Fragment del cartell que anuncia la presència de la cultura catalana a Frankfurt, dissenyat pel pintor Miquel Barceló. / I.R. OPORT Frankfurt T comença d’aquí de laFiradelLlibreFrankfurtque catalana seràlagranprotagonista « SPUTN o U ts capa I NIT K »: Número 1857.Del28desetembreal4 ALBA DEL A T D’OR. aunsdies./215 ’ ERA ESPACIAL Lacultura / 20 COMENÇA T d’octubre del2007.AnyXLII E MPOR AD A ALT A

/ 23

AL PAÍSDELA REINADESABA . 0,50€ / 28

ON ANEM ? / 30 2 S DOSSIER presència · Del 28 de setembre al 4 d’octubre del 2007

EL REPTE. La cultura catalana escalfa motors amb vista a la cita amb la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt, una oportunitat per donar a conèixer la riquesa artística i literària del país

VALÈRIA GAILLARD LES XIFRES Jordi Puntí i Quim Monzó. G Del 9 al 14 d’octubre vinents, –7.272 expositors Aquest darrer s’encarregarà del la cultura catalana té una cita en total discurs inaugural el 9 d’octubre, i ineludible amb la Fira Internacio- Baltasar Porcel pronunciarà el de nal del Llibre de Frankfurt, que –3.288 expositors clausura el dia 14. La llista, que alemanys l’ha designat com a convidada no vol ser «exhaustiva» sinó «re- d’honor en l’edició d’aquest any. –3.984 expositors presentativa», recull literats de Gairebé mil persones, entre artis- d’altres països tots els Països Catalans que treba- tes de diferents disciplines i es- llen en diferents gèneres. criptors, es desplaçaran a la ciutat –113 països La cultura catalana disposarà participants alemanya com a ambaixadors per d’un espai fix dins el recinte (l’es- representar la riquesa i varietat de –286.621 pai Fòrum), on presentarà diver- la producció cultural del país. El visitants ses exposicions, entre les quals convit, a més, suposa per si ma- destaca La cultura catalana avui, –382.000 títols teix tot un reconeixement, ja que exposats que mostrarà, segons indiquen és la tercera vegada que no els responsables de l’Institut Ra- s’adreça a un estat, després de –171.790 metres mon Llull, el «dinamisme» i la Flandes i els Països Baixos el quadrats d’àrea «creativitat» d’una cultura «que 1993 i els Països Àrabs el 2004. d’exhibició mira cap al futur». Una altra se La Fira de Frankfurt, la més centrarà en l’aspecte històric (Mil rellevant del món dins el sector anys de llengua i literatura cata- editorial, representa una platafor- lanes) i la tercera repassarà la po- ma per donar a conèixer a escala tència de la indústria editorial del internacional l’activitat artística i país. A l’exterior del Fòrum, una literària dels Països Catalans, no- escultura de Perejaume, descrita més cal recordar que molts dels per l’artista com «una mena de best-sellers mundials, com ara bandera o pantalla de cinema», Wilt de Tom Wolfe, i L’ombra del servirà de reclam. vent, del Carlos Ruiz Zafón, Del programa artístic, pre- s’han gestat entre les seves parets sentat aquest juliol per Borja Sit- i que, durant els sis dies que dura jà, cap d’àrea de creació del la fira, professionals dels cinc Llull, destaca l’estrena de Tirant continents centren la seva atenció lo Blanc, dirigida per Calixto Bi- en les novetats que s’hi presenten. eito, i l’actuació de diversos Els autors, els principals pro- grups musicals com ara Sol Picó, tagonistes de l’esdeveniment, es- Antònia Font i Sólo Los Solo i taran representats per una comiti- els cantants Maria del Mar Bonet va de més de 130 persones, en- i Miguel Poveda. Pel que fa a la capçalada per deu escriptors que música clàssica, destaca la parti- presentaran les seves obres tradu- cipació de l’Orquestra Simfòni- ïdes a l’alemany: Jaume Cabré, ca de i Nacional de Carme Riera, Joan Margarit, Pere Catalunya (OBC), i de Jordi Sa- Gimferrer, Maria Barbal, Albert vall amb la Capella Reial de Ca- Sánchez Piñol, Miquel de Palol, talunya Hesperion XXI. També presència · Del 28 de setembre al 4 d’octubre del 2007 DOSSIER / SOMIANT FRANKFURT S 3

Uns treballadors enllesteixen uns volums gegants durant els preparatius de la fira del llibre de Frankfurt de fa un parell d’anys. / EFE

s’organitzaran les Nits Sónar, amb la presència de Carles San- tos. «És un programa ample, pe- rò no exhaustiu i que defuig els tòpics», el defineix Sitjà. Si bé la Cultura Catalana de- sembarcarà a Frankfurt de ma- nera intensiva, ja fa un any que les activitats per donar a conèi- xer la cultura del país a Alema- nya han començat. Des de l’oc- tubre del 2006 s’han presentat activitats culturals a 80 ciutats germàniques i s’han organitzat programes com per exemple Geographia, paisatges literaris, que ha establert un diàleg entre literats d’una banda i l’altra, com ara Carme Riera i Keto von Waberer. El pressupost del programa de Frankfurt, comissariat per Anna Soler Pont, és de 12,1 mi- lions d’euros, la meitat dels quals els aporta el Ministeri de Cultura. Davant de les crítiques que qualifiquen la partida pres- supostària d’«exagerada», Jo- sep Bargalló, director del Llull, assegura que és una manera d’«assegurar l’èxit»: «Les quei- xes a la programació d’anteriors països convidats era per poca ac- tivitat.» A Frankfurt es farà realitat un somni que va començar a mit- jan anys noranta, alimentat en gran part per editors catalans que trepitgen la fira des de fa anys i que han estat testimoni, entre altres, de l’èxit que va aca- parar Quim Monzó el 1996 i que va representar –de la mateixa manera que representarà el des- plegament de la pròxima edició– un abans i un després en la imat- ge de la literatura catalana en la fira. 4 G DOSSIER / SOMIANT FRANKFURT presència · Del 28 de setembre al 4 d’octubre del 2007

Els autors de la discòrdia

V. GAILLARD S L’elaboració de la llista d’au- tors que representaran la literatu- ra catalana a Frankfurt no ha estat exempta de polèmica (com ja ho va ser, encara que no tant, la de la Fira del Llibre de Guadalajara el 2004). Tot i que l’, dirigit per Josep Bargalló, es disposava a convidar autors ca- talans que escriuen en castellà –amb noms com ara Enrique Vila-Matas, , Eduardo Mendoza, Juan Marsé i Núria Amat–, finalment aquests van declinar la invitació «cansats d’un debat en el qual no volien participar». Això de «cansats» no és gra- tuït, ja que l’estira-i-arronsa polí- tic i les crítiques al voltant d’aquest tema, vehiculades pels mitjans de comunicació, han du- rat gairebé quatre anys, des que l’Associació d’Escriptors en «EL DIRECTOR Llengua Catalana va posar sobre DE LA FIRA, la taula el tema després de l’expe- JÜRGEN BOOS, riència de la Fira del Llibre de HA PASSAT EN Guadalajara. El contracte que van NOMÉS UN ANY signar el director de la Messe, D’EXIGIR LA Jürgen Boos, i la llavors conselle- PRESÈNCIA ra de Cultura, Caterina Mieras, el D’AUTORS QUE 21 d’octubre del 2005 establia S’EXPRESSEN el socialista Ferran Mascarell, tiu passat amb l’aprovació del Encapçalen la llista d’autors que la Generalitat es comprome- EN CASTELLÀ A l’estiu del 2006, preveia la invita- programa definitiu per part de deu que presentaran la seva obra tia a mostrar la «diversitat cultu- CANTAR LES ció dels autors d’expressió cata- Jürgen Boos, que ha passat en no- traduïda a l’alemany: Carme Rie- ral i d’opinions» que hi ha a Cata- VIRTUTS DE LA lana i deixava en mans de les edi- més un any d’exigir la presència ra (més traduïda a la llengua ger- lunya, així com «les diverses LITERATURA torials convidar els de castellana. d’autors que s’expressen en cas- mànica que al castellà) amb Dins identitats culturals dels territoris CATALANA» Després de les eleccions catala- tellà a cantar les virtuts de la lite- el darrer blau; Jaume Cabré, a de parla catalana», incloent nes, la situació va canviar i l’Insti- ratura catalana. Després d’haver qui Suhrkamp ha traduït Les veus d’aquesta manera els autors que tut Ramon Llull va passar a mans llegit La plaça del Diamant i Ti- del Pamano; Albert Sánchez Pi- escriuen en castellà. El prepro- de la vicepresidència, ocupada rant lo Blanc, vol donar prioritat a ñol amb Pandora al Congo, tra- grama de la fira, presentat per per ERC. una literatura «que amb prou fei- duïda a més de trenta idiomes; l’aleshores conseller de Cultura, La polèmica es va calmar l’es- nes és coneguda al món». Quim Monzó, que presentarà

Màrius Sampere, Lolita Bosch, Miquel Desclot, Empar Moliner, Sergi Belbel, Màrius Serra, Julià de Jòdar i Albert Villaró. Autors a Frankfurt 2007

– ESCRIPTORS BENNÀSSAR, Sebastià CARRANZA, Maite DE PALOL, Miquel FERRÀ, Miquel GINER, Salvador LÓPEZ CRESPÍ, Miquel AGBOTON, Agnès BEZARES, Miquel CASASSES, Enric DESCLOT, Miquel FIOL, Bartomeu IBARZ, Mercè MARÍ, Antoni AGUILÓ, Josep Lluís BERNECKER, Walther E. CASTELLS, Ada DOMÍNGUEZ, Martí FONALLERAS, J. M. JANER MANILA, Gabriel MARGARIT, Joan ALZAMORA, Sebastià BEZSONOFF, Joan Daniel CASTILLO, David DUARTE, Carles FORMOSA, Feliu JANER, Maria de la Pau MÁRQUEZ, Eduard BALLESTER, Alexandre BIRULÉS, Fina CLIFF, William EBMEYER, Michael FORCANO, Manuel GYÖRGY, Konrad MARTÍN, Andreu BARBAL, Maria BOSCH, Lolita COMADIRA, Narcís ESCRIVÀ, M. Josep FRONTERA, Guillem LANGE-MÜLLER, Katja MAS FERRÀ, Miquel BATLLE, Carles BRU DE SALA, Xavier COMES, Melcior ESQUIROL, Josep Maria FURIÓ, Antoni LIENAS, Gemma MESQUIDA, Biel BAULENAS, Lluís-Anton CABRÉ, Jaume DALLARÈS, Josep ESSER, Thorsten GENDRAU, Lluís LLOVET, Jordi MIQUEL, Dolors BELBEL, Sergi CARDÚS, Salvador DE JÒDAR, Julià FANER, Pau GIMFERRER, Pere LLUÍS, Joan-Lluís MIRA, Joan Francesc presència · Del 28 de setembre al 4 d’octubre del 2007 DOSSIER / SOMIANT FRANKFURT G 5 Traduccions, el cavall de batalla de les institucions S Un dels objectius principals de la cita alemanya és donar a conèixer la creació literària del país. Per això, resulten fonamentals les traduccions. El Llull fa un esforç en aquest sentit per ajudar les editorials a traduir els seus autors a l’alemany, però també a d’altres llengües. Entre els vint títols que han gaudit del suport de les institucions es troba Tota la vida, d’Ada Castells; Tor, de Carles Porta, i Històries del mar, de Josep Pla. L’entitat subvenciona traduccions des del 2003, any en què hi van destinar un pressupost de 107.000 euros. El 2006 i amb vista a Frankfurt s’ha augmentat fins a 230.000 euros. L’Institut d’Estudis Baleàrics ha traduït també, en col·laboració amb l’editorial Valentia, deu autors de les Illes, entre els quals hi ha Guillem Frontera, Antoni Serra, Maria de la Pau Janer, Rosa Planes, Maria Antònia Oliver i Gabriel Janer Manila. Paral·lelament, el Llull ofereix ajuts als traductors a través de residències, amb la col·laboració de la UB. Del 5 al 9 d’octubre, a més, se celebra a Berlín un seminari de traducció poètica a la Literatur- werkstaat amb noms com Narcís Comadira i Harald Hartung. La D’esquerra a presentació del taller a la fira es farà dreta i de dalt a el dia 10 al centre de traductors. Cent contes; Miquel de Palol amb velles, de Ramon Llull; l’edició baix: Carme duccions a altres llengües, com D’altra banda, el Llull ha encarregat El jardí dels set crepuscles; Jordi completa de Tirant lo Blanc; Soli- Riera, Quim ara d’Incerta glòria, de Joan Sa- a uns agents nord-americans un Puntí amb Animals tristos; Pere tud, de Víctor Català; Quadern Monzó, Albert les, i de Les dones i els dies, de Sánchez Piñol, estudi per establir un mapa Gimferrer amb Antologia de poe- Gris, de Josep Pla; Vida privada, Gabriel Ferrater. Joan Margarit, internacional de les traduccions amb sia; Maria Barbal amb Pedra de de Josep M. de Sagarra; Quanta, Miquel de Palol, El segon eix estarà protago- l’objectiu de veure per quins camins tartera, i Baltasar Porcel amb Ca- quanta guerra, de Mercè Rodore- Baltasar Porcel, nitzat per les obres dels autors ac- es pot penetrar en el mercat anglès, valls cap a la fosca. da; Bearn, de Llorenç de Villa- Jaume Cabré, tuals abans esmentats, i el tercer Jordi Puntí, un dels més impermeables –als El programa literari se centra longa, L’ou de la serp, d’Eugeni farà dialogar autors germànics i Maria Barbal i Estats Units els títols traduïts no en tres eixos, el primer de tots és Xammar, i Poesia completa, de Pere Gimferrer. / catalans a Contraban. A més, arriben al 5%–. Els resultats es Clàssics traduïts a l’alemany, . Excepcional- EL PUNT s’organitzaran taules rodones, donaran a conèixer durant la fira. que presentarà Llibre de les mera- ment, també es presentaran tra- lectures i presentacions diverses.

Teresa Solana, Montserrat Rodés, Enric Casasses, Biel Mesquida, Imma Monsó, Dolors Oller, Emili Teixidor i Sebastià Serrano.

MIRALLES, Carles OLLER, Dolors PONS, Arnau RIERA, Carme SALA, Toni SERRANO, Sebastià TORRENTS, Ricard MOLINER, Empar PARCERISAS, Francesc PONS, Damià ROCA, Maria Mercè SALVADÓ, Albert SKRABEC, Simona TREE, Matthew MONSÓ, Imma PASCUAL, Teresa PONS, Margalida RODÉS, Montserrat SAMPERE, Màrius SOLANA, Teresa VICENS, Antònia MONTERO, Anna PEREJAUME PONS, Ponç ROIG, Albert SÁNCHEZ PIÑOL, Albert SÒRIA, Enric VIDAL FERRANDO, A. MONZÓ, Quim PESSARRODONA, Marta PONT, Jaume ROSALES, Emili SERÉS, Francesc STEGMANN, Tilbert VIDAL PONS, M.A. MORELL, Antoni PLA, Xavier PORCEL, Baltasar ROVIRA, Pere SERRA, Jean SUBIRANA, Jaume VILLARÓ, Albert MUÑOZ, Gustau PLANAS, Maria Rosa PORTA, Carles RUBERT DE VENTÓS, SERRA, Antoni TEIXIDOR, Emili ZABALA, Júlia. OLIVER, Maria Antònia POMAR, Jaume PUNTÍ, Jordi Xavier SERRA, Màrius TORRALBA, Francesc ZGUSTOVA, Monica 6 G DOSSIER / SOMIANT FRANKFURT presència · Del 28 de setembre al 4 d’octubre del 2007

La programació literària La senzillesa del dia després

Cal que la cultura catalana s’expressi a Frankfurt amb tota opulència perquè després pugui recórrer tot el món amb la senzillesa i seguretat de qui se sap reconegut

JAUME VIDAL S La fira de Frankfurt és una oportunitat gairebé definitiva de situar la creació catalana en l’òr- bita internacional. Això no vol dir que des de la fira, el món s’assa- benti en tota la dimensió que cal de que Catalunya és un país petit La foto de família d’alguns dels escriptors que aniran a Frankfurt, amb Josep Bargalló al capdavant. / IRL dins de l’Estat espanyol que a més de catapultar genis com Picasso, de donar a innovadors de l’art del De Ramon Llull a Sánchez Piñol segle XX com Miró, de renovar l’espectacle teatral recollint per X. CASTILLÓN traducció, amb la presentació temporanis, per tot Alemanya primer cop moviments de cultura «DESPRÉS DE LA S El programa acadèmic i lite- d’un informe elaborat amb el es presentaran obres traduïdes juvenil com el punk com va fer La FIRA CAL QUE LA rari que han organitzat l’Institut PEN Internacional. de Jaume Cabré, Quim Monzó, Fura dels Baus, ha sabut situar-se CULTURA Ramon Llull i altres institu- Pel que fa a clàssics, ja s’han Maria Barbal, Josep M. Fona- culturalment en el món contem- CATALANA cions per a la Fira de Frankfurt previst tota una sèrie de lectures lleras, Carme Riera, Albert porani, en què l’expressió cultu- S’EXPRESSI AMB està estructurat en tres eixos: les presentació d’alguns llibres fo- Sánchez Piñol, Empar Moliner, ral autòctona passa per l’assimi- NATURALITAT EN traduccions de clàssics de la namentals que han estat traduïts Miquel de Palol, Jordi Puntí... lació de totes les cultures que es CIRCUITS DE llengua catalana a l’alemany; la a la llengua de Goethe, alguns Alguns autors faran autènti- barregen, i en què el respecte, si MENYS VOLADA, presentació de traduccions molt recentment, com ara el Lli- ques gires de promoció. ha una base de qualitat que hi doni SERÀ EL d’autors contemporanis, i l’in- bre de les meravelles, de Ra- Els intercanvis es concreta- suport, es basa en la convivència SÍMPTOMA QUE tercanvi entre autors catalans i mon Llull; l’edició completa de ran en la itinerància d’autors en de cultures. LA NOSTRES alemanys. Aquest programa es Tirant lo Blanc; Solitud, de Víc- les dues direccions (Geograp- Frankfurt ha de ser per a la LLETRES, LES desplegarà en la Fira de Frank- tor Català; El quadern gris, hia), la traducció entre poetes cultura catalana el punt de partida ARTS furt i en altres ciutats alemanyes Històries del mar i El carrer es- (Contraban de versos) i la pre- de difusió internacional, però uti- PLÀSTIQUES I durant el mes d’octubre i es tret, de Josep Pla, i Quanta, sentació del llibre Carrers de litzant circuits de menys volada LES ESCÈNIQUES complementarà amb diversos quanta guerra, cinquena no- frontera, en què 140 autors re- que el de la fira. Serà la manera de OCUPEN UN simposis de pensament, diàlegs vel·la traduïda de Mercè Rodo- flexionen sobre la influència de constatar que la cultura catalana LLOC EN EL MÓN acadèmics i la participació en reda, a les portes del seu cente- la literatura i el pensament ale- ocupa un lloc en el món d’una D’UNA MANERA debats internacionals sobre la nari. Pel que fa als autors con- manys en les lletres catalanes. manera natural. NATURAL»

Programa artístic: exposicions, dansa, cinema i cultura popular

– EXPOSICIONS: Kommunikation postmodernitat (Pazos, Contemporani de ARQUITECTURA Frankfurt, exposició que Perejaume) fins a les Barcelona. RECENT A CATALUNYA mostra un país vist a arts escèniques (Santos, – GÜNTER GRAS. PELS Fins al 18 de novembre, través dels ulls dels seus Comediants). CAMINS DE al Deutsches còmics, com ara TBO, – NOU NOW. L’EMPORDÀ Architeckturmuseum. Virolet, Patufet, El FOTOGRAFIA Del 10 al 14 d’octubre al – GAUDÍ UNSEEN Víbora, Makoki, Cavall CATALANA Literaturhaus. Deu Fins al 2 de desembre, al Fort. CONTEMPORÀNIA litografies estampades a Deutsches – VISUALKULTUR.CAT Del 6 d’octubre al 25 de partir dels dibuixos Architeckturmuseum. Fins al 13 de gener, al novembre al Fotografie originals que Günter Més de 80 anys després Museum für Forum International. Grass dedica a de la tràgica mort, Gaudí Angewandte Kunst Mostra de la fotografia l’Emportà. continua sent un Frankfurt. Proposa un catalana contemporània. – IL·LUSTRACIÓ enigma. viatge per les quatre – COL·LECCIÓ DEL CATALANA – CATALONIA, UN PAÍS últimes dècades de la MACBA Del 10 al 14 d’octubre al QUE ES DIBUIXA CAP cultura catalana, des de Del 9 d’octubre al 13 de Literaturhaus. Mostra AL FUTUR l’avantguarda (Miró, gener al Frankfurt audiovisual que recull Fins al 18 de novembre, Dalí, Tàpies), passant pel Kuntsverein. Col·lecció una selecció de les al Museum für disseny gràfic (Prat, d’art del Museu d’Art millors obres de llibres, Gifreu) i la Una de les deu litografies de Günter Grass dedicades a l’Empordà. presència · Del 28 de setembre al 4 d’octubre del 2007 DOSSIER / SOMIANT FRANKFURT G 7

Les arts escèniques

Un moment d’un assaig de Tirant lo Blanc, liderat per Calixto Bieito, i un detall de Papirus dels Xirriquiteula. / DAVID RUANO/ ORIOL DURAN Bieito reforça la pàtina fallera a «Tirant lo Blanc»

JORDI BORDES TIRANT LO no narradora cega que explica això no impedeix que Beth inter- partir del llibre de divulgació S Amb tota probabilitat, l’es- BLANC ÉS EL els passatges. Tirant és el proto- preti un parell de balades amb un científica d’Eduard Punset. Al- pectacle més sonat de la progra- PROTOTIPUS DE tipus de cavaller però Martorell toc poper. Abans de Frankfurt, tres noms de companyies pre- mació artística que arribarà a la CAVALLER PERÒ sap donar-li un punt realista, no Tirant s’haurà vist a Berlín. sents en el programa són Senza Fira de Frankfurt serà la versió JOANOT mor al camp de batalla com un La programació de les arts es- Tempo, Mal Pelo, Raravis, Mu- que Calixto Bieito i Marc Rosich MARTORELL heroi, sinó al llit per un refredat. cèniques preveu altres obres dances i Sònia Gómez, i destaca preparen de la novel·la de cava- SAP DONAR-LI L’actor Joan Negrié, que vestirà d’impacte com és la dramatitza- un festival de dansa en espais ur- lleria Tirant lo Blanc, de Joanot UN PUNT una armadura i podria entrar a ca- ció de la novel·la de La plaça del bans. L’espectacle inaugural del Martorell. La dramatúrgia ha REALISTA, NO vall al teatre, irradiarà el goig a la Diamant de Mercè Rodoreda i programa artístic en la Fira de obligat a retallar molts passatges MOR COM UN vida que canta Martorell. La no- l’estrena de A la Toscana, de Ser- Frankfurt és una lectura de textos de les 1.200 pàgines i ha partit de HEROI LLUITANT vel·la transcorre per Anglaterra, gi Belbel. Aquest títol té encant de 800 anys des de les Homilies la pàtina de fallera valenciana CONTRA UN Roma i Grècia. En l’obra, el viat- perquè fins ara els espectadors d’Organyà fins a l’actualitat. Se- que Martorell va posar a les se- DRAC, SINÓ AL ge serà en el temps. Tant és així alemanys han seguit prou la car- ran 70 veus dirigides per Joan riosa literatura de cavalleria. LLIT PER UN que Tirant s’enamorarà de Beth, rera de Belbel però mai no han Ollé. També es programen espec- L’obra ha aprofitat el text com a REFREDAT I la cantant de pop d’Operación tingut l’oportunitat de sentir-lo tacles de teatre familiar com ara retaule del pensament medieval QUAN TOT JUST triunfo. La música serà un ele- en la veu original. També del Papirus de la companyia Xirri- per documentar els personatges i ACABA DE ment imprescindible en aquesta TNC és la presentació de les co- quiteula, una peça poètica i sense crear una nova història. I és que TROBAR peça. Carles Santos s’ha inspirat reografies Viatges a la felicitat, paraules amb què han voltat ja per el muntatge parteix d’una sopra- L’AMOR en els passatges religiosos però un treball impulsat per Sol Picó a mig món.

còmics, multimèdia i Del 10 al 14 d’octubre, al (Mi madre y yo), Teatre ara Ventura Pons i Isabel cinema d’animació. Comic Center, Hall 3.0 Nacional de Catalunya Coixet, i també – INSTAL·LACIÓ de la fira, exposició de (Viatges a la felicitat), prestigioses distincions ARTÍSTICA DE còmic i debats al voltant concert de cloenda amb com la que va suposar la PEREJAUME del mercat del còmic Macaco (Ingravitto),i nominació als Oscar de Del 10 al 14 d’octubre, català. videoinstal·lació: Balseros. l’escriptor i artista – DANSA: MEETING Moviment. Temps – CULTURA POPULAR: presenta una instal·lació CATALONIA d’imatges. DANSES D’EIVISSA en un dels extrems de Del 2 al 14 d’octubre, a –CINEMA: 12 d’octubre a l’Àgora l’Àgora de la fira. diferents espais del RETROSPECTIVA DE de la fira. Actuacions de – JOAN MIRÓ I Mousonturm. Cicle de CINEMA CATALÀ la colla de ball Es Broll dansa catalana amb De l’11 d’octubre al 30 de Santa Eulàlia des Riu. Pendent de determinar Senza Temp (La canción de novembre al – ACTUACIÓ CASTELLERA data. La sèrie Mallorca de Margarita), Mal Pelo Deutsches Filmmusum. 13 i 14 d’octubre a és una col·lecció privada (Bach), Ravaris / Andrés La programació que l’Àgora de la Fira de que consta de 4 Corchero-Rosa Muñoz recull aquest cicle Frankfurt. Exhibició de aiguaforts i 38 litografies (De terrissa), Àngels permet una visió història castells amb els signades per Miró. Margarit / Cia. del cinema català. La Castellers de Vilafranca i Mudances (Solo por selecció inclou noms la Colla Vella dels –EL CÒMIC placer), Sònia Gómez propis consagrats, com CONTEMPORANI Mi madre y yo, de Sònia Gómez, dins de Meeting Catalonia. Xiquets de Valls. 8 G DOSSIER / SOMIANT FRANKFURT presència · Del 28 de setembre al 4 d’octubre del 2007

La música

A l’esquerra, Maria del Mar Bonet i Miguel Poveda. A la dreta, Lax’n’Busto. / ANDREU PUIG / ROSA BONCOMPTE Fusió, rock català, electrònica i... gastronomia

XAVIER CASTILLÓN DIVERSITAT Inocuo (visuals); en la segona, ners, Jordi Vilà (Alkimia), Za- Mar Bonet i Miguel Poveda hi S La música catalana també tin- D’ESTILS I Cuina i bricolatge, The Vegeta- raida Cotonat (El Fogony) i Fina presentaran el seu excel·lent es- drà un paper important en la Fira NOVES ble Orchestra, Undo (Dj), Cabo Puigdevall (Les Cols). pectacle conjunt, Els treballs i de Frankfurt, amb una gran di- FÓRMULES PER San Roque, Matthew Herbert i A la Brotfabrik hi tindrà lloc els dies. També a l’Alte Oper, versitat d’estils. Una de les ini- PRESENTAR LA Jordi Labanda (visuals); en la el cicle Catalan Sounds, on el 4 l’Internationale Ensemble Mo- ciatives més curioses i poten- RIQUESA I LA tercera, Paraula, Messa di Voce d’octubre actuaran el valencià dern Akademie interpretarà cialment atractives és la de les PLURALITAT DE i Carles Rebassa, Dj2D2, Guilla- Òscar Briz i la barcelonina Nu- obres de compositors catalans Nits Sónar, amb el segell de qua- LA MÚSICA FETA mino i Pedrals, Sólo los Solo i bla, en una vetllada més relaxada contemporanis, el 5 d’octubre, i litat d’aquest important festival A CATALUNYA: No-Domain (visuals), i en la i intimista, i el dia 11 d’octubre, hi actuarà l’Orquestra Simfòni- barceloní de música electrònica i LES NITS SÓNAR quarta i final, Color, Árbol i els mallorquins Antònia Font i ca de Barcelona i Nacional de noves tendències, que s’ha con- I ELS CONCERTS Onionlab, Miqui Puig (Dj), el lo- els vendrellencs Lax’n’Busto, Catalunya, el dia 11. vertit ja en tot un referent inter- DE JORDI cal Señor Coconut & His Or- com a representants de dues ge- El jazz català tindrà el seu nacional. Seran quatre nits temà- SAVALL I EL chestra, The Pinker Tones i Bo- neracions complementàries del protagonisme els dies 2 i 3 d’oc- tiques que tindran lloc, del 10 al TÀNDEM ris Hoppek (visuals). A més, ca- rock català. En una línia molt di- tubre al Jazzkeller, amb Colina, 13 d’octubre, al Bockenheimer FORMAT PER da vetllada s’obrirà amb un me- ferent, el 12 d’octubre Jordi Sa- Miralta i Sambeat; Hat; Tornas- Depot. En la primera nit, titulada POVEDA I BONET nú exclusiu elaborat per un crea- vall actuarà al St. Katharinenkir- sol, i Andreu Zaragoza Quintet, i Acció, hi participaran Carles CONVIUEN AMB dor emergent de la cuina catala- che amb la Capella Reial de Ca- a la localitat de Darmstadt s’han Santos i Adam Raga, Fibla (Dj), LAX’N’BUSTO I na. Seran, per ordre de participa- talunya i Hesperion XXI, i l’en- programat uns Dies d’òpera ca- Tucker, Àngel Molina (Dj) i ANTÒNIA FONT ció, el Col·lectiu de Joves Cui- demà, a l’Alte Oper, Maria del talana, del 2 al 20 d’octubre.

Programa artístic: música i teatre

– MÚSICA: DIES D’ÒPERA AKADEMIE de Barcelona i Nacional sibil·la i El misteri d’Elx. CATALANA 5 d’octubre al Mozart de Catalunya presenta – JAZZ.CAT Del 2 al 20 d’octubre a Sall. Alte Oper. De Benet els autors més El 2 i 3 d’octubre a la l’Staatstheater Casablancas, l’IEMA importants de la música sala Jazzkeller. Hi actuen Darmstadt Grosses interpretarà catalana. Hat i CMS Trio. La Haus. Hi trobarem Introduction, cadenza i – MARIA DEL MAR BONET segona nit, Manel Camp autors imprescindibles aria; De Robert Gerhard, I MIGUEL POVEDA Quartet i Andreu com ara Enric Palomar, Leo; d’Agustí Charles, El 13 d’octubre al Mozart Zaragoza Quintet. amb l’obra Juana; Carles Unstable; de Joan Saal. Alte Oper. – NITS SÓNAR Santos, amb El fervor de Guinjoan, Gic 1919, i de Presenten Els treballs i Els dies 10, 11, 12 i 13 la perseverança; Joan Josep Maria Sanz els dies. d’octubre al Albert Amargós, amb El Quintana, N. 1 Triphonie. – JORDI SAVALL Bockenheimer Depot. saló d’Anubis, i Agustí –OBC 12 d’octubre al St. Quatre nits temàtiques Charles, amb La El 10 d’octubre, al Katharinenkirche. amb artistes de diferents Cuzzoni. Grosser Saal. Alte Oper. Presenta, entre altres disciplines sintonitzen – INTERNATIONALE L’Orquestra Simfònica obres, El cant de la les seves propostes ENSEMBLE MODERN Manel Camp Quartet actuarà a Jazz.cat. presència · Del 28 de setembre al 4 d’octubre del 2007 DOSSIER / SOMIANT FRANKFURT G 9

Exposicions Mostres i mostraris de tota la creativitat Vinyeta a vinyeta S Un dels valors més X. CASTILLÓN / J. VIDAL reconeguts internacionalment, S L’exposició principal de la no pas nacionalment, de la presència catalana a Frankfurt, nostra creativitat és el còmic. titulada Cultura catalana, sin- A Frankfurt ja es pot veure gular i universal, inclourà tres Catalonia. Un país que es mostres temàtiques dins de l’es- dibuixa cap al futur, que des pai Fòrum. La dedicada a la his- del 19 de setembre passat i tòria de la indústria editorial ca- fins al 18 de novembre es talana: des de l’Abadia de Mont- presenta al Museum für serrat fins als grans grups edito- Kommunication de Frankfurt, rials actuals. Aquesta mostra es- museu que ha coproduït la tà comissariada per Josep Maria mostra juntament amb Buixareu amb l’assessorament l’Institut Ramon Llull . de Sergio Vila-Sanjuan. L’exposició reflecteix el L’exposició dedicada als període de final de la Guerra 1.000 anys de llengua catalana i Civil fins als Jocs Olímpics del als 800 anys de literatura catalana es planteja com un recorregut his- tòric que va des de Ramon Llull fins a Sánchez Piñol. Els comis- saris són Narcís Comadira i Xa- vier Folch, amb Josep Maria Na- dal com a assessor. La tercera mostra que completa aquesta Vicenç Altaió, comissari de la mostra Visualkultur.cat, ensenya el catàleg que se n’ha fet. / MANEL LLADÓ Cultura catalana, singular i uni- versal és la titulada Cultura cata- lana, avui, i té com a comissari EN LA MOSTRA Vicenç Altaió i Daniel Giralt- estat produïts. A Catalunya el Il·lustració de Laura. Xavier Pla, amb l’assessorament DEDICADA A Miracle han preparat una selecció modernisme i les arts aplicades de Manuel Guerrero. Per a aques- ARQUITECTURA de 100 llibres d’artista que vol ex- van fer un extraordinari maridat- 92. ta mostra s’han encarregat quatre CATALANA ES plicar la cultura visual catalana ge en aquest sentit. El DAM ofe- L’altra aposta per divulgar peces cinematogràfiques de vuit PODRÀ VEURE des dels anys seixanta fins a l’ac- reix també l’exposició Gaudí la nostra historieta, però des minuts a quatre joves realitzadors EL GRAN tualitat. Visualkultur.cat va ser Unseen, una producció de la Uni- de l’actualitat, serà l’exposició catalans: Marc Recha, Cesc Gay, MARIDATGE presentada dimecres passat al versitat de Melbourne que comp- Catalan comics in action, Isaki Lacuesta i Maria Ripoll. QUE HI HA AL Museum für Angewandte de ta amb la col·laboració de l’IRL, coordinada per Ficomic i que Aquestes quatre obres d’autor es PAÍS ENTRE ELS Frankurt i es podrà veure fins al entorn dels treballs de finalitza- es presentarà al Hall 3.0 del projectaran contínuament i es EDIFICIS 27 de gener. ció de la basílica de la Sagrada Fa- recinte firal de Frankfurt. Es complementaran amb entrevistes I EL DISSENY El 14 de setembre passat es mília. El Museu d’Art Contem- mostraran reproduccions curtes, de dos minuts i mig, realit- DELS ELEMENTS van inaugurar al Deutsches Ar- porani de Barcelona (Macba) d’obres d’artistes actuals zades per Xavier Pla a vint escrip- QUE CALEN chitekturmuseum (DAM) de també hi serà present amb una se- entre els quals es troben els tors catalans, que es podran veure PERQUÈ Frankfurt Construccions patents. lecció de la seva col·lecció al dibuixants convidats en pantalles de plasma verticals. DESPRÉS ELS Nova arquitectura feta a Catalu- Frankfurter Kuntsverein, i la ga- oficialment a la fira: Laura, Davant de l’exposició, i comple- HABITATGES nya i Gaudí Unseen. La primera leria 3 Punts presentarà una tria Albert Monteys, Pasqual tant el conjunt, hi haurà una ins- SIGUIN és una mostra de productes i dels d’artistes catalans feta per Joan Ferry, Oriol Garcia, Miguel tal·lació artística de Perejaume. FUNCIONALS edificis i entorns per als quals han Bofill. Gallardo i Max.

entorn dels trets – TEATRE: ESPECTACLE – «A LA TOSCANA», DE la Tate Modern de INAUGURAL SERGI BELBEL identificatius de la Londres. És una farsa El 9 d’octubre al Grosses Els dies 11, 12 i 13 cultura catalana d’avui. sobre l’abús del poder. Haus. d’octubre al El Sónar, Festival de – TEATRE INFANTIL Schauspielfrankfurt. Schauspielfrankfurt. Música Avançada i Art Del 10 al 13 d’octubre a Sota la direcció de Joan L’últim treball de Sergi Multimèdia de l’Internationales Theater, Ollé, es presenta un Belbel tracta de les Barcelona, es trasllada a La Fundació Xarxa espectacle que pretén relacions humanes que Frankfurt. Cada Sónar presenta Colossal, de ser un passeig per vuit recrea la por, les tindrà com a preàmbul Teatre Mòbil; La lluna segles de cultura obsessions i les un sopar elaborat per d’en Joan, de Teatre Nu, catalana, des de les esperances. una selecció de cuiners. Papirus, de Xirriquiteula, Homilies d’Organyà fins – «MERMA NOMORMAI» – CATALAN SOUNDS i el Llibre imaginari, de a l’actualitat. Escriptors, DE JOAN BAIXAS 4 i 11 d’octubre al La Baldufa. Són quatre actors i músics El 12 d’octubre al Brotfabrik. Durant dues grups prou recrearan un espectacle Konstablerwache. nits hi actuen Nubla, representatius del teatre per explicar la història Espectacle de teatre de Òscar Briz, Antònia Font infantil que es fa a de la cultura catalana. carrer estrenat el 2006 a i Lax’n’ Busto. El grup mallorquí Antònia Font actua a Catalan Sounds. Catalunya. 10 S DOSSIER / SOMIANT FRANKFURT presència · Del 28 de setembre al 4 d’octubre del 2007

Una invitació que porta cua

V. GAILLARD G La història de la invitació de la Fira de Frankfurt és llarga i com- plexa. No ha estat una iniciativa dels alemanys, sinó dels editors catalans que van veure una opor- tunitat per donar a conèixer la cul- tura del país, com ho va fer Irlan- da el 1996. Un dels primers que van plantejar la proposta va ser Josep Herrera (expresident de l’Associació d’Editors en Llen- gua Catalana) a finals dels noran- ta. La idea, però, no va ser gaire ben rebuda pel conseller de Cul- tura de l’època, Joan Maria Pu- jals, i va quedar mig aturada. A partir del 2000 va anar prenent forma i solidesa i, finalment, el 2004 l’Institut Ramon Llull, amb el suport de l’associació i el gremi d’editors, va començar les nego- ciacions. Àlex Susanna, llavors responsable de l’àrea de cultura de l’entitat, va ser l’encarregat de «FRANKFURT, tirar-les endavant: «Frankfurt, COM com Guadalajara, formava part GUADALAJARA, d’un pla estratègic per arribar a FORMAVA PART Estocolm, per aconseguir que un D’UN PLA entre la llavors consellera de Cul- com ara Carlos Barral (considerat nya; no en canvi el Gremi d’Edi- autor català guanyés el Nobel.» ESTRATÈGIC tura, Caterina Mieras, i el succes- el pioner i el soci del qual, Víctor tors de Catalunya, que sempre ha Al començament, el problema PER ARRIBAR A sor de Neumann i actual director, Seix, va morir atropellat per un integrat l’estand de la federació, no va ser si s’inclourien en la dele- ESTOCOLM, PER Jürgen Boos. Val a dir que l’amis- tramvia durant la fira del 1968), menys l’any passat i l’actual, en gació catalana autors que escriuen ACONSEGUIR tat entre l’editor Jordi Nadal i Jorge Herralde i l’agent literària què compartirà espai amb l’asso- en castellà, sinó que la veritable di- QUE UN l’aleshores director de la fira, Völ- Carme Balcells, van començar a ciació amb motiu de la invitació. ficultat –assenyala Susanna– va ESCRIPTOR ker Neumann, que estiuejava a assistir-hi anualment, sobretot per Pel que fa a la presència de la li- ser convèncer de convidar la cultu- CATALÀ Mallorca, va facilitar les coses. vendre drets internacionals de lite- teratura catalana, va suposar un ra catalana en lloc de Catalunya: GUANYÉS EL D’altra banda, el lligam entre ratura en castellà. D’altres editors abans i un després l’article del «Llavors el Llull era un consorci NOBEL» els editors catalans, representants que treballen en català van comen- Frankfurter Allgemeine Zeitung format pel govern català, el balear d’una potent indústria editorial çar a anar a la fira a través de l’As- dedicat a Quim Monzó el 1996. i Madrid, i van posar moltes reti- amb una llarga tradició, i l’esdeve- sociació d’Editors en Llengua Ca- Altres autors que han tingut ressò cències al concepte global de cul- niment literari germànic es re- talana, que el 1982 va aconseguir han estat Montserrat Roig i, més tura.» Finalment, el contracte es munta a l’inici de la fira, als anys un espai independent de la Federa- recentment, Albert Sánchez Piñol va signar el 21 d’octubre del 2005 cinquanta. Molts editors del país, ció de Gremis d’Editors d’Espa- amb La pell freda.

Programa literari a l’auditori del Fòrum

– 10 D’OCTUBRE Alduy, Josep Fèlix Qui és Ramon Llull? Monzó. 10 h. Conversa. Què és Ballesteros i Xavier Gret Schib Torra, 16 h. Conversa. La terra la literatura? Amb Pere Tudela. Modest Prats, Joan gira i les dones dormen, Gimferrer, Salvador 15 h. Lectura. Carme Santanach. les traduccions de Giner, Joan Francesc Riera. 11.30 h. Conversa i Gabriel Ferrater, amb Mira i Carme Riera. 16 h. Conversa. El català diàleg: Verschmuggel o William Cliff, Dolors 11.30 h. Conversa. De la i les noves tecnologies. Contraban de versos: Oller, Francesc llengua materna a la Josep Bargalló, Jordi l’aventura de traduir Parcerisas. llengua literària, amb Iparraguirre, Joan poesia. Narcís Comadira, 17.30 h. Conversa. La Agnès Agboton, Simona Laporta. Harald Hartung, Anna cacera de signes, amb Skrabec, Matthew Tree, Montero, Brigitte 17.30 h. Conversa. La Pere Gimferrer i António Monica Zgustova. Oleschinski, Arnau Pons, Lobo Antunes. ciutat com a paisatge Armin Senser. 13 h. Lectura. Pere literari. Lluís-Anton – 12 D’OCTUBRE Gimferrer. Baulenas, Imma Monsó, 13 h. Lectura: Maria 10 h. Presentació. 14 h. Conversa. Les Josep Riera, Josep Barbal. Traduir els clàssics. ciutats, generadors de Maria Quintana, Màrius 14 h. Lectura. Der Presentació de la cultura, amb Josep Serra i Ramon Solsona. Roman vom Weiben col·lecció Bernat Metge, Bargalló, Manel Farré, – 11 D’OCTUBRE Ritter Tirant lo Blanc. amb Carles Miralles i Àngels Ros, Joan Pau Antonio Furió. 10 h. Conversa i diàleg: En la fira es farà una lectura de l’obra de Mercè Rodoreda. / JUDIT FERNÀNDEZ 15 h. Lectura: Quim presència · Del 28 de setembre al 4 d’octubre del 2007 DOSSIER / SOMIANT FRANKFURT S 11

Sergio Vila-Sanjuán / Periodista «Més enllà del negoci, la fira té un compromís social»

VALÈRIA GAILLARD cada nit hi ha tertúlia fins a la ma- G Un del periodistes amb més tinada, flirteig... És la part més experiència a l’hora d’informar humana de la fira. També hi ha sobre la Fira de Frankfurt és Ser- festes particulars com la de la gio Vila-Sanjuán, responsable gran multinacional Bertelsman, del suplement Culturas de La on es reuneix el ‘Tout Frank- Vanguardia. Després de tretze furt’.» anys de viatjar a la ciutat alema- — El procés de concentra- nya cada octubre, ha publicat la ció editorial que ha patit el Guia de la Fira de Frankfurt per sector els darrers anys ha a catalans no del tot informats transformat la fesomia de la (La Magrana), en què explica la fira? vida i miracles de la «Messe». — «Tot i que desapareixen — En el seu llibre posa editorials independents absorbi- l’èmfasi en el fet que Frank- des per grups més grans, sempre furt no és una fira com qual- n’apareixen de noves. El que sevol altra. Per què? realment ha canviat el panorama — «Per les seves dimensions són les noves tecnologies, que no és comparable a una fira nor- Sergio Vila-Sanjuán fa unes setmanes a Barcelona. faciliten la comunicació d’una mal, sinó més aviat a un ma- banda, però que de l’altra també croesdeveniment, com ara Arco permeten muntar amb pocs re- i el Festival de Cinema de Canes, «EL QUE veure com combinen el màrque- bé havia criticat Rushdie, i va cursos noves editorials.» un model que s’ha consolidat. Es REALMENT HA ting editorial amb un aspecte més provocar gran escàndol quan va — Al costat de Frankfurt, tracta de tot un sector que es posa CANVIAT EL lúdic. Per exemple, Taschen va anar a rebre el premi. Frankfurt és quines possibilitats té la fira al dia. Quan visites la fira per pri- PANORAMA SÓN muntar un any un ring al mig del la plataforma del debat entre in- Liber a Barcelona? mer cop, et cau a sobre perquè hi LES NOVES pavelló per homenatjar Muham- tel·lectuals. Els alemanys se’ls — «El Liber mai s’ha acabat ha un excés d’informació; t’has TECNOLOGIES, mad Ali, Cassius Clay, del qual prenen molt seriosament i pensen de plantejar bé. Tenir dues capi- de muntar recorreguts, si no, et QUE FACILITEN publicava un llibre de fotografies. que els escriptors tenen la capaci- tals, Barcelona i Madrid, impe- perds.» LA Tot i que tenia Parkinson, el van tat de canviar el món. Així doncs, deix una fidelització del públic. — Suposo que no deu ser COMUNICACIÓ fer pujar al ring i simular un com- més enllà del negoci, la fira manté A més, mai acaben d’elaborar un fàcil cobrir la fira periodísti- D’UNA BANDA, bat. Un altre any van reconstruir un compromís social amb tot el programa cultural paral·lel, que cament... PERÒ QUE el bar Rick’s de Casablanca per que passa al seu voltant.» és el que dóna un atractiu a l’es- — «Tothom pateix pel que TAMBÉ llançar una seqüela de la pel·lícu- — I què me’n diu, del deveniment. El Liber aspirava a farà el periodista del costat. La PERMETEN la que, d’altra banda, no va tenir Frankfurt by night? ser el Frankfurt hispà i al final qüestió és fixar-te en un tema MUNTAR AMB gens d’èxit. O bé el fenomen — «Des dels anys cinquanta Guadalajara, Mèxic, li ha passat concret i renunciar a parlar de POCS Rushdie, que va posar en una si- que els editors fan molta vida als la mà per la cara. En una fira no tot. No es pot dir que hi hagi una RECURSOS tuació difícil l’organització. Tot i hotels de luxe, on es passen in- pots fer només negocis.» sola notícia. L’única fórmula NOVES que sempre s’havia compromès a formacions en sopars, festes i — Un públic abundant real és seleccionar seguint els EDITORIALS» convidar tothom, aquell any van còctels amb l’aristocràcia de la com el de Frankfurt, però, es propis interessos uns temes.» ometre l’Iran, per la fatwa llança- regió, que dóna un toc de gla- podria repetir aquí? — Alguna anècdota de da contra l’escriptor el 1989. mour important a la fira. Al ves- — «A Barcelona també hi ha gat vell? Després, el premi de la pau, el pre, els editors es troben als bars una llarga tradició lectora, i està — «N’hi ha moltes i les expli- més important de la fira, el van d’hotels com ara el Frankfurter demostrat que, si es fan propos- co en la guia. El més sorprenent és concedir a una islamista que tam- Hof, que té molt de pedigrí. Aquí tes atractives, la gent hi va.»

11.30 h. Lectura i 16 h. Conversa. Narrar la Vicenç Villatoro. amb Heinrich von conversa. Em dol tot, Guerra Civil. Mercè 13 h. Lectura. Empar Berenberg, Kristen fins la camisa. Dos Rodoreda i Joan Sales. Moliner. Brandt, Xavier Pla. poetes: Blai Bonet, 17.30 h. Conversa. El 14 h. Lectura. Jaume – 14 D’OCTUBRE Miquel Bauçà, amb cinema català i la Cabré. 10 h. Conversa. La Xavier Folch, Biel literatura. Isona Passola, cultura catalana vista Mesquida, Margalida 16 h. Conversa. Negra i amb ulls alemanys. Ventura Pons. criminal: panorama de la Pons, Antoni Vidal 11 h. Conversa i diàleg. Ferrando. – 13 D’OCTUBRE novel·la negra catalana, 10 h. Conversa amb amb Andreu Martín, M. La cultura alemanya 13 h. Lectura. Mercè música. Els autors Antònia Oliver, Teresa vista amb ulls catalans. Rodoreda. medievals i el batec Solana, Albert Villaró, 12.15 h. Lectura. 14 h. Conversa. occità, amb Francesc Guillem Frontera. Baltasar Porcel. Literatura i territori, amb Boya, Toño Cuito, Anna 17 h. Lectura i conversa. 14.30 h. Lectura. Albert Joan Daniel Bezsonoff, Geli, Maria Vergés. Josep Pla, amb Josep Sánchez Piñol, Pandora Pau Faner, Maria de la 11.30 h. Conversa. Atles M. Castellet, Eberhard al Congo. Pau Janer, Maria Mercè de la literatura catalana. Geisler, Michi Strausfeld. Roca, Albert Salvadó. 15.30 h. Acte de relleu Martí Domínguez, 17.30 h. Conversa. de convidats d’honor: la 15 h. Lectura. Miquel de Joan-Lluís Lluís, Antoni Alemanya en els grans Cultura Catalana 2007 a Palol. Morell, Rosa Planas, Ventura Pons i Isona Passola parlen del cinema català i la literatura. / M. LLADÓ periodistes catalans, Turquia 2008. 12 S DOSSIER / SOMIANT FRANKFURT presència · Del 28 de setembre al 4 d’octubre del 2007

Fèlix Riera Ernest Folch Isabel Martí Joan Carles Girbés Joaquim Palau Francesc Moll DIRECTOR EDITORIAL DEL GRUP 62 DIRECTOR GENERAL D’ARA DIRECTORA EDITORIAL DE LA DIRECTOR EDITORIAL DE DIRECTOR GENERAL DE RBA DIRECTOR EDITORIAL DE MOLL «L’èxit de Catalunya «Hem posat el llistó CAMPANA BROMERA «Més enllà dels focs «Esperem que a Frankfurt donarà massa alt i la gent «Quan vaig «Frankfurt és un d’artifici dels dies aquesta edició tingui més vitalitat a la s’ha pensat que hi començar a anar a gran altaveu per concrets de la fira, una repercussió nostra literatura per hauria un abans i un la fira, ara fa vint donar a conèixer el serà molt bo per a la molt més gran. la incidència que després, però si el anys, el català era tipus de literatura cultura i la literatura Personalment volem tindrà. El seu efecte llistó és raonable, pràcticament que es fa en llengua catalanes, i promoure la figura beneficiós durarà suposarà una desconegut. Aquest catalana i el seu generarà moltes de mossèn Antoni després de la fira» millora» any això canviarà» potencial» traduccions» M. Alcover» Els editors veuen en Frankfurt una oportunitat d’or

V. GAILLARD «DESPRÉS DE presents i els autors més sol·lici- alemanya donarà un impuls a la «Tenim la mateixa agenda atape- G La Fira Internacional del Lli- FRANKFURT tats.» Conscient que «cal treba- literatura catalana, «només cal ïda que anys anteriors, però pot- bre de Frankfurt és un esdeveni- CALDRÀ llar a llarg termini», l’editor va- veure fins ara la incidència que ser assistirem a alguns actes ofi- ment bàsicament professional. CONTINUAR lencià pensa que la fira donarà un té». Com la resta de professio- cials», comenta Joaquim Palau, En aquest aparador mundial, els TREBALLANT, impuls a la traducció dels autors nals, el seu objectiu és vendre director general de RBA. «Més editors catalans gaudiran d’un PERÒ PEL FET catalans a d’altres llengües. drets d’autor i fer contactes. Un enllà dels dies concrets de la fira, lloc privilegiat. El Gremi d’Edi- D’HAVER DONAT «Frankfurt és un anunci, un cop la fira s’hagi acabat, Riera serà molt bo per a la cultura i la li- tors de Barcelona i Catalunya A CONÈIXER LA any de publicitat, però la feina confia que el seu efecte benefi- teratura catalanes i generarà mol- compartirà un espai de 228 me- NOSTRA l’haurem de fer igualment», as- ciós durarà encara un any. «Des- tes traduccions, que és el que im- tres quadrats amb l’Associació CULTURA, ENS segura Isabel Martí, editora de prés de Frankfurt caldrà conti- porta.» d’Editors en Llengua Catalana. SERÀ MÉS La Campana, segell que publica nuar treballant, però pel fet d’ha- L’editorial Moll veu aquesta En total hi estaran representades FÀCIL» Albert Sánchez Piñol. Martí està ver donat a conèixer la nostra edició com una oportunitat per unes cent editorials dels Països convençuda que la fira suposarà cultura, ens serà més fàcil.» promoure la figura d’Antoni M. Catalans, a banda dels grups que «un pas endavant» a l’hora de Ernest Folch, el director ge- Alcover: «Si hagués escrit en ale- disposin d’un estand propi. donar a conèixer la literatura del neral d’Ara, considera que, quant many, tothom el coneixeria», diu «Afrontem la fira com altres país, però no oblida que cal ser a les expectatives, el llistó s’ha Francesc Moll, el director. Pre- anys, però amb més il·lusió», co- «realista»: «És molt difícil ser posat «massa alt». Tot i això està sentaran les Rondalles en anglès. menta Joan Carles Girbés, direc- traduït, sobretot pel que fa a l’as- convençut que la fira suposarà «A l’alemany no hem aconseguit tor editorial de Bromera, que fa saig.» D’altra banda, l’editora una millora i ho argumenta refe- traduir-les, perquè no hi ha hagut tres anys que assisteix a l’esde- tem que a Alemanya es posi més rint-se al cas de Grècia, que va gaire connexió amb el Llull i veniment. «Sempre és interes- èmfasi en l’eslògan Catalunya, passar –afirma– de traduir 4 o 5 l’Institut d’Estudis Baleàrics ha sant veure què fan els col·legues, país de turisme que en la literatu- llibres a l’alemany l’any a tra- traduït deu autors mallorquins quin tipus de cobertes disse- ra. Fèlix Riera, director editorial duir-ne entre 60 i 80, després actuals, com ara Manila, Porcel i nyen, quins són els temes més del Grup 62, pensa que la cita d’haver estat la Guest Honour. Oliver.»

Programa literari a l’auditori Ramon Llull

– 10 D’OCTUBRE parla catalana, amb Maria Mercè Roca, Aparicio, Jordi Nadal, 10 h. Llibres. Retorns a Jordi Ferré (Cossetània), Màrius Serra, Narcís Michael Kruger i Nuria Catalunya, RBA, amb Rosa Serrano (Tàndem), Comadira. Tey. Maria Barbal, Oriol Robert Triquère 18 h. Llibres. Rondaies 12 h. Panorama de Castanys i Llibert (Trabucaire) i Moll mallorquines. Folk tales, l’edició infantil i juvenil, Tarragó. (Mallorca). amb Pere Morey i Jaume amb Reina Duarte, Joan 10.45 h. Llibres. Llibre 14 h. Conversa. Trobada Santandreu. Carles Girbés, Gemma del Consolat de Mar, d’editors internacional Lienas, Marta Vilagut. Pagès Editors, amb – 11 D’OCTUBRE de la trilogia La guerra 10 h. Editar llibres de 13 h. Còctel de l’edició Josep Maria Sans i Lluís de les bruixes, amb Pagès. lectura fàcil: la viabilitat infantil i juvenil. Gremi Maite Carranza. Editorial d’un projecte amb d’Editors de Catalunya. 11.30 h. Mètode Edebé. vocació social, Editors i autors catalans. d’aprenentatge del català 15 h. Llibres. Novetats Associació Lectura Fàcil, 14 h. Conversa. Social per a nouvinguts editorials d’autors amb Carme Mayol, analfabets El nostre protection and authors catalans en traducció, Eugènia Salvador i Maria rights in Europe. AELC món, Associació Acefir, amb Manel Forcano, Sunnin. amb Rosa M. Falgàs. (Associació d’Escriptors Maria de la Pau Janer, 11 h. Master d’edició de en Llengua Catalana), 12.15 h. Conversa. Miquel de Palol, Arnau la Universitat Pompeu German Writers’Union, Editar als territoris de Pons, Andreu Carranza, Llibres de lectura fàcil, un dels temes que es tractaran en la fira. Fabra, amb Javier amb Mercè Canela, presència · Del 28 de setembre al 4 d’octubre del 2007 DOSSIER / SOMIANT FRANKFURT S 13

Carme Riera Jaume Cabré Joan Francesc Mira Matthew Tree Baltasar Porcel Empar Moliner «Ens pensem que «Cal una política «Frankfurt no «El Llull juga la carta «Les meves «Ara queda molt bé Frankfurt resoldrà activa per canviarà la història. correcta de expectatives amb criticar la fira, però els problemes de la normalitzar la Els problemes són l’exotisme. Això vista a Frankfurt són sempre que m’han literatura catalana i llengua perquè, interiors, falta un generarà expectació moderades. Els que convidat a fires m’ha no és cert, s’hauria abans que traduït, mercat sòlid en entre els alemanys, es pensen que anat molt bé i m’han de posar més primer cal que et català i una que desconeixen la canviarà alguna cosa sortit moltes èmfasi en puguin llegir en la normalitat cultura catalana, com tenen somnis traduccions» l’ensenyament» teva pròpia llengua» lingüística» tots els europeus» malaltissos»

Els autors reclamen més mesures pel català al país

V.G. «PATIM D’UNA Estic segur que pocs lectors d’El sortit moltes traduccions.» L’au- nir una certa repercussió a Ale- G La majoria d’autors estan FALTA DE Punt deuen saber quins van ser tora, que l’any passat va partici- manya entre els editors, però això d’acord que la fira representa MERCAT SÒLID els països convidats en les edi- par en la Fira del Llibre de Leip- és tot.» Porcel creu que si altres li- una oportunitat per donar a co- EN CATALÀ cions anteriors a la fira», comen- zig, defensa que s’haurien d’ha- teratures, com ara la russa i la xi- nèixer la literatura catalana a CONSOLIDAT I ta Joan Francesc Mira. L’autor ver convidat només autors que nesa, no es coneixen a escala l’estranger, si més no a Alema- D’UNA FALTA DE valencià, que no té cap obra tra- escriuen en català. «Quan la Fira mundial, per què hauria de ser co- nya. Jaume Cabré pensa que la NORMALITAT duïda a l’alemany, destaca que el de Londres va convidar Espa- neguda la catalana? «Les meves literatura catalana «deixarà de LINGÜÍSTICA» «principal problema» és inte- nya, a mi no em van dir res, i mi- expectatives són moderades, no ser transparent». Ara bé, és cons- rior: «Patim d’una falta de mer- llor, perquè no m’identifico com n’espero res. Els que es pensen cient també que no resoldrà tots cat sòlid en català consolidat i a escriptora espanyola. Però és que canviarà alguna cosa tenen els seus problemes, sobretot pel d’una falta de normalitat lingüís- clar, si conviden els autors que somnis malaltissos.» L’anglès que fa a la manca de traduccions. tica». Per Mira, la «interferència escriuen en castellà, també hau- Matthew Tree, un dels autors es- Cabré està d’acord amb Carme aclaparadora del castellà» i la rien hagut de portar Tom Sharpe, trangers que escriuen en català Riera en un punt: «Cal una polí- poca base demogràfica aboca la que viu i treballa a Catalunya!» convidats, dubta molt que la fira tica activa per normalitzar la literatura catalana a un segon Carme Riera, en canvi, sí que suposi un abans i un després: llengua perquè, abans de traduït, pla. «La fira servirà almenys per pensa que un Mendoza hi hauria «Sobretot perquè a Europa la nor- cal que els lectors et puguin lle- potenciar la seva imatge pública, d’anar «perquè han convidat una ma és ignorar la cultura catalana. gir en la teva pròpia llengua.» més que a l’estranger, a l’inte- cultura, no una llengua». Caldria l’equivalent a una bomba Riera posa l’èmfasi en la qüestió rior». Baltasar Porcel, que pronun- atòmica informativa perquè co- de l’ensenyament de la literatura De la seva banda, Empar Mo- ciarà el discurs de clausura, és neguessin l’univers català.» Tot i a secundària perquè assegura liner no té problemes a l’hora de força escèptic: «Tot va començar això, Tree pensa que el Llull juga que està desapareixent. trobar avantatges a Frankfurt: d’una manera confusa i misera- la carta correcta: la de l’exotisme «No és una cosa tan fantàsti- «Sempre que m’han convidat a ble i a poc a poc s’ha anat encarri- per generar expectació entre el ca com ens han volgut vendre. fires m’ha anat molt bé i m’han lant. Però, què pot passar? Pot te- públic alemany.

Guillem-Jordi Graells, Catalunya pirenaica, amb 13 h. Còctel Catalan i Albert Villaró. – 13 D’OCTUBRE amb IRL, Fundació Serrano i Francesc Imre Török, Gerlinde Carles Porta. Magazines. La 16 h. Col·lecció d’autors 10 h. L’elogi de la Mercè Rodoreda (IEC), Torralba. Schermer-Rauwolf. – 12 D’OCTUBRE internacionalització de balears a l’editorial felicitat, d’Ara Llibres, Grup 62. 16.45 h. Recursos 15 h. Novetats editorials 10 h. Retrats literaris les revistes, amb Lluís Valentia, amb Guillem amb Sebastià Serrano. 14 h. Conversa. La d’història, llengua i d’autors catalans en d’Andorra, amb Josep Gendrau i Joan Solà. Frontera, Gabriel Janer 11 h. L’art de saber incidència del còmic cultura catalanes a traducció, amb Ada Dallerés, Manel Gibert, 13.45 h. ‘Transfer’ i les Manila i M. Antònia conversar i escoltar, català en la indústria Alemanya. Castells, Guillem Joan Peruga, Teresa revistes de cultura i Oliver. Pagès Editors, amb editorial. Ficomic, amb – 14 D’OCTUBRE Frontera, Gemma Coloma. pensaments catalanes, 17 h. Petites històries Xavier Rubert de Ventós, George F.W. Tempel, 10 h. Llibres. Actituds, Lienas, Biel Mesquida, 11 h. Literatura infantil i amb Salvador Cardús, del nostre país. Estoigs Francesc Torralba. Rafael Martínez i Carles joieria, reflexos, Imma Monsó, Teresa juvenil: la revista Gustau Muñoz, Damià monogràfics, amb 12 h. L’agermanament Santamaria. reflexions. Solana. ‘Oehh!’, amb Rosa Maria Pons. Pilarín Bayés, Eduard entre llibreries catalanes 15 h. Novetats editorials 10.30 h. Mallorca 16.45 h. Llibres. Visually Colom, Miquel Rayó i 14.45 h. Novetats Fornés. i alemanyes. Entrega al d’autors catalans en eròtica. enjoying physics, Guillem Rosselló. millor aparador. Amb traducció, amb Valentí editorials d’autors 17.45 h. Literatura de 11 h. Balearic Islands, editorial Competium, 11.30 h. Katalonien, eine catalans en traducció, viatges: la col·lecció Imma Bellafont (Gremi Gómez, Pau Faner, Joan amb Enric Canher, de Llibreters de Margarit, Antoni Marí, coastal & marine kleine Landeskunde, amb Sebastià Alzamora, Ulyssus, Brau Edicions, environment. Joandomènec Ros, Cossetània Edicions, Miquel Desclot, Josep amb l’assistència d’Anna Catalunya) i el president Joan Francesc Mira, Josep Tarrés i Manuel amb Klaus-Jürgen Maria Fonalleras, Eduard M. Briongos, Enric Soler, del Gremi de Llibreters Maria Antònia Oliver, 12 h. Les traduccions de Moreno. Nagel, Quim Monzó i Màrquez, Andreu Martín, Josep Valls i Josep d’Alemanya. Marta Pessarrodona, Jesús, un perfil 17.45 h. Tor. Una Miquel de Palol. Carles Porta, Jordi Puntí, Maria Iglesias. 13 h. Presentació de Xavier Rubert de Ventós, biogràfic. narració sobre la Emili Rosales, Toni Sala l’Any Rodoreda 2008, Albert Salvadó, Sebastià 14 S DOSSIER / SOMIANT FRANKFURT presència · Del 28 de setembre al 4 d’octubre del 2007

Juergen Boos. / Director de la Fira del Llibre de Frankfurt «La influència de Catalunya se sentirà a tot Alemanya»

VALÈRIA GAILLARD G el principal teatre de Frankfurt. I G — Li està agradant el Ti- «La presència per descomptat, no em perdré rant lo Blanc? de tots els les sessions del Sònar.» — «Vaig gaudir moltíssim autors, tant si — Quina de les activitats llegint el primer volum del Ti- creu que tindrà més èxit? rant lo Blanc, i estic desitjant escriuen en — «La literatura i els autors llegir-ne el següent, que es pu- català com si sempre han estat el centre del blicarà coincidint amb la inau- ho fan en programes dels convidats d’ho- guració de la Fira de Frankfurt.» espanyol, és nor des de l’any 1976, i evident- — Ara mateix, està llegint important, i la ment seran també la pedra de toc cap altre llibre català? diversitat és de la presentació catalana d’en- — «A la meva llista de lectu- absolutament guany. Per la Fira del Llibre, hi res per quan acabi amb el Tirant, necessària per haurà 45 obres de ficció en cata- hi tinc en Quim Monzó, donat là que es publicaran traduïdes a que el seu editor alemany, en a l’èxit del l’alemany. Els visitants de la fira Joachim Unseldt, m’ha enviat programa del podran conèixer en persona recentment el seu darrer llibre. convidat molts dels seus autors. A més, També he gaudit llegint Maria d’honor altres expressions culturals com Barbal, que ha tingut molt d’èxit d’enguany» ara la música o les belles arts

aquí a Alemanya.» G sempre enriqueixen la presenta- — L’any passat, en la pri- ció del convidat d’honor i aju- mera presentació del progra- den a apreciar millor la literatura ma català, va demanar que hi d’una certa regió o país.» hagués a la fira autors cata- — Quines conseqüències lans que escriguessin en cas- tindrà per a la cultura catala- tellà. De tota manera, aquest na l’haver estat convidada? estiu ha donat la prioritat als — «La influència de Catalu- que ho fan en català. Què el nya se sentirà a tot Alemanya, i va fer canviar d’opinió? els assistents a la fira tindran — «Crec que la presència de l’oportunitat de conèixer la lite- tots els autors, tant si escriuen en ratura catalana, l’art, la fotogra- català com si ho fan en espanyol, Juergen Boos, en una visita a Barcelona el 2005. / JOAQUIM PUIG fia, l’òpera, el teatre i la dansa de és important, i que la diversitat la regió, i els seus artistes. A és absolutament necessària per a més, espero trobar en els propers l’èxit del programa del convidat — «Hi ha debats semblants ressos principals pel que fa al anys a les llibreries alemanyes i d’honor d’enguany.» gairebé cada any. Passa als pa- programa artístic? Potser les de la resta d’Europa molts més — Què pensa sobre la po- ïsos o regions convidats, en ma- sessions del Sònar? llibres dels autors catalans que lèmica a Catalunya relativa a jor o menor mesura, en cada edi- — «Com sap, ara m’estic vindran a la fira. El programa si els autors han de represen- ció. Realment penso que aquests llegint el Tirant lo Blanc. Per ai- del convidat d’honor servirà tar la cultura catalana? Cada debats són importants i necessa- xò, personalment estic desitjant com a base per a una coopera- any hi ha controvèrsia arran ris, i per tant els donem la ben- veure la producció de Calixto ció més intensa entre els edi- de la llista d’autors presenta- vinguda.» Bieito sobre aquesta obra, que es tors catalans i els internacio- da pels convidats? — Quins són els seus inte- farà el 5 d’octubre al Schauspiel, nals.»

Programació al Literaturhaus

– 10 D’OCTUBRE territori i literatura, amb 20.30 h. Nit de poesia. – 14 D’OCTUBRE 17.30 h. Exposició. Josep Lluís Aguiló, Recital d’Antoni Martí, 18 h. Lectura. Paisatges Günter Grass. Conversa Miquel Bezares, Melcior Carles Miralles, Francesc literaris. Viatges literaris entre els autors Jaume Comes, Miquel Ferrà, Parcerisas, Perejaume, a Catalunya i Alemanya, Cabré i Biel Mesquida. Vicent Ferrer, Miquel Marta Pessarrodona, amb Carme Riera i Keto 19.30 h. Lectura de López Crespí, Jaume Albert Roig, Júlia Zabala. von Waberer; Enric Solà Solitud, de Víctor Català, Pomar, Joan Pons, i Katja Lange-Müller; Maite Salord, Jean – 13 D’OCTUBRE Jordi Puntí i Michael i Privatsachen, de Josep 18 h. Conversa. València Maria de Sagarra. Serra, Miquel Àngel Ebmeyer. Vidal Pons, Àlex Volney. i Budapest, dues ciutats 20.30 h. Nit de poesia. de novel·la, amb Joan F. 20.30 h. Nit de poesia. Alt arquer solitari. 18 h. Literatura catalana Mira i György Konrád. Em vas convidar a tenir contemporània en set. Festa de cloenda del Homenatge a Salvador 19.30 h. Lectura amb Espriu. traducció. Sebastià programa literari. Alzamora, Lolita Bosch, música. Das Homenatge a Joan – 11 D’OCTUBRE Ada Castells, Emili Puppenkabinett des Vinyoli. Amb 13 h. Tarragona literària, Rosales, Toni Sala. Senyor Bearn. l’assistència de David amb Josep A. Baixeras i 20.30 h. Nit de poesia. Castillo, Maria Josep Olga Xirinacs. 19.30 h. Lectura i música. Mar i cel, Paraula de jazz, amb Escrivà, Feliu Formosa, – 12 D’OCTUBRE d’Àngel Guimerà. Joan Margarit i Pere Gemma Gorga, Jaume 13 h. Les Balears: Es farà una lectura de Mar i cel, d’Àngel Guimerà. Rovira. Pont i Jaume Subirana. presència · Del 28 de setembre al 4 d’octubre del 2007 DOSSIER / SOMIANT FRANKFURT S 15

Josep Bargalló / Director de l’Institut Ramon Llull «Frankfurt obre una etapa de més projecció mundial»

RAÜL MAIGÍ / Barcelona G definir millor què és la cultu- G Tan important és el que pas- «L’any 1991 ra catalana? sarà a Frankfurt? Espanya va — «Cultura i literatura cata- — «Depèn de les expectati- ser el país lanes són conceptes que fa anys ves de cadascú. Frankfurt és que estan ben definits. El fet que molt important per diversos convidat a no tinguem estat, i que estiguem motius: políticament, perquè és Frankfurt, i a la recerca constant del que som la primera vegada que en una tenia un premi o voldríem ser, fa que de tant en fira industrial i professional Nobel viu, tant sorgeixin dubtes que no es d’aquesta magnitud no es convi- Camilo José produeixen a altres llocs. Ara, da una cultura estatal, i això ens Cela, que es va l’any que ve el convidat és Tur- situa a l’avançada de les cultures negar a quia i puc assegurar que hi haurà europees que no tenen un estat al anar-hi. El un debat altíssim, i d’aquí a dos darrere. També perquè és un anys serà la Xina. Cadascú hi va magnífic aparador per donar a que ens ha amb el seu propi debat. Per conèixer més i millor la literatu- pogut passar a nosaltres, que la literatura cata- ra catalana actual. Ara, si algú es nosaltres és lana és escrita en català i que la pensa que l’endemà de Frank- molt menys cultura catalana és la que es fa furt la cultura catalana serà tan que això» als territoris de parla catalana si- coneguda com l’anglesa, o que gui quina sigui la llengua en què els escriptors catalans es ven- «És molt bo es faci s’ha tingut clar des de dran com els nord-americans, l’època medieval. No ens hem que hi hagi segurament és una expectativa d’autoflagel·lar tant! Malgrat no no només irrisòria sinó que pot gent que s’ha tenir un estat, culturalment te- acabar traumatitzant. Frankfurt sentit nim moltes de les virtuts i els de- servirà per autoafirmar-nos com legítimament fectes que tenen la majoria de les una cultura europea important, ofesa perquè cultures d’Europa.» per explicar-nos millor i posar no ha estat — I què passarà després més en el mercat els nostres pro- convidada, i de Frankfurt? ductes literaris, i per iniciar (no d’altra perquè — «Després de Frankfurt per acabar) una etapa de projec- hem de continuar la línia ascen- ció internacional més gran i més sí que ho ha dent de la projecció exterior de potent. Frankfurt no és el final estat» la nostra cultura. Internament sinó el començament.» hem d’aconseguir que l’Institut — S’ha notat ja algun be- «Que la Ramon Llull representi amb nefici immediat? Josep Bargalló. / EUDALD PICAS literatura més força institucional els terri- — «Per exemple, Frankfurt catalana és toris de parla catalana, i Frank- sí que ha servit perquè enguany escrita en furt hi ha tingut un gran què per- hi hagi més traduccions, però ai- que es va negar a anar a Frank- una nació sense estat? català i que la què en aquest moment tenim xò els passa a totes les cultures furt representant Espanya. El — «El primer que volem convenis de col·laboració amb que hi van, per tant, aquestes que que ens ha pogut passar a nosal- transmetre és que representem cultura el govern d’Andorra, el govern hem aconseguit de més no les tres és molt menys que això. Ens l’expressió literària de tots els catalana és la balear, l’Ajuntament de Perpi- mantindrem, com no les ha man- ha passat el que és normal. Es territoris que tenen la llengua ca- que es fa als nyà, l’Ajuntament de l’Alguer i tingut cap cultura.» genera un debat sobre com s’ha talana com a pròpia. Això a Eu- territoris de alguns ajuntaments valencians. — La divisió i la polèmica de fer la presentació, perquè hi ropa, i al món, ja és una novetat parla catalana Això és un pas endavant que generada aquests mesos han ha interessos comercials molt que sobta, perquè la cultura ca- sigui quina s’ha fet en part gràcies a Frank- significat un preu massa alt? importants, i és lògic que en el talana és a quatre estats. Per això sigui la furt, i hem de continuar fent-ho. — «Hi ha gent (catalans fins procés es facin públiques opi- la nostra presència allà té una in- llengua en què En segon lloc, hem de ser més i tot) a qui encantaria que Cata- nions diferents.» cidència política. El fet que hi presents internacionalment en el lunya no existís, que la cultura — I també renúncies. hagi institucions polítiques de es faci s’ha dia a dia. En aquest sentit, catalana fos un desastre, que els — «No tothom hi podia ser. tots els territoris (el govern de tingut clar des l’obertura de delegacions a l’ex- escriptors no venguessin ni un Hem hagut de fer una tria equili- Catalunya, el de les Balears, el de l’època terior és molt important. Les tres llibre... però malauradament per brada entre diferents criteris de d’Andorra, l’Ajuntament de medieval» primeres que volem obrir són a aquests, existim com a país, te- territorialitat, gènere, edat... I Perpinyà, l’Ajuntament de l’Al- París, Madrid i Nova York. Pa- nim una cultura d’un alt poten- evidentment hi ha gent que amb guer, i ajuntaments valencians i rís, abans de finals d’any. I Ma- cial creatiu i una literatura amb tot el dret del món no ha volgut de la Franja de Ponent), de co- drid i Nova York, l’any que ve. I els nivells de qualitat de la litera- anar-hi, i és molt bo que hi hagi lors polítics molt diferents, que segurament també altres l’any tura europea. Tenim polèmiques gent que s’ha sentit legítima- assumeixen la representació de que ve mateix. També hem de i debats? És clar. Però jo recor- ment ofesa perquè no ha estat la cultura catalana institucional- ser a llocs que no formen part del daria que, per exemple, l’any convidada, i d’altra perquè sí ment és políticament important. circuit comercial occidental, 1991 Espanya va ser el país con- que ho ha estat.» Serà la primera vegada que això com ara el Marroc i l’Amèrica vidat a Frankfurt, i tenia un pre- — El programa transme- passa a escala internacional!» Llatina... L’endemà de Frank- mi Nobel viu, Camilo José Cela, trà la idea que Catalunya és — El procés ha servit per furt hi ha vida!» 16 S PUBLICITAT presència · Del 28 de setembre al 4 d’octubre del 2007

ORGANITZA

EN CONVENI AMB

Ajuntament de L'Alguer

AMB EL SUPORT DE AMB LA PARTICIPACIÓ DE

PATROCINADORS