en Vall d'Isil 4 2 1 -- qualitat d'espia al servei dels aliats Vall de Meià 9 2 --- durant la Segona Guerra Mundial ValldeTor 2 ---- com a Línea Gutiérrez, el govern Vall d'Unarre 5 ---- franquista projectà una mena de Girona 26 4 -- 3 Línea Maginot (hauria resultat tan Tarragona 4 - 2 - 2 inútil com aquesta a l'hora de la Barcelona 31 - - 1 2 veritat) a partir de construir 169 cen Total Catalunya 127 42 13 tres de resistència (CR) des de coll de Frares, a Portbou, fins a la platja Navarra 79 17 4 d'Hondarríbia: uns set mil búnquers Aragó 85 7 8 per afrontar la previsible invasió Total Espanya 291 66 16 10 25 3284 285 armada antifranquista, dels Pirineus només existien xifres de la Guàrdia Civil (general Francisco Aguado Sánchez), desproporcionades en tots els sentits i copiades sense cap consideració 25 anys seguits des de 1975. Constatem que-el cost més elevat per part del govern el van pagar els soldats de lleva. Per la part opositora, el dígit de morts frega els 300 maquis morts en combat o assassinats fredament. Aquest recompte, que va de setembre de 1944 a l'abril de 1945, difereix a l'alça dels confeccionats també per l'autor en treballs anteriors, mercès a informacions provinents de prota gonistes i nous testimonis, als quals aprofito per donar des d'ací les grà cies més sinceres. Epíleg El màxim responsable del FNC a l'interior de Catalunya i cap de la seua secció militar fou Jaume Martínez Vendrell (Colònia Güell, Santa Coloma de Cervelló, 15-4- La campana de la capella de les bordes de Conflent conserva diversos impactes d'una ráfaga maqui- sard. foto de l'autor. 1915-Barcelona, 28-6-1990). Tractà molts guerrillers a la Model de Barcelona i en el convent penal de San Miguel de los Reyes de Va lència entre 1946 i 1952, les seues observacions són definitòries; "Aquells maquis no es pot dir que fossin dirigits per un partit polític L'Únic suport logístic era el dels seus milers d'homes va quedar com un determinat. Exercien cert predomini companys de la resistència francesa, testimoni més de la lluita per la lli els comunistes però estaven consti tenien arsenals d'armes, municions, bertat portada fins a les últimes con tuïts i dirigits per refugiats que explosius, companys de lluita a seqüències." havien participat a la Résistance i moltes prefectures, la Gendarmerie El president Azaña pronosticà com a la resistència francesa, els feia la vista grossa, en molts casos en 1937 a Barcelona que si la Re comunistes eren els únics que inten fins col·laborava amb ells. Però el pública perdia la guerra s'ensenya taven controlar-la orgànicament. foc no va prendre a l'interior. La ria als nens durant moltes gene Però darrera no tenien cap organit muntanya a Catalunya, Aragó i Na racions que van estar anihilats i zació política ni sindical que els varra és de dretes, només tenia pos expulsats d'Espanya els enemics de donés un suport total, ja no cal dir el sibilitats d'èxit una guerrilla urbana, "la seua unitat". El president Negrín Govern francès. Ni la República «el maquis» havia de constituir-se a en 1938 augurà que els contraforts espanyola ni la Presidència de la les ciutats i els seus voltants. A pesar del Pirineu serien la tomba del fei Generalitat hi tenien res a veure. de tot l'esforç heroic d'aquells xisme. El primer ho va encertar, el "^í^ ÍS lA VANGUARDIA en la troater» Pirenaica INTERMEDIO ARANÈS VleUa, 6, 12 noci» (Crònic» teleíònlca de nuestro rrdactor-envUdo •«peaial·', f- —El aranès.'es un español de pru. No ha sido nunca desertor ni prófugo; «d»» > más de lu dialecto aranès, tan Lncitar.tc para la uivcsti;;aciòn filcU.jiCj, hatla ^ con íacilidad ua castellano correcto y puUdo, y en lucha seculur contra la eei-i ^. jraífa, que se obstina en empujar su.^ uctíMdadcs hacia el Norte, él ti.;iie siemp»» ;.;; su coraron y sus alanés ralrandc. h-cia el Sar. que «» Elspaña. (.'> segon errà. La Guerra Civil, com la Consideremos que el aranès durante los meses invernales ha de conaurnií C dos jornadas de fatiga pai-a tra.^ladarso a Lérida q Barcelona, cuD.ndo ello er ¿J Guerra dels Maquis, es va perdre en posible, pues en rigor el aislamiento es casi absoluto' desdfe mediados dtf iioviem- ¡-, bre hasta mayo. En cambio, el ciudadano de Viella puede llegar en lodo tiomro j^ tots els fronts, inclosos els pire- a Luchón, por ejemplo, en media hora; y en menos de treí horas a Toulouw. •*" Como es sabido, esta cuestión tundamental de las comunicacu-r,os con España pi naics: (u'é abordada durante una visita meniorable de Don Alfonso XIII a Ate v.ilk- Jg en «1 estío de 1924, y una vez se había comprobado que la pista que accede »' j^. Però els maquis, lluitadors irre- mismo por el puerto de la Eonaigua no resolvía el problemc. sino parcialmenta 5 En aquel viaje del Monarca, piiir.ero de un Soberano er.pañul a estas moiv O dempts, no van entrar enganyats tañas, y en el cual, por cierto, le acompañaba, como presidente de la .Mancorna- C nidad, don Alfonso Sala, la població:! ara.-issa le acogió con inuestras fervoro- ^ sisimas de aíscto y ic pidió con todo respelo, pero insistenlemente, la apertura com s'ha repetit fins a la plétora. del túnel que, al parecer, representa la solución intcsra. Desde entonces, ya que en efecto el Rey cumplió su promesa ordenando inmediatamente el estudio del ^ Ara bé; la por i la repressió, la fam i proyecto y una vez aprobado éste sin diincioncs burocráticas, la apertura d«{^' las obras, se trabaja en la ingente tarea de horadar seis kilómetros y pico d* «^ la misèria, el miratge de la Guerra túnel, bajo la mole formidable del puerto de Viella. Por ur.as u otras razones ;a J labor, aunque casi ininter.Ainipida durante este largo lapso de tiempo, ha sido to Civil, el fred glacial, eren d'unes lenta, mas hace ya algún tiemíXj que los cxeavíidores, avanzando desde una j ^ i otra boca se dieron la mano. En realidad, las dos terceras parles del mismo ¡^ proporcions tan inversemblants que están ya revestidas; o sea terminadas, pero el trozo Cí'nirai no tu-iie todavía te p| luz necesaria. La conclusión do e.«te tramo y el roplantic d<' -la í-iirretern %y» ^ van abocar aquells maquis a una totalmente explanada,^que enlaz.i la lj'>ca sur de! túnel con .a .'od eutL.¡u;i», daría Q cima al sueño eterrto'de los ar;!i'e:t:i. ineorporar.du de U:IM manera dolinitlvS * ^, sensació d'impotència i frustració España este valle tan hondamcnje ViniuUdo a ella. Un esrjerzo, reíilineiile pe» C quero, bastaria. I-' que no té paraules. Uns quants dies Hemos creído conveniente refre.<;car la ineuioria del Icelor con •:•?'.;. disgicsióa [¡J porqut* la «petada broïnai* cel «uiKiqí.ii» e.-.:>Lia inti:nanK-nie reíncion.ida con U ;.; abans aquells veterans combatents condición goi.gráfica del Valle de .\rA:i. i..os noveiiia icíii.jir.etros iiut ix'para» R Pobia de Segur del Valle, rvniojitnr.ao por Sentt.raa.i, &;;rroca. iia.nde iiac« ç no temien ningú i amb l'eufòria de cuatro día.s aún quedaba algún rojü'.c al VoUe dtl FUimi;*'ll para r.icarizar «! ti del Noguei'a-Kibasürzaiia en Hcnt ¿e Suert, un aut*'bvi5 ce line.i nos deja en t^ la victòria sobre el feixisme a l'Estat Vilaller, tras un recorrido de sel.* 'loras, -je ;i(]i;; para ariioj no i:aj. en verd-io, í^ más sistema seguro de cornunicación que ol de Sar. Kerr.-iiir.e, mas c.'Ci un p<5Í:0 '^'· veí somiaven a fer pagar car a de iucrí*. puede encont.'f;rs_- un •.·ai:;;·-'.n .'¡-..n.-;'o qiie \,-i.s- ,'.:i.-!.' U,::.o. dortdo se explüt.m ur;..i.= yacimientos av üK:.;ia. L;; r.o, es cueatior- oo i.aiieiicia y pne Franco i acòlits els mil dies de guer vivo, put":S entre las proíund*f.s g;i.';: Ki,';;.')(e$ del ra i aquells cinc durs anys llargs d'e r'irL'iv-o: C'oiroco y Biíib<.rri. s l.< ¿ertr^ha; Aiuto y la iiíri.i'.l.ta ,( la i; !U;er;Í5i. por esta pista provi;.íoii.ii, en i:.;;eNe> Ir/'Cru.s coníunil.àa co:t 1:; explanr.ciò* xili. Però l'aiegria a casa del pobre de lo qua na de ser cairxnern ¿, iiuiivi. s.::. •> dos 'i-.-.ln.os de ii;eve. sepenlean aguas arriba del no los camión..!, miliía.-eo :\ .ila la bota mend;"ual del túnel de Viella. Huyamos de la tenlaciori do rie;,eriolr tite. pai.:.ji^de pi.:.t:i! -tierr» és efímera. Eren els mateixos guerri m.-iciza y abetos encapuchicios- y :v>'.ist)cnius tan sólo la p;i'5 uciii de un» fuerte guardia y ei ajetreo de los u:!i¡kTu» tri.':esa.ndo la c;u»a d-' .-ÍUÍ camienc* llers espanyols de les FF! que dos hacia vi túnel. Porque a trsvés .IÍ SU lugubro iiu.iH-riaü. que ¡j.rece eterna pasaron algunas de las luerzas que !Íür.irori la acción de V.^'.a. mesos abans havien estat abraçats i —¿Cómo pasaron lus^ animales por ti pa'aje angoüo. tCjiíi-nl":'-- piORunta.TW» a un oficial andaluz, siiT!¡xit¡,(iui.,in o. que íuc el primero en efec'iar la haz^iiia.. ovacionats per pobles i collades de -J-SenciUo—me dijo—por persur-^ión Cu-.ndo so liega a la ¡lar'.' angosta de iás destroza.?, a los cuaúrúped.if no les ^UL.M nada el m gro panorama; pc.'o unas França en reconeixement públic a palabra* cariñosas y un pañuelo verd-' mostrado a cui*a de hieroa, logra cotv vencerles de la .^fcce.-•ldad de agacüar."™..- la seua fonamental i heroica partici En fln: se escrib-s pronto, y un prco Jocosamente, lo .iel p.'ro del túnel, Pero yo lo ha recorride, siendo puruin..: l:i¡i sóu. de L,I pequeño maletín y acom. pació a la Liberation. Van venir panado de un conductor especial, y paeue creérseme si digo que el aeu.^to e» tenebroso y poco placentero. Como ..'eniio, apeaos tra.'.siqesta la boca sepleu- com a romeus de la democràcia a L'ional del tÚAcl. se abre de repente. llum de la llibertat per camins, via Cròniques de "La Vanguardia". Arxiu de ¡'autor. ranys, rutes de contrabandistes i ancestrals camins rals donant vis ques a la fraternitat republicana per barrancs i penyals, reivindicant un món més just i igualitari per boscú- ries i valls. martiritzats, mal dormits, esgarra- pels Pirineus entre la tardor de 1944 Guerrillers somiatruites, deses pats i demacrats, mig despullats, i la primavera de 1945 mantenint en perats i desil·lusionats, glaçats fins robes espatllades per l'esquerperia escac l'Exèrcit, la GC i la PA davant als testicles, esgotats fins al límit, del país, més que guerrillers sembla de la mirada indiferent dels Aliats cares desencaixades, enfebrits de ven autèntics rodamóns tirant a que preferiren Franco a la incertesa set, famolencs i desafaitats, peus agots, éssers erràtics que rodaren de qualsevol altra República. 3286 EL BURRO REPUBLICÀ Amb la Retirada un burro Damunt el seu llom vaig muntar. Davant del Pardo espiava dins un prat d'ix va anar a parar. Un cop a l'orella li vaig donar com a bon republicà Quan anava a l'escola Es va posar a voltar... com el Franco a l'infern entrava em guaitava en passar. contra la paret em vaig trobar. sense esperança de tornar. No era un burro com els altres Aquell burro tenia idees molt fixes. El burro no va fer cap rialla aquell burro. No es venia per un bocí de pa. quan al palau de la Moncloa Orella dreta i pota fina, Per això dels nacionals va fugir: no va veure el seu drapeau hissar. era un burro republicà. era un burro republicà. u Enganyat, orelles cotes i pota grossa No sé quin era el seu ofici. Quan va arribar la pesta gris, al seu prat d'Ix se'n va tornar Portar armes? a la muntanya de Llo se'n va anar. el bon burro republicà. Llaurar? Segur que la seua cama esbelta ¡No era el burro de Puigcerdà! cops de peu deuria donar. Roger Sala Sala' Cada dia davant ma porta Un dia per la Vall d'Aran esperava un tros de pa. a la seua Espanya va tornar. Vaig tenir una idea molt trista: Orella dreta i cama fina, al cementiri el vaig tancar. a Madrid va arribar. LA TANGÜABDIA 69 U tronter» PlrenaicaT Después de la fracasada intentona roja PobU ie Segur, J, 4Í noche. (De nnestro redactor-enviado e^>€clal). — Estas Impresiones personales recogidas eh los escenarios donde ha terytío lugar ei re centísimo episodio del cmaqiús» español, pretenden reconstruir en su verda dero significado todos los aspectos de la cuestión, VOCABULARI FONTS UTILITZADES dar o perdonar. TV3, 12 de març (60') i 19 de març de 2002 (60') AdGRdE: Agrupació de Guerrillers Arxius de les presons de Sort i [Guionista deis documentals, premi Reconquesta d'Espanya, el braç Lleida, registres civils de Sant Romà Josep Comaposada Primer de Maig armat d'UNE. d'Abella i Isona, i Arxiu Militar de 2002] Biberó: Quinto nascut el 1920, Guadalajara. «Maquis al Berguedà en mobilitzat amb pèl moixí a la AUTORS DIVERSOS Els del 44. 58 un apunt manuscrit de mossèn Ar- cara. anys d'amistat (1944-2002). Vic: mengou». L'Erol del Berguedà, núm CdE: Cos d'Exèrcit. 2002 74, Berga, 2002. CR: Centre de Resistència. CELA, CAMILO JOSÉ Viaje al VICUÑA, VICTORIO Combates por EM: Estat Major. Pirineo de Lérida (1956). Barcelona: la Libertad. Ayuntamiento de La- FFI: Forces Franceses de l'Interior Plaza & Janés, 1965 (reimp. Bar sarte-Oriako, 1995 (unificació de les diferents forces celona, 1986) Col·laboracions: Javier Nuñez armades resistents a l'interior de GIMENO, MANEL «La Guerra Civil Sánchez (Torrejón de Ardoz, Ma França decretada per Charles de al Pallars» A: "Nabius", núm 49. drid), Raymond Montané Malgrat Gaulleel febrer de 1944). Árnica. Esterri d'Àneu: Consell (Verniolle, Arièja), Olivier Naduce FNC: Front Nacional de Catalunya, Cultural de les Valls d'Àneu, juny de (Varilhes, Arièja), Salvador Olives plataforma nacionalista integrada 2001 [Premi Pica d'Estats 2002] (Araos, Lleida), Joan Pardo Gil per militants de partits separatis MARTÍNEZ DE BAÑOS, FERNANDO (Barcelona), Jaume Punsola Solans tes minoritaris com Nosaltres Hasta el total aniquilamiento. El (Montmorency, Val-d'Oise), Jordi Sols! i membres escindits d'Estat Ejército contra el Maquis en el Valle Ribes (Alins de Vallferrera, Lleida), Català i ERC. de Aran y en el Alto Aragón (1944- Guy Saurat (Saint-Girons, Ariège), FETE: Federació de Treballadors de 1946). Madrid: Almena, 2002 Pere Suñé Bertran (+) (Tolosa, Alta l'Ensenyament (UGT). [Premi extraordinari de doctorat cà Carona), Josep Verdaguer Rosell GC: Guàrdia civil. tedra Miguel de Cervantes, Uni (Manlleu, Barcelona) i Victorio GE: Guerriller Espanyol. versitat de Saragossa] Vicuña (+) (Lasarte, Guipúscoa). JSU: Juventud Socialista Unificada, MARTÍNEZ VENDRELL, JAUME Una Maqui: Guerriller antifranquista. vida per Catalunya (1939-1946). Maquis: Amagatall a França de Barcelona: Pòrtic, 1991 Article obert refractaris francesos que no NADUCE, OLIVIER Combàttants Per comentar o rectificar, am volien anar a treballar per a Hitler sans uniforme. De la bataille de Vira pliar o criticar, suggerir tot allò que {maquisards si prenien les armes) à la libération de l'Ariège. Varilhes: qualsevol lector estimi oportú amb i de resistents de distintes ideolo Nuance, 2001 ['objectiu de contribuir a una apro u gies i nacionalitats, especialment SÁNCHEZ AGUSTÍ, FERRAN «Maquis ximació més fefaent d'algun contin espanyols (guerrilleros si prenien catalans i la seua època, 44 repor gut d'aquest article es pot dirigir les armes) i en segon terme ita tatges» Segre (octubre de 1994 - epistolarment a l'autor afegint-hi lians [partisanos si prenien les agost de 1995), Lleida. [Premi Tasis 08650 Sallent. armes). Torrent de Comunicació 1995] PA: Policia armat, antic Guàrdia Maquis a Catalunya. De d'assalt republicà. la invasió de la Vall d'Aran a la mort RdE: Reconquesta d'Espanya. del Caracremada. Lleida: Pagès, UNE: Unió Nacional Espanyola, 1999. plataforma política unitària Maquis y Pirineos. La impulsada pels comunistes (PCE- Gran Invasión (1944-1945). Lleida: PSUC) amb l'adhesió a títol per Milenio, 2001. sonal d'alguns militants anarquis «El Maquis, la guerra si tes i socialistes. lenciada (I i II)» A: Franquisme, obli 3288 L'ARNA Per Albert Algii eró ^^^^^^^ NKex^e diploiuar en san // De re alimentaria'' OANONt VÍP^UNEA DeSNAfADO 61 CREMOSO NATVRAL La nostra època ve marcada per teïnes, carbohidrats, greixos, vitami una autèntica obsessió neuròtica nes, minerals, fibres, aliments eco per tot allò que fa referència als lògics, dietes naturistes, biològi nutrients i als aliments en general. ques. També darrerament s'han En qualsevol mitjà i en qualsevol popularitzat els elements o substàn moment es parla o s'escriu de pro cies antioxidants. Hi ha més divulgació sobre gran encara recorda que no fa gaires més llarga-, ha adquirit una certa dietètica i nutrició que mai, però anys l'alimentació era rutinària i es preponderància i està força en voga, paradoxalment, és possible que hi basava particularment en productes en especial entre les classes mitjana hagi més desinformació que mai, en vegetals -sopes de pa, bacallà (ali alta i potser una mica esnobs. Amb el sentit que tanta varietat d'infor ment molt econòmic abans de la la immigració multicultural i mul- mació i tants missatges mediàtics guerra civil), "arangades", ous, de tiètnica, no és difícil deduir que en diferents estan arribant a confondre tant en tant la típica regola o la gire- el futur menjarem nous productes el consumidor. Possiblement, i a lia, i productes de la matança del alimentaris i que apareixeran noves causa de la gran pressió publicitària, porc, criat al mateix domicili i gene gastronomies i, per tant, noves for una gran part de la preocupació die ralment conservats en oli i sal, l'a mes culinàries. tètica està més en funció de l'estèti nomenat confitat. En les nostres terres han existit ca que de la salut. Pel que fa a l'alimentació huma des de sempre una sèrie de plats tra La cultura dels aliments ha anat na en general, sempre ha estat in dicionals bastant equilibrats i salu evolucionant contínuament des de fluenciada per diferents factors, en dables que antigament eren més l'home primitiu, que es nutria dels tre els quals hi ha els geogràfics i els propis de la gent modesta però que aliments procedents de la caça, la climàtics. En aquest sentit, les re en l'actualitat, en molts casos, s'han pesca i els vegetals silvestres. gions fredes del nord han tingut una convertit en especialitats de restau Segons consta històricament, el dieta basada majoritàriament en rant, com ara ei trinxat amb rosta, el cultiu dels vegetals -l'agricultura- carns i greixos. Per altra banda, a les rossejat, el suquet de peix, les faves es va iniciar uns sis mil anys abans regions més càlides del sud el con a la catalana, l'escudella de pagès, de Jesucrist a les riberes del riu Nil. sum d'aliments ha estat basat sem etc. 0 fins i tot les famoses calçota Més tard, l'home primitiu va co pre en una més gran proporció de des 0 les xatonades, originàries de mençar a dedicar-se a la cria d'ani productes vegetals. les comarques de Tarragona i el 61 mals -la ramaderia-, que proporcio Uns altres factors que han condi Penedès, respectivament, i avui en nava la carn, és a dir, les proteïnes cionat els hàbits alimentaris han dia motiu de festes gastronòmiques animals, per al consum. Però atès sigut els principis religiosos i cultu populars... que en general les proteïnes animals rals: l'islam prohibeix la carn de Amb els canvis accelerats dels eren cares, el consum es va mante porc així com les begudes alcohòli costums i la forta pressió d'altres nir molt baix entre les classes socials ques; a l'índia està prohibit el sacri factors, com ara el continuat bom més humils, les quals, desgraciada fici de les vaques; la religió catòlica bardeig publicitari de les multi ment, sempre han constituït la prohibeix menjar carn en determi nacionals de la indústria agroali- major part de la població. Encara nades dates, encara que el compli mentària, i amb la facilitat de tenir avui en dia, continua havent-hi a la ment d'aquest precepte és cada supermercats a cada cantonada, Terra grans territoris on l'alimenta vegada més minoritari. mengem de tot i sense cap esforç ció de la població és molt baixa en Amb el pas del temps i la pro físic, cosa que provoca un gran aug proteïnes d'origen animal i són qua gressiva globalització que s'ha anat ment del consum de plats precui- si exclusivament d'origen vegetal. produint en els últims anys, s'han nats, conserves i aliments proces La gran revolució alimentària en difós a tot el món plats típics de zo sats, i aquests com a mínim, amb un benefici de les masses afamades nes 0 països determinats. En aquest gran contingut de greixos saturats i d'Europa es va produir posterior sentit, han sigut els italians amb les sal. També es detecta una tendència ment al descobriment d'Amèrica, seues pizzes i pastes els que se a substituir el pa tradicional pel de amb la introducció de nous aliments n'han endut la palma. Si ens cen motlle. originaris de l'altre costat de l'At trem en els grans centres urbans de En els nombrosos productes de làntic, com ara la patata, el tomà Catalunya, la cuina japonesa, amb supermercat hi ha la indicació que quet, el blat, etc. els seus peixos crus i les salses de estan elaborats amb "oli vegetal", Al fer un petit repàs de la petita soja -cuina saludable que influeix que en general és de palma de coco, història de l'alimentació de les nos positivament en la salut dels japone que no és cap altra cosa que greixos tres comarques pirenaiques, la gent sos, que tenen l'esperança de vida saturats, amb una quantitat de colesterol equiparable o superior a la que conté el greix de porc. Convé esmentar també, entre altres, alguns dels aliments transgènics que es consumeixen en l'actualitat, com ara el quall de molts formatges, con centrats de tomàquet, blat (crispe tes) i soja. Paral·lelament, s'ha desenvolu pat un màrqueting que indueix al consum de begudes d'alt contingut en alcohol i coles, enfront la im portància que té promoure una cul tura de consum moderat de vi, en especial entre les persones joves. El director del departament cardiovas cular de l'hospital Mont Sinaí de Nova York, el Dr. Valentí Fuster de Carulla, n'ha remarcat repetidament les saludables propietats per a certes malalties, com les cardiovasculars, el càncer i el colesterol. Una dada interessant i positiva és que sembla que els restaurants de 63 menjar ràpid {fast food] han comen çat a decaure, possiblement perquè Steven Bratman, que sembla que nostra salut: "neteja per dins i embe- i?" molts joves estan canviant una mica l'ha sofert ell mateix. lleix per fora", "cossos Danone", els hàbits alimentaris, a favor dels L'ortorèxia és un trastorn d'an "reforça els teus ossos", "llet enri -sC pintxos de las típiques tavernes bas sietat caracteritzat per l'obsessió per quida amb calci", "enriquit amb ques, que han crescut com bolets. la qualitat dels aliments que es men fibra", i per últim, l'aliment estel·lar, Des de l'òptica alimentària, una gen. La persona que la pateix pre el iogurt i evidentment els "bio", gran part de la població mundial senta angoixa per les possibles que s'han convertit en una autèntica mor per falta d'aliments; una altra impureses que poden tenir els ali apoteosi del consum. part, per excés, i una tercera part, ments i els seus possibles efectes Així les coses anem pel camí de obsessionada pel consum d'ali tòxics. Es pot equiparar, en part, a menjar el que ens ordeni la televisió ments que la propaganda els con l'anorèxia i la bulímia, però la di (tot el que s'anuncia per televisió es verteix en hipotètics elements de ferència és que en aquestes últimes ven), i en menor mesura, altres mit salut. el trastorn és en la quantitat d'ali jans audiovisuals. La publicitat enganyosa dels ali ment, mentre que en l'ortorèxia Amb el menjar no s'hi juga, diu ments posa a punt el terreny perquè l'obsessió n'és la suposada qualitat. el refrany. Per tant, potser seria apareguin nous trastorns i malalties Un altre fenomen que presen aconsellable intentar immunitzar- relacionats amb l'alimentació, que ciem i suportem és el boom dels ali nos dels atacs del virus que ens obli alguns mitjants han bajejat com a ments enriquits, portat per una gran ga a consumir molts pseudoaliments malalties del nou segle. Una de les campanya publicitària. En aquest i dedicar-nos més a la nostra cuina últimes és l'ortorèxia (del grec orto sentit, es troben al mercat una gran de sempre (la cuina de l'àvia). Si no, "recte" i rexia "apetència"), que va quantitat de productes que, en les algú diu que podríem arribar a ser descrita per primera vegada etiquetes o en els seus eslògans, córrer el perill de menjar bocates de l'any 1996 pel metge nord-americà prometen grans beneficis per a la mortadel·la enriquida. S A L I S P A 5 Per Josep Minguell i Cardenyes Pintor La muntanya, forma simbòlica íKi l· n.A~ •M» • ¿. Á n 1 •'? fP.i ^ «»*«^í«»aif« "Passeig per la sendera d'una muntanya", Ma-yan, c. 1190-1225. Rotlle manual, tinta sobre paper. Museu del Palau Nacional de Taipei, Taiwan. L'impacte visual i emocional muses dansessin al voltant de la que ens produeixen les muntanyes, muntanya de l'Helicó, que Déu fes la forma laberíntica dels seus entrega de les Taules de la Llei en el camins i llocs, la visió panoràmica Sinaí, que Elies habités una gruta del des de dalt dels cims han contribuït Carmel... a convertir-les en una forma simbò A part de les grans muntanyes lica rica en interpretacions. marcades per la història i les grans La muntanya es considera bàsi religions, les petites muntanyes cament lloc de relació entre el cel i locals tenen també el seu simbolis la terra, lloc d'aïllament i d'elevació me particular amb la presència d'er espiritual. En gairebé totes les tradi mites i amb les seues tradicions par cions i cultures, tant orientals com ticulars. occidentals, s'ha mantingut aquesta càrrega simbòlica. La muntanya i la pintura No és estrany, doncs, que els La força simbòlica de la munta déus grecs tinguessin la seua llar a nya ha tingut una gran presència en les muntanyes de l'Olimp, que les la pintura. En molts casos, la mun- "Paisatge del Tirol", A. Durero. Aquarel·la. A sota, "Artista de l'època Bieder- meier, d'excursió". Litografia de Franz Kugier,1830. tanya ha estat espai escènic d'ac pintura a l'oli, amb el desig de cap El pintor va cap a la recerca de cions sagrades i també teló de fons tar amb taques directes les riques noves sensacions d'espai i de temps de molts retrats i ha marcat amb la mutacions de color que s'originen per poder descobrir el seu cosmos seua presència el rerefons espiritual en el paisatge de la muntanya. particular. Per aquest motiu segueix del personatge. Més endavant, els artistes de les rutes laberíntiques del pensa En la cultura oriental, especial Land Art i els qui utilitzen la reflexió ment fins a arribar a un nou estat de ment en la pintura xinesa, sorprèn i conceptual de l'art actuaran directa consciència. La pintura li aporta una fascina l'aparició de la muntanya ment fent de la muntanya també un nova relació espai-temps: l'espai entre la boira, esclatant enmig del espai sagraf de l'art. pictòric és bidimensional i pla, i el blanc del paper amb traços cal·li temps de la pintura esdevé perma grafies que saben suggerir la gran La muntanya, metàfora de la pintu nent i constant. dimensió de la seua forma. La mun ra L'objectiu del pintor és fer de la ^5 tanya és representada com un nexe Per una altra part, el simbolisme pintura una forma capaç d'engolir que uneix els espais infinits i indefi de la muntanya pot esdevenir també l'espectador i fer-li seguir el trànsit --=c nits del cel i de la terra. metàfora de la pràctica pictòrica. cap a experiències d'espai-temps En el període romàntic es va fer Per pintar, cal un espai d'aïlla semblants a les viscudes per ell. una nova aproximació a la natura, ment i de concentració que permet Així, tant el pintor com l'espec considerant el mateix pintor com a al pintor endinsar-se en la profundi tador arriben a un cim pictòric que part integrant i la pintura com a for tat de la superfície blanca, que li no és res més que un lloc que per ma creada a partir de la força natural. suposarà també endinsar-se cap a un met l'observació del món, experièn Els pintors romàntics van aportar nou espai d'aproximació sensible. cia que s'enduran en el descens al una aproximació més empírica i món real. sensorial a ia representació de la Els pintors de murals tenim la muntanya captant la seua energia possibilitat de fer de l'ascens a la física i descobrint la seua força natu muntanya un ritual diari: al pujar a ral, que sobrepassava la força de les bastides perdem el contacte físic l'home. amb el terra i ens elevem al món de L'actitud dels romàntics va origi la pintura. nar més tard que els pintors de El reduït espai entre taulons ens tendència impressionista sortissin a aboca a una única possibilitat: enca pintar directament a l'aire lliure, per rar-nos al mur i concentrar-nos a pin intentar captar la llum de la munta tar gaudint de les infinites possibilitats nya, que correspondria a la seua de les pintures. Així, els pintors reflec percepció més pura. Aquests pintors tim en el procés de pintar el trànsit, sortien amb el seu trípode plegable i l'ascens, la recerca, l'aïllament, la la caixa de fusta amb els tubs de reflexió i l'observació de l'infinit. LA L L U C A N A Texr i foros: J. M. Vidal Hernández Institut Menorquí d'Estudis Menorca, una illa feta a la mida de Thome 66 Temporal. pot veure el cap Negre .íití Un carrer del barri antic de Ciutadella (ses Voltes). 67 -< -=c M' nra mmim EI | -^ ,„ ' ^ j:0 i. anïïii .l'I "S»'" • cii II • " ff'f] I mmmr mt^m Baixada principal al port de Maó. Al fons, vista de la parròquia de Santa Maria sobre els edificis. 68 L'illa de Menorca és el territori perquè la petitesa fa que qualsevol globus terrestre, en una illa com més oriental de totes les terres de persona pugui sentir tot el territori Menorca es fa patent cada dia d'una parla catalana a excepció de com una realitat propera que manera immediata. Tal vegada per l'Alguer. És un territori petit, de influeix d'una manera o una altra en açò, a Menorca, la sensibilitat per la només 700 km^ i la distància màxi la seua vida, cosa que no passa a les defensa del territori és elevada i la ma entre dos punts de la seua super terres continentals, on el territori en consciència de rebuig davant qual fície és de 44 km. Per açò s'ha dit el qual es viu no te límits percepti sevol actuació que malmeti els seus moltes vegades que Menorca és una bles, sinó que depenen de cadascú. recursos naturals no és raresa d'una illa a la mesura de l'home, afirmació A Menorca, però, hi ha una terra minoria. que es veu reforçada si es puja a dalt limitada i, més enllà, el mar sense Evidentment, no basta de viure la muntanya del Toro, que s'aixeca límits. en una illa petita per ser proteccio al bell mig de l'illa, i es contempla el La sensació física de viure en un nista de la natura i respectuós amb el panorama que s'hi albira. Des del territori limitat potser té una conse medi ambient. Les relacions dels cim, situat a la modesta alçada de qüència molt important en l'àmbit habitants d'una illa amb el seu terri 340 m, es pot veure el mar envoltant local: contribuir a crear una cons tori no només vénen marcades per la la terra pels quatre punts cardinals i ciència entre la població que hi viu percepció física, sinó que, com en la costa sempre pròxima a qualsevol que un territori limitat té uns recur qualsevol lloc, també ho estan per la orientació que s'esculli, visió que sos també limitats. Aquest fet, vàlid història local i per les influències dóna a l'observador una percepció per a tota la Terra, però que els que puguin arribar de l'exterior, i tot directa del fet de l'aïllament i de la humans tenim dificultats per per açò, a la vegada, pot arribar a influir petitesa del territori. cebre com una realitat perquè l'a en aquella percepció del territori i Aquesta petitesa i aïllament de parent immensitat dels paisatges modificar-la. Es evident que la cons Menorca són els que permeten par continentals o de les extensions ciència d'un territori illenc com lar d'un territori a la mida humana. oceàniques amaguen els límits del Menorca que tenien els seus primers pobladors no pot ser la mateixa que terranis que l'envolten. Per aquest ra, el programa MaB pretén distingir en tenim els habitants d'avui en dia. motiu, fa deu anys que obtingué el aquells territoris que, per les seues Els primers, sens dubte, devien tenir títol de reserva de la biosfera per part circumstàncies, poden servir de una percepció més primitiva, rela del programa MaB de la Unesco. model de desenvolupament sosteni cionada amb la subsistència imme Aquesta distinció, malgrat el que ble, és a dir, de model de territoris diata, mentre que l'actual ve marca es podria suposar pel seu nom, no que estan gestionats de tal manera da per la cultura i, per més que només té finalitats proteccionistes, que cap dels seus recursos no s'ex encara puguem parlar de percepció sinó que també pretén distingir haureixi irreversiblement. física, és més elaborada i es rep a tra aquells territoris que, d'una banda, Si aquesta és la filosofia general vés del models culturals que s'han han sabut protegir el seu patrimoni del programa MaB, la seua realitza anat creant al llarg dels anys. natural i, de l'altra -i aquesta és la ció pràctica és més complexa. Els Sigui com sigui, la realitat és que filosofia distintiva del programa candidats a reserva de la biosfera, a Menorca, malgrat alguns casos pun MaB-, han mantingut una activitat part de presentar un model de tuals, i no per açò poc rellevants, ha socioeconómica suficient per donar desenvolupament sostenible, han de sabut conservar el seu territori i els un estatus de vida acceptable als complir una sèrie de requisits gene seus recursos d'una manera més seus habitants. És a dir, amb el rals que en cada cas es materialitzen satisfactòria que els territoris medi nomenament de reserva de la biosfe en unes realitats diferents i distinti ves. Vegem de quina manera con creta l'illa de Menorca va complir aquests requisits generals, però, abans, vegem el punt important: quin és el seu model de desenvolu pament sostenible, perquè açò és el que fou determinant a l'hora de 69 nomenar-la reserva de la biosfera. El model de desenvolupament sostenible reconegut pel programa MaB de la Unesco que presenta l'illa de Menorca és agrícola. De fet, l'es- pecificitat d'aquest model agrícola és la responsable de la primera impressió que rep un viatger quan travessa l'illa de Menorca per la carretera general i, encara més, si puja dalt la muntanya del Toro. Es tracta de la impressió que el paisatge agrícola de Menorca està profunda ment humanitzat, perquè tot ell està quadriculat per una atapeïda xarxa de parets de pedra seca que delimi ten les porcions de terreny -les ano menades tanques- que dintre de cada finca es dedicaven a les rota cions del sistema de guaret o, sim plement, a diferents tipus de conreu. Aquesta impressió d'una gran empremta humana en el paisatge ve encara reforçada per la presència. Naveta des Tudons (abril 1999). 70 gairebé sempre a les zones més ele efectes més benèfics en el fet que la practicava a Menorca beneficiava el vades del paisatge, de cases de primera acollia una fauna d'insectes manteniment de la biodiversitat a l'i camp, els anomenats llocs, on vivien i ocells que la segona, si hagués exis lla, i així fou fins fa poc. A més, esta els pagesos i les seues famílies. tit ella sola, hauria foragitat. Aquest va fortament integrada en el paisat Aquesta humanització no s'ha fet efecte beneficiós per a la fauna sil ge, no només per la xarxa de pedra en detriment del medi natural, sinó vestre de l'illa venia augmentat pel seca que s'arrapa al terreny resse ben al contrari. De fet, la presència fet que la ramaderia del bestiar guint totes les seues ondulacions de parets de pedra seca que s'este vacum a Menorca -una de les prin com si volgués subratllar-ne els per nen com una enorme xarxa de pedra cipals dedicacions de l'agricultura fils, sinó també pels habitatges i que cobreix tota l'illa permet l'e de l'illa, per la fabricació del format altres construccions auxiliars que xistència a les seues voreres d'una ge- no tenia estabulat el bestiar, sinó presenten una arquitectura plena línia de vegetació natural que encer que el deixava pasturar lliurement ment integrada en el paisatge. cla els camps de cultiu artificials. I, pels camps. Aquest costum, que Aquest model, però, es difícil de encara més, la natura rocallosa del encara es manté en part, tenia com a mantenir. Actualment, l'abandona camp menorquí i el relleu acusat de conseqüència que, quan algun ani ment del camp, que, com a la resta certes zones feien que dintre dels mal moria, quedava al mateix lloc de contrades del nostre entorn, tam camps de conreu els camperols dei- on havia mort i açò propiciava ali bé es produeix a Menorca, posa en xassin sempre taques de vegetació ment a les nombroses colònies de perill la perdurabilitat del seu model natural allà on el terreny no es podia rapinyaires, així com a insectes i agrícola basat en una interrelació sembrar. D'aquesta manera, es pro altres petits animals que hi havia a pregona entre natura i conreus i duïa una simbiosi entre la vegetació l'illa. entre paisatge natural i intervenció natural i l'artificial que tenia els seus Per tant, l'agricultura que es humana. Per açò, mentre es lluita La realitat és que Menorca, malgrat alguns casos pun per mantenir aquest model que va donen en la flora -alguns específics crear un tipus d'agricultura que avui tuals, i no per açò de Menorca, altres de Menorca i desapareix -una agricultura intensi Mallorca, i altres de Menorca i les va amb pocs mitjans tècnics- i que poc rellevants, ha illes tirrèniques-, i entre els animals difícilment subsistirà amb els nous terrestres - difícilment n'hi podia tipus d'agricultura, s'ha de lluitar per sabut conservar el haver entre les aus i els peixos per la crear un nou model de desenvolupa seu territori i els seus seua facilitat de dispersió-, i sobre ment sostenible que el pugui substi tot, entre els invertebrats, perquè el tuir, segurament fonamentat ara en recursos d'una nombre d'espècies de vertebrats pre el sector serveis. La diferència, però, sents a l'illa -diferents d'aus i pei serà que, mentre que l'antic model manera més satis xos- és relativament petit i, a més, va ser creat d'una manera incons factòria que els terri molts han estat transportats per l'ho cient, com aquell personatge de me a la seua arribada a l'illa. Moliere que parlava en prosa sense toris mediterranis Un segon requisit és que en el saber-ho, el nou model s'haurà de territori existeixi, en bon estat de bastir d'una manera plenament que Tenvolten conservació, almenys un hàbitat conscient i, sobretot, com a resultat natural característic de la zona bio- d'una completa acceptació social. geogràfica on està situat. Aquesta Reprenent el tema dels requisits circumstància, en el cas de complementaris que la Unesco exi Menorca, s'acompleix amb escreix, geix a un territori per tal de poder ser pleix d'una manera suficient i, enca perquè, malgrat la petitesa de l'illa, declarat reserva de la biosfera, entre ra més, la seua fauna i la seua flora en el seu territori hi ha representat i ells hi ha presentar un grau de biodi- contribueixen a la biodiversitat glo en bon estat de conservació, no un versitat acceptable. En el cas de bal amb nombrosos endemismes hàbitat mediterrani, sinó tots els 7/ Menorca, aquest requisit s'acom- coneguts. Aquests endemismes es hàbitats mediterranis tret dels que Cala Macarella (maig 2000). I* r Albufera des Grau (7-12-1999). 72 corresponen als ambients muntan L'albufera des Grau, Grau, una llacuna litoral, la segona yencs, els desèrtics i els fluvials. en importància de les illes Balears Així, a Menorca, trobam bar la zona humida més quant al nombre d'aus que la visiten, rancs que solquen la plataforma que té unes característiques poc miocènica que constitueix la seua important i la segona comunes per aquests tipus de forma meitat meridional en tota la seua cions: està envoltada de turonets longitud (Algendar, Trebalúger, deies illes Balears, amb pendents pronunciats i la seua Binigaus, etc.), i sistemes dunars, la profunditat, en zones superiors als majoria dels quals, els de la costa ha estat designada dos metres, és molt gran per la seua nord, presenten la característica poc extensió total. freqüent d'ésser sistemes que s'este com a nucli de la Uns altres hàbitats mediterranis nen paral·lelament al vent dominant. reserva de la biosfe presents a l'illa són els boscos d'alzi Les zones humides, de diferents nes, que, a Menorca, ocupen exten tipus, també són abundants a l'illa i ra, Túnica figura ses zones de la part central i que, constitueixen hàbitats molt impor encara que en els darrers anys sem tants per la seua flora variada i pel de protecció paisat bla que han sofert els efectes de les seu suport a la fauna. Una d'aques repetides sequeres que ha patit l'illa, tes zones humides, la més important, gística i ecològica es conserven en un estat biològic ha estat designada com a nucli de la favorable. Encara més importants reserva de la biosfera, l'única figura que es preveu des del punt de vista de la conserva de protecció paisatgística i ecològica ció són els ullastrars, és a dir, els que es preveu dintre de la declaració dintre de la declara petits boscos d'ullastres, l'olivera de reserva. Es tracta de l'albufera des salvatge, formacions botàniques que ció de reserva Un dels barrancs que solquen la plataforma miocènica del migjorn menorquí. Barranc de Trebalúger. 73 antany havien estat molt abundants a habitatge dels pagesos, fins a sim la mar a lot el món i havia inundat -=c a tota la costa nord de la Mediter ples roques que sorgeixen dels fons zones costaneres i deixat aïllats pro- rània occidental i que avui han desa marins. montoris que abans estaven units a paregut del tot per mor de les ur L'interès d'aquests illots, a més la costa per llengües de terra. Així, a banitzacions. Per açò, aquestes del que suposen les seues cobertes Menorca, en alguns dels ¡llots sorgits formacions menorquines, que es tro florístiques adaptades a unes condi d'aquesta manera varen quedar ben, sobretot, a la banda sud-est de cions rigoroses per la manca de aïllades poblacions més o menys l'illa, són importants, no tan sols per terra, en general, i l'exposició gaire extenses de sargantanes. Açò va fer elles mateixes, sinó també pel fet de bé contínua a la salinitat marina, rau que anassin evolucionant indepen ser un dels darrers exemples d'un en la fauna de sargantanes que dentment fins al punt que avui en tipus de vegetació mediterrània que alberguen molts. Aquestes sarganta dia, malgrat que només han passat un temps va ser molt abundant i que nes són hereves d'una espècie endè uns pocs milers d'anys des que es va avui ha desaparegut. mica que vivia a l'illa principal i que produir l'aïllament dels grups, ja se'n En darrer lloc, i no per això va desaparèixer quan l'arribada de poden distingir diverses subespècies, menys important, trobam un hàbitat l'home va dur a l'illa depredadors i és a dir, en alguns illots el grup pri insular constituït pels nombrosos almenys una espècie competidora mitiu ha evolucionat amb relació a illots repartits per totes les costes de que va tenir més èxit en la seua l'espècie primitiva i ho ha fet d'una l'illa i a l'interior dels ports. Aquests adaptació al territori. Aquests depre manera diferent en cadascun d'ells. illots varien molt d'extensió i van des dadors i competidors, però, no van Aquest fet és una mostra del pro de l'illa d'en Colom, la més gran, arribar als illots costaners que s'ha cés d'especiació, creació de noves situada a la costa nord, que temps vien format milers d'anys abans, espècies per l'evolució, semblant al enrere va tenir una explotació agrí quan el final de la darrera glaciació dels pinsans que va veure Darwin a cola i s'hi va construir una casa com havia fet pujar el nivell de l'aigua de les illes Galàpets i que va descriure a Cases del llogaret de s'Ullestrar; en primer terme, una deis milers de parets seques que omplen el camp menorquí. 7^ les seues obres com a suport a la tar. El primer és, sens dubte, el més tot el territori i abasten des de poc seua teoria evolucionista. Per açò, conegut i el més valorat fins ara. De abans del 2000 aC -encara que és evolucionistes famosos d'èpoques fet, tan elevat és el nombre de restes probable que l'illa ja fos habitada recents, com Ernst Mayr, exposen el arqueològiques que conté que s'ha amb anterioritat però sense que fins cas de les sargantanes balears -un dit, i no és un tòpic ni una frase ara s'hagin trobat rastres d'aquests cas semblant al de Menorca el tro- publicitària, que Menorca és un primers habitants- fins a l'època bam també a Mallorca- com a museu a l'aire lliure. Les restes musulmana. exemple de procés d'especiació, arqueològiques estan espargides per Entre les restes arqueològiques juntament amb dels pinsans de Darwin. Pel fet que la figura de reserva de la biosfera no inclou només la part ambiental d'un territori, sinó també la integració entre la activitat huma na de la comunitat que hi viu i l'am bient físic i biològic, el programa MaB de la Unesco, per concedir aquest distintiu, també valora l'e xistència d'un patrimoni cultural. En el cas de Menorca, aquest patrimoni és gairebé tan ric com el natural i té dos vessants principals: d'una ban da, l'arqueològic i, de l'altra, el mili • • r^ I f I í .*fl Cales Fonts (1994). 75 de les primeres èpoques històriques 3 m d'alçada-, sinó pel fet que la duc d'Àustria durant la Guerra de destaquen les navetes, construccions seua tipologia és única en el món. Es Successió i, com a tal, fou ocupada funeràries en forma de nau invertida a dir, no es coneixen exemples d'a pels britànics, els quals, una volta (és molt coneguda la naveta des quests tipus de construccions en cap l'arxiduc va abandonar les seues Tudons, a prop de Ciutadella); els altre indret. pretensions en relació amb la corona talaiots, construccions fetes amb De l'època musulmana, pel que espanyola, van quedar a l'illa pel grans pedres, de forma aproximada fa a edificacions, només en queda valor estratègic del port de Maó i van ment troncocònica i que tenien fina una resta, però prou important. Es obtenir la seua sobirania pel tractat litat defensiva i segurament d'habi tracta de les runes del castell de Sen d'Utrecht. A partir d'aquí, l'illa, des tatge; i les taules, recintes religiosos, Agaiz, situat dalt la muntanya de prés de gairebé mig segle de domini cosa que es dedueix dels tipus d'ob Santa Agada, la tercera en elevació britànic, passà a mans franceses jectes que s'han trobat en les exca de l'illa, que forma part de la petita (1756), tornà a Anglaterra (1762), vacions. Aquests monuments, desti serralada de s'Enclusa. Aquest cas fou recuperada pel espanyols nats a un culte desconegut, estan tell era el principal reducte defensiu (1782), va patir un efímer període formats per dues grans pedres -una que tenien els musulmans a l'illa i, d'ocupació britànica durant les gue disposada horitzontalment i una encara que està parcialment derruït, rres napoleòniques (1798-2002) i altra que hi descansa al damunt en es conserven parts de les seues retornà definitivament a Espanya pel posició vertical- envoltades per un muralles i alguna torre. tractat d'Amiens (1802). Durant el tancament de pedres verticals en D'altra banda, el patrimoni mili segle XIX, malgrat que la sobirania planta de ferradura. Són, potser, els tar és un testimoni de les turbulentes fou espanyola, el port de Maó fou monuments més interessants que es vicissituds històriques a les quals va arrendat pel govern espanyol al dels poden veure a l'illa, no només per la estar sotmesa l'illa durant els segles Estats Units per establir-hi una esta ció d'hivernada per a la seua flota de seua grandària -alguns tenen més de xviii i XIX. Menorca fou fidel a l'arxi guerra que patrullava la Mediter El patrimoni cultural per reparar els navilis de l'armada rània tot protegint els vaixells mer britànica i que, amb el temps, van cants de la nació que comerciaven és gairebé tan ric donar lloc a una important indústria per les costes mediterrànies. També de construcció naval que va desa l'hospital militar de l'illa del Rei, un com el natural i té parèixer a la meitat del segle xix. hospital construït pels britànics per a dos vessants princi En darrer terme, ens queda per la seua marina en un illot interior del esmentar la fortalesa d'Isabel II, més port de Maó, fou cedit als francesos pals: d'una banda, coneguda com a fortalesa de la Mola durant la seua campanya de la con pel nom de l'indret on es va cons questa d'Algèria. arqueològic, i de truir. Aquesta construcció es va fer Malauradament, el testimoni durant la segona meitat del segle xix més important d'aquesta època, el 'altra, el militar. El per substituir el desaparegut fort de fort de Sant Felip, que fou un dels Sant Felip i per evitar que, nova més importants del seu temps, cons primer és el més ment, la situació estratègica del port truït pels britànics en el segle xviii per conegut i valorat de Maó i les seues magnífiques con defensar l'illa i situat a l'entrada del dicions naturals per acollir grans port de Maó, fou enderrocat en tor esquadres posessin l'illa en el punt nar l'illa a domini espanyol i avui de mira dels interessos de les potèn només es poden contemplar restes cies europees. Aquest fort, que avui de les seues muralles i alguns dels es conserva en la seua integritat, per seus passadissos subterranis. Pel què, sortosament, mai no va interve contrari, un petit fort de suport situat nir en cap acció bèl·lica, ni tan sols a prop d'ell, fort Malborough, s'ha punts de la costa que se suposaven durant la Guerra Civil -encara que 76 conservat en totes les seues estructu més vulnerables. Aquestes torres durant aquesta trista època fou esce res principals i ha estat restaurat s'han conservat gairebé en la seua nari d'assassinats per part d'un bàn recentment. totalitat i es poden veure a la majoria dol i l'altre-, és una mostra de pri Juntament amb el fort de Sant de ports de l'illa i en la proximitat de mera qualitat de l'arquitectura Felip, amb el qual els britànics basa determinades cales. defensiva del segle xix. Les noves ven la defensa de l'illa, es va cons També és una reminiscència d'è tècniques militars l'han tornat obso truir tot un sistema de torres de poca anglesa l'arsenal, actual base let i avui és regit per un consorci for defensa al llarg de les costes de naval de la marina espanyola, situat mat per l'administració civil i l'exèr Menorca per entorpir possibles al port de Maó, enfront de la ciutat, cit, i es dedica a usos civils. desembarcaments enemics en els que va ser construït com a drassanes Fins aquí hem passat revista a les principals característiques de l'illa de Menorca que li han valgut la dis tinció de reserva de la biosfera per part de la Unesco. Aquesta és la rea litat de l'illa actualment. Als menor Palau de Torre Saura, Ciutadella (19-10-1996). quins dels segle xxi els queda el repte de conservar aquest patrimoni que ha arribat fins avui per llegar-lo a les generacions futures i construir un nou model de desenvolupament sos tenible que pugui agafar el relleu de l'antic, que avui, com a conseqüèn cia natural de la dinàmica històrica, ha de ser modificat per un altre en concordança amb els nous temps. B LO FORAT DE LA GUINEU Per Marcel·lí Borrell Aula Municipal de Teatre de Lleida 22 anys d'aventura teatral... El problema de com ensenyar sense ensenyar, sense imposar regles. Hom ha d'inventar una espècie de procés pedagògic on es treballi per negacions. Eugenio Barba 77 Sessió d'expressió corporal. Foto: Aula de Teatre de Lleida Corria l'any 1979 i a la Lleida fer cultura. Hem d'estimular, donar del primer ajuntament democràtic suport i impulsar la cultura que els sorgit de les eleccions municipals, la organismes creats a tal fi, les asso cultura buscava el seu lloc al nou ciacions i entitats, han de dur a ter sol. "Nosaltres, la Paeria, no hem de me". Així es manifestava laume Els primers temps Així, el 1 7 de novembre de 1981, l'Aula obria portes i matrícu les al segon pis del Mercat de Santa Teresa. Gràcies que les peixateres es van negar a instal·lar-s'hi al seu dia, ara l'espai guanyava ús teatral. La Paeria hi va abocar dos milions de les antigues pessetes, per al mante niment i per al material de les activi tats del primer curs de la novíssima Companyia juvenil La Inestable 21, curs 2001-02. \-olo: Defoto escola municipal, la gestió de la qual va ser encarregada, en règim de concessió administrativa, a Marcel·lí Borrell, director de L'Esquella-Teatre. La metodologia pedagògica se centrava en la dinà mica pràctica dels tallers escènics: Magre, flamant regidor de Cultura. da dels setanta i vuitanta havien una determinada tècnica al servei Conseqüent, convocava les Pri recorregut el país fent teatre inde de la dramatització d'un tema esco meres Jornades Culturals, cele pendent, fent políticament el teatre i llit prèviament. L'equip estava for brades l'any 1980 a la Casa d'E fent ofici escènic. Ara era el mat per Esteve Cuito (maquillatge i xercicis de la Seu Vella. Van ser un moment de passar a l'acció pedagò caracterització). Mercè Mateu 7S parell de dies d'exercicis espirituals gica. Conquerir un espai físic esta (expressió corporal). Margarida de la cultura... ble, un temps d'aprenentatge com Troguet (escenografia i plàstica) i Dels debats i de les reflexions en partit i córrer l'aventura d'ensenyar Marcel·lí Borrell (dramatúrgia i naixien unes quantes realitats esti sense ensenyar, sense imposar gai història del teatre) que, alhora, assu mulants. Entre elles, l'Aula Muni res regles, que, com deia Eugenio mia la direcció del centre. Dos cipal de Teatre. Una iniciativa de la Barba, director de l'Odin Teatret, fos grups, un d'infants i un d'adults, van companyia L'Esquella-Teatre a la capaç d'inventar un procés pedagò ser els primers alumnes (una vintena qual l'ajuntament de Lleida va do gic gens dogmàtic... en total) que acudien a l'Aula els nar suport decididament i en solita ri, és a dir, sense que hi participessin ni la Generalitat ni la diputació. L'Aula arribava amb la voluntat d'ésser un centre obert a tothom que tingués inquietud teatral i es creava amb l'objectiu "d'assolir una expe riència escènica continuada, siste 'lacques i el seu amo*. Ti matitzada i creativa, a partir del Estable de Lleida. Foto: Aula df coneixement de disciplines teòri Teatre de Lleidj ques i tècniques del llenguatge tea tral". Aquest era el manifest funda cional. L'escola de teatre s'inventava ella mateixa i amb ella, el seu pro fessorat, actors i actrius de L'Es quella-Teatre que al llarg de la dèca "Hollywood Studis". Aula de Teatre, julio! 1996. Fofo; Blana Martínez 79 dilluns, dimecres i divendres, de 7 a dansa, mim, veu, teoria dramàtica i amb l'aportació artística de profes 9 del vespre. direcció professionals com ara sionals de reconeguda vàlua; i Ens aquests primers anys, l'acció Ricard Sierra, Bienve Moya, Feliu segon, possibilitar el contacte entre pedagògica es concreta a dotar de Formosa, Joan Minguell, Pilar Buira, aquests professionals i l'alumnat, recursos teatrals els alumnes, a lago Pericot, Coralina Colom, amb la intenció de compartir la rea •^ situar-los activament i pràctica en Jaume Melendres, Ricard Pous, Joan litat laboral de l'ofici d'actor i la disposició per recuperar tradicions Ollé, Jordi Mesalles, Ever Martin seua problemàtica social. Allunyar- populars, com les del cicle nada Blanchet, Ricardo Iniesta, Pepe nos d'una certa mística teatral, lenc i en especial, la del carnestol Rubianes, Joan Crosas, Ramon sovint enganyosa i que tendeix a tes, aleshores desarrelades del tot de Madaula, Mercè Saumell, La Fura mitificar un treball actoral força la vida social, popular, de la ciutat. dels Baus, Xavier Albertí, Frederic sever. En aquest sentit, l'Aula ha tret Roda, Emilio Gutiérrez Caba, Lipi profit de la generositat d'uns profes L'Aula i els professionals del país Hernández, Patrícia Reyes Spín- sionals no sempre dedicats a la o Conscients de les pròpies limita dola, Marcel·lí Antúnez, Ferran pedagogia. N'hi ha que, fins i tot, cions i amb voluntat de ser un cen Madico, Comediants, Salvador Oli creuen que això del teatre no s'en tre obert i en contínua expansió, va, Josep Pere Peyró, Marcel Gros, senya, s'aprèn. Pur contagi... l'Aula, des del primer moment i de Lluís Masgrau, Roger Bernat, Marta manera constant, ha comptat amb la Carrasco, Lluís Soler, Jordi Besora, Els departaments: estructurant col·laboració puntual de professio Leo Bassi... objectius nals de les arts de l'espectacle, pro De fet, una política de col·labo A partir del 1986, l'Aula pren cedents de diferents indrets del país. racions amb actors, ballarins, teò consciència de la necessitat d'es D'aquesta manera a l'Aula hi han rics i directors en actiu tots, amb un tructurar els seus recursos humans i impartit classes d'interpretació, cos. doble objectiu: primer, comptar materials, prou minsos, per tal de fer-se insubstituïble dins el panora ma cultural de la ciutat. Sense aug ments econòmics d'importància, s'imposa la voluntat d'optimitzar al màxim les capacitats organitzadores del centre. En conseqüència, seran tres els departaments que conviuran dins l'Aula: A) departament de Pedagogia. S'ocupa dels afers docents, tant per al Teatre per a Nens i Nenes i Teatre per a Joves, com els cursos Forma ció de l'Actor. Així com els Cursos Monogràfics per matèries. B) departament de Producció. Es qui té cura dels espectacles del Teatre Estable de Lleida, companyia professional de l'Aula, creada el 1986 per tal de cobrir les expectati ves de l'alumnat graduat al centre. Gaudeix d'un repertori estable en funció dels públics a qui s'adreça, és a dir, infantil, juvenil i adult. Gira 80 per tot Catalunya amb 20 especta cles estrenats i amb un total de més de 350 bolos professionals. "El pallasso I la princesa", foto: Aula de Teatre de Lleida C) departament de Promoció. S'ocupa d'organitzar les temporades de Teatre Professional a la ciutat (Teatre Principal). Els Dissabtes als Camps Elisis, durant els mesos d'es tiu, quant a espectacles teatrals i tallers escènics a l'aire lliure. Cam panyes de teatre a les escoles i als centres d'ensenyament secundari de el Teatre per a Nens i Nenes, Teatre pretació, amb Emilio Gutiérrez Ca- la ciutat, com també en les associa per a Joves i, especialment pel que ba; L'actor energètic, de Ricardo cions de veïns. fa als estudis d'art dramàtic (primer, iniesta; la Performance Teatral, amb segon i tercer), quant la formació Marcel·lí Antúnez... Un vast con En funcionar adequadament els d'actors i d'actrius. També gaudei junt de propostes tècniques que esti tres departaments, l'activitat de xen de bonança participativa els mulen la inventiva dels participants l'Aula abasta nivells de gran efecti cursos monogràfics: Esgrima Teatral, obrint intuïcions sensorials marca vitat. Durant el període que va del amb Ricard Pous; el de Clowns, des per l'instint d'originalitat. 1986 al 1998, l'increment de l'a amb Marcel Gros; el Teatre de lumnat (dels 20 inicials als 400 del Cabaret, amb Pepe Rubianes; el de EI canvi d'instal·lacions: l'Escor- 1998) així com el còmput general Doblatge, amb Joan Crosas; el xador de les activitats de l'Aula, aconse d'Actuació davant la Camera, amb El 1998 l'Aula abandona el segon gueix multiplicar-se un tres-cents Patrícia Reyes Spíndola; el de pis del Mercat de Santa Teresa on hi per cent. L'augment es concreta en Dansa, amb Lipi Hernández; Inter ha estat treballant dia a dia durant els darrers disset anys i se'n va a l'antic Pedagogia, que en surt reforçat amb espera de reactivar-lo quan sigui Escorxador Municipal. Es tracta d'un l'augment de l'oferta i dels horaris necessari i la conjuntura teatral de edifici modernista de principi del lectius. Així, s'amplien als matins, de la ciutat així ho reclami... segle XX destinat al sacrifici del bes dilluns a divendres, les hores destina I si l'Estable entra en hibernado tiar per al consum. La remodelació des als estudis d'art dramàtic. estratègica, en canvi l'Aula crea el afecta les parts nobles de l'edifici, ai Ensems, es convoquen més grups de 2001 una nova formació escènica: xí com la construcció d'alguna plan Teatre per a Nens i Nenes, que de 16 La Inestable 21. Es tracta d'una ta nova. I si bé en principi l'Aula grups passen a 23.1 el mateix esdevé companyia estrictament juvenil, havia d'ocupar la totalitat de les ins amb els tallers Teatre per a Joves: de integrada per l'alumnat dels tallers tal·lacions del nou Escorxador (2 tea 3 passen a 6 grups. En conseqijència, Teatre per a joves. Amb una estruc tres i 1 sala de cafè teatre) finalment el claustre docent també veu aug tura organitzativa pròpia i amb s'ubica en una part del complex, ara mentat el nombre del professorat vocació semiprofessional. La destinat a Teatre Municipal, Asso quant a l'equip pedagògic. Tres Inestable 21 s'estrena amb un ciació de Veïns dels Templers, escola quarts del mateix pel que fa a la con espectacle de creació col·lectiva. bressol i Cafè del Teatre. vocatòria de cursos monogràfics Inestable 21, amb el qual participa El canvi d'espai, molt més mo especialitzats. en setmanes culturals (Fundació "la dern, còmode, lluminós i ampli, Caixa"), intercanvis amb altres cen comporta un augment considerable La creació d'una companyia juvenil tres teatrals (l'Aula de Teatre del en la matriculació d'alumnes. Així de teatre comú d'Andorra la Vella) i altres dels 400 del 1998, es passa als 630 Mentrestant, la companyia ofi bolos comarcals. El 2003 adapta per del curs 2001 -02. Però no és aquesta cial de l'Aula, el Teatre Estable de al teatre El club dels poetes morts. l'única conseqüència del trasllat. Lleida, havia entrat en estat d'even Estructuralment l'Aula perd el depar tual hibernado (el 1996), atès que el ... I l'aventura continua tament de Promoció, aquell que te nombre de companyies i grups de Amb la mateixa voluntat de ser 81 nia cura de la programació de la teatre de Lleida ha crescut conside vei teatral públic del 1981, l'Aula Temporada de Teatre a la ciutat i les rablement a la ciutat en els darrers del segle xxi afronta els reptes socio- manifestacions estiuenques als deu anys (de 6 companyies el 1986 culturals d'una nova època. Així, en Camps Elisis, que ara passen a es passa a més de 30! el 1997, gran el curs 2002-03 l'Aula porta a terme dependre directament de la regidoría part dels seus integrants, exalumnes un canvi en la direcció del centre, de Cultura de la Paeria. En contrapar de l'Aula). L'Estable entra en un en un relleu generacional harmo tida, s'enforteix el departament de període d'inactivitat temporal en niós que ha de suposar transforma cions substancioses en la vida i les activitats d'una escola de teatre arrelada del tot en el teixit artístic i cultural d'una ciutat com Lleida, amb clares ambicions d'ocupar plaça en el mapa cultural d'una Presentació de Nits d'Estiu. Foto: Aula de Teatre de Lleida Catalunya plenament moderna, o europea. I ara manllevo unes paraules de Thomas Mann: "Aquesta matèria multicolor i calada en aventura, el teatre, propens a deixar fluir els pen saments i a augmentar el batecs del cor en una confusió de plaer i aprensió. El teatre, aquesta qüestió essencial de la nació espiritual." Doncs això. LA G R I P I A Foros: Joan Blanco Entrega deis premis Pica d'Estats 26 de febrer periodista Àlvar Valls va rebre el pre El mes de febrer passat va tenir lloc a la mi al millor treball dels mitjans de diputació de Lleida el lliurament dels comunicació de les Terres de Lleida, guardons corresponents al XIV Premi per "Pirineus de Verdaguer", una sèrie turístic internacional Pica d'Estats de de quatre articles publicats a la revista premsa, ràdio i televisió. El traductor i Árnica durant el 2002. 82 Àlvar Valls amb el premi Pica d'Estats, enmig dels presidents de la diputació de Lleida i del Consell Cultural. Foto: Ara Lleida Exposició de l'artista Rosa Vilalta Del U al 22 d'abril L'artista Rosa Vilalta va exposar al Paller de casa Gassia 51 obres, princi palment pintures al pastel i tècnica mixta amb llapis plom i llapis de fusta de color. Els paisatges de les valls d'Àneu, els bodegons i la natura en general són els protagonistes absoluts de la seua producció pictòrica. Processó dels )ueus, d'Esterri 18 d'abril Els jueus d'Esterri d'Àneu va recórrer Divendres Sant els carrers del poble en solemne processó. L'artista Rosa Vilalta al costat de la seua obra. Presentació del llibre de F. Xavier XVI Pujada al port de Salau Sudrià sobre la vall de Cardós 3 d'agost 19 d'abril Novament l'alt del port de Salau serà L'ajuntament de Vall Cardós va acollir punt d'encontre entre dues cultures la presentació del llibre La Vall de germanes, l'occitana i la catalana. Cardós i el municipi d'Esterri de Cardós, primer volum dels tres que for men l'obra La Vall de Cardós. Recull Aplec de la Mare de Déu de les Neus d'Història, Geografia i Cultura, de d'Arreu l'estudiós F. Xavier Sudrià. Es tracta del 5 d'agost resultat d'un minuciós procés de treball Un any més i com marca la tradició, de recerca documental i bibliogràfica, i tindrà lloc l'aplec de la Mare de Déu de reconeixement físic sistemàtic de la delesNeusd'Àrreu. vall de Cardós realitzat per l'autor en els darrers anys. En aquest primer volum es defineix el marc geogràfic i històric així com el context demogràfic i socioeconòmic de la vall. Els volums segon i tercer, que apareixeran l'agost vinent, estan dedicats al municipi de Vall de Cardós i al de Lladorre. L'acte va ser presidit per la senyora Rosa M. Pla, alcaldessa de Vall Cardós, i presen 83 tat pel senyor Xavier Català, dinamitza- Mitja marató dels Fondistes del dor cultural del Consell Comarcal del Penedès Per Montserrat Garcia Pallars Sobirà. 7 de juny Organitzada pels Fondistes del Pe nedès, en col·laboració amb el Consell Del Pallars Cultural, tindrà lloc la mitja marató a Tancats com les seves valls Aplec de Santa Maria d'Aneu les valls d'Àneu. / de maig enmig de les abruptes muntanyes. L'ermita de Santa Maria d'Àneu va aco Festa de les falles d'Isil Braus com els freds barrancs llir un any més l'aplec de germanor, en Nit del 23 de juny de desgel en primavera. la celebració de la diada de les valls. La nit del solstici d'estiu tindrà lloc a Els assistents van gaudir enguany de la Isil la celebració de la festa de les Arravatats com el torb de neu reproducció de les pintures murals de falles. l'absis, finalment enllestides. que el vent glaçat aixeca. X Trobada d'Escriptors al Pirineu Durs com el llarg hivern 27,28 i 29 de juny que cruel tot ho gela. El poble de Sort acollirà durant el darrer cap de setmana de juny la X Tro Pallaresos! bada d'Escriptors al Pirineu, que en Càlids a la fi, l'edició d'enguany se centrarà en les com el foc de la llar, relacions entre la literatura i la història, on la llenya crema. i que tindrà l'assistència d'un nombrós grup d'escriptors d'arreu dels Països Catalans. Reproducció de les pintures jy murals de Santa Maria. ^4 DARRER COMTE PE PALLARS El compositor )osep Vinaròs, autor de l'obra "Pallars Sobirà". Any Hug Roger III Catalunya, potenciar tot un seguit de la UAB i director del Museu d'Història 21 de juny projectes de caràcter patrimonial, de Catalunya, Sr. Jaume Sobrequés i Aquest any es compliran 500 anys de econòmic i turístic. Callicó, que ens parlarà de la figura la mort d'una de les figures més sorpre comtal. nents i emblemàtiques de la nostra • Acte públic d'obertura història: Hug Roger III, el darrer comte Dissabte dia 21 de juny, a les 7 de la Concert. de Pallars. Un veritable heroi de lle tarda, al monestir de Santa Maria de Debut en terres pallareses de genda per a molts historiadors i "sen Gerri l'orquestra simfònica Julià Cabonell yor en les muntanyes" per als seus con- de les Terres de Lleida, sota la direc temporanis. La commemoració de • Programa ció del titular, Alfons Reverte. l'Any Hug Roger III ha de significar, a Acte institucional i acadèmic d'obertu Presentarà, a més del repertori pro més de recuperar la memòria d'una de ra de l'Any Hug Roger III. I participarà pi, l'obra Pallars Sobirà, del compo les figures senyeres de la història de el catedràtic d'història de Catalunya de sitor Josep Vinaròs. Josep Vinaròs, autor de l'obra Pallars mera part del qual és un reflex de les A Sobirà, ens ofereix el que vol ser un danses del Pallars; L'Esquerrana es cant a les terres del Pallars Sobirà, a manifesta com la dansa ambaixadora. Programa del concert les quals està molt vinculat. Josep La segona part vol ser una manifesta I PART Vinaròs és fill d'Olesa de Montserrat i ció de l'autor davant les agrestes, rús resideix a Sabadell, si bé des de fa tiques i gegantines muntanyes que Les Noces de Fígaro. prop de nou anys, junt amb la seua s'erigeixen per tota la dimensió palla- Obertura, W. Amadeus Mozart esposa, fa moltes estades entre la gent resa. del Pallars. Se senten molt ben acollits Per Josep Vinaròs, Pallars Sobirà és Vuit Cançons Russes Op. 58, a casa de la famíJia Picart d'Alins i des quelcom més que una obra musical, Anatol Liadov d'allí, han visitat i gaudit d'un Pallars, és l'expressió de l'afecte que sent pels Cant religiós per a ells, extraordinari i singular. amics i per la història d'aquest petit Cançó de Nadal Josep Vinaròs ha volgut palesar el seu país, també l'assossec i la meditació Lament entusiasme per aquesta contrada amb fora de la frisança que imbueix la vida Humoresca una obra simfònica en la qual es recu moderna prop de la ciutat. Llegenda dels ocells llen les diverses sensacions o motiva Cançó de bressol cions que ha viscut entre nosaltres. •Altres actes Cançó de rotllana Persona de fàcil integració, ha volgut 27-29 de juny. Cançó de dansa lliurar-se a aquesta terra que li ha X Trobada d'Escriptors al Pirineu donat acolliment. És membre del (Pallars Sobirà, Sort). L'acte de pre Danses Hongareses 5 i 6, Consell Cultural de les Valls d'Aneu i sentació es realitzarà el dissabte 28 lohannes Brahms redactor de les revistes Árnica i Som; a les 17.30 h de la tarda a l'Arxiu també és articulista de premsa. La Comarcal de Sort. 8S II PART seua amistat amb l'amic Ferran Relia 17-20 de juliol. l'ha portat a dedicar-li aquesta obra Jornades Hug Roger lli Senyor en Danses Noruegues Op. 35, musical de melodies descriptives i de les muntanyes. Museu de Ciències Edward Crieg matisos i contrastos que no deixen Naturals de Tremp. Organitzades ningú indiferent. per l'ajuntament de Tremp. Allegro marcato El primer moviment, "La tempesta i la Març 2004. Allegretto tranquillo e grazioso calma", reflecteix una tardor de forta Curs d'història. Hug Roger III i el Allegro moderato allaMarcia tempesta, en la qual la percussió té un seu temps. Arxiu Comarcal de Sort. Allegro moltó paper preponderant; gairebé sembla com si les muntanyes s'esquerdessin. • Publicacions Pallars Sobirà, Després, i no podia ser de cap altra Biografia d'Hug Roger III Josep Vinaròs manera, arriba la calma, la serenitat i Proposta didàctica entorn la figura del Versió per a orquestra de Lluís Vergés, la relaxació. El segon moviment, "Els comte promoguda pel Consell Comarcal del Pallars Sobirà i l'orquestra simfònica raiers", vol reverberar el que fou un Itineraris de la guerra Julià Carbonell de les Terres de Lleida. mitjà de transport riu avall, que ens ha L'obra original per a cobla va rebre el quedat com una tradició que és manté •Exposició Segon Premi Joaquim Serra 1999 viva en la història del Pallars. El tercer 2004. Inauguració de l'exposició: Els moviment, "La matinada", vol expres La tempesta Pallars medievals, Hug Roger III i la sar la punta de dia, amb el sol que La calma seua època (coorganitzada amb el s'insinua per damunt de les munta Els raiers Museu d'Història de Catalunya). nyes, la placidesa del matí moltes La matinada vegades es veu alterada pels esdeveni Les danses ments de tot el jorn. El quart és "Les Muntanyes sobiranes danses i muntanyes sobiranes", la pri LO C O D E R Per Moisès de Pablo 'la República Plurar' Una antologia dels escriptors de les comarques gironines (1975-2002) Els literats contemporanis, sense el dogal franquista, con formen un panorama heterogeni on conviuen diverses generacions. Llevat de la passió per escriure i per la lite ratura, no els ajunta res més: l'eclecticisme i la diversitat de veus és la seua característica principal. 86 Natàlia Molero i Sebastià Roig en una activitat al Museu d'Art de Girona, foto; Arxiu Museu d'Art de Girona La revifada desgraciada: la persecució cultural i Com passa en tantes altres gene la submissió de la llengua per part racions de tants altres llocs del nos del règim totalitari franquista. Els tre país, el punt de partida de molts paràmetres històrics són, si fa no fa, d'aquests lletraferits és una situació coneguts: la tímida obertura política dels anys seixanta del segle passat; el trencament, potser no polític, però sí mental, dels últims anys del franquisme; la transició; el restabli ment de la Generalitat, l'any 1977 i la Constitució del 1979, permeten un seguit de canvis favorables per al desenvolupament de la literatura. A les comarques gironines, totes Consolidació i renovació en el panorama literari gironí: Antoni Puigverd (dreta) presenta el llibre aquestes transformacions es concre "Adéu" d'Àngel Burgas (al centre), a la Llibreria 22, el 2002. Foto: Llibreria 22 ten en l'aparició d'una premsa lliu re, escrita en català, amb nous arti culistes i noves idees. A més de tot un seguit de revistes i publicacions locals ja existents, entre les quals caldria destacar les revistes Recull de Blanes, Llum i Guia de Cassà, Ancora de Sant Feliu de Guíxols i es catalanitza la Revista de Girona, rona, els premis de La Colla a Cassà les desaparegudes, però imprescin de caràcter cultural i vinculada de la Selva i, el degà dels premis dibles. Presència de Girona i Em directament a la Diputació. Més catalans, el Recull de Blanes) que pordà Federal i Canigó de Figueres. tard, també la revista La Proa de contribueixen a afermar un grup de Durant els anys setanta, comencen Palamós deixa de ser una publica literats amb projecció i, alhora, un a publicar-se el diari El Punt i el set ció local i es converteix en el setma públic lector creixent que valora i manari Hora Nova de Figueres, nari de tota una comarca. desitja llegir en la seua llengua. 87 batejat primerament com a 9pais, i Paral·lelament a aquest feno En aquest context, els certàmens es catalanitzen mitjans vinculats al men, té lloc l'aparició o l'arrelament van servir, segons Emmanuel Cuyàs Movimiento com Los Sitios (Diari de d'una xarxa eficaç de premis litera "per donar a conèixer els escriptors c::^ Girona), el Setmanari de l'Alt Em ris (Marià Vayreda a Olot, just M. que, tot i dur a l'esquena un bon pordà 0 La Comarca olotina. També Casero i Prudenci Bertrana a Gi- gruix d'obra (...) el pas de la història -que vol dir en aquest cas la guerra i la dictadura- els havia convertit en desconeguts". Aquest seria el cas de lletraferits d'una edat més avançada, com l'empordanesa vocacional Maria lavier Cercas (al fons, a l'esquerra) durant la presentació a la 22 de Àngels Anglada (1930-1998), una "Soldados de Salamina", el 23 de març del 2001, abans que l'obra escriptora d'arrels clàssiques (San es convertís en l'èxit més aclaparador de les lletres gironines. Foto: Llibreria 22 dàlies d'escuma, 1985 o Artemisia, 1989) que va obtenir el favor del públic arran de novel·les com El violí d'Auschwitz (1994) i El Qua dern d'Aram (1998); josep Valls (Figueres, 1948), que ha guanyat el Casero (L'àngel atònit, 1986) i el Recull, o l'articulista d'adjectivació mil·limètrica Narcís Pijoan, que va exercir a Hora Nova, Setmanari de l'Alt Empordà i El Punt com a articu- lista i que ens va deixar un llegat Josep Maria Fonalleras (Girona, pòstum:el recull S/íanoia(1997). 1959), articulista i creador de més Si més no, per raons generacio- d'una vintena d'obres, com Interior nals, s'hi podria incloure també el de balena (1991), La millor guerra periodista gironí Narcís-Jordi Aragó, del món (1998), Botxenski i com que ha centrat en la ciutat de panyia (1998), relats d'ambientació l'Onyar (és revelador deis nous aires europea, i August&Gustau (2001), del país, el Girona, grisa i negra del premi Octavi Pellissa, arriscada 1972, amb GuÜlamet, Casero i Pu incursió en una narrativa que cerca jades) i en la figura de Caries Rahola descobrir els límits del text. (Els epistolaris de Carles Rahola, Un altre autor que ha superat la 1998, amb J. Clara) el gros de la frontera de les comarques gironines seua tasca. és Antoni Puigverd (La Bisbal, Un cop s'ha assolit l'ensenya 1954), poeta d'una bellesa formal ment del català i la utilització de la exquisida, demostrada amb Curset nostra llengua en alguns mitjans lordi Arbonès es caracteritza pel seu estil de natació, premi Carles Riba 1999, audiovisuals caldria, com reclama mordaç i els seus relats d'àmbit urbà. amb /-//Vernac/e (1997) i amb Wsta l'editor de Quaderns Crema, Jaume Foto: Llibreria 22 cansada (1990), que va obtenir el Vallcorba, el reconeixement de dos Miquel de Palol. També ha conreat valors fonamentals per a qualsevol la novel·la, amb La Gàbia d'Or literatura establerta: la imaginació i (2000) premi Octavi Pellissa. L'últim la tècnica, i que hauríem d'arraco de tots aquests és Jordi Arbonès, que nar una correcció formal massa en- sovint ha signat amb el pseudònim 88 cotilladora. Seria injust no recordar NIF. Amb No era la meva lletra en aquestes planes que Ràdio Olot (2000), ha donat una nova embran va ser la primera emissora que va zida a la seua carrera. L'any 2002 es emetre íntegrament en català des de va convertir en el primer gironí que casa nostra. ha guanyat el Bertrana, amb la iròni ca novel·la Matèria fràgil. Més enllà de l'àmbit gironí Altres escriptors cada vegada Les convocatòries literàries, con més seguits són el figuerenc Àngel vertides aviat en palestres mediàti- Burgas (1964), un dels autors amb ques, han possibilitat la consolida un llenguatge i unes inquietuds més ció d'uns autors que han ultrapassat modernes, que reflecteix a Show l'àmbit gironí. Aquest és el cas de la (1999) i Adéu (premi Mercè Ro- prolífica portbouenca Maria Mercè doreda del 2001). També el guixo- Roca (1958), que va obtenir el lenc Toni Sala, un prosista de quali segon premi del Just Casero el 1984 tat, imaginació esclatant i capacitat Assumpció Cantalozella ha fet el salt de la i que, un any més tard, va guanyar literatura infantil a l'adulta amb "La pluja metafòrica, que es va donar a conèi el Recull, amb Veus de dones, una d'estels". Foto: Llibreria 22 xer amb Entomologia (premi Do sèrie de relats intimistes, i el Víctor cumenta 1999) i que va refermar el Català, amb Sort que hi ha l'horitzó. seu interès amb Bones notícies L'any 1992 és el de la consolidació (2001). No obstant això, va adquirir personal, amb Cames de seda, gua rellevància per haver escrit Petita nyadora del Sant Jordi, monòleg perquè l'heroïna respon a un perfil crònica d'un professor de secundà• interior d'una dona madura que femení modern. El 2000, va assolir ria (2002), un dels èxits de no-ficció pateix la mort del fill, i amb el qual el Ramon Llull, per la novel·la de l'any anterior. obté un èxit aclaparador. En part. Delictes d'amor. També és el cas de En el terreny de l'assaig, destaca Diversitat geogràfica Però si cal remarcar un fet és el de la diversitat geogràfica dels autors. Hi ha un predomini de les comarques més poblades, com el Gironès i la Selva i, en menor mesu ra, de l'Alt i el Baix Empordà. És en aquestes contrades on trobem l'arti culista i novel·lista Josep Pujol i Coll (Vilobí d'Onyar, 1964), amb La passió per la forma: Ponç Puigdevall (esquerra) i Narcís Comadira (dreta) són dos dels autors més preocupats per la bellesa formal de les seues obres. Imatge de la presentació de "L'art de la fuga", de Cal·ligrafia (1986), Tres tríptics Comadira, el 2002. Foto: Llibreria 22 (1991, premi Marià Vayreda de novel·la 1990), Fruita del temps (1994), L'estratègia del cucut (] 996) 0 Els tatuatges (1998, premi Andròmina). També cal destacar Miquel Fananàs (Girona, 1948), novel·lista sorgit del periodisme i especialitzat en la sèrie negra: A tant la peça el catedràtic Josep Maria Terri- tundament amb Soldados de Sa- (1988), Susqueda i altres narracions cabras (Calella de la Costa, 1946), lamina (2001). Hauríem de recular (1983), Un bon dia per matar, un fins a los ei preses creen en Dios, bon dia per morir: diari d'un assassí amb una obra que gira al voltant de 89 la negació de la identitat {Raons i que Josep Maria Gironella va publi (2000), L'n cadàver a Charing Cross tòpics de l'anticatalanisme, 2001) i car el 1954, per trobar un èxit sem (1997), Cava//de bafa//a (1993)0 f/ dels valors (/ a tu, què t'importa, blant. Abans d'aquesta novel·la. complot dels pinzells (1999). I, 2002). Finalment, Javier Cercas, Cercas havia publicat altres llibres. encara més recentment, el crític gironí nascut a Ibernahondo, Cà Destaquem El vientre de la ballena i literari Ponç Puigdevall (Sant Feliu o ceres el 1964, que ha triomfat ro Relatos reales. de Guíxols, 1964), guanyador del premi Andròmina de narrativa amb Un silenci sec (1991) i que continua la seua trajectòria amb Era un secret, recull del 1998, caracteritzat per una prosa torrencial a la manera d'un Faulkner o un Berhard. Un altre crític amb una trajec tòria molt ambiciosa és Vicenç L'autor i el seu paisatge:). N. Pagès, periodista i professor d'ins Santaeulàlia davant l'estany titut, que va assolir lloances gene de Banyoles. Foto: El Punt rals amb la novel·la curta Carta a la reina d'Anglaterra (1995) i amb el recull En companyia de ¡'altre (1999), i que ha demostrat el seu domini de l'anàlisi literària amb el personalíssim Un tramvia anome 4 I nat text (]9%). '< 't En aquest sentit, el banyolí J. N. Santaeulàlia (1955), presenta un J amb Rere el mirall (2002), autor de Witxi, finalista del Casero el 2000, i guanyador d'aquest mateix premi en la darrera convocatòria amb Pell de cilici. Un exemple que també va seguir el corresponsal d'f/ País, Gerard Bagué, amb la ficció La derí- va dels grumolls (]994). El filòleg i articulista celranenc El laberint del poeta: Pere Prada, al centre, ha fet de les seues inquietuds i neguits personals el punt Pep Vila (1952) ens endinsa en el seu central de les seues composicions. Foto: El Punt món personal amb El jardí de les paraules (2001), un dietari que es devé unes notes de lectura sobre la vida. Estudiós de l'idioma, va sor prendre amb Bocavulvari eròtic de la llengua catalana, un complet repàs de l'erotisme en la nostra cultura. O treball extens i interessant, amb Lírica lleugera (2000), entre molts Entre les autores més joves, tro '-^ Objectes perduts (1990), La pedra d'altres. bem la gironina Bel Bosk, triomfa (1996), Bulbs (aclamat per la crítica dora del Casero amb Trucant a les 2 i premi Serra d'Or del 1999), L'escola periodística portes del ce/ (1994), després de ser- L'abserit (2000), Ulls d'aigua (guan- L'àmbit de la informació ha estat ne finalista dos anys abans, amb g/j yador el 2002 del premi Columna) i un bon planter de creadors. Un Des-concert. Destaquem també el llibre de viatge Pagodes i grata exemple és Miquel Pairolí (Quart, Roser Ametlla (Blanes 1963), que va cels. Un viatge al Japó (2001). 1955), articulista i novel·lista amb El publicar El nedador (1988) a També conrea la poesia, amb Me camp de l'ombra (1955) o El convit Quaders Crema, obra molt ben mòria de la carn (1987) o Una (1998), l'assaig La geografia íntima rebuda per la crítica, i Miquel ombra a l'herba (1998), i l'assaig, de Josep Pla i els dietaris, amarats de Martín (Begur, 1969), contista amb amb Fusions. Núria Esponellà, cel- comentaris didàctics sobre la natu Hi ha amors que maten (1996) i ranenca establerta a Ventalló, ar ra, de Paisatge amb flames (1990) i novel·lista amb L'estratègia de la ticulista i poetessa, ha escrit Un continuats amb L'enigma (1999). gallina (2001), una faula al voltant vent, una mar (1994) o La mirada de També trobem el redactor esportiu de la memòria. I encara ens queden la gavina (2000), la novel·la Gran David Colomer, barceloní arrelat a Astrid Magrans, guardonada als 17 cafè (1998) o Un Moment a la vida Sant Gregori, autor de dos reculls de anys amb el Just Casero per un diari (1999). Per la seua banda, l'arti contes de caire costumista però de joventut; Marc Aguirre, que va culista bisbalenc Xavier Cortadellas extremament moderns: Préssecs i publicar l'any 2000 el seu primer (1956) va ser guanyador del Recull diesel (1991) i Danys col·laterals treball, Després del tro; la gironina de narrativa amb Primer Senyal i del (2001). En un altre registre es mou el Sílvia Manzana, guardonada amb el Marià Vayreda amb Lleis binàries figuerenc Sebastià Roig, autor d'un Casero amb Tendra és la nit, el 1987 (1997). estudi gens tibat, sobre la ninotalla: però publicada el 1994 i que ha també ha comercialitzat Quatre llu Un capítol especial mereix Les Generacions del còmic (2000) i nes, un instant. Narcís Comadira (Girona, 1942), que s'aboca al món de la ciència- que exerceix d'home orquestra, ficció amb El cogombre sideral Qui també va obtenir el Casero, amb un peu en la crítica gastro (2001). l'any 1988, va ser el riudellotenc nòmica, cultural i de viatges, la pin Un altre lletraferit vingut de la Lluís Muntada, amb Espirals. Per tura i, sobretot, la poesia, conreada premsa és el banyolí Josep Pastel Is, últim, Natàlia Molero (Girona, amb Desdesig (1976), Àlbum de mereixedor del premi de novel·la 1959) ha conreat la novel·la, l'as família (1980), Usdefruit {]9%) o Cafè 29 de la capital de l'estany, saig i la literatura infantil; una voca- ció, en part, negligida per les seues mer ordre que tot just es comença a suprema noblesa del món, a ocupacions institucionals. recuperar. Més jove, destaquem el Quaderns Crema. Més recentment, figuerenc Pere Prada, creador d'uns la ripolletenca Susanna Rafart Rellevància empordanesa aforismes que no desmereixen els (1962) s'ha donat a conèixer amb L'antologia, certament, podria versos fagetians i que va obtenir el Olis sobre paper (1962), Reflexió de ser molt més llarga. Aíegim-hi enca Miquel de Palol el 1991 amb el la llum (1999) i El Pou de glaç, amb ra Àngel de Vega (Portbou, 1957), refrescant Empordà, mite o realitat^ què va guanyar el Carles Riba de mereixedor del Casero l'any 2000 Posteriorment, ha conreat una obra l'any 2001. També destaquen Quim amb una ficció que ofereix una molt més hermètica: Fum-fum-fum Español, un creador d'obra reduïda, imatge alternativa de l'estiu: Rocs (1994), on es capbussa en els cla- però molt acurada, i amb un gust (2001). En el terreny poètic, també robscurs de les relacions familiars, i accentuat per la musicalitat del vers, vinguts de l'Empordà, destaquen Raier del somni (]999). que ha escrit Ultralleugers (1994) i figures com Carme Guasch, amb Per la seua banda, Maria Rosa L'arbre de la innocència (1998), el una obra de to líric i melangiós, Font, de Sant Pere Pescador i resi gironí Jaume Bosquet i Lluís Frexias, autora de Vint-i-cinc sonets i un dia dent a Girona, ha publicat entre que, entre altres, ha publicat La con (1978),/\maf;am/c (1985), dels altres llibres. Quadren d'Erinna de federació de les ànimes. contes Situacions insulars (1989) o Telas i Tres notes i el silenci. En el món de la literatura infantil Interiors (1998), i Montserrat La llista de poetes no es clou en destaquen autors com Dolors Vayreda amb Irisacions (2002). els límits empordanesos. Manel Garcia Cornellà (Girona, 1956), que Totes dues estan vinculades a Carles Castaño, de Girona, ha publicat recopila un historial de més de qua Fages de Climent, una ploma de pri Temps de Penúria, a Empúries, i La ranta obres, algunes tan ben rebu- 91 o O) Sant lordi del 1998, diversos literats al Pont de Pedra de Girona. D'esquerra a dreta, Josep Maria Fonalleras, Maria Mercè Roca, Roser Ametlla, Xavier Corladella, Ponç Puigcevall i Núria Esponellà, loto: El Punt '' '^:::^rz^^^^Z:s^T^^f:^r;::," '• *•"' -"' •'"—«-^ •• «-• -«'• des com Canya plàstica (1987) o (1990) i El dia que em vaig conèixer L'herba ¡lunera i altres contes tobiogràfica i costumista, però també (2001); i Jaume Fàbrega ha fet de la assaig tècnic i de costums, dietaris, (1998). Amb un perfil semblant, tro gastronomia el punt central de la poesia, gastronomia, literatura ju bem l'olotí Josep Torrent. seua recerca. Entre les curiositats, venil, ciència-ficció i novel·la negra. Per acabar, Assumpció Canta- destaquem l'entrada en el terreny De mica en mica, els nostres lle lozella, de Santa Coloma de Far literari, de l'exalcalde banyolí Joan traferits s'alliberen dels complexos i ners, ofereix amb la ficció La pluja Solana (premi Josep Ametller 2001, de les etiquetes i encaren decidida d'estels (2001) una visió dels setanta dins els Recull) amb el text teatral ment el futur. En definitiva, som anys d'història del país a través d'u Edith i Sara, i de Josep Maria davant un grup heterogeni, que na saga familiar. Jordi Bonet, de la Salvatella, diputat i alcalde de inclou també la consolidació d'una Bisbal, ha guanyat el premi Recull Llançà, que ha publicat Sol Ponent literatura realitzada per dones, amb de l'any 1999 amb T'arriben les (2000). inquietuds de dones però que no veus;e\ religiós blanenc Alfred La temàtica conreada pels autors reclama l'especificitat, sinó l'accep Reixach, crític i articulista, ha publi autòctons és tan àmplia com enriqui tació, en un àmbit cada cop més cat Deures i lleures: escrits blanencs dora: novel·la històrica, ficció au global i comercialitzat. I LO C 0 D E R Per Andreu Loncà, Enric Pinyol i Albert Masó J. F. Mira. «Purgatori» Proa. Barcelona, 2003 Purgatoriéi una obra excel·lent cànid universal, sinó que ens endinsarem en els aspectes i una obra de maduresa que es apassionants de la vida dels llops, una espècie que durant llegeix amb gust. El títol juga milions d'anys ha compartit l'hàbitat amb l'home, i no amb Dante però mira cap a sempre n'ha rebut un tracte adequat. Una de les finalitats del l'Antic Testament. llibre és desmitificar la imatge, molt difosa, del llop assassí Probablement és en l'Ecle sanguinari, i cal dir que el discurs és prou rigorós i aclaridor siastès on troba arguments i for per admetre que assoleix els seus objectius. Podeu fer les mes més explícites per a la comandes a eukz§ctv.es. vanitat de tot. Sobretot la vani Tota una generació té el record de la tasca de divulgació tat de la invenció del cel, la conscienciació del recordat Félix Rodríguez de la Fuente, i més sublim invenció del cris sovint s'associa aquest personatge amb els llops, ja que tianisme. estudià amb profunditat el seu comportament. Doncs bé, Quina és la més gran qualitat aquesta obra està dedicada a la seua memòria, i nosaltres de l'obra? El que en diem el to i l'ambició de totalitat: l'amor, la ens afegim a aquest sentiment de respecte i admiració envers religió, l'ascetisme, els diners, els ritus, la mort, la ciutat de "l'amic Félix". A. M. València, el sexe... |. F. Mira vol fer un repàs, a través d'uns personatges, de tota una societat i d'un temps. El seu. El mar interior comunica amb el mar social -amb la ciutat que critica amb ferotgia. No s'hi aïlla, com fan certs poetes. És un to de novel·la que invita a submergir-s'hi; d'adjectivació tímida. 93 Novel·la de correntia, de tercera persona distant lligada a un Quaderns de Natura de les Balears personatge. Novel·la de marató. Prosa d'hipotaxi activa. Bri. Edicions Docwnenta Balear. Illes Balears, 2000 Novel·la de digressions, i per tant, de llibertat de pensament. La manera d'escriure de |. F. Mira se sosté sobre un saber depu rat per l'experiència: estil indirecte lliure, amb moltes llibertats. Sempre és una Digressions molt característiques del Mira assagista . bona notícia l'a Salvador Donat, metge de Vallalta, acompanya en la seua esta parició d'un llibre da a la clínica La Fe de València son germà |osep, empresari, sobre natura a ca en una greu operació de càncer de pulmó. Es dibuixen Sal sa nostra. Però ara vador, amb qui el narrador s'identifica, i losep, que es mostra a no celebrem això, contrallum. Al seu entorn, dones com Matilda i homes com sinó el naixement Teodor Llorens. El professor de valencià Pere Sorell es dibuixa de tota una col- com un tercer personatge important: el que parla de la part lecció: els Qua més roïna de València. La mort és un ritual modern de l'absèn derns de Natura cia de transcendència. Molt ben escrit, sense cel. A. L. de les Balears, dirigida per )oan Mayol i Margalida Llabrés. No es tracta de grans llibres, ja que fan 15x20 cm, però això Julio Garcia Robles i Carlos Sanz. «Amigo lobo» no és cap inconvenient, ans al contrari: en ser de butxaca, ja Azor Panoramix. Vila-real no tenim cap excusa per no portar a sobre una guia en les nostres incursions a la natura de "les nostres illes". El consell El llop és un mite, una editorial que publica aquestes petites joies -el formen llegenda, un símbol... Guillem X. Pons, M, Mus i A. Martínez- ha aconseguit treure però també un animal molt suc a aquesta mida petita. El primer llibre que que forma part dels destaquem és La Posidònia, el bosc submergit, de Manu San nostres ecosistemes, Félix, amb il·lustracions de Cristina Ozores i fotografies del que ha estat en greu mateix autor. El millor mèrit d'aquest llibret és que exposa perill d'extinció a grans amb gran claredat la biologia i ecologia d'aquesta planta zones i, de fet, ha des submarina tan desconeguda per al gran públic. L'atzar ha fet aparegut de moltes. que l'edició d'aquesta obra coincideixi amb la declaració, Amb la lectura d'aquest per part de la Unesco, de les prades de posidònia de la llibre, no solament reserva natural de Ses Salines d'Eivissa i Formentera com a aprendrem nombroses |)atrimoni de la humanitat. Donem la benvinguda, doncs, a particularitats d'aquest aquesta col·lecció, que ha començat amb bon peu. A. M. Pere Tena. «Plom a les ales» cies, amb mapa de distribució i un petit dibuix. Segueixen Tres i Qiiarre unes notes sobre la conservació dels ropaiòcers i un conjunt de làmines amb els dibuixos, ara força ampliáis. Amb aquests es pot determinar perfectament qualsevol papallona de dia que trobem a les Balears, de manera que també funciona com PlíRl- PFNA una guia de camp. L'obra acaba amb unes interessants activi Phm a Ifí ales tats didàctiques, la bibliografia i una llista dels noms populars. Li ha costat, a Pere Pe Comandes a [email protected]. A. M. na, trobar les paraules, la veu i les ganes, però finalment es presenta al panorama literari amb un primer llibre de poe Sebastià Serrano. mes que per a qualsevol «El regal de la comunicació» altre seria una consoli- Ara Edicions. Barcelona. 2003 dacio. Plom a les ales ens par la de la maduresa i el pes del passat en allò que som. La primera part del volum es titula Heretats; el poema que li dóna títol comença pregun tant-se "Vas trair-te el futur per un bell somni?", és la mirada Sebastià d'un nen qui l'interroga, el nen que és espectador dels Serrano mostra en el records que ens explicarà en els següents poemes. Com per volum la seua passió exemple una guerra civil no viscuda i, gairebé, no explicada; per les relacions per secrets de família que s'emmudeixen. El regal de la comunicació sonals. I, com es diu 9^ La segona part. Pavelló de caça, ens explica que el futur que ara, advoca per una volíem és ara. Que "...tot es capgira:/ i nosaltres correm/i és bona gestió de les la vida qui xiula". El pas del temps es va espessint i el caça dor entén que fàcilment pot esdevenir caçat. emocions. En la pre- „„ .„. .„. .„„ «„ . Paisatges rurals per a maldecaps urbans. A mig camí de la sentació,ellm8u,s.a ?. f^ f^ f^ ^ t volta del rellotge, Pere Pena ens explica com correm el perill evoca el seu primer Mn M/L #7 S/I S/1 que se'ns solidifiquin les ales, per por de saber on anar. E. P. record: una cambra V/ V/ W W Kj nela i blanca de ^1^ f^ f^ f^ \ Guillem X. Pons. quets amb tubercu «Les papallones diürnes de les Balears>: losi. L'any 1950 o 195T Veu com un amic delira, enfebrat, Qfiaders de Natura de les Balears. 1002 abans de finir. Canta el Rosa d'abril com una obsessió febrosa tot el dia. Ell ho mira, amb els ulls entelats, encara ara. A ell, que també està malalt, el desnonen al seu poble, a Bellvís: li donen sis mesos de vida. Sa mare, mar d'afecte, a la qual ja se li havia mon el marit de tuberculosi, el salva. Com ? És un gros misteri, però ara en la maduresa Sebastià Serrano sosté que una persona que sap comunicar-se afectuosament amb els altres té un sistema immunològic que sap reaccionar millor contra les agressions externes i sap comunicar-se millor entre El segon llibre que ella mateixa. El llibre neix d'un discurs en què defensa les comentem d'aquesta infermeres de cures pal·liatives i la seua gestió de la comuni nova col·lecció va d'a cació : el tracte afectuós, la mirada que acaricia, la veu ben nimals voladors, o sia, timbrada, la comunicació amb tot el cos, saber escoltar... que passem del fons Potser m'erro però hi veig, darrere de tot, la seua mare. I la del mar a l'aire lliure. vila de Bellvís, on sempre se sentí acollit pels altres i encara L'autor és Guillem X. ho és ara. Després la vida roda i poleix l'essencial però en la Pons i els dibuixos són retina queda impresa la primera vivència al poble, al paisatge de Carles Puche. També hi ha fotografies en blanc i negre (de natal, al tacte de la galta fresca de la mare. Guillem Alomar i )esús R. lurado) que complementen aquest El viure modern ens situa aïllats en les cases -pocs veïns-; llibret de 88 pàgines molt ben aprofitades. aïllats en les nostres relacions personals. Accelerats i impa Després d'una introducció dels estudiosos que històricament cients. L'ansietat tot ho esguerra. La independència personal s'han interessat per les papallones de les illes, s'hi exposen produeix una sorra fina d'ansietat que ens atorrolla. Serrano els aspectes més destacats de la biologia d'aquests insectes. A sosté que la comunicació és un regal excepcional per poder continuació ve la part fonamental: la fitxa de totes les espè gestionar aquesta incertesa moderna. A. L. Pep Coll. «El rei de la Val d'Aran» ens parlen de l'enyor dels éssers perduts, d'un testament que Empúries proclama el rebuig a aquest enyor, una herència que posa preu a l'amor, d'envellir com el bon vi i anar-se'n com cavall vell, elegant i brutal. El volum es tanca amb el poema "L'Emília canta", contundent declaració de principis: "...la Com un restaurador poesia no recupera res". E. P. terrissaire que recu pera peces esparses i les encaixa en un puzle. Així es pre Stefan Zweig. senta Pep Coll al «Momentos estelares de la humanidad» pròleg del seu darrer El Acniítilado. Barcelona, 2002 (64) llibre. Val a dir que se'n surt molt bé amb el superglú. El mateix autor confes És una llàstima que sa que tenia el deute laume Vallcorba no de recollir les histò hagi decidit publicar en català aquest volum, Stefan Zwcig ries que havia Momentos LSI obviat a Muntanyes perquè és un llibre de la hiMii.niii susceptible de ser molt maleïdes. L'ha saldat amb escreix, tot recollint de veu d'ara popular. És un llibre nesos, de papers, de pedres, la tradició narrativa de la Vall. molt agraït, i, en tot cas, No s'ha estat de res, d'altra banda. Des de les llegendes remo és una petita meravella tes fins a enraonies modernes li han servit de pedaços. Així, que potser només té descobrirem els suposats orígens aranesos de )oan Carles I o l'inconvenient de ser l'arribada dels primers esquís a les muntanyes que avui són 95 molt heterogènia. I de sinònim d'aquest esport. semblar el que no és; el Coll ha trenat les històries de manera que fan un continu títol pareix que ens molt fluid que fa difícil deixar de girar full i alhora manté la remet a una mena independència de cada narració. d'enciclopèdia vulgar de la història de la humanitat. I no és Per llegir berenant-lo amb calma vora ei foc, o tremolós al així: són exercicis de saviesa cada vegada més rars entre les viatge del telecadira. E. P. lectures habituals. Contenen bones observacions sobre la X naturalesa dels homes. Cada episodi té una certa autonomia -una autonomia completa, diria-. N'hi ha que prenen la Pere Rovira. «La mar de dins» forma de diàleg teatral i n'hi ha que són autèntics capítols de Proa novel·la o fragments de poesia. Ara, l'alè que governa el volum és en l'intent de comprensió de les petites causes que "x. produeixen grans efectes i en la comprensió del destí assumit per certs homes. No puc estar-me de recomanar-ne la lectura, Quan s'arriba al mig en primer lloc per la destresa que mostra el novel·lista a segle, hom sospita que transportar-nos en el temps. Per mi, l'episodi de la caiguda de no queda mig segle Constantinoble és excepcional, vibrant, redó. Segon, perquè més. Paga la pena de sap captar molt bé les heroïcitats, el que en podríem dir el pensar-hi entre els destí dels homes. De certs homes que en moments estel·lars versos del darrer llibre fan la seua contribució, mig inconscient, mig atzarosa a la de Pere Rovira. Un història. Per exemple, l'oficial que compon en una nit La poemari que l'autor Marselíesa, que esdevé un himne de la llibertat. confessa que li hauria En aquest punt, el concepte d'història que maneja sembla agradat no escriure, passat de moda. Sembla pastat en el romanticisme. Pocs perquè està impregnat de la tristor de pèrdues de persones historiadors parlarien ara de destí. Probablement remetrien estimades. Una dolorosa excusa per passar-se comptes. Amb els fets a causes materials, només. Però Zweig sap treure un tot, hi ha un missatge vitalista de fons. La mar de dins bategar de la història en els herois de les grans descobertes s'estructura en dos parts. A la primera, titulada Literatura, geogràfiques. Com ara Walter Scott, descobridor del pol Rovira repassa lectures i autors. Un homenatge als escriptors nord, que escriu les darreres cartes amb un cert dramatisme que l'han fet escriure, des de Baudelaire fins a Machado. molt ben narrat. I finalment sabem que el bo d'Stefan, en Però també un cant a l'amistat, a l'amor i al desamor. escriure el bellíssim El món d'atiir, que vam ressenyar en La segona part, que dóna títol al llibre, s'obre amb un a(iuestes planes, també es forjava el seu destí. La seua poema sobre la vellesa, lustament un tema que la poesia tot heroïcitat. La seua crida de Déu. Ah, i per acabar, Jaume Vallcorba edita a El Acantilado la mi sovint ha defugit, a favor de la nostàlgia de la joventut. A llor col·lecció de llibres que s'editen, ara, en espanyol. A. L. partir d'aquí, el recorregut és aspre, però intens. Els versos VENT DE PORT Per Jordi Creus Fotos: Joan Blanco El poble d'Arreu La pagoda de la bellesa L'editorial Ara Llibres ha publicat recentment El Pirineu perdut, un nou treball del pallares Jordi Creus. Després de la seua irònica Història de Catalunya al revés, de la qual pràcticament s'ha exhaurit la tercera edi ció, l'autor de Tremp canvia radicalment de registre amb una obra de no-ficció ambientada en les feines, la societat o les tradicions de les comarques pirinenques i prepirinenques del nostre país. Árnica us ofereix una mostra d'aquest llibre, que està estructurat en vint-i-cinc capítols que abasten des de la Vall d'Aran fins al Vallespir o l'Alt Empordà, passant naturalment pels dos Pallars. 96 Fa cent-cinquanta anys, les comarques pirinenques del nostre país van assolir el seu sostre pobla- cional. Des d'aquella fita, el des cens ha estat imparable. Va co mençar d'una manera lenta, a pleret, com aquell qui no vol la co sa. Posteriorment va anar agafant embranzida fins a convertir-se, a partir dels anys seixanta del segle xx, en una allau sense aturador. La destrucció dels sistemes de vida tradicionals, inalterables du rant segles, fou un dels factors essencials de l'èxode. I prengué una dimensió tan esgarrifosa que dese nes i desenes de pobles, sobretot els més apartats de les principals vies de comunicació, van buidar-se d'u Una de les cases del carrer Major. na manera irreversible. La fressa dels corrals plens de bestiar, el xi varri procedent de les cuines de les cases i els jocs de la canalla ben 97 aviat van veure's substituïts pel En els anys cinquanta, al poble silenci més absolut, mentre les d'Arreu, situat en un dels paratges males herbes i la desolació s'apode més feréstecs de les valls d'Àneu, raven d'indrets, abans, plens de encara hi havia set cases obertes. I o vida. No cal dir noms, la llista és, això que arribar-hi era tot una aven desgraciadament, massa llarga. I tura, ja que Arreu no ha tingut mai massa dolorosa. una carretera que hi faciliti l'accés. £=i Una de les comarques pirinen Potser per aquesta causa, visitar-lo ques que més ha patit aquest procés avui representa la possibilitat de ha estat el Pallars Sobirà, que en contemplar la natura en estat pur. menys de quatre dècades ha vist Des de Borén s'hi pot accedir per un reduïda la seua població a la meitat. sender estret i costerut que s'enfila Parlar de demografia al Pallars So muntanya amunt gràcies als cente birà és parlar de la realitat comarcal nars d'esglaons que conformen l'a en tota la seua cruesa. nomenada escala d'Arreu. Són uns És, en paraules de l'escriptor Fer minuts força intensos, però que ran Relia, "parlar d'una figura tenen la seua recompensa en les humana de traç curvilini. Els peus, impressionants vistes que gaudireu la joventut, una base que s'escurça d'indrets com Borén, Isavarre o paulatinament; el cap, els vells, que Sorpe. cada cop es fa més gros i la panxa, la població madura, que engreixa Balcons de fusta ben treballada dia a dia. Tot plegat una figura poc Aquesta és una caminada per fer presentable, amb una completa amb un pas tranquil, sense presses. tendència a l'obesitat". Per no perdre ni un detall d'un dels pocs territoris verges que des del punt de vista turístic encara queden en el nostre país. Per no deixar d'ob servar ni l'ombrívol testimoni de pics com el Muntanyó o el Marimanya, ni l'exuberant presència dels boixos i els pígols, que us acompanyaran fins als peus de l'entranyable ermita de la Mare de Déu de les Neus. Es tracta d'una capella de reduïdes di mensions que fins no fa gaires anys, cada 5 d'agost, havia estat protago nista de multitudinaris aplecs que avui ja només perviuen en el record dels seus últims assistents. I d'allà, ja en descens, haureu de travessar el pont sota el qual s'esco len, escumoses, les aigües del bar ranc d'Àrreu. just a tocar de l'antiga ">- asserradora i de les restes del que havien estat les bordes d'Arreu abans que una allau les sepultés a principi del segle xix. A pocs minuts Balcó típic de fusta "ferit de mort". 98 d'aquest indret trobareu les prime res cases del poble. Típiques cons truccions de muntanya, amb teulats prominents i balcons de fusta ben treballada. Les conseqüències del despobla ment hi són ben visibles. Parets en runades i vegetació sense fre que inunda fins i tot els llocs més sagrats muntanya avall fins al lloc on el Beret cap al Pallars Sobirà. Des del de les llars. I també senyals inequí furiós barranc d'Arreu diposita les Muntanyó d'Arreu a Sorpe, passant vocs de la rapinya dels més desa seues aigües a l'interior de la pels Clots de Rialba i el Pinatar, la prensius, d'aquells que no respecten Noguera Pallaresa. Això passa molt natura feréstega que avui s'hi con ni els pobles morts. Bellesa i desola a prop de la carretera i de l'indret on templa pot deixar passar el brogit ció a parts iguals. I enmig de tot, una s'aixeca, orgullós, l'anomenat pont dels esquiadors, dels restaurants, escletxa oberta a l'esperança, ja d'Àrreu, una construcció del segle dels aparcaments i de les urba que, prop de l'abeurador, en una de XII amb arcada de mig punt. nitzacions. les cases -casa Nadal- hi ha senyals Aquest pontarró és el punt final Per això, la meua recomanació de vida. Després de molts anys de d'una caminada per una de les no pot ser cap altra que visitar, com solitud. Arreu ha acollit mitja dotze darreres valls impol·lutes del Pi- més aviat millor, aquesta vall genuï na de joves vinguts de terres enllà rineu. Una vall, però, que ben aviat na, caracteritzada per l'abundància, de les valls d'Àneu. La tranquil·litat pot mutar el rostre. La seua capça el despoblament i l'harmonia serena la tenen ben assegurada! lera, així com la resta del municipi d'Àrreu, un poble que l'escriptor De la part baixa del poble surt de l'Alt Aneu -al qual pertany-, està Ferran Relia va definir, amb tot l'en un camí de ferradura que, a partir de afectada pel projecte d'ampliació cert del món, com "la pagoda de la revolts pronunciats, serpenteja de l'estació d'esquí de Baqueira- bellesa". La Ruta mentre aneu ressegint les diferents fins a Isavarre. Aquesta població, plantes de la mansió -amb el rebost, enlairada a la banda esquerra de la Esterri d'Àneu-lsavarre: 3 km el graner, la cuina, el menjador, les Noguera Pallaresa, acull l'església Isavarre-Borén: 2 km habitacions...- us anireu fent una romànica de Sant Llorenç, en què Borén-lsil:6km idea de les importants transforma destaca la portalada, amb dos lsil-Alòscl'lsil:2km cions que ha sofert el Pirineu en les columnes per banda i capitells darreres dècades. Sobretot, no dei esculpits. Les pintures de l'absis es 1. Esterri d'Àneu xeu de veure el teler, ubicat a la troben repartides entre el Museu És una ruta que discorre per un planta baixa de la casa, una magnífi Nacional d'Art de Catalunya, el deis indrets més bonics, més despo ca peça del segle xvii. (Ecomuseu de Museu Diocesà d'Urgell i el Museu blats i més interessants del Pirineu. les Valls d'Àneu.JeI.: 973 626 436) de Toledo, a Ohio (Estats Units). El punt de partida es troba en el nucli D'altra banda, si visiteu Esterri el Dins del poble també destaca de població més important de la zo tercer cap de setmana d'octubre, no casa Visa, una típica casa pairal na: Esterri d'Àneu. En visitar-lo és us perdeu la seua tradicional Fira de Pallaresa amb paviment de còdols. imprescindible arribar-se fins a Casa Santa Teresa. És un aparador immi Fora del nucli urbà, es recomanable Gassia, un edifici del segle xviii situat llorable per contemplar els millors visitar les restes de l'antic pont al carrer del Camp, al cor del barri exemplars de vaca bruna de la romànic, situat a la part baixa del vell. La seua particularitat és que l'E- comarca. (Ajuntament d'Esterri d'À poble, en el camí cap a Sorpe i comuseu de les Valls d Aneu l'ha neu. Tel.: 973 626005) sobre la Noguera Pallaresa. convertit en un valuós testimoni per què els visitants puguin entendre 2. Isavarre 3. Borén com s'organitzava la vida a l'interior Una carretera estreta que surt Després d'haver passat pel de l'espai domèstic pirinenc durant del bell mig d'Esterri d'Àneu us davant de les aigües del pantà, que els primers anys del segle xx. Així, menarà en una engruna de temps recorden l'antiga importància d'a- 99 Carrer Major del poble d'Àrreu. glésia parroquial de la Immaculada, situada al mig d'una petita illa natu ral que formen els dos braços de la Noguera Pallaresa en dividir-se. I el paratge, amb un dels millors ponts romànics de la vall, que travessa la Noguera a l'entrada de la població. És també el lloc que acull, a l'en trada de la vila, l'església de Sant Joan, un imponent temple de tres naus amb una portalada romànica bellament decorada amb motius similars a les d'altres construccions religioses de la vall. 5. Alós d'Isil Situat a prop de 1.300 metres d'altura, i en la part més septentrio nal de les valls d'Àneu, Alós també conté l'inevitable pont romànic, ubicat a mà dreta de la carretera. Quan passegeu pels carrers d'Alós, descobrireu diverses cases pairals 100 Vista de Borén i al fons, Arreu. amb balconades de fusta, així com la monumental casa dels Tort, una immensa mansió d'estructura occi tana del segle xix. Val la pena que us atureu davant questes terres en la producció d'e hi ha de tot, menys excés de gent. la portada de l'església de Sant nergia, arribareu al poble de Borén. Les seues falles, catalogades com a Llíser, situada al centre del poble. La seua església de Sant Martí, de Festa d'Interès Nacional l'any 1991, Els motius escultòrics són molt sem campanar vuitavat segons els cànons han esdevingut un dels millors blants als que haureu observat a del segle xviii, conserva, d'època exemples de cultura tradicional del Sant Joan d'Isil i, prèviament, a Sant medieval, la portalada, una pila bap- nostre país. Per això, la meua reco Llorenç d'Isavarre. Alós també té el tismal decorada amb talls geomè manació és que visiteu l'indret la privilegi de tenir una asserradora a trics i, en un altar lateral, la singular vetlla del dia de Sant Joan, quan el la qual es poden fer visites didàcti talla de la Mare de Déu de les Neus poble -aquell dia sí- s'omple de ques (Ecomuseu de les Valls d'Àneu. d'Àrreu. Del costat del temple, per gent que vol participar en aquesta Tel.: 973 626 436), testimoni vivent fectament indicat, surt un dels sen festa ancestral. (Ajuntament d'Alt de la importància que havia tingut ders que, en uns quaranta minuts, Aneu. Tel.: 973 626 038) aquest tipus d'indústria en la vida mena al poble d'Àrreu, després d'ha Però Isil és més que les seues econòmica pirinenca. ver passat per aquesta capella. falles. Isil és caminar pels seus Per acabar, el cementiri d'Alós carrers acompanyats per l'olor per d'Isil acull les despulles de diversos 4. Isil manent de la terra molla. No deba maquis caiguts, l'any 1944, en el Aquest poble, conegut com a Gil des, la vila és travessada de cap a seu intent armat de fer retornar a pels habitants de la contrada, és, cap per la Noguera Pallaresa, que l'Estat espanyol la legalitat republi sens dubte, una de les joies que baixa nerviosa des del pla de Beret. cana. Una placa dins del recinte així amaga la serralada pirinenca. A Isil És l'indret capriciós on s'aixeca l'es ho testimonia. I :arxiu El Fons Gómez Vidal liimi Per Ferran Relia i Joan Blanco del Consell Cultural de les Valls d'Àneu 101 gacions com a fotògraf de premsa li ho permetien; com a seguici de les visites de Franco, seguint la Volta a Lleida, fotografiant el rei a Vaquèira... o bé per retro bar-se amb l'espai muntanyenc enyorat i recordar el xalet de La Pobla, la dida que els va alletar o bé el seu gos Òrix. A Lleida continua estudis al germans maristes fins que Josep Gómez Vidal va néixer a ia Pobla de Segur ei 25 esclata la Guerra Civil. Tenia llavors 15 anys. La desafor de juliol de 1921, de mare catalana nascuda a Organyà i tunada confrontació suposarà un autèntic desgavell per pare madrileny fill de militar, un general que havia parti a una família de profundes arrels catòliques i monàrqui cipat a la guerra de Cuba. Justament fou la professió del ques. Es produeix la diàspora. A Josep se l'envia a pare, administrador de correus, el que va permetre la Barcelona a casa de familiars, de vegades va a Manresa, relació. Primer a Tremp, on es van conèixer, i més enda on el pare és destinat. Amb 18 anys, acabada la guerra, vant a la Pobla de Segur. retorna a la casa espoliada de la plaça Sant Joan. La pri Fou, Josep, el tercer de cinc germans: una noia, Teresa, mera de les accions serà visitar a Saragossa, amb la ma la gran, i quatre nois, un, Eduardo, que moriria tot just re, el germà ferit. És un record dolorós. acabada la guerra a conseqüència de les ferides rebu Fins que la guerra no haurà acabat, Josep Gómez Vidal, des a la batalla de l'Ebre. Quan Josep tenia 12 anys, el tota una institució en la fotografia lleidatana, no podrà pare és destinat a Lleida. Abandona, doncs, els paisat desenvolupar la seua tendència artística: la passió per ges estimats del Pallars. Més endavant hi tornaria fent el la fotografia. I no s'hi dedicarà plenament fins que no soldat de camí cap a la Vall d'Aran i sempre que les obli es deslligarà del compromís professional amb la com- Inauguració per Franco de la central d'Espot. (Reg. 1335) panyia Riegos y Fuerzas del Ebro l'any 1952, per ins tal·lar-se al número 74 del carrer Major, on encara avui continua obert l'establiment sota la tutela experimen tada del Josep, que ja ha complert els 81, i la batuta del seu fill Jordi, que ha recollit el testimoni com a continuador de la saga Gómez Vidal. De retorn a Lleida des de Barcelona, munta el labora tori fotogràfic a casa i comença el revelatge de rodets fotografíes i adquireix, poc a poc, la saviesa fotogràfí- ca que el convertirà en un deis mestres de la ciutat. Una excursió organitzada pel Consell Diocesà, al qual estava vinculat, li permet l'organització d'un concurs fotogràfic. La tendència juvenil es va concretant. Treballa, seguint la tradició familiar, a l'administració de Correus durant dos anys, però no aconsegueix treure les oposicions a Madrid, cosa que l'obliga a canviar d'empresa. Comença així la seua gratifícant La closa d'Esterri, vinculació a la gran companyia elèctrica. La Ca 1974. (Reg. 1357) nadenca, coneguda ara com a Riegos y Fuerzas del Ebro. El treball i els sous li permeteren adquirir la pri mera màquina fotogràfíca (Kodak Júnior 6x9), conver tible en 4x6, amb la qual realitzarà les seues primeres fotografies dins de la companyia elèctrica on treballa d'administratiu. L'excel·lent relació que sempre man tindrà amb els seus superiors i companys d'adminis tració, juntament amb les habilitats fotogràfiques, li facilitaren l'alternança del treball a l'empresa i de la professió fotogràfíca i periodística. L'any 1942 obté el carnet de premsa de Diario Deportivo i passa a ser fotògraf de premsa esportiva del Diario La Mañana. Tres anys després ja era el fotògraf del periòdic, que complementa amb les tasques fotogràfiques a d'altres publicacions esportives com ara Vida Deportiva, Mundo Deportivo, Marca i l'agència Efe. Es converteix en tot un reporter de premsa, tasca que continua al ternant amb el revelatge per a particulars. Recorda amb especial emoció l'adquisició d'una Leica alema nya de segona mà (13.000 ptes.) per cobrir l'ascens del Lleida, l'any 1950, a la primera divisió de futbol. L'any 1952, l'explosió de la primera turbina de la cen tral hidroelèctrica de Seròs provoca una autèntica des feta de la sala de turbines i en les estructures de tot l'e difici. El cap de l'empresa demana amb urgència els seus serveis fotogràfics. Les qualitats de tenacitat i força de voluntat que ha demostrat al llarg de tota la seua carrera fotogràfíca es posen perfectament de ma nifest en aquest primer encàrrec. Les fotografíes, 87 exposicions, sorprenen els capitostos, que li encarre guen més de dos-cents àlbums. Gómez Vidal considera aquesta experiència la primera d'un autèntic reporter de premsa. I fou així, perquè aquelles imatges li canvia- Alós, 1973. (Reg. 1378) rien la vida, l'encararien definitivament en el camí de l'autèntica vocació: la fotografia. L'empresa el dema na per fer-se càrrec a Barcelona de l'arxiu fotogràfic. Gómez Vidal veu de cop com l'esperit de llibertat que necessita el fotògraf per desenvolupar la seua tasca s'evapora i es planteja immediatament la sorti da de l'empresa i la projecció autònoma de fotògraf a Lleida. Triomfa la vocació, i el mateix March, l'amo de l'empresa, li firma remugant la concessió de l'ex cedència sense mirar-li mai la cara i l'acomiada amb una frase lapidaria: "Vagi, vagi, aviat tornarà." De fet l'empresa no solament perdia un professional com petent sinó també un col·laborador eficaç d'enorme capital humà. El laboratori professional conserva la Kodak Júnior, la Leica, la Rolliflex i la sofisticada Hasselblat, came res que durant tant de temps han estat companyes infatigables i testimonis públics de la projecció fo togràfica de Gómez Vidal, d'aquells reportatges impagables a la central de Seròs, de les sis visites del dictador Franco en el periple inaugurador de cen trals pirinenques com la d'Espot, de les esquiades del rei a Vaquèira, d'uns primerencs certàmens d'at- etisme (que el fotògraf havia practicat de jove amb dedicació), del recordat rodatge de La Fiel Infanteria, que passejaria amb devoció les cares famoses d'Analía Gadé, Arturo Fernández, Laura Valenzuela, Toni Leblanc, de l'homenatge a Enric Granados al teatre Principal o bé dels famosos premis de novel·la Urriza... Una abnegada dedicació de notari visual de la vida lleidatana i de les seus comarques que li ha valgut el reconeixement entusiasta com a Lleidatà Exemplar, l'any 1999. Carrer Major d'Esterri, 1974. (Reg. 1362) amb la natura ... amb la cultura ... amb les tradicions ... amb les persones ...des del 1933 •.>4^.' .. amb les valls d'Àneu ''la Caixa' Patronat de Turisme. Diputació de Lleida www.Ueidatur.es tel. 902 10 11 10 Lny dC 1 ccotunsmc -i