DOCSLIB.ORG

^•Y \ Revista Informativa De Sencelles

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
^•Y \ Revista Informativa De Sencelles otf»#. ^•y \ »-"= 4kl,!l! f f ', c'*' •? fVÍ ^*1 Ä ^X 4lW^^\ ^ I I HIVERN 1990 ort^euiSEGONA ÈPOCA N^ 16 ***i* lOOPis. Revista Informativa de Sencelles sa sella SUMARI NOTA DE REDACCIÓ: Carnestoltes 3 Els articles d'aquesta Noticiari ! 4 revista expresen úni- Temps enrera 7 cament l'opinió dels Entrevista 8 propis autors. Cartes 10 Passatemps 13 La data màxima per Català, una llengua amenaçada... 14 Premsa Forana 15 entregar cartes al director o articles Música • 16 pel pròxim número de Es Jonc 17 Sa Sella és dia 19 de Maig. Ses escoles 18 Església 19 De jove a jove 20 Formen part de l'equip de redacció: Notícies divertides 23 Contarei.les sencelleres 24 Joana Ferragut Pere Llabrés Esports 26 Sa darrera pàgina 27 Francesca Llabrés Catalina Oliver Jaume Perelló Manolo Varquiel TELÈFONS D^INTERÈS Han col·laborat: Antoni Vallés Ajuntament 59 10 16 Maria Vich Apotecaria 59 15 42 Joan Reinoso Ambulatori 59 15 96 Pere Vallés Ambulàncies.(Inca).50 45 15 Maria Zuàzaga Avaries-Gesa 59 07 00 Tomeu Morro Bombers 085 Miquel Vicenç Ca Ses Monjes' 59 15 67 Jordi Zuàzaga Guàrdia Civil 59 10 L7 Joan Morro Escoles 59 16 53 Joan Florit Biniali Antònia Carbonell (Ca Ses Monjes Pere Arrom Sta. Eugènia.62 04 23 Pep Vallés Rafel Gelabert Sebastià Roig Toni Puig Jaume Ramis Guillem Mut Fotografia: Sebastià Roig Joan Cirer Imprimeix: Edicions Llevant, Manacor Dipòsit legal: PM 400-89 sa sella diferents bisbes exhortaven al poble CARNESTOLTES catòlic mallorquí a què no participas en aquells actes carnals i de "desen- freno" social. Una vegada ja començada la quaresma Premsa, sermons : exercicis eren volem girar els ulls enrera i veure l'arma més emprada pel clergat a com ha estat el Carnaval. finals del segle XIX i començament Els darrers dies del carnestotltes dels XX per fer front als costums són dies de bulla, alegria i diversió, carnavelescs, per altra banda tan uns dies on despedim a don Carnaval lligats al tipus de societat agrària i donam la benvinguda (si se li pot que s'estava donant a Mallorca. dir així) a donya Quaresma. Per això l'Església a finals del La paraula carnestoltes està unida segle XIX comdemnava els balls i etimològicament a la idea d'abstinència les fresses de carnaval que es feien de carn. L'època del carnaval està als "casinos", especialment a Ciutat, en relació amb les prescripcions on es feien sobretot "balls d'aferrat" eclesiàstiques i precedeix a la quaresma tan mal vists pels sectors més integris Si anam més enrera amb el temps veurem tes. que el carnaval s'ha celebrat sempre, amb més intensitat uns ar.ys, uns Algunes associacions catòliques altres més fluxos, però sempre hi contrarrestaven aquells actes "carnals havia algú que participava de la i demoniacs" amb vetlades on hi bulla. predominava el ball de bot i les •Sembla que aquesta festa que actualment obres de teatre de caire moralitzant. tots coneixem la devem al Papa Gregori El carnaval era una manifestació "el gran" (que fou Papa entre els d'una certa oposició de l'església anys 590 i 604). Aquest Papa va ser i a la seva rigidesa moral, i es el que va establir la quaresma anome- convertia en motiu de ridiculatzació nant-la Carnes Tollere, és a dir, de les accions clericals. carns privades o prohibides, que Si ens demanam, quan comença el és d'on ve la paraula carnestoltes. carnestoltes? Podem dir que s'inicia I com a reacció a aquest període comptant set setmanes abans del durant el qual s'havien de fer dijunis, dimecres de cendra. Algunes disfresses abstinències, oració i penitència, ja surten per Sant Antoni, però començà a fer-se tot el contrari no és fins el dijous Harder que en els dies anteriors. els carrers s'omplen de màscares i bulla. L'element que el carnaval urbà ha conservat dels seus antecedents Es curiós observar els dos períodes primitius és sobretot la màscara. antagònics per definició: carnaval A Espanya es varen prohibir en diverses i quaresma. Tots dos tenen set setmanes ocasions, mentres que tenien un de durada i la darrera és la més gran èxit per tot Europa. intensa en celebracions. A principis del segle XVIII es va El glosât que exposam a continuació introduir una novetat en el carnaval ens ho demostra: francès: els balls de màscares. Aquest costum va passar molt aviat a Espanya però va ser prohibit per en Felip V. El moment d'apogeu dels Ara vénen set setmanes balls de màscares a Espanya va ser totes de dejunar! durant el segle XIX. Nosaltres set ja n'hem passades. No obstant l'opinió que oferia l'Esglé- Totes de riure i menjar. sia respecte al carnaval és d'una total oposició a ell. Cada any els sa sella NOTICIARI Dia 1 de Gener. - Amb el començament de l'any va venir el qui durant tants d'anys va esser Rector, Don Felip Alzina per conviure entre noltros i ajudar a les tasques de l'església. Viu a sa Residència. Dia 30 de Gener.- Els membres de la Tercera edat Dia 5 de Gener.- varen elegir els components de El grup d'Acció Social es va fer pre- la nova Junta, sortint elegits sent con a voluntari en el menjador les següents persones del carrer Patronat Obrer. President: Jaume Serra Vicepresident: Catalina Ferragut Dia 16 de Gener.- Secretaria: Gabriel Horrach LJA.P.A. del col·legi Ca'n Brii organit- Tresorer: Francesca Aloy zà un foguero obsequiant a tot el Vocal: Miquel Llabrés Pons poble amb una torrada. Vocal: Ventura Aloy Vocal : Bàrbara Cirer Dia 17 de Gener.- Vocal : Rosa Aloy Tradicionals Beneïdes a la Plaça d'Es- Vocal : Joana Taure panya. Dia 27 de Gener.- Dia 19 de Febrer. Es va dur a terme la recollida de a botelles. Hem d'agrair a en Felip El Grup de la 3 Edat va organitzar Ramis Corro, de Ca'n Racó, que amb una excursió de matances amb "Sa el tractor de Son Ventura, va fer Nostra". Hi varen participar unes el recorregut pels carrers del poble. 100 persones de Sencelles juntament Aquesta campanya va tenir un gran amb un grup de Costitx. Desprès, èxit, igual que la campanya de recolli- tots junts es varen fer presents da de paper, feta semanes abans en el Restaurant "Sa Gruta". sa sella Dia 4 de Febrer.- El grup d'Amics de Sencelles organitzà una excursió visitant la fàbrica de Perles de Manacor, les coves d'Es Hams i altres llocs. Al mateix dia al vespre el Club espor- tiu Senceller i l'agruppació "Es Jonc" s'en cuidaren del foguero i de repartir "manjúa" a tots els qui en volien. Amenitzada aquesta vetlada per els "Revetlers del Puig d'Inca". Dia 5 de Febrer.- Festivitat de la copatrona del poble Sta Águeda. Es varen celebrar els tradicionals actes, Ofici Solemne concélébrât per tots els capellans del poble i presidit per el Rector de Lloret, Don Santiago Cortés. Seguidament un piscolabis a la Casa de la Vila. El capvespre desfilada de Carrosses com cada any no mancaren les notes ï'humor dels^ ja habituals personatges. Gran animació per part del participants i aceptació del públic. Dia 22 de Febrer.- Festivitat del Dijous Llarder va *! : ; tenir lloc, en el local de la tercera Edat, la tipica jornada dels darrers dies con ja és habitual cada any. Dia 24 de Febrer.- Inauguració de la cuina i menjador de la .Residència amb la presència del nostre paisà Conseller de Sanitat i Seguretat Social Gabriel Oliver Capó; esperava l'assistència del Presi- dent de la Comunitat Autònoma Gabriel Cañellas i per motius desconegudes per aquesta redacció no va fer acta de presència. sa sella Dia 25 de Febrer.- Gran festa de Carnaval i Rua a Ca'n %\.\ Garrover organitzat pel grupn "Es Jonc". Hi va haver premis pels millors participants. Varen participar a "Sa Rua" la comparsa de la tercera edat anava sota el lema "Viu i Deixa Viure". Al final reberen un premi per la seva participació. Con a preparatiu per la Festivitat de la Beata Francinaina es va passar un video relacionat amb la "tia Xiroia" per donar a conèixer la seva imatge. Al vespre desprès de la missa el públic va gaudir de tot un concert de Cants lírics protegonitzats pels millors solistes de Mallorca. La nota trista del mes de Febrer va ésser la mort del nostre amic Bartomeu Llabrés (16 anys). El trobarem a faltar. Dia 3 de març Va tenir lloc a Porreras la trobada mensual deia Grups d'Acció Social de tot Mallorca on hi participaren els membres del grup de Sencelles. Dia 4 de Març.- Una altre vegada més el grupn d'Amics de Sencelles feren una visita a la granja d'Esporles, Estellencs i altres indrets. Dia 24 de març. Dia 26 de Febrer.- El grup de 3a Edat va anar d'excursió Afectuós i marescut homenatge a Don a Santanyí, Porto Petro, Cala d'or, Bartomeu Oliver que va contar amb Cala Figuera, dinar al restaurant la participació del Cor Parroquial "La Ponderosa" i finalmente Porto de joves que ens oferiren unes peces Colom. musicals obsequiant a I1homenatjat amb la seva peça preferida "La Balan- Pel mes de Març, temps de Quaresma, guera". el grup de tercera edat tenen prepara- Dia 27 de Febrer.- des una sèrie de conferències. La la Festa Oficial de la nostra filla primera xarla tractarà sobre la quares- Il·lustre Beata Francinaina. Al mati ma i a continuació hi haurà un montatge hi va haver concentració al convent de video. Aquesta primera xarla anirà i posterior ofrena floral al Monument a càrrec del ccmprcmés don Simó Garau, Celebració de l'Eucaristia presidit rector de la nostra parròquia.
Load more

Recommended publications
  • L'hospital De Pobres De La Vila De Sóller: Els Primers Anys D'existència (1322-1450)
    BSAL, 52 (1996). 21- 44. L'hospital de pobres de la vila de Sóller: els primers anys d'existència (1322-1450) PLÀCID PÉREZ PASTOR Introducció A l'cslal actual dels estudis realitzats ai vol tan l de la pobresa i la beneficència, cs fa forca difícil de conèixer el nombre i percentatge dc pobres que existeixen a les comunilals urbanes mallorquines dc la Baixa Edat Mitjana. La mancança dc documentació específica sobre cl lema i la sohrielal de les dades que es poden extreure, çà i Mà. d'altres documents tangencials a la qüestió, unit lot això a les dificultats d'interpretació dc Ics pròpies dades, obstaculitzen enormement l'obtenció dc conclusions fiables. D'altra banda, els investigadors han d'afrontar cl compromís dc desxifrar la mateixa noció dc pobres a l'Edat Mitjana. Un concepte que cs moll distint segons que s'interpreti sota els punís de vista econòmic i fiscal, sotmesos a la conjuntura de cada moment -los que carecían dc bienes (Santamaría, 1983: 382)-; o he' sota una perspectiva social - l'extrema misèria, tant física com itdeldeciual (Barceló, 1985: 133)- que és una noció estructura] molt més ampla que engloba els vells, orfes, vídues, exitals. captius, bandejats, minusvàlids, malalts, ele. Tol plegat, els resultats que s'obtenen són ben diversos. Alvaro Santamaría, intcrpretanl una petició formulada al Gran i General Consell l'any 1495, afirma que parece muy problemático (...) que los clasificados fiseatmente pobres (en el bajomedievo) sobrepasaran el 15 por 100 de tu población insular (Santamaría, 1983: 383). Maria Barceló cn canvi, després d'analitzar ducs talles dc Ciutat dc Mallorca, conclou que cl percentatge dc miserables exclosos dc contribuir a les despeses generals s'eleva al 28,9 % l'any 1478 i al 41.7 % l'any 1512 (Barceló.
    [Show full text]
  • Directions to the Body Camp Mallorca
    DIRECTIONS TO THE BODY CAMP MALLORCA IMPORTANT: OUR HOTEL IS LOCATED OUTSIDE THE TOWN OF SENCELLES CTRA PALMA - SINEU (MA-3011), KM 22,5, CAMI NA MIQUELA, 07140 SENCELLES, MALLORCA FOR TAXI DRIVER: CTRA VIEJA DE SINEU (PALMA-SINEU, MA-3011), KM 22,5, CAMI NA MIQUELA The fastest route to The Body Camp Mallorca is via Ma-3011. By car or taxi, the journey will take approximately 26 minutes. The distance is 27.1 km from Palma de Mallorca Airport (PMI.) From Palma Airport (PMI) head east on Carreterra de l’Aeroport towards Disseminat Aeropuerto son Sant Jo. Keep right at the fork and follow the signs for Palma then merge into Ma-19. Take Exit 6 for Ma-30 towards Inca. The sign appears more quickly than you think. The turnoff is a clump of trees with a large Aldi sign. At the first small roundabout, take the third exit onto Ma-30. At the second small roundabout take the second exit and stay on Ma-30. Stay on Ma-30 until you see a sign for the slip road saying Sineu and Son Ferriol. Follow the slip road to the big roundabout and bear right on the first exit onto Ma-3011. Stay on the Ma-3011 for about 20 km until you see the signpost for Son Xotano and The Body Camp to the right, KM 22,5 off the road MA-3011. FOR THE GOOGLE MAP APP IT IS THE BODY CAMP MALLORCA, NOT THE BODY CAMP SENCELLES. Phone your welcome team if you need assistance Vicky +44 7522 354184 (WHATSAPP ONLY) OR Attila +34 635 163100 CÓMO LLEGAR A THE BODY CAMP MALLORCA CTRA PALMA - SINEU (MA-3011), KM 22,5, CAMI NA MIQUELA, 07140 SENCELLES La ruta más rápida hacia The Body Camp Mallorca es por la Ma -3011 En coche o taxi, el trayecto dura aproximadamente 26 minutos.
    [Show full text]
  • TOURIST GUIDE for FAMILIES English 01 MIGUEL ÁNGEL AGUILO ÁNGEL MIGUEL
    JOSÉ TALTAVULL JOSÉ TOURIST GUIDE FOR FAMILIES English 01 MIGUEL ÁNGEL AGUILO ÁNGEL MIGUEL 02 WELCOME HOME .......................................... 05 FAMILY PLANS ............................................... 06 IN PALMA ....................................................... 14 Monuments ................................................. 16 Monuments Emblematic churches Patios of Palma Other interesting visits Content Museums ......................................................24 Parks and Gardens ..........................................28 Gardens Parks Playgrounds Beaches and bathing areas ............................. 32 Beaches Bathing areas Excursions and water sports ...........................34 Boat trips and fishing trips Sailing and water sports Bus and tourist train Shopping ......................................................38 Palma city centre Shopping centres Emblematic shops Traditional bakeries Markets Accommodation ............................................42 On the road ................................................... 48 Buses and trains Taxi Bicycle SURROUNDINGS OF PALMA ....................... 50 03 JUAN IGLESIAS JUAN 04 Welcome home Sea, land, history, architecture, gastronomy, sun, fun... Pal- ma has it all! This cosmopolitan city is the perfect place for families, especially the kids, to have a fun, surprising and unforgettable experience. Its bay, Playa de Palma, stands out as a spectacular window on the sea, where you can enjoy the Mediterranean, its sun and its beaches to the full. And all this
    [Show full text]
  • Mallorca Long Term Rent: Luxury Country Home in Alaro 0041R - for Rent
    logoImage not found or type unknown Real Estate – Immobilien – Inmobiliaria Mallorca long term rent: Luxury country home in Alaro 0041R - For Rent €180,000 / per year >>> MALLORCA CENTER › Alaró / Finca & Country House RENTAL OFFER 1/7 prior sale and misapprehension. Prestigious luxury country home in Alaro with fabulous panoramic views This prestigious luxury country home in Alaro has been completed in 2009 on an approximately 50.000 m² ground and boasts with a living area of 527 m² of a living room with high ceilings and fireplace, a dining area, a fully equipped high standard kitchen, a guest toilet, a utility room, in total 6 bedrooms and 5 bathrooms. Spacious covered and open terraces with beautiful views towards the surrounding landscaped, a swimming pool and wonderfully landscaped garden areas with irrigation complete the offer of this luxury country home in Alaro. A further building of approx. 65 m² could be converted into a guest house. Further features of this luxury country home in Alaró include: Open and covered terraces, guest toilet, utility room, storeroom, 2nd building of 65 m², swimming pool, fireplace, 2 x dressing room, luxury kitchen, garden with irrigation, marble floors, video entry system, fitted wardrobes, pre- Bedrooms 6 installed alarm system, air conditioning h/c, oil under floor heating, double glazed Teak wooden windows. Bathrooms 5 Plot size 50.000 m² The NEW HOME MALLORCA brokers´s fee is 1,5 month´s rent plus VAT and shall be paid by the tenant. NEW HOME MALLORCA offers a selection Area 527 m² of villas, country houses, fincas and apartments for long term rent in Mallorca.
    [Show full text]
  • 11. Calvià En La Época Contemporánea A
    11. CALVIÀ EN LA ÉPOCA CONTEMPORÁNEA A. Vives Reus (Universitat de les Illes Balears)87 y Departamento de Patrimonio Histórico del Ayuntamiento de Calvià 11.1. INTRODUCCIÓN Al igual que en el resto del Estado Español, la historia contemporánea del municipio de Calvià ha sido compleja, variada y llena de matices. Los marcos socioeconómicos y políticos de Mallorca y del conjunto del Estado han condicionado el devenir de este pueblo, pero a su vez, la propia idiosincrasia del municipio de Calvià, su base económica y su estructura social y política, ha otorgado a su evolución histórica un marco especialmente particular. Sin dejar de lado la evolución política del municipio, muy en consonancia con su marco geográfico de referencia, la historia contemporánea de Calvià puede dividirse en dos grandes momentos con tendencias socioeconómicas y territoriales marcadamente divergentes. Una primera fase, que podría llegar hasta mediados del siglo XX, estaría marcada por una estructura económica de tipo agrario y un estancamiento en el crecimiento de la población, con la aparición de fenómenos emigratorios importantes. La segunda fase, de gran vitalidad económica y con un gran impacto en la sociedad y en el territorio del municipio, se desarrollaría a partir de la década de los años 60 del siglo XX, y se caracterizaría por la aparición y el desarrollo del turismo de masas. Como veremos a lo largo de diferentes apartados, ello provocará, no sólo profundos cambios en la base económica del municipio, sino que también dará lugar a trasformaciones estructurales en la configuración de la población de Calvià, con la aparición de diferentes fenómenos de inmigración, y la construcción de una estructura territorial y una red urbana radicalmente distintas a las que, históricamente, habían marcado el devenir de este municipio.
    [Show full text]
  • SENCELLES 11 I 12 De Novembre
    Un Pla per descobrir, un Pla per gaudir! SENCELLES 11 i 12 de novembre #comacanostraenlloc www.comacanostraenlloc.com Pla de Mallorca Palma Descobreix Sencelles SENCELLES El terme municipal de Sencelles, amb una extensió De l’època islàmica, ens queden restes sobretot en de 52,52 km2 i una població de 3.096 habitants, fa la toponímia. partió amb els municipis de Binissalem, Inca, Cos- Després de la conquesta, el districte de Qanat titx, Lloret de Vistalegre, Algaida, Santa Eugènia al-Arusa correspongué a Gastó de Montcada, ves- i Consell. comte de Bearn però, vint anys més tard, les terres El primers indicis d’ocupació humana es remunten retornaren a les mans de Jaume I, qui les cedí al al període pretalaiòtic, segons les restes arqueolò- bisbe de Mallorca, l’arquebisbe de Barcelona, el giques trobades, com els assentaments de poblats sagristà de Girona i l’ardiaca de Barcelona. L’eco- navetiformes a Morelló Nou, Son Calussa, Son nomia i la demografia es veren afectades per les Fransoi i Son Caimari. També hi ha gran quantitat diferents revoltes i per les males anyades. de coves, una natural a Son Ganyada, i altres d’ar- La segregació definitiva de Costitx es produí tificials (la cova de la Cuineta, la d’en Mariaina i la al 1858. No obstant, les disputes per la qüestió de sa Talaia). La cultura talaiòtica deixà restes com dels límits continuaren. Així, al 1863 les autoritats els poblats de Son Fred, Son Company, es Velar de provincials que designaren el marquès de Cam- sa Coma, etc. De la dominació romana en queden po-Franco com a persona encarregada d’emetre restes ceràmiques recollides a la superfície de Son un veredicte i aquest dictaminà a favor del mante- Fred, a Sonarrossa i Son Campaner.
    [Show full text]
  • Estims I Cadastres
    INVENTARI DEL ESTIMS I CADASTRES Arxiu del Regne de Mallorca Maria J. Massot Ramis d’Ayreflor 1998 1 ESTIMS. Es feren dos estims -no cadastres- a Mallorca, un el 1578, que es redactà definitivament el 1590 i altre el 1685, que fou acabat el 1695. Ambdós incloïen els béns immobles i els mobles (drets -alous- i censals). ESTIMS GENERALS DE 1578 Es començaren el 1576. Es repartí el territori de Mallorca entre una sèrie de persones elegides pel General Consell (dos cavallers o donzells, 2 ciutadans, un mercader i un menestral) i pel Sindicat de Fora (tres pagesos) i un notari per autenticar. - Palma: Estimadors de la Ciutat: . Ramon Gual Desmur, donzell . Joanot Gual, donzell . Francesc Serralta, ciutadà . Joanot Sunyer, ciutadà . Joan Garcies, mercader . Bartomeu Estelrich, paraire Estimadors de la part forana: . Guillem Socies de Bunyola . Bartomeu Fullana de Campos . Pere Roig d'Alcúdia Notari: Miquel Pelegrí - Terme de la Ciutat, Esporles, Andratx, Marratxí, Calvià, Puigpunyent, Valldemossa, Alcúdia i Pollença1 Estimadors de la Ciutat . Nicolau Malferit, donzell . Joanot Gual, donzell . Francesc Serralta, ciutadà 1 - Els estimadors elegits figuren per al terme de Ciutat, però no es pot assegurar que també estimassin els altres pobles omclosos dins aquest grup. 2 . Joanot Sunyer, ciutadà . Joan Garcies, mercader . Joanot Palou, assaurador Estimadors de la part forana . Pere Fullana . Pere Roig . Guillem Socies Notari: Antoni Poquet - Sencelles, Santa Maria, Alaró, Bunyola, Sóller Estimadors de la Ciutat . Pere Joan Forteza, donzell . Rafel Oleza, donzell . Gaspar Rossinyol, ciutadà . Onofre Garcia, ciutadà . Miquel garau, mercader . Pere Joan Basset, forner Estimadors de la part forana . Pere Ferrà, álies Petit, de Sóller .
    [Show full text]
  • Ley 6/1999, De 3 De Abril, De Las Directrices De Ordenación Territorial De Las Illes Balears Y De Medidas Tributarias
    LEGISLACIÓN CONSOLIDADA Ley 6/1999, de 3 de abril, de las Directrices de Ordenación Territorial de las Illes Balears y de Medidas Tributarias. Comunidad Autónoma de las Illes Balears «BOIB» núm. 48, de 17 de abril de 1999 «BOE» núm. 124, de 25 de mayo de 1999 Referencia: BOE-A-1999-11707 ÍNDICE Preámbulo ................................................................ 7 TÍTULO PRELIMINAR. Conceptos generales ............................................. 11 CAPÍTULO I. Objeto, ámbito, vigencia y vinculación ....................................... 11 Artículo 1.............................................................. 11 Artículo 2.............................................................. 11 Artículo 3.............................................................. 11 Artículo 4.............................................................. 12 Artículo 5.............................................................. 12 CAPÍTULO II. Elementos básicos................................................... 12 Artículo 6.............................................................. 12 Artículo 7.............................................................. 12 Artículo 8.............................................................. 13 Artículo 9.............................................................. 13 Artículo 10. ............................................................ 13 Artículo 11. ............................................................ 13 Artículo 12. ............................................................ 13 TÍTULO
    [Show full text]
  • Adreces Jutjats De Pau I Registres Civils
    MALLORCA Alaró Plaça de la Vila, 17 CP: 07340 Telèfon: 971 51 00 00 Alcúdia Carrer Major, 8 CP: 07400 Telèfon: 971 54 53 03 Algaida Carrer del Rei, 6 CP: 07210 Telèfon: 971 12 50 76 / 971 12 53 35 Andratx Plaça d’Espanya, 9 B CP: 07150 Telèfon: 971 13 64 62 Ariany Carrer Major, 19 CP: 07529 Telèfon: 971 56 11 82 Artà Plaça d’Espanya, 1 CP: 07570 Telèfon: 971 82 95 95 Banyalbufar Plaça de la Vila, 2 CP: 07191 Telèfon: 971 14 85 80 Binissalem Carrer de la Concepció, 7 CP: 07350 Telèfon: 971 88 65 25 Búger Plaça de la Constitució, 1 CP: 07311 Telèfon: 971 51 61 46 Bunyola Plaça sa Plaça, 4, baixos CP: 07110 Telèfon: 971 61 39 09 Calvià Carrer Major, 25 CP: 07184 Telèfon: 971 67 01 22 Campanet Plaça Major, 24 CP: 07310 Telèfon: 971 51 60 05 Campos Carrer de la Plaça CP: 07630 Telèfon: 971 65 13 60 Capdepera Plaça del Sitjar, 5 CP: 07580 Telèfon: 971 81 92 86 Consell Plaça Major, 3 CP: 07330 Telèfon: 971 62 20 95 Costitx Plaça de la Mare de Déu, 15 CP: 07144 Telèfon: 971 87 60 68 Deià Carrer del Porxo, 4 CP: 07179 Telèfon: 971 63 90 77 / 971 63 92 33 Escorca Plaça dels Peregrins, 9 CP: 07315 Telèfon: 971 51 70 05 Esporles Plaça d’Espanya, 1 CP: 07190 Telèfon: 971 61 00 02 Estellencs Carrer de sa Síquia, 4 CP: 07192 Telèfon: 971 61 85 21 Felanitx Avinguda d’Argentina CP: 07200 Telèfon: 971 58 01 57 Fornalutx Carrer del Vicari Solivelles, 1 CP: 07109 Telèfon: 971 63 19 01 Inca Carrer de la Puresa, 72 CP: 07300 Telèfon: 971 50 04 38 Lloret de Vistalegre Carrer de la Costa des Pou, 3 CP: 07518 Telèfon: 971 52 41 89 Lloseta Carrer de Guillem Santandreu
    [Show full text]
  • VILAFRANCA DE BONANY 25 I 26 De Novembre
    Un Pla per descobrir, un Pla per gaudir! VILAFRANCA DE BONANY 25 i 26 de novembre #comacanostraenlloc www.comacanostraenlloc.com Descobreix Pla de Mallorca Vilafranca VILAFRANCA Palma de Bonany DE BONANY El terme municipal de Vilafranca té una extensió Després de la conquesta de 1230 el rei Jaume I va de 24 km2, una població de 2.941 habitants i limi- cedir algunes alqueries als cavallers que l’havien ta amb els municipis de Petra, Manacor, Felanitx, acompanyat. Amb l’abolició d’aquest ordre els Porreres i Sant Joan. béns passaren als hospitalers, provocant així un El nom de Vilafranca significa “vila exempta d’im- litigi entre aquest ordre i el rei de Mallorca. Una posts”, l’any 1620: es fundà Vilafranca com a nucli vegada en mans del rei Sanç de Mallorca, aquest franc de tot tipus de contribucions i serveis res- la cedí al seu tresorer. El 1391 passà, per compra, pecte al Regne. Amb el temps la denominació va a Arnau Sureda, els descendents del qual es cog- quedar reduïda a Vilafranca, fins que li fou impo- nominaren Sureda de Sant Martí. sat l’afegitó “de Bonany” per tal de diferenciar-lo A principis del segle XX es va produir un procés d’altres municipis de l’Estat espanyol. de parcel·lació de moltes finques propiciant un Les primeres mostres de poblament a Vilafranca increment del nombre de petits propietaris i l’es- es remunten a la prehistòria i la història antiga, tabliment d’algunes grans possessions del terme. documentades a través dels catorze jaciments En aquest fenomen cal afegir-hi una activitat ar- arqueològics que es troben al municipi.
    [Show full text]
  • Surrounded by Unspoilt Mallorcan Countryside, Business Becomes Pleasure BUSINESS
    BUSINESS Surrounded by unspoilt Mallorcan countryside, business becomes pleasure BUSINESS MALLORCA Mallorca’s central location in the Mediterranean means the island is blessed with a pleasant climate with more than 2,700 hours of sunshine a year. While temperatures average around 26°C between May and September, they rarely drop beneath 13°C in early spring. Castell Son Claret is situated in the foothills of the UNESCO World Heritage listed Sierra de Tramuntana. Throughout the season, the unspoilt nature of the estate and the expansive gardens form an integral part of the unique Castell experience. Cap De Catalunya Cap De Formentor Cala Sant Vicenç Formentor Port de ••• •• •• • • • • ••• • • • Pollença Sa Calobra Cap De Menorca Alcúdia Mal Pas Tuent Monestir de Lluc ••• • •• •• •• • • •• • • • • •• • •• • ••• • Platja de Muro Cap De Ferrutx Fornalutx ••• ••••• Cala Estreta Caimari Moscari Can Picafort Biniaraix Sa Pobla Cala Mitjana Sa Foradada Sóller Selva Colònia de Cala Mesquida Deià 4 Búger Son Serra Sant Pere Mancor de la Vall Muro de Marina Cala Agulla Port de Valldemossa Orient Biniamar Inca Cala Ratjada Punta de Capdepera Valldemossa Lloseta Port des Canonge Alaró Capdepera Cala Gat Santa Margalida Artà Bunyola Binissalem Son Moll Cala des Carregador Banyalbufar Llubí Esporles Consell Coves d’Artà Cala d’Estellencs Santa Maria Costitx Maria S’Esgleieta Palmanyola de la Salut Ariany Canyamel Estellencs del Camí Sencelles Biniali Sineu Ses Alqueries Son Servera Puigpunyent Santa Petra Galilea Portol Ruberts Lloret de Eugènia Vista
    [Show full text]
  • Nota De Prensa El Ministerio De Fomento
    OFICINA DE INFORMACIÓN MINISTERIO DE FOMENTO Autorizados los convenios de colaboración entre Fomento y los Consejos Insulares de Mallorca, Menorca, e Ibiza y Formentera. El Gobierno impulsa actuaciones en Baleares, en materia de carreteras, por casi 887 millones de euros • El Ministerio de Fomento aportará 568,6 M€, el Consejo Insular de Mallorca 254,45 M€, el de Menorca 29,5 M€, y el de Ibiza y Formentera 33,7 M€. Madrid, 7 de septiembre de 2007 (Ministerio de Fomento). El Consejo de Ministros ha autorizado hoy al Ministerio de Fomento ha suscribir con los Consejos Insulares de Mallorca, Menorca, e Ibiza y Formentera, tres convenios de colaboración para financiar y ejecutar actuaciones de carreteras por un valor total de casi 887 millones de euros, de los cuales 568,6 millones serán aportados por Nota de prensa el Ministerio de Fomento. Características de los Convenios El Ministerio de Fomento, a través del Convenio de Colaboración, con el Consell Insular de Mallorca aportará concretamente 389,7 millones de euros, en el periodo de 2007 a 2017, para financiar las obras de carreteras incluidas en el acuerdo (ver anexo 1), así como las cantidades necesarias para hacer frente al coste de las expropiaciones, estimado en 41,3 millones de euros. Por su parte, el Consell Insular de Mallorca aportará la cantidad de 254,45 millones de euros, en el periodo 2007 a 2016. Por otra parte, el departamento dirigido por Magdalena Álvarez, en base al Convenio de Colaboración con el Consell Insular de Menorca, aportará 63 millones de euros, en el periodo de 2007 a 2014, para CORREO ELECTRÓNICO Esta información puede ser usada en parte o en su integridad sin necesidad de citar fuentes PASEO DE LA CASTELLANA, 67 [email protected] 28071 - MADRID TEL: 91 597 81 71 / 81 72 [email protected] FAX: 91 597 85 03 / 85 04 Página 1 de 7 www.fomento.es OFICINA DE INFORMACIÓN MINISTERIO DE FOMENTO financiar las obras establecidas en el convenio (ver anexo 2), y 5,8 millones de euros para afrontar las expropiaciones necesarias.
    [Show full text]