700 anys de l’Hospital de Amb el patrocini de: Hi col·labora:

Edita: Fundació Salut Empordà Cultura

Amb el suport de: ABBVIE FRESENIUS KABI GILEAD JANSSEN J.TOURON S.A. MBA Departament de Cultura NOVARTIS Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni STRYKER Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà SURGIVAL

Textos: Joel Colomer Casamitjana Antoni Egea Codina Miquel Àngel Fumanal Pagès Inés Padrosa Gorgot

Coordinació: Culturània SC

Disseny i maquetació: Cosimo - J. Costa

Reportatge fotogràfic: Marcel Font

Imatges: Col. J.M. Bernils Col. Jordi Bonaterra Col. Inés Padrosa Col. Anna Pujol Col. Enric Pujol Col. Dr. Vila ACAE AMF BFC

Impressió: Alzamora

Dipòsit Legal: GI-1272-2013 ISBN: 978-84-8067-128-6 p2 p3 s Hospital de Figueres de Hospital

Hospital de Figuere de Hospital 700 aniversari 700 aniversari

L’Hospital de Figueres enguany commemora el 700 aniversari Va ser així com, entre els anys 2000 i 2002, es varen crear de la seva fundació. Els set segles de la institució i la història dues línies noves: la d’atenció primària, amb la gestió de l’ABS de la capital altempordanesa són indestriables, s’entrellacen de l’Escala; i la d’atenció sociosanitària, amb la construcció fins al punt que formen part l’una de l’altra. Set centúries són i posada en funcionament del Centre Bernat Jaume. Arran un espai de temps prou dilatat perquè hagin viscut moments de d’aquest creixement va sorgir la necessitat de canviar la deno- tot tipus: èpoques de molta austeritat, epidèmies o guerres; així minació de l’òrgan de govern, Fundació Hospital de Figueres, com també períodes de bonança i creixement. per tal que reflectís la totalitat dels nous serveis que prestava la institució. A partir d’aquest moment va rebre el nom de Funda- Una trajectòria tan extensa posiciona l’Hospital com una de les ció Salut Empordà. institucions més antigues de Figueres. Des dels seus orígens i gairebé fins als nostres dies, a finals del segle XX, va ser una Més recentment, s’ha dut a terme la darrera ampliació de entitat eminentment benèfica. Als anys vuitanta, amb les l’Hospital, la construcció de l’Edifici Est, que ha obert les seves transferències de les competències sanitàries a la Generalitat, portes l’any 2010. Una instal·lació de 6.900 metres quadrats va fer un salt molt important, el centre va deixar de fer una que ha permès redimensionar els serveis ja existents i dotar- funció bàsicament asilar per transformar-se en un hospital los del confort necessari. Amb la finalització d’aquests darrers pròpiament dit. Va iniciar el camí per esdevenir l’entitat que treballs d’ampliació i reforma s’ha compost l’actual imatge de coneixem, posant les bases dels diferents departaments que l’entitat. encara avui conformen la seva cartera de serveis. Més enllà de la llarga trajectòria de l’entitat i dels serveis assis- Amb aquest canvi de rumb va caldre ampliar les instal·lacions tencials i socials que presta, la institució també representa un i es va elaborar el primer Pla Director que va projectar un valor afegit per al territori: com a organisme en què es porta a creixement molt important, de 5.900 a 14.000 metres quadrats. terme formació universitària especialitzada o com a empresa Els treballs es varen portar a terme entre el 1988 i el 1993 i integrada en el territori generadora d’ocupació i riquesa, entre varen finalitzar amb la creació del bloc quirúrgic. altres. L’entitat sempre ha prestat un servei de proximitat però també De la mateixa manera, cal destacar que el gran valor d’aquesta

• ha tingut la voluntat d’anar a més, de millorar la qualitat de institució són els seus professionals; els qui l’han feta possible, • l’atenció i l’assistència als seus usuaris. Per això, entre d’altres, dia a dia, tan avui com al llarg de la seva història. És gràcies a va endegar un projecte sanitari integral, per atendre específi- ells que ha arribat a nosaltres, les mateixes persones que l’han cament altres necessitats de la població de forma coordinada dotat i la doten d’atenció, humanitat i professionalitat. A tots amb l’atenció hospitalària ja existent i proporcionar, d’aquesta els que ho heu fet possible, feliç aniversari! manera, una continuïtat assistencial. Marta Felip Torres Presidenta del Patronat de la Fundació Salut Empordà 700 anys de l’Hospital de Figueres 700 anys de l’Hospital de Figueres p4 p5 índex

segles XIV-XV segles XVI-XVIII segles XIX-XX 1936-2013 p11 UN HOSPITAL DE VILA REIAL p25 L’HOSPITAL A L’ÈPOCA MODERNA p53 ELS DARRERS CENT QUARANTA ANYS p77 DE LA GUERRA CIVIL FINS AVUI Joel Colomer Casamitjana Antoni Egea Codina AL CARRER NOU Inés Padrosa Gorgot Miquel Àngel Fumanal Pagès Antoni Egea Codina 1. Primera modernitat al segle XVI 1. L’Hospital durant la Guerra Civil 1. El context hospitalari gironí a la 1.1. L’últim segle al carrer de 1.1 Simbiosi de dues institucions benèfiques: baixa edat mitjana 1. Durant el segle XIX 1.2. L’Hospital de Mesells l’Hospital i la Creu Roja 2. La ubicació del primer hospital 1.1. Una recuperació lenta i difícil 2. Canvis al segle XVII 1.2 El bombardeig del 8 de juny de 1938 3. La fundació 1.2. Les ordenances de 1803 2.1. El trasllat al carrer Nou 1.3 L’economia durant el període bèl·lic 4. Els primers hospitalers 1.3. La guerra del Francès 2.2. El conflicte amb Úrsula Roca 1.4 L’edifici en la immediata postguerra 5. La capella de Sant Joan Baptista i Sant Sebastià 1.4. El sexenni absolutista 2.3. El cementiri 2. La “deconstrucció” de l’antic hospital i l’horta. 1.5. Les retirades 2.4. Les fonts d’ingressos Projectes urbanístics 1.6. Els Cent Mil Fills de Sant Lluís 2.5. Hospital i apotecaris 2.1 Anys 40 i 50 1.7. L’arrendament de part de l’edifici 2.6. Millores i ampliacions als militars 2.2 L’església de Sant Baldiri 2.7. Unió de l’Hospital amb la Pia Almoina 1.8. Segon quart de segle 2.2.1. Les campanes de Sant Baldiri 3. El pròsper 1700 1.9. Les monges carmelites 2.2.2. El mobiliari litúrgic 3.1. Promocions immobiliàries 1.10. Tercer quart de segle 3. El nou Hospital 3.2. Les donacions 1.11. La Restauració 3.1 Proposta del servei del Plan Nacional Antituberculoso 3.3. Una economia sanejada 2. L’entrada al segle XX 3.2 L’inici de l’atenció als malalts 3.4. La vida diària de l’Hospital a través 2.1. Un hospital pobre i desfasat d’un inventari de 1737 3.3 Els primers serveis amb la 2.2. Un intent d’actualització poc reeixit Seguretat Social 3.5. L’horta 2.3. La Segona República 3.4 Fent camí cap a la sanitat pública 3.6. El primer llibre d’òbits i la comarcalitat (1973-83) 3.7. Abastir-se de medicaments al s. XVII 3.5 La unitat de diàlisi 3.8. Canvis a la segona meitat del segle XVIII 3.6 El servei d’urgències 3.9. La Guerra Gran (1793-1795) 4. D’Hospital de Caritat a Hospital Comarcal 5. Cap a una nova identitat corporativa: La Fundació Salut Empordà 5.1 L’Àrea Bàsica de Salut de l’Escala 5.2 El Centre Sociosanitari Bernat Jaume 5.3 Consolidació de les tres línies assistencials 5.4 L’ampliació esdevé realitat

p6 p7 SIGLES ACA Arxiu de la Corona d’Aragó ACAE Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà, Figueres ADG Arxiu Diocesà de AIEE Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos AAHF Arxiu Administratiu de l’Hospital de Figueres AMF Arxiu Municipal de Figueres AHG Arxiu Històric de Girona BFC Biblioteca Carles Fages de Climent, Figueres BPP Biblioteca del Palau de HF Hospital de Figueres

AGRAÏMENTS:

Sor Amparo Alonso, Joan Armangué, Eva Astarloa, Josep M. Benejam, Josep Ma. Bernils Vozmediano, Jordi Bona- terra, Diego Borrego, Pere Buxeda, Roser Caparrós, Anna Capella, José Antoni Coto, Josep M. Dacosta, Mn. Miquel Àngel Ferrés, Mn. Jesús Franco, Fernando Gallego, Pere Giró, Antonio Herrera, Marià Lorca, Catalina Martínez, • • Enric Mas, Ester Noguer, Sor Mercè Paredes, Rosa Padró, Eduard Puig, Anna Pujol, Enric Pujol, Mn. Santi Parejo, Sílvia Planas, Carles Ponsatí, Marissé Santaló, Èrika Ser- na, Miquel Serrano, Maleu Solés, Inés Tabero, José Luis Torres, Dr. Joaquim Vila Moner, Santi Vila...

...i a tots els professionals de la Fundació Salut Empordà que han participat en l’elaboració d’aquest llibre. 700 anys de l’Hospital de Figueres 700 anys de l’Hospital de Figueres p8 p9 segles XIV-XV UN HOSPITAL DE VILA REIAL

Joel Colomer Casamitjana Miquel Àngel Fumanal Pagès

1. El context hospitalari gironí Tanmateix cal recordar que la tradició altmedieval era ben a la baixa edat mitjana present en la vida quotidiana dels figuerencs. El senyor més important en terres i rendes de la vila era el monestir de Vi- Primer veïnat, després vila i avui ciutat, Figueres nasqué en labertran (que serà el “padrí” del nou hospital), al costat de èpoques remotes de forma quasi natural, a redós d’una cruïlla les famílies Figueres, Hortal i Rocabertí, totes pertanyents a de camins d’importància cabdal: el gran camí reial que transi­ l’estament militar. Com sigui, els successius afranquiments tava de nord a sud, des de Perpinyà fins a Barcelona, d’origen reials i l’ascensió gradual d’una petita burgesia local, que com a mínim romà, i el camí transversal oest-est que, baixant basava els seus actius en el comerç i l’artesania, convertiren del Pirineu i passant per Besalú, es dirigia a Castelló d’Empú- Figueres en un nucli pròsper i dinàmic, fet que es devia palpar ries i Roses. El rastre documental de Figueres arrenca al segle ja des de la fi del segle XIII, però molt especialment durant tota Joel Colomer / Miquel Àngel Fumanal X, per la qual cosa se li ha suposat un origen altmedieval, i la primera meitat del XIV. Josep Maria Bernils descriu la vila de s’esmenta al llarg dels segles XI i XII, sobretot en pergamins l’època de la següent manera: «La vila estava formada única- i cartularis dels grans monestirs amb drets a la zona, princi- ment del clos encerclat pels carrers de la Jonquera i Besalú, i palment , Sant Pere de Rodes, Sant Quirze de Cole- de les pujades del Garrigal i del Castell, o sigui el nucli primi- ra, etc. La toponímia referida en molts d’aquests documents tiu, segons la consegüent designació de Vila Reial el 1267 pel i l’existència d’una “vila d’amunt” diferenciada ja vers 1120 rei Jaume I. Probablement en aquesta data del 1313 ja hi havia certifiquen la presència d’un nucli urbà mínimament estruc- algunes cases construïdes a l’altre costat del carrer de la Jon- turat que l’any 1267 es veuria clarament beneficiat per la car- quera i fora de la muralla, puix poc temps després, el 1361, el rei ta pobla atorgada per Jaume I i la consegüent nova condició Pere el Cerimoniós va decretar l’ampliació del clos urbà fins als de vila reial. Des d’aleshores, un lent però continu creixement carrers Ample i Muralla, que era el rec del Gorg Negre. Llavors, • UN HOSPITAL DE VILA REIAL (s. XIV-XV) • demogràfic i econòmic faran que a partir del segle XVII Figue- l’edifici de l’hospital ja quedava plenament dins la vila»2. res es converteixi en la població més important de l’Empordà i que arribi a superar Castelló d’Empúries, capital indiscutible en temps medievals i fins llavors el segon nucli poblacional i 1 L’any 1393 els cònsols de la vila es reuniren a l’Hospital de Figueres comercial de les terres de Girona . convocats al so de la campana. AHG, Notarials, Castelló d’Empúries. treball col·lectiu Història de l’Alt Empordà, Diputació de Girona, 2000, i la introducció de l’article d’A. Egea i Codina, “Aspectes de la Figueres del segle XIV centrats en l’estudi d’un capbreu del monestir de Vilabertran de l’any 1343”, AIEE, núm. 26, any 1993. Concretament per a l’Hospital de Pobres, el treball precedent d’aquest llibre: J. M. Bernils, Hospital de Figueres, 680 anys d’història, Ed. Hospital de Figue- 1 Com a referències generals per a la història de Figueres citem: l’obra general de J. Pella i Forgas, Historia res, 1993.

del Ampurdán, 1883; E. Rodeja Galter, Figueras. Notas históricas. Prehistoria - 1386, Figueres, 1958; el 2 Bernils, Hospital..., p. 19. 700 anys de l’Hospital de Figueres p10 p11 p12 700 anys de l’Hospital de Figueres • UN HOSPITAL DE VILA REIAL (s. XIV-XV) • Joel Colomer / Miquel Àngel Fumanal concretament, durant la primera meitat del XIV hi ha diversos diversos ha hi XIV del meitat primera la durant concretament, Més divuit. a XV, els que ronda la del segle equiparable sols tan ni és no que xifra quaranta, de més comptabilitzen se’n XIV al només establiments, setze de prop registren es X i XIII el segle el Si entre anteriors. dels o refundacions i ampliacions centres de nous més el fundacions el és, XIV de que segle registra llarg, mitjana, l’edat tota De 1348. de negra pesta gran la societat la en causar va que efectes dels semblant quelcom dir podria Es gironina. l’àrea a 1300 del principis a una hospitalària febre alimentaren certa que factors dels un fou Gran el Pere contra francesos dels guerra la de efectes dels arran sanitària ència de consci i presa la Caterina de Santa reconstrucció la De fet, XIV. segle del anys dels primers partir a impuls, fort un amb després, reconstruït i Felip l’Ardit de tropes les per 1285 el destruït 1212, l’any Girona, de Caterina Santa o de nou l’Hospital de fundació la desta sobretot, ca, moment D’aquest Creu. la de Riudellots Cabanes, i Montgrí, Fortià, de Torroella d’Empúries, Castelló a pitals d’hos esments Al primers o Girona. fundacions de les clares són ciutat XIII segle mateixa la a leprosos, dels Llàtzer de Sant el com malalts, de tipus determinat un en concreció seva la per o d’Ares, Coll i Molló , de els com geogràfic, pas de situació seva la per de d’especialitzats o altres (hospital pelegrins) Lladó Vilabertran, Peralada, Julià), (Sant Besalú de als referències vagues apareixen quan XII, segle del partir a centres més molts de notícies tenir a Galli de comença Hom Pere gants. Sant a capellans de hospital un segle s’esmenta al XI, després, Poc catedralici. hospital un documenta ja es 965 el on Girona, diocesana, capital la dades de primeres provenen les certes lògic, és Com X. del des seguretat amb i Alguns 3 IX segle del des potser arrenca que fundacions, de qüència se d’una lenta fou el producte de creixement aquest Però Girona. diòcesi la a hospitalaris centres dels d’expansió moment un amb coincidí 1300 del principis a l’Hospital de fundació La 823). (any diòcesi la tota de antiga més referència amb monestir el amb compta vila la posar en historiadors entredit aquesta han assenyalat hipòtesi a la falta presència de més d’un dades primitiu que ho hospital corroborin. a També és ja cert, al segle tanmateix, IX, però que cal 3 - - - - - , d’hospitals, en el sentit que, des d’un punt de vista social, la la social, vista de punt d’un des que, sentit el en d’hospitals, i supervisió en l’autorització elevada més o autoritat últim cap el com corresponent bisbe el considerar pot es Alhora glésia. l’Es amb hospitalària xarxa la més un cop vincula que caritat, la teologals, virtuts les de tercera la de directament emanada funció és una última Aquesta o condició. naturalesa qualsevol de malalts, i pobres a l’atenció era determinant) més el segura (i ment pilar gran l’altre que i tot pelegrins, d’acollir el era bàsic fundacionals motius dels un que compte en té es d’enten si dre fàcil és Això administradora). a com no (però casos molts en promotora a com de actuà també fet, de auspicis que, els l’Església sota sempre però laics, generalment privat, d’origen institucions eren pobres de hospitals dels majoria La Tant 4 Santa o Llers mapa) (vegeu aOix Pruneres, de , Bàrbara Galliners, Roca, la de Castellfollit Cadaqués, Bàscara, d’, els esmentar cal Així, nord Gironès. el del i l’Estany de Pla el Garrotxa, la Empordà, l’Alt de ques comar actuals les per formada franja la en sobretot Figueres, de vila a la proper territori un en i fundacions esments primers A. 5 ’ri, iaou, iaoel Vl-ar, iai, iaei i Vilatenim Vilarig, Vila-sacra, Vilamorell, Nicolau Sant Vilacolum, d’Ordis, Olives, , Escaules, les , Crespià, 1100 l’any de partir a documentats troben es l’Empordà A Corberes. les de corrent nord al molt fenomen un foren i XI segle al França a Sorgiren jurídica. protecció de recintes aquests en treballaven o taven habi qui als per seguretat i immunitat havia Hi eclesiàstiques. sota territorials, espais el directe generalment domini d’entitats « naturalesa: seva la de de l’origen en funció o “salvaterres”, amb el coneixen nom de “salvetats” es també que “hospitals” altres d’uns Figueres, de el com de pobres, hospitals els diferenciar cal banda, altra Per ivística hospitals de pobres de hospitals quès 109-118. pàgines E gea , les Diputació

i C inèdita dades odina 5 . , del i, “Salvetats de sobretot, text 2007. Girona, 125, núm. Girona, de Revista la de Quaderns , col. Girona, com Patronat i l’única «hospitals» les ». Dins aquest grup hi ha els exemples de de exemples els ha hi grup aquest Dins ». del obra mapa Francesc Les ‘salvetats’ i/o els ‘hospitals’ foren ‘hospitals’ i/o ‘salvetats’ els Les a general han l’Empordà Eiximenis, estat existent reunides Miscel·lània en honor de Josep M. Mar M. Josep de honor en Miscel·lània medieval”, Publicacions al respecte: a partir 4 . de de . B M. bibliografia l’Abadia orrell de

i

S local, Montserrat, a b ater recerca , opcs i Hospicis 2010, arx ------p13 700 anys de l’Hospital de Figueres • UN HOSPITAL DE VILA REIAL (s. XIV-XV) • Joel Colomer / Miquel Àngel Fumanal p14 700 anys de l’Hospital de Figueres • UN HOSPITAL DE VILA REIAL (s. XIV-XV) • Joel Colomer / Miquel Àngel Fumanal centres sanitaris. sanitaris. centres dels secularització a i la posterior fins de la industrialització vigència l’època total amb figuerenc, cas el en palesa ben és Girona de bisbe del constant tutela La fragmentació. im mediata seva la i IV, segle al Romà, la de l’Imperi de d’ençà religiosa bisbes, conversió dels l’espiritual) a (equiparat temporal poder el estat havia que del baixmedieval, període ple en reminiscèn cia, una fet aquest en entreveure fàcil És regió. la a alt més el càrrec jerarquia, per era, el que bisbe de forma mení, tasca assistencial estava vinculada al clergat, masculí o fe o masculí clergat, al vinculada estava assistencial tasca Figueres. de Pere Sant de l’església de Façana - - - Spital... del vico dicto in ...aboccidente carrerono quodam in oriente ab Sita confrontatam de Spital, in dicte del Figueriis. ville vico dam, 7 O 6 « l’Hospital: de rer mateix car del s’anomenava també XV al que segle nom de Jonquera, la carrer el condicionat ha indret aquell en l’Hospital de presència La nord. direcció en al ral i camí del comentada, esquerre ja marge camins de cruïlla la de prop a ben vila), la de clos del mínim, a com (o, muralles fora plaça, la vora bastí es hospitalari edifici primer el predestinat, estigués hi si Com ubicació del primerhospital La 2. estat remodelat, sobretot al segle XIX, i potser hi fou recol fou hi potser i XIX, segle al sobretot haver remodelat, sembla estat actual L’immoble figuerenc. hospital primer tenir el devia que l’aspecte sobre dada cap ha hi no Certament modestes. molt proporcions de volum un imaginem quan i sempre parroquial, fos no l’església darrere principal just construcció la que assegurar pot es Amb no etc. tot, Olot, Castelló, Girona, a succeïa com annex, edifici petit un ser Devia XVII. s. al l’Hospital de trasllat el primige malgrat ni, emplaçament seu el en capella la de pervivència clara la És senyorial. d’aire casa una ha hi ara on l’indret en ta, d’aques l’esquerra a trobava es l’Hospital que i XV, segle del des mínim, a com tingué, que emplaçament mateix el en troba es Sebastià Sant de capella la que encert, menys o més amb imaginar, pot es que sigui O Pere. Sant de parròquia la de lera capça la tota construïda estat havia ja quan també XV, segle i del XIV llarg al funcionament ple en estigué tant en l’Hospital que l’erudit, de l’afirmació quarantena en posar cal tiva, hoy ocupa el ábside de la Iglesia Parroquial Iglesia la de ábside el ocupa hoy que sitio Sebastián, San de capilla la de lado al Junquera; la de « que dient institució, la de ubicació la de parla Rodeja d’Eduard lacònica, quasi cita, Una f. 78. 276, vol. 1495, any Parés, Joan not. Peralada, Notarials, AHG, de: cita la i181. 171 L’autor extreu 162, p. 1990, 23, núm. AIEE, XVI», segle del figuerencs iels Figueres ala «Aproximació R l’hospital, odeja sigui, , Figueras «certa » afronta 6 . casa … a dels orient hereus amb ... quadam domo heredis Marchi Bofill, quon Bofill, Marchi heredis domo ...quadam un de carreró.. Marc Bofill, ...estaba situado en la actual calle calle actual la en situado ...estaba i a occident difunt, de amb la dita el carrer vila » de de 7 . Vist en perspec en Vist . Figueres. l’Hospital..» Situada A. E gea al carrer

i C odina de - · - - - - - , nins, de forma separada i en àmbits aïllats. És obvi, però, que que però, obvi, És aïllats. àmbits en i separada forma de nins, feme dels l’altra i masculins pacients dels s’ocupava un que manera de dona, una i home un curadors, dels naturalesa la a també obeïa cambres dues en divisió La llits. diversos pogut encabir haurien s’hi on amplària certa de cambres tres o dues en dividit i cabirons, de sostre amb cobert baixa, planta de ci edifi un és hospital l’antic de imaginar podem ens que L’únic Girona?). de Daniel Sant de abadesses a diverses o Rodes de Pere Sant de abat un a pertànyer (podria Alemany i Alentorn famílies de les escuts als corresponent al centre, ala una amb bàcul) el sobresurt (en abacial escut un representat ha hi finestra la de impostes a les que ressaltar cal curiositat, a Com XVI. o XV segles dels datació possible una amb de Girona, pedra amb fets arquets i muntants amb finestral un locat vila. la de hospital primer el situar-hi de escollit fou això iper Perpinyà, a cap reial camí l’antic amb traçat en coincideix Jonquera la de carrer El - - tes, flassades i alguns atuells completaven el mobiliari. el completaven atuells ialguns flassades tes, man i coixins llençols, de jocs Uns sovint. trencar devien es “protocols” els institució la de diari funcionament bon al per de Figueres, que s’havia construït gràcies a la donació dels dels donació béns la seus a gràcies construït s’havia vila que la de Figueres, de l’Hospital de hospitalers Jaume primers Bernat a com de Garsenda i nomenament el Vila Vilabertran de a Guillem presidí bisbe el marí 1313 de juliol de l’1 Efectivament, vila. ala hospital d’un l’existència sobre dada altra una trobar per de més mig segle esperar cal Tanmateix esmentada. ja camins de cruïlla concretíssima la en particular geogràfica, la ubicació atenent estrany gens fet entitat, certa de urbà un nucli ja presentava Figueres que pressuposar, o ca, permet indi personatge d’aquest testament el banda, D’altra amunt. més comentada noció l’altra a o característiques d’aquestes centre un a efectivament referència fa “hospital” mot el si tir ficar-hi l’hospital « l’hospital ficar-hi per a edi expressament donat havia els que el monarca cases unes a relatiu cens d’un anuals diners 12 pagar de exhimí els II Jaume rei el any Aquell hospital. d’un construcció la movent pro estaven ja Garsenda i Jaume L’any Bernat 1305 força anteriors. són institució la de prolegòmens els 1313, de dada tot la i anterioritat; amb produït s’havien construcció seva la de i l’inici l’Hospital de “fundació” l’estricta probablement que tit La 9 AHBC, 8 Figueres de vila la dins tot i a l’hospital, darrera, d’aquesta Lluc de Sant capella a la Pere, Sant de a l’església pobres, als candela, a la quals les entre testamentàries, deixes nombroses féu gueres de Ramon Fi que el any el 27 cavaller de d’aquell març pecifica es que 1242, de Vilabertran de monestir del escriptura d’una desprèn es que el segons XIII, comptava segle ja mitjan a Figueres hospital un de amb veïnat petit el que pensat ha Hom fundació 3. La M. J. 104-106. p. 1963, AIEE, Sebastián”, San de capilla yla hospital primer su primera M perg. arquès edició 8 . És impossible, des de la perspectiva actual, esca actual, perspectiva la de des impossible, És . 9.987. Escriptures de Santa Maria de Vilabertran de Maria Santa de , Escriptures 9 . Val la pena subratllar aquest aspecte, en el sen el en aspecte, aquest subratllar pena la Val . del Còpia document, del segle hospitale pauperum christi construi et he et construi christi pauperum hospitale traduït, XVIII és al de Monumenta Sacrae Antiquitatis Catalonie Antiquitatis Sacrae Monumenta R. T orrent

doc. 1995, Figueres, , IEE, i

O rri , “El castillo de la carta-pobla , f. 211. de Editat Figueras, per: ------p15 700 anys de l’Hospital de Figueres • UN HOSPITAL DE VILA REIAL (s. XIV-XV) • Joel Colomer / Miquel Àngel Fumanal p16 700 anys de l’Hospital de Figueres • UN HOSPITAL DE VILA REIAL (s. XIV-XV) • Joel Colomer / Miquel Àngel Fumanal perdut durant molt de temps de molt durant perdut per donà es 1313 de document el que diu Bernils Maria Josep acollir malalts, pobres i passavolants, juraven obediència al al obediència juraven passavolants, per i pobres hospital malalts, d’un acollir construcció la promogut d’haver després cònjuges, Garsenda, i Jaume Bernat que s’esmenta l’acta En tenari. cen setè del celebració la de motiu el i l’Hospital de història la tota de important més document el és que ja totalment, ïm i tradu transcrivim que posterior, i l’original un còpia d’una trasllat com de tant ubicació la coneix es avui Afortunadament, localització. seva la de informava que catedral, la de clergue Rovira, Josep de 1818 de desembre de l’1 de nota una malgrat document, aquest existia no o existia si veure per diocesans arxius als a d’anar consultar no preocupés es ningú que curiós ser de deixa No institució. la de reglament nou del l’aprovació funcionat amb 1922, havia l’any després no perpetuà es que error 1320, de abans l’Hospital que IV, Carles ad de reordenació ministrativa la de arran 1803, l’any creure fer va trasllat V. 10 habeatis quod vel quos hospicium sive domos quasdam et dare intenditis assignare difficationem dificari in et dicta ad he villa de constructionem cuius ffigueriis hospitalers i entrà en funcionament en ientrà hospitalers els nomenaren es a 1313, què en fins 1305 de des a mínim com prolongà es hospitalari l’edifici de construcció la que doncs, Aquesta 12 f. 78r-v. 203, reg. Cancelleria, ACA, 11 13 Amalech; i pel nord amb un pati de Ramon Tort Ramon de pati un amb nord pel i Amalech; Bernat de tinença la amb l’oest per Abraham; Vidal jueu del tat es havien que cases les amb sud, pel Jonquera); la a cap camí ral el sigui, (o públic carrer el amb orient a llindaven cases el les Sebastià: de Sant assentat de capella la a l’esquerra centre, s’havia primitiu on lloc el en cases les aproximadament 227. p. Jaume d’Olot en la història la en d’Olot Jaume B Girona. les f. 167v-168r. 143, doc. RC, ADG, Vermelles: Rúbriques de anterioritat ernils F arías tesis , Hospital Original Z de realitat urita Mn. a 1313, , El mas i la vila a la Catalunya medieval Catalunya la a vila la i mas El ..., en Joan reforça p. pergamí: que 15. Pagès, Tots era la 10. p. 2010, Olot, Jaume, Sant Hospital , FP idea ADG, en els en realitat el documents, que c. volum 2, altres núm. l’any col·lectiu 47. hospitals tant de 13 ADG, posada originals . Un error en la transcripció del del transcripció la en error Un . M. M. , Notularum A contemporanis, Publicacions » . F . en 10 com u 12 m . Les afrontacions situen situen afrontacions Les . funcionament. anal . còpies, , , X. X. , vol. de S 6, es olà la com f. conserven Universitat , 9rv. J Així el . C . Còpia osta d’Olot, 11 queda . Cal pensar, pensar, Cal . , 700. L’Hospital Sant Sant L’Hospital 700. a de de l’Arxiu es reflectit, 1320 València, fundaren Diocesà al Cartoral seguint 2009, amb de - - - - - amb el senyal d’una creu vermella de roba cosida sobre les les sobre cosida roba de vermella creu d’una senyal el amb 14 Temple del l’orde de bres mem suposat ha se’ls que sentit el en tinta, de rius córrer fet ha particularitat Aquesta Papat. pel prohibida comunitat alguna altra o heretgia d’una provinguessin si com habitualment, rebien l’Església de si al “nouvinguts” aquests que privilegis i immunitats les de dota se’ls i “conversos”, ocasions, petides re en anomenats, són Alhora dies. seus dels fi la a fins cura tenir-ne a i l’Hospital a establir-se prometien i Girona de bisbe 15 roba senzilla, honesta i clara (segurament de color cendra color de (segurament clara i honesta senzilla, roba portar a comprometia es parella la que és teoria la de fensors de dels L’altre argument suport. donat havia sempre de Vilamarí Guillem bisbe el qual la a i 1312), de (març d’Aragó corona B T orrent ernils , Hospital... 94-95. p. castillo...”, , “El Hospital... Bernils, Font: XIII. segle al Figueres de Representació 17., p. 14 , des de feia molt poc extingida a la la a extingida poc molt feia de des , 15 ), ), - - - medievals dels arxius de la ciutat. ciutat. la de arxius dels medievals fons dels part bona de desaparició la de a causa cap ticament pràc conegui se’n no que Llàstima particulars. de llegats els Q-1, f. 82. vol. (1368-1387), Qüesitòria ADG, 17 exemples a la mateixa Peralada des de 1298 de des Peralada mateixa ala exemples altres registren Es vila. dita la de l’hospital de comanadors va nomena se’ls novembre, pel després i conversos, a com tats accep eren Mateua esposa seva de la i l’agost Navarra on Pere 1311 l’any Peralada, de l’hospital amb relacionats estan coneguts exemples millors dels Alguns hospitalàries. tucions insti les a perpetuïtat a s’entregaven o donaven es que glars se persones aquelles conversos també s’anomenen XIII segle del des mínim a Com herètica. o prohïbida organització o orde d’una part format haver a tampoc ni islàmica) o (jueva rioritat ante amb religió altra una professat d’haver fet al l’ex referència fa que no cònjugues dir els cal titllats són què amb D’entrada, “conversos” pressió temps. darrers els des en parcialment estat mentida ha extravagant xic un idea Aquesta cobria. les que llarga capa o peça de mena una inclosa vestimentes, 16 en en el centre millores a per d’almoines l’acapte permetia qual la de través a 1377, l’any Mont-rodon de Bertran bisbe del autorització diata imme i crida la exemple per com ocasions, diverses en bisbe del intervenció la calgué que tant en suficients, foren sempre no que s’intueix canvi En deixes. d’aquestes sabem res o Poc figuerenques. institucions primeres les de una en poc, a poc convertir-se, a fins centres) de resta la a comú fet (un pro pietats i rendes acumular a començà l’Hospital que doncs, supo sar, pot Es fer-les. de necessitat la tenien una altra, per una o que, raó d’altres o conciutadans seus dels caritat dir, la a de és piadoses, donacions i testamentàries deixes completament les de depenia institució la personal, com moble, tant immoble fundadors, seus dels llegat del part A l’Hospital. de quotidiana” “vida la començà cerimònia la oficiada cop Un F arías El mas i la vila.. ila mas , El 17 . L’acció episcopal devia ser molt habitual i també i també habitual molt ser . devia L’acció episcopal 229. . p. 16 . ------p17 700 anys de l’Hospital de Figueres • UN HOSPITAL DE VILA REIAL (s. XIV-XV) • Joel Colomer / Miquel Àngel Fumanal p18 700 anys de l’Hospital de Figueres • UN HOSPITAL DE VILA REIAL (s. XIV-XV) • Joel Colomer / Miquel Àngel Fumanal nomenament aquest confirmà Mont-rodon de Bernat general vicari el tubre nicant-los oficialment el nomenament oficialment nicant-los comu Figueres de parroquians i clergues als carta una dirigí persona en bisbe el novembre, Perafita, de 7 de el Pere després, i Poc Gras cònsols. Pere Serra, Bernat i obrers, Margall, Pere i Duran Ramon cas aquest en vila, la de prohoms pels at lo nou hospitaler en substitució del difunt del en substitució hospitaler nou lo nomenar- volien i conforme Figueres Pere de vila Sant la de de cònsols dels parròquia la de obrers dels carta una Sibil·la, muller, seva la de i seu nom en bisbe al presentà Puget, Pere figuerenc, altre un mes d’aquell 31 El 1347. l’any de l’octubre durant morí Jaume Bernat que precisió amb coneix es canvi En 1313. de fundacional document del no a part qual dada, més cap té es la de Garsenda, l’esposa res a per s’esmenta no cas ADG, 21 1502). Notularum, (cf. f. 3v-4. D-156, vol. Definicions, ADG, 20 f. 154r-v. G-19, vol. Notularum, ADG, 19 en franc alou a Figueres, a la zona d’Aiguamorta zona la a Figueres, a alou franc en tenia que indivisa propietat una l’abat a reconeixia Jaume nat Ber on 1343, l’any de Vilabertran de monestir del capbreu un en apareix propietat alguna a referència L’única anys. primers els funcionament el garantir-ne i l’Hospital bastir a per mínim, a com suficient, clar) és nomenament, al la (l’anterior de vida seva llarg al patrimoni cert un com acumular Bernat pogueren tant que Garsenda pensar pot es referents, de Totmanca la pastoral. i visita corresponent la durant general preguntes vicari diverses del a respongué 1321 El capella. la de torat rec el exercia que alhora d’atenció, cambres les de el dia en a dia cura tenia i l’administrava efectes, els tots a de l’Hospital “director” a com actuava Bernat Empordà. Salut la Fundació de actuals centres dels un d’ell nom el amb batejar volgut s’ha d’encert molt amb i l’Hospital, de a fundació que la deu dubte es ha ells hi no però incògnita, una essent segueix da 18 Garsen esposa seva la i Jaume Bernat de exacta identitat La hospitalers primers Els 4. E “Puget”. de lloc en “Brugat”, Pere hospitaler nou el anomena gea 100. p. capbreu...”, , “Un Lletres, vol. U-11, 20 . S’entén, per tant, que el nou hospitaler fou tri fou el hospitaler que nou tant, per . S’entén, f. 107. Cita el document: B ernils , Hospital... 21 . En ella, els ratifica en . ratifica els En ella, , p. 19 17. . El mateix 31 d’oc . mateix El Distretament, 18 . En aquest aquest En . el mateix autor ------68. p. capbreu...”, “Un Egea, per: Citat f. 93r. G-15, vol. Notularum, ADG, 22 concedida els fou probablement i imposada, pena la de l’absolució bisbe al sol·licitaren 1341 El Pallars. de comte el contra d’host servei a donar episcopal de l’Església propis homes certs entredit obligat havien perquè en trobaven es oficials tres Els Bosc. me i Jau Font Bartomeu amb juntament de Figueres), batllia de la reial cort la de (un oficial saig era que homònim personatge un detecta Es Puget. Pere hospitaler, segon del identitat la sobre més mica una indagar pot es Jaume, Bernat amb contrast En adjunta. capella la de rectoria la també sinó l’hospital, de l’administració confia els només no que s’entén també carta la Per hospitalers. vestimentes anteriors els de que tipus mateix el portar de l’obligació recorda els que alhora canònica, l’obediència rebre’n mana i càrrec el No en podem es conserven fer una 22 imatges idea . Amb tota probabilitat la persona coincideix coincideix persona la probabilitat tota Amb . a partir de cap d’aquesta hospital il·lustració català en època germànica medieval, de finals però s. ens XV. - Elies, que arribà a ser metge del rei Pere III Pere rei del metge ser a arribà que Elies, Cresques anomenat a l’aljama pertanyent jueu un és respecte al llum L’única període. d’aquell irrepa documentals pèrdua fons dels la rable de causa a Figueres a desconegudes són canvi en Olot, a tot i fins o Besalú, i Peralada Castelló, Girona, a referències abundants se’n troben Si i cirurgians metges de bé època. aquella en vila la de “sanitari” a l’ambient ajuden conformar perquè sinó XVI), segle del enllà més no fins (això l’edat succeiria l’Hospital de a adscrits finals a estiguessin perquè No Figueres mitjana. a medicina la de de presència professionals la de el és seguir pot es no que “rastre” L’altre procedents de Besalú, Castelló iPeralada. Castelló Besalú, de jueus procedents amb format de s’havia la i considerable: ser a jueves, arribà Figueres comunitats les entre habituals eren sionals 25 f. 15r-16v. 547, reg. d’Empúries, Castelló Notarials, AHG, 24 23 de l’abat condomina la a feixes dues i Sunyer d’en Clos al hort un concret en pietats, pro de sèrie una sobre Vilabertran de l’abat de drets coneixia re 1343 l’any Jaume, Bernat com així que, Puget Pere un amb “municipal” de la vila la de “municipal” caràcter cert un amb edifici l’únic ser devia època aquella en fet, de que l’hospital, de dependències les a (ohabitualment) sovint de es reunia la vila o que el sigui, consolat ta assiduïtat, cer amb produïa es que sembla excepció, una de ser lluny fet, « l’hospital de campana la de so del més a corn, de toc el i ner prego pel convocats Foren Bernat l’hospital. de comanador Verdera, testimoni a com signà i Vidal, Joan i Pinals de Bernat Corbera, Francesc assistiren hi figuerencs dels d’Empú part Per ries. Castelló de els i vila d’aquella cònsols els Figueres de l’hospital a congregà que reunió una en concretament XIV, segle del a finals fins d’hospitaler nom cap a trobar tornem No rastre. el se’n perd …ad sonum squillae hospitalis pauperum dicte ville dicte pauperum hospitalis squillae sonum …ad E E gea gea 67. p. capbreu...”, , “Un 104. p. capbreu...”, , “Un 24 . 23 . Després del seu nomenament el 1347 nomenament seu del . Després 25 . Aquests profes Aquests . ». Aquest Aquest ». ------

Verdera Bernat iSibil·la Puget Pere vius com per a aquells que hi havien mort i calia soterrar al al soterrar calia i propi. cementiri mort havien hi que aquells a per com vius pacients a per tant intern, servei a com àdhuc institució, la a vinculades persones de les concretes espirituals necessitats les a per o ocasional d’oració punt a com pensat dimensions, petites de edifici un essent seguí que imaginar Cal visites pastorals. successives les segle més un parlen en fins no tampoc i capella tard, la més sobre notícies tenir a tornen es No proporcionar comanava. que a institució la devia referent al bisbe qui informació més i visita, la durant interrogats natges hornamentos « tada ornamen gens o poc estava l’església que assenyalà També iGarsenda Jaume Bernat XIV segle del Hospitalers f. 23v. 3, reg. 1321, Rocabertí, de Pere Pastorals, Visites ADG, 26 testamentàries deixes de sobretot l’Hospital, a obligats deutes diversos anotà hi i visità la Rocabertí de Pere bisbe el 1321 l’any que constata es però l’esglesiola, de anys primers dels dades pràcticament a tenen es No completament XVII. segle del reformada principis capella, la a honor en Sant i Sebastià Baptista Joan Sant de Hospital anys molts l’Hospital s’anomenà fet, De Sebastià. sant a l’advocació s’afegiria qual posteriorment la l’edifici a de Baptista, Joan dreta sant a banda dedicada la a principal, situada capella una amb tava comp aquest centre, del funcionament en posada la de Des Sebastià i Sant Baptista Joan de Sant capella 5. La ...et sint ecclesia remanet inhornata libris et multis aliis aliis multis et libris inhornata remanet ecclesia sint ...et ». L’hospitaler Bernat Jaume fou un dels perso dels un fou Jaume Bernat L’hospitaler »......

(...) 1393 (...) 1393 (...) (...) 1347 1313-1347 [1305] 26 - - - . p19 700 anys de l’Hospital de Figueres • UN HOSPITAL DE VILA REIAL (s. XIV-XV) • Joel Colomer / Miquel Àngel Fumanal p20 700 anys de l’Hospital de Figueres • UN HOSPITAL DE VILA REIAL (s. XIV-XV) • Joel Colomer / Miquel Àngel Fumanal munerationis expectare cernitur premium, recepit ad conversi premium, cernitur expectare munerationis re eterne et subsidium, vite habetur presentis consultum dare bone quod consideraras episcopus, dominus idem hec Ad sum. assen et gratiam exhiberet premissis in eis et annueret eisdem quod flexo genu episcopo domino eidem supplicantes lege, sive canone homine, ab iure, a se pro introducto beneficio iuris 168] [f omni generaliter et probationis religiose tempori llempniter so Et renuntiarunt deportare. semper habeant in eodem insuto Crucis sancte signo predicto cum portaverint quas vestes alias omnes supra lividi panni mantellum sua vita tota de quod licet vide Ita eisdem. in rubeo de panno insuto Crucis sancte rabilis vene signo decentes, personam religiosam coloris honesti sed virgatas, non rubras, non honestas, vestes induendum et petuo per portandum ad liberalitate sui mera ex se artantes densis, Gerun fuerit tempore pro qui episcopi domini obedientia sub promiserunt esse viverent quamdiu ibi ac fecerunt hospitalis eiusdem conversos se et dederunt, supradicti episcopi domini patris reverendi manus infra manibus clausis hospitali, ipsi et Deo suas personas instrumento, latius patent prelibato in que retentione et eorum dispositione bonorum suorum salvo niuges co finire ibidem sue vite residuum servitio pauperum et terio minis in ac eodem, in debita honestate cum religiosa et caste vivere salute suarum animarum ac amore Christi volentes tur, contine plenius confecto inde possibilitatem instrumento in prout eorum dotarunt, iuxta hospitalem ipsum et deputarunt ordinarunt, pauperibus, religiosis viris aliis et minoribus bus, predicatori fratribus cubandis pro ac locum ipsum ad entibus conflu undique pauperibus et Christi mendicantibus languidis et alimentandis pro recipiendis villa dicta in construi hospitale quam per factam se a ordinationem bonorum suorum post pi, episco Gerundensis gratia Dei Guillelmi, domini patris reve rendi presentia in constituti Garsendis, eius de uxor et ville Figueriis habitator Jacobi, Bernardus infrascriptis, testibus et infrascripto notario me presentibus quod universi “Noverint 167v-168r. f. 143, doc. Vermelles, Rúbriques ADG, Vilabertran 1. juliol, 1313, enllatí): original (text en funcionament, 1313 posada La ------[f 168v]. clausi” et scripsi hec interfui, omnibtis predictis qui episcopi notarius, Gerundensis domini publicus , Petrus Ego subscribimus. episcopalis iure dignitatis salvo copus predictus, epis Guillelmus, Nos Letone. de de Ferran Toulat Martinus et Petrus Figueriis Gerundensis, ecclesie clericus Morerio, Guillelmus de et secundus, sacrista Folcrandi, Jaçpertus cretus dis sunt rei huius Testes tertiodecimo. .MCCC. Domini anno iulii kalendis Villebertrandi est hoc in monasterio plere. Actum com et attendere supradicta singula et Deum omnia per iurarunt sponte Evangeliis, Dei quattuor sacrosanctis tactisque corporaliter intellectum, sanum et bonum ad intelligi vel potest dici plenius et melius sicut augmentum, et commodum pitalis hos ipsius ad fuerint que alia omnia circa et pauperum onem recepti et hospitalis dicti utilitatem erga habere se fideliter et bene ac supradicto tempore censum dictum facere semper et re porta habitum ipsum instituendos, hospitali ipso in suos sores per se et succes promiserunt promittentes, eidem obedientiam ac recipientes su habitum ipsum episcopo domino ipso ab coniuges pradicti Garsendis, et Jacobus Qui in Gerundensi. suorum ecclesia successorum et episcopi domini eiusdem dominii et recognitionem signum in pro censu, certe libram unam densi Gerun ecclesia in celebratur sinodus qua die in annuatim suis successoribus et episcopo domino ipsi teneantur dare semper instituentur, qui pro hospitali in tempore dicto alii quam niuges eius quod ipsi ita tam tamen bona, co et omnia singula servandi con et recipiendi petendi, administrandi, et hospitale ipsum di regen potestatem liberam eisdem concessit alienent, consensu eius sine nec dissipent non possent, servari servando que vel alia immobilia hospitalis bona quod salvo Et portandum. premit titur ut habendum semper insuto, ibi Crucis sancte rabilis vene predicte signo cum lividi panni habitum sive mantellum conjugibus ipsis tradidit promittant, obedientiam eidem quod et Gerundensem episcopum per instituantur et novitate eorum confirmentur in quod et fideles ei perpetuo sint obedientes successores eorum et conversi ipsi quod successoribus suis et sibi retentoque gratiose, annuens ordinationi ipsorum dicteque conceduntur, canonibus a conversis talibus que immunitate et privilegio gaudere eo eosdem volens Et supradictos. conjuges et ad prehabita et oboedientiam ministerium onem, religionem, ------conversos i els seus successors seran sempre obedients i fidels, i que retenint ordenació, per a ell i que elssuccessors seus esmentats 27 atorguen als conversos cànons immunitati els que privilegi gaudirdel poguessin ells que volentI obediència. i ministeri seu al i religiosa, conversió la en cònjuges esmentats als rep eterna, vida la de premi el d’esperar favor en i present, vida la de necessitats les a alberg donar bo és que derant coses, i mostrésque Ila seva elgràcia i consi consentiment. bisbe, aquestes totesa conformitat donés que bisbe mateix al agenollats a l’aprovació, de suplicant llei, de o favor,cànon seu de al dret de moment benefici qualsevol el en solemnement, renunciar van I creu. la de senyal el amb fi teixit de pany un vestits els sobre per portaran vida seva la tota durant també i damunt, al cosida drap de vermella creu una amb decents, oses religi persones a correspon com honestos, tons de sinó daurats, o acolorits ornaments sense honestos, vestits perpètuament dur a s’obliguen llibertat seva la per i Girona; de bisbe fos qui de cia l’obedièn sota estarien encarregats fossin en mentre que teren prome i hospital l’esmentat a donaren es i bisbe, dit del mans les sota mans les closes hospital, l’esmentat a i Déu a persones seves les donar van document, d’aquest enllà més esmentats d’aquells retenció i la béns seus dels disposició la exceptuant cònjuges, Els pobres. dels servei al dies seus els allí iacabar da degu l’honestedat amb religiosament i castament viure ànimes, seves les de salut la i Déu a amor per volent, redactat, document el en plenament consta segons hospital, l’esmentat possibilitats, seves les segons dotar, i establir ordenar, van pobres, religiosos homes altres i predicadors frares els estar puguin s’hi perquè bé tam i vinguin, d’on vinguin Crist, de pobres i mendicants lalts, ma els alimentar i acollir a per hospital un vila l’esmentada en construït fou quals als mercès béns, seus dels l’inventari de prés des Déu, de gràcia la per Girona de bisbe Guillem, pare verend re del presència en reunits Garsenda, esposa de seva la i vila Figueres, la de habitant Jaume, Bernat avall, més anomenats testimo nis els i notari, el meva, presència en que tothom “Sàpiga català): al (traducció T orrent “conversos”. de lloc en “conventos” transcriu 16, p. castillo...” , “El 27 , concedeix graciosament aquesta aquesta graciosament concedeix ------Id, 28 juliol de calendes les en Vilabertran de monestir al Fet dit amunt. més s’han que coses les de i totes cadascuna i acomplir tots atendre jurem espontàniament Déu, davant sants Evangelis, els mà la amb Tocats enteniment. sa i bo amb magnitud, seva la tota en hospital, d’aquest millora i comoditat la a referent el tot a i pobres dels l’acollida a i hospital, d’aquest servei al fidelment i bonament dedicar-se I pactat. moment el en cens el sempre plir acom i hàbit l’esmentat sempre portar i hospital, l’esmentat en establir-se successors seus als per i ells a per prometen diència, obe prometent-li i bisbe senyor del anomenats, mans de hàbit abans aquest rebent cònjuges Garsenda, i [sic] Jaume quals Els senyor ibisbe, de tots els successors en seus l’església gironina. del i Déu de reconeixement de senyal en cens, a com cera lliura de una Girona, l’església de a sínode celebra seus es que dia el successors, als i bisbe l’esmentat a anualment sempre donar de hagin que tant igualment els esmentats cònjuges com els béns; que hi seran instituïts seus després, dels cadascun i tots conservar i rebre lliureadministrar,i hospital potestatregira demanar, per aquest dóna els l’esmentathospital, de altres o immobles béns els alienar o dissipar puguin no que exceptuant I obediència. prometen qui a Girona, de bisbe pel instituïts i confirmats siguin novetat llur per dites.” amunt més coses les icloure escriure va que Girona, de bisbe senyor del públic notari Capmany, Pere episcopal. Jo, dignitat la de dret el salvant firmo bisbe el anomenat, Guillem, abans Jo, Lladó. de Ferran, Martí i Figueres, de lat, Tau Pere gironina, l’església de clergue Morer, de Guillem gon, se sagristà Fulcarà, Jaspert discret el testimonis són En 1313. 1313. transcriu “juny” en lloc de “juliol”. O sigui que sense cap dubte el document s’efectuà 28 l’1 de l’any de de juliol de - - - - p21 700 anys de l’Hospital de Figueres • UN HOSPITAL DE VILA REIAL (s. XIV-XV) • Joel Colomer / Miquel Àngel Fumanal p22 700 anys de l’Hospital de Figueres • UN HOSPITAL DE VILA REIAL (s. XIV-XV) • Joel Colomer / Miquel Àngel Fumanal bisbe Bernat de Pau, el 21 d’agost de 1451 de d’agost 21 el Pau, de Bernat bisbe en nom del Alfonsello, Andrés general vicari pel atorgat permís d’un partir a s’adverteix Figueres a culte nou del promoció La purificació. de apunts com viles les de entrades les a situades moltes capelles, i altars seus els multiplicaren es XVI del segona la i XV segle del meitat primera la entre èxit: més amb “antipestífer” sant el Quitèria, fou santa Sebastià dubte o sens Roc però sant com sants, altres amb semblant quelcom succeït havia Paral·lelament epidèmies. i les pesta la contra especialment curatives, propietats a culte seu el lava f. 101. (1442-1457), Q-4 vol. Qüesitòria, ADG, 29 vincu es que ja segle, de a mitjans embranzida forta una rebé que Sebastià, a sant l’advocació de esment primer el produeix i tot es també conjunt, moment En aquest del que no ben especificades. quedin parts altres en probablement, i, en capella la substancials canvis produïren es què en època XV, segle mitjan a impuls fort un rebé assignades del rendes les i millora culte seu la l’Hospital, per vila la de prohoms dels L’interès s’esmenta un « un s’esmenta que alhora construït, ornamentar recentment i l’altar necessari reixes el tot amb amb tancar de l’autorització detalla es fidelium… xristi aliorum ac reverentiam ad ipsorum projec al « te: per expressament llegats i almoines obtenir drien po promotors els que i necessari, cregués es que allò tot en capella la millorar i engrandir podria es que recalcar a i obres les autoritzar a limità es bisbe el conservat), s’ha no (que rior ante episcopal permís un amb comptava ja po potser que pular, iniciativa la Vista altar. nou d’un l’aixecament i Sebastià Sant de capella la de d’ampliació obres les iniciat s’havien ja dissin des del carrer en sentit longitudinal a l’espai de culte, culte, de l’espai a longitudinal sentit en carrer del des dissin acce i transeünts pelegrins que tal per de l’edifici l’orientació plantejar-se calgué ràpidament que aventurar pot es ral, camí de a de l’antic la ponent banda de la capella, urbana la disposició Veient altar. nou el col·locat fou probablement on l’edifici, ...sanctorum beatorum adiutorii atque piarum elemosinas, elemosinas, piarum atque adiutorii beatorum ...sanctorum novissimum archum novissimum » a la meitat occidental de de occidental meitat la a » 29 . En aquella data data aquella En . ». Fins i tot tot i Fins ». ------noviter constructo et edificato intus domum Hospitalis pauper pauper Hospitalis domum intus edificato et constructo noviter benefici un « dotaren i fundaren vila, la de cònsols dels i reus he seus dels testimoniatge amb Clara, de Guillem filla Cecília, esposa seva la i Llombart, sobrenom de Savarrés, Antoni renc el figue a operatiu, ja quan mínim, l’altar plenament es trobava o com conclòs, s’havien aquestes quan Just obres. de les tors promo dels notícies tenen es que després mes un fins és No inversa. ja una orientació tenia la capella moment, d’aquest des mínim, « clarament esmenta episcopal a el permís al carrer: d’esquena o encarat sigui, l’est, presbiteri el tingut d’haver hauria tradició per que …in altare sanctorum Ioannis Baptiste et Sebastiani martiris, martiris, Sebastiani et Baptiste Ioannis sanctorum altare …in Jonquera. la de carrer al avui s’aprecia encara Sebastià) (Sant capella ila ruïnes) en unifamiliar casa una (ara hospital L’espai l’antic de in capite versus occidentem versus capite in », o sigui que com a com que sigui o », - - - Un 31 en a partir del capital derivat de dos censals morts censals dos de derivat capital del partir a en venut a Pere Julià, signat a Castelló el 31 de desembre de 1443 el 31 de desembre a Castelló signat Julià, a Pere venut fou censal segon El el d’Empúries. davant 1442 Castelló de Gener, Pere de notari d’octubre 22 el Muga la de Vilanova a nat sig s’havia original document El sous. 25 de anual i pensió una lliures 25 de capital un amb Francesca, muller seva la i Miró Bernat a venut fou primer El Vila-sacra. de habitants a venuts ADG, 30 ville ville predicte de Figueriis... 1612. de 5d’octubre del trasllat altre d’un apartir 1818 de desembre 14 de el aGirona datat trasllat capital. del total del 10% del al’entorn corresponia època aquesta en ique any, cada fixa pensió una tre a ACAE, censal que Definicions, el Hospital préstec era la venda de vol. no Figueres, era D-10, d’una retornat f. renda 132-133. Patronatge, (no anual tenien Hi que » ha U-103 30 data el una . Les rendes del benefici s’obteni del benefici . rendes Les censatari (1451), còpia, fixa de o top. retorn) havia més 352, aviat d’abonar el reg. perceptor una 559G. a versió canvi Aquest dels extenso in d’un diners darrer, capital 31 , ambdós ambdós , havia del de rebut, document fet, d’abonar és men un - - - seus béns. seus dels universals hereus l’Hospital de administradors els naren nome Clara Cecília i Francesc mateix, Així Figueres. de vila la a enterrats fossin fundadors que els en cas difunts, el dia dels i també fundadors, dels en honor dijous, cada missa de dir una càrrec fer de s’hauria que associat clergue d’un més a l’altar, de manteniment el permetrien però quantioses, gaire eren no fundació la de derivades rendes Les notari. mateix el davant - p23 700 anys de l’Hospital de Figueres • UN HOSPITAL DE VILA REIAL (s. XIV-XV) • Joel Colomer / Miquel Àngel Fumanal segles XVI-XVIII L’HOSPITAL A L’ÈPOCA MODERNA

Antoni Egea Codina

1. Primera modernitat al segle XVI però en canvi se n’havia incrementat el parament, ja que s’es- menten cinc flassades i quinze parells de llençols. 1.1. L’últim segle al carrer de la Jonquera És molt possible que en els anys posteriors el complex hos- En iniciar-se el segle XVI, Figueres fou una de les poques po- pitalari fos ampliat a base d’incorporar alguna casa veïna. En blacions catalanes que no patí, en comparació amb els millors una escriptura notarial del 1584, on es detallen les afronta- moments de l’edat mitjana, una dràstica reducció de pobla- cions d’una casa del carrer de la Jonquera, es fa constar que ció. A partir d’aquest moment la ciutat va veure augmentar l’immoble limitava al nord amb les cases de l’Hospital (“do- 3 progressivament el seu pes dins la comarca en detriment de mibus Hospitalis”) . El que sí sabem és que l’any 1609, quan Antoni Egea Castelló d’Empúries, tot i que el canvi efectiu de capitalitat encara no s’havia traslladat al carrer Nou, hi havia més d’una no es produiria fins ben entrat el segle XVII. Aquesta relativa porta d’entrada. En el testament d’un malalt ingressat a la prosperitat de Figueres també afectà el seu hospital. casa, el testador demana que el dia del seu enterrament el seu 4 La institució continuava ocupant el lloc fundacional al carrer cos sigui tret pel portal major de l’Hospital . de la Jonquera, que també surt esmentat, en ocasions, com el A partir de 1576 tenim notícies de l’existència a l’Hospital de carrer de l’Hospital. Per la visita pastoral efectuada pel bisbe les anomenades dones setmaneres, que s’encarregaven de de Girona l’any 1557 sabem que era un edifici ben construït les qüestions domèstiques i de certes compres. N’hi havia però de petites dimensions, amb només tres habitacions, tres més d’una desenvolupant simultàniament la seva funció, que llits, tres flassades i tres parells de llençols respectivament; exercien per torns setmanals (vet aquí el nom!). la petita seu sanitària acollia a tots els pobres durant tres Vers la meitat del segle XVI sembla que va canviant lentament dies i se’ls donava pa, oli, vi i sal1. En el cas que estiguessin

el concepte d’assistència de la casa, que des de la seva fun- • L’HOSPITAL A L’ÈPOCA MODERNA (s. XVI-XVIII) • malalts, se’ls facilitava tot el que haguessin de menester per dació estava pensada només per acollir pelegrins i pobres viure. Aquell any els administradors evitaren donar comptes passavolants i atendre’ls en el cas que estiguessin malats. al prelat2. Per l’acta d’una visita episcopal posterior, datada D’ençà del darrer quart d’aquesta centúria coneixem, a través el 1566, sabem que continuaven allí els tres llits esmentats, de testaments, casos de veïns de la vila malalts que, en el mo-

Pàgines del primer llibre d’òbits, començat l’any 1744, on són anotades les defuncions de molts soldats durant la Guerra Gran (1793-1795). ACAE. 1 Antoni Egea Codina, “Aproximació a la Figueres i els figuerencs del segle XVI”, AIEE, vol. 23, Figueres, 1990, p. 171-173. 3 AHG, Notarials, Figueres, vol. 64, 28-6-1584. Tanmateix no es pot descartar que es fes referència a uns 2 Jacint Reventós i Josep M. Marquès, Història dels hospitals de Catalunya, vol. II, Els hospitals de les immobles a part, però que efectivament eren propietat de l’Hospital.

Comarques Gironines, Hacer Editorial, Barcelona, 1999, p. 27. 4 AHG, Notarials, Figueres, vol. 119, f. 107v. 700 anys de l’Hospital de Figueres p24 p25 p26 700 anys de l’Hospital de Figueres • L’HOSPITAL A L’ÈPOCA MODERNA (s. XVI-XVIII) • Antoni Egea de l’Hospital de per i mitjà cònsols del consellers so de la de campana la capella els convocar de costum el mantenia 1601 es l’any exemple, per Així, ben viva. continuava amb l’hospital de vila la universitat la 6 algun dels components de la junta anterior junta la de components dels algun amb funcions seves les compartia nou membre algun entrava o sigui deque quan cop, alternadament, sinó que eren rellevats tots renovats eren no terna d’aquesta components Els diners. de i sortides entrades de les un control i portar el patrimoni nar gestio rendes, les d’administrar havien procuradors Aquests vila. la de cònsols pels proposats procuradors tres de poració cor petita una per regida llavors institució, la de gestió la bre so notícies primeres les apareixen cinc-cents del principis A pelegrins. de refugi de vessant del detriment en clíniques funcions les en més cop cada centrar-se de tals, hospi dels fa a que pel gestió la de de l’Església de poder pèrdua moment aquell en Europa, a s’imposava que a tendència s’adaptava la fet De pobres. tan no dels vegades de i malalts pobres dels curació la procurava que assistencial centre tit pe un en més, a convertir-se, a passar per pele rodamóns, i dies grins pocs per acollir a dedicats de majoria catalanes, la poblacions a existents rurals hospitalets nombrosos diferenciar dels a començava es L’Hospital ocasional. molt estat havia moment aquell fins que vessant malalties, les contra tar i a llui malats els a atendre lentament especialitzant s’anava L’establiment continuada. i regular més esdevingué habitual, poc i esporàdica ser devia aleshores fins que cirur metges, i de gians presència la moment d’aquest partir a Segurament seva. a casa que a l’hospital atesos ben més estaven que ven 5 considera que econòmica solvència certa una amb persones sinó solemnitat, de pobres eren no que deduir pot es qual pel fet notables, deixes fan sovint ingressats, trobar-se de ment truccions, fins a truccions, del finals en segle XIX, què fou cedida al bisbat. cons primitives les a pertanyent Sebastià, Sant de capella la 206. p. Barcelona, -UAB, Jordi Sant de Arts Belles de Acadèmia Reial 1(1981), núm.

A. E gea H eras , Aproximació

i

T ries , “La 6 173. … p. . De fet, el municipi mantingué la titularitat sobre sobre titularitat la mantingué municipi el fet, De . instauració del Magisteri del Cant de Sant Pere de Figueres 5 . La vinculació de de vinculació La . ” , Recerca musicològica Recerca ------, de est Hospital molts anys, y deu molt y may ha dat compte...”dat ha may y molt deu y anys,molts Hospital est de estatprocuradorFigueres,es de Vilar,ditavila parairedecesch del del dit Hospital” per ” les dones setmaneres administrades directament fossin donades quantitats les que expressa petició la amb testamentàries deixes feien vegades de quals els vila, la de veïns els entre estesa prou estar devia procuradors molts de part per administració mala de fama La 8 7 que constar fa es què en 1554, l’any Girona de bisbe del visita la se’nressò fa també i irregularitats), les de algunes (vistes exemplar i clara prou fou sempre no doncs, gestió, La anys. dotze de llarg al degut cens el paga es 1586, el i rerides, endar són quals les de dos anyades, tres paguen 1547, es el anterior; l’any de al correspon quals dels un dos, paguen se’n 1514el Nadal, per sou un cens a com pagar de s’havia qual del hort d’un que veiem així retard: considerable un amb quidaven li es vegades de anualment d’abonar s’havien que censos en pagaments Els diligent. prou ser va sempre no època aquesta No de els registres obstant dades, la en gestió dels procuradors Figueres de vila present anomenat la de lospital era cull y reb que 1585, censos de Llevador el començat llibre, tercer Un Figueres. titulava es i 1533 l’any iniciat dos” e cents sinch mil Figue lany en de comensat res vila la de Pobres dels spital del procuradors a com meus companyons altres y notari Pera Figueras, mi per faran se datas e rebudes les comunicades seran Sant Sperit del gràcia inscripció següent la havia hi pàgina primera la A pergamí. de for gran cobertes amb de mat, era (1502) quals dels antic més el XVI, segle del principis de comptes de llibres d’alguns època. referències tenen Es d’aquella l’administració de testimonis pocs Queden del qual tenim notícies. Es tracta de la deixa que féu Francesc Francesc féu que deixa la de tracta Es notícies. important tenim qual del testamentari llegat primer el produí es 1585 L’any 73. p. Aproximació... EGEA, f. 333r-33v. 292, vol. Figueres, Notarials, AHG, . 8 . “Libre de comptes en lo qual mitgensant la la mitgensant qual lo en comptes de “Libre sens sens intervenció dels administradors Llibre del Hospital de la vila de de vila la de Hospital del Llibre . Un altre llibre fou fou llibre altre Un . “...Fran

7 - - - - - . 9 iVilaüt Pescador a Castell), a Pere Sant situats i del masos terres sobre directe més del domini pujada i Rambla (actualment muralla la i Pere Sant Portella, de la carreró Besalú, carrers els entre compresa urbana l’illa a concretament vila, la dins situats diverses patis i sobre cases directe domini el Figueres de Pa vila del la de l’Almoina Comú a i l’Hospital a llegà que mercader, Ramera, en aquesta dècada es desglossen de la següent manera: set set manera: següent la de desglossen es dècada aquesta en esmentats que hem trobat sanitari del sector professionals Els dels lloguers, molts figuerencs vivien en habitacions rellogades. preus els assumir podien no que Com reduïdes. molt mensions di de eren cases Lesterra). o (casad’algunimmoblepropietari a com consta documentats casa de caps dels part quarta una Només vida. decondicions millors d’unes recerca la a comarca d’altres llocs, com Occitània, les regions pirinenques i la mateixa vinguda poblacióde percentatge alt un amb comptar de fet pel joriafiguerencsdelstenia poderunbaixadquisitiu, engranpart ma La època. aquesta enciutat ràpidla undecreixementriren afavo que causes algunesforen Catalunya, de resta la detot i fins i comarca, la de parts d’altresi occitans d’immigrants siva mas vinguda la icorporacions, aquestes en organitzats locals travesque trobaven en altres per llocs dels seus part col·legues feia que els artesans que volien establir-s’hi no topessin amb les ènciadecamins,que el nofethi haguessin gremis, qualcosa la situaciópuntdeconflu enunlad’Empúriesimportant Besalú,i Castelló deveïnes viles lesdecadència deLa moments. aquells en ciutat la de demogràfica importància la de aproximada idea moment a la vila. La ésxifra prou significativa per donar-nos una de casa, els quals, evidentment, no varen viure tots en el mateix 1600-1609cada documentarpoguts’hanun totalde 1.189 caps dè la Encentúria. setzena la demeitat segona tímidamentla a iniciat s’havia que tendència la consolida es i muralles fora da pansió: la població comença a créixer d’una manera generalitza d’exmomentun viuFigueres XVII segle del anys primers els En 377. HF, reg. ACAE, 9 . ------neralitat de Catalunya ascendia a les 1701 lliures barceloneses. 1701 ales lliures Ge ascendia la deCatalunya a neralitat adjudicataris els pagar de havien que diners de anual quantitat La Banyoles. de de mercader Rabassa, blanquer Esteve i Figueres Rigalt, Antoni Barcelona, Gabriel de eren mercader socis de Baldrich, resta La pagat. s’havia que justificant a com plomde cera de i bola petita una teixits als aplicava sionari conces el l’import, abonat cop Un Figueres. de tribut) d’aquest d’aplicació zona la de (demarcació “culleta” la dins teixit de ció produc la a s’aplicava que bolla, la de l’impost de cobrament el explotar per companyia d’una soci a com trobem el 1584 L’any reconstrucció. aaquesta degut es temple petit d’aquest actual L’aspecte 1598. el s’acabaren qual la de obres les església, l’esmentada reconstruir per deixa una féu Figueres, de l’Almoina a i l’Hospital a fet llegat l’important de apart 1585, l’any datat testament, on seu el En benefici. un Calçada, dotà la de Pau Sant de parroquià l’Hospital. l’únic de era que benefactor Sabem gran primer del poc molt coneix Es Ramera Francesc l’hospital afecten la capella que oblida la primitiva advoca primitiva la oblida que de capella la l’edifici afecten a moment l’hospital de documentades obres úniques Les ben bé sabem si hodia dies feien cada ode els mercat. només No carrer. al vendre-les per mercaderies les treia Major plaça la a situada farmàcia una que sabem l’època de documents Pels l’aprenentatge. de través a professió la a accedien també ris - apoteca Els d’aprenentatge). contracte algun conservat (s’ha artesanal totalment ofici d’un tractava es i barbers a com en exerci també cirurgians Els Medicina”.en o “professor a com Medicina” bé en “doctor a com documents els en definits Són universitaris. estudis tenien que ram del treballadors únics els eren metges Els apotecaris. tretze i cirurgians divuit metges, - - - - - p27 700 anys de l’Hospital de Figueres • L’HOSPITAL A L’ÈPOCA MODERNA (s. XVI-XVIII) • Antoni Egea p28 700 anys de l’Hospital de Figueres • L’HOSPITAL A L’ÈPOCA MODERNA (s. XVI-XVIII) • Antoni Egea Sang, entitat que tenia la seu en aquesta capella i que a més més a que i capella aquesta en seu la tenia que entitat Sang, Puríssima la de confraria la a corresponent pedra de escut un ha hi llinda aquesta Sobre d’entrada. porta la de llinda a la reix que és apa la data i aquesta la façana, que es construí sabem neir la capella de la Puríssima Sang de l’Hospital, que havia havia construïda que recentment l’Hospital, estat de Sang Puríssima la de capella la neir 10 be per permís donà Girona de bisbe el què en 1599, és obres d’aquestes coneguda concreta data primera La dies. nostres als fins arribat ha que nom el és que seques, a Sebastià Sant de a denominar-se passar per Sebastià i sant Joan sant de ció Font: AHG, Notarials, Figueres, vol. 292, f. 333r-334v. f. 292, vol. Figueres, Notarials, Font: AHG, 1586 1565 1544 1541 1538 1537 1536 1534 1534 1531 1514 1512 del segle XVI llarg de l’HospitalProcuradors al f. 194. U-215, vol. Lletres, ADG, Francesc Prats, Bernat Oliva iPereBramon. Oliva Bernat Prats, Francesc Perandreu. iJaume Canyelles Guillem Mir, Jaume Vilar. Francesc i Perafita Joan Oliva, Andreu Perandreu, Rigalt Pere. iMacari Prats Joher, Joan Antoni Mediona, Jeroni Mediona. iJeroni Esteba Joan Antoni Pere Llombart, Joher.i Joan Mediona Jeroni Pujades, Rafel Pere Llombart, Illa. de cognom personatge tercer iun Pujades Rafel Pere Llombart, Mediona. iJoan Roc Joan Vilar, Joan Joher. iJoan PerePuig Prats, Miquel Joher. iJoan Mediona Jeroni Quintana, Bernat sastre. Quintana, iBertran cirurgià; Resenques, Antoni PerePuig, notari; Pere Figueres, sastre. Quintana, i Bertran cirurgià; Resenques, Antoni mercader; Prats, Miquel 10 . Pocs anys més tard, el 1604, 1604, el tard, més anys Pocs . - - l’any 1557 consta que en aquest hospital hi havia tres habi tres havia hi hospital aquest en que consta Girona 1557 de l’any bisbe pel efectuada pastoral visita la de l’acta En fundació. seva la en intervingueren ique solar el varen cedir que pensar fa cosa qual la capella, la i casa la a dants circum terrenys dels propietaris eren i adjunt l’hospitalet de Roca Pere figuerenc cavaller del a petició concedits foren Aquests privilegis d’ornaments. l’adquisició i Llàtzer sant a devoció la a fomentar almoines amb qui contribuïssin als va indulgències atorga cardenals diversos per i a signada Roma datada butlla una tard més anys cinc que ja institució, la de necessitats cobrir les per suficient fou no episcopal concessió aquesta que 379. HF, reg. ACAE, 13 f. 104r-104v Q-6, vol. Qüesitòria, ADG, 12 31-1-1605. 888, vol. Figueres, Notarials, AHG, 11 lepra la i hospi morbo pel o afectats casa els seva acollits eren la on a tal, i Llàtzer Sant de en capella caritat la de demanar favor poder per llicència una concedir va Boïl Ramon Guillem bisbe el qual la en 1527,de és data segura tícia no primera document La casa”. “antiga a Un com definia la 1557 fundació. l’any datat seva la de exacta data la coneixem des moment De Vila. Ernest doctor del plaça la és part ara que del una ocupava i Nou, carrer actual Girona, de camí el vora situat despoblat, aleshores lloc un en contagi), de risc el tar l’anomenat d’evi tal (per era muralles fora situat Estava infecciosos: Mesells. de Hospital malalts els atendre a altre un dedicat hagué n’hi ciutat la a Pobres, de l’Hospital de més A Mesells de L’Hospital 1.2. pensió de anuals sous deu ide capital de lliures deu de censal d’un donació feren li Sang Puríssima la de confraria la de i baciners pabordes els obres, part d’aquestes una pagar de tal Per Sebastià. Sant de So l’església a la de ledat Verge la a dedicada capella una l’encar construir era de regat Figueres, de Roat, Joan cases de mestre el que sabem L’any 1605 façana. la de culminació la amb s’acabaren no temple en aquest treballs Els obres. de les promotora la era 13 . Els Roca foren sempre protectors d’aquesta capella i capella d’aquesta protectors sempre foren Roca Els . 11 . 12 . Sembla Sembla . ------terreny donat en part limitava a ponent amb la universitat de de universitat la amb ponent a limitava part en donat terreny os te fasds te borrasses tres i flassades tres llen de çols, parells quinze i llits tres consten que ja augmentat, havia casa la de parament el 1566 l’any efectuada episcopal ocupaven aquest càrrec Joan Mas i Sebastià Camallera iSebastià Mas Joan càrrec aquest ocupaven L’any1557 procuradors. de càrrec a anava també ministració L’ad feina). de dies deu per camp del treballador un aleshores guanyava que al consistien (equivalent anuals només d’ingressos migrades: sous vint en molt eren institució la tenien 17 f. 418-420. 53, vol. Id., 16 15 14 posterior document un en ta cons així com trasllat, a aquest destinat vila de la universitat la de part per contigu solar d’un l’adquisició hagué anteri hi que orment sabem Però 1608. del gener de 28 del document mitjançant Roca, d’Úrsula part per terreny d’un donació de ta l’ac és Girona de camí del emmurallat sector del suburbana recinte zona la a fins del l’interior de des lloc Pobres de de canviar l’Hospital de intenció la sobre certa notícia primera La institució. la de trasllat el aplantejar-se locals toritats au les fer-hi animaren de circumstàncies Totes aquestes possibilitat ampliacions. cap havia hi no més a més A de contagis. risc i ventilació de manca per inconvenient una en molt i ubicació obsolet, i petit quedés Jonquera la hospi de vell carrer del el tal que feren muralles, fora expandir-se co a època mença aquesta en que ciutat, la experimentà que gràfic demo creixement considerable el assumint amb anava juntament l’Hospital, paulatinament que prestacions noves Les Nou carrer al trasllat El 2.1. XVII alsegle Canvis 2. matalàs un i llençols quatre bones, de dues més dolentes, flassades dues llits, dos amb bones, tacions f. 53. 58, vol. Id., f. 418-420. 53, vol. pastorals, Visites ADG, per effecte un camp contigu camp dit un effecte per donat ha devota persona una y effecte aqueix per comprat té que terra de sòl un en Baldiri, Sant i ADG, traslladar Lletres, de vol. lloc U-219, l’hospital, ”. f. 78r-78v. s’especifica En demanar que 17 i, com veurem més endavant, el el endavant, més veurem com i, la els nova cònsols ubicació de 15 Ls eds u sos que rendes Les . la era universitat “ ...prop de la capella de Sant Làtzer Làtzer Sant de capella ...prop la de 14 . En la inspecció inspecció la En . de la vila permís 16 . al bisbe ------Sant Llàtzer i Sant Baldiri i el petit Hospital de Mesells. La finca finca La de Mesells. Hospital i el petit Baldiri i Sant Llàtzer Sant de capella la a contigua vessana d’una rebre terreny per del donació la l’Hospital de administradors dels i figuerencs sols còn dels representants traslladen es I on poble residència. aquest de en és lloc seu el en féu es Fortià, a ca resident Capmany, valler de senyor Vilanova, de Ponç Jaume amb sada ca figuerenca dama Roca, d’Úrsula part per L’acte donació de institució. la de acementiri destinà 1620 es de partir a i hospitalari edifici nou el construí es on lloc del llevant de part a la situat estava donat terreny El municipi. del representants pels adquirit estat havia que solar un sobre sinó ara, fins afirmat s’havia com Roca, Úrsula per donat reny ter el sobre construí es no hospital nou el dir,a que És vila. la XX. segle amitjans interior, Escala - - - - p29 700 anys de l’Hospital de Figueres • L’HOSPITAL A L’ÈPOCA MODERNA (s. XVI-XVIII) p30 700 anys de l’Hospital de Figueres • L’HOSPITAL A L’ÈPOCA MODERNA (s. XVI-XVIII) • Antoni Egea sos que en dit Hospital solen venir y acostuman a ser ospedats.” ospedats.” aser yacostuman venir solen Hospital endit que sos ireligio pelegrins Senyor y Nostre malalts, pobresbenefici dels cat a que la obra de a y aquella més augment de que de serà servei apli ser procehira que lo y Hospital dit de obra la per acaptar y per iglésia la bací dita un de anar obra la puga fàbrica la dins y durant vila Hospital lo vuy es hont a casa la vendre poder de tat facul Baldiri y Sant Làtzer de Sant invocatió dit matexa la sots siti en capella o isglésia allí edificar de i lloch dit lo en vila dita de fora Hospital dit transferir de facultat y licentia donarlos vit ser sia mercè vostra a suplican Hospital dit de procuradors los altrament y ço Per pobres. perals còmodo més y sa més lloch en estarà lloch dit en novament dit Hospital que edificantse es cert Y y no altrament. nou fahedor Hospital a de obs dit que servesca condició ab lloch dit a contiguo camp un effecte dit per donat a devota persona una y effecte aqueix per comprat té que sòl terra un de en Baldiri Sant y làtze Sant de capella la de prop ficarlo edi y vila dita de murs dels fora mudarlo Desijan convenient. ni còmodo lloc en està no vila la dins edficat ha vuy que Malats Pobres dels hospital lo que lo per bisbat present del Figueres de vila la de universitat la senyor, reverend molt y il·lustre “Molt sedula supplicationis sequentis: tenoris papiri quedam oblata nobis fuit parte vestra per nuper sane domino in salutem ville; dicte firmorum In Pauperum hospitalis pro procuratoribus et existentibus moderni tempore ac diocesis Gerundensis universita Figueriis, de Xristo ville in tis nobis dilectis reverendumet et modum ad Ilustris officialis et generalis temporalibus et piritualibus ins vicarius doctor derectorum Arellano de González Joannes l’hospital de pobres (9 de febrer de 1608) Autorització de lloc del bisbe per canviar ------tent) o fent-ne un de semblant; que es cantés missa a la cape missa que es cantés o tent) un fent-ne de semblant; preexis (de la capella retaule el mateix aprofitant Baldiri, sant i Llàtzer sant de honor en capella una edificar treure; en pogués els ningú que sense mesells, pobres els còmodament tar habi poguessin on hospital un terreny el en edificar dicions: de con un seguit posà la benefactora donació aquesta Per fer Rutlla). la de carrer (avui Olivars dels camí el amb tramuntana, a i ció), institu aquesta per comprat solar (el vila la de universitat la de honor en part i Llàtzer Sant de capella la amb part en nent, a po Castelló); carrer (avui a Castelló de Figueres menava que a amb el migdia camí Sabater; part de Coll Pere de en l’esposa Pou, honor Sixt l’esmentat de honor en part orient a afrontava Jonquera). la de (carrer ral camí del vora ala construïren es Sebastià iSant Baptista Joan Sant de capella ila L’Hospital ------lia l’aportació de la universitat de la vila per poder fer front front fer poder per vila la de universitat la ca de i l’aportació deficitari lia clarament era l’hospital moments aquells En 19 18 hospital vell del seva l’edifici de la venda ala donà no conformitat canvi en però bací, al i capella la de trucció cons la a trasllat, el autoritzar a accedí bisbe El nova. a l’obra per diners acaptar per bací un parroquial pogués l’església a haver construcció la durés mentre que i l’hospital cionant fun estat havia aleshores fins on consentiment casa la seu alienar i el vendre per donar a accedís que prelat al licitaren sol demandants els necessaris, recursos els d’obtenir tal Per edifici. nou el aixecar suposava que depeses les quantioses a front fer per calien que diners dels l’obtenció a tinades des d’accions seguit un demanar i Baldiri Sant i Llàtzer Sant de capella la de reedificació la trasllat, al per permís el d’aconseguir objectiu doble el amb Zuazo de Árevalo Francisco s’adreçaren bisbe al universitat la de cònsols Els municipi. i del institució la de econòmiques possibilitats les a superior molt era quals de les el cost obres, de les finançament del el autoritzant A el problema hi més havia d’ubicació. canvi episcopal permís el calia hospital, nou d’un construcció la a per ris necessa terrenys els aconseguits cop Un sent donació sia nulla y per no feta”. no y per nulla sia donació sent pre la que masells dels avuy és que casa la l’hospital fes es no que cas el en que i Roca, dels d’armes l’escut figurés qual la nada anome cambra una hospital nou del dins fes es que Roca; dels armes les figuressin capella l’esmentada de porta la sobre que avantpassats; seus dels i promotora la de pecats dels remissió en perpètuament lla f. 78r-78v. U-219, vol. Lletres, ADG, 119, f. 6r-8r. vol. Figueres, Notarials, AHG, sobre la porta de de porta la Roca” sobre senyora la “de 18 “ junt junt “ - - - 1604. de Sebastià, Sant de capella la de Escut 19 . - - - · - pital” diners de deixen quantitat que determinada una constar fan atorgants els quals les en mentària, testa via per fetes algunes documentades al tenim En les moines. de provenia finançament del important part altra Una en molt poc temps un nou complex al carrer de Sant Rafael Sant de carrer al complex nou un temps poc molt en construís es que i 1555, de partir a obres les de l’inici propicià que Març, Miquel notari del llegat el amb Olot a succeí com ria, testamentà bé deixa o d’una important diners els que s’invertissin necessaris recursos els amb comptés institució la que casos, en aquests era, habitual més El obres. de les ga durada llar la explica cosa qual la suficient, de finançament font una amb comptar sense s’efectuà hospital nou del construcció La 20

20. p. 2010, Olot, M. A. . Alguns d’aquests donatius provenien de la comarca, comarca, la de provenien donatius d’aquests Alguns . F u m anal , X. , X. S olà , J . C osta el 1638. el Parcero Gregori i 1629, el Manrique Gil cia Gar 1619, el Reart de Onofre bisbes pels renovada fou concessió Aquesta hospital. nou del l’obra a destinades fossin Pasqua, de festes les i Sant Divendres per pobres) i (rics tothom a Cuit, distribuïa es any Pa cada que del Comuna l’Almoina de ments emolu i rendes les anys permeté deu durant bisbe que El construcció. de obres les a vila la de l’almoina de rendes les nar desti per permís demanar-li per Zuazo de Árevalo bisbe al novament s’adreçaren vila la de síndics els despesa la de part una a front fer per extraordinàries, finançament de fonts unes tingués projecte el que tal Per òbvies. finançament de dificultats les i ambiciós era projecte El institució. la de possibilitats les tros bon de ultrapassava que un objectiu era edifici d’un nou trucció cons la tant Per necessitats. seves les a ,

700, L’Hospital Sant Jaume d’Olot en la d’Olot història L’Hospital Jaume Sant - l’Hos de fàbrica a la “per , FP Hospital Sant Jaume, 20 . ------p31 700 anys de l’Hospital de Figueres • L’HOSPITAL A L’ÈPOCA MODERNA (s. XVI-XVIII) • Antoni Egea p32 700 anys de l’Hospital de Figueres • L’HOSPITAL A L’ÈPOCA MODERNA (s. XVI-XVIII) • Antoni Egea de la vila de Figueres el mateix any mateix el Figueres de vila la de comú l’Hospital de fàbrica la a béns seus dels meitat la marit, donà seu el amb consentiment de , de pagès Du raut, Pere de esposa Duraut, Elisabet universal. hereva a com institució la nomena l’Hospital, a malaltia per ingressat des, Terra de treballador Molí, Joan any, mateix el immobles; i bles 21 de mo béns seus pagès els de tots 1608 l’any Moy, donació féu que Eloi Bàscara, difunt del fill Moy, Joan de cas el és com gran ampliació de l’Hospital a partir del’any 1683. apartir del’Hospital ampliació gran fer la primera es pogué de la venda i les quals (cases terres), amb immobiliàries propietats algunes l’hospital a revertint bessin aca que féu clàusula darrera d’aquesta descendents seus dels part per incompliments continus Els llegava. els que rendes les amb hereus, seus els paguessin el estadants seus els i estances d’aquestes manteniment altra el que Volia una i malalts. estaven sans que pels estaven que pels una religiosos, i capellans a per i parades moblades dues habitacions construint s’estava res que alesho en el nou hospital que es creessin l’any disposà 1608 En de el redactat Vaseu l’Hospital. testament ser administrador eclesiàtics. beneficis d’alguns rendes les de recaptador fou També Figueres. a tenia abadia aquesta que rendes importants les amb quedar-se podia diners de fixa quantitat d’una canvi a per que adir es càrrec arrendament, al accedit havia que Sabem Vilabertran. de legiata col la de sac de batlle a com figura 1603 i 1600 l’any Entre dorà. Camp a com Figueres a un tant Fou immobiliari negocis. propietari important d’altres més a pell la de sector del important empresari un fou Segurament blanquer. a com exercia que ta cons on A Figueres a (Gironès). establert trobem el Campdorà XVII segle del principis de d’Amunt Pou mas del natural Era PouSixt 105. p. 1992, res,

A. E gea C odina , “Apunts dades i documents per a una història 21 . urbana de Figueres”, AIEE, vol. 25, Figue - - - - - · - - - de l’hospital nou l’hospital de la model a com prenent pedra de escala una vol que demana l’edifici de propietari el que 1651, l’any datats particular casa d’una d’obres per uns capítols També sabem, de Montgrí. roella Tor de Mercè la de al i Girona de Caterina Santa d’Olot, Sant Jaume hospitals als s’aplicà també que el i Europa aquells a en moments dominava que el és que italià, renaixentista pital que estava previst un pati interior i pati un plantes previst dues estava d’edificar que s’havien que començat, obres havien les ja que sap se 1608, l’any de novembre Pou, de 10 Sixt el de datat testament Pel Nou. carrer del hospitalari primer edifici aquest era com de detalls feines prou amb Coneixem acabades. estaven no obres les que i tot lloc, aquest a traslladat s’havia ja assistencial centre nou el data aquella en po que deduir hospital, dem nou el tocar a cementiri un bastir de Girona de bisbe del part per 1620 l’any l’autorització Per emplaçament. aquest en funcionar a començà quan cert del sabem Tampoc trasllat. el produït s’havia no encara aleshores que demostra 24 23 22 petició la denegada que fos tal per de al Girona bisbe instància una elevà senyora Aquesta vila. la de universitat a la adquirits terrenys els sobre bastia es l’Hospital de l’edifici que mentre de dama, l’esmentada per s’havia donats terrenys dels a part la cementiri construir nou El Roca. d’Úrsula amb frontal topar l’oposició varen construint s’estava que hospital to nou a el car cementiri un aconseguir per temptatives primeres Les Roca Úrsula amb conflicte El 2.2. capella i Hospital de la present vila de Figueres” de vila present la de Hospital i capella situat estava l’immoble que constar fa es 1616, el datat de la Jonquera al carrer d’una casa d’arrendament tracte con un En 1638. l’any a fins almenys prolongaren es treballs els vist, s’ha ja Com hospital. nou del obres les de seguiment un fer permeti que suficient documentació la de disposem No f. 120v-121. 393, vol. Figueres, Notarials, AHG, 379. HF, reg. ACAE, f. 232v. 263, vol. Figueres, Notarials, AHG, 24 . 23 seguint el model d’hos model el seguint 22 , la qual cosa cosa qual la , “a tocar a la a la “a tocar - - - - - f. 232v. 276, vol. Figueres, Notarials, AHG, 25 fet pinzell” totas de portalada la mi sobre per reservada Nou y Nou de dit en hospital la cambra ab armas de mias del Hospital unió las de en Vilanova la isglésia “Item gravo a dit mon heriter baix scrit de eo fer pintar las sculpir següent el ha hi apartat: qual del clàusules les entre Roca, testament del d’Úrsula redacció de data 1636, l’any superades àmplia ment estat havien ja disputes Aquestes dotades millor econòmicament. i grans més eren que les semblants de part institucions per hospitals petits dels l’absorció fou XV, segle del des Catalunya, a general tendència la fet De propi. amb edifici diferenciada institució una com mantingués es Mesells de l’Hospital que aspirava ella que ja fet, havien ho no que nia mante Roca Úrsula pactes, dels part seva la complert havien ja capella la reconstruint i Llàtzer Sant de Mesells de vell Hospital el tenia que funcions les assumint que l’Hospi consideraven de tal administradors els i vila la de cònsols els Mentre 1608. l’any terrenys dels donació la de moment el en feren es que pactes dels interpretació diferent una per motivat estava Roca Úrsula i l’Hospital de patrons els entre conflicte Aquest concedida. fou llicència ila èxit tingueren no mentiri ce del l’autorització frenar per gestions les vist, hem ja Com família. seva la per emparats estat havien sempre que Baldiri, i Sant de Llàtzer i Sant de la de capella Mesells ció de l’Hospital continua la pretenia dama l’esmentada Pobres, de l’Hospital ampliar i traslladar volien primers els mentre Roca; senyora la de amb els no coincidien de l’Hospital promotors dels teressos in els fet De terreny. del devolució la reclama però, moment, cap En acomplert. s’havia no aleshores fins condició aquesta staven...” abans com star i que poguessen idoneament masells compromès s’havien administradors els i universitat la que ja donació, la fer de ra l’ho a signats pactes els complert s’havien no que al·legant “... a fer una capella i una casa a hont los los hont a casa una i capella una “... fer a . 25

------viure aFigueres. viure a traslladà es Vilanova-Roca matrimoni el data aquesta oritat posteri amb que Sabem 1608. l’any l’hospital nou el fer autoritats locals les per destinat solar el tocar a Nou carrer del reny ter del donació la signà Úrsula on població darrera aquesta en Fou Fortià. a domiciliat Capmany, de senyor i donzell Vilanova, de Ponç Jaume amb casà es hereva, i filla seva dels la Úrsula, masculina Roca. línia la s’extingeix Joan Pere l’esmentat Amb deFigueres”. vila dela Rei senyor del armes i “bandera la de capità de càrrec seu al físic pediment im per renuncià L’any 1555 Figueres. a tenia l’abadia que drets i patrimoni censos, importants dels procurador o sac del batlle a com Roca Pere “magnific” el nomena Vilabertran de l’abat de representant el 1537,L’any 1528, el cop primer per cumentada do és capella La Castelló. de el amb Nou carrer el conflueixen avui on lloc el en situats Baldiri, Sant i Llàtzer Sant de mesells de i de i l’hospital la capella protectors foren Roca Els fundadors vila. dela del’Hospital Sebastià Sant i Baptista Joan de Sant a capella feia que la es missa la dotar per lliures 25 de tard més anys dos donació feu personatge Ell mateix Figueres. de Pere Sant de l’església de Maria Santa de i na Tro la de Llorenç Sant de eclesiàstics beneficis dels censal un per lluir féu l’any de donació hostaler, lliures 1506 40 Pere Roca, Rambla. la amb Girona de carrer del llevant de cantonada la a situat Cavall, del l’hostal de propietaris Eren hostalers. i definits donzells a són com i indistintament XVI segle el tot de llarg Els al local. documentats noblesa trobem petita la a pertanyent Figueres, de Roca lia famí la de directa descendent la era Nou, carrer l’actual en tal hospi nou un edificar per vila la de cònsols pels un adquirit a altre adjunt terreny d’un donadora Roca, i Vilanova de Úrsula Roca Els ------p33 700 anys de l’Hospital de Figueres • L’HOSPITAL A L’ÈPOCA MODERNA (s. XVI-XVIII) • Antoni Egea p34 700 anys de l’Hospital de Figueres • L’HOSPITAL A L’ÈPOCA MODERNA (s. XVI-XVIII) • Antoni Egea havia la prohibició d’admetre a l’Hospital vagabunds i mendi i vagabunds hi l’Hospital a vila, d’admetre la prohibició a la havia arribés país del indrets altres pes la afectava ja que que ta evitar per preses mesures les entre que Només amb l’Hospital. relacionats contagi d’aquest arri detalls han gaires bat ens no Malauradament 1653. de juliol de 6 el i 1652 del setembre de pogué l’1 entre es ciutat la no afectés pesta la que sanitari, evitar cordó un establí s’hi moment, primer d’un des Figueres, a que Malgrat Bàscara. a tot i fins i Olot na, Giro a arribà contagi el L’any 1650 1653. i 1649 anys els entre Catalunya afectà que pesta de epidèmia aquesta terrible la en és època l’Hospital visqué que calamitós episodi altre Un que fos prèviament beneït seguint la norma nova del missal missal bisbat del del nova norma la seguint beneït prèviament fos que i bestiar, el entrar-hi pogués no que manera de convenient tancat, ment estigués terreny el que fou bisbe condició pel L’única 1620. imposada de novembre de 5 el fossar nou el zà autorit prelat el que és cert el afer, aquest sobre informe un Figueres de clergues als demanés bisbe el que i prosperés te 143r. U-248, vol. Lletres, ADG, 28 108r. U-245, vol. Lletres, ADG, 27 26 projec aquest que evitar per recurs el interposà que Malgrat 1608. el ella per donat terreny el evitar cementiri per a Roca destinat fos que Úrsula posà que entrebancs els vist hem Ja iepidèmies Cementiri 2.3. oiz l’engrandiment toritzà n’au de Girona i el bisbe al Rosselló, hi havia moments aquells en que guerra la de provinent ferits o malalts soldats dels cia conseqüèn a com petit saturat estava quedat l’Hospital s’havia quan 1639, ja l’any cementiri a destinat espai primer El demogràfic. augment important un experimentat havia vila la època aquesta per que ja Pere, Sant de l’església de a l’entorn existent parroquial cementiri del vell d’espai sitat el prelat donà el vistiplau a una nova prolongació del recinte del prolongació nova a una vistiplau el donà prelat el Segadors, dels guerra plena en 1643, l’any que ja curta, quedà neces la alleujar per servir de havia l’establiment, en mortes f. 78r-78v. U-226, vol. Lletres, ADG, 26 . Aquest fossar, on eren enterrades les persones persones les enterrades eren on fossar, Aquest . 27 . Aquesta segona ampliació aviat es es aviat ampliació segona Aquesta . 28 ------. 29 Aquestes comarca. la de i municipal terme di del en llocs situats ferents immobles béns sobre correspo directe fixos domini al censos nents de mitjana l’edat de des disposava l’Hospital econòmiques necessitats seves les a front fer Per d’ingressos fonts Les 2.4. de la malaltia víctimes moriren de i Manlleu, Cortada, Moià Francesc de Bernardí frares, que d’aquests Dos empestats l’Hospital. a els havia hi assistint caputxins pares els tingueren que heroica l’actitud de notícies arribat han ens També cants. Hospital

i110. 67 p. 1999, Girona, de iDiputació Figueres de A. E gea

i C odina i capella ,

Figueres als segles XVIXVII i segles als Figueres de Sant Baldiri a finals , col. Quaderns segle XIX. d’Història Fons de Robaudonadeu. Figueres, núm. 2, Ajuntament BFC. 29 - -

rendes deixades l’Hospital havia de pagar cada any dues mis dues any cada pagar de havia l’Hospital deixades rendes les Amb necessitats. seves les a front fer i i acollits capellans religiosos pobres els d’alimentar tal per llegat un estableix temps mateix al i necessari parament i mobles dues dels cambres aquestes dotin que hereus seus als encomana També malalts. ireligiosos capellans als destinada pis primer al altra una i Figueres per pas de estaven que sans clergues per una construint: s’estava aleshores que nou, a l’hospital capellans a per habitacions dues creessin es que demanava testament aquest En 1608. del novembre de 10 el testament féu sonatge per Aquest d’immobles. propietari i un important de l’Hospital a com administrador definir negocis, de home un solen fou també el però blanquer, documents Els 21). nota (vegeu del principis XVII a i XVI segle del finals a Figueres a documentat trobem que personatge Pou, Sixt de el fou període aquest en produí es que més important el Probablement testamentaris. gats lle dels i donacions les de provenia tució insti la de finançament del part altra Una XVII. i XVI segles els en creats estat segle havien XVIII el durant percebien es que censals molts que ja època, aquesta era en banda important altra per que d’ingressos, d’aquesta font percentatge el i importància la avaluar permet no Gran Guerra la durant tal l’Hospi de La arxius dels total gairebé testament. pèrdua en llegar-les o vendre-les podien censals dels rendes les de neficiaris be Els censals. de creació la eren anual ció percep de fixes rendes d’aconseguir forma altra Una testamentaris. d’ad llegats i quisicions través a moderna l’època de llarg al considerablement s’incrementaren rendes ------de’Hospital. principal porta la de XVII segle del Dovella - - rera i Auger, situats a . Aquell mateix any any mateix Aquell Pescador. Pere Sant a Bar situats Auger, i masos rera els vengueren es 1679 L’any vila. la de veí Trias, Jeroni doctor pel adquirida fou que Figueres, de Besalú carrer al situada casa una en Consistia 1666. l’any lloc tingué venda llegat primera La Almoina. havia Pia la a i Ramera l’Hospital a indivís per Francesc 1585 l’any que immobles els dife lots en venuts rents foren XVII segle del meitat segona la Durant 30 Nou de Figueres i a alguns censals iaalguns Figueres de Nou Pou mas carrer al al casa a una a Campdorà, situades terres i les l’Hospital, d’Amunt de favor en renunciava, Figueres, de assaonador Pou, Pere de vídua Dolça, i Pou Maria Pou, Sixt de fou que patrimoni de l’esmentat moments en aquells positària di la qual la per concòrdia d’una s’acabaren signatura la amb 1682 discrepàncies l’any Les l’Hospital. de administradors 379. HF, reg. ACAE, tants disputes entre els hereus de torn i els els i torn de hereus els entre disputes tants impor hagués hi que féu plegat testamen Tot tàries. voluntats les de interpretació la per provocades també diferències temps produïren es mateix Al l’Hospital. envers obligacions seves les en blanquer del reus he dels part per endarreriments i pliments incom diferents produït s’havien XVII segle del setanta dels dècada la de finals A fills. seu els i nebots diferents per i vídua seva la per heretat fou Pou Sixt de estat havia que patrimoni el XVII segle del part bona Durant envers l’Hospital. voluntat seva la de perpetuació de la d’assegurar s’havien hereus, dels successivament, hereus els i que hereus seus disposava els testament aquest anu En lliures als. tres pagar de havien s’ quals les per (Gironès) Campdorà de Jaume de Sant parroquial l’església a d’aniversari ses 30 . ------p35 700 anys de l’Hospital de Figueres • L’HOSPITAL A L’ÈPOCA MODERNA (s. XVI-XVIII) • Antoni Egea p36 700 anys de l’Hospital de Figueres • L’HOSPITAL A L’ÈPOCA MODERNA (s. XVI-XVIII) • Antoni Egea (ACAE, AHG) (ACAE, període. d’aquest notarials protocols dels Font: buidatge Cirurgians Metges (anys 1600-1609) aFigueres Professionals de sanitat la Apotecaris Jeroni Vella Jeroni Real Llàtzer Pere Prats Ollers Jeroni Mas Antoni Miquel Joan Miquel PereGranaleda Joan Girau Joan Girau Francesc Cellers Jeroni Caldava Miquel Bertran Joan iGranaleda Balsach Joan Vergès Galceran Tomaset Ignasi Pere Rull Reverter Josep PereRahola “Honorable” Roura Joan Pericot Monserrat Moler Francesc Joan Jordi Francesc Hortal Narcís Guardiola Rafel Giralt Gelabert Gelabert) Font (àlias Antoni Ferrer Narcís Ferrer Joan Duals Joan Cros Gerard Batlle Rafel deMedicina professor Sastre, Roc deMedicina professor Satre, Francesc deMedicina professor Pere Vilar, enMedicina doctor Martí, Frederic enMedicina doctor Margall, Francesc enMedicina doctor Llaudes, Benet Jeroni enMedicina doctor Falgueras, Salvador 33 32 31 -Jau farmacèutics quatre vila la a havia hi moments aquells provocava tuació si aquella interessats, mateixos dels paraules en Dit sector. del professionals els entre malestar ocasionava institució medecines la de fornir de tal per apotecaris els entre petència com la centúria d’aquesta a que cap meitat la és evident però XVII, segle mitjan a fins l’Hospital a medicaments de trament subminis el feia es com de constància tenim no moment De iapotecaris Hospital 2.5. Carbonills i Ferrerós riguella, Gar Vilajuïga, Pescador, Pere Sant de delme) del part tercera la cobrar a (dret terçons els adquirits foren vendes aquestes de totes l’import Amb a Vilaüt. situat Ramera, el mas venut fou ministradors de l’Hospital de ministradors ad als lliurat sigui venda la amb obtingut l’import que i pietat pro seva la de fusta de posts de públic càrrega una i vi de bótes l’encant set a venudes siguin que demana 1678, el datat testament, en el seu que París, de Joan muller de Paula, cas el és com originals, més donatius havia hi també però censals, o finques diners, ser solien aportacions Les testament. el tar de redac a l’hora de l’Hospital es recordaven figuerencs Molts XIX. segle del cions desamortitza a les fins anuals fixes rendes institució a la ren proporciona que d’ingressos font important una l’Hospital a per constituïren endavant, més adquirit (Ripollès), Molló de el amb juntament terçons, Aquests d’Albanyà). municipal terme deure en l’època en què fou administrador de l’Hospital de administrador fou què en l’època en deure a quedà sogre difunt seu el que blat de partides les de raó per sous 3 i lliures 53 Figueres, de adroguer Castelló, Rafel de but re haver reconegueren aquests L’any 1699 irregularitats. ten detec s’hi ocasió d’una més En transparent. i honesta tot del sempre ser va tampoc administradors dels part per gestió La 9. núm. solt document 578, vol. Figueres, Notarials, AHG, Id. E gea , 79. p. Figueres.. “passions, discòrdias y malas voluntats” malas y discòrdias “passions, 32 . 31 (aquests dos últims a l’actual l’actual a últims dos (aquests 33 . . En En . ------34 Prats Bonaventura local del notari 15 el de del 1683, maig davant datat contracte signaren quals els amb Vilassar, de de cases mestre Pujol, Francesc i Mataró, de escultor Riera, Antoni a encomanades foren obres Les preexistent. a l’edifici pis gon se d’un l’afegit suposava que Nou, carrer del l’edifici de ació ampli una emprendre a administradors els animaren tàncies circums dues Aquestes ciutat. la de demogràfic creixement del causa a d’espai manca canvi, en Tenia, donacions. les a i de patrimoni vendes a algunes gràcies econòmica època bona una per passava l’Hospital XVII segle del vintenni darrer el En iampliacions Millores 2.6. en infracció incorregut haguessin no que document del signants els entre repartirien les se lliures seixanta restants les i Pere Sant de parroquial sia l’esglé a per més deu Sagrament, Santíssim del confraria la a per lliures deu pena, la de executant justícia de l’oficial a lliures per vint manera: següent la de repartirien es que plata de lliures cent de multa una suposaria signants dels qualsevol de part per normes d’aquestes l’incompliment que s’acordà ment Final quedarien anul·lades. capitulacions nals, totes aquestes professio entre al pacte afegir no ies volgués que vila, aquest a nou la algun apotecari En el de que cas s’instal·lés Barcelona. els preus de serien pel els referència fixats Col·legi d’Apotecaris que Acorden torns. dels l’ordre determinar de tal per sorteig un fer S’acordà període. aquell durant institució ala vendes les de l’exclusivitat s’assegurava mes un determinat qual li pertocava les vendes per partirien demesos, manera que al el farmacèutic re es que acordaren apotecaris els l’Hospital, feia que ments - medica de compres les equitativa d’unamanera compartir Per situació. aquesta regularitzar de tal per capítols uns signaren vila, la de reial cúria la de jutge en moments i aquells Drets en doctor Climent, d’Antoni mediació l’any la que amb 1667,Oliva- Joan i Llorens Pau Sans, Miquel Verdera, me f. 8v-9v. 278, vol. Figueres, Notarials, AHG, 34 . ------Id., not. Miquel Gaspar Casamitjana, vol. 191, a. 1602, f. 78v. f. 1602, a. 191, vol. Casamitjana, Gaspar Miquel not. Id., 1576. sembre de 26 72, vol. Calvó, Nicolau not. Figueres, Notarials, AHG, l’esmentat Vidalet. de consentiment previ acceptada fou proposta la Figueres; de sabater Vidalet, Bernat de rebia ella que pensió de anuals sous de el 115 deute per un censal de canviar procuradors als proposà cosa qual la per liquidar, poder de disposició a estava no que tat quanti diners, 6 i sous que lliures,16 110 reconeix pagar vídua manquen li seva encara la mort, seva la de després anys Dos del’entitat. arques ales ingressats estat no havien moment seu el en que i l’Hospital de propis emoluments i fruits de concepte en rebut de havia ell que xifra diners 2 i 17sous lliures, 602 respectable la institució la a deure reconeix període, aquest finalitzar En 1601. al 1595 del anaven que anys set rant du l’Hospital de administrador esta havia Cellers, Esteve que constar fa què en document següent el és institució, la de dors administra els envers desconfiança seva la mostra Anna qual el en esmentat, abans testament del l’esperit amb contrast En XIX. segle del mitjans a fins perdurà institució Aquesta infants. els i per estudiar donzelles pia per maridar causa una fundava qual el en testament seu el en codicil un 1603 l’any féu Cellers Anna deFigueres. vila de la el Drets, en de en cònsol en cap morí en any què el 1602, ocupava càrrec qual doctor Cellers, Esteve amb casà es dama aquesta les Posteriorment directament procuradors. dels intervenció sense setmaneres d’administrar havien que pensió de l’Hospital, malalts pobres dels necessitats les a per anuals lliures 5 de testa perpètua pensió primer una estableix un qual el en 1576 en féu redactat ment Joher, Francesc notari del vídua Anna, dóna vida La moltes voltes - - - - - p37 700 anys de l’Hospital de Figueres • L’HOSPITAL A L’ÈPOCA MODERNA (s. XVI-XVIII) • Antoni Egea p38 700 anys de l’Hospital de Figueres • L’HOSPITAL A L’ÈPOCA MODERNA (s. XVI-XVIII) • Antoni Egea • • • següents: clàusules les pactaren d’arxiu, via i Matas. Tots plegats, reunits a l’estança de l’hospital que ser que de l’hospital a l’estança reunits Tots plegats, i Matas. 238v. pàg. 104, vol. Pastorals, Visites ADG, hospital” dit del les necessitats per aplicadors vegada, quiscuna per sous deu de pena hospital sota del cantó altra al isglésia la desde estan que de casas botigas las o portas las en ruhido fassan ni piquin no hospital, dit en malalts haurà hi quant en tant que officis llurs de ments instru los ab que officials dits a mana ço per aquell, en vihuen y resideixen que malalts pobres dels quietud la y oficis iglésia los dita en perturba hospital, dit del casas y iglésia la de devant que habitan icalderers ferrers oficials alguns que “...lofan ruido acústica contaminació la Decret episcopal de l’any 1671 contra

de cals». cals». de morter bon de rebràtrer de a si nou de farà ques fora, de part pada i ras enguixada de quedar havia de la teulada interior La part yrebedoras». bonas seran que document del textuals paraules en tables, aprofi fossin que materials els utilitzar i malmesa, i vella a com descrita és que antiga, teulada la desmuntar de havien cases de mestres els apartat aquest a Prèviament centí metres). (58,44 pams tres de separació una d’haver havia arc d’ arcs per formada cornisa una exterior part la per tenir de havien sobrealçats murs Els centímetres). (252,3 pams de tretze fer havia de teulada) la (coincidint amb el vèrtex de més alta l’interior part La metres). centí 175,3 (uns pams nou preexistent exterior mur el Alçar i « i blanch» guix de anlluhir y cals de morter bon «ab rjl. nr ac i arc Entre (rajol). cuyta» «obra «la fusta y teulas teulas y fusta «la la la ------enllestir la part inacabada. inacabada. part la enllestir per d’obra d’ampliació capítols nous uns l’Hospital de adminis tradors els amb signaren Mataró, de vila la de i ofici mateix del també Cabot, Bartomeu més esmentats, mestres dos els tard, més mesos dinou que és cert El Bellefonds. mariscal del franceses tropes de les part per 1684, l’any de Figueres, pació l’ocu per fos que possible molt És contracte. del compliment l’in motivaren que causes les desconeixem però pactats, nis termi els dins completaren es no obres aquestes que Sabem dent. pen del pagament part darrera la cobrar podien els professionals definitiu, vistiplau el donat cop Un qualitat. bona de eren realitzats treballs els que i capitulacions respectat les de clàusules s’havien les que comprovar per hauri d’inspeccionar-la en concordants parts les a aliens cases de finalitzada, mestres cop uns Un l’obra. acabar per mig i any un S’estipulà treballs. els efectuat d’acabar-se mesos seria tres als pagament darrer un Finalment, meitat. la per estiguessin obres les quan tercer, lliures, El vint-i-cinc tres-centes setembre. de al d’iniciar s’havien quals les obres, les començar de moment el en lliures, vint-i-quatre tres-centes de segon, El contracte. el formalitzar de moment el en vint-i-cinc lliures, tres-centes de primer, el terminis: quatre en brar co de havien cases de mestres els que barceloneses, lliures tres-centes mil de ser de havia obres d’aquestes total cost El • • duir que en aquells moments l’arxiu era a la planta baixa. planta ala era l’arxiu moments aquells en que duir de pot es cosa qual la de l’arxiu, de cambra la sobre situada i estaria metres) (1,55 cana d’una amplada una Tindria rajols. de feta cargol de escala una fer de de s’havia nou s’havia de que construir la amb preexistent planta la comunicar Per poll. d’arbre fusta de fer podrien es bones prou trobar-les no de cas En qualitat. bona de pi de ser de havien teulada la sostenir de havien que fusta de encavallades Les ------AMF. Baldiri. isant Llàtzer sant de imatges les amb fornícula una havia hi qual del sobre Hospital l’antic de adovellat Portal relleu que actualment es conserva al Museu de l’Empordà. l’Empordà. de Museu al conserva es actualment que relleu en Figueres de escut un època d’aquesta També era d’obres descrita). fase primera la a (corresponent 1683 de data la amb commemorativa làpida una conservà es aleshores Fins 1938. l’any Civil Guerra la de bombardejos dels conseqüència a com l’edifici de destrucció la de abans veure podia l’ex es que el a terior, no més si era, intervenció la de resultat del part Bona març fins que acabessin totes les obres les totes acabessin que fins març de l’1 de partir a dos i Tomàs, Sant de dia al fins mes cases de dels tres disposició a paletes tres posarien més A fusta...). sorra, rajols, teules, necessaris cabassos, bastides, construcció cordes, calç, de (guix, materials els tols constructors dels disposició a posaren contractants Els en terminis. fer de diversos s’havien pagaments Els treballs. dels fase la primera de cobrar ca de pendents quals tenien que les quaranta cent a afegir lia lliures setanta-cinc de havien cinc-centes cases de percebre mestres els treballs els terme a dur Per les de des calç, de amunt. en voltes enlluït i sostre, al fins voltes les de des enguixat, de d’estar havia Tot l’interior verd. de color nissades enver amb teules i teulada amb finestres un llanternó d’haver havia hi escales d’aquestes nord-est cadascuna de A sobre sector l’edifici. de al altra una fer de n’havia se capitulacions, primeres les en pactada cargol de l’escala de més A canal. ta peti una amb decorativa cornisa una fer de s’havia permòdol a permòdol De permòdols. sobre sustentar s’havien arcs els i voltes Les canes. dues cada toral arc un fer de s’havia es tances les A ventral. part la de pams últims dos els llevat doble, de rajol un de voltes i construir-ne de desfer s’havia a edificar, començat ja que s’havia de cairats, sostre El original. al projecte modificacions algunes s’introdueixen això i Tot fase. mera de la pri inconclusa la part a acabar es comprometen mestres els capitulacions segones d’aquestes condició primera la En Erika 35 del Museu Arxiu de Santa Maria Santa de Arxiu Museu del S erna

i C o b a , “Noves dades 13-14. p. Mataró, (1998), 62 , núm. sobre l’activitat d’Antoni Riera, escultor 35 . de Mataró, a l’Empordà”, Fulls Fulls ------p39 700 anys de l’Hospital de Figueres • L’HOSPITAL A L’ÈPOCA MODERNA (s. XVI-XVIII) • Antoni Egea p40 700 anys de l’Hospital de Figueres • L’HOSPITAL A L’ÈPOCA MODERNA (s. XVI-XVIII) • Antoni Egea minació d’Hospital de Pobres i Pia Almoina Pia i Pobres de deno d’Hospital doble minació la servir féu resultant l’entitat temps un Durant aquesta època féu que les esmentades terres quedessin de de quedessin terres esmentades les que féu en època ciutat aquesta la de demogràfic creixement El Castelló. de carrer) (avui camí pel separat estava només quals dels i hospital teix 1691 del setembre de 4 el datat ciutat l’esmentada a datat en un i document de de la Pia Almoina Pobres unió de l’Hospital la decretar va papal llegat el Madrid, a Apostòlica Nunciatura la respecte al Consultada vendes. esmentades les de neficis be els repartir-se com sobre legals dubtes certs creà mera, dues Ra Francesc les de llegat del indivís provinents per 1679, l’any tenien institucions que terres i masos de venda La Pasqua. de festes les iper Sant Divendres de dies com els pobres, rics eren si tant figuerencs, els tots entre distri gratuïtament Cuit Pa del Almoina Pia La l’Hospital. de trucció cons de obres les a l’Almoina de recursos els destinar sions oca en diverses autoritzaren de Girona bisbes successius els XVII, segle del meitat a primera la Posteriorment, Ramera. cesc Fran de testamentari llegat el compartiren institucions dues amb quan 1585, l’any és primera La l’hospital. amb cionades rela ocasions dues Ja en Almoina Pia Almoina. la esmentada Pia trobat hem l’anomenada entorn: nostre del poblacions altres en hi moltes que havia també trajectòria de llarga nèfica M. J. 36 ma del l’horta i l’edifici de migdia de part la a situat Bellaire, anomenat territori el en camps d’uns directe i útil domini del titular era institució la XVIII del i principis XVII segle del A finals immobiliàries Promocions 3.1. 1700 pròsper 3. El be fundació una amb comptava Figueres l’Hospital, de part A Almoina Pia la amb 2.7. l’Hospital de Unió 37 referència a l’Almoina va deixar d’utilitzar-se. deixar va al’Almoina referència Hospitalis Christi Pauperum et Pia Elemosina Pia et Pauperum Christi “Hospitalis f. 333v. 570, vol. Figueres, Notarials, AHG, B ernils M a ch 267. p. Figueres, 6(1966-1967), vol. AIEE, Figueras”, de Hospital del , “Historia 37 . Posteriorment la la Posteriorment . 1698). ” (any buïa pa pa ­buïa 36 ------. de l’esmentat carrer fins al primer tram del carrer Sant Antoni, Antoni, Sant carrer del tram primer al fins carrer l’esmentat de des i anaven de façana, metres pocs amb molt i gues estretes, llar eren parcel·les Les Nou. carrer tots al donaven que cobriren solars es els fase primera aquesta En dotze. feren se’n i 1699 l’any lloc tingueren solars de adjudicacions primeres Les 38 a iaViladamat Navata exemple per com mitjana, edat baixa la de des l’Empordà a hospitalària promoció de parcel·lacions de casos alguns xem conei país: al nova era no urbà sector d’un impulsor urbanització la de a com actuant hospital d’un faceta Aquesta Nadal. a pagar per de gallina en una consistent havien anual perpetu un cens l’Hospital beneficiaris els més a més A censal. valor del del total del cent per deu al equivalent anual quantitat una de pagar havia l’adjudicatari censal aquest liquidat no fos que dir fins que un volia cosa qual la creava de l’entrada, valor pel es censal suficients, diners els tenia no parcel·lista el Si d’entrada. fixa quantitat d’una canvi a particulars a emfiteusi en cedir va iels terrenys aquests parcel·lar va l’Hospital 1699, l’any de partir A Castelló. de i Girona de camins estratègica els vora ment emplaçada urbana d’expansió àrea una en ple Llinda li

32-36. p. (2005), 232 núm. A. havia E gea C de estat odina Joan ,

“Els establert Vidal, hospitals mestre en com 38 emfiteusi . a de aglutinadors cases, pels de de 1701 administradors població (carrer a l’Empordà Nou). de El medieval”, terreny l’Hospital Revista de Girona de Revista per l’any edificar-la 1699. - - - , 39 Castelló carrer al proper el més tram sector últim en aquest documentar sense moment de Queda inexistent. aleshores Lourdes, de Senyora Nostra de carrer és avui que el i Bellaire carrer els entre més parcel·les set de 1734 l’any concessió la documentada ha 1724. hi l’any més Finalment solars dos de i Llàtzer, Sant carrer l’actual a donava també que 1703, l’any completà terreny, d’un es sector l’establiment amb Aquest l’ocasió. a per nou de format bé tam últim aquest Bellaire, i Castelló Antoni, Sant carrers els entre situats més solars sis s’establiren 1701, l’any tongada, segona una En promoció. aquesta en nou de formà es qual el 350. HF, reg. ACAE, 39 . - el segle XVIII com el “temps dels benefactors”, els retrats de de retrats els benefactors”, dels “temps el com XVIII segle el qualificar a dubta no que moderna, l’època a d’Olot sobre l’Hospital estudi seu el en Solà Xavier per compartida és tatació 40 beren llegats d’aquests benefactors d’aquests re llegats beren zona la de importants hospitals els tots econòmica, ritat prospe de èpoques les de i demogràfic XX. creixement segle del del Fruit dècades primeres les a fins s’allargà que benefac dels tors, època gran la fou aquesta segle que al comenta gironines XVIII, comarques les a beneficència la de i hospi tals dels estudiós incansable Borrell, Miquel L’historiador donacions Les 3.2.

82-83. p. 2007, Girona, M. B orrell

i

S a b ater , Hospicis i hospitals de pobres de hospitals i Hospicis , col. Quaderns 40 . Aquesta mateixa cons mateixa . Aquesta de anual. cens de pagaven que iel concessió de data la tari, l’adjudica de nom el amb les parcel les de distribució la ha hi croquis aquest En Llàtzer. iSant Bellaire Castelló, Nou, carrers els entre comprès urbà sector del i1734 1699 anys els entre urbanització la de promotors els foren pital l’Hos de administradors Els la Revista de Girona, núm. 125, ------· p41 700 anys de l’Hospital de Figueres • L’HOSPITAL A L’ÈPOCA MODERNA (s. XVI-XVIII) • Antoni Egea p42 700 anys de l’Hospital de Figueres • L’HOSPITAL A L’ÈPOCA MODERNA (s. XVI-XVIII) • Antoni Egea • • • • tot seguit: resumir que intentarem tes deixes, d’aques quantes unes documentar pogut hem Totaixò i casa. la que oferia de prestacions i quantitat enqualitat la percussió re seva la i donatius d’aquests total l’abast conèixer de priva ens al centúria d’aquesta dedepèrdua final la l’arxiu major part la Malauradament s’engrandís. i econòmic moment bon un per passés que l’Hospital per tal de particulars donacions diverses Figueres no fou cap excepció: al del llarg segle es XVIII produïren • pital garrotxina pital 41 ca la de museu al avui conservats troben es quals dels molts • F. 44 43 354. HF, reg. ACAE, 42

censal de 120 lliures i 120 sous anuals de pensió de anuals sous i120 lliures 120 de censal 1703 d’un l’any donació féu d’Esponellà, pagès Moner, Antoni Terrades. de pagès Vilosella, Joan i de que Pere foren béns heretat la universal sobre que tenien drets els 1701 tots de l’any donació feren germà, seu el deja, Ro i Francesc Pescador, Pere de Sant pescador Rodeja, Joan l’any donació féu lliures. 150 de 1700 Figueres, de botiguer Gelabert, Llorenç i de desal 170de170 capital de pensió. anuals lliures sous el donació feren seu l’any Jaume fill Castanyer, 1700 d’un - cen amb juntament Fluvià, de Torroella de vídua Castanyer, Sàlvia pital. Tot lo del seu deixà per ajudar a montar dalt. 1717” dalt. amontar ajudar per deixà Tot seu pital. del lo inscripció la amb pedra erma i en part plantada d’oliveres situada en el lloc anomenat anomenat en el lloc situada d’oliveres plantada i en erma part part en terra de peça una Girona, de carrer al casa una havia hi quals els entre béns, seus els tots 1720, l’any datat - testa ment en llegà Figueres, de adroguer Maymó, Bonaventura amb passamà amb pedra de escala una fer per béns seus els tots institució la a 1717, l’any llegà l’Hospital a morí que pastor Barris, Francesc

379. HF, reg. ACAE, 40. p. 2010, Olot, 336. M. de A. Z F a u m m ora anal , Diario de los viajes hechos en Cataluña en hechos viajes los de Diario , X. , X. S olà , 43 41 J . C . . A l’esmentada escala hi havia una làpida de de làpida una havia hi escala l’esmentada A . osta ,

700, L’Hospital Sant Jaume d’Olot en la d’Olot història L’Hospital Jaume Sant - hos aquest en morí Barris ”Francesc , Curial. Documents de Cultura, , FP Hospital 42 Barcelona, . Sant 44 . 1973, Jaume, p. - - - - 45 • nes situada al terme de Llers, en el territori anomenat el Pla anomenat en el territori deal terme Llers, situada nes - vessa i tot deal això de erma una terme dotze terra Figueres, Jonquera, la de carrer del raval del prop situat hort un Feixes, béns a la institució. institució. ala béns seus els tots de 1754 l’any donació fer va l’Hospital, a ternat àlies Juvenich, Marià 379. HF, reg. ACAE, l’Empordà. de Museu al conservat actualment l’Hospital, de capellà del casa ala havia hi que Figueres de vila la de cantoner Escut Farina , draper de Figueres, estant in estant Figueres, de draper , 45

- . passarem a resumir tot seguit. tot seguit. a resumir passarem que l’inventari en reflectida veu es també les parlat, hem de ja quals benefactors, dels donacions les i país del econòmica de fruit la enmoments, prosperitat aquells nòmica de l’Hospital 47 46 l’auditoria en participat havien que trador il’adminis de regidors dels salaris els inclosos hihavia balanç 6i sous En 3aquest diners. era de lliures, 503 El superàvit ners. i 10 aascendien diners. Les despeses 3.937 8 lliures, sous i 7 di 14 apujat 4.440 havien lliures, de casa la sous entrades any les comptes”de llibrepresent un cop regidors, Els tal. de l’Hospi administradors dels en Aloy representació Francesc mostrà els que casa, dela decomptabilitat llibres els repassar per comptes de d’oïdors funcions les Casany Reque Francesc i Josep sens regidors els en delegà figuerenc consistori El satisfactori. era moment aquell en comptes de l’estat quals les segons anterior, l’any de despeses i d’ingressos xifres les 1736 l’any de per repassar la vila per l’Ajuntament encarregada auditoria d’una resum el coneixem Excepcionalment l’època. en segons baixos i alts nostre molts presentar del devien finances les torn, d’institucions mena com aquesta en Segurament, habitual l’Hospital. és de econòmica gestió la sobre dades conèixer de priva ens l’arxiu de total gairebé pèrdua La sanejada economia Una 3.3. • • immobles que tenia a la seva vila natal vila seva ala tenia que immobles els tots de Figueres, donació féu de Banyoles, a pagès resident aleshores però Aulet, Francesc 1765 l’any Finalment visqués. mentre ivestir-la calçar-la mentar-la, ali a comprometeren es casa la de administradors els vida en donació d’aquesta canvi A ingressada. estava qual el en a l’Hospital, béns seus els 1761 de l’any tots donació féu res, Figue de lli de teixidor Abella, d’Esteve vídua Abella, Isabel 344. HF, reg. ACAE, 354. HF, reg. ACAE, “vist i examinat una y moltas vegadas lo arriben a la conclusió que en aquell aquell en que conclusió la a arriben 46 47 . . La bona salut eco salut bona La . ------Sabem que es practicaven les sagnies, ja que s’enumeren alguns Són pocs els utensilis relacionats amb tractaments terapèutics. orinal. amb adaptades cadires deu seves tenien les necessitats, fer a comuna la a fins desplaçar podien es no que bo” malalts als cabells los llevan se quan per “ s’esmenta que ja perruqueria, de servei tenien calia Quan cobert. cap ni plat cap s’esmenta no canvi xicas” estovallas nou y “sinquanta i calaixons” sos ab xicas havia hi malalts als menjar el donar Per de gorres i adones. per com ahomes per tant camises dormir, suficients màrfega, havia Hi corresponent flassades. i la llençols tenien llits aquets Tots sectors. diferents en separats d’estar havien l’èpo dones i les a homes els ca, costum era Com document. el en passada de citats surten que cambrades o col·lectius dormitoris en situats ven esta part, major la no més si o llits, aquests Tots important. gaire era no pediàtrica l’assistència moments aquells en que entendre a donen reportats bressols pocs Els el llits. de quinze nombre per de multiplicant l’alça medieval a hospital evolucionat havia vell llits el tres veure, podem Com d’usat. un i bons bressols tres de més a ferro, de un i fusta de ranta-tres qua havia N’hi llits. els són inventariats objectes primers Els desconeguts. eren ens ara fins que detalls de conjunt un tot i religiosos als ritu als havia, hi que mobiliari de tipus al feien, s’hi que tics terapèu tractaments als d’acollida, fan capacitat la a que i referència institució la de dia a dia el sobre fins coneguts poc detalls ara a accedir permet que excepcional document un constitueix 1737 l’any realitzat inventari Un casa. la funcionament de al intern directa referència sobre fan no aplegar ara pogut fins hem l’Hospital que notícies les de part major La 1737 de d’un inventari através l’Hospital de diària vida La 3.4. “vint y quatre tauletas tauletas quatre y “vint un devantal de tela tela de devantal un . Per als malalts malalts als Per . . En En . - - - - - p43 700 anys de l’Hospital de Figueres • L’HOSPITAL A L’ÈPOCA MODERNA (s. XVI-XVIII) • Antoni Egea p44 700 anys de l’Hospital de Figueres • L’HOSPITAL A L’ÈPOCA MODERNA (s. XVI-XVIII) • Antoni Egea la capella il’horta capella la farmàcia, la a referències faltar a troben es També casa. la de estances les de notícia doni es no que lamentar de hem canvi En bugaderia. la i cuina la a per necessaris d’objectes seguit un més a esmenta document El almoines. les recollir a tinada des bacina una i donants possibles dels l’atenció cridar per s’utilitzava que bronze de campaneta una s’esmenta l’in A ventari públiques. col·lectes a les recorria de es més també a fixes casa, rendes la de despeses les front fer a ajudar Per ca de bayeta, ço és la blanca guarnida de tafetà negre”. en tenien dues de preparades bragars” 48 objectes que tenien relació amb aquesta pràctica: los combragars”los hi consten ministrar la comunió es ja requeria una robaque especial, de llit d’ad havia se’ls Quan malalts. als espiritual l’assistència amb relació tenen inventariats objectes dels alguns banda, D’altra roba per combatre casos de refredats i pulmonies. taba per escalfar la roba dels malalts” “dos escambells per sangrar los malalts per los peus” los malaltsquant delsllits lossobre posar per mellas semblant) o encens (potser aromàtica substància alguna cremar devia es quals les end’aram copes unes posaven es olors, males havia hi queconsideravenperquè simplement, o, contagis propicials era que consideraven perquè fos ja l’ambient, purificar volien Quan escalfar-les. per servia que pala una menciona es que ja calentes, cataplasmes malalts s’aplicavenals casos alguns en injeccions intravenoses són un invent molt posterior). Sabem que servien per administrar lavatives (les xeringues petites per posar que grosses de unes n’utilitzaven se només època aquesta En brassos”. los sangrar per altra na de aram bona que serveix per sangrar los peus als malalts/ Item f. 88v-91r. 667, vol. Figueres, Notarials, AHG, . A més les dones havien de portar mantellines, i per això “perperfumarcambrades”les “dos tovallolas“dos guarnidas de puntas que serveixen per i “dos llansols guarnits de puntas per los com los perpuntas guarnitsde llansols “dos 48 . “ço és una de blava y altra de blan ab s ctn us xeringues. dues citen se També : segurament s’escalfava la . Finalment se cita se Finalment . “dos “dos telas ver , “una bassi

sangran” “una ------, 55 54 53 52 51 50 49 Un de inventari 1737 Item vuyt estovallas grans de cànem iborràs de cànem grans estovallas vuyt Item Item qauranta y un dormidors yun qauranta Item dehome bonas barretinas yset trenta Item men donar per bonas xicas ynou estovallas sinquanta Item usadas dedona camisas quatre Item bonas deminyona camisas set Item bonas deminyó camisas dos Item bonas deminyona camisas set Item bonas deminyó camisas dos Item dolentas dedona camisas diset Item bonas dedona camisas divuyt Item dehome dolentas camisas ysis vint Item dehome bonas camisas yquatre vint Item dehome usada camisa una Item dehome usadas camisas yquatre vint Item y dolentas usadas entre llana de flassadas yvuit vint Item llana de novas flassadas divuit Item dolentas grans coxineras quatre Item Item trenta y vuit trebaners trebaners yvuit trenta Item yusadas bonas entre màrfegas ytres quaranta Item usat defusta decriatura brassol un Item bons defusta brassols tres Item deferro llit un Item Vermell. Serrell. tovallons. fer per s’usava ginestera la de fibra la de obtingut Teixit llana. ode cànem de grosser Drap dormir. de Gorra travessers. allençpls referei es Segurament persona. una còmodament adormir-hi per apte d’amplada pams ocinc quatre de Llit Primo quaranta y tres llits de monja llits ytres quaranta Primo Item un llansol guarnit deranda guarnit llansol un Item usat tovalló un Item dolents decotó tovallons quatre Item Item una tovallola de color dearxota decolor tovallola una Item usada tovallola una Item bonas tovallolas Item per serveixen que depuntas guarnidas tovallolas dos Item Item unas estavallas deginesta estavallas unas Item ylas yborràs decànem unas grans, estovallas dos Item de bons y sis deusats ysis de bons jar als malalts als jar dolents los combragars los altres decotó altres 50 Del llit de tela entre bons i bons entre detela llit Del 51 de dona, ço és trenta y snch ysnch trenta és ço dedona, 53 54 molt usat 49 55 de fusta bons defusta ab sarrell ab 52 dolentas - 64 63 62 61 60 59 58 57 56 Item dos culatxos dos Item Item de un gitacap bayeta blanca ab son y frontales gambuix Item tres pagesos tres Item roba. la obé d’oli llums els penjar per Suport necessitats. seves les Fer aquàtica). (planta boga la de apartir obtingut bast Teixit bolquers. els sota nadons als posa es que gruixuda terra de Peça pit. de infants dels roba la de tot de damunt va que la és que llana de llarga Vesta ocalçotets. volquers de cap. el Espècie aguantaven no encara que nadons als destinada roba de peça auna refereix es que Sembla cordons. de amena gruixos formava que llana de Drap qualitat. baixa de Teixit Item una cota decordellats cota una Item als cabells los llevan se quan per detela devantal un Item usat iborràs decànem blanch devantal un Item ydos debons sinch és ço cuyna, la per devantals set Item Item un llansol guarnit denanda guarnit llansol un Item combragars los per depuntas guarnits llansols dos Item dolents defil brodats quadrats dos Item deseda brodada tovallola altre Item bona brodada defil tovallola altre Item usada molt defil brodada tovallola una Item Item tres bogamers bogamers tres Item cirurgians los per verda deseda devantals tres Item de deblanca yaltra deblava una és ço mantellinas, dos Item fanets dos Item Item sinch bandolas sinch Item Item deu cadiras de fusta per anar decambra anar per defusta cadiras deu Item donar per calaixons sos ab xicas tauletas yquatre vint Item dolenta xica taula una Item usadas grans taulas Item aixugamans tres Item Item dos telas vermellas per posar sobre los llits dels malalts usada tovallola una Item Item dos tovallolas grans, ço és una de bona y altra de dolenta dolentas grans estovallas dos Item Item un guarda roba de fusta gran per posar la roba del del roba la posar per gran defusta roba guarda un Item peus los per malalts los sangrar per escambells dos Item usats nou escambells Item defusta derepòs cadiras dos Item dolenta malalts bo malalts usats bayeta, ço és la blanca guarnida de tafetà negre detafetà guarnida blanca la és ço bayeta, menjar als malats als menjar sangran los quant lo mateix efecte lo mateix per servia que gran sitial deun fet es se que Hospital 59 de cordellats per criaturas usats criaturas per decordellats 64 61 de estamenya bons deestamenya de fusta bons defusta 62 60 bons , ço és quatre de bonas y una deusada yuna debonas quatre és , ço 57 blaus i vermells forrada de tela detela forrada ivermells blaus 56 Dolent 63 los malats los 58 67 66 65 Item sinch copas de aram, ço és tres grans y dos xicas que que xicas ydos grans tres és ço dearam, copas sinch Item deferro ma sa amb decoure morte un Item bonas deferro graellas unas Item col·lectives. Habitacions alíquids. per boterut altre. Recipient aun lloc d’un isemilíquids líquids traspassar per utilitzat llarg mànec d’un dotat Recipient Item dos brocals dos Item fer perfums per bonas dearam cassoletas dos Item usats dearam escalfadors dos Item bona dellauto caseta una Item bonas dearam escopidoras dos Item nous xichs dearam cassons dos Item bons xich yaltre gran un dearam, cassons dos Item dolenta petita paella una Item mitgensera altre gran, una novas, dearam paellas tres Item acaptar per dellautó bassina una Item brassos los sangrar per altra Item los sangrar per serveix que bona dearam bassina una Item bonas dearam bassinas dos Item Item una cassa una Item usat mallal deun deteneo parol altre Item nou imig mallal deun deteneo dearam parol altre Item usat mallals detres deteneo dearam parol un Item fer bogada per gran dearam parol un Item usadas defusta concas dos Item dolentas caixas vuit Item usada denoguer gran caixa una Item Item dos palas de ferro, ço és una gran per escalfar los cata los escalfar per gran una és ço deferro, palas dos Item bo mitjanser deferro ast un Item nou deferro tallant un Item bonas deferro llevas tres Item bons dellautó candaleros dos Item bona dellauna llanterna una Item mel tenir per deterra gerra un Item usadas xaringas dos Item bona dellautó palmatòria una Item bona xica decoure olla una Item bonas ydos dedolentas tres és ço deferro, ollas sinch Item lo foch per peus tres ferros dos Item grans deferro cremallers uns Item dolenta depa relladora una Item usadas petita yaltre grans dos deferro, cobertoras tres Item dolentas dellautó llossas dos Item serveixen per perfumar las cambradas las perfumar per serveixen lo foch per yaltre plasmas y altre xica y altre malalts als peus y lo altre de mitg mitjot demitg y lo altre 65 de aram bona dearam 66 de aram bons lo un de teneo de un mitjot mitjot deun deteneo lo un bons dearam 67 - p45 700 anys de l’Hospital de Figueres • L’HOSPITAL A L’ÈPOCA MODERNA (s. XVI-XVIII) • Antoni Egea p46 700 anys de l’Hospital de Figueres • L’HOSPITAL A L’ÈPOCA MODERNA (s. XVI-XVIII) • Antoni Egea Font: AHG, Notarials, Figueres, vol. 667, vol. 88v-91r. f. Figueres, Notarials, Font: AHG, de Sixt Pou de Sixt propietat a com figura horta fou posteriorment que l’espai de part una almenys l’edifici, a construir començà es en què data L’any 1608, l’Hospital. de patrimoni al incorporats foren renys ter aquests de quan bé des ben No sabem a horta. anys molts durant destinat estigué Catalunya, plaça la per ocupat ment 71 70 69 68 Gra del plaça la ha hi avui on fins arribava que actual hospital, l’antic de llevant de part la a situat L’espai L’horta 3.5. gràcies al qual podem apreciar que aquest espai conreat era era conreat espai aquest que 1752, apreciar podem l’any qual al a gràcies corresponent d’arrendament contracte un vat XVIII l’horta era llogada a hortolans particulars. S’ha conser S’ha particulars. hortolans a llogada era l’horta XVIII Item un cobremorts dexamellot cobremorts un Item dit per serveix que qualitat detota detarrina sort una Item malalts dels roba la escalfar per taba un Item 119, f. 6r-8r. vol. Figueres, Notarials, AHG, cabra. ode camell de pèl amb barrejada llana de Teixit borra. de grollera Tela Item set borrassons set Item dolents tovallons set Item bons llansols ytrenta cent Item usada gran deferro romana una Item bons deferro llums quatre Item captas las per debronze campaneta una Item Item tres matalassos delana matalassos tres Item nous llansols sinch Item malalts los per tocados divuit Item novas deminyó camisas dos Item bonas dedona camisas sis trenta Item gran debayeta blau tapete un Item dolenta roba tenir per gran armari un Item cambradas les per fanals dos Item Item vuit estovallas de cànem i borràs molt usadas ypadas molt usadas iborràs decànem estovallas vuit Item dolentas xicas estovallas set Item “ a occident AHG, Notarials, Hospital sadas cum horta Hospitalis Christi Pauperum dicte ville. dicte Pauperum Christi Hospitalis horta cum 70 Vilabertran, . Sabem en canvi que l’any 1729 ja hi havia l’horta, l’horta, ja 1729 hi havia l’any que en canvi . Sabem vol. 36, 68 , ço és quatre nous i tres usats itres nous quatre és , ço f. 13v. Un camp situat 69 negre bo negre a .” l’actual plaça del 71 . A mitjan segle segle . Amitjan Gra consta que afrontava - - - - • • • • • a: comprometia es També malats. als manxiules aplicar per al’Hospital menester de haguessin que bledes les de fulles les lliurement donar a i hortolà bon de ús a cura tenir-ne tarongers, els regar de el via hi ha concessionari el nou adquirí que compromisos els Entre illum” foch fer deurà i antecessors seus els habitat havien qual la en i recinte el dins situada casa la a el viure a Far, del comprometia es qual hortolà Poquet, Pere fou l’adjudicatari any Aquell vista. aprimera semblar pugui que del de l’Hospital funcionament al per important més comprar un llibant per a la sínia. Finalment acordaren que que con el acabat per donar acordaren volgués parts dues les de una quan Finalment sínia. la a per llibant un comprar per anual lliura una administradors dels rebria L’adjudicatari cura. itenir-ne regar-los aquest plantar-los, de i l’obligació tenia l’hortolà a plançons els donar de havien li fruiters arbres nous plantar volguessin administradors que els el En cas convenient. semblés els quan l’horta de moreres les car d’arren dret el reservaven es casa la de administradors Els medicina”. taronger de flors les de terç un l’apotecari a facilitar a comprometé es banda, seva per la L’hortolà, de noves. plantar no se’n podrien arrencades estiguessin cop un que condició la amb l’Hospital de tecari l’apo plantades tenia que medicinals herbes les Respectar malalts. dels roba la rentar-hi per mes, cada cops dos dir, a és l’any, vegades vint-i-quatre viver del l’aigua Canviar roba. la rentar a anaven hi que vila la de veïns als viver del lloguer pel obtindria l’arrendatari que del terç un com així l’horta de obtinguts productes dels valor del terç un l’Hospital a Pagar . “per fer las aiguas corresponents a la la a corresponents aiguas las fer “per “en lo qual qual lo “en - - - - XVIII. segle del Figueres de l’Hospital de d’òbits Llibre 72 morts, n’erenregne,només delels quatre resta la De tanyoses. de zones mun veniaespecialment d’altres de punts Catalunya, pro anys dos aquests en l’hospital a traspassats dels majoria L’origen d’altempordanesos. 3 i la figuerencs 16de registrades, de les poblacions de l’Alt Empordà. El 1745 d’un total de 65 morts tades, només 12 corresponien a veïns de Figueres i 4 a habitants bé tothom hi era admès. L’any 1744, de 31 documen defuncions les poblacions de la rodalia, ade l’hora la tothom veritat o gaire de s’atenienels ique erentolerats de Figueres pobres veïns els només teoria en que i tot que és destacar cal que aspecte Un estable. mantingués es defuncions de nombre el que, tant, i per mortalitat la de descens un amb coincidís població de l’augment que possible És vila. la experimentat havia que fic demogrà creixement el amb consonància en d’òbits augment un centúria d’aquesta anys últims els en mai. s’observa no Tampoc aclareix ho no llibre el cas qualsevol En fams. de d’epidè o mies anys a corresponen les defuncions de Segurament altes més període. xifres aquest en normals se anys, oscil·lacions els grans gons produeixen es XVIII segle del llarg Al mort. la de causa la o l’edat com finats, els sobre dades facilita no 1744l’any i més antigues començat pel que fa a anotacions les fou conservat manuals d’aquests primer El casa. a la produïen es que defuncions les anotava l’Hospital de capellà el qual el en d’òbits el és llibre concretes xifres aporta que d’informació font primera La generalitzar. permetin ens que dades cionen i propor no disperses po molt són Les respecte al informacions ques institució. la per acollits eren que malalts els sobre detalls dóna feines prou amb reculada més documentació La d’òbits llibre primer El 3.6. part contrària part la abans any mig d’avisar condició la amb fer-ho podia tracte f. 58v-60r. 679, vol. Figueres, Notarials, AHG, 72 . ------p47 700 anys de l’Hospital de Figueres • L’HOSPITAL A L’ÈPOCA MODERNA (s. XVI-XVIII) • Antoni Egea p48 700 anys de l’Hospital de Figueres • L’HOSPITAL A L’ÈPOCA MODERNA (s. XVI-XVIII) • Antoni Egea bre del 1753, pel qual ambdues parts arribaven als següents acords: següents als arribaven parts ambdues qual pel setem 1753, de del 18 bre el Figueres, de apotecari Molinàs, Jaume amb administradors els signaren que capítols els són tenim que ta concre referència primera La casa. la de titular l’apotecari de figura la havia hi Aleshores XVIII. segle mitjan a vigent estava no ja 1667, l’any signat l’Hospital, a medicaments de veïment documentat n’hem No d’empordanès. cap Catalunya. de resta la de era minoria una i Barbastre), i Urgell Lleida, de (bisbats alguns aragonesos d’ells ponent, de terres les de eren d’aquests majoria la l’origen de treballadors: assabenta ens llibre mateix el banda, altra Per monument. del grandeses les relleu en posar a sats interes historiadors els ciutadella, no preocupat ha ara fins que aspecte d’aquesta construcció la suposà que humà cost l’alt relleu de posen incompletes, moment de xifres, Aquestes respectivament. 20, i 46 foren morts les 1756 En militar. l’obra en quals 20 de dels fou 42, en el llibre consignat de morts total nombre el L’anysegüent castell. del treballadors a responien cor quals les de 55 defuncions, 160 a fins registra i manual el ciutat la a per mortífer d’aquests molts especialment de fou L’any 1754 mort obrers. El la de notícia l’Hospital. la a recull atesos d’òbits llibre eren malalts estaven que balladors 125. HF, reg. ACAE, 73 pro el repartir-se per apotecaris els signaren que pacte El XVIII segle al 3.7. medicaments de Abastir-se tre Els fortalesa. la fer per obres les començaren L’any 1753 dededel la castell Sant Ferran. construcció conseqüència a com exclusivament època d’aquesta Figueres la de prosperitat la veure volgut han qui els desautoritza dada aquesta banda altra Per costaneres. comarques les a i ciutats les a població la de concentració la suposava que i Catalunya a XVIII tendènciainiciada enla alsegle inscriure’l cal aFigueres cap d’immigrants important flux Aquest militars. quals dels tres 73 ------res, 17 sous i6diners. 17 sous res, lliu 66 de lliuraments quatre en farien es que i anuals, sous 10 lliures 267 farmacèutic al pagar a comprometien es adminis tradors els obligacions, aquestes totes d’acceptar canvi A • • • • • admetre. pogués no hospital l’esmentat que forasters ials tal a l’Hospi acollits eren que vila la de malalts pobres als tessin recep l’Hospital de els cirurgians i tots metges els que donar medicaments i subministrar a obligat estava L’adjudicatari la resta de l’import. de resta la assumiria xifra Molinàs i cent per d’aquesta trenta d’un l’excedent descompte un amb pagaria li l’Hospital un a esquadró, l’equivalent a superior soldats de medica nombre un a subministrar ments de hagués l’apotecari que cas el En casa. la de capellà al com així família, seva la i l’hospitaler menester de haguessin que dicaments me els gratuïtament facilitar de l’obligació tenia L’apotecari onari. concessi del a càrrec aniria despesa la substituït, de ser és i hagu defectuós medicament algun trobés es que cas el En d’un a ” través convenient blés sem els que sempre Molinàs Jaume de ins botiga poder la de peccionar facultat la reservaven es administradors Els tractaments. seus iels centre del veis ser els pagar podien i que solemnitat de pobres eren no que malalts de tractava es cas aquest En malalts. mateixos els pagaven que medicaments l’Hospital, a admesos fossin que particulars als medicaments els vendre de havia mateix Així d’infanteria. dragons ode cavalleria de esquadró un a superior fos no nombre seu per el quan pas i de sempre o Figueres, guarnició de estaven als que l’exèrcit medicaments de cossos subministrar de l’obligació tenia També o d’un apotecari. o protomèdich” d’un apotecari. ------f. 167v-168v. 679, vol. Figueres, Notarials, AHG, 74 rescis sió. la consumar de abans temps de any mig mútuament de donar-se trencat el amb compromís ser parts dues de les podia qualsevol per però indefinit, era principi en contracte El sol. al exposat lloc d’un requerís medicaments dels preparació la quan nova l’obra de terrat el utilitzar poder de servitud la tindria l’apotecari que acordaren gaire eren assolellades, no adjudicaven li que dependències les que Atès administradors. els aportarien que lliures deu de ajuda d’una llevat l’adjudicatari, de a càrrec anirien res millo aquestes Totes gust. seu al estances esmentades les condicionar a i taulell i cordialers prestatges, posar-hi a i ga boti la enrajolar i enlluir fer a comprometia es Molinàs Jaume lloguer. de mena cap pagar de havia no quals les i per tres habitar poder-les per farmàcia a la l’apotecari adjuntes de estances disposició a posaven administradors Els 100 150 200 Defuncions al’Hospital 1744-1800 de Figueres 50 0 74 1744 1746 1748 1750 1752 1754 1756 1758 1760 1762 1764 1766 1768 - - - 1770

el període 1744-1800 Òbits al’Hospital en de Figueres 1772 1758 1757 1756 1755 1754 1753 1752 1751 1750 1749 1748 1747 1746 1745 1744 1774 130 160 24 46 42 43 29 23 23 39 27 27 35 31 31 1776 1778

1773 1772 1771 1770 1769 1768 1767 1766 1765 1764 1763 1762 1761 1760 1759 1780 1782 43 70 57 44 48 28 54 54 50 70 72 27 77 33 67 1784 1786 1788 1787 1786 1785 1784 1783 1782 1781 1780 1779 1778 1777 1776 1775 1774 1788 40 36 (?) 40 46 60 26 45 99 38 63 52 47 1790 41 31 1792 1794 1800 1799 1798 1797 1796 1795 1794 1793 1792 1791 1790 1789 1796 116 141 41 48 26 62 27 63 36 33 74 31 1798 1800 p49 700 anys de l’Hospital de Figueres • L’HOSPITAL A L’ÈPOCA MODERNA (s. XVI-XVIII) • Antoni Egea p50 700 anys de l’Hospital de Figueres • L’HOSPITAL A L’ÈPOCA MODERNA (s. XVI-XVIII) • Antoni Egea i cinc facultatius i cinc capellà un servents, dos empleat, un per format estava casa la de personal el que i malaltes 22 i malalts 31 ingressats via ha hi que sabem això a Gràcies població. la de habitants dels part a comptats foren l’Hospital de malalts els i 1787,empleats l’any els Floridablanca, de cens el fer-se de moment el En i foren adquirits en dues tongades, la primera en 1790, que que 1790, en lliures 1.500 que en costa i 1802, la segona 100 lliures, primera costà la tongades, dues en adquirits foren i de tercers mans en estaven que i servituds drets alguns havia hi que ja total, fou no compra la moment primer un En 8.000 lliures. de quantitat respectable la per Besora Girona de de marquès bisbe al i al 1759 l’any comprat Molló de delme del çó ter del l’adquisició amb augmentades sensiblement es veieren institució la percebia que fixes rendes considerables Les segona més gran de l’hospital en aquells moments aquells en l’hospital de gran més segona la era i llits setanta-quatre a per capacitat tenia cambrada ta aques que sabem 1807) (any posteriorment datat document un Per materials. els en com l’obra en tant qualitat molta lien vo que sovint insistien administradors els condicions de plec el en i públic concurs per adjudicades foren obres Les pla. de maó de volta amb bastí es L’estança reduint-lo. i del interior pati l’espai aprofitant Sant terra, de del arran feia s’anomenà es que que Sabem Crist. col·lectiu, dormitori nou un truint cons L’anys’estava 1788 nova. l’obra de terrat el passada de s’esmenta veure, de acabem com 1753, l’any obres Ja noves d’ampliació. propiciaren casa moment la bon passava el qual i pel vila econòmic la de engrandiment Aquest l’Hospital. aliè ser va no qual al urbanístic i demogràfic creixement table 77 76 75 no un experimenta Figueres centúria divuitena la de llarg Al XVIII segle del meitat segona ala Canvis 3.8. - y dotado adminis bien edificio, es que buen el hospital, “Vimos ciutat: la de l’hospital de notícia dóna viatge de diari seu el En Zamora. de Francisco viatger el Figueres per L’anypassà 1790 379. HF, reg. ACAE, 356. HF, reg. ACAE, J . I glésies , El cens del comte Floridablanca comte del El cens 77 . , Fundació Salvador Vives Casajoana, Barcelona, 75 . 1974, p. 185. 76 ------. 78 mena tota de objecte fou francesos pels ocupada comarca de part La front. el s’estabilitzà on Fluvià, del defensiva línia castell, la a seu el i Figueres inclosa l’Empordà, de civil població la de i espanyol l’exèrcit de desbandada en retirada una posà su 1794) de novembre de (20 Roure del batalla la i avançant continuaren aquests següents mesos els En francesos. pels envaït fou l’Empordà i capgiraren es coses les 1794) del maig (1 Voló del de batalla de la a partir Però fou atacants. als moment favorable primer un en hispanes, tropes les part per selló Ros del invasió la amb 1793, l’any revolucionària espanyola França monarquia la a la de part per guerra de declaració La (1793-1795) Gran Guerra La 3.9. copiado” hemos las nes inscripcio y las pagan Los soldados y huerta. ventilación ción, disposi buena Tiene retratos benefactores. varios de hay Enél de pero los contornos. admiten trado, pueblo para del naturales Fragment encara

d’Olot. Z a m ora es , Diario... pot de veure làpida p. 335. en tot És del el una seu segle llàstima esplendor 78 XVIII . que al que no Museu s’hagi commemora de conservat la Garrotxa, la l’ampliació col·lecció procedent de de retrats, de l’Hospital l’Hospital. que Sant per Jaume contra - - - - 79 moriren que els enterraren on i cuidant continuaren on els de Pobres, a l’Hospital malalts els transportaren testimonis mateixos dels l’ajuda amb i hospital l’esmentat evacuar ordenaren invasores autoritats Les fugir. pogut havien no que els malats els cuidar entraren a quedà cop es Un francesos, malalts. els assistir a dedicava es el qual en castell), el dins situat (segurament Figueres de Francesc d’Assís Sant de Militar l’Hospital de treballador era de el clarant que sabem testimonis, tres per jurament sota roborat cor Sagrera, per Salvador presentat posterior un Per memorial institució. ala relació en niments esdeve aquests de conèixer priva ens cosa qual la l’Hospital, de l’arxiu perdé es que fets tràgics d’aquests causa jus a Fou tament assassinats. i devastacions pillatges, robatoris, de el tiempo de la última guerra con Francia quedose este Hospital este Hospital de la guerra quedose Francia el última con tiempo en villa esta ocupado y Ampurdán el invadido enemigos los ber “ que constar fa es posterior memorial un En 1795. a. f. 56r-56v, 853, vol. Figueres, Notarials, AHG, 79 . Con motivo de ha de motivo Con - - - - - 80 favorable. poc partida de situació una amb contemporani, món al adaptació seva la suposaren que reptes nous els carar en a institució la obligaren Gran Guerra la de esdeveniments tràgics els casa la a provocaren que l’empobriment i trosses des Les qualificat. personal per i assistit dotat ben derables, consi proporcions de assistencial centre un ser a rodalia, la de poblacions moltes en havia hi que les de semblants la a institucions diferent gaire no manera d’una vila, la en per pobres trànsit o pelegrins a aixopluc donava que alberg petit de passat havia Figueres de l’Hospital moderna l’edat de llarg Al hospital”. dicho en alvergaban se que enfermos militares y patricios pobres los de subsistencia y abrigo el para abundaba antes que de utensilios botica, de tos efec y géneros alajas, iglesia, su de adornos y papeles demás y notas de libros censales, de escrituras las todas perdido do habien saqueado enteramente y dirruhido parte en Caridad de 162. HF, reg. ACAE, 80 - - - - - p51 700 anys de l’Hospital de Figueres • L’HOSPITAL A L’ÈPOCA MODERNA (s. XVI-XVIII) • Antoni Egea segles XIX-XX ELS DARRERS CENT QUARANTA ANYS AL CARRER NOU

Antoni Egea Codina

1. Durant el segle XIX això pel que fa a roba i al parament de les habitacions. Gràcies a aquest material l’Hospital comptà a partir d’aquell moment 1.1. Una recuperació lenta i difícil amb 210 llits completament equipats. Quant a la cuina, se sol· licitaren quatre perols per cuinar i quatre cassoles per repartir La signatura de la pau de Basilea, el 22 de juliol del 1795, pro- els àpats als dormitoris col·lectius. De material sanitari, tan picià la retirada de les tropes republicanes franceses que sols demanen dues xeringues. El cost de tot aquest gènere ocupaven el nord de l’Empordà. Les tropes espanyoles i la gran pujava a 56.788 rals. Aquest es lliurava amb la condició que Antoni Egea massa de població exiliada pogueren tornar a Figueres el 9 de més endavant havia de ser pagat per l’Hospital. setembre de l’esmentat any. El panorama que es trobaren fou d’allò més decebedor. Moltes cases havien estat destruïdes. Una bona part dels efectes entregats per la intendència mi- Les que havien quedat més ben parades es mantenien dem- litar anaven destinats als mateixos soldats, ja que la majoria peus, però els saquejadors no havien deixat res aprofitable. dels malalts que s’atenien a l’Hospital eren membres d’aquest Fins i tot hi faltaven les portes i les finestres. Els camps es- estament. En bona part, si les autoritats castrenses tingue- taven devastats i havia escassetat d’aliments, la qual cosa ren interès que el centre sanitari tornés a funcionar aviat amb comportà un encariment desmesurat dels preus. Les autori- normalitat, fou per evitar el trasbals que els suposava el tras- tats espanyoles van fer poca cosa per alleujar els patiments llat dels malalts a l’Hospital Militar de Girona, com fan constar de la població: ni tan sols perdonaren els impostos correspo- ells mateixos en els documents relacionats amb el restabli- nents al temps que havia durat l’ocupació. ment del servei.

La situació de l’Hospital era desesperada. Si bé s’havia man- Malgrat el lliurament de material efectuat, l’Hospital no dis- posava de suficients llits per atendre tots els militars malalts.

tingut l’estructura de l’edifici, gairebé tot el mobiliari havia • ELS DARRERS CENT QUARANTA ANYS AL CARRER NOU • estat robat o destruït. Només havia sobreviscut la part de Per això la intendència de campanya de l’exèrcit féu lliura- fusta de cinquanta llits (ja hem dit que durant l’ocupació es va ment, en data d’1 de novembre del 1795, de 40 mantes, 40 permetre que continuessin ingressats els malalts locals i molt màrfegues, 40 coixineres i 60 camises, és a dir parament per possiblement gran part de l’edifici devia servir com a hospital a 40 llits més que, sumats als 210 que ja hi havia, feia un total 1 de guerra dels mateixos francesos). Per tal de reprendre l’ac- de 250 llits disponibles . L’Hospital a principi del segle XX. AMF. tivitat assistencial els administradors demanaren a la inten- dència militar que els facilités 160 peus de llit, 840 llençols, 210 màrfegues, 210 mantes, 210 coixineres i 300 camises, tot 1 ACAE, HF, reg. 353. 700 anys de l’Hospital de Figueres p52 p53 p54 700 anys de l’Hospital de Figueres • ELS DARRERS CENT QUARANTA ANYS AL CARRER NOU • Antoni Egea tava un dèficit de 6.829 lliures 6.829 de dèficit un tava represen cosa qual la lliures, 32.764 a ascendiren despeses les que mentre lliures 25.935 a pujaren ingressos els 1796 el 1795 de i l’any tot mesos últims dos els comptable En l’exercici redreçament. el més encara plicava com aliments i consum de béns de l’escassetat per provocat preus de L’encariment guerra. la provocà indirecta, o directa manera d’una que, mortaldat que gran la a supòsit sobreviscut el en haguessin creditors, els localitzar difícil fes es ment 2 mo primer un en tant, per que, i rendes d’aquestes propietat de títols els perdessin es que provocà l’arxiu de destrucció La delme. del terçons i censals censos, els cobrar poguessin es que impossible, casos molts en i dificultós, molt feia país del L’empobriment mobiliari. de dotar-lo considerables. i l’edifici foren refer de S’havia època aquesta en administradors els front fer de hagueren quals les a econòmiques dificultats Les d’avançament, la quantitat de 300 rals de billó. També es co es També billó. de concepte rals 300 en de quantitat lliurava, la es d’avançament, juliol de 31 el i efecte seu el fer va ultimàtum Aquest més. militar cap s’admetria no d’agost dies primers del a partir pagament, cap efectuat s’havia no mes de a finals si que Bermúdez Zernadas Juan guerra de saber comissari al fan administradors els 1796, de juliol de 27 de data En l’Hospital. de portes les atancar administradors els d’obligar a punt va estar que dramàtica situació una creà es proveïdors, els per pagar militars dels de estades les del cobrament fiaven re es gestors seus els que i recursos de mancada estava ció institu la que Atès soldats. dels estades les per un era avançament taxat preu un a l’Hospital a lliurat havien que material el que considerar devien l’exèrcit de intendència la de sables respon els banda, altra Per de el fer pagament. en què s’havia condicions les ni dia, i malalt per estades les de preu el ment prèvia pactà es no però superior, l’autoritat de imposició per s’acceptaren moment primer un En pagament. de problemes manca per provocant continuaren militars dels estades Les 376. HF, reg. ACAE, 2 . ------pany de mur fou enderrocat durant la Guerra Gran i els confra els i Gran Guerra la durant enderrocat fou mur de pany Aquest pilotes. les llançaven es qual la sobre muralla frontó de servia mateixa La Monturiol. carrer el amb cantonada prop la Ample, de carrer del tram primer el en havia hi que muralla de en el sector XVII segle del des almenys practicat s’havia joc Aquest el de joc sobre de la ciutat. la pilota en tenien exclusiva que drets dels cessió a la per Vila, la de Fills dels popularment anomenada Climent, i Àntim sants dels confraria la de bordes pa els amb tracte un fent econòmics recursos d’aconseguir manera nova una trobar varen administradors els 1797 L’any 4 3 malats vuit cada per gallina d’una a més o vaca, 15 de moltó de llanes caste unces 12 d’incloure havia soldats dels diària dieta La feia. es no principi un en cosa qual la civils, interns part dels a la de olla d’una mengessin malalts seus els que volien tars mili sanitàries autoritats Les billó. de rals 5 ingressat soldat per que paguessin els aconseguiren de l’Hospital ministradors ad els 1798, l’any de l’agost finalment, Madrid, de instàncies altes més les a recórrer de Després 4,5. n’oferia només militar intendència la i dia, malalt per de billó 7 rals cobrar volien pital l’Hos de gestors els Mentre dia. i soldat per pagar de s’havia que preu el fou militars autoritats les amb obert front altre Un 1795. del l’octubre lliurats i efectes els de llit roba la rei llits, dels el pagament del es perdonava directa concessió per que administradors als munica podien pagar als ramaders que els abastien els que ramaders als no pagar podien torn, seu al ells, que ja desesperada, situació una en ven es que troba afirmaren carnissers Els lliures. 4.072 pagament de pendents quedaven tant Per 7.694. cobrat n’havien només quals les de lliures, d’11.766 valor per l’Hospital a carn nistrat submi havien aleshores fins 1795 l’any de octubre mitjan de des que constar fan i endarreriments els paguin els que dors administra als reclamen de Figueres carnisseries de les ment l’arrenda de concessionaris els 1798 l’any de agost mateix El 162. HF, reg. ACAE, 353. HF, reg. ACAE, 3 . 4 . ------“quarto vell” “quarto del model el seguint res, motllu amb decorades d’estar havien bigues Les d’observar. havia fusta de cairats dels col·locació i construcció la diqués s’adju que fuster el que condicions de plec el conservat S’ha hi havia els salaris de l’apotecari i dels mossos de farmàcia de mossos idels l’apotecari de despeses salaris els havia hi les entre que ja administradors, pels gestionada directament estava farmàcia la moment aquell en econòmic, balanç d’aquest dedueix es que Pel d’aliments. l’adquisició a destinà es 47% un lliures, 9.030 de foren que despeses, les a Quant a institució. per la negoci un bon era milícia de la gent la pagaments, en els dir retards i els vol inconvenients els cosa malgrat que, qual la total, del 79% que un lliures, militars, 22.686 a dels pujava estades les de cobrament al corresponia d’ingressos important més partida La anys. diferents dels fres xi les comparen es si irregularitats i incongruències algunes Totque s’aprecien notar i fer cal això de lliures. 9.448 superàvit un doncs, produí, Es 19.244. de despeses unes i lliures 28.692 de ingressos uns s’apunten any d’aquell econòmic balanç el en l’any normalitzant: s’anava que casa la de financera sembla situació la 1799 guerra, la de derivats entrebancs els i Tot Gra. del plaça ala na faça treuen que cases de les darrere just de Catalunya, plaça a l’actual situat estava any: mateix aquell nou joc començaren sala que els documents de l’època anomenen el el anomenen l’època de documents els que sala nova d’una construcció la començaren administradors els car 1800, l’any sanejada prou estar devia econòmica situació La 7 6 5 50 lliures anuals a perpetuïtat de a anuals confraria lliures la 50 a pagament del canvi a joc el explotar i ment l’establi de l’horta a instal·lacions noves les fer de pabordes als oferiren l’Hospital de administradors els nova Aleshores la canxa. fer per adequat lloc més cap trobaren no titulars res 377. HF, reg. ACAE, 376. HF, reg. ACAE, 377. HF, reg. ACAE, 5 . Les obres de construcció del del construcció de obres Les . 7 . “quarto nou” “quarto 6 . - - - - - . d’ells de la noblesa i l’altre, un hisendat. Es crea la figura del del figura la crea Es hisendat. un l’altre, i noblesa la de d’ells un més, membres i dos parroquial; comunitat la de membre un l’altre, i Pere Sant de parròquia la de rector el d’ells un siàstic, ecle l’estament de vocals dos l’Ajuntament; de regidors dos sis: serien vocals Els l’alcalde. per substituït seria d’absència que en pel cas governador, presidida estarà de Junta l’Hospital la que establint comença reglament nou d’aquest redactat El document. al iposteriors anteriors anys en els de l’Hospital el funcionament sobre interes testimoni sant un constitueixen i anys cent de més durant vigents Foren any. l’esmentat de d’abril 6 el d’Aranjuez palau al signat decret un en IV Carles mateix pel Aques aprovades foren normes Labrosa. tes Josep casa la que de procurador balanços el els en presentava havia hi que comptable transparència de manca la a i desgovern al ordre posar pretenien que l’any 1803, datades ordenances, les del redactaren es comarques que les entorn seu a respecte ciutat la de importància xent crei la de i regeneració de d’intent context d’aquest dins És Ferran. Sant de castell del militar comandament màxim el temps al mateix era que un governador presidí que de partit, capital fou ciutat nostra la 1833, l’any províncies, actuals les 8 Gi dos: Figueres i en rona 1802, l’any dividit, fou Girona de partit el formes, re d’aquestes conseqüència a Com l’administració. més efectiva fer per demarcacions d’algunes prengueren reforma es la que destacar cal mesures les Entre desgavell. aquell redre çar de tal per polítiques i econòmiques mesures diverses prendre va qual el Soler, Gaietà Miquel mallorquí el d’Hisenda ministre nomenat fou panorama caòtic aquest a front fer Per fallida. en gairebé IV Carles de l’Espanya deixat cor la havien i rupció gestió mala la col·lapse: del vora la a la estava de corona general situació la XIX, i XVIII segles dels tombant el En 1803 de ordenances Les 1.2. 216.

Eduard R odeja

G alt E r , Figueras 8 . Des de l’esmentada data fins a la creació de de creació la a fins data l’esmentada de Des . . Notas históricas Notas , 1753-1832 . Imprenta La Rápida, Figueres, 1944, p. 215------p55 700 anys de l’Hospital de Figueres • ELS DARRERS CENT QUARANTA ANYS AL CARRER NOU • Antoni Egea p56 700 anys de l’Hospital de Figueres • ELS DARRERS CENT QUARANTA ANYS AL CARRER NOU • Antoni Egea que la roba que portaven els malalts en el moment d’ingressar d’ingressar en el moment malalts els portaven que roba la que assegurar-se ús; mal un fes se’n no o perdessin es no perquè roba de peces les controlar i ingressaven que malalts als necessària per roba la majordom primer al demanar els que pertocaven; racions les als donaven els aliments que dels assegurant-se distribució malalts, la de supervisió la havia hi cir d’exer havia que funcions les Entre reservaven. li se que ons habitaci les dins d’estar-se havia i també que funcions seves les totes en majordom el d’ajudar hauria que clergue també un seria que majordom, segon pel substituïda quedava dació, fun seva la de des casa la a present l’hospitaler, de figura La Junta. dels la de membres exprés consentiment el sense ciutat la de po absentar es dia no més A etc. ordenat, estava tot casa que la de assegurar-se i guarda-roba el inventari cada sota Rosari controlat el tenir dia, resaven que assegurar-se i res faltés els no a elles per especials dependències unes en acollides estaven que embarassades solteres dones les obli perquè vetllar seves gacions, les amb complís personal el que procurar servit, s’havien que racions les de i malalts de moviment del torn de vocal al diàriament compte donar ingressaven, hi que malalts dels registre el en inscripció la fer eren obligacions seves les de Algunes d’habitar. havia forçosament qual la en casa, la de majordom de consideració la tenia més a més A rector parròquia. de de les a equiparables obligacions unes Tenia recinte. del dintre important molt era de l’Hospital capellà del figura La de tresorer. funcions les faria que procurador, un nomenar de s’havia També l’arxiu. de cura i tenir Junta la de actes les fer de hauria que de l’Ajuntament, el mateix seria que un secretari, hi hauria A dia. cada més obligatòriament d’anar al havia qual l’Hospital, de en l’administració com en el govern tant especials, gacions Junta. Durant aquest període el vocal de torn tenia unes obli unes tenia torn de vocal el període aquest Durant Junta. la de membres els alternant s’anirien qual la en mes, del vocal ------xen obligacions concretes, però sí que calia que tingués unes unes tingués que calia que sí però concretes, obligacions xen en piedad” de casa esta deshonor su cubrir procuran y seducidas, sido han queza hi havia dones solteres embarassades “ embarassades solteres dones hi havia quals en les sales de les exclusiu al servei estava llevadora La majordom. al d’informar-ne havien d’irregularitats cas En prescrit. al que estava s’ajustaven malalts als s’administraven que medicaments altres i untures sagnies, les que supervisar i de la farmàcia medicaments dels la qualitat controlar gència, ur una a per requerits eren si l’Hospital a presentar-se de en També havi a tarda. la i l’altra al matí una al dia, vegades dues malalts als visita de passar mem Tenien l’obligació Junta. de pels la bres cessats o nomenats eren cirurgians i metges Els danta. aju una nomenar podien Junta de la membres els ho requeria, malalts de nombre el Si plats. els rentar i cuinar de havia qual la cuinera, una havia hi També part. a compensació re una brien qual la per feina morien, que els enterrar i dormitoris, els diàriament escombrar majordoms; dels el consentiment sense de l’exterior procedents ni aliments facultatius, pels prescrits estaven que dels diferents remeis altres donessin els no lalts amb de menester haguessin que allò tot en interns els d’ajudar pendents estar malalts, els rentar i llits els fer majordoms; segon i primer del ordres les diligentment complir de la havia hi obligacions ves se les Entre Junta. la de membres dels competència essent, continuaria i era, nomenament seu El infermera. una i fermers in dos havia hi ordenances les redactar-se de moment el En sou. del comptaria des li se negligència seva la de causa a l’Hospital de efectes perdessin es que cas el En cuina. de estris els tots controlats i inventariats tenir i roba- seva la de venda la de d’ocupar s’ha via calia si morissin, malalts els que cas el -en d’alta nats do eren quan retornada era els que i guardada ben quedava “prontitud, “prontitud, celo y caridad” . En principi a la llevadora no se li exigei li se no llevadora la a principi En . que por debilidad o que fla por debilidad ; vigilar que ma als ; vigilar ------en aquest cas a l’hospici de Girona. Girona. de a l’hospici cas aquest en Principat, al havia hi que predeterminades cases les a pòsits ex els d’enviar Junta la de membres els tenien que l’obligació assenyalen seguit Tot desgraciadas”. estas de sucesivo lo en estar bien el depende éstas en pues y esquisito, secreto reconocida un de caridad de arte, su en habilidades de encargo, su de desempeño al necesarias cualidades las con adornada nomenar-la: de moment el en considerar de de havien la Junta que membres els qualitats determinades Y para que conste doy la presente firmada y rubricada de mi de geómetra. real rubricada y Botinyà =Francisco de1807 en3deabril mano firmada presente la doy conste que para Y sobre capacitat la Càlcul d’encabir l’any llits 1807 en cumplimiento del encargo que se le ha hecho por los ilustres ilustres los por hecho ha le se que encargo del cumplimiento en Figueras de villa la de real geómetra Botinyà, Francisco “Don informe: güent se el fou comanda tenia d’aquesta que resultat El llits en l’Hospital. de real l’edifici capacitat la calculés que XIX segle principis del a a Figueres a 1807 actiu molt l’any geòmetra Botinyà, encarregaren Francesc l’Hospital de administradors Els Piso Baxo Piso principal Piso piso Segundo 6ª.Sala de la Merced y sus dos piezas anexas piezas dos ysus Merced dela 6ª.Sala luna la por entrada su anexa Hospital dicho del esquina dela Almacen del sala 5ª. la En dePaisanos vulgo Remedio, del sala la 3ª. En Mugeres delas llamada 4ª. sala la En deentrada pieza yla Ramón San Cristo, Santo del sala la 2ª. En piso segundo enel todo halla se que pieza la comprehendida Teresa deSanta 1ª. sala La Total “cuidando que esté esté que “cuidando - - s’havia fet dels medicaments. dels fet s’havia que ruïnosa malbaratament del causa a estat l’Hospital de havia l’economia a per farmàcia de despesa la moment aquell fins que ja casa, la de titular l’apotecari tenir de havia que tat professionali la i l’honradesa en insisteix L’ordenança nom). (de autò era fet de seguir hagués que marquen concretes normes li unes se no però Farmacèutics, de Col·legi pel conegut la farmàcia de l’Hospital calia que fos “ fos que calia l’Hospital de farmàcia la de gestió la arrendament per adjudicada tenia que L’apotecari sigue: cómo y resulta mañana esta Todo executado lo ha que se piezas. mismas de las y puertas de ventanas frentes los cama sin xando de cama misma la comprehendida ellas de otra a una de llanos caste pies cinco de distancia la regiendo Hospital Santo el en coloca pueden se enfermos para camas de cuántas saber Hospital para esta Santo del administradores de junta la de señores Font: ACAE, HF, 356. reg. Font: ACAE, i re y acreditado” hábil 321 camas 321 Camas 112 29 30 39 37 74 - - - - - p57 700 anys de l’Hospital de Figueres • ELS DARRERS CENT QUARANTA ANYS AL CARRER NOU • Antoni Egea p58 700 anys de l’Hospital de Figueres • ELS DARRERS CENT QUARANTA ANYS AL CARRER NOU • Antoni Egea expressament pel rei pel expressament aprovada d’estar havia reglament en aquest modificació sevol Les ordenances acaben recordant que qual que recordant acaben ordenances Les administradores”. los practicar de impropias otrascosas con posible ahorro ezay les criatures en els batejos i el nom i cognom dels padrins. dels nom icognom iel batejos enels criatures les a s’imposaven que pila de noms tres els només figuren les en partides i baptismals fonts de disposava no Baldiri Sant de pella ca la ja que Pere, Sant de parroquial l’església a batejar a portat era nadó el naixia Quan procedència. de lloc el ni nom el consta mai sortida, de i d’entrada dates les amb règim aquest en saven de les donesen específic control que ingres un llibre un estricte portava de de l’Hospital l’any servei 1825). capellà El aquest mir supri de junta la de acord un (malgrat 1854 de és conegut ment es l’últim i 1803 l’any de ordenances les en cop primer per des documenta són l’hospital a discreció total amb acollides eren que o embarassades dones solteres “retirades” anomenades Les a teòrics aliats de la monarquia hispana. Però després de l’ai de després Però hispana. monarquia la de aliats teòrics a com en principi ocuparen, que península de la primera important la plaça fou Figueres francesos. pels envaït cop altre veié les de es el país provocat, havia mínimament el conflicte que pèrdues refer-se quantioses de temps tingut havien prou amb feines l’Hospital i comarca la i França, contra guerra rera les de era missió quals la artesans, dels l’estament de dos i vila representants la de distingides persones dues per formada dora, 9 dar la de final del anys tretze passat havien no encara Quan Francès del guerra La 1.3. Administra Junta la de l’existència s’assenyala Finalment El llibre de baptismesde delsles retirades fills gobierno del santo Hospital de la villa de Figueras, Ordenanzas para el regimen y cacion de San Baudilio aprobadas por el real y supremo Consejo de Castilla. Castilla. de Consejo supremo y real el por aprobadas cacion de San Baudilio Perelada de Calle ylibrero, impresor Matas, Antonio de impremta “que entendiesen en el cuidado de la ropa, su limpi su ropa, la de cuidado el en entendiesen “que 9 . Año baxo los auspicios e invo baxo los de 1803. Figueras: en - la ------any: per retirades de aquest relació a següent la elaborar gràcies pogut hem També registre mesos. tres a d’un durar solien pital l’Hos a retirades les de estades les que sabem llibre aquest Per 10 arribat ha feines prou amb període D’aquest bel·ligerants. eren no que no més si o francesos els amb simpatitzaven que persones per menat segurament tal, a com funcionant tinuà con l’Hospital de històric l’edifici que sabem banda, altra Per iCabanelles Ordis d’Empúries, Castelló d’em plaçament: vegades diverses canvia guerra, les la per de obligat circumstàncies però, Vilatenim, a fins personal, del almenys part i una possible, material el tot amb traslladà es moment primer un En evacuat. fou L’Hospital figue ciutat. la dels abandonà rencs part bona Una enrunats. quedaren castell. edificis del Molts des bombardejada fou vila la rebel·lió la reprimir de tal Per napoleònic. contingent important un per esta ocupat va castell el que compte en tenim si agosarada, molt fou figuerencs poblacions. L’actitud d’aquells juny. de 13 el rebelà es Figueres diverses en d’aixecaments seguit un succeïren se amistoses, gens eren no invasors dels intencions les que veure en 1808, del maig de 2 el Madrid de poble del xecament 1819 1818 1817 1816 1815 1814 379. HF, reg. ACAE, 11 2 8 8 3 5 1825 1824 1823 1822 1821 1820 10 4 4 2 2 9 1841 1839 1838 1835 1827 1826 Font: ACAE, HF, 143 reg. Font: ACAE, 2 2 2 5 1 1 1854 1853 1852 1851 1850 1849 10 . 6 3 3 5 1 1 - - - - - franceses. En la darrera de les dates esmentades foren nome foren esmentades de dates les En darrera la franceses. tropes les per ocupat estava si afectat bé o vila estat la de havia bombardeig pel si sabem No . l’Hospital. de serveis disposar dels pogué no Figueres de vila fins la 1809 1808 del del maig de juny 20 al de 14 del des que Sabem documentació. 1814. ACAE. de desembre 2de al correspon exemplar Aquest militars. malalts dels cas, aquest en d’aliments, diari consum el recollia es on Butlletí - bèl·lic, recuperà la normalitat tant com li fou possible. fou li com tant normalitat la recuperà bèl·lic, i un rebut de despeses generals de la casa corresponents a 1811 l’any corresponents casa la de generals despeses de rebut un i 1.200 lliures, que es pagarien en tres terminis: un abans de de abans un terminis: tres en pagarien es que lliures, de fet 1.200 preu un per Cantrà l’esmentat a obres les adjudicaren de la gran quantitat de soldats malalts que hi havia ingres havia hi sats que malalts soldats de quantitat gran la de causa a sobretot anteriorment, que feina més o tanta tenien que constar feren petició la En guerra. la de abans tenien que emoluments els recuperar aconseguiren, i demanaren, tatius facul Els anterior. 1808, al del període el respecte menor amb un salari havia hi que metges mateixos els exercint tinuaven con any d’aquell l’octubre per que Sabem bèl·lic. conflicte del abans havia hi que normalitat la restablir intenten l’Hospital i ciutat 1814, la del maig el francès, l’exèrcit del retirada la Amb absolutista sexenni El 1.4. 14 13 12 11 sin, que finalitzés el treball començat treball el finalitzés que sin, decidis ells que altre un a o Francès, del guerra la a anterior original del projecte arquitecte Cantrà, a Rafel encarreguessin perquè Junta la de membres sala dos la designaren lloc Es de reunions. de canviarien i civils malalts els ubicarien hi sec tor aquest En servei. de fora estava que nova part la llestir en i habilitar decidí Junta la L’any 1816 capacitat. seva la de cent per cent al funcionava no l’Hospital moments aquells En Carbonills per a l’any 1810 l’any a i per Vilajuïga Carbonills de delme del terçons dels cobrament el adjudicar a documents per (subhasta) pocs taba de molt convocatòria una conserven període: d’aquest es l’Hospital de l’arxiu A domicili. seu al solemnitat de pobres lats ma els d’atendre havien nomenats els l’Hospital, rehabilitat estigués no que Fins anteriorment. tingut havien que salaris mateixos els amb apotecari, un i cirurgià un metges, dos nats 13-2-1816. Id., 28-10-1814. 129, HF, reg. ACAE, 354. HF, reg. ACAE, 356. HF, reg. ACAE, 13 . 12 , que proven que la institució, dins aquest període període aquest dins institució, la que proven que , 11 , una factura d’obres de fusteria fusteria de d’obres factura una , 14 . Els dos comissionats comissionats dos Els . ------p59 700 anys de l’Hospital de Figueres • ELS DARRERS CENT QUARANTA ANYS AL CARRER NOU • Antoni Egea p60 700 anys de l’Hospital de Figueres • ELS DARRERS CENT QUARANTA ANYS AL CARRER NOU • Antoni Egea el personal i fins i tot es produí algun acomiadament algun produí es tot i fins i personal el tot a sou de rebaixa una decidí es mesures banda, una prendre Per a dràstiques. Junta la de membres als l’any obligaren institució 1819 la passava que econòmiques dificultats Les gremi. La petició del fou aprovada La petició gremi. càrrec a aniria qual del construcció la metall, del ram del patró Eloi, sant a dedicat altar un bastir-hi de tal per Maurici, Jaume tal d’un estat havia anteriorment que l’Hospital, de lla demanaren als administradors que els fos adjudicada la cape la adjudicada fos que els administradors als demanaren Figueres de Ferrers de Gremi del representants L’anyels 1817 Aleshores les mares podien sortir de l’establiment amb el seu seu el amb l’establiment de sortir podien mares les Aleshores Girona. de l’hospici a traslladat era que nadó, al renunciar de l’opció tenien parit, havien cop Un llevadora. una per visades super i cuidades estaven internes les estada seva la Durant família. pròpia seva la ignorava tot i fins sovint tot que estat estat, seu del fi, confidencialitat la garantida aquest tenien quals en les a reservades dependències unes en l’Hospital llia 19 18 17 16 15 aco que embarassades l’any solteres de dones les de parlar de ordenances 1803, les de tractar en ocasió, tingut hem Ja retirades Les 1.5. feina enllestida la estigués quan lliurament tercer un i contractats meitat la treballs per els estiguessin quan altre un obres, les començar i així obtenir uns ingressos fixos anuals fixos ingressos uns obtenir així i botigues o obradors magatzems, a com Nou carrer al donaven que l’edifici de baixos dels part una llogar decidí es banda, tra mantingueren en aquestes condicions fins a l’enderroc de de l’enderroc XX. segle ple en ja a l’Hospital, fins condicions aquestes en mantingueren tuir els treballadors que havien estat despatxats estat havien que treballadors els tuir substi per nou personal contractà es i casa la a desordre havia hi que del causa a treballadors de massiu acomiadament 15-5-1819. Id., 28-2-1819. Id., 10-10-1817. Id., 7-6-1817. Id., 2-3-1816. Id., 15 . 16 . Aquell mateix any es produí un any es produí mateix . Aquell 19 . Aquests locals es es locals Aquests . 17 . 18 . Per al Per . - - - - - cas l’Hospital els proporcionava i pagava dides per alletar-los. per dides ipagava proporcionava els l’Hospital cas en aquests abandonats, nadons conduits eren Molt sovint destí. més a l’hospital arribar fins a successivament i així de Girona torn en el camí pròxim seu al conduïa els i locals hospitals tres d’al procedents persones aquestes acollia i rebia l’Hospital de personal Els ciutat. mateixa la de l’Hospici a anaven que pares sense infants els i Girona de General l’Hospital a cap trànsit en els malalts i transportar era època la en d’assistir aquesta locals hospitals dels prestacions les de conegut poc aspecte altre Un decabra. dellet racions 2 s’anoten mà a fet apart apunt un En vi. de porrons 62 i sopes de pa de 45 de pa ració, de 165 unitats de carn, lliures 45 consten de consums En el total senzilla. més dieta una que tenia la tropa ja ingressat, havia hi que oficial de un a unces corresponia 2 que xocolata de consum el consta només extraordinaris ments d’ali l’apartat En dietes. tres i racions mitges 23 carn, de cions ra 153 consumiren es dia mateix aquell militars, als fa que Pel devi. i3porrons deracions; depa i6onces 10 lliures carn; de unces i 9 terces 2 lliures, 2 gastat s’han que consta final resum un En fideus. de 2 i extraordinaris d’arròs unces 2 de d’aliments consum el l’apartat consta En daltres. 3 i sopes de 5 carn, de racions mitges 3 i racions 9 ordinaris, d’aliments derat consi en l’apartat repartiren, es poc civils dels en l’apartat era variada: interns dels L’alimentació Ferran. Sant de castell del guarnició la de militars 148 i civils 10 de ingressats d’octubre havia 1 hi 1816 dia el com veiem Així militars. dels al respecte reduït molt era civils malalts de nombre el moments aquells En alimentàries. racions les detallen i es i defuncions les possibles les baixes les altes, consten papers aquests En militars. dels els de oposada cara nombre la en i el civils detallaven malalts es una en cares, dues les per formulari imprès un s’omplia dia Cada malalts. de diàries estades les de control estricte un portà es 1814 l’any de partir A rístiques. caracte d’aquestes institució una en interns dels diari devenir el i l’assistència era com de detalls massa dóna no sovint pitals hos dels arxius dels convencional històrica documentació La (1814-1820) hospitàlaria de vida la Aspectes ------20 deshonor” su cubrir para secreto mayor el con flaqueza deslís un por que de la villa a reservat estava servei aquest Junta, la de membres els Segons no d’això en res. diuen normes, mentades es és les que El cert de casa. la a normes les apel·lant decisió aquesta prengueren que diu es reunió la de l’acta En dalosa. una escan vida portessin a que, les figuerenques, tot i essent o bé vila, la de veïnes fossin no que joves a les a l’Hospital cés l’ac restringir decideixen Junta la de membres L’anyels 1817 retirades. les de nom el amb conegudes eren règim aquest en l’Hospital a acollides dones Les social. la en de que rebuig era objecte soltera ja una mare temps d’aquell vida, societat seva la refer intentar i guardat ben secret les retirades a unes estances del pis de dalt. A l’antiga lleva l’antiga A dalt. de pis del estances unes a retirades les traslladar i llevadora nova una nomenar acordà i precària tan parto” mal un a lices infe aquellas expuestas quedando encargos, sus con cumplir podía no edad decrépita su por había que la que pues comadre otra buscase se necesario era bien así que Y había. particular y contrario a otrossu salud el sobre que motivos de ventilación, falta incomodidad, respecto de allí estar tiempo con muchísima más por estuviesen que convenía de no que cuartos y Hospital los del en abajo ellas a destinado lugar el en retiradas las estaban que con infelicidad la Junta la a presente hecho (han) següent la manera: de descrita és d’administradors Junta la de acta una en que internes, les trobaven es què en condicions simes pès les de la Junta membres als notar fet havien compres) les fer de encarregades fa (dones es tard administradores les més que dies constar quinze celebrada reunió la de l’acta En deplorable. ben era dones pobres d’aquestes estaven què en o tirades re les amb compassius mostren es Junta la de membres xos matei aquests admissions, les en retallada aquesta Malgrat 10-5-1817. Id., “...las señoras administradoras y el mismo Hospital Hospital mismo el y administradoras señoras “...las “recogidas” . La Junta fou sensible a aquesta situació situació aquesta a sensible fou Junta La . , com diuen en alguna ocasió. La situació situació La ocasió. alguna en diuen , com tienen necesisad de ocultar su su de ocultar necesisad (sic) tienen “aquellas jóvenes jóvenes “aquellas 20 . ------oses despeses que ocasionà a l’Hospital l’acollida de soldats soldats de l’acollida l’Hospital a ocasionà que despeses oses quanti les a i d’ingressos baixada la de servei causa a aquest suprimit fos que és probable més el Junta, la de membres la población cómo de la villa” de cómo la población de fuera de tanto retirada, de clase en alguna muger Hospital el en admita se no que ... fundadores dichos dispusieron que fines piadosos los a inviertan se rentas las que tiempo mismo al procurar y desmanes estos precaver de fin a y Hospital el en vicio o este dos entrado trescon mismo han veces algunas que tanto en involuntario desliz un que conducta su de descarrio o vicio un más es flaquezas, sus ocultar para asilo este de salen que las de muchas que atendiendo reales... trescientos mil de cantidad la importan una cada reales seis razón ha de que cias estan en veinte y él mil cinco admitido se han que las causado han último, agosto de treinta hasta tres y veinte ochocientos mil año el desde que tanto en Hospital, al considerable juicio causaven dones aquestes que constar fan decisió aquesta prendre per argumentaren que raons les Entre sats. ingres militars als s’aplicava que tarifa mateixa la era que ris, dia 6 de rals a raó seus estades les els a pagar o s’avinguessin elles familiars que era no si Girona, de General l’Hospital traslladades a serien d’aleshores partir a que s’acordà sessió aquella En liberals. eren Junta la de membres els que pensar trono” el en restablecido mai, gairebé aplicat s’havia no fet de exemplar poc vida de ells consideressin que vilatanes o forasteres admetre no de l’acord perquè de servei, 5 aquest se el del qual suprimia de a 1825, través novembre celebrada reunió la en casa, en la de Junta justament la és de i l’acord tard, més anys vuit fins l’Hospital de llida d’aco tipus aquest sobre notícia més cap trobar a tornem No expòsits que entressin que expòsits dels càrrec fer-se de la era ma obligació una única i seva la i baixa nutenció, planta la a habitació una concediren li dora 22 21 5-11-1825. Id., 31-5-1817. Id., “mayormente des de que su magestad se halla halla se magestad su que de des “mayormente 21 . És a dir, des del 1823, la qual cosa fa fa cosa qual la 1823, del dir,a des És . . 22 . Tot i el discurs moralitzant dels dels moralitzant . Tot i discurs el u per “un ------p61 700 anys de l’Hospital de Figueres • ELS DARRERS CENT QUARANTA ANYS AL CARRER NOU • Antoni Egea p62 700 anys de l’Hospital de Figueres • ELS DARRERS CENT QUARANTA ANYS AL CARRER NOU • Antoni Egea causasen” que estancias las de abono el prometido habiendo intendente, señor del orden la de virtud en sido ha individuos expresados que dient replicaren tal l’Hospi de administradors Els espanyol. a l’exèrcit pertanyien no més a i cos d’aquest l’existència aquell en reconeixia es no que moment ja francesos, expedicionaris dels estades les abonades serien no d’aleshores des que l’Hospital de adminis tradors als comunicà d’Hisenda l’administració 1826, el da des serien pagades per la Reial Hisenda Reial la per pagades serien des esta seves les que promesa la amb Figueres, de l’Hospital a atesos fossin a Roses acantonada estrangera legió la de lalts ma els que demanar-los per l’Hospital de administradors als s’adreçà Catalunya de general capità el 1824 del juliol de 19 El 1828. l’any a fins s’allarga hispànic territori el dins exèrcit d’aquest presència La desitjats. no hostes aquests seva casa a ceptar d’ac hagueren Ferran figuerencs Sant els i de acollir-los per castell insuficient el fou concentració que punt de al punt fins exèrcit, important d’aquest un fou Figueres poder el recuperés absolut. VII Ferran rei el que tal per Lluís, Sant de Fills Mil Cent els l’anomenat franceses, tropes de contingent important un enviar-hi 1823, l’any acordaren, i França) Prússia Rússia, (Àustria, Aliança Santa l’anomenada de membres sos 25 24 23 paï els havia, hi que aleshores que absolutista liberal règim règim el un amb acabés Espanya a reinstaurar de tal Per Lluís Sant de Fills Mil Cent Els 1.6. 1854 l’any de data consta hi que partida l’última 1814, l’any de principis de retirades les de fills del batejos els registraven es on llibre el En totalment. almenys complir, a s’arribà no acord aquest cas qualsevol En desfavorits. més socials en sectors un dels de pes retallada la el que va fer recaure tot seguit), (de parlarem la qual francesos 24-2-1826. Id., 377. HF, reg. ACAE, 143. HF, reg. ACAE, 25 . “si la administración ha recibido a los los a recibido ha administración la “si 23 . 24 . En una carta data carta una En . ------375 lliures 375 pagat en una adquisició recent adquisició una en pagat havien que preu mateix al pagarien es que camises, 100 i çols llen 100 llits, 50 subministrés els que militar intendència la a demanar s’acordà d’agost 28 el celebrada l’Hospital de Junta la de reunió la A 1828. l’any de setembre i s’havia agost no entre acabat encara vila la a soldats de presència L’excessiva 26 anual lloguer d’un pagament al reduïren es l’Hospital de gestors els amb relacions Les propi. tindri i personal en servei el gestionarien mateixos ells i l’edifici de part una llogaria se’ls data d’aquesta preu A partir i dia. un malalt per taxat pagava militar intendència la servei, A d’aquest canvi l’Hospital. però de ells, l’administració per a per directament gestionades especialment reservades sales en acollits eren aleshores fins malalts soldats Els militars. autoritats les amb relacions les en canvi important un produí es L’any1829 militars 1.7. als L’arrendament l’edifici de rals mil de crèdit un demanà guerra de comissari el construir poder-lo Per fusta. de postís pis un afegir calgué qual al l’Empordà), de hi (on ha el Museu avui de Placeta la el Saló s’habilità apropiat, res trobar no van que Com de caserna. funcions les fer pogués que edifici altre un buscar calgué ca a francès, com l’exèrcit per serna utilitzat era ja edifici aquest que Ramon Com Institut Muntaner). (actual franciscans dels convent el habilitar calgué i malalts militars de saturat estava l’Hospital juliol 1827 de El següents. mesos els en que és considerablement cert s’agreujà el però problema el solucionà se com sabem No ponents als mesos de juliol i agost deixarien d’admetre més estament més d’aquest malalts d’admetre deixarien agost i juliol de mesos als ponents corres estades les abonaven si que no els militar a hisenda la advertiren administradors els 5 setembre, de el celebrada nió, 30 29 28 27

P. Id., 10v. 8r. p. 130, HF, reg. ACAE, 5-9-1828. Id., 28-8-1828. 129, HF, reg. ACAE, R odeja , Figueras... 182. p. 26 . 30 . Aquest traspàs de la gestió d’una bona part de de part bona d’una gestió la de traspàs Aquest . 28 . 27 . Tanmateix, a la següent reu següent a la . Tanmateix, 29 , que fou taxat en en taxat fou que , - - - - - Font: ACAE, HF, reg. 164, Correspondència 1820-1831. Correspondència HF, 164, reg. Font: ACAE, ” local… un prepararles Importa establecimiento. aquel a transportar a dolencias es sus dilatar repugnancia prefieren que su tanta pero Hospital, el en hallarían hacerse que auxilios los subministrar pueden les se no donde castillo el en enfermos extremadamente están Marchand teniente el y laire Donze capitán el Actualmente remediarlo. urgencia mayor de la pues Es habitación, aquella mortal constituyen que principales causas las son Tales enfermos. demás los de atrae ya que lo por salud la a perjudiciales cualidades brevemente adquiere aire el cuales las dentro tabique una de patio; alcobas con al estrecha da pieza que ventana sola Una curación. su conseguir para en a me la de he Francia precisión visto enviarlos restantes tres los y muerto han tres los sala, dicha en colocados sido han que nuestro regimiento del oficiales seis de pues experiencia, la justificado desgraciadamente tanto un ha que verdad a temor la muerte; la allí hallar bien más creen males sus de alivio el guir conse de lejos que de idea la con prevenido ánimo su estar por Hospital al pasar quisiera no esté que malo muy por guarnición la de oficiales los de ninguno que modo de verdad esta de didos los Hospital persua tan todos el Estamos en guarnición. esta de ocupan oficiales señores que y destinada sala la es que sana mal lo facultativos los a demostrado ha experiencia triste Una Gobernador “Señor d’oficials de l’exèrcit de l’Hospital (fragment) Protesta per les males condicions de la sala seria acomiadat tot el personal excepte els dos capellans, un un capellans, dos els excepte personal el tot acomiadat seria que diu hi Només especifica. ho no Junta la de l’acord que ja despatxats, d’empleats nombre el exactament sabem No nal. perso de reducció dràstica una també suposà l’equipament - - - - - da per quatre anys més anys quatre per da concedi i fou els contracte del renovació una demanaren tars mili els L’any 1850 anteriors. d’èpoques morositat de blemes pro clàssics els produïren es no que pensar fa d’actes els llibres en referències de manca La renovant- lloguer. de continuaren contractes els que se sembla successius anys els En lloguer en del el preu d’acord i que es posessin estança a l’esmentada havia hi moment aquell en que mobles els reubicar poguessin al que fet es supeditat quedava de l’habitació, al lloguer Quant sol·licitada. roba la de disposaven no que respongueren dors administra Els malalts. seus als per parament ni espai cient sufi ni tenien no que ja camises), i coixineres (llençols, brera so roba la venuda fos els més a que i Nova Sala l’anomenada llogada fos els també que demanar-los per l’Hospital de dors administra als s’adreçaren arrendataris els es pactades, les tances ocupaven que mesos tres feia feines prou amb Quan la condició que la deixessin lliure abans del 31 de desembre 31de del abans lliure deixessin la que condició la amb acceptada fou demanda Aquesta contigua. estança una i Alcoves les de Sala l’anomenada llogada fos els que castell del governador del petició la tractà d’Administradors Junta la any el d’aquell 1833: l’any 8 d’octubre es repeteix militars ritats 34 33 32 31 difí i contestat molt tribut un era liquidació aquesta a anys previs els en 1841: i 1837 anys els entre l’Estat tot de els amb juntament suprimits foren delme del terçons Aquests Molló. i Carbonills Garriguella, Vilajuïga, Pescador, Pere Sant de delme del terçons dels supressió la per i morositat gran la per tivada mo recursos de manca la per marcat estigué període Aquest segle de quart Segon 1.8. aleshores fins que sou mateix el mantindrien quals els tots llevadora, la i infermera una cuiner, el major, l’infermer cirurgià, un metge, i18-1-1851. 4-9-1850 Id., 46v-47r. p. Id., 11v. p. Id., 9v-10r. p. Id., 32 . Aquesta demanda de més espai per part de les auto de les part per espai de més demanda . Aquesta 31 . 34 . 33 ------. p63 700 anys de l’Hospital de Figueres • ELS DARRERS CENT QUARANTA ANYS AL CARRER NOU • Antoni Egea p64 700 anys de l’Hospital de Figueres • ELS DARRERS CENT QUARANTA ANYS AL CARRER NOU • Antoni Egea 100 120 140 160 180 Defuncions al’Hospital 1800-1842 de Figueres Font: ACAE, HF, regs. 130-131 HF, regs. Font: ACAE, 1808 1807 1806 1805 1804 1803 1802 1801 1800 l’Hospital de Figueres llibres de defuncions als i1843 1800 de entreDefuncions els anys enregistrades 1814 1809-1813 1817 1816 1815 20 40 60 80 0

1800 29 42 30 49 50 62 32 32 32 25 36 33 33 41

(sense dades) 1802 (incomplet) (incomplet) 1804 1806 1808 1831 1830 1829 1828 1827 1826 1825 1824 1823 1822 1821 1820 1819 1818 1810 44 34 29 28 62 70 77 36 36 33 35 35

31 31 1812 1814 1816 1818 1820 1843 1842 1841 1840 1839 1838 1837 1836 1835 1834 1833 1832 1822 169 43 43 50 50 86 39 39 63 27 56 67 1824 1826 l’horta de l’establiment, a tocar el joc de la pilota la de joc el tocar a de l’establiment, llevant de de l’horta l’extrem a situats edificar, a per solars de tics emfitèu establiments fer plantejar a comença es 1839 l’any de recursos, a pèrdua la front de fer tal suposava Per que morositat. aquesta inconvenients greus els manifest de posa es 37 36 35 1829 anys els celebrades Junta la de reunions les A censals. de cobrament el afectaven també impagaments Els concret. resultat cap consta no però es, pèrdu les per rescabalada fos institució la que tal per Madrid a gestions feien es encara XX segle del principis A concretar. de acabar van es no mai però d’ingressos, pèrdua la per pital l’Hos compensar de promeses vagues fer va L’Estat terçons. d’aquests cobrament del l’arrendament a accedir a disposats particulars trobar per problemes havia hi Sovint cobrar. de cil la celebració de funcions benèfiques de teatre. La primera primera La teatre. de benèfiques funcions de celebració la fou l’entitat a recursos d’aportar manera altra Una endavant. més bastant però fer, va es promoció Aquesta Gra Catalunya. del de i places les separa que cases de l’illa troba es avui on 1828 92v. p. Id., 45v p. Id., 8v. p. Id., 1830 1832 1834 1836 1838 1840 1842 37 , a la zona zona la a , 35 i 1833 i 36 - - -

fer-se càrrec del seu transport fins a la capital a la fins transport seu del càrrec fer-se de que deixarien que i Girona de pobles General dels l’Hospital a conduïts eren malalts els d’acceptar en que deixarien partit del endavant poblacions les de autoritats les a municar part de feina que abans feia a les estances dels militars dels a estances feia les abans que de feina part la fer de havia no més a que i franc de casa tenia que elevada, molt era retribució seva la que fet el en reducció ba aquesta sar van Junta la de membres Els majordom). de funcions feia les espiritual, l’assistència de part a que del (recordem salari capellà el meitat la a rebaixar proposà Junta la 1842 L’any un després en les intervencions quirúrgiques. Entre el materi el Entre quirúrgiques. intervencions les en després un i abans un marcar devia que i moment aquell en tenien que al respecte sofisticació certa d’una quirúrgic material de lot un les condicions higièniques i de comoditat. L’any 1835 foren matalassos foren tretze 1835 L’anyadquirits comoditat. de i higièniques de condicions millora les la en com tècnics avenços a fa que posar-se pel a tant i dia al malalts dels condicions les millorar a s’esforçà l’Hospital i qualitat, de més amplis més serveis d’oferir bilitats possi les que limitaven econòmiques, de dificultats A les part aquest concepte aquest per cobrat havia moment aquell fins que salari de part seva la a rebre renunciava això Per militar. hisenda de la un sou tindria i tant, per que, de l’Hospital militar sector del capellà nomenat estat havia que Junta la a comunicà mossèn el prenentment 43 42 41 40 39 38 maravedisos i32 rals 812 recaptaren s’hi 1849: lloc l’any tingué referències tenim qual la de funcions d’aquestes malalts presoners als l’assistència per es cobraria d’aleshores a partir que locals autoritats les a comunicà Junta la L’any1839 ven. cobra es no moment aquell fins que conceptes per cobrar a passà es També serveis. de com recursos sous de de tant retallada la fou l’escassetat contra lluitar de manera altra Una 55r-55v. p. Id., 121r. p. Id., 115v-116r. p. Id., 28-9-1840. Id., 91v. p. Id., 150r. p. Id., 39 . Un any més tard els administradors acordaren co acordaren administradors els tard més any Un . 42 . 43 . Tres anys més tard es comprà comprà es tard més anys Tres . 40 . 38 . 41 . Sor ------l’orgue procedent del clausurat convent de franciscans de convent clausurat del procedent l’orgue tot aquest instrumental fou de 470 pessetes incloent-hi el el comptat incloent-hi al pagament per pessetes descompte de 5% 470 de fou instrumental aquest de tot cost El etc. vasos, lligar de pinces Polt, de herniari bisturí un falanges, les a per petita serra una l’anglesa, a llevabales càlculs, extreure per tenalles fòrceps, s’esmenten adquirit al 48 47 46 45 44 tasques terme a dur de dispensades Quedaven roba. la çarien apeda i bugada la farien llevadora, i cuinera infermeres, ma, majordo del segona funcions les que assumirien congregació d’aquesta religioses cinc de comunitat petita d’una a l’Hospital l’establiment en bàsicament consistien que (actualment canonitzada), Vedruna de Mas Joaquima Caritat, Car la de monges les melites de superiora la amb acords administradors uns a els que arribaren 1850 l’any fins fou No laic. personal amb fent continuaren es serveis aquests i prosperà no idea la que és cert el però a l’assistència, dedicats ordes dels periors su els amb cartes algunes conservat s’han casa la de l’arxiu A malalts. dels cura tingués religiós personal que possibilitat la tantejaren administradors els 1803, de l’any ordenances les de redacció la a previ l’Hospital de desgovern de període el En carmelites monges Les 1.9. fet substituïa un altre que hi havia hagut abans de la Guerra Guerra la Gran de abans hagut havia hi que altre un substituïa fet de que i cost, del meitat la d’assumir barri del l’oferi veïns dels ment acceptant tot l’edifici, de façana la a campana, correspo nent la amb rellotge, d’un 1829, l’any instal·lació, la és re Una cal període. aquest en produïren es hospitalària, que notícies dues marcar activitat l’estricta és que del marge Al molta tos) per tal que no pertorbessin el descans de la resta d’interns resta la de descans el pertorbessin no que tal per tos) tenien molta que o (delirants sorollosos malats els separar acordà 116-r-117v. p. Id., 13r. p. Id., 101v. p. Id., 101v. p. Id., 87r-87v. p. Id., 47 . A més, l’any 1842 s’instal·là a la capella de Sant Baldiri Baldiri Sant de capella la a s’instal·là 1842 l’any més, A . 45 . L’any 1849 s’acordà fer una sala d’autòpsies sala una fer . L’any s’acordà 1849 44 . El 1840 la Junta Junta la 1840 El . 46 48 . . ------p65 700 anys de l’Hospital de Figueres • ELS DARRERS CENT QUARANTA ANYS AL CARRER NOU • Antoni Egea p66 700 anys de l’Hospital de Figueres • ELS DARRERS CENT QUARANTA ANYS AL CARRER NOU • Antoni Egea rtïaet L poot fu acceptada fou proposta La gratuïtament. admesa seria alumnes deu cada de es una que demandants comprometeren Les als nenes. les de l’assistència l’ensenyament a a malalts, paral·lelament dedicava, es les de l’orde que Carmelites ja nenes, de escola d’una l’Hospital de fici edi mateix al instal·lació la Junta la de membres als posaren tornada de en el viatge acompanyés els que o a religiosa la i a superiora la a elles a Figueres fins viatge el a pagar-los comprometia es ta A Jun la més per al vestuari. seu anuals duros dotze endavant per rebria monges les de cadascuna que s’estipulà Finalment germanes. les de exclusiu al’ús per necessaris estris els tots amb cuina d’una més A draps. i tovalloles lles, tova amb calaixera una i taula una amb refectori d’un dispo sarien També cortines. amb amb separats i col·lectiu parats totalment dormitori llits un en s’instal·larien religioses Les morien. quan enterraments seus els de pagar la i també diaris concepte, aquest per sous 5 persona per pagar bé o qualitat, bona de aliments mon amb les ges mantenir de l’obligació tenia l’Hospital de Junta La convenient. consideressin ho que sempre al’Hospital en servi que religioses les canviar de facultat la tindrien càrrec, el en successores seves les o Vedruna, Joaquima mateixa La infermer. d’un presència la tindria 50 49 pro casa, la de plantilla la a monges les incorporades cop Un segle de Tercer quart 1.10. man es cosa qual la per decència, per fer poguessin no que que no es feien a l’engròs. Aquestes diferències arribaren fins fins arribaren diferències Aquestes a l’engròs. feien es no que compres, les de fer o encarregades administradores i les elles entre tensions de sorgiren monges, cap les de Al incorporació la de poc femenina. escola una funcionà hi també de Figueres al Carmelites, de presència amb hospitals altres molts en 168r-168v. 130, HF, reg. ACAE, 379. HF, reg. ACAE, 49 . 50 i, com passava passava com i, ------port dels malalts dels port trans al per carretó d’un l’adquisició s’acordà L’anysegüent interns dels intimitat la possible fos com tant preservar per llit i llit entre cortines posaren L’anyes 1851 emfiteutes. i censalis tes de morositat la per i d’ingressos pèrdua la per des provoca econòmiques dificultats de context un dins malalts dels condicions les millorar a s’esforçaren administradors Els 57 56 arquitecte o mestre d’obres, n’estudiessin les possibles so possibles les n’estudiessin d’obres, mestre o arquitecte un amb juntament perquè, membres seu dels dos comissionà i Junta la malalts els encabir-hi per l’establiment patia que pai 55 54 53 52 51 1851 anys els celebrades d’Administradors de i la Junta tot a reunions les retera d’Olot fins al seu domicili particular al carrer Nou, just just l’Hospital de Nou, davant carrer al particular domicili seu al fins d’Olot retera car la de des l’aigua menava que particular, mina seva la de procedents hores) vint-i-quatre cada litres 2.200 (uns d’aigua ploma una l’Hospital a cediren Dolors i Parramon de Xavier espècies. en donació important una féu es tard més l’horta de llevant de a l’extrem situats terrenys dels parcel·lació la de plànols els i Bros Roca Josep a l’arquitecte encarregà Junta la 1850 el finançament, de fonts noves obtenir d’intentar tal Per al’Hospital. romandre va comunitat aquesta que el temps tot durant exerciria que funció compres, aquestes de fer a com encarregada religioses de les superiora teatre a l’any que els administradors podien escollir podien administradors els que l’any a teatre de obra d’una beneficis dels més a anual, 6% del interès un a billó de rals 20.000 de préstec un concedit fou els i demanda atesa La fou Dalí). Museu Teatre (actual municipal teatre obres del les enllestir per l’Hospital de administradors als crèdit un demanar va l’Ajuntament any mateix Aquell Catalunya). de 188v. pàg. Id., p.178r. 130, HF, reg. ACAE, 4-9-1850. Id., 173r. p. Id., s/f. Id., 176v. p. Id., B ernils , H 53 ospital (l’actual illa de cases que separa les places del Gra i Gra del places les separa que cases de illa (l’actual 51 ... i 1856 i 40. p. 57 . El 1853 es posà de manifest la manca d’es manca la de manifest es posà . El 1853 52 . Poc després d’aquesta darrera trobem la la trobem darrera d’aquesta després Poc . 55 . 54 . Un any any Un . 56 ------. estat viaticats, a partir de llavors ja no fossin admesos fossin no ja llavors de partir a viaticats, estat o que haguessin terminals malalts que en els 1853, acordaren, Junta la de membres els econòmiques, dificultats les de i tat peses de la institució fou la celebració de funcions teatrals a teatrals funcions de celebració la fou institució la de peses des les a per fons aconseguir d’intentar maneres les de altra 59 58 lucions BFC. Robaudonadeu. Fons XIX. segle de afinals Nou carrer El 206v. p. Id., 206r. p. Id., 58 . Com a conseqüència d’aquest problema de capaci de problema d’aquest conseqüència a Com . 59 . Una Una . - - de la casa era realment angoixant. Fins i tot en parlaren els els parlaren en tot i Fins angoixant. realment era casa la de finances les de situació la L’any1857 anual. mínim a periodicitat com una tingueren i contínues foren municipal teatre al celebrades de l’Hospital a favor benèfiques funcions les anys, 60 cia és de l’any 1854 l’any de és cia constàn tenim que la de obra primera La casa. la de benefici 214v. p. Id., 60 . A partir d’aquesta data, i durant molts molts durant i data, d’aquesta partir A . - p67 700 anys de l’Hospital de Figueres • ELS DARRERS CENT QUARANTA ANYS AL CARRER NOU • Antoni Egea p68 700 anys de l’Hospital de Figueres • ELS DARRERS CENT QUARANTA ANYS AL CARRER NOU • Antoni Egea el lloguer. S’acordà la segona opció segona la S’acordà lloguer. el i dia) o rebaixessin li bé que malalt per fixa quantitat una brava (co estades les de preu el apujar permetés li se que demanà i comptes els sortien li no que queixar-se per Junta la de bres 86 Laoeai e ’optl ’deà ’n 17 as mem als 1873 l’any s’adreçà l’Hospital de L’apotecari 1866. L’any 1862 foren adquirits 43 llits de ferro per substituir els els paràsits insectes els substituir atreien que per fusta, de ferro de llits 43 adquirits foren 1862 L’any casa la de impagaments. seus els amb finances les a problemes provocaren foren qui els posteriors i ells anteriors èpoques en que tot ja del fou excepcional, militars dels part per generositat de gest Aquest 65 64 356r. p. 130, HF, reg. ACAE, 63 ’optl e a motn sm d 200 as e billó de rals 2.000 de suma important la de a l’Hospital donació féu Basc, País del metal·lúrgic sector el en ressos ialna iuó idsra fgeec m iprat inte importants amb figuerenc Marià industrial Gipuló, particulars. a Vilallonga arrendats estaven que magatzems uns edificats havia hi espai aquest en l’Hospital. perquè de prosperà no L’intent l’horta de desamortització de intent un produí recaptats. A canvi ell rebria una pesseta diària de salari de diària pesseta una rebria ell A canvi recaptats. diners els a superiora la mare de al lliurar del qual dia cap havia el d’acaptador, fer per Bardoné Miquel tal un contractà Es tat. ciu la de carrers pels diària capta una fer L’anys’acordà 1877 recursos. obtenir procurar de tal per mitjans diversos més als recórrer de hagué d’Administradors Junta la i significativa ra acceptada fou evidentment, La proposta, que ocupaven. fici 62 61 mane d’una millorava no l’Hospital de financera situació La Restauració La 1.11. d’edi part la per mensual lloguer a del s’oferiren anualitats dues avançar militars autoritats les situació, aquesta alleujar a d’ajudar tal Per entorn. nostre del ciutats d’altres periòdics altra manera d’aconseguir recursos fou el lloguer dels locals locals dels lloguer el fou recursos d’aconseguir manera altra 13v-14r. p. Id., 131, 1v-2v. HF, reg. ACAE, 254r-254v. p. 130, HF, reg. ACAE, B ernils , H ospital ... 40. p. 64 . 62 . L’any següent es es L’any. següent 63 65 l’any l’any . Una . Una 61 ------. no necesite dichos bajos” dichos necesite no Hospital el mientras mensualmente pesetas setenta de mosna li havien fet “ fet havien que li l’oferta acceptaven baixos els necessitaven no moment de que com que marmessors als digueren administradors els obra, d’aquesta part d’una privat l’ús testament el en templat amb lescència”, quades i estava a punt de ser clausurat ser de punt a estava i quades ade condicions les reunia no seu el que atès a l’Hospital lalts ma seus els ingressar a tornar 1884 l’any demanaren Ferran, Sant de castell del recinte el dins habilitat havien que militar hospital a un traslladar-se per indeterminada) data (en una da lloga tenien que d’hospital part la deixaren que militars, Els de la terrassa que seria utilitzada com a com utilitzada seria que terrassa la de i baixos dels més a comptaven, instal·lacions noves Les lars. particu per utilitzat fos aixecat s’havia que del part una que justificar de manera la en com l’obra de construcció la en tant variació, petita alguna hagué hi que sembla però enllestides cartà per manca de recursos de manca per cartà des es projecte el però de convalescència, galeries construir de possibilitat la plantejat s’havia ja en abans anys Tres trobar xubats. devien s’hi malalts els i ventilats mal i foscos ser devien col·lectius dormitoris els que atès vital, ser devia llats assole i amplis la espais d’uns estendre disposar de podria necessitat es La on roba. i sol el prendre a malalts els sortir podrien qual la a l’Hospital, de pis primer el amb comunicada superior terrassa amb arrendar, per magatzems de dos trucció cons la s’acordà pessetes, 6.000 en marquès consistent Quadra, la de Desclapès, i Morell Joaquim de el testamentari aprofitant llegat 1881, En posteriors. finançament anys de els en font a força com prengué lloguer de locals dels recurs El 69 68 67 66 fuster aun principal l’escala sota situat local d’un l’arrendament acordà Junta la 1878 En l’edifici. de baixos dels 83r-84r. p. Id., 78r-79r. p. Id., 34v-36r. p. Id., 33r. p. Id., algunos vecinos de esta ciudad ofreciendo la li la ofreciendo ciudad esta de vecinos algunos sls e malalts” de “sales 68 . 67 . L’any 1883 les obres ja estaven estaven ja . L’anyobres les 1883 Cm u n etv con estava no que Com . 69 . Una de les condici les de Una . “passeig de conva de “passeig 66 . ------torn, feia que l’Hospital no pogués liquidar les factures amb amb proveïdors factures els les liquidar pogués no l’Hospital que feia torn, seu al i això, pagament el en endarrerir van es mes primer el Ja militars. els amb solvència de problemes endèmics els peren Per aquestes dates hi havia empresonats al castell de Figue de castell al empresonats havia hi dates aquestes Per dues sales del primer pis i en una del segon. del una ien pis primer del sales dues en distribuïdes places cent-vint-i-nou d’unes disposar podien que respongué se’ls l’Hospital de Junta la de Des reservistes. vuit-cents local guarnició la a s’incorporessin que previst va esta que atès militars, malalts més acollir per l’establiment de capacitat possible la sobre administradors als demanaren molestessin la resta de malalts amb els seus crits de dolor de crits seus els amb malalts de resta la molestessin no perquè quirúrgica operació una efectuat havia se’ls quals als pacients als per altre un i malalts presoners als per locals fins l’hora de sopar de l’hora fins tornaven hi no i dinar de després l’Hospital de sortien malalts alguns que queixes i hi havia gens millorat havia no situació la 76 75 74 73 72 71 70 negativament en l’economia de la casa en l’economia negativament repercutia cosa qual la ingressats, continuaven d’alta donats de ser després que malalts hi que havia constatà ministradors d’Ad Junta la 1887 En mo disbauxa. i visqué descontrol cert d’un ments l’Hospital període d’aquest moments alguns En a l’Hospital fins del castell des llits quinze els transportats amb foren 1885, coincidint del dies i, primers necessaris llits els aportés castrense l’administració que fou administradors els imposaren que ons llocs, aquesta quantitat era del tot insuficient per cobrir les les cobrir despeses per insuficient tot del era quantitat aquesta llocs, altres en que elevat més molt vida la de cost un amb gueres, Fi A l’Estat. de civil hospital qualsevol a dia i malalt per setes pes d’1,50 fix barem un pagava Defensa de Ministeri el temps aquell per que Sembla malament. a ho que feien més sinó tard, 173r. p. Id., 138r. p. Id., 106r. p. Id., 184r. p. Id., 95v. p. Id., 92v-93r. p. Id., 92r-92v. Id., 72 . L’any 1893 les autoritats sanitàries castrenses castrenses sanitàries autoritats les 1893 L’any . 71 . El problema no tan sols era que paguessin paguessin que era sols tan no problema El . 75 . L’any 1893 s’acordà habilitar uns nous nous uns habilitar s’acordà 1893 L’any . 70 . Des d’un bon començament es recu es començament bon d’un . Des 74 . Quatre anys més tard més tard anys . Quatre 73 76 ------. Comandita en Sociedad Corominas, y Plaja fou concessionària L’empresa per tres mesos d’assistència a aquests interns aaquests d’assistència mesos tres per Costa, Sebastià metge pel signat pessetes, 75 de 1897 l’any datat rebut un conservat S’ha part. a remunerada era i això per casa la de atenció metges als per seva La extraordinari treball un l’Hospital. suposava a atesos eren emmalaltien que 83 82 81 80 façana de l’Hospital en bona part ocupada pels tendals dels dels tendals pels ocupada part bona en l’Hospital de façana 77 l’edifici de baixos als de havia hi que nenes l’escola lloc de traslladar acordà l’Ajuntament 1902 L’any Monturiol. cognom de industrial un per presentat projecte el acceptar s’acordà juny de 17 el Junta la de reunió una en i d’entrada portal del davant carrer, al col·locada 16 de una i bugies 10 de intent làmpades 5 de primer disposà un L’establiment 1897. l’any en l’Hospital a arribà elèctric L’enllumenat idesfasat pobre hospital Un 2.1. L’entrada2. XX alsegle vida de condicions les milloressin se’ls perquè intercedí l’Ajuntament tot i Fins alta. mor molt era de ells entre taldat nivells els que ja adequades més condicions les en larment popu anomenats cubans, rebels de important nombre un res tigues a bo per locals mateixos aquests llogava que acordà Junta la 79 78 l’entrada de elèctric el fanal es no que funcionava temps feia que queixava publicació L’esmentada escales. les per rodolés ciutat la de veí un nit una que provocà que l’Hospital, a llum de manca periòdic el L’any 1904 precària. 18v. p. Id., 17v. p. 132, HF, reg. ACAE, Regional El 77. HF, reg. ACAE,

77 HF, reg. ACAE, B R odeja ernils , , 83 195-196. Figueras... p. Hospital... 42. p. . Són característiques les fotografies d’època amb la la amb d’època fotografies les característiques Són . ñáñigos , 27-03-1904. 81 . L’electrificació definitiva arribà aquell mateix any any mateix aquell arribà definitiva L’electrificació . 80 . Aquesta primera instal·lació devia ser incipient i incipient ser devia instal·lació primera Aquesta . . Aquests presoners no devien estar tractats tractats estar devien no presoners Aquests . dóna compte de la la de compte dóna Regional El 82 . Al cap de pocs dies dies pocs de cap Al . 78 77 . . Els Els . ñáñigos 79 - - - . p69 700 anys de l’Hospital de Figueres • ELS DARRERS CENT QUARANTA ANYS AL CARRER NOU • Antoni Egea p70 700 anys de l’Hospital de Figueres • ELS DARRERS CENT QUARANTA ANYS AL CARRER NOU • Antoni Egea de Girona de General l’Hospital a traslladar-los per crònics malalts dels ció Junta decidí aquell mateix any demanar als metges una rela una metges als demanar any mateix aquell decidí Junta prou ajustades i que no reportaven cap mena de beneficis a l’establiment beneficis de mena cap reportaven no que i ajustades prou eren ja (sic), Guerra la de ram el amb prèviament pactades tat es havien i que aleshores, fins aplicat s’havien que pessetes 1,75 les que al·legant rebaixa, aquesta a aplicar rodó en garen ne es i contundent fou administradors dels resposta La pesse tes. 1,50 a reduïda fos cos d’aquest dels ingressats cadascun membres de diària l’estada per pagava es que tarifa la que sol·licità Girona de Carrabiners de coronel tinent el cada, a Figueres i de 4 per als que provenien d’altres poblacions d’altres i de 4 que provenien a per als Figueres residents solvents malalts dels diària l’estada pessetes 2 en L’any fixà es 1902 pagament. de malalts de l’admissió era post pressu el equilibrar d’intentar tenien que maneres les de Una obsoleta. inevitablement, quedant s’anava que, institució, la de dia al posada actua i lització necessària la dificultava i assistencial qualitat la repercutia en també situació aquesta buscant rebot, De i recursos. retallades nous amb solvència de crisi aquesta contra lluitaren quals els administradors, als maniobra de marge poc donaven que d’ingressos, fonts escasses les davant naçada 87 86 85 84 ame seriosament estava de l’Hospital econòmica La viabilitat públic. edifici d’un tractava es que compte en tenim si desconcertant, mica i una habitual poc imatge una comerços, com a com insostenible qualificaven que preu un era diàries estades les per pessetes 1,75 les que ja militar, malalt més cap admetre no 1903, l’any manant-los que fixessin ells mateixos les noves tarifes, que que tarifes, noves les mateixos ells fixessin que manant-los Guerra de Figueres s’adreçà per carta als administradors de administradors als carta per s’adreçà Figueres de Guerra de comissari el l’Hospital, a tenien militars els moment aquell 29r-30r. p. Id., 29r-29v. p. Id., 28v. p. Id., 13r. p. Id., 85 . Per acabar d’adobar aquesta situació tan compli tan situació aquesta d’adobar acabar Per . 86 . Els de la Junta anaren més enllà i decidiren, decidiren, i enllà més anaren Junta la de Els . 87 . Per tal de no perdre l’assistència que fins que fins . l’assistència de tal Per no perdre 84 . La . La ------Tres anys més tard fou adquirida una taula d’operacions taula una adquirida fou tard més Tres anys amb la donació d’una cuina econòmica cuina d’una donació la amb testament del beneficiària estat havia ja institució la més, a que, i distribuïts estat havien ja fi aquest a destinats fons els que adduint petició la denegaren Galí senyor del marmessors elèctrica definitiva elèctrica i, com ja es féu hem la instal·lació dit, habitacions les quinaren s’emblan 1904 L’any XIX. segle el en ancorat quedat s’havia i serveis a prestacions quant que hospital un en pedaços ples sim representaren només casos, dels majoria la en que, llora mi petita alguna fer s’intentà d’estretors context aquest Dins tament l’Ajun a havia hi que específic registre un en inscrits d’estar havien més a i l’Hospital de metge d’un part per reconei previ un xement calia ingressar-los Per pobres. malalts admetre 95 94 93 92 91 90 89 88 l’exèrcit de membres dels inferiors graus als 2per ien cials 3 ofi per caps, als per als en 4 pessetes establertes quedaren ria retornat l’excedent retornat ria se els pessetes, dues a les la superior fos que percebuda cas quantitat el En l’Hospital. que a decidí abonada fos Junta quantitat la aquesta baixa, de dia per cobraven mutualistes aquests que Atès mutus. socors de societat alguna a ductats acon estaven que pobres malalts dels la econò fou casa la de situació mica la millorar de l’intent en obert front altre Un pobre i que no tenia cap benefici i, en canvi, molts deutes molts i, i en pobre canvi, que no benefici cap tenia era també l’Hospital que al·legant pretensió seva la justificar volien Junta la de Els ciutat. la de pobres els entre distribuïda fos diners de quantitat important una que disposat havia qual el i Galí Nouviles, de Maximí testamentari del llegat a part optar p.18r. Id., 1904. any 64r, p. Id., 68r. p. Id., 65r-65v. p. Id., 64v-65r. p. Id., p..65r. Id., 41r. p. Id., 1903. any 53r, p. Id., 90 . Aquell mateix any els administradors es proposaren proposaren es administradors els any mateix Aquell . 93 . També es traslladà la sala d’autòpsies sala la traslladà es . També 89 . L’any 1904 s’enduriren les normes per per normes les . L’any s’enduriren 1904 92 . 95 91 . . Els . Els 88 94 . ------. dre la finca per 3.500 pessetes 3.500 per finca la dre fou desestimada fou compra la cosa qual la per Junta, de la membres pels excessiu considerat era preu aquest però camp, pel pessetes 4.500 va demana El propietari de Monges. el les com camp conegut era terreny el cosa qual la per Providència, Divina les la de de convent Clarisses el amb migdia a i Concòrdia l’actual per nent po a III, Pere de pel sud al carrer, l’esmentat per l’est a limitat de Llogaia, Santa de carrer al situat mitja i vessanes tres de camp d’un l’adquisició tantejar proposà es següent reunió A la 100 99 98 97 96 hospital un nou construir-hi per ubicació altra en una adient un terreny buscar s’acordà 7 el de maig, celebrada corporació, d’aquesta sessió la En edifici. nou d’un construcció la tegés plan es d’Administradors Junta la 1907 l’any que provocaren que el Nou del oferia carrer vell edifici condicions Les escasses reeixit poc d’actualització intent Un 2.2. recaptat total del % 25 el oferí li Se col·lecta. la de proporcional participació una per una sortida per amb fixa quantitat l’acaptador plante retribuir de es sistema vell aleshores el Però substituir jà 1906. l’any l’Hospital de mantenia favor es en encara carrers pels d’acaptar costum vell El de , i Fils, de Rabós d’Empordà, amb les se les amb d’Empordà, Rabós de Fils, i Peralada, de Mollet de Farriols, masos els venda la a no posar d’actes volien També llibre especifica. el que ministeri d’un expressa una autorització necessitaven cosa qual la per adjunta, tenia que l’horta de i Nou carrer del hospital vell del 1908, l’any venda, la jaren plante es administradors els edifici, nou del construcció la a total col·lectat total del % 35 del comissió d’una contraoferta una fer va li se dies pocs de cap al i l’almoiner a per atractiva prou ser devia no ta propos aquesta Segurament recaptació. la millorar passada, i, de feina en seva la motivat més se que sentís aconseguir per p.21r. Id., 19r-19v. p. Id., 17r. p. Id., p.12v. Id., p.12v. Id., 97 . 99 . Finalment el senyor Dauner accedí a ven a accedí Dauner senyor el Finalment . 100 . Per tal d’aconseguir fons per per fons d’aconseguir . tal Per 96 , segurament segurament , 98 ------. Aquesta petició fou acceptada fou petició Aquesta 112 permís oportú de l’esmentat ministeri l’esmentat de oportú permís el ja tenien quals dels per a venda la terres, corresponents ves 111 110 109 108 107 106 105 104 103 102 101 de curacions sala una nova dís ’mots plln a crce bnfc e a institució la de benèfic caràcter al apel·lant d’impostos exempció una Hisenda a demanar decidí es 1912 l’any banda, lot de material quirúrgic que costà 3.327 pessetes 3.327 costà que quirúrgic material de lot de la ciutat la de parteres pobres parteres al al dedicar-lo per adjunts locals dels un cedir s’acordà 1908 any mateix El anteriors. anys dels l’apatia amb contrasten que res millo de seguit un terme a portaren es següents anys els en aturada, quedar va edifici nou del construcció la que Malgrat següents. anys els en aparlar se’n tornarà i fou un desencadenant per forçar les millores que es feren feren es que posteriorment. millores les forçar per desencadenant un fou infraestructura i la de mancances i deficiències de les posar va manifest plegat Tot feina. seva la desenvolupar per rides reque mínimes condicions les reunien no que i instal·lacions, instrumental sobre administradors als peticions contínues fer de hagué Vila doctor El l’Hospital. a aleshores fins fet que s’havia la a respecte avançada molt cirurgia una i medicina una 1803 de el substituïa que reglament nou tor Ernest Vila Moreno Vila Ernest tor doc el casa la de plantilla la de part L’anyformar a entrà 1915 9r. p. 134, HF, reg. ACAE, 80v. p. Id., 63r. p. 133, HF, reg. ACAE, 3r. p. 134, HF, reg. ACAE, 84r. p. Id., 64r. p. Id., 49-49v. p. Id., 42r. p. Id., 34v. p. Id., 1908. any 33v, p. Id., 25v. p. Id., B Rno es Pobres” dels “Ranxo 104 ernils . El 1910 s’acordà la connexió a la xarxa d’aigua corrent corrent d’aigua xarxa la a connexió la s’acordà 1910 El . , Hospital... 105 96. , p. . El 1912 s’instal·laren nous lavabos nous s’instal·laren 1912 El . 103 . L’any següent es construí un nou passa nou un construí es següent L’any . 112 102 , el qual començà a posar en pràctica pràctica en posar a començà qual el , i habilitar una sala destinada a les les a destinada sala una habilitar i 107 . El 1915 fou adquirit un important . un El important 1915 fou adquirit 110 . L’any 1922 entra en vigor un un vigor en L’anyentra . 1922 101 . D’aquest projecte, no no projecte, D’aquest . 111 . 108 106 . Per altra altra Per . i el 1914 el i 109 - - - - . p71 700 anys de l’Hospital de Figueres • ELS DARRERS CENT QUARANTA ANYS AL CARRER NOU • Antoni Egea p72 700 anys de l’Hospital de Figueres • ELS DARRERS CENT QUARANTA ANYS AL CARRER NOU • Antoni Egea tava en mal estat mal en tava es que biga una d’urgència L’anycanviar calgué l’edifici. 1922 de definitiva consolidació la significaren no treballs Aquests originals plànols el en modificacions fessin es que va demanar de Beneficència Provincial En 1917 Junta la de la direcció de l’obra l’arquitecte Ricard Giralt Casadesús Giralt Ricard l’arquitecte l’obra de direcció la de davant al continués que s’acordà i pessetes, 6.646 en postat teix any el 1915, Ros pressu va seu Llorenç projecte, presentar Junta per buscar la manera de finançar les obres les de finançar manera la buscar per Junta la de membres dos nomenar decidí es sentit aquest En saris. neces recursos els amb encara comptar sense però hospital, la celebració d’actes taurins benèfics els anys 1922 anys els benèfics taurins d’actes la celebració documentada ha Hi ciutat. la per d’acaptar costum vell el i lor, va perdien passava que dia cada que rendes, clàssiques les mantenien Es diversificant. s’anava casa la de finançament El successius. anys els en veure, de ocasió tindrem com nuaren, ta Cos i Ros Llorenç l’arquitecte a plànols dels confecció la any aquell encarregà Junta La revifar-se. de semblava carrer Llogaia al Santa hospital nou el d’aixecar projecte el europea, ra 120 119 118 117 116 115 114 113 Guer Gran la amb coincidint país el d’eufòria visqué moment que el amb econòmica coincidint i 1914, l’any de partir A rades com a menys urgents, que costaren 719,30 pessetes 719,30 costaren que urgents, menys a com rades conside obres feren es més A descartat. s’havia que nou fici al’edi per pressupostat s’havia que del terç aun l’equivalent o sigui, pessetes, de 2.340,70 xifra important la tre costaren balls Els d’ensorrament. imminent perill del davant teulada de la reparació de urgents obres fer calgué 1919 L’any Nou. rer car del edifici al vell urgents reparacions a fer administradors els obligà hospital nou del obres les d’iniciar desestimació La frustrat. projecte d’aquest notícia iúltima darrera 113 48v. p. 135, HF, reg. ACAE, 70v. p. Id., 61r. p. Id., 42v. p. Id., 18v-19r. p. Id., 6v. p. Id., 1v-2r. p. 134, HF, reg. ACAE, 86v. p. 133, HF, reg. ACAE, . L’any següent s’acordà formalment la construcció del nou la construcció . L’any formalment s’acordà següent 118 . I les reparacions i consolidacions conti consolidacions i reparacions les I . 116 . Aquesta és la la és Aquesta . 114 . Aquell ma . Aquell 119 i 1930 120 115 117 ------. . . Empordà Federal Font: Empordà ara amb afecte isimpatia” afecte amb ara mirem tots que ivenerable estimat edifici en un facultatius dels sacrifici el i l’amor i administradors dels l’amor de art per tint conver anat s’ha terror, amb raure de havia hi que necessitada gent la i indiferència amb mirava poderosa gent la que bliment esta aquell i al transformació; seva la de deixes preocuparen es i feren mateix ciutadans benemèrits l’Hospital; en fixar-nos a començàrem figuerencs els data d’aquesta Des importància. marcada de fita una era en valor possible fervor el al l’instalació mercès de treure Figueres, de l’Hospital a cirurgia de una sala crear de senzill aparença en l’acte comarca, la de i Fi de gueres sanitària vida la per que demostrar de cuidat s’han fets els tenia; que l’importància aconteixement aquest a donà es No trans aexecució. la portà ila demanda dela cendència endevinà inanimades, coses les a vident el i ànima infonia que l’animador Pichot, malaguanyat el i aficions seves les i activitats seves les desenrotllar a per l’Ajuntament a cirurgia de sala Demanà una coses. de estat aquest del trencà metge mateix a com l’Hospital a Vila Ernest doctor del L’entrada juntes les i perdurablement. ella amb establerta seguint anaven consuetut una havia Hi miserable. dit millor o difícil existència una portant sostenint-se, anava zat, hospitalit militar l’element pagava que estàncies les deixaven que beneficis dels i d’elles Te i rendes benèfica. migradíssimes seves les institució nia venerable la de preocupava es ningú letargia, de mena una en l’Hospital trobà generació nostra “La premsala local per de l’Hospital tranformacions vistes Les , 22 abril 1933. abril , 22 ------tari de Narcís Pey Genís, consistent en 2.000 pessetes 2.000 en consistent Genís, Pey Narcís de tari tats esportives. Posteriorment fou arrendat a l’Ajuntament, l’Ajuntament, finalitat. aquesta a mantingué hi que arrendat fou Posteriorment esportives. tats nals perso despeses seves les a per mensuals pessetes 50 gar-li pa a i individual habitació d’una plena, canvi a vitalícia béns d’assistència seus els tots de donació la anys, 69 de Tauler, Presas Josep senyor del accepta Junta 1927.La l’any lloc gué de l’Estat de deute en invertides foren moment primer un en que pessetes, en 25.000 consistent i Janer Reynals, Pere senyor ria del difunt testamentà la deixa que féu a el la institució llegat nistradors cuina de l’establiment de cuina la de reparació la en invertides foren que pessetes, 2.000 en consistent Barneda, vídua Corbera, de Joaquima testamentari d’Excursions i Esports i Centre al d’Excursions llogada fou finca aquesta 1924, l’any Mentrestant, l’Estat de 5.000 pessetes de 5.000 l’Estat de amortitzable deute de títol d’un lliurament i el i dia per persona pessetes 2,50 de pagament del canvi a avançada d’edat matrimoni un vitalicis interns a com acceptar decidí Junta la 1922 En diària. dispesa generosa d’una pagament del o diners de sumes d’importants canvi a vida per de de asilades l’admissió persones o donacions les testamentaris, llegats els ren fo període d’aquest llarg al importants d’ingressos font altra 128 127 126 125 124 123 122 121 parcel·les en venut seria endavant més que decidí es i pital l’Hos de necessitats les satisfer per superfície suficient nia te no que considerava Junta la perquè aparcat quedar va ges Mon les de camp al hospital nou un d’edificar projecte vell El 1923 l’any documentat està així no més si Baldiri, Sant de Festa la de beneficis els l’Hospital a destinats eren També 68v. p. Id., 82v-83r. p. 134, HF, reg. ACAE, 23r. p. Id., 15v. p. 135, HF, reg. ACAE, 17r. p. Id., 80v-81r. p. Id., 70v. p. Id., 77r. p. 134, HF, reg. ACAE, 125 . Un any més tard l’Hospital va rebre el llegat testamen llegat el rebre va l’Hospital tard més any Un . 124 Una altra donació de béns a canvi de dispesa tin dispesa de canvi a béns de donació altra Una 123 128 . L’any 1925 fou comunicat als admi als comunicat fou L’any1925 . ,que el dedicà a la pràctica d’activi pràctica la a dedicà el ,que 122 . L’any següent es va rebre el llegat llegat el . L’any rebre va es següent 126 121 . . Una Una . 127 ------. siderable millora, no resolgueren totes les deficiències en en deficiències les totes resolgueren no millora, siderable generals de cirurgia de generals sales i d’operacions sala nova la ger Salleras, Josep els i Joan mans dependències; diverses en central calefacció la instal·lació de la de pagament el assumí Miàs Antoni l’Hospital: de específica àrea alguna sols ells de sufragar càrrec feren es benestants figuerencs alguns més A pessetes. 38.598,30 valor de per donatius S’aconseguiren testament. el redactar de l’hora a institució la compte en tenir de possibilitat la havia hi que També es recordà serveis. els per atendre 80.000 en calien que i pessetes 50.000 a pujaven casa la de anuals despeses les que donants possibles als recordava es qual la en citària publi campanya forta una amb figuerencs dels generositat la a apel·lar calgué insuficients, tot del eren obres les inajornables fer per l’Hospital disposava què de recursos els que Atès Martínez. l’arqui Pelayo a tecte confiada fou obres les de direcció La l’Hospital. en diners invertia al municipal superior d’àmbit una administració 133 132 131 130 129 funcionament el regir-ne de havia que reglament el redactar a per i clínica” hospital xacrós i vell el reconvertir de tats possibili les estudiar a per Junta la de membres tres signats antiquades de foren 1924 i any mateix aquell i precàries l’Hospital de les instal·lacions actualitzar a possible, fos com tant disposada, estava d’Administradors Junta la tot Malgrat acceptaren aplicar una rebaixa del 21% sobre el pressupost original pressupost el sobre 21% del rebaixa una aplicar acceptaren respectivament, dones, de general sala i la de ge d’homes nerals sales les de adjudicataris els foren que Gratacós, Joan i Puigdevall Joan construcció la de empresaris els i cirurgia, de de sensibilització de campanya nova una en recaptades foren que més, pessetes pessetes de la Mancomunitat de Catalunya de Mancomunitat la de pessetes 25r. p. 135, HF, reg. ACAE, 1v. p. 135, HF, reg. ACAE, 85v. p. Id., B B ernils ernils , Hospital... , Hospital... 132 . Tot i aquestes donacions, encara calien 13.624,35 13.624,35 calien encara donacions, aquestes i Tot . 44. p. 43-44. p. 129 . L’any 1925 es va rebre una subvenció de 750 750 de subvenció una rebre va es L’any . 1925 133 . Les obres, tot i que significaren una con una significaren i que tot obres, . Les 131 ; Joaquima de Traver, les sales generals generals sales les Traver, de Joaquima ; “en una vertadera vertadera una “en 130 . Per primer cop cop primer Per . ------p73 700 anys de l’Hospital de Figueres • ELS DARRERS CENT QUARANTA ANYS AL CARRER NOU • Antoni Egea p74 700 anys de l’Hospital de Figueres • ELS DARRERS CENT QUARANTA ANYS AL CARRER NOU • Antoni Egea a ciertas prácticas i rezos impuestos” rezos i prácticas ciertas a Hospital, el en amparan se que los a ni Mendicidad, la en Sopa pital, l’Hos de patró que tant en a l’Ajuntament, demanava Libertad republicà periòdic El República. Segona la de laïcitat de aires els amb consonància en estaven no l’edifici, de baixos als via ha hi que social menjador al anaven que pobres als i interns als resar a d’obligar fet el com monges, les per imposats tums oentai d ls ntllcos e a aa agn cos alguns casa, la de instal·lacions les de modernització cèutics locals, els senyors Jacint Garriga, en 1933 en Garriga, Jacint senyors els locals, cèutics Martin, en 1936 en Martin, 139 138 tació d’un nou practicant nou d’un tació 137 136 135 4v. p. 136, ACAE, HF,134 reg. contrac i la de sou un augment 1931 l’any demanaren metges els cosa qual la per d’usuaris, nombre major un representaren torn, al seu que, quirúrgic, de prestacions nombre un major material comportaren i d’instrumental adquisicions les en com obres a fa que pel tant l’Hospital, a feren es que millores Les República Segona La 2.3. Castelló. carrer pel entrada tenia que sales les de d’una sostre del celebrada el estat mal de manifest Junta es posà 1930 l’any la de reunió una En l’edifici. de l’estructura casa de socors i dispensari i socors de casa a com definit ser va Figueres de el llistat aquest En existents. hospitals dels classificació una va fer 1934, l’any Generalitat republicana, la públic, d’ús d’hospitals xarxa d’una Catalunya L’any 1932 els administradors s’adreçaren al ministre de la la es per devia de que pessetes 6.000 de més les ministre reclamant Guerra al s’adreçaren malalts. seus administradors dels els estades 1932 L’any les de pagaments els efectius fer de l’hora a militars dels crònica morositat la ser va reno vadors aires aquests dins canviar va no que coses les de Una pobres. malalts als 137, 21r. p. HF, reg. ACAE, 43r. p. 136, HF, reg. ACAE, Libertad i11r. 8r-8v pàgs. Id., B ernils “..que no se obligue a los humildes que van a comer a la la a comer a van que humildes los a obligue se no “..que , Hospital... , 30-5-1931. 45. p. 139 , s’oferiren a efectuar analítiques gratuïtes gratuïtes analítiques efectuar a s’oferiren , 135 . Si bé s’havia assolit una relativa relativa una assolit s’havia bé Si . 137 . Per aquestes dates dos farma dos dates aquestes Per . 136 . En un intent de dotar dotar de intent un En . 134 138 , i Ricard Ricard i , - - - - ­ - - les més de 9.000 pessetes que es devien de la facturació dels dels facturació la de de devien es que pagament pessetes 9.000 de més les el reclama es Barcelona, de General Capitania 140 s’especifica quals no dels quantia la anteriors, d’anys pendents pagaments hi havia encara any, però mateix a aquell corresponents tades 1931. de fires de Programa 25r-25v. p. 136, HF, reg. ACAE, 140 . L’any següent, en una carta adreçada a la la a adreçada carta una en L’anysegüent, . ment gratuïta acceptats serien d’aleshores que a partir Vila-sacra, i Cabanes de pobres malalts els beneficiava cosa qual la cia, herèn una s’acceptava si indispensable condició era malalts d’aquests l’admissió reservats cas, primer el En estaven pobres. temps figuerencs als aquell en recordem-ho, en que, principi, l’Hospital de gratuïts serveis als manera accedir diferent pogueren de comarca la de poblacions tres 1933 L’any pogué retornar en un termini de temps molt curt molt temps de es termini un en deute retornar pogué aquest Afortunadament any. d’aquell maig de mes al corresponents personal del nòmines les pagar poder de tal per Social d’Assistència a Conselleria la pessetes de 4.500 tec prés un 1936 l’any demanar de hagué en l’Hospital d’aquests darreriments causa a Segurament successius. anys els en 143 142 141 anteriors anys tació fixa anual de 500 pessetes. A més es pagaria 7 pessetes 7 pessetes pagaria es A més pessetes. 500 de anual fixa tació apor una faria L’Ajuntament vila. l’esmentada de pobres lalts ma els admesos fossin que tal per l’Hospital de ministradors ad els amb acord un a arribà comarca), negociacions, la dures de de després importància en població segona la moment 35v-37r. p. 136, HF, reg. ACAE, 137, 26r. p. HF, reg. ACAE, 39v. p. Id., 143 . Aquell mateix any l’Ajuntament de (en aquell aquell (en Portbou de l’Ajuntament any mateix Aquell . 141 . Aquest problemes d’insolvència continuaren continuaren d’insolvència problemes . Aquest 142 . ------risc de manca de corrent en cas d’apagada cas en corrent de manca el de reduir risc per ciutat la a havia hi que companyies dues d’electricitat les de subministrament hauria hi quiròfan al que de es cidí 1932 En vint. anys dels finals a iniciat s’havien ja que les ritme bon a continuaren es millores, i d’obres capítol el En tindrem ocasió de veure en el següent capítol. capítol. següent el en veure de ocasió tindrem com i impulsors, seus els volien com generacions, futures beneficiar les poder va no i cosa poca ben el de serví actualitzar Hospital per seu figuerencs els feren dècada d’una llarg al que esforç aquest tot destí, del circumstàncies tràgiques Per militars, gràcies a diversos donatius diversos a a gràcies militars, destinades sales les mosaic amb pavimentar pogueren es utilitat molt escassa molt utilitat una tenia ubicació primera en la que atès al cementiri, hi havia aleshores fins que telèfon el a l’Hospital traslladar féu tament pensari antituberculós pensari cuina 150 149 148 147 146 145 144 ci d’alta rurgia considerada operació una a sotmetre de s’hagués que pacient per pessetes 50 de suplement iun idia malalt per p.22r. Id., 18r. p. Id., 137, 2v. p. HF, reg. ACAE, 48r. p. Id., 40v. p. Id., 28r. p. Id., 34r. p. Id., 149 144 . En 1936 començà a funcionar un servei antiveneri servei un funcionar a començà 1936 En . . 147 148 . En 1934 començà a funcionar un dis un funcionar a començà 1934 En . . Un any més tard s’inaugurà una nova . Un s’inaugurà any més tard 146 . El mateix 1933 l’Ajun 1933 mateix El . 145 . L’any següent següent L’any . 150 - - - - . p75 700 anys de l’Hospital de Figueres • ELS DARRERS CENT QUARANTA ANYS AL CARRER NOU • Antoni Egea 1936-2013 DE LA GUERRA CIVIL FINS AVUI

Inés Padrosa Gorgot

1. L’Hospital durant la Guerra Civil (1936-1939) de Santa Joaquima de Vedruna, la qual, en els inicis del con- flicte, comptava amb nou membres2 que, en la relació de juliol En esclatar la Guerra Civil, l’Ajuntament de Figueres i la Junta de 1936 figuren totes com a “infermeres”. Si bé en un principi del Patronat estaven presidits per Marià Pujulà i Vidal, i eren es vestiren de seglars, més tard, i probablement en prevenció vocals d’aquesta darrera institució Martí Canadell, Alfons de possibles represàlies, se n’anaren, ja que en la relació d’in- Cals, Enric Murtra, Josep Pagès, Mn. Pere Arolas i Josep Mallol. fermeres del desembre d’aquell mateix any ja no hi consta cap Actuava com a secretari el de la corporació municipal, Onofre membre de la comunitat. Santaló. Mn. Pere Arolas, arxiprest de l’església de Sant Pere, fou detingut i afusellat per membres dels comitès antifeixis- Un altre membre de l’equip era la llevadora, càrrec que en Inés Padrosa tes al castell de Sant Ferran, el 8 de setembre de 1936, amb aquest període requeia en Palmira Salacruch Mallol (1889- 3 onze capellans més. Mn. Josep Mallol, capellà majordom, en 1944) , inclosa en la plantilla municipal com a professora en canvi, va salvar la vida. parts i destinada a la beneficència municipal per atendre les famílies pobres de l’hospital. La Palmira va atendre les paci- Poc abans de l’inici del conflicte, l’equip mèdic de l’Hospital ents de la institució fins al bombardeig de 1938; després con- estava format per Ernest Vila Moreno (cirurgià en cap), Lluís tinuà la seva tasca professional al col·legi dels Fossos, on va Junyer Ayats (primer ajudant) i Antoni Brusés (segon ajudant); ser militaritzada. Després de la guerra ingressà novament com Abdó Ventura i Miquel Albert eren practicants, i Ramon Puntí a funcionària, grau que no abandonà malgrat haver estat de- 1 i Agustí Balansà, infermers . A diferència d’altres col·lectius, nunciada l’any següent per haver pertangut a ERC. com els funcionaris o els mestres, no es coneixen represàlies ni depuracions envers els facultatius de la institució. És més, Tot just iniciat el conflicte, el Govern de la Generalitat dictà la confiscació dels establiments hospitalaris. Pel que fa a Fi-

després d’esclatar el conflicte, s’acorda nomenar Narcís Vila • DE LA GUERRA CIVIL FINS AVUI (1936-2013) • 4 Moreno, germà d’Ernest, metge interí de l’hospital. gueres, així queda reflectit a l’acta del dia 29 de juliol de 1936 , quan Marià Pujulà informa que, segons la comunicació rebu- El col·lectiu que s’ocupava de les tasques no mèdiques de la da del comissari delegat, Eduard Layret, s’ha de donar com- institució benèfica, des de l’organització, la infermeria i la cuina fins a la bugaderia, era la comunitat religiosa perta- nyent a la congregació de Germanes Carmelites de la Caritat 2 Les germanes eren Piedad Rovira, Ana Parcerisa, Ascensión Espaulella, Rosario Folch, Dolores Colom, Josefa Regué, Maria Berto i Carmen Romà. ACAE, HF, Comptes 1936, reg. 116. Equip mèdic a principis del segle XX: Lluís Sunyer (primer ajudant), Abdó Ventura (practicant anestesista), Ernest Vila (cirurgià), 3 Anna Pujol Puigvehí, “Palmira Salacruch Mallol, una empordanesa avançada al seu temps” AIEE, 42 Ramon Puntí (infermer), Miquel Albert (practicant) i Antoni Brusés (segon ajudant). Fot. Massot. Arxiu particular Dr. Joaquim Vila. (2011), p. 411-430.

1 ACAE, HF, Comptes 1936, reg. 116. 4 ACAE, HF, reg. 137. 700 anys de l’Hospital de Figueres p76 p77 p78 700 anys de l’Hospital de Figueres • DE LA GUERRA CIVIL FINS AVUI (1936-2013) • Inés Padrosa d’agost de 1936 publicava: publicava: 1936 de d’agost foren Rafel Rovira, Fidel Dalmau, Jaume Cairó, Miquel Vidal Vidal Miquel Ventura Abdó Cairó, i Jaume Fraxanet Dalmau, Fidel Rovira, Rafel regidors nous foren Els Republicana. d’Esquerra llista la de plents 1.II.1934-20.XI.1936. Municipal, Plens de Llibre AMF, 5 su pels Catalana Lliga la de què consellers en els moment el substitueixen se És Popular. Front al pertanyessin no municipals que consellers els cessar de s’havien qual el segons de el 22 juliol, publicat al Decret, compliment dóna es de 1936, de 13 d’agost municipal les en el Ple Així, benèfiques. afecten institucions que i municipals corporacions les en que ordres incideixen i decrets emet català govern el mica, en mica De ocol·lectiva. individual sigui ja Patronat, del Junta la de actuació qualsevol cessada queda que especifica temps [ ]”. mateix acord Al aquest rència refe fa que a altres i social d’assistència hospitalaris ments establi els tots de inmediatament incautar-se a procedeixin qual segons el juliol, de 25 de Generalitat, la de Social Sanitat Assistència de i conseller del Decret el disposa que allò a pliment Pujol. Anna particular Arxiu Aymamí. Giralt iJosep Maria padrins els amb Salacruch Pujol Jordi de 1921. l’any Bateig Hospital l’antic de Horta “s’ordena a tots els Alcaldes d’aquestes Comarques Comarques d’aquestes Alcaldes els tots a “s’ordena 5 . D’altra banda, banda, D’altra . “Per ordre del Comitè antifeixista i antifeixista Comitè del ordre “Per de 15 15 de L’Autonomista - - - de cinc llits per a intervencions quirúrgiques d’urgència per a per d’urgència quirúrgiques intervencions a per llits sales cinc de dues destinar s’ordena això, amb i Tot Girona. de giats Refu de l’Hospital a traslladats seran que refugiats, els tots evacuar s’ordena que pel l’exèrcit, a per passarà exclusivament ser hospital) a (antic Militar Clínica la que comunica qual la en Girona de Hospitalària l’Agrupació a Guerra de comissari del notificació la arriba 1937, de d’octubre 26 el després, Poc al’Hospital. nades desti donatius de caixes les totes retiren es i interior, pati el en féu que de les continuació benèfica, de institució la lliment d’embe obres les de s’ocupi que Martínez Pelayo l’arquitecte despeses”. mínimes les amb era que ja Franceses, com coneguts bé els traslladin es que l’Hospital, de sanitàries dependències acorda, les a millora una d’octubre proporcionar 20 per del municipal Ple el requisats, edificis els visitat hagin corporació nova la de membres que Després (CNT). Viusà Josep substitueix iel Pujulà, Id. 6 Rabassaires de d’Unió 2 i POUM 2 de 4 CNT, la del (6PSUC, 6 del d’ERC, membres Popular el Front formaren que grups dels representants un amb ajuntament constitueix nou es Sors, Domènec popular jutge del sidència pre la sota mes, d’aquest 16 el Generalitat, la de la a similar municipal configuració una preveia que 1936, de d’octubre 9 de Decret del aplicació en i Govern, al CNT la de l’entrada Amb malalts” iels vells els cuidar de especial carácter seu el donat locals, esmentats els en permanèixer a per Hospital i Vilallonga l’Asil de fermeres in avui monges les a autorització corresponent la donant-se i seves catòlics, de elements famílies a traslladant-se domicilis ciutadanes, Milícies les de salvaguarda i protecció la sota ren desallotja els quals dels ocupants els religiosos, edificis sos diver de a la incautació es procedí la de República, Defensa de . “menjadors “el que reunia les màximes condicions condicions màximes les reunia que “el Alhora es decideix encarregar a encarregar decideix es Alhora populars” 6 ). És destituït l’alcalde, Marià Marià l’alcalde, destituït És ). tam caritat”, de “menjadors , a l’exconvent de les les de l’exconvent a , ------ses de l’hospital i de la capella de sant Baldiri cremades. Baldiri de sant i de capella la de ses l’hospital religio imatges les i destruïts ser van altars els tots saquejat: de fou totalment l’església Fruit del’interior la política, situació guerra. de ferits 369. HF, reg. ACAE, 7 Es malalts. seus els hostatjar on edifici altre un buscar de ver ha va Junta la requisat, fos Caritat de l’Hospital que Després Roja Creu ila l’Hospital benèfiques: institucions dues de Simbiosi 1.1 per militar sonal prestarà els serveis els Tots civil. infermeria a com zarà s’utilit també Roja Creu la de clínica la de superior pis El bre. del de mes novem a partir utilitzades ser que no podran civils, Civil. Guerra la de afinals d’hospital serví que aVilafant, Massanet, Can de noble planta la de Sala 7 . El 23 de novembre arriben els primers 58 soldats soldats 58 primers els arriben . novembre 23 de El - - - - - cià (1874-1944) i la seva germana Conxita, que els cediren la la cediren els que Conxita, germana seva la Ma i (1874-1944) de cià M. Josep Mn. co vivien hi on , a Massanet, Can com Llavanera, neguda de Macià dels casa la a portaren els com ser va Així vila. la de fora ferits i malalts els traslladar de determinació la prenguessin l’hospital de i Roja Creu la de responsables els que provocaren ciutat la de mig bell al 1938 de juny de bombardejos pels produïts estralls els tot, Malgrat se’n beneficiaren. cosa parts qual ambdues la amb d’opinió, canviar va l’hospital, amb instal lacions les compartir rebutjat havia principi un en bé l’hos si de pital, civils serveis els tots de es supressió novembre de de l’ordre mes dictà al quan això, Per refugiats. i ferits sos nombro els atendre per suficient material sense però clínica, petita d’una disposar va Roja Creu la condicions, aquestes En dependències. seves les d’instal·lar-hi sibilitat pos la internacional- Creu la d’immunitat gaudia que a -institució Roja oferiren l’edifici, protegir de intenció la amb turiol, de de Mon familiars carrer del casa d’una propietària Civil, McHale, Roger Carme Guerra la iniciar-se en que, cas el donava mèdic. personal al destinada aVilafant, Masanet, Can de Habitació - - · - - - - p79 700 anys de l’Hospital de Figueres • DE LA GUERRA CIVIL FINS AVUI (1936-2013) • Inés Padrosa p80 700 anys de l’Hospital de Figueres • DE LA GUERRA CIVIL FINS AVUI (1936-2013) • Inés Padrosa moment en què abandonaren l’espai, l’any 1943. l’espai, en què moment abandonaren fins al que l’arrendament apercebria Campsolinas, Juli Moradell finca la ven Roger Carme què en data 1942, de maig de9 al fins que s’havia que de s’havia pagar a la propietària en la qual mensual s’estipula en l’arrendament 733,33 pessetes Girona, de Beneficència de Provincial Junta la per l’Hospital de al comunicada Sociales, civil aigovernador la traslladada Junta amb la de resolució la Dirección General de y Beneficencia Obras acabaren que reclamacions, oportunes les fer va propietària la que conflicte del finalització la a fins fou no i lloguer del ports im els s’abonessin guerra la durant que constància té es No de s’encarregaria l’arrendament. pagar i pobres malalts a per gratuïtes places de nombre a un dret tindria l’hospital part, seva la Per pagament. de operacions i les pacients dels ingressos els com amb pensades quedarien quals les manteniment, de despeses les de càrrec es faria que aquest mèdic, amb l’equip doncs, S’acordà, indret. el mateix en continuar per s’optà que manera de retirada), la durant incendiades foren altres i bombardeigs, dels efectes els patit havien cases (moltes 520 de prop enrunats, amb 21%d’edificis un ciutat, la trobava es què en l’estat sumar de s’havia pis pro recursos de manca la a trasllat: un en pensar impossible gairebé era perquè capacitat-, prou tenia no lloc el que cons cients ser i -tot Monturiol de carrer del casa la a llogaters de continuar de han institucional, l’edifici trobava es què en nós ruï l’estat vist però Figueres, a tornà es guerra la Finalitzada Roja. Creu la de bandera la s’enarborà casa la de teulada la bèl·lica alguna de contesa la al final fins i romangueren Allà de pas. Figueres, que estava de majoria la refugiats, de famílies tretze a fins s’instal·laren baixos Als metges. als reservades tances 357. HF, reg. ACAE, Vilafant. Massanet, 9 Can de Solés Maleu amb mantinguda Conversa 8 es i unes i Roja l’hospital, Creu la els portaren que i ferits principal, malalts saló al hostatjar, a per casa la de noble planta 8 . Com a prevenció d’alguna possible acció violenta, a violenta, acció possible d’alguna prevenció a Com . 9 des del 8 de febrer de 1939 ------1943 1942 1941 1940 1940 1.341 Total refugiats. de i587 localitats d’altres 491 pobres, malalts de estades 263 comptabilitzen es 1939 de adesembre febrer De posguerra: la durant Monturiol), de (carrer Caritat de l’Hospital de malalts de Estades 1937 1935 Nou): (carrer Caritat de l’Hospital de malalts de Estades dia. el pts. 45,00 de a raó ara pts., 6 390,00 paguen es 142de estades un total amb instal·lacions seves les a recórrer de s’ha què en darrer el És quirúrgica. operació auna sotmetre de s’hagin que aquells a la Clínica es derivaran només moment d’aquest partir a i hospital, nou del malalt primer el ingressa 1956 de finals A Memòria 120. reg. Beneficència, de Provincial Junta AHG, 10 estades 908 de concepte en pessetes 13.620 rep Roquer, Sans Josep clínica, la de trador L’any anuals. dia, amb un l’adminis 1944 de mínim 600 estades de Departament al pessetes 15 de el raó a paguin es haurà estades les que i hi l’Hospital, clínica nova la a que S’acorda fer-ho. per condicions en estigui a construir, començat que ja s’ha que el fins nou edifici, dependències ves se les a atesos seran l’Hospital de pobres malalts els ment, mo d’aquest partir A Cruz. Santa Clínica una la obren particular, Brusés, clínica Antoni i Vila els Ernest decisiu: l’Hospital, de esdeveniment doctors un produeix es 1944 de gener El especificar Sense 636 Figueres 322 Figueres 249 Figueres 4.756 Civils 15.617 Civils 15.097 Militars 4.922 Militars 82 localitats D’altres 110 localitats D’altres 257 localitats D’altres 10 . , 1944. Total 20.534 Total Total 19.853 Total Total 432 Total Total 509 Total Total 506 Total Total 718 Total - - - Ma. Josep 11 a volar” anava que semblava i tremolava l’edifici tot [ ] que explica lescència, conva de estava en pla moments ferits,en aquells dels que Un que [ ] s’obriren fondals pels Altrespis a d’un caigueren l’altre [ ] guerra, ferits de nombrosos havia hi quals les en est, part la de des truïts. quedar van Rutlla la de carrer del i l’interior de part que una ja perjudicat, greument veure va es l’Hospital de l’edifici això Per Muralla. i Ample Rutlla, la de Blanch, carrers cèntrics en els bombes llançaren Es de guerra. material amb un comboi hi havia ciutat mig de la al bell que l’excusa emprant durs, més atacs dels un produí es juny de 8 dia del matí del hores 8 les A ciutadanes. i civil en en instal·lacions les la va població causar que estralls pels (18), com nombre seu pel tant franquista, dol bàn al suport donaven que italoalemanys bombardeigs pels Catalunya a afectades més ciutats les de una ser va Figueres 1938 de juny 8de del bombardeig El 1.2 algunes de les quals eren a les dependències de l’Hospital. l’Hospital. de dependències les a eren quals les persones, de trenta algunes de més moriren bombardeig del resultes A Baldiri. Sant de al’església corresponents contigües AMF-BNM. bombardeig. del efectes dels Imatges “Quedà enderrocada la part de cirurgia i les habitacions habitacions les i cirurgia de part la enderrocada “Quedà B ernils

i M 11 a . També quedaren afectades les dependències dependències les afectades quedaren . També ch La Guerra Civil a Figueres (1936-1939) aFigueres Civil , La Guerra 1986. Figueres, Canigó, , Gràfiques - - - dues dècades més tard. més dècades dues definitivament figuerencs, desapareixeria els atès passavolants i havia empordanesos segles tres durant que L’edifici Graduades Escoles Pau). Sant CEIP les (actualment a i Guàrdia, Ferrer Col·legi moments aquells en Fossos, els Salle, la de Col·legi al bèl·lic: conflicte del inicis en els requisats escolars a centres dos supervivents i ingressats els ferits els traslladaren hospitalaris i serveis els de l’edifici restes les de es van desenrunar haver mediatament 12 esta l’administració de rebre de havia L’hospital militars. als arrendada estava altra una i civils dels l’atenció a per era fici l’edi de part una temps, dels llarg al habitual estat havia Com estades pagament. de les civils de i militars estades les de procedents in dels gressos pròpies, rendes les de fonts: tres de procedien pital l’Hos de ingressos els bèl·lic conflicte el començar de Abans bèl·lic L’economia període el 1.3 durant Bessós Durán Josep trador, l’adminis i infermeres dues havia hi víctimes aquestes Entre L’Autonomista 9.VI.1938. Divendres, 10.493. núm. (1938), , XLI 12 . L’espectacle era esfereïdor. Im esfereïdor. era L’espectacle . ------p81 700 anys de l’Hospital de Figueres • DE LA GUERRA CIVIL FINS AVUI (1936-2013) • Inés Padrosa p82 700 anys de l’Hospital de Figueres • DE LA GUERRA CIVIL FINS AVUI (1936-2013) • Inés Padrosa terminà que les recaptacions d’algunes de les projeccions de de projeccions les de d’algunes recaptacions les que terminà de L’any es 1938 ciutat. la de Pobres de l’Hospital de benefici en actuacions terme a dur anteriors- dècades en fet s’havia ja com –tal decidiren situació greu la de assabentar-se en benè fica, institució la envers sensibilitzats molt figuerencs, Els pessetes. 36,84 de era a caixa el romanent l’exercici finalitzar En pessetes. 210.944,28 saren supo 1937 el i pessetes 84.095,29 de foren 1936 l’any setes, pes 75.441,37 de total Si un sumaven augmentaven. despeses les cures 1935 de l’any i clínic material el i malalts, dels manutenció i l’assistència per despeses les contra, per ven; arriba no hospitalàries estades per ingressos alguns i baixat havien propietats de les rendes les precària: molt situació una darreriment que es remuntava a l’any 1920 al’any remuntava es que darreriment 1931-39. Major, Llibre 295. HF, reg. ACAE, l’Estat. de deute el 14 condona Beneficència de Provincial Junta la 1948 l’any Finalment, 13 en un portava cobrament el però Civil, Guàrdia la i l’exèrcit de membres dels estades les a corresponents quantitats les tal L’any1937 Bonaterra. Jordi particular 1947. de Arxiu referèndum del votació la en utilitzat fou que capellà, del casa ala dispensari un s’instal·là postguerra la Durant 14 , l’estat de comptes de la institució es trobava en en trobava es institució la de comptes de l’estat , 13 . ------la institució disposa deper a9.397,28 l’any 1940 disposa pessetes institució la a que de tal, la a deJunta de certifica l’estat comptes Patronat, i, de com l’Ajuntament secretari ja situació, Santaló, que Onofre la superar s’aconsegueix ciutadana, col·laboració la a Gràcies ci de Roja),Creu la Canet o a Llibreria la (a l’edifi de a l’Hospital l’administració a l’Ajuntament, efectiva duri la mentre popular el qual es subscripció conflicte, podia fer una inicien Aquestes Republicana. d’Esquerra Joventut la i dà l’Empor de Socialista Republicana Federació la com pacions com de deels obrers la iniciativa, fàbrica gas ola mateixa agru tingueren també col·lectius Altres o El Jardí. Edison Sala la com per les col·lectivitzades ser empreses com va es l’ingressat recollí Així l’Hospital. a totalitat seva la en destinarien es cinema anterior. Id. 18 120 reg. Beneficència, de Provincial Junta AHG, 17 1939. Memòria, 120. reg. Beneficència, de Provincial Junta AHG, 16 369. HF, reg. ACAE, 15 anual Josep l’informe emet Jou, Junta, la de president i l’alcalde guerra, la Finalitzada postguerra 1.4 L’edifici immediata la en nou informe en el qual especifica “(l’edifici) ennou ... informe el qual especifica un emet Díaz, Claudio municipal, arquitecte nou elL’any 1940, inhabilitació. node seva es durà ala a terme causa que urbanístics), Projectes (vegeu: estudi un Giralt l’arquitecte a i zona s’encarrega de la edificacions les totes d’enderrocar la és consistori pel plantejada opcions les de una maneres, totes De guerra. de presoners als menjars servir en emprats diners pessetes 7.218 de quantitat la paga es concepte aquest Per centració. la mà gratuïtament d’obra facilitar dels del presos camp de - con va que Tabernilla, Campo del José plaça, la de militar mandant co coronel del l’ajut a gràcies terme a portaren es obres Les per nous deobres urgents esllavissaments. evitar consolidació fer calia que determinar va es l’edifici de ruïnós l’estat Malgrat cocina”. ni ropas, ni camas, sin truido, benèfica: institució la de l’edifici trobava 18 a Josep Pagès, vocal de la Junta, pel material i pels pels i material pel Junta, la de vocal Pagès, Josep a 17 , en el qual detalla l’estat en què es es en què l’estat detalla , en el qual . Hospital de Caridad. Cuentas de 1939 de Cuentas Caridad. de . Hospital 15 . - des “Prácticament ha sido muy casti . 16 . - - - - - AMF, 19 teriorresta utilitzable precisareparaciónde aunque el lateral y muy perjudicado el resto del edificio. Solo la parte pos gado por el bombardeo quedando destruidos el cuerpo anterior y serlo mucho, varias, la más urgente”. só el deseo de que el Hospital fuera la primera, por estimarse con ento hubo de formarse, al solicitar las obras a ejecutar, se expre la Memoria que alse acompañó expediente que por el Ayuntami de la Gobernación de 21 de junio de 1940 (B.O.E. 4 de agosto); y en fue adoptada por S.E. el Jefe del Estado por Decreto del Ministerio institució: la de futur al per importants més fets dels un recull Jou, Josep i president, de1940, l’alcalde memòria Ala 1947. de juliol del referèndum del votacions les en electoral a col·legi com utilitzada ser va estança mateixa i la municipal, dispensari un també instal·là s’hi 40, anys dels mitjan a pellà, ca del casa la de baixos Als Paül. de Vicenç Sant de ferència Con anomenades Figueres, de perta benestants senyores de famílies a grup nyents un a gràcies queviures a per ajuts obtingueren Aquests refugiats. de famílies de hostatjaren nombre bon un s’hi l’edifici, de deplorables condicions les i Tot Graduades. en de Escoles una ala les instal·lat vien amb ja per els - militars, ingressos les que estades s’ha aquests tampoc No podien comptar per al seu funcionament. pensables els seus béns, per la qual cosa es quedaria sense rendes, indis o ade bé adequat vendre tenirhauria no un tornaria pital edifici Hos aquest així és nosi ja que guerra, la per damnificats cular parti de beneficència de fundacions propietat edificis ció dels La Fundació s’ocupité que l’esperança l’Estat de la reconstruc bèl·lica. per contesa la perjudicats més públics edificis els foren Paül de Vicenç Sant de l’orfenat i Immaculada la de el Franceses”, “Les Presentació, de la el col·legi municipal, teatre el parroquial, l’església amb juntament L’Hospital, 328.000 en pessetes. perita els municipal tècnic el moment aquest en pessetes, 575.000 d’unes valor d’un considerava es 1936 l’any si i, pessetes 346.000 en l’immoble de totals danys els bilitza 1940. de agosto de 30 Figueras, religioso”, carácter de la Iglesia, “Informe de la de Diputación los daños Provincial, causados del por Ayuntamiento la guerra en los y de edificios Fundaciones y servicios Benéficas propiedad ” 19 y en - .Compta “Figueras del otros Estado, edificios de ------379. HF, reg. ACAE, 20 pis Primer ha: hi carrer al ialguns donen que apatis planta d’aquesta locals Els que es recepten. ma medicaments pobre els lalt cada causa que estança per d’antic fixat preu un a facilita públic, al lliurament ven bé si qual la farmàcia, una d’entrada, principal portal del costat al ha, Hi particulars. a en arrendament cedits troben es l’exterior a donen que locals els tots Quasi baixa : Planta […] (orient). Horta del’antiga terrenys ials (migdia), (nord),Castelló el carrer Iglesias Ignasi (ponent), blica el carrer al’av. ambfaçanes Repú la de edifici gran un ocupa «L’Hospital de setembre de 1936 Informe de descripció la de l’Hospital de la Dirección General de Regiones Devastadas y Reparaciones. qualaniràdelcàrrec agaudiràconstrucció d’un la nouhospital, empordanesa i figuerenca població la prometedor: és futur El Descripció deDescripció l’edifici: de difunts (per a dos) 4’10 per 3’50; cambra apropiada per per apropiada cambra 3’50; dos) per a 4’10 (per difunts de dipòsit antituberculós; com a dispensari provisionalment S’utilitza baixos) (els l’oli a pintura lavabo, Mosaic, 4’50. alçada 8’13, per m 5’75 de departament gran; més a pati un dóna que cobert mig pati porteria; d’entrada; Vestíbul plantacions, interiors. amb grans, patis, altres dos d’entrada; pati zems; magat i dipòsits rentadors; petit; més menjador altre un presents); de exigències menjador l’Hospital: del personal les totes amb i adaptar de reconstruir (acabada de l’Hospital servei al per annexes dependències i cuina la jadors; men al·ludits als van qui als per provisional barberia tita pe una servei; propi del etc. magatzems, rebost, cuina, la grans; als per la l’altre i de criatures les a abans per un Mendicitat), (dits pública d’assistència menjadors Dos 20 - - - - - p83 700 anys de l’Hospital de Figueres • DE LA GUERRA CIVIL FINS AVUI (1936-2013) • Inés Padrosa p84 700 anys de l’Hospital de Figueres • DE LA GUERRA CIVIL FINS AVUI (1936-2013) • Inés Padrosa Departament Salleras (cirurgia) Salleras Departament generals Sales de medicina tubelèctrica amb eix Verman.instal·lació Timbre. mosaic, és pintat a l’oli i posse té militar departament el Tot militars. dels dit Departament (nord). carrer al ventilació amb especials, cambres dues sortir podrien en qual del 3’80, alç. 5’80, per 6’30 té que diners) de manca per suspeses (obres arreglar mig a departament metges; als per petit despatx des de l’Hospital; de l’administració patx planxador; i cosidor de serveix que casa, la de roba la a per armaris grans amb departament nord; a finestra i mosaic amb llit, un amb petit, més costat, al departament a Mosaic; nord. Finestra llits. Dos de per 4’15 3’70. tament depar 4’10; per 2’20 momentàniament, boixos tenir-hi a 8’05 per 4’65 alç. 4’00. 5 llits. 2 balcons a S. i 1 a O. Ho i1aO. aS. 2 balcons 5llits. 4’00. alç. 4’65 per 8’05 Timbre central. Calefacció vista. no elèctrica iinstal·lació tuc es mosaic, tenen sales 17 llits). Aquestes escrit mà (A independent. galeria auna Sortida bany. de Cambra sala. la a immediat Vàter (orient). l’horta a finestrals 3grans 4’25. alç. 6’65 per 19’15 Dones.- sala. la de lalts ma als per independent Vàter (orient). 16 llits. l’horta a finestrals 3grans 4’25. alç. 6’65 per 19’27 Homes.- aS Balcó 6 llits. 4’40 4’00. per alç 6’60 III.- aN; Sala 2balcons 6 llits. 4’00. alç. 4,45 per 9’10 II.- Sala militar; departament del malats als per serveix (al que S) galeria gran auna vidrada iporta N. al Balcó 5llits. 4’00. alç. 5’20 per I.- 6’10 sala 2llits; A N. 3’40. fin. alç. 4’30 per 3’65 d’oficials. cambra a nord; 3’40. finestra alç. 3’53 per 4’65 militars. dels menjador Sala de cura; Sala d’asèpsia; Quiròfan. Dones: Sala de de Sala Dones: Quiròfan. d’asèpsia; Sala cura; de Sala nord; a finestres 2’70. alç. 4’50 per 4’00 cura. de Sala ------llits: de Totalització intermedis. icorredors dor monges deles era que mitori al especials, departaments 6 als quiròfan, i asèpsia cura, de Sales (Salleras), cirurgia de generals Medi sales de cina, generals sales les a ha n’hi central: Calefacció cuinera) (ocupat una per a vidrada galeria dóna una que finestra per ventilació amb petita Habitació dolent llit xut. grui Rajol claraboia. per llum rep que interior Habitació “Hermanes” deles era que Dormitori especials Departaments Sales general de medicina dones dones demedicina general Sales homes demedicina, general Sales aS finestres elèctric. Timbre Central. Calef. Al’esmalt. pint. mosaic, Posseeixen elèct. itimbre Central Calef. enterrada. elèctrica instal·lació i metres dos a fins estuc mosaic, amb està Salleras Tot departament el independents. a galeries sortides tenen sales d’aquestes Cadascuna N. aOi2 1balcó 5llits. 4’00. 4’40 10 per de alç. Sala mes: individuals dep. 11 en dividida 4’75. alç 5’75 pr 14’30 Nau de 10 Total llits. 1. 2, altres iels 2llits tenen 4, 6.- ha N’hi Vidriera al pati. rajol gruixut gruixut rajol pati. al Vidriera 2’50. alç. 3’30, per 4’40 de ris, arma amb pas, de Habitació gruixut Rajol estat. mal en mol (nord).Pintura d’entrada 14 llits. pati al donen altes que fi però 2 regulars 5. nestres alç. 5’70 per “nyànyigos”. 15’60 dels dita Sala mosaic. cola ala pintura llits. 2 O. a finestra m. 2 fins paret amb de l’interior part en Dividit 4’00. alç. 3’20 per 4’36 de Departament 16 17 - - - - - hospitalitzats seixanta uns a l’Hospital de dies del setembre 1936), (primers hi ha Actualment paràsits). matalassos tenen no que fusta de somiers amb ferro de llits 27 ha hi golfes les (A pioner en l’ús de la publicitat per a delsla difusió seus preparats. serva ciutat,de renomla A gaudir va i tics en mercatel nacional. Va elsseus propisFigueres. comercialitzar productes farmacèu de Nou carrer l’actual a mateix Baldiri, Sant costat de l’església de al i d’aquest situada l’Hospital, de Farmàcia la com guda cone Portolà, Farmàcia la a professió seva la desenvoluparVa Conservador la de soci i de vera Ri de regidor Primo de ser dictadura va la durant que Figueres ja de l’Ajuntament municipal vida la en col·laborar Va Baldiri. deSant del’Església Patronat del l’ànima iera pigues Es les de Festa la a col·laborador notable un ser Va Nocturna. Adoradora anomenada secció la a Catequística, la de Patronat el com locals, associacions diverses a vinculat Va estar Paül. de de de les iConferències Vicenç part Sant vabeneficència de formar obres nombroses fer va religiós, profundament tarannà De de1944. desetembre l’11 solter, aVilanant, morir, i va 1892 de novembre de 3 el Figueres a néixer va Rodeja, Dolors de i de Portolà Joan metge del fill de l’Hospital, apotecari darrer El Bonaventura de apotecari: Portolà El darrer llits Total depalla) màrfaga amb sinó dellana, matalàs (sense monges deles era que Dormitori “nyànyigos” Sala complerts Llits especials Departaments cambres Altres militar Departament dones decirurgia, general Sales homes decirurgia, general Sales . Fou empresonat durant la Guerra Civil. Civil. Guerra la durant . Fou empresonat i del del i Social Acción de Liga ni convindria utilitzar per la por que tinguin tinguin que por la per utilitzar convindria ni Centro Monárquico Monárquico Centro 100 75 19 10 14 11 3 5 5 - - - - 120. reg. Beneficència, de Provincial Junta Fons AHG, 22 Inés 21 cari segueix amb els seus serveis farmacèutics, ja que a l’estat l’estat a que ja farmacèutics, serveis seus els amb l’apote segueix contesa, cari la de després això, amb i Tot Civil. Guerra la esclatar en s’estronca farmacèutics, productes com de l’elaboració així publicitària, efervescència aquesta Malauradament Portolà Quina de Vi o el nomel de amb coneguts casa, mateixa la de reconstituents i preparats de propaganda la de gràfic seny o Menut Jan casa Portolà casa la de productes els amb relacionin es caricatura), de manera a tractades ciutadanes escenes simpàtiques i delicades en tents Marià i llegendes, les de autor (1902-1957), Papell Antoni perquè d’excusa serveixen festes les de escenes diferents les programa, d’aquest l’interior A l’Hospital. de dibuix exquisit un figura hi qual del portada a la Creu de de i mà de 1931, de Festes Santa les Fires programa d’un publicació la és iniciatives seves les de una aspecte, aquest En P adrosa G orgot 21 de Quicus En Marià Baig, una singular pluralitat singular una Baig, , Marià , emprant rondalles populars com populars , rondalles emprant Baig (1906-1991), dels dibuixos (consis dibuixos dels (1906-1991), Baig . la llongarda. la 2006. Figueres, de , Ajuntament Pirineos los de Tisalón El També intervé en el dis el en intervé També nant. Vila a família, la de casa a la traspàs seu el lloc té any Aquest 1944. a l’any fins fa ho així i mensuals, pessetes 50 de raó a desembre a de febrer mesos dels cal lo del l’ar rendament paga Portolà 1939 l’any de comptes de La història d’en La història 22 consta que que consta ------p85 700 anys de l’Hospital de Figueres • DE LA GUERRA CIVIL FINS AVUI (1936-2013) • Inés Padrosa p86 700 anys de l’Hospital de Figueres • DE LA GUERRA CIVIL FINS AVUI (1936-2013) • Inés Padrosa comarca de l’Alt Empordà que s’havien de sotmetre a una inter una a sotmetre de s’havien que l’Altde Empordà comarca de la malalts els mèdica, trajectòria la seva emprengués tor Vila doc el que abans que compte en tenir cal però insòlita prematura, per semblar pot circumstància Aquesta homenatge. mer pri seu el rep Vila Ernest anys, 50 els complert nohavia encara quan com, és així i quallar va iniciativa la mesos, pocs de cap Al metge. al’estimat present un oferir poder de intenció la amb diverses aportacions ellsferen tots l’Arxiprestat: o Vilabertran de Republicana d’Esquerra Agríco la Sindicat al Figueras, de Luz Logia la de des titucions, c local, premsa la l’ tant adhereixen s’hi abne proposta i aquesta generós A gat. cirurgià aquell d’homenatjar tal per popular campanya una s’inicia 1932 de instàn a desembre de mes el això, seves, Per cies Pujades. Puig Josep polític actiu, un a molt per figuerenc desapercebuda passà no social tasca seva La oficialitzat. càrrec un ser no i tot director, de la s’afegia qual la a cirurgià ge met de tasca (1851-1915), la desenvolupa Narcís i “Güitó” o Guytó pare, Vila seu del traspàs del després 1915, de a darreries s’inicia les Caritat de l’Hospital amb professional vincle seu El dècades. tocòleg durant únic i primer el i Empordà l’Alt a cirurgia la de ductor l’intro d’humor. sentit És considerat i gran amb afable manitat, hu de gran persona i una vocació gran una amb metge un ser va El 23 de arreu amb Conegut el la comarca seu nom de l’Ernesto” pila, comarca. dela estimats més dels un i XX, segle del meitat primera la durant Caritat de pital la a professió dels qui exerciren l’Hos més destacats facultatius dels un estat ha metges, de germà i fill nét, Moreno, Vila Ernest Moreno Vila Ernest (1884-1960) Un metge icona: iutadans de totes les condicions socials, així com diverses ins diverses com així socials, condicions les totes de iutadans Federal, Empordà mente fase “l’Ernesto”. de afavor pronunciaron se variar, periodista de más convertirme importante?. Manuel en Brunet ciudadano Poco escrivia o la la o Parroquial Vida después figuerense el 26/01/1944 formulé pregunté el mismo a l’ Ampurdán a un interrogatorio amigo: : com l’Empordà, Veude “Al ¿Cuál tomar a es otros el contacto vecino dos amigos de con Figueras esta y ambos, ciudad social sin 23 en ------

mols Junyer, que li féu entrega de la màxima distinció ciutadana, la la ciutadana, distinció màxima la de entrega féu li que Junyer, En 25 l’Empordà La de Veu Moreno”, Vila N’Ernest doctor al “Figueres, 24 de col·laborador pel explicat ben molt queda Cuffí, Josep Dr. el entrega fer va li que professió, de companys pels signat pergamí d’un i (1896-1981) Cairó Llorenç figuerenc l’escultor per fet bronze de bust d’un l’ofrena amb L’homenatge, vida. la perdre suposar podia els gència, d’emer situació d’una tractava es si i, ruïna la significar a ribar ar podia que familiar, despesa corresponent la amb distància, de quilòmetres molts a desplaçar de s’havien quirúrgica venció al qual s’hi sumà l’Ajuntament figuerenc sumà s’hi qual al homenatge, segon un retre-li va Patronat de Junta la professió, la de l’exercici de d’Or Noces les de celebració la de motiu Amb altruista. manera de hores moltes esmerçar va hi Aquí cirurgià. metge nomenat ser a tornà marxa, en posar va es hospital nou el quan i, clínica seva la a estances unes beneficència a per reservar va riorment, Poste Monturiol. carrer del dependències les a serveis seus els oferint seguir va Guerra la durant requisat fou l’hospital Quan Junyer. Lluís metge iel Ventura Abdó practicant del parlaments els amb també, comptar, va Es nés. Pru Lluís civil, i el governador Sr. Ibáñez, d’Higiene, provincial l’inspector Pujades; Puig comissari, el Pujulà; Marià l’alcalde, Vila. Dr. Joaquim particular Arxiu 1933. l’any Vila, doctor del bust el en treballant Cairó L’escultor Plens. Llibre AMF, Plata. de Figuera de Fulla la el 24 Ple , amb detall dels participants entre els quals es trobaven trobaven es quals els entre participants dels detall amb , municipal, de 19 de desembre de 1958, se’l reconeix com 3. p. 340, núm (1933), XVII , Any 25 a figuerenc , essent l’alcalde Joan Joan , l’alcalde essent Àngel Trè Àngel Veu, La il·lustre carrer Nou. carrer del l’hospital hagut havia hi nom on la plaça seu el amb tejà ba consistori el 1965 L’any Fi Plata. de guera de Fulla i s’acorda atorgar-li ------d’habitatges o aparcaments), alguns dels quals es dugueren dugueren es quals dels alguns aparcaments), o edifici d’habitatges (mercat, projectes diferents de XX, segle el durant tam bé objecte, sigui Castelló, i Rutlla la Nou, carrers els entre comprès espai, aquest qual pel fet (1886)–, Saguer Puig cesc Fran de coberta amb Gra, del plaça nova la i (1877) ferrocarril del l’estació França, a Girona de ral camí el situats -entre ben ciutat la de més llocs dels un era d’ex que zona ja una urbanística, esdevenir pansió varen XIX segle del finals seva a la amb horta, juntament XVII, s. el durant vila la de murs extra construït Figueres, de Hospital l’antic per format solar gran El urbanístics Projectes l’horta. i de l’antic hospital “deconstrucció” La 2. Godoy. AMF, Fons 40. anys dels dècada la en l’Hospital oferia que Aspecte - - - Cal recular a l‘any 1882 per recollir un dels primers projectes executats projectes primers dels un recollir per 1882 l‘any a recular Cal arxivística. documentació la a gràcies coneixem els només d’altres que mentre terme, a 371. HF, reg. ACAE, 26 tura davant el notari Martí Mestres. Martí notari el davant tura l’escrip firma es 1908 de juny de 6 el i pessetes, 3.500 per ja, mit i vessanes 3 de III), Pere i Soto de González Llogaia, Santa de carrers (actuals Providència la de convent del costat posse al eix aquest que camp d’un compra la s’acorda 1907, Dauner de Vicenç amb setembre de 10 data en línia, aquesta En aleshores. fins prestades atencions les millorar per centre nou un bastir a destinar-los a per terrenys uns prar com decideixi (1906-1909), Rebujent Carreras president Martí essent alcalde i l’Hospital, de Junta la que provoca ciutat, la de X raigs de aparell primer el Fundació introdueixi i la Nicolau, i Clerch ocuparia posteriorment que l’edifici en evangèlica situada l’església a privada consulta obri de Creu)- Santa Clínica la (actual III Pere de XIX carrer al del finals particular de clínica des d’una propietari i local protestant -fill pastor (1883-1937) del Murray López-Rodríguez Lluís metge el fet que al unida situació, Aquesta considerables. són fer cal que reformes i les de salubritat condicions bones a unes responen no instal·lacions les però malalts, els atendre per llits de nar cente un gairebé de disposa l’hospital moments habitants. aquests 11.000 En uns tenia Figueres XX segle de principis A aquallar. arribaren no constructives resta la que d’iniciatives ja XX, segle del 60 anys als fins ciutat la a durar per va que imatge la ser va edificis d’aquests construcció La (1862-1914). Azemar Josep municipal l’arquitecte de projecte segons Castelló de carrer al donava que façana la modifica es (1822-1890). A següent la Deulovol dècada Sureda Martí calenc l’es provincial, arquitecte estat havia qui de obra pis, primer del terrasses les a convalescència de espai i baixa planta la a magatzems amb Rutlla, la de carrer del part la de l’Hospital de 26 . Es tracta de l’edificació dels terrenys de l’horta l’horta de terrenys dels l’edificació de tracta Es . ------p87 700 anys de l’Hospital de Figueres • DE LA GUERRA CIVIL FINS AVUI (1936-2013) • Inés Padrosa p88 700 anys de l’Hospital de Figueres • DE LA GUERRA CIVIL FINS AVUI (1936-2013) • Inés Padrosa camp de les Monges. Ros prepara el projecte el prepara Ros Monges. les de del camp nom el amb conegut adquirit, havia Junta la que camp el en situaria es que planta nova de l’edifici de construcció la venda a la de producte el destinar i adjacent, l’horta amb pital l’hos de complex el vendre per l’autorització Gobernación la de Ministerio al sol·licitar a tornar s’acorda el desembre de durant mes i projecte un prepari (1890-1989) Ros Llorenç muni cipal l’arquitecte que s’acorda 1914, de d’agost 5 el Marià Pujulà, Junta la de president i alcalde Essent bastir hospital. de nou un idea la recuperi es perquè anys uns passar de Han tiva de venda perde part la Direcció General de Beneficència. administra quèno s’aconsegueix autorització indispensable la configuració urbanística de Figueres. El nou projecte de Figueres. urbanística configuració la en decisiva intervenció una amb Civil, Guerra la de després fins 1915 de finals de des Casadesús càrrec el a ocuparà Giralt que (1884-1970), Ricard projecte el moment, del S’encarrega municipal l’Hospital. l’arquitecte de l’horta a adient com fixa lloc es i municipal, d’abastos mercat mercat d’un a construcció la destinat acorda edifici d’un manca la davant (1889-1973), Jou Josep per presidit consistori, el L’any1929, 1914. l’any realitzat projecte un Jardí, El Teatre el emblemàtics, més modernistes edificis dels un en és ciutat la a roman que l’arquitecte de petja principal la que sigui O obra. l’anhelada endavant tirar per obstacles principals els vinguin esde d’obra mà la de i primeres matèries les de l’encariment que fa l’època, de documents en Mundial Guerra Primera la na s’anome com tal Guerra, Gran la de l’esclat Però farmacèutic. al per una i capellà al per casa una també Incloïa ministració. i i un per a l’ad infecciosos rentador malalts per als un altre a desinfecció, destinat pavelló un amb serveis de zona àmplia una i cadascun, llits 29 de capacitat una amb Militar, Hospital a per i l’altre Civil a Hospital per un idèntics, edificis dos bastir 373. HF, reg. ACAE, 29 371. HF, reg. ACAE, 28 31.XII.1907. de Acta 133. HF, reg. ACAE, 27 1866-1938?)(Figueres, El primer projecte conegut és de l’arquitecte Josep Bori Gensana 27 , però no s’executa, entre d’altres,per s’executa,no entre però , 28 contemplant contemplant 29 situa la situa ------Senyora de Lourdes. La Junta de Patronat acorda la venda i venda la acorda Patronat de Junta La Lourdes. de Nostra Senyora carrer l’actual de obertura definitiva la preveu També projectats. carrers dels solars els en d’alçària metres 12 a car d’edifi possibilitat i la Blanch), carrer i el aquest entre i l’altre Cristòfol, Sant de carrer el i Concepció la de carrer el (unentre i Castelló de de Rutlla la els 14 que unirien m carrers d’amplada dos per flanquejada mig de l’horta, al bell plaça-mercat futura Bernils. J.M. particular Arxiu Guerra. la de després l’Hospital de l’interior trobava es què en Estat - 9.VIII.1939. Acta 1939. Plens, de Llibre AMF, 30 públics edificis bastir-hi dempeus que amb la restaven intenció de el per reformar sector immobles els d’intervenir conveniència la consistori nou al se plantejar- feren 1938 de bombardeig del causa a l’Hospital ïen constitu que d’edificacions conjunt pel patits danys greus Els i50 40 Anys 2.1 forme a l’arquitecte municipal, Giralt Casadesús, que aconsella que aconsella Casadesús, Giralt municipal, a l’arquitecte forme juny de 1938 sentencia definitivament l’antic edifici. edifici. l’antic definitivament sentencia 1938 de juny de 6 el patit bombardeig el que sinó hospital, nou d’un i (1937) obrers a per d’habitatges construcció de intents uns malgrat aturat, completament només no queda tot i Civil, Guerra la ta escla anys pocs l’Hospital de cap de Al millora. cap veure l’horta de aconsegueix no zona la com és així i llum la tam veu poc sector del urbanística reordenació de temptativa nova aquesta Finalment, pessetes. 180.000 en terreny el valora es ACAE. 1882. l’any de Sureda Martí de arquitectònic Projecte 30 . En aquest sentit, se sol·licita un in- un sol·licita se sentit, aquest . En - - - al protectorat a assumir la xifra més alta. La Junta provincialJuntaho La alta.més xifra la assumiraprotectorat al s’obliga institució la de interessos dels defensa En 1.971.990,67 pessetes. en propietats les valora qui Chumillas, Martínez Manuel Beneficencia, de GeneralDirección la de l’arquitecte rit pè tercer a comnomena es xifres, de disparitat la Donadates. pesse 2.698.998,94 en valora els aquest i taxacions ponents corres les fer per arquitecte altre un assigna Beneficència de en 815.305 existents pessetes. Com que no finques hi està d’acord, i la Junta terrenysProvincial els valora Arderiu 1945,L’any finca. la de valoració la en discre pàncies sorgeixen però Castelló, de carrer i Comerç del plaça Rutlla, la de carrer Nou), (c. Antonio José l’avinguda entre ats situ immobles els tots afecta que forçosa l’expropiació a tiu rela l’expedient tramita projecte, del l’execució d’iniciar tent in un en Figueres, de l’Ajuntament 1944, l’any continuació, A anys. quinze feia Giralt per presentat projecte al similar molt ordenació una amb Hospital” Antiguo del Huerta la de urbanización y interior reforma de “Proyecto el presenta Payerols Arderiu A. i l’arquitecte l’espai d’enaltir idea la reprèn Dirección es 1943 l’any la y Reparaciones, de Devastadas de Regiones General càrrec a emplaçament actual seu el en pital hos nou d’un construcció de projecte el aprovat vegada Una esmentades. dur actuacions impedirà ales terme que circumstància motivacions, ni causes sense política ració depu de expedient un mitjançant municipal funcionari a com inhabilitat serà 1940 de gener de 19 el ciutat, la a d’exercici professional anys vint-i-cinc de després Giralt, Malauradament Civil. Guerra la durant començada a una construcció es refereix l’edifici bar - aca com així d’autobusos, estació una i d’abastos mercat un una com públic, caràcter de d’edificis construcció la a i lliure espai gran d’un creació la a destinin es resultants superfícies les enderrocat, tot estigui vegada una que, adient creu i ciutat, la de afores als l’Hospital traslladar “iniciado en la huerta del Hospital” huertadel laen “iniciado “CatedralAmpurdán” del . Cal suposar que que suposar Cal . ------, p89 700 anys de l’Hospital de Figueres • DE LA GUERRA CIVIL FINS AVUI (1936-2013) • Inés Padrosa p90 700 anys de l’Hospital de Figueres • DE LA GUERRA CIVIL FINS AVUI (1936-2013) • Inés Padrosa dent de la Junta Ramon Guardiola, es convida els arquitectes arquitectes els convida es Guardiola, Ramon Junta la de dent i presi alcalde any, essent mateix d’aquell El de mes setembre despesa. la de l’import reintegrarà l’Ajuntament municipal, públic espai declarat ser en Posteriorment, magatzems. a destinats baixos dels trams alguns i Baldiri Sant de l’església dempeus queda només i tal ’qet mnr dspri dfntvmn latc hospi l’antic definitivament desapareix manera D’aquesta demolició. de permís corresponent tat totali seva la en ruïna de estat en complex el declarar i mes infor els assumir acorda Patronat del Junta la 1961, l’any de de març el mes Reitg, Bosch Ignasi de Beneficència, Provincial Junta la de l’arquitecte per aquest Ratificat ruïna. de estat en l’edifici declara qual el en informe un emet Ale Bonaterra, xandre municipal, l’arquitecte l’altra, per i, Urbana d’Ordenació General Pla el s’aprova part una Per decisiu. L’any esdevé 1961 d’aquella envergadura. caris, el pressupost municipal no es podia permetre una despesa 138. HF, reg. ACAE, 31 febrer de 1948, ho deixa sobre la taula. En uns moments tan pre de 5de sessió en aquest, iFigueresl’Ajuntament dea trasllada 31 , per la qual cosa s’inicien els tràmits per aconseguir el el aconseguir per tràmits els s’inicien cosa qual la per , ------onat el presentat pel figuerenc Pelayo Martínez, que prepara prepara que Martínez, Pelayo figuerenc pel presentat el onat selecci surt en i avantprojectes, diversos convoca sorgeixen en tòria, D’aquesta l’horta. i l’Hospital de zona la a denació d’Or Pla del a per l’aplicació idees a aportar de Figueres, o fills vinculats i Subias, Reig Martínez, Giralt, Díaz, Bonaterra, Balló, ACAE. Tort. Fot. Rutlla. la de carrer del l’Hospital de Façana 1914. l’any ACAE. de Ros Llorenç de arquitectònic Projecte - - - Junta de Patronat de l’Hospital tramita un nou projecte nou un tramita l’Hospital de Patronat de Junta la Puig, Eduard president i alcalde essent anys, tres de cap Al vigilat. l’aparcament funciona ja L’any1972 corresponent. cànon el i solar l’Hospital de l’antic aparcament i fires a destinar d’edificar, sibilitat en la pos no estigui la Junta mentre acorda, Guardiola, Ramon per presidit figuerenc, aparcament. l’Ajuntament 1971 de a desembre de 9 El destinat és pel i Turístiques sol·licitat és d’Iniciatives solar del Centre l’ús 70, dels dècada la a Arribats s’executa. no aquest discrepàncies, les davant i, projecte el modificar a l’insta Junta La m² institució. la de 1.200 de interessos als per pèrdua la significava que cosa Castelló, i Rutlla carrers dels alineacions les modificant i “improcedent” rar-lo conside per Antoni Sant de i Blanch carrers els entre l’enllaç de prescindint però enjardinades, zones amb edificis diversos de conjunt un preveïa es on 1969 l’any projecte presentà tínez Mar Baldiri. Sant de capella nova la s’edificaria on Creu, Santa de la i Festes Fires les durant i atraccions les agrícola quinària de ma l’exposició serà rebrà que usos un dels següents, anys que, en els est, i 48 m de costat pel plaça la m 55 lló, de façana Caste carrer al 114m Rutlla, la de carrer al de llargària de propietat m 124 una resta li l’Hospital de Patronat al manera, ta D’aques i de Castelló. Rutlla de la carrers dels alineacions les i Antoni Sant de el amb Blanch carrer del d’unió vial d’un tura 362. HF, reg. ACAE, 34 La 33 9.XI.1965. data en l’aprovà d’Urbanisme Provincial Comissió La 32 una superfície de 7.000 m una superfície mercial i per a oficines, adossades a les construccions de la la de construccions les a adossades oficines, a per i mercial co d’un edifici tracta es horta: de l’antiga en el solar executar pularment amb el nom de Plaça de la Font Lluminosa Font la de Plaça de nom el amb pularment po coneguda (1965), Dr. Vila del plaça futura la configurar per 1962 l’Ajuntament inicia la segregació la inicia l’Ajuntament 1962 pla aquest que esperar Sense Figueras”. en huerta ysu Hospital Antiguo sector del ordenación y de interior reforma de “Plan el (1964). Figueras” para Hidráulicos cambios con luminosa Font fou encarregada a l’oficina tècnica 2 , amb les expropiacions necessàries necessàries , expropiacions amb les de Carles estigui redactat, el febrer de de febrer el redactat, estigui Buïgas Sans 32 (1898-1979). de la finca, que tenia tenia que finca, la de AMF, “Proyecto 33 , l’ober 34 de per per fuente ------de 1985 el director general d’Entitats Jurídiques i de Dret, Sr. Dret, de i Jurídiques d’Entitats general director el 1985 de juliol de 15 El horta. l’antiga de finca la de l’alienació per nya Catalu de Privades Fundacions sobre Generalitat la de torat Protec al permís sol·licitar acorda Patrons de Junta la 1985, de juny de 25 data en Lorca, Marià president i alcalde Essent pessetes. de 9.238.850 ingressos uns suposava servei aquest L’any 1983 enjardinat. l’aparcament s’executa només a per tot, llicència la atorgar unanimitat per acorda 1981, de 16 el d’abril celebrada Permanent, Municipal Comissió la que i Tot Fages. P.i J. Iñigo Subias López Dávila, G. Giráldez són signants tectes arqui Els enjardinat. aparcament i un Gra) (o del Comerç plaça Mas. Enric Fot. 1963. l’any Hospital, l’antic de Enderrocament - - - p91 p92 700 anys de l’Hospital de Figueres • DE LA GUERRA CIVIL FINS AVUI (1936-2013) • Inés Padrosa sprés, el 1978 previ consens amb l’estament eclesiàstic. l’estament amb consens previ 1978 el sprés, de poc enderrocada però 1969 el culte al inaugurada 1966, el a capella per nova la el projecte realitza municipal L’arquitecte l’any 1948), (feta i campanes. Novoa les de l’escultor Baldiri, sant de imatge la particular), un per adquirides (posteriorment com de els carreus significatius, pedra les ben reixes escairats, elements alguns conservar de cura tenint 1963, de novembre de mes el s’efectuà demolició la episcopal, permís el Obtingut dependran de l’Ajuntament de la ciutat. ciutat. la de l’Ajuntament de dependran només facin s’hi que actuacions les moment, d’aquest partir a i, l’Hospital de part per horta l’antiga de solar del possessió la a final i punt posa es quan 1985 l’any és manera D’aquesta 1993. al’any fins superfície de l’aparcament de d’explotació beneficis pessetes, dels i de l’obtenció anys, en set pagadores milions vint cent de import un per aquest a da la ven i es d’acordar va haver licitador en l’únic es va convertir General Figueres de Pla l’Ajuntament 1983, el pel aprovat Urbana afectada d’Ordenació resultar va finca la que com Però, la en juliol. 19 de del reunió n’assabenta se Junta la i hospital nou del millores de i d’ampliació d’obres finançament al s’apliqui venda la de tant Ampurdán ciudad” anuestra Obispo Sr. yRdmo. Excm. del “Visita 35 consistori del part per urbanístics projectes dels informat fou i ciutat la a expressament desplaçà es qui Cartaná, bisbe al s’informà 1961, l’any ja trobava es què en estat mal el Atès missa. darrera la celebrà s’hi quan 1963, de d’octubre 21 el fins culte el vamantenir afectada hospital, l’antic de resultar demolició la i per civil, guerra la durant anarquistes per grups espoliada estat haver malgrat Baldiri, Sant de L’església Baldiri L’església2.2 Sant de resul l’import que condició la amb ho autoritza Billoch, Miquel 7. p. 998, núm. (1962), , XXI 35 . - - - 362. HF, reg. ACAE, 36 batejades noves campanes quatre amb juntament bastiren s’hi i emplaçament l’actual en col·locaren es any d’aquell qua Pas Per Immaculada. la de l’església de campanar al templar con podem les 1988 l’any de des i XIX s. el les Daten són campanes. capella l’antiga suprevivents elements pocs dels Un Baldiri Sant de campanes Les 2.2.1 Novoa Artur de l’escultor Baldiri, de imatge sant la col·locar preveía es d’entrada, porta la de dintell el sota mènsula, la a Muntaner; carrer del des d’accés 1979, Díaz el projecte, un Claudi prepara l’arquitecte cosa qual la a per Immaculada, la de els poguesin mantenir feligresos el culte a la cripta de l’església que proposà Guinart Mn. Nou, carrer del veïns els entre sant del i la gran donada tradició definitiva, desaparició aquesta Davant Dacosta. M. Josep Fot. Baldiri. Sant de campanes les de Una 36 . - - havia pertangut a l’antic hospital. Es tracta d’un calze d’estil d’estil calze d’un tracta Es hospital. l’antic a pertangut havia que culte de peça una localitzada té es només l’actualitat En litúrgic mobiliari El 2.2.2 L cm. 54 de l’ansa inclosa total, i cm, 43 de alçades unes i cm, 44 de diàmetre un sostingut, Sol en kg, 65 de una segueix La campanar. del sud-est al situada Està 1826”. FIGUERAS. DE BALDIRI SANT DE OSPITAL DEL RELLOTJA “SOM da llegen la porta i bemoll La el dona kgs, 39 pesa petita més La al’hospital. repetidament refereixen res inscripcions les i diferent, to un amb sona cuna Cadas tempestes. les de emparar per Marc, Sant a i Bàrbara Santa a dues i patró, al dedicada està una Ferrés, Àngel quel Mi mn. explica segons Baldiri, sant de procedents les D’entre Missions. les de patrona Lisieux”, de Teresa ta i “San universal de l’Església Josep”, patró “Sant parròquia, la de patrons Pau”, i ambdós “Sant d’”Immaculada” noms els amb del campanar. del nord-est el Ocupa DE 1860”. GENOVER. DE DOLORES SALVADOR DN I GENOVER ATILANA DOÑA PADRINOS SIENDO HIZO “SE lle genda: la porta i cm, 49 de és alçada una cm, 52 de diàmetre un té i bemoll, Mi a correspon nota la kg, 80 pesa grossa més La campanar. del sud-oest al és situació seva La L’ANICAM//DE SERRANIO”. PAU PANA VILA 1826. FIGUERAS DE LA DE BALDIRI SAN DE POBORDES LOS FI PER DE “FETA GUERES”, MAIOR DE ALCALDE CALLI(S)... CISCO FRAN// DON CAAMAÑO DOTOR DE CARBONEL FELIPA “DONA llegenda la amb cm, 59 de total i cm 45 de alçada una cm, 49 diàmetre un té i tingut, sos a Fa correspon so el kg, 71 pesa grandària en següent La campanar. del nord-oest al emplaçada iestà 1829” BISBAL. LA DE COURE SERRATOSA. PAU PER “FETA FIGUERAS” DE a

l legenda es: “SOM DEL RELOTJA DEL OSPITAL DE SANT BALDIRI BALDIRI SANT DE OSPITAL DEL RELOTJA DEL “SOM es: legenda ------Guerra Civil i que va voler romandre en l’anonimat en la romandre voler va ique durant Civil Guerra guardà la que persona una per 1970 Mn. el a Xutglà Pere entregada FIGVERAS”. fou DE restaurada, “HOSPITAL recentment peça, inscripció Aquesta la i BAHI, l’argenter de punxó de amb del GERONA, marca s. de XIX, principis neoclàssic de les festes assenyalades (s’ignora la localització). localització). la (s’ignora assenyalades festes les de religiosos oficis als per reservar-les i Caritat de Germanes les de l’ofertori a peces tres les desar S’acordà anys. 33 de l’edat ca a i 1928 anys i els 1929 traspassat estat que havia de l’Hospital pellà havia que germà, seu al i pertanyien patena que ceràmiques), cullereta, incrustacions (amb calze Fà d’un Paulina per brega fet donatiu el reflectit queda següent L’any 140. HF, reg. ACAE, 37 Padrosa. Inés Fot. al’Hospital. avui Baldiri, Sant de capella la de procedent Calze 37 . - - p93 700 anys de l’Hospital de Figueres • DE LA GUERRA CIVIL FINS AVUI (1936-2013) • Inés Padrosa p94 700 anys de l’Hospital de Figueres • DE LA GUERRA CIVIL FINS AVUI (1936-2013) • Inés Padrosa Jueus, avui també passeig de Ronda del Parc del Ronda de dels passeig també avui còrrec Jueus, el estat havia que camí el amb l’oest, a i castell, del carretera la i Llers de camí antic i l’Ajuntament de terreny amb l’est, a Arolas); Mn. ronda 1939 de (a partir Parc del Ronda de passeig el amb sud, al Pitxot; amb Ricardo Sr. i abans Peix, castell Sr. el a del glacis els (equivalent amb nord al vessanes afronta 6,16 i m²), de 13.490 extensió una té terreny El a la plana de l’Empordà- i per les possibilitats que té. pins prop del passeig de la Ronda del Parc, amb esplèndides vistes nes,persevasituacióla –alnord-oest vila,delaenuna zona de en cap de l’oficina comarcal de Regiones Devastadas y Reparacio l’arquitectemunicipalArderiu,coincideixque A. l’arquitecte amb ricJaume Sala.Elterreny ésseleccionat, seguint elsconsells de Josep O. Adroher, es compra l’anomenat camp de les Roques a En bastiràelnou edifici assistencial. El15 de juny, davant del notari No obstant això, no fou fins a l’any 1943 que compra el terreny on es aexecutar-se. obres imeres pr les de una seria hospital nou d’un construcció la cessitat, ne seva la donada de que, 21 compromís al de s’arribés i 1940, de juny Gobernación, la de Ministerio del decret per l’Estat declarada fos Figueres que guit aconse havia Mateu, Miquel per ajudat Jou, Josep L’alcalde seguir l’objectiu, s’hagueren de superar nombrosos obstacles. Full 38 a l’execució portarien del projecte que somniat. No gestionscal dir que, les per arribar s’iniciena acon 1943, l’any Figueres, A nou3. Hospital El tari, Sr. Onofre Santaló Onofre Sr. tari, secre el especifica segons Figueres, de que l’Ajuntament satisfà quantitat pessetes, 10.000 de estipulat preu el paga Es compra. de Escriptura AAHF, 39 [1923] Figueres” de tat volant anònim “ (1923) convalescents els apassejar per jardí amb ialegre, airejat lloc en vila, la de centre fora del Hospital un bastir en dia un somnià Hospital del “La Junta que porta el títol. , “entès com ajuda o subvenció del mu del subvenció o ajuda com “entès , “Dades històriques, pel cap de de cap pel adoptada Ciudad estat actual i necessitats 39 . 38 del Hospital de Cari ------al nord, i dos cossos semisoterranis al sud. al semisoterranis cossos idos nord, al adossats longitudinals cossos amb tres de féu en pinta, forma es planta la de disposició La m². 5.632 de construïda perfície su una amb eixides, i habitacle amb superior pis un i terrani un semiso de malalts, a per residència plantes dues amb cos, Joan 40 memòria corresponent Devasta la prepara qual Regiones el de Serradell, Margarit Joan das, l’arquitecte és projecte del L’autor llit. per habitants 997 de coeficient un donaria que xifra habitants, 249.345 amb sumades provincials, les a ciutat, la de necessitats les 250 satisfer amb de havia Girona, de llits, Diputació la de Provincial l’Hospital que mentre llit, per habitants, habitants 1.000 de 42.155 de coeficient un a població equivalent d’una disposava i llits 40 ria ofe d’Olot l’Hospital província, la a paral·lelismes establir Per llit. per habitants 655 de un coeficient suposava cosa la qual de 100 llits, una capacitat amb instal·lacions unes projecten es d’habitants, nombre Partint del 15.497. té en capital la i habitants, 65.500 en xifra es de Figueres judicial partit del població la moments aquests En circumdant. superfície ila hospital s’emprés nou del no al’edificació que per terreny del part la utilitzar i ocupar pogués que el municipi permetés que l’Hospital com a condició posava l’establiment” a nicipi 1943. Memòria 120. reg. Beneficència, de Provincial Junta Fons M argarit 40 . L’Hospital estarà constituït per un edifici d’un sol sol d’un edifici un per constituït estarà L’Hospital .

S erradell , “Hospital . En contrapartida, l’Ajuntament només només l’Ajuntament contrapartida, En . de Reconstrucción (1943) Reconstrucción Figueras” , ed. Regiones Devastadas. AHG, - - - - Godoy. Fons AMF, 1943. l’any Hospital nou del pedra primera la de Col·locació Godoy. AMF, Fons de treballs els durant Obrers construcció.

nia a celebrar l’esdeveniment celebrar a nia ser utilitzat. ser per punt a està l’edifici 1953, el anys, deu de cap Al ciutat. la de afores els en el aleshores, que era, distraccions poques les de una sovintejar solien que encuriosits figuerencs molts de poc a poc i avancen són el obres de Les punt mira i de conversa públic. nombrós per 379. HF, reg. ACAE, 42 1943. Memòria 120. reg. Beneficència, de Provincial Junta Fons AHG, 41 de l’Hospital Provincial de la capital, al nou hospital figuerenc. En departament unocupava Girona,llavors provínciadefinsque la Martínez y Fortún, en Palanca la qual li proposa Alberto establir el sanatori José antituberculós de Sanitat, de general director del carta una (1946-1953) rep Matas Bonaterra L’alcalde Joan dependències. seves les de manteniment el i l’equipament representar pot que despeses les per preocupada està que temps un fa ja Junta la ciutat, la necessita que les a superiors molt proporcions unes i ca pacitat una tenen instal·lacions noves força les que estan com i l’Hospital avançades de obres les 1949, de maig de mes Al Antituberculoso Nacional Plan del servei del Proposta 3.1 bre de 1943 el 8 de setem pedra, primera de la col·locació de la motiu Amb 41 l’alcalde emet un ban en el qual invita la ciutada un emet ban en el invita qual l’alcalde 42 . Això fa que l’acte sigui seguit seguit sigui l’acte que fa Això . - - - vant el convenciment de la impossibilitat de poder subvenir subvenir poder de impossibilitat la de convenciment el vant i da no va construir, es edifici nou aquest que com Finalment, Roques. les de camp l’Hospital del de propietat la cediria no Patronat el Mentrestant, anys. dos els del excedeixi no termini el i que terrenys Monges les de els camp en hospital nou un construeixi aquest que i de la Gobernación al i Ministerio el edifici cedir terreny s’acorda 1954, de febrer de 23 de reunió la alcalde en Bodallés, de Essent Junyer Joan Figueres. de reals hospitalàries necessitats les a adaptat edifici nou d’un construcció la oferint-li centre del cessió la faci que Junta la convèncer s’intenta L’any 1953 mantenir-lo. podran que d’ingressos demostrar per previsions les exposen i hospital a íntegrament destinar de s’ha edifici nou el que civil considera es qual el segons governador al comunicat un envia Patronat del Junta la de 1952, de setembre el mes Finalment, de gestió. incapacitat la a una portés els accepta econòmica situació la maig, que temor pel de proposta 24 de reunió en Junta, la principi un En 379. HF, reg. ACAE, 43 convenir para las atenciones municipales de Figueras loso interesaselesración,veztaldestinarlosanatorio aantitubercu representar su sostenimiento, con cargo a los fondos de su Corpo la seva missiva ho justifica dient que “ Bernils. M. J. particular Arxiu 1960. anys dels dècada la durant l’Hospital de icuina Quiròfan […]”. Això sí, “ reservando el mínimo de camas que pudiéramos ante la dificultad que puede […]” 43

- - - p95 700 anys de l’Hospital de Figueres • DE LA GUERRA CIVIL FINS AVUI (1936-2013) • Inés Padrosa p96 700 anys de l’Hospital de Figueres • DE LA GUERRA CIVIL FINS AVUI (1936-2013) • Inés Padrosa 1957. 121. Memòria, reg. Beneficència, de Provincial Junta Fons AHG, 44 1957 l’any com així És Santa Creu. Clínica la de professionals els els terme a d’especialistes, duent manca seguiran per bé o o serveis, d’instrumental alguns manca però, per moment, De pobres. d’atenció servei malalts el als reinicia es moment d’aquell partir A any. d’aquell novembre de 20 el ingressa malalt primer El general. medicina de atencions rebre puguin que tal per dones, sis a i per homes a per llits sis amb estances, la les i l’aixovar capella, cuina, la Paül dependències: de les Vicenç adequadament S’ocupen preparar 1956. Sant de de de primavera la hospital Caritat nou al la s’incorporen de Filles monges Les malalts als L’inici3.2 l’atenció de Devastadas. aRegiones construcció la de est meitat la cedir va Junta la funcionament, de costos els troba degudament habilitat el quiròfan de la institució. Durant Durant institució. la de quiròfan el habilitat degudament es troba no encara perquè privada, clínica la a mantenint cirurgia de seguir servei el de s’ha següent l’any i l’estada, 45 pessetes de raó a cirurgia, de malalts de estades 142 per pessetes Jové. Inés AMF, Fons Baldiri. Sant de església segona la amb Catalunya plaça la de aèria Vista 44 es paga la quantitat de 6.390 6.390 de quantitat la paga es tics. Actualment el servei està format per onze professionals. onze per format està servei el Actualment tics. citostà de i estèril medicació de preparació la inclou que macs fàr de manipulació de nivell un permet li que moderna cosa més tecnologia, la amb equipat Està hospitalària. dispensació i prescripció de medicació requereixen que i externs pacients ingressats als malalts als qualitat de farmacològica assistència una garanteix que capdavanter farmàcia de servei d’un disposa Figueres de l’Hospital (2007-2010), ampliació darrera la Amb Roja Cruz odela Fraxanet, Vidal M. de la Vidal, la Perxas, la Martín, la Deulofeu, la Bonmatí, la benèfic: l’establiment de proveïdores les figuerenques màcies far de són les l’anydiferents següent A partir Ferran. Farmàcia la fou específics subministrar a edifi farmàcia nou primera la del (1956), ci l’activitat iniciada vegada una Hospital, l’antic de apotecari darrer el ser va Portolà de Bonaventura com Així deServeis farmàcia Sanitat. de General altres Direcció a la de i depenen que serveis Rural d’Higiene Secundari Centre a una destina es motiu, part aquest Per econòmiques. possibilitats les limitades i cobrir de s’havien que necessitats les a per dimensions excessives les més, una vegada es l’edifici, constata, amb cosa la qual de part major la de l’ús de disposar pot Patronat del Junta la 1958, l’any oficial, l’entrega fet n’ha se no que Encara Camps. llegat del rústiques finques les de forestals hastes i sub vendes a les gràcies que despeses les ja doblen ingressos els sanejada, està institució la de econòmica situació la el nou edifici, equipament de l’adient per dotar extraordinàries despeses nombroses haver i tot (1957), moments aquests En Lluís internista (1916-2004). metge Salellas el Roquet en recau que càrrec mèdics l’Hospital, serveis de dels director de figura la crea es any aquest , i la Xirau. Xirau. , ila - - - - - 1991. 1991. al’any fins de béns i administrador general a ser secretari passa data, 1987.aquesta de gener de 27 En al fins exerceix que càrrec l’Hospital, de administrador dipositari nomenat és Bernils Ma. 138. HF, reg. ACAE, 46 369. HF, reg. ACAE, 45 1961 de març de L’1 augments. quantitat corresponents als sotmesa una fixa, rebrà que s’estipula forestals, propietats les de subhastes i vendes les a gràcies part, bona en produïts, gressos d’in quantitat l’elevada davant 1958, l’any però, institució la de ingressos dels % 9 un en fixats estan percep que honoraris Els 1961. de març de l’1 a fins de1939 des i Civil, Guerra la de l’inici a fins 1922 de març de 25 del des ser va ho Nualart Santaló Onofre com així És l’Ajuntament. de tari secre el d’administrador càrrec el exercia estatuts, els Segons de l’administrador figura La contracte. del rescissió ki, Michalows J. Thomas quan 1964, l’any a fins L’acordmanté es ienllumenat. calefacció deneteja, servei habitacions, dues X, raigs annexes, dependències quiròfan, serveis de de concepte en la mensuals, percebrà pessetes 5.000 institució de la quantitat qual la segons entesa una a S’arriba aFigueres. dents resi famílies seves les i Pení del base la a destinats militars als per serveis seus els Saragossa, de sol·licitar tal per l’Hospital Sanjurjo, amb contacta de americana base la de Andrews, lliam Wi Force) Air States (Unites USAF la de capità el L’any1960, USAF La Base Procurement Office Procurement Base 45 al’Hospital 46 , essent alcalde Ramon Guardiola, Josep Josep Guardiola, Ramon alcalde essent , , de la base de Saragossa, demana la la demana Saragossa, de base la de , - - - - - de la Vivienda la de Urbanismo, y Arquitectura Ge de Dirección neral la a dirigir de ha les reclamacions les ara Però uril sgex nitn pr letea e nu edifici nou del l’entrega a per insistint segueix Guardiola Devastadas Regiones de General Dirección la Dissolta jubilació. seva la de any 1968, el finalitza que tasca a l’Hospital, pública sanitat de la tocòleg el primer esdevé Sala (1898-1980) Chapela zar Antoni com és així tocologia; de servei al per de Previsión Nacional l’Instituto amb contracte un signa se L’any1961 la de centre al ciutat. plaça magnífica d’una creació la suposar va feligresos, dels per part una si bé qüestionat fou de l’església, L’enderrocament (1963). Baldiri hospital Sant de l’antic l’església de ila (1961) de demolició la ciutat: la de i institució interessos la de els afecten que transcendentals prendre tocà decisions els dues moment del Junta la a i Guardiola Ramon A Ampurdán. al setmanari publicades sortiran que ja Patronat del Junta re la les de de unions actes les de lectura la a accés tindrà interessada persona qualsevol moment, d’aquest partir A mensual. nicat comu un lliuri que encomana li se qui a religiosa, comunitat de la de superiora la ser obligacions de les d’alguns i puntualització la veis, funcions les de l’acotació d’estalvi”; “llibretes de regularització la comptabilitat; de sistema del l’adequació 369. HF, reg. ACAE, 48 138. HF, reg. ACAE, 47 1960, es procedeix a una important reorganització interna reorganització de important d’octubre una a 26 procedeix dia es el 1960, presideix, que reunió primera la a ta, Jun la de presidència la a s’incorpora Guardiola Ramon Quan Social Seguretat la amb serveis primers Els 3.3 obres i onze i mig de funcionament, el dia 27 de maig de 1968 1968 de maig de 27 dia el funcionament, de mig i onze i obres les de finalització de anys quinze de Figue després i a Finalment, res. realitzada visita la en Lomas, García Sr. quitectura, d’Ar general de pel director 1962 el novembre l’efectuada com . De tant en tant, rep alguna promesa d’entrega, d’entrega, promesa alguna rep tant, en tant De que depèn del Ministerio Ministerio del depèn que (1957), (1957), 47 48

------. : p97 700 anys de l’Hospital de Figueres • DE LA GUERRA CIVIL FINS AVUI (1936-2013) • Inés Padrosa p98 700 anys de l’Hospital de Figueres • DE LA GUERRA CIVIL FINS AVUI (1936-2013) • Inés Padrosa aparell fora de la capital de província. província. de capital la de fora aparell d’aquest disposi que centre l’únic sigui Figueres de l’Hospital que significarà la cosa qual d’una incubadora, l’adquisició deix deci es neonatologia, la de món el en avançats més recursos dels d’un disposar de intenció la amb i naixements de nombre l’elevat Atès beneficència. de un ingressats malalts tres cada per era proporció La operacions. de 199 (21, practicaren es i naixements pobres) 330 anterior), l’any de doble (el estades 12.003 de total un amb pobres, de qualitat en eren quals dels 118 malalts, de ingressos 733 registraren es 1962 l’any Durant municipal. apropietat com Propietat la de Registre el en inscriure pot es que 1979 de desembre de l’1 a fins és no Ampurdán Hospital”, el para televisor un de “Entrega 50 140. HF, reg. ACAE, 49 TomFer d’electrodomèstics casa La moment. del visual comunicació en innovació darrera la de disposaran que ja món, del visió seva la eixamplin resi religiosa els comunitat i la dents malalts, els que suposarà que especial un esdeveniment lloc té 1963, l’any de Creu Santa la de Festes i Fires les Per televisió. la enmoviment, imatges on es veien les pantalla a petita d’una oferta través la informació la XX a gràcies s. molt àmplia més manera món d’una del al accés gent tenia meitat segona la a forat, d’un través a orals, cions d’explica acompanyades estàtiques gravats de làmines d’unes el amb els que firaires, els mitjançant tia exis que del idea una fer podia es només gent la XIX segle al Si Del món per forat un petita ala pantalla provisional d’entrega l’acte a procedeix es juntament a alguns membres de la Junta, en féu el lliurament. enféu el Junta, dela membres aalguns juntament l’establiment, de propietari Ferrer, Sr. El Figueres. de Caritat de l’Hospital a polzades, 19 de Iberia un l’aparell, regalar cideix de guanyador, cap aparegués que sense televisor d’un sorteig i, pagant uns cèntims, accedien a la visió visió la a accedien cèntims, uns pagant i, Nuovo Mundo , XXII. traslladaven d’un lloc a l’altre a l’altre lloc d’un traslladaven 49 de l’edifici. Però Però l’edifici. de 50 , després del del després , - - - - - es pot adquirir mobiliari i millorar l’equipament quirúrgic i gi necològic. i quirúrgic l’equipament millorar i mobiliari adquirir pot es l’Hospital, de horta l‘antiga de (1972) vigilat l’aparcament de l’explotació sumar de s’ha quals les a finques, les produeixen que ingressos els i institucionals aportacions les entre nera, ma D’aquesta l’Hospital. de serveis de reorganització a la per de Sanidad de General i a Dirección la Hospitalaria de Coordinación ón Central Comisi a la subvencions sol·liciten se i 70 60 dels dècada A la mèdica. l’hospitalització incloure-hi per prestacions de l’ampliació i farmacèutica prestació la de gratuïtat la fou assolits avantatges Un dels social. i seguretat beneficència i entre sanitària i assistència pública salut entre diferenciava es llei aquesta En 1967. l’any vigor en entra qual 18.181-90. p. 312, núm. 1963, Diciembre 30 B.O.E. 52 369. HF, reg. ACAE, 51 Social Seguretat de la de Bases L’any Llei la s’aprova 1963 1985. el culminada parcial, entrega una s’aconsegueix Aleshores prestacions. les millorar i talàries hospi dependències les d’ampliar intenció la amb institució la a estances d’aquelles per reversió la sol·licitar presidida acorda Puig, Patronat, Eduard del de Junta la Generalitat poc de la cap a Al transferit Catalunya. ser va local aquest 1980 L’any l’Hospital. est del’ala baixa planta la pa ocu deSanitat Comarcal Centre el de1968 amitjan de Sanitat, General Direcció la i Junta la Arquitectura, de General rección Di la Vivienda, la de Ministerio el d’acord posar-se de Després Fins deVilallonga. carrer al Rural. trobava es l’esmentatcentre llavors, d’Higiene Secundari Centre a destinar-lo per fici de l’edi part l’ocupació d’una de de president la Junta l’Hospital i sol·licita a l’alcalde de Sanidad L’any General la Dirección 1967 Rural d’Higiene El Centre Secundari , ambdues adscrites al Ministerio de Gobernación, Gobernación, de Ministerio al adscrites 51

52 , la , la ------’n 17 lHsia dsoa e 4 llits 74 de disposa l’Hospital 1971 L’any atocòleg. com Salazar tonio i An auxiliar, medicina Río del Adolfo interna; medicina Roquet Lluís auxiliar; cirurgià metge Brusés Antoni cirurgià; metge Vila Id. 54 357. HF, reg. ACAE, 53 1977. de afinals ja marxa en posen es que diàlisi, a per equips i X un raigs a quiròfan, per segon aparells S’adquireixen ampliació. una en pensa es i d’usuaris considerable creixement un s’experimenta serveis, nous els introduït d’haver d’un any cap comarca.Al de la Social Seguretat la de assegurats als per també general i gia cirurgia traumatolo de les s’introdueixen i tocologia, i ginecologia de g Previsión de Nacional amb conveni nou un a per s’estableix 1976 residència El a gran. gent destinat està l’establiment de part una i necessitades, classes les s’exceptuen si mínima, és pacients de l’afluència infrautilitzat: troba es Catalunya, de importants més edificis dels d’un disposar i tot qual, ins la la de benèfica, situació titució la constata es Junta la de Des l’Hospital. de Patronat del Junta la de presidència de preceptiu canvi el a terme i es porta alcalde L’anyesdevé Brugués Giró Pere 1973, beneficència. de establiments la iels de pública sanitat sanitària l’estructura afecten que socials canvis tants d’impor introducció la amb democràtic, de un a autoritari gim rè d’un transició la produeix es quan És espanyola. societat la a polítics canvis importants amb coincideix etapa Aquesta (1973-83) comarcalitat ila pública sanitat ala cap camí 3.4 Fent moment del mèdic quadre El dicina i 25 de geriatria. de i25 dicina me de 117 cirurgia, de de 120 eren maternitat, de quals 572 dels beneficència, 31 malalts, 846 amb estades, 16.582 de ràcies al qual es manté l’especialitat l’especialitat manté es qual al ràcies 53 següent el és (1967) 54 , i el moviment fou fou moviment el i , : Joaquim Joaquim : l’Instituto l’Instituto ------permeteren el futur desenvolupament urbanístic”. desenvolupament futur el permeteren que l’Hospital, de horta l’antiga de terrenys dels total berament l’alli aconseguir ser va important fita altra una banda, D’altra Girona. de província la de diàlisi de unitat segona la instal·lar va es l’INPi amb conveni un signar aconseguir va L’anyes 1977 comarca. la de referència de hospital a com edifici d’aquest transformació la començar per important molt pas un ser Va per serveis. els llegats, millorar a per destinar-lo rebut patrimoni del part au alienar ser per va toritzada Junta la 1978, i 1976 anys els Entre Moner. Vila Joaquim i Salellas Roquet Lluís doctors pels encapçalats locals metges d’uns l’esforç a gràcies que funcionava mitjans, sense però magnífic edifici d’un va disposa que institució una amb trobar vaig “Em llits. 96 de disposa es moments aquests En Social. Seguretat la amb concertats veis ser els s’augmenten qual pel l’organisme) d’extingir-se abans (just l’INP amb conveni darrer el signa l’hospital de 1978 d’abril 10 El autònomes. comunitats a les asistencials i serveis cació planifi salut, en competències les traspassar s’acorda 1978, de Constitució la de l’aprovació amb seguit, tot i Social, ridad Segu y Sanidad de Ministerio del creació la en materialitzen es l’Estat de govern pel empreses reformes les 1977 el També diàlisi. de unitat la de despeses les sufragar per i d’instrumental res de millo en producte el l’horta invertir-ne i per Muga, la de Vilafant Llorenç i Sant Vilatenim Vila-sacra, de algunes rústiques i de rendibles, poc de qualificades institució, la propie de tat Figueres de urbanes finques diverses subhasten Se (alcalde i president 1973-1979) 1973-1979) ipresident (alcalde Pere Giró Brugués Brugués Giró Pere ------p99 700 anys de l’Hospital de Figueres • DE LA GUERRA CIVIL FINS AVUI (1936-2013) • Inés Padrosa p100 700 anys de l’Hospital de Figueres • DE LA GUERRA CIVIL FINS AVUI (1936-2013) • Inés Padrosa el gener de 1980, es decideix visitar l’Hospital de Granollers de l’Hospital visitar decideix es 1980, de gener el festa la voluntat de reconvertir l’establiment en un hospital hospital un comarcal. en l’establiment reconvertir de voluntat mani i la festa l’Hospital visita Sanitat, de conseller Laporte, Josep i (1981), rehabilitació 1983 de maig El torn. un segon amb de diàlisi de servei el s’amplia servei el s’inicia Puig Eduard Amb aFigueres. iadaptar-lo funcionament seu el d’estudiar tal per comarcal” projecció, pilot “Hospital com major catalogui !!es l’Hospital que aconseguir s’aconsegueix per Generalitat la a informe un elevat d’haver després Ametlla, M. Josep amb 1979, l’any Així inecessitats. capaci tats seves les a s’ajusti acon millor i que classificació prestacions la més seguir de gaudir per gestions les oportunes faran moment, seu el Esteba en Miquel cadascun Puig, Ametlla, Eduard i M. Caireta Josep alcaldes els l’Hospital; això, de malgrat Patronat del presidència la en canvis de allau una produeixi es anys, pocs en que, fa la democràcia de renovada figuerenc consistori primer del política inestabilitat La Catalu nya. inclosa Autònomes, Comunitats les a Social guretat Se la de sanitària d’assistència s’executa competències de 1981 traspàs El el políticament. descentralitzat salut de ma siste un a per bases les posen Es l’INSALUD. gestora, entitat única una en s’integrarà Espanyol l’Estat a salut la amb nada Tot 57 2082/78. RD Segons 11.X.1979. 141. Acta HF, reg. ACAE, 56 5.VI.1979. 141. Acta HF, reg. ACAE, 55 relacio gestió la tota (1978), l’INP de supressió la de Després veu la necessitat de disposar d’un servei mèdic de guàrdies guàrdies d’urgències en de que, el en servei el derivarà futur, mèdic servei d’un disposar de necessitat la veu pre es d’assolir-lo tal per i II Nivell al cap millora de fase en I, de Nivell Comarcal General a com Hospital classificat sigui reix sugge es 1980), i (1979 Caireta Esteba Miquel alcalde Essent aixecat 1978. l’any de la ampliació darrera la essent pavelló, nou un amb considerablement i l’antiguitat un edifici 55 . de de nova la institució planta amb benèfica una capacitat granollerina, de 80 la llits, qual i durant es remunta la dècada a 1328, 56 dels . Així mateix, . mateix, Així l’any 70 s’havia 1923 ampliat s’havia 57 ------, porten a terme les obres d’adequació i s’adquireix l’equip. I és és I l’equip. s’adquireix i d’adequació obres les terme a porten 1976 es 1977 de de decurs el En desembre diàlisi. de el servei el introduir s’acorda d’esforços, suma aquesta a Gràcies mort. seva ala fins hospitalàries instal·lacions mateixes les a viure va que i temps, d’un cap al conserge esdevenir va en i figuerenc l’hospital a ingressà malalt a com que (1920- renal d’insuficiència afectat Padró pacient Joan un 1988), per Madrid a fetes personals gestions les l’altra de i l’Hospital, potenciar de Giró, Pere nat, Patro del Junta la de president i l’alcalde de una voluntat per la part, paral·leles: accions dues en cercar-la cal gènesi La aCatalunya. primera servei la d’aquest ser adisposar ciutat va Figueres província, de capitals les de Fora 1974. del des servei amb Girona, Clínica a la diàlisi de sessions a les periòdicament d’assistir necessitat la en deficiències veien es renals patien que pública sanitat la gi a comarques afectes les ronines de pacients els tots 70, dels dècada la A Diàlisi de Unitat La 3.5 Catalunya”. de pitalària hos delaxarxa un a centre ser passés a l’Hospital defique públic sistema el amb concerts se subscriure i a per Catalunya l’acreditació plaça sol·licità avui l’Hospital, de l’horta de pàrquing el construir i urbanitzar va es patronat, el reorganitzar va es àlisi, di i nefrologia de servei el ampliar va es gestió meva la Durant anys. set-cents gairebé durant desvalguts més dels servei al funció seva la per com ció institu la de i antiguitat figue importància la per tant a renc, com tenir pogut he que satisfaccions majors les de una és d’alcalde, càrrec al lligada va que bilitat responsa Figueres, de l’Hospital de Junta la “Presidir (alcalde i president, 1980-1983) ipresident, (alcalde Eduard Puig Vayreda Vayreda Puig Eduard ------

l’estudi previ al transplantament renal. transplantament al previ l’estudi i peritoneal diàlisi la l’hemodiàlisi, són com substitutius renal, funció la de tractaments els terme a dur permeten li ments equipa seus Els confort. i qualitat de condicions millors molt amb comarca la de nefrològica patologia la d’atendre dicions a 900 m a 900 gairebé va doblar la seva superfície, ja que va passar de m 480 ja que va passar superfície, la seva va doblar gairebé Figueres de l’Hospital de Nefrologia de Servei el 2010, el gurat inau d’ampliació l’edifici de funcionament en posada la Amb Social. Seguretat la de pacients els tractar per Previsión de Nacional i l’Instituto l’Hospital entre conveni d’un signatura la amb finalitzaria que d’acord principi un a gràcies ACAE-HF, 58 El servei. d’aquest l’evolució en fonamentals moments dos lar assenya cal creació, seva la de des obres a subjectes estat han instal·lacions seves les que assegurar pot es que Encara metge. sol iun lliteres dues de disposava només i baixa planta la a trobava es servei aquest donar a destinada inicial incrementant s’aniran professionals.L’estança els Progressivament metge. primer el ta contrac es no 1981 de març de mes al fins que i tot gències, d’ur un servei de crear la necessitat sent L’any l’Hospital 1980 i d’aparellatge manca d’específics. la compensava pacients per els joves atendre dels voluntat la que i tot per mitjans, de realitat la precarietat de la lluny molt estava però d’urgències, servei incipient un ser pretenia Aquest cobrir guàrdia”. de podien mèdic “servei Ferran el Sant de castell al militar servei el plien com que metges soldats els qual la mitjançant l’Exèrcit amb col·laboració una (1931-2011),s’estableix Caireta Esteba quel Mi benèfica de institució la president de essent 1979, A finals d’Urgències servei El 3.6 durant el mes de desembre de mes el durant servei. del funcionament en posada imminent 2 reg. . Amb aquest increment d’espai el servei està en con en està servei el d’espai increment aquest . Amb 141. d’Actes, Llibre 1973-1980, 58 Acta quan té lloc la primera sessió, sessió, primera la lloc té quan 12.XII.1977: es comunica als membres de la Junta la ------2

a l’Hospital de Figueres. de a l’Hospital similars característiques de d’ells molts benèfic, bàsicament caràcter de centres de desenvolupament al gràcies ricament aquest histò espanyol cobert s’havia l’Estat dèficit Aquest 70%. de el superava nombre resta la a titularitat que de mentre era pública, hospitalaris llits de 34% un escassament Catalunya, a moment, aquell les En 1981. de l’any produiria important es quals més traspàs el sanitat, de matèria en competèn cies algunes rebre a comença Generalitat la Ca de talunya, d’autonomia l’Estatut de l’aprovació amb 1979, L’any Comarcal aHospital de Caritat D’Hospital 4. l’Eucaristia. celebra s’hi setmana, ala dia un i, sonal per i pregària de reflexió com a lloc oberta està quaranta-quatre capella La anys. de període un durant l’Hospital de Patronat del la de Junta part ha format Franco Mn. l’edifici. pertany qual territorial demarcación la de “párroco de qualitat en co, Fran Jesús Mn. Junta la de vocal nomenar s’acorda 1968 l’anymotiu, aquest Per Pastor. Bon del barri nou del culte de lloc el esdevenir va 1967 l’any però institució, la de ceri religioses les mònies celebraven s’hi baixa, planta la a situada capella, la A de capella l’HospitalLa prestacions. les de qualitat la en incideix que afegit valor un representen millores de junt con Aquest treballen. hi que professionals als per com ents paci als per tant òptimes condicions d’unes dota es i gència, d’emer cas en ampliables són que actualment, disposa què de d’atenció punts 42 als arriba dir, a és moment, al fins tenia que superfície la dobla es emplaçament nou el En 2010. el rat inaugu l’Hospital, de d’ampliació edifici nou al trasllat el amb produeix es segon el I d’atenció. 24 punts de disposar a passa què en 1996, l’any de servei del l’ampliació a correspon primer ”, a la la a ”, ------p101 700 anys de l’Hospital de Figueres • DE LA GUERRA CIVIL FINS AVUI (1936-2013) • Inés Padrosa p102 700 anys de l’Hospital de Figueres • DE LA GUERRA CIVIL FINS AVUI (1936-2013) • Inés Padrosa presidida per Marià Lorca (1983-1995), s’acorda la contracta la s’acorda (1983-1995), Lorca Marià per presidida de 1983, de 19 de desembre de Patronat de Junta la A sessió la Figueres. de l’Hospital de l’acreditació d’assolir neces tal per sàries passes les iniciar recomana i centre del volupament desen el d’afavorir voluntat seva la manifesta aquest 1983, de novembre de 16 el Trias, Xavier Catalunya, de Generalitat la de Sanitària d’Assistència general director al Patronat del sita vi una en Així, Figueres. de l’Hospital de desenvolupament al per cabdal esdevindrà existents, hospitalàries fraestructures in les de utilització la per aposta que sanitari, model Aquest Generalitat. la per concertats centres els complir de hauran que qualitat i ment funciona de estructurals, requisits els establirà que ditació d’acre l’Ordre publica es 1981 de novembre de mes mateix El públics. sistencials as i sanitaris recursos privats. els o complementaran públics centres Aquests Social, Seguretat la a aliena titularitat de centres amb s’estableixen que convenis hos mitjançant serveis de pitalaris prestació la garanteix es Així contractats l’Estat. de estat des havien moment, aquell a sa fins que, d’assistència nitària serveis els Generalitat, la permetrà de que des concertada prestar, l’acció de regulació de publica ordre es una 1981 de novembre el sentit, aquest En sistència. d’as tipus aquest en per de tal tot moment, garantir, i estable, continuada forma d’una privades, i públiques existents, tures infraestruc doncs, les totes amb comptar Catalunya, de a necessitat la planteja hospitalaris recursos dels situació La l’estructura comarcal, de llarga tradició a Catalunya. criteris polítics, lligats al reequilibri territorial i a la potenciació de l’Hospital de Figueres– d’acord a criteris tècnics de planificació i ells –entre existents assistencials dispositius diferents pels ït constitu 1984,el aprovat seria que Sanitari, Mapael elabora al En aquesta situació, el Departament de Sanitat i Seguretat Soci ------Llibre d’Actes Llibre AAHF, 59 nant com a centre geriàtric, amb una petita activitat quirúr activitat petita una amb geriàtric, centre funcio a com estat nant havia ara fins que l’hospital, Progressivament iquirúrgics. mèdics serveis de resta la tota i suport de centrals serveis els urgències, externes, tes consul d’hospitalització, àrees les organitzar Calgué i diàlisi. radiologia de serveis dels només disposava es moment aquell En d’aguts. hospital a com Generalitat la de l’acreditació leixi asso Figueres de l’Hospital que tal per fonaments els posar Ponsatí. Aquest s’incorpora l’1 de l’1 de gener 1984 s’incorpora Aquest Ponsatí. Carles el doctor ocuparà que càrrec executiu, d’un director ció quirúrgica. l’àrea de d’ampliació Obres . 59 , i s’ocupa de - - - - L’any 1985 es crea la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública Pública (XHUP) d’Utilització Hospitalària Xarxa la crea es 1985 L’any gerent d’un figura 1984, la de de creació la acorda setembre de 19 el Patronat, de Junta la i més complexa vegada cada esdevé l’Hospital de econòmica i nitzativa orga la gestió assistencials, fites importants Tot i aconseguir Catalunya. de Generalitat la de Social i Seguretat Sanitat de Departament del Sanitària i Planificació Pública. d’Utilització Hospitalària Xarxa la de creació de juliol, 15 de de 202/1985, Decret 61 364-365. HF, reg. ACAE, 60 d’acreditació certificat el rep de 1984, 6 dia el de juliol de Figueres, l’Hospital Finalment, específics. acentres traslladats ran se geriatria de residents Els facultatius. propis seus els amb assistència prestarà que es jerarquitzat centre un Salut, en la de converteix Català l’Institut de metges dels càrrec a gica diàlisi. diàlisi. de servei nou un i externes consultes les d’urgències, servei del reforma la amb d’instal·lacions, 1987 àrees d’algunes el construcció la comença quals les de primera la fases, tres en programen es obres Les m2. a 14.000 m2 5.900 de passarà que construïda, superfície la de doble del més de supo increment un sa cosa qual la m², 8.000 uns en superfície la augmentar preveu pla El l’Hospital. de i reforma d’ampliació obres dur a terme per director pla un de encarrega principis Patronat a del Junta la serveis, 1986, millors i més d’oferir intenció la Amb Catalunya. de Generalitat la de Salut la de ció Promo de Servei el utilitzava moment aquell en que i Rural ne d’Higie Secundari Centre al cedida estat havia moment seu el en que est l’ala de part la recupera l’ospital any mateix Aquell Social. Seguretat la de beneficiaris als hospitalària assistència prestar de finalitat la amb pública, d’utilitat reconeguts jurídiques, titularitats ses diver de concertats, centres aquells integrarà XHUP La l’inici. 61 , de la qual l’Hospital de Figueres formarà part des de de des part formarà Figueres de l’Hospital qual la de , 60 de la Direcció General d’Ordenació d’Ordenació General Direcció la de ------incideix amb els cinquanta anys de la col·locació de la primera primera la de col·locació la de anys cinquanta els amb incideix i co obres quirúrgica d’aquestes zona finalització La a i a laboratoris. obstètrica destinarà es que principal, l’entrada de davant del enjardinada zona la de prescindeix es quals les per pla, del fase segona la a corresponents d’ampliació obres s’inicien les 1992 L’any Director. Pla el terme a dur per pessetes de milions 800 de import un Social i Seguretat Sanitat de ment Departa del rebrà institució la 1992-1994, període el Durant ge neral. d’interès activitats en privada participació la a fiscals tius d’incen i la a fundacions de novembre, de 24 de adaptar-los 30/1994, Llei per nova modificar de haver varen es què en 1995, l’any a fins 1985 de Estatuts els segons regir va es Fundació La d’interès. persones oaltres comarca dela blacions po les de representants amb ampliar pot es Junta Aquesta co. Fran Jesús Mn. Pastor, Bon del parròquia la de rector el l’altre, i Plana, Lluís Mn. en recaure va que població, la de eclesiàstics pels elegit un eclesiàstics, dos i Calvó, Antoni i Salleras Josep municipal, per la corporació elegits també dos ciutadans Canet; Jordi i Vilallonga Jaume regidors, dos Lorca; Marià població, la de l’alcalde serà que president, el membres: set per formada da que Patronat de Junta La 1985. de gener de 25 dia el Corral, del Arroyo Fernando notari del davant Figueres, a signa se protocol lització de L’acta any. mateix del d’octubre 24 el Justícia de Departament pel autoritzada és que Catalunya, de Generalitat la de Fundacions de Registre al inscripció la sol·licita se d’agost Llei la a adaptar-se i el 9 de Catalunya, privades per de de 3 fundacions de 1/1982, març, Figueres de Hospital Fun la Privada de dació Estatuts els aprova Junta la 1984, de juny de 13 El Estatuts Els Hospital Fundació de Figueres. ------· - p103 700 anys de l’Hospital de Figueres • DE LA GUERRA CIVIL FINS AVUI (1936-2013) • Inés Padrosa p104 700 anys de l’Hospital de Figueres • DE LA GUERRA CIVIL FINS AVUI (1936-2013) • Inés Padrosa per la il·lusió compartida de donar a Figueres i l’Alt Empordà gent”. Empordà nostra la l’Alt mereix es que i sanitària l’assistència Figueres a donar de compartida il·lusió la per esperonats plegats, Tots d’infermeres. tasca seva la en Caritat la de germanes les de altruista dedicació i la mèdics serveis dels tat professionali la marxa, en posar va es que directiva l’estructura de l’esforç Patronat, del Junta la de membres dels col·laboració la sense factible estat hauria no això tot de res descomptat, Per icomarca. ciutat nostra la de assistencial qualitat la de millora la a peu donat ha que pital, hos nostre dels serveis els i instal·lacions les totes de renovació i modernització d’ampliació, procés el possible fer va que fita Una Catalunya. de Pública d’Utilització Hospitalària Xarxa la en integrat plenament tal de en la el Comarcal, Caritat Hospital nou XHUP de Catalunya. Catalunya. de XHUP la de comarcal hospital a com consolida es Figueres de pital fia “El gran salt qualitatiu” salt gran “El l’Hos Director, Pla del fase segona la de finalització la Amb l’any. el serà que Ministral, Josep l’artista a quadre un s’encarrega i Bernils, Ma. monogra la s’edita l’efemèride celebrar Per l’edifici. de pedra Hospital de Figueres, 680 anys d’Història, d’Història, anys 680 Figueres, de Hospital de la portada del llibre i de la memòria de de memòria la de i llibre del portada la de leitmotiv ciutat, va ser per a mi, a títol personal, una experi una a personal, a títol mi, per va ser ciutat, la de d’alcalde qualitat en a 1995, 1983 de Figueres de l’Hospital de el Patronat presidit fet d’haver “El tiu que va suposar la reconversió de l’antic Hospi l’antic de reconversió la suposar va que tiu qualita salt gran el liderar de històrica, realment l’oportunitat, tingut haver un orgull institucional, a nivell i, metge de frustrada vocació meva la part, en sublimar, en lavaig poder qual gratificant ència (alcalde i president, 1983-1995) ipresident, (alcalde Marià Lorca Bard Bard Lorca Marià escrita per Josep Josep per escrita ------

la memòria dels qui la visqueren. la qui dels memòria la en perdurat ha que curiosos- i periodistes -autoritats, gent i sos succes de aglomeració de una amb membres voràgine, els una com tots per l’Hospital viscuts foren l’òbit a previs dies Els embalsamar. va el qui ser va que Bardalet, cís Nar i del el forense de jutjat metge Figueres, Sans, Ramon Sala, Miquel Sala, Carme Pujol, Francesc Cuxart, Marc Ponsatí, Car les l’Hospital, de Interna Medicina de Servei del doctors els “ un a Caminada, 23, Artur pronosticat dia havia segons el quan, pintor d’onze, del quart defunció la amb in acabaria darrer que el grés, lloc tindrà 1989 de gener de 18 dia el Finalment, Sanmiguel. García Joan deBarcelona, Clínic del’Hospital catedràtic del consell el amb comptaran que Sans, Ramon i Ponsatí Carles doctors als s’assigna tasca la icialment In a Torre Galatea. i visites periòdiques revisions amb ximitat, des de la pro facultatiu un seguiment manera d’aquesta S’inicia Llibre d’Actes Llibre AAHF, 62 17 del de1984. d’octubre deJunta reunió is’aprova ala tracta es que assumpte pintor, del salut la de control i l’assistència de càrrec faci es qui el mèdic l’equip seu el sigui que institució la a sol·licita l’Hospital, de Fundació la de president Lorca, Marià l’alcalde, quan llavors És Galatea. Torre a com batejada Gorgot, a a Torre l’antiga viure es trasllada el mestre de Barcelona, Pilar del Senyora Nostra a la Clínica practicades de les cures Després de Púbol. castell al l’incendi residència: lloc de i cisiu per a definitiu el i seu la salut per futur seva decidir de resultarà que incident un lloc té però, 1984, de d’agost 31 El Diakonova, Dimitreivna (Elena empitjorant. va anar empordanès del pintor Gala la 1894-1982), salut de mort la de Després Un pacient excepcional (1904-1989). Dalí Salvador la lluna començà a minvar a començà lluna la . ”. El comunicat mèdic el signaven signaven el mèdic comunicat El ”. 62

------tre prevista en el Pla Director iniciat el 1987, que contempla la la contempla 1987, que el iniciat Director Pla el en prevista tre cen del d’ampliació fase i última L’any tercera la 1997, s’inicia ciutat. la de l’ambulatori de d’Urgències Ordinari Servei del l’activitat mirà assu que d’urgències servei el novament s’amplia L’any 1996 persones. a 365 directa es feina dóna moments, En aquests assistencial. qualitat la de millora i modernització la a in destinat ara l’esforç versor, segueix aconseguides, fites les de consolidació de voluntat una Amb Fundació. i la de Figueres president nou el de esdevé l’alcaldia assoleix Armangué Joan 1995, L’any Empordà Fundació Salut la corporativa: identitat nova auna 5. Cap Jaume. Bernat Sociosanitari Centre idel l’Hospital de Exterior - - - inclourà l’atenció primària de salut i l’atenció sociosanitària. sociosanitària. il’atenció salut de primària l’atenció inclourà que serveis de diversificació una a cap s’orienta l’eficiència, i assistencial continuïtat la de línia la en sector del inquietuds les amb d’acord Figueres de l’Hospital progressiva, manera De científica. i a l’activitat docència a la especial de atenció una i amb aspectes qualitat els amb centrant-se serveis nous senvolupant de segueix Figueres de l’Hospital 1998-2000 anys els Durant plantes. quatre en distribuïts m2 14.000 ment d’aproximada disposa centre el Director, Pla del finalització la A l’edifici. de central cos del part una i oest l’ala de reforma ment, el servei assistencial a la població desplaçada, l’estiu l’estiu desplaçada, població la a assistencial servei el ment, final i, 1998, l’any l’Escala, a pediatria de serveis de provisió la 1996; l’any Empordà, de l’Alt a a d’Atenció Dona la comarca la encàr Programa del gestió la (SCS); diversos Salut la de amb Català Servei del recs reforçat Roses, (ABS) Salut de Bàsica a l’Àrea de pediatria de serveis provisió a la per Salut de la talà Ca l’Institut amb un amb acord 1994, l’any Fundació de la part per primària l’atenció de gestió la de inicis els situar Podríem l’Escala de L’Àrea5.1 Salut de Bàsica l’Escala. de Broggi Moisès CAP del mèdica Consulta - - - - - p105 700 anys de l’Hospital de Figueres • DE LA GUERRA CIVIL FINS AVUI (1936-2013) • Inés Padrosa p106 700 anys de l’Hospital de Figueres • DE LA GUERRA CIVIL FINS AVUI (1936-2013) • Inés Padrosa no només prestaria uns serveis molt necessaris a l’Alt Empor l’Alt a necessaris molt serveis uns prestaria només no característiques d’aquestes centre un que convicció la Amb Empordà. l’Alt de comarca la a per sociosanitari centre d’un viabilitat valorar la per estudi un encarrega Armangué, Joan de sidència pre la sota Figueres, de Hospital Fundació la necessi 1996, l’any tat, d’aquesta Davant patologies. diverses per afectat sovint tot crònic, o convalescent malalt del l’atenció a entat persones. 32 de equip un per constituïts hu estaven mans recursos Els Pujolar. i Jué Salvador carrer al ubicat ment equipa nou el en plantes, dues en distribuïts m², 1.022 a del Mar Casa la a m² 400 de superfície una d’ocupar passar va que es ja notablement, canviaren metge instal·lacions Les famós vila. la d’aquest amb vincles pels (1908-2012) Broggi sès Centre Moi Dr. de del nom el amb batejat instal·lacions l’Escala, de Primària noves d’Atenció les s’inauguraren 2004, El a l’ABS. inclosos municipis dels consultoris els també i s’utilitzen cala Primària l’Es de Mar del Casa la d’Atenció de dependències les a Centre situen se (CAP) del instal·lacions les Inicialment iVilamacolum. damat Vila Ventalló, Fluvià, de Torroella Pescador, Pere Sant llcaire, Be l’Armentera, , de l’Escala, L’ABS municipis els inclou l’adjudicatari. resultarà en Figueres de pital L’Hos l’Escala. l’ABS de primària d’atenció serveis dels gestió la a concurs treu Salut de la Català Servei el de 2000, tardor La l’Escala. l’ABS de primària d’atenció serveis dels l’obertura amb de 2000 el 15 de desembre culmina procés dor. Tot aquest La comarca de l’Alt Empordà no disposava de cap centre ori centre cap de disposava no Empordà l’Alt de comarca La Jaume Bernat Sociosanitari Centre El 5.2 Pesca Pere Sant i l’Escala de localitats les a 2000, l’any de ------ller de Sanitat, Sr. Xavier Pomés. Finalment, el mes d’octubre d’octubre mes el Finalment, Pomés. Xavier Sr. Sanitat, de ller conse del a càrrec anar va de desembre, l’1 oficial, auguració La in estada. i més de vint llarga i pal·liatives, cures lescència places conva de vint llits vint amb amb primera, i planta a la dia, de baixa, d’hospital planta la a ubicats serveis els ment funciona en posar varen es 2002 de d’octubre mes el i 2001, del febrer el s’iniciaren obres Les pedra. primera col la de la a locació procedir va es 2000 l’any de desembre de 15 el Així, l’Ajuntament. per gratuïtament cedits tunet, Fur Cusí Joaquim carrer al situats terrenys uns en bastiria es d’euros, milions de nou de prop Fundació de la a càrrec supost Es projecta un modern edifici de 9.080 m 9.080 de edifici modern un projecta Es sociosanitari. centre del construcció la s’aprova eficients, més de faria els i propis l’Hospital serveis als continuïtat donaria més a que sinó dà, Jaume. Bernat Sociosanitari Centre del Entrada 2 , que, amb un pres un amb que, , - - - - · - - constituïda per l’alcalde president, un vicepresident (el presi vicepresident un president, l’alcalde per constituïda del estarà Patronat del Junta la increment d’ara, partir A un patrons. de nombre contempla que Estatuts dels una modificació aprova Patronat de Junta la hospitalaris, serveis els ten complemen que sociosanitària, l’atenció i primària l’atenció noves, línies dues en serveis de reali provisió nova la la incorpora que a tat d’adaptar-se tal per 2003, de d’octubre 3 El assistencials línies tres les de Consolidació 5.3 l’Escala) i atenció sociosanitària (Centre Bernat Jaume). Jaume). Bernat (Centre sociosanitària iatenció l’Escala) Salut de Bàsica (Àrea primària atenció d’Aguts), (Hospital zada especialit atenció l’actualitat: en romanen que treball de es líni tres les establia de Figueres l’Hospital servei, aquest Amb l’hospital domiciliària. a ial’atenció d’aguts suport de serveis com així externes, dia consultes de i d’hospital serveis pal·liatives, cures i convalescència estada, llarga de malalts a per se les d’internament són serveis güents: sociosanitària d’atenció línies les plantes, cinc de edifici un en dependències, les totes servei en vegada Una Jaume. nat de Ber nom el amb centre nou el batejà es més de Figueres, antiga institució la de promotors els d’honorar intenció la Amb l’edifici. de plantes itercera segona la de d’equipaments dotació la i obres les finalitzar varen 2003, de ------important de la Fundació Salut Empordà”. Salut Fundació la de important més el valor considero que i professionals, treballadors els humà, capital al gràcies possible estat ha salut de serveis dels prestació la en qualitat de nivells alts dels l’assoliment Finalment, marcal. També, i co integral un model dins l’ABS de l’Escala de la gestió destacar Barcelona. o Girona a desplaçaments molts s’evitaren cosa qual la amb pacients, de centenars a Figueres a sessions de milers fessin es any cada que possible fer varen altres, entre ca, magnèti ressonància la de funcionament en posada la i cològic On Dia de l’Hospital de creació la serveis: nous de incorporació la com així l’Hospital, de ampliació i reforma la i Jaume Bernat Sociosanitari Centre del trucció amb obres com la cons i empordanesos, guerencs fi dels benestar del i salut de polítiques les llorar a a mi contribuït haver per Patronat del com president anys meus dels orgullós molt sento “Em porativa i una modificació de la denominació de Fundació Hos de Fundació de la denominació i una modificació porativa cor identitat nova una aprova Patronat de Junta la comarca, la amb institució la de relació la remarcar de tal per i tencial, assis realitat nova la amb consonància en 2006, l’any Durant de reforma hospitalària. i l’estructura ampliació important Pla una Aquest contempla sanitaris. Estratègic responsables i comarca la de toritats au ciutadans, professionals, entre qual persones, 250 el en participen 2005-2008, Estratègic Pla el s’elabora 2005 L’any administratius). i polítics canvis els davant estabilitat una permere in de la tenció amb i vitalici caràcter amb cinc, en patrons de el nombre incrementat s’ha Estatuts, anteriors als relació (en vocals i onze un secretari de Empordà), l’Alt Comarcal del Consell dent l’Hospital. de habitació Una (alcalde i president 1995-2007) ipresident (alcalde Joan Armangué Ribas Ribas Armangué Joan ------p107 700 anys de l’Hospital de Figueres • DE LA GUERRA CIVIL FINS AVUI (1936-2013) • Inés Padrosa p108 700 anys de l’Hospital de Figueres • DE LA GUERRA CIVIL FINS AVUI (1936-2013) • Inés Padrosa seva excel•lència i professionalitat en la gestió. Per uns anys, anys, uns icopartícip”. testimoni Per ser-ne de plaer el tenir vaig gestió. la en professionalitat i excel•lència seva la per cap, si més, encara i, assistencial qualitat seva la per plar exem és FSE, la testimoni a com el Catalunya, a sanitat la de món afortunadament que orgull, amb destacar, voldria en només finalment, experiència, meva la De temps! el en límit tenir de ha que reversible, és un esforç Aquests recursos. menors amb titució ins la endavant tirar de compromís el esquenes seves les a regar van car que professionals, fer es a podia dels costa només dels serveis sostenibilitat la i ajustos els entre cercle del quadratura Inevitablement, la moment. tot en garantir va es quali la assistencial tat general, en que, i assolir van es objectius els que ment honesta Crec prioritats. les ser van creixement de expectatives seves les redimensionar com així institució, la de financera tat sostenibili la garantir canvi, en 2009, l’any de partir A serveis. de projecció i d’instal•lacions l’ampliació en expansiva inèrcia la mantenir va bienni primer el conseqüència, sortit. en n’hem Fundació, la A no encara part en qual del recessiu període un en reforma i ampliació de l’Hospital, contemplat al Pla Estratègic Estratègic Pla al contemplat l’Hospital, de ampliació i reforma de (2007-2010), d’Inversions Pla el s’aprova qual el segons ció, el Departament de Salut, el Servei Català de la Salut i de la Funda la Salut Català el Servei de Salut, el Departament entre conveni del signatura la lloc té 2006 de juliol de 25 dia El l’Empordà”. de l’olivera de fulles les amb sol “un amb Terradas, Jaume de dissenyadors de l’equip elaborarà que corporativa, imatge a com logotip nou d’un acompanyada va que Empordà, Salut Fundació de la per Privada, Fundació Figueres, de pital amb taxes de creixement insòlites que ens van do van ens que insòlites creixement de taxes amb prodigiosa, dècada d’una Després país. nostre del econòmica l’evolució venir per van inevitablement marcats Empordà Salut Fundació la de presidir l’honor tenir vaig què en llargs anys cinc “Els nar la sensació de país de nous rics, vam entrar entrar vam rics, nous de país de sensació la nar (alcalde i president, 2007-2013) ipresident, (alcalde Santi Vila Vicente Vicente Vila Santi ------

gueres, annexos a l’ala est de l’Hospital. l’Hospital. de Fi est al’ala de annexos gueres, l’Ajuntament per cedits m2 18.277 de terrenys uns en i s’ubicarà m2, 16.000 d’aproximadament era moments en aquells que d’Aguts, l’Hospital de disponible 40% superfície la del de més més de increment un representa m2, 7.000 dament d’aproxima superfície d’una construirà, es que edifici nou El ció. institu la de història la de important més econòmica dotació la constituirà que xifra d’euros, milions 18,55 de finançament un amb instal·lacions, seves les de millora a la per 2005-2008, la Unitat de Proves Diagnòstiques; a la planta -1, Urgències Urgències -1, planta la a Diagnòstiques; i Proves Dia de de Unitat la l’Hospital Hemodiàlisi, planta Nefrologia, la a s’instal·len plantes: baixa tres en distribuïts central, l’edifici amb Aquesta nova infraestructura representa un increment increment un representa m 7.000 d’aproximadament infraestructura nova Aquesta Vila. Santi ipresident, alcalde nou del presidència la sota 2010 de 18 2007- el d’abril inaugurat fou 2010 d’Inversions Pla el en contemplat d’ampliació L’edifici realitat 5.4 L’ampliació esdevé d’ampliació. al’edifici ubicat Laboratori de Servei 2 de superfície, interconnectats interconnectats superfície, de - - - tífiques i socials. isocials. tífiques cien docents, activitat a per suport de espais els i radiologia ingrés, sense cirurgia de unitat la quirúrgic, quals bloc el les de afectaran importants més les l’Hospital, a remodelacions diverses funcionament en posen es 2012, i 2011 exercicis els ció de l’Hospital, que afecten més de 5.000 m 5.000 de més afecten que l’Hospital, de remodela ció de obres les s’acaben Tanmateix ajustos pressupostaris. corresponents els en tradueix es que contenció, de política una d’aplicar ha forçosament de Fundació la l’exercici 2011, l’any Durant 2010. significativa del partir a afecta sanitari 2008, sector el el ment iniciada econòmica, crisi La nou un d’informació. exemple, sistema per com, cabdals estratègics amb instruments eficiència, i qualitat de aspectes els reforçant al ciutadà, assistencials serveis els reorientar pretén pla Aquest ció. a Funda la vinculades de 100 més persones participen el qual en estratègic pla nou un s’elabora eficient” gestió una i onals professi dels compromís el assistencial, la qualitat mitjançant d’“ finalitat la Amb de central. serveis imagatzem els manteniment i Farmàcia laboratoris, -2, la a i Extraccions, i d’ampliació. l’edifici de passadís Un assolir un alt nivell de confiança del ciutadà ciutadà del confiança de nivell alt un assolir 2 , i així, durant durant així, i , - - - - - olcó oa d 141.517 de total població una amb i municipis 68 per formada Empordà, l’Alt de comarca la d’influència àrea a com té que integrada sanitària nització qualitat– de possible assistència fan dia, una cada de esforç seu el amb que, fessionals pro 800 de més –amb Empordà Salut Fundació la com així És Anterior. Id. 64 http://www.idescat.cat. 2012 IDESCAT, 63 corresponen a Figueres, la capital. la aFigueres, corresponen possible”. fer-ho per tots i totes a felicitats Moltes endavant. tirarem i len- ava ens d’història segles -set fort equip un Som hospitalari. nal perso del membres i altres administratius zeladors, infermeres, metges, de equip gran nostre al en i acollida treball de condicions perjudici les menor el i usuaris nostres als serveis de prestació la en l’excel·lència en continuïtat de fórmules trobar de capaços serem que crec institució, la de direcció la de diligència la amb felicitar, i vull també qui a Empordà, Salut Fundació la con formem que patrons els tots de complicitat la Amb empordanesos. als servei donar de deixat ha no història dilatada seva la de llarg al que hospital d’un disposa Figueres que pensar M’enorgulleix endavant. tirar-los per fonamental és públics equipaments dels encomandament el i l’eficiència tència persis la que crec això, tot afrontar per i, cursos re de mo disponibilitat la a fa que un pel complex ment Vivim respecte. molt amb i orgull amb visc que responsabilitat, gran una evidentment, genera, comarca la i ciutat la insti a per una cabdal tució gestiona que Fundació la “Presidir 63 esns 45.262 persones, s osiui cm n orga una com constitueix es (alcaldessa i presidenta, 2013) ipresidenta, (alcaldessa Marta Felip Torres Felip Torres Marta - - - - 64 de les quals quals les de - - - - - p109 700 anys de l’Hospital de Figueres • DE LA GUERRA CIVIL FINS AVUI (1936-2013) • Inés Padrosa p110 700 anys de l’Hospital de Figueres • DE LA GUERRA CIVIL FINS AVUI (1936-2013) • Inés Padrosa es dotà de calefacció la sala de medicina i cirurgia i altres de altres i cirurgia i medicina de sala la calefacció de dotà es Martínez: Pelayo l’arquitecte de direcció la sota l’edifici a mes refor nombroses terme a dur poder varen es figuerencs, trials d’indus desinteressades col·laboracions amb també Comptant pessetes. de35.098,30 titat la de quan la que es va obtenir Hospital” “Pro que s’anomenaria recaptació una iniciant-se unànime, ser va ciutadana La resposta religioses. i laiques locals, associacions diverses a i nicipal mu corporació la a crida una fer va escasses, eren obtenia que rendes les que compte en tenint i l’actual de instal·lacions les a deexistents les testimoni essent deficiències finalitat, a aquesta destinat solar d’un disposar i tot la hospital nou d’un assumir construcció podia no aquesta que veient Patronat, del Junta la de president i alcalde (1879-1928), Bassols Ramon 1927,L’any BENÉFIC”. ESTABLIMENT HISTÓRIC NOSTRE AL PER DEIXA UNA DARRERA AMB DE CONTRIBUIR ACTE DEU VOLUNTAT, EN BENS SOS DE DISPOSAR AL DÁ CIUTA BON “TOT paràgraf següent el s’inclou l’efecte per reblar 1922; a fins 1911 l’any de des ingressats importants do natius de relació una s’adjunta reclam, a com i bugades) fer a per model instal·lació d’una o cures de sala d’una més de disposar de necessitat la malalts, a per d’habitacions l’ampliació facció, cale de instal·lació la (com cobrir a necessitats imminents les un on ban s’especifiquen mitjançant els figuerencs conscienciar per crida una fa llustre, darrer el en institució la pateix econò que mic dèficit el davant l’hospital, de junta la 20, anys als Així generalitzades. més de generositat actituds unes a recavar guen obli que situacions produeixen es obstant, no XX, s. el Durant segles. dels decurs enel repetint va es dinàmica aquesta altruista, esperit aquest a deguts són orígens seus els si i regla, d’aquesta excepció cap és no Figueres de Caritat de L’Hospital ciutadans. pels atorgats llegats i donatius rebessin benèfiques institucions les que història la de llarg al constant una estat Ha Llegats idonatius ------tants, no són tant habituals com temps enrere. temps com habituals tant nosón tants, cons essent de que si i els donació bé actes segueixen els llegats, ha dir pot i sanitària es ciutadans, dels hàbits en els canvi cert un l’assistència comportat de universalització la Lògicament d’altres. entre d’empresaris, i professionals de d’associacions, anònims, i nominals particulars de procedents donatius de at continu degoteig un existit ha història la de llarg al concretes, aactuacions destinades puntuals activitats d’aquestes A banda instal·lacions. enles millores les veure poguessin figuerencs els que tal per obertes portes de dies uns Hospital”, del “Semana la lloc tenir va 1930 de maig de mes El Puig. de Traver i Joaquima Valentí Puig de Teresa herències les amb icostejaren homes es per dones de medicina generals sales les de instal·lació la i Salleras, Josep i Joan germans pels jades coste d’asèpsia i cura de d’operacions, sales noves s’edificaren material), el aportà Miás Antoni d’alcalde (el pendències tinent - - - de març de 1956 se signa el contracte, en el qual es concreten els els es concreten en el qual el contracte, se de signa 1956 de març 22 dia el i acord un a enderrocat arriba l’Hospital últim de Junta (aquest La 2005). l’any Paül de Vicenç Sant de Col·legi el i Vilallonga l’Asil congregació: darrera atencions d’aquesta les membres de dels gaudien que centres dos havia hi Figueres A malalts. els a iaassistir esforços desvalguts els seus servir els esmercen i any cada vots els la renoven de qual membres els activa vida de comunitat una Paül, Vi de Sant cenç de Caritat la de Filles religioses les amb contactaren quefers, aaquests per destinar germanes moments de suficients aquells en disposava no comunitat aquesta que com tablement, 379. HF, reg. ACAE, 65 1850 de març de 17 el Urrutia, de Mateo José Junta, la de president i l’alcalde amb conveni el signà Vedruna de i Mas de Joaquima germana la que des cura tingut n’havia ja que Carmelites, de comunitat la amb contacte en es la Junta posa nou hospital, al de malalts ingrés l’imminent a per instal·lacions les preparar de intenció la amb L’any1956, Vicenç de Sant Caritat de Paül les de comunitat La la Filles religiosa: 65 , fins a la Guerra Civil. Lamen Civil. Guerra la a fins , - - El 13 de juny de 1995 va tenir lloc l’entrega del guardó en el saló saló el en guardó del l’entrega lloc tenir va 1995 de juny de 13 El XIX. s. del darreries les de des ciutat la a educativa i geriàtrica l’activitat per i d’estada, anys quaranta gairebé seus els en pital l’Hos a assistencial i Sant sanitària de tasca seva la per Paül Caritat de Vicenç la de Filles les de Companyia la a Ciutat la de Plata de Medalla la concedir Lorca, Marià l’alcalde de proposta a unanimitat, per acordar va municipal, maig, de 31 corporació el la celebrada sessió en any mateix Aquell 1995. a l’any fins germanes les de serveis dels disposar va Figueres de L’Hospital professional. categoria seva la segons base sou el percebran i Social Seguretat la a afiliades estaran manes ger les moment, d’aquell partir a que, s’estipula quals les entre clàusules, disset amb anualment, renovable contracte, portant de novembre de1956 de novembre el 20 lloc dia que va tenir malalt, del primer punt per a l’arribada a tot estigués perquè adient- l’instrumental amb cures de les sales i corresponent, l’aixovar i mobiliari el amb habitacions les necessaris, estris els amb cuina -la dependències diferents les equipant anaven i l’hospital a vivien ja d’agost mes Al lallonga. a l’Asil Vi s’instal·laren Temporalment Negredo. Cedazo María sor novembre, al i Oró Farré Concepció sor fa ho d’octubre mes al Sabé; Sabé José María sor i Garciandía) Ramona substitueix (queMerino Fernández sor Misericordia tembre s’incorporaren se Al Sánchez. Herreras María sor i Jaca Garciandía Ramona sor i les germanes Altuna, Landa sor Dolores ra de comunitat, la 16el foren dia de la d’abril superio 1956, a arribar, primeres Les mensuals. pessetes de200 serà que percebrà, es que quantitat la s’estipula i més, ser-ne puguin que possibilitat la amb germanes, cinc i superiora la de serveis 369. HF, reg. ACAE, 67 1956. 121. Memòria reg. Beneficència, de Provincial Junta AHG, 66 visitadora de la Companyia, Genoveva Masip Genoveva Companyia, la de visitadora la i Giró Pere L’any mes. 1977,l’alcalde al pessetes 1.000 cobren 1969 el desfasat: queda germanes les de sou el i passen anys Els peremptòries Junta. dela membres necessitats als sempre comptes rendint en o millores en invertir per testat po amb donatius, els recaptar de i pagament de ingressats cobrar als de encarregada tresorera, també, esdevé, superiora La 66 . 67 , signen un im un signen , ------p111 700 anys de l’Hospital de Figueres • DE LA GUERRA CIVIL FINS AVUI (1936-2013) • Inés Padrosa p112 700 anys de l’Hospital de Figueres • DE LA GUERRA CIVIL FINS AVUI (1936-2013) • Inés Padrosa inaugurat. ser de després poc 60, anys als L’Hospital http://www.urc.cat/urc/publica/horeb/horeb_159.pdf 68 rigen a un curset de formació religiosa a Tales (Plana Baixa). (Plana aTales religiosa deformació curset aun rigen el En ferida. di i es respectivament, 75 i 76 resultar anys, tenien moment sinistre del va, vehicle mateix el en viatjava també Feliu), que Maria Viladrich (Antònia Núria germanes, l’altra, que mentre les Gràcia, de una vida la perdre va Alta), (Plana ca Torreblan de municipal terme al 2012, de febrer el ocorregut cotxe, de accident fatídic un en que, fins Figueres de l’Hospital de malalts als espiritual d’atenció funcions les de d’algunes ren s’ocupa que les Lladó de Carmel Mont del Verge la de melites Car les de congregació la de monges les foren Posteriorment, figuerencs. els detots part de l’agraïment reiterar va els Lorca i Marià de l’Hospital d’actes 68 - - - - Medalla d’Or de la Ciutat de Figueres. 2013 Figueres. de Ciutat la de d’Or Medalla d’Espanya: mitjans hospitals millors als EXCEL·LÈNCIA TOP-20 PER Premis se les distincions: amb güents recompensades vist s’han hospitalària d’instal·lacions gestió de millora i de actuacions les anys darrers els En Distincions Premi TOP-20 Gestió Global Hospitalària-2012 Global TOP-20 Gestió Premi TOP 20-2011 Premi TOP 20-2010 Premi TOP 20-2009 Premi TOP 20-2007 Premi Respiratòria-2007 TOP-20 Àrea Premi Memòria Millor 2005 FAD. HOSPITAL TOT Premi TOP 20-2005 Premi TOP 20-2003 Premi TOP 20-2002 Premi TOP 20-2001 Premi d’una institució sanitària sanitària institució d’una - tes, patiments i superacions, per arribar als resultats actuals. actuals. resultats als arribar per i superacions, patiments tes, llui de entrebancs, i dificultats de ple camí, llarg un estat Ha empordanesos. ials figuerencs als servei de segles set de trajectòria la manera millor de cloure podria es No aniversari. 700 del commemoratiu l’any just arriba reconeixement Aquest Ciutat. la de d’Or dalla Me la figuerenca: institució una aconseguir pot que distinció millor la rep Figueres de l’Hospital 2013 de d’octubre 20 dia El Epíleg - - dans. dans. conciuta seus als s’apropa l’Hospital mai, que més Enguany, l’esforç, il·lusió. ila l’eficiència generositat, la a gràcies aconseguit s’ha tot I tera. capdavan sanitària tecnologia d’una i ordre primer de humà equip d’un disposa ciutat la de antiga més institució la Avui, Arolas. Rector Ronda la de des l’actualitat, en l’Hospital, de Façana - - p113 700 anys de l’Hospital de Figueres • DE LA GUERRA CIVIL FINS AVUI (1936-2013) • Inés Padrosa