Maig 2021

Dossier Madrid

Ayuso, contra L’evolució del sistema Madrid, un Madrid l’Estat de les de partits polítics a la èxit econòmic sedueix Autonomies Comunitat de Madrid espontani? Llatinoamèrica Jordi Mercader Carlos Fernández Esquer Ernest Reig Mariano Guindal

DOSSIER / MADRID

Ayuso, contra l’Estat de les Autonomies Per tal de convertir els avantatges en inconvenients, Madrid ha triat la bandera de la insubordinació al servei de la llibertat

Jordi Mercader

sabel Díaz Ayuso ha descobert final- panya, la nació única i indiscutible, supo- ment el que els nacionalistes cata- sadament amenaçada de disgregació per lans varen intuir des del primer mi- un govern de socialistes i comunistes que nut, l’eficàcia del govern autonòmic consideren la pluralitat de l’Estat com un Iutilitzat com a instrument partidista de fet positiu i pacten la seva difícil estabi- contrapoder en un exercici permanent litat parlamentària amb partits naciona- de deslleialtat institucional. La perversió listes i secessionistes. en la qual ara milita alegrament la presi- denta de la Comunitat de Madrid implica En aquestes circumstàncies, els autèn- la desnaturalització de l’Estat de les Au- tics nacionalistes espanyols, atrinxerats tonomies i agreuja la crisi de la fórmula a Madrid, han d’emprendre inevitable- d’organització territorial introduïda per ment una nova reconquesta. Darrere la la Constitució, d’altra banda prou desgas- ficció d’un relat catastrofista, l’objectiu tada per un desenvolupament erràtic du- real no se li escapa a ningú: permetre a la rant els 40 anys de la seva vigència. dreta seguir governant la comunitat, con- vertida en ariet per recuperar el govern Ayuso segurament ha arribat a aquest de l’Estat, tot assajant l’impacte social i punt sense més pretensió que la de gua- polític de la col·laboració directa, gover- nyar les eleccions madrilenyes en bene- namental si cal, amb . Un tempteig a fici propi i del PP, abraçant el populisme la reacció dels conservadors tradicionals localista per combatre un Estat opressor d’arreu d’Espanya davant d’un compro- amb les banderes de la llibertat i l’auto- mís ferm del PP amb l’extrema dreta. govern. Aquest populisme vindria a ser una mena de nacionalisme sense nació Res del que diu o fa Ayuso no pot sor- pròpia, ben impossible d’entendre. En prendre els catalans. Aquí tenim experi- realitat, un succedani de nacionalisme ència certificada de 14 anys de la utilitza- recreat a partir de fer creure que Madrid ció de la Generalitat com a instrument de és la sublimació d’Espanya. La seva Es- partit, com a màquina de guerra contra el

política&prosa | 3 MADRID

La perversió en la qual ara milita alegrament la presidenta de Madrid implica la desnaturalització de l’Estat de les Autonomies.

Govern central, com a legitimadora de la La Comunitat de Madrid ha desenvolu- desobediència, com a institució deslleial pat un argumentari encara més precio- fins al punt de menystenir-se a si matei- sista per actuar de contrapoder a l’Estat xa com a administració. Un procés de de- que té la capital justament a la comunitat gradació fet en nom de Catalunya, de mit- autònoma que no existiria si no es donés ja Catalunya per ser precisos, suficient aquesta coincidència. El fenomen de Ma- per guanyar elecció darrere elecció, in- drid no s’explicaria sense tenir present suficient per avançar en la secessió, però la decisió de la casa d’Àustria de traslla- imprescindible per entendre la por a la dar-hi la cort el 1561 i els efectes socials, decadència tan estesa al país. La diferèn- econòmics i d’inversió pública estatals cia substancial amb Ayuso és que l’objec- associats al factor de capitalitat. Ayu- tiu de l’independentisme és trencar amb so, en el seu interès per aparèixer com l’Espanya que defensa la presidenta de la a heroïna d’un victimisme inèdit, fins i Comunitat de Madrid. De fet, amb qual- tot va encarregar un estudi per negar les sevol Espanya, fins i tot la plurinacional. conseqüències d’aquest privilegi, tant en l’àmbit dels tangibles com dels intangi- Localisme disfressat de patriotisme bles, sense gaire èxit, tot sigui dit. L’Ajun- La retòrica del contrapoder funciona, bé tament de Madrid, també en mans del PP sigui pel seu exercici o per la denúncia i per no ser menys, encara va anar més de l’exercici per part d’un altre govern. lluny: després de fixar en 109 milions En el primer cas, a partir de l’apel·lació d’euros l’IBI que no paguen els immobles del localisme disfressat de patriotisme a estatals ubicats a la ciutat va aplicar a tots qui es pretén representar com a únic in- els madrilenys un augment en aquest im- tèrpret del que volen els seus ciutadans. post per cobrir aquesta quantitat i posar En el segon supòsit, com a expressió del llenya al foc de tanta injustícia. victimisme d’una col·lectivitat atiat per dissimular el desgovern de qui denúncia Insubordinació al servei de la llibertat l’oblit d’altres instàncies de poder. Sabem Per descomptat que ni el consistori ni el que ambdues versions poden coincidir Govern autonòmic no han renunciat mai en el discurs d’un mateix subjecte polític als avantatges proporcionats per les infra- i obtenir beneficis electorals esprement estructures culturals finançades per l’Es- les dues accepcions. El nacionalisme tat a la capital, ni als diferencials d’inver- català, sense anar més lluny, ha estat sió pública de què han gaudit i gaudeixen ben capaç d’explotar en benefici propi en els pressupostos generals ni als bene- la complexitat de les relacions Barcelo- ficis de l’efecte crida que la presència del na-Catalunya-Espanya, fent un paper o Govern de la nació té per a les grans cor- l’altre segons conveniència. poracions en el moment d’ubicar les seus

4 | política&prosa MADRID

Isabel Díaz Ayuso es treu la mascareta per intervenir en un acte a Ifema, el 22 de març. Fotografia d’Emilio Naranjo. Efe.

socials. Voler convertir els avantatges en xant impostos quan el dèficit públic era la inconvenients, presentant la capital com principal amenaça de tota administració, a subjecte de la insolidaritat per part de la però res comparable amb la seva actitud resta d’Espanya, és una empresa fora de obstruccionista davant la gestió de la pan- l’abast, fins i tot de les més sofisticades po- dèmia. Quan el Govern central va optar per lítiques de comunicació, per això han triat la centralització, la presidenta de la Comu- per al seu combat la bandera de la insub- nitat de Madrid defensava fervorosament ordinació al servei de la llibertat. el retorn de competències a les autonomi- es, coincidint aquí amb Quim Torra, ales- El coronavirus, amb les seves greus con- hores president de la Generalitat. seqüències humanes, sanitàries, econò- miques i socials, ha estat el factor propici Tan bon punt el Govern de Pedro Sánchez per acabar de perfilar Ayuso com una go- va retornar la gestió de les competències vernant a la contra de tot. Havia apuntat autonòmiques als seus gestors naturals, maneres en actuacions anteriors, abai- no va deixar passar l’ocasió d’acusar-lo

política&prosa | 5 MADRID

d’abandonament de responsabilitats, del mateix centre del sistema per part de d’amagar-se darrere els governs auto- qui no ha cregut mai en la fórmula auto- nòmics en una circumstància tan dra- nòmica perquè l’entén com el primer pas màtica. Això sí, fent compatible aquesta de la disgregació nacional. denúncia amb l’exhibició del seu incom- pliment de les polítiques de referència Retrocés centralitzador per a totes les comunitats autònomes La resurrecció impostada de l’antic i ne- que el Govern central consensuava en les fast ¡viva Cartagena! presenta un horitzó conferències autonòmiques. de perspectives incertes. Els creadors del ¡viva Madrid! no sembla que persegueixin Ayuso s’expressa amb una desimboltura l’aprofundiment o perfeccionament de poc habitual entre els governants, parli l’autonomisme sinó tot el contrari. Amb del que parli, sense preocupar-li ni poc ni la promoció de la insolidaritat amb la molt la precisió de les seves paraules ni resta de les comunitats, atiant les discre- les possibles desviacions dels conceptes pàncies mútues, primer amb Catalunya, emprats. Busca l’efecte populista imme- naturalment, més endavant amb qualse- diat, a qualsevol preu. No semblen amo- vol govern autonòmic que contradigui les ïnar-li les conseqüències dels efectes de seves reclamacions, el que aconseguiran la legitimació de la deslleialtat instituci- és la desestabilització del sistema. Un onal ni de la desobediència, atrinxerada sistema prou qüestionat per molts ju- en un principi elemental de tot naciona- ristes que argumenten defectes de cons- lisme: primer nosaltres. Els madrilenys, trucció jurídica i errors en el desenvolu- doncs, lliures de tota imposició dictada pament tan substancials que permeten per cap autoritat que no sigui la local, identificar-lo com el principal element sobirans fins i tot per perjudicar la seva de preocupació per a la continuïtat del pròpia salut. mateix Estat. Alguns creuen veure-hi el factor que farà col·lapsar Espanya si no es reforma de dalt a baix. Ayuso s’expressa amb una desimboltura poc habitual, parli del Ayuso pot convertir doncs la Comunitat que parli, busca l’efecte populista de Madrid en el cavall de Troia de l’Estat immediat, a qualsevol preu. de les Autonomies. I ella mateixa ser pro- tagonista, conscientment o inconscient, d’un moviment estrictament tàctic, d’una La carrera política de la presidenta de la instrumentalització transitòria de l’auto- Comunitat de Madrid serà la que hagi de nomisme per acabar promovent, quan ser; el seu futur no és el més rellevant del puguin, des de les institucions estatals, el fenomen del Madrid irreductible davant retrocés centralitzador que dels dies de l’Estat central. Aquest Estat està perfec- José Maria Aznar ençà és la doctrina im- tament equipat per no sucumbir davant perant al PP. La força del PP concentrada d’aquest embat de victimisme inventat. en la Comunitat de Madrid podria tenir El que trontollarà és l’Estat de les Autono- èxit allà on el procés independentista ha mies, fins ara amenaçat d’implosió pels fracassat. ● nacionalismes perifèrics insatisfets per defecte, per les limitacions del model; a partir d’ara també en perill d’explosió des Jordi Mercader és periodista.

6 | política&prosa DOSSIER

L’evolució del sistema de partits polítics a la Comunitat de Madrid Les dinàmiques competitives a la regió s’han emmarcat exclusivament dins de la confrontació esquerra-dreta, almenys fins al 2015

Carlos Fernández Esquer

gustín García Calvo, un dels prensió del sistema de partits madri- lliurepensadors més lúcids i leny. El professor Josep María Vallès va irreverents de la segona meitat encunyar a principis dels 90 la idea de del segle XX espanyol, va es- les Espanyes electorals, denominació que Acriure per encàrrec del primer president subratllava la diversitat de sistemes de de la Comunitat de Madrid, el socialista partits existents en les comunitats autò- Joaquín Leguina, l’Himne de la Comuni- nomes, i les seves diferències respecte al tat. L’himne és una profusió de cinisme model nacional. càustic que, ateses les dificultats que van acompanyar la regió per a constituir-se El sistema de partits de la Comunitat de com a comunitat autònoma, ironitza Madrid, regió on més del 90 % de la po- sobre la naturalesa fins a un cert punt blació resideix en zones urbanes i on es artificial de la seva autonomia política. troba la capital d’Espanya, es diferencia Recordem que la idea d’una mena de Ma- dels d’altres comunitats els patrons de drid Districte Federal no va prosperar; competició política dels quals s’estruc- i que Castella-La Manxa veia amb una turen entorn de dos eixos: l’ideològic i el gran suspicàcia la possibilitat d’acollir en territorial. Les dinàmiques competitives el seu club una província com Madrid, a a la regió madrilenya, en canvi, s’emmar- causa de les seves enormes diferències quen exclusivament dins de la confron- econòmiques i demogràfiques. tació en l’eix ideològic esquerra-dreta, d’aquí ve que la fragmentació hi sigui Aquest episodi permet aproximar-nos a moderada, si més no fins als canvis que alguns elements rellevants per a la com- es van produir a partir de 2015.

política&prosa | 7 MADRID

El perfil dels habitants de les zones contigües a la Castellana té ben poc a veure amb el dels que viuen més enllà de l’M-30.

Les posicions esquerranes han estat re- dania madrilenya, espanyolista i pija, que presentades essencialment per un par- fa les delícies d’una certa opinió pública tit socialdemòcrata com és el PSOE; en perifèrica. Que els contorns ideològics de menor mesura, per partits comunistes o l’electorat madrileny estan més escorats postcomunistes o d’esquerra radical com a la dreta que els del conjunt d’Espanya, són el PCE, IU i Podemos; i, més recent- és tan veritat com que la regió madrile- ment, també per un socialisme ecologista nya i, especialment, la ciutat de Madrid, representat per Más Madrid. Les posici- exhibeixen un perfil social heterogeni i ons dretanes han estat fonamentalment una rica diversitat ideològica. representades pel PP de Madrid, un par- tit conservador en l’àmbit social i - Qualsevol observador atent percep que la dament liberal en l’econòmic, i, des de les capital comprèn una multitud de ciutats últimes eleccions de 2019, també per un en el seu interior: el perfil mitjà dels ha- partit de dreta radical com és Vox. bitants de les zones contigües a la Caste- llana té ben poc a veure amb el dels que Encara que de manera discontínua, tro- viuen als barris que es troben més enllà bem també la presència de partits que de l’M-30 o en els populosos municipis es poden ubicar en un espai centrista i que estan més enllà de l’M-40 (Mósto- de liberalisme polític moderat: CDS el les, Fuenlabrada, Alcalá de Henares, Le- 1987, UPyD el 2011 o Ciudadanos el 2015 ganés, Getafe, Alcorcón, etc.). A més, la i el 2019. No hi ha exemples, doncs, de Comunitat de Madrid és una de les regi- partits d’àmbit no estatal, com sí que és ons europees on hi ha una més gran de- habitual en la majoria de parlaments au- sigualtat social (una diagonal invisible tonòmics, excepció feta de l’extravagant fractura del sud-oest al nord-est la regió: Partido Regional Independiente Madri- nivells de renda més elevats i menys atur leño (PRIM), creat per Nicolás Piñeiro, al nord i viceversa) i això, com és obvi, té diputat escindit d’Aliança Popular i que implicacions: en el mapa hi apareixen va resultar determinant en el fracàs de la grans taques blaves, un cinturó vermell i moció de censura presentada per Alberto fins i tot un de més recent de color verd. Ruiz-Gallardón a Leguina el 1989. Que Madrid és un dels bastions polítics del Una rica diversitat ideològica Partit Popular, on s’han forjat lideratges Per comprendre la sociologia política emblemàtics com els de Ruiz-Gallardón i madrilenya, convé no abraçar de ma- Esperanza Aguirre, o prometedors, com el nera simplista la caricatura neoliberal de Cristina Cifuentes en el seu moment o de l’elit governant, ni tampoc donar per els d’Isabel Díaz Ayuso i José Luis Martínez bona una imatge homogènia de la ciuta- Almeida en l’actualitat, és tan cert com que

8 | política&prosa MADRID

A partir del 1995 el PP va encadenar cinc legislatures consecutives amb majories absolutes.

la Puerta del Sol va ser l’epicentre del Mo- a «Tamayazo». Després de les eleccions viment 15-M, que la Complutense va ser el de maig de 2003 es va produir un sonat planter ideològic de Podemos o que Manu- episodi de transfuguisme, quan dos di- ela Carmena va ser una de les grans figu- putats del PSOE, Eduardo Tamayo i Ma- res dels «ajuntaments del canvi». ría Teresa Sáez, van impedir amb la seva abstenció la investidura com a president En una primera etapa del sistema de partits, de la Comunitat de Madrid del socialista l’esquerra va accedir al poder en les places Rafael Simancas. més importants de la regió. No en va, va ser don Enrique Tierno Galván el primer alcal- L’ombra de la corrupció de de Madrid després del restabliment de la Tot i que els diputats trànsfugues van democràcia, i el PSOE va governar també la justificar la seva conducta en el rebuig Comunitat de la mà de Leguina entre 1983 al pacte del seu partit amb IU, l’ombra i 1995. En la primera legislatura, amb ma- de la corrupció va sobrevolar la política joria absoluta després d’aconseguir més del madrilenya per una suposada trama que 50 % dels vots; i en les dues següents, gover- vincularia aquests dos diputats amb em- nant en minoria amb l’anuència o el suport presaris de constructores pròximes al PP. parlamentari del CDS i d’IU. Tanmateix els tribunals no van admetre a tràmit la querella presentada, i no es va Però el 1995 es va produir un punt d’in- poder acreditar mai oficialment ni la ve- flexió que obria pas a una segona etapa. racitat de les acusacions de corrupció ni A partir d’aquell any el PP va encadenar que el PP estigués efectivament darrere cinc legislatures consecutives amb ma- de l’operació. En qualsevol cas, aquella jories absolutes: les dues primeres amb situació anòmala va conduir a la repeti- Ruiz-Gallardón (1995-2003) i les tres se- ció de les eleccions autonòmiques l’oc- güents amb Aguirre (2003-2012) i Igna- tubre de 2003, que van tornar a atorgar cio González (2012-2015). L’etapa final una nova majoria absoluta al PP, amb què dels governs d’Aguirre es va veure esquit- Aguirre va prendre el relleu de Ruiz-Ga- xada per importants episodis de corrup- llardón al capdavant de la Presidència de ció vinculats a les trames Gürtel i Púnica, la Comunitat. que s’han saldat amb l’entrada a la presó de desenes de càrrecs públics del PP en La tercera i última etapa del sistema de tota la Comunitat de Madrid. partits regional va arrencar amb les elec- cions autonòmiques del 2015. En aquella Però hi ha un moment clau en aquestes ocasió, el PP va perdre la majoria abso- dues dècades d’hegemonia absoluta dels luta, van sorgir dos partits nous, Pode- populars madrilenys: l’afer conegut com mos i Ciudadanos, i van perdre la seva

política&prosa | 9 MADRID

representació parlamentària UPyD i IU. relatiu a la dissolució de l’Assemblea i El PP, liderat ara per Cifuentes, va arribar les mocions de censura presentades pel a un acord de legislatura amb Ciudada- PSOE i Más Madrid, el TSJM va avalar la nos, que el va mantenir en el govern. La dissolució i va certificar la celebració de legislatura va tornar a ser convulsa i, de les eleccions autonòmiques el 4 de maig. resultes del cas Màster, Cifuentes es va Unes eleccions que resoldran dubtes so- veure obligada a dimitir. Va ser substituï- bre l’evolució dels partits i del sistema de da per Ángel Garrido qui, posteriorment, partits a Madrid, i més enllà de Madrid. va passar a les files taronges poques set- manes abans de les eleccions del 2019. En quina mesura el potencial electoral del PP de Díaz Ayuso serà capaç de frenar l’auge de Vox i de quina manera això afec- La principal incògnita és si Cs, tarà el lideratge de Pablo Casado?; podrà guiat per Edmundo Bal, el PSOE d’Ángel Gabilondo aconseguir aconseguirà taponar l’hemorràgia que li somriguin les urnes en una regió electoral i de càrrecs cap al PP, sempre complicada per als socialistes?; quin partit obtindrà els millors resultats sobreviure i evitar la fagocitació. a l’esquerra del PSOE, Más Madrid amb Mónica García al capdavant, o la coalició Després d’aquests comicis, en els quals d’Unidas Podemos encapçalada per Pa- van irrompre dos nous partits, Más Ma- blo Iglesias?. drid i Vox, es va segellar el primer govern de coalició en la història de la Comunitat, Però la principal incògnita és si Ciudada- amb PP i Ciutadans com a socis, i amb nos, guiat per Edmundo Bal, aconseguirà suports parlamentaris puntuals de Vox. taponar l’hemorràgia electoral i de càr- Amb això sembla que es deixa de banda recs públics cap al PP, sobreviure i evitar el sistema de partits tradicional, de plu- la fagocitació. Si ho aconsegueix pot te- ralisme moderat i assentat entorn d’una nir la clau de la governabilitat regional, i dinàmica bipolar entre PP i PSOE, per a haurà de decidir si només vol seguir sent avançar cap a un sistema de pluralisme la crossa del PP o si aposta novament per polaritzat, amb una fragmentació crei- ser un partit frontissa capaç de pactar a xent (6 grups parlamentaris) i amb la tots dos costats. ● presència de partits situats més cap als extrems de l’escala ideològica. D’altra banda, el balanç de la legislatura no pot Carlos Fernández Esquer és investi- ser més pobre: no s’ha aprovat cap pres- gador García-Pelayo. Centro de Estudios supost i només han tirat endavant dues Políticos y Constitucionales. lleis, una, recorreguda davant del Tribu- nal Constitucional per la seva possible inconstitucionalitat per motius formals.

Les eleccions del 4 de maig El mes de març es van precipitar els es- deveniments, i es va posar en relleu la creixent interconnexió entre arenes polítiques. Després del garbuix jurídic

10 | política&prosa DOSSIER

Madrid, un èxit econòmic espontani? Les rendes de la capitalitat, les economies d’aglomeració i la baixa fiscalitat exerceixen un efecte de succió sobre les regions que l’envolten

Ernest Reig

na potent sacsejada està fent interior peninsular, també s’han produït trontollar els dèbils fonaments transformacions notables en l’estructura de l’arquitectura regional a Es- econòmica de la gran àrea metropolita- panya: la destacadíssima ex- na madrilenya i de les seves zones adja- Upansió econòmica que viu Madrid impul- cents. Es manté la forta especialització sa l’economia espanyola i alhora drena tradicional en el sector terciari, que en recursos que pertorben fràgils equilibris l’actualitat suposa el 85 % de l’ocupació, territorials. L’actual Comunitat Autònoma però Madrid ja no és només la ciutat de de Madrid ha vist augmentar el seu pes en funcionaris, petits comerciants i aristo- el producte interior brut (PIB) espanyol cràcia andalusa que descrivia Josep Pla a des de l’11,3 % l’any 1955 a gairebé el 20 % les cròniques en què narrava l’arribada a en l’actualitat, i ha mostrat també una ma- la capital del Regne de la II República. jor resiliència davant les crisis. Així, entre 2007 i 2013, el PIB de Madrid va minvar La imatge de la societat madrilenya és ara anualment de l’ordre de 0,5 punts, mentre ben diferent. L’ocupació en l’administra- que per a l’economia espanyola en el seu ció pública continua sent molt important, conjunt la davallada va ser de més del do- però els serveis madrilenys mostren una ble en intensitat. I a hores d’ara el nivell de elevada especialització en sectors com la renda mitjà dels madrilenys supera en un informació i comunicacions, les finances 37 % la mitjana espanyola. i les assegurances, l’educació, les arts, i un bon nombre d’activitats professio- No és solament un canvi de dimensió nals i científiques, a les quals se sumen econòmica i demogràfica del gran pol els estats majors de grans empreses que

política&prosa | 11 MADRID

despleguen els seus centres productius ciutat amb una ubicació molt favorable no solament dins la regió sinó a la resta –el centre geogràfic de la península Ibè- de l’Estat. rica– no només la seu de les instàncies més elevades de l’Administració, sinó L’àrea metropolitana de Madrid reuneix un lloc capaç d’atreure de manera con- per si sola el 28 % del total de directors i tinuada inversions públiques i privades gerents que treballen a les 73 principals i població immigrada. L’Estat espanyol àrees urbanes espanyoles. En paral·lel a ha tingut històricament formes d’actua- aquesta transformació i modernització ció centralitzades i centralitzadores, i de ha crescut la qualificació educativa, ja forma menys aparent algunes d’aquestes que mentre el 1980 només 13 de cada 100 romanen vigents, per inèrcia o per volun- persones ocupades a la regió comptaven tat explícita, un cop arribada la democrà- amb educació universitària, el 2019 eren cia parlamentària i establertes les comu- ja 41 de cada 100, deu punts per sobre de nitats autònomes. la mitjana del país. Una ocasió en què un excés involuntari de Els economistes anomenen «economies transparència va deixar veure amb clare- d’aglomeració» els avantatges de què gau- dat uns designis clarament centralitzadors deixen les grans urbs i les seves zones d’in- va ser quan l’aleshores ministre de Foment fluència immediata per obtenir guanys de del Partit Popular, Arias-Salgado, va expli- productivitat que després es tradueixen en car que «el primer objectiu subjacent amb millors salaris i en un creixement econò- una estratègia d’infraestructures» passava mic sostingut. En aquest concepte hi con- per «posar en marxa una sèrie d’inversi- vergeixen el dinamisme i la profunditat ons que tinguin en compte el que podríem del mercat local de treball, la facilitat per anomenar els 200 quilòmetres a la rodona a la creació i transmissió de nous coneixe- de Madrid, i la connexió de certes regions ments i avenços tecnològics, i la presència d’Espanya amb el centre peninsular» per d’economies d’escala, tant en l’àmbit em- tal de corregir el que, a parer seu, era un presarial com de cara a l’aprofitament de desequilibri a favor de l’àrea mediterrània grans infraestructures públiques. Però és (El País, 22-2-1998). legítim plantejar-se almenys dos interro- gants en relació a l’èxit palpable d’aquestes Realment no es tracta només d’una xarxa àrees situades al cim de la jerarquia urba- de comunicacions que, des dels Camins na. El primer té a veure amb les causes que Reials del segle XVIII a la xarxa de l’AVE desencadenen el creixement acumulatiu en el XXI, s’ha establert amb un caràc- d’una gran aglomeració en concret. El se- ter radial molt conscient, ni tan sols del gon es refereix necessàriament als seus sobredimensionament de l’aparell buro- efectes sobre la resta del territori, i especi- cràtic central, que persisteix en àrees on alment sobre les regions properes. les competències es troben ja bàsicament en mans de les institucions de les comu- Actuació centralitzada i centralitzadora nitats autònomes. També compta com a Amb relació a la primera d’aquestes element d’agudització dels desequilibris dues qüestions fóra ingenu desconèixer regionals la voluntat de seguir ubicant a la importància de la capitalitat de l’Es- Madrid la seu central d’un bon nombre tat espanyol, i d’un conjunt de decisions d’agències i institucions públiques que polítiques que han contribuït a fer d’una perfectament podrien estar localitzades

12 | política&prosa MADRID

Un avió s’enlaira des de Barajas davant de les Cuatro Torres, símbol del nou Madrid. Fotografia de Pablo Blázquez Domínguez. Getty Images.

És de gran importància en la concentració d’empreses en l’àrea madrilenya el pes de la contractació pública d’organismes situats a Madrid.

política&prosa | 13 MADRID

El 63 % dels nous contribuents nets que canvien anualment de residència fiscal a Espanya correspon a Madrid.

en altres ciutats d’Espanya, des de l’Ins- i donacions. Hom consolida així un ecosis- titut Nacional d’Investigació i Tecnologia tema fiscal que beneficia especialment els Agrària i Alimentària al Consell Superi- contribuents de més renda i patrimoni, als or d’Investigacions Científiques, i des de quals ofereix un nivell de serveis públics l’ens gestor dels ferrocarrils (ADIF) a la comparativament baix, si es compara amb Universitat Nacional d’Educació a Dis- altres comunitats autònomes de renda tància, el BOE, la Fàbrica de la Moneda, o mitjana també elevada com el País Basc o el Banc d’Espanya. La llista és molt llarga, Navarra, però que amb molta probabilitat i contrasta amb l’opció a favor de la des- no entra en conflicte amb les demandes de centralització d’ens públics per part d’al- serveis d’aquests contribuents benestants tres Estats europeus, com ara Alemanya. que en gran mesura s’adrecen al sector privat. D’importància particular pel que suposa per a la concentració d’empreses priva- Per això el 63 % dels nous contribuents que des en l’àrea madrilenya és el pes de les canvien anualment de residència fiscal a decisions relatives a contractació pública Espanya –en termes nets, és a dir entrades que es prenen des d’organismes públics menys sortides– correspon a Madrid. Ara situats a Madrid. No és fàcil ignorar què bé, aquest exercici de l’autonomia fiscal representa en aquests casos la proximi- no està a l’abast d’altres governs regionals, tat física, la xarxa de relacions personals, encara que compartissin els planteja- la facilitat en l’accés a la informació, si es ments subjacents, ja que no disposen de vol entendre l’avantatge de què disposen la palanca de desenvolupament econòmic per als seus negocis les empreses situ- que suposa la capitalitat del Regne. ades en aquesta comunitat autònoma. El 72 % de les licitacions documentades Atracció de recursos humans a la Plataforma de Contractes del Sec- Aquesta combinació de rendes creades tor Públic estatal correspon a òrgans de per la capitalitat, economies d’aglomera- contractació ubicats a la Comunitat de ció i baixa fiscalitat autonòmica exerceix Madrid, i aquests contractes suposen el un poderós efecte de succió, especialment 87 % de l’import total adjudicat. sobre les regions que envolten el centre de la Península i sobre , i per això Als aspectes ja esmentats, cal afegir-hi una l’anomenada «Espanya buidada» no es pot política fiscal del Govern autonòmic- ma entendre sense el paper que hi juga l’eco- drileny que estableix uns tipus impositius nomia madrilenya. Un dels aspectes més comparativament baixos en la tarifa auto- notables és la seva capacitat d’atracció de nòmica de l’IRPF i que bonifica fortament recursos humans. Es tracta en particular els impostos de patrimoni i de successions de recursos humans ben qualificats: estu-

14 | política&prosa MADRID

diants universitaris provinents d’altres re- ficiat d’un importantíssim suport des del gions que es graduen a Madrid i hi roma- sector públic, central i autonòmic, i que nen després, titulats que es veuen atrets aquest suport ha reforçat la divergència a la capital a conseqüència de les oportu- entre Madrid i bona part de la resta del nitats laborals i remuneracions elevades territori espanyol, accelerant la polarit- que el seu teixit econòmic ofereix, i cada zació entre regions riques i pobres de les vegada més també treballadors que com- últimes dècades. muten diàriament des de províncies com Guadalajara i Toledo. El 47 % dels estudiants que cursen Dels estudiants de graus universitaris un màster en les institucions matriculats a les universitats de Madrid madrilenyes d’ensenyament el 26 % figuren com a residents a Caste- superior són residents en altres lla-La Manxa, el 13,8 % a Andalusia i el 13,1 % a Castella i Lleó, i el 47 % dels que comunitats autònomes. cursen un màster en les institucions ma- drilenyes d’ensenyament superior són en Aquest suport públic ha creat un biaix aquest moment residents en altres co- favorable a les empreses espanyoles o munitats autònomes. estrangeres que s’han establert dins d’un territori molt beneficiat en termes -d’ac Madrid és la regió que compta amb un per- cessibilitat en les comunicacions, i de centatge més elevat de persones ocupades proximitat als centres de poder i als orga- que han nascut en una altra comunitat nismes que decideixen la major part de la autònoma, i alhora registra el percentatge contractació pública amb empreses pri- més alt dins d’aquest col·lectiu que comp- vades. El dinamisme en renda i riquesa ta amb estudis universitaris, un 52 %. En de l’aglomeració madrilenya ha generat el cas del País Basc i de Catalunya aquest també una expansió de les bases tributà- percentatge està al voltant del 27 %, fet ries accessibles al govern regional que ha que dóna una idea, encara que sigui im- facilitat polítiques de competència fiscal perfecta, del tipus de flux laboral que pre- a la baixa davant d’altres regions. ferentment atreu Madrid. En clar contrast, el flux majoritari d’entrada a la Comunitat La tendència a la concentració a Madrid de Valenciana o a Catalunya el formen perso- personal administratiu, inversions públi- nes que no ultrapassen el nivell educatiu ques i entitats oficials no és un fet ineluc- propi de l’ensenyament obligatori. table. Es pot corregir a favor d’una distri- bució territorial més equilibrada, però Dinamisme demogràfic i econòmic això no s’esdevindrà espontàniament. L’anàlisi que en un altre lloc hem po- Requerirà una àmplia concertació de vo- gut desenvolupar amb més amplitud (F. luntats polítiques de caràcter transversal, Pérez i E. Reig, dir., Madrid: Capitalidad, tant geogràficament com ideològica, que Economía del Conocimiento y Competencia és difícil encara que no impossible. ● Fiscal, 2020) certifica l’intens dinamisme demogràfic i econòmic del Madrid del segle XXI, i el paper motor que hi juga Ernest Reig és catedràtic d’Economia l’activitat econòmica privada. Però també Aplicada, Universitat de València i Institut aclareix que aquesta dinàmica s’ha bene- Valencià d’Investigacions Econòmiques.

política&prosa | 15 DOSSIER

Madrid sedueix Llatinoamèrica La capital ha jugat bé les seves cartes a l’hora d’atreure les inversions d’un mercat emergent

Mariano Guindal

a manca de lleialtat institucional La gran beneficiada és Madrid. Així ho és un verí per a l’atracció d’inver- reflecteixen les dades. En els tres últims sió estrangera. L’absència de la mesos del 2020 va rebre 11.779 milions Generalitat en la recepció al cap d’euros de tots els recursos estrangers Lde l’Estat, Felip VI, i al president del Go- que van arribar a Espanya. En canvi, Ca- vern, Pedro Sánchez, a la factoria de Seat talunya només en va obtenir 1.685 mili- a Martorell és la pitjor imatge per atreure ons, a penes un 11,5 %. No es tracta d’una inversió estrangera a Catalunya. Per con- dada conjuntural, sinó d’una tendència tra, és un regal per a Madrid. que es confirma any rere any.

Situacions com aquesta expliquen que en L’atracció que exerceix la capitalitat exis- l’any de la pandèmia la inversió estrangera teix a tots els països, però és especialment s’hagi reduït un 28 % a Catalunya, mentre important per a l’Amèrica Llatina. Cap ciu- que a Madrid creixia a un ritme del 18 %. tat no ha rebut tanta inversió llatinoameri- Tres de cada quatre euros invertits a Espa- cana de manera tan regular, ni disposa nya van a parar a la Comunitat de Madrid. d’un grup tan nombrós i diversificat d’em- preses llatines com Madrid. Aquestes in- Aquesta situació incideix especialment versions, provinents la majoria de Mèxic i a l’Amèrica Llatina, que s’ha convertit en el Brasil, busquen fonamentalment clients el quart inversor estranger al nostre país. potencials, accés a la tecnologia, condici- La seguretat jurídica, el clima fiscal i, so- ons fiscals òptimes per a la innovació, bons bretot, el business friendly són elements preus i estabilitat, una suma de factors que fonamentals per als inversors llatins a compensin l’elevat risc polític i social que l’hora de col·locar els seus diners. Resul- tenen als seus països d’origen. ta difícil atreure aquests inversors quan més de 6.000 empreses establertes a Ca- Les xifres d’inversió estrangera directa talunya s’han deslocalitzat des que es va (IED) acumulada a Espanya provinents iniciar el procés. de l’Amèrica Llatina s’eleven a 42.660 mi-

16 | política&prosa MADRID

lions d’euros, segons les dades de l’Ins- No es pot oblidar que Espanya ha arri- titut de Comerç Exterior (ICEX). Aquesta bat a ser el segon inversor estranger a quantitat arriba a 57.000 milions si es te- l’Amèrica Llatina, amb forta presència a nen en compte les inversions en hòldings l’Argentina, Mèxic, el Brasil i Xile. La seva o en entitats de tinença de valors estran- posició acumulada s’estima en 131.586 gers (ETVE). D’aquestes, més de 30.000 milions d’euros, segons l’informe elabo- milions tenen Madrid com a destinació. rat per Adrián Blanco Pérez, màster en Polítiques Públiques per la Georgetown Per tenir una fotografia completa de la si- University (@blanco78). tuació, a aquestes xifres caldria sumar-hi els 168 projectes Greenfield i més de cent Aquest desembarcament es va dur a ter- operacions de participació accionarial me gràcies a les compres que van fer les en societats de diferent índole. Això sig- grans empreses de l’IBEX, moltes vega- nifica que a l’entorn d’una desena part de des aprofitant els processos de privatit- la inversió estrangera que capta Madrid zació que es van emprendre en els anys prové de l’Amèrica Llatina. 90 del segle passat. Una dada interessant que cal tenir en compte és que la seu de L’expansió internacional del capital lla- la immensa majoria d’aquelles empreses tinoamericà, dirigida cap a empreses, el que van actuar com a «cap de pont» se si- sector immobiliari o l’art, es va iniciar tua a Madrid. amb el nou segle i es va accelerar després de la crisi financera del 2008. La globa- Bancs, empreses energètiques, construc- lització de l’economia ha forçat les com- tores, asseguradores, de telecomunica- panyies del Con Sud a adaptar-se a les cions, turístiques, de transport aeri i fer- noves condicions del mercat global. roviari, productores de ciment o mitjans de comunicació han anat teixint any rere Per tenir una idea aproximada d’aquest any uns vincles molt estrets. flux inversor, cal tenir en compte que en els últims deu anys la inversió estrangera Inicialment, aquestes relacions van ser directa s’ha multiplicat per 200, segons unidireccionals i van arrossegar petites dades de l’ICEX. En termes acumulats empreses espanyoles que es van establir s’ha aconseguit el rècord de 655.000 mi- a Mèxic, el Brasil, Xile, l’Argentina, Co- lions d’euros. lòmbia i el Perú. És significatiu que en al- guns casos el mercat llatinoamericà es va Vincles històrics i culturals convertir en la font principal d’ingressos El fenomen d’internacionalització de d’algunes companyies. l’economia espanyola es va consolidant malgrat les restriccions a la sortida de Aquestes relacions van permetre conèi- capitals que tenen als seus països d’ori- xer millor els nostres països i tam- gen. Tradicionalment, la destinació prin- bé les persones, el sempre important cipal han estat els Estats Units, el Regne networking. La suma de totes dues coses Unit i França, tot i que Espanya ha anat explica que, en una fase posterior, Es- guanyant posicions a conseqüència dels panya, i preferentment Madrid, s’hagi profunds vincles històrics i culturals, als convertit en la destinació preferida de la quals cal sumar unes intenses relacions internacionalització de les empreses lla- econòmiques i empresarials. tines.

política&prosa | 17 MADRID

Porta d’entrada bitatges residencials de luxe a les grans Com escriu el professor Blanco, en els úl- ciutats, especialment a Madrid. Es trac- tims anys les relacions han evolucionat tava d’inversors generalment d’origen cap a un patró més equilibrat i bidirec- veneçolà i mexicà que volien protegir els cional, a causa del desembarcament del seus estalvis de la inestabilitat regulado- capital llatí a Espanya. D’aquesta manera, ra, política i macroeconòmica impulsa- Madrid s’ha convertit en una porta d’en- da pels governs nacionalpopulistes dels trada clau per a les empreses llatines. seus països d’origen.

Després de l’aturada que ha patit la inver- Però en una segona fase s’han produ- sió estrangera directa arreu del món i la ït operacions en fons de capital privat, paralització de projectes governamentals especialment d’origen mexicà. L’última i empresarials que ja estaven en marxa, novetat detectada ha estat l’interès de les les projeccions per a 2021 i 2022 indiquen start-ups llatines que volen fer un salt a que aniran remuntant fins a recuperar la Europa a través de Madrid. normalitat del flux inversor el 2023. Model de caire liberal Una altra línia d’inversió ha estat l’art. De fet, Després del Brexit, Madrid aspira l’art espanyol va tornar a respirar després a captar una bona part dels de la crisi financera del 2008 gràcies als negocis que es dirigien a Londres. diners dels estalviadors llatinoamericans. L’art contemporani espanyol és molt barat, Les motivacions són diferents, però cal- per la qual cosa s’ha convertit en un produc- dria destacar que, després del Brexit, Ma- te alternatiu per als col·leccionistes estran- drid aspira a captar una bona part dels gers. Les grans fortunes llatinoamericanes negocis que es dirigien a Londres, perquè veuen com aquesta inversió és una manera aquestes empreses necessiten diversificar de diversificar el seu patrimoni en un actiu la seva cartera d’inversions en monedes amb grans possibilitats de revaloració i al- fortes com l’euro. Un altre element que cal hora de guanyar prestigi social. Madrid ha tenir en compte ha estat la pèrdua aparent aprofitat la seva espessa xarxa de galeries i d’interès dels Estats Units pel Con Sud. En Arco per situar-se en aquest mercat. definitiva, tots són elements que han diri- git el focus d’aquestes companyies cap a En definitiva, Madrid ha jugat bé les seves Europa en general i Madrid en particular. cartes a l’hora d’atreure les inversions d’un mercat emergent. No solament ha espre- No podem oblidar un factor addicional, la mut la capitalitat, sinó que a més ha creat Xina. Es dóna la circumstància que té enor- un model de caràcter liberal molt atractiu, mes interessos a l’Amèrica Llatina i canalit- basat en una baixa fiscalitat, que ha refor- za la seva presència a través de Madrid, que çat amb la seguretat jurídica i la lleialtat és on els asiàtics manegen els seus negocis. institucional. Una aposta que li resultarà molt útil davant del procés de reconstruc- La tipologia de la inversió llatinoamerica- ció que es produirà amb els fons europeus na a Madrid també ha anat evolucionant Next Generation i que li permetrà moder- en aquests anys. En un primer moment nitzar la seva economia. ● les family office dels grans patrimonis llatinoamericans es van dirigir cap a ha- Mariano Guindal és periodista.

18 | política&prosa