OPONÍMIA DELS POBLES VALENCIANS
EL REAL DE GANDIA
LA SAFOR
AJUNTAMENT DEL REAL DE GANDIA ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D'ONOMÀSTICA
COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Tecnicolingüístics
RECULL Josep-Ramon Millet i Pons TEXT Jesús E. Alonso López DISSENY Vicent Almar MAQUETACIÓ I GRAFISME Guillermo Tomás Lull
© Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica i Toponímia Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians El Real de Gandia, 72 Editat per: Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.: 96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l' Ajuntament del Real de Gandia i del CEIC Alfons el Vell
ISBN: 84-482-4175-4 Depòsit legal: V-4430-2005 Impressió: Gràfiques Vimar, SL
www.avl.gva.es
EL REAL DE GANDIA
A la mateixa vora del riu Serpis i al bell mig de l'Horta de Gandia, el terme del Real té 6,10 km2 d'extensió i 1.859 habitants. La terra és rogenca, regada tradicionalment amb les aigües del riu de Vernissa. Es feien bones hortalisses, hi havia tres molins de tres pedres ––dos de farina i un d'arròs i hi abundava l'arrieria. Els cítrics han tingut el protagonisme econòmic, però des de fa dos dècades la dinàmica industrialitzadora és molt forta per la proximitat de Gandia, la distància amb la qual ha anat acurtant-se. Anteriorment, moltes dones treballaven en la fàbrica Lombard d'Almoines. En el terme del Real s'han realitzat importants troballes arqueològiques que daten des del paleolític superior fins a l'edat del bronze. Cal destacar, entre altres, la cova dels Teixons i la de Bolta, així com el poblat dels Bancalets. Per les seues dimensions, és ben remarcable també el jaciment de l'edat del bronze del Molló Terrer. En canvi, hi ha molt poques troballes de l'època ibera i romana. Durant la dominació musulmana, va ser un antic rahal, o gran explotació rural, que pertanyia al terme general de Bairén. Precisament de la paraula àrab rahal ve el nom de Real. Durant l'edat mitjana, era identificat també com a Benicascaix. Fins fa poc es conservava el tancat de l'antic hort senyorial, on hi havia un trapig que arribà a ser comprat per una companyia medieval alemanya. El duc de Gandia Alfons el Vell va traspassar a Hug de Cardona, en herència, els llocs del Real, Beniopa i Benipeixcar. Este en va prendre possessió l'any 1425. El 1502, amb l'embranzida borgiana, el poble tornà a formar part del ducat de Gandia. Quedà pràcticament despoblat per l'expulsió dels moriscs el 1609. L'any 1738, el Real es va decidir a denunciar la ciutat de Gandia i els llocs de Benipeixcar i Benirredrà perquè els seus veïns tenien terres en el seu terme i no volien pagar la contribució. Es desencadenà així un procés decisiu, que tingué com a conseqüència la definitiva subdivisió del terme general de Gandia el 1740. La parròquia té l'advocació de la Visitació de Nostra Senyora. L'any 1535 es va separar de Santa Maria de Gandia, amb els annexos de Benipeixcar, que encara té, Benirredrà i l'Alqueria Nova. Conserva les partides sacramentals des del 1611. En la dècada del 1920 es va construir en el terme un dels grans símbols del catolicisme social: l'oratori del Sagrat Cor de Jesús. I més recentment, el preventori de Nostra Senyora dels Desemparats. El franciscà Carmel Bolta, mort a Damasc el 1860 i beatificat el 1926, ha aconseguit fer-se un gran lloc en la memòria històrica del poble. L'Arxiu Històric Municipal es troba en gran part en mans particulars. Hi ha hagut una gran afició a la pilota, cosa que testimonia el nom de carrer de Contramà o del Palau, i també al joc de les birles. ELEMENTS FÍSICS, POBLAMENT I ALTRES LLOCS D'INTERÉS
Orografia
Alt del Badall Muntanya de Sant Antoni Cova de Bolta Muntanyeta del Cor de Jesús Cova del Barranc del Nano Pla de Pinet Cova del Potaque Serra de la Falconera Cova dels Porcs Tossal de les Botes Cova dels Teixons Tossal de les Creus el Molló Terrer Tossal del Portell el Silló de les Senyoretes Tossalet de les Botes
Hidrografia
Barranc del Portell Motor del Portell Barranc del Racó de Company Riu d'Alcoi (o Serpis) Barranc dels Ullets Riu de Vernissa Barranquet del Potaque Séquia del Vernissa Motor de l'Olivereta
Poblament
Casa de Tres el Real de Gandia Casa del Racó de Company Urb. Monterreal Caseta de Rubén Urb. Monterrey Caseta del Guitarrer Venta de Jaume
Altres llocs d'interés
Arenal del Barranc de Part Molí de les Finestres Cementeri Palau del Real Convent de l'Orde de Malta Polígon industrial el Preventori Viver Molí de Calduc PARTIDES, PARATGES I VIES DE COMUNICACIÓ
Partides i paratges
Benissacareig l'Hort Tancat Cuquerella l'Om Darrere del Molí la Illeta el Barranc la Basseta el Mig Fil la Bona Vista el Portell la Canta-rana el Racó de Company la Jovada el Racó de Macià la Sénia el Racó del Potaque Racó de Sant Antoni el Senyoret Racó del Barranc de Part
Vies de comunicació
Camí d'Almoines Camí del Preventori Camí de Gandia Camí del Racó del Barranc de Part Camí de l'Alquerieta Camí del Racó del Potaque Camí de la Illeta Camí del Sifó Camí de la Canta-rana Camí del Vernissa Camí de la Podadora Camí Travesser Camí de Monterreal Camí Vell de Xàtiva Camí del Molí Carretera de Gandia a Albaida Camí del Portell Elements físics, poblament i altres llocs d'interés TERME DE GANDIA
Muntanya de Sant Antoni C Barranc FAL ONERA Alt del Badall Urb. Monterreal Polígon industrial dls Pla de Pinet LA e
Cova dels Porcs RA DE i
el Molló Terrer Convent de Se rp s SER Molí de les Finestres l'Orde de Malta Muntanyeta Cova del Barranc del Nano del Cor de Jesús ssa rni e Ulets V l Motor de l'Olivereta
Cova de Bolta el Real de Gandia
Arenal del Barranc de Part Palau del Real
o
Tossal de les Creus Casa del Racó de Company del Urb. Monterrey Bar ran c Racó Compa ny do'Al de ci
del Cementeri Venta de Jaume
Barra c n el Preventori Capital de municipi Riu Molí de Calduc Nucli de població TERME D'ALMOINES del Cova dels Teixons Autovia Carretera Tossal del Portell el Silló de les Senyoretes Riu, riuet Escola Motor del Portell Portel Rambla, barranc
l u Mina Séq ia de Séquia Vernissa Tossal de les Botes Viver Potaque Motor Mas, casa
Cova del Potaque Caseta del Guitarrer
TERME DE Molí, sénia Cementeri
Barranquet del
iu Caseta de Rubén PALMA DE GANDIA R Indústria Muntanya Casa de Tres Ermita Pic, roca Tossalet de les Botes Pla Cova
TERME DE BENIARJÓ SERRA Monument Partides, paratges i vies de comunicació TERME DE GANDIA A-7 E-15
Carretera de Gandia a Albaida Mnterrealo
Cam í de Racó de Sant Antoni
Só Ga dia
e la Jovada
del if a
í amí Cdn am
C
l'Alqueriet
de rt n de Pa Camí í arr c RaódlBc e a Ca Travesser Cam mí C.de P ala odador el Real de Gandia
del el Racó d e Miàac l'Hort Tancat aó Ra c d' oinl s a Am e del de Cmí Part
Barranc Benissacareig el Mig Fil
aí Ca
m Camí el Racó Cuquerella de Company
el Barranc l'Om dl el e del
Camí Portell Mo
l
Preventori el e í Snyoret TERME D'ALMOINES la Bona del Vista la Basseta Prote ll Capital de municipi Xà va Darrere
e dti del C. Nucli de població del Pot quea Molí ell -rana Racó V del Canta í la Autovia m de Ca el Camí Carretera Racó l a de la Il eta TERME DE Potaque Canta- l Camí, assagador rana Illeta la de la PALMA DE GANDIA S énia Camí Riu, riuet Rambla, barranc
Camí Séquia
TERME DE BENIARJÓ del Vesrni sa Partida Paratge