La guerra dels Segadors al Pla de Santa Maria

És ben sabut que el regnat de Felip IV s’encetava amb el govern del comte-duc d’Olivares, Matança, ruïna, el qual orientà la seva política a involucrar la Corona d’Aragó o catalanoaragonesa (regnes d’Aragó, València i Mallorca i Principat de Catalunya) en l’aportació sostinguda de recursos humans i econòmics que contribuïssin a finançar les sempiternes guerres destrucció extrapeninsulars dinàstiques, tan cares com inútils.

MANEL GÜELL JUNKERT I VALENTÍ GUAL VILÀ

42 CULTURA I PAISATGE CULTURA I PAISATGE 43 COLL DE CABRA (s. XVII) Donatius forçats imposats als municipis, serveis a (Sant Celoni, Breda, per tot el Baix Empordà...). comesa de sufocar la revolució sense contemplacions, caps, el baró de Rocafort, Antoni d’Armengol; EL PLA DE SANTA MARIA l’exèrcit (bagatges, lleves indiscriminades) i a l’armada Alhora, l’exèrcit hispànic es descontrolava i saquejava a sang i a foc. El seu cap, el marquès de Los Vélez, l’administrador de l’arxidiòcesi, Jacint Vilosa, i el Sébastien de Pontault de naval (carretatges), allotjaments abusius de tropes, i Palafrugell i Blanes i incendiava l’església de Montiró. el féu entrar pel sud, a la vora de l’Ebre, i seguir el sergent major, Carles de Mertrolà, van ser penjats Vista general del Pla de Beaulieu (c. 1612 - 1674) Santa Maria des del peny Reproduït de l’obra: les duríssimes campanyes militars de Leucata (1637) i camí ral de la costa fins a Barcelona, i aquells militars dels merlets de la muralla juntament amb els de Sant Ramon. Les plans et profiles des sobretot de Salses (1639), on van morir entre 10.000 La revolta s’estengué ràpidament per tots els racons descentrats marcaren el seu pas amb la sang de les jurats de la vila, igual com, a , fou penjat el Fotografia: Ramon Ferré principalles Villes, et i 12.000 catalans, van acabar de consolidar l’antipatia del territori. Al Camp de , hi van haver degolladisses perpetrades a , el Perelló, el coll de governador català de la plaça, Francesc de Giminells. Vila. lieux considerables de la general contra el poder central. Aquest antagonisme incidents de gravetat diversa a , , la Balaguer, l’Hospitalet de l’Infant, Vila-seca, Salou, Principaute de Catalogne. irreconciliable, “de supervivència”, es materialitzaria Selva i Tarragona. A Barcelona, plena de segadors, , Martorell…. Van ser milers els catalans Los Vélez ocupà Tarragona i sotmeté el sud del Avec la Carte generale, et les particulieres de chaque en la ira desfermada del poble davant dels excessos dels es produí un primer motí el 22 de maig i també el 7 que van caure occits; Madrid no feia presoners i no país. Les viles, entre elles el Pla, li enviaren els seus gouvernement. A Paris par soldats hispànics, allotjats amb la llicència del virrei de juny, per Corpus (el de Sang, jorn que es cobrà la donava quarter. I aparegueren els temibles miquelets, delegats per jurar-li obediència. Els darrers dies de le Chevalier de Beaulieu. comte de Santa Coloma (aquell que contestava al vida de molts funcionaris i militars castellans, entre i la guerra esdevingué cruel i sagnant. 1640 marxà sobre Barcelona i, després d’una nova Edició original de 1707. clam dels catalans: “i molta més se’n poden prendre...”). els quals, la del mateix virrei Dalmau de Queralt). degolladissa a Martorell, el 26 de gener de 1641 fou Després dels assalts, saquejos, incendis i matances finalment vençut a Montjuïc,. L’exèrcit hispànic Doble pàgina anterior: Els segadors / Corpus de Els catalans no ho van voler tolerar i, des de principis No hi havia marxa enrere i, tement la lògica practicades, la majoria de les viles del Camp de s’hagué de replegar a marxes forçades, perdé la sang de 1640, esclataren arreu greus aldarulls i motins, repressió brutal i desproporcionada des de Madrid, Tarragona es van rendir als castellans, però no pas iniciativa i es tancà a Tarragona i a . Quan les Oli sobre tela reprimits amb duresa i replicats per la pagesia les autoritats pactaren amb França i acceptaren totes; n’hi hagué quatre que resistiren: , forces francocatalanes completaren la contraofensiva 262 x 404 cm organitzada en escamots de guerra de guerrilles el canvi de monarquia. També consentiren l’ajut Vila-seca, Cambrils i . La primera va tancar les i ocuparen tot el Camp (febrer-març de 1641), el Antoni Estruch Bros,1907 (guerra guerrejada). Es tractava d’una pagesia militar francès, l’únic que podia garantir una defensa portes a l’avantguarda de la cavalleria castellana, que Pla, abandonat pels filipistes, acollí de guarnició, Museu d’Art de Sabadell. desitjosa de justícia, que es va alçar contra el poder efectiva, encara que no pas impedir que Felip IV s’hagué d’allotjar a Mont-roig i a Montbrió (localitats junt amb alguns mosqueters, la companyia de cavalls establert, que cremà viu el comissari reial Montrodon maldés per recuperar Catalunya i hi enviés exèrcits abandonades pels seus habitants), però al cap de poc de Josep de Caramany, el qual hostilitzava des d’allí a Santa Coloma de Farners, que impedí els soldats cada any. La guerra entrava al Principat, i ho feia per la població fugia i Riudoms quedava com a quarter els hispànics que quedaven a Valls. Caramany, un d’entrar a Sant Feliu de Pallerols o que, a Amer, quedar-s’hi quasi dues dècades. general de la cavalleria i base d’operacions en el setge dels capitans catalans més intrèpids, era mestre va rebutjar tot un terç de soldats. Els altres terços de Cambrils. Allí s’hi havia tancat el gruix de l’exèrcit en guerra de guerrilles i, segons el cronista Magí reaccionaren militarment, com si es trobessin enmig LA CRUESA DELS PRIMERS MESOS DE GUERRA català: milicians amb espardenyes i l’escopeta de Sevillà (o Sivillà), “con correrías y escaramuças tenía de Flandes, en terra enemiga, i calaren foc a les caça, però sense cap formació militar. En tres dies, de continuo la guarnición de Valls sobre las armas, que esglésies de Santa Coloma i Riudarenes i provocaren Les darreres setmanes de 1640, encara amb l’exèrcit els hispànics reteren la fortalesa a canonades. Quan verdaderamente le habían cobrado temor”. que, a l’Empordà, s’apleguessin més de 4.000 pagesos regular francès per arribar, Felip IV llançà un gran els catalans van sortir, desarmats, bé per confusió irats disposats a combatre’ls allà on es trobessin exèrcit de 30.000 efectius contra els catalans amb la bé per maldat, foren atacats i massacrats. Els seus

44 CULTURA I PAISATGE CULTURA I PAISATGE 45 EL PLA DE SANTA MARIA Al llarg de 1641, les forces francocatalanes posaren dels soldats francesos de guarnició, capturaren 400 LA CAMPANYA DE 1642 els penjaren de les finestres de llurs cases. Tot seguit, EL PLA DE SANTA MARIA setge a Tarragona, ciutat convertida en capital de miquelets i s’endugueren diners, or, plata, roba i més saquejaren i cremaren la Guàrdia dels Prats, Ollers A l’època de la guerra Felip IV a Catalunya. El setge fou dels més durs de 1.500 caps de bestiar (atzembles, bous, vaques, Consolidada la posició al sud, els hispànics tenien Interior de l’església de dels Segadors, l’església i Pira; també Sarral, on cometeren tota mena de Sant Ramon. estava dedicada a que s’havien vist mai, però al final els hispànics el porcs, 500 moltons i 900 ovelles), unes pèrdues pendent socórrer Perpinyà, plaça assetjada pels vexacions i actes sacrílegs com el saqueig de l’església A l’època de la guerra Santa Maria. L’aspecte superaren en ser socorreguts, a mitjan agost, per la avaluades en 25.000 lliures. Com a conseqüència francesos, de la qual depenia tot el Rosselló. Els i la violació de vint jovenetes davant del sagrari. dels Segadors, encara del conjunt d’edificis seva flota. El Pla, igual que la resta de pobles i viles d’aquest fet, molts propietaris, desposseïts, hagueren primers dies de setembre de 1642, l’exèrcit espanyol no s’hi havia construït podia ser semblant al de l’entorn, hi prestà servei amb homes i recursos. de rodar món i captar. Només mig mes després (uns 15.000 homes) estava dividit en tres cossos, El 4 de setembre, cremava Cabra. Allí els hispànics la lluerna barroca. Al d’aquesta fotografia del saqueig, un tinent amb una trentena de genets sota comandament de tres marquesos: el de Mortara fons, segons descriu (1930?) s’assabentaren que Perpinyà havia capitulat davant la crònica, hi havia un Es pot observar A partir d’aleshores, s’establí al Camp de Tarragona va assaltar altre cop el Pla; hi va fer vuit presoners (a ponent), el de Torrecusa i el de la Hinojosa (a els francesos. Desapareixia, així, la destinació final segon pis (el cor) al qual l’edifici annex, antiga un statu quo entre els dos exèrcits: els hispànics i hi robà 250 ovelles. Conscients que es trobaven Tarragona). La idea era convergir a l’interior i obrir- de la campanya militar i tocava canviar d’objectiu. s’accedia des de l’edifici seu del representant es consolidaven a Tarragona ciutat, mentre que els al bell mig dels encontres, el gener de 1642, els se pas cap al nord, i mentrestant, resistir sobre el Ara calia mirar cap a ponent, cap a Lleida, que es del costat. de l’arquebisbe de catalans dominaven la ruralia, sobretot a l’interior. planencs abandonaren la vila. Phillip de La Mothe- territori, que anirien sotmetent amb la duresa de convertia, sense comptar Barcelona, en la plaça més Tarragona, Per tal de trencar aquesta situació, Felip IV no Houdancourt, cap de l’exèrcit francès, hi arribava, considerar-lo terra enemiga. Amb la consagració del convertit en convent important en mans catalanes. nou temple parroquial al segle XIX. En primer deixava d’enviar-hi soldats sempre que podia, tant i el dia 18 s’apropava cautelós a Valls, però havia del Pla de Santa Maria terme, el clos del per terra com per mar. La frontera militar sofrí de girar cua i tornar al Pla. Al cap de pocs dies, la Endinsar-se en el rerepaís, lluny del camí ral costaner, MASSACRE AL PLA DE SANTA MARIA (1790) l’antiga església cementiri. constants sinuositats, ja que des de Tarragona els vila tornava a canviar de mans ja que era ocupada volia dir posar el peu a la Conca de Barberà. La romànica va quedar en Fotografia: hispànics efectuaven raids de depredació: colpejaven pel marquès de la Hinojosa en una microcampanya llista d’atrocitats (robatoris, saquejos, violacions, Amb els tres cossos de l’exèrcit reunits (uns 15.000 desús. El dia 1 de gener Arxiu Municipal fort i es retiraven als pocs dies (o hores) sense donar que acabaria amb la batalla de Paret-Delgada. Els assassinats, actes sacrílegs...) comeses a la contrada de 1859 es torna a obrir del Pla de Santa Maria. homes), els hispànics acordaren una nova ruta, la el culte amb l’advocació Fons Josep M Torné. temps que els sorprengués l’exèrcit regular francès castellans, però, no s’hi estaren gaire, de manera no s’acaba mai. Els de Felip IV les van fer de tots primera parada de la qual seria el Pla de Santa Maria. a Sant Ramon de o els sometents catalans. Així, les poblacions, que, a mitjan abril, al Pla s’hi allotjaven 800 cavalls els colors a cada població que trepitjaven: Lilla Els habitants del Pla fugiren, però uns cinquanta Penyafort. indefenses i desarmades, s’havien de lliurar a la francesos, a pleret, i una companyia d’infanteria (abandonada i saquejada), Montblanc (abandonada planencs intentaren resistir, debades, l’empit dels primera força militar que arribés, i canviaven de catalana s’hi quedava fins al 23 d’agost. La població a correcuita i saquejada), l’Espluga (abandonada i soldats de Torrecusa. S’hagueren de replegar i tancar mans múltiples vegades: Reus canvià cinc vegades; civil hi anà tornant progressivament. saquejada, tant la població com l’església; fins i tot el a l’església romànica, mentre assistien, impotents, al Constantí, sis, i Valls, unes quantes, igual que el Pla. rector va ser despullat i escarnit), Poblet (abandonat saqueig i a la crema de llurs cases. Però els hispànics pels monjos i saquejat pels oficials). El 3 de setembre, no en van tenir prou. Per què van abraonar-se contra A mitjan desembre de 1641, els dragons (cavalleria a l’Espluga, on s’havien tancat una dotzena de els planencs tancats a l’església? Hi ha més d’una lleugera) hispànics d’Antonio Pellicer de Ossau resistents al castell, els militars hispànics violaren les versió, però, pel que sembla, els invasors van ser caigueren sobre el Pla i la saquejaren. Mataren alguns seves dones i després els feren sortir amb amenaces i tirotejats, bé per una columna francesa o bé des

46 CULTURA I PAISATGE CULTURA I PAISATGE 47 que ja eren dalt i foren suficients per començar a matar planencs, indefensos i desarmats, a tort i a Els soldats hispànics havien dret, amb la intenció de no deixar-ne cap de viu. cremat quasi tota la població Una versió diu que van caure tots a excepció de dos i havien destrossat tot el de l’església mateix, com va creure el marquès de la afortunats, un que passà desapercebut rere la porta mobiliari, de manera que la Hinojosa quan, havent caigut un dels seus oficials, del campanar i l’altre que sortí amb davantal femení major part de les cases quedaren ordenà l’assalt immediat del temple romànic. enmig de les faldilles d’algunes dones (quines dones inhabitables. L’avaluació hi havia a l’església convertida en camp de batalla?). dels danys es va calcular, Arcabús del “Tercio” de Els valents que el defensaven seguien les ordres del Una altra versió parla de 33 defensors massacrats posteriorment, en unes 50.000 principis del segle XVII prevere Jaume Guasch i dels jurats Gabriel Huguet en aquell altell, més dos llençats de dalt a baix, però lliures, tot i que els danys Fotografia: © Museo del i Andreu Rossell, els quals els animaven amb tant també d’un núvol de confusió que aprofitaren els morals encara foren superiors, Ejército. d’èxit que durant tres hores van mantenir a ratlla els nou supervivents de la matança per fer-se escàpols per uns fets terribles que quasi Mosqueter i arcabusser hispànics. Aquests no s’aturaren davant de sòl sagrat de manera miraculosa. Com també es va tenir per es salden amb la desaparició del “Tercio” i acostaren un canó a la paret nord. Al cap de poc, miraculós el cas del prevere Guasch, travessat per una de la població. Es tracta d’uns Dinastía austriaca les canonades havien obert un forat (encara avui es espasa “de part a part per la espalla…”, i dut presoner, fets luctuosos que han marcat Siglo XVII pot veure el punt reconstruït) pel qual entraren els mig mort, a una cel·la de Sant Magí, ja que era l’imaginari dels fills del Pla Infantería de línea. Álbum de la Infantería soldats amb una empenta irresistible. Els defensors eclesiàstic i, abans de ser penjat, l’havia de jutjar un de Santa Maria, que cada Española pujaren al pis de dalt i s’hi feren forts tres hores més, tribunal seglar. No va poder ser, car en dues setmanes any reten un merescut tribut Madrid, 1861. fins que se’ls acabà la munició. La llegenda diu que el mossèn es recuperava de les ferides rebudes i commemoratiu als seus herois encara resistiren quatre hores més a cops de pedra escapava de la presó “per voluntat de Déu, ni sabent de 1642. (tantes n’hi havia al segon pis d’una església?). El ells com los escapà…”. cas era que mossèn Guasch estava ferit a la cama i Els exèrcits hispànics no quedava res per contenir l’enemic, una situació Fou una mena de compensació celestial que, encara continuaren la campanya fins més que desesperada que els mogué a demanar la que menor, es veié reforçada per la recuperació de a Lleida, on el 7 d’octubre rendició. Els hispànics, militars professionals, no la vila al cap de poques setmanes. La Mothe arribà de 1642, un mes i escaig es prengueren seriosament la possibilitat d’entaular amb 600 cavalls i assaltà el Pla, i el cronista Sevillà després dels fets del Pla, eren quarter amb pagesots rebels i intentaren fins a quatre ens assabenta que l’església parapetava, llavors, els estrepitosament derrotats a la assalts amb escala, fins que, al final, els concediren hispànics invasors, que descarregaren una ràfega Batalla dels Quatre Pilans pel vidas salvas. de mosqueteria contra els francesos, però que “con mariscal La Mothe, cap dels todo, no se hallaron tan diligentes que no quedasen exèrcits francocatalans. La Aquell compromís, però, era provisional! Es prisioneros d·ellos más de 200 cavallos, que llegaron revenja es serveix en un plat mantingué mentre els defensors deixaven pujar todos a Santa Coloma para coronar la fiesta y sirvieron fred. Més tard que d’hora els els soldats de Felip IV i va caducar en el moment de testigos d·ellas”. planencs havien estat venjats. n

Bibliografia bàsica

Diario de las guerras de Cataluña por los años 1640, 1641 y 42 [Biblioteca Nacional de España, Manuscritos, reg. 2.337]. GÜELL, MANEL. “Valls durant els primers anys de la Guerra dels Segadors”. Quaderns de Vilaniu, Valls, 39 (2001) 47-69. El Corpus de Sang. Història i llegenda. A 250 anys de la Revolta dels Segadors. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de GÜELL, MANEL. «El Diario de las guerras de Cataluña por los años 1640, 1641 y 1642. Un dietari inèdit dels primers anys de la guerra de Catalunya, 1990. Separació al Camp de Tarragona (1640-1642)». Butlletí Arqueològic, RSAT, 33 (2011) 263-195. FLORENSA I SOLER, NÚRIA; GÜELL, MANEL. ‘Pro Deo, pro rege et pro patria’. La revolució catalana i la campanya militar de 1640 a les GÜELL, MANEL. «Reus, vila oberta. Els primers anys de la guerra de Separació». Manuscrits, UAB, 30 (2012) 15-54. terres de Tarragona. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana / Òmnium, 2005. ETTINGHAUSEN, HENRY. La guerra dels Segadors a través de la premsa de l’època. IV. Barcelona: Curial, 1993. GORT JUANPERE, EZEQUIEL; IGLÉSIAS SOLÉ, MERCÈ. El Pla de Santa Maria a mitjan segle XVII i la guerra de Separació. El Pla de Les Corts generals de Pau Claris. Dietari o procés de corts de la Junta General de Braços celebrada al palau de la Generalitat del 16 de setembre Santa Maria: Ajuntament, 2005 (Villalba; 4). del 1640 a mitjan març del 1641. A cura de Basili de Rubí. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, 1976. GUAL VILÀ, VALENTÍ. “Les misèries de la guerra. Pira, 1635-1670”, Aplec de Treballs, núm. 18 (2000), pp.27-56. Centre d’Estudis de la SEVILLÀ, MAGÍ. Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rosellón y Cerdaña (1598-1649). Llibres VII i VIII [Bibliothèque Conca de Barberà, Montblanc. Nationale de France, Manuscrits, reg. 115]. GÜELL JUNKERT, MANEL. “La Conca de Barberà i la Baixa Segarra en flames. La campanya de Lleida de 1642”. Recull, Associació Cultural SIMÓN TARRÉS, ANTONI. “Catalunya en el siglo XVII. La revuelta campesina y popular de 1640”. Estudi General, I, Col·legi Universitari Alt Gaià, , 3 [1995] 141-153. de Girona, I (1981) 137-147.

48 CULTURA I PAISATGE CULTURA I PAISATGE 49