Àrea de Cultura Tapa A4 ALTA.pdf 1 22/06/10 11:49

Mapa de Patrimoni Cultural

de Les Masies de Roda

Redacció: Estrats S.L.

Adriana Geladó - Jacob Casquete

C

M

Y Juny 2011

CM

MY CY Ajuntament de Les Masies de Roda CMY

K

ÀREA DE CULTURA

Memòria

Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda

(Les Masies de Roda, Osona) Setembre 2010

Adriana Geladó Prat Jacob Casquete Rodríguez

| Memòria |

ESTRATS. GESTIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL S.L.

c. Vallmanya, 24 c. Ventura Plaja 30-32, Àtic 1ª 08461 Sant Esteve de Palautordera 08028 Barcelona Telf./Fax: 93 848 31 95 Telf.: 667746340 estrats @estrats.cat

de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de www.estrats.cat

Mapa Mapa

|

Adriana Geladó Prat Jacob Casquete Rodríguez

A Sant Esteve de Palautordera, 22 de setembre de 2010

2 2

| Memòria |

Índex

2. Introducció ...... 5 2.1. Agraïments ...... 5 2.2. Motius de la intervenció ...... 7 2.3. Localització ...... 8 de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de 3. Metodologia ...... 9

Mapa Mapa 3.1. Metodologia de Treball ...... 9

| 3.2 Explicació de la fitxa ...... 14 3.3. Criteris de selecció ...... 15 4. Marc d’intervenció ...... 17 4.1. Territori ...... 17 4.2. Mapa del terme amb els elements inventariats ...... 28 4.3. El Patrimoni de les Masies de Roda ...... 29 4.4. Anàlisi de la informació recollida ...... 50 4.5. Elements no inventariats ...... 61 5. Diagnosi del patrimoni cultural ...... 66 5.1. Estat legal de protecció del Patrimoni ...... 66 5.2. Intervencions sobre el patrimoni ...... 72 5.3. Equipaments i activitats sobre el patrimoni ...... 75 6. Bibliografia consultada ...... 77 6.1. Pàgines webs consultades ...... 81 Annexos ...... 83 Annex 1 ...... 84 Documentació fotogràfica ...... 84 Annex 2 ...... 88 Planimetries ...... 88

3 3

| Memòria |

1. Fitxa tècnica

Nom del projecte Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda

Comarca Osona

Municipi inventariat Les Masies de Roda de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de

Mapa Mapa

| Tipus d’activitat Inventari i mapa

Dates de la intervenció Febrer - Juny de 2010

Coordinador de projecte Adriana Geladó Prat

Treball de camp Adriana Geladó Prat Jacob Casquete Rodríguez Roberto González Jiménez GIS Markary García

Redacció Jacob Casquete Rodríguez Adriana Geladó Prat Col·laboradors Ajuntament de les Masies de Roda

Promoció i finançament Diputació de Barcelona, Ajuntament de les Masies de Roda Número total de béns 161 inventariats

4 4

| Memòria |

2. Introducció

2.1. Agraïments

Aquest treball, impulsat i finançat per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, a petició de l’Ajuntament de les Masies de Roda, d’acord amb el conveni subscrit per ambdues administracions el mes de desembre de 2009, ha estat realitzat pel grup de de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de treball d’Estrats S. L., amb estreta col·laboració amb l’Ajuntament, que ha posat a disposició de Mapa Mapa

| l’empresa tots el mitjans tècnics i humans sense els que no hagués estat possible la realització d’aquest treball.

Agraïm el interès i predisposició de tot el equip humà de l’Ajuntament de les Masies de Roda, especialment al seu alcalde Ramón Isern, el regidor Jordi Gros, la secretaria Imma Freixanet i al brigada Ferran Mercadé Yague sense el que no s’hagués pogut localitzar molts elements que fins ara havien caigut en l’oblit.

Volem també agrair l’assessorament de la historiadora Anna Chávez per la seva ajuda en relació als elements de Casserres, i de la historiadora i arqueòloga de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, Maria del Agua Cortés Elía, qui ens ha ajudat en els diferents dubtes sorgits durant el procés d’elaboració del mapa.

S’ha de fer menció especial a l’ajuda desinteressada del departament de documentació del Museu Episcopal de Vic, personalitzat en la sra. Anna Homs, i a l’arxiu i biblioteca episcopal de Vic, personalitzat en el sr. Rafael Ginebra, per la cessió d’imatges i informació facilitades. Així mateix, agrair també la col·laboració de la sra. Maria Ocaña, directora del Museu Arqueològic de l’Esquerda, per la cessió d’imatges relacionades amb la col·lecció de materials del jaciment.

De la mateixa manera ens han ajudat molt els següents arxius: l’Arxiu Municipal de les Masies de Roda, l’Arxiu Comarcal d’Osona, l’Arxiu de la Agrària i Fundació de Roda de Ter, i el Museu i l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, gràcies per la seva estreta col·laboració.

Agraïm l’ajuda del tècnic de la Diputació de Barceona, l’arxiver Jordi Vilamala, que ens va obrir les portes de l’Arxiu de Municipal de les Masies de Roda.

Gràcies també al personal de la biblioteca de Roda de Ter que tant bé ens han tractat i ajudat, especialment a la Montse i a l’Ariadna.

5 5

| Memòria |

Agraïm també al sr. Àngel Casamitjà i al sr. Víctor Pallàs per haver compartit diferent informació amb nosaltres.

Per últim, però no per això menys important, volem agrair la bona predisposició i ajuda de tots el veïns de les Masies de Roda, sense els quals aquest treball no hagués sortit a la llum.

de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Gràcies a tots de part de l’Equip de Estrats S. L. i especialment de l’Adriana Geladó, el Robert González i en Jacob Casquete. Mapa Mapa

|

6 6

| Memòria |

2.2. Motius de la intervenció

L’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, a partir de la petició de l’ajuntament de les Masies de Roda, va acordar l’adjudicació de la realització del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi a l’empresa Estrats. Els treballs que s’han hagut d’executar i lliurar han estat els següents: de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de
Realització d’un inventari patrimonial acurat per conèixer la riquesa cultural i natural del Mapa Mapa

| municipi.
Descripció tècnica i acurada dels elements inventariats així com la recerca de notícies històriques relacionades amb aquests.
Incloure en el catàleg tots els béns protegits pel planejament urbanístic.
Visitar tot el municipi i localitzar els béns culturals immobles, mobles, documentals i naturals objecte de catalogació i delimitar-ne l’extensió.
Fer una recerca de tot aquell patrimoni immaterial (manifestacions festives, tècniques artesanals, costumari, tradició oral, música i dansa) pròpia del municipi
Reconèixer-ne les estructures i materials visibles d’aquells béns físics, així com el seu estat de conservació.
Emprar el recurs informàtic i la documentació proporcionats per la Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona per informar les dades de l’inventari, i accedir, aportar i emprar els recursos propis i aliens de l’empresa, segons es va comprometre per concurs.
Documentar gràficament els elements físics mitjançant fotografia en suport digital.
Informar les bases de dades, digitalitzar, georeferenciar i editar la informació geogràfica i produir i indexar els fitxers digitals d’imatges.
Observar el compliment estricte de les normes per a la producció de les dades que informen l’inventari.
Participar, en col·laboració amb el personal de la Secció d’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble, en els processos de validació i migració de dades dels fitxers informàtics produïts en entorn local de l’empresa als sistemes propis de la OPC, fins a completar-los.
Redactar i lliurar una memòria final de realització de l’encàrrec que inclou, entre d’altres aspectes, els següents: dades de l’equip de treball, relació d’altes i baixes proposades a l’inventari, llistat dels béns pendents de catalogació i resum d’incidències i recomanacions.

7 7

| Memòria |

2.3. Localització

de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de

Mapa Mapa

|

Fig. 1. Mapa topogràfic de les Masies de Roda, Institut Cartogràfic de

Catalunya, E: 1/ 50000.

Municipi Les Masies de Roda Comarca Osona Context El terme municipal envolta pràcticament el municipi de Roda de Ter excepte a ponent, on termenegen tres poblacions: les Masies, Roda de Ter i Gurb. Limita al nord amb Santa Maria de Corcó, a llevant amb Tavertet i Vilanova de Sau, al sud amb Tavèrnoles, a ponent, a la confluència dels rius Gurri i Ter, amb Gu rb i al nord-oest amb Manlleu. Coordenades UTM 442.659,000, 4.649.118,000 del centre de la població Alçada mitja 460 metres S. N. M.

8 8

| Memòria |

3. Metodologia

3.1. Metodologia de Treball

Elaborar un mapa patrimonial requereix per a la seva execució, la combinació de diverses habilitats com la recerca documental, el treball de camp, la gestió de base de dades, l’ús d’eines cartogràfiques, el coneixement de les tècniques SIG, així com l’experiència en de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de l’administració i la gestió. Per dur a terme correctament aquestes tasques s’han de combinar Mapa Mapa

| perfectament les fases de treball de camp amb les fases prèvies i posteriors de treball de gabinet, perquè la feina sigui efectiva i de qualitat.

La metodologia que s’ha fet servir per a dur a terme aquest projecte es pot dividir en tres etapes principals:

Recopilació prèvia de documentació.
Treball de camp.
Treball de gabinet.

3.1.1. Treballs de documentació

L’objectiu d’aquests treballs ha estat l’avaluació de la informació (dades/fonts) disponible en relació als béns que s’havien d’inventariar. Aquesta avaluació és imprescindible ja que a través d’aquest treball de documentació prèvia s’obté una primera radiografia de conjunt, i de l’element, que permet definir prioritats, establir les distintes etapes de desenvolupament i planificar i programar els diferents treballs de gabinet i de camp que s’han de portar a terme. El buidatge s’ha realitzat mitjançant la consulta de diferents biblioteques, arxius, inventaris i la recerca via telemàtica per confeccionar una llista prèvia de possibles elements a inventariar.

Així doncs, la primera fase dels treballs a desenvolupar i ha consistit en la consulta del inventaris propis de la Secció d’Inventari de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya mitjançant la consulta de la nova eina telemàtica eGIPCI, un sistema a l’entorn Extranet del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació que permet l’accés controlat a la consulta de determinada informació del Patrimoni Cultural Català. Aquest sistema es desenvolupa en entorn browser, amb accés restringit, i està adreçat a determinats usuaris externs del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació com poden ser administracions, entitats, organitzacions, empreses d’arqueologia, investigadors, etc. Gràcies a aquest buscador s’ha pogut consultar el següents inventaris:

9 9

| Memòria |

Inventari del patrimoni Arquitectònic.
Inventari del patrimoni Arqueològic.
Inventari del patrimoni Paleontològic.

De la mateixa manera s’han consultat algunes de les diferents memòries científiques

de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de d’excavacions que el Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya posa a disposició via telemàtica. Mapa Mapa

| Seguidament ens hem dirigit els Serveis d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, on s’ha pogut consultar el Planejament Urbanístic de les Masies de Roda i s’ha tingut en compte el catàleg de béns del municipi així com la informació i legislació relativa que afecta als elements objecte d’inventari. La informació recollida en aquests organismes s’ha contrastat amb la recollida al servei de patrimoni arquitectònic a efectes de consultar les actes de les comissions de Patrimoni i els expedients de declaració de protecció dels diferents elements.

Una de les tasques principals en aquesta fase de documentació ha estat la visita sistemàtica als arxius municipals per tal d’obtenir aquella informació necessària que fes referència als elements de municipi que s’havien d’inventariar. D’aquesta manera s’ha pogut conèixer, de primera mà, aspectes útils per tal d’elaborar una documentació exhaustiva dels elements immobles tractats. La visita a aquests arxius ens ha proporcionat documents com ara plans d’ordenació, llistats de béns catalogats, catàlegs, pre-catàlegs, etc. així com ens ha permès entrar en contacte amb diferents persones que han col·laborat a identificar i localitzar els elements arquitectònics i a aportar informació dels mateixos que no es trobava continguda en cap tipus de document. Així doncs ens varem posar en contacte amb l’Arxiu Municipal de les Masies de Roda, l’Arxiu Comarcal d’Osona, l’Arxiu de l’Agrària i Fundació de Roda de Ter, i el Museu i l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic per poder consultar el seu fons.

Molts dels elements que s’han inventariat ja havien estat objecte d’estudi anteriorment i havien estat publicats. És per aquest motiu que dins de la recerca documental prèvia, també s’ha fet una recerca bibliogràfica per intentar que la documentació que figuri a les fitxes de l’inventari sigui la més exhaustiva possible, incloent-hi intervencions arqueològiques (tant de subsòl com d’arqueologia vertical), estudis de caràcter històric-arquitectònic i altres treballs de recerca relacionats amb els béns immobles i conjunts de patrimoni arquitectònic. És per això que s’han visitat diferents vegades les biblioteques de la Diputació de Barcelona, especialment la biblioteca Bac de Roda de Ter, així com la Biblioteca de Història de la Universitat de Barcelona.

10 10

| Memòria |

Dintre de la bibliografia consultada cal fer menció a les obres de consulta general com són l’Arxiu Gavin de Esglésies d’Olot, els volums de la Catalunya Romànica referents al terme, el Castells Catalans de Pere Català i Roca i el Costumari Català de Joan Amades així com la seva recopil·lació de llegendes populars. Molta importància han tingut els llibres de caire local referents directe o indirectament al terme, com són Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda (1658-1713). Família i trajectòria d’un dirigent de la Guerra de Successió; Les Masies de Roda,

de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de tot un món per descobrir; Còdol-Dret. Vida d’una colònia industrial (1862-1964); La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier, així com les monografies de l’Esquerda i l’extensa Mapa Mapa

| col·lecció de llibres referents a Sant Pere de Casserres. A l’apartat de bibliografia de la present memòria són esmentats el total de llibres consultats.

Per últim, s’han de referenciar els següents inventaris que s’han consultat via telemàtica:

- Mapa de municipis amb camins ramaders: web amb indicació dels camins classificats pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya: http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/cartografia/fitxes/Municipisambcaminsramad ers.jsp?ComponentID=110918&SourcePageID=6463

- Arbres monumentals de Catalunya . inventari dels arbres monumentals de Catalunya i els arbres d'interès local i comarcal: http://www.gencat.cat/mediamb/pn/arbres/carbre01.htm

- Mapa dels Espais inclosos en el PEIN i les seves dades de l’aprovació : http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/pein/mapa_pein.jsp?ComponentID= 66389&SourcePageID=5730#1

- Xarxa natura 2000, xarxa europea d'espais naturals protegits: http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/aprovacio_xarxa_natura_2000.jsp? ComponentID=113434&SourcePageID=5730#1

- Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya : http://mediambient.gencat.net/mediamb/pn/inventari_geotops.htm

- Inventari de rellotges de sol, societat catalana de gnomònica: http://www.gnomonica.cat/

11 11

| Memòria |

- Inventari del Patrimoni Etnològic (IPEC): http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.01121f9326561a075a2a63a 7b0c0e1a0/?vgnextoid=a3450e5f016da010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel= a3450e5f016da010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

També s’ha referenciat i annexat al final d’aquesta memòria la fitxa d’estadística bàsica

de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de territorial del municipi realitzada per l’Institut d’Estadística de Catalunya: http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=08116&PDF=TRUE Mapa Mapa

|

3.1.2. Treball de camp

El treball de camp ha consistit en la visita in-situ de cadascun dels elements que conformen l’inventari. Per optimitzar temps, la feina de camp es va dividir en quatre zones d’actuació. Prèviament a la sortida de camp es van localitzar tots els elements possibles sobre el mapa 02. P del POUM de les Masies de Roda per poder dur-los a camp i poder consultar-los.

L’objectiu dels equips de treball era, primerament, localitzar els elements objecte d’inventari amb l’ajuda de la documentació prèvia recollida. Un cop localitzat es situava amb coordenades UTM mitjançant els equips de posicionament (GPS). Així mateix durant la visita a l’element s’han recollit les dades descriptives necessàries per l’elaboració de la fitxa, així com altres informacions que resultessin rellevants per a la delimitació i descripció dels béns que no estiguessin especificades en el document de requeriments i procedents d’informació oral i elements físics de l’entorn del bé.

Donades les característiques orogràfiques i geogràfiques del territori a abastar, els equips de treball de camp, han disposat de diferents vehicles, entre ells, vehicles de tipus tot terreny.

Per tal de localitzar alguns elements ha estat necessària la col·laboració d’alguns agents del territori, com ara personal dels diferents ajuntaments, agents forestals, estudiosos locals, etc. Aquest fet ha facilitat la tasca de localització d’alguns elements i ens ha permès tenir contacte directe amb persones coneixedores del territori.

12 12

| Memòria |

3.1.3. Treball de gabinet

El treball de gabinet del projecte s’ha dut a terme en les instal·lacions de l’empresa ESTRATS SL, on es disposa de zones de treball individual, zones de treball col·lectiu i sales de reunions. Per tal de garantir la seguretat de la documentació proporcionada per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, les dependències d’ESTRATS SL, disposen d’un

de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de sistema d’alarma i una tanca de seguretat a la porta d’accés.

Mapa Mapa

| L’oficina disposa d’una xarxa informàtica centralitzada a través d’un ordinador principal (servidor) on s’ha allotjat l’operatiu informàtic cedit per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, per tal de conformar les fitxes dels elements inventariats. Aquesta xarxa centralitzada ha permès sensibilitzar i millorar l’accés a la informació per part de totes les persones que han participat en el projecte, així com fomentar el treball en equip. La xarxa ha estat protegida en tot moment mitjançant un sistema de còpia regular a través de discos externs al servidor.

Un cop totes les dades han estat recollides durant les tasques de camp, aquestes han estat processades al gabinet, i contrastades amb les dades obtingudes durant la fase de documentació prèvia, per tal d’identificar possibles errors i mancances i procedir a actualitzar les dades que s’hagin vist afectades per canvis recents. En fer això s’han detectat errades en altres inventaris previs que queden subsanades amb el present.

Tota la documentació prèvia, s’ha vist ampliada per algun nou article o llibre, i ha estat utilitzada en el procés de redacció. A més a més d’aquest fons bibliogràfic, cal fer esment a les fonts orals provinents de cadascú dels veïns que s’han visitat i que amablement ens han atès, ja que d’una manera o altra, tots ells han contribuït a la documentació dels elements.

Per complimentar els camps de propietari i UTM de la fitxa s’ha consultat el programa on-line SITMUN, de la Diputació de Barcelona, d’on s’han extrets la dades cadastrals i la posició georeferenciada per aquells elements que prèviament ja tenien representació cartogràfica.

De cada element inventariat s’ha elaborat un arxiu fotogràfic. Part d’aquestes fotografies seran adjuntades en format digital mitjançant el suport CD-Rom a la Oficina Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. La resta de fotografies, a petició expressa de l’Ajuntament de les Masies de Roda, ha estat cedida en un CD-Rom a aquesta entitat, per poder fer-ne ús en el futur.

13 13

| Memòria |

El tractament de les dades, a excepció de les dades cartogràfiques, s’ha fet a través del programari facilitat per la Oficina Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Aquest ha estat instal·lat en el servidor propi d’Estrats, per tal de facilitar el treball en xarxa. Les dades cartogràfiques han estat tractades mitjançant el programa AUTOCAD 2008. El mapa on s’han superposat els elements correspon a un Mapa Topogràfic 1:50.000 extret de la web de l’ICC (Institut Cartogràfic de Catalunya). D’altra banda cal mencionar que el plànol imprès annexat en

de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de aquesta memòria està realitzat a Escala 1: 200.

Mapa Mapa

| A mesura que s’anava completant la base de dades, es va crear paral·lelament una llista de incidències i d’elements no localitzats. També es van redactar una sèrie de recomanacions i millores que es podrien introduir als elements inventariats.

3.2 Explicació de la fitxa

El model de fitxa que s’ha utilitzat és el que ha proporcionat l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona per a la realització d’inventaris municipals, i que formen part d’una base de dades programada en MS Access 2000. Aquest model conté les següents dades per a cada element: Número de Fitxa; Codi; Àmbit; Denominació; Lloc/Adreça; Titularitat; Referència cadastral / Nom i adreça del propietari; Tipologia; Ús Actual; Descripció; Observacions; Estat de conservació; Autor; Estil/Època; Any; Segle; Emplaçament; Coordenades UTM; Altitud; Accés; Número de negatiu; Fitxes associades; Historia; Bibliografia; Protecció; Núm. Inventari Generalitat; Autor de la fitxa; Data de registre; Data de modificació; Mapa; i fins a tres Fotografies. En el Plec de Prescripcions Tècniques de la Realització de Mapes del Patrimoni Cultural (novembre de 2008) detalla com omplir els camps mencionats. Entre aquests camps hi ha una sèrie de camps en el que el contingut està preestablert per l’OPC. A continuació els mencionen i presentem un esquema bàsic:

L’ Àmbit i la Tipologia donen un Codi concret establert d’acord amb el següent esquema:

ÀMBIT CODI / TIPOLOGIA

1.-Patrimoni immoble 1.1. Edificis 1.2. Conjunts arquitectònics 1.3. Elements arquitectònics. 1.4. Jaciments arqueològics 1.5. Obra civil

14 14

| Memòria |

2.-Patrimoni moble 2.1. Elements urbans 2.2. Objectes 2.3. Col·leccions

3.-Patrimoni documental 3.1. Fons d’imatges

de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de 3.2. Fons documentals 3.3. Fons bibliogràfics Mapa Mapa

| 4.-Patrimoni immaterial 4.1. Manifestacions festives 4.2. Tècniques artesanals 4.3. Tradició oral 4.4. Música i dansa 4.5. Costumari

5.-Patrimoni de medi natural 5.1. Zones d’interès 5.2. Espècimens botànics singulars

3.3. Criteris de selecció

Durant el treball previ de documentació es va redactar una llista amb elements patrimonials de rellevància al terme. Aquesta llista es va mantenir oberta per poder afegir després aquells elements que segons l’Ajuntament haurien de també inventariar-se. Posteriorment, aquesta llista va ser ampliada amb alguns elements que l’Ajuntament va demanar expressament.

Cal mencionar que aquest estudi no és tancat, sinó que s’ha de mantenir obert a qualsevol aportació que contribueixi a l’enriquiment d’aquest patrimoni en funció de noves investigacions.

Durant la confecció de la llista s’ha tingut en compte reunir el màxim nombre d’elements identificadors del terme incloent tot allò que podia tenir un valor patrimonial històric o de diferenciació. Cal puntualitzar que en cap cas s’han inclòs tots els elements detectats sinó que s’ha fet una selecció envers els següents criteris:

S’han inclòs a la llista tots aquells elements que prèviament havien estat compilats en altres inventaris: Inventari del Patrimoni Arquitectònic, Inventari del Patrimoni Arqueològic, Inventari del Patrimoni Paleontològic, etc., així com les zones d’interès natural protegides per la Generalitat.

15 15

| Memòria |

Els elements protegits pel Catàleg de Béns de les Masies de Roda.
Elements mobles, immobles o naturals destacables per la seva singularitat històrica, artística, etnològica, identitària o simbòlica.
Els diferents fons documentals i fotogràfics detectats al municipi
Les llegendes i les manifestacions festives pròpies del terme.
S’ha intentat inventariar les fonts del terme, encara que no són des de un punt de vista

de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de arquitectònic rellevants, creiem que són representatives del medi i de l’orografia de la zona a més de estar contemplades sota la figura de protecció ZEP (Zona d’especial Mapa Mapa

| interès del patrimoni ecològic i paisatgístic) contemplada a les Normes Urbanístiques del POUM.
Els elements contemplats sota la figura de protecció ZEAP (Zona d’especial interès del patrimoni arquitectònic i paleontològic) contemplada a les Normes Urbanístiques del POUM.
El PEIN Savassona.
Per últim, cal mencionar que alguns dels elements que en un principi s’han incorporat a la llista per inventariar, finalment han estat descartats tant per la seva poca rellevància com per que finalment no estaven emplaçats al terme, geogràficament parlant. D’aquest elements no inventariats es fa un relació a l’apartat 4. 5 de la present memòria.

16 16

| Memòria |

4. Marc d’intervenció

4.1. Territori

A continuació es fa una breu descripció del territori on es presenten les característiques pròpies del terme (geografia, geologia, clima, flora, fauna, població i estructura econòmica, síntesi històrica, escut i bandera). de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de

Mapa Mapa

| 4.1.1. Marc geogràfic

Les Masies de Roda és un municipi pertanyent a la comarca d'Osona, situat a uns sis quilòmetres de la capital, Vic. El terme municipal envolta pràcticament la totalitat del municipi de Roda de Ter excepte a ponent, on termenegen tres poblacions: les Masies, Roda de Ter i Gurb. Limita al nord amb Santa Maria de Corcó, a llevant amb Tavertet i Vilanova de Sau, al sud amb Tavèrnoles, a ponent, a la confluència dels rius Gurri i Ter, amb Gurb i al nord-oest amb Manlleu. El terme té una extensió de 16.38 km 2 de superfície i 467 metres d’altitud, i està situat a l’est de la comarca d’Osona, entre la Plana de Vic i una zona de relleus a llevant formada pel Collsacabra, que s’acaba amb els cingles de Savassona i Sau, i les Guilleries.

El terme actual és el resultat de la segregació de Sant Pere de Roda en dos municipis a principis del segle XIX: les Masies de Roda i Roda de Ter. En general, la població està dispersada i localitzada bàsicament en masos i cases aïllades i, sobretot en quatre nuclis de població separats entre ells: les Cases Noves, l’Esquerda, Fontanelles i el Vicenç.

Al barri de les Cases Noves hi ha unes 80 cases amb uns 200 veïns, i és l’assentament urbà més antic amb configuració de trama urbana.
A l'Esquerda hi ha uns 20 habitatges amb uns 50 veïns. Està vorejat per un meandre del pantà de Sau i delimitat pels cingles del riu i pel límit amb el terme municipal de Roda de Ter.
Al barri de Fontanelles hi ha uns 60 habitatges amb uns 160 veïns. L’estructura urbana d’aquesta zona es defineix per una trama industrial i una altra d’habitatges aïllats, i està envoltada per assentaments relacionats amb la pagesia.
Al Vicenç o Serrat del Vicenç hi ha unes 40 cases amb uns 125 veïns. Es tracta d’una urbanització d’habitatges aïllats creada als anys 80, a l’entorn del Club de Tennis Manlleu i molt propera a l’església de Sant Miquel de la Guàrdia. L’estructura territorial queda definida pel pas del riu Ter, que creua el terme municipal de llevant a ponent marcant un traçat sinuós caracteritzat pels diversos meandres que va formant fins

17 17

| Memòria |

abans d’arribar a la cua del pantà de Sau. Orogràficament, el terreny de la banda de ponent del terme és força planer i apte per a l’agricultura, amb conreus de secà caracteritzats pels cereals, els farratges i les patates. La franja de llevant del riu, en canvi, és força més abrupte. Els meandres formats pel curs del riu i la seva acció erosiva han conformat una profunda depressió en aquesta zona del terme municipal. De fet, el Ter sempre ha estat l’eix vertebrador de la geografia i la història de la vila. Al voltant seu s’han articulat diferents assentaments des de la

de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de prehistòria fins a l’actualitat. El riu s’ha utilitzat com defensa natural, via de comunicació, per l’explotació agrària i industrial, per la pesca i com no pel consum humà i animal. Actualment el Mapa Mapa

| riu ha patit durant els últims dos segles una degradació apreciable per culpa de la contaminació tant industrial com agrícola-ramadera, tot i que els darrera anys ha disminuït considerablement. Malgrat tot, al marge del riu Ter i del Gurri, dins del terme municipal desemboquen els torrents de les Cases Noves, de la Font Fresca, de la Garjola i dels Abeuradors entre d’altres. El municipi és molt ric en fonts i aqüífers que s’exploten a partir de la perforació de diversos pous.

Geològicament, el terme municipal es caracteritza per dos tipus de materials, els gresos i les margues. Els gresos, que formen part de la formació coneguda com a gresos de Folgueroles, són de gra fi i mitjà, força compactes i d’un color beige-groc. Estan cimentats per material calcari i contenen fòssils marins (foraminífers). Es tracta de roques compactes d’una potència mitjana de 40 m, en els quals trobem líquens incrustats que li donen tonalitats negroses o vermelloses. Es poden observar a la península de l’Esquerda i la península de Casserres. Les margues són les roques calcàries poc compactes i que es desfan fàcilment, meteoritzant-se. Són de color gris-blavós i contenen moltes restes d’organismes fòssils (mol·luscs, equídnids, coralls, esponges, etc).

A part d’aquests materials caldria afegir els que han aportat el riu Ter i els seus afluents. Són dipòsits de sediments com les terrasses fluvials que donen una idea de l’activitat geològica del riu Ter al llarg d’aquests anys. En aquestes terrasses hi trobem còdols de granit (roques d’origen magmàtic), de gneis (d’origen metamòrfic) i de gresos (roques sedimentàries).

18 18

| Memòria |

de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Fig. 2. Mapa geològic de les Masies de Roda, Institut Cartogràfic de Catalunya, Mapa Mapa

E: 1/ 50000. Llegenda consultable a l’annex 3. |

Fig. 3. Mapa geològic de Les Masies de Roda, Memòria POUM 2008 E: 1/ 1.000.000.

El clima de les Masies de Roda és del tipus continental, tot i estar en una zona considerada mediterrània. Els hiverns són més semblants a les terres del centre d’Europa, de clima euro- siberià, i els estius s’assimilen als de les zones meridionals del clima mediterrani. La variació de temperatures entre l’hivern i l’estiu, o entre el dia i la nit, són molt variables. Cal esmentar que en aquest municipi predomina al llarg de l’any la boira i que a l’hivern es dóna la inversió tèrmica: als paratges més baixos de la Plana, les temperatures són més fredes que en els llocs emplaçats en una alçada major. Les terres del municipi es troben dominades per la vegetació euro-siberiana, caracteritzada per la presència del bosc de roure martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis fagetosum). Tot i això, al sector de llevant es poden trobar terres on domina més una vegetació mediterrània d'alzinar muntanyenc (Quercetum mediterraneo-montanum). “El bosc de ribera és la comunitat vegetal

19 19

| Memòria |

més esplendorosa que es fa a les vores del Ter i els seus torrents afluents. Hi predominen el verns, els greixes, els salzes, els aurons, seguit de prop per espècies com el saüc, l’avellaner o l’arç blanc” (POUM Les Masies de Roda, 2008). A les zones limítrofs del municipi també hi predominen les pinedes de pi roig.

L’ecosistema del Ter provoca que a biodiversitat de la zona sigui àmplia i complexa, tant a nivell

de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de d’animals aquàtics com terrestres. D’una banda es localitzen mamífers com el senglar, la guilla, la geneta, la musaranya , el talpó, el ratolí, el conill, l’eriço i la mostela. Pel que fa als rèptils hi Mapa Mapa

| abunden la sargantana, el llangardaix comú, la serp verda i la serp blanca. Per últim, els amfibis que s’aprecien són el tritó jaspiat, el galàpet, la salamandra i el gripau corredor.

Cal denotar la importància de les aus en aquest ecosistema, tant aquàtiques com de camp, estacionals o permanents. Aquestes venen representades per la mallerenga carbonera, el tudó, la merla, el pit-roig, l’abellerol, el xatrac, la xivitona, la cigonya, l’àguila reial, el falciot, el mussol, l’oreneta cuablanca, el pardal comú i el pardal xarrec.

Aquesta biodiversitat ha esta alterada els darrers anys per diferents espècies al·lòctones provinents d’arreu del món com les carpes d’origen asiàtic (l’única espècie que ha aguantat la contaminació de les aigües des de la revolució industrial), el silur, l’ablet o la tortuga de Florida.

4.1.2. Població i activitat econòmica

El municipi de les Masies de Roda presenta un tipus de poblament dispers, caracteritzat per l’afluència de cases aïllades i amb l’absència d’un nucli principal de població pròpiament dit. Aquest tipus de poblament està relacionat amb les zones fèrtils i l’explotació intensiva de les terres de conreu, tipologia pròpia de la Catalunya Vella desenvolupada durant l’Edat Mitjana. Tot i això, des de mitjans del segle XX, el creixement urbanístic i el desenvolupament d’equipaments i serveis propis de la vida moderna feren néixer quatre grans espais edificats o nuclis de poblament força separats entre sí. Es tracta dels nuclis de les Cases Noves i l’Esquerda, i de les barriades de Fontanelles i del Serrat del Vicenç. Abans però, la construcció de la primera Casa Consistorial l’any 1913 prop del mas Bac i del nucli de les Cases Noves va fer que l’edifici es convertís en un dels punts neuràlgics del municipi, donat que també s’hi ubicà l’escola de primària. Actualment, la població de les Masies de Roda queda repartida de la següent manera:

20 20

| Memòria |

Entitat de Hab. (2006) població

Cases Noves, les 214

Disseminats 187 de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Esquerda, l' 45 Mapa Mapa

| Fontanelles 161

Serrat del Vicenç, 135 el

Fig. 4. Nombre d’habitants de les Masies de Roda repartides per entitats de població. (Fons: Municat)

Les primeres dades relacionades amb l’evolució demogràfica del municipi de les Masies de Roda són de l’any 1824, donant una població de “37 vecinos para Masías y término de Roda i de 121 vecinos para la villa de Roda” (ROVIRA, 2005: 112). De l’any 1830 fins al 1842, la població es manté força estable, amb un nombre d’habitants de pràcticament 300 persones. A partir del 1842 i fins l’any 1857, la població de les Masies creix considerablement fins als 420 habitants gràcies al procés industrialitzador centrat en el sector del tèxtil. El nombre d’habitants continua creixent fins arribar al mig miler de persones a finals de segle, tot i que els darrers anys experimentà un petit descens que fixà el nombre d’habitants del municipi en 432 persones. Durant els primers 30 anys del segle XX, la població es duplica i presenta un increment del 2,3% anual per tot el període, arribant als 54 habitants per quilòmetre quadrat de densitat de població l’any 1930. L’expansió industrial i la creació de fàbriques i tallers, sobretot relacionats amb el sector del tèxtil, foren els grans responsables d’aquest creixement. Les colònies de Salou i Còdol Dret i les fàbriques de riu de can Grau i els Molins van atraure un gran nombre de treballadors procedents de les zones rurals de la comarca, que ajudaren a incrementar aquestes dades. Malgrat tot, el conflicte bèl·lic dels anys 1936-1939 provocà una davallada demogràfica que feu reduir el nombre d’habitants en 141 persones de manera definitiva. La recuperació d’aquestes xifres es dugué a terme durant la dècada dels anys 40, arribant al nombre més alt d’habitants de tot el segle l’any 1950 amb 896 habitants. La immigració procedent de les zones rurals del sud d’Espanya contribuí notablement a

21 21

| Memòria |

l’increment registrat, donat que arribaren per treballar a les colònies i les fàbriques de les Masies. Durant el període comprès entre els anys 1950 i 1970, la davallada en el nombre d’habitants és força significativa, amb un índex negatiu del 2,3% anual, i una especial disminució durant la dècada del 60 al 70 pel tancament de les fàbriques de Salou i Còdol Dret, donada la finalització de les obres relacionades amb la construcció del pantà de Sau. Les dades recollides referents al 1960 reflecteixen aquest fet: “un total de 787 persones (375

de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de homes i 412 dones) distribuïdes entre disseminat (108), Còdol Dret (335 compacte i 61 disseminat), Salou (203 compacte i 58 disseminat) i can Grau (22)” (ROVIRA, 2005: 114). La Mapa Mapa

| dècada dels 70 es caracteritza per l’estancament de la població, al voltant de les 560 persones de mitjana, i posteriorment es va recuperant de manera lenta i progressiva: 569 habitants l’any 1981, 624 habitants el 1991 fins arribar als 631 de l’any 1994. Durant aquest període creix considerablement el barri de Fontanelles, creat durant la dècada dels 70, amb gent procedent de Roda i Vic, i neix la urbanització del Serrat del Vicenç, amb molta gent procedent de la vila de Manlleu. L’any 2001, la població es xifrava en 710 habitants i el 2005 s’arribà als 719. Aquest increment s’ha atribuït al creixement urbanístic i al “boom” de la construcció dels últims anys, a la millora de la xarxa viària i a la consolidació del sòl urbanitzable a les barriades de les Cases Noves, de Fontanelles i del Serrat del Vicenç. En l’actualitat, la població de les Masies es xifra en uns 760 habitants aproximadament, dels quals uns 230 veïns viuen en masos i cases aïllades.

Pel que fa a l’activitat econòmica de les Masies de Roda, cal dir que les principals sempre han estat l’agricultura i la ramaderia, aquesta última dedicada sobretot al bestiar porcí i boví. Des dels inicis, el mas s’ha caracteritzat per la diversificació de la seva producció amb l’objectiu de l’autosuficiència. Els conreus bàsics eren els cereals, sobretot ordi i blat, i també les llegums (faves, veces, cigrons), sobretot utilitzades per a la regeneració de les terres. El conreu de la vinya a les Masies fou important fins a principis del segle XIX quan es comença a substituir per altres cultius. Dels boscos també s’obtenia llenya, fusta, carbó, bolets, plantes remeieres... Alguns masos explotaven pedreres i disposaven de terres argiloses per a la construcció dels seus edificis i dependències. La ramaderia era fonamental per a la vida del mas i dels seus habitants. Els proporcionava productes frescos (llet, carn, ous...), matèries primes (pell i llana), força de treball i adobs per abonar els camps. El nombre i la classe d’animal depenia de la capacitat econòmica i del tipus de conreu al que es dedicava el mas en qüestió. Quant a la indústria, fins a inicis del segle XIX, poc després de la separació del municipi de Sant Pere de Roda, els únics elements considerats “industrials” del terme de les Masies eren les fargues, els forns de calç i els molins fariners, drapers i paperers ubicats seguint el curs del riu Ter. Entre els anys 1826 i 1845 s’instal·la la primera fàbrica tèxtil. El procés creix significativament a mitjans del segle XIX i fins a finals del període, amb l’aparició de les colònies de Salou i Còdol Dret i les

22 22

| Memòria |

fàbriques cotoneres de Gabriel Comella i d’Arnau i Cia entre d’altres. Cal recordar que la indústria del cotó anà agafant importància des de la primera meitat de segle per davant de la indústria llanera, de caire molt més tradicional. A principis del segle XX, aquestes indústries es consolidaren, ampliant les instal·lacions i el nombre de treballadors, i augmentant així la seva capacitat de producció. La Guerra Civil va provocar que l’activitat industrial pràcticament s’aturés del tot i les fàbriques patissin desperfectes i destrosses. Posteriorment, l’aiguat caigut a

de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de l’octubre del 1940 va provocar nombroses pèrdues materials en aquestes colònies. No es remuntaren fins a mitjans de la dècada dels anys 50, amb una lenta però continuada Mapa Mapa

| recuperació industrial que finalitza l’any 1963, amb el tancament de les colònies de Salou i Còdol Dret per l’entrada en funcionament del pantà de Sau. La resta d’indústries del terme anaren desapareixent progressivament fins a mitjans dels anys 90.

4.1.3. Síntesi històrica

La història de les Masies de Roda es remunta al segle VIII a. C. gràcies a l’evidència que suposa el jaciment arqueològic de l’Esquerda, situat sobre un dels meandres que forma el riu Ter, i que posteriorment va ser un assentament ocupat pels ibers amb una continuïtat fins a l’edat mitjana.

Des de començaments de la baixa Edat Mitjana es documenten una trentena de cases de pagès disseminades pel terme municipal: zona de la Guàrdia (a redós de l’església de Sant Miquel, documentada des del 1012) i del Bac de Roda, zona del Bonamic i a llevant i ponent del riu Ter. Durant els inicis del segle XIV es produeix una gran expansió i creixement del nombre de masos, estancant-se a mitjans de segle amb l’inici del període de les pestes, l’any 1348. De fet, el primer nucli rural del terme estava format per l’església de Sant Miquel de la Guàrdia, un petit cementiri amb una placeta propera, una bassa i algunes cases. Tot i això, dins del terme hi havia tres edificacions religioses més: l’església de Sant Pere de Roda a l’Esquerda (esmentada per primer cop el 927 i derruïda el 1314), l’ermita de Santa Magdalena de Conangle (documentada per primer cop l’any 1231) i el monestir de Sant Pere de Casserres (monestir benedictí documentat des del 898, tot i que no s’inicià la seva construcció fins l’any 1005). En aquest sentit cal especificar que cap a finals del segle XIX es construeixen noves esglésies vinculades a les colònies tèxtils de Salou i Còdol Dret, la capella de Salou i l’ermita de Sant Salvador.

Durant el segle XVI es recupera el despoblament creat per les pestes i les guerres dels segles XIV i XV, amb un creixement urbanístic relacionat amb les vies de comunicació i els antics

23 23

| Memòria |

camins que enllaçaven les diferents poblacions. De fet, l’aparició i desaparició de masos i masies es va repetint al llarg d’aquest període, tot i que a partir de mitjans de segle la recuperació econòmica i demogràfica va en augment. És en aquest moment, i estenent-se a tota l’Edat Moderna, que es desenvolupen els contractes de masoveria i la pràctica dels establiments i subestabliments de petites parcel·les dels masos originaris. Aquest fet provoca l’aparició de masos més petits i de masoveries a redós dels masos principals, optimitzant

de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de recursos i augmentant la qualitat dels productes i dels conreus, així com del nivell de vida. Molts dels masos que hi ha actualment al terme foren objecte d’ampliacions i reformes durant aquest Mapa Mapa

| període, quedant reflectides en les dates gravades a les llindes de les obertures dels edificis (per exemple el Sangles Vell i el Fontserè foren reformats al segle XVII, el Pujol i el Puigcendre al segle XVIII...).

Cap a finals del segle XVIII comencen a aparèixer els primers ravals als costats dels camins i aïllats del nucli principal de la població, que en aquell moment era Sant Pere de Roda i englobava els actuals municipis de Roda de Ter i les Masies de Roda. Apareix el veïnat de les Cases Noves, a banda i banda del camí ral de Vic a Olot, que va creixent fins a crear el barri de la Creu de Codines, actualment dins del municipi de Roda de Ter.

A principis del segle XIX, en concret el dia 15 de juliol de l’any 1805, el municipi de les Masies de Roda i Roda de Ter es separaven per formar els actuals municipis. Fins aleshores havien format conjuntament el poble de Sant Pere de Roda. Sembla probable pensar que les diferències econòmiques entre la petita noblesa rural (disseminada pels masos del terme) i la incipient burgesia industrial (concentrada al nucli urbà de Sant Pere de Roda) foren els causants d’aquesta situació. L’aparició de la indústria en contraposició amb la tradicional agricultura causà grans problemes de convivència entre pagesos i vilatans. Poc després de la separació, en el llistat de la concòrdia generat per aquest fet es relacionen les cases de pagès que quedaven dins la jurisdicció del nou municipi de les Masies de Roda: Mas Casadevall, Mas Puigcendre, Mas Pla i les masoveries de Masdamunt, Granotera, Pla Xic o Pla Condal, Mas Serradamunt, Mas Basses i Plabosch, Mas Bruguera i Mas Caragolera, Mas Fontserè i Bosch de Fontserè, Mas Sanglas, Mas Torrent o Torrents, Mas Samalassa, Mas Monjo, Mas Sant Pere de Casserres, Mas Macià, Mas Balmes, Mas les Cametes, Mas Bac, Mas Cortils, Mas Pujol, El Mas, Mas de Santa Magdalena, Mas Fontanelles. Malgrat tot, la inestabilitat del camp com a conseqüència de les guerres, la revolució industrial i el creixement de les ciutats foren aspectes que repercutiren negativament en la societat agrària de les Masies. Molts propietaris rurals marxaren a viure i a fer negocis a les ciutats, deixant la gestió dels masos als masovers. En alguns casos, sobretot de mitjans del segle XX, els masovers acabaren comprant els masos als hereu dels propietaris. Durant el segle XX, sobretot a partir dels anys seixanta i setanta, hi

24 24

| Memòria |

va haver un important creixement urbanístic a les Masies de Roda, provocat per la construcció de noves carreteres, com la de Vic a Roda que s’inicià l’any 1867 (l’actual C-153) i que va provocar, posteriorment, el desplegament de la xarxa elèctrica. A finals del segle XIX (1899) s’havia inaugurat el ramal de Roda a l’enllaç de la carretera Manlleu-l’Esquirol. En posterioritat a la Guerra Civil també va caldre arranjar diversos camins i vies, així com el Pont Nou de Roda, en el que l’Ajuntament de les Masies de Roda contribuí econòmicament. Cal mencionar la

de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de construcció l’any 1913 de la Casa Consistorial, que posteriorment acolliria l’escola municipal, des de mitjans del segle XIX fins a l’any 1980. Fou un edifici important pel municipi ja que es Mapa Mapa

| convertí en un lloc de trobada i un punt de reunió dels vilatans, donada l’absència d’un nucli urbà convencional. Els primers ravals que es varen desenvolupar van ser les Cases Noves i l’Esquerda. La construcció de les primeres cases del carrer Sant Josep del barri de les Cases Noves es va produir cap a l’any 1950, en canvi, les primeres construccions del barri de l’Esquerda són del 1947. L’any 1965, l’Ajuntament aprovà el Projecte d’Ordenació del sector del barri de Fontanelles i s’hi construïen les primeres cases. Pel que fa a la urbanització del barri del Vicenç, formada per vivendes aïllades, no s’inicià fins al juny de 1983.

És d’obligada referència recordar que els treballs de redacció de l'Estatut de Catalunya aprovat el 1979 es dugueren a terme al Parador de Turisme de Sau l’any 1978.

Actualment, el municipi de les Masies de Roda ha patit un fort creixement urbanístic, social, cultural. El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), aprovat des del 2008, recull també la construcció de noves infraestructures i equipaments municipals, per donar cabuda a nous serveis i a una ampliació del teixit associatiu i social del nostre municipi (AJUNTAMENT DE LES MASIES DE RODA, n. d.).

4.1.4. Escut, bandera i toponímia

Les Masies de Roda presenta un escut caironat: de sinople, dues masies d'or posades en faixa acompanyades a la punta d'una mola de molí d’argent amb el centre d'atzur. Per timbre, una corona mural de poble amb tres torres. L’escut heràldic del municipi fou adoptat el 15 de març de 1984 quan es va aprovar mitjançant el decret 112/1984.

25 25

| Memòria |

de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de

Mapa Mapa

|

Fig. 5. Escut de les Masies de Roda. Com a bandera presenta una apaïsada, de proporcions dos d’alt per tres de llarg, de color verd fosc, amb un pal central blanc de gruix 5/33 de la llargària del drap, i dos altres pals grocs del mateix gruix posats, respectivament, a 6/33 de la vora de l’asta i de la del vol. La bandera va ser adoptada pel Ple de l’Ajuntament de les Masies de Roda el 30 de juliol de 2001, i conformada pel Departament de Governació i Relacions Institucionals el 30 d’agost de 001 en la resolució del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (núm. 3479-25. 9. 2001)

Fig. 6. Bandera de les Masies de Roda. Pel que respecta a la toponímia, el nom s’origina quan l’antic poble de Sant Pere de Roda, de caire més urbà, es segrega el 15 de juliol de l’any 1805 per donar peu a la creació d’un municipi més rural format per les Masies de Roda, d’aquí ve el seu nom “les Masies de Roda”. Des de finals del segle XVIII, les diferències econòmiques entre la petita noblesa rural (disseminada pels masos del terme) i la incipient burgesia industrial (concentrada al nucli urbà

26 26

| Memòria |

de Sant Pere de Roda, actual Roda Ter) s’anaren incrementant, intuint-se de passada la gran transformació econòmica i social que s’esdevindria en poc temps. Així doncs, la divisió de mutu acord dels dos termes es sol·licità l’any 1803, tot i que no es feu efectiva fins el 1805. Sembla ser doncs que el topònim del municipi podria ser un reflex d’aquesta situació.

de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de

Mapa Mapa

|

27 27

| Memòria |

4.2. Mapa del terme amb els elements inventariats

Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

|

Fig. 7. Mapa del terme municipal de Les Masies odade R amb els elements fitxats 28 28

emòria | M |

4.3. El Patrimoni de les Masies de Roda

A continuació presentem tres llistats on es detallen els elements inventariats. Aquests han estat endreçats primer en base a la numeració que dóna la base de dades de la OPC, en segon terme en base a l’ordre alfabètic i per últim ordenades per tipologia.

Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

|

29 29

| Memòria |

4.3.1. Llistat per numeració

ÀMBIT CODI TIPOLOGIA DENOMINACIÓ NÚMERO Patrimoni immoble 1.1 Edifici Can Basunya 1 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Can Boixeda 2 Patrimoni immoble 1.2 Conjunts arquitectònics Fàbrica de can Grau 3 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Capella de Salou 4 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Capella del Macià 5 Patrimoni moble 2.1 Elements urbans Creu de la carretera de Manlleu 6 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Gelabert 7 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Macià 8 Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Pla de Roda 9 | Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Pla de Roda - Masoveria 10 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Pla Xic 11 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Pujolar 12 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Torrent 13 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Vicenç 14 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font del Macià 15

Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Carrera del Pujolar 16 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Casa del Mig 17 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Mesquita 18 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Serra dels Munts 19 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Teuleria del Torrent 20 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Les Rieres del Pujolar 21 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Masdemunt 22 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Mesavall 23 Patrimoni moble 2.1 Element urbà Monòlit de Quiquet Ribas 24 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Palanca de Malars 25 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Passera del torrent de la Font de la Teula 26 Patrimoni moble 2.1 Element urbà Inscripció a Josep Casals i Callis 27 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Pont del torrent de la Font de la Teula 28

30 30

| Memòria |

Patrimoni immoble 1.1 Edifici Puigcendre 29 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Resclosa de l'Obra 30 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Resclosa de Malars 31 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Sant Miquel de la Guàrdia 32 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Sant Salvador d'Horta 33 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de la Teula 34 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Fontseré 35 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Pou de glaç de Salou 36 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Bac de Roda 37 Patrimoni moble 2.1 Element urbà Monument a l'Estatut de Catalunya 38 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de les Cametes 39

Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font del Mas 40

| Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de les Bruixes 41 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de Terrades 42 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font del Freixa 43 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font Nova 44 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font dels Molins 45 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Barraca de pastor del puig de Conangle 46 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Les Cametes 47 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Bosc de Salou 48 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Pujol 49 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font Fresca 50 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de Sant Salvador 51 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Pont de Còdol 52 Patrimoni moble 2.1 Element urbà Placa Josep Maria Castellà 53 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Barraca de Valldecona 54 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments El Sanglas Nou 55 Patrimoni immaterial 4.3 Tradició oral El Pla de Sant Pau 56 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Mas de Salou 57 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Casa Xica del mas Salou 58 Patrimoni natural 5.1 Zones d'interès Pantà de Sau 59 Patrimoni natural 5.1 Zones d'interès PEIN Savassona 60

31 31

| Memòria |

Patrimoni immoble 1.1 Edifici Forn de Calç 1 61 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments Forn de Calç 2 62 Patrimoni immoble 1.2 Conjunts arquitectònics Colònia de Còdol Dret 63 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Pedrera de la Font de la Fradera 64 Patrimoni natural 5.1 Zones d'interès La Joca del corb marí 65 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Resclosa dels Molins 66 Patrimoni moble 2.1 Element urbà Placa de Francesc Macià Ambert, Bac de Roda 67 Patrimoni immoble 1.2 Conjunts arquitectònics Colònia Salou-Baurier 68 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Porteria 69 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Calcineria 70 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Casa del Guarda 71

Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa Patrimoni immoble 1.1 Edifici Les Quadres i el Colomar 72

| Patrimoni immoble 1.1 Edifici Castell Nou 73 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Casa Magem 74 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Casa Turca 75 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Vil·la Antonina 76 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Pont de Salou 77 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Vil·la Annie 78 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Cal Torrat 79 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Casa del Mig 80 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Can Quirze 81 Patrimoni immoble 1.2 Conjunts arquitectònics Fàbrica Salou-Baurier 82 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Els Conills 83 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Vil·la Annie Marie 84 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font del torrent de Santa Magdalena 85 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Pallissa 86 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Cobert de Salou 87 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Galliner 88 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Palanca de Salou 89 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Pedrera de les Baumes 90 Patrimoni natural 5.1 Zones d'interès Rocòdrom de les Bruixes 91 Patrimoni natural 5.1 Zones d'interès Baumes del Colom Gros 92

32 32

| Memòria |

Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Baga 93 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Mas Samalasa 94 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Les Basses 95 Patrimoni immaterial 4.3 Tradició oral El pou de Santa Magdalena 96 Patrimoni immaterial 4.3 Tradició oral El Sant Crist de Santa Magdalena de Conangle 97 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Santa Magdalena de Conangle 98 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments La sitja de la Bauma 99 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments Castell de Casserres 100 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Bac de Sau 101 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Fontanelles 102 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de la Gota 103

Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa Patrimoni immoble 1.2 Conjunts arquitectònics Sant Pere de Casserres 104

| Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Sangles Vell 105 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments L'Esquerda: poblat ibèric 106 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments L'Esquerda: jaciment medieval 107 Patrimoni immoble 1.2 Conjunts arquitectònics L'Esquerda: àrea experimental del graner 108 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments Castell de s'Avellana 109 Patrimoni immaterial 4.3 Tradició oral El Roc de la llum 110 Patrimoni immaterial 4.3 Tradició oral Llegendes del Sant Nin de Casserres 111 Patrimoni immaterial 4.3 Tradició oral Llegendes del monestir de Casserres 112 Patrimoni immoble 2.3 Col·lecció Col·lecció d'objectes del monestir de Casserres 113 Patrimoni immaterial 4.3 Tradició oral El Castell dels Moros de Casserres 114 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Canal de l'Obra (Camí dels Pous) 115 Patrimoni natural 5.1 Zones d'interès Devesa del Pujolar 116 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Claustre de Santa Magdalena de Conangle 117 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Ara d'altar de Santa Magdalena Conangle 118 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de la Cargolera 119 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Camí Ral de Vic a Olot 120 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Vicenç - masoveria 121 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Parador nacional de Sau 122 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Granotera 123 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Capella del cementiri 124

33 33

| Memòria |

Patrimoni documental 3.2 Fons documental Arxiu parroquial de Sant Pere de Roda 125 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments Les Graus 126 Patrimoni immaterial 4.1 Manifestacions festives Aplec de Sant Salvador d'Horta 127 Patrimoni immaterial 4.1 Manifestacions festives Festa de Sant Antoni Abat 128 Patrimoni moble 2.3 Col.lecció Col·lecció de l'Esquerda a Roda de Ter 129 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Creu de la finca Fontanelles 130 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Bruguera 131 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Pla Boc 132 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Can Pla de Mill 133 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Bosc de Còdol 134 Patrimoni moble 2.3 Col.lecció Col·lecció de vidre 135 Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

| Patrimoni moble 2.3 Col.lecció Col·lecció de l'Esquerda al Museu Episcopal de Vic 136 Patrimoni moble 2.3 Col.lecció Col·lecció de Santa Magdalena de Conangle al Museu Episcopal de Vic 137 Patrimoni documental 3.2 Fons documental Goigs de Sant Salvador 138 Patrimoni documental 3.2 Fons documental Document de Segregació de les Masies de Roda 139 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Teuleria de Salou 140 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Les Baumes 141

Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Resclosa de Salou 142 Patrimoni natural 5.1 Zones d'interès Baumes del Cànem 143 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de l'Olivera 144 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Forn de La Bruguera 145 Patrimoni documental 3.2 Fons documental Fons documental de les Masies de Roda a l'Arxiu Comarcal d'Osona 146 Patrimoni documental 3.2 Fons documental Fons documental de l'Arxiu Municipal 147 Patrimoni documental 3.1 Fons d'imatges Fons d'imatges de les Masies de Roda a l'Arxiu Municipal 148 Patrimoni documental 3.2 Fons documental Fons documental de les Masies de Roda a l'Arxiu Municipal de Roda de Ter 149 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Parets adjacents de Santa Magdalena Conangle 150

34 34

| Memòria |

Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Rec dels Molins 151 Patrimoni moble 2.2 Objecte El Cos Sant de Sant Pere de Casserres 152 Patrimoni immoble 1.4 Jaciment Mas Monjo 153 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Macià II 154 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic El pou de Santa Magdalena de Conangle 155 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Vila Antonina - Edifici annex 156 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El mas de Salou - Masoveria 157 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Monestir de Sant Pere de Casserres - Antiga Hospederia 158 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Monestir de Sant Pere de Casserres - Claustre i dependències 159 Patrimoni immoble 1.4 Jaciment Monestir de Sant Pere de Casserres - Tombes antropomorfes 160 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Creu de pedró a Santa Magdalena Conangle 161

Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

|

35 35

| Memòria |

4.3.2. Llistat onomàstic

ÀMBIT CODI TIPOLOGIA DENOMINACIÓ NÚMERO Patrimoni immaterial 4.1 Manifestacions festives Aplec de Sant Salvador d'Horta 127 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Ara d'altar de Santa Magdalena Conangle 118 Patrimoni documental 3.2 Fons documental Arxiu parroquial de Sant Pere de Roda 125 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Bac de Sau 101 Patrimoni natural 5.1 Zones d'interès Baumes del Cànem 143 Patrimoni natural 5.1 Zones d'interès Baumes del Colom Gros 92 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Barraca de pastor del puig de Conangle 46 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Barraca de Valldecona 54 Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

Patrimoni immoble 1.1 Edifici Cal Torrat 79 | Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Camí Ral de Vic a Olot 120 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Can Basunya 1 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Can Boixeda 2 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Can Pla de Mill 133 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Can Quirze 81 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Canal de l'Obra (Camí dels Pous) 115

Patrimoni immoble 1.1 Edifici Capella de Salou 4 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Capella del cementiri 124 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Capella del Macià 5 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Casa del Mig 80 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Casa Magem 74 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Casa Turca 75 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Casa Xica del mas Salou 58 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments Castell de Casserres 100 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments Castell de s'Avellana 109 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Castell Nou 73 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Claustre de Santa Magdalena de Conangle 117 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Cobert de Salou 87 Patrimoni moble 2.3 Col.lecció Col·lecció de l'Esquerda a Roda de Ter 129

36 36

| Memòria |

Patrimoni moble 2.3 Col.lecció Col·lecció de l'Esquerda al Museu Episcopal de Vic 136 Patrimoni moble 2.3 Col.lecció Col·lecció de Santa Magdalena de Conangle al Museu Episcopal de Vic 137 Patrimoni moble 2.3 Col.lecció Col·lecció de vidre 135 Patrimoni immoble 2.3 Col·lecció Col·lecció d'objectes del monestir de Casserres 113 Patrimoni immoble 1.2 Conjunts arquitectònics Colònia de Còdol Dret 63 Patrimoni immoble 1.2 Conjunts arquitectònics Colònia Salou-Baurier 68 Patrimoni moble 2.1 Elements urbans Creu de la carretera de Manlleu 6 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Creu de la finca Fontanelles 130 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Creu de pedró a Santa Magdalena Conangle 161 Patrimoni natural 5.1 Zones d'interès Devesa del Pujolar 116 Patrimoni documental 3.2 Fons documental Document de Segregació de les Masies de Roda 139

Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Bac de Roda 37

| Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Bosc de Còdol 134 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Bosc de Salou 48 Patrimoni immaterial 4.3 Tradició oral El Castell dels Moros de Casserres 114 Patrimoni moble 2.2 Objecte El Cos Sant de Sant Pere de Casserres 152 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Gelabert 7 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Macià 8 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Macià II 154 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El mas de Salou - Masoveria 157 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Pla de Roda 9 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Pla de Roda - Masoveria 10 Patrimoni immaterial 4.3 Tradició oral El Pla de Sant Pau 56 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Pla Xic 11 Patrimoni immaterial 4.3 Tradició oral El pou de Santa Magdalena 96 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic El pou de Santa Magdalena de Conangle 155 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Pujol 49 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Pujolar 12 Patrimoni immaterial 4.3 Tradició oral El Roc de la llum 110 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments El Sanglas Nou 55 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Sangles Vell 105 Patrimoni immaterial 4.3 Tradició oral El Sant Crist de Santa Magdalena de Conangle 97

37 37

| Memòria |

Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Torrent 13 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Vicenç 14 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Vicenç - masoveria 121 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Els Conills 83 Patrimoni immoble 1.2 Conjunts arquitectònics Fàbrica de can Grau 3 Patrimoni immoble 1.2 Conjunts arquitectònics Fàbrica Salou-Baurier 82 Patrimoni immaterial 4.1 Manifestacions festives Festa de Sant Antoni Abat 128 Patrimoni documental 3.1 Fons d'imatges Fons d'imatges de les Masies de Roda a l'Arxiu Municipal 148 Patrimoni documental 3.2 Fons documental Fons documental de l'Arxiu Municipal 147 Patrimoni documental 3.2 Fons documental Fons documental de les Masies de Roda a l'Arxiu Comarcal d'Osona 146 Patrimoni documental 3.2 Fons documental Fons documental de les Masies de Roda a l'Arxiu Municipal de Roda de Ter 149

Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de la Cargolera 119

| Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de la Gota 103 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de la Teula 34 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de les Bruixes 41 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de les Cametes 39 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de l'Olivera 144 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de Sant Salvador 51 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de Terrades 42 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font del Freixa 43 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font del Macià 15 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font del Mas 40 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font del torrent de Santa Magdalena 85 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font dels Molins 45 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font Fresca 50 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font Nova 44 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Fontanelles 102 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Fontseré 35 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Forn de Calç 1 61 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments Forn de Calç 2 62 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Forn de La Bruguera 145 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Galliner 88

38 38

| Memòria |

Patrimoni documental 3.2 Fons documental Goigs de Sant Salvador 138 Patrimoni moble 2.1 Element urbà Inscripció a Josep Casals i Callis 27 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Baga 93 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Bruguera 131 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Calcineria 70 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Carrera del Pujolar 16 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Casa del Guarda 71 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Casa del Mig 17 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Granotera 123 Patrimoni natural 5.1 Zones d'interès La Joca del corb marí 65 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Mesquita 18

Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Pallissa 86

| Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Porteria 69 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Serra dels Munts 19 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments La sitja de la Bauma 99 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Teuleria del Torrent 20 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Les Basses 95 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Les Baumes 141 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Les Cametes 47 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments Les Graus 126 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Les Quadres i el Colomar 72 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Les Rieres del Pujolar 21 Patrimoni immoble 1.2 Conjunts arquitectònics L'Esquerda: àrea experimental del graner 108 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments L'Esquerda: jaciment medieval 107 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments L'Esquerda: poblat ibèric 106 Patrimoni immaterial 4.3 Tradició oral Llegendes del monestir de Casserres 112 Patrimoni immaterial 4.3 Tradició oral Llegendes del Sant Nin de Casserres 111 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Mas de Salou 57 Patrimoni immoble 1.4 Jaciment Mas Monjo 153 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Mas Samalasa 94 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Masdemunt 22 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Mesavall 23

39 39

| Memòria |

Patrimoni immoble 1.1 Edifici Monestir de Sant Pere de Casserres - Antiga Hospederia 158 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Monestir de Sant Pere de Casserres - Claustre i dependències 159 Patrimoni immoble 1.4 Jaciment Monestir de Sant Pere de Casserres - Tombes antropomorfes 160 Patrimoni moble 2.1 Element urbà Monòlit de Quiquet Ribas 24 Patrimoni moble 2.1 Element urbà Monument a l'Estatut de Catalunya 38 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Palanca de Malars 25 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Palanca de Salou 89 Patrimoni natural 5.1 Zones d'interès Pantà de Sau 59 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Parador nacional de Sau 122 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Parets adjacents de Santa Magdalena Conangle 150 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Passera del torrent de la Font de la Teula 26

Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Pedrera de la Font de la Fradera 64

| Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Pedrera de les Baumes 90 Patrimoni natural 5.1 Zones d'interès PEIN Savassona 60 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Pla Boc 132 Patrimoni moble 2.1 Element urbà Placa de Francesc Macià Ambert, Bac de Roda 67 Patrimoni moble 2.1 Element urbà Placa Josep Maria Castellà 53 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Pont de Còdol 52 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Pont de Salou 77 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Pont del torrent de la Font de la Teula 28 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Pou de glaç de Salou 36 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Puigcendre 29 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Rec dels Molins 151 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Resclosa de l'Obra 30 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Resclosa de Malars 31 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Resclosa de Salou 142 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Resclosa dels Molins 66 Patrimoni natural 5.1 Zones d'interès Rocòdrom de les Bruixes 91 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Sant Miquel de la Guàrdia 32 Patrimoni immoble 1.2 Conjunts arquitectònics Sant Pere de Casserres 104 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Sant Salvador d'Horta 33 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Santa Magdalena de Conangle 98

40 40

| Memòria |

Patrimoni immoble 1.1 Edifici Teuleria de Salou 140 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Vil·la Annie 78 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Vil·la Annie Marie 84 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Vil·la Antonina 76 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Vila Antonina - Edifici annex 156

Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

|

41 41

| Memòria |

4.3.3. Llistat tipològic

ÀMBIT CODI TIPOLOGIA DENOMINACIÓ NÚMERO Patrimoni immoble 1.1 Edifici Bac de Sau 101 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Barraca de pastor del puig de Conangle 46 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Barraca de Valldecona 54 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Cal Torrat 79 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Can Basunya 1 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Can Boixeda 2 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Can Pla de Mill 133 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Can Quirze 81 Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

Patrimoni immoble 1.1 Edifici Capella de Salou 4 | Patrimoni immoble 1.1 Edifici Capella del cementiri 124 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Capella del Macià 5 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Casa del Mig 80 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Casa Magem 74 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Casa Turca 75 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Casa Xica del mas Salou 58

Patrimoni immoble 1.1 Edifici Castell Nou 73 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Claustre de Santa Magdalena de Conangle 117 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Cobert de Salou 87 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Bac de Roda 37 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Bosc de Còdol 134 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Bosc de Salou 48 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Gelabert 7 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Macià 8 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Macià II 154 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El mas de Salou - Masoveria 157 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Pla de Roda 9 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Pla de Roda - Masoveria 10 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Pla Xic 11

42 42

| Memòria |

Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Pujol 49 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Pujolar 12 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Sangles Vell 105 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Torrent 13 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Vicenç 14 Patrimoni immoble 1.1 Edifici El Vicenç - masoveria 121 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Els Conills 83 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Fontanelles 102 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Fontseré 35 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Forn de Calç 1 61 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Forn de La Bruguera 145

Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa Patrimoni immoble 1.1 Edifici Galliner 88

| Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Baga 93 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Bruguera 131 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Calcineria 70 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Carrera del Pujolar 16 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Casa del Guarda 71 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Casa del Mig 17 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Granotera 123 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Mesquita 18 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Pallissa 86 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Porteria 69 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Serra dels Munts 19 Patrimoni immoble 1.1 Edifici La Teuleria del Torrent 20 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Les Basses 95 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Les Baumes 141 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Les Cametes 47 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Les Quadres i el Colomar 72 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Les Rieres del Pujolar 21 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Mas de Salou 57 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Mas Samalasa 94 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Masdemunt 22

43 43

| Memòria |

Patrimoni immoble 1.1 Edifici Mesavall 23 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Monestir de Sant Pere de Casserres - Antiga Hospederia 158 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Monestir de Sant Pere de Casserres - Claustre i dependències 159 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Parador nacional de Sau 122 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Pla Boc 132 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Puigcendre 29 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Sant Miquel de la Guàrdia 32 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Sant Salvador d'Horta 33 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Santa Magdalena de Conangle 98 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Teuleria de Salou 140 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Vil·la Annie 78

Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa Patrimoni immoble 1.1 Edifici Vil·la Annie Marie 84

| Patrimoni immoble 1.1 Edifici Vil·la Antonina 76 Patrimoni immoble 1.1 Edifici Vila Antonina - Edifici annex 156 Patrimoni immoble 1.2 Conjunts arquitectònics Colònia de Còdol Dret 63 Patrimoni immoble 1.2 Conjunts arquitectònics Colònia Salou-Baurier 68 Patrimoni immoble 1.2 Conjunts arquitectònics Fàbrica de can Grau 3 Patrimoni immoble 1.2 Conjunts arquitectònics Fàbrica Salou-Baurier 82 Patrimoni immoble 1.2 Conjunts arquitectònics L'Esquerda: àrea experimental del graner 108 Patrimoni immoble 1.2 Conjunts arquitectònics Sant Pere de Casserres 104 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Ara d'altar de Santa Magdalena Conangle 118 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Creu de la finca Fontanelles 130 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Creu de pedró a Santa Magdalena Conangle 161 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic El pou de Santa Magdalena de Conangle 155 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de la Cargolera 119 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de la Gota 103 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de la Teula 34 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de les Bruixes 41 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de les Cametes 39 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de l'Olivera 144 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de Sant Salvador 51 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font de Terrades 42

44 44

| Memòria |

Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font del Freixa 43 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font del Macià 15 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font del Mas 40 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font del torrent de Santa Magdalena 85 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font dels Molins 45 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font Fresca 50 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Font Nova 44 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Parets adjacents de Santa Magdalena Conangle 150 Patrimoni immoble 1.3 Element arquitectònic Pou de glaç de Salou 36 Patrimoni immoble 1.4 Jaciment Mas Monjo 153 Patrimoni immoble 1.4 Jaciment Monestir de Sant Pere de Casserres - Tombes antropomorfes 160

Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa Patrimoni immoble 1.4 Jaciments Castell de Casserres 100

| Patrimoni immoble 1.4 Jaciments Castell de s'Avellana 109 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments El Sanglas Nou 55 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments Forn de Calç 2 62 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments La sitja de la Bauma 99 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments Les Graus 126 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments L'Esquerda: jaciment medieval 107 Patrimoni immoble 1.4 Jaciments L'Esquerda: poblat ibèric 106 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Camí Ral de Vic a Olot 120 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Canal de l'Obra (Camí dels Pous) 115 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Palanca de Malars 25 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Palanca de Salou 89 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Passera del torrent de la Font de la Teula 26 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Pedrera de la Font de la Fradera 64 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Pedrera de les Baumes 90 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Pont de Còdol 52 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Pont de Salou 77 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Pont del torrent de la Font de la Teula 28 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Rec dels Molins 151 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Resclosa de l'Obra 30 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Resclosa de Malars 31

45 45

| Memòria |

Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Resclosa de Salou 142 Patrimoni immoble 1.5 Obra civil Resclosa dels Molins 66 Patrimoni moble 2.1 Element urbà Inscripció a Josep Casals i Callis 27 Patrimoni moble 2.1 Element urbà Monòlit de Quiquet Ribas 24 Patrimoni moble 2.1 Element urbà Monument a l'Estatut de Catalunya 38 Patrimoni moble 2.1 Element urbà Placa de Francesc Macià Ambert, Bac de Roda 67 Patrimoni moble 2.1 Element urbà Placa Josep Maria Castellà 53 Patrimoni moble 2.1 Elements urbans Creu de la carretera de Manlleu 6 Patrimoni moble 2.2 Objecte El Cos Sant de Sant Pere de Casserres 152 Patrimoni moble 2.3 Col.lecció Col·lecció de l'Esquerda a Roda de Ter 129 Patrimoni moble 2.3 Col.lecció Col·lecció de l'Esquerda al Museu Episcopal de Vic 136

Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa Patrimoni moble 2.3 Col.lecció Col·lecció de Santa Magdalena de Conangle al Museu Episcopal de Vic 137

| Patrimoni moble 2.3 Col.lecció Col·lecció de vidre 135 Patrimoni immoble 2.3 Col·lecció Col·lecció d'objectes del monestir de Casserres 113 Patrimoni documental 3.1 Fons d'imatges Fons d'imatges de les Masies de Roda a l'Arxiu Municipal 148 Patrimoni documental 3.2 Fons documental Arxiu parroquial de Sant Pere de Roda 125 Patrimoni documental 3.2 Fons documental Document de Segregació de les Masies de Roda 139 Patrimoni documental 3.2 Fons documental Fons documental de l'Arxiu Municipal 147 Patrimoni documental 3.2 Fons documental Fons documental de les Masies de Roda a l'Arxiu Comarcal d'Osona 146 Patrimoni documental 3.2 Fons documental Fons documental de les Masies de Roda a l'Arxiu Municipal de Roda de Ter 149 Patrimoni documental 3.2 Fons documental Goigs de Sant Salvador 138 Patrimoni immaterial 4.1 Manifestacions festives Aplec de Sant Salvador d'Horta 127 Patrimoni immaterial 4.1 Manifestacions festives Festa de Sant Antoni Abat 128 Patrimoni immaterial 4.3 Tradició oral El Castell dels Moros de Casserres 114 Patrimoni immaterial 4.3 Tradició oral El Pla de Sant Pau 56 Patrimoni immaterial 4.3 Tradició oral El pou de Santa Magdalena 96 Patrimoni immaterial 4.3 Tradició oral El Roc de la llum 110 Patrimoni immaterial 4.3 Tradició oral El Sant Crist de Santa Magdalena de Conangle 97 Patrimoni immaterial 4.3 Tradició oral Llegendes del monestir de Casserres 112 Patrimoni immaterial 4.3 Tradició oral Llegendes del Sant Nin de Casserres 111 Patrimoni natural 5.1 Zones d'interès Baumes del Cànem 143 Patrimoni natural 5.1 Zones d'interès Baumes del Colom Gros 92

46 46

| Memòria |

Patrimoni natural 5.1 Zones d'interès Devesa del Pujolar 116 Patrimoni natural 5.1 Zones d'interès La Joca del corb marí 65 Patrimoni natural 5.1 Zones d'interès Pantà de Sau 59 Patrimoni natural 5.1 Zones d'interès PEIN Savassona 60 Patrimoni natural 5.1 Zones d'interès Rocòdrom de les Bruixes 91

Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

|

47 47

| Memòria |

4.4. Anàlisi de la informació recollida

En aquest apartat s’exposaran, mitjançant algunes gràfiques, les xifres estadístiques elaborades a partir de les dades recollides al mapa de patrimoni de les Masies de Roda, atenent els camps referents a tipologia, titularitat, cronologia i estat de conservació dels béns. Així doncs mitjançant aquest estudi es vol obtenir una radiografia del patrimoni local del municipi, per així poder estudiar-lo i gestionar-lo.

Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

| 4.4.1 Tipologies generals

Fig. 8. Tipologia general del patrimoni de les Masies de Roda en nombre d’elements fitxats

4.4.1 Tipologies específiques

Com es pot observar en la gràfica superior, globalment s’ha d’esmentar que la major part del patrimoni inventariat correspon al patrimoni immoble, amb 125 elements dels 161 inventariats, quedant en segon lloc el patrimoni moble amb 13 elements. Per darrera es situen amb un número similar les altres categories (patrimoni documental, natural i immaterial). En total:

Patrimoni Patrimoni Patrimoni Patrimoni Patrimoni Total documental immaterial immoble moble natural general 7 9 125 13 7 161

50 50

| Memòria |

Analitzant la gràfica de la figura 9, estructurada en tipologies específiques, es pot identificar el subgrup d’edificis com el més nombrós amb 70 elements, seguit dels elements arquitectònics, en general amb 20 representacions, i per últim, els 15 elements inventariats d’obra civil. Cal remarcar que tots tres subgrups, juntament amb el de jaciments, corresponen a la tipologia de patrimoni immoble.

Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

|

Fig. 9 i 10. Nombre d'elements fitxats per tipologies específiques

Col·lecció 6 Conjunt arquitectònic 6 Edifici 74 Element arquitectònic 20 Element urbà 6 Fons documental 6

Fons imatges 1

Jaciment 10 Manifestacions festives 2 Obra civil 15 Tradició oral 7 Zones d'interès 7

Objectes 1

Total 161

51 51

| Memòria |

De manera secundària s’haurien d’esmentar els set elements de tradició oral, corresponents a llegendes de l’indret, molt abundants sobretot a la zona de Casserres. També cal esmentar les zones d’interès, amb set elements més, que reflecteixen el patrimoni natural tant important a la zona. D’altra banda, els grups menys nombrosos són el de fons d’imatges i objectes, solament representat per un element cadascú.

4.4.2. Patrimoni Immoble Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

|

Fig. 11 i 12. Nombre d'elements per tipologies específiques: Patrimoni immoble

Conjunt arquitectònic 6 Edifici 74

Element arquitectònic 21 Jaciment 10 Obra civil 15 Total 126

Com ja s’ha esmentat, el grup més nombrós és el representat pel patrimoni immoble amb un total de 125 elements. Dins d’aquest grup destaquen amb 74 elements els edificis , representats en la seva majoria per masies disseminades en el terme que, per la seva tipologia, formen l’arquetip de l’arquitectura tradicional del país. Cal destacar que la gran

52 52

| Memòria |

majoria són ocupades, no com a altres indrets on els habitatges rurals comencen a estar despoblats.

En segon lloc destaquen els elements arquitectònics conformats bàsicament per fonts, la majoria de les quals estan emplaçades en el medi rural. L’obra civil es situa en tercer lloc, destacant les palanques, rescloses i els diferents ponts inventariats, tots ells vertebrats al voltant dels rius i torrents de la zona. Menció especial tenen els jaciments , cosa que denota l’extensa història del municipi ja des de l’ocupació protohistòrica. L’últim grup és representat Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

| pels conjunts arquitectònics : quatre d’ells pertanyen als complexos fabrils de Salou-Baurier (que compta amb dos elements), de la colònia de Còdol-Dret i de la fàbrica de Can Grau. Un altre conjunt està identificat amb l’Àrea Experimental de L’Esquerda i per últim, però no menys important, el monestir de Sant Pere de Casserres.

4.4.3. Patrimoni moble

Fig. 13 i 14. Nombre d'elements per tipologies específiques: Patrimoni moble Col·lecció 6 Element urbà 6 Total 12

El grup de patrimoni moble està format per un total de 12 elements repartits equitativament en els subgrups col·lecció i elements urbans , amb un total de sis elements en cada cas. Cal

53 53

| Memòria |

comentar que les col·leccions estan conformades, en general, per objectes lligats amb el patrimoni immoble de les Masies de Roda que actualment es troben fora del seu emplaçament original, exceptuant la col·lecció de vidre donat que és de propietat privada. Aquest és el cas de la col·lecció arqueològica de l’Esquerda, que es troba disseminada entre el Museu Arqueològic de l’Esquerda a Roda de Ter i el Museu Episcopal de Vic, i que està conformada per objectes que es varen extreure durant l’excavació del jaciment. Al Museu Episcopal de Vic també es troben diferents elements mobles pertanyents al monestir de Santa Maria de Conangle així com al monestir de Sant Pere de Casserres. Per últim, cal Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

| destacar les col·leccions en mans de propietaris privats residents dins del terme de les Masies de Roda. En concret es tracta d’una única col·lecció integrada per diferents elements provinents del monestir de Casserres (entre ells el famós cos del Sant Nin lligat amb la llegenda de la fundació del lloc) actualment ubicada en un dels masos del terme.

Pel que fa al grup d’elements urbans, cal dir que està conformat per plaques, creus i inscripcions commemoratives, totes elles referents a personatges de les Masies de Roda actualment morts (Quiquet Ribas, Francesc Macià Amber, Josep Maria Castellà). Malgrat tot, cal exceptuar el Monument a l’Estatut de Catalunya, situat davant del Parador Nacional de Sau i que commemora la redacció del primer Estatut Català de l’any 1979, que es dugué a terme en aquest edifici.

Cal destacar l’absència d’elements considerats com objectes aïllats, donat que no se’n ha pogut inventariar cap.

4.4.4. Patrimoni documental

Fig. 15 i 16. Nombre d'elements per tipologies específiques: Patrimoni documenta l

54 54

| Memòria |

Fons documental 6 Fons imatges 1

Total 7

Dins de l’àmbit del patrimoni documental hi ha un clar predomini de les fons documentals amb sis entrades, per un sol element relacionat amb el fons d’imatges . Aquests sis elements documentals es poden dividir en dos subgrups, un d’ells format per documents únics i Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

| particulars, com pot ser el cas del document de la segregació de les Masies de Roda o els dos Goigs de Sant Salvador, i l’altre subgrup de quatre entrades, conformat per un ampli ventall de documents de diferent naturalesa, emplaçats a l’Arxiu Municipal de les Masies de Roda, a l’Arxiu Comarcal d’Osona, a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic i a l’Arxiu Municipal de Roda de Ter.

Respecte al fons d’imatges, cal dir que pertany al recull de fotografies que l’ajuntament va fer entre els veïns i veïnes de les Masies de Roda per poder elaborar el llibre “ La vida a pagès. Imatges de vida quotidiana a les Masies de Roda ”. Gràcies a la col·laboració dels veïns es varen recopilar més de 700 fotografies que varen ser digitalitzades, organitzades i dipositades al mateix ajuntament.

Per últim, esmentar que no hi cap element inventariat com a fons bibliogràfic.

4.4.5. Patrimoni immaterial

El recull d’entrades relacionades amb el patrimoni immaterial està conformat per un total de nou elements. Dins d’aquesta tipologia es troba el subgrup de manifestacions festives format per dos entrades que corresponen a la festa dels Tonis o Sant Antoni Abat, que es celebra conjuntament a les Masies de Roda i a Roda de Ter, i l’Aplec de Sant Salvador d’Horta, portat a terme a l’indret del mateix nom. L’altre subgrup a considerar és el de les tradicions orals , molt nombrós en aquest inventari. Totes elles estan conformades per llegendes lligades a zones determinades del terme, a destacar sobretot la península de Casserres on tenen lloc fins a quatre elements inventariats (la llegenda del castell dels moros de Casserres , diferents llegendes lligades al monestir de Casserres , i la llegenda del Sant Nin de Casserres , individualitzada per la seva importància). També cal destacar l’indret de Santa Magdalena de Conangle, on es documenten les llegendes del pou i del sant Crist . Per últim el pla de Sant Pau també té la seva pròpia llegenda.

55 55

| Memòria |

Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

|

Fig. 17 i 18. Nombre d'elements per tipologies específiques: Patrimoni immaterial

Manifestacions festives 2 Tradició oral 7 Total 9

Cal esmentar que en el municipi de les Masies de Roda no s’ha inventariat cap element relacionat amb les tècniques artesanals, ni amb la música ni la dansa, ni al costumari.

4.4.6. Patrimoni natural

La darrera tipologia a comentar fa referència al patrimoni natural, en aquest cas conformada íntegrament per sis zones d’interès , car no s’han detectat elements que puguin formar part del subgrup d’espècimens botànics singulars. Dins de zones d’interès destaquen els llocs geològics com les baumes del Cànem i del Colom Gros o el rocòdrom de les Bruixes. També s’ha inventariat el lloc de la devesa del Pujolar per la seva importància des del punt botànic. Tota la zona del PEIN Savassona també ha estat inclosa al estar protegida i considerada per llei com una zona d’especial

56 56

| Memòria |

interès natural. L’últim element a comentar és el Pantà de Sau, afegit per la seva importància logística i per la seva relació amb el medi natural del terme.

Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

|

Fig. 19 i 20. Nombre d'elements per tipologies específiques: Patrimoni natural

Zones d'interès 7 Total 7

4.4.7. Titularitat

En la figura 21 s’aprecia com la majoria dels elements inventariats són de titularitat privada, el 70 %, ja sigui a mans d’empreses, particulars o institucions. Així doncs, com és habitual, la majoria del patrimoni del terme resta en mans privades.

57 57

| Memòria |

Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

|

Fig. 21. Nombre d'elements segons titularitat en tant per cent.

4.4.8. Estat de conservació

Segons la gràfica de la figura 22, més de la meitat dels elements (61%) es troben en un estat de conservació bo. Cal mencionar que entre els que es troben en un estat de conservació dolent, el 14%, alguns d’ells es troben en unes condicions molt precàries, amb el perill que puguin desaparèixer. Pel que fa a l’estat de conservació regular, cal dir que en la majoria dels casos es tracta d’edificis descuidats de fàcil solució. La resta, el 25% es troba en un estat de conservació regular.

Fig. 22. Estat de conservació dels elements en tant per cent.

58 58

| Memòria |

4.4.9. Estat legal de protecció

En el gràfic de la figura 23 es pot apreciar que més de la meitat dels elements del mapa de patrimoni de les Masies de Roda, exactament 92, disposen d’una protecció legal. Per contra el 35 % estan desprotegits legalment. Esmentar que el 7% que disposen d’una protecció física pertanyen majoritàriament a arxius municipals, museus i col·leccions privades que disposen de sistemes d’alarmes.

Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

|

Fig. 23. Estat legal de protecció en tant per cent.

4.4.10. Cronologia i estils artístics

Si mirem la gràfica de la figura 24 comprovem que la majoria d’elements patrimonials del terme estan datats dins dels períodes contemporani i modern. Sens dubte, aquest fet ve determinat pel desenvolupament econòmic i el creixement poblacional del municipi en aquests períodes. Malgrat tot, el predomini del patrimoni dins del període contemporani destaca força, degut en gran part a l’elevat nombre d’elements relacionats amb les activitats econòmiques del municipi (colònies fabrils...), així com el conseqüent creixement de la població transformat en la construcció d’habitatges i, sobretot, en les reformes de moltes de les masies del terme, algunes de les quals es mencionen en la documentació medieval. Pel que fa als estils artístics (figura 25), cal remarcar la preeminència de l’estil popular per sobre de tots els altres. Aquest és un fet molt habitual en poblacions ubicades en zones rurals, probablement per les condicions econòmiques i socials dels veïns d’aquests municipis. En segon terme, l’estil noucentista apareix molt reflectit en el gràfic gràcies en gran part a les construccions que integren les colònies fabrils del terme (en concret, la

59 59

| Memòria |

colònia Salou-Baurier). L’estil avantguardista també sobresurt dins dels elements patrimonials del terme, gràcies en gran part al període historicista.

1% 4% 5% 1%

11%

Cenozoic

Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa Paleògen

| Antic Medieval Modern

49% 29% Contemporani Cap

Fig. 24.Cronologia dels elements patrimonials.

1% 1% 2% 2% 1% 1% 1% Popular 6% Barroc Modernisme 6% Avantguardes Noucentisme Cap 5% Eclecticisme 1% 1% Neoclassicisme Romànic Gòtic Ibèric 72% Romà Paleocristià

Fig. 25.Estils artístics dels elements patrimonials.

60 60

| Memòria |

4.5. Elements no inventariats

4.5.1. Descripció general i llistat dels elements no inventariats

Durant la realització del mapa de patrimoni hi ha un seguit d’elements dels que no s’ha fet fitxa per diferents motius. Les raons per les quals no s’han inclòs varia depenent de l’element, des del fet que no han pogut ser localitzats fins als que es troben ubicats fora dels límits municipals de les Masies de Roda, passant pels que no tenen rellevància suficient per Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

formar part de l’inventari o bé aquélls que han desaparegut. És molt possible que hi hagi

| altres elements que no coneixem, i que en un futur podran fer que l’inventari s’ampliï.

En general, la majoria d’edificis desapareguts es corresponen amb les antigues indústries i colònies dels segles XIX-XX, relacionades amb el sector tèxtil i ubicades a l’entorn dels cursos d’aigua. Anteriorment a l’aparició d’aquestes fàbriques ens consta l’existència

d’antics molins, sobretot fariners, que s’explotaven al municipi i que actualment han desaparegut també. Emblemàtic és el cas de la colònia de Còdol-Dret, que si bé pertany a la categoria de conjunts arquitectònics, desaparegué sota les aigües del pantà de Sau. Malgrat tot, no és l’únic element afectat per la construcció de l’embassament. Diverses fonts naturals documentades al municipi també deixaren d’existir (font de l’Avellaner, font de la Fradera) sota les aigües. De fet, la majoria d’elements inclosos dins la categoria d’elements arquitectònics es corresponen amb fonts ubicades en el medi rural, la majoria en llocs de difícil accés o bé completament amagades per l’abundant vegetació d’alguns indrets del terme, cosa que en molts casos ha fet impossible la seva localització i registre gràfic. Pel que fa als elements desapareguts relacionats amb l’obra civil, cal dir que sobretot es refereixen a antics camins i vies de pas, i a antigues pedreres majoritàriament exhaurides o bé sense explotació actual que fa. Molts dels camins i de les vies de comunicació inclosos al llistat dels elements no fitxats encara mantenen parts dels seus traçats originals, si bé reformats o pavimentats. Molts d’ells tenen el seu origen en l’època medieval i estan relacionats sobretot amb el comerç i la ramaderia, donant accés als masos que conformaven el paisatge del terme municipal.

Quant al patrimoni documental, cal dir que la majoria d’arxius particulars que consten a la llista foren extrets del llibre de Les Masies de Roda. Història del nostre poble de Josep Maria Rovira Montells. En general no es tracta d’arxius pròpiament dits, sinó que són petites recopilacions privades de fotografies reforçades amb els testimonis orals dels seus propietaris.

61 61

| Memòria |

Pel que fa al patrimoni immaterial, la tasca s’ha centrat en la identificació de les llegendes i de quin és el seu origen i si realment tenen relació o succeeixen al municipi. També s’han descartat balls com el de Serrallonga, donat que encara va néixer a la comarca d’Osona i està relacionat amb la península de Casserres, era originari de Viladrau i és a Tona on es representa el ball, no a les Masies de Roda.

Per últim, cal fer menció d’aquells elements que no s’han pogut fitxar ja sigui per l’absència d’informació quant a la seva localització o bé perquè pertanyen a d’altres municipis, com pot Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

| ser la font del Pujol o la casa de la pedrera de la Fradera, ambdós de Tavèrnoles.

A continuació incloem el llistat de tots aquells elements no inventariats i les causes o justificacions de les seves condicions:

62 62

| Memòria |

ÀMBIT TIPOLOGIA DENOMINACIÓ Justificació Patrimoni Immoble Edificis Fàbrica cotonera id'Arnau Cia Desapareguda.

Patrimoni Immoble Edificis Fàbrica cotonera ielde ComellaGabr Desapareguda.

Patrimoni Immoble Edificis Fàbrica de fils mansdels ger Romeu Desapareguda. Patrimoni Immoble Edificis Fàbrica de paperssa d'estra Desapareguda. Indústria cotonera d'Antoni Bosch i Patrimoni Immoble Edificis Alsina Desapareguda.

Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa Indústria cotonera de Cirera i

| Patrimoni Immoble Edificis Companyia Desapareguda. Patrimoni Immoble Edificis Indústria cotoneraan deCendra Jo Desapareguda. Patrimoni Immoble Edificis Indústria llaneraep de Basas Jos Desapareguda. Patrimoni Immoble Edificis Molí fariner de Josepigdollers Pu Desapareguda. Molins fariners de represa d'Antoni

Patrimoni Immoble Edificis Soler i Lluís de Descatllar Desapareguda. Patrimoni Immoble Edificis Tina de Pere Soler areguda. Desap Conjunts El fossar en sí té poc interès. Tractem en fitxaòpia pr la seva Patrimoni Immoble arquitectònics Cementiri municipal capella. Conjunts Patrimoni Immoble arquitectònics Colònia de Còdol-Dret Desaparegudaota el pantà s de Sau. Conjunts Patrimoni Immoble arquitectònics Fàbrica dels Molins (Baulenes i Cía) Actualmentapareguda. des

63 63

| Memòria |

Elements Patrimoni Immoble arquitectònics Font No localitzada. Elementdels extretplànols del POUM. Elements Patrimoni Immoble arquitectònics Font (al costat) de Vil·la Annie localitzada. No Element extret dels plànols del POUM. Elements Patrimoni Immoble arquitectònics Font de l’Avellaner Queda inundadael pantà pde Sau. Elements Patrimoni Immoble arquitectònics Font de la Baga No localitzada.ent extretElem dels plànols del POUM. Elements Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

Patrimoni Immoble arquitectònics Font de la Fradera Queda inundadal pantà pede Sau.

| Elements Un veí del municipi ens va informar oralment d’aquest element, tot i Patrimoni Immoble arquitectònics Font del Bac que no es va poder localitzar. Elements Tot i que el Mas del Pujol queda dins el terme,font la pertany a Patrimoni Immoble arquitectònics Font del Pujol Tavèrnoles. Elements

Patrimoni Immoble arquitectònics Sot de la Font No localitzadania. o errò Elements Patrimoni Immoble arquitectònics Pou de la Bruguera No localitzat. Patrimoni Immoble Obra Civil Camí de Malars tat. Pavimen No queden restes apreciables. Patrimoni Immoble Obra Civil Meridià verd x amb Coincidei el traçat del camí ral (fitxa núm. 120). Pasarela-Casa de la Pedrera de Encara la que la pedrera pertany a les Masies de Roda,la casa està Patrimoni Immoble Obra Civil Fradera situada en el municipi de Tavèrnoles. Patrimoni Immoble Obra Civil Pedrera del Macià i resten No elements h d’interès visibles.

64 64

| Memòria |

Patrimoni Immoble Obra Civil Pedrera del masou de Sal No hi resten elements d’interès visibles. Està situada en la zona extractiva del Pla de Pau.Sant No hi resten Patrimoni Immoble Obra Civil Pedrera del Moreno elements d’interès visibles.

Patrimoni Immoble Obra Civil Pedrera del Plat dePau San No hi resten elements d’interès visibles. Patrimoni Immoble Obra Civil Pedrera del Sanglas o hi resten N elements d’interès visibles. Patrimoni Immoble Obra Civil Via de les Moles areguda, Desap no queden restes apreciables. Patrimoni Immoble Obra Civil Via Strata Eclesiastica Desapareguda, no queden restes apreciables. Patrimoni Immoble Obra Civil Via Strata Mercadera esapareguda, D no queden restes apreciables. Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

Patrimoni Immoble Obra Civil Vies missaderes,esglayer camí Desapareguda, no queden restes apreciables.

| Explotació d'àrids exhaurida. S'observen els rebaixos efectuats als Patrimoni Immoble Obra Civil Zona extractivaolar el Puj camps. Explotació d'àrids en execució. S'observen elsixos reba efectuats Patrimoni Immoble Obra Civil Zona extractivarent el Tor als camps. Calze i retaule de Santa Maria El de propietari del Pla de Roda nos ens va permetrea realització l de

Patrimoni moble Objectes Connagle les fotos.

Patrimoni Documental Fons documental Arxiu Gaspararcet P No té un arxiu pròpiament, sols algunes i el fotos seu testimoni oral.

Patrimoni Documental Fons documental Arxiu Particular del Pla (APP) No té un arxiu pròpiament,gunes sols al fotos i el seu testimoni oral.

Patrimoni Documental Fons documental Arxiu Particular del Sangles (APS) No té un arxiu pròpiament,s algunes sol fotos i el seu testimoni oral.

Patrimoni Documental Fons documental Arxiu Particular Jacint Salamí (APJS) No té un arxiu pròpiament,sols algunes fotos i el seu testimoni oral.

65 65

| Memòria |

Patrimoni Documental Fons documental Arxiu Privatontanelles F No té un arxiu pròpiament, sols algunesfotos i el seu testimoni oral. Les seves històries no succeeixen a les Masies oda de iR Patrimoni Immaterial Tradició Oral Llegendesrallonga. de Ser Serrallonga, tot i que ve nèixer a Osona, és adrau.de Vil Patrimoni Immaterial Música i dansa Ball deonga Serrall No es fa al terme de Masies de Roda,ar tot relacionat. i est Manifestació Patrimoni Immaterial festiva Marxa de la Senyera 11 de setembre.ecent És decreació. r Manifestació Patrimoni Immaterial festiva Festa Major Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

| Manifestació Patrimoni Immaterial festiva Festa de la segregació 15 de juliol.recent És de creació. Patrimoni medi natural Zona d'interès Cova deava la Gr No localitzada. Patrimoni medi natural Zona d'interès Forat delglas San Vell No localitzada.

66 66

| Memòria |

4.5.2. Personatges il·lustres

A continuació adjuntem un llistat amb els personatges il·lustres de les Masies de Roda, que, d’acord amb les directrius que marca el plec de condicions del mapa no s’han de fitxar, però que s’han de incloure en la memòria final.

-Francesc Macià i Ambert: Rodenc que es casà amb la pubilla del mas i se’l conegué més tard amb el sobrenom de Bac de Roda, pres de l’heretat. Aquest personatge històric va ser Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

| un militar nat a Roda de Ter el 28 de maig de 1658. Fou un dels signataris del Pacte dels Vigatans i participà en l’aixecament a favor de Carles d'Àustria. Va lluitar en la Guerra de Successió com a cap dels Miquelets entre els anys 1703 i 1713. Fou condemnat a mort i penjat a Vic el 2 de novembre de 1713. La seva personalitat adquirí ben aviat un gran ressò popular, que ha recollit el cançoner

català, i literari. Actualment a la façana del Bac de Roda hi ha una placa commemorativa, recentment recuperada, ja que els partidaris de Franco la varen destruir el 1939.

-Lluís Gonzaga Jordà i Rossells (Les Masies de Roda, 16 de juny de 1869-Barcelona, 20 de setembre de 1951), pianista, compositor, pedagog i empresari. Realitzà a Roda de Ter els seus primers estudis amb Melitón Baucells. Posteriorment la seva família es muda a Barcelona on assistí al conservatori de la ciutat. L’any 1899 es nomenat professor-director de l’Escola de Música de Vic i director de la banda de música de la mateixa ciutat. Visqué a Mèxic on es va fer famós per les seves sarsueles. El 1915 torna a Barcelona i fundà l’establiment Casa Beethoven.

65 65

| Memòria |

5. Diagnosi del patrimoni cultural

5.1. Estat legal de protecció del Patrimoni

Elements protegits per normativa general:

Les figures de protecció del patrimoni cultural establertes per la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC nº 1807, 11 d’octubre de 1993) són tres: Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

|
Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), declarats pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), objecte de protecció i catalogació per part dels municipis.
La resta de béns integrants de l’ampli patrimoni cultural català (BIPCC).

Pel que fa als BCIN val a dir que es corresponen amb els BIC (Bé d’Interès Cultural), categoria establerta per la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol. En ambdós casos es consideren BCIN tots aquells elements fortificats que es troben emparats pel Decret de 22 d’abril de 1949 (o “decret dels castells”), el qual menciona que tots els castells d’Espanya, sigui quin sigui el seu estat de ruïna, queden sota la protecció de l’Estat, prenent la categoria de Bé d’Interès Cultural. Després d’un inventari inicial, el 1968 se’n va fer un de nou que incloïa un nombre força alt d’elements. Tot i això, a mitjans dels anys 80 del segle passat, la Generalitat de Catalunya va refer el llistat de béns catalans inclosos als inventaris. El Ministeri va donar d’alta 1501 registres d’aquesta nova relació amb la categoria de BIC (a Catalunya, a partir de 1993, passaren a ser BCIN). Dins del terme municipal de les Masies de Roda hi ha quatre elements que es troben inclosos en aquest llistat: el castell de Casserres, que presenta la referència R-I-51-5531 i està situat a la península del mateix nom, el monestir de Sant Pere de Casserres, amb la referència R-I-51-0441 i ubicat a uns dos quilòmetres de distància de les restes del castell anterior, i el castell de s’Avellana, amb la referència R-I-51-5532. L’últim element inclòs en aquesta categoria és el jaciment arqueològic de l’Esquerda, tant el poblat ibèric com el jaciment medieval, amb la referència R-I-51-5533, tot i que en aquest cas també compta amb la protecció de Zona Arqueològica, ZA (DOGC 4738, 11/10/2006). Cal esmentar que l’any 2004 es va aprovar, dins l’Espai Natural de les Guilleries- Savassona, el Pla Especial d’Interès Natural Savassona, que afecta bàsicament, dins del territori de les Masies de Roda, la península de Casserres. Aquest espai està gestionat per la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.

66 66

| Memòria |

Relació d’elements protegits com a BCIN:

Castell de Casserres: BCIN R-I-51-5531.
Monestir de Sant Pere de Casserres: BCIN R-I-51-0441 (Església, claustre i dependències, antiga hostatgeria, tombes antropomorfes)
Castell de s’Avellana: BCIN R-I-51-5532.
L’Esquerda: BCIN R-I-51-5533 i ZA (DOGC 4738, 11/10/2006).
PEIN Savassona: Pla Especial d’Interès Natural aprovat l’any 2004 i inclòs dins Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

| l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, gestionat per la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.

Pel que fa a la categoria BCIL, s’ha de tenir en compte que ho són tots aquells elements inclosos dins d’un catàleg municipal redactat abans de la Llei 9/1993, de Patrimoni Cultural Català, o bé, tots aquélls ja inclossos en Catàlegs de protecció aprovats. El catàleg de les Masies de Roda, donat que fou aprovat l’any 2008, estableix que ”gaudeixen de la categoria BCIL tots els béns ubicats en el terme municipal de les Masies de Roda, que estan inclosos en el catàleg de patrimoni arquitectònic incorporat al POUM i els jaciments arqueològics que hagin estat declarats espais de protecció arqueològica. Aquests jaciments han de ser continguts en la catalogació de béns immobles” (POUM Catàleg de Béns de les Masies de Roda, 2008: 10). En total, els béns amb categoria BCIL del municipi són 21.

Relació d’elements protegits com a BCIL:

Capella de Salou (fitxa núm. 4).
Capella del Macià (fitxa núm. 5).
Claustre de Santa Magdalena de Conangle (fitxa núm. 117).
El Bac de Roda (fitxa núm. 37).
El Bosc de Salou (fitxa núm. 48).
El Gelabert (fitxa núm. 7).
El mas de Salou (fitxa núm. 57).
El mas Salou – Masoveria (fitxa núm. 156).
El Pla de Roda (fitxa núm. 9).

67 67

| Memòria |

El Pujol (fitxa núm. 49).
El Pujolar (fitxa núm. 12).
El Sangles Vell (fitxa núm. 105).
El Vicenç (fitxa núm. 14).
La Bruguera (fitxa núm. 131).
Les Graus (fitxa núm. 126).
Murs adjacents a l’ermita de Santa Magdalena de Conangle (fitxa núm. 150).
Parador Nacional de Sau (fitxa núm. 122). Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

|
Sant Miquel de la Guàrdia (fitxa núm. 32).
Sant Salvador d’Horta (fitxa núm. 33).
Santa Magdalena de Conangle (fitxa núm. 98).
Taula i coll de pou de Santa Magdalena de Conangle (fitxa núm. 118 i 155).

Elements protegits per normativa local:

La redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de les Masies de Roda s’executà l’any 2005, tot i que la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona no l’aprovà fins el mes d’abril del 2008. Un dels aspectes relacionats amb el patrimoni cultural del que s’encarrega el POUM és la regulació i protecció dels elements d’interès històric, arquitectònic, artístic i paisatgístic del terme mitjançant l’elaboració d’un catàleg de béns mobles i immobles. Segons el Catàleg de Béns d’Interès Històric, Arquitectònic i Paisatgístic inclòs al POUM, al marge de les tres categories de protecció establertes per la Llei de Patrimoni Cultural Català (LPCC), s’inclouen dues categories noves més:

Béns Protegits Urbanísticament (BPU).
Àrea d’Expectativa Arqueològica o Paleontològica (AEAP).

Els béns catalogats amb la categoria BPU (Béns Protegits Urbanísticament) al POUM són aquells que, “tot i que puguin tenir un valor relatiu històric, arquitectònic o paisatgístic, per valors estètics, volumètrics o per pertànyer a recorreguts paisatgístics o bé a AEAP (Àrea d’Expectativa Arqueològica o Paleontològica) quedaran integrats en el patrimoni local a protegir amb mesures urbanístiques” (POUM Catàleg de Béns de les Masies de Roda, 2008: 14). Els elements amb aquesta categoria són els següents:

68 68

| Memòria |

Relació d’elements protegits com a BPU:

Bac de Sau (fitxa núm. 101).
Cal Torrat (fitxa núm. 79).
Can Basunya (fitxa núm. 1).
Can Boixeda (fitxa núm. 2).
Can Pla de Mill (fitxa núm. 133). Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

|
Can Quirze (fitxa núm. 81).
Casa del Mig (fitxa núm. 80).
Casa Magem (fitxa núm. 74).
Casa Turca (fitxa núm. 75).
Casa Xica de Salou (fitxa núm. 58).

Castell Nou (fitxa núm. 73).
El Bosc de Còdol (fitxa núm. 134).
El Macià I (fitxa núm. 8).
El Macià II (fitxa núm. 154).
El Pla de Roda-masoveria (fitxa núm. 10).
El Pla Xic (fitxa núm. 11).
El Torrent (fitxa núm. 13).
El Vicenç-masoveria (fitxa núm. 121).
Fàbrica Salou-Baurier (fitxa núm. 82).
Fontanelles (fitxa núm. 102).
Fontserè (fitxa núm. 35).
Forn de calç de Salou-1 (fitxa núm. 61).
Forn de calç de Salou-2 (fitxa núm. 62).
La Calcineria (fitxa núm. 70).
La Carrera del Pujolar (fitxa núm. 16).
La Casa del Guarda (fitxa núm. 71).
La Casa del Mig (fitxa núm. 17).
La Granotera (fitxa núm. 123).
La Mesquita (fitxa núm. 18).
La Porteria (fitxa núm. 69).
La Sitja de la Bauma (fitxa núm. 99).
Les Basses (fitxa núm. 95).
Les Cametes (fitxa núm. 47).
Les Quadres i el Colomar (fitxa núm. 72).

69 69

| Memòria |

Les Rieres del Pujolar (fitxa núm. 21).
Mas Samalasa (fitxa núm. 94).
Masdemunt (fitxa núm. 22).
Masmonjo (fitxa núm. 153).
Mesavall (fitxa núm. 23).
Pla Bosc (fitxa núm. 132).
Puigcendre (fitxa núm. 29).
Vil·la Annie (fitxa núm. 78). Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

|
Vil·la Annie Marie (fitxa núm. 84).
Vil·la Antonina – Edifici Annex (fitxa núm. 156)
Vil·la Antonina (fitxa núm. 76).

Quant a les Àrees d’Expectativa Arqueològica o Paleontològica (AEAP) “són aquelles àrees

o punts on es localitzen les restes i vestigis arqueològics descoberts o detectats mitjançant proteccions o troballes recolzades per estudis historicoarqueològics” (POUM Normes Urbanístiques, 2008: 135). En aquest sentit, el catàleg de béns del municipi de les Masies de Roda fixa les següents àrees:

Jaciment “Les Graus” (fitxa núm. 126).
Jaciment “la Masia de la Bauma” (fitxa núm. 99).

En el cas del jaciment de la Masia de la Bauma cal fer una precisió. Dins del Catàleg de Béns d’Interès Històric, Arquitectònic i Paisatgístic inclòs al POUM de les Masies de Roda, la fitxa número 20, dels elements inclosos dins del catàleg de patrimoni en sòl no urbanitzable, es correspon amb el jaciment de la Sitja de la Bauma amb una categoria de protecció BPU (fitxa núm. 99 al Mapa de Patrimoni). Alhora, en el mateix Catàleg de Béns però dins l’apartat d’edificacions en sól no urbanitzable, s’inclou la fitxa de Les Baumes amb el número 63 (fitxa núm. 141 al Mapa de Patrimoni). Donada la distància entre ambdós, sembla clar que es tracta de dos elements diferents. Al mateix temps, com ja hem vist, dins les Normes Urbanístiques del mateix POUM consta el jaciment de la Masia de la Bauma com a AEAP, sense que hi hagi cap fitxa associada a l’element ni cap més informació addicional. I d’altra banda, però, en la relació d’elements que formen part de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya (IPAPC), apareix registrada la Sitja de la Bauma amb el número d’inventari 5870. Totes aquestes dades ens fan pensar en un possible error en la nomenclatura del text de les Normes Urbanístiques del POUM de les Masies de Roda. És força probable que el jaciment de la Sitja de la Bauma

70 70

| Memòria |

del catàleg i el de la Masia de la Bauma de les Normes Urbanístiques siguin el mateix element, tot i que no s’ha pogut concretar d’una manera definitiva.

Altres elements protegits:

-El Patrimoni Cultural Català també inclou els béns mobles d’un municipi que es troben ubicats a museus, incloent els que procedeixen d’intervencions arqueològiques i els que Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

| presenten unes característiques artístiques singulars, que segons la llei tenen nivell de protecció legal. És responsabilitat dels museus la protecció, la conservació i la documentació dels mateixos, assegurant així la seva perdurabilitat. En el cas de les Masies de Roda hi ha diversos elements en aquestes condicions: la col·lecció del monestir de Casserres (fitxa núm. 113 al

Mapa de Patrimoni) i la col·lecció arqueològica de l’Esquerda (fitxa núm. 136 al Mapa de Patrimoni) del Museu Episcopal de Vic, la col·lecció arqueològica de l’Esquerda al Museu Arqueològic de l’Esquerda de Roda de Ter (fitxa núm. 129 al Mapa de Patrimoni) i la col·lecció de Santa Magdalena de Conangle al Museu Episcopal de Vic (fitxa núm. 137 al Mapa de Patrimoni).

- La Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’Arxius i Documents de Catalunya regula i protegeix el patrimoni documental conservat als arxius i amb una antiguitat de més de 100 anys. En aquest sentit, el Mapa de Patrimoni recull el fons documental relacionat amb el municipi dipositat a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV) (fitxa núm. 125 al Mapa de Patrimoni), el fons de l’Arxiu Comarcal d’Osona (fitxa núm. 146 al Mapa de Patrimoni), l’Arxiu Municipal de les Masies de Roda (fitxa núm. 147 al Mapa de Patrimoni) el qual inclou el document de la segregació del municipi (fitxa núm. 139 al Mapa de Patrimoni) i el fons de les Masies de Roda a l’Arxiu Municipal de Roda de Ter (fitxa núm. 149 al Mapa de Patrimoni). Tots aquests elements tenen nivell de protecció legal.

- Pel que fa al patrimoni natural del municipi, cal mencionar el PEIN Savassona (fitxa núm. 60) protegit per la Llei 12/1981 i el Decret 328/1992, aprovat l’any 2004 i inclòs dins l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, gestionat per la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. També s’ha de ressaltar que la figura ZEP (Zona d’especial interès del patrimoni ecològic i paisatgístics, art. 138 de les Normes Urbanístiques del POUM de les Masies de Roda, 2008) salvaguarda les formacions geològiques, els paisatges d’alt interès, les fonts, creus de terme i torrents. La figura ZPR (Zona de protecció de ribera, art.. 137 del

71 71

| Memòria |

Normes Urbanístiques del POUM de les Masies de Roda, 2008) que abasta l’entorn del sistema hidrològic, especialment el que pertoca al pantà de Sau.

- Per últim existeix la figura ZEAP (Zona d’especial interès del patrimoni arquitectònic i paleontològic, art. 139 de les Normes Urbanístiques del POUM de les Masies de Roda, 2008), que inclou protegeix i manté “l’estructura arquitectònica del conjunt i les característiques generals de l’entorn relacionat amb l’element” (POUM Normes Urbanístiques, 2008: 125). Aquesta protecció defineix les següents zones: Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

|
Jaciment “L’Esquerda” (BCIN).
Sant Pere de Casserres (BCIN).
Castell de S’Avellana (BCIN).
Castell de Casserres (BCIN).

5.2. Intervencions sobre el patrimoni

Inventaris realitzats:

Abans de la realització del Mapa de Patrimoni, el municipi de les Masies de Roda ja comptava amb alguns inventaris previs:

- Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC). Està gestionat per la Secció d’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de l’Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Iniciat l’any 1982, i amb diverses actualitzacions i ampliacions posteriors, aquest inventari inclou els béns integrants en les tres categories de protecció que estableix la Llei 9/1993: béns culturals d’interès nacional (BCIN), béns culturals d’interès local (BCIL) i la resta de béns integrants de l’ampli patrimoni cultural que defineix la llei. Les fitxes de les Masies de Roda incloses en aquest inventari són: el monestir de Sant Pere de Casserres (nº 162), el castell de Casserres (nº 1132), L’Esquerda (nº 1133), el castell de s’Avellana (nº 1134), l’església de Sant Miquel de la Guàrdia (nº 23032), La Bruguera (nº 23033), el Sangles Vell (nº 23034), El Vicenç (nº 23035), Fontanelles (nº 23036), el Mas de Roda (nº 23037), el Bac de Roda (nº 23038), el Bac de Sau (nº 23042), el monestir de Santa Magdalena de Conangle (nº 23046), la fàbrica Salou-Baurier (nº 23050), la Casa del Guarda (nº 23051), el Pla de Roda (nº 23052), el Pla Condal (nº 23053), el Macià (nº 23054), el Pujol (nº 23057), l’ermita de Sant Salvador (nº 23059) i el pou de glaç (nº 37160).

72 72

| Memòria |

En el cas del Mas de Roda (nº 23037) ja hem comentat anteriorment que es podria tractar d’una confusió amb el Mas de Salou que recull el catàleg de béns (fitxa núm. 57).

- Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (IPAPC). Iniciat a finals de l’any 1982 s’estructura i recull la informació per comarques mitjançant la realització de les Cartes Arqueològiques. Des de l’any 2001, aquest inventari inclou també els jaciments paleontològics i les intervencions arqueològiques negatives. En el cas de les Masies de Roda, les fitxes incloses a l’inventari són: Els Graus (nº 2619), L’Esquerda (nº 2622), la Sitja Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

| de la Bauma (nº 5870) i el monestir de Sant Pere de Casserres (nº 11808). Cal fer una apreciació en relació a la denominació del primer jaciment de la llista. Tot i que a l’IPAPC apareix denominat oficialment com Els Graus, el fet és que la denominació correcte del jaciment és Les Graus (la directora del Museu Arqueològic de l’Esquerda, sra. Maria Ocaña ens va confirmar aquesta dada).

Tota la informació recollida en aquests documents ha estat inclosa en la realització del Mapa de Patrimoni Cultural.

Cal assenyalar que l’Inventari del Patrimoni Cultural Català recull els BCIN i BCIL del municipi, tot i que cal fer un aclariment: és força probable que hi hagi una confusió amb el topònim d’un dels elements. A l’IPAC apareix el Mas de Roda amb el número d’inventari 23037, tot i que no es correspon amb cap element del catàleg de béns del municipi. En canvi, al catàleg hi ha inclòs el Mas de Salou (fitxa núm. 32 de les edificacions en sól no urbanitzable), que per la seva situació i les seves característiques tipològiques sembla que es podria tractar del mateix edifici que en el cas de l’IPAC.

Altres intervencions:

A continuació fem un breu repàs a grans trets d’algunes de les intervencions de més rellevància sobre el patrimoni cultural més destacat del municipi.

Jaciment de Les Graus: la inscripció va ser localitzada per la Secció Arqueològica del Centre Excursionista de Roda l’any 1973. Posteriorment, l’any 1976 fou estudiada pel doctor Joan Maluquer de Motes, per Imma Ollich i Montserrat de Rocafiguera l’any 1991 i aquesta última el 1995. En l’actualitat es troba ubicada de manera provisional al Museu Arqueològic de L’Esquerda (Roda de Ter). La

73 73

| Memòria |

inscripció fou objecte d’una intervenció preventiva de consolidació, restauració i trasllat l’any 2003.
L’Esquerda: el jaciment ibèric i medieval de L’Esquerda ha estat objecte de nombroses intervencions arqueològiques, de consolidació i restauració des de l’any 1981 i fins a l’actualitat. Un dels projectes més rellevants que s’han dut a terme és l’experimentació arqueològica aplicada a l’agricultura medieval mediterrània, amb la reconstrucció d’un graner dedicat als conreus medievals que es produïen a L’Esquerda. Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

|
La Sitja de la Bauma: es va localitzar l’any 1993 de manera fortuïta (un pagès llaurant un camp amb el tractor). L’estiu del mateix any fou objecte d’una excavació d’urgència que recuperà alguns materials residuals i serví per a la documentació integral de l’estructura abans que es tapés definitivament.
Monestir de Sant Pere de Casserres: el monestir benedictí ha estat objecte de

diverses campanyes d’excavació, consolidació i restauració al llarg del temps. Entre els anys 1995 i 1997, el Consell Comarcal d’Osona va iniciar els treballs de restauració del monestir sota la direcció de l’arquitecte Joan Albert Adell. L’any 2005 es va executar un projecte bàsic de restauració de la coberta i de les voltes del claustre.
Castell de Casserres: les restes han estat objecte d’una campanya de desforestació, delimitació i documentació duta a terme durant els primes mesos de l’any 2010. En el moment de realització del Mapa de Patrimoni, aquells treballs es trobaven en ple desenvolupament.
Monestir de Santa Magdalena de Conangle: no queden restes del primitiu convent. El conflicte bèl·lic espanyol va provocar que l’any 1936 es destruís l’ermita. L’any 1955 fou restaurada pels seus propietaris, els senyors Baurier, que també arranjaren els camins d’accés i enjardinaren els voltants del temple. Posteriorment, l’any 1960 els propietaris traslladaren al costat de l’església l’antic claustre del convent dels carmelitans descalços de Sant Josep de Vic. L’any 1984 es feren els últims treballs de restauració del claustre.
Sant Miquel de la Guàrdia: tot i que els seus orígens són medievals, l’església fou restaurada l’any 1786. La darrera intervenció de la que ha estat objecte s’executà durant el mes de maig de 2010. Consistí en el repicat dels revestiments arrebossats exteriors, que fins aquell moment cobrien les façanes, deixant d'aquesta manera l'aparell constructiu vist.
Capella del Macià: després de la Guerra Civil, el propietari va restaurar el temple i la masia degut al seu mal estat de conservació. L'exterior del temple fou restaurat

74 74

| Memòria |

durant l'any 2009, mentre que l'interior resta a l'espera de la rehabilitació, tot essent utilitzat com a magatzem.
Sant Salvador d’Horta: tot i que l’origen del temple és medieval, després de la Guerra Civil fou completament restaurat. Amb el tancament de la colònia de Còdol Dret, el temple quedà mig abandonat fins que novament fou restaurada pel seu nou propietari l’any 1987.
Arxiu Municipal de les Masies de Roda: el fons de l’arxiu municipal del municipi forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona. Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

| Presenta una primera fase d’intervenció l’any 1998 consistent en l’organització, classificació i inventari del fons. A partir del 2004 s’inicia el programa de manteniment.
Camí ral Vic-Olot: l’entitat dels “Amics del Camí Ral de Vic a Olot” van promoure la recuperació del camí l’any 2007, definint el traçat, senyalitzant-lo i recuperant el

patrimoni del mateix, al seu pas pel terme municipal de les Masies de Roda.

D’altra banda, l’any 2010 s’ha realitzat el Pla de Recursos Turístics Intangibles, portat a terme pel Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de la Unió Europea.

5.3. Equipaments i activitats sobre el patrimoni

El municipi de les Masies de Roda compta amb pocs equipaments vinculats al patrimoni o de caire més cultural o turístic. De fet, l’absència d’un nucli urbà convencional i la proximitat i bones comunicacions amb d’altres poblacions de la rodalia fan que el valor del municipi sigui més paisatgístic, amb un índex de la qualitat de vida elevat. El paisatge boscós sobre el pantà de Sau i els edificis i jaciments arqueològics del terme són atractius paisatgístics clars, al marge dels seus valors patrimonials i culturals:

-Arxiu Municipal. Des de l’any 2009 està ubicat en un edifici annex al nou Ajuntament del municipi, ocupant la planta baixa del mateix. Té un extens i divers fons relacionat amb el patrimoni documental del terme que abasta un volum total de 95 metres. L’any 1998 l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona va organitzar l’Arxiu Municipal i des de l’any 2004 l’Ajuntament està adherit al programa de manteniment d’Arxius de l’Oficina de patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona..

-Xarxa de senders. Al marge del tram del camí ral Vic-Olot recuperat l’any 2007, dins del terme municipal de les Masies de Roda trobem l’antic Canal de l’Obra (actualment camí

75 75

| Memòria |

dels Pous). Es gestiona des de les rutes “GR 210 Camí Vora Ter”. També hi passa el camí de Sant Jaume, el PR-40, de Vic a Sant Pere de Casserres; així com el Meridià Verd, ruta temàtica senyalitzada, RT-6, des del coll de Pal fins al Masnou, passant pel Parc Natural del Montseny i el Parc de la Serralada Litoral.

-Aplec de l’ermita de Sant Salvador. Es tracta d’un aplec anual que es fa el segon diumenge de maig a l’església de Sant Salvador d’Horta. El barri de les Cases Noves, que havia estat estretament vinculat a la colònia de Còdol Dret (de la que havia format part l’ermita), hi Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

| participa activament.

76 76

| Memòria |

6. Bibliografia consultada

ABRIL I LÒPEZ, J. M. [et al.] (1986): Catalunya Romànica. Volum 22: Museu Episcopal de Vic; El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona . Enciclopèdia Catalana, Barcelona.
ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): Catalunya Romànica. Volum 3: Osona . Enciclopèdia Catalana, Barcelona. Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

AIATS, J.; ROVIRÓ, I.; ROVIRÓ, X. (1994): Cançons i tonades tradicionals de la | comarca d'Osona [Enregistrament sonor]. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, up de Recerca Folklòrica d'Osona, Barcelona.
ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M. [et al.]. (1984): Història d'Osona . Ed. Eumo, Vic.

AMADES, J. (2005 ): Costumari català . Edicions 62, Barcelona.
AMADES, J.(1978): Les Millors llegendes populars . Ed. Selecta, Barcelona.
AMADES, J.(1982): Les Millors rondalles populars catalanes. Selecta, Barcelona.
ARACIL, M. (1992): Guía de la Catalunya paranormal y mágica. Ed. Protusa, Barcelona.
AYMERICH ISERN, J. (et al.).: Els ocells de les Masies de Roda. Guia Fotogràfica de les espècies d’ocells presents al municipi. Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda, 2009.
BARNIOL I BOIXADER, F.; VILAMALA SALVANS, J. (2007): Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda (1658-1713). Família i trajectòria d’un dirigent de la Guerra de Successió . Edita ’Ajuntament de les Masies de Roda. Les Masies de Roda.
CABALLERIA I FERRE, S.; SAYÓS I SANTIGOSA, R. (1999): L'Encís del riu : llegendes, costums i tradicions de Torelló a l'entorn de l'aigua . Associació d'Estudis Torellonencs, Torrelló.
CASTELLÀ I PERARNAU (2007): Les Masies de Roda, tot un món per descobrir. : Diputació de Barcelona. Ajuntament de les Masies de Roda. Les Masies de Roda.
CASTELLÀ I PERARNAU, R. (2006): Còdol-Dret. Vida d’una colònia industrial (1862-1964). Ajuntament de les Masies de Roda. Les Masies de Roda, 2006.
CASTELLÀ I PERARNAU, R. (2008): La vida a pagès. Imatges de vida quotidiana a les Masies de Roda . Edita l’Ajuntament de les Masies de Roda. Les Masies de Roda.
CATALÀ I ROCA, P. (1986 ): Llegendes cavalleresques de Catalunya . Ed. Dalmau, Barcelona.

77 77

| Memòria |

CATALÀ I ROCA, P. (1996): Llegendes de castells catalans . Ed. Dalmau, Col·lecció Nissaga 2 , Barcelona.
CATALÀ I ROCA, P. [coord.], (1990): Els Castells catalans . Ed. Dalmau, Barcelona.
CUTRINA I SORINAS, G. (1981): Llegendes i tradicions de les Valls del Ter i del Freser. Ed Maideu, Ripoll.
ERRA I ZUBIRRI, A.; OCAÑA I SUBIRANA, M (1992): Esglésies romàniques : 118 testimonis arquitectònics de la història d'Osona. Ed. Vallès, Figueres.
FÀBREGAS, X. (1987): Les Arrels llegendàries de Catalunya. La Magrana, Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

| Barcelona.
GAVÍN I BARCELÓ, J. M. (1984): Inventari d’Esglésies: Osona. Arxiu Gavín, Valldoreix.
GOMIS I MESTRE, C. (1987): La Bruixa catalana : aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Alta

Fulla, Barcelona.
GRIERA, A. (1935): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular a Catalunya. Ed. Catalunya, Barcelona.
GURT I CASAS, P. (1989): La Indústria tèxtil a Roda de Ter i les Masies de Roda : 1950/65 : la construcció del pantà de Sau com a fet determinant. Inèdit, Roda de Ter.
H. M. TALLER D’ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L. (2008): Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Catàleg de Béns d’Interés Històric Arquitectònic i Paisatgístic. Les Masies de Roda 2005-2008. Inèdit. Les Masies de Roda.
H. M. TALLER D’ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L. (2008): Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Memòria. Les Masies de Roda 2005-2008. Inèdit. Les Masies de Roda.
H. M. TALLER D’ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L. (2008): Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. II Normes urbanístiques. Les Masies de Roda 2005-2008. Inèdit, Les Masies de Roda.
IBORRA, J. [coord.]. (2005): Les Fonts que tenim : Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, Publicació Manlleu, Manlleu.
LLOBET, S. (1951): La Trashumancia en Cataluña. [s. n.], Lisboa.
MARTÍN CASA, J. [coord.], (2003): Las Vías pecuarias del Reino de España : un patrimonio natural y cultural europeo. Organismo Autónomo Parques Nacionales, Madrid.
MESTRES I FREIXES, J. (1986): Rondalles a la vora del foc : una dotzena de fantasies nadalenques. Edicions del Mall, Sant Boi de Llobregat.
MESTRES, A. (2004): Llegendes del Montseny. Abadia de Montserrat, Barcelona.

78 78

| Memòria |

MIRALLES, F. (2005): Mil anys pels camins de l'herba : el llegat d'un món que s'acaba. Efadós, El Papiol.
OLLICH I CASTANYER I.; DE ROCAFIGUERA I ESPONA, M. (2001): 2500 Anys d’Història, 25 Anys de Recerca. Fundació Privada L’Esquerda, Roda de Ter.
OLLICH I CASTANYER, I. [et al.] (2006): Desperta Ferro! Vida quotidiana, treball, comerç i guerra a l’Esquerda. Berikars 1. Publicacions del Museu Arqueològic de l’Esquerda, Roda de Ter.
PALLÀS I ARISA, V. (1998): El Cos Sant. Sant Pere de Casserres, entre el mite i la Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

| realitat. La Busca edicions S. L, Barcelona.
PLADEVALL I FONT, A. (2000): Rutes del romànic de la comarca d’Osona. Institut Municipal de Promoció i Economia de Vic, Vic.
PLADEVALL I FONT, A. (2002): Sant Pere de Casserres. Fundació Caixa de Manlleu- Consell Comarcal d'Osona, Manlleu.

PLADEVALL I FONT, A. (1974): Persecució de bruixes a les comarques de Vic a principis del segle XVII. Imp. Subirana, Barcelona.
PLADEVALL I FONT, A. (2002): Sant Pere de Casserres. Guia del visitant. Fundació Caixa de Manlleu/Consell Comarcal d’Osona, Manlleu.
PLADEVALL I FONT, A. (2004): Sant Pere de Casserres o la presència de Cluny a Catalunya. Fundació Caixa de Manlleu, Manlleu.
PONCE I VIVET, S. (1999): Transformacions agrícoles i canvi social a la comarca d'Osona : segles XVIII-XX. Ed. Eumo, Vic.
RIU I RIU, M. (1950): Transhumància de la Vall de Lord a les comarques centrals de Catalunya. [s.n.], Martorell.
ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l’Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter.
ROVIRA, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Ajuntament de les Masies de Roda. Les Masies de Roda.
SOLÀ I SALA, J. M. (1992): Llegendes d'Osona. Ausona, Vic.
SOLDEVILA, T. (1999): Sant Pere de Casserres. Història i llegenda. Eumo Editorial/Consell Comarcal d’Osona, Barcelona.
SOLDEVILA, T. (1999): Sant Pere de Casserres. Pels camins de la història. Eumo Editorial/Consell Comarcal d’Osona, Barcelona.
SOLDEVILA I GARCÍA, T. (1986): Del castell al Monestir : Sant Pere de Casserres : Osona : del segle IX al segle XI : tesi de llicenciatura / Treball inèdit, sota la direcció de Immaculada Ollich i Castenyer, Roda de Ter.
SOLDEVILA I GARCÍA, T. (1998): Sant Pere de Casserres : història i llegenda. Ed. Eumo, Vic.

79 79

| Memòria |

SOLDEVILA, LL.. (2005): Ruta literària de Miquel Martí i Pol. Ed. Proa, Barcelona.
SUDRIA, C. (1981): “La ramaderia transhumant. Per una historia de la societat gafesa tradicional: les formes de treball (X)”, a l'Avenç nº 39, Barcelona.
TORRES I SOCIATS, J. [et al.], (2000): Els Camins ramaders del Lluçanès. Àmbit de recerca i documentació del Lluçanès, Lluçà.
VILAMALA, J.; HERNÁNDEZ MASSEGÚ, D. (2007): Auca d’en Bar de Roda (1658- 1713). Ajuntament de les Masies de Roda. Les Masies de Roda.
VINYETA I LEYES, R. (1979): Llegendes i tradicions de la Vall del Ges i dels seus Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

| contorns. Celblau, Torelló.
XICOY, E. (2003): “Sant Pere de Casserres : la tossuderia d'un monestir”, a Descobrir Catalunya, Edicions 62, Barcelona.

80 80

| Memòria |

6.1. Pàgines webs consultades

AJUNTAMENT DE LES MASIES DE RODA (n. d.): Consultada el febrer-juny de 2010. http://lesmasiesderoda.cat/public/.
CONSORCI ALBA-TER (n. d.): La Ruta del Ter, seguint el curs del riu. Obtinguda el 15 febrer de 2010. http://www.rutadelter.cat
ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L’enciclopèdia .. Consultada el febrer- juny de 2010. http://www.enciclopedia.cat/ Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.):: Inventari

| del Patrimoni Arquitectònic . Obtinguda el 15 de febrer de 2010. http://cultura.gencat.net/invarquit/cerca.asp
DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.):: Inventari del Patrimoni Arqueològic . Obtinguda el 15 de febrer de 2010. http://cultura.gencat.net/invarque/index.asp

DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.):: Inventari del Patrimoni Paleontològic . Obtinguda el 15 de febrer de 2010. http://cultura.gencat.net/invarque/index.asp
DEPARTAMENT DE CULTURA I MITANS DE COMUNICACIÓ (s. n.):: Inventari del Patrimoni Etnològic (IPEC ). Obtinguda el 15 de febrer de 2010 http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.01121f9326561a 075a2a63a7b0c0e1a0/?vgnextoid=a3450e5f016da010VgnVCM1000000b0c1e0aR CRD&vgnextchannel=a3450e5f016da010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnext fmt=defaultç
DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (s. n.): Mapa de municipis amb camins ramaders. Obtinguda el 15 de febrer de 2010. http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/cartografia/fitxes/Municipisambca minsramaders.jsp?ComponentID=110918&SourcePageID=6463
DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (s. n.): Arbres monumentals de Catalunya . inventari dels arbres monumentals de Catalunya i els arbres d'interès local i comarcal .. Obtinguda el 15 de febrer de 2010. http://www.gencat.cat/mediamb/pn/arbres/carbre01.htm
DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (s. n.): Mapa dels Espais inclosos en el PEIN i les seves dades de l’aprovació . Obtinguda el 15 de febrer de 2010. http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/pein/mapa_pein.jsp?Co mponentID=66389&SourcePageID=5730#1

81 81

| Memòria |

DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (s. n.): Xarxa natura 2000, xarxa europea d'espais naturals protegits . Obtinguda el 15 de febrer de 2010. http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/aprovacio_xarxa_natura _2000.jsp?ComponentID=113434&SourcePageID=5730#1
DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (s. n.): Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya. Obtinguda el 15 de febrer de 2010. http://mediambient.gencat.net/mediamb/pn/inventari_geotops.htm Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

|
DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2007): “Projecte de senyalització del camí ral de Vic a Olot per la Diputació de Barcelona”. Obtinguda el 4 d’agost de 2010: http://camiral.bloc.cat/
CASTELLÀ I PERARNAU, R. (2007): Una denúncia colpidora: “En la mort del meu avi, Josep Maria Castellà...”. Obtinguda el 10 de maig de 2010.

http://www.osona.com/noticia/2149/vota/4/1266103106
INSTITUT D’ESTADÍSTICA DE CATALUNYA (2009.): Estadística bàsica municipal de Les Masies de Roda . Obtinguda el 15 de juny de 2010. http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=08116&PDF=TRUE
SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒNICA (s. n.): Inventari de rellotges de sol. Obtinguda el 15 de febrer de 2010. http://www.gnomonica.cat/
TILOPI, APARTAMENT TURÍSTIC (n. d.) “Oci-Lleure-Esplai”. Obtinguda el 6 de maig de 2010. http://www.netcom2.com/web10plus/asp/presentacion2.asp?CD=6257437&LG=CA T&B=M10
MUSEU DE L’ESQUERDA (n.d). L'Àrea experimental . Obtinguda el 25 de maig de 2010. http://www.lesquerda.cat/

82 82

| Memòria |

Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

| Annexos

83 83

| Memòria |

Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

| Annex 1

Documentació fotogràfica

84 84

| Memòria |

Índex de fotografies

Foto 1. Desenvolupament de les tasques de gabinet. Foto 2. Desenvolupament de les tasques de gabinet. Feines de representació cartogràfica. Foto 3 i 4. Desenvolupament de les tasques de camp. Un dels vehicles utilitzats per accedir als elements inventariats.

Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

|

85 85

| Memòria |

Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

|

Foto 1. Desenvolupament de les tasques de gabinet.

Foto 2. Desenvolupament de les tasques de gabinet. Feines de representació cartogràfica.

86 86

| Memòria |

Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

|

Foto 3 i 4. Desenvolupament de les tasques de camp. Un dels vehicles utilitzats per accedir als elements inventariats.

Ç

87 87

| Memòria |

Mapa de Patrimoni Cultural de Les Masies de Roda de Masies Les de Cultural Patrimoni de Mapa

| Annex 2

Planimetries

88 88 Àrea de Cultura Tapa A4 ALTA.pdf 2 22/06/10 11:49

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Comte d’Urgell, 187 Edi ci del Rellotge 08036 Barcelona Tel. 934 022 566 Fax 934 022 825 [email protected] www.diba.cat/opc