Filologia · Literatura

Rosa M. Anglès RECULL D’ONOMÀSTICA DE L’ESPLUGA CALBA

1. Introducció objectiu del present article és presentar el treball que estem duent a terme sobre l’onomàstica de l’Espluga Calba. Es tracta d’un inventari de tots els topònims i antropònims del terme, presentats per ordre alfabètic, de manera que cada entrada introduirà el nom en negreta, contindrà un apartat de documentació històrica d’aquest i un altre amb la màxima informació que n’hàgim aconseguit i que ens hagi semblat rellevant, tenint en compte que l’objectiu del treball és primordialment lin- güístic. L’estudi anirà preceditL' d’una introducció de caràcter més general sobre la vila de l’Espluga Calba i d’uns mapes on apareixeran ubicats els topònims presents i també els que han caigut en desús. Al final de tot hi haurà uns annexos amb llistes dels noms, degudament classificats. Convé assenyalar que algunes de les dades que presentem a continuació poden tenir caràcter provisional, ja que l’estudi no està finalitzat.

2. La vila de l’Espluga Calba

El terme municipal de l’Espluga Calba, de 21,63 km2, s’estén a l’extrem de llevant de la co- marca de les , en contacte amb l’ i la Conca de Barberà. Dels contraforts nord- occidentals de la serra del Tallat, que accidenten aquest sector proper a la divisòria entre la Conca i l’Urgell, de morfologia gairebé segarrenca, davallen diversos barrancs que formen el Rinet. El fons de la vall es dedica al conreu de la vinya i sembrats, mentre que la resta de les terres són disposades en bancals on s’arrengleren oliveres i ametllers. La vila de l’Espluga Calba és l’únic nucli de població del municipi, que limita amb els garri- guencs dels Omellons (O), (SO), (SE), amb el de Senan (E) de la Conca de Barberà, i amb els urgellesos dels Omells de na Gaia (NE) i Maldà (N). Travessa el terme la carretera local de a Tarrés i de la vila en surt una altra que es dirigeix a Maldà, i d’Urgell, en direcció al nord. Un parell de pistes sense asfaltar condueixen als Omells de na Gaia i Vinaixa, respectivament. Hom calcula unes 468 ha de terreny forestal enfront de les 1.595 de conreus de secà (73,74 % de la superfície municipal), amb predomini de les oliveres, la vinya, els ametllers i l’ordi. Les millors terres són les de la vall del Rinet. Del 1962 al 1972 va disminuir el nombre total d’explotacions en un 40%, a causa de l’important èxode rural, mentre que hi ha hagut una certa concentració

Arbeca 2015 103 Traces

parcel·lària (una mitjana de 7,3 ha per explotació). La forma predominant de tinença és la propi- etat, però també hi ha terres en règim de parceria i arrendament. La instal·lació de granges ha consolidat la ramaderia com a alternativa o complement de l’agricultura. La Cooperativa del Camp, amb un molí d’oli que té la denominació d’origen d’Olis de les Garrigues, agrupava pràcticament totes les famílies. En el camp de la indústria, el 1969 s’obrí la fàbrica tèxtil cooperativa, John-fil, dedicada a la confecció de jerseis, que havia arribat a tenir uns 60 treballadors fixos i donava feina a les dones a casa. La present crisi econòmica n’està amena- çant la viabilitat. També s’hi han explotat algunes pedreres, continuació de les de la Floresta i . La població, que havia estat relativament important a l’edat mitjana, es mantingué dins un pro- cés positiu fins a la darrera guerra civil i des d’aleshores el fenomen migratori ha estat constant i accentuat: al segle XVIII havia passat de 241 h el 1718 a 736 el 1787 (és a dir, s’havia triplicat) i el 1860 tenia el màxim absolut, amb 1.365 h. S’estabilitzà amb alts i baixos (1.195 el 1900, 1.265 el 1936) i després va anar disminuint (930 el 1950, 781 el 1960, 583 el 1970, 490 el 1975, 470 el 1981 i 442 el 1998). Actualment la vila té 395 habitants, segons el cens del 2014. La carta de població del lloc, durant la conquesta cristiana data del 1148, quan encara era sarraïna, i fou atorgada en el setge de Tortosa per Ramon Berenguer IV, que féu donació del castell, amb la seva vila closa i territori del voltant, a un grup de cinc famílies: la del batlle, Porcel de , i les de Vives de Cruzilada, Guillem Bertran, Arnau Bosquet i Mir de Fluvià. L’Espluga Calba havia estat, com Arbeca, una fortalesa àrab avançada del valiat de Siurana, i per això l’esglé- sia parroquial de Santa Maria fou incorporada a l’Església de Tarragona, i el lloc, a la vegueria de Montblanc (segle XIII). Abans, però, en 1193-1200, el vescomte de Cardona tingué un litigi amb la corona per algunes terres de l’Espluga que el sobirà definí com a pròpies. El 1251 Jaume I donà a l’abadessa de Eliarda d’ el lloc de l’Espluga Calba com a feu i que fou venut un segle després (1350) a Pere de Carcassona, ciutadà de Lleida, per 15.000 sous barcelonesos. Pere III li concedí el mer i mixt imperi sobre la vila el 1359 (en el fogatjament de 1365 la població era de 48 focs). Poc després, el 1368, Carcassona i la seva muller Constança la vengueren a Jaume Conesa, protonotari reial. El 1379 el seu fill, Gabriel Conesa, vengué la vila per 121.000 sous barcelonesos a Berenguer Gallard, també ciutadà de Lleida, i dos anys després, el 1381, aquest tornà a vendre-la, per 133.000 sous, a Pere Icard, que al seu torn la vengué a Antoni de Maçanet, diputat de Catalunya el 1375 pel braç reial i cunyat del paer de Lleida, Domènec de Montsuar. El seu successor, Nicolau de Maçanet, atorgà la senyo- ria de l’Espluga Calba, per testament, al seu nebot Antoni de Montsuar, senyor de . Aquest darrer la vengué finalment, per 140.000 sous, a l’orde militar dels hospitalers, que conver- tiren el castell en cap de la comanda hospitalera de l’Espluga Calba –comprenia Lavit del Pene- dès, el Bordell, i el Palau d’Anglesola–, comanda que perdurà fins a la fi del segle XVIII, moment de l’extinció de l’orde amb la fi de l’Antic Règim. Es conserva la llista dels comanadors. Ja al segle XIX, en la Primera Guerra Carlina, hi hagué una important batalla en la qual els libe- rals comandats per Iriarte derrotaren els carlins del Camp de Tarragona, que tingueren 105 baixes. Malgrat ser una població de mentalitat tradicionalista, es formà a la fi del segle un grup republicà força actiu. El 1912 arribà l’aigua potable a les cases i el 1928, l’energia elèctrica. La vila de l’Espluga Calba es troba a 434 m d’altitud, a la unió del Rinet amb les valls afluents procedents de Fulleda, als vessants del turó que corona l’antic castell-palau dels hospitalers. Da- vant l’entrada, a ponent de l’edifici, s’obre la plaça de l’Església i a migdia, entre el castell i el carrer Major, hi ha un pati elevat, urbanitzat. Des del castell baixen diversos carrerons amb arcs coberts. S'hi conserven vells casals de pedra i els cellers a les antigues esplugues. Als peus del turó, on hi ha la cooperativa del camp, s’estenen les cases més modernes i, més enllà, la fàbrica tèxtil. L’església parroquial de la Immaculada Concepció, de bella façana barroca, ben ornamentada, amb interior de tres naus, i airós campanar de planta quadrada i dos cossos superposats, fou acabada el 1784. El 1936 fou destruït el magnífic retaule de Sant Cristòfol, copatró de la vila, obra de Lluís Bonifaç. El castell, dels cavallers de Sant Joan de Jerusalem, és un imponent casal de pedra, amb portals adovellats, finestrals gòtics i columnes coronelles; el pati d’armes (segles XIII-XIV) fou molt reformat al segle XVIII, dins el gust barroc, i s’hi bastí una nova capella de guix.

104 X Trobada d'Estudiosos de les Garrigues Filologia · Literatura

Adaptat l’edifici per a col·legi de monges dominicanes al segle XIX, fou abandonat el 1936. A la vila hi ha una escola estatal de primària. La societat recreativa Casa Nostra és la que allotja el bar i la sala de festes, on fa uns anys es feia cinema. La festa major d’hivern és per la Candelera (2 i 3 de febrer) i la d’estiu, el penúltim diumenge d’agost.

3. El nom de la vila

El topònim es refereix a unes coves excavades a la roca (spelunca en llatí) que encara sub- sisteixen, emprades com a estables o cellers i que probablement havien tingut ja poblament prehistòric. És possible que l’Espluga, igual que l’Albi, Cervià, l’Albió, i Castellots, sigui un topònim originari del Baix Imperi romà. Cap al 1150, en què ja trobem el topònim complet, l’adjectiu Calba podia ser usat independentment per designar la població. En llatí vulgar SPELUNCA dóna SPELŪCA i CALBA es refereix a un terreny pelat, sense her- bes, mates. Les formes primitives presenten v (Calva) i no b. Coromines, a la corresponent entra- da del Diccionari Etimològic de la Llengua Catalana, estableix: “ESPLUGA, “caverna, gran balma”, del ll. vg. *SPELUCA, variant de SPELUNGA, i aquest, manllevat del grec σπηλυγξ,-υγγοζ, id.; la variant *SPELUCA no apareix en baix llatí fins al S. XI, però avui està difosa des del Tirol al llarg dels Alps, per Provença, Alt Llenguadoc i el català fins a l’Alt Aragó; com que hi ha altres variants del tipus *SPELŪCUS i *SPŪCA (Urgellet, Valls d’Aran i de Luixon), sembla que tant *SPELUCA com aquestes variants són degudes a una adaptació creixent del grecollatí SPELUNCA al mot SPECUS, nom llatí antic de la caverna.” (DECat III, 658a41-51). Aquesta mateixa significació pres- criu el diccionari Topònims catalans. Etimologia i pronúncia (Moran, Batlle i Rabella 2002).

4. Recollida de dades

La recollida de dades ha comportat una doble acció: l’enquesta oral, amb converses amb bons coneixedors del territori, i l’escorcoll documental. Per a l’enquesta oral vam recórrer a gent d’edat –amb bona memòria per a poder donar raó de noms que eren vius quan ells eren joves i que les noves generacions ja no fan servir–, noms que ja només ells retenien i que pretenem que no desapareguin amb ells. Vam seleccionar cinc persones de la vila que hi havien viscut sempre; només una d’elles havia s’havia estat uns quants anys a Barcelona, però havia passat la infantesa i joventut al lloc. Vam entrevistar tres homes, que solen conèixer millor les partides del terme, i dues dones, que es fixen més en les parts integrants del nucli urbà i en els noms de les cases. Les dues dones havien estat mestresses de casa de joves, i dels homes, l’un havia estat pastor i els altres dos pagesos, un dels quals, a més, caçador. Com que es tracta d’un terme municipal de poca extensió, vam optar per recórrer-lo tot per sectors, partint del nucli urbà, és a dir, del centre del territori. Per a l’arreplega exhaustiva del lèxic geogràfic vam seguir el procediment de l’ordre geogràfic: anàvem resseguint mentalment totes les parts del terme o del nucli urbà i anàvem anotant els noms que sortien espontàniament. Quan apareixia en el discurs dels informants algun terme pertanyent a un camp lèxic determinat desviàvem la conversa i la convertíem en una enquesta temàtica. Davant la possibilitat d’haver oblidat altres noms, aturàvem el recorregut i preguntàvem explícitament, per exemple, per la resta de fonts del terme, per la resta de comellars o pels car- rerons que ens poguéssim haver deixat. Per a l’escorcoll documental, pel fet que es tracta d’un terme municipal sobre el qual no s’ha realitzat mai amb anterioritat cap treball d’aquesta mena, vam acudir bàsicament als arxius i vam haver de recórrer a manuscrits inèdits de tot tipus: des de pergamins en la lletra corresponent

Arbeca 2015 105 Traces

a cada segle, fins a llibres moderns escrits a mà com si es tractés de llibretes per a anotacions, passant per fulls solts trobats entremig d’altres papers. La intenció ha estat l’estudi exhaustiu de tots els documents de la zona, llevat dels que no aportaven informació diferent o nova. El princi- pal obstacle ha estat, en certes ocasions, la manca de coneixements de paleografia, de llatí o de gramàtica històrica. Vam visitar tots els arxius on crèiem que trobaríem documents rics en toponímia menor del terme. El principal arxiu que alberga documentació sobre l’Espluga Calba és el de la Corona d’Ara- gó: a la secció del Gran Priorat de Sant Joan de Jerusalem de l’esmentat arxiu hi ha vuit capbreus de la vila (dels anys 1550, 1574, 1607, 1633, 1669, 1692, 1717 i 1741), a més d’altra documentació esparsa. El darrer capbreu consultat, el de 1765, és de l’Arxiu Comarcal de la Segarra, ubicat a Cervera. El fet que el castell hagués estat propietat de l’orde cavalleresca dels hospitalers és la causa de la gran quantitat de capbreus que se’n conserven. L’arxiu municipal, que va salvar-se, afortunadament, de la destrucció de què foren objecte tants d’altres durant la Guerra Civil, ha estat l’altra gran font d’informació. Hi vam consultar dos llibres de contribucions especials: l’un de 1936 i l’altre sense data, tot i que hem deduït que tots dos eren cronològicament molt propers. També hi havia un llibre de repartiment de 1942 i dos d’amillarament: l’un de 1945 i l’altre, sense datar, una mica anterior. A l’Arxiu de l’Arquebisbat de Tarragona hi vam consultar bàsicament els registres de naixe- ments, comunions, matrimonis i òbits, des de l’any 1574 fins al 1858. Les dades posteriors són a l’Arxiu Municipal de l’Espluga Calba. Aquests documents ens van fornir una gran quantitat de dades sobre l’antroponímia de la vila. Com cal suposar, vam mirar de seguir les pistes que es troben en la documentació impresa que es pot consultar en biblioteques. Endemés, quan era possible, vam accedir a bases de dades digitalitzades, com ara les llistes de confiscacions de béns de les col·lectivitzacions agràries de la Segona República, disponibles a la pàgina web de l’Arxiu Nacional de Catalunya. Així mateix, es poden aconseguir còpies digitalitzades dels pergamins antics, la qual cosa et facilita el treball posterior sobre el document. Aquest ha estat el cas dels que hem obtingut de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, de l’Arxiu del Monestir de Vallbona de les Monges i de l’Arxiu de la Catedral de Lleida. Entre altres fonts, hem resseguit els diferents números de la revista Spelunca, publicació d’àmbit estrictament local que es va publicar entre el febrer de 1992 i el juny del 2004.

5. Inventari de topònims

Hem estructurat la llista en sis apartats: el terme municipal, les comunicacions, els orònims, els hidrònims, els topònims derivats de l’activitat econòmica i els inclosos dins del nucli urbà. Entenem que aquesta classificació és útil com a eina de treball, però no implica que els termes s’hagin d’inscriure indiscutiblement a un grup determinat o a un altre. Per exemple, hem inclòs la devesa dins de l’activitat econòmica, perquè ens consta que és un terreny destinat al pasturatge del bestiar; de tota manera, com que es tracta d’un prat, d’un tros de terra abundant d’herba, també podria considerar-se un orònim. Hem anotat els noms prescindint de l’article o preposi- cions que els acompanyen i només hem escrit el genèric en els casos en què dins d’un mateix grup n’hi hem inclòs més d’un, per exemple: places o patis i placetes. Hem establert aquestes agrupacions quan els genèrics eren molt semblants, per exemple si eren sinònims (pati i plaça) o bé si la diferència entre ells era només un sufix (hort i hortet). Només hem anotat l’article en una ocasió, que és el vall i la vall, perquè la diferència de gènere comporta una distinció semàntica. Al final d’alguns apartats hem agrupat els genèrics que només apareixen una o dues vegades. En algun cas hem enregistrat topònims que no pertanyen estrictament al municipi de l’Espluga Cal- ba, però que es troben en zones limítrofes i, per tant, apareixen als textos referits al nostre terme. Dins de cada apartat temàtic hem enumerat els noms per ordre alfabètic, partint de la part es- pecífica, que va en majúscula. Quan el genèric forma part de la denominació d’una partida o tros

106 X Trobada d'Estudiosos de les Garrigues Filologia · Literatura

de terra apareix en majúscula. Si el topònim està format per un conjunt de paraules que inclouen termes que no són pròpiament substantius, hem escrit en majúscula les partícules tòniques i en minúscula les àtones. Hem usat les cometes baixes per anotar els termes que no pertanyen al nostre codi lingüístic, per tant, es tracta en tots els casos de paraules que s’usen i es transmeten directament en espanyol. Dins dels parèntesis quadrats, hi hem escrit l’adjectiu vell en els topò- nims que es refereixen a camins i en els quals el qualificatiu no té caràcter distintiu, com ara camí [vell] de Belianes; però si serveix per a distingir dos noms diferents, aleshores la notació és sense parèntesis i en majúscula: camí Vell de les Forques, perquè ja existeix el camí de les Forques. Els topònims que han caigut en desús van precedits d’un asterisc.

5.1. El terme municipal

5.1.1. Partides de terra *Abeurador, Aiguamoll, *Aigüera de la Bassa, Aigües Vives, Albereda, Argelagar, *Barbacana, Bassa, Bassa Bona, *Bassa Dolç, *Bassa Salvadora, Bassa Vella, Bassals, *Bassassa, Basses, *Bassota, Beurada *Cadireta, Calvari, *Camí de Fulleda, *Camí de Maldà, *Camí de Vallbona i Belianes, *Cap dels Corrals, *Cap del Terme, Capella, Catalanes, *Collet de na Cervera, Coll del Molí, Coll de , *Colomer, *Coma d’Aigües Vives, *Coma de l’Albereda, *Coma dels Cabrers, Coma d’en Català, *Coma dels Espilars, Coma de Fulleda, Coma d’en Gaia (terme de Maldà), *Coma dels Horts, *Coma del Mas, *Coma del Mas Blanc, *Coma del Molí, *Coma Ori- ola, *Coma al Palau, Coma del Pou, *Coma d’en Rubió, *Coma d’en Salat, Coma de Sant Pere, *Coma de la Torta, *Comellar de la Creu, *Comellar Dellà lo Mas d’en Mulet, *Comellar de la De- vesa, *Comellar de les Guixeres, Comellar d’en Marco, *Comellar d’en Pic, *Comellar Prop de la Vila, *Comellar d’en Ripoll, *Comellar d’en Roger, *Comellar dels Rossells, *Comellar Prop la Vila, *Corralassos, *Corralet, *Corrals, Costa de la Creu, Costa del Mas, Coster, *Coster de l’Era, Creu Grossa (o Creu), *Devesa del Senyor Comanador (o Devesa), Era, *Era Negra, *Eres, Escabrers (o *Cabrers), Espilars, Espilars de Més Avall, *Farraginar, *Font d’en Conill, *Font d’en Pic, *Font de Sant Blasi, *Forn, Forteular, Forques, Gorg, Grau, *Horts, *Magraners de n’Arill, *Maldà, *Mas, Mas Blanc, *Mas d’en Mulet, *Mas d’en Piquer, *Menteosa, *Mina, *Miralbò, *Molí, *Morer, *Mort, *Mur de la Vila, *Obac de Sant Blasi, *Obac de la Torta, *Oms, *Palau, Paradís, Passet, Peixera o sort de la Peixera, *Petillo, *Pla, Pla de la Bassa, *Pla de la Bassa Bona, Pla de la Bassa de Montblanc, *Pla de la Creu, *Pla dels Espilars, *Pla de les Forques, *Pla de na Josa, *Plana o sort de la Plana, Portella, *Plans d’en Móra, Portella de Baix, Portella de Dalt, *Pou, *Pou del Gaia, *Puiggròs, *Puigpedrós, *Roca Tomasa, *Roques, Serra Mitjana, *Serreta, *Serreta d’en Micó, *Sitjar, *Solà, *Solà de la Cadireta, *Solà de les Forques, *Solà del Grau, *Solà del Molí, *Solà de les Roques, *Solà de la Torta, *Sort, *Sorteta, *Sorts, *Torrent, Torta o *sort o *tros de la Torta, *Tossal Figuera, *Tossal de les Forques, *Tossal Gros, *Trull, Vallada, *Vilars.

5.1.2. Trossos i trossets de terra *sort de l’Abadia, *davall l’Aigüera de la Bassa, *Albereda de Més Amunt, *Albereda de Més Avall, tros de l’Alzina, sort de l’Amorós, *sort de l’Apotecari, sort de l’Arteu, *Balcells, Bancal, *tros de la Bassa, *prop la Bassa Bona, *sobre la Bassa Bona, Bassa del Pebre, *Bassals de Santa Maria, *terres del Benefici de Sant Blasi, *Bosc, *Bosquet, *Calvari Vell, *Camí de l’Albi, *Camí del Calvari i Molí, *Camí del Cap de la Bassa, *Camí de la Creu, *Camí del Molí, *Camí de Mont- blanc, *Camí del Pla de la Bassa, *Camí d’en Roger, *Camí de Senan, *Camí de Vinaixa, *Cap de la Bassa, *sort del Cap dels Horts, sort o tros de la Capella, *davant la Capella de Sant Miquel, *tros de la Casa, *davall el Castell, *davant el Castell, *prop del Castell, *sort del Cintet, *Closa, *Clotal d’en Cortas, *Cogulles, Coll de Batallots (terme de Maldà), *Coll de la Coma al Pou, *tros de la Coma del Castell, *Coma dels Oms, *Coma del Solà, *Coma de Vinaixa, Comellar, *Come- llar del Coll del Molí, Comellar dels Ossos, *terres del Comú, *tros del Corral, *Costa, Costa de la Vallada, *Costenvall, *tros de la Cotilda, *Cova del Llop, *sorteta de Davall de les Cases, *Dona Morta, *Eixermada, sort o tros de l’Era, *tros de l’Església, *parada de la Flor, *sort del Fondo,

Arbeca 2015 107 Traces

*Font o sort de la Font, *Font del Gaia, *Foravalle o tros del Foravalle, *davant el Forn, *sort del Gorg, *Guixeres, *Gurros, *davall de l’Hort, sort de l’Hort, *davant l’Hort de la Bassa, sorteta dels Horts, sort Llarga, *Llarguera, *sort del Lledoner, roca Llisa, *sort del Martí, *Mas Blanc de Més Amunt, *Mas Blanc de Més Avall, *Mas Blanc del Noguer, *Masos, sort del Mateu, *sort o tros del Matxo, *Melle de la Guineu, *damunt el Molí, *davall el Molí, *davant el Molí, *sorteta del Molí, Molí del Mateu, *Molí del Mig, *Molí de l’Oli, *damunt el Molí de l’Oli, *darrere el Molí de l’Oli, *darrere el Mur, *davall el Mur, *davant del Mur de la Vila, *Noguer o sort del Noguer, *Obac de la Coma de Fulleda, *Obac de la Coma de la Torta, *Obac dels Horts, *Obac del Meleu, Obac del Selma, *Obac del Solà, *Obaguets, *Pedrera, *Perxe del Feliu, *Peu del Calvari, Pla del Turc, *Planàs, *prop del Portal, *Portal Major, *davant el Portal de Santa Maria, *Portalades, Portella de Baix, Portella de Dalt, *Portelleta, Racó, *sort del Rafel, Raval, *Rec, *sort o terres de la Rectoria, *sorts de la Rectoria dels Omellons, *Redemur o sort del Redemur, *Reng, *Riu, *Roca Tomasa, *sort del Saltor, *tros de Santa Maria, *sort del Segall, *sorteta o terres del Senyor, *albereda del Senyor Comanador, *devesa del Senyor Comanador, *feixa del Senyor Comanador, *sorteta del Senyor Comanador, *terres del Senyor Comanador, parada del Sindicat, *davant el Solà, Solà de la Bassa, *Terratinents, *Torreta, *tros de la Torta, Torta de Més Amunt, *Tossal del Castell del Senyor Comanador, *Tossal del Redemur, *Tossal del Selma, *terres de la Universitat, *Vagant de la Vila, *Vall del Senyor, *era Vella, *del Vidrier, *davall la Vila, *davant la Vila, *darrere la Vila, *prop la Vila, *sort o terres o tros de la Vila, *sort del Vilaverd, *Vinyaiolar, Vinyeta.

5.1.3. Horts i hortets (Si no s’especifica el genèric, s’entén que és hort) *Abadia, *davant la Bassa, *Bondia, *Castell, *Davall de les Cases, *Molí, *Monges, *No- guer, *hort o hortet de la Rectoria, *hort o hortet del Senyor Comanador, *hortet de la Vila.

5.1.4. Racons i raconets (Si no s’especifica el genèric, s’entén que és racó) Abadia, *Arinyó, Armari, *Bassa, *Cabana, Cisteller, Estrada, *Forn, *Guineu, Matxo, Miret, *raconet del Panxeta, Patarram, Picamixó, *Rollon.

5.1.5. Termes veïns Considerem termes veïns no estrictament els que limiten amb el de l’Espluga Calba, sinó tam- bé aquells que, essent més llunyans, apareixen en els referències toponímiques del nostre poble. Albi, Arbeca, Belianes, Bellpuig, Castellots (actual Floresta), Floresta, , Fulleda, Gol- més, Maldà, Montblanc, Omellons, Omells de na Gaia, Senan, Tàrrega, Vallbona de les Monges i Vinaixa (i la vall de Vinaixa).

5.2. Comunicacions

5.2.1. Camins *Abeurador, Albereda, *Albi, *Arbeca, Arbeca als Omells, Bassa, *Bassa Bona, Bassals, *[vell] de Belianes, Bellpuig, *Beurades, Calvari, *Casalot de Josep Balcells, Catalanes, *Cogulles de n’Aranyó, [vell] del Coll del Molí, *Coma d’en Català, Coma de Fulleda, *Coma dels Horts, Coma del Pou, Coma de Sant Pere, *Corrible, *Costa, Costa del Mas, Creu Grossa, *Darrere el Mur, *Devesa del Senyor Comanador (o Devesa), *Era de Joan Balcells, *Era de Josep Roig, *Era de Manuel Roig (o *Ramon Roig), *Eres, *Eres del Tossal Gros, Escabrers, *Església, Espilars, *Es- pluga Calba, *Fondarella, *Fondo, Forques, *Forteular, Fulleda, *Fulleda als Omellons, Fulleda als Omells, *Golmés, Grau, *Heretats, *Hereus, Horts, *, *Lleida, *Maldà, Mas Blanc, *Mas d’en Mulet, *Mas d’en Piquer, *Mas Vell, Masos, *Molí, *, *Montblanc, *Mur, *Ome- llons, Omells, *Omells de n’Aranyó, Pedreres, Peixera, Pla de la Bassa, Pla d’en Vidal, Portella, *Pou, *Prat, *Ral, *Raval, Redemur, *Rentador, Sant Bonifaci, Senan, *Solà, *Tarrés, *Terme de

108 X Trobada d'Estudiosos de les Garrigues Filologia · Literatura

Maldà, *Torta, *que Travessa al d’Arbeca als Omells, Vallada, *Vallbona, *Vell de la Coma de Sant Pere, *Vell de les Forques, *Vell de Fulleda, *Vell de Montblanc, *Vell dels Omellons, *Vell de Senan, *Vell de Vallbona, *Vilabertró, *Vilanova, Vinaixa.

5.2.2. Carreteres: Borges, Fulleda, Maldà, Omellons, Omells, *Terme de Vinaixa, *Vella, Vinaixa.

5.2.3. Altres topònims relacionats amb les comunicacions: corba o tomb del Cerdà, pont de Fulleda, drecera de Maldà, drecera dels Mas Blancs, corba o tomb del Roure.

5.3. Oronímia

5.3.1. Serres i serretes (Si no s’especifica el genèric, s’entén que és serra) serreta de l’Argelagar, Cogulles, *Coll d’en Febrer, *Coma d’en Rubió, *serreta de la Coma d’en Salat, Coma de Sant Pere, *serra o serreta de la Costa del Mas, *Devesa del Senyor Coma- nador (o Devesa), *Dos Serres, Feliu, Font d’en Conill, *Forques, *Maldà, *Més Alta, *serreta de Micó, Mitjana, *Molí, *Pou, *Roca, Roca Tomasa, *Roques, Sabater, *Salat, *Senyor Comanador, Tallat, *Terme de Maldà, *Torres, *serreta del Tossal, *Tossal Figuera, *Tossalet Blanc, *Vilaber- tró.

5.3.2. Tossals i tossalets (Si no s’especifica el genèric, s’entén que és tossal) *Bassa, *tossalet Blanc, *Castell, *Cogulles, *Creu, *Devesa, Figuera, Gros, *Puiggròs, Puig- pedrós, Roca Tomasa, *Senyor Comanador, *Serra, *Tella.

5.3.3. Comes i comellars (Si no s’especifica el genèric, s’entén que és coma) *Aigües Vives, *Albereda, *comellar de l’Aranyó, *comellar de la Bassa, *comellar del Castell, *comellar del Coll del Molí, *comellar de la Devesa, *comellar d’Enllà el Mas d’en Mulet, *come- llar de la Font, *Fulleda, *comellar de na Ginera, *Masos, *Meleu, *Meriola, *Molí, *comellar del Pou, *Solà, *comellar de la Vila, *Vilamur.

5.3.4. Colls, collades i collets (Si no s’especifica el genèric s’entén que és coll.) *Batallots, *collada de la Coma de Sant Pere, *coll o collet del Comellar dels Ossos, *collet de la Dona Morta, *Febrer, Mateu, Portella, *Roger, *coll o collet de les Roques, coll de Senan, *collet de la Serreta, Vela.

5.3.5. Costes i costers (Si no s’especifica el genèric, s’entén que és costa): Bassa, *Ca- pella, Creu, *coster de l’Era, Feliu, Rei, Sant Mateu, Xirillo.

5.3.6. Plans i planes (Si no s’especifica el genèric, s’entén que és pla) *Cabrer, *Carretera, *Coma d’en Rubió, *Església, Espilars, *Gili, *Josa, *plana del Llorenç, *Pilars, Xato.

Arbeca 2015 109 Traces

5.3.7. Altres orònims solà de la Creu, *obac del «Culebra», punta de les Deveses, cova del Guardiola, *clotal de l’Hort del Senyor, *obac del Marge Gros, *puig de la Vila, *solà de la Vila.

5.4. Hidronímia

5.4.1. Síquies *Abeurador, Abulló, *Albereda, *Bassa del Molí, *Bosc, *Capdal, Coma de Fulleda, *Coma del Mas Blanc, Fondo, *Gorg, *Horta, *Major; *Masos, *Mig, *Molí, *Molí de l’Oli, *Regadora, Rinet, *Senyor Comanador, *Torrent.

5.4.2. Basses *Coma de la Torta, *Creu Grossa, Dolç, *Horts, *Molí, *Molí de l’Oli, «Pantano», Pebre, *Pe- rera, *Salvadora, *Torres, *Vella.

5.4.3. Fonts: *Albereda, *Conill, Fontetes, Gaia, Marieta, Mas Blanc, *Ratot, *Rollon, *Xi- rillo.

5.4.4. Altres hidrònims *cogulles de n’Aranyó, *vagant de la Bassa de la Vila, el Gorg, *pou Major, fondo dels Masos, *pou dels Moros, *pou Nou, *vagant de la Vila.

5.5. Topònims derivats de l’activitat econòmica

5.5.1. Molins *Andreu, *Baix de la Bassa del Pebre, *Bassassa, *d’oli de Cal Blaset, *Dalt de la Bassa del Pebre, *Feliu, *Mig, *Oli, *Ponç, *Sastre, Sila, *Vila.

5.5.2. Masos: *Cabot, *«Càndio», *Mulet, *Petronill, *Sastre, *Vila.

5.5.3. Altres topònims relacionats amb l’activitat econòmica abocador, corral de l’Ametller, *cabana del Boldú, pedrera dels Espilars, torre de l’Estrada, cabana del Gaia, *devesa del Senyor Comanador, *farraginar del Senyor Comanador, lledoner del Torrat.

5.6. Nucli urbà

5.6.1. Llocs d’anomenada Abadia, *abocador, *Agrària, Ajuntament, *botiga d’Antoni Ferrer, *casa Argentera, *Auxili, *Bec, *creu de Bellpuig, *cafè, Caixa, camp de futbol, *Casa del Comú, Casa Nostra, *Casa de la Universitat, *Casa de la Vila, castell, *vall Castell, cementiri, *Centre Republicà, *vila Closa,

110 X Trobada d'Estudiosos de les Garrigues Filologia · Literatura

*albereda del Comú, *convent, Cooperativa Agrària Espluguenca, Cooperativa John-fil (fàbrica), corral dels bens, *costura, perruqueria de cal Curull, la plaça del Doctor Alfons Modolell (pista), *Ensenyança, escoles (Centre d’Educació Infantil i Primària Porcel de Cervera), escorxador, esglé- sia (parròquia de la Puríssima Concepció de Nostra Senyora de l’Espluga Calba), Falgay, farmàcia, *fassina, *forn, *escales del Forn, *fossar, *travessia de Fulleda, *gorg, creu Grossa, *Hogar del Productor, *hospital, *hostal, raval de Jesús, jubilats, *molí, *Monges, *Mur, *Muralla, *eixida de la Muralla, *molí de l’Oli, perxe, *triquet de la Pilota, *mas d’en Piquer, piscines, poliesportiu, *presó, Raval, rectoria, rentador, *Republicans, sala del ball, sala de vetlles, *capella de Sant Miquel, *col·legi de Sant Vicenç Ferrer, *albereda del Senyor Comanador, *clos del Senyor Coma- nador, *forn del Senyor Comanador, Sindicat, *sitjars, *terraplè, *forn Teuler, *jardins de les Tres Esplugues, *jardins de la Verge de Montserrat, *casa del Vidre, *abeurades de la Vila, *abeurador de la Vila, *botiga de la Vila, *clos de la Vila, *corral de la Vila, *ferreria de la Vila, *mas de la Vila, *pou de la Vila.

5.6.2. Carrers, carrerons, passejos i avingudes (Si no s’especifica el genèric, s’en- tén que és carrer) Abadia, *Albi, Arinyó, *Barri Nou, *Bassa, *«calle de Calvo Sotelo», *Camí del Calvari, *Cap de la Bassa, *Capcarrer, *Castell, *Cerdà, *carrer o carreró del Corral de Miquel Sesplugues, *Corrible, Cosne d’Alier, *Costereta, *Davant el Forn, *Duc, Dues Cases, *Durruti, *Església, *carreró de les Establies, *Fossar, Fulleda, *«calle del Generalísimo Franco», *carrer o carreró de les Hortes, *Horts, *Hospital, *carreró de Jaume Sesplugues, *«calle de José Antonio Primo de Rivera», Major, *«avenida de los Mártires», Montblanc, *Montserrat, passeig de Mossèn Joan Llort Badies, passeig de Mossèn Pau Figuerola, *Nou, Onze de Setembre de 1714, Pau Casals, *Pla de la Bassa, *Plaça, *Plaça del Castell, *Plaça al Portal Major, *Placeta, *Porquerisses, *carrer o carreró del Portal, *Portal de Santa Maria, *Pou, *President Macià, *Que-no-passa, Ramon Berenguer IV, *Raval, Rectoria, Redemur, *Rentador, *República, *Roca, Sant Joan de Jerusalem, *Sant Pere, *, Santa Maria, Senan, *carrer o carreró del Solà, *Sota del Castell, *Vila Closa.

5.6.3. Places o patis i placetes (Si no s’especifica el genèric, s’entén que és plaça) *plaça o pati de l’Abadia, *pati de la Bóta del Molí, plaça o pati del Castell, *Catalunya, *pati de la Creu Grossa, Doctor Alfons Modolell, Ermita de Sant Miquel, plaça o *pati de l’Església, *plaça o placeta de l’Estrada, *Flor, *pati o placeta de l’Hospital, *Jacint Verdaguer, *Major, Mare Bole- da, *pati del Molí de l’Oli, *pati del Perxe, *Pi i Margall, plaça o *pati del Pou, Roca, *«plaza de San Antonio María Claret», *plaça o placeta de Santa Maria, Sarauet, *pati del Senyor Comador, *pati de la Teuleria, *pati de la Vila.

5.6.4. Perxes: *Gaia, Ponç, Sabater, Saladero, *Xon.

5.6.5. Portals i portalets (Si no s’especifica el genèric, s’entén que és portal) *Barri Nou, *Castell, *Major, *Nou, *Ponç, *Pou, *Santa Maria, *portalet del Senyor Coman- dor.

Arbeca 2015 111 Traces

6. Inventari d’antropònims

6.1. Cognoms

6.1.1. Nom propi patern o matern: 6.1.1.1. Llatins o preromans no pertanyents al santoral cristià: *Abelló, *Adjutori, *Agulló, *Amill, *Armajac, *Avellà, *Barba, *Cabús, Cantó, *Fluvià, Gaia, *Garcia, *Gassió, *Gassull, *Llo- rac, Magrinyà, *Manyac, *Mo, *Moià, *Oriol, *Reixac, Solà, *Vendrell, *Victoriu. 6.1.1.2. Personatges de l’Antic Testament: *Elies, *Miquel, *Samsó. 6.1.1.3. Sants del Nou Testament: Andreu, *Baptista, *Esteve, *Felip, *Gaspar, *Joan, *Ma- cià, *Marc, *Marcó, Mateu, *Pau, *Peiró, *Pereta, *Remus, *Salvador, *Salvany, *Simó. 6.1.1.4. Sants, d’origen llatí o grec, posteriors als temps bíblics: *Agustí, Amat, *Anton, Benet, *Blasi, *Cabeça, Dalmau, *Domènec, *Domingo, *Feliu, *Florença, Gili, *Jordi, *Just, Lluçà, Martí, *Marçal, *Massana, *Maties, *Maurici, Minguell, *Minguella, *Minguet, *Pasqual, *Pijoan, Ponç, *Ponça, *Salvi, Sanç, *Tomàs, *Ventura, *Vicent, *Vicentó, *Vidal, *Virgili. 6.1.1.5. Precedits de l’adjectiu Sant: *Sant Joan, *Santacana, *Santamaria, *Santana, *Sant- celoni, Santfeliu. 6.1.1.6. Àrabs: Aixalà. 6.1.1.7. Germànics: *Abrí, *Aimar, *Alabau, Alari, *Albert, *Altisent, *Aluja, *Arbó, *Argany, *Argelic, *Armant, Armengol, *Arnau, *Arnó, *Ballart, *Barniol, *Berart, *Berenguer, *Bernadí, *Bernadic, *Bernat, *Bernaus, *Bertran, *Brufau, *Carlons, *Contijoc, *Eimeric, *Escofet, Fer- ran, Flotats, *Folc, *Franca, *Galimany, *Galitó, *Gallofré, Garlandí, *Gelabert, Gibert, *Giralt, *Gisbert, *Gomar, *Gombau, *Gotzems, *Guanyar, *Guiamet, *Guerau, *Guiu, *Huguet, *Mal- dà, *Mallafrè, *Marcoval, Mir, Miró, *Navau, *Not, *Oromir, *Pibernat, *Ramon, *Rauric, *Re- bull, *Reinalt, Renyer, *Requesens, *Riambau, *Ricard, *Rifà, *Rigual, *Robert, *Roger, *Rosich, *Rué, *Sifre, *Traver.

6.1.2. Nom del lloc d’origen, de residència o de propietat 6.1.2.1. Topònims de les terres de llengua catalana: *Albagés, *Alsamora, *Amaldano, *An- glesola, *Anguera, Arbós, *Argilés, *Baiget, *, *Balanyà, *Barberà, *Basset, *Bassols, *Bergós, Bernet, *Besora, *, *Biscarri, Bofarull, Boldú, *Bonastre, *Borja, *Brangulí, *Bri- ansó, *Cabestany, *Calafell, *Calders, *Castelló, *Cervelló, *Cervera, *Cinca, *Civit, *Claramunt, *Conesa, *Copons, *Cornudella, *Corregó, *Cos, Cots, *, *Elna, *Fet, *Figueres, *Figue- rola, *Filella, *Fulleda, Gavarra, *Gavarró, *Girona, *Guàrdia, *Josa, *Llacuna, *Llanars, *Lledó, *Llinars, *, *Llobregat, *Llurba, *Malet, *Mandanya, *Manonelles, *Manresa, Martorell, *Merola, *Mieres, *Miravall, *Miravet, *Monsons, *Monsuar, *Montblanc, *Montseny, *Mont- serrat, *Moster, *Mur, Navés, *Nuri-Orriols, *Òdena, *Ondara, *Orriols, *Pallàs, *Palou, *Pa- piol, *Penedès, *Perelló, *Porqueres, *, *Prenafeta, Queralt, *Queraltó, *Querol, Ribes, *Rosselló, *Rubí, *Rubió, *Russafa, Saltor, Sanaüja, Santa Fe, *Sarrià, *Sedó, *Segarra, *Selma, *Senan, *Seró, *Serrateix, Setó, *Siurana, *Solsona, *Talaveró, *Tarafa, *Tarragó, *Tarragona, *Tàrrega, *Torredelles, *Torroja, *Tost, *Urgell, *Vallbona, *Vallès, *Viciana, *Vilallonga, *Vilalta, *Vilaplana, *Vilar, *Vilaró, *Vilaverd, *Vinyer. 6.1.2.2 Topònims no catalans: *Bierge, *Bornos, *Bulbena, *Carcassona, *Casares, *Casbas, *Daroca, *Fábricas, *Marimon, *Pàmies, *Saragossa, *Tudela, *Val. 6.1.2.3 Gentilicis: Anglès, *Arbonès, *Bascons, *Bergadà, *Boscà, *Castellà, *Català, Cerdà, *Espanyol, *Genovart, *Guasc, *Nolasc, *Oliac, *Pallarès, *Serrà, *Surià.

112 X Trobada d'Estudiosos de les Garrigues Filologia · Literatura

6.1.2.4. Noms comuns indicadors de nuclis de població: *Capdevila, Carrer, *Carrera, *Car- reres, *Poblet, *Vila, *Viladecans, *Viladoms, *Viladot, *Vilafranca, *Vilamajor, *Vilamur, *Vilar- dell, *Viles. 6.1.2.5. Accidents hidrogràfics, dipòsits i conductes d’aigua: *Bulló, *Canals, *Deu, *Font, Fontova, *Fonts, *Piles, *Pou, *Riera, *Riu, *Rius, *Safont, *Sumalla, *Torrent, *Torrents. 6.1.2.6. Accidents orogràfics i altres referents al relleu o aspecte del terreny: Balcells, Bellmunt, *Campà, Camprubí, *Camps, *Carulla, *Cau, *Cava, *Clota, *Codina, Codines, *Colo- mines, *Coll, *Coma, *Comabassosa, *Comabella, *Comelles, *Comes, Conillera, *Coromines, *Costa, *Costafreda, *Cruzilada, *Despuig, *Forcades, *Forest, *Montagut, *Montalà, *Mon- tero, *Montfar, *Montllor, *Montmany, *Montoi, *Montoliu, *Montpar, *Montraveta, *Montsu- ar, *Munt, *Muntada, *Muntanyola, *Obac, *Obaguets, *Pedrell, *Pedrissa, *Pedrol, *Pedrós, *Pena, *Pla, *Planella, *Planes, *Prats, *Puig, *Puigdorfila, *Puiggener, *Puigjoia, *Puigmir, *Pujol, *Riba, *Riber, Ribera, Roca, *Saperas, *Serra, *Serrajordi, *Serrat, *Serres, *Serreta, Sesplugues, *Solanes, *Soteres, *Terrers, *Terrós, *Vall, *Vallcorba, Vallet, *Vall-llobera, *Valls, Vallverdú, *Ventosa, *Verderes. 6.1.2.7. Edificis i altres construccions i llurs dependències: *Alavedra, Badia, *Badies, *Bor- des, *Bòria, *Casals, *Casamiquela, *Casanoves, *Casasses, *Caselles, *Cases, *Castell, *Cas- tellet, *Castells, *Castellví, *Cortada, *Descatllar, *Espachs, *Fàbrega, Fabregat, *Fàbregues, *Fargues, *Hospital, Iglésies, *Mas, *Masdeu, *Masgoret, *Massó, *Obrador, Palau, *Pont, *Porqueres, *Porta, *Sala, *Sales, *Satorre, *Sotorra, *Tàpies, Tapiol, *Tapioles, *Tenes, Torre- deflot, *Torrella, *Torrelles, *Torrells, *Torremadé, Torres, *Torroella, *Trullols. 6.1.2.8. Preparacions i utilitzacions del terreny, i treballs agrícoles: *Boqueres, *Camí, *Desgarrigues, *Estrada, *Ferrera, *Garriga, *Graells, *Jardí, *Lamarca, *Llenes, *Margenat, *Meda, *Moles, *Ortal, *Pallol, *Quadres, *Sementer, Soler, *Tasies, *Verge, *Verger, *Vergés. 6.1.2.9. Plantes i els seus conreus: *Albereda, *Bargalló, *Beç, *Boix, *Boixadera, Bosc, *Bosquet, *Busquets, *Canya, *Canyelles, *Canyissar, Castanyer, *Cirera, *Desbrull, *Desfreix, *Fenolleres, *Foguet, *Freixe, *Freixes, *, * Lloreta, *Mallol, *Mata, *Móra, Morera, *Murtra, *Noguer, *Noguers, Oliva, *Olivar, *Oliver, *Oliveres, *Oró, *Parra, *Perera, *Perés, *Pi, Pinós, *Poll, *Prunyonosa, *Rabassa, Roure, *Rovira, *Sapina, *Segalà, *Serret, *Siscar, *Timoneda, *Trilla, *Vímet, *Vinyals, *Vinyes.

6.1.3. Càrrecs o dignitats, oficis o professions 6.1.3.1. Dignitat o càrrec eclesiàstic: *Badal, *Escolà, Romeu. 6.1.3.2. Grau nobiliari, dignitat o càrrec d’autoritat civil: *Batlle, *Burguès, *Comte, *Duc, *Fiscal, *Marquès, *Palay, *President, Reig. 6.1.3.3. Oficis o professions tècniques: *Arquer, *Arquers, *Ballester, *Boquer, *Boter, *Bo- ver, *Carboner, *Carnisser, *Caçador, Cliviller, Cornador, *Corretger, *Cullerer, *Ermitana, *Es- caler, Escoter, *Escrivà, *Estrader, Ferrer, *Ferreter, Fuster, *Graner, *Guaita, Jover, *Llaurador, *Macip, Marí, Mariner, Meler, Messeguer, Mestre, Moliner, Montaner, *Munter, *Oller, *Pagès, *Pané, *Paraire, *Pastor, *Pelegrí, *Pellisser, *Pintor, *Piquer, *Porter, Sabater, *Sastre, *Sellés, Teixidor, *Teixiner, *Torner, *Vinader.

6.1.4. Circumstàncies del naixement, consagracions, benediccions i auguris *Abril, *Bonjorn, *Boronat, Fortuny, Gener, *Jordana, *Mitjans, *París, *Pubill, *Salut, *Se- gura, *Vives.

6.1.5. Vertaders sobrenoms o malnoms 6.1.5.1. Parts del cos i qualitats o defectes físics: *Arrufat, *Bellet, *Blanc, *Borrell, *Bru, *Bru- na, *Brunet, *Calvet, *Claret, *Corbella, *Esquer, *Esquerrer, *Fort, *Gallard, *Garreta, Gort, Llort, *Micó, *Mullerat, *Ninot, *Petit, *Poc, Poca, *Queixal, *Redó, Roig, *Roquer, *Ros, *Rossell, *Torrat.

Arbeca 2015 113 Traces

6.1.5.2. Qualitats mentals o morals i confessió religiosa: *Amenós, *Amic, *Amigó, Amo- rós, *Basilies, Bonet, *Bonvehí, *Clarisó, *Cortès, *Dolcet, *Esforçat, *Marer, *Moix, *Mora- gues, *Morató, *Perea, *Prous, Regordosa, *Roí, *Salat, *Suau. 6.1.5.3. Animals: *Bòvid, *Camell, *Colom, *Falcó, *Llobet, *Llop, *Mulet, *Saumell, *Verri, *Xai, *Xoriguera. 6.1.5.4. Flors i fruits: *Boleda, Pinyol. 6.1.5.5. Objectes inorgànics o inanimats: *Borràs, *Bosses, *Bota, *Botet, *Botines, *Cal- deró, *Canela, *Carbonell, *Cendra, *Cornet, *Espasa, *Espina, *Jovells, *Llima, *Masses, *Niubó, *Palet, *Pellissó, *Sabata. 6.1.5.6. Descripció d’una acció, un fet biogràfic, una manera de portar-se o bé parentesc: *Aiguader, *Bonjoc, *Casades, *Ferragut, *Gendre, *Sairac, *Salvat.

6.1.6. Noms d’origen no català 6.1.6.1. Semítics: *Botí, *Massot, *Tonga. 6.1.6.2. Castellans i aragonesos: *Aguanisa, *Almendros, *Aniceto, *Anselmo, *Arguña, *Arnabat, *Arteta, *Asensio, *Bai, *Barrutia, *Blázquez, *Bueno, *Cabanillas, *Calvis, *Carras- co, Carrascosa, *Castanera, *Castel, *Castro, *Chacón, *Chimenero, *Cintas, *Columbano, *Cónsul, *Debat, *Dies, *Esprado, *Expósito, *Fernández, *Ferrando, *Fuertes, *Galindo, *Ga- llego, *Galvey, *Garabito, *Gomis, *González, *Guerra, *Gutiérrez, Iglesia, *Izquerra, *Larroya, Lerín, *Linares, *Llopis, *López, *Marín, *Martínez, *Masalías, *Merino, *Mondejas, *Moreno, *Motilla, Muixi, *Muñoz, *Noria, *Olcos, *Ortís, *Ortuño, *Palacio, *Pérez, *Peris, *Ramírez, *Ramos, *Rodero, *Salazar, Salla, *Sánchez, San Nicolás, *Saureu, *Sibona, *Taribó, Tusilio, *Va- lenzuela, *Valero, *Velasco, *Vizcar, *Ximenes. 6.1.6.3. Occitans: *Cabrol, *Camats, *Cambons, *Enquer, *Faura, *Granyó, *Xammar. 6.1.6.4. Francesos: *Bacardí, *Bisé, *Bourrec, *Cabau, *Cadue, *Cairet, *Cantí, *Clapeau, *Dalida, *Dominique, *Duzumeni, *Frages, *Francino, *Gelonch, Grinyó, *Guies, *Guthier, *Ja- ques, *Liró, *Meire, *Migno, *Moselle, *Mugnar, *Oreo, Orteu, *Pinent, *Plensa, *Razell, *Ro- llon, *Rotig, *Samora, *Saludes, *Sanés, *Sobera, *Stagnaro, *Suy, *Tilló, *Turguet, *Ubanell, *Verdés. 6.1.6.5. Altres prodecències: *Lore (basc); *Bori i *Estampa (italians); *Tristany (gal·lès); *An- squel (alemany).

6.1.7. D’origen desconegut o molt dubtós *Anarbony, *Arall, *Asmada, *Autó, *Barot, *Barrufet, *Botasa, *Cotonar, *Cristies, Cubiró, *Estalies, *Fallada, *Farer, *Gassol, *Juadot, *Llevadot, *Llorres, *Prinent, *Rabenat, *Rufés, *Rull, *Sagarrets, *Salets, *Sibidó, *Tripala, *Urrit, *Virent, *Xinxó.

6.2. Renoms de les cases

El mecanisme de creació de renoms és plenament vigent. A continuació presentem la llista dels que hem documentat o que tenen una llarga tradició d’ús. Hem anotat els noms prescindint de la contracció ca i de l’article que portarien davant.

114 X Trobada d'Estudiosos de les Garrigues Filologia · Literatura

6.2.1. Noms de pila 6.2.1.1. Masculins: *«Amadeo», *Àngel, Artemi, Blasi (o Ignasi del Blasi), *Bonifaci, «Ca- listro», *«Carlos», *«Cicilio», *Cristí (i Jaume del Cristí), David de la Paula, Domingo, *Senyor Domingo, Endal (o Endalet), «Erico», *«Eusèbio» del Saltor, Felip, Ferran (i Joan del Ferran), Fidel, *«Isidro», *Joan Arnau, *«Juan Alberto», Llorenç, Magí, «Manolo», «Marcelino», Marian, «Meriquildo», *Martí o Martí Mata, *Maties, Miquel de l’Abadia, *Misteris, *Oreste, Petronill, *«Prudencio», Rafel, Roc, «Rogelio», *«Rosendo», Tomàs, *Valentí, Valeri, *Vicent (i *Vicent del Torres), *Wenceslau. 6.2.1.2. Femenins: Agna, Carmina, Cristina, *Engràcia, Felícia, Felicita, Guadalupe, *Isabel, Magdalena, Manuela, Marina, Maximina, *Providència, * Quitèria, Rita, Rosalia, Soledat. 6.2.1.3. Masculins feminitzats: *Silvèria, Ventura.

6.2.2. Hipocorístics 6.2.2.1. Masculins: *Agustinets, *Bepo (i Bepet), *Biel, Blaset, *Colau, Cristofolet, Domin- guet, *Janot, *Josepó, «Juanito», «Milio», *Miqueló, Mundó, *Nofre, *Pasqualet, *Pauló (i *Me- nut del Pauló), *Peret (i Mília del Peret), *Rafeló, *Senyor «Cinto», Ton Gros, *Ton de les Perdius, *Vicentó. 6.2.2.2. Femenins: Càndia, *Carmot, Cinta, «Cisca», Conxita, Pepa, Maleneta, Munda (i Mun- deta i *Mundeta del Sil), Quimeta, Roseta, Sila (i *Sil, *Silet i *Pau Sileta), *Tresa de l’Esteve, «Xon».

6.2.3. Cognoms 6.2.3.1. Antics que no coincideixen amb els dels actuals o posteriors estadants: *Arinyó, Ballons, Bessó, *Boet, Borres (i Borres de la Placeta,), *Bosc, Bota (i Bota del Portal, *Bota del Solà i *Bota Ric), Cabeça (i Salvador del Cabeça), «Cabo», Canela, Cantó, *Casanova, Cerdà (i *Cerdanet), Dalmau, Espasa, Estrada, Feliu, Gaia, *«Gallego», Grinyó, Josa (o Joan de la Josa), Llort, *Macià, Marquet (i Marquet del Solà), Meleu, Miret, *Miró, Moix, Moreno, *Muntanyola, Palet, *París, Parrado, Passa-rius, Pau, *Pelegrí, Poca, Ponç, *Pubill, *Renyer, *Rollon, Ros (i Ros- sa, Rosset, Ros del Coco, *Ros del Miró), Roure, *Sairach, Sastre, Selma, *Ton del Sesplugues, *Ramon Valls, Vinyals, *Xai. 6.2.3.2. Coincidents amb els dels actuals estadants: Amorós, Conillera, Manresa, Mateu (i «Cabo» del Mateu, *Mateu del Solà i *Mateu de la Raval), Orteu, Roig, Teixidor. 6.2.3.3. Modificats: Arteu, Arteuet (o Orteuet), *Borrassolet, Feliuet, Ferrantó, *Lluquet (i *Lluca), Pajan, *Pogaia, Quisserris, *Romangaia, Salvadoret.

6.2.4. Oficis *Adroguer, *Apotecari, *Barber (i Barberet), *Batlle Vell, Cabrer, *Cantirer, *Carboner, Carreter (i *Carreter del Tresó), Carter, *Cistell (i *Cistella), Coc (i *Coco i *Coquet), Correu (i Correuet), Ermità, Escoter, Espardenyer, Ferrer (i Ferreret), Fuster (i *Fustera), Marger, Pau del Mestre, Met- ge, Mitger, Moliner (i Molinera, *Moliner Ros, *Martí Moliner), *Nunci, Paleta, Pastor (i *Pastor del Gaya), *Pellaire, «Pescatera»,*«Platero», Sabater (*Sabater de la Raval i *Sabateret), Sargaire, *Seller, *Tonet del Guardià, Tupiner, Vaquer.

6.2.5. Llocs de procedència 6.2.5.1. D’una casa de pagès: *Mas de la Fam, Samanyo (i *Samanyet). 6.2.5.2. Pobles, ciutats, etc.: *«Asturias», *Baella, Biure, *Cabra, Curull, *Pont d’Armentera, *Rocallaura, Senan, la *Sentiu, *Ton del Montblanc, Vilaverd.

Arbeca 2015 115 Traces

6.2.5.3. Gentilicis: *Castellans, *Gavatxo del Cunya, Russo, *Suís.

6.2.6. Veritables motius 6.2.6.1. Amb sentit literal clar: *Animer, Bec-groc, Bona, *Bondat, Borrassol, *Calça, *Cal- çons, «Calderilla», *Cames, *Carquinyolis, *Casa Gran, *Cassoles, *Catxet, *Clasques, Coixet, Correntí, *Creu, Cuca, *«Culebra», Culet, Cunya (i Ton del Cunya), Encadernat, *Espinac, *Es- querrer del Domingo, *Fanga, *Flor, «Franciscano» (i *Ros del Franciscano), *Gana, *«Ganado», *Gitano, *Gravat, *Guerxa, *«Hermosa», Llarg, *Llaunetes, *Maco, Magre, Mal de Ventre, Maria Santíssima, Mosset (i Martí Mosset), «Mugeres», Mut, *Negre (i Negret), *«Niño», *Pallot (o *Meleu de la Palla), Panissola, Panxeta, *Pardal, *«Parranda», Passa-i-calla, Pelat, Picamixó, Pipa, Poca-roba, Prior (o Prior de la Placeta i Prionet), *«Ranchero», *Ratot, Rei (i Ton del Rei), Repuny (i *Cabaler del Repuny), «Saladero», Sec, *Segall, *Sèguil, *Sord, Tenalla, Tet (i *Tet del Ballons), *Timbala, Torrat, *Tort, Trampa, *Tremolins, Trencapinyes, Viu, Viudo, *Xapa, Xaparro (i Xaparrot), *Xavo, Xiroi. 6.2.6.2. Amb sentit literal incert: Borjades, Carafell, Carrill (i Cabaler del Carrill), Catapí, *Cen- drero, *Cota, Fraquan, Fusets, Galdeo, *Grau Quisca, Ica, *Marrau, Marrigues, Misango (i Mi- sanguet), Mony, Pasquer, Patarram, Pateca, Puça, Saramanda, Sarauet, Tagan, «Tilio», Tramega, Xarrot, Xirillo, Xubanc (i Xubanquet), Xolip (i Xolipa), Xuxa.

6.2.7. Lligats a una persona i no a una casa *Aranyó, *Bogeres, Catxis o Catxis l’All, *Cintet del Mateu, *«Cisco» de ca l’Alabat-sigui-Déu, *Boronio, *Bracet, *Butxaques, Caçador del pati de l’Abadia, Camperol, *Cantadora, *Caparrot, *Carinyenis, *«Carranco», *Casanova de Senan, *Codonyera, *Coixo, *Colom, *«Comareyes», Conxita, *Cortoner, *Cremada (*Cremat del Xolip), *Dideta, *Domingo Apotecari, *«Embustero» del Marian, *Esbarzera, *Estanquer, *«Faracón», *Forquilles, *Frare, *Frare del Batlle, *Germa- net, *Gralletes, *Guerau, *Guerxet, *Isidret, Janot, *Joan de l’Ari, *Joan Maco, *Joan de les Mentides, *Joan dels Nassos, *Llargs del Po, *Lleganya, *Lluc, *Maria Maca, *Macianet, *Ma- jordom de Fulleda, *«Manso», «Maña», *Maquet del Carafell, *Mare de Déu del Truc, Marxanta, *Moliner del Feliu, *Negre del Bota, *Noenyó, *Noiet, *Panotxa, *Panxa de Margall, *Panxut del Botifarra, *Pateca Coix, *Pedaços, *Pelletes, *Pere de Sanan, *Pere Puta, *Pixapolida, *Po (i *Po del Groc), *Poca-cosa, Ponatxo, *Potenti, *Quim Batista, *Rafelonet, na *Roca (o na *Roca la Fle- quera), *Rodamentides, *«Rojo», *Rompa, Ros, *Safranòries, Sec, *Tarita, *Tarragoní, *Trampa del Rosset, *Tresa Rica, *Tristà, *batlle Vell, *«Xispa», *Xiulet.

7. Entrades lèxiques

Hem seleccionat alguns exemples de les entrades lèxiques que estem redactant per a cada nom propi. En primer lloc, n’hem triat una de corresponent al nucli urbà, el castell, per tal com aquesta edificació era el centre de la vida medieval de la vila i, per tant, tenim recollits un bon nombre de topònims que s’hi relacionen. Disposem, a més, d’informació més extensa sobre l’edificació, que no apareix en l’espai destinat a l’entrada del nom propi, sinó a la introducció. En segon lloc, hem optat per incloure en aquest treball un topònim del terme municipal, concreta- ment el nom d’una partida: les Forques. Es tracta d’un nom que ens remet també a l’època medi- eval i a l’administració de justícia per part dels comanadors de l’ordre de Sant Joan de Jerusalem, que regentaven el castell. Hem localitzat molt poques citacions documentals d’aquest nom, però ha pervingut en l’oralitat fins als nostres dies. A continuació, hem elegit el topònim llegendari de la cova del Guardiola, precisament pel seu caràcter fantàstic. Tot i que es tracta d’un nom que for- ma part de l’imaginari col·lectiu de la vila, fins al punt que recentment fins i tot s’hi han construït uns capgrossos amb les figures protagonistes d’aquesta història, no hem pogut documentar cap rastre de la llegenda, ni tenim cap pista de la procedència del nom.

116 X Trobada d'Estudiosos de les Garrigues Filologia · Literatura

Com a exemple il·lustratiu dels cognoms que hem documentat al llarg de la història de vila, hem triat Balcells, perquè és el que apareix amb més freqüència, des dels inicis fins a l’actuali- tat. Finalment, hem buscat un renom que il·lustra a bastament la dificultat amb què es troba, a vegades, el recol·lector d’onomàstica a l’hora d’identificar la procedència d’un mot, a causa de les diverses i successives deformacions fonètiques populars. A la casa anomenada actualment cal «Meriquildo» hi va haver una persona a qui van posar el nom d’Hermenegildo. A partir d’aquí, bàsicament mitjançant el procés inconscient d’adaptar la fonètica de la llengua estrangera a les característiques de la pròpia, el nom es devia anar modificant fins a arribar a la forma actual. Hem localitzat altres exemples de la modificació del mateix nom: a les Borges Blanques hi ha el Menequildo, al Vilosell trobem enregistrada verbalment la forma Mirequildo i a l’Albagés hi ha la pallissa de la Meriquilda.

Castell, el Els capbreus de 1633, 1692 i 1741 descriuen l’interior de la fortificació: tenia un portal, un por- talet, portes o portalades, baranes, barbacana, un corral, un vall, una plaça i un tossalet darrere, a l’est, fins a la bassa; dins hi havia un jardí. La bassa d’aigua era sol ixent, on a hi ha actualment el terraplè. Quan el capbreu de 1669 esmenta el castell nou i al castell vell interpretem que es refe- reix a obres que s’hi devien fer. Davant de l’actual farmàcia de la vila, a l’avinguda de Catalunya, hi ha una arcada tapiada, que devia ser una entrada a la fortalesa. Durant les guerres carlines feia la funció d’hospital. “Fou venut o empeñat lo castell y vila de l’Espluga Calba” (Índex vell, 17.3, 24v-25); “aut in castro meo de Spellunca” ” (Perg 1359); «in castro ville Spellunce Calve» (Capbr. 1510, 1r); “dictum castrum de la Spluga Calva” (Capbr. 1574, 2v); “in castro Speluncia Calba” (Testaments 1621, 55v); “en lo castell” (Capbr. 1633, 26v); “sala del castelló” (Doc. 1676); “dit señor comanador té la present vila lo castell” (Capbr. 1692, 110 v); “lo castell” (Capbr. 1717, 78v); “regidors de la universitat de dita vila, en ajunta- ment en la sala del castell” (Capbr. 1765, 6r); “de frente con el castillo” (Apèo, 11 v); “Espluga Calva: [...] un palacio ant. en el centro, [...] que los vecinos llaman el castillo” (Madoz 1845, 579); “Espluga Calva: [...] un antich casal enmitg del poble era conegut per lo castell” (Rocafort 1915, 332).

Forques, les Segons Ramon Amigó, les Forques, les Forques Velles o les Forques del Senyor és un nom indicador de la presència remota del patíbul on eren executats els condemnats per la justícia (Amigó 1999, 16-17). Assenyalava el lloc on eren penjats els cadàvers dels ajusticiats, general- ment un lloc enlairat i dominant un camí de molt pas. Formaven l’instrument de suplici un o dos pals plantats a terra i un altre entravessat a la part superior, en el qual eren penjats els reus con- demnats a morir ofegats per suspensió. Sovint es barregen els sentits d’instrument de justícia i d’encreuament de camins, ja que forcat o forcall vol dir bifurcació topogràfica (Moreu-Rey 1965, 87). Sembla versemblant relacionar la partida de l’Espluga Calba amb l'administració de justícia. Es troba a la carretera de Maldà, damunt de les granges de cal Feliu, abans de la creu Grossa i al costat del pla del Cabrer. És una punta, un tossalet, que és pràcticament tot solà. El capbreu de 1692 considera equivalents les partides de les Forques i del Solà de les Forques. Trobem aquest terme en multitud de topònims d’altres localitats, com ara l’Albagés, l’Albi, Arbeca, , Castelló de Farfanya, Cervera, Cubells, Flix, Lleida, Sant Pere de Riudebitlles, el Vilosell, ... “partida de las Forcas” (Capbr. 1669, 44r); “partida de les Forques, [...] mitgdia ab lo camí d’Arbeca” (Capbr. 1765, 23r); “Partida: [...] Forques, [...] era trillar” (Amillar 1945, 5).

Guardiola, la cova del Segons conta la llegenda, el Guardiola, amb una barba blanca fins a la cintura, una capa, un trabuc a la mà i un ganivet a la faixa, atemoria la contrada damunt del seu cavall. Vivia en una cova i dos llops li feien companyia. Quan se’l veia assegut davant l’entrada amb els llops al costat, era

Arbeca 2015 117 Traces

que feia guàrdia, perquè custodiava algun infant segrestat, que alliberaria quan hagués rebut el rescat exigit. A vegades assaltava els firaires que anaven a fira d’Arbeca. D’altres cops anava fins a un poble i s’enduia diners. Quan no en trobava, exigia els vilatans de dur-n’hi a un lloc concret, amenaçant-los que si no ho feien, tornaria per venjar-se. El barber de la vila era l’únic que havia estat al seu habitatge. Hi anava a tallar-li els cabells i afaitar-lo. Si no hi anava una vegada al mes, el bandoler amenaçava de matar-lo. Tot i que havia decidit des de feia un temps deixar-se la barba llarga, el barber havia d’anar-hi igualment i era in- terrogat sobre la gent del poble, de la contrada i sobre el que es preparava. El bandoler no deixava mai el trabuc. Un dia li va dir que volia que la propera vegada que hi anés li afaités la barba. En fer-ho, el barber li va tallar el coll amb la navalla. La cova del bandoler mític seria al principi de la baixada de les Deveses, en un davall de roca on llegendàriament es refugiava; concretament al Paradís n’hi ha una de tapada, amb una pedra que fa com de teulada.

Balcells Com que és el cognom més abundant en tota la història de l’Espluga Calba, la quantitat de noms masculins que apareixen és igualment generosa: Albert, Anaclet, Antoni (o Toni), Antoni Joan, Artemi, Baldomer, Bartomeu, Benet, Bernat, Bonaventura, Carles, Clement, Emmanuel, Enric, Feliu, Florenci, Francesc, Francisco, Ismael, Jacinto, Jaume, Jaume Ramon, Joan, Joan Pau, Joaquim, Josep, Lluís, Llorenç, Magí, Manuel, Marc, Marià, Maties, Miquel, Pau, Pere, Rafel (i Rafael), Ramon, Roderic, Salvador, Sebastià, Silvestre, Simon, Valeri i Valero. Pel que fa a noms femenins, que també són moltíssims, hem anotat: Agnès, Alena, Àngela, Harmonia, Bonaventu- ra, Càndida, Carme, Caterina, Caterina Joana, M. Cinta, Concepció, Dolors, Elena, Elvira, Emília, Encarnació, Esperança, Eugènia, Eulària, Filomena, Francisca, Genoveva, Gertrudis, Hortènsia, Isabel, Isabel Agna, Isabet, Isabet Joana, Joana, Joana Paula, Josepa, Llibertat, Llúcia, Lorena, Lurdes, Maciana, Magdalena, Manuela, Margarita, Maria, Mariagna, Marina, Mercè, Montserra- da, Palmira, Pasquala, Paula (i M. Paula), Pilar (i M. del Pilar), Providència, Quitèria, Ramona, Rita, Serafina, Simona, Teodora, Teresina, Teresita, Trinitat, Úrsula, Úrsula Joana, Ventura i Violant. Hem trobat també uns quants renoms: Busito, Caçador, Cairat, Coco –es deia Antoni–, Feliu ("Joan Balçells, dit lo Feliu", "el Feliu Balçells"), Maginet –es deia Joan–, Ponatxo, Pubill, del Toiet. Aparei- xen els següents noms d’ofici: pagès, sastre, fuster, cirurgià i barber. Hem anotat les següents grafies d'aquest cognom, format a partir del diminutiu de la paraula balç (congost, cingle): Balcell, Balcells, Balçells, Balsel, Balsell, Balsells, Balssell, Balzell i Baucells. També hem trobat la forma en femení d’algunes d’elles: Balcella i Balsella. Magí Balcells era sagristà de l’Espluga el 1598 i consta com a batlle vell el 1624 i com a batlle el 1765. Pau Balcells n'era síndic el 1669 i regidor el 1741. Josep Balcells Balcells, de ca la Mundó, va ser-ne alcalde des del 1906 fins al 1910. Josep Balcells Prat era president de la Sociedad de Aguas de Espluga Calva el 1912. Daniel Balcells Masgoret (1918), el frare del Meleu, pare francis- cà amb el títol de lector provincial en sagrada teologia concedit pel Centre d’Estudis Franciscans de Madrid, ocupà el càrrec de ministre provincial de Catalunya i Països Sud-americans. Francesc Balcells Amorós, de cal Saladero, va ser batlle del 7-3-1948 al 24-1-54. Francesc Balcells Amorós i Josep Balcells Gaya eren músics de l’orquestra la Moral. Josep M. Balcells, de cal Saladero, va ser corresponsal de Televisió Espanyola al Vaticà i diputat al Parlament de Catalunya pel PSC. Ra- mon Balcells Vernet, de cal Xaparro, ha estat considerat el cronista oficial de la vila, raó per la qual l’arxiu municipal du el seu nom. En destacarem els articles a la revista Spelunca, la restauració del Calvari i els escrits sobre la vila i l’església de l’Espluga Calba. «morí una dona muller d’en Balcells» (Visita 1450, 107r); “Thoni Baucell major” (Fog. 1497, 292); “Pere Balsells”, “Joan Balsell”, “Pau Balcell” (Fog. 1553, II, 295); «Joan Pau Balsel» (Matr. 1580, 3r); «cassa de Joan Ballsell menor» (Roser 1600, 45v); “Magí Balcells”, “Miquel Balcell” (Capbr. 1633, 37v i 60v); “Mariagna Balsella”, “Rafell Balsells” (Òbits 1650, 3r i 4r); “Se- bastià Balsells” (Capbr. 1669, 90r); “Ramon Balcells” (Capbr. 1765, 192r); “Christòfol Balcells” (Bapt. 1773 i conf. 1797, 300v); “Ramon Balcellls” (Apeo, 157v); “doña Ángela Balsells Bota”

118 X Trobada d'Estudiosos de les Garrigues Filologia · Literatura

(Matr. 1908, 34, 12); “Jaime Balcells B. [...] Antonio Balcells T” (Amillar. 1945, 24v); “José María Balcells Sesplugues”, “María Mercedes Sesplugues Balcells” (Naix. 1945, 33v, 21 i 51, 21); “Josep Balsells Bosch” (Spel. 40, 4); “Josep Balcells Duch” (Rubió 2011, 253).

«Meriquildo», cal Era una casa del carrer de Montblanc. Després va ser cal Marrigues d’Allà Dalt o cal Tonet del Marrigues. “Hermenegildo Roig B.” (Amillar 1945, 35v); “Joan Roig Balsells, [...] Mariguildo” (Spelunca 32, 6); “Antoni Roig Roca, de cal Mariquildo” (Roig 2014, 38).

8. Bibliografia Ens veiem obligats a resumir les citacions bibliogràfiques a causa de les limitacions d’espai del present article. Les sigles que corresponen als arxius són les següents: ACA (Arxiu de la Co- rona d’Aragó), ACLL (Arxiu Capitular de Lleida), ACSG (Arxiu Comarcal de la Segarra), AHAT (Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona), AMEC (Arxiu Municipal de l’Espluga Calba), AMV (Arxiu del Monestir de Vallbona de les Monges) i ANC (Arxiu Nacional de Catalunya).

8.1. Manuscrits Apeo, Amillar. 1945, Repartiment 1942 Libro de apeo del pueblo de Espluga Cal., Libro de apeo-amillaramiento 1945 i Llibre de repartiment: contribució urbana, AMEC, 1.4.2.0,4; sense catalogar, i 1.4.2.0. Capbr. 1510, 1574, 1607, 1633, 1669, 1692, 1717 i 174 1 , capbreus de l’Espluga Calba, ACA, Gran Priorat de Catalunya de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, armari 7, núm. 149, 150, 165, 154, 151, 152, 153 i 155. Capbr. 1765 Capbreu de l’Espluga Calba de l’any 1765, ACSG. CE Contribució Especial (sense data), AMEC, 1.4.6, 3. CE 1936 Contribució Especial de l’any 1936, AMEC, 1.4.6, 1, 1936. Doc. 1676 Documents diversos dels anys 1676, 1765, 1791, 1796 i 1801, ACA, Gran Priorat de Catalunya de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, armari 7, núm. 165. LA 1945, LAEC, LLR 1942 Libro de apeo-amillaramiento 1945, Libro de apeo del pueblo de Espluga Cal. i Llibre de repartiment: contribució urbana, AMEC, 1.4.2.0,4; sense catalogar, i 1.4.2.0. Llibres de matrimonis de 1872 a 1950, toms 1-15; llibres de naixements de 1867 a 1945, toms 1-22, i llibres de defuncions de 1872 a 1959, toms 2-18, AMEC. Visita 1450 1449-1450. Llibre de decrets de visites pastorals. Volum de 225 folis enquadernats en cartró. AHAT, l’Espluga Calba, capsa 1, núm. 2.

8.2. Bibliografia impresa AMIGÓ, R., Introducció a la recerca en toponímia i antroponímia, Biblioteca Serra d’Or, Publi- cacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1999. DCVB, Diccionari català-valencià-balear, Alcover-Moll, Palma de Mallorca 1935-62. CR, Catalunya Romànica, vol. XXI i XXIV, Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1997.

Arbeca 2015 119 Traces

DECat, COROMINES, J., Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Curial Edicions Catalanes i Caixa de Pensions, “la Caixa”, Barcelona 1980-1991. Fog. 1358, editat per J. M PONS GURI, Barcelona 1964. Fog. 1365, 1497 i 1553, editats per J. IGLÉSIES, Barcelona 1962, 1991 i 1979-1981. FONT I RIUS, J. M., Cartas de población y franquicia de Cataluña, Anuario de estudios medie- vales, 12. Anejo, CSIC, 1969-1983, Madrid-Barcelona. FUGUET I SANS, J., Templers i hospitalers, III. Guia de les terres de ponent i de la franja, Ra- fael Dalmau, editor, Barcelona 2000. Índex vell, Inventari de l’Arxiu de Santa Maria de Vallbona, col·lecció Catàlegs-Inventaris d’Ar- xius Eclesiàstics de Catalunya, núm 8, Barcelona 1992. MADOZ, P., Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultra- mar, volum VII, Madrid 1845-1850. MOLL, FR. DE B., Els llinatges catalans (Catalunya, País Valencià, Illes Balears), Editorial Moll, Palma de Mallorca 1959. MORAN, J., BATLLE, M. i RABELLA, J. A., Topònims Catalans. Etimologia i pronúncia, Publi- cacions de l’Abadia de Montserrat, Biblioteca Serra d’Or, Barcelona 2002. MOREU-REY, E., Els noms de lloc, Unió Excursionista de Catalunya, Barcelona 1965. OnCat, COROMINES, J., Onomasticon Cataloniae, dirigit per Joan Coromines, B. 1989-1997. Perg. 1359, 31-VII-1359. ACA, Gran Priorat de Catalunya de l’Orde de Sant Joan de Jerusalem, armari 7, carp. 26, núm. 45. ROCAFORT, C., Geografia General de Catalunya, dirigida per Francesc Carreras i Candi, Esta- bliment Editorial d’Albert Martín, Barcelona 1915. ROIG, J., L’Espluga Calba. Una història particular, Les Borges Blanques 2014. RUAIX, J., “Sobrenoms de cases de Moià (actualment vivents o recordats)”, Miscel·lània d’Es- tudis Bagencs, 10, Centre d’Estudis del Bages, Manresa 1987. RUBIÓ, J., La Guerra Civil a les Garrigues. Pagès editors, Lleida 2011. Spelunca, núm. 0-50, febrer 1992-setembre 2004, Ajuntament de l’Espluga Calba. TURULL, A., La toponímia de les comarques de ponent. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 2007.

120 X Trobada d'Estudiosos de les Garrigues