Butll. Inst. Cat . Hi.st. Nat., 62: 77-108. 1994 GEA, FLORA ET FAUNA Estudi faunistic i ecologic dels Coleopters Crisomelids de la Vall d'Aran Eduard Petitpierre i Vall*

Rebut: mart; 1994

Resum Abstract

La fall d'Aran (('atalunya), als Pirineus centrals Faunistic and ecological study of the Vail d'Espanva, a pesar de la seva petita area geografi- d'Aran Coleoptera Chrysomelidae ca daproximadament 600 km , mostra una alta ri- quesa en especies de ('hrysomelidae amb 139 (138) taxons. Setze especies de la fauna iberica The valley of Aran (Catalonia), in the central son representades exclusivament en aquesta vall i Pyrenees of Spain, in spite of its small geographic haurien d'esser protegides especialment. area, roughly 600 km2, shows a high richness in Aquestes especies, flies 3 5 de rares i vulnerables, species of Chrysomelidae with 139 (138) taxa. constituirien uns 50 elements que podrien utilit- Sixteen species of the Iberian fauna are exclusively zar-se com a indicadors ecologies per controlar recorded in this valley and should be especially pro- els possibles canvis ambientals a la Vall. La major tected. These species plus 35 rare and endangered part de la fauna de crisomelids de I'Aran es for- ones, may provide some 50 elements that can be mada per elements paleartico-eurasiatico-euro- used as ecological indicators for monitoring the pos- pens i endentismes (90%), al contrari d'altres sis- sible environmental changes in the valley. Most of tenics muntanyencs iberics on els elements sud- this chrysomelid fauna of Aran is composed of europeus-mediterranis son predominants. Entre Palaearctic-Euroasiatic-European and endemic ele- 1'ampli ventall de plantes-hoste seleccionades ments (90%) contrary to other checked Iberian pels crisomelids de l'Aran, les Salicaceae (princi- mountainous ranges where the South European- palment els salzes) forneixen aliment i refugi per Mediterranean elements are predominant. Among al nombre mes alt d'especies (34), seguides per the wide range of host-plants selected by the chry- les Asteraceae (21), Brassicaceae (7) i Lamiaceae somelids of Aran, the Salicaceae (mainly willows), (6). supply feeding for the highest number of species (34), followed by the Asteraceae (21), Brassicaceae (7), and Lamiaceae (6).

MOTS (LAU: Fauna, Ecologia, Coleopters, KEYWORDS: Fauna, Ecology, Coleoptera, Crisomelids, Vall d'Aran, Pirineus. Chrysomelidae, Vall d'Aran, Pyrenees.

* Lab. de Genetica, Dept. de Biologia Ambiental, I niversitat de les Illes Baleaus, 07071 Palma de Mallorca

77 GE.A, FLORA ET FAUNA

Resumen Geografia Comarcal de Catalunya» , volum 16, 1984). Estudio faunistico y ecologico de los A partir dels anys 1960, la Vall d'Aran ha Coleopteros Crisomelidos del Valle de trencat el seu aillament secular per iniciar un Aran periode de forta expansio turistica, centrat en la construccio de moltes segones residen- El Valle de Aran (Cataluna), en los Pirineos cies i en el desenvolupament de les instal•la- Centrales de Espana, a pesar de su pequena area cions d'esqui, aquestes darreres a Vaqueira- geografica, aproximadamente unos 600 km2, mues- Beret, fonamentalment. L'impacte ecologic tra una gran riqueza de especies de Crisomelidos urbanitza- con 139 (138) taxones. Dieciseis especies de la fau- que s'hagi pogut derivar de les na iberica estan representadas exclusivamente en cions i instal•lacions esportives no s'ha ava- este valle y deberian estar especialmente protegi- luat acuradament, pero cal fer-ho si volem das. Estas especies, ademas de otras 35 conside- coneixer 1'estat dels afers i prendre possi- radas raras y vulnerables, constituirian un total de bles mesures preventives. FOLCH I GuILLEN 50 elementos que podrian utilizarse como indicado- res ecologicos para controlar los posibles cambios (1988) a la segona edicio del llibre Natura, ambientales del valle. La mayor parte de la fauna de us o abiis inclou la Vall d'Aran dins de les Crisomelidos de este valle esta formada por ele- zones amenacades o conflictives>> (pags. mentos paled rtico-euroasiatico-europeos y ende- 478-481) i destaca diferents perills que ame- mismos (90%), al contrario de otros sistemas mon- proliferacio tanosos ibericos donde los elementos sudeuropeo- nacen 1'esdevenidor de 1'Aran: la mediterraneos son predominantes. Entre el amplio d'instal•lacions turistiques i d'esports d'hi- abanico de plantas huespedes seleccionadas por vern, 1'explotaci6 forestal cap un benefici los Crisomelidos del valle, son las Salicaceae (prin- immediat maxim, i la instal•lacio de fabri- cipalmente los sauces) las que proporcionan ali- ques que poden malmetre completament el mento y refugio a la mayoria de especies (34), se- guidas por [as Asteraceae (21), Brassicaceae (7) y fons de la vall. Lamiaceae (6). L'alta valua ecologica de la Vall d'Aran com a comarca d'una riquesa de vegetacio i PALABRAS CLAVE: Fauna, Ecologia, de paisatge de primer ordre, ens ha espero- Coleopteros, Crisomelidos, Valle de Aran, nat a emprendre el present treball amb 1'ob- Pirineos. jectiu d'aprofundir en el seu coneixement biologic, a fi que aquesta petita contribucio, juntament amb d'altres que puguin anar-se acumulant en el futur, ens ajudin a valorar i Introduccio estimar els nostres recursos naturals i els de la Vall d'Aran, en particular. La Vall d'Aran es la comarca situada a Per dur a terme aquest estudi biologic i 1'extrem mes nord-occidental de Catalunya, ecologic a la Vall d'Aran hem triat com a Tunica dels Pirineus catalans i de tot l'Estat grup faunistic els coleopters crisomelids espanyol al vessant nord o atlantic de la ser- (Chrysomelidae), perque aquesta familia ralada. Aquestes caracteristiques geografi- d'escarabats ens es bastant ben coneguda i ques fan de la Vall d'Aran una regio d'alt in- estem realitzant el seu cataleg a Catalunya teres tant biologic com paisatgistic, perque, (PETITPIERRE, 1980, 1983, 1988). Moltes de en pertanyer a la zona axial pirinenca aboca- les especies de crisomelids poden esser con- da al vessant septentrional, to un clima i una siderades bons indicadors ecologics perque vegetacio que difereixen notablement dels en alimentar-se, molt comunament, sobre de la resta de Catalunya (vegeu «Gran grups definits de plantes fanerogames, les al-

78 teracions mediambientals que afecten aques- ment tots els alticins, no es gens senzill per- tes plantes-hoste actuen d'una manera que molt sovint resten desapercebudes. primaria sobre els insectes (excepte sovint Les dades faunistiques i ecologiques de aquLells que son plagues). La desaparicio crisomelids aranesos corresponen a cam- d'especies de crisomelids pot constituir un panyes dutes a terme els anys 1967-1971 senyal d'alarma si volem mantenir els valuo- (Timnarcha spp.), 1974 i 1976 ( sos ecosistemes aranesos i, mes en general, spp. i Timarcha spp.), i sobretot les campa- el paisatge vegetal tan caracteristic d'aques- nyes recents dels anys 1990, 1991, 1992 i ta comarca. 1993. Les campanyes dels anys 60 i 70 foren Aixi, els principals objectius que prete- molt polaritzades cap a la recol•leccio nem assolir en el present treball son: a) ela- d'especies lapidicoles, essencialment de la boracio del llistat d'especies araneses de cri- subfamilia Chrysomelinae, per aquest motiu, somelids, b) categories biogeografiques i la representacio en especies de mida petita, ecologiques d'aquestes especies, c) valora- capturables quasi unicament emprant la ma- cio d'aquelles entitats mes representatives nega de caca, fou realment molt escassa en de la fauna de la Vall d'Aran, d) analisi quan- totes elles. Per contra, les campanyes re- titariva de la diversitat especifica i, e) esti- cents dels 90 s'han basat en captures realit- mations dels possibles efectes d'impacte zades, generalment, amb la manega de caca, ambiental. i gracies a elles hem aconseguit augmentar, d'una manera molt substancial, el tens d'especies de la comarca, en gran part fruit Material i Metodes de les nostres captures personals (P.). Les localitats prospectades per nosaltres, Una bona part de les captures de crisome- les seves altituds, els municipis i les subco- lids per al present treball, s'han efectuat ma- marques araneses a que pertanyen, son els nualment, cercant-los davall de pedres, al indicats a continuacio (taula 1) i il•lustrats en peu de plantes, o quan caminaven pel sol, el mapa de la fig. 1. 11em procurat incloure peril la majoria de les especies de mida peti- un nombre aproximadament semblant de ta (molts Cryptocephalinae i quasi tots els punts de mostreig per a cadascuna de les Alticinae i Cassidinae), foren capturats mit- tres subcomarques en que podem dividir la janSant una manega de caca amb la qual co- Vall d'Aran, a fi d'aconseguir un equilibri en pejarem arbres, arbusts i plantes herbacies. la tasca de valoracio faunistica i ecol6gica L'us indiscriminat de la manega de caca a dels crisomelids aranesos. prats to 1'inconvenient que no permet d'iden- tificar les plantes-hoste de les especies cap- turades. Per aix0 es molt util realitzar una observacio visual acurada de la vegetacio, Resultats abanas d'emprar la manega de caca, per trac- tar de descobrir-hi exemplars de crisomelids 1. Llistat d'especies i distribucio dins la alimentant-se damunt de plantes definides, Vall d'Aran identificades in situ o mes tard al laboratori. Aquesta observacio no crea grans problemes ORSODACNINAE quan es tracta d'especies de mida mitjana o cerasi (Linnaeus, 1758) gran (4-14 mm), perO en les de mida petita Vall de Varrados (J. & E. Vives) 1-VII-1989, (menys de 4 mm), com passa amb practica- 10 ex .; Artiga de Lin (P.) 13-VI-1990, 6 ex.;

79 GEA, FLORA ET FAUNA

TAI'I.A. I. Punts principals de mostreig dels crisomelids aranesos. «Vall d'Aran ' Chrysomelidae . Main ponits of sampling

Snbroniarra Localitats .1llitzuls Moiticipis o contarca

(1) Estany de St. Gerber 2230 in Esterri d'Aneu Pallars (2) Port de la Bonaigua 2072 m Salardu Alt Aran (3) Aigiiestortes de TredOs 1820 in Salardu Alt Aran (4) Vall d'Aiguamog 1600-1750 m Salardu Alt Aran (5) Estany de LOssa- Circ de Colonters 1900-2200 in Salardu Alt Aran (6) Valarties 1200-1400 in Salardu Alt Aran (7) Bagergue 1419 in Salardu Alt Aran (8) Vall d'Unhola 1500-1600 in Salardu Alt Aran (9) Montgarri 1645 in Salardu Alt Aran (10) Hospital de Vielha (boca sud del ttinel) 1650 m Vielha-Mig Aran Mig Aran (11) Vielha 974 m Vielha-Mig Aran Mig Aran (12) Es Bordes 850-950 in Es Bordes Mig Aran (13) Artiga de Lin 1250-1350 in Es Bordes Mig Aran (14) Guells d'Eth Joeu- Pla de 1'Artiga- Pla Esquerra d'Artiga 1400-1600 in Vielha-Mig Aran Mig Aran (15) Vall de Varrados 1000-1100 in Vielha-Mig Aran Mig Aran (16) Pla de Cubeishic- Artiga de Varrados 1400-1500 in Vielha-Mig Aran Mig Aran (17) Bossost 710 m Bossost Baix Aran (18) Portillo de Bossost: Quarter 1150 in Bossost Baix Aran (19) Portillo de Bossost 1293 m Bossost Baix Aran (20) Vall de Toran 900-1100 in Canejan Baix Aran (21) St. Joan de Toran 1250-1400 in Canejan Baix Aran (22) Les 620 m Les Baix Aran (23) Bausen 945 in Bausen Baix Aran

Portillo de Bossost: Quarter (P.) 22-VI-91, Corologia : Te una distribucio general euro- 25 ex. pea, sense colonitzar el sud. A Catalunya Corologia: Especie de distribucio eurasiati- tambe es coneix de Queralbs (Ripolles, ca que no era citada de Catalunya ni Girona) com indica PETITPIERRE (1983), i d'Espanya. no sembla ultrapassar els Pirineus. Trofisme : Els adults son polinivors sobre Trofisme : S'alimenta de fulles de pollancres Hors de compostes, d'umbel•liferes i de (Populus spp., Salicaceae) tant en fase C7rataegus. larvaria corn adulta.

ZEUGOPHORINAE DONACIINAE Zeugophorra flavicollis (Marsham, 1802) Plateumat-is consimilis (Schrank, 1781) Salardu (MZB) Artiga de Lin (P.) 13-VI-1990, 18 ex.; (P.) 23-

80 FRANCA

FRANCA

ALTA RIBAGORCA

Fs;. 1. Punts principals de mostreig de crisomelids a la ,,Vall d'Aram" Chrysomelidae. S^ - 'ints. Vall d'Aran. 1: Estany de Sant Gerber; 2: Port de la Bonaigua; 3: Aigiiestortes de Tredos; 4: Vall d'Aiguamog; 5: Estany de Lossa-Circ de Colomers; 6: VaLe-ties; 7: Bagergue; 8: Vall d'Unhola; 9: Montgarri; 10: Hospital de Vielha; 11: Vielha; 12: Es Bordes; 13: Artiga de Lin; 14: Guells d'Eth Joeu; 15: Vall de Varrados; 16: Pla de Cubeishic-Artiga de Varrados; 17: Bossost; 18: Port.116 de Bossost-Quarter; 19: Portillo de Bossost; 20: Vall de Toran; 21: Sant Joan de Toran; 22: Les; 23: Bausen, Els eixos viaris majors son indicats al mapa.

VI-1991, 18 ex.; Portillo de Bossost: Trofisme : L'hem trobada sobre Carc.A - Quarter (P) 22-VI-1991, 1 ex. (Cyperaceae), pero tambe pot nodrir-se Corologia : Centreuropea. Coneguda del segons WARCHALOWSKI (1985a) d'altres Pirineu d'Osca i del Sistema Iberic plantes semiaquatiques com Caltha pa- (BA(,UENA, 1960; PETITPIERRE, 1983), no lustris (Ranunculaceae) i Juncus a.rti,cu- era citada encara a Catalunya. latus (Juncaceae).

81 GEA, FLORA ET FAUNA

Plateumaris discolor (Panzer, 1795) CLYTRINAE Bossost (leg J. & E. Vives) 13-VI-1989, 1 ex. Clytra quadripunctata (Linnaeus, 1758) Corologia: Es d'Ambit geografic europeu i Pla de I'Artiga (P.) 1-VI-1974, 1 ex.; (P.) 23-VI- era coneguda de diverses regions espa- 1976, 6 ex.; (P.) 13- VI-1990, 1 ex.; Pla de nyoles pero no de Catalunya (BAGUENA, Cubeishic (P.) 28-VI-1976, 1 ex.; Artiga de 1960; WARCHALOwsKI, 1985a), BOURDONNE Varrados (P.) 12-VI-1990, 1 ex.; Les (P.) & DOGUET (1986) la citen dels Pirineus 22-VI-1991, 3 ex.; Montgarri (P.) 23-VI- centrals (Ariege) i Orientals francesos. 1991, 1 ex.; Portillo de Bossost: Quarter Trofisme : Sobre Eriophorum i Carex (P.) 11-VII-1992, i ex.; (P.) 8-VII-1993, 1 (Cyperaceae). ex.; Vall d'Unhola (P.) 7-VII-1993, 1 ex.; Bausen (P.) 8-VII-1993, 1 ex. Plateumaris sericea (Linnaeus, 1761) Corologia : Eurosiberiana. Es distribuida Aigiiestortes de Tredos (P.) 23-VI-1991, 5 ex. per la meitat nord d'Espanya. La forma ti- Corologia : Eurasiatica. A Espanya es distri- pica habita els Pirineus centrals, a la resta bueix per la meitat septentrional i a del territori catala hi viu la ssp. puberula Catalunya es citada de bastants localitats Weise amb bastants citations (PETITPIE- (PETITPIERRE, 1983). RRE, 1983), corn tambe als Pirineus Trofisme : Viu sobre diverses plantes aquati- Orientals francesos (BOURDONNE & Do- ques (Carex, Sei.rpus, Spargavium, GUET, 1986). Alisma, entre d'altres). Nosaltres Them Trofisme : Sobre diversos arbres caducifo- capturat damunt de Carex spp. lis, principalment de les families (Cyperaceae). Fagaceae i Salicaceae. A la Vall d'Aran Them recol•lecatada sempre damunt de CRIOCERINAE salzes (Salix spp.). Lilioceris lilii (Scopoli, 1763) Coptocephala scopolina (Linnaeus, 1767) Pla de l'Artiga (P.) 15-VI-1969, 1 ex. Valarties (P.) 13-VIII-1991, 1 ex. Corologia : Distribucio paleartica. Es co- Corologia : Especie centre i sud-europea, neix de tot Espanya, pero la subspecie co- abundant sobretot a la meitat nord de la muna a la Peninsula es la ssp. laeviscula peninsula Iberica. BOURDONNE & VINCENT Weise mentre que a la Vall d'Aran hi viu la (1981) citen C. unifasciata de l'Ariege als forma tipica (PETITPIERRE, 1983). Pirineus centrals francesos, pero es pro- Trofisme : S'alimenta essencialment de liliA- bable que sigui C. scopolina. cies, amb certs casos d'al.lotrofisme so- Trofisme : Relativament polifaga sobre di- bre altres plantes corn solanacies. verses Asteraceae (Compostes). Oulera gallaeciana (Heyden, 1870) Labidostomis humeralis (Schneider, 1792) Artiga de Varrados (P.) 12-VI-1990, 1 ex. Artiga de Varrados (P.) 7-VII-1993, 33 ex. Corologia : Eurasiatica. A la peninsula Corologia : Centreuropea (WARCHALOWSKI, Iberica es distribuida per moltes arees 1985b), colonitza la meitat nord muntanyenques sobretot de la meitat sep- d'Espanya i no es rara a la Catalunya hu- tentrional (PETITPIERRE, 1983). mida (PETITPIERRE, 1983). seva alimentacio sobre gra- Trofisme : La es Trofisme : S'alimenta de fulles de roures minies (). (Quercus spp.) i salzes (Salix spp.). Els exemplars aranesos foren capturats sobre Salix bicolor.

82 Labidostomis longimana (Linnaeus, 1761) Les (P.) 22-VI-1991, 1 ex.; Montgarri (P.) S t. Joan de Toran (P.) 11-VIII-1991, 2 ex. 23-VI-1991, 2 ex.; Vall d'Aiguamog (P.) 23- Corologia: Colonitza la major part de la re- VI-1991, 1 ex.; Vall d'Unhola (P.) 7-VII- gio paleartica, des de Franca a Mongolia 1993, 1 ex. (WARCHALOWSKI, 1985b), a Catalunya es Corologia: Element europeu i nord-africa coneix tambe d'altres localitats del que es troba a les muntanyes, al sud de la Pirineu de Lleida, de Girona i d' seva area distributiva. No es rar a la pe- (PETITPIERRE, 1983). Viu, a mes a mes, als ninsula Iberica, particularment a la seva Pirineus francesos (BOURDONNE & Do- meitat septentrional. G UET, 1986). Trofisme : Tambe polifag sobre bastants ar- Trofisme : Els exemplars aranesos han estat bres i arbusts de fulla caduca (roures, sal- capturats sobre Salix caprea, pero a d'al- zes, arcs blancs, etc.). A la Vall d'Aran es- tires localitats pirinenques n'hem recollit sencialment sobre salzes (Salix spp., sobre Populus spp. (PETITPIERRE, 1983). Salicaceae), per exemple S. bicolor a I'Artiga de Varrados. Labidostomis lucida (Germar, 1823) Salardu (MZB), localitat ja esmentada per Smaragdina aur-ita (Linnaeus, 1767) nosaltres en un treball precedent (PETIT- Bausen (P.) 8-VII-1993, 1 ex. PIERRE, 1983). Corologia : Eurosiberiana, es una especie Corologia : Europea (WARCHALOWSKI, rara i localitzada a Catalunya que no s'ha- 1985b), quasi limitada als Pirineus pel que via trobat encara al Pirineu (PETITPIERRE, fa referencia a Catalunya (PETITPIERRE, 1983). 1983). Trofisme : Viu sobre diversos arbres caduci- Trofisme: Desconegut a la Vall d'Aran, so- folis. L'exemplar aranes fou capturat prop bre Quercus (Fagaceae) i Rumex de verns (Alnus glutinosa). (Polygonaceae) a altres localitats del Smaragdina concolor (Fabricius, 1793) Principat. Es Bordes (P.) 15-VI-1969, 3 ex.; Pla de Labidostomis tridentate (Linnaeus, 1758) I'Artiga (P.) 16-VI-1990, 3 ex.; Vall de Pla de I'Artiga (P.) 27-VI-1976, 1 ex.; Pla de Varrados (P.) 12-VI-1990, 14 ex.; Cubeishic (P.) 28-VI-1976, 3 ex.; Artiga de Montgarri (P.) 23-VI- 1991, 2 ex.; Portillo Varrados (P.) 12-VI-1990, 3 ex.; (P.) 22-VI- de Bossost (P.) 22-VI-1991, 11 ex. 1991, 4 ex. Corologia : Centre d'Europa i a zones mun- Corologia : Paleartica (WARCHALOWSKI, tanyenques del sud d'Europa. A Espanya 1985b), a Catalunya coneguda del Pirineu la seva area geografica ocupa principal- i del Pre-pirineu (PETITPIERRE, 1983). ment la meitat nord (PETITPIERRE, 1983). Trofisme: A la Vall d'Aran Them capturada Trofisme : Bastant polifaga sobre distints ar- sobre Salix caprea i S. bicolor bres o arbusts caducifolis. A la Vall (Salicaceae), CAILLOL (1914) la cita d'al- d'Aran, Them capturada sobre salzes tres arbres caducifolis a Provenca. (Salix spp., Salicaceae).

Smaragdina affinis (Iiliger, 1794) Smaragdinafavicollis (Charpentier, 1825) Vall de Varrados (P.) 26-VI-1976, 1 ex.; Pla Pla de I'Artiga (P.) 27-VI-1976, 18 ex.; (P.) die Cubeishic (P.) 28-VI- 1976, 1 ex.; Artiga 8-VII-1993, 1 ex.; Pla d'Esquerra de I'Artiga de Varrados (P.) 12-VI-1990, 55 ex.; (P.) (P.) 12-VIII-1991; Montgarri (P.) 23-VI- 22-VI- 1991, 38 ex.; (P.) 7-VII-1993, 10 ex.; 1991, 8 ex.

83 GEA, FLORA ET FAUNA

Corologia : Especie de distribucio preva- Corologia : Centreuropa, PETITPIERRE lentment nord i centreuropea. A (1983) assenyala aquesta especie com a Catalunya, i tambe a tot Espanya, nomes nova per Catalunya i per Espanya. es coneix de la Vall d'Aran (PETITPIERRE, Trofisme : Desconegut a la Vall d'Aran, BUR- 1983). LINI (1955) indica aquesta especie de com- Trofisme : Tambe polifaga sobre diversos postes. L'exemplar capturat per nosaltres arbres i arbusts caducifolis. A la Vall ho fou amb la manega en un prat de dalla. d'Aran (Pla de 1'Artiga) Them recol.lecta- da sobre avellaners (Corylus avellana). Cryptocephalus bilineatus (Linnaeus, 1767) Artiga de Varrados (P.) 12-VI-1990, 4 ex.; St. Joan de Toran (P.) 11- VIII-1991, 4 ex. Smaragdina salicina (Scopoli, 1763) Corologia: Europa central i meridional, no Les (P.) 2-VI-1968, 1 ex.; El Portillo de es rar a la meitat nord de Catalunya i Bossost: Quarter (P.) 22-VI-1991, 2 ex.; d'Espanya (PETITPIERRE, 1980). (P.) 8-VII-1993, 5 ex. Trofisme : Desconegut a la Vall d'Aran. S'ha Corologia : Eurosiberiana. A Catalunya es citat sobre Leucanthemum, i Statice restringida al Pirineu i Pre-pirineu. (Asteraceae) per BURLINI (1955). Trofisme : Sobre Salix i Grataegus spp., a la Vall d'Aran els pots exemplars varen es- Cryptoeephalus flavipes Fabricius, 1781 ser recol.lectats sobre Salix caprea. Es Bordes (P.) 15-VI-1969, 1 ex.; Les (P.) 22-VI-1991, 2 ex.; Vall d'Aiguamog (P.) 23- CRYPTOCEPHALINAE VI-1991, 1 ex.; Portillo de Bossost: Quarter Cryptocephalus aureolus Suffrian, 1847 (P.) 8- VII-1993, 1 ex. Vall de Varrados (P.) 28-VI-1976, 5 ex.; 12- Corologia : Eurosiberiana, del Pirineu i Pre- VI-1990, 7 ex.; Pla de l'Artiga (P.) 1-VI- pirineu a Catalunya (PETITPIERRE, 1980). 1968, 1 ex.; (P.) 12-VI-1990, 3 ex.; (P.) 8- Trofisme : Sobre salzes (Salix spp., VII-1993, 1 ex.; Artiga de Varrados (P.) 22- Salicaceae) a la Vall d'Aran, pero tambe VI-1991, 1 ex.; (P.) 7-VII-1993, 1 ex.; Les sobre altres arbres i arbusts a les altres lo- (P.) 23-VI-1991, 1 ex.; Montgarri (P.) 23-VI- calitats catalanes. 1991, 4 ex.; Vall d'Aiguamog (P.) 23-VI- 1991, 2 ex.; Valarties (P.) 13-VIII-1991, 1 Cryptocephalusfulvus Goeze, 1777 Valarties (P.) 13-VIII-1991, ex.; Portillo de Bossost: Quarter (P.) 11- 2 ex.; Vielha (P.) 3-VIII-1991, 1 VII-1992, 1 ex.; (P.) 8-VII-1993, 1 ex.; Vall ex. Corologia de Toran (P.) 11-VII-1992, 1 ex. : Europa central i meridional, molt comuna Corologia: Europea, i de la meitat septen- al nostre pals. Trofisme : Desconegut trional iberica. Es frequent a les munta- a la Vall d'Aran, pro- bablement amb nyes del Principat pero no Them trobada una polifagia palesa se- gons indiquen pel sud (PETITPIERRE, 1980). diversos autors (vegeu BURLINI, 1955). Trofisme: Sobre flors grogues de compos- tes corn a la resta de Catalunya. Cryptocephalus hypochoeridis (Linnaeus, 1758) Cryptocephalus biguttatus (Scopoli, 1763) Vall de Varrados (P.) 28-VI-1976,4 ex.; (P.) Mig Aran (T. Yelamos) 21-VII-1974, 1 ex.; 12-VI-1990, 1 ex.; Artiga de Lin (P.) 13-VI- Portillo de Bossost: Quater (P.) 8-VII- 1990, 2 ex.; Pla de l'Artiga (P.) 1-VI-1968, 1 1993, 1 ex. ex.; Les (P.) 22-VI-1991, 1 ex.; Portillo de

84 Bossost (P.) 22-VI-1991, 1 ex.; (P.) 11-VII- Corologia : Eurosiberiana, estesa per tota la 1992, 1 ex.; (P.) 8-VII-1993, 15 ex.; peninsula Iberica (PETITPIERRE, 1980). Valarties (P.) 13-VIII-1991, 4 ex.; St. Joan Trofisme : Sobre els Hypericum spp. de Toran (P.) 11-VIII-1991, 1 ex.; Vall de (Hypericaceae). Toran (P.) 11-VII-1992, 3 ex.; Val d'Unhola Cryptocephalus nitidulus Fabricius, 1787 (P.) 7-VII-1993, 8 ex.; Bausen (P.) 8-VII- Pla de l'Artiga (P.) 8-VII-1993, ex.; 1993, 1 ex. 3 Portillo de Bossost: Quarter (P.) 8-VII- Corologia: Eurosiberiana, comuna per to- 1993, 1 ex. tes les muntanyes catalanes i espanyoles. Corologia : Eurosiberiana, nomes era cone- Trofisme: Tambe, com l'anterior, sobre guda d'una altra localitat del flors grogues de compostes. Pirineu ca- tala (PETITPIERRE, 1980). Trofisme : Sobre bedolls (Betula sp.) i po- Cryptocephalus labiatus (Linnaeus, 1761) llancres (Populus sp.) a la Vall d'Aran. Pla de Cubeishic (P.) 28-VI-1976, 3 ex.; Artiga de Varrados (P.) 12-VI-1990, 1 ex.; Cryptocephalus nitidus (Linnaeus, 1758) (P.) 7-VII-1993, 3 ex.; Pla de l'Artiga (P.) Vall de Toran (P.) 11-VII-1992, 1 ex.; 27-VI-1976, 3 ex.; (P.) 8-VII-1993, 6 ex.; Pla Portill6 de Bossost: Quarter (P.) 8-VII- d'Esquerra de l'Artiga (P.) 12-VIII-1991, 1 1993, 1 ex. ex.; Les (P.) 22-VI-1991, 1 ex.; St. Joan de Corologia : Europea septentrional i central Toran (P.) 11-VIII-1991, 1 ex.; Portillo de (BuRLINI, 1955). A Catalunya esta limitada Bossost: Quarter (P.) 8-VII-1993, 1 ex. al Pirineu i es una especie molt rara. Corologia : Eurosiberiana, a Espanya s'es- Trofisme: Sobre Salix caprea (Salicaceae) ten pel nord de Catalunya i el Pais Basc a la Vall d'Aran. (CODINA PADILLA, 1963; PETITPIERRE, Cryptocephalus 1980). ocellatus Drapiez, 1819 Artiga de Lin (P.) 13-VI-1990, 32 ex.; Les Trofisme : Tambe sobre salzes (Salix spp., (P.) 22-VI-1991, 2 ex.; Vall d'Aiguamog (P.) Salicaceae) pero, a mes a mes, sobre 23-VI-1991, 2 ex.; Valarties (P.) 13-VIII- Betula spp. (Betulaceae) a la Vall d'Aran. 1991, 14 ex.; St. Joan de Toran (P.) 11-VIH- 1991, 4 ex.; Vall d'Unhola (P.) 7-VII- 1993, Cryptocephalus marginellus Oliver, 1791 3 ex. Vall de Varrados (P.) 12-VI-1990, 1 ex. Corologia : Europa central i meridional. Corologia: Colonitza l'Europa central i me- Tambe es coneix de tot Catalunya i la res- ridlional, i es coneguda de moltes locali- ta d'Espanya. tats catalanes a la meitat nord del Trofisme : Pr:Lncipat (PETITPIERRE, 1980). Sobre diverses especies de salzes (Salix spp., Salicaceae). Trofisme: Sobre la godua (Cytisus scopa- rius, Fabaceae). Cryptocephalus octopunctatus (Scopoli, 1763) Cryptocephalus moraei (Linnaeus, 1758) Vall de Varrados (P.) 2-VI-1974, 1 ex.; (T. Arros ( P.) 15-VI - 1969, 1 ex.; Vall de Yelamos) 27-VII-1982, 1 ex.; (P.) 12-VI- Varrados (P.) 27-VI-1976, 1 ex.; Artiga de 1990, 6 ex.; Es Bordes (P.) 15-VI-1969, 1 Lin (P.) 13-VI - 1990 , 1 ex.; Portillo de ex.; Pla de Cubeishic (P.) 29-VI-1976, 1 Bossost: Quarter (P.) 22-VI- 1991 , 1 ex.; St. ex.; Artiga de Varrados (P.) 22-VI-1991, 5 Joan de Toran (P.) 11-VIII - 1991, 2 ex.; ex.; (P.) 7-VII-1993, 2 ex.; Les (P.) 22-VI- Vielha (P.) 6-VII-1993, 1 ex. 1991, 3 ex.; Pla d'Esquerra de 1'Artiga (P.)

85 GEA, FLORA ET FAUNA

12-VIII-1991, 1 ex.; Pla de I'Artiga (P.) 8- ticular. VII-1993, 2 ex.; Vall de Toran (P.) 11-VII- Trofisme : Sobre l'Orenga, Oryganum vul- 1992, 1 ex.; Vall d'Unhola (P.) 7-VII- 1993, gare (Lamiaceae). 2 ex.; Salardu (MZB) a PETITPIERRE Cryptocephalus quadripunctatus Olivier, (1980). Tambe viu a l'Ariege, al Pirineu 1791 frances (BOURDONNE & VICENT, 1981). Pla de I'Artiga (P.) 27-VI-1976, 1 ex. Corologia : Nord i centre d'Europa, quasi li- Corologia : Centre i Sud d'Europa. mitada al Pirineu pel que fa referencia a Abundant per tot Catalunya excepte a les Catalunya (PETITPIERRE, 1980). zones baixes (PETITPIERRE, 1980). Citat Trofisme: L'hem trobada generalment so- per BOURDONNE & DOGUET (1986) dels bre Salix spp. (Salicaceae), pero tambe Pirineus Orientals francesos. sobre Betula sp. (Betulaceae) i Rosa sp. Trofisme : Desconegut a la Vall d'Aran, (Rosaceae). sobre Quercus spp. a la resta del Principat Cryptocephalus paryvulus Muller, 1776 (PETITPIERRE, 1980). Vall de Varrados (P.) 12-VI-1990, 1 ex.; St. Cryptocephalus rufipes Goeze, 1777 Joan de Toran (P.) 11-Vlll- 1991, 1 ex. PE- Vall de Varrados (P.) 12-VI-1990, 1 ex. TITPIERRE (1980) el cita tambe de Corologia : Europa central i meridional, Bericauba (MZB). arribant tambe al Marroc. Comuna a tota Corologia : Eurosiberiana, a Catalunya es la peninsula Iberica. coneix de molt poques localitats. Trofisme : Sobre Salix caprea a la Vall Trofisme : Sobre Salix caprea (Salicaceae) d'Aran, i tot tipus de salzes (Salicaceae) a a la Vall d'Aran. altres indrets de Catalunya. Cryptocephalus primarius Harold, 1872 Cryptocephalus sexpunctatus (Linnaeus, Hospital de Vielha (boca sud tunel) (P.) 1758) 18-VII-1968, 1 ex.; Pla de Cubeishic (P.) Pla de I'Artiga (P.) 27-VI-1976, 2 ex.; (P.) 28-VI-1976, 1 ex.; Port de la Bonaigua (P.) 12-VI-1990, 1 ex. 12-VI-1990, 1 ex. Corologia : Europa central i septentrional. Corologia : Tot Europa, quasi sempre limi- Aquesta es Tunica citacio catalana i es- tat a les muntanyes, a la part meridional, i panyola de l'especie, que ja era coneguda relativament frequent a Catalunya (PETIT- de diverses localitats dels Pirineus france- PIERRE, 1980); BOURDONNE & VICENT SOS (BOURDONNE & VINCENT, 1981). (1981) i BOURDONNE & DOGUET (1986) el Trofisme: Sobre Salix caprea (Salicaceae). citen de l'Ariege i dels Pirineus Orientals, al vessant frances del Pirineu. Cryptocephalus violaceus Laicharting, 1781 Trofisme : Al Pla de Cubeishic (Vail d'Aran) Artiga de Varrados (P.) 7-VII-1993, 3 ex.; damunt Salix aurita, a la resta del Vall d'Unhola (P.) 7-VII- 1993, 1 ex. Principat sobre Quercus spp. (PETITPIER- Corologia: Europea, es frequent a la meitat RE, 1980). septentrional de la peninsula Iberica, i no es rara per quasi tot Catalunya. Cryptocephalus pygmaeus Fabricius, 1792 Trofisme : Sobre flors grogues de Vielha (P.) 13-VIII-1991, 2 ex.; St. Joan de Asteraceae (Compostes). Toran (P.) 11-VIII-1991, 4 ex. Corologia : Europa central i meridional, co- Cryptocephalus vittatus Fabricius, 1775 muna per a Espanya i a Catalunya en par- Pla de I'Artiga (P.) 19-VII-1968, 1 ex.; (P.)

86 2'7-VI-1976, 1 ex.; Artiga de Lin (P.) 13-VI- RE, 1980). 1990, 1 ex.; Vall de Varrados (P.) 12-VI- Trofisme : Desconegut a la Vall d'Aran, com 1990, 1 ex.; Pla d'Esquerra de l'Artiga (P.) tamb6 a la resta d'Espanya (BURLINI, 12-VIII-1991, 1 ex.; Vall d'Unhola (J. Vlves) 1968). 7-VII-1993, 1 ex. PETITPIERRE (1980) 1'es- menta tamb6 del Circ de Colomers (MZB) EUMOLPINAE i de Vielha (J. Vives). Bromius obscurus (Linnaeus, 1758) Corologia: Europa central i meridional, res- Giiells d'Eth Joeu (P.) 12-VI-1990, 11 ex.; tringit al Pirineu a Catalunya (PETITPIER- Artiga de Varrados (P.) 22- VI-1991, 1 ex.; RE, 1980). Vall de Varrados (P.) 7-VII-1993, 3 ex.; Vail Trofisme: Desconegut a la Vall d'Aran, se- del riu Nere (P.) 9-VII-1993, 1 ex. A mes a gons diversos autors sobre les Asteraceae mes, PETITPIERRE (1983) la cita del Circ de Le_ucanthemum i Chrysanthemum, i Colomers (T. Yelamos). Fabaceae del genere Cytisus (BURLINI, Corologia : Paleartica i Neartica. L'hem vis- 1955). ta tamb6 a d'altres localitats de la meitat Pachybrachis hieroglyphicus (Laicharting, nord peninsular. 1781) Trofisme : Sobre Epilobium angustifolium Valarties (P.) 13-VIII-1991, 1 ex., BURLINI (Onagraceae) a la Vall d'Aran, planta-hos- (1968) tambe la cita de la Vall d'Aran sen- te ja citada per aquesta especie. se precisar la localitat. Corologia: D'ambit europeu i nord-africa, CHRYSOMELINAE es una especie comuna a tota la peninsula Chrysolina brunsvicensis (Gravenhorst, Iberica i tamb6 a Catalunya en particular 1807) (PETITPIERRE, 1980). St. Joan de Toran (P.) 11-VIII-1991, 1 ex. Trofisme : Tant a la Vall d'Aran com a la res- Corologia : Europa Occidental i Central, des ta de Catalunya Them trobat sempre so- del sud d'Anglaterra a Polonia (WARCHA- bre sargues, Salix eleagnos (Salicaceae). LOWSKI, 1993). Ja es coneixia dels Pirineus Pachybrachis hippophaes Suffrian, 1848 centrals francesos (BoURDONNE & VIN- Valarties (P.) 13-VIII-1991, 5 ex.; Vall CENT, 1982), pero no havia estat mai citat d'Unhola (P.) 7-VII-1993, 19 ex. d'Espanya. Corologia : Es una especie de distribucio Trofisme : Sobre Hypericum spp. centreuropea que no sembla ultrapassar (llypericaceae). els Pirineus (BURLINI, 1968; PETITPIERRE, 1980). Chrysolina cerealis (Linnaeus, 1767) Vall de Varrados (J. Lencina) 29-V-1986, Trofisme : Com l'anterior, tamb6 sobre sar- 1 ex. gues, Salix eleagnos i S. fragilis. Corologia : Eurosiberiana, colonitza els Pachybrachis kraatzi Weise 1882 Pirineus i Pics d'Europa pel que fa re- Vielha (J. Vives) 17-VIII-1956, 1 ex., det. M. ferencia a Espanya. Comuna per als Burlini. Pirineus francesos (BOURDONNE & Do- Colorogia : Endemisme iberic (BURLINI, GUET, 1986). 1968), citat per 1'anterior autor de Lleida, Trofisme : S'alimenta de diferents especies corn ja assenyalarem en el cataleg dels de labiades encara que a la Vall d'Aran no Ciyptocephalinae de Catalunya (PETITPIER- coneixem quines.

87 GEA, FLORA ET FAUNA

Chrysolina fastuosa (Scopoli, 1763) plantaginacies (JOLIVET et at., 1986. Vall de Varrados (P.) 27-VI-1976, 7 ex.; Chrysolina marginata (Linnaeus, 1758) Artiga de Varrados (J. Lencina) 21-VII- Vall de Varrados, 12-VI-1990, 2 ex.; Vall 1979, 1 ex.; Pla de 1'Artiga (P.) 27-VI-1976, d'Aiguamog (P.) 23-VI-1991, 1 ex. 2 ex.; (P.) 13-VI- 1990; Portillo de Bossost: Corologia : Europa central i meridional. Es Quarter (P.) 11-VII-1992, 2 ex.; Montgarri coneix d'una desena de localitats catala- (P.) 23-VI-1991, 3 ex.; St. Joan de Toran nes i de tres del centre i sud iberic (PETIT- (P.) 11-VIII-1991, 4 ex.; Vall d'Unhola (P.) PIERRE, 1988), BOURDONNE & DoouET 7-VII-1993, 1 ex. (1986) la citen dels Pirineus Orientals Corologia : Eurosiberiana, es una especie francesos. bastant frequent a la Vall d'Aran i per qua- Trofisme : Es citada sobre diverses especies si tot el Pirineu. Tambe es comuna al ves- de compostes (JOLIVET & PETITPIERRE, sant frances (BOURDONNE & DU(.i1ET, 1976) malgrat que desconeguem la seva 1986). ecologia a la Vall d'Aran. Probablement Trofisme : L'hem trobada sobre Galeopsis sobre Achillea millefolium (Asteraceae) tetra hit (Laimiaceae). d'acord amb observations de BOURDONNE Cltrysolina geminata (Paykull, 1799) & DoGUET (1991) a d'altres indrets del Vall de Varrados (P.) 28-VI-1976, 1 ex.; Pirineu. Portillo de Bossost: Quarter (P.) 11-VII- Chrysolina quadrigemina (Suffrian, 1851) 1992, 1 ex.; (P.) 8-VII-1993, 1 ex. Vall de Varrados (P.) 28-VI-1976, 10 ex. Corologia: Nord i centre d'Europa, al nostre Corologia : Europa sud-occidental, illes pals restringida quasi al Pirineu tirreniques i nord d'Africa. L'hem vist tam- (PETITPIERRE, 1988). be d'altres localitats catalanes i de la resta Trofisme : Menja els Hypericum androsae- de 1'Estat espanyol. mum (Ilypericaceae) a la Vall d'Aran. Trofisme : Sobre els Hypericum spp. Chiysolina herbacea (Duftschmidt, 1825) (Hypericaceae) a la Vall d'Aran. Artiga de Lin 12-VI-1990, 1 ex. Chiysolina varians (Schaller, 1783) Corologia : Europa central i meridional, Artiga de Lin (P.) 13-VI-1990, 3 ex.; Pla de bastant comuna a la meitat nord de la pe- 1'Artiga (P.) 15-VI-1969, 1 ex.; Pla de ninsula Iberica i mes rara a la meitat sud. Cubeishic (P.) 28-VI-1976, 1 ex.; Portillo Trofisme : Sobre Mentha rotundifolia de Bossost: Quarter (P.) 22-VI-1991, 2 ex.; (Lamiaceae) a la Vall d'Aran, la seva plan- (P.) 11-VII-1992, 11 ex.; St. Joan de Toran ta-hoste mes habitual a d'altres flocs. (P.) 11-VIII-1991, 1 ex.; Vall de Toran (P.) 11-VII-1992, 1 ex. Chrysolina. latecincta (Demaison, 1896) Corologia : Europa central i septentrional; ssp. decipiens (Franz, 1938) introduida a l'oest del Canada. Quasi totes Port de la Bonaigua (P.) 22-IX-1968, 1 ex.; les citations catalanes pertanyen a la Vall (P.) 1-V-1974, 2 ex. d'Aran. Corologia : Esta distribuida pels sistemes Trofisme : Sobre Hypericum androsae- muntanyencs de quasi tot Europa, excep- mum (Hypericaceae) a la Vall d'Aran. te els mes meridionals (BOURDONNE & Do- GUET, 1991). Chrysolina vernalis (Brulle, 1836) Trofisme : Desconegut a la Vall d'Aran. ssp. pyrenaica (Dufour, 1843) L'especie es citada d'escrofulariacies i Port de la Bonaigua (P.) 18-VII-1968, 8 ex.;

88 (P.) 14-VI-1969, 4 ex.; (P.) 2-VI-1976, 2 ex.; Gastrophysa viridula (De Geer, 1775) (P.) 12-VI-1990, 2 ex.; Artiga de Lin (P.) 15- Aigiiestortes de Tredos (P.) 25-VI-1967,17 V1- 1990, 2 ex.; Pla de I'Artiga (P.) 16-VI- ex.; Pla de I'Artiga (P.) 27- VI-1976, 2 ex.; 1968, 1 ex.; (P.) 20-IX-1969, 1 ex.; Arros rodalies de 1'Estany de Toro (P.) 9-VII- (MZB). 1993, 29 ex. Corologia : Endemisme pirenaico-canta- Corologia: Eurosiberiana. No ultrapassa el bric. Pirineu cap al sud. Trofisme : Sobre Plantago spp. Trofisme : Sobre Rumex alpinus (Plantaginaceae), segons indiquen diver- (Polygonaceae). sos autors (PETITPIERRE, 1988; BOURDON- NE & DOGUET, 1991). Gonioctenafavicornis (Suffrian, 1851) Vall d'Aran (Cantonnet, 1968), sense pre- Chrysomela caprea (Fabricius, 1775) cisar localitat. Vail d'Aran (MZB) VII-1900, 2 ex., sense Corologia : Nord i centre d'Europa. No es indicar la localitat; Gtiells d'Eth Joeu (P.) coneix cap altre registre d'aquesta espe- 8-VII-1993, 1 ex. cie a Catalunya i a tot Espanya, caldria, Corologia : Eurosiberiana. Aquesta citacio doncs, confirmar-la. aranesa es Tunica per Espanya, com ja Trofisme: Desconegut a la Vall d'Aran, so- destacarem en un treball precedent (PE- bre Salix atrocinerea a Centreuropa TITPIERRE, 1988). (MOHR, 1966) i S. caprea a Franca (CAN- Trofisme: Sobre Salix caprea (Salicaceae). TONNET, 1968). Chi-gsomela populi (Linnaeus, 1758) Artiga de Lin (P.) 13-VI-1990, 1 ex.; Vall de Gonioctena linnaeana (Schrank, 1781) Varrados (P.) 12-VI-1990, 2 ex.; Artiga de Gtiells d'Eth Joeu (P.) 1-VII-1974, 2 ex.; Varrados (P.) 7-VII-1993, 9 ex.; Vall Vall de Varrados (P.) 12-VI- 1990, 1 ex.; d'Unhola (P.) 7- VII-1993, 1 ex. Artiga de Varrados (P.) 12-VI-1990, 118 Corologia : Paleartica. Frequent a tot ex.; (P.) 22-VI- 1991, 71 ex.; (P.) 7-VII-1993, Espanya, particularment a la meitat nord. 34 ex.; Vall de Toran (P.) 11-VII-1992; 3 ex. Trof%sme: S 'alimenta de Populus spp. i Corologia: Europa central i septentrional, Salix spp. (Salicaceae), a la Vall d'Aran cantabro-pirinenca al nostre pals i limita- l'hem trobada sobre el segon tipus de da a la Vall d'Aran a Catalunya. plantes. Trofisme : Sobre Salix bicolor (Salicaceae) a la Vall d'Aran. Cyrtonus dufouri Dufour, 1847 Port de la Bonaigua (P.) 22-IX-1968, 2 ex.; Gonioctena nivosa (Suffrian, 1851) (P.) 2-X-1971, 2 ex.; (P.) 11-IX-1974, 4 ex.; Pla de I'Artiga (P.) 2-VI-1974,2 ex.; (P.) 13- Pl.a de I'Artiga (P.) 10-IX-1974, 1 ex.; VI-1990, 1 ex. Vielha (MZB). Corologia: Pirineus i Alps. Localitzada tan Corologia : Endemisme cantabro-pirinenc. sols a la Vall d'Aran als Pirineus espanyols Citat recentment tambe de l'Ariege, als (PETITPIERRE, 1988) pero esmentada tam- Pirineus francesos (BOURDONNE & VIN- be poc abans dels Pirineus centrals fran- CENT, 1981). cesos (BOURDONNE & VINCENT, 1981). Trofisme: Desconegut, probablement sobre Trofisme : Menja Salix capre,, a la Vall Asteraceae com altres especies de d'Aran, i S. retusa als Alps , AANTONNET, Cyrtonus. 1968).

89 GEA, FLORA ET FAUNA

Gonioctena, olivacea (Forster, 1771) plaga. Les: Mont Casteret (P.) 11-VI-1992, 5 ex.; Linaeidea aenea (Linnaeus, 1758) Portillo de Bossost: Quarter (J. Vives in Vall de Toran (P.) 11-VII-1992, 3 ex.; coll. P.) 3 ex. Portillo de Bossost: Quarter (P.) 11-VII- Corologia: Europa i nord Africa, comuna 1992, 3 ex.; (P.) 8-VII-1993, 2 ex.; Bausen per bastants muntanyes espanyoles pero (P.) 8-VII-1993, 3 ex. limitada fins ara al Canigo (PETITPIERRE, Corologia: Eurosiberiana. Colonitza la mei- 1988) i a aquesta localitat de la Vall d'Aran tat nord de la peninsula Iberica i no es ra- pel que fa referencia a Catalunya. ra a la Catalunya humida (PETITPIERRE, Trofisme: Nomes sobre godua, Cytisus sco- 1988). Frequent als Pirineus francesos parius (Fabaceae). (BOURDONNE & DOGUET, 1986). Gonioctena quinquepunctata (Fabricius, Trofisme : Sobre Alnus glutinosa 1801) (Betulaceae) pertot arreu. Pla de I'Artiga (P.) 15-VI-1969, 1 ex.; (P.) Oreina alpestris (Schummel, 1844) 27-VI-1976, 15 ex.; (P.) 13-VI-1990, 8 ex.; Les (X. Palaus) VII-1965, 4 ex.; (P.) 15-VI- Artiga de Varrados (P.) 12-VI-1990, 26 ex.; 1969; Pla de I'Artiga (P.) 27-VI-1976, 2 ex.; (P.) 22-VI-1991, 6 ex.; Montgarri (P.) 2-VI- Vall d'Aiguamog (P.) 27-VI-1991, 1 ex. 1974, 11 ex. Corologia : Muntanyes de l'Europa central i Corologia : Eurosiberiana, restringida fins meridional. A Espanya es limitada al ara a la Vall d'Aran al Pirineu catala, enca- Pirineu i Sistema Cantabric. Abundant als ra que s'hauria de cercar pel Pallars. Ja Pirineus centrals i orientals de Franca era citada de 1'Ariege, als Pirineus france- (BOURDONNE & VINCENT, 1981). SOS (BOURDONNE & DOGUET, 1986). Trofisme : Sobre diverses especies Trofisme : Sobre d'Umbel.lfferes (Apiaceae). (Betulaceae). Oreina cacaliae (Schrank, 1785) Hydrothassa glabra (Herbst, 1783) Giiells d'Eth Joeu (P.) 1-VI-1974, 21 ex.; Salardu (MZB) Pla de I'Artiga (P.) 1-VI-1968, 2 ex.; Vall de Corologia: Eurosiberiana i nord-africana, Varrados (P.) 2-VI-1974, 1 ex.; Artiga de rara pero estesa sobretot per la meitat Varrados (P.) 12-VI-1990, 1 ex.; (P.) 7-VII- iberica septentrional (PETITPIERRE, 1988). 1993, 6 ex. Trofisme: Desconegut a la Vall d'Aran, Corologia: Muntanyes del centre, sud o sud- Caltha palustris i Ranunculus spp. est d'Europa, a Espanya es troba al (Ranunculaceae), son les seves plantes- Pirineu i Sistema Cantabric. hoste esmentades. Trofisme : Sobre Adenostyles alliariae (Asteraceae). Leptinotarsa decemlineata (Say, 1824) Les (P.) 22-VI-1991, 5 ex. Oreina ganglbaueri (Jakob, 1953) Corologia : Especie nord-americana intro- Pla de I'Artiga (P.) 1-VI-1968, 1 ex.; (P.) 27- duida a Europa en el present segle i que VI-1976, 15 ex.; (P.) 13- VI-1990, 41 ex.; Es s'ha estes per quasi tot el continent. Bordes (P.) 15-V-1969, 1 ex.; Vall de Trofisme : Els exemplars aranesos foren Varrados (P.) 28-VI-1976, 3 ex.; (P.) 24-VI- capturats en un camp de patateres, 1991, 1 ex.; Circ de Colomers (P.) 16- VIII- Solanum tuberosum (Solanaceae), la se- 1991, 1 ex.; Vall de Toran (P.) 11-VII-1992, va planta-hoste mes frequent, de la qual es 2 ex.

90 Corologia : Endemisme del Pirineu i Phratora vitellinae (Linnaeus, 1758) Sistema Cantabric. Frequent tambe al ves- Pla de Cubeishic (P.) 28-VI-1976, 1 ex.; sant frances dels Pirineus (BOURDONNE & Artiga de Varrados (P.) 12-VI- 1990, 33 ex.; VINCENT, 1981). (P.) 22-VI-1991, 11 ex.; (P.) 7-VII-1993, Trofisme : Sobre 16 ex. pyrenaicum (Apiaceae). Corologia : Eurosiberiana. A la peninsula Iberica tambe es coneix de Salamanca Oreina speciosissima (Scopoli, 1763) (CODINA PADILLA, 1960) i del nord de Pla de l'Artiga (P.) 1-VII-1974, 1 ex.; (P.) Portugal (OLIVEIRA, 1894). 27-VI-1976, 9 ex.; Estany de St. Gerber (P.) Trofisme : Sobre Salix bicolor a la Vall 14-VIII-1991, 7 ex., prop de la Vall d'Aran. d'Aran, i diverses especies de Salix i Corologia : Pirineus, Alps, Apenins, Carpats Populus (Salicaceae) a d'altres indrets. i Balcans. Coneguda tambe dels Pirineus francesos (BOURDONNE & DOGUET, 1986). Timarcha recticollis Fairmaire, 1861 Trofisme : Sobre Senecio pyrenaicus Port de la Bonaigua (P.) 1-VI-1968, 21 ex.; (Asteraceae) a la Vail d'Aran. (P.) 18-VII-1968, 3 ex.; (P.) 23-VIII-1968, 11 ex.; (P.) 22-IX-1968, 9 ex.; (P.) 14-VI-1969, Oreina splendidula (Fairmaire, 1865) 26 ex.; (P.) 20-IX-1969, 3 ex.; (P.) 25-VI- Vall d'Aiguamog (P.) 23-VI-1991, 1 ex.; 1970, 3 ex.; (P.) 2-X-1970, 12 ex.; (P.) 8-IX- Circ de Colomers (KUHNELT, 1984); 1973, 3 ex.; (P.) 12-VI-90, 3 ex.; Pla de Estany de St. Gerber (P.) 14-VIII-1991, 2 l'Artiga (P.) 24-VI-1967, 2 ex.; (P.) 13-VI- ex., ja al Pallars Sobira pero molt a prop 1969, 1 ex.; (P) 13-VI-90, 1 ex.; Artiga de de la Vall d'Aran. Lin (P.) 1-VI-1968, 1 ex.; St. Joan de Toran Corologia : Endemisme dels Pirineus cen- (P.) 11-VIII-91, 1 ex.; Portill6 de Bossost: trals, tambe citat del vessant frances Quarter (P.) 11-VII-1992, 2 ex., PETITPIER- (BOURDONNE & VINCENT, 1981). RE (1988) 1'esmenta tambe de Vielha (M. Trofisme : Sobre Senecio pyrenaicus Ibarra) i de Les (MZB). (Asteraceae) a la Vall d'Aran. Corologia: Endemisme pirinenc que es tro- Phaedon salicinus (Heer, 1845) ba als dos vessants pero que es mes abun- Port de la Bonaigua (P.) 25-VI-1970, 1 ex.; dant al vessant nord de la cadena orogra- (P.) 11-IX-1979, 2 ex.; Pla de l'Artiga (P.) fica (JEANNE, 1965). 19-VII-1968, 2 ex.; Pla d'Esquerra de Trofisme : Sobre Galium spp. i Asperula 1'Artiga (P.) 12- VIII-1991, 1 ex. hirta (Rubiaceae). Corologia : Aquesta especie es distribuida Timarcha strangulata Fairmaire, 1861 pets Pirineus i els Alps. Port de la Bonaigua (P.) 23-VIII-1968, 3 Trofisme : s'ha citatsobre Salix retusa, ob- ex.; (P.) 22-IX-1968, 5 ex.; (P.) 13-VI-1969, servacio dubtosa que caldria confirmar 10 ex.; (P.) 20-IX-1969, 16 ex.; (P.) 25-VI- (DACCORDI & LAVARINI, 1990). 1970, 61 ex.; (P.) 12-VI-1990, 4 ex.; Estany Phaedon tumidulus (Germar, 1824) de Toro (P.) 9-VII-1993, 2 ex. Montgarri (P.) 23-VI-1991, 1 ex. Corologia: Endemisme dels Pirineus cen- Corologia : Europa Occidental i Algeria, a trals. zones muntanyenques. BEDEL (1901) cita Trofisme : Sobre Asperula hirta aquesta especie de Galicia, a Espanya. (Rubiaceae) a la Vall d'Aran (JOLIVET & Trofisme : Desconegut a la Vall d'Aran. PETITPIERRE, 1973), pero probablement Sobre Apiaceae a Algeria (JOLIVET, 1966). tambe sobre altres rubiacies.

91 GEA, FLORA ET FAUNA

Timarcha tenebricosa (Fabricius, 1775) sobre la tora blava Aconitum napellus Port de la Bonaigua (P.) 1-VI-1968, 3 ex.; (Ranunculaceae), als Pirineus francesos. (P.) 25-VI-1970, 1 ex.; (P.) 29-VI-1976, 3 Galeruca tanaceti (Linnaeus, 1767) ex.; (P.) 12-VI-1990, 2 ex. Salardu (MZB), Port de la Bonaigua (P.) 5- Corologia : Europa central i occidental, a IX-1963, 2 ex.; Pla de I'Artiga (P.) 21-IX- penes ultrapassa els Pirineus cap al sud 1969, 1 ex.; (P.) 1-VI-1974, 1 ex.; Pla (PETITPIERRE, 1988). d'Esquerra de I'Artiga (P.) 12-VIII-1991; Trofisme : Sobre diverses especies de Pla de Cubeishic (P.) 28-VI-1976, 1 ex.; Galium (Rubiaceae), principalment. Vall de Toran (P.) 11-VII-1992, 3 ex.; Vall d'Unhola (P.) 7-VII-1993, 4 ex. GALERUCINAE Corologia: Eurosiberiana i mediterrania, Calomicrus circumfuses (Marsham, 1802) distribuida per la zona nord de la peninsu- St. Joan de Toran (P.) 11-VIII-1991, 14 ex.; la Iberica, principalment. Bausen (P.) 8-VII-1993, 1 ex. Trofisme : L'hem trobat sobre Achillea mi- Corologia: Europa i nord d'Africa. Comuna llefolium. (Asteraceae) a la Vall d'Aran, a tot Espanya. pero es d'alimentacio polifaga sobre com- Trofisme : Ala Vall d'Aran viu sobre Cytisus postes, cruciferes i cariofil•lacies (JOLI- scoparius (Fabaceae), i a la resta del VET, 1967). Principat sobre aquesta i altres genistes (PETITPIERRE, 1988). Galerucella lineola (Fabricius, 1781) Vall de Varrados (P.) 2-VI-1974, 2 ex.; (P.) Exosoma lusitanica (Linnaeus, 1767) 12-VI-1991, 9 ex.; Portillo de Bossost: Vall de Varrados (P.) 28-VI-1976, 16 ex.; Quarter (P.) 8-VII-1993, 1 ex.; Vall (P.) 12-VI-1990. 10 ex.; Artiga de Varrados d'Unhola (P.) 7-VII- 1993, 1 ex. (P.) 7-VII-1993, 5 ex.; Artiga de Lin (P.) 23- Corologia : Paleartica, comuna a tot VI- 1991, 3 ex.; Pla d'Esquerra de I'Artiga Catalunya i la peninsula Iberica, especial- (P.) 12-VIII-1991, 5 ex.; St. Joan de Toran ment a la part mes humida. (P.) 11-VIII-1991, 2 ex. Trofisme : Sobre Salix eleagnos a la Vall Corologia : Europa central i mediterrania d'Aran, i sobre aquesta mateixa planta i S. sud-occidental, es molt comuna a fragilis (Salicaceae) a la resta del Catalunya (PETITPIERRE, 1988) i a tot Principat (PETITPIERRE, 1988). Espanya. Tambe ha estat recol.lectada al Galerucella tenella (Linnaeus, 1761) Pirineu frances (BOURDONNE & DOGUET, Portillo de Bossost: Quarter (P.) 22-VI- 1986). 1991, 5 ex. Trofisme : Sobre flors grogues de compos- Corologia: Europa central i septentrional. tes a la Vall d'Aran, polifaga segons JoLI- Aquesta citacio es la primera per a la fau- VET (1967), damunt de flors de compostes, na espanyola, i la catalana, en particular. amaril•lidacies i fll•flacies. Trofisme: Desconegut a la Vall d'Aran. Es citada sobre especies de Rosaceae: Galeruca monticola (Kiesenwetter, 1850) Fragaria, Potentilla, Ulmaria i Geum Pla de I'Artiga (P.) 27-VI-1976, 14 ex.; (P.) (MOHR, 1966) i Fi,lipendula (LABOISSIERE, 13-VI-1990, 7 ex. 1934). Corologia: Endemisme pirinenc. Trofisme : Desconegut a la Vail d'Aran. Lochmaea capreae (Linnaeus, 1758) BOURDONNE & DOGUET (1986) 1'esmenten Portillo de Bossost (P.) 23-VI-1991, 2 ex.;

92 (P.) 8-VII-1993, 10 ex.; Les (P.) 22-VI-1991, Luperus lyperus (Sulzer, 1776) 2 ex.; St. Joan de Toran (P.) 11-VIII-1991, 6 Pla de l'Artiga (P.) 13-VI-1990, 2 ex.; (P.) 8- ex.; (P.) 11-VII-1992, 21 ex. VII-1993, 2 ex.; Pla de Cubeishic (P.) 27- Corologia: Eurosiberiana, no es coneixia de VI-1976, 9 ex.; Artiga de Varrados (P.) 12- Catalunya ni de la resta d'Espanya pero VI-1990, 10 ex.; (P.) 7-VII-1993, 3 ex.; Vall ha de trobar-se a d'altres localitats del de Varrados (Yelamos); Vall d'Unhola (P.) nord d'Espanya perque l'hem capturada 7-VII-1993, 4 ex. tambe de Valporquero (Leon). Corologia : Eurosiberiana, al nostre pals es Trofisme : Sobre Salix caprea (Salicaceae) limitada a les muntanyes de la Catalunya a la Vall d'Aran, Salix, Populus humida. (Salicaceae) i Betula (Betulaceae) a Trofisme : Sobre Salix caprea (Salicaceae) Centreuropa (MOHR, 1966). sobretot, a la Vall d'Aran. Propia de Salix spp. a l'Europa central (MOHR, 1966). Lochmaea suturalis (Thomson, 1866) Luperus pyrenaeus Germar, 1824 Artiga de Varrados (P.) 12-VI-1990, 5 ex. Pla d'Esquerra de i'Artiga (P.) 12-VIII- Corologia : Nord i centre d'Europa. A 1991, 1 ex.; circ de Colomers (P.) 16-VIlI- Catalunya l'hem recol lectat del Montseny 1991, 2 ex.; Vall de Varrados (Yelamos). i les Guilleries (PETITPIERRE & DOGUET, Corologia : Pirineus, centre i est de Franca 1981) i a la resta de l'Estat espanyol de la (LABoissIERE, 1934). serra d'Albarrasi, a Terol (PETITPIERRE, Trofisme : Sobre la tora blava, Aconitum 1981) i del Moncayo (Saragossa). Sembla, napellus (Ranunculaceae), com a d'altres doncs, que viu a les muntanyes de la mei- indrets del Pirineu tat nord d'Espanya. catala (PETITPIERRE, 1988). Trofisme : Exclusivament sobre Calluna vulgai7.s (Ericaceae). Sermylassa halensis (Linnaeus, 1767) Salardu, Les (MZB). Luperus alpinus Desbrochers, 1898 Corologia : Eurosiberiana, es troba a les Pta de Cubeishic (P.) 28-VI-1976, 3 ex., muntanyes de la meitat nord peninsular i com ho indicarem en un treball precedent es frequent a tot el Pirineu catala (PETIT- (PETITPIERRE, 1988). PIERRE, 1988) i gran part del Pirineu Corologia: Europa meridional. El desconei- frances (BOURDONNE & DOGUET, 1986). xem d'altres localitats espanyoles. Trofisme: Viu sobre Galium mollugo i G. Trofisme: Desconegut a la Vall d'Aran. verism (Rubiaceae), probablement sobre la segona especie a la Vall d'Aran. Luperus longicornis (Fabricius. 1781) Bericauba (MZB); Pla de l'Artiga (P.) 18- ALTICINAE VI-. 1990, 1 ex. Altica brevicollis Foundras, 1860 Corologia : Eurosiberiana, es distribuida ssp. coryletorum Kral, 1964 pels sistemes muntanyencs iberics (PETIT- Les (P.) 22-VI-1991, 6 ex.; Vall de Toran PIERRE, 1988). (P.) 11-VII-1992, 4 ex. Trofisme : Sobre Salix caprea (Salicaceae) Corologia: Europa i Asia central. La conei- a la Vall d'Aran. Salix i Populus xem de diverses localitats catalanes, i (Salicaceae), i Quercus (Fagaceae) cadu- d'una de Lleo (Castilla-Leon) pel que fa re- cifolis a d'altres indrets de Catalunya (PE- ferencia a la peninsula Iberica (PETITPIE- TITPIERRE, 1988). RRE, no publicat).

93 GEA, FLORA ET FAUNA

Trofisme: Sobre avellaners, Corylus avella- Trofisme : Sobre Lythrum salicaria nae (Betulaceae). (Lythraceae) a la Vall d'Aran. Attica lythri Aube, 1843 Aphthona ovata Foundras, 1860 Portillo de Bossost: Quarter (P.) 22-VI- Pla de Cubeishic (P.) 17-VI-1976, 1 ex.; 1991, 1 ex.; Bausen (P.) 8-VII- 1993, 1 ex. Coll de Varrados (P.) 7-VII- 1993, 6 ex. Ja Corologia : Europea. Comuna a Catalunya i fou citada per PETITPIERRE & DOGUET a la meitat nord d'Espanya, bastant mes (1981) de la primera localitat de la Vall de rara a la meitat sud (DACCORDI & PETIT- Varrados. PIERRE, 1977; PETITPIERRE, no publicat). Corologia : Europa central i meridional. No Trofisme : Sobre Epilobium spp. la coneixem de cap altra localitat catalana (Onagraceae). ni iberica. Trofisme : Sobre Euphorbia spp. Altica oleacea (Linnaeus, 1758) (Euphorbiaceae). Pla de I'Artiga (P.) 13-VI-1990, 4 ex.; Artiga Aphthona stussineri Weise, 1888 de Varrados (P.) 12-VI-1990, 1 ex.; (P.) 22- Coll de Varrados (P.) 7-VII-1993, 6 ex. VI-1991, 1 ex.; Bagergue (P.) 23-VI-1991, 1 Corologia : Especie dels Pirineus centrals i ex.; Aigiiestortes de Tredos (P.) 23-VI- del Massis Central frances (DOGUET, 1991, 2 ex.; Circ de Colomers: Estany de 1974). No es coneixia de Catalunya i tam- Lossa (P.) 16-VIII-1991, 7 ex.; Portillo de be es citacio nova per a la peninsula Bossost: Quarter (P.) 8- VII-1993, 1 ex. Iberica. Corologia : Europa i Asia central. Molt Trofisme : Probablement sobre Euphorbia abundant a Catalunya (PETITPIERRE, no spp. (Euphorbiaceae). publicat), tambe es troba a la serra d'Albarrasi (Terol, Arago) com indica PE- Aphthona venustula Kutschera, 1861 TITPIERRE (1981). Portillo de Bossost (P.) 22-VI-1991, 22 ex.; Trofisme: Sobre Calluna vulgaris Portillo de Bossost: Quarter (P.) 22-VI- (Ericaceae) a la Vall d'Aran, i sobre 1991, 7 ex., 11-VII-1992, 5 ex.; Artiga de Ericaceae, Polygonaceae i Onagraceae, Varrados (P.) 22-VI-1991, 5 ex.; St. Joan de principalment, a Italia (BIONDI, 1990). Toran (P.) 11-VIII-1993, 1 ex. Corologia: Centre i sud d'Europa, frequent Aphthona herbigrada (Curtis, 1837) a Catalunya i restringida a la meitat nord Port de la Bonaigua (P.) 22-IX-1968, 2 ex.; d'Espanya. (P.) 2-X-1970, 3 ex.; (P.) 11-IX-1979, 7 ex.; Trofisme : Sobre Euphorbia spp. Valarties (P.) 13-VIII-1991, 5 ex. (Euphorbiaceae). Corologia : Euromediterrania. Frequent als indrets de muntanya alta i mitjana de Apteropeda globosa (Illiger, 1794) Catalunya. Portillo de Bossost: Quarter (P.) 11-VII- Trofisme : Sobre Helianthemum 1992, 1 ex. (Cistaceae). Corologia : Centreuropea. Especie inedita per a la fauna espanyola. Aphthona lutescens (Gyllenhal, 1808) Trofisme : BIONDI (1990) 1'esmenta amb Vall de Varrados (P.) 12-VI-1990, 15 ex.; dubtes de cruciferes. Pla de l'Artiga (P.) 13-VI- 1990, 1 ex. Corologia: Europea. Viu tambe a d'altres Apteropeda orbiculata (Marsham, 1802) localitats del Principat. St. Joan de Toran (P.) 11-VIII-1991, 1 ex.

94 Corologia : Europea. L'hem observada de Asiorestia, transversa (Marsham, 1802) dues altres localitats catalanes (PETITPIER- Vail de Varrados (P.) 12-VI-1990, 2 ex.; RE, no publicat) i BIONDI (1991) 1'esmenta Portillo de Bossost: Quarter (P.) 8-VII- tambe de Galicia, Pais Basc i Madrid. 1993, 1 ex.; Bossost (MZB). Trofisme : Segons BIONDI (1990) sobre Corologia : Euranatolica (BIONDI, 1990). Lamiaceae, Scrophulariaceae i Poaceae Frequent a les muntanyes de Catalunya i (?)• de tot Espanya (DACCORDI & PETITPIERRE, 1977; PETITPIERRE, 1981; PETITPIERRE, no Apteropeda splendida Allard, 1860 publicat). Artiga de Lin (P.) 13-VI-1990, 1 ex.; Trofisme : Sobre diverses especies de Portillo de Bossost. Quarter (P.) 11-VII- Cirsium (Asteraceae) a la Vail d'Aran. 1992, 1 ex. Corologia: Centreuropea. Nova citacio per Batophila pyrenaea (Marsham, 1802) a :la fauna iberica, tot i que ja era conegu- Salardu, rodalies: 1700-1900 m, 10-VIII- da dels Pirineus francesos (BEDEL, 1901). 1986, 1 ex. (BIONDI, 1991). Trofisme : Desconegut a la Vail d'Aran. Corologia: Endemisme pirinenc. Sobre Plantaginaceae i Scrophulariaceae Trofisme : Desconegut. Una especie prope- a Centreuropa (MOHR, 1966). ra, B. a.erata (Marsh.) viu sobre Rosaceae.

Asiorestia ferruginea (Scopoli, 1763) Chaetocnema angustula (Rosenhauer, Vail de Varrados (P.) 28-VI-1976, 3 ex.; Pla 1847) de Cubeishic (P.) 26-VI- 1976, 4 ex.; Les Port de la Bonaigua (P.) 2-X-1970, 1 ex.; (P.) 22-VI-1991, 1 ex.; St. Joan de Toran (P.) 29-VI-1976, 6 ex. (P.) 11-VIIl- 1991, 7 ex. Corologia: Pirineus, sud de Franca i cen- Corologia : Euranatolica (BIONDI, 1990). treuropa. L'hem capturat tambe de l'Alt Frequent a les muntanyes de Catalunya i Ripolles a Catalunya (PETITPIERRE, no pu- de tot Espanya (DACCORDI & PETITPIERRE, blicat). BOURDONN9 & VINCENT (1981) la 1977; PETITPIERRE, 1981; BIONDI, 1991; PE- citen de diverses localitats dels Pirineus TITPIERRE, no publicat). centrals francesos. Trofisme : A Italia es una especie polifaga Trofisme: Desconegut, probablement sobre sobre Asteraceae, Boraginaceae, graminies. Fabaceae, Graminaceae, i Urticaceae (BIONDI, 1990). Chaetocnema hortensis (Geoffroy, 1785) Les (P.) 22-VI-1991, 1 ex.; Artiga de Asiorestia melanopus (Kutschera, 1860) Varrados (P.) 22-VI-1991, 2 ex. Pla de Cubeishic (P.) 28-VI-1976, 1 ex.; Corologia : Paleartica, distribuida per tota la Artiga de Varrados (P.) 12-VI- 1990, 1 ex.; peninsula Iberica i les illes Balears. Aiguestortes de Tredos (P.) 23-VI-1991, 10 Trofisme : Desconegut a la Vail d'Aran. Es ex.; Circ de Colomers: Estany de Lossa citada de Poaceae. (P.) 16-VIII-1991, 1 ex.; St. Joan de Toran (P.) 11-VIII-1991, 2 ex. Chaetocnema semicoerulea (Koch, 1803) Corologia : Endemisme pirinenc. Tambe ArrOs (G. Bastazo i J.M. Vela), 11-VIII- i'hem vist a la Cerdanya, a Catalunya. 1990, 1 ex. Trofisme : Desconegut a la Vail d'Aran, es Corologia : Europa centromeridional i Asia probable que visqui sobre Asteraceae com central. Esporadica a la Catalunya humi- altres especies del genere. da.

95 GEA, FLORA ET FAUNA

Phyllotreta nigripes (Fabricius, 1775) Psylliodes dulcamarae (Koch, 1803) Valarties (P.) 13-VIII-1991, 3 ex.; Pla de Portillo de Bossost: Quarter (P.) 11-VII- Beret (P.) 9-VII-1992, 2 ex. 1992, 9 ex. Corologia : Paleartica. Frequent a tot Corologia : Europa i Asia central. Coneguda Espanya sobretot a la meitat nord. tambe d'altres localitats catalanes (PETIT- Trofisme : Sobre cruciferes, resedacies i tro- PIERRE, no publicat). peolacies. Trofisme : Sobre Solanum dulcamara (Solanaceae). Phyllotreta tetrastigma (Comolli, 1837) 1860. Portillo de Bossost: Quarter (P.) 22-VI- Psylliodes instabilis Foudras, 13-VI-1990, 1 ex. 1991, 1 ex. Artiga de Lin (P.) Euromediterrania, Them Corologia : Eurosiberiana. Es citacio nova Corologia : altres dues loca- per Espanya i tambe per Catalunya. recol.lectat tambe d'unes (PETITPIERRE, no publi- Trofisme : Desconegut a la Vall d'Aran. litats catalanes Sobre cruciferes de llocs humits com cat). (cruciferes). Cardamine amara i Nasturtium offici- Trofisme : Sobre Brassicaceae nale al nord-est d'Italia (MOLLER, 1953). Psylliodes laevicollis (Dufour, 1851) Valarties (P.) 13-VIII-1991, 1 ex.; Artiga de Phyllotreta undulata. Kutschera, 1860 Varrados (P.) 7-VII-1993, 1 ex. Pla de l'Artiga (P.) 13-VI-1990, 15 ex. Corologia : Espanya i sud de Franca. L'hem Corologia : Paleartica. Comuna a la meitat capturat de dues altres localitats dels nord i limitada a les muntanyes a la part Pirineus espanyols (PETITPIERRE, no pu- meridional de la peninsula Iberica. blicat) i BOURDONNE & DUGUET (1986) Trofisme : Viu generalment sobre crucife- 1'esmenten de 1'Ariege, als Pirineus fran- res. cesos. Brassicaceae (cruciferes) Podagrica fuscipes (Fabricius, 1775) Trofisme : Sobre Vilac (P.) 13-VIII-1991, 13 ex.; St. Joan de probablement. Toran (P.) 11-VIII-1991, 2 ex. Psylliodes napi (Fabricius, 1792) Corologia : Europa occidental. No es rara a Portillo de Bossost: Quarter (P.) 22-VI- Catalunya (PETITPIERRE, no publicat). 1991, 1 ex.; Vall de Toran-Canejan (BASTA- Trofisme : Sobre Malva sylvestris ZO & VELA) 11-VIII-1990, 2 ex. (Malvaceae) a la Vall d'Aran, i malvacies Corologia : Euromediterrania, no es rara a en general arreu de la seva area distributi- Catalunya i Them vist o s'ha citat d'altres va incloent-hi altres localitats de localitats tant del nord com del sud de Catalunya. l'Estat espanyol (PETITPIERRE, 1981; BION- DI, 1991; PETITPIERRE, no publicat). Citada Psylliodes affinis (Paykull, 1799) tambe de l'Ariege als Pirineus francesos Portillo de Bossost: Quarter (P.) 11-VII- (BOURDONNE & DOGUET, 1986). 1992, 8 ex. Trofisme : Sobre Brassicaceae (cruciferes). Corologia : Paleartica. L'hem recol.lectat de diverses localitats catalanes fora de la Psylliodes toelgi Heikertinger, 1914 Vall d'Aran (PETITPIERRE, no publicat) i Artiga de Varrados (P.) 22-VI-1991, 1 ex.; tambe de la serra d'Albarrasi a Terol (PE- Valarties (P.) 13-VIII-1991, 3 ex. TITPIERRE, 1981). Corologia : Europa central i meridional, Trofisme : Sobre Solanaceae. Pirineus, serralada Cantabrica i serra

98 d'Albarrasi (Doguet, 1994). Trofisme : Sobre Asteraceae com Trofisme : Sobre Brassicaceae (cruciferes) Tanacetum i Achillea spp. segons distints del gener Biscutella (Doguet, 1994). autors (MULLER, 1953).

Sphaeroderma testaceum (Fabricius, 1775) Cassida vibex Linnaeus, 1767 Vall de Toran (G. BASTAZO & J.M. VELA) Les (P.) 22-VI-1991, 2 ex.; St. Joan de 11-VIII-1990, 2 ex. Torah (P.) 11-VIII-1991, 2 ex. Corologia: Europea. Distribuida per la mei- Corologia : Eurosiberiana. Frequent a la tat nord de la peninsula Iberica, frequent a meitat nord d'Espanya. les arees muntanyenques de Catalunya. Trofisme : Sobre Cirsium monspesulanum Trofisme : Sobre Cirsium spp. i Carduus (Asteraceae) a la Vall d'Aran. spp. (Asteraceae). Cassida viridis Linnaeus, 1767 Artiga de Lin (P.) 12-VI-1990, 5 ex.; HISPINAE Bagergue (P.) 23-VI-1991, 1 ex.; Vall de Hispa atra Linnaeus, 1767 Varrados (P.) 12-VI-1990, 1 ex.; (P.) 7-VII- St. Joan de Toran (P.) 11-VIII-1991, 1 ex.; 1993, 11 ex.; Portillo de Bossost: Quarter Bausen (P.) 8-VII-1993, 1 ex. (P.) 22-VI-1991, 1 ex.; (P.) 11-VII-1993, 11 Corologia: Eurasiatica i mediterrania. Es ex.; Les (P.) 22-VI-1991, 1 ex.; Bausen (P.) coneix de tota la peninsula Iberica. 8-VII-1993, 1 ex. Trofisme : Desconegut a la Vall d'Aran. Corologia : Eurosiberiana. No es rara a la Sobre Poa i Agrpyrum spp. (Poaceae) a meitat nord d'Espanya pero tambe colo- l'Europa central (MOHR, 1966). nitza les muntanyes meridionals. Trofisme : Sobre Mentha aquatica a la Vall CASSIDINAE d'Aran i Mentha spp. a altres indrets de Cassida prasina Illiger, 1798 Catalunya. Sobre diferents Lamiaceae, en Les (P.) 22-VI-1991, 2 ex. general a d'altres zones geografiques. Corologia : Eurosiberiana. Esporadica al terc nord de la peninsula Iberica incloent- En total hem enregistrat 139 especies de hi Catalunya (PETITPIERRE, no publicat). crisomelids a la Vall d'Aran -encara que Trofisme : Sobre Achillea millefolium Gonioctena flavicornis sigui una especie (Asteraceae). dubtosa- que pertanyen a dotze subfami- lies distintes de les dinou generalment ac- Cassida rubiginosa Muller, 1776 ceptades per aquest grup de coleopters (SE- Les (P.) 22-VI-1991, 1 ex. ENO & WILCOX, 1982). De fet, totes les subfa- Corologia: Paleartica. Frequent sobretot a mllies de crisomelids amb representacio eu- la meitat nord d'Espanya i a les munta- ropea i tambe catalana, excepte els nyes del sud. Lamprosomatinae, son a la Vall d'Aran. Si Trofisme: Sobre cards (Asteraceae). comparem el nombre i el percentatge de les Cassida sanguinosa Suffrian, 1844 especies araneses per cada subfamilia de Vail de Varrados (P.) 12-VI-1990, 1 ex.; crisomelids, amb les de Catalunya en gene- Portillo de Bossost (P.) 8-VII- 1993, 1 ex. ral, basant-nos en les dades publicades per Corologia : Eurosiberiana. L'hem vista PETITPIERRE (1980, 1983, 1988, i no publi- d'unes poques localitats catalanes del cat), es pot verificar que a la Vall d'Aran hi Pirineu i Pre-pirineu. No era citada de la ha mes de la tercera part de les especies ca- fauna iberica. talanes, fet que demostra 1'extraordinaria ri-

99 GEA, FLORA ET FAUNA quesa faunistica de la comarca (taula II). especies de crisomelids es troben en una de Quant a percentatges, les semblances son les tres comarques araneses , es a dir, mes de prou evidents per totes les subfamilies llevat la meitat de les especies han estat localitza- dels Chrysomelinae i dels Alticinae. Els pri- des tan sols en una de les tres zones geogra- mers son particularment abundants a paIsos fiques de la Vall. temperats i freds (DACCORDI, 1983), per tant La riquesa en especies de les tres subco- no es estrany que la seva proporcio relativa marques araneses no es equivalent . A 1'Alt sigui mes alta a la Vall d'Aran que al conjunt Aran s'han censat 58 especies , al Mig Aran 91 del Principat. Respecte als segons, els especies , i al Baix Aran 66 especies . La sub- Alticinae, creiem que la xifra real d'especies comarca mes rica en especies es, doncs, el araneses es superior a la trobada per nosal- Mig Aran i la mes pobra l'Alt Aran, amb 33 tres, i cal esperar un augment percentual especies de menys que en aquella . Aquestes d'especies d'aquesta subfamilia a mesura diferencies poden explicar- se per raons que avancin els esforgos de recol•leccio, fins climatiques, en esser la vegetacio de 1'Alt a assolir un nombre menys distint del gene- Aran menys variada i abundosa que a la res- ral per a Catalunya. ta de la Vall, pero les diferencies entre el Mig i el Baix Aran s'ha d'atribuir als efectes del mostratge. TAU LA. II. Distribucio d'especies de Chrysomelidae en subfamilies a la Vall d'Aran i a Catalunya Chrysomelidae subfamilies distribution in Wall d'Aran,, and Catalonia 2. Avaluacio biogeografica i ecologica dels Chrysomelidae aranesos Vall d'Aran Catalunya La fauna de crisomelids de la Vall d'Aran Orsodacninae 1 (0,7%) 1 (0,3%) Zeugophorinae 1 (0,7%) 1 (0,3%) la podem analitzar segons la corologia gene- Donaciinae 3 (2,2%) 8 (2,1%) ral i les plantes hostes de les especies repre- Criocerinae 2 (1,4%) 10 (2,6%) sentades a la comarca, per aconseguir una Clytrinae 10 (7,2%) 24 (6,3%) avaluacio biogeografica i ecologica del con- Cryptocephalinae 24 (17,3%) 63(16,4%) Lamprosomatinae 1 (0,3%) junt. Les classes corologiques que es poden Eumolinae 1 (0,7%) 6 (1,6%) establir per les especies de crisomelids ara- Chrysomelinae 33 (23,7%) 65(16,9%) nesos son les segiients: Galerucinae 13 (9,4%) 29 (7,6%) Alticinae 44 (31,7%) 151(39,3%) a) Especies paleartiques eurosiberianes i eu- Hispinae 1 (0,7%) 3 (0,8%) Cassidinae 5 (3,6%) 22 (5,7%) rasiatiques TOTAL 139 384 Orsodacne cerasi Plateumaris sericea Lilioceris lilii Si atenem a la distribucio dins de la Vall Oulema gallaeciana d'Aran de les 138 especies de crisomelids Clytra quadripunctata amb un registre geografic precis, d'acord Labidostomis longimana amb tres zones o subcomarques ben defini- Labidostomis tridentata des, Alt, Mig i Baix Aran, veiem que (tnica- Smaragdina aurita ment 17 especies son representades a les Smaragdina salicina tres subcomarques. Per contra, nomes 77 Cryptocephalus flavipes

100 Cryptocephalus hypochoeridis Cassida prasina Cryptocephalus labiatus Cassida rabiginosa Cryptocephalus moraei Cassida sanguinosa Cryptocephalus nitidles Cassida vibex C^yptocephales part^ulus Cassida viridis Bromies obscures Chrysolina cerealis b) Especies europees Ch7ysolina fastuosa Chrysolina latecincta Zeegophora flavicollis Ch^ysolina marginata Plateumaris consimilis Chrysolina, varians Plateumaris discolor Ch7ysomela ceprea Coptocephala scopoli,na Chrysomela populi Labidostomis humeralis Gastrophysa viridula, Labidostomis lucida Gonioctena, linnaeana Sma,ragdina concolor Gonioeten,a, gei.ngeepenetata, Smaragdi,na flavicollis Hydrothassa glabra Cryptocephalus aureoles Linaeidea aenea Cryptocephalus biguttates Phratora. vitellinae Cryptocepha,lus bilinea,tu Ga.leruca ta,naceti Cryptocephalus fulvus Gale7ucella lineola Cryptocephalus marginellus Lochmaea capreae Cryptocephalus nitidus Luperus longicornis Cryptocephalus ocellatus Leperus lype7-us Cryptocephalus octopunctatus Se7mylassa halensis Cryptocephalus pygmaeus Altica brevicollis coryletorum Cryptocephalus primaries Altica oleracea Cryptocephalus geadripunctatus Aph,thona nigriceps Cryptocephalus sexpunctates Chaetocnema hortensis Cryptocepha,les violaceus Chaetocnema semicoerulea Cryptocephales vittatus C7•epi.dodera aerata Pachybrachis hieroglyphicus aurea Pachybrachis hippophaes Crepidodera fulvicornis Chrysolina brunsvicensis Longitarsus atricilles Chrysolina gemina,ta Longitarsus exoletus Chrysolina herbacea Longitarsus luridus Gonioctena flavicornis Longitarsus melanocephalus Gonioctena nivosa Longitarsus succineus Oreina alpestris Phyllotreta, cruciferae Oreina cacaliae Phyllotreta nigripes Oreina, speciosissima Phyllotreta undulata. Phaedon salicinus Phyllotreta tetrastigma Phaedon tumidelus Psylliodes affinis Timarcha tenebricosa Psylliodes dulcamara,e Galerucella tenella Hispa atra Lochmaea seturalis

101 GEA, FLORA ET FAUNA

Luperus alpinus Aphthona, stussineri Altica lythri Asiorestia melanopus Asiorestina ferruginea Batophila pyrenaea Apteropeda globosa Apteropeda orbic-ulata e) Endemismes iberics Apteropeda splendida Aphthona lutescens Pachybrachis kraatzi Aphthona ovata Aphthona venustula f) Especies introduides Chaetocnema angustula Dibolia cryptocephala Dibolia rugulosa Leptinotarsa decemlineata Epitrix pubescens Longitarsus curtus Tenim, per tant, un total de 60 especies Longitarsus ven.tricosus paleartiques o eurasiatico-siberianes, 55 Podagrica fuscipes especies europees, 11 sud-europees o medi- Psylliodes napi terranies, 10 d'endemismes pirinencs o can- Psylloides toelgi tabro-pirinencs, un endemisme iberic i una Sphaeroderma testaceum especie introdulda d'origen nord-america. L'analisi corologica que es pot deduir de c) Especies sud-europees l'anterior relacio d'especies ens indica un alt i mediterranies percentatge d'elements paleartico-eurasia- tics (43 %) i d'elements europeus (40 %), que Smaraydina affinis en conjunt totalitzen un 83 % de les especies Cryptocephalus rufipes de crisomelids de la Vall d'Aran. I si a aquest Cryptocephalus pygmaeus percentatge afegim el corresponent als ende- Chrysolina quadrigemina mismes pirinencs i cantabro-pirinencs, la su- Gonioctena olivacea ma assoleix un 90 %, xifra prou esclaridora Calomicrus circumfusus per demostrar l'alt pes especific dels ele- Exosoma lusitanica ments paleartics, eurasiatics i europeus a la Aphthona herbigrada fauna aranesa i la feblesa dels elements sud- Longitarsus nigrofasciatus europeus i mediterranis que no arriben al Psylliodes instabilis 10 % (fig. 2). La llista provisional de crisome- Psylliodes laevicollis lids del vessant frances dels Pirineus es constituida per 93 especies (BOURDONNE & d) Endemismes pirinencs VINCENT, 1981; BOURDONNE & DOGUET, 1986; i cantabro-pirinencs BOURDONNE & BORDY, 1993), la majoria de les quals son paleartico-eurasiatico-- Chrysolina vernalis pyrenaica es, tot i que tan sots 33 (35 %) especies son Cyrtonus dufouri compartides amb la fauna de la Vall d'Aran. Oreina ganglbaueri. Les faunes de la Vall d'Aran i la dels Oreina splendidula Pirineus francesos contrasten, d'una manera Timarcha, recticollis molt palesa, amb el conjunt dels compo- Timarcha strangulata nents corologics, tambe de crisomelids, ob- Galeruca monticola servats a serralades iberiques (fig. 2), com

102 Vall d'Aran Gredos

q Paleartico-eurasiatica ® Europea ® Europea q Paleartico - eurasiatica M Sud-euromediterrania q Iberomagribi ED Cantabro -pirinenca ® sud-euromediterrania U Altres

Cazo rl a Albarracin

® Europea ® Europea q Paleartico-eurasiatica q Iberomagrbi q Iberomagribi q Paleartico-eurasiatica D sud-euromediterrania JB sud-euromediterrania

Fic. 2. Distribucio per categories biogreografiques dels Biogeographical categories distribution of Chrysomelidae crisomelids de la Vall d'Aran i de tres serralades iberi.- from «Vall d'Aran ,, and three Iberian Mountains. ques.

son la serra d'Albarrasi (Terol), la Sierra de cap cas, a un 40 % d'especies comunes. Gredos (Avila), i la Sierra de Cazorla (Jaen). Si apliquem els Indexs de similitud propo- A Albarrasi sobre un total de 105 especies de sats per Jaccard (Ij) i Cekanowski (Ic) crisomelids hi havia tan sols un 41 % d'ele- (SouTHwooD, 1978), per comparar la fauna ments paleartico-eurasiatico-europeus per aranesa de crisomelids amb les faunes 59 % d'elements sud-europeo-mediterranis i d'aquelles serralades iberiques, tenim: endemismes iberics (PETITPIERRE, 1981). A Gredos, sobre 99 especies observades, uni- I; = x/(a+b-x) essent x el nombre cament el 35 % eren paleartico-eurasiatico- d'especies compartides europees, i el 65 % restant sud-europeo-me- I,. = 2x/(a+b) a el total d'especies del hoc 1 diterranies i endemismes iberics (GARCiA- b el total d'especies del hoc 2 O(,F.Jo et al., 1992). Per ultim, a Cazorla so- Entre la Vall d'Aran i la Serra d'Albarrasi: bre 98 especies enregistrades, un 24 % eren I, = 35/(138+105-35) = 0,17 paleartico-eurasiatico-europees i el 76 % res- Ir. = 70/(138+105) = 0,29 tant sud-europeo-mediterranies i endemis- Entre la Vall d'Aran i la Sierra de Gredos: mes iberics (DACCORDI & PETITPIERRE, 1977). I, = 28/(138+99-28) = 0,14 D'altra banda, l'afmitat entre la fauna ara- Ir. = 56/(138+99) = 0,24 nesa de crisomelids i les d'Albarrasi, Gredos o Entre la Vall d'Aran i la Sierra de Cazorla: Cazorla, basada en el nombre d'especies corn- Ii = 20/(138+98-20) = 0,09 partides, es bastant baixa perque no arriba, en I,. = 40/(138+98) = 0,17

103 GEA, FLORA ET FAUNA

Com es veu en aquests indexs de simili- conjunt amb aquesta perspectiva ecolbgica. tud, la semblanca entre la fauna aranesa de Aixi, les especies polifagues, d'acord amb la crisomelids i la de les tres serralades iberi- definicio de polifagia descrita anteriorment i ques es escassa, a causa principalment de la no aplicable per se en el cas concret de la major representacio d'especies mediterra- Vall d'Aran, son les segtients: Orsodacne ce- nies i d'endemismes peninsulars que trobem rasi, Plateumaris consimilis, P. sericea, a les serralades iberiques. Tambe es interes- Labidostomis humeralis, L. longimana, L. sant d'assenyalar que les similituds faunisti- lucida, L. tridentata, Smaragdina affinis, ques entre la Vall d'Aran i cadascuna de les S. concolor, S. aurita, S. flavicollis, S. sali- tres serres esmentades , es corresponen bas- cina, Cryptocephalus fulvus, C. labiatus, C. tant be amb les distancies geografiques, ates primarius, Galeruca tanaceti, Exosoma lu- que la semblanca mes gran es dona amb la sitanica, Luperus longicornis, Attica olera- serra mes propera, la d'Albarrasi, i la mes pe- cea, Apteropeda orbiculata, A. splendida i tita amb la mes allunyada, la de Cazorla. Asiorestia ferr~uginea. La majoria de les especies de crisomelids Aquestes 22 especies corresponen a manifesten una seleccio trofica bastant es- menys del 20 % dels crisomelids aranesos de tricta perque mengen nomes plantes estreta- trofisme conegut, fet que implica que la part ment emparentades, sovint congeneriques i majoritaria de les especies de la Vall d'Aran adhuc d' una sola especie vegetal, encara que son oligofagues. Les plantes hoste seleccio- aquest darrer cas no es gaire frequent (JOLI- nades per als crisomelids aranesos perta- VET, 1988). La seleccio de les plantes hoste nyen a moltes families botaniques distintes: forneix elements de gran interes no tan sots Apiaceae, Asteraceae, Betulaceae, per coneixer la biologia dels crisomelids, si- Brassicaceae, Corylaceae, Cyperaceae, no tambe per aprofundir en les seves rela- Ericaceae, Euphorbiaceae, Fabaceae, cions taxonomiques i evolutives . Cal dir que Hypericaceae, Lamiaceae, Lythraceae, els adults solen tenir un espectre alimentari Onagraceae, Plantaginaceae, Poaceae, quelcom mes ample que el de les larves, i Polygonaceae, Ranunculaceae, Rosaceae, com que la majoria de les observacions so- Rubiaceae, Salicaceae, Scrophulariaceae i bre afinitats trofiques de crisomelids es refe- Solanaceae. reixen als adults , cone interpretar amb una Les families botaniques que allotgen el certa cautela els exemples aparents d'al-lo- nombre mes gran d'especies de crisomelids trofisme , es a dir, d'un possible canvi de son les Salicaceae, Asteraceae, Brassicaceae plantes hoste. i Lamiaceae, per aquest ordre. A titol d'in- Podem classificar les especies de cri- ventari i amb el proposit de poder utilitzar somelids segons les seves afinitats alimenta- les especies de crisomelids com a indicadors ries en : monofagues , si mengen una Bola per als ecosistemes vegetals de la Vall planta, oligofagues quan mengen plantes em- d'Aran, incloem a continuacio el llistat parentades d'una mateixa famffia o ocasio- d'especies per a les quatre families botani- nalment d'alguna altra famlia propera, i po- ques de major seleccio trofica. lifagues quan consumeixen plantes de tres o mes families botaniques diferents. Salicaceae En el llistat de les 139 especies de cri- Zeugophora flavicollis somelids de la Vall d'Aran, no coneixem les Clytra quadripuncata plantes hoste de totes elles , pero si de moltes Labidostomis humeralis i podem, per tant, realitzar una avaluacio del Labidostomis longimana

104 La.bi.dostom.is t^7:denta.ta Asiorestia transversa Smara.gdina. affinis Longitarsus succineus Sm.a.ra.gdina. concolor Sphaeroderma testaceum Sm.a.ragdi,na. salici.na Cassida prasina C7yptocephalus fla,vipes Cassida rubiginosa Cryplocephalus labia,tus Gassida vibax Cryptocephalus nitidulus C7yptoccpha.lus nitidus Brassicaceae C7yptocephalus ocellatus Phyllotreta cryuciferae C^yptoccpha.lus octopu.ncta,tus Phyllot^°eta nigripes C7yptoccpha.lus pa^7^ulus Phyllotreta tetrastigma Cryptocepha.lus p^zmari.us Phyllotreta undulata C^yptocephalus ^z^fipes Psylliodes instabilis C^yptoccphalus sexpunctatus Psylli.odes la.evicollis Pachybrachi-s hyeroglyphicus Psylliodes toelgi Pachybrachis hippopha.es Apteropeda globosa (?) Chi ysomela. cuprea. Ch7ysom,cla. populi Lamiaceae Gou i.octcna. linnaeana. Cryptocephalus pygmaeus Goui.octcna. nivosa Chrysolina cerealis Phrato7•a. vi.tellinae Chrysolina fastuosa Ga.le7ucella. lineola Ch7ysolina herbacea Lochmaea caprea.e Diboli.a rugu,losa Lupe7-us longi-co^nis Cassi.da vi.^7.dis Luperus lypcr^us Cha.etocrnema semicoerulea A partir d'aquestes dades, resulta evident Crepi.dodera.a.ura#a que les plantes que subministren el substrat Crepi.rlodera aurea alimentari preferent per al major nombre Creteirlorlera •%u.lvi.co^^ni-s d'especies de crisomelids son les Salicaceae. Els diferents salzes de la Vall d'Aran, que for- Asteraceae men una galeria per quasi tots els rius i tor- Coptoccph,a.la. scopolina rents de la wall, constitueixen un excel•lent C7yptocepha.lus a,ureolus sistema trofic i de refugi per a moltes espe- Cryptocephalus 6iguttatus cies de crisomelids, les quals rares vegades C^yptocephalus bilineatus solen conviure al mateix indret i sobre la ma- C7yptoccpha.lus hypochoeri,dis teixa planta. El manteniment d'aquestes 34 C^yptocepha.lus vi.olaceus especies de crisomelids trobades a C^yptocc pha.lus vi,ttatus Salicaceae es una garantia que assegura Ch^ysoliua m.a.rginata. 1'equilibri de 1'ecosistema al qual pertanyen i, Cy7•tonus dufou^7, molt possiblement, un bon estat de salut dels Orei^n.a caca.liae salzes que els allotgen, malgrat que siguin Orei,ua speciossisima parasits d'aquests vegetals, sense arribar a Oreina splendi,dula assolir 1'estatus de plagues, almenys a la Vall Gale^z^ca ta.naceti d'Aran. Quant a la distribucio taxonomica Asio^•estia fe^ruginea. dels crisomelids de les Salicaceae, hi ha bas-

105 GEA, FLORA ET FAUNA tants Cryptocephalinae i Clytrinae, i quatre somelids que allotgen en qualsevol recerca especies de cadascuna de les subfamilies integrada dels ecosistemes aranesos. Chrysomelinae, Galeruinae i Alticinae. Les Asteraceae o compostes son plantes, moltes d'elles herbacies, que tambe servei- Chrysomelidae de la fauna xen de font alimentaria almenys a vint espe- aranesa a protegir cies de crisomelids aranesos. Aqui la diversi- tat de generes de plantes hoste es major que Entre les 139 (138) especies censades per a les Salicaceae, pero entre elles potser po- la fauna de crisomelids de la Vall d'Aran, n'hi driem destacar els Adeuostyles alliariae i ha diverses que eren fins ara inedites a la fau- Senecio pyrenaicus, plantes de hoes ombre- na iberica i representen, per tant, elements jats i freds, que serveixen d'aliment a Oreina molt valuosos que cone conservar. cacaliae, O. speciossisima i O. splendi-dula, Les especies de crisomelids noves per a la diverses especies de cards en les quals viuen fauna iberica son indicades anib un asterisc i alticins del genere Asiorestia i casidins del s'adjunten amb aquelles ja citades anterior- genere Cassida, com tambe diverses com- ment per Espanya que nomes s'han trobat a postes de flors grogues, damunt les quals la Vall d'Aran. trobem tres especies de Cryptocephalus i so- vint 1'Exosoma lusitanica. Orsodacne cerasi* Les Brassicaceae o cruciferes de la Vall Cryptocephalus biguttatus d'Aran son nodriment tan sols d'alticins, qua- Cryptocephalus sexpunctatus si tots dels generes Phyllotreta i Psylliodes, Chrysomela cuprea manquen, pero, especies d'altres subfamilies Gonioctena flavicornis (?) com son els crisomelins Entomoscelis ado- Gonioctena nivosa nidis (Pallas), que tambe viuen al Pirineu ca- Gonioctena quinquepunctata tala, i Phaedon cochleariae (F.) trobat a al- Galerucella tenella tres punts de la geografia catalana (PETITPIER- Luperus alpinus RE, 1988). Aphthona ovata * Les Lamiaceae o labiades araneses allot- Aphthona stussineri gen tres especies de Chrysolina, de les mol- Apteropeda globosa * ten que a d'altres indrets prenen aquestes Apteropeda splendida plantes com a aliment (JOLIVET & PETITPIER- Batophila pyrenaea RE; 1976), una especie de Cryptocephalus, Phyllotreta tetrastigma * una de Dibolia i una altra de Cassida. La se- Cassida sanguinosa * leccio trofica de Lamiaceae per part dels cri- somelids aranesos s'ha realitzat d'una mane- Tenim, aixi, 16 especies (una d'elles a ra independent per als quatre generes, des confirmar) trobades unicament a la Vall del punt de vista evolutiu, ates que cadascun d'Aran dins de 1'Estat espanyol, tot i que bas- d'ells pertany a una subfamilia distinta. tants d'elles han estat tambe citades del ves- Per ultim, no fem esment de les families sant frances dels Pirineus. Aixo no vol dir de plantes en les quals hem trobat tint o que les 16 especies siguin exclusives de la menys especies de crisomelids per no allar- Vall d'Aran i no es puguin trobar a cap altre gar innecessariament aquest estudi, pero cal lloc del Pirineu catala i espanyol, pero no- tenir tambe present aquestes plantes i els cri- mes amb noves campanyes de prospeccio

106 faunistica pirinenca podrem resoldre aques- Agraiments ta giiestio. A part de les 16 especies esmentades Els col-legues i amics Gloria Bastazo i abans, n'hi ha d'altres que mereixen afegir-se J.M. Vela (Malaga), J.L. Lencina (Jumilla, al llistat d 'especies valuoses de la fauna ara- Murcia) i T. Yelamos (Barcelona) m'han pro- nesa, perque son coleopters rars i poc repre- porcionat informacio o material de crisome- sentats a les col• leccions d'arreu de l'Estat lids aranesos. La consulta de les col•leccions espanyol. Cal, per tant, considerar les espe- del Museu de Zoologia de Barcelona (MZB), cies o subspecies segiients : Plateumaris a mes a mes, ha estat de gran valor en aquest consimilis, P. discolor, Lilioceris lilii f. sentit. Tambe he d'agrair l'ajut en la captura typ., Clytra quadripunctata f. typ., de crisomelids, en els successius viatges, Labidostomis longimana, L. lucida, dels companys J. Vives (Terrassa), M. Sm,aragdina aurita, S. salicina, Palmer i A. Sacares (Mallorca), i del meu fill C7yptocephalus flavipes, C. nitidulus, C. Pol. El Dr. P. Montserrat (CSIC, Jaca), tingue nitidus, C. vittatus, Bromius obscurus, l'amabilitat de classificar-me algunes espe- Chrysolina cerealis, C. geminata, C. late- cies de plantes. Per ultim, aquest treball s'ha cincta, C. vernalis pyrenaica , Cyrtonus du- beneficat de 1'ajut concedit a l'autor l'any fouri, Gastrophysa viridula, Gonioctena 1991, per la Fundacio ela Caixa>>, dins linnaeana, Oreina alpestris, O. cacaliae, O. l'Ambit d'Ecologia i Medi Ambient. ganglbaueri, O. speciossisima , Phaedon sa- licinus, Ph. tumidulus, Phratora vitellinae, Timarcha strangulata, T. tenebricosa, Lochmaea capreae, Apteropeda splendida, Asiorestia melanopus, Chaetocnema an- Bibliografia gustula, Longitarsus ventricosus i Psylliodes nuceus. BAGUENA, L. 1960. Los Donaciinae ibericos de la colec- Si tenim en compte les darreres 35 espe- ci6n del Instituto Espanol de Entomologia. Graellsia 18: 3-14. cies mes les 16 citades abans, donen un total BASTAZO, G. 1984. Sistematica, trofismo y corologia de de 51 especies molt representatives i de par- los Chrysomelidae (Coleoptera) de to Sierra de las ticular interes per a la fauna iberica i la cata- Nieves (Malaga, Sur de Espana). Memoria de Licenciatura, Univ. de Malaga. lana, mes concretament. Per tant, del con- BETEL, L. 1901. Faune des coleopteres du bassin de la junt de les 139 ( 138) especies araneses, bas- Seine. Tome: Phytophaga. Soc. Ent. France, Paris. tant mes d'un terq mereixen BIONDI, M. 1990. Elenco commentato dei crisomelidi al- atencio prefe- ticini della fauna italiana. Fragm. Ent., Roma 22: 109- rent i caldria fer el possible per protegir-les. 183. D'altra banda, quasi totes aquestes especies - 1991. Note faunistiche, tassonomiche ed ecologiche su alcune specie di Chrysomelidae Alticinae della viuen en indrets aranesos poc o gens alterats Peninsula Iberica (Col.). Eos 66: 161-172. per l'accio humana, la preservacio d'aquests BOURDONNE, J.C. & BORDY, B. 1993. Materiaux pour un biotops naturals garantiria , ben segur, el catalogue dels coleopteres des Pyrennees - Troisieme note. LEntomologiste 49: 79-89. manteniment dels seus crisomelids i tambe, BoURDONNE, J.C. & DOGUET, S. 1986. Materiaux pour un es probable , d'altres . No es estrany catalogue des coleopteres des Pyrenees, 2e. note - que les arees mes urbanitzades Chrysomelidae. L'Entomologiste 42: 13-22. , com passa a -- & -- 1991. Donnees sur la biosystematique des les rodalies de Vielha, siguin les mes pobres Chrysolina Is. (Coleoptera: Chrysomelidae: en especies de crisomelids. Chrysomelinae). Ann. Soc. Ent. Fr. (N.S.) 27: 29-64. - & VINCENT, R. 1981. Materiaux pour un catalogue des coleopteres des Pyrenees (lere. partie). L'Entomologiste 37: 147-152.

107 GEA, FLORA ET FAUNA

BtJRLINI, M. 1955. Revisione dei Cuyptocephalus italiani JOLIVET, P. & PETITPIERRE, E. 1973. Plantes-hotes con- e della maggior parte delle specie di Europa. Mem. nues des Timarcha Latreille (Coleoptera: Soc. En t. Ital. 34: 5-287. Chrysomelidae). Quelques considerations sur les rai- 1968. Revisione delle specie italiane e delta Inag- sons possibles du trophisme selectif. Bull. Soc. Ent. gior parte delle specie europee del genere Fr. 78: 9-25. Pachyhrachiis Chevr. Mena. Soc. Ent. Ital. 47: 111-116. - & -, 1976. Plantes hotes connues des Chrysolina CAILLOL, H. 1914. Catalogue des coleopteres de Mots. (Col. Chrysomelidae). Essai sur les types de se- Provence. Mem. Soc. Linn. Provence, Marseille, lection trophique. Ann. Soc. Ent. Fr. (N.S.) 112: 123- Chrysonielidae vol. 3, pp. 405-585 . 149. CANTONNET, F. 1968. Revision des especes francaises du PETITPIERRE, E. & DACCORDI, M. 1986. Les plan- genre Phytodecta et description d'une nouvelle espe- tes- hotes des Chrysomelidae. Quelques nouvelles ce. L'Entomologistc 24: 38-49 (1968). precisions et additions (Coleoptera). Nor. Rce. Ent. CODINA PADU.!A, F. 1963. Apuntes sobre Chrysomelidae (N.S.) 3: 341-357. ibero-marroquies (Col.). Graellsia 20: 69-77. KOHNELT, W. 1984. Monographie der blattkafergattung DACCORDI, M. 1983. Quelques reflexions sur la distribu- Chrysochloa (Coleoptera, Chrysomelidae). Anz. tion des Chrysomelinae (Col. Chrysomelidae). Bull. Oesterr. Akad. Wissen. Wien, 193: 171-287. Soc. Ent. Fr. 88: 448-451. LABOISSIERE, V. 1934. Galerucinae de la fauna francaise. & LAVARINI, N. 1990. Le specie italiane del genere Ann. Soc. Ent. Fr. 106: 1-108. Phaedon (Coleoptera, Chrysomelidae). Boll. Mus. MOIIR, K.H. 1966. Chysomelidae. En: Die kafcr mittelev- civ. St. Nat. Verona, 17: 481-512. ropas (H. Freunde, K.M. Harde i G.A. Lohse eds.), vol. -- & PETITPIERRE, E. 1977. Coleopteros 9: 95-297. Goecke & Evers, Krefeld. Crisomelidos de la Sierra de Cazorla (Jaen) y descrip- MULLER, G. 1953. I coleotteri delta Venezia Giulia vol. II cion de una nueva especie de Clytra Laich. (Coleoptera Phytophaga), Centro Sperimentale (Coleoptera, (hrysomelidae). Miscel. Zool. 4: 225- Agrario e Forestale, Trieste. 236. PETITPIERRE, E. 1980. Cataleg dels Coleopters DooUET, S. 1994. Alticinae. Coleopteres Chrysomelidae Crisomelids de Catalunya, I. Cryptocephalinae. [InIll. vol. 2. Faune de France, 80. Paris. Inst. Cat Hist. Nat. (Secc. Zool. 3) 45: 65-76. DOGUET, S. & TEMPERE, G. 1976. Contribution a l'etude -, 1981. Chrysomelidae (Col.) de la Sierra de faunistique et systematique des Alticinae de la faune Albarracin (Teruel). Bol. Asoc. Esp. Ent. 4: 7-18. de France (Col. Chrysomelidae). L'Entomologiste 31: 1983. Cataleg dels Coleopters Crisomelids de 220-226. Catalunya, II. Zeugophorinae, Donaciinae, FOLCII i GI-ILLEN, R. 1988. Natura, as o abds, 2a. edicib. Criocerinae, Clytrinae, Lamprosomatinae i Ed. Barcino, Barcelona. Eumolpinae. Butll. Inst. Cal. Hist. Nat. (Secc. Zool. GARCIA-OCEJO, A.; GIIRREA, P. & PETITPIERRE, E. 1992. 5) 49: 87-96. Chrysomelidae (Coleoptera) de la Sierra de Credos 1988. Cataleg dels Coleopters Crisomelids de (Sistenia Central): Nuevos datos faunisticos, ecologi- Catalunya, III. Chrysomelinae i Galerucinae. Butll. cos y fenoldgicos. Misc. Zoo/. 26: 81-92. Inst. Cat. Hist. Nat. (Secc. Zool. 7) 55: 79-100. JEANNE, C. 1965. Revision des especes francaise du gen- SEENO, T.N. & WILCOX, J.A. 1982. Leaf Genera re Timarcha Latr. (Col. Chrysomelidae). Art..Soc. (Coleoptera: Chrysomelidae). Entomography 1: 1- Linn. Bordeaux 102 A: 1-25. 221. JOLIvET, P. 1967. Notes systematiques et ecologiques sur Sot^rowoou, T.R.E. 1978. Ecological methods. With par- les chrysomelides marocains (Coleoptera) (2e. note). ticular reference to the study of populations. Bull. Soc. Sc. Nat. Ph.ys. Maroc 46: 305-394. Chapman and Hall, London. 1988. Food habits and food selection of WARCHALOWSKI, A. 1985a. Chrysomelidae Stonkowate Chrysomelidae. Bionomic and evolutionary perspec- (Insecta: Coleoptera), I. Fauna Polski 10, Warszawa. tives. En: Biology of Chuysonaetidae (P. Jolivet, E. -. 1985b. Revision der gattung Labidostomis Petitpierre and T.H. Hsiao eds.). Kluwer Acad. Publ., Germar, 1824 (Coleoptera, Chrysomelidae, Dordrecht, pp. 1-24. Clytrinae). Polskie Pismo Ent. 55: 621-765.

108