El món alt-medieval i el seu entorn artístic en les terres de l'antic vescomtat i abadiat de Sant Pere d'Àger.
Un apropament a llurs fonaments històrics, artístics i arqueològics. (segles XI-XII)
Francesc Fité i Llevot
ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tesisenxarxa.net) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora.
ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tesisenred.net) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora.
WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the TDX (www.tesisenxarxa.net) service has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized neither its spreading and availability from a site foreign to the TDX service. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service is not authorized (framing). This rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author. IIL KOK ALT-MEM CVAL I ZL SI?T .\IlTlSTIC ^ LES T)!Z L'ANTIC VESCOKTAT I ABADIAT DZ S.VNT P^R'i D'AGZR. Un apropament a llurs fonaments històric_s_p artístics i argueolò- gics.(segles XI-XII)
Mcm&ria presentada pel llicenciat on Filosofia í Lletres per la ''niversitat Central de Barce- lona 7*1J\IIC"1.SC FIT* T LLT'VOT per a optar al gran de Doctor.
AGTx 8 de Desembre de 1"86 665 aspectes històrics! Per l'etimologia, Coromines proposa un derivat del topònim basc "augia": devesa (Moll-Alco- cover, I p t 733). No hem trobat referències sobre el seu castell, exceptuant el t&stament del vescomte 3uerau Ponç de Cabrera del 1131 (1), L'església, en canvi, s'esmenta en la dotació de la Cannlca de Sant Miquel de Montmagastre atorgada per Arnau Mir de Tost en l'any 1054; donava la tercera part de la parròquia (2). Anya era dins l'àmbit termenal i jurisdiccional del cas- tell de yontmagastre. El 1096 els vescomtes Guerau Ponç de Cabrera i la seva muller Ertefania infeudaven els cas- tells de Gavarra i Montmagastre, atorgant al castlà dues terceres parts de la parròquia d'Anyn (3). El 1121 nova- ment eren infeudats per dits vescomtes a un tal Alegre4", al qual es concedien dues terceres parts de la parròquia d'Anya (4). 1) Tch. doc. 2bO; 2) Tch. doc. 34; 3) Tch. doc. 158; 4) Tch. doc. 235 Partides del terme: Miravilles, Farcells, 3t. Jaume, Les Cortades, Pinera Granyes, Torrents, l'Aubaguets, el Pla, Alcel, Sta. Cecília, el Bosc, Torrent de Medida, Riuet del Sabater, Costa Roja, Ramoneda, Mellóles, Tossalet, Sots (hi ha les restes d'una església enderrocada, que en diuen la vella del poble; també s'hi troba un cemintiri amb tom- bes de pedra arenisca). En el poble es conserva el casal anomenat Castell dels Sants d'Anya, molt reformat (la família conservava abans la imatge de Santa Cecília..., La de l'ermita circular amb un diàmetre de 3,1 ms. i un mur de 90 cms de gruix, St. Marc, com hem dit correspon més a Montmagastre. Les dues esglésies del s. XI mesuren cadascuna ms de llarg per 2,55 ms« d'amplada i el gruix del mur és de 90 cms. 664
ANYA srm, de 3ta. Cecília de Torreblanca 666
CASTELL DE LA VALL D'ARIET Zona oriental, en la qual, com podeu veure al plànol que • ï adjuntem, s'aprita el cos arrodonit de l'estrem Est per allotjar—hi la capella castrai, dedicada a Sant Salvador, que pressjgvta una planta sen zilla de nau, amb finestra de doble DÍaix a l'absis i d'espitllera d'un sol biaix al mur Nord, dispo- sades clarmaent amb un sen * "*"* tit estrategicQ-militar. Hom pot veure clarament el tipus d'aparell petit disposat en filades bas- tants regulars i carreus bastants grollers, propis de la primera meitat del s» XI. Malgrat sabem que el castell fou de la jurisdicció del priorat de Santa Maria de MeiS, segons consta per un docu— 66?
ment del 1141, tenim constància d'una deixa el 1194 a Sant Pere d'Àger per part d'un Pere Comdor dels seus(lj béns en dit castell i ja al s. XIII, en l'any 1234, es donen el terme i castell d'Ariet com propietat de la Canònica d'Àger (2). Així mateix Pere de Meià, per con- sell de la seva mare Adelaida i el seu oncle Bernat de Meià, prestava jurament d'obediència als manaments de l'abat d'Ager Arnau, pels rèdits i drets que a dit abet per- tocaven (3)í hi eren de testimonis el dit Bernat, B. de Peralba, fra. Pere de Maria i F), sa-
gristà de aanta Mariat 1) Tch. doc. 563 2) APA perg. 46G 3) Castells Catalans,VI p. 493
CASTELL DE LA VALL D'ARIET Part superior,muralla mur Nord i en la fotografia de sota detall del finestró correspo- nent a 1 * absis « œ te
un
fl O
»as •H O
(U tí o u c a u
m 3 D) O
h- ÜJ M CC
Q
o 4J en 669 Kû-"--;*î**
, T- o¿, CAÍ TELL DE LA VALL D'ARIET En ia part superior el que resta de la capella amb
el finestró de
l'absib dovellat. En la fotografia inferior mostrem el mur septentrional e la capella, que a la vegada fa de recinte de la muralla amb les espitlleres de guaita esbiaixades de forma semblant a les de Lluçars (B. Ribagorça) o les d'Alòs CASTELL D'ARIET. Detall de l'aparell e?o en la zona de l'absis de la capella a una alçada mitja.
Partides del terme? Hi ha també l'església erm. de Sant Bertomeu. flovolleda, Paneres, Voliart, Marquet, Barané, Reguera, Collada, Simo, Segalé, Francisca, Pubill, ños, Castellà (on és l'actual castell). Aquestes es corr ¡spcnen als masos de la Vall, que determinen el tipus d'hàbitat de l'indret. Serres: Pelades, St. Mamet, Jt. Jaume, Liane de Clua, Matella (termeneja amb Alòs de Balaguer) fot. Buron Sin! Bartomeu de ti ViUd'Ariel (Noguera) Eijléíii tnabiidal, en un bell rtcó poc trepitjat de U nonti terri La capella de Sant Bertomeu, per la grandària i major complexitat de fàbrica, ubicada a l'altre extrem de la Vall respecte al castell, fa suposar que seria la veritable pa- rròquia de la població dispersa de la Vall d'Ari.t. Hem de destacar el seu parentiu de planta amb la no massa llunyana de St. Romà de Comicis. Com ella és del s. Xtti recull en la seva disposició la tra- dició dels absis trilobulats, que en forma més arcai ca apareix també a la Baronia de Sant OIsme. Destaquem la volta un xic apuntada i amb arcs toral», les finestres de doble biaix, a l'absis, la finestra en forma de creu..
SANT BERTOMEU esc.1/100 672
VALL D'ARIET St. Bartomeu, El fossar actual segueix mantenint la vella ubicació. L'església es tardana, pel qual hem de suposar que es construí quan quedi configurada la parròquia de la Vall com entitat. L'església cal situar-la molt a finals del s. XII, mal-
grat per la volta hom pugui pensar que es més tardana. Per l'aparell no creiem qup depassi massa el s. XIII, si és que hi pertany. 673
, l-o? VALL ^FiiET sant Bartomeu l'església vista des de migdia.
Interior des dels peus del temple. Hom pot veure els arcs torals apuntats sostinguts per mitges columnes adossades amb capitells llisos coronats per impostes també llises que ressegueixen tot el temple«
fié, 674
ft ¿. St. Bertomeu VALL D'AHIET Visió interior des de l'absis
, v/ Detall d'un capitell llis.... 675
ARTESA DE B133E (La Noguera, Mig Segre)
EI poble sota el puig enlairat que coronava el castell desaparegut. Recerques arqueològi- ques podrien conduir a esbrinar la seva planta/ així com el seu temple casteller de Santa Ma- riai que donaria posteriorment l'advocació a l'esglisia parroquial de la vila. 676 aspectes històrics; La primera referència data del 1037, Es tracta de fet d'un document fals, que fou falsificat segurament al s. XII a partir de dus anterios autèntics (1), un deuria ésser l'acta de consagracifi de l'església de Santa Maria, ubicada primitivament daltdel castell. Extraiem del document en qüestió, que el comte de Barcelo- na havia adquirit el castell per aprisiô entrón al 1015 —veieu si us plau Alòs de Balaguer—» Dona com afrontacions a Orient la quadra de"Gsylu"(Grialó ?) i el riu Segre; a Migdia el riu Sió i a Occident "Petraforadada (ForadadaJ i el terme de Malagastre, Seria l'altre document que serví per la falsificació una carta franqlcia ?» Respecte a la possible Acta de Consagració gmprada, trobem en la segona part del document que el comte Borrell -el tutor d'Ermen- gol II ?- dona a l'església esmentada el delme i primícies del castell i 30 unces d'Or "ad opera dictae ecclesiae" (s'estava construint ?)J diu entre or i plata i també 10 unces d'or per e llibres i ornaments» El feudatari, al qual el comte entrega el castell, deixa entre altres béns el terreny pel fossar i certs alous a Melgóse» Es parla d'un Mir Arnau de Cervera; es tractaria de fet del propi Arnau Mir de Tust ?» El 1039 comprava Arnau Mir de Tost el castell d'Artesa als > comtes d'Urjell. Apareixen en l'acte de compra les següent afrontacions, a Orient el castell de Grialó, la Teixonera el torrent d'Espulcellps, el terme de Ponts, Malsec, el riu Sió i la serra d'Almenara; a Mitj'íia Montroig, Buccènit, serra Espadella i el camí de Balaguer fins al torrent de Jant Feliu; e Occident el riu Segre i el torrent d'Indue, al Nord la torre de Dâdila (2). La compra l'efectuen Arnau Mir de Tost i Arsenda per preu de 1500 sous "in rem valen— tem". El 1060 els senyors d'Àger fan donació a St» Pere d'Àger de certes parellades de terra al terme d'Artesa i d'una vinya (3). El 1066, en el repartiment de béns de la Canò- nica d'Àger, s'assignft a la mensa abacial el delme de la dominicatura (4). Arsendis, la muller d'Arnau Mir de Tost, 67? atorga, en el seu testament de 1068, béns per fer en dit lloc un hospital per a pelegrins i pobres. Mort el marit dispose que el castell sigui per la seva filla Letgardis i el seu net Guerau i que per ells el tingui el seu nebot Dalmau Bernat (5). Voluntats testamentàries que seran res pectades per Arnau Mir de Tost (o). El 1101 Miro Jospert, essent al setge de Balaguer, dicta testament i deixa a St. Pere d'Àger i a Sant Miquel de * Montmagastre certs béns dels sous béns'alou d'Artesa (7j. El 1127, Berengària, la muller del vescomte Guerau Pon- de Cabrera, que posseïa el castell en concepte d'esponsaljl ei, el deixa en herència al seu fill Ponç Guerau (8). El 1131, el dit vescomte Guerau Ponç retornava a Sant Pere d'Àger un capmàs a Artesa que havia usurpat (9). En el testament de dit vescomte, a més a més de confirmar la do- nació esmentada de la seva muller, deixava a l'església d'Artesa un hort a la ribera del 3egre i 20 sous de plata per un calze, els quals s'havien ja entregat per l'adqui— sicifi d'un calze el dia de la dedicació del templp. Cal suposar que el fcemple fou renovat, per tant, en el primer quart del s. Xla (1ü). No ho hem dit, l'església fou sot- mesa a la jurisdicció de la Canònica de Montmayastre l'any 1054 per Arnau Mir de Tost, pel qual passà a formar part de les esglésies dol Monestir d'Àger (11). Com en el cas de les esglésies de Grialó, Artesa i Bala- guer, fou l'església d'Artesa objecte d'un litigi hagut entre l'abat d'Àger i el bisbea d'Urgell, que reclamava la seva jurisdicció aduint que era dins el comtat d'Urgell i per tant del seu bisbat. El litigi durà llargs anys i finalment el guanya la Canònica d'Ager(que cumpta amb el suport papal d'Alexandre III, tot el qual generà la més extensa documentació en el s. XII entre L! papat i Cata- lunya; finalment Alexandre III en butlla publicada l'any 1169 ratificà els drets d'Àger sobre l'església (12). Per un document del 1151, ena assabentem que en aquest pe- ríode l'església d'Artesa allotjava un comunitat clerical. L'arxidiàcon de la Seu d'Urgell cedia en usdefruit a un 678 tal Ponç,"ipsa Canónica Sánete Marie", determinant en si- gui el paborde; ell es retenia Tudela de Segre, Sallent i cet*tes vinyes de Rialb (13). En la relació d'alous perduts per la Canònica d'Àger, que li havia atorgat Arnau Mir de Tost, s'enumera un molí a Artesa (14)» El 1187 el vescomte Ponç Guerau, en proclamar la Pau i Tre va dins els seus dominis i vescomtat, hi incloia també el castell d'Artesa, que precisava era dins el comtat d'Ur geli (15). £1 castell el tenia en feu per dit vescomte Berenguer d'Albesa (16), Hem de d.'r també que el castell surt esmentat an els dis- tints convtnis que es feren arran de les rivalitats entre el comte-rei Alfons, Ermengol VIII i el vescomte Ponç Gue- rau, en els anys 1179, 1186, 1189, 11S1, pels quals s'ave- nia el vescomte a entregar dit castell i donar—ne homenat- ge als esmentats senyors (17). El 1193 Guerau Alemany ens assabenta, en el s»iu testament, que el castell l'havien posseït pel vescomte els seus avant passats, motiu pel qual el llegava el seu nebot Guillem, tot afirmant que era dins el comtat d''jrqell (18). No sabem de quins drets gaudirien els Cervera en aquesta època sobre el castell. El 1191 el rei Alfons l'havia con- cedit a Ramon de Cervera, en un moment que el vescomte ha- (19) ' la caigut en desgracia del rei Alfons el cast. Un altre document dei 1194 ens assenyala com Gombau de Ribelles, cu nyat del Vb^comte pel seu casament amb la filla Mari,uesa d'en Ferrerai seu germà, sol·licitava del rei l'aclarimen de la validesa de dita donació (20). En Prim Bertran ens informa com durant el s. XII el cas- tell estigui infeudat als Anglesola (entre 1156 i 11?ü), als Preixens (1172) i als Ribelles des d'almenys el 1179 (21). Tambi ens informa, tot referint-se a Miret i Jans, com el vescomte, que estava barallat amb el rei, feu dona- ció el 1194 a l'esmentat Gombau de Ribelles de tot el dret i domini que es retenia en la hipoteca a favor d'Alfons II sobre el castall d'Artesa i altres fortaleses del Montsec; cosa que explicaria el document adreçat aquest mateix any 679 al rei pel dit Gombau (22). Per tot el qual, el Dr. Prim que estudia l'evolució històrica d'Artesai suposa que des d'aquesta data deixà de pertànyer el castell als Cabrera, vescomtes d'Ager. 1) Tch. doc. 5; F.Fiti Reculls... p. 70-73 2) Tch. doc. 9; 3) Tch. doc. 45; 4) Tch. doc. 73 5) Tch. doc. 85; h) Tch. doc. 97; 7) Tch. doc. 170 8) Tch. doc. 240; 9) Tch. doc. 248-249; 10) Tch. doc. 250 11) Tch. doc. 34; 12) Tch. doc. 477; F.Fité op. cit. p.265- —268; veure també els documents Tch, doc. 336 i 337; 15l 13) Tch. doc. 285; 14) Tch. doc. 303; Tch. doc. 5P9; 16) Tch. doc. 531; 17) Castells Catalans, VI p. 256-257 18) Ibid. p. 257-258; 19) Ibid. p. 257; 20) Ibid. p. 258 21) Prim Bertran i Roigé El seny ori, u d ' Artesa de aggreen els segles XV-XVI"Hecerques de Terres de Ponent" VI (1984) p. 142 22) Ibid. p. 143 Poueu veure també Gr. Geograf, de Gat., 10 p. 392—397 partides de terme: Part d'Mnya: Castellot, jolis, ermita del Pla (hom diu construïda sobre una antiga mesquita), jiscosa, Clot dels Alvius, les Garrigues (Colldelrat, erm. de Refet), üalibeu, üorralot, Horta, Diumenge gran, Rivé,
Cenill, 3almosaj ppr lo banda erm. del Pla! jerrat Llergf buàrdia Roja, Torràliga, jerrat del Martell, camí vell de Montclar, Asplanells; pel cantó de Vernet: Sot de Vemet, Los Pedregals (jaciment ibèric per excavar), Mançanedes, Racó, Oratori, Jant Pere, Antona (Poblat ibèric declarat d'interns històric. Les coves davant de Salgar amb pintu- res rupestres), 5ot de Bdldomâ, camí de l'Hort, Plans, Pont de Id Trida, Pideda de Baldoma (cantó de la Clua). Clua! partides de Vall d'Ariet, Garriguera, Revellit, la Collada. Baldoma: .... Camins! Camí gran»« Artesa—Tremp (enllaçtva amb el camp de Tarragona. S'anava de Guisona a Isona. Pel Pont Vell d'Alentorn es creuava amb els que venien de Tremp. Camí de la Barca(A Salgar hi havia barques per creuar el Segre Pns nou(Hostal-Roin) i camí Montsec (Pont dpi digblp) 680
lOLLFRED (La Noguera. Mig Segre) Poble situat prop d'Artesa. Manté en els pocs carrers que el configuren un cert regust medieval que potencia mes les magnîf: ,ues façanes de pedra amb grans llindes. Com en molts indrets de la Noguera s'hi troba els portals amb arcades
per alltjar generalment el bestiar de llana, situant—se la viyenda en el primer pis.... 681
COLLFRED Església de Sant Miquel. ÉS l'o°ic element que r^sta dels s. XÏ-X1I. Es tracta d'una petita església d'una nau coberta amb volta de canó reforça da per arcs torals que sostenen, com a Cornil s i j t« Elertomeu d'Ariet mitges columnes adossades) coronades per impostes llises que ressegueixen tot el temple. Entre les columnes—pi lastra també hi ha els típics arcaments per suportar millor la volta. Destaquem en l'absis els p ermòooi s que sostenen el ft rafee no pccteriors al s. XII' Realment un element extrany en el nostre romànic. L'tiparell ens situa en un edifici molt de finals del s. XI o de la primera meitat del XII. Malgrat l'estruç tura circumscrita als constants del s. XI , l'aparell ens evi- dència un edifici avançat.
p/ é , i-O
\ 682
COLLFRED església de ST. MIQUCL Un altre aspecte da l'in- terior de l'església des de l'altar amb el cor afe git als peus sobre la portada restaurada el 1860. En la fotografia de sota mostrem en detall els permodols de roi„,usuals en el segon romànic com es troben a Covet i que tenen un clar precedent califal (morese).
partides de terme: Les PlanalleE Grialo Ordovius Deveses Plantes (camí de Ponts) Toll del Mall oi Horta Barranc de Rocafort Barranc de Cabanyal Torrent del Colldelrat 683 t N
j
SANT MIQUEL DE COLLFRED esc. 1/100 aspectes històrics: Pertanyia a la jurisdicció del castell
de yontmagastref sense que hi hagi cap referència fins el testament del vescomte Guerau Ponç de Cabrera, que en feu donació de la fortalesa al seu fill Pnç Guerau, juntament amb el de Montmagastre i els de Comiols, Vilves, Anya i Gavarra (1). L'altra més tardana, data del 1190 i fa refe- rència a la donació que feu Sanca de Rubió als hospitalers de Sant Salvador d'I^ot (baronia de Rialb) de tot el del- me que posseïa al terme de dit castell (2). L'església, en canvi, sabem que fou atorgada el 1054 a la Canònica de Montmagastre (3). El 1179 el papa Alexandre
en ratificava també la seva possessió a l'abadia d'Ager( que esdevingué església matriu d'aquella Canònica de Mont- magastre. 1) Tch. dco. 250; 2) Castells Catalans, VI p. 378 réf. de Miret i 3ans Les cases dp t e m p 1 B r s.» » p. 162 3) Tch. doa. 34; 4) Tch. doc. 477 684
, y i COMIOL3 (La Noguera; Mig Segre) església parroquial de Sant Romà, actualment abandonada» Veiem en la penombra una absidiola i amb més llum una arcada de reforç de la volta entre pilars.
Torre circular de guaita, coronant el llogarret assentat sobre un gran penyal entre dues profun des barrancades que l'aïllen. Per la tipologia de l'aparell i fabrica es datable a principis del s. XI tot más. 685
esc. ' /10
CQfúlüi. j Torre de guaita. En l'alçat hem volgut evidenciar l'ús de la falsa cupola per soler del primer pis, del qual resta solament els arrari cements. En el plànol expressem la disposició semblant a la torre de Fontdepou, Cas, Alçamora i tants N d'altres exemples. Al costat do la torre, una casa que la reaprofitava ( presenta espitlleres, que esc. 1/100 fan pensar en un po /¿•¿i /X d possible casal for- talesa« 686
SANT ROMA DE COMIOLS visió exterior des uel aud—Oest» de la torre i una casa ja abandonada del de-spoblat En la fotografia de sota veiem l'església amb els absis. Al voltant el fosaar. 687
COMIOLS Plànol de conjunt
esc. 1/100
església de ST. ROMA 688
S ^H^ ROMA DE COMIOL3 Hom pot veure el petit aparell regular i el gran portal meridional dovellat. Una grossa cornisa a manera de rl fee corona 1«ábsida major. Destaquem també la cuberte del teulat enllosat-, molt peculiar de les nostres esglésies romàniques de la Noguera
La major alçada de 1'hemicicle de 1' absidiola la creiem deguda a haver estat el cloquer de l'esglá sia, car en l'altra absidiola es manté l'alçada original. 689
. T-i 7- SANT ROMA DE COM10L3 Hom pot v/eure el mur de ponent amb el finestró dovellat i en la fotografia de sota l'interior de l'església amb els arcs torals, els pilars adossats i arcades de suport de la volta Mesures del temple 9,5 ms. per 4,40 d'aip.le 1,2 ms. d'espessor de mur 690
JANT ROMA DE COMTOL3 absidiola septentrional•
interior de 1'abnidiola 691 Cam en molts indrets del Montsec, sota la bauma a migdia, que forma el penyal d'assentament del poblef s'hi troba aquestes pecu!iars pietés amb paredats que servien per tancar—hi el bestiar J° llana a la nit. aspectes històrics; La primera referencia sobre el castell ens apareix en l'Acta de dotacifi de la Canònica de Montma— gastre,_ atorgada per Arnau Mir de Tost l'any 1054 (1);
dona el castell "ipsum castrum de Chomedols" i la tercera part de la seva parròquia a la Canonical diu "ipsa villa", així com l'església i els seus alous. En el testament d'Arnau Mir de Tost el castell es lliurat a la seva filla Letgardis i net Guerau, l'any 1072(2). El 1107 el castell serà esmentat entre els honors que el ves- comte Ponç Guerau tenia dins el comtat d'Urgell en l'Acta de promulgació de Pau i Treya dins els seus dominis (.3). Uuant a l'església de Sant Homà, s'esmenta en la relació de bans de la Canònica d'Ager confirmada l'any 117y pel papa Alexandre III (4). Molt abans era també referenciada en la llista d'esglésies .otades en el testament d'Arsenda, l'any 1068 (_5J. 1) Tch.doc. 34; 2) Tch.doc. 97; 3j Tch.doc. 529; 4) Tch.doc. 477; 5J Tch.doc. 05 692 FORADADA La Noguera; Mig Segrea Sí no fos la disposició del poble jamuntegade i davallada al sota mateix de la gran roca foradada que serví per donar nom al llogarret, no en sabríem res que tingué castell i una es- glésia romànica que actualment substitueix un petit emit tge molt posterior al costat del que endevinem com runes dels fonaments del castell. a spec t e s hist 5rics : La primera referència ens l'ofereix la dotació de la Canònica de Montmagastre del 1054, en la qual Arnau Mir de Tost fa donació a dite església de la quadra de Foradada i també de la seva església quan s'hagi construit; es o dir, la conquesta era molt recent [1)» Adonem així i tot quo er. les n fron— tocions que es donen el 1G37 del castell d'rtrtesa(2) s'asspnyaln uní "Petraforauada" que creiem que alesho- res era solament això, un accident geogràfic.
Posteriorment PS ratifier* * la Canónico d'^'jer la posse- ss i f"t de dit Ctistoll en l p s sucer-, s i v t> ^ dotación': pue nrnau Mir de Tost i /-rsendo 11 atorgaren pis «¡nys 1067 i 10üB i 3 j . Lladonosa ht) ,'jpnyjla 3,1 com centre de repoblació i artirjament que* IG dpnomin TÍO de aundra pvidencia i qur prr-j f, 2 ppnsur en un nou assentament de frontera
Cn Fprc Gâtai?» suposa que aquest castell i el de Mont so- nis foren atorgats pel vescomte Guerau Ponç dp Oahrpr-i i! Ferrer, oi seu segon fill, el qual els posseiria en f pu per l'abadia d'Ägcr (5 . Ho argumenta mercès o un document del_ 11?y, on apareix una Marquesi , indubtcble— 693 filla de Ferrer i muller de Gombau de Ribelles» la qual afirmava posseir—los» Així mateix en el testament de Guerau Alemany del 1193, on consta la possessió de dits castells, juntament amb altres« No és inversemblant pen- sar—ho, car el mateix Gombau de Ribelles sol·licitava al rei Alfons la confirmació dels drets de Ponç Guerau de Cabrera sobre aquest i altres castells (6j. Així i tot l'any 1179 en la butlla d'Alexandre III, confir mant les possessions de l'abadia d'A§er, hi segueix figu- rant dit castell (7 . 1} Tch.doc. 3d i 2) Tch. doc. 5 J) Tch. doc.78i 83; 4) réf. a Castells Catalans, VI p. 368 5) Castells Catalans, VI ibid, i 369 6) Ibid. ; vegeu també Prim Bertran El senyoria d'Artesa de 'jpgre s. XV-XVI "Recerques de les terres de Ponent" VI [1384) p. 142-143. 7) Tch. doc. 477 partides del ter-ie: Gastellons, Ots (fins Cubells), Vall de Foradada, Cap li Vall, Del Salt (fons Vall de Foradada), Espodelles (limitant amb Marcobau); prop del poble, Vilallarg i vilorr Jdona, Comes i al Nord Vall de 3ils A cspjdplles, qup es und serra que es perllonga fins als roes dp f'ontsnnîs, s'hi troba un fossar medieval amb tom- bes de llosa de pedra. 694
CARAGOL torre (La Noguera; Mig Segre] mun. del Tossal, pobl. ds la Força Per l'advocacia creiem que prop de la seva ubicació hi hagué l'antic poble, car prope ra a la torre hi ha les runes de l'església de à a n t Miquel, advocació que ha mantingut l'actual parròquia. Es tracta d'una típica torre de guaitd readapta da posteiorment i transformada intern?, ment ,'eje una torre cir- cular tsdavin- guda quddradd. DÍToentim d1Ara guars que ho creu com procés succe ït a 1"inrevés.
f/6 Us adonpm de la tjran base d'assentament amb un gran mur dp car reus molt grans, ben esca_i
rats í units a« b iec(quo s'han considerat més d n t i L s . 695
CONJUNT DE LA TORRE DEL CARAGOL (ant. de Dâdila ?)
esc, 1/100
TORRE DEL CARAGOL (,0'adila 1) 696
TüBRf DFL CARAGOL (Oàdila 7)
L l gran p^voranc permet veure l'interior amb pis dos abovedéis, un de sostrp i l'dltrp de joler dp 1 i pli£i t •" principal, °n la qunl PS troben també les dues fi- nestres d'espitllpr3 aue ofprim en l'altra fotogràfic!, de petita mpsura. Advertim tarrbê sobrp l'aparell regtj lar i de pptites mpsures, unit amb argamaça de calç¡ no mes enllà del primer quart del g. XI. or 697
TCFHE DEL CARAGOL (Dadila) Oferim dues visions del coronament de la torre. En el superior hom pot veure en el mur esventrat dret el biaix del que Hauria pogut e-îtnr la porta d'ingrés, a una alçada sorprenent. També advertim so
bre el coronament de la torre en les darreres filades on s'adverteix un cert canvi de l'aparell, com si s'hagués reformat posteriorment. 698
TORRE DEL C4fl/»GOL
Detall de les voltes del sostre i el soler respectivampnt, amb una tècnica que segueix els paràmetres del s. XI, un xic apuntades« Constructivament segueixen emprant els matei xos elements. Cal considerar—ho una adaptació del s. XII ? potser per una millor habítabilitat ?, 699
TORRE DEL CAflAGÜL Oferim dos detalls de l'aparell, en la base i a mitja alçada. Cal dir que lo torre presenta un estil uniforme, sensp pfegits posteriors, tret de les filades que esmentàvem ui cim. Les fila- 700
T. del CARAGOL —des inferiors potser són d'unes mesures un xic mes grans, pero sense massa diferències.
Oferim en les dues fotografies d'aquest full el mur atalutat de Id base de la torre, que
havíem ja comen- tat. Clarament hom adverteix el caràcter ciclopi
de la construcci6/ difícil de termi- nar i precisar la seu •• datació, sinó s'acompanya d'al- guna prospecció arqueolbgica. La bona talla dels ca rreus és el que més sorprèn.
r/6 7Í¿ 701 aspectes., hist&ries f. Com Araguas (l)f Identifiquem la torre de Oàdila( refereneiada en les afrontacions del castell d'Artesa que apareixen en l'Acta de venda de dit castell que efectuà a favor d'Arnau Mir tíe Tost Ermengol II l'any 1039 (2). Es l'ônica referència que posseïm. Diu el docu- ment "...de parte vero circii afrontat (el castell d'Arte- sa) ipso castro suprascripto ad ipsam turrero de Dadila", situació donada que s'avé amb l'actual de la torre. 1) AraguaS| Ph. Leschâteaux des marches... p,209-210 2) Tch. doc. 9 partides de terme:
Vilavella, Mallolaf Torre del Caragol
Xinxolat Plans del castellà partida de Grialo Des de la torre es divisa fins la torre a'Almsnara^a la Segarra i Vilanova de l'Aguda» Avui aquest indret pertany al mun. de Ponts. 702
ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL esc. 1/100 En la zona oriental de la torre, defugint el decliu més accidentat del lloc d'assentament de la torre es troben les runes de dita esglesia/ damnent del 5. XI per la construcció molt pnmitiua, la qual fou modificada sobretot en el cos de la nau a finals s. XII, primeries del XIII. 703
GRIALÖ (La Noguera; Mig Segre) Oferim l'únic fragment de mur en peu del castell, el qual sí>n_,e una excavació arqueològica es difícil de determinar. Nosaltres ho hem intentat basant—nos en les restes subsistente. Cal pensar en un-i torre tie cos regtangulor, a la qual per— ta lyeria el mur al·ludit, i nitres e dficis o edifici afegits, que completarien un recinte murat. Volem ijd\-ortir també de la pre— Gp-ncid de certs trulls ex- cavdts a la roca que no dub— t<"m que serien per a ui, així com d'un a3jub d'obra t] u e deuria nervi r segurament
per amagatsemar aigua/ sota mateix del castell. En la fotogra- fia de sota un detall del que considerem resta del recin te murot. 704
Sant Miquel üc Grato Colidoîfjt ni Tudelj dt Segre 1 rm ruines Lümtrutcio románica (128 4°4?'<10 -4I°5407 ) fotos ja hau in ma esqiiirra) Interior di l absis (juliol 'a liait) Aspcclc de l'mtuior amb un dcK murs (juliol 197S) la hait i a ma tlretal Vnta exterior di I'ahsiMjuln'l I97M
(fots. Arxiu Gavin)
6. ?3lf Respecte al castell hem de destacar el bon aparell dp Ccirreu-3 bên tallats i ben dfilerdts an el que resta de la torre. Tot pli s'dTsenta a la rocî, com l'església, enfront -ieu i en ultra roca. No dubtem en datar-ho del s. XI. Cls trulls no ho podem afirmar ers recorden els dp Flix, prop Dellcaire, que també sembla que bpripn per a vi, més profunds i alguns més fjrans que els de Orlilô. El tipus de pedr« are- nisca is la rnatpixa. capelles 705
Q trulls X a 1 j u b
PLÀNOL DE CONJUNT DC GHIALÖ
D
esc, 1/100 Mh trc E',3LEjlA DE JANT HI ,UCL J jTA. MARIA DE GHIALf 706
'SANT MI,,UEL DC GRIALÖ Es tracta d'una església bastant qran dini un estil avançat del s. XT i imb pis elpmpnts pertinents j'aqueix prímpr romànic, Finestrps OP doble biaix, vol tci dp cana (caiguda) ref orct-d^ imh toral ~> ^cstin— quts pp>" p il ir^ adossats semblants als de ünniols, i port c d'inqrfis 1 centre del mur m_eri ion/jl dovplluoa de mig i u n t, L P' :om oi iine n t pn pis murs del presbiteri i 0! centre do l'hpmi— c l P dp 1 ' j b s í s . El-j duv^lU-ta, l'd,idrpll, de bo- na qual It » t ..
, >M dins 1 'e ,til del
r n. XI, Hom d ' tn >pny ¿lar també la carèncití d'impüirr> i c.ipitpll'j i pli qrcin'·, ires 1 iteráis de sosteniment de lj volta. 707
3ANT MI ,DEL DE 3RIALO Veiem a aalt l'esglasia
per l o banda Nord, que conserva toto l'estructura
amb el mur de la tprrr» del castell oi fons, des de
la quil es divisava, com des de MOntmagastro(tota l'*iren plnnn de \c- contrada...,. En 1 ^ il.luitr'ciô infprior^el pue resta visible de
. l'esqlésia dp JMÎ,'! f^nRlA t,fugida, amb un estil mis
kf--- *v avançat,' segons l'aparell possiblement ja dins dpi ~, » XII i mantenint els cnnstints estructurals de la dp S c« n t Micuel. Cdloria unu bona prospecció
r arqueològica per dont MALAGAaTRE (La Nofuera; Mig 3egre) LA TORROTA (La Noquera; Mig 3egre) mun. Montsonís/Foradada Ha est d t identifie rît pel jr. Gavin i també pel 5r» Lladjnosa per Malagastre(1). Nosaltres dubtem d'aqueix j ubicació i creiem més versemblant que fes Antona el lloc de la seva situació, basant—nos sobretot en lee ifrecitación^, que e¿> donen s,obre Malagastre, que s'adiucn més a l'esmentada ubicació. Antic poblat ibèric, Antona presenta també vestigis mptí rivals que calrirÄ Pütudiur. i,.¡ reutili t/aci 6 up antics llocs ibèrics, per la sevo cul.locacio es— l^dtègica i defensiva, es usual en aquesta època d'inseguretat í lluït«. Nosaltres pOT^ibilitorn, si no es podria identificar el lloc amb li „uadra tí' "Mquil a", documcrtdda en la dota- ció rip Montmaçjt1 s t r P o fins en una altra que ni es n om i ne, en l'any 1C54(?J. Oïu Arnau Mir de Tost a travis de l'Acte de donació "..ddhuc domus ( a j t » M i q u Rl de Mcntmagastrej ipsa quadra et ipsa Aquila cum ipsa turre et cum Jccimis...."; l'altre text de donació d'una altra 710 esc. 1/100 . lf\ LA TORROTA (mun. de Foradada ) St. Feliu ? quadra "...Damus ei ecnlesias de Malatjastre.. .et cum ipso decitium de Algar, et una quadra prope Foradada", Una Uua— dra de la qual no es dona el nom i que per l'ubicació que es dona es versmeblant creurp pn la identificació amb la Torrota, car aquesta es ubicada q Ici aerrn d'Espadella, ais límits dpi terme de Foradada, El que esté molt clar, per5, és que tota aquesta zona Fins Marcobau, pis indrets de Rubió, Vernet ocupen un lloc intents de repoblació,per ésser ¿ona de frontera i hi proliferen les quadres i altres assentaments amb la doble funció d * guaitaf defensa i arti— gament i cultiu de les terres frontereres. 1J vegeu Castells Catalans, VI p. 373-376; Gr, Geogr, de Catal«, 10 p. 406. Seguint a Matíoz, Llddonosa situa en els vestigis de l'església de doble absis de la Torrota bant Feliu de Malagastre o d'Espadella. Sorprenentment hi situa també un ijant Urbà, seguint també a Madoz. 2) Teh. d oc. d4 711 LA TORROJA mun. Foradadat Damunt dels absis de l'església de doble absis i segurament dos nau —caldria fer una neteja i estudi arqueològic- s'hi construí una torre quadra en la Baixa edad mitjana reaprofitant la pedra de la pròpia església. Aqueixa/ amb un magnífic aparell regular, ban afilerat i mesura petita, semblant al de Cera.ois per exemple, fi*, t* dins mitjan s. XI. La torrp, pn d n v i( e s diflc 1 de rtatdr pel reaprofitament de material pfpctuat; així i tot, no pot data r— se abans dp lo segona meitat del s. XIII En aquesta fotoarafia es veu l'arc apuntat situat a la base de la torre quo reaprofita tamba l'es- pai biab iidial« 712 aspectes històrics sobre Malagastreî La primera referèn- cia data del 1018. El comte Borrell de Barcelona, tutor d'Ermengol II, feu donació en aquest any al Monestir de Tabernoles del castell amb pacte de repoblar la zona i artigar els erni-n En una ï,poca incerta, però, el castell retornà en mans àrabs; suposem desprès de la mort del com- te Borrell; caigueren segurament també Alòs, Rubió i Arte_ sa, que havia igualment el comte de Barcelona (1)» El re— conqueriment segurament fou obra del comte barcelonès Berenguer Ramon I, fill de l'anterior(i del comte d'Urgell Ermengol II, esdevingut major d'edat. Ambdós conqueriren dins el període 1019-1028, a més de Malagastre, Montmagas tre, Alòs, Rubio i Artesa, segons es desprèn del conveni que signaren en dita època, en el qual I i figura també Arnau Mir de Tost que deguá col·laborar de forma important en l'empresa. Conquestes poc consolid ides quan se subscrit el conveni. Fins ara mai havia est¿t valorada la presencio d'aquest cavaller en l'ocupació cristiana del Mig Segre, que nosaltres considerem realment important (2), no sola- ment pels béns que hi posseirà i adquisicions com el cas- tell de Malagastre o Artesa, ans per l'acció que hi exer— e cif*à, com per exemple redotant la Canònica de Montmagastrt El 1049 e"3 venut el castell de Malagastre a Arnau Mir de Tost i Ir seva muller Arsenda per Ermengol II i la seva muller Constança per preu de 1[00 sous "in re valente"(3) "cum tectis et pavimentis et on libus edificiorum instru- mentis..." amb terres, vinyes, cultius i erms, prats, pas_ tures, bpsc, arbres de tota mpna, reoits, funcions, aigü- es, esglésies amb delmps, primícies i bblacions, donant com afrontaciuns d'aquest castell situat "in Urgelli ço— mitatu, iuxta fluvium Sigorum", a Orient el terme del castell d'Artesa, a Migdia "Monte Rupto (Montroig l) i Santa Mera, a Occident pis termea d'Alòs, Rubió i al Nord pis de Vernet i Alòs« El 1054 era donada l'església del seu castell a la Canò- nica de Montmagastre pel propi Arnau Mir de Tost (4) i el 106fa s'entregava la domini^atura del seu castell a la 713 mensa abacial (5). El 106?, en la dotació atorgada a 3ant Pere d'Äger pel seu fundador Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsendis era donat en alou ii castell "castrum de Malagastro" (6). L'any següent, Arnau de Meià prestava vassallatge pel dit castell als senyors d'Àger avenint—se a nomenar castlans segons el seu consell i manamentf així com de l'abat de 3t. Pere d'Äger (7), Pel document sab@*i que foren abans feudataria del castell Atinard i Company Ballomar; també es precisa la potestat de l'abit d'Ager i es determina que sie domini d'Arnau de Mei& la tr"cera oart de la pa- rròquia i la quarta part dels plßti i "lexivis", quedant la resta pel castlâ. Hem de fer esment finalment del testament d'Arspnda del 10fB, per tant com deixa un cobertor a l'esglêsi de Sta. Mal*I a de Malagastre, advocació que no s'adiu al jt.Feliu donat pels autors anteriors (üj. 1) "lastells Catalans, VI p. 373-376, 379 nota 2 bis f, Fitê Reculls.« p. 98-99 veure nota 55 2 Ibid. p. 142 doc. V; també Castells Catalans, VI o 377-378 3 Tch. doc. 2?; 4) Tch. doc. 34; 5) Tch. doc. 73 e j Tch. doc. 8ü; ich.doc. 06 6) Tch. doc. 78; réf. Castells C. t ilans, VI p. 378 714 òANT 'SALVADOR DE MARCOBAU (La Noguera, Mig Jegre," El poble de yarcobou, enlairat sobre un petit promontori que domina la gran planura del je— gré als seus peus, e& actualment gairebá abandonat i conserva ^n les seves cases i carrers un pbsit d'història rural que ois honora« En la part més elevada, molt enrunat i desgavellat, els vesti- gis de la fortalesa medie«A/al hi subsisteixen veladament » Sani Salvador Marcovju m foradada L P dnp construyelo (328, 4°43'I8' 4I°52 10 loto* la Jal! i a nia dreíai nierral J des (k llevant (març 1981) _ la haï ï i a nia csi^ert ai f- <& f H y Interior de I csglcsu amb la MARCODAU (La Noguera; Mig îegro) t-jpçaicra al lo I98D (fots. Arxiu Gavin) Malgrat no sabem amb certesa quan fou conquerit dels áraos el llocf dedufm que no fou abans del 1054, car en aqueix any era recpnt lo conquesta de Foradada, lloc molt proper de Uarcobou (1). Cl 1UÒ8, iixï i tot, Mrsenda —muller d'Arnau de Mir de Tost— disposava ja del seu castell que atorgava a la Canònica de à'ontmagübtre, disposant que per dita església el posseís el seu npbot Ramon Bernat ( ¿) • CCD altra referència ens ap ^oix sobre aquest castell de la jurisdicció senyorial de Uanïnagiistre i depenent en certa forma QP!& senyors d'Àger, fins cl 1193' en el testament dp Guorau nlemany, rl qual deixà varios castells al sou net Guerau, entre olj quals hi figura aqueix, tot expressant que el po-sseia dels seus avantpassats que els tingueren de mans dels vescomtes de Cabrera, assenyalant també que era dins el bisbat d'Urgell (3). 1) i 3) Castells Catalans, VI p. ¿57-258, ¿50, 369 2) Teh. doc. Ob 716 N esc. 1/100 CL'¿3. I í J, 3ANT 3ALVADOR DE WARCOBAU L'església actualment esta molt reformada; així i tot manté la seva planto primitiva i fabrica sota reformes que destaquen en la remodelaciâ de la façana i en l'afegiment de l»s capelles la- terals, ambdues pertanyentb a <"o~iflies parti- culars, ni s. X/li del vílat'jo. L'absis, la voltn de canó seguit etc. tot manté mig ocult la fAbrica del o, XI. œ L. 03 U C 3 OJ Dl 0) c t. o (O a (O m I«. 03 10 -a en j-) o c CJ o l*- E O r lü JD ft O 0) T) m a UJ o c 3 Li» 13 •i-l in •r-l 1/1 0) T¿ 718 f*tb. > £> %/ % j "T f'l „UEL DE f'C JT'U3H 3T=iI ^La Noguera; Mig 5egre) ja abandonada de la vell- ¿anonica amb els pocs edificis ue resten pncjra mij enrunats, anex* a 1 n ^n\i fïbrica per la banda septentrional. Església romànica d'uní jol i nau i absis tn — lobulat - mb tres fornícules practicades en 1' espessor del mur/flanquejadns per columnes adossades- Hue n rebut ampliacions posteriors,' restant solament el tram proper al presbiteri, que conserva la volta de canó apuntada acubdG_ ment, i el campanar de planta Quadrada. Try . o A N T VI UEL DC MO"JTM>A 3r\ jTRE . Façana posterior en el mur de mi-jdii, imb el portal dovellat i 1'oculus de tracería, semblant al de Vjll-llebrera, en l'estil ppculiar de veixiya del 5. XV. LI STlnpr dnl dovpllit porta d it i del 1 42 i pi nom d"l Tjpr Ivin ''ir(pl promotor a" l'obr"». 720 SANT MIuUEL DE MONTMAGAJTRE alçat iC S- XI esc.1/100 CASTELL croquis aproximatiu b , / a" en relació a la disposició de la Canònica T - Torre 7 C - restes castell E - Canònica i església Ï) /2l 0 It dpi turó ri um i rui la v pli î ufjn-,t r j~i 1Û mal westadc1 i dbcindoridda. L'-ntic ,) M 1 r> ' »irpbí í ri un record; uuui i Jhl LIÔ viu altrp c )t ri i ,— 1 1 f ( t u , r fi i n f p r r f _ l»i r i "" r T " j t 4i >ti ir-se la i rt romànn j 'p mur ^ l j , fl e r 4 u r m í L r e t r c , u d a , j .1 v.t l o rifta, l· rt Ci P i mur * 1.1 n i i. r n^j rinitis ^L! j. XI f i rf m i j. i * m f> , f rd i i t a e fili í i j i u I, 722 En aquesta il.lustrado del mur de l'anterior f o t o g r ¿a fia t vist frontalment, és més visible tot quan dèiem, Mentre poc varia la tipologia dels dos primers nivells, corresponents a l'actual cri|3 ta i temple anterior, sí que es fa més palesa la diferèn- cia amb el nivell superiorf més adient al període que es mentàvem, car la seva propor ció és major i la talla dels carreus més precisa. <•.->• f¿, També el tipus de finestral 3ANT MIGUEL DC MONTMAGArJTRE de doble biaix i arc dovellat de,s taca respecte al más gro- ller de la cripta, d'un sol biaix i d'espitllera. L n aquest i aitra il·lustració y es veu ei cloquer a n e x a t a 1 mur de ponent de 1 a\n a u eixam p 1 a d a >Q u e s'e n s docu- menta c e h de darrers t.lel s» XI. L ü seva ocra s'acon- form c, més a un estil del 3. X J I,respecte d l'aparell, i j u R 6 n el mur d R m i g d i a s * unifico run b el propi del LÍ» XV, corn hom pot veure m f; >j end avant. CO CM E -H t 0. 4-1 T3 v. £3 O *J E a E *J t, C C S) ^- E L P s d u " s fotografies d'aquest fu 1 ens mostren tot quant dèiem del campanar. C n la in- ferior és p ü 1 e i a la perfecto dnexaciô dp le1; duei fabriques quo fins p n els primers nivells hom pot parlar de modificació d'ipareli pel campanar,. Men- tre la base del Liíin()cjn c a,) ell i de l'esglfsicj, de 1 j pirt superior sol ¿me» n t ^s con servil o \'prje^L'ljntTicnt s'jla mp··t P'J cjnstrut, pi rir_mer n i j cl i i P r ¡\ 1 Lt^ *,r l n j '- -m— . ,j 1 r p j TC n s f inp^t r il " 1 r r r"* uf FL" u n t ., 6 n t? n— r , t ,'ilp, p r i u t j t«i ~ 11 n _ , 725 Un elpmpnt P destacar tamba de la p^rt románica del temple 4»; -, J y. »*** ? ?>3 li dp 1 ' db'îis , pel mur extern, on hi son presents les columnes adossades Pi»~5piej del segon romànic, substitutes en certd form i de les lesenes lombardes. De^taqupm en elles les bases dp tipus àtic« Cl CQraniment no visible per l1hpura, prpsen t j pnc ira le. dt'cornciô d'orcua ci n n 5 1irib3rdp^ pn un estil molt proper il dp Po,l-"à. 726 r t r- . 1 v nt un TUU t -Ff * iill "- run til u t ,*.'i l artj ri-i l'ü rc"i*ii rp t r J f i. t j n i 727 onrrvrtn r (l(U"p vfu, 728 m o n tm aga s t re 3T«MIGUEL Fotografies recents de la /ona del prpsbítorl ^lildj). Destaquem la cornisa SP n / i — lla qup sep fra a nivell d ' im postes cl mur dp la volti apuntada í seguidd sense to rals de reforç en In zona d'arqueries. Joan Roig i Font pns ofereix una bona descripció de I1 PS— y 1 £ s i fa t q u e n a q u p s t p no era p n ca r -i rmlmesn fdp ï 'any 1 3??. IntnrRS'jtint ppr quant l'autor r/ó. ><í T P' most r*u ;orn bon coneixe- j dor ei r l ' t rt. '• i * r r- x _, r . T i > r > "«,. " , -1 » i I . 11 - -1.- 729 MüWMjAjTRf Paral .leíornent d Id zona d'ampliació de la a n,ju, s1 ni troba anexadV a al Nord aqueixa nnu de vui ta de canó que mostrpm en la foto [j ruf i ei inferior i ouo es ço— rrr-spon amb li /una n) dpi p 1rs n oi que adjuntem. Uns a c In reix Joan Fort que 3queixa ¿o na modificado dp la vplld canb niciï fou rpdprofit da ppr aba- dia o rnLllnr dit rpctorio. 3em- hli^ppr lp< c jractprÍ'itlque'j¡ quo ,'h >url i prnprut rom cpllcr. T n li fotojr fi sup TI ur mos— * rp"i un dptr.il d'un urt i ta— 1 A o i » 1 u n del tirn bitnri d f j t p TI 1 f UP jnn^prt ,IP! ,jri — r*i í ' ' J f 'u hurí n P ,'] f 3 r ! t if , -r u rr « r t j -H 1 ]-(. « 730 MONTMAGASTRE (La Noguera) església i estances adja- cents de la Can&nica A — Campanar romànic B - Nau de Canó seguit C - Entrada al temple D - Capella E - Entrada a la cripta Temple romànic F — I - Allargament nau temple« Capella & — s dp Id pjrt romà- nic j dp l'nsrjlp'sid! 7 , i r> r 3, L ms. ci ' irnpl d . A'h /¡~J~ l j 1 1 l l t n r j i *" t j j- T f i j p j * <-" l }i(ni tr r i rlU , r t f r T- r * ntitc 1 r x i 't- t ii , tJftjir r L "i t r r t it_t ri!3r* *t 1-f- li^ 1(ujffr L t r fi i t , i r i r i 11 i >-' Jt, u^ "i l f t' ' l l * J ! ! 'l c rr i ,,6 1 j » t i v/ r r r i L j , i nrttlittr^ mt r r r t l'Urill ¡ , n ^jjlrr u«*i u t li mort U»! m t l^rr^ll^il t r 1 1. < r iFjr 1 . 1 1 1 f t i immiri n t . l t L^ d r 1 c jm t r> tut r i r ^ r 1 j n t ' •• T* r i t on r t rrtrrmr-liifin (>iX^lr~J 731 jANT MIUUEL DE MONTMAGA5TRE part romànica de l'esglaaid e^c. 1/1UU 1 j i ï n> i +• H ' lo if ' l u fr í j « Ti L UF no PTtipvirijuP rncr 1 f ^ t.. \. , i- -> i 1i1j, fit u t n o r t P 1 o m 11 tut r, P "'p í "• , jf> trr " r1 '' i j e r P TI i iripr ^1 trn . . \ 1 ^ i r r 1 i n t f r P i ft i j n *• i f f i j 1 , d * m u d o •> m * t *- i f j f rp i JT» ii rn J , r n 1 i — 'r ' ï t r ' r f r i * - i i -i ^ n t, a r / " A ' i i i , " u r tt t'r- TJ r ' , r* - f< t rtii,J*, ir i t.,» ,¡ til ») - 1 * r | ' í" L*", r* t l * tiu ^ tr i 2_i^ - j r '· *• t -. i i r r ~ j rn n jul ] hi funü^ 1 i t"] t u » comunitat m o ni 1 r n l'f > 1 1 Ä - i tip > n t M u^l r n t u r n j J 1 1 1 1 , .r 732 gurampnt poc abans de marxar j Còrdova. Datat el 1010 es conserva una donació de béns d'Crmenqol IIf la comtessa vï dua de 1 " anterior, Ermessendis —muller de Ramon Borrell de Barcelona— , i el fill d'aq'Jesta Berpnguer Ramon I, que molt encertadament el P. Sanahuja datà el 1019 (.5), afegint que de fet es tr-jctaria d'una confirmocio de bins atorgada per Crmengol I; curiosament hauria conservat el document en qüestió la data de 1 ' atorgampnt i sens dubtp dp 13 fu~da— ció de la Canònica. La dotacifi la siqnà també el cavaller Arnau Mir de Tost. Es don? L, "înncti Michaeli Mrchcinqeli qui es situs in castri Vom i y 13 tri" pis condominis de Puiq dp Jex ("jicxo") i "Campo de rttisio" (R 3-,), ÍES terres de so t ci «1 c stell ""'d i p s n jralpra"; dins IPS =t frontó c ions dona cl document T.PJ dp " jicxo" < up a Uriont toquen amb el riu u u p discorre per jjnt i ^reu, i Occident 'm b els termes dp iomiolï i Fulruer i timbí _1 \orri i a L'iadia l'alou dp Ji 6 v " ji .* on i " } ; t.mbé don» If-, del r ¡.«stell, dp la terra atorgat!,, " i p , i roch OP j o p a r Q i P " . F donólo també el corn t e de l p j ° s ? "" ? IP , o pl t pr^ic1 d " l r'^tpll amh leime s, r P r im l ci P t übl¡ri ii, i drfuiciuij, -vtj-ontuC3 ¡n 3 del ttrme rip dit c i , t p 1 1 que j6n l p 5 ^c,0ent : r-pnt f I riu de , ,toll6 i" ,-t-plli p"J a •>] t ermt- dp l· int , rins 0 rUalh; ^iurnt , miüi j fin "L v )1 ", rJp^ J ' on Pj prrllo'i 1 ; "ii i, ju t p rpl i n r 11 ^ "" ^ J ¡n 1 1 i-ptri r t j i „ M pr— v u' 1 1 cuntr nrridip jj u ,. i Y j,) .fi i i " , ^ci u l hjn h u t r r a E t u i r ,"i 3 1 t „i r n r 1 1 , u t» l .. , i p í * Li r, t ti i i 3 1 r e ., ' h i t r u— j t j « i i ,UP! l Tun» 1 1 l í rut l. >' r | patint c HI, r \rt 3^ A 1 T re jt U'lli iif l „ rUilLrw,unljurrLri> ), )f l H--« * r ,jpn l { n ^it l * 7 uri l·i> ^untp&ju ^tJv-laib , n i j nn » j » , t r p , P! t P > t c, r, e ri t j a ~ r i m P n t j d LI »u^l t u ilpjit 1 \/^nc l*^It«r dp j u n t J i um e de l ' r , j l f _, A Je > n t Vi (u e l o c> f untm »g j ^tre . \J e ^uom tpj.i t^mtj l _,u l n l i ion j l1 utor c. ^rbpndij, Id mullpr d'nrniu V i r dp T o ., t , c.r l j consider^ m H r P seva i del ve s— lumtp jpiiiuf rpd , el p ir" ensem , dp J>u llcm de Montr.dda. Jörn 1 veurem en altre lloc.* la nis^u'id d » rsenda e«3 rel-jciond tjt*<•n> b6 ïmb els Fluvi5 (ü). 733 Anteriors al 1054, data de la segonq dotació de la Canónica, existeixen alguns documents mes, el mes important dels quals potser sigui el de la donació d'íina vinya per part d'Arnau Mir de lost en l'any 104? (9). Arnau Mir de Tost és sens dubte el segon funaador de la Canó- nica, car no solament ratifica IPS dntpriors donacions, dns en dona d'altres. Aqueixp segona detdCio dqta del 1054 (10). Entre IPS donacions enumerem, lo tercera p 3 r t de la parròquia d'Anya, la tercpra de la dp Montmfigcist^e amb pis delmes i una tercera part dfl dplme dels mains, juntempnt amb un molí; el delmp dels SP u s alous en dit cistell, confirmant també loi dei "'s lîtorjîdpG dps dp 1 3"\/i erec-^iô; Id dominicatura del Puij dp "Fpxi" ïtnb »1^ ,pui home-> i tot or, x servei; totes IPS Pîjl^si^s "c, c» junt et erunt infra terminis predicti K^ •> t r A iic u t r e n u n * t in c'y t 1 _ 3 m jin^ti Michaeli", l'psglp'si dp MirsrJol (V 1 I -11 onrrr i J , 1 e^t-urn, an In mtj llurs t pr- tinypicp , r a m Î ^ L e j i. b l je i un j ; p l ( i ,t"l l n p .¿om j. ol 0 »mb f 1 tprcrr r Si 1 rrbtui _. E v/ i ^ " 11 j , i 1 1 í '; i t m ^ £ e 3 j 1 ^ j i e i ; (i r imp, ^p 5 5 4. ^ n e ^ 1 « n n t t ». n n j -, •> r v e i , 1 1 p -3 f , ¡I f -, ^ P rjr j j r r t fi j n ter ° r i fjrt L^i d r> i m p 3, r i m ï L. i r i i D ^ 1 i i n , 1 m p * f ( llu1" ~í m j n i L, t u r e j ; jn n om P ilird* imu tit <• i i 1 1 m( , on n rt mtj jli^prp, i j jndum^Tx'ifi 11 > t j i*¡ u^r rt *\ i P r J l> o i — ^ r IM "jLil 3Jr " i j T i j p u r p -n , l'i'jjipji- d ' r t ( 3 j « i mi j t* l-jjHl iL.termej.tijmini *" u r r ; ji jur ' -, j j " " i« > t - r r e " m «1, ' t 1 — iiBai 1 t r udr FI i«Fu 4 3, J'F j^li < i V^ljjj- t r p t tl deine J ' \ï , ¡r, l ' > , ¡I f> i «f1 I j r <- * " , j i ri j j iti turrit i ->fi * ", l'n j (í i ^ ) 1 f re ""t, P! ^PU delmt f"l 1 j u j f j 1 i Ï t e n p n , t r " < f ] ^ u "i p n t rt F d u ï m u P i f r )ti t « r n r ei j mini i 31 * mi ¡ r i ,j r )>> d o (• or-idjd , i * i re en ijp ,u J re íj un fet <1j» t i , timïj* p n pwiaíri i . r jUL P3ii\»r3 diii in n li if tn i J p jt, FPFP d'^er <~ i— 4 dt> ira n i 1" Tp>i5 up 1 i " Montmi *->-(i , JT rl 1t)'*/ »rriu Mir t) P Tu t li dini dupj pjrplliOf's dp tprrti en P! termp d p t'ont m j i -j t re i vinye e ,u ip u r dbl e «j c 1* [r u dulcía dp tres tone ' dp vi, to1" din "in rim^o que dicitur He» *, ", on 734 li dona les cases que hi ha i l'esglêsia de St, Père allí "constructa" (11); bêns que seran assignats a la mensa ca- nonical quan es faci la distribució dels seus oins (12) 1' any 1066; un any desprás que el propi Arnau Mir de Tost sub jectis St. Miquel a l'abadia d'Àger "...et in súper damus ei ecclesiam Jancti Michaelis da Mamagastro" amb delmesf pri mícies, pertanyences, oblacions, així com les altres esglé- sies! alousi prédis que li pertanyien, afegint encara "quo prelibata ecclesia Sancti Michaelis cum suis omnibus aliis maneat semper in subiectone et iussone aggerensis ecclesiae et sit stabilita et decántate sub ipsius loci abbatis ordi- nacione". Així i tot, sembla que el seu abat Fruga seguirà regint la comunitat fins cl 1085, esdevenint aqueixa desprès priorat (14). Afirmlvem més amunt la infeudacio de Morttmagastre a Arnau Mir de Tost com suposada; un jurament de fidelitat jurat f*r Sanlla Imble al dit cavaller per la tinença del castell ens ho confirma, ppro, totalment; data e! document del 1067 (1a). El 1068 lliurava el seu testament Arsenda, la muller d'arnau Mir de Tost, que d e i * -j v j a it, Miquel el castell de F¥* a r c Q v d u, proper al de Foradada, disposant així mateix que es constru- ís un hospital ppr a pobres i pelegrins en la seva vila(l6). En el testament del marit, dpi 10?,5, apareixen novament donaci- ons a 3t. \' 'uel; la tncítnt de l'alou dp "jeixo", la meitat de les dominicatures de Gavarra i tots els seus alous dins el terme de Montmjgastre "que fuerunt de Cenobio jancti Sa— turnini"; la "franchei¿d dp Jolmellos"; així matpix dispo- sa altre cop que dita osglasia estigui "in subjectione et dominations otque in potestate" de l'església de Sant Pere d'Àger (17). Cn relació al castell disposa que els seus ho- mes posseeixin els cavalls, llòrigues i rispases pels seus hereus de dit castell i el d'Àger. Fins a darrers del s. XI ens apareixe> deixes per l'esglé- sia de 3t. Miquel. Cl 1084 i 1086 Bernat Seniofred i Bernat Trasver fen deixes "pro anima"(1ü). També comencen a aparejl xer els contractes pnfiteutics, com el que encara estableix el 1087 l'abat Fruga (19). 735 El document mes intéressant, pero, desprás de les dotacions, ja quR ens informo sobre la construcció de l'església, data del 1033; es tracto del testament de Guillem Bernat —segura- ment al nebot d'Arsendis—, el qual deixa una unça d'or "ad opera" de l'església i un cert nombre de bens moble "ad ip— sa opera Sancti Michaelis de ipso clocario"-hem fet esment ja del campanar que es construis en aquest moment en donar relació i descripció de les il·lustracions— (?0). Neves donacions apareixen entre els anys 1093, 1095, 1101, 1102, 1104 sense una importància rellevant per la histèria dels fets...(21). El més interessant és el testament del sa cerdot Guillem Arnau de l'cny 11ü4(2¿) que disposa set unces d'or i tres mancu^os per l'obra de l'hospital, segurament aleshores on construcci6/seduint les disposicions d'Arsendis. També és interessant la infeutíació q u p feu del castell el vescomte Guerau Ponç de Cabrcru i la seva muller Estefania, juntament amb ni de Gavarra -veure castell dp Gavarra— l'any 109b amb llurs castlnnies respectives a fdvor de Gombau Ber- tran, esslgnunt-li clos terços de la parroquia ri'Anya í el epiteli, de Vdll—]lebrera, així com 1-i sex t u part anís plecs i "lexivis", amb pacte de posseir—lo amb les mateixes condicions que ei tingué Bernat Trasver i posar—hi els cast — lans segons el seu consell, eostlans que posseiran les cast- lanies de la mateixri forma com les tingué Miró Arnau (¿3). El 110C el prior de Jt. Miquel i els canonges de dita comuni- tat es veieren obligats Q pledejar amb Berenguer Bernat de Vall—11ebrera en defensa de llurs drets sobre l'església de Sant demi de Vall-llebrerd que aquest posseïa injustament. Diu la sentencia, que contempla el judici, que anaren "ad plj3 citum ante aulae Sancti Michaelis et ante seniore domnus Gonballus Bernardi et Petrus üonefilii vlcarium cum Beren- garius Bernardi de Valle Lebrera" i que presentaren l'escri£ tura de dotació atorgada per Ermengol I a instàncies del susdit, essent favorable la sentencia a ell s,aportades dites proves (24). El 111X prestava fidelitat 0er la tinença del castell Pere 736 Bonfill, als vescomtes, prometent el seu suport contra Alè- gret(25); el mateix,al qual entre 1122-23 el vescomte Querau infeudava Montmagastre i Gavarra,amb les mateixes condicions que els anteriors tinents (26) i potser essent castlà l'es- mentat Bonfill (27). En el seu testament de 1127 la vescomtessa deixava Montma- gastre al seu fill Ponç Ruerau, car el castell era del seu esponsalici (28). El 1129 trobem encara com feudataris dels castells expre- ssats,pels vescomtes, als Bernat de la nissaga d'Arsendis, la muller d'Arnau Mir de Tost (29). Durant el s. XII són nombroses les donacions a l'església de 3ant Miquel,datades el 1106, 1119, 1120, 1131 -aqueixa atorgada pel propi vescomte—, 1135 —esmenta 3t. Pere de Montmagastre de "ipso Collo"-, 1154, 1155, 1159, 1160, 1176, 1187 (30). També hi apareix contractes enfitfeutics (31). En un testament del 1119/d'un tal Arnau,es fa esment d'una dei- xa d'oliveres a favor de 3ta. Maria de Campràs (32). Volem també fer esment tíe la c anació atorgada per un tal Berenguer,de 1135, a favor de l'ermita de Santa Maria de la Vedreny , existent encara actualment i primer testimoniat- ge de la seva existència (33). 1) F.Fitê Reculls... p. 98; Castells Catalans, VI p. 265-266 2) Castells Catalans, VI p. ¿68 réf. j.Sobrequës Els grans comtes de Barcelona p. 18 3) F. Fitê op. cit. p. 98; a) Castells Catalans, VI p. 2G7 5) P. Janahujn Historia de 1 a_ ciutat de E^alaguer p. 72-73 del mateix autor Arnau Mir de Tost.... "Ilersa", II p.19 6) Tch. doc. 1; 7) unstells Catalans, VI p. 267-268 8) F. Fitê Ho cull s... p. 91-92; 9) Tch, Joe. 21; hom pot veu_ re tombé Tch. doc. 2l, 32, 33; 1u) Tch. doc. 34 11) Tch. doc. 36 confirmât el 1060, en el Tch. doc. 45; 12) Tch. doc. 73; 13) Tch.doc. 65; 14) Castells Catalans,VI p. 268 cit. treball de J. Roig cit. p. 34. 15) Tch. doc. 77; 16) Tch. doc. 85; 17) Tch.doc. 97 737 18) Teh. doc. 12?, 131; 19} Teh, doc. 133; 20) Teh.doc. 149 21) Teh. doc. 151, 155, 170, 174, 179; 22) Teh. doc.180; 23) Teh. doc, 158; 24) Teh. doc. 186; 25) Teh.doc. 228; 26) Teh. doc. 235; 27) Castells Catalans, VI p. 26d; 28) Teh. doc. 240; 29) Teh. doc. veure F. Fiti Re cul 1 s.», p. 89 i 91; 30) Teh. doc. 187, 227, 229, 243, 250, 259, 300, 304, 306, 318, 325, 456, 537; 31) Teh. doc. 150, 442; 32) Teh. doc. 227; 33) Teh.doc. 259 Relacióde priorsde St. Miquel de Montmagastre (segons J. Roig i Font op. cit. p. 315, del s. XI-XIl). 1087 Fruga 1099 Pere, abat d'Ager i Mantmagostre 1108 Pere Company, prior 1114 Bernat, prior 1118 Bernat Mir, prior (el mateix ?) 1120 Arnau Guillem, prior 1152 Berengi-er, prior 1154 Pere, prior 1165 Pere, prior 1166 Ofirnat, prior 1165 Pere, prior 1170 Bertran, prior 1170 Pere, prior 1175 Bernat, prior 1176 Pore, prior 1187 Pere, prior 738 partides de terme (.incompletes per mantenir-se, malgrat haver estat una vila important, la divisió del terme en porcions manslries que podrien correspondre a lea anti- gues) . Grialo, Figuerola, Mas de les Cales, flaïcs, Puitarr6f les Pietés, cal Teixidoret, cal Gallifa, cal Cassaca, cal Rei, cal Reig, Mas de Mula, Clara, llargues, Escobet, cal Grabiel, cal Fustar, Cal Guillem, Gasso, Andreu, Mas Oliva, cal Badia, cal Miquelàs, cal Cárdela, cal Dorzell, cal Farré, El Clot, troç de Creu, font d^ la Madrina, Font de l'horta del Perxe, font de Cum6, Font de« Buma, cal Cuca, cal Jusepo, Badagulls, Gentil, els Trulls, la Picota, la Barda, la Vedrenya (ermi- ta), coll d'Alzina, Masiot, la Sorra, cal Abplí, les Comes, cal 80nti, riu de Matabous, riu de Grabiel, 3o}.s del riu (terme Hialb, on desemboca al Segre)»Carlana, costes, timonâ Feixes» Picota, La Reguera, la Penya Sobre l'etimologia podeu veure Castells Catalans, VI p.264-5; P1 J. Roig i Font op. cit.j Gran eograf. de Cat.,10 p.398 s'hi discuteix si prové do "fons Magni castri", "Móns Magis- ter" o "Mimrna Castri"(forominps) 739 ! A MARC DE DEU DC LA VfDRCNYA erm. de Montmejastre juntament amb la de jt, Joan i Jt. Mure, que hem situ« 1135. La construcció oo situaria així en ol primnr qu^rt del s. XII. 'ïcstoquom tambí P! cornisamont lus quP , nanera de rSfec ressegueix l'edifici. 740 L'ermita d'una nau, rnedeíx 10 m s* de llarg per 3,5 d'amplada i el mur és d'un metre d1 espessor. Manté la volta de canó amb arcs torals de roorç, abjis semicircular amb el finestral de doble biaix i les arcades per suportp r la volta lateral . esc. 1/100 MARE DE DCU DE LA VEDi'JNYA 741 MONT30NIS (La Noguera; Mig Segre) Església de Sant Urbà del castell s. XI 3'aixeca en la part més elevada del poblet, on hi tenen els barons d'Albi, senyors O1 Montsonîs i Rocabruna, ac tualment un petit palau residencial restaurat als anys quaranta amb elements gòtics del seu palau també d'Albi L'església PS troba ^n un greu estat i a hores d'ara no sobem si la volta s'ha enfonsat, malgrat tenim notícies que es volia recu- perar« Nosaltres avisàrem del seu mal estat fa anyst Les fotografies que oferim són d'abans (1980) L ' « jT»'sic. is de car,5 74t • í'jui t oeribP arcs te— torals,amb la porta d'ingrés en el mur se£ tentrional donant al vell fossar. Com hom pot veure, l'ap&rell petit és el típic i per motius d'ubicació i c— ssentament l'absis apa reix amb certa desvia- Z. ció per obtenir la co- rrecta orientació vers l'Est. Cal destacar també el campanar adossat al mur de Ponent de la nau, que versemblant- ment és també romànic amb perill així mateix d'enderrocar-se. Mesures: 11,5 ms per 4 ms. d'ample en la nau i una gruixor del mur de 80 cms. '6. /far Partides del terme! Serra del Munt 3ANT UREA DE UONTSON1S esc. 1/100 Munt de Montsonls Costa del Pujol, La Pilosa, els Flanells, l'Horta, Torrent del Diable, Font de Salgar. aspe c tes h i 51 ò r ics : La primera notícia ens consta del 1131 Es tracta d'un document de devolució de béns i drets a 1' abadia d'Ager, atorgat el 31 de Maig pel vescomte Guerau Ponç de Cabrera, en el qual es ratifica donacions anterior de l'avi i s'en fa de noves; entre elles "kastrum vero de Montcenis...ad propium alaude" anib termes, pertanyences delrnes, primícies oblacions,"pergera 743 et questd"; així mateix disposa que el castlS d'aquest castell dongui la Montsonis. m potestrt deguda a f-oradada. AFP. s/c. clnp, construcció l'abat d'Äger, £ romànica (328, 4°42%37"- fegint encara 41°53'I7"> fotos ¡a ma esquerra/ "ipsum meum paren Vista de l'cx- tcnot des de migjorn turn, cui dimisero (juliol 1975), (a mà tirela/ ip^um cdstrum, te_ Interior de l'es- glcsia amb la capçalera neat per Sanctum fot. Arx. n , (ottubrc 1972) f/d. 7? j Pptrum et abbatem ipsius loci et per carme-nicas" amb la meitat de la seva dominicatura (1)» Pel testament del ves- comte d'aquest mateix any, sabem que aqueix parent és el seu propi fill Ferrer (2). L'any 1166 Gombau de Ribelles i la seve nuller Marquesa» la filla do l'esmentdt Fprrer, retornaven 3 aant Pere d' Àger el castell i lj seva dcninicaturd que huvien usurpat "contra donacione quam fecit Gerallus Poncii eccleiie bra— ti agerenssis", entrega"it-se Gombau de Ribelles com "homo •nanibus propiis predicti abbatis...". L'abat li cedia la meitat del castell en precari ds per vidn, exceptuant al- guna drets senyorial -, (3). Possessió que encara mantindrà l'any 1173, c n P! tristament d'.Tïtbdos d'aqueix any, Marque- sa el llega, juntament amb els de Foradada, Ventoses i la f/inresano al seu fill Gambau ( 3ANT URO/1 DE MüNTjCNIj Interior dp l'església (1980) Lloc de Mantsanîs. Un soj. carrpr gairebé configura l'estructura del poble. El que veiem correspon ja A. la boixa edat mitjana, endùvint. Manta com hom veure cert afesomíctment medieval. En aquesto zona a l'entrodn del poble^es conserven encera certes restes de muralla. 745 '3ANTUARI DC 3ANTA VARIA DE 3ALGAR Antic casal carmelita MaldestreSj perb/ën peu, permaneixen els edificis de l'antic cenobi durant anys exposats a l'abandó i ei degradament; dctjuelment son objpcte d'una major cura. l 'antic casal, els origpns del qual era un eremitori, s'eneavin dins una gran baume, en la qual pn part hi begpix situat l'edifici. Oposat ni cq sal, amb el qual con'üctava a través d'un peculiar claustre renaixentista, del qual malauradament solament resten alguns vestigis, com columnes etc..., s'hi ubico el temple moria de vella advocació des del s,XI i Ff&."!•'*• r i del quoi resta gaireoi tota la fcibri -d romànica. 748 3MMn MARIA DC 3ALGAR Malfrat pis afegiments, el canvi de teulada i el major nixpcampnt per tant de la tpuledd, bàsicament PS conserva tota la fàbrica del vell ed_fici romànic que excel·leix ppr sobre d^ tots per la seva vetusta semblança» un la fo- tografia inferior dpstacanent la nitidesa amb la qual hom adverteix la port primitiva de l'absis, amb la cornisa dpi ràfpc. Aiví "-"tcix, malgrat la transformació del finestral, ela rament PS distingeix un aparell primitiu que ens situa l'església en la primera meitat del s. XI. ni costat dret de lr> finestra de l'absiï PS eiicc'rj taillada lo fines- tra romànica imb un dovellat també primitiu. Per li diiposició descentre tradd dp l'psjlêsiu, la finestra es- tà desviada reapecte a l'eix. Per la b ff*. RUBIO DE BAIX conjunt del castell i església. S'aixeca sobre la carena d'una cinglera que domina el curs del riu t^egre, ocupant així un lloc estratègic. El llogarret c>ctualment està abandonat. L'església de jt, Eudaln marca tam- bé ruïna i la sevra fortalesa solament conserva en peu una torre mig esventraria. Torre de Rubió, Malgrat les transformacions interiors, se- gueix mantenint la seva estructura exterior romànica dp murs amb el revestiment d'un aparell uniforme,cuidat i de petits carreus. En pi plànol que adjuntem oferim la planta i l'alçat de la torre, així com la disposició de conjunt del que resta. 749 església de 3ttEudald torre RU'JIO DC 3«-IX ü JLLL PLANT« TuflRH o 5 10 i n 750 La torre es de dues plantes» La de sota més petita i cuberta amb volta de canó, pertanyent al cos RUBIO VELL.Torre primitiu. La segona és de volta apuntada, possiblement del s. XIII o fins del XII, car la forma cons— wtiva i el tipus de disposició de l'apa- rell recorda mis les obres romàniques que les gòtiques. Les fjL nestres són les tlpi ques d'espitllera. Malgrat no ho hem re flectit en el plànol apareixen vestigis d'una altra torre de me sures menors, també quadrada/ molt mal conserva da. La disposició del castell, r ecorrent l'escarpat del cingle, l'espadat, recorda la disposició d'Albs. Predomina 1'aparell/alternant filerades minees i més grans' <-/e disposició de cos dB reble i re- vestiment d ' tiparel 1( manté la tic— n i c, u constructiva usual. 751 RUBIO VELL conjunt esgl. St. Eudalt i torre L'església de St. tudald segueix una disposició i unes característiques molt properes a l'església castellers de Montson£s. Es tracta d'una típica església de nau. Per la seva ubicació sobre la penya que no es corres- pon perfectament amb l'Est, presenta també l'absis des centrat respecte a -a nau, tal com hom pot veure en el plànol de la planta que oferim. Sembla que la porta, per la pròpia disposició, era situada al mur de Ponrmt. Mesures: 10,5 ms» de llargada ppr 3,B d'ample en la nau i una espessor •A de mur de 1,80 ms. La seva forma sòlida, nua de tot ornament s'adiu al seu caràcter de temple fortalesa com pn el cas de Montsonls. 752 aspectes històrics ? El castell de Rubió, juntament emb els d'Albs i Malagastre, fou conquerit molt aviat» segurament pel comte de Barcelona Ramon Borrell, el tutor d'Ermengol segon d'Urgell i abans del 1018, car en dit any apareixen ja com repoblats (1). En la donació coneguda a Tabernoles de l'Espluga "prope castrum Malagastrum", amb pacte de re- poblar-la i fundar-hi un temple, s'expressava que el dit Monestir "infra términos de castro de Alòs vel de castro Rubione seu de castro Malagastro adquirant habitatores..." No sabem si aqueix retornà en poder alarb, però ho creiem, car com hem vist —vegis Malagastre o Alòs~ el conveni del 1019-1026 entre Ermengol II i Berenguer Ramon I de Barce- lona esmenta entre els castells infeudats al primer tot just conquerits el de "Rubionem" (2). Entre altres coses aquest convßni és interessant per tal com enumera els cast lans de Montmagastre, Malagastre, Artesa, Alòs i Rubió po- sats pel comte d'Urgeli amb compromís de retornar la potes tat dels dits castells al comte de Barcelona en cas de fi- nar el llinatge comtal d'Urgell. Malgrat gairebé no en tenim notícies el castell estigué infeudat als Cabrera, senyors vescomtals d'Ager« Cn el testament [3) , , de Ponç Guerau del 1204 apareix ressenyat. L'es— gl^sia fou de la jurisdic de Montmagastre i per tant de 1 'aba dia d'Àger. RUBIO VELL Església de St. Eudald esc. 1/100 1) P. Sanahuja Història de la ciutat de Balaguer p.74 cit. P. Pasqual, IX p. 24 2) Castells Catalans, VI p. 373 3) Gr. Geograf. Gâtai., 1ü p. 404 753 partides del terme» — Partida de Cubells Serra Mania Salga Font de L'Os Font del Munt Les Piques La Lluïsa Barranc del Galí Barranc dels Trulls Barranc del Munt Lo Pujal La Solana 1'Aubaga L s s Jastes RUBIO VELL Absis En la memòria col.lpcti Advertim sobre l'aparell rústic va del poble hom diu que el poble vell, una part,es desplaçà on és ara RubiS de Mig i d1 aquest encara en sorgí un altre poble més mo- dern, Rubio de Dalt. Interior 754 r/ó-. RUBIO DE MIG església de St. Miquel (La Noguera; V i g Segre) mun, de Foradada. Església tardana del s. XIII i dins ja del nou estil gòtic. L'aparell de gran mesures i ben tallat assenya la també el canvi estilístic. Va néixer aquest lloc mñs tdrdanciment oue el Rubió de Daix o Rubio Vell ? Aspecte d'una finestró d't na de les capelles. 755 vall—1lebrera (La Noguera; Mig Segre) mun. d'Anya Com cap altre, manta aquest vilatge Ir fesomia del pa- ssat e" els seus carrers I canes, amb portals, porxades i façanes de guixassos i revestiments pétris de ca- ràcter popular. La ulla l'aglutina la plaça i els carrers s'adeqüen al puig d'assentament. La vila fortificada d'antu- vi, aprofitant la prbpia disposició de les cases, conserva encar& els portals d'ingrés, com el que oferim on la fütografia propera, pas obligat de tot vianant que arriba caminant des de sota de la carretera. De fet l'únic portal d'entrada des d'aquest v e '• s a n *-. En la plaçBjdavant l'església, encara hom pot veure molt arruïnat el vell castell senyoria! amb vestigis me- dievals. No solament el pa- lau, altres cases del poble, algunes datades en els sal» - mers de l'arcada de la porta datades del s. XVI, deixen veure encara restes d'un gòtic molt matusser coetani al de les restes del castell 756 SANT PONÇ de Vall-llebrera L'església actualment anà reix totalment reformada -.* - * en un genuí estil gòtic tardi i,ue es present en al tres indrets de la contra— da^om yontmagastrej desta quem per exemple el mateix tipus d'oculus en la faça- na d'ambdues esglésies. Alguns finestrals/com el que mostrem/ afesomien en- cara l'estil romànic del període anterior. f i (>, j i V El portal d'ingrés a la vilrj que esmentàvem^ mostraní"el caràcter de for- tificació al·ludit. r 16, 757 Detall de la pedra treballada on s'inseria l'eix de fusta que permetia girar la gran porta de tancament del oortal esmentat. VALL-LLEBHERA. 3T. PUNÇ Detall ae la Picana p m b pi seu aparell regular de correus de grans mesures i el típic dovellat d'arc de mig punt del portal» típicament català 758 aspectes històrics! Aquest castell queia dins la juris- dicció del r,astell de Montmagastre. La primera referèn- cia hom la situa entorn al 101Q, quan fou dotada per pri mera vegada» i segurament fundada, la Canònica de Montma gastre. La referència ens apareix en un document de rati ficació de les donacions establertes per Ermengol I a fa- vor de dita església, el fundador com dèiem de la Cnnoni ca abans de partir a Còrdova (1)t El document en qüestió fou datat per Sanahuja l'any 1019, mort el comte Ramon Borrell de Barcelona, que regí el comtat d'Urgell en tute latge del fill d'Ermengol I —vegeu Montmagastre—, malgrat no s'indiqui explícitament el lloc, car el 110£3 tingué lloc un judici entorn a la jurisdicció de Vall—llebrera entre la Canònica de Montmagastre i Berenguer Bernat de Vall-llebrera, sobre els drets de dita església en la parnoquial de dit lloc, que el dit cavaller s'ensenyort- java. El monestir per fer reeixir les seves justes recla- macions, constàncies del propi acusat, present* davant el tribunal l'Acta de dotació de la Canònica, nn consta- va la donació per Armengol I de l'església en qüestió («?). Cl Berenguer Oernat que esmentem hor* creu que era de la n i s s a g e dels J r s • de\Tiltahull, el llinatge de la muller d'Arnau Mir de Tost verspmblantmpnt (3). Així i tot, la primera refpr&ncia explícita del lloc, ape- l·lat també "Mirandol"; ens apareix en 1 ï dotacio de la Ca- nónica de Montmagastre del I0b4, atorgada per Arnau Mir de Tost (4), en la qual es fn d nnació de la seva església. Les altres dues referències del lloc ens apireixen en 1' acte d ' inf eudcició del castell de Montma jastre pel ves- comte Guerau Ponç rír» Cabrera; el 109fî a favor de Gombau Bernat (b) i el 1121 a fevor d'Alegret (6) -veure Morírna gastre i Gavarra-, Job re el llinatge dels Vall-llebrera. el 3r. Llûdonosa en dona detallada informació, palesant la seva presència a la conquesta de Lleida ( 7 ) • També el 1179 sprâ ratificada pel papa Alexandre III la possessió de la seva església per part de l'abadia d * A— ger (8). 1) Tch.doc. 1; 2% Tch.doc. 186; Castells Catalans, VI p. 759 SS4-S26; 3 ) F. Fite Recullis«.. » p * 4) Tch.doc. 34; 5) Tch. doc. 158 6) "ich. doc. 235; ?) Castells Catalans, VI p. 524-525 Gr. Geograf, de Gatal.» 10 p. 400 8) Tch. doc. 47? p a r t it ie s d e t e rm e '• Font de l'Hereu i barranc de l'Hereu, Font de Vallfred, Puiggròs, aoganya, La Pineda, Els To- rrents, Lo Pla de Wontargull, Les Aguáis, los Plans, Barranc de les 'Segues, Barranc del Bullidor, Barranc dels Torrents. 760 VALL-LLEdREROLA [La Ne era; M i y Segre) mun. d' Any a Aquest petit llogarret, gai- rebé deshabitat i proper de Vali—11ebrera, destaca per la conservació de la seva vella estructura,conformada per un 30! cqrrer, les cases del qual externament servien de recinte de ir alia, essent situada l'església en un dels extrem, mentrp en l'altra en- cara es conserva el portal primitiu que cloia lo vila. Un tipus de protecció i for- tificació del vilatge que apareix en altres indrets com Alçamora, La Oonzpll Tudela de Jegre, el mateix all-llebrera. Els vestigis d'arcades i reaprofitaments medievals, com en aquesta fotografia,apareixen en molts d'aquests oobles de vella nissaga. 761 SAMT JERNI DE VALL-LLEBRERCLrt. üferim el plànol de la seva plant ? i que mante els elements "dractêrîstics de les i esglésies de mitjan del s. XI. Per la pròpia disposició, /-/à-. 7 f í respecte ,il poblé, la portada es troba en la façana de Ponant, En altres ca&oSjHo tan comú, ens serveix d'exemple per veure com la funcionalitat priva sobre altres motivacions formals o d'estil. També volem adver- tir del caràcter primitiu d'aquest edifici i de la seva rust icitaty com hom pot veure en l'aparell i dovellats de les finestres del mur méridional« 762 N esc. 1/100 GANT 3ERNI DE VALL-LLEBHEROLA Com hom adverteix,la planta presenta una disposició molt simètrica, amb volta de canó i arc toral delimitant els dos trams; les dobles finestres de doble biaix en els murs laterals..... Hem de dir que l'església no s'esmenta expressament en cap document, solament ens apareix referenciada en les afrontacions que apareixen en jn pergamí del 1153, en el qual es donen les afrontacions de certs molins "suo— tus ipso castro de Volebrerola"; es tracta d'un acte ds venda lliurat a favor de Guillem de la Vedrenya (1). L1 església estigué sotmesa jurisdiccionalment a la Canònica de Montmagastre. Cl campanar fou reformat el 1Ü02. Med'eix y ms. de llarg per 3,5 d'ample en la nau i 1 m, d'espessor en el mur. 1) Tch. doc. 294 Partides de termes Organyà ( ierra d'), àant Andreu (Riera que desemboca al 5egre), Ria de les Segues (Munta- nya) .