otf»#. ^•y \ »-"= 4kl,!l!

f f ', c'*' •?

fVÍ ^*1 Ä

^X 4lW^^\ ^ I I

HIVERN 1990 ort^euiSEGONA ÈPOCA N^ 16 ***i* lOOPis. Revista Informativa de sa sella

SUMARI NOTA DE REDACCIÓ: Carnestoltes 3 Els articles d'aquesta Noticiari ! 4 revista expresen úni- Temps enrera 7 cament l'opinió dels Entrevista 8 propis autors. Cartes 10 Passatemps 13 La data màxima per Català, una llengua amenaçada... 14 Premsa Forana 15 entregar cartes al director o articles Música • 16 pel pròxim número de Es Jonc 17 Sa Sella és dia 19 de Maig. Ses escoles 18 Església 19 De jove a jove 20 Formen part de l'equip de redacció: Notícies divertides 23 Contarei.les sencelleres 24 Joana Ferragut Pere Llabrés Esports 26 Sa darrera pàgina 27 Francesca Llabrés Catalina Oliver Jaume Perelló Manolo Varquiel

TELÈFONS D^INTERÈS Han col·laborat: Antoni Vallés Ajuntament 59 10 16 Maria Vich Apotecaria 59 15 42 Joan Reinoso Ambulatori 59 15 96 Pere Vallés Ambulàncies.(Inca).50 45 15 Maria Zuàzaga Avaries-Gesa 59 07 00 Tomeu Morro Bombers 085 Miquel Vicenç Ca Ses Monjes' 59 15 67 Jordi Zuàzaga Guàrdia Civil 59 10 L7 Joan Morro Escoles 59 16 53 Joan Florit Biniali Antònia Carbonell (Ca Ses Monjes Pere Arrom Sta. Eugènia.62 04 23 Pep Vallés Rafel Gelabert Sebastià Roig Toni Puig Jaume Ramis Guillem Mut

Fotografia: Sebastià Roig Joan Cirer Imprimeix: Edicions Llevant,

Dipòsit legal: PM 400-89 sa sella

diferents bisbes exhortaven al poble CARNESTOLTES catòlic mallorquí a què no participas en aquells actes carnals i de "desen- freno" social. Una vegada ja començada la quaresma Premsa, sermons : exercicis eren volem girar els ulls enrera i veure l'arma més emprada pel clergat a com ha estat el Carnaval. finals del segle XIX i començament Els darrers dies del carnestotltes dels XX per fer front als costums són dies de bulla, alegria i diversió, carnavelescs, per altra banda tan uns dies on despedim a don Carnaval lligats al tipus de societat agrària i donam la benvinguda (si se li pot que s'estava donant a . dir així) a donya Quaresma. Per això l'Església a finals del La paraula carnestoltes està unida segle XIX comdemnava els balls i etimològicament a la idea d'abstinència les fresses de carnaval que es feien de carn. L'època del carnaval està als "casinos", especialment a Ciutat, en relació amb les prescripcions on es feien sobretot "balls d'aferrat" eclesiàstiques i precedeix a la quaresma tan mal vists pels sectors més integris Si anam més enrera amb el temps veurem tes. que el carnaval s'ha celebrat sempre, amb més intensitat uns ar.ys, uns Algunes associacions catòliques altres més fluxos, però sempre hi contrarrestaven aquells actes "carnals havia algú que participava de la i demoniacs" amb vetlades on hi bulla. predominava el ball de bot i les •Sembla que aquesta festa que actualment obres de teatre de caire moralitzant. tots coneixem la devem al Papa Gregori El carnaval era una manifestació "el gran" (que fou Papa entre els d'una certa oposició de l'església anys 590 i 604). Aquest Papa va ser i a la seva rigidesa moral, i es el que va establir la quaresma anome- convertia en motiu de ridiculatzació nant-la Carnes Tollere, és a dir, de les accions clericals. carns privades o prohibides, que Si ens demanam, quan comença el és d'on ve la paraula carnestoltes. carnestoltes? Podem dir que s'inicia I com a reacció a aquest període comptant set setmanes abans del durant el qual s'havien de fer dijunis, dimecres de cendra. Algunes disfresses abstinències, oració i penitència, ja surten per Sant Antoni, però començà a fer-se tot el contrari no és fins el dijous Harder que en els dies anteriors. els carrers s'omplen de màscares i bulla. L'element que el carnaval urbà ha conservat dels seus antecedents Es curiós observar els dos períodes primitius és sobretot la màscara. antagònics per definició: carnaval A Espanya es varen prohibir en diverses i quaresma. Tots dos tenen set setmanes ocasions, mentres que tenien un de durada i la darrera és la més gran èxit per tot Europa. intensa en celebracions. A principis del segle XVIII es va El glosât que exposam a continuació introduir una novetat en el carnaval ens ho demostra: francès: els balls de màscares. Aquest costum va passar molt aviat a Espanya però va ser prohibit per en Felip V. El moment d'apogeu dels Ara vénen set setmanes balls de màscares a Espanya va ser totes de dejunar! durant el segle XIX. Nosaltres set ja n'hem passades. No obstant l'opinió que oferia l'Esglé- Totes de riure i menjar. sia respecte al carnaval és d'una total oposició a ell. Cada any els sa sella

NOTICIARI

Dia 1 de Gener. - Amb el començament de l'any va venir el qui durant tants d'anys va esser Rector, Don Felip Alzina per conviure entre noltros i ajudar a les tasques de l'església. Viu a sa Residència. Dia 30 de Gener.- Els membres de la Tercera edat Dia 5 de Gener.- varen elegir els components de El grup d'Acció Social es va fer pre- la nova Junta, sortint elegits sent con a voluntari en el menjador les següents persones del carrer Patronat Obrer. President: Jaume Serra Vicepresident: Catalina Ferragut Dia 16 de Gener.- Secretaria: Gabriel Horrach LJA.P.A. del col·legi Ca'n Brii organit- Tresorer: Francesca Aloy zà un foguero obsequiant a tot el Vocal: Miquel Llabrés Pons poble amb una torrada. Vocal: Ventura Aloy Vocal : Bàrbara Cirer Dia 17 de Gener.- Vocal : Rosa Aloy Tradicionals Beneïdes a la Plaça d'Es- Vocal : Joana Taure panya. Dia 27 de Gener.- Dia 19 de Febrer. Es va dur a terme la recollida de a botelles. Hem d'agrair a en Felip El Grup de la 3 Edat va organitzar Ramis Corro, de Ca'n Racó, que amb una excursió de matances amb "Sa el tractor de Son Ventura, va fer Nostra". Hi varen participar unes el recorregut pels carrers del poble. 100 persones de Sencelles juntament Aquesta campanya va tenir un gran amb un grup de . Desprès, èxit, igual que la campanya de recolli- tots junts es varen fer presents da de paper, feta semanes abans en el Restaurant "Sa Gruta". sa sella

Dia 4 de Febrer.- El grup d'Amics de Sencelles organitzà una excursió visitant la fàbrica de Perles de Manacor, les coves d'Es Hams i altres llocs. Al mateix dia al vespre el Club espor- tiu Senceller i l'agruppació "Es Jonc" s'en cuidaren del foguero i de repartir "manjúa" a tots els qui en volien. Amenitzada aquesta vetlada per els "Revetlers del Puig d'Inca".

Dia 5 de Febrer.- Festivitat de la copatrona del poble Sta Águeda. Es varen celebrar els tradicionals actes, Ofici Solemne concélébrât per tots els capellans del poble i presidit per el Rector de Lloret, Don Santiago Cortés. Seguidament un piscolabis a la Casa de la Vila. El capvespre desfilada de Carrosses com cada any no mancaren les notes ï'humor dels^ ja habituals personatges. Gran animació per part del participants i aceptació del públic.

Dia 22 de Febrer.- Festivitat del Dijous Llarder va *! : ; tenir lloc, en el local de la tercera Edat, la tipica jornada dels darrers dies con ja és habitual cada any. Dia 24 de Febrer.- Inauguració de la cuina i menjador de la .Residència amb la presència del nostre paisà Conseller de Sanitat i Seguretat Social Gabriel Oliver Capó; esperava l'assistència del Presi- dent de la Comunitat Autònoma Gabriel Cañellas i per motius desconegudes per aquesta redacció no va fer acta de presència. sa sella

Dia 25 de Febrer.- Gran festa de Carnaval i Rua a Ca'n %\.\ Garrover organitzat pel grupn "Es Jonc". Hi va haver premis pels millors participants. Varen participar a "Sa Rua" la comparsa de la tercera edat anava sota el lema "Viu i Deixa Viure". Al final reberen un premi per la seva participació. Con a preparatiu per la Festivitat de la Beata Francinaina es va passar un video relacionat amb la "tia Xiroia" per donar a conèixer la seva imatge. Al vespre desprès de la missa el públic va gaudir de tot un concert de Cants lírics protegonitzats pels millors solistes de Mallorca.

La nota trista del mes de Febrer va ésser la mort del nostre amic Bartomeu Llabrés (16 anys). El trobarem a faltar. Dia 3 de març Va tenir lloc a Porreras la trobada mensual deia Grups d'Acció Social de tot Mallorca on hi participaren els membres del grup de Sencelles. Dia 4 de Març.- Una altre vegada més el grupn d'Amics de Sencelles feren una visita a la granja d', i altres indrets. Dia 24 de març. Dia 26 de Febrer.- El grup de 3a Edat va anar d'excursió Afectuós i marescut homenatge a Don a Santanyí, Porto Petro, Cala d'or, Bartomeu Oliver que va contar amb Cala Figuera, dinar al restaurant la participació del Cor Parroquial "La Ponderosa" i finalmente Porto de joves que ens oferiren unes peces Colom. musicals obsequiant a I1homenatjat amb la seva peça preferida "La Balan- Pel mes de Març, temps de Quaresma, guera". el grup de tercera edat tenen prepara- Dia 27 de Febrer.- des una sèrie de conferències. La la Festa Oficial de la nostra filla primera xarla tractarà sobre la quares- Il·lustre Beata Francinaina. Al mati ma i a continuació hi haurà un montatge hi va haver concentració al convent de video. Aquesta primera xarla anirà i posterior ofrena floral al Monument a càrrec del ccmprcmés don Simó Garau, Celebració de l'Eucaristia presidit rector de la nostra parròquia. pel rector de Biniali i fill del poble Pedro Cirer. Durant __ aquest any es duen a terme A les 8h. del vespre el bisbe de Ma- una sèrie de cursets entre altres llorca Teodor Úbeda i un gran nombre els de cuina, que es realitza a la de capellans concelebraren l'Eucaristia cuina de les escoles; el de costura amb la participació de la Coral Sor i d'informàtica que degut a la gran Francinaina. assistència s'han hagut de fer en dos toms. sa sella 7 TEMPS ""

ENRERA SENCELLES EN TIEMPOS DE LA BEATA FRANCINAINA Cuando la niña Francinaina Cirer i Carbonell, contaba unos diez años de edad, pasó por nuestra villa un personaje ilustre , Don Jerónimo de Berad de Sola de la Cavalleria y de Magarola, natural de Palma, el cual en su libro "Viaje a las villas de Mallorca 1789", llamándola CenselletS, hizo una descripción muy característica de la época. Entre otras cosas decía:

SITUACIÓN. Ella se halla en paraje llano, aunque por su norte declina a modo de ribazo y descubre una agradable llanura de lo más poblado de la isla hasta la montaña, de modo que, en concepto de muchos sujetos de gusto, les parece la más agradable vista mirando desde las ventanas de Son Morey, que en la casa dicha que posee un caballero de Palma. Dista de Palma cuatro leguas y un cuarto por carretera llana que pasa por el lugarejo de Biniali y cerca de la villa de Santa Maria y de Marrachi. Contiene su población una calle que, aunque no bien derecha, sigue ancha y larga hasta el otro extremo del nordeste 916 pasos. Por su norte se extiende un barrio que tiene cinco pequeñas calles y por el sud caen dos calles largas, y entre todas contienen 341 casas.

PRODUCCIÓN AGRÍCOLA. Su cosecha se reduce a 10.000 cuarteras de trigo, 4-222 de cebada, 976 de avena, 2.239 de legumbres. No coge aceite porque es una de las villas metidas en el llano de la isla, pero saca 23.000 cuartines de vino de su mucho viñedo, que es su propia fertilidad, de la calidad más rica que en las otras villas más al mediodía y levante, hacen mucho aguardiente con lo que cuenta»/ 15 alambiques. Ocho quintales de cáñamo y dos de lino, prueba de pocas aguas aunque no le faltan buenos pozos y de buena calidad, y por este efecto carece de batanes y de molinos de agua y se abastece con 15 molinos de viento. El .ganado lanar llega al número de 2.739 cabezas, el cabrío 211 por sus pocas tierras incultas, vacuno 137 y esto porque sirven de los bueyes para la labranza de las tierras. Maria sa sella

Per altre part les activitats culturals ja estaven fetes:possar ENTREVISTA els noms dels carrers en català, fomentar els patrimonis històrics i artistics etc.

ENTREVISTA A: - Davant unes eleccions municipals. MIQUEL RAMIS BIBILONI, (pelé Què creus que vota la gent; per als amics). Regidor de cultura l'ideologia del partit la de l'ajuntament de Sencellês, persona? mestre de Formació Professional, Està ben demostrat que localment estones pagès i estones mercader es vota la persona i no el partit. (l'hi agrada fer una escapadeta A Sencelles és ben clar que els dimecres cap a ). En la gent vota el Partit Popular fer una "bauxa" amb ell sa rialla a les eleccions generals, i és segura; ara be, a l'hora en canvi a les municipals guanya d'estrenya és seriós com ningú. una candidatura que res té a veure amb el P.P. - Perquè entrares dins la política activa? - La polìtica a nivell local : Hi vaig entrar sense fer-ne -crema-distreu-és una ajuda comptes. Un grup de joves prepararé econòmica- és una manera de donar- una candidatura, però llavors te a conèixer. aquest grup no va anar endavant, Jo crec que crema, i no val i, a darrera hora el batle actual la pena de cap manera. i alguns regidors en demanaren si en volia presentar. - Creus que la gent més capacitada per a dur a terme una bona gestió - Estàs definit políticament? dins l'Ajuntament no es vol banyar Sí, políticament som regionalista el cul? d'esquerres...¡uep! però moderat. Jo crec que hi ha gent molt Així i tot, per res votaria capacitada per això; però,aquesta un partit de dretes. gent està darrera la roca.

- Creus que actualment és vàlida aquesta frase: "L'Ajuntament és una casa de pûtes sense llum" No

- Com a Regidor de Culturaj SA CAFETERIA estàs satisfet de l'activitat cultural del poble i dels grups que estan en marxa? Per jo, la cultura no la fa el regidor, la cultura la fa el poble, ballant, cantant, SENCELLES escrivent,etc. Sa meva idèa, era i és que aquests grups marxassin per si sols, en total independència, la tasca de l'Ajuntament ha d'esser estric- tament l'ajuda material i econòmi- ca. sa sella 9

- L'oposició política: Es necessària - Quin és el major defecte que o estorba les gestions de la trobes dins Sencelles? majoria? Que Sencelles és un poble de Una oposició política ben feta, capelles, i això sempre és dolent. es a dir, constructiva, informada, preparada, és més que necesaria. - Miquel, com va el bestiar? A Sencelles es pot dir que no El bestiar va bé! tenin tal cosa, a Sencelles no hi ha oposició perquè ni és cons- - Quants en menes a la guarda? tructiva rii està informada dels Entre animals de llana i de temes que cuestiona. banya en men 35. - T'han dit mai que pareixies L'Ajuntament actual, creus " Es pastor de Son Brondo"? què és transparent en les desicions No! ..Per ventura sí ..Què sé Jo!!. que pren? De on te ve aquesta afieló Sí, crec que és transparent. pels animals? - Fas comptes tornar-te a presentar De tot això té la culpa "Es a les pròximes eleccions? Pastoret"; quan era al·lot sempre No, de cap manera. L'experiènc anava amb ell i supòs que par eia ha estat negativa i n'estic això tinc aquesta quimera. desenganat. Gràcies Miquel i fins una altre. sa sella 10

La veritat és que els mallorquins quan usam la paraula foraster no CARTES feim referència a la llengua de la gent de Barcelona, Girona, Lleida... M'agradaria fer una sèria de reflexions Si no coneixeu les nostres arrels, després d'haver llegit la carta del jo vos diré que són catalanes. La senyor M.G. (?), publicada a la revista llengua es dir català, però això "Sa Sella", núm 15 (setembre,octubre, no vol dir que l'única forma correcta novembre, 1989), a la qual comenta d'utilitzar-la sigui la de la zona algunes de les manifestacions que anomenada Catalunya, que es diu així el senyor Bartomeu Oliver fa a l'entre- perquè va néixer a partir del llatí vista del núm 13 de l'esmentada revista que es parlava a una zona del Principat (juny, juliol). de Catalunya i desprès es va escampar Vos sopreneu senyor M.G. (?), perquè cap al sud i més enllà de la mar don Bartomeu es declara enemic de (fins aquí). Teniu una inclinació la injustícia, partidari que tothom molt forta cap al foraster, l'usau s'espressi lliurament i contrari i n'estau ben gojós, però això no a admetre articles en foraster. No ha d'imoedir-vos veure les coses hi ha emprerò, res de contradictori tal com són. en totes aquestes manifestaciones, Comenteu una inexactitud quan deis les quals són pròpies sens dubte que don Bartomeu Oliver "declara d'una persona ben coherent. Don Bartomeu que el catalán es la lengua y el creu en la justícia i la cosa més mallorquín sólo una variante". Don justa és que les comunicacions es Bartomeu no inclou aquest "sólo" facin a ca nostra en la nostra llengua, que afegiu i, a més a més, explica que és un canal ben vàlid per formular àmpliament que és la llengua comuna totes les idees, respectant la llibertat i que són les varietats d'aquesta, d'expressió. La revista d'un poble, cosa aplicable a qualsevol idioma. sigui quin sigui; això és la cosa Per si vos interessa, acompany aquest més natural i lògica. escrit un mapa on s'hi poden veure Deis, a més a més, que si don Bartomeu els distints dialectes que formen Oliver hagués dit tot això en rus, la nostra llengua,la llengua catalana. » l'haguessin entès millor. Crec que Trobau que el P.S.M. hauria de tenir si trobau que vos heu d'aclarir més unes altres sigles. En qualsevol bé, hauríeu de partir cap a Rússia cas tot partit té dret a posar-se i per ventura captaríeu millor el les que vulgui i, aquesta en concret, què vos voleu dir. per si no no sabieu, sol presentar- Escriviu en foraster i estau ben se a les eleccions amb altres formación content de fer-ho, aleshores, vull polítiques germanes de i fer-vos aquesta pregunta: quina llengua Eivissa. feis servir per parlar habitualment?, si és el castellà, he de dir-vos, que se anau a terres de parla francesa apreneu francès si voleu comunicar- vos amb la gent, per tant, si veniu a una terra de parla distinta a la MUSIC BAR vostra, apreneu la llengua que s'hi xerra. Si pel contrari és el català, trob que passau molt de gust de foraste- rejar. SES COTXERES Vos heu molestat a mirar d'on probé el mallorquí? Quines són les mostres arrels? Supòs que no. LSi ho haguéssiu fet, no dirieu frases tan mancades SENCELLES TEL. 591006 de raó con que "el català en Mallorca es tan foraster como el andaluz". sa sella 11

Respecte a la qnestió d'"entregar Sense voler menysprear-vos no em en bandeja las Baleares a Cataluña". resta sinó dir-vos la gran sort A una cirera no li pot donar pinyol, i la gran alegria que tene perquè perquè el pinyol, junt amb la carn, a l'escola m'ensenyen la meva llengua, formen la cirera, la qual és ni les meves arrels, la meva història. més ni manco que els Països Catalans. Acabau la vostra carta llamentant Si el vostre senyor vos pega, voldreu que no coincidesquin el punt de continuar fent feina per a ell? vista vostre i el de don Bartomeu. Amic meu, mirau l'apartat d'aquesta Jo, amb molt de respecte estic ben revista titolat "Català, una llengua satisfet de no veure les coses com amenaçada" i veureu una petita mostra vos, perquè em pens que les teniu de les bufetades que hem rebut d'a- embullades, i crec que hauríeu de quells que han volgut que arribem llegir una mica d'història de Mallorca, a renegar de les nostres arrels a veure mem si vos adonau de qui i del nostre origen, com feis vos. som, d'on venim, de quines són les A Europa hi hem de ser tots els nostres arrels, en definitiva, quina pobles amb la nostra veu, orgullosos és la nostra vertadera identitat. de ser com som (ni millor ni pitjor que els altres, però sí diferents) i no hem d'anar amagats darrera una identitat forestera i postissa Joan Florit Salas que no ens representa en realitat.

/Sat - %e it ¿ut ante /IXI R/KIV1I! COCINA MALLORQUÍNA

CERRADO LUNES Y MARTES EXCEPTO FESTIVOS

PLAZA SON MOREY Tel. Particular 591354 SENCELLAS Tel. Restaurante 591088

TALLER MECÀNIC

DOMINGO G(JARCIA. S

P^ça Son Morey , 1 sa sella 12

Que ets de Garrido cartes tan guapo i bon minyó, Si vos he de dir la veritat, n'estic te duré un llibre de Català més que fart de tanta collonada que si s'asunto t'ha de quedar clar. diu el senyor M.G. Que si els catalans ens volen invadir culturalment, que A jo me feis molta de pena si nosaltres els mallorquins hem de per sa vostra incultura, acceptar sobre tot la cultura castella- no he vist mai gent tan pura na, i un dels dois més grossos que ni curta, Cag en dena! diu, QUE SOM DE SANCELIAS, (jo no sé a on arribarem), dins el procés En Franco ja és mort de normalització lingüistica, un del i en Tejero a sa presó objectius principals és el dels nans deixau el camí tort, dels nostres pobles, i me pareix que i també de fer el coió. ja se'n ha temut que el nan del nostre poble es SENCELLES. I ja pot espolsar Tothom sap que sou que tanmateix no té raó. un grapat de faixistes, jo fotria dins un pou Ara només falta que vostè i els seus, a tots els espanyolistes. ens diguin que el nan de Sancellas, (Que pensen amb els peus en lloc del (con vostè escriu), ve del terme xinès cap). "chanchenyan", (al manco riuríem tots). Signat : Però és clar, tots sabem quin és el Tòfol Ciurell. problema o malaltia que tenen vostès, enyorau una de les desgràcies que Senyors redactors de la revista Sa ha tengut Espanya al llarg de la seva Sella, els agrairia publicassin aquesta història: En Paquito i la seva grande carta ja que crec que pot essor intere- i libre. sant que aquest tema quedi clar de una vegada per a sempre. Fora voler ofendre a vostè i els seus amics els diria que es dediquin a que saben fer millor, a mirar estrelles i estels, a fer de ferrers etc etc. En lloc de intentar desacreditar una personalitat con és Don Bartomeu Oliver dins el camp de la nostra llengua, dins el món de la nostra cultura i sobretot gran estudiós de les nostres arrels Sencelleres. Aprofit l'ocasió, per donar les gràcies a aquest perso- natge que ha fet tant pel nostre poble, gràcies Don Bartomeu "Capità", son una majoria els qui estam amb vostè. En poques paraules senyor M.G. i amics, com diuen els castellans, "Zapatero a tus zapatos". Esper que a partir d'ara es dediqui a "sus zapatos" i aqrengui de persones com Don Bartomeu BOTIGA CA'N MAMITA "Capità", que tanmateix vos no dóna amb una cullereta. Li vull dedicar un parell de gloses Carrer Sor Francinaina Cirer, 22 amb tota la bona intenció d'aquest SENCELLES món, esper que no s'enfadi, ja que al cap i a la fi és una opinió. sa sella 13

PASSATEMPS

GRAN CONCURS COMETA SEMILLES

Av'ji encetam una altra secció a Sa Sella.. L'n concurs de passatemps àrab un gran premi "El regal sorpresa". Per participar cal endevinar i resoldre 'né a- —quests sis jocs que ara vos proposam. Una vegada fet això enviau-ho tot retal- lant el codi de barres que apareix a la revista com a prova do compra i si la seva es elegida entrarà en el sorteig d'un magnífic "regal surpresa". E.iviau les cartes a 5a Sella carrer d'Antoni fflaura n 3 5 G714Q Sencelles.

,. SOPA DE LLETRES ....

Mos de trobar O malnoms populars de sencellers.

ATCCIZESJBC D F G A J fl H1 X X -I A PARISSUCITC :i B A P R x Q u m P A i A V C T U A T Y L O U PECLACISTUI A !ü I Z I G L I O K P P E P' N E G R E T O tt

2 Morn de tros torrents diferents quo passin pel terne de Goncelles,

3..... TÍOTI de almanco sis ti'.laiots que hi hagi a Sencelles.

4..... lía passat mai el tren pel terme de Sencelles ? SI G X10

5 Escriu el nom de Sencelles en almanco tres alfabets diferents :

Cirflic; grec; llatí; àrab; japones; etc en nlnancu tres.

G...... Nom de sis entitats (nuclis) de població de Sencelles.

Envia ràpidament les teves cartes.

SORTEIG DATERA NOTARI.

A'iUETST C CMC UR 5-? OC 1'TVZnRIU Oî'ij LA CA"1PV-IYA CD'JEIX ^E^ELL':' sa scila 14

el bien entendido de que oyendo CAULA : en este mismo local que otro condiscípulo incurre en la misma UNA LLENGUA AMENAÇADA falta, tendrá acción a pasarle el anillo, y éste a otro en L'Ensenenyement de la llengua caso igual, y así sucesivamente castellana a l'escola, inicitat durante lasemana hasta la tarde al n2 anterior de la "Sa Sella" del sábado, en que a la hora és acabat com ja vàrem anticipar señalada aquel en cuyo poder aquest n2 16 de la revista: se encuentre el anillo sufra la pena, que en los primeros Ens sembla molt significativa ensayos será muy leve; pero la disposició del "Gobierno que se irá aumentando así como superior Político de las Baleares" se irá ampliando el local de (febrer de 1837) que entre altres la prohibición, a proporción coses deia: de la mayor facilidad que los "Considerando que el ejercicio alumnos vayan adquiriendo de de las lenguas científicas es espresarse en castellano, y el primer instrumento para adquirir para conseguirlo más pronto las ciencias y transmitirlas, convendrá también señalar a que la castellana, además de los más adelantados algún privilegi ser la nacional, está mandada tal como el de no recibir la observar en las escuelas y estable- sortija los lunes, o ser juez cimientos públicos, y por haberse en los pleitos que naturalmente descuidado esta parte de instrucci- se suscitarán sobre la identidad ón en las islas viven oscuros o dialecto de la palabra en muchos talentos que pudieran disputa. ilustrar no solamente a su país, sino a la nación entera... De esta manera, insensiblemente, Cada maestro o • maestra tendrá sin trabajo alguno de parte una sortija de metal,que el de los maestros, y siendo los lunes entregará a uno de sus castigos incomparablemente menores discípulos, advirtiendo a los que las faltas, se conseguirá demás que dentro del urfibral (...) que al cabo de algún tiempo de la escuela ninguno . hable de constancia se llegue a familia- palabra que no sea en castellano, rizarse la juventud mallorquina sopeña de que oyéndola no podrá con la lengua en que están escritas negarse a recibirla; pero con las doctrinas y conocimientos que aprende, y a espresarlos con facilidad y soltura...".

Reproduït per Josep Mèlia: La nació dels mallorquins.

Antoni Puig Ramis Jaume Ramis Bibiloni ^oáé (sZaMiiá ^iiel FERRETERIA y DROGUERÍA Joan Carles Verd Cirer

Sor Francisca - Ana Clrer, 26 Tel. 59Í115 Sancellas (Mallorca) sa sella 15

PREMSA FORANA El président de la Comuni- tat auntònoma,Gabriel Cañellas, va rebrer el passat 12 de gener, els membres de la nova junta directiva de 1 ' Assossiació de Premsa Forana de Mallorca que presideix Carles Costa. En el decurs de l'audiència, Carles Costa,acompanyat del Vicepresi dent,Gaspar Sabater, i del secretar i,Onofre Arbona, presentaren a Gabriel Cañellas la nova junta directiva constituida el mes passat a . Altres vocals de la junta són: Rafel Ferrer, Maria Calmés, Jaume Casesnoves i Gabriel Fiol.

Dies passats es clebrà a la Seu del Parlament de les Illes Balears el VII ANIVERSARI DE L'APROVACIÓ DE L'ESTATUT D'AUTONOMIA. A l'acte assistiren les primeres autoritats, representants de les nostres institucions, nombrosos baties i personalitats del món cultural, artístic i econòmic de les nostres illes. El president del Parlament, Jeroni Alberti, pronuncià unes paraules de caràcter institucional remarcant l'origen fonament del nostre Estatut, no és altre que la Constitució, per tant "la voluntat indeclinable d'estar i viure dins el límit que ens imposa la Constitució, va unida a la voluntat també indeclinable d'acceptar únicament aquets límits i no«d'altres". El president Alberti, reivindicà de manera clara la reforma definitiva de l'Estatut. Finalment resalta els problemes que ens deriven del fet de que els diputats siguin al mateix temps membres del Consells Insulars, fet únic en^rej totetotess les Comunitat Autònomes. Afirmà que "l'experiència., ha demostrat que, al marge dTavantatges que s'fiï puguin veure es perjudicial, si mes no, per a la independència i l'autonomia d'ambdues institucions. Que la reforma de l'Estatut no es faci únicament per assolir el màxim de competències, sinó que, passats els cinc anys, també esdevengui l'instrument polític i jurídic que alluny les mancances, per a assegurar un desenvolupament harmònic i positiu de les institu- cions i esdevengui l'eina per a construir el futur". Acabà diguent que el Parlament Balear ha estat treballant, malgrat les crítiques per aprofundir dins l'autogovern de la nostra Comunitat Autònoma. sa sella 16

MUSICA pop ddnr. Al llarg de la seva discografia han profunditzat En aquesta secció de la dins aquesta linea arribant revista "SA SELLA", xerrarem a donar-li un estil personal, del grup mallorquí LA GRANJA que els situa entre els grups que fa un parell de setmames més innovadors a nivell estatal. va presentar, a Ciutat, el Abans • de treure aquest seu tercer llarga durada. disc s'editava un senzill La granja és un dels pocs "Magia en tus ojos", que és grups illencs que han aconseguit una adaptació del "she's a col·locar la seva discografia got a new spell" de Billy en els circuits nacionals, Bragg. i dels pocs que queden del A la Granja s'hi ha afegit concurs "Pop-Rock". Edu, el baixista, que prové La seva vida pública es d'uns dels grups més carismàtics situa al 1985, any en que de l'illa, "los Nómadas". provaren fortuna tant al concurs Un dels fonaments del grup, de "Pop-Rock" com al concurs abans i ara és el bateria de "El Nuevo pop Español". Miquel Gibert, autor de la Ara que les seves hores de majoria de les cançons, i treball, es remonten als primers és el màxim defensor del "power anys dels 80. pop", que ell el defineix El seu estil és l'anomenat com bones melodies amb guiterres "power-pop", és a dir, un fortes. A pesar de que aquest darrer disc hi trobam moltes balades també hi ha cançons com "Inés" o "hartos" que ens recorden la força del grup. Finalment hem de destacar d'aquest grup la capacitat de contar-nos històries vulgars mitjançant una música de gran qualitat. sa sella 17

a un grup de ball de bot que vol // ésser falaguer i de figures estilitza- S JOnC AGRUPACIÓ FOLKLÒRICA des i lleugeres que s'alcin a l'aire en pegar bots. I ara pegant a una altra cosa, Molta de gent es demana sovint després d'una temporada de descans el perquè del nom de "Es Jonc" ben merescuda • després del cansament que té l'Agrupació Folkòrica de que ens carregàrem per les festes Sencelles. de la Beatificació, l'agrupació Com sabeu el Jonc és una planta ha tornat a comenÇar els seus assaigs herbàcia de la família de les joncà- amb les conseqüents baixes per cies que té les tijes llargues, diferents motius, però també amb llises, cilíndriques i flexibles; noves incorporacions lògiques i fa unes flors de colors entre que sempre seran molt ben vengudes verds i grocs, i creix a les voreres i ben arribades. del torrents i dels terrenys molts Els assaigs són el dimecres a les humits. escoles a partir de les 20'30h. i allà ens hi trobareu per qualsevol cosa que volgueu o desitgeu. PEIXETERIA

M.CIRER ELÈCTRICA COLL SERVICIO TECNICO RADIO & TELEVISION C/ Rafal, nu 28 SENCELLES :/ Rafal, ne 30 SENCELLES En aquesta definició hi trobam els elements pels que es va escollir el jonc com a símbol del grup ; per una part per l'abundància d'aquest També s'ha de dir que fa ja uns coneguda planta als llits dels mesos que s'ha posat en marxa torrents que enrevolten la vila l'Escola de Música dels senadors de Sencelles, per altra part degut de l'agrupació. Les classes es a l'antiga utilització que se'n fan a les escoles els dissabtes feia a l'artesania popular de les de 18 a 20h. Es professor de seves fulles. I finalment per la música és un mestre ja experimentat seva forma prima, estilitzada i en el camp de la música tradicional flexible apta com a símbol per Don Andreu Jaume Sendra ha donat classes als grups d'Aires Vileros de i Mariestella de la vila d'Esporles. La quinzena de persones que hi assiteixen FORN seran els futurs sonadors de l'agrupació de Sencelles i aprenen a tocar guiterra,llaud o bandúria. CA'N PEP Anima't i Apunta't tu també ! Recordau que, a més de sonadors, també necessitam cantadors. Animau- C| Rafal, no 6 SENCELLES vos a venir tant a la música com al ball de bot. sa sella 18 ESPORT ESCOLAR Les activitats esportives a ni- Respecte als ailetes jel nostre vell ¿soûler s'iia iniciat arnb el - Col·legi,hen de dir que,encara que Cross,una modalitat basada un la re no s'obtingueren posicions especta sistència,puntal ae tots els esports. culars,exceptuant el segon lloc de Corn es sap d'anteriors cursos,el C.I1. Seoastiana Llabrés r.amis dins la ca Jan Brii ¿sta inclòs dins la Comar- tegoria Infantil,la seva participa- ca d'inca,el Comité de la qual orga ció va estar ains una bona línia. nitza els controls oportus aban? Completaren la nostra representació: d'arribar a la .Final,de la qual com Joan Pàmpol,Joan Valeije,Jordi Plan a novetat,enguany na estat l'orga- dolit,Llorens L labres, .-.a f el Cladera, nitzador el nostre Centre, fíl fet Catalina Ferrer,Toni Piandolit i Mi navia de servir de preparació (en José Marín. /-r

ESGLÉSIA " FER LA JUARESMA s s = s = s s ; ssfssrasssÄSSsi

Tot just acabp.dp cíe conenear la ¿uaresma convendría tenrueasitn uns moments per asseure'ns i reflexionar sobre el que signifiquen aquests dies i què podem fer per viure-los intensament i arribar a la Pasqua del Senyor. Voldria que aquestes senzilles paraules servissin a tots per poder fer aquesta reflexió. ïïn aquests dies hem d'a.uar ex- perimentant un canvi que ens ha de dur a una transformació i a un:.;, con- versió. Gom fer-ho a aixòV Larrer

De jove a iove - Que trobes de Sencelles. Hi hauria d'haver més distraccions. La jove que avui vos presentan és No és un poble molt alegre i pels joves bastant coneguda en el poble per la fins ara, no havien fet molt, ara comencen. seva simpatia i sobretot per les seves rialles (que per cert son bastant enèrgi- - Què sobra ? ques). Ella és na: ¡¡ Margalida Sans No sobra res, al contrari, falten moltes Dliver, més coneguda per "Masset", coses: una piscina al poliesportiu nascuda el 21-Juny-1966. a veure si la fan, perquè ho diven però no la fan. - Quina feina fas? - Què trobes de sa revista ? Mestressa de casa, és a dir, mantenir M'agrada llegir-la , hi ha coses intere- anà casa. El que passa que no és meva, ssants i coses que no m'agraden. De §s d'un altre. cada vegada heu millorat molt, però - Guanyes un bon Jornal? trob que hi podria haver més distraccions; No me puc queixar. com passatemps, "crucigramas". I en - On vius ? s'estiu ens podríeu informar si als Estic a~~ Inca normalment. Es cap de pobles veinats hi ha festes. setmana que no falti Sencelles. a Un lloc per anar es dissapte vespre? - Quins mals vicis tens? A s8a Cafeteria; jugam a cartes, xerram Mossegàrme ses ungles, que me 1'hauria i sobretot reim i contam acudits. de llevar, dels altres ja no en xerro. - Tipus de música i conjunts musicals. M'agraden els nous grups espanyols, - Quins són els altres? com Duncan Dhu, La Unión, Mecano, No Demanem una altra cosa, això no ho me pises que llevo chanclas... vull dir. - I estrangers? - Per què? U2, Bruce Springsteen, Muli Vanilli, I venga, es pensaran que és mala cosa... també m'agrada el que- és clàssic, però menys. M'agrada sa coral quan canta - '_Una flor. 'Nabuco". Clavell vermell/ (Els seus amics diven que l'agraden els estranys de cementiri, - Quins "hobbys" tens? que fassi vuit dies i que rossegui per M encanta pintar a llapis, i pintures allà. de colors. Ara em far ganes aprende a pintar a pastel. Música, mirar bones - Un cotxe. pel·lícules, i exposicions de quadres. "Suzuki Santana" i es "dos cavalls". - T'agrada viatjar? - Feste£es? sí, molt, per conèixer altres països, No. - on has anat? - Per què? Menorca, Barcelona, Girona, Niza, Encara no m'ho he plantejat; així puc Montecarlo, i Itàlia l'he fet tot. disfrutar més, i no tene ningú en el costat que em molesti. - En una paraula sa peregrinació. Sí, amb sa kronos. - Falda o minifalda. Ses dues coses, ni tan amunt ni tan - On desitjaries anar? avall. Grècia, per sa cultura, i tot Espanya ja que som espanyola, i viatjar - Bikini o "traje de baño"? amb tren ja que es tren, aquí, fa poc "Traje de baño", de tota sa vida. trajecte. sa sella 2T

- Platja o muntanya. Ses dues coses, en s'estiu m'agrada disfrutar de sa platja, però tene sai pell molt fina i es sol me crema, i - T'agrada ballar sa lambada? sa muntanya per sa tardor. En s'hivern Emcara no n'he après, però en Pep Vaquer p'es poble i a sa primavera anar a me n'ensenyarà, m'agrada pels "roces". collir floretes. (Hem sentit comentaris, que el vespre en tancar es bar, només queden ells - Si t'haguessin de canviar sa cara, per aprende a ballar sa lambada; si a qui t'agradaria parèixer-te? ho voleu veure ja ho sabeu anau a sa qualsevol menys a un animal. Plaça nova.)

- Una pel·lícula. Per despedir-te vols dir qualque om a pel·lícula antiga "Casablanca", cosa ? pel·lícula moderna "No me chilles M'ha agradat que em féssiu s'entrevista, que no te veo", però encara no l'he ha estat una anècdota molt divertida; ista. tots deven sortir amb sos pèls de punta i principalment amb so "catxondeo" - Supossant que t'haguessis de reencarna^ de na Coloma i sa tristor de na Magdalena [uj voldries ésser. de ca'n Gros. To mateixa, perqu-.,—è així podria fer :ot el que no he pogut fer amb aquesta Acabam s'entrevista perquè estam cansats primera vida. d'escriure i a sa Cafateria preparan per tancar, i na Margalida estirarà - Sexe, droga o rock and roll? un poc els nirvis ballant sa lambada. )roga gens, i la resta compartit.

- Que t'en duries a una illa deserta? Material per pintar; un radio casette amb piles . i es billet per tornar i om abans millor.

- El teu home ideal. lincer, moreno, i molt alegre que és il principal, i que li agradi... li agraden que hagin fet el canvi, lins no ! Í)

- Contamos un acudit. ixo és un home que va a una tenda comprar i el dependent li demana: què vol?". S'altre contesta: "Colgate". [ s'altre contesta: " I jo pégate L natate".

- Una anècdota. sa peregrinació a un dels hotels :ns vàrem, anar a dutxar i no hi va laver molta aigua, gota a gota. L'endemà vaig mirar si n'hi havia i ja que n'hi \¡a haver na Francisca Camps es va dutxar )esprés hi vaig anar jo, me vaig ensabonar )en ensabonada i no n'hi va haver ni iota, vaig estar fins l'endemà fins lue me'n vaig anar a dutxar el vespre. sa sella 22

En qüestió d'aigües, volem posar Mallorca al corrent.

L'aigua corrent ha passat d'esser un en marxa un Pla de Sanejament i privilegi a constituir una necessitat Abastiment, un pla d'aigües per a per a la vida moderna. La construcció posar Mallorca al corrent. de ponts i aljubs fou la primera passa. La canalització de l'aigua, la segona. Avui els pobles de Mallorca PLA DE SANEJAMENT I han crescut i s'han desenvolupat, però molts d'ells encara no compten amb aigua canalitzada, ni tampoc ABASTIMENT D'AIGÜES amb una adequada xarxa de clavegueram. A LA PART FORANA Per a pal·liar aquestes deficiències, el Insular de Mallorca ha posat Un pla per a millorar

CONSELL INSULAR DE MALLORCA sa sella 23

NOTICIES DIVERTIDES

", Sencelles a partir d'-rs ja no es comptarà amb 2! calendari gregorià, riñó amb el f nncina ina, és a dir, enguany no é*è l'any 1.900, sinó que ÍÍG l'any I p.b. (post beatifications).

La il·luminació de Narici -' '•• nr¡u ->ny ha C estat francanont magnífica« L 'Ajuntament nou. a :íiig fer amb t'inta llum lluïa una pardalad--!; fi^urau-vos qucn rstiguî ben ncabat. Ho arribarem -j veure.?.... Ah! i 3 Oiniali no varen quedar anrera, Gant Cristòfol tenin una terr?ssa nés enllumenad'3 que qualque una de per devers E! Passeig ¡Ylarítim. Dóna gust viure a Sanse City !. _ Teletipo urgent, : Alger.rinvolto a .Ujèria^ Forces popular.", s'h

Dumanam 1¿ vostra col.laboració. Triau el que mes oi vus "ací i concurjju telefonant de 3 a !•- h. al Palau "unicipal tlf: 591015. Grans premis v/os esperen a EL ESLÒGAN JUSTO !!!! A jugar ' ! ' ! ! sa sella 24

No vos baralleu, cadascú de contarei les serielleres vosaltres, posarà dins la porxada LA MARE SUPERIORA ALS FOGARS que Jesucristha escollit per DE LA VILA. I néixer, un membre de la Sagrada Família,tu, estimadeta hi posaràs JA ES NADAL A LA VILA... el Bon Jesuset, tu Caterineta,la Ja arriba Nadal, La Mare Superiora VErge Maria, i tu que ets tan ja havia fet les coques Nadalenques maleïteta Sant Josep. amb na Magdalena Bessona, i Llavors la riolera de Ca'n Llabrés amb madò Pança que les va ajudar volgué penjar a la cova l'àngel, i les dugué un saquet d'ametlles portant el missatge que s'hauria de Son Boi, per poder fer així d'extendre per tot arreu del més saboroses les coques i llavors món, dient Pau. repartir-les entre els pobres Una vegada enllestit tot el captaires del poble. Betlem en Tomevet Cota i na Campanes tocau que la revetla Roseta Coranta, penjaren les de Nadal ja ha arribat; de bon neules per tot arreu de l'església, matí, a trenc d'auba la tia com és costum penjar-ne per Xiroia parteix a la plaça de ornamentar-la en els dies de la vila, per trobar-se amb els gran solemnitat com és Nadal, minyons de Sencelles, ja havien donat que com la mula i el bou arribat en Pep Vaquer, na Joana- del pesebre, les neules també Aineta Floret, na Caterineta vibren de goig davant Jesús Pelea, na Marieta Talaia arribava, recent nat. entre altres vailets de la vila, El vespre la Tia Xiroia, se per anar tots plegats a cercar n'anà cap a la Parròquia en verdet, brotets d'arbres i arbuts, aquesta Vigília de Nadal, per com murtra, alzina, mata, entre acudir a les Matines, acompanyada altra verdesca, encisadora de de 'na Magdalena Bessona, la flaire, al Garrigó de Ses Forques. dida de son Mansena i qualque Tots plegats, regnant l'amistat altra estimada de la Mare Superiora i l'harmonia se n'anaren cap com madò Joana-Aina de Ca'm allà, cantant cançons com "les Coranta. Ninetes" o "Jo, i un pastor...", Assegudes a la Capella de Santa villancets i altres cançons, Catalina Tomàs...amb quin delit cantant i rient arribarem, la ho escoltava en aquell cant Venerable i tots els nins ompliren d'origens tan llunyans com el paneres de barbeta, també se'n que interpretà la Sibil.la, dugueren escorxes, brots d'arbres, amb aquella veu tan pura i flexible per així poder fer un betlem quan acabava el cant i deia: Lo Jorn del JUdici d'allò més formós. Tots plegats se n'anaren molt parrà qui haurà fet servici. entussiasmats a l'Església de I rubricava les seves paraules la Parròquia de Sant Pere. La amb la senyal de la creu traçada Mare Superiora guiava als nins i ells baix les ordres, escampaven verdet, hi situaven les escorxes i tot el que requeria per compondre CARNISSERIA una vall, semblant a la que va néixer Jesucrist. A l'hora de posar el nin Jesús dins la cova, la nineta rosseta f de Ca'n Betlem, na Caterina e&'ó A,aó¿&t,e,¿ Pelea i la mestresseta de 'Ca'n Pança es barallaven donat que totes tres li volien posar, C/ Rafal, na 29 SENCELLES i Sor Francinaina les va dir: sa sella 25 amb la seva espasa, amb el tall tendres desitjava a tothom un despenjà les neules enfilades Bon Nadal, a tots els minyons d1 una i d'altra part de l'Església tocant-los molt amorosament llavors tots els al·lots de la galteta vermella, també als la vila grapades d'un vent i joves i més majors, des de la de l'altre per agafar i poder madona de ca'n Panada, fins assaborir qualque neula, donat a la rosseta de Ca'n Negret, que eren ben gustoses ensucrades passant pel vellet de ca'n Caló 0 fetes amb un poc de mel. En aquestes dates Sor Francinaina La Venerable també ho escoltava farcia tot el seu cos de pau amb molta d'atenció al sermó fins a estar-ne ben mesella de la Calenda, a l'igual que a punt d'esclatar per a llavors el cant de la Sibil.la, interpretav repartir-la a totes les llars el paper de la Calenda en Tomevet sencelleres des de Ca'n Carei.lo Cota, vestit de capellà recità passant per la madona de Ca un breu parlament que finalitzà Na Ferrera, que tant estimava amb un desig de Bones Festes a la Venerable, sense oblidar- a tots els assistents. nos dels vailets de Ca'n Flurit, Sor Francinaina també cantava que sempre jugaven amb el ninet les cançons pròpies d'aquestes de Ca'n Fiol per Ca's Cañar dates, els Villancets, com el i Jornets. de "Santa Nit" o el "Fum-fum", 1 els ensenyava als nins ini- nes del poble i dels llogarets quan acabava d'ensenyar-los RAFEL GELABERT I MORELL. la dotrina. Quan la mare Superiora, sortí de Matines amb uns mots ben

BAR CA'N NEGRET Eb Présidents del Govern de ita Illes Balean, del Consell Insular de Mallorca, del Consell Insular de Menorca i del Consell Insular d; Eivissa i i el Bâtie de Palma Carrer Sor Francinaina Cirer, 8 COMUNIQUEN a tots els ciutadans que el dia 18 d'octubre de 1989 6rmaren un Acord Institucional pel qual es comprometen a intensificar SENCELLES ela seus esforços, dins les respectives institucions, per donar compliment total » les disposicions de la Uei de Normalització Lingüística, a coordinar les seves accions en una Campanya de Normalizado Linguistic« d« le« lile« Baleare i a fer una crida conjunta a la participació dels Ajuntaments de les Illes Balears que vulguin adherir-sli!. En virtut, d'aquest acord, CONVOQUEN els ajuntaments, els partits politics, els sindicats, les institucions dviques i culturals, els mitjans de comunicació i el conjunt FORN dels ciutadans, a fer tols plegats un esforç per donar impuls al recobrament de la llengua pròpia de les Illes Balears com a instrument normal de comunicació de la seva societat VOLEN il·lusionar el conjunt de la societat balear en un projecte CA S'ESCOLA col·lectiu encaminat a aconseguir la plena normalització linguistica de la nostra Comunitat, en un clima de concórdia i de respecte dels drets de tots. Carrer Sor Francinaina Cirer, 4 DEMANEN el suport i la col·laboració de tots a la Campanya de SENCELLES Normalltado Lingüistica que es duri a terme amb el patrocini conjunt de totes les Institucions.

Adreça provisional: Obra Cultural Balfar. C/. Impremta. I Tels. 72 32 39 • 71 48 57 F«: 71 93 85 07001 sa sella Coses de fútbol 26

EL SENCELLES, PER EL GAMI DE LA PERMANÈNCIA. PEP TRUYOLS: "L'ANY QUE VE PODEM JUGAR LA LLIGU.TLLA"

Vaii passant els mesos, partit darrera -Que ens dius del dia de l'? partit, i l'equip es va adaptant Allò va ésser massa, tot mos i perdent la por a la nova categoria. surtia bé, jo crec que ha El Sencelles surt al terreny de estat un dels millors partits joc amb moral de guanyadors, com del Sencelles. si s'ho haguessin de menjar tot -I això que hi havia quatre baixes? i en pocs moments tenen al contrari Però els que els supuren enfonsat, i si ve bé, amb un parell ho feren molt bé. de gols dintre de la xerxa contraria. -De cara a un futur què penses? Parlant amb en Pep Truyols, màxim Jo crec, estic segur, que responsablede l'equip tècnic, li jugant com ho feim ara l'any demanàvem : qui ve jugarem la lliguilla... -Que ha passat per fer aquest canvi En Pep me fa l'ullet ... n'hi tant gros? havia que escoltaven. Bé són coses d'es futbol, sa prim£ -Vols dir qualque cosa més? ra volta vàrem fallar set No, només fer una crida a "penaltys", i això es va notar la gent del poble , jugam molt, ara bé, els jugadors a la màxima categoria del han anat agafant-li confiança futbol regional i hem de a la categoria i ses coses, menester un major recolzament francament, mos surten bé, ,l'equip, els al·lots, s'ho tanbé hi ha que dir que els mareixen. jugadors i tècnics som una pinya, el ritme dels entrenaments és bastant fort i anan fent feina. -Creus que és possible salvar la ESTANC categoria? Jo crec que ara que ens hem CA NA PARISSA llançat ja no hi haurà res que ens aturi, tu només fes Carrer Rafal, 24 SENCELLES compte d'una cosa, sa classifica ^ ciò de sa segona volta és la següent: 1er. FERRIOLENSE, 2on. SENCELLES i 3er. ESPANYA. --Que ens dius del dia de l'Alcúdia? sa sella 27

S a D é r r e r a Pagi n a En aquest número de "3a Sella" , sa millor reviste de tot cl po'.ile, t'hem parlat de notícies, d 'entrevistes, d'informacions, r!'Articles, de cu/turo, ote, entre Moltes d'altres coses. Si en arribar en c;-¡ucst-i carre- ra pagina ja --Q'agunntes mes i sents 1'irresistible te.-iptació de tir-r-la n la paperera o al poni del fams, conté aquest irrefrenable dcclg per un minut i no la llancis sense hiver acabat rie llegir c.c;uest- "r.-i d rrcr~ pi- nina". "lira els següents punts on podràs reflexionar sobre cl f t.-1 tie "je I- nostro revista, la teva revista, no names serveix per c-pccr llagido; en aquests punts t'rn temeràs dpls altres usos cua ~.ìù- ella o: n ,-ijdrV, frr.

L 'hns de tr.nir sempre molt ^ mà damunt la c- ulla. Fin cl .-inrnent en que manco t'ho imaginis la manca de paper higiènic -> 1'excusat et pot d:jr a una desagradable emergència. La nostra revista ;:ar la qualitat del sru paper podrà s-lvar-te r!e la terrible situació. En :'sa sella" hi descubrirás la satisfacció de tenir p?per a mà en un moment tont difícil.

En l'estiu , r;uan un migdia calorós no et deix- bncr-r, 'i i trobaràs en ell? un infatigable ventall. Ter contra en l'hivern, una freda nit de tormenta, rera ui consol per poder començar foc. Quan un bon dia no vulguis anà a fer feina, ít vols donar de baixa i no s?p5 C-J-H fer-ho, t'envies la revista i j J • .ta.. T'asseguram un parell de dies Je laxrnt n: 1 de panx;,. Si ?. i^s a .r.és t-'envies la revista mirant la programació o'e TUS, t'ajudarà a augmentar els afectes, pot e:,3er mortal. Esmicola la revista en petits trocets de paper que aniràs guardant dins una bossa de plàstic. Ara que ja arriba el miraculós any 92 ho podràs tirar com si fos confetti mentre cantaràs l'himne olímpic, '.'o dijuis '-¡uo encara no ho saps ! ! ! ! Per favor !!!!. Aficiona't a la papiroflexta (barquetes,avions,ocellets, ':tc) i tendrás en la revista una bona font de matèria primera..

Si després CG totes aquestes disquisicions filòsof i-ues i triscen.^nt-le segueixes tenint interès en tirar aquest bocí:,de paper, t '-n^o.-ì-.c-llam "¡u? ho facis f'.c vuit a ocho.. Es més divertit !!!!!.

t i t t r PETRC TIRA-LA ü'uTI.A PLTH VEGADA 01 i

,8 "710841^091 BOTIGA CA'N JORDI

Carrer Rafal, 36 SEMCELLES CAIA DE BALEARES MSA NOSTRA"

LA CAIXA D'ESTALVIS DE LES BALEARS, LES RECORDA QUE TE UNA OFICINA OBERTA PER A QUAL- SEVOL TIPUS DE SERVEI QUE HAGUEU DE MENESTER A: CARRER ANTONI MAURA 7 SENCELLES

TFON: 591566

BANCA MARCH CARRER ES RAFAL, 7

,Tel. 591350

SENCELLES