Castell de Concabella
Nom: Castell de Concabella
Municipi: Els Plans de Sió (la Segarra)
Època: Segles XI-XVI
Estil: Del romànic dels seus orígens al gòtic tardà
Protecció: BCIN
Inversió: 600.000 euros
El castell-palau de Concabella, ubicat al centre d’aquesta població de la Segarra, és un edifici senyorial de planta rectangular que presentava una torre quadrada a cada angle (s’ha perdut la del nord-est). És el castell fortificat més gran de la Segarra, amb façanes que fan trenta metres de llargada construïdes amb grans carreus de pedra. De la seva arquitectura en destaquen, sobretot, els finestrals decorats i el pati d’armes.
El projecte de restauració que es durà a terme permetrà intervenir en la coberta del castell, així com en l’interior de l’ala nord de l’immoble. Aquestes obres permetran destinar el castell a usos culturals i turístics.
Farinera de Cervera
Nom: Antic Sindicat Agrícola de Cervera (La Farinera) Municipi: Cervera (la Segarra) Època: Segle XX Estil: Modernista (arquitecte: Cèsar Martinell i Brunet) Protecció: BCIN Inversió: 300.000 euros
La Farinera de Cervera, popularment coneguda com el Sindicat, és obra de l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet, deixeble de Gaudí. Entre el 1920 i el 1922 va bastir una farinera al peu de la via del tren de Cervera, en el que des del 1880 era un important entorn industrial conegut com els Magatzems. L’antic Sindicat Agrícola va ser declarat el 2002 Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de monument històric.
És un edifici format per tres cossos o volums en forma de lletra ‘U’. El cos nord o magatzem de blat està format per una planta subterrània i dotze sitges. A ponent, un altre volum coronat amb la torre de l’aigua, coberta per una cúpula que esdevé el símbol de la fàbrica. A llevant, un tercer cos de dues plantes. La Farinera té una unitat estilística que la converteix en punt de referència paisatgística de Cervera, sobretot pel que fa la torre de la Farinera, popularment dita Torre del Treball. La inauguració oficial de l’edifici va tenir lloc el desembre de 1922. Un mes més tard, Cèsar Martinell va ser destituït.
La inversió de 300.000 euros permetrà: -Millorar l’accessibilitat de l’edifici, amb la instal·lació d’un ascensor i l’adaptació de les escales d’accés a les actuals exigències normatives. -Dotació de subministrament elèctric per als futurs usos de l’edifici. -Garantir unes bones condicions de salubritat a la planta semisoterrani.
Centre d’Interpretació de la Roca dels Moros del Cogul
Nom: La Roca dels Moros
Municipi: El Cogul (les Garrigues)
Tipus de jaciment: Abric amb representació gràfica (pintura i gravat) al qual s’accedeix des d’un Centre d’Interpretació de nova planta.
Cronologia: Des d’epipaleolític fins a romà (-9000/ 476)
Protecció: BCIN
Inversió: 700.000 euros
L’aportació de 700.000 euros al Centre d’Interpretació de la Roca dels Moros del Cogul permetrà acabar aquest edifici de nova planta que serveix d’accés a les pintures rupestres declarades Patrimoni Munidial per la Unesco el 1998. La primera part del projecte ha suposat una inversió d’1,3 milions d’euros, dels quals 700.000 els ha aportat el departament de Cultura i Mitjans de Comunicació (300.000 més la Diputació de Lleida i 300.000 els aporta l’ajuntament del Cogul via subvenció del Govern Central).
L’edifici, de 512 m2 construïts, és una obra dels arquitectes Prudenci Español i José Ángel Hidalgo d’aparent senzillesa: formigó vist, acer i vidre. Pràcticament no s’han emprat més materials. Del seu interior neix una rampa que amb un recorregut de 80 metres, ens conduirà a les pintures. D’aquesta manera, el conjunt d’art rupestre es mostra inaccessible des de l’exterior (i, per tant, més protegit) però a la vegada no s’altera el seu context natural. La segona part del projecte contempla l’adequació de l’exterior de l’edifici. La coberta, per exemple, serà enjardinada, per tal d’aconseguir un menor impacte visual. També cal fer una adequació paisatgística, un cop completats els accessos i la zona d’aparcament.
Dolmen de Seró
Nom: Túmul Megàlit de Seró
Municipi: Artesa de Segre (Noguera)
Tipus de jaciment: Estructura funerària
Cronologia: Neolític final-calculític
Protecció: BCIN
Inversió: 300.000 euros
Les obres de construcció del canal Segarra-Garrigues van treure a la llum el gener de 2007 un monument funerari d'uns 5.000 anys d'antiguitat que es considera únic a la Península Ibèrica donat que presenta les lloses profusament decorades tant per les dues cares com pels dos laterals amb motius geomètrics.
El túmul megalític de Seró, que va aparèixer en un indret conegut com els Reguers, a tocar de la C-14, va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
L'aportació de 300.000 euros permetrà instal·lar aquest dolmen, degudament restaurat, en un nou emplaçament que reuneix totes les condicions de seguretat. Així, l’estructura funerària s’ubicarà en un edifici de nova construcció al nucli de Seró, en una zona propera a les escoles i la pista poliesportiva.
Castell de Sanaüja
Nom: Castell de Sanaüja
Municipi: Sanaüja (la Segarra)
Època: X-XVII
Estil: Romànic en la primera fase constructiva i barroc en les reformes posteriors .
Protecció: BCIN
Inversió: 500.000 euros
El castell de Sanaüja es troba documentat des del 1001, fet que el converteix en un dels més antics de la Segarra. Es troba situat al punt més alt del turó que domina la població i, malgrat trobar-se en estat de ruïna és un dels elements patrimonials més emblemàtics de Sanaüja, donat que tot l'espai emmurallat encara es pot resseguir perfectament perquè han quedat algunes filades de carreus regulars.
Entre els segles XVI i XVII s'hi van fer reformes importants que van culminar amb la construcció d'un campanar d'espadanya barroc de cinc ulls que encara avui singularitza el conjunt monumental.
El castell rebrà una inversió de 500.000 euros per tal de procedir a la seva restauració.
Palau Episcopal d’Aspa
Nom: Castell Palau d'Aspa
Municipi: Aspa (Segrià)
Època: XIII-XVII
Estil: Gòtic
Protecció: BCIN
Inversió: 500.000
A començaments del segle XIII, el bisbe de Lleida ordena construir un castell- palau a Aspa, que es va convertir en residència episcopal fins al segle XIX. Es tracta d'un edifici de planta trapezoïdal i de marcat caràcter gòtic situat a l'extrem de ponent de l'esperó on s'assenta la població d'Aspa.
El recinte s’ha modificat en nombroses ocasions al llarg dels anys. L'ala meridional correspon als segles XVI-XVII. A l'oest, les vuit finestres amb arcs apuntats fan suposar que aquesta part del palau va ser construïda entre el segle XIII i el segle XIV. També s'ha conservat al costat nord un pati amb cisterna.
El castell-palau va pertànyer al Bisbat de Lleida fins als anys setanta, quan passa a mans particulars. El 1989, però, la propietària en fa donació a l'ajuntament d'Aspa, fet que facilita que des de 1994 s'hi hagi intervingut per consolidar l'edifici, catalogat com Bé Cultural d'Interès Nacional el 22 d'abril de 1949.
La inversió de 500.000 euros permetrà avançar en la seva restauració.
Castell de l’Albi
Nom: Castell de l'Albi
Municipi: L'Albi (les Garrigues)
Època: XIII-XV
Estil: Romànic, gòtic, renaixement, barroc, neoclassicisme
Protecció: BCIN
Invetrsió: 300.000 euros
El castell de l'Albi va ser edificat sobre el tossal que domina el poble. És una construcció força singular, donat que hi conviuen elements romànics, gòtics i renaixentistes. Coincideix, a més, que les darreres obres d'ampliació es fan en un moment de transició entre el gust plateresc i el primer barroc. Més que una fortalesa, era una construcció senyorial disposada en planta irregular que s'organitzava al voltant d'un pati central, on hi havia una gran escala descoberta del segle XVI que presenta arcades de mig punt, esveltes columnes renaixentistes i galeries d'estructura clàssica. Els murs exteriors tenen finestrals de traç senzill molt posteriors, ja del segle XVIII. L'entrada al recinte es feia per un portal adovellat del segle XIV. També s'han conservat restes d'un mur perimetral datat al segle XIII. Els Erill-Cardona adeqüen la fortalesa com a residència cap al segle XVI. Els Cartellà-Sabastida són els responsables d'acabar d'arrodonir el conjunt en època del neoclàssic.
El castell va quedar en ruïnes durant la Guerra Civil. Només van quedar dempeus alguns murs i dos cellers degut a l'espoli que va patir l'edifici. El 1977, Carles de Montoliu, baró de l'Albi i propietari del castell, en va fer donació a l'ajuntament.
L'aportació de 300.000 euros permetrà dur a terme la quarta fase de la restauració del Castell de l'Albi.
Fàbrica Trepat
Nom: Fàbrica Trepat
Municipi: Tàrrega (Urgell)
Època: Mitjans del segle XX .
Estil: Obra popular (arquitectura industrial)
Protecció: BCIL
Inversió: 2.000.000 euros
La primera foneria Trepat estava emplaçada, des del 1914, al carrer Ardèvol de Tàrrega. D'aquí van sortir entre 1916 i 1919 les primeres màquines de segar fabricades íntegrament a Catalunya. El progressiu creixement de l'empresa va obligar els seus propietaris a traslladar la fàbrica a un nou complex industrial que es construïa als afores de Tàrrega. Entre 1933 i 1936 es construeixen tretze de les dinou naus que configuren el complex metal·lúrgic de les indústries Trepat.
L'aportació de 2 milions d'euros permetrà actuar sobre l'estructura de la Fàbrica Trepat, rehabilitant els elements malmesos i adequant els espais de la fàbrica sense alterar l'expressió dels sistemes constructius i materials que la conformen.
Castell de Verdú
Nom: Castell de Verdú
Municipi: Verdú (Urgell)
Època: Segles XI-XIV
Estils: Gòtic, romànic i renaixement .
Protecció: BCIN
Inversió: 400.000 euros
La història del castell es remunta al 1056, quan el Comte Ramon Berenguer I conquesta Verdú. S'hi construeix, aleshores, una fortificació per assegurar la protecció dels nous pobladors. Al segle XIII es converteix en casa-palau dels abats del monestir de Santa Maria de Poblet. Durant la revolta catalana de 1472 contra Joan II, Verdú va defensar la causa del Príncep de Viana, fet que va sotmetre el castell a un important setge que va arribar a ensorrar una torre exterior. Un segle després, el 1572, l'abat de Poblet encarrega una reforma a Antoni Vernia, que fa les escales balustrades de l'accés principal, d’estil renaixentista.
L'aportació de 400.000 euros es destinaran a acabar la restauració del pati interior, a millorar la il·luminació externa de l'edifici, així com a la seva accessibilitat i la seguretat contra incendis. També s'intervindrà en els paviments i paraments interiors, així com en els tancaments i fusteries tant interiors com exteriors. Es farà una instal·lació de desguàs i clavegueram, així com uns serveis generals i de minusvàlids.
Protecció de la vila romana
Nom: Parc Arqueològic d’Iesso
Municipi: Guissona (la Segarra)
Tipus de jaciment: Estructures conservades de ciutat
Cronologia: Des de Romà República a Romà Baix Imperi (-100/476)
Protecció: BCIN
Inversió: 200.000 euros
Iesso, a Guissona, és una de les poques ciutats romanes de Catalunya que no tenen totalment superposada una ciutat actual. Va ser fundada al voltant de l’any 100 aC, aprofitant els recursos naturals de la plana de Guissona, coneguda com el doll de la Segarra per l’abundant aigua que atresora el seu subsòl. Va desenvolupar durant més de set segles una important activitat constructiva i comercial i vacontinuar activa fins a l'època visigòtica (s. VI). Una muralla protegia tot el recinte urbà, del que s’han conservat cases senyorials, així com unes termes, entre d’altres troballes. En total, el parc arqueològic ocupa 20.000 metres quadrats.
L’aportació de 200.000 euros permetrà posar en marxa un centre d’acollida de visitants i turistes que disposi de tots els serveis i prestacions necessàries per a l’ús social, turístic i científic de la ciutat romana d’Iesso, garantint també la seva protecció.
Molí de l’Espígol
Nom: Molí de l’Espígol
Municipi: Tornabous (Urgell)
Tipus de jaciment: Estructures conservades de poblat
Cronologia: Ferro-Ibèric (-650/ -50)
Protecció: BCIN
Inversió: 400.000 euros
El Molí de l'Espígol de Tornabous, juntament amb Els Estinclells de Verdú i la fortalesa dels Vilars d’Arbeca, són tres jaciments de la plana de Lleida que es complementen per explicar el món ibèric.
El Molí de l’Espígol consta de dos espais arqueològics ben definits: l’espai o àmbit urbà, on es troben les restes visibles i visitables actualment i, un espai o àmbit suburbà, que s’estén vers el nord, més enllà de les muralles de l’ oppidum.
L’aportació de 400.000 euros es destinarà a l’excavació del jaciment i a una intervenció en l’edifici de serveis.
Torre Rodona de Castellnou d’Ossó
Nom: Torre Rodona Castell-Lliuró Municipi: Ossó de Sió (Urgell) Època: XI Estil: Romànic Protecció: BCIN Inversió: 300.000 euros
Les restes de la torre de Castellnou d’Ossó es troben al capdamunt d’un petit turó situat a la dreta del riu Sió. El conjunt estava format per una estructura murada de forma circular i 24 metres de diàmetre amb una porta al nord. Actualment es conserva el semicercle oriental i una cantonada en angle recte de la zona d’accés. Al bell mig hi ha les restes de la torre medieval, que recorden les de la veïna torre d’Almenara d’Agramunt. Popularment es coneix aquest conjunt monumental com la torre romana. Tot i que la torre actual és medieval, Castellnou va ser un nucli fortificat des d’època romana i la torres es va bastir sobre una construcció romana anterior anomenada Castell-Lliuró.
La intervenció que es durà a terme permetrà consolidar l’estructura perimetral de la torre i dur a terme actuacions de recuperació de restes arqueològiques. També servirà per alliberar la torre de qualsevol element que no pertanyi originàriament a aquesta construcció.
Centre Cultural Antic Escorxador
Nom: Escorxador Municipi: Agramunt (Urgell) Època: Segle XX (1946. Arquitecte: Lluís Domènech Torres) Estil: Arquitectura popular Inversió: 1.000.000 euros
L’antic Escorxador d’Agramunt va ser construït el 1946 pel centre de Regiones Devastadas instal·lat a la vila amb l’objectiu de reconstruir-la un cop finalitzada la Guerra Civil. El seu arquitecte, Lluís Domènech Torres, nét del reconegut arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, també es va encarregar de dissenyar el mercat municipal, actual seu de l’Espai Guinovart. A la dècada dels 90 del segle XX va cessar l’activitat per a la qual va ser construït i l’edifici, de 876,7 metres quadrats construïts, entra en desús.
Amb l’aportació d’1.000.000 euros es procedirà a la reforma, rehabilitació i adequació de l’antic escorxador municipal per tal que es converteixi en un nou equipament cultural per a Agramunt.