Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana Barcelona, 16 de febrer de 2005 Barcelona, 16 de febrer de 2005 per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana Generalitat de Catalunya Acord estratègic • acord estratègic ok 15/2/05 10:25 Página 1 Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana Barcelona, 16 de febrer de 2005 • acord estratègic ok 15/2/05 10:25 Página 3 3 El dia 17 de febrer de 2004, el Govern i les organitza- de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. El cions sindicals i empresarials vàrem signar la Decla- consens que presenta l’Acord entre Govern, sindicats i ració per a un Acord estratègic per a la internacionalització, organitzacions empresarials, s’ha materialitzat en una la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia iniciativa que pretén transformar de manera progressi- catalana. La declaració reafirmava la voluntat de refor- va i des de diversos àmbits el model econòmic de çar la competitivitat de la nostra economia, orientant-la Catalunya i orientar-lo cap a les noves realitats i exigèn- cap a un model de major productivitat, més intensiu en cies pròpies d’una economia altament competitiva, coneixement, amb una ocupació de qualitat, un més alt internacionalitzada i socialment cohesionada. Així, nivell de formació i amb una major capacitat d’adapta- l’Acord reflecteix el compromís de totes les institucions ció al nou context internacional. implicades en la seva elaboració i defineix les línies i la competitivitat de l’economia catalana estratègiques, les mesures i les accions concretes que Després d’un ampli procés de concertació i diàleg cal seguir per fer front als reptes de futur. social, els secretaris generals de CCOO de Catalunya i d’UGT de Catalunya, els presidents de Foment del Els sotasignants ens comprometem a donar compli- Treball, PIMEC i FEPIME i els consellers d’Economia ment als objectius de l’Acord i a vetllar, per mitjà d’una i Finances, de Treball i Indústria i de Comerç, Turisme Comissió de Seguiment, per l’execució i l’evolució de Acord estratègic per a la internacionalització, qualitat de l’ocupació i Consum de la Generalitat de Catalunya signem les mesures consensuades. l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat Barcelona, 16 de febrer de 2005 Pasqual Maragall president de la Generalitat de Catalunya Antoni Castells Josep González conseller d’Economia i Finances president de PIMEC Josep Maria Rañé Eusebi Cima conseller de Treball i Indústria president de FEPIME Josep Huguet Joan Coscubiela conseller de Comerç, Turisme i Consum secretari general de CCOO de Catalunya Joan Rosell Josep Maria Álvarez president de Foment del Treball secretari general de la UGT de Catalunya • acord estratègic ok 15/2/05 10:25 Página 5 Introducció L’Acord estratègic: un pacte pel futur del país • acord estratègic ok 15/2/05 10:25 Página 7 L’Acord estratègic: un pacte pel futur del país 7 Els darrers anys les condicions de competitivitat en Declaració de febrer, amb l’objectiu d’elaborar i con- l’àmbit internacional s’han modificat notablement. sensuar l’Acord definitiu. L’actual procés de creixent globalització dels mercats, la incorporació a la Unió Europea dels països del cen- A cada línia, a més de les persones expertes designades Introducció tre i de l’est d’Europa i l’emergència d’economies com per les organitzacions impulsores, s’hi van incorporar la de la Xina o la de l’Índia, juntament amb la intensi- un ampli conjunt de tècnics i tècniques procedents de tat i la velocitat del canvi tecnològic, plantegen nous i la Universitat, les escoles de negocis, les cambres de importants reptes per al model de producció i creixe- comerç i altres institucions, que podien fer aportacions ment de l’economia catalana. rellevants a la definició de propostes, i la participació dels quals ha estat especialment enriquidora. L’Acord estratègic per a la internacionalització, la qua- estratègic: un pacte pel futur del país L’Acord litat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia cata- Des de la Declaració de febrer de 2004 fins al moment lana vol donar resposta a aquest nou context i situar de la signatura final de l’Acord estratègic ha transcor- Catalunya en la línia de canvi que li ha de permetre fer regut un any de treball en el qual s’ha abordat, a través front als nous escenaris. El conjunt dels agents econò- d’un ampli procés de concertació, la definició, quan- mics i socials i el Govern participen d’una diagnosi tificació i desplegament temporal d’un conjunt de comuna. L’Acord és el resultat d’aquesta coincidència, mesures adreçades a transformar àmbits molt diver- sobre quins són els problemes fonamentals, quina ha sos de l’economia i la societat catalanes. El resultat de ser l’orientació econòmica i quines són les mesures final és l’Acord estratègic que es presenta en aquestes que cal aplicar per arribar-hi. pàgines. A principi de 2004, el Govern, els sindicats i les orga- L’eix central al voltant del qual s’estructura l’Acord nitzacions empresarials van obrir un procés de con- estratègic és la necessitat d’augmentar la competitivitat certació i acord per tal de reforçar les bases de –entesa en sentit ampli– mitjançant la millora de la competitivitat i sostenibilitat de l’economia catalana; productivitat de l’economia. En un nou context inter- aquest procés havia de conduir a la signatura de l’Acord nacional caracteritzat per la forta competència d’e- estratègic. conomies amb baixos costos salarials, la nostra capacitat competitiva no pot basar-se en els avantatges La Declaració del 17 de febrer enumerava l’ampli ven- de costos o en la precarietat laboral. Per tant, les pro- tall d’aspectes sobre els quals s’havia d’arbitrar aques- postes posen un èmfasi especial en els dèficits estruc- ta concertació. Aquests aspectes feien referència a turals: infraestructures en general; formació de la infraestructures (de transport, energètiques, de teleco- població activa; recerca i desenvolupament; transferèn- municacions i mediambientals); educació i polítiques cia de tecnologia; finançament de les pimes; projecció actives d’ocupació; R+D+I; polítiques socials; polí- internacional i atracció d’inversions exteriors. tiques laborals; finançament de l’activitat econòmica; entorn afavoridor de l’activitat empresarial, i interna- Així mateix, tot i reconeixent la importància cabdal de cionalització de l’economia catalana. La constitució de les mesures adreçades directament al reforçament de la les corresponents vuit línies de treball va permetre, en competitivitat, el Govern i els agents socials creuen una primera fase de l’Acord, redactar un ampli con- imprescindible millorar el marc de relacions laborals, junt de propostes; en una segona fase, aquestes pro- afavorint al mateix temps la flexibilitat i una major esta- postes van ser assumides per la Comissió de Treball bilitat laboral. Igualment, és necessari avançar en delegada de les institucions signatàries de la mesures de foment de la cohesió social que, tot i que • acord estratègic ok 15/2/05 10:25 Página 8 no es vinculen tan directament a canvis en la produc- 2. El creixement econòmic ha anat acompanyat d’una tivitat, conformen el marc adequat perquè augmenti. sensible millora en els indicadors laborals. La taxa d’ocupació a Catalunya assoleix ja nivells superiors El text que segueix aquesta introducció s’estructura de al 68 per cent de la població en edat laboral, per la manera següent. En el primer apartat es sintetitzen sobre de l’objectiu establert en el Consell Europeu les principals mesures acordades, al voltant de les quals de Lisboa per al 2005 i proper a l’objectiu del 70 per s’articula la resta del pacte. El segon apartat constitueix cent establert per a l’any 2010. El notable augment l’Acord estratègic estrictament, que presenta detallades de l’ocupació d’aquests darrers anys (de 1995 ençà 8 les propostes adoptades i, sempre que ha estat possible, l’ocupació ha crescut més d’un 30 per cent) ha fet la quantificació pressupostària que representen i els possible la retallada de l’atur fins a nivells equiva- terminis en què es desplegaran. Finalment, el darrer lents a la mitjana de la UE, tot i que encara per punt d’aquest document recull la composició, les fun- sobre del que podria considerar-se plena ocupació. cions i l’organització de la Comissió de Seguiment, un organisme necessari a l’hora d’aplicar l’Acord, avaluar- 3. En el dinamisme de l’economia catalana ha tingut ne les conseqüències i corregir, si escau, les propostes un paper clau, sens dubte, l’accentuació del procés adoptades. d’internacionalització. Catalunya, una economia tradicionalment oberta, ha augmentat en els últims deu anys de forma molt acusada el seu grau d’ober- 1 i la competitivitat de l’economia catalana tura a l’exterior, en termes tant de béns com de Les raons i els objectius finals serveis o capitals. Les dades referides a fluxos de béns i serveis així ho demostren. El conjunt d’inter- per a la internacionalització, qualitat de l’ocupació de l’Acord estratègic canvis amb la resta del món ha doblat la seva par- ticipació sobre el PIB, que se situa a hores d’ara al Els canvis en el marc internacional fan que l’economia voltant del 100 per cent. catalana, si no vol perdre posicions, hagi d’avançar cap Acord estratègic a una transformació del seu aparell productiu, apro- Ara bé, aquests bons resultats no han d’amagar els fundir en el grau d’internacionalització, millorar i problemes que, ja en aquest darrer període, han redefinir les relacions laborals i progressar en la començat a sorgir i que es manifesten en alguns dels necessària cohesió social; tots aquests aspectes queden resultats obtinguts: recollits en l’Acord estratègic.