REVISTA DE LA PETITA I MITJANA EMPRESA DE CATALUNYA pimecnews

Entrevista amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont

NÚMERO 49  GENERABRIL 2016  WWW.PIMEC.ORG

EMPRESES PANORAMA FEM Wattia Innova, consum 0 El salari mínim, a debat Assemblea General de PIMEC PIMECNEWS 49 | GENER - ABRIL 2016 EDITORIAL

JOSEP GONZÁLEZ I SALA PRESIDENT DE PIMEC

Teniu a les vostres mans el primer número d’enguany de la revista de PIMEC. Veureu que ha evolucionat d’acord amb la nova identitat corporativa de la patronal i amb la nostra voluntat d’apropar-nos més a la societat i als àmbits que representem.

Volem que la revista continuï sent un dels nostres principals canals de comunicació, pro- porcionant la informació i les re exions que ens demaneu. En aquest sentit, a partir d’ara trobareu el contingut organitzat en tres blocs diferenciats: Empreses, Panorama i Fem.

El primer espai, Empreses, el dediquem a posar en valor la lluita, la capacitat i la imagina- ció de les empreses. A través de reportatges, entrevistes i notícies, mostrem què fan les empreses a diverses escales i en diferents àmbits.

El bloc Panorama és el nucli dur de la revista. Ens elevem per damunt de les històries particulars i abordem temes transversals del món de l’economia i de l’empresa. També donem cabuda a articles de balanç i prospectiva d’experts externs a l’entitat.

Per acabar, sota el paraigua Fem donem cobertura a l’activitat de la patronal. Fem un recull de les accions que desenvolupem en defensa i suport de les pimes i autònoms per representar-les, ajudar-les a créixer i potenciar la seva competitivitat.

En aquest número, fem especial atenció a un debat que és ben viu en l’àmbit internacio- nal i en el nostre entorn, el salari mínim. Parlem també amb Indústries Oriol per conèixer més a fons com han seguit el procés de relleu generacional a l’empresa i amb Wattia Innova, l’única empresa a Catalunya i l’Estat espanyol que és energèticament 100% autosucient gràcies a les fonts renovables.

L’entrevista central la dediquem a Carles Puigdemont, president de la Generalitat, per va- lorar els seus 100 primers dies de mandat i conèixer quines seran les accions de l’Executiu en l’àmbit de les pimes i autònoms. No hem pogut fer el mateix amb cap responsable de l’Executiu espanyol després de les eleccions del 20S perquè, com sabeu, no hi ha hagut acord per formar govern.

En el moment d’escriure aquestes línies, el Rei acaba de signar el decret de dissolució de les Corts i convocatòria d’eleccions generals per al 26 de juny. Des de PIMEC sempre hem dit que no ens preocupen els processos electorals sempre que es governi des del primer ns a l’últim dia. Tants mesos d’incerteses com hem viscut, poden afectar l’economia i la bona marxa del país.p PIMECNEWS 49 | GENER - ABRIL 2016 OPINIÓ

DAVID GIMÉNEZ DIRECTOR EXECUTIU DE PIMEC

BENFET.CAT, un projecte de país

’anàlisi econòmica i l’experiència real a Europa de- socioeconòmic serà molt millor. La nostra tasca, a banda de mostren que el foment del producte originari de potenciar la compra de proximitat en tots els sectors, també qualitat pot esdevenir una de les bases de la com- consisteix a vetllar perquè les empreses d’aquí compleixin petitivitat empresarial i del progrés econòmic. Els un codi ètic en els processos de fabricació dels seus produc- casos d’èxit arreu del continent confirmen que els tes i s’impliquin en la millora del futur del territori del qual Lproductes de qualitat amb una imatge potent a fora es- formen part. Això ens dóna molts motius per difondre l’ex- tan, també, fortament arrelats als seus mercats d’origen. cel·lència dels productes fets a Catalunya des d’una òptica internacional. L’economia catalana produeix un gran nombre de productes i serveis Els nostres principals objectius són: de molta qualitat, però, majorità- «Disposar de productes potenciar el consum intern (de riament, el teixit empresarial està originaris de gran proximitat) en tots els sectors de format per pimes amb poca capa- qualitat, de marca sòlida i producció i aconseguir que les em- citat exportadora, tot i que amb un preses d’aquí es facin més grans, enorme potencial. competitius a escala global contribuir a la internacionalització comporta efectes molt de les empreses catalanes i vetllar El projecte BENFET.CAT té com a perquè les empreses d’aquí treba- objectiu fomentar el consum de positius sobre el territori» llin respectant un codi ètic i invertei- proximitat en tots els sectors per xin en el futur del territori del qual tal que entre tots contribuïm a fer formen part. grans les nostres empreses de manera que, amb aquest im- puls, guanyin el volum productiu i la competitivitat sufici- Amb aquesta missió, hem engegat un projecte ambiciós ents per poder exportar els seus productes al món i créixer. de país des de la iniciativa privada dels propis empresa- Així, potenciem la compra de productes de qualitat en tots ris i empresàries. Actualment ja disposem de més de 100 els sectors, des del tèxtil fins a la tecnologia audiovisual, empreses adherides al projecte i el 2016 hem posat en passant per productes cosmètics o alimentaris, entre altres. marxa una estructura sectorial i territorial per aconseguir incorporar-hi moltes més empreses que tenen productes o Disposar de productes originaris de gran qualitat, de marca serveis de qualitat i que volen contribuir a posicionar Cata- sòlida i competitius a escala global comporta efectes molt lunya en el món com un territori innovador, d’excel·lència positius sobre el territori, des de l’ocupació fins a la innova- empresarial i que elabora productes de qualitat.p ció. En aquest sentit, estem convençuts que si contribuïm a fer més grans les empreses de casa nostra, el nostre entorn www.benfet.cat

5

8 Empreses 8 Wattia Innova, consum 0

12 Indústries Oriol: futur amb confiança 12 14 Entrevista amb Miquel Camps

PIMECNEWS 49 15 GENER-ABRIL 2016 Empreses breus

EDITA PIMEC Viladomat, 174 08015 Barcelona Panorama Tel.: 934 964 500 18 [email protected] 18 DIRECTORA Entrevista amb EVA PRATS el president de la Generalitat, Carles REDACCIÓ Puigdemont NÚRIA FERNÁNDEZ LEILA BOUGRINE

ALBERT PUNSOLA JORDI BEDMAR © FOTOS 22 El salari mínim, a debat CONSELL EDITORIAL JORDI ESTELLER 22 26 ESTEVE PINTÓ JORDI ROIG MaB: una gran QUIM SENDRA oportunitat per créixer

PUBLICITAT 28 PIMEC Clientelisme Tel.: 934 964 500 [email protected]

PRODUCCIÓ EDITORIAL COS 12 COMUNICACIÓ Rafael Ramos, 32 29 08338 Premià de Dalt Fem Tel.: 655 171 944 [email protected] 29 Recull de l’activitat DISSENY de PIMEC ESTUDI FREIXES Santa Rosa, 26 08320 El Masnou 34 Tel.: 607 984 010 Pime al dia EMPRESES

Wattia Innova, consum 0 L’ empresa olotina ha creat l’EspaiZero, el primer edifici i empresa a Catalunya i Espanya que no requereix energia externa per treballar gràcies a les renovables

PIMECNEWS 49 | GENER - ABRIL 2016 WATTIA INNOVA, CONSUM 0

Sabeu que a Olot hi ha el primer edifici de Catalunya Wattia Innova, consum 0 i l’Estat espanyol que és energèticament 100% autosuficient gràcies a les fonts renovables? L’ empresa olotina ha creat l’EspaiZero, el primer edifici i empresa a Catalunya i L’ empresa Wattia Innova va dur a terme el projecte Espanya que no requereix energia externa per treballar gràcies a les renovables i té les seves oficines en aquest edifici, l’EspaiZero. Aquestes instaŀlacions combinen un seguit d’energies renovables de manera que han pogut acreditar que passen tot un any sense consumir ni un kW de la xarxa i sense perdre en absolut el confort climàtic. Hem parlat amb Franc Comino, enginyer i soci fundador de Wattia Innova, sobre Wattia i l’eficiència energètica.

attia Innova és una em- presa olotina que, tot i que té pocs anys d’exis- tència, es nodreix de Wdues empreses amb més d’una dècada d’experiència, iGetech i Analitzadors. Es dedica a l’eciència energètica en els sectors industrial i terciari i està FRANC COMINO, soci especialitzada en l’automatització fundador de Wattia Innova d’habitatges i edicis. La trajectòria SL i creador del projecte de l’empresa, segons el seu funda- EspaiZero, és enginyer dor, Franc Comino, va néixer gràcies d’automatització, expert en a projectes de domòtica pura en ca- l’automatització d’habitatges ses particulars d’alt estanding on es i edificis i consultor en coordinaven els sistemes d’automa- eficiència energètica. Es tització i d’on l’empresa va aprendre va diplomar en Enginyeria i créixer tecnològicament per realitzar futurs projectes de major magnitud. El Electrònica per la Universitat següent pla va ser a l’IES la Garrotxa de Girona i va estudiar el d’Olot, la primera escola estatal que curs de Director de Projectes va esdevenir Scientic Partner segons a ESADE Business School. la comunitat de KNX Members de L’ any 2006 va crear iGetech Brussel·les, gràcies a Wattia. Aquest Innova, empresa de la qual edici escolar d’11.000 m2, amb 1.200 deriva Wattia l’any 2011 alumnes i 100 professors, va aconse- i l’EspaiZero, oficines de guir un estalvi del 40% en la despesa consum zero de l’empresa, energètica gràcies a l’automatització l’any 2013. de les 100 aules del centre.

9 EMPRESES

Posteriorment, Wattia Innova va apos- tar per la creació d’EspaiZero, el pri- mer edici i empresa estatal de con- sum 0 (els anomenats NZEB); és a dir, que no requereix energia externa per treballar. EspaiZero funciona amb 20 sistemes d’eciència energètica i un sistema de control que els governa, per aprotar al màxim cadascun d’ells i aconseguir, així, l’objectiu d’excel·lèn- cia energètica. L’edici consta d’una estació meteorològica per consumir l’energia acumulada en funció de la previsió meteorològica, i d’un gran nombre d’infraestructures com ara pous canadencs o una xemeneia solar que afavoreixen la climatització. El fet que l’edici gaudeixi de tots els siste- mes d’eciència afavoreix que la gent pugui observar el ventall de possibilitats i EspaiZero: o cines de la planta baixa i plaques fotovoltaiques a la teulada de l’edi ci que hi ha per poder adequar el millor FONT: WATTIA INNOVA SL sistema a la seva idea i dur-la a terme.

nosa (UTE amb Wattia), i la Locomo- Wattia Innova, però, ha patit dicul- «EspaiZero està tora Energètica de la Garrotxa, amb tats motivades per l’últim decret so- constituït, primer de tot, el suport de PIMEC. L’illa energètica, bre l’autoconsum energètic del mes District Heating and Cooling o XEC d’octubre que determina que tota per ser unes o cines (Xarxa Espavilada de Climatització) instal·lació connectada a la xarxa, on podem treballar i un proporcionarà energia al centre d’Olot encara que no consumeixi energia i laboratori on aprenem» i funcionarà amb quatre fonts d’ener- consumeixi la pròpia, haurà de pagar gies renovables –biomassa, geotèr- els costos de la xarxa. Per a empreses mica, fotovoltaica i aerotèrmica– que com Wattia Innova aquesta llei supo- Franc Comino arma que “EspaiZero s’escolliran segons les necessitats dels sa un problema perquè frena futurs està constituït, primer de tot, per unes espais. Es tracta d’un projecte pioner a projectes, sobretot per la por que s’hi ocines on podem treballar i un labo- escala estatal, que sorgeix de les visi- posin entrebancs. Franc Comino de- ratori on aprenem. És un aparador on tes a EspaiZero i que tindrà la capacitat clara que “és un problema no només podem ensenyar què som capaços de de traslladar l’energia a 8 edicis del que no t’ajudin, sinó que et posin tra- fer i una font d’atracció de projectes. centre d’Olot amb un total de 26.000 ves i et generin por perquè no apliquis Volem demostrar que el canvi és pos- m2, gràcies al software que escollirà renovables. Avui dia les renovables te- sible amb un edici que ensenya i fa quina és la font d’energia renova- nen tot el sentit del món i són inver- canviar el xip a tot el que passa per ble més adequada en cada moment. sions totalment amortitzables a curt aquí”, amb unes 1.700 visites en un Precisament el XEC ha rebut el premi termini”. any i mig. Heat Pump City of The Year per haver aplicat un sistema de bombes de ca- Quin paper tenen les pimes en l’e- Actualment Wattia està immersa en lor al centre històric d’una ciutat, un ciència energètica? Des de Wattia es dos projectes: L’illa energètica del premi europeu que s’atorga des de demana a les pimes que no tinguin centre d’Olot, conjuntament amb Brussel·les i que, per primer cop, rep por, que apostin pels nous professi- l’Ajuntament d’Olot i Gas Natural Fe- Espanya. onals especialitzats en renovables i

PIMECNEWS 49 | GENER - ABRIL 2016 WATTIA INNOVA, CONSUM 0

La Locomotora energètica de la Garrotxa,

una iniciativa per reduir les emissions de CO2

i EspaiZero, sala d’acumulació o emmagatzematge energètic. A dalt: bateries per a l’acumulació d’energia elèctrica; a baix, piles d’aigua FONT: PRÒPIA Aquesta iniciativa de quatre empreses de la comarca de la Garrotxa (LC Paper, la cooperativa La Fageda, Bassols Energia i Wattia), vol fomentar «Wattia demana les empreses socialment responsables i compromeses amb l’estalvi i a les pimes que apostin eficiència energètica mitjançant la reducció de les emissions de diòxid de pels nous professionals carboni i l’aproximació dels nivells a zero. A aquest efecte, les empreses de la Locomotora Energètica de la Garrotxa es comprometen a fer pública la especialitzats en seva tasca en estalvi de gasos d’efecte hivernacle, així com les actuacions renovables» que duguin a terme per arrossegar més empreses i entitats de la comarca. El soci fundador de Wattia Innova ha dit que “el nostre somni és que, a través del projecte de la Locomotora Energètica de la Garrotxa, entitats públiques, que apliquin energies renovables en entitats privades, escoles, edificis i indústries comencin a canviar el xip per els locals i a les empreses, ja que els fomentar l’eficiència a la comarca.” sistemes d’eciència energètica repre- senten una aposta de futur assequible L’acció del grup és purament pedagògica, amb accions d’informació i treball i retornen la inversió. S’ha de tenir en en escoles i instituts de la comarca, sessions informatives en empreses, i compte que les empreses poden ser ajuntaments i institucions que ho demanin. La difusió es fa a través de la seva innovadores i generar una moda o pàgina web (http://locomotoraenergetica.com/), actualitzant les accions que tendència, tot esdevenint un referent el grup fa i incorporant nous membres. del seu sector. Franc Comino, apassi- onat de la seva feina i un gran mo- Amb l’objectiu de fomentar les empreses socialment responsables i tivador del canvi, té l’objectiu que la compromeses amb l’estalvi energètic, PIMEC treballarà per traslladar aquest gent es cregui i pensi que és possible model associatiu a altres territoris de Catalunya –com l’últim acord entre canviar la nostra losoa de treballar PIMEC, l’Ajuntament de Mataró i Fundació Tecnocampus per fomentar i la nostra manera de viure, ja que els l’eficiència energètica a la indústria mataronina– per tal de reduir la petits canvis creen inèrcies i acaben contaminació i apostar, d’aquesta manera, pel medi ambient. canviant el món.p

11 EMPRESES

Indústries Oriol: futur amb confiança

les retribucions per a cada funció, els drets i obligacions de cadascú. El pro- cés d’elaboració va durar uns 6 mesos, però va ser un temps molt ben invertit. La nostra és una empresa familiar de molts anys i és molt important assegu- rar-ne la continuïtat.

«L’assessor de PIMEC ens va escoltar, ens va entendre i va resoldre els nostres dubtes»

Miquel. Les coses perquè funcio- FOTO: ALBERT ALBERT PUNSOLA FOTO: nin cal pautar-les. Imaginem que un Miquel Oriol i Marta Oriol són pare i filla i responsables de la membre de la família agafa infor- mació de l’empresa per muntar-ne direcció comercial i de màrqueting d’Indústries Oriol 1942 SL. una altra i fer competència deslleial, En aquesta conversa expliquen quins beneficis han obtingut doncs això el protocol ho preveu per- participant en el Programa de Protocol familiar que PIMEC què també està pensat per protegir ofereix a les empreses. l’empresa. I, naturalment, en el tema successori estipula quant de temps hauríem d’allargar la nostra vida la- boral, alhora que ens indica els pas- Com vau entrar en aquest programa? consistir en reunions en què nosaltres sos que haurem de seguir quan s’hagi posàvem damunt la taula les nostres de produir el relleu. Miquel. Feia tres o quatre anys que visions i preocupacions i ell les anava parlàvem de fer el protocol però no plasmant en un document de con- ens hi vam posar fins que PIMEC sens que tots els implicats hem aca- Un vestit a mida ens va informar del programa. Vam bat firmant. fer la sol·licitud i ens van seleccio- Des de principis del 2015 el nar per participar en el programa I com és aquest document? Programa de Protocol familiar amb altres 20 empreses. PIMEC ens de PIMEC ofereix la possibilitat va donar totes les eines necessàries Marta. No és gaire llarg, però clarifica de realitzar aquest procés de i vull subratllar, especialment, la tas- tot un seguit de qüestions essencials forma professional amb una metodologia pròpia que s’adapta ca de l’assessor que ens va ajudar en com els valors i els aspectes ètics de la a les necessitats de cada aquest procés. Ens va saber escoltar, companyia, el paper de la direcció i les empresa. ens va entendre i va resoldre els nos- condicions necessàries per ocupar els tres dubtes. El mètode de treball va llocs directius, la presa de decisions,

PIMECNEWS 49 | GENER - ABRIL 2016 ENTREVISTA AMB MIQUEL I MARTA ORIOL D’INDÚSTRIES ORIOL 1942 SL

El protocol ho preveu tot? Marta. Encara que siguem família Més de 70 anys sempre poden sorgir visions diferents al mercat Miquel. El protocol no preveu les de- i discrepàncies. El protocol contribu- cisions exactes que haurem de pren- eix a minimitzar aquestes discrepàn- dre en cada moment sinó de quina cies i ajuda a conciliar les diferents Indústries Oriol va ser fundada manera les haurem de prendre segons visions i a preveure el conflicte. el 1942 per Narcís Oriol Quintana a Barcelona. Més de 70 anys quins siguin els condicionants d’un després, l’empresa ha esdevingut moment determinat. Et dóna per tant El procés us ha servit per conèixer un referent en productes de una estructura de decisió. millor la situació actual de l’empresa? perruqueria, estètica i cosmètica amb més de 3.000 referències en Marta. El que fa és no deixar res a Miquel. Sí, perquè en les reunions el mercat. La companyia exporta a més de 60 països i compta amb l’atzar que pugui originar malentesos preparatòries vam haver de posar una filial a l’Argentina. Indústries i marca la voluntat de la família de tots els temes damunt la taula amb Oriol es manté com a empresa pactar una sèrie de punts importants. la màxima transparència i això ens va familiar i amb voluntat de ser-ho ajudar a fer una anàlisi completa de en el futur amb la incorporació de Miquel. En el cas de la jubilació, per la nostra situació. No vam voler córrer la tercera generació. exemple, més que fixar un moment perquè es tocaven temes delicats que concret, el protocol indica a partir de no es podien abordar amb presses. quina edat haurem d’iniciar el relleu Per aquest motiu les reunions no van perquè considerem que ja no tenim ser gaire seguides: l’espai de temps pròpia voluntat. Igualment, si en un l’energia suficient per dirigir el crei- entre reunió i reunió ens servia per moment determinat una persona de xement de l’empresa. I ja sabem que reflexionar. També ens va anar molt la família vol marxar, el protocol no és tota empresa que no creix, decreix. bé fer algunes trobades amb les altres cap barrera en aquest sentit. empreses participants en el progra- A l’empresa familiar és més fàcil ma. Vam poder contrastar amb elles prendre decisions? com enfocaven problemes semblants als nostres. El protocol es posa en Marta. Treballar en família és una marxa sobretot pensant en el futur «El protocol es fa satisfacció perquè els membres s’hi però des del moment en què fa pos- més pensant en el impliquen molt i perquè hi ha una re- sible que tothom disposi d’un full de futur, però repercuteix lació molt directa entre tots. També ruta i d’un rol clarament assignat, re- és veritat que poden sorgir conflictes percuteix positivament en el present. positivament en el o desavinences per diferències entre present» els membres de la família, però en El protocol és prou flexible? general penso que el balanç és po- sitiu. Miquel. A mi m’agrada dir que és com un vestit a mida per estar confor- Per què recomanaríeu fer el pro- Miquel. El protocol està pensat per- tables i no una cotilla. D’altra banda, tocol a altres empreses? què el control de l’empresa quedi és un document que cal revisar periò- dintre de la família. De tota manera dicament per anar-lo actualitzant, així Miquel. Més que recomanar-lo, jo si un dels seus membres no compleix ens ho va aconsellar l’assessor. diria que tothom l’hauria de fer. Hem amb les seves obligacions pot que- de pensar que com més gran es fa dar-ne exclòs i així ho estableix el do- Marta. Crec que els únics inconve- l’empresa, més cares es paguen les cument. No pot ser d’altra manera, nients que pot tenir el protocol és no errades, i el protocol és una manera per respecte a nosaltres mateixos i fer-lo bé o no adaptar-lo als canvis de de reduir aquest risc. a la resta de treballadors. Per la res- la societat, del mercat, i de la pròpia ponsabilitat social que tenim com a empresa. Des d’una perspectiva per- Marta. La veritat és que vivim amb empresaris hem d’exhibir un compor- sonal, el meu pare mai m’ha dit que tantes incerteses que això t’ajuda a tament coherent i rigorós. havia d’estar a l’empresa. Hi sóc per mirar al futur amb més confiança.p

13 EMPRESES 100 ANYS DE MIQUEL CAMPS SA

Entrevista amb Miquel Camps «He transmès els valors de serietat, responsabilitat i vocació de servei»

presa no ven cables o màquines d’aire; generacional? Recorda què li va el que ven és servei i conança i, per aconsellar el seu pare a vostè quan tant, sempre t’has d’estar adaptant i li va traspassar el negoci? escoltant els teus clients quan et diuen És difícil donar consells concrets, el quines són les seves necessitats. Si la món que li està tocant viure a ell no teva empresa pot oferir una millora als s’assembla gens al que em va tocar teus clients i no ho fas per manca de viure a mi o al meu pare. De fet, prop visió o per mandra, no dubtis que els del 90% de clients que avui té l’em- Miquel Camps SA és una teus competidors sí que ho faran. Lla- presa són nous i són seus. Al nal, empresa centenària situada vors, possiblement faràs tard i perdràs el millor consell que li he pogut do- a Sant Vicenç dels Horts el client. nar és que hagi vist com he treballat que s’ha especialitzat sempre i, per a mi, el més important en reformes integrals de Amb la seva experiència al capda- és haver pogut transmetre els valors locals comercials. Treballa, vant de Miquel Camps S.A. durant de serietat, responsabilitat i vocació dècades, ens podria dir què repre- de servei que crec que, com a petita bàsicament, al territori senta ser empresari? empresa, cal tenir per ser competi- català i actualment té al Entendre que has d’acceptar viure en tiu en un món tan globalitzat com capdavant a Miquel Camps, la incertesa, per si el client et pagarà i l’actual. el fill, l’actual president de ho farà quan toca, per si el client t’ac- PIMEC Joves. Avui però ceptarà el pressupost, per si pots assu- Amb un segle de vida i tot el que entrevistem al pare, també mir la rebaixa de preu que et demana ha passat durant aquest temps, Miquel Camps, un dels el client o l’augment de sou que et de- pot explicar alguna anècdota? “culpables” del fet que manen els teus treballadors, per si es- Recordo que va haver-hi uns anys en aquesta empresa celebri els taràs fent bé tota la part scal de l’em- què vam coincidir el meu pare, jo i el 100 anys amb èxit. presa; en resum, has de saber viure en meu ll a l’empresa, tots tres amb el una incertesa constant i entendre que mateix nom: Miquel, i quan trucava ets el responsable nal de tot el que algun client demanant per Miquel passi a la teva empresa. Però, sobre- Camps era difícil saber si demanaven tot, el més important és no transmetre per l’avi, el pare o el ll. Si la cin- Quina és la recepta perquè Miquel aquesta incertesa en inseguretat cap quena generació decideix seguir al Camps S.A. celebri 100 anys? al teu equip, el qual ha de veure sem- negoci crec que ja no tindrem aquest Suposo que entendre que el que avui pre que el vaixell està ben liderat i que problema perquè el meu nét es diu és negoci demà pot deixar de ser-ho i, tens il·lusió, força i seguretat per tirar Marc. També recordo que les prime- per tant, sempre has d’estar pendent endavant. res vegades que el meu ll estava de com evolucionen els hàbits de con- a punt de tancar un contracte amb sum dels teus clients per intentar oferir Fa 15 anys que el seu ll encapça- un client em demanava que l’acom- el millor servei possible. Jo sempre he la l’empresa. Quina recomanació li panyés perquè no veiessin una per- defensat que, en el fons, la nostra em- va fer quan es va produir el relleu sona tan jove.p

PIMECNEWS 49 | GENER - ABRIL 2016 EMPRESES

Làser Mimar celebra 15 anys i estrena nou espai

Perfomallas estrena instaŀlacions a Xile

El grup Perfomallas inaugura noves sant especial èmfasi en la innovació, instal·lacions a Xile. L’empresa, par- la productivitat i la sostenibilitat. ticipada per Josep Ignasi Jordi, soci Josep Ignasi Jordi compta amb una d’honor de PIMEC des de 2011, ha important trajectòria empresarial que estrenat la nova planta amb la pre- destaca per la seva emprenedoria i per Làser Mimar, empresa referent en el sència de l’ambaixador d’Alemanya a la capacitat de superació, que li han sector de la transformació del metall, Xile, Rolf Shulze, i la ministra d’Eco- permès internacionalitzar la seva em- la caldereria i la planxisteria industri- nomia de Renània del Nord-Westfàlia, presa a Xile i al Perú. Va ser un dels fun- al d’alta precisió, ha invertit 500.000 Hannelore Kraft. La inauguració s’ha dadors de l’antiga PIMEC el 1977 i des euros per traslladar la seva factoria fet en el marc de les jornades econò- de llavors ha mantingut un vessant con- de Badalona a Parets del Vallès, on miques Xile-Alemanya que enguany ciliador i ha demostrat la seva sensibili- ha adquirit una nova planta de més s’han centrat en la Indústria 4.0, po- tat pels valors socials de la patronal.p de 8.000 metres quadrats. Segons Miguel Martínez, gerent de la com- panyia, “Làser Mimar disposarà de l’espai necessari per seguir creixent i Dormity preveu facturar 30 milions facilitar les comandes internacionals”. També arma que “detectem més d’euros i obrir nous centres el 2016 capacitat d’inversió de les empreses i ara estem atenent molta demanda en energies renovables”. El fabricant i distribuïdor de sistemes i rendiment per metre quadrat, ja que Actualment, l’empresa ha celebrat de descans Dormity preveu facturar la comunitat catalana aglutina 38 dels els seus 15 anys de vida estrenant la aquest any 30 milions d’euros, un 44 locals que té la rma i registra el nova planta i facturant 2,5 milions 25% més respecte a l’exercici 2015, 86% de les vendes.p d’euros el 2015, i ja preveuen un aug- quan les vendes es van situar en 24 ment dels ingressos ns als quatre milions, i mantindrà un ritme d’ober- milions i un creixement en el nombre tures d’entre vuit i deu punts de ven- de treballadors fruit de l’ampliació de da. D’aquests, sis es concentraran a l’espai. Làser Mimar va néixer l’any Barcelona. 2000 en un taller familiar a Badalona El fundador i director general de i gràcies a l’esforç, la constància i la Dormity, David Sánchez, ha explicat visió de futur dels seus fundadors ha que la cadena ja és líder a Catalunya crescut i s’ha consolidat com un refe- en nombre d’establiments, facturació rent en el sector.p

15 EMPRESES

D’Arenys de Munt al món Mor Pere Miró Aguadé, president presa exporta a 13 països europeus, de Vermuts Miró a petits negocis d’Amèrica Llatina i la Xina, i té la previsió d’expandir-se als mercats dels Estats Units i dels Emirats Àrabs en els pròxims anys. Els 1.500 metres quadrats de les instal·lacions de Manufactures Arpe s’han quedat petits a l’hora de fer front al procés d’expansió internaci- onal basat en la millora i adaptació de les instal·lacions, la implementació Manufactures Arpe, empresa especia- d’un nou sistema de gestió de coman- litzada en la fabricació i personalització des, estocs i facturació, així com en de camusses i tovalloles de microbres l’ampliació de la plantilla. Cal tenir en amb imatges en format de tecnologia compte que tot aquest procés va ser digital, invertirà 210.000 euros a la seva reconegut, el passat any 2015, amb fàbrica d’Arenys de Munt amb l’objec- l’atorgament del premi a la microem- tiu de fer front al seu procés d’interna- presa més competitiva de Catalunya cionalització. Actualment, la microem- de PIMEC.p

Pere Miró, discret, treballador i empre- Casa Amella inverteix mig milió d’euros nedor, ha mort recentment després d’una llarga malaltia, deixant el llegat en el seu trasllat a Artés del vermut reusenc en mans de la seva família i amb la tradició i la qualitat com imperatiu empresarial. Pere Miró, L’empresa de productes alimentaris nascut el 1940, sempre es va dedicar Casa Amella ha invertit 460.000 euros amb cos i ànima a l’empresa que el en una nova nau a Artés. La creixent seu pare va fundar l’any 1957 i va sa- demanda de productes ha fet que ber fer gran l’empresa familiar, acon- apostessin pel trasllat de les seves ins- seguint prestigiar la marca “vermuts tal·lacions de Moià a Artés, i a invertir de Reus” i convertir-la en una de les en una nova factoria 100% ecològi- grans rmes del sector a l’estat es- ca, biològica, vegana i sense gluten, panyol. Aquest empresari i enòleg va segons un model que en el sector es saber veure més enllà del que s’asso- coneix com a Green Factory. ciava ns aleshores portant el vermut Aquesta planta, que ja ha entrat veuen obrir una nova fàbrica a Batea a un mercat més jove i explorant nous en funcionament, permetrà a l’em- (Terra Alta) que es dedicarà exclusiva- horitzons arreu del món.p presa afegir noves referències a les ment a produir sucs de fruita ecolò- 150 que ja té en l’actualitat. Un dels gics. En aquest cas, la inversió requeri- darrers productes que ha tret al mer- da sumarà un milió d’euros i prendrà cat és la primera salsa de calçots eco- la forma d’una societat compartida lògica i vegana i estan a punt de treure que porta per nom d’EcoBatea. A Ba- muslis vegans i sense gluten. tea, Casa Amella ja hi té un centre on A més, aquest 2016 també pre- es produeixen, principalment, olives.p

PIMECNEWS 49 | GENER - ABRIL 2016 EMPRESES

Casanovas, tradició 3.0

L’ empresa de càtering ha desenvolupat un nou web nals online per tal de portar una millor per oferir una imatge més fresca i un contacte més gestió dels seus clients i aconseguir un millor posicionament de la marca res- constant i directe amb els seus clients pecte de la competència. Isern era conscient que una reno- vació en tots els sentits era necessària. “A Casanovas teníem un web antic, que ens estimàvem molt, però volíem millorar-ne la navegació i el posicio- nament, tot oferint una nova imatge més fresca i amb tendències actualit- zades”. Un equip d’experts del departa- ment de Solucions TIC de PIMEC ha treballat per aconseguir aquest ob- jectiu i ha desenvolupat un nou web que respecta les tendències actuals de disseny i que és accessible a cer- cadors. Santi Isern assenyala que “un dels principals avenços ha estat la exibilitat en l’autogestió de la nova plana web, ja que la nostra activitat ens permet generar molts continguts nous i, per tant, tenir un contacte més constant i directe amb els nos- tres clients”. El nou web (http://casanovasca- tering.com) gaudeix d’un disseny web responsiu optimitzat per a di- ferents dispositius i té un contingut ben organitzat on els usuaris poden trobar tota la informació sobre els serveis de l’empresa en un cop d’ull. Ubicada en ple Eixample barceloní, tronòmic de venda de productes de- A més, inclou un blog, amb informa- Casanovas pot presumir d’una àmplia licatessen i un restaurant al carrer de ció de valor i les darreres novetats de i consolidada trajectòria en serveis es- Calàbria Barcelona complementen la Casanovas.p pecialitzats de càtering per a esdeve- seva activitat principal de càtering de niments. Des de l’any 1989 ofereixen breakfast, coffee, cocktail, lunch, ban- aquest servei i donen resposta a la quets i altres serveis especials. creixent demanda de la seva clientela. Hem parlat amb en Santi Isern, I és que l’origen d’aquesta em- director de Càtering i Relacions Exter- presa es remunta a l’any 1924, quan nes de Casanovas, després que, jun- una xarcuteria artesana de la famí- tament amb Joan Casanovas, tercera lia animava l’antic mercat de Santa generació de l’empresa, detectessin la Caterina. Amb el temps han ampliat necessitat d’actualitzar les seves estra- mercats i, actualment, un espai gas- tègies de màrqueting i aprotar els ca-

17 PANORAMA

CARLES PUIGDEMONT va ser escollit president de la Generalitat de Catalunya el passat mes de gener, després d’uns mesos d’intenses negociacions entre Junts pel Sí i la CUP. En el seu discurs d’investidura va fer referència a les pimes i els autònoms del país com “una de les baules en les quals el model socioeconòmic de Catalunya descansa amb més confiança, amb més tradició i amb més identitat”. Com a diputat i alcalde de Girona coneix bé el teixit empresarial gironí i les necessitats del territori, però que farà com a president de la Generalitat per a garantir que els empresaris d’arreu de Catalunya segueixin

sent el motor econòmic del país? JORDI BEDMAR © FOTOS

PIMECNEWS 49 | GENER - ABRIL 2016 CARLES PUIGDEMONT, PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

«Volem que el 2020 la indústria sigui el 25% del PIB català»

Quin missatge traslladaria a les pi- 2020, una xifra que nosaltres ja hem l’Oficina de Supervisió i Avaluació de mes i autònoms davant l’actual pro- assolit en aquests moments. Com ho la Contractació Pública (OSACP), reve- cés polític que viu Catalunya? farem? Doncs impulsant un seguit len que el 2014, pel que fa al nombre La petita i mitjana empresa i els au- d’actuacions de suport a l’empresa, d’adjudicacions, les pimes superen la tònoms són una de les baules en què per fer-la més innovadora i connecta- suma de tota la resta d’adjudicataris, descansa amb més confiança el nostre da internacionalment, i comptant amb amb el 68,1% del total. I, pel que fa a sistema socioeconòmic, i, per tant, cal les diferents organitzacions per fer-ho l’import de les adjudicacions, les pimes protegir-los. Tant les pimes com els au- possible: un impuls públic, però amb també són majoritàries, amb el 55,1% tònoms coneixen molt bé la realitat ac- lideratge privat. Nosaltres hem previst de l’import total. Ara es tracta d’anar tual, que els perjudica i els va en con- tres instruments per desplegar aques- consolidant aquests nivells favorables. tra. Mereixen comptar amb un govern tes mesures. En primer lloc, reforçar Amb aquest objectiu, el Govern de que tingui les eines necessàries, que ACCIÓ, que serà l’agència executora la Generalitat va aprovar el 2013 un parli el seu llenguatge i que sigui un de les estratègies. En segon lloc, trans- acord per facilitar l’accés de les peti- soci desinteressat en el seu progrés i formar AVANÇSA, que actuarà com a tes i mitjanes empreses a la contracta- la seva consolidació. L’estat que volem co-inversor en projectes empresarials, ció pública. I aquest és també un dels construir entre tots, i que té el suport amb una dotació de 50 milions d’eu- objectius del Pla de Govern d’aquesta d’una àmplia majoria de la societat ca- ros. Volem que sigui un instrument legislatura, que inclou la redacció d’un talana, és un estat per servir les perso- d’ajut al creixement de les empreses, i projecte de Llei de contractes del sec- nes, les famílies, les petites i mitjanes no només de supervivència de les em- tor públic de Catalunya amb la finalitat empreses i els autònoms, que no els preses que estan en risc. I, finalment, d’aconseguir un millor accés a la con- jugui en contra, sinó que els faciliti les en tercer lloc, hem previst una línia es- tractació pública, particularment per a eines perquè puguin tirar endavant i pecífica d’ajuts, de 25 milions d’euros, les pimes i les entitats socials. crear ocupació. per renovar tecnològicament les nos- tres indústries i posicionar-les davant la L’alta pressió fiscal que pateixen les El conseller Baiget ha anunciat re- nova revolució industrial, l’anomenada pimes en dificulta la competitivitat. centment una bateria de mesures indústria 4.0. Hi ha prevista alguna modificació en de reindustrialització amb l’objectiu aquells impostos que són competèn- d’avançar cap a un model econòmic Tot i que en els darrers anys s’han fet cia de la Generalitat? pròsper, de creixement i socialment importants passos endavant, el pes L’Administració catalana té poc marge just. En què consistiran i com es ma- que té la petita i mitjana empresa en en la gestió dels impostos que afecten terialitzaran? Presentaran altres pro- la contractació pública continua sent les pimes. I en els tributs on té capaci- postes en aquest sentit? Si és així, molt inferior a la seva contribució al tat normativa, ja existeixen deduccions creu que s’haurien d’agrupar sota un conjunt de l’economia. Quines mesu- molt sensibles. Per exemple, l’impost mateix paraigua? res preveuen per millorar l’accés de sobre Successions i Donacions es troba Aquest Govern aposta claríssimament les pimes a la contractació pública? bonificat en un 95% per a les empre- per una Catalunya industrial. Per això, Efectivament, els nivells de participa- ses familiars, en el cas del traspàs de el nostre objectiu per a l’any 2020 és ció de la petita i mitjana empresa en pares a fills o, fins i tot, a un treballador situar en el 25% el pes de la indústria la contractació pública ha anat crei- que mantingui vincles laborals i que no en el PIB català. Això són 5 punts més xent els últims anys. Les darreres dades sigui membre de la família. En aquest del fixat per la UE per aquell mateix de què disposem, fetes públiques per darrer cas, Catalunya va ser la primera © FOTOS JORDI BEDMAR © FOTOS

19 PANORAMA

comunitat autònoma que va incorpo- un llast per al creixement econòmic i rar la bonificació. El problema de fons la competitivitat de les nostres em- és que l’Estat recapta el 95% dels im- preses. Quines mesures preveu l’Exe- postos que es paguen a Catalunya, el cutiu per trobar un veritable encaix gran gruix dels quals recau sobre les entre l’oferta i la demanda i per po- empreses (impost de societats i IVA), tenciar l’FP? i que la Generalitat no hi té cap po- Des del Govern de la Generalitat estem der de decisió. Quan el Govern sigui fent una aposta clara per l’FP. Per això, responsable de gestionar la totalitat la darrera legislatura es va aprovar la d’aquests impostos, podrem estudiar Llei de formació i qualificació profes- la possibilitat de modificar la tributació sional, que integra en un únic sistema de les pimes. la Formació Professional reglada i la Formació Ocupacional, és a dir, agrupa L’establiment d’un Salari Mínim In- en un únic sistema tota la formació al terprofessional és competència de llarg de la vida de la persona. Aquesta l’estat espanyol. L’única manera per legislació preveu el desenvolupament aconseguir-lo a escala catalana és de l’FP Dual, que incorpora l’empresa mitjançant un pacte on es compro- com a espai de formació i que com- metin sindicats i patronals en el marc bina estudi i treball, un model d’èxit de la negociació col·lectiva. Quines «Aquesta legislació en països com Alemanya, Àustria o accions s’estan prenent per incenti- Suïssa. El Centre de Formació Professi- var aquest acord? preveu el onal de l’Automoció és un bon exem- El Salari Mínim Interprofessional que, desenvolupament de ple d’aquesta aposta per un model com bé dieu, fixa l’Estat, és clarament l’FP Dual, que incorpora d’FP que respon a les necessitats d’un insuficient en relació amb el cost de la sector estratègic com és el de l’auto- vida que tenim a Catalunya. En aquest l’empresa com a espai moció, amb una gran diversitat d’em- moment, com a Govern no podem fi- de formació i que preses i de necessitats de qualificació xar-lo directament ni implementar-lo, professional. però sí que podem fer accions des combina estudi i treball» del diàleg amb els agents econòmics Impulsarà durant la seva legislatura i socials, en el marc laboral català, per ment d’acord que la reforma elèctrica una llei de cambres? lluitar entre tots contra la precarietat i impulsada pel Govern central discrimi- En aquesta legislatura tenim previst anar posant les bases del que serà el na clarament les pimes catalanes. Dit impulsar la tramitació al Parlament i futur país, un país que volem millor això, nosaltres ens hem adreçat reite- la posterior aprovació d’una llei de les per a les persones. radament al Govern central, a qui hem cambres catalanes, per tal d’adequar presentat propostes que no han estat el seu marc normatiu i adaptar-lo a la Un estudi recent de PIMEC confirma ateses. Hem fet una proposta concreta realitat econòmica del país, especial- que Espanya, i de retruc Catalunya, té de reforma profunda del mercat de pro- ment tenint en compte l’evolució del els preus de l’energia més alts d’Eu- ducció d’energia elèctrica, i hem plante- teixit empresarial, la nova dimensió ropa per a empreses amb consums jat la reducció pel que fa als impostos, internacional de l’economia catalana i inferiors de 20MWh, segment on es i fins i tot, l’eliminació de l’IVA per als els canvis a l’economia del país després concentren la majoria de pimes, amb clients vulnerables, i res. Res de res. de la crisi econòmica. El text d’aquesta 283 euros el MWh. Què pensa fer el llei el volem parlar amb les cambres i Govern perquè les empreses catala- Des de PIMEC hem detectat una man- els diferents actors implicats. nes no hagin de suportar els elevats cança de personal tècnic qualificat, costos energètics actuals? especialment en els nivells mitjans En els darrers anys, el comerç de pro- Bé, ja sabeu que la Generalitat no té corresponents als estudis de Grau ximitat s’ha vist afectat per una forta competències en matèria de regula- Mitjà. Això suposa un dèficit de pro- pugna competencial entre el Govern ció de costos energètics i estem total- ductivitat que pot esdevenir, de nou, de l’Estat espanyol i el de la Gene-

PIMECNEWS 49 | GENER - ABRIL 2016 CARLES PUIGDEMONT, PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

ralitat. Com preveuen preservar el grans concentracions turístiques urba- model comercial català i garantir la nes i al litoral ens permet ampliar i mi- continuïtat del petit comerç? llorar les nostres polítiques turístiques, El model comercial català és un model i fomentar i promocionar el turisme a En clau bo des d’una perspectiva econòmica l’interior i a la muntanya. De fet, en- personal i de redistribució de la renda al terri- guany, per exemple, hem pogut doblar tori. També des d’una perspectiva de la dotació del programa Pirineus de cohesió social de pobles i ciutats de l’Agència Catalana de Turisme, amb el Com el descriuen els seus amics? Catalunya. És un model que se centra qual es fa una promoció específica de Sincer, coherent, tossut, fidel. en garantir un equilibri de formats, l’oferta turística dels Pirineus catalans, Què va pensar quan el president que prioritza el comerç de proximitat, que és molta i molt variada. Mas li va proposar presidir la de qualitat, que aporta valor, cosa que Generalitat? està molt ben valorada pel consumidor. El BCN World és de gran rellevància Que havia d’assumir una situació Preservar el nostre model comercial per al territori. En quin punt es tro- molt complexa i excepcional, que passa per potenciar la continuïtat i el ben les negociacions per dur a terme no podia declinar. Que era molt injusta, la situació. Pel president creixement del petit i mitjà comerç, i el projecte? Es pot garantir des del Mas i pel país. per intervenir des de diferents nivells: a Govern que es farà efectiu en els nivell de Catalunya, garantint el com- pròxims anys? Com ha fet front a aquest primer pliment d’una llei que ordena, per una El Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de mes de Govern? banda, el territori, i per l’altra els criteris Vila-seca i Salou és un projecte ben viu, Amb treball, dedicació i la màxima capacitat de diàleg, i bàsics en matèria de pràctiques comer- que compta amb un ampli consens al alhora també amb la convicció cials; a nivell de territori, a través de la territori i en el qual estem treballant per absoluta que serem fidels a coordinació amb les corporacions lo- aconseguir el màxim consens instituci- l’encàrrec del Parlament. cals, i a nivell d’empresa, oferint suport onal, polític i territorial. Des del Govern i eines per a la dinamització comercial. farem tot el possible per aconseguir el Quin diputat escolliria per fer una canya? millor projecte, que creï ocupació esta- La cervesa no m’agrada gaire, Els hotelers i restauradors de l’inte- ble, que sigui ambientalment sosteni- però sens dubte que podria rior de Catalunya es queixen de la ble, i atractiu per al turisme familiar i beure’n una (o una copa de vi) concentració turística a Barcelona i de negocis. amb en Lluís Llach. que no es deriva cap a comarques. Un referent? També posen de manifest que els im- Com afronta les divergències que Uns quants. Depèn de per a què. postos i complexitats administratives s’han suscitat sobre el transvasa- són iguals per a establiments grans ment del riu Ebre? Un ídol? i petits, en perjudici de la competiti- Des del Govern que tinc l’honor de Cap. vitat d’aquests últims. Què creu que presidir estem al costat d’una reivindi- Una ciutat per viure? es pot fer per ajudar aquest sector? I cació justa, com és demanar la garan- Girona. per atraure turisme a l’interior? tia del cabal ecològic de l’Ebre. L’Estat Els últims anys des del Govern, especi- espanyol ha de saber que no accepta- Un destí? alment a través de la Direcció General rem de cap de les maneres el Pla Hi- París. de Turisme, s’ha treballat intensament drològic de l’Ebre i que el combatrem, L’últim llibre que ha llegit? per descentralitzar els fluxos turístics perquè és una amenaça directa a l’en- La filla del capità groc, de Víctor des del litoral cap a l’interior del ter- torn mediambiental del riu i, per tant, Amela. ritori, per tal de dinamitzar i posar en una amenaça social. Aquest Pla és un valor el turisme de les comarques d’in- motiu més perquè aquest país vulgui Quants diaris llegeix al dia? terior i de muntanya. Cal destacar, en esdevenir independent. Tothom sap Abans, molts. Ara, el recull de premsa i un parell de aquest sentit, l’efecte que ha tingut que la UE no permet els plans hidrolò- capçaleres diàries. Però llegeixo l’impost per a estades en establiments gics dels rius que passen per més d’un setmanalment el Courrier turístics en la redistribució i l’equilibri Estat i, per tant, si ara fóssim un país International. del territori, ja que la recaptació a les independent, aquest pla no existiria.p

21 PANORAMA

El salari mínim, a debat Quin impacte podria tenir un augment del salari mínim sobre la competitivitat de l’empresa, l’economia i la societat?

DESIGUALTAT EN ELS SOUS MÍNIMS Salari mínim en euros en 12 mensualitats NORUEGA i percentatge en relació a la mediana salarial No té salari mínim fixat FONT: OCDE / GRÀFIC: ESTUDI FREIXES SUÈCIA No té salari mínim fixat

IRLANDA REGNE 1.547 (43%) UNIT 1.529 (48%)

PAÏSOS BAIXOS 1.508 (48%) POLÒNIA BÈLGICA ALEMANYA 431 (50%) 1.502 (51%) 1.473 (48%)

o ESTATS UNITS LUXEMBURG 1.155 (37%) 1.923 (57%)

FRANÇA 1.467 (61%)

ESPANYA ITÀLIA PORTUGAL 764 (41%) No té salari 618 (57%) mínim fixat

GRÈCIA 684 (46%)

Visita el web de l’Observatori de la pimec i consulta els dos INFORMES que hem elaborat sobre Salari Mínim Interprofessional (SMI) i el seu impacte sobre l’economia, l’empresa i la societat. www.observatori.pimec.org

PIMECNEWS 49 | GENER - ABRIL 2016 EL SALARI MÍNIM, A DEBAT

n treballador o treballadora en microempreses. de sis grans economies mundials i que té un contracte laboral En aquest sentit, constatem que la d’una de petita de l’estil de Catalunya: El salari mínim, a debat de jornada completa a Espa- pràctica totalitat de treballadors per- Espanya, els Estats Units, Alemanya, el nya ha de rebre, com a mí- ceben salaris superiors, ja sigui perquè Regne Unit, França, el Japó i Bèlgica. Unim, 655,04 euros al mes per 14 pa- els convenis col·lectius sectorials tenen Aquest estudi va servir per emmar- gues o, dit d’una altra manera, 764,21 una afectació generalitzada, o perquè car la jornada “Salari mínim i compe- euros per 12 mensualitats. Si compa- les empreses opten per establir salaris titivitat”, celebrada el passat 15 d’abril rem aquestes xifres amb el salari mitjà superiors als xats estatutàriament. a l’auditori de Torre Telefònica de Bar- dels treballadors al mercat laboral es- celona davant de més de 150 persones panyol, podem constatar que Espanya PIMEC S’HI IMPLICA empresàries i autoritats. L’objectiu de té un dels sous de partida més minsos Aquestes dades han generat un debat l’acte va ser aportar més arguments al dels països europeus desenvolupats. que és ben viu en l’àmbit internacional debat per tal d’analitzar els diferents Concretament, el Salari Mínim Inter- i cada vegada ho és més en el nostre posicionaments empresarials i institu- professional (SMI) a Espanya repre- entorn. Davant d’aquesta realitat, PI- cionals i treure conclusions sobre quin senta el 35% del sou mitjà, quinze MEC, com a agent econòmic i social, impacte podria tenir un augment del punts menys del pes que té a França. ha volgut participar-hi activament, per salari mínim sobre la competitivitat de Si ens xem en els països de l’OCDE, responsabilitat i perquè la patronal no l’empresa, l’economia i la societat. només Eslovàquia, Estònia i la Repú- vol defugir d’implicar-se en l’impuls L’acte va ser presidit per Carles blica Txeca superen Espanya en Puigdemont, president de la el diferencial entre el sou mínim Generalitat, que va cloure la legal i el que rep de mitjana un JOSEP GONZÁLEZ: jornada. El cap de l’Executiu empleat. català va anunciar la seva vo- En termes absoluts, el sou “A PIMEC no defugim de tocar luntat d’establir “un pacte de mínim espanyol està lluny del temes candents o sensibles; compromís amb els agents que tenen xat les economies ans al contrari, els volem socials i econòmics per adop- avançades d’Europa. Luxemburg, tar un salari mínim d’acord amb més de 1.900 € al mes, Ale- tocar d’una manera oberta en amb els estàndards de la car- manya, França i el Regne Unit, la mesura que el SMI té una ta social europea”. En aques- amb salaris mínims d’entre 1.450 ta mateixa línia, el president i 1.550 € al mes, pràcticament incidència en la nostra societat de la Generalitat va subratllar doblen el SMI d’Espanya (764 €). i en la nostra economia” que les reformes que cal fer al Sigui com sigui, malgrat els país “han de buscar un equi- SMI més alts, pocs països de libri perfectament possible i la UE compleixen la recomanació de i la discussió de decisions que tenen desitjable entre competitivitat i salaris la Carta Social Europea, que xa que una incidència important en les trans- dignes”. Aquest equilibri, “ja el tenen el sou mínim ha de ser equivalent al formacions de la nostra societat. Així altres països i si nosaltres ens hi volem 60% de la mediana salarial. França, mateix, PIMEC vol conèixer de mane- aproximar ens ho hem de plantejar a amb un 61% és el que surt millor po- ra directa quines conseqüències em- nivell polític, a nivell d’empreses, de sicionat. presarials per a les pimes podria com- societat, de sindicats i d’associacions Això no obstant, cal tenir en comp- portar un augment del salari mínim al empresarials. Ens ho hem de plante- te que el nombre de treballadors que nostre país. jar col·lectivament”, va concloure, tot cobren el salari mínim és, en general, És per això que l’Observatori de la afegint que “el Govern vol ser-hi, vol a tots els països, baix. En el cas espa- pimec va presentar un primer infor- acompanyar, vol liderar i intervenir allà nyol encara ho és més; concretament, me sota el títol Salari mínim: una visió on sigui possible”. d’acord amb l’OCDE, el 0,2%. Cal general sobre els països de l’OCDE, El president de PIMEC, Josep Gon- matisar, però, que aquest percentatge en què repassava diferents aspectes zález, va obrir la seva intervenció des- podria ser lleugerament superior, te- generals dels salaris mínims arreu del tacant que “tot i que es pot pensar nint en compte que les dades ofertes món (la nalitat, l’abast, les conse- que els empresaris estan en contra de per l’OCDE no inclouen els assalariats qüències, etc.) i presentava els casos tot el que siguin augments, a PIMEC

23 PANORAMA

no defugim de tocar temes candents o sensibles; ans al contrari, els volem to- car d’una manera oberta en la mesura que el SMI té una incidència en la nos- tra societat i en la nostra economia”.

I QUÈ HI DIU L’OCDE? L’OCDE, partidària que s’obri un diàleg que moderi les diferències salarials a Espanya, proposa que la pujada sigui suau i progressiva per evitar el risc d’en- carir els costos laborals en una econo- mia “encara dèbil” i perquè no actuïn i Un instant de la taula rodona institucional de barrera a l’oferta o la demanda de treball. Així ho va defensar el director (41%). De fet, cobrant aquest sou, cials i Famílies de la Generalitat; Ferran de polítiques socials per a l’ocupació de “una persona amb dos lls a càrrec Tarradellas, director de la representa- l’OCDE, Herwig Immervoll, durant la necessitaria treballar 58 hores setma- ció de la Comissió Europea a Barcelo- jornada de PIMEC. nals per superar el llindar de la po- na; Joan Carles Gallego, secretari ge- La crisi econòmica ha comportat bresa, un nivell de requeriment dels neral de CCOO de Catalunya, i Vicenç un agreujament dels problemes d’atur més alts de tota l’OCDE”. González, director del Departament i de les desigualtats en el mercat del de Jurídic de PIMEC. treball. En aquest sentit, cal trobar ins- CAL UN PACTE D’ESTAT Hi ha coincidència en el fet que truments per tal de corregir aquestes El salari mínim és un tema d’interès sembla necessari una mena de pacte problemàtiques i reforçar la recupera- per a PIMEC, sindicats i Administració d’Estat per tal de revisar-lo de manera ció, però cal dir que el salari mínim no pels seus impactes sobre la competiti- que millori la situació actual, tenint en sembla ser ni la causa ni tampoc la so- vitat, el model econòmic i els efectes compte el cost de la vida, els ingressos lució a aquests problemes del mercat socials. És per això que representants que es considerin dignes i també els de treball, que responen bàsicament institucionals van seure a debatre quin seus efectes sobre la contractació i la a “un desajust en l’oferta i la deman- impacte tindria un augment del sala- competitivitat. da”, assenyala Immervoll. ri mínim. La taula rodona, moderada Tot i que, ara per ara, només el Espanya és un dels països on el sa- per Albert Closas, cap d’Economia de Govern central té competència per fer lari mínim representa un percentatge TV3, va comptar amb Josep Ginesta, una modicació legislativa en aquest menor de la mediana salarial del país secretari general de Treball, Afers So- sentit, sí que hi hauria la possibilitat

Carles Puigdemont, president de la Generalitat Josep González, president de PIMEC «El salari mínim és una estructura d’Estat. Cal «Entrem en aquest debat per responsabilitat responsabilitat social i dignitat. La competitivitat i perquè no volem defugir implicar-nos en l’impuls ha de ser en qualitat, amb un equilibri entre costos i de decisions que incideixen en les transformacions productivitat» de la societat»

PIMECNEWS 49 | GENER - ABRIL 2016 EL SALARI MÍNIM, A DEBAT

Conclusions

Definir un millor model de salari mínim, tenint en compte els efectes directes i indirectes que aquesta modificació pot tenir sobre les pimes.

Patronals, sindicats i sector públic han de participar activament en l’establiment i Els representants empresarials debaten durant la jornada d’un salari mínim que tingui d’acord entre agents socials, per tal Agricultors i Ramaders de Catalunya en compte, preferentment, la productivitat, de manera d’establir uns mínims a respectar en (JARC), i Francisco Godoy, advocat que es pugui diferenciar en la negociació col·lectiva en el marc del del Gremi de Restauració de Barcelo- funció de l’experiència dels Consell de Relacions Laborals. A més, na, van coincidir a armar que és im- treballadors, de la dificultat l’Administració també pot incentivar prescindible que existeixi una relació per accedir al mercat de els compliments d’uns salaris mínims a entre salari i valor afegit. treball, o també del territori. través de les condicions de la contrac- Quan el component salarial té tació pública. un major pes sobre els costos totals, Coordinar aquesta mesura cal que els increments salarials vagin amb d’altres en el marc de SALARI I VALOR AFEGIT acompanyats d’augments en la pro- les relacions laborals i de les Una segona taula rodona, moderada ductivitat. En cas contrari la competiti- polítiques d’ocupació per tal per Anna Cristeto, delegada d’Euro- vitat de les empreses cau i els marges de corregir els perjudicis que un increment dels costos pa Press a Catalunya, va servir per empresarials desapareixen. És neces- laborals podria tenir sobre conèixer el punt de vista empresari- sari que les empreses tinguin un com- les empreses. Es planteja, per al en aquesta qüestió. Cèsar Molins, portament ètic envers els seus treba- exemple, una reducció de les director general d’AMES; Josep Tres, lladors, però cal que els costos estiguin cotitzacions a la seguretat president de l’Associació Catala- relacionats amb els valors que aporten social a càrrec de les na d’Empreses de Neteja (ASCEN); a l’empresa els treballadors propis o empreses. Francesc Boronat, president de Joves els serveis subcontractats.p

Herwig Immervoll, director de polítiques socials per Miquel Puig, doctor en Economia, autor del llibre a l’Ocupació de l’Organització per a la Cooperació i ‘Un bon país no és un país low cost’ el Desenvolupament (OCDE) «El salari mínim no és «Els salaris baixos estan subvencionats per l’Estat. la causa de l’atur a Espanya. Són més importants els No és correcte que l’Estat pagui els treballadors problemes de desajust entre l’oferta i la demanda o pobres. Els salaris baixos són un engany, ens costen la falta de qualificació professional» diners a tots»

25 PANORAMA

Mercat Alternatiu Borsari Una gran oportunitat per créixer

L’ accés al Mercat Alternatiu Borsari és tot un ticulars d’aquestes empreses. Va ser creat tenint com a referència altres repte per a les pimes. En contrapartida ofereix mercats com l’AIM britànic, el Neuer interessants possibilitats d’expansió, molt difícils Markt Alemany, o el Alternext francès. El primer ha aconseguit captar més d’aconseguir amb altres sistemes de finançament. de 3.600 empreses en dues dècades d’existència.

GUANYAR DES DEL PRIMER MOMENT “Cal destacar que, per ser present en aquest mercat, l’empresa ha d’iniciar un seguit d’accions que ja li suposen un guany pel sol fet d’haver-les posat en marxa, encara que no arribi a l’ob- jectiu final de cotitzar”, explica Fran de la Torre, director de Consultoria estra- tègica i finançament de PIMEC, i res- ponsable de la política de suport de la patronal a les empreses que volen do- nar aquest pas. Aquest aspecte fa que “iniciar el procés per cotitzar al MaB sigui extraordinàriament positiu per- què obliga l’empresa a estructurar-se i professionalitzar-se”.

i Antoni Giralt (president del MaB), Manel Mauri (Conseller delegat de TECNOQUARK GROUP), Carlos Soler «Iniciar el procés per (President i CEO de TECNOQUARK GROUP), Josep Gonzalez (President de PIMEC), Fran de la Torre (Director de Consultoria estratègica i nançament empresarial de PIMEC) cotitzar al MaB obliga FONT: PRÒPIA l’empresa a estructurar-se i professionalitzar-se»

es del 2009 les petites i mit- lització, i adquirir una estratègia de El primer pas consisteix en fer una au- janes empreses disposen cara al futur. Aquest instrument és el ditoria, després cal afrontar el canvi d’un instrument pensat per Mercat Alternatiu Borsari (MaB) que jurídic per cotitzar en un mercat de Dajudar-les en el seu creixe- ofereix a les pimes la possibilitat de valors que és convertir-se en societat ment, que addicionalment els repor- capitalitzar-se, igual que succeeix en anònima. Les empreses també han ta avantatges com guanyar visibilitat, la Borsa, amb la particularitat de que de crear un consell d’administració i augmentar el grau de professiona- està adaptat a les característiques par- dissenyar un pla de negoci. Per arri-

PIMECNEWS 49 | GENER - ABRIL 2016 MERCAT ALTERNATIU BORSARI

bar a cotitzar són imprescindibles dos sortida al mercat. Fran de la Torre arreu del territori. El servei d’acom- requisits més: aconseguir una entrada destaca l’interessant cas de la firma panyament va començar a finals de de capital i fer-se amb els serveis d’un de fabricació de motlles Matribages 2015. D’altra banda, les trobades assessor registrat, que és la figura que de la Catalunya Central la qual, en de Financiapyme i de Private Capital s’encarrega de la paperassa per culmi- el seu camí cap al MaB, va rebre la Financiapyme ofereixen a les empre- nar l’accés. recomanació de fusionar-se amb ses una oportunitat per obtenir fi- Technoquark per part de l’assessor nançament i capitalització en la seva registrat. L’empresa, que va entrar al trajectòria cap al MaB. L’actitud pro- mercat amb aquest nom, avui està activa de PIMEC està donant resul- «Dins aquest mercat es especialitzada en productes i serveis tats. “Després d’una primera etapa pot aconseguir capital per a la indústria de l’automoció, d’estancament, pel que fa a l’ingrés aeronàutica i ferroviària. Ben capita- en aquest mercat, hem aconseguit de manera molt més litzada, es troba en plena fase d’ex- incrementar l’afluència d’empreses ràpida i menys feixuga pansió internacional. catalanes en un 30%”, conclou Fran que amb els préstecs» de la Torre, remarcant que “cada dia Des del 2014 PIMEC ha celebrat més veiem més pimes amb possibilitats de 20 jornades per difondre el MaB de ser-hi”.p Un cop dins el MaB, les companyies estan obligades a efectuar informes periòdics de la seva evolució. “Si es fan les coses bé i s’aconsegueix els 30 empreses i bones perspectives objectius marcats en el pla de nego- ci, una empresa pot aconseguir capi- tal d’una manera molt més ràpida i menys feixuga que amb els préstecs, un fet determinant per expandir el ne- goci. A més, els informes la situaran en una posició de transparència que només pot beneficiar-la”, subratlla de la Torre.

PIMEC ASSESSORA I ACOMPANYA La tasca de PIMEC en aquest àmbit consisteix, en primer lloc, en identifi- car la idoneïtat de les empreses que manifesten el seu interès per ser en el MaB. Tot seguit, elabora una check- Si bé el nombre d’empreses participants en el MaB a l’estat encara list de cada candidat per veure quins no es pot comparar amb les xifres de l’Alternative Investment Market requisits té i quins li falten. A partir britànic, que és una divisió del London Stock Exchange, els experts d’aquí PIMEC acompanya l’empresa apunten a que la tendència de creixement del PIB podria variar en la implementació dels canvis que aquesta situació. De fet, el MaB es va llançar en plena crisi, fet que necessita. “La durada del procés és va- no va afavorir el seu desenvolupament. Un altre factor que podria riable i pot anar de 6 mesos a 1 any”, actuar d’impulsor en els propers anys és el relleu generacional a precisa Fran de la Torre. moltes empreses perquè aquest canvi sovint incorpora la necessitat de replantejar el futur de les companyies i adoptar decisions En aquest procés poden donar-se es- estratègiques. En aquest context l’AIM londinenc s’ha perfilat com cenaris com el l’empresa que en ad- un model de bon funcionament que pot servir d’exemple a empreses quirir capital per cotitzar en el MaB d’altres indrets.p ja en té prou i no culmina la seva

27 PANORAMA

Manuel García-Santana Josep Pijoan-Mas Professor assistent de la Universitat Professor associat del Centre d’Estudis Pompeu Fabra (UPF) Monetaris i Financers (CEMFI) Clientelisme

L’economia espanyola va créixer a una la productivitat agregada hauria crescut aquest fenomen per a una selecció de taxa anual del 3,5% durant la llarga ex- un 0,8% a l’any en absència de distor- 6 indústries, encara que es tracta d’un pansió de 1995-2007. Però, sorprenent- sions, un valor similar al creixement de fenomen generalitzat. ment, aquest creixement no es va basar la productivitat als Estats Units durant El deteriorament en l’assignació de en guanys de productivitat, sinó en la el mateix període. En resum: els treba- recursos entre empreses va ser un fe- pura acumulació de capital i treball. De lladors i el capital no van ser assignats nomen comú en la majoria d’indústri- fet, la productivitat agregada va descen- als millors projectes dins de cada sector. es, però també és cert que hi va haver dir a una taxa anual del 0,7%, cosa que Un altre patró observat és que el bastanta variació entre elles. Per co- ens allunya d’una Europa en què la pro- creixement de les empreses va ser inver- mençar a investigar les possibles causes ductivitat creixia al 0,4%. En un recent sament proporcional a la seva produc- d’aquest problema explotem aquesta treball, Growing like Spain: 1995-2007, tivitat inicial. Dit d’una altra manera, variació sectorial i busquem correlaci- vam argumentar que aquest fenomen durant els anys d’expansió les empre- ons entre el deteriorament en l’assig- va ser conseqüència d’un deteriora- ses de menys productivitat van atreure nació de recursos i les característiques ment en l’assignació de recursos entre més capital i treball que les empreses pròpies dels sectors. En classicar els empreses degut a l’augment d’ineci- de més productivitat, de manera que diferents sectors en crony (vinculats a ències i distorsions en l’economia. les primeres van aconseguir augmentar la clientela) vs. no crony (no vinculats a A partir d’un senzill model d’em- la seva grandària respecte a les sego- la clientela), trobem que les pèrdues de preses heterogènies, vam mostrar que nes. Per exemple, en el gràc observem productivitat a causa del deteriorament en l’assignació de recursos són el doble de grans en els sectors crony que a la resta. Això implica que si l’economia s’hagués comportat com els sectors no crony s’hauria guanyat un 0,3% de productivitat agregada cada any durant el període 1995-2007.p

Conclusions

L’evidència sobre el creixent deteriorament en l’assignació de recursos entre empreses en tots els sectors, i en particular la seva possible relació amb el capitalisme vinculat a la clientela, obre interessants vies d’investigació, tant a nivell empíric com teòric. De la solució a aquest problema dependrà en gran mesura que no es repeteixin els errors del passat.

PIMECNEWS 49 | GENER - ABRIL 2016 FEM

Josep Pijoan-Mas Professor associat del Centre d’Estudis El president de PIMEC fa un balanç positiu de l’economia Monetaris i Financers (CEMFI) en el marc de l’Assemblea General de l’entitat

«De moment el refredament de l’economia global no bució al desenvolupament de l’associa- ha tingut un trasllat clar en els principals indicadors cionisme empresarial a Catalunya. macroeconòmics» Bahamonde compta amb una llar- ga experiència empresarial en el sector farmacèutic. Va ocupar diversos càr- Amb motiu de l’Assemblea General de recs directius en empreses farmacèu- l’entitat, el president de PIMEC, Josep tiques ns que l’any 2001 va fundar González, ha fet balanç del 2015 per l’empresa Sumol Pharma, un laborato- explicar les principals accions que ha ri comercialitzador d’especialitats far- dut a terme la patronal. En aquest sen- macèutiques genèriques. tit, ha valorat positivament els resultats Des del passat mes de febrer, Lluís econòmics i de l’evolució de socis, tot Bahamonde és soci fundador i con- destacant que “la informació de caràc- seller de la societat Heart Track. Des- ter econòmic, pressupostari i estadístic prés d’un llarg procés d’investigació i Lluís Bahamonde s’adreça a l’Assemblea de l’entitat es pot consultar a través del a càrrec d’un grup de metges i engi- web de PIMEC, d’acord amb els nostres nyers, aquesta societat ha aconseguit valors d’independència, honestedat i presidència de PIMEC i president de la la producció d’un projecte que està transparència”. Comissió de Sanitat de l’entitat. Aquest destinat a prevenir els accidents car- Josep González ha valorat el con- reconeixement distingeix la seva contri- diovasculars.p text econòmic actual, així com l’estat de les pimes a Catalunya, deixant pa- lès que “de moment el refredament de l’economia global no ha tingut un tras- Mor Emilio Rousaud i Barón llat clar en els principals indicadors ma- croeconòmics”. En aquest sentit, s’ha referit a les previsions de la patronal Emilio Rousaud i Barón, pare del vicepresident de PIMEC, Emili Rousaud que apunten a “una millora de l’activi- i Parés, va morir cristianament el passat 23 d’abril als 78 anys. L’Emilio, tat, increment de les exportacions, ma- emprenedor a la dècada dels 70, va desenvolupar la seva activitat em- jors inversions i increment de plantilles. presarial sempre al sector d’automoció. Al finalitzar la carrera d’engi- nyeria industrial, a principis dels 60, i havent fer pràctiques a Pegaso, De manera que ns i tot en el cas que va començar a treballar en àrees de gestió a l’empresa francesa Cibié es produeixi un refredament més sever, dedicada a la fabricació de fars per a cotxes. En paraŀlel va posar en la tendència es preveu positiva”. marxa, amb altres socis, una empresa dedicada a la fabricació d’un me- En el marc de l’Assemblea, s’han canisme d’enrotllament dels cinturons de seguretat anomenada Relma- aprovat les activitats i els comptes del tic que produïa per a la companyia LIV. Un canvi tecnològic i la pèrdua 2015, els pressupostos i plans d’actua- de comandes d’un gran fabricant de cotxes provocaria el tancament de ció per al 2016, i s’han raticat els no- l’empresa a principis dels 80. Pocs anys desprès, i també amb altres so- menaments dels càrrecs directius dels cis, va impulsar un embrió d’operador logístic amb diversos magatzems a òrgans de govern de la patronal. Espanya anomenat Alser, companyia que va estar activa diversos anys fins que la aparició dels grans operadors logístics i l’exigència de la fa- LLUÍS BAHAMONDE, SOCI D’HONOR bricació Just In Time van forçar-ne el tancament. Fins a la seva jubilació Rousaud va romandre a Cibié, transformada en Valeo Iluminación, divisió En nalitzar l’Assemblea, ha tingut lloc de la multinacional de la qual va ser-ne Director General. L’Emilio va ser l’acte de distinció de Soci Honorari de un home de família, un treballador incansable i sempre va restar fidel als l’entitat, que enguany ha estat ator- seus principis. Descansi en pau.p gat a Lluís Bahamonde, actual adjunt a

29 FEM

Jaume Saltó, nou president de PIMEC Lleida

El passat 2 de febrer el Comitè Executiu va ratificar el seu nomenament. D’aquesta manera, Saltó agafa el relleu de Francesc Roig, que deixa el càrrec per dedicar-se plenament a la seva empresa, que acaba d’iniciar una important fase d’expansió.

Com valora la situació actual del de bra òptica. Seria bo també crear teixit empresarial lleidatà? una nestreta única per agilitzar trà- La situació està millorant lentament. mits amb l’administració. Es comencen a crear llocs de treball amb la conseqüent baixada de l’atur. Quins són els seus objectius al cap- JAUME SALTÓ, és el fundador Hi ha una disminució de les empreses davant de PIMEC Lleida? i CEO de Saltó Intelligent que entren en situació concursal. Millorar la competitivitat amb totes les Tecnology des de 1994, quan eines de què PIMEC disposa; participar aquesta empresa dedicada a Quines mesures creu que són pri- i col·laborar amb els agents socioeco- la prestació de serveis TIC va oritàries per millorar la competiti- nòmics del territori en les decisions iniciar la seva activitat. Al llarg vitat de les pimes i autònoms del més importants; seguir amb l’expan- d’aquests anys, la companyia territori? sió de PIMEC al territori; i crear un ha experimentat un creixement Primer, l’adaptació de la formació a networking multisectorial per fomen- evolutiu i s’ha centrat en les necessitats de les empreses. Actu- tar la Innovació i les sinergies entre l’aportació de solucions més alment hi ha dicultat de trobar espe- empreses. flexibles per al client. cialistes en alguns ocis. Després, cal que totes les empreses tinguin accés Com afronta aquesta nova etapa? a unes bones comunicacions, sobretot Amb molta il·lusió i força.p

Altres nomenaments

Josep Maria Puente Albert Ferré Miquel Costa Joan Pera President de la President de PIMEC President de PIMEC President de PIMEC Comissió Laboral de Joves Barcelona Joves Baix Llobregat- Joves Maresme- PIMEC L’Hospitalet Barcelonès Nord

PIMECNEWS 49 | GENER - ABRIL 2016 FEM

No dedicaràs dues hores a saber com Nova delegació pots defensar la teva empresa? territorial a l’Anoia El secretari general de PIMEC, Antoni Cañete, ha iniciat un cicle de jornades Amb aquesta ja són 16 per tot el territori català sota el títol les seus i delegacions “No dedicaràs dues hores a saber com de la patronal arreu del pots defensar la teva empresa?”. L’ob- jectiu és apropar al teixit empresarial territori català d’arreu de Catalunya les accions que i està duent a terme PIMEC en la de- Un instant de la jornada celebrada a Lleida fensa i representació dels interessos de les pimes i dels autònoms, així com la tunitat, aportant dades sòlides i infor- contribució activa de la patronal al seu mació extensa sobre les actuacions de creixement i competitivitat. Amposta, la patronal en aquest sentit.p Lleida i Tarragona ja han acollit aquest cita amb gran èxit de participació. Properes jornades: i El president de PIMEC amb empresaris de l’Anoia Les jornades se centren en cinc as- 1 de juny – Manresa pectes que la patronal està treballant i 6 de juliol – Girona PIMEC amplia la seva presència que afecten directament la competiti- 14 de juliol – Sant Feliu de Llobregat territorial amb una nova delega- vitat de les pimes i dels autònoms: s- 5 d’octubre – Granollers ció a l’Anoia i ja són 16 les seus calitat, morositat, contractació pública, 19 d’octubre – Mataró i delegacions de la patronal ar- reu del territori. Ubicada al Cen- energia i l’anomenada “segona opor- 9 de novembre – Sabadell. tre d’Innovació de l’Anoia gràcies a l’acord de PIMEC amb l’Ajun- tament de Vilanova del Camí, aquest nou espai de la patronal permetrà estar més a prop del Gay de Liébana, protagonista teixit empresarial de la comarca. La comissió serà presidida del 10è Fòrum Empresarial de Reus per Josep Maria Pujol, actual vi- cepresident de PIMEC Catalunya Central, el qual assenyala que l’objectiu de PIMEC Anoia és ser present en la defensa dels in- teressos de les pimes i establir interlocució amb les diferents administracions de la comarca “des de la independència políti- ca i amb un clar compromís pel benestar del nostre país i de les nostres empreses”. El president de PIMEC, Josep i Un instant del 10è Fòrum Empresarial de Reus González, ja ha visitat la nova El 10è Fòrum Empresarial de Reus, que un any més ha organitzat PIMEC Baix delegació per reunir-se amb una Camp amb un gran èxit de participació, ha girat al voltant de la ponència de vintena d’empresaris per com- partir i exposar les principals l’economista José Maria Gay de Liébana. Més de 250 empresaris han participat en problemàtiques i demandes del aquest acte que ja s’ha convertit en un punt de trobada de referència per al teixit teixit empresarial de l’Anoia.p empresarial del territori.p

31 FEM

PIMEC Logística estima que la contribució del sector a l’economia catalana se situa per sobre del 12,4%

La sectorial constata que el llindar in- d’una activitat i, des d’un punt de vista ferior de la contribució de la logística a de la demanda, els compradors adqui- l’economia catalana és del 12,4% del reixen més d’un bé o servei de forma PIB. Aquesta xifra, que PIMEC Logísti- conjunta. ca ha calculat a partir de les dades de La sectorial també incideix en el l’Idescat, s’explica per la contribució fet que el pes real podria ser major del VAB dels sectors que tradicional- però no és possible quanticar al- ment s’identiquen com a activitats guns elements importants del sector logístiques (5%) i pels consums inter- com les operacions logístiques inter- medis (compres) que realitzen les em- nes que realitzen algunes empreses preses d’aquestes activitats a empre- forma prou ajustada ni exhaustiva a amb els seus propis mitjans o exter- ses d’altres sectors (7,4%). les estadístiques ocials. nalitzant en empreses amb CCAE no Aquestes són les conclusions de Les estadístiques disponibles classi- logístic. l’estudi que ha elaborat la sectorial quen els agents en funció d’una úni- Davant d’aquesta realitat, el presi- de PIMEC a petició d’un grup d’em- ca activitat econòmica principal, i tan dent de PIMEC Logística, Ignasi Sayol, presaris i professionals del sector logís- sols des del punt de vista de l’oferta i demana a les administracions que pri- tic que entenen que el pes econòmic no de la demanda. En aquest sentit, oritzin el sector logístic, atenent espe- de les activitats desenvolupades per els agents oferents acostumen a ven- cialment les demandes en infraestruc- aquest sector no queden recollides de dre béns i serveis que combinen més tures i en legislació.p

PIMEC Comerç i el servei 112 signen un conveni per agilitzar les comunicacions en cas d’emergència

El president de PIMEC Comerç, Àlex Goñi, i el director del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Ca- talunya (CAT112), Frederic Adan, han signat un conveni que farà més àgil i ecaç la comunicació entre els comerci- ants i botiguers adherits a PIMEComerç i el telèfon 112 en cas d’emergència. Amb aquest conveni, PIMEComerç passarà a tenir la categoria d’“aler- i Representants de PIMEC Comerç i el 112 a Reus tant qualicat” i permetrà, així, que el CAT112 tingui en una base de dades d’aquests establiments, l’operador del “en tenir el 112 coneixement i constàn- un llistat de telèfons associats a adre- telèfon d’emergències tingui disponi- cia d’aquestes dades i no haver de for- ces físiques dels comerços i botigues ble informació prèvia sobre el comerç mular-les en el moment de la trucada, vinculats a PIMEComerç, de forma des d’on s’efectua la trucada. estalviem aquests segons que poden que, quan es produeixi una emer- D’aquesta manera, tal com ha as- ser crucials en una situació d’emergèn- gència i es truqui al 112 des d’un senyalat el president de PIMEComerç, cia d’aquest tipus”.p

PIMECNEWS 49 | GENER - ABRIL 2016 FEM

Un any més, us esperem al Bizbarcelona! PIMEC, d’estrena

PIMEC torna al Bizbarcelona com a part- ner institucional per donar suport i visu- alització a les pimes i autònoms. PIMEC serà present a la ra Bizbarcelona amb un estand propi i moltes activitats per po- tenciar la competitivitat de la teva pime. i Imatge i slogan d’aquest any El saló, que tindrà lloc els dies 1 i 2 A PIMEC som en un procés de de juny als palaus 1 i 2 del recinte de perquè les petites i mitjanes empreses canvi i transformació. Estrenem Montjuïc, està pensat perquè les pimes, puguin accelerar el seu creixement i que look amb la voluntat d’adap- els emprenedors i els autònoms puguin estarà oberta al públic que acrediti la seva tar-nos a les necessitats de la trobar totes les solucions per fer créixer relació amb l’àmbit de les pimes; BizEco- comunicació actual, d’apropar la els seus negocis de forma àgil i ecaç, nomiaSocial, l’aposta d’aquesta edició nostra institució a la societat i amb l’objectiu de crear nous i millors llocs per donar visibilitat a totes aquelles inicia- als àmbits que representem, així de treball. tives emmarcades en les altres economi- com de millorar les eines de co- municació, d’interacció i diàleg. Per això, Bizbarcelona 2016 es ver- es; i Bizemprèn, espai on es presentaran Volem transmetre una imatge tebrarà al voltant de tres grans zones solucions perquè les persones emprene- més moderna que s’identifiqui temàtiques: Bizpimes, àrea en la qual es dores puguin encaminar els seus projec- clarament amb els nostres valors donaran a conèixer les eines necessàries tes cap a l’èxit.p de transparència, honestedat i legalitat.

Entre les novetats, destaca el nou web: www.pimec.org. Es tracta d’un portal fàcil i usable, adaptat a l’actualitat però sen- se deixar de banda la història i el gran recorregut de la nostra entitat. El nou web té dos grans apartats que es deriven de l’es- sència més pura de PIMEC: “Per a tots”, amb informació i la crònica de l’activitat institucional, i “Per a tu”, amb tots els continguts i serveis enfocats al soci. i José M. Torres, patró de la Fundació PIMEC, i l’equip del curt I seguint la mateixa línia, hem I el Premi Goya al millor curtmetratge creat “Pime al dia” (www.pimeal- dia.org), un nou espai amb forma de ficció és per a... El Corredor!! de blog que pretén esdevenir un mitjà de comunicació de consum diari i que serveixi de referència El curtmetratge El Corredor, produït per Numintec amb la participació de la Fun- per a un pime o un treballador dació PIMEC, ha rebut el Premi Goya 2016 al Millor Curtmetratge de cció que autònom. El blog ofereix contin- atorga l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràques. gut útil, estructurat en diferents Amb aquest guardó, El Corredor consolida amb èxit el seu objectiu de donar àrees d’interès empresarial, que visibilitat a la tasca de sensibilització de la Fundació PIMEC, que defensa uns valors ajudarà les pimes i autònoms a i una cultura empresarial renovada, acompanya les pimes i autònoms per tal que créixer i a incrementar la seva incloguin aspectes socials com a factors de competitivitat dins la seva dinàmica competitivitat.p empresarial, i lluita per una segona oportunitat en l’àmbit empresarial.p

33 FEM

Sílvia Miró Consultora de Recursos Humans de PIMEC

Qui té la clau de la motivació?

Quina és la diferència entre un equip motivat i un lusionat per treballar amb nosaltres, per què passat un de desmotivat? Què fa que en algunes organitzaci- temps deixa d’estar-ho i entra en un estat de letargia i ons només unes poques persones estiguin “connec- indiferència? Quan ens trobem en aquesta situació, un tades” mentre que la majoria ha desconnectat, i en bon procés de selecció no és garantia d’èxit. d’altres, en canvi, la balança sigui a l’inrevés? Per què algunes organitzacions destaquen per una ma- Així doncs, de qui depèn aquesta motivació? És clar que jor cooperació, orientació al client, actitud positiva i els treballadors no poden esperar que els vingui dona- satisfacció, i, ns i tot, pel fet que en una mateixa da per l’empresa, perquè, al cap i a la , cadascú té la organització hi ha equips amb seva pròpia clau de la motiva- importants diferències en el ció i decideix si encén el motor seu rendiment i aportació de o no, però una vegada encès, valor? És una qüestió de talent «Si l’empresa no té què fa que posem la primera, o va més enllà? les eines per integrar, la cinquena, o simplement ens quedem en punt mort? La res- Fa uns dies, parlant amb el ge- comunicar i desenvolupar, posta és clara: l’entorn. rent d’una mitjana empresa, no podrà encomanar em transmetia la seva preocu- il·lusió, entusiasme i encara Una de les conseqüències de pació per tenir persones com- no gestionar la motivació dels promeses i implicades. Quan li menys la passió nostres equips és la rotació, o vaig preguntar per la seva es- pel projecte que impulsa pitjor encara, tenir persones tratègia en gestió de persones que no marxen perquè no tro- em va respondre que les perso- la direcció» ben res millor. Si l’empresa no nes han de venir motivades de té les eines per integrar, comu- casa, i que, si no és així, ell no nicar i desenvolupar, no podrà pot fer-hi res. Així doncs, cadascú portaria una mena encomanar il·lusió, entusiasme i encara menys la pas- d’ampolla de motivació que ompliria abans de sortir de sió pel projecte que impulsa la direcció. Per això, és casa? I la font de casa és inesgotable? necessari incorporar polítiques de gestió de les perso- nes en la nostra estratègia de negoci. Aquesta gestió Aquesta és una de les qüestions que sovint ens plan- suposa, sobretot, una inversió en temps i un canvi de tegem quan gestionem persones. En aquest cas, si in- mentalitat, però serà aquesta inversió la que marcarà corporem un nou treballador amb talent, motivat i il- la diferència.p

Visita el blog Pime al dia per consultar aquest article i altres continguts interessants que segur que t’ajudaran en el dia a dia de la teva activitat empresarial i a incrementar la teva competitivitat. Trobaràs informació estructurada per àrees d’interès empresarial. Entra, informa-te’n, comparteix.... www.pimealdia.org

PIMECNEWS 49 | GENER - ABRIL 2016 35