Olga Peretyatko Soprano

«Vostre Amor, si fa la guerra, la fa molt remotament; du el fusell a la mà esquerra i a la dreta hi du un clavell. [...]»

Narcís Comadira Cançó Programa

Palau Grans Veus DIJOUS, 31.05.18 – 20.30 h Sala de Concerts

Olga Peretyatko, soprano Giulio Zappa, piano

I Part

Gabriel Fauré (1845-1924) 9’ Les roses d’Ispahan Clair de lune Après un rêve

Franz Liszt (1811-1886) 17’ O quand je dors Loreley O lieb, so lang du lieben kannst

Gioachino Rossini (1792-1868) 18’ Une caresse à ma femme (piano sol) “All’ombra amena”, d’ “Bel raggio lusinghier”, de Semiramide

II Part

Gaetano Donizetti (1797-1848) 6’ “Oh luce di quest’anima”, de Linda di Chamounix

Vincenzo Bellini (1801-1836) 7’ “Casta diva”, de Norma

Frédéric Chopin (1810-1849) 6’ Masurques, op. 67 núm. 3 i 4 (piano sol)

Piotr Ílitx Txaikovski (1840-1893) 9’ Sred shumnogo bala, op. 38/3 Ja li v pole, op. 47 núm. 7 Den’ li carit, op. 47 núm. 6

Serguei Rachmàninov (1873-1943) 11’ Zdes chorosho, op. 21 núm. 7 Vocalise, op. 34 núm. 14 Vesennye vody, op. 14 núm. 11 ningú escrivint-ne fins a tres versions de veu i el virtuosisme del control de l’aire. Des de Rússia amb amor piano. En la segona versió, la més estesa, afloren Sempre s’ha considerat Txaikovski com el als primers acords una picada d’ullet al Tristan gran compositor rus més occidental; les raons und Isolde wagnerià. Possiblement el Liebesträum poden semblar òbvies, però res més fàcil que núm. 3 és de les peces de piano més estimades i caure rendit davant la inspiració dramàtica i el seu conegudes de Liszt. Pocs saben que té una versió segell característic: una mescla única de sensibilitat per a veu i piano: O lieb, solang du lieben kannst melòdica i capacitat expressiva abassegadora. A (1845), que és una mica diferent de la versió de més, va conrear tots els estils musicals possibles, piano sol, però que conserva tot el seu encant una mena de Mozart romàntic rus que té en seductor i és un himne al Carpe Diem amorós. les seves cançons joies vocals com les tres que Liszt demostra la seva mestria en la conjugació del s’ofereixen. A Sred shumnogo bala, op. 38 núm. 3 cant i el text en oferir lluïment a l’intèrpret vocal, (1878) mostra la melancòlica visió d’una dona en però que necessita una tècnica polida i un bon ús un ball de palau. Composta l’any del seu fracàs de l’articulació de les paraules. matrimonial, amb el seu subsegüent trauma com representa la culminació a homosexual amagat, sembla que el compositor orquestral del bel canto italià. Les seves òperes estan hi canalitzi tot el seu món interior sentimental farcides de dificultat vocal i exigència musical, però cristal·litzant en una melodia repetitivament sense perdre un segell propi qu’el fan irresistible. colpidora. Ja li v pole, op. 47 núm. 7 (1880) mostra Il viaggio a Reims (1825) és la seva darrera òpera un rotund i desencisat lament en què les imatges escrita en italià, i el cant de la poetessa Corinna de la natura i la melodia cadenciosa semblen ofegar “All’ombra amena”, un monument a la puresa la protagonista en un plany que ho inunda tot. A de les arts, que a més és l’última ària de l’òpera. Donin’ li carit, op. 47 núm. 6, els arpegis del piano Si en aquesta peça es fa palès l’ús preciosista del inicial mostren el cant apassionat de l’enamorat fraseig i el control de la respiració, contrasta amb que es fon en la imatge del seu amor, un marc de l’ària estrella de la reina babilònica Semiramide. A romanticisme en estat pur. l’òpera homònima, estrenada amb èxit a Venècia Serguei Rachmàninov no va ser solament el 1823, Rossini escriu un monument al bel canto, un virtuós gran pianista rus, sinó també un una catedral de la veu que té en l’ària “Bel raggio compositor que va dominar les formes de la lusinghier” un exemple paradigmàtic de coloratura, simfonia, els concerts per a piano i fins i tot aguts i expressivitat. No en va la seva primera l’òpera. Compositor favorit de les sopranos eslaves intèrpret fou la llegendària soprano espanyola gràcies al frescor i empatia de la seva escriptura © Ali Khan Isabella Colbran, reina absoluta del Teatro San vocal en unes cançons que transmeten placidesa, Carlo de Nàpols, que va acabar sent esposa de profunditat i estats de gràcia com en la hipnòtica Rossini. Zdes chorosho (1902). Si en aquest cant a la bellesa Gaetano Donizetti fou el gran compositor de la naturalesa s’acosta a l’univers musical del seu contemporani Richard Strauss, amb el Vocalise, La mélodie francesa, equivalent al lied alemany, Pau Casals qui no es va poder estar d’adaptar belcantista que més va influir en Verdi. El seu op. 34 núm. 14 (1915) reprèn la influència representa el zenit de la composició musical amb una versió de violoncel i piano sobre aquesta intel·ligent instint dramàtic, la seva facilitat per orientalitzant pròpia i propera a la Rússia poesia d’autors com Apollinaire, Baudelaire o mélodie el 1910, tot multiplicant la fama d’aquesta compondre melodies i la seva prolífica obra d’un compatriota seu com Rimski-Kórsakov. Verlaine. Aquest últim és l’autor del text poètic composició arreu. operística el converteixen en autor indispensable L’absència de text permet qu’el cant flueixi de Clair de lune, que Fauré va musicar el 1887 La fama del mastodòntic compositor alemany de la història de l’òpera italiana. Un dels seus títols de manera lliure per recrear-se en els atractius i actualment és considerat un exponent icònic Franz Liszt no ve precisament de les seves més tardans és Linda de Chamounix, estrenada melismes de la partitura. L’explosió primaveral del gènere. L’evanescència del paisatge entre cançons, tot i així va aconseguir perles per al a Viena el 1842, l’èxit de la qual li va obrir les que suposa Vesennye vody, op. 14 núm. 11 mostra somiat i desitjat, les imatges i el joc sensorial, repertori com la seductora O quand Je dors (1842), portes de la cort austríaca. L’ària “Oh luce di el Rachmàninov més expansiu i inspirat, una peça com en la crepuscular Les roses d’Ispahan (1864), composta per cert el mateix any que el seu futur quest’anima” és el seu hit més conegut, en què ideal per tancar un recital variat i complex. esquitxen el text i la música d’aquestes mélodies gendre, Richard Wagner, estrenava a Dresden la ofereix a la soprano en el rol de Linda un vistós Olga Peretyatko ha demostrat que és una de Fauré, un dels compositors clau d’aquest estil. seva òpera Rienzi. Escrita a París sobre text de exercici de pirotècnia vocal al més pur estil prima soprano ambiciosa i versàtil, amb una carrera ben El creador del famós Requiem, que va ser director Victor Hugo, Liszt hi demostra el domini del text donna. Vincenzo Bellini, el tercer belcantista per mesurada i administrada. La soprano de Sant del Conservatori de París i va tenir entre els seus i la música signant tota una mélodie d’un atractiu excel·lència, té en la seva òpera Norma, estrenada Petersburg posseeix una veu flexible, d’atractiu alumnes Maurice Ravel, va saber conjuminar irresistible. Lorelei (1854-1856), és un dels seus al Teatro alla Scala de Milà el 1831, un paper timbre i color i una tècnica polida alla italiana el caràcter orientalista i donar forma sonora al lieder més coneguts. Basat en la llegenda d’un emblemàtic per a qualsevol soprano que vulgui que li permet brillar tant en el bel canto com en modernisme alternant amb habilitat inusitada ésser mitològic de l’univers folklòric alemany, deixar empremta. La seva ària principal, “Casta el seu repertori natural rus. Un debut esperat i la sofisticació de la prosòdia francesa amb un aquesta ondina que viu a la vora del Rin a prop diva”, prodigi de puresa estilística i profunditat il·lusionant. domini melòdic de gran elegància formal, com en de Coblença, va tenir en el poema de Heine un emocional, ofereix en la seva senzillesa aparent la l’immarcescible (1877). Fou el nostre model per musicar que Liszt va aprofitar com possibilitat de mostrar la bellesa de l’instrument i Après un rêve Jordi Maddaleno, crític d’òpera Biografies

© Ali Khan

Olga Peretyatko, soprano

És una de les sopranos més sol·licitades del actuat a la Deutsche Oper de Berlín, Staatsoper món. Va néixer i créixer a Sant Petersburg. de Berlín i Munic, Staatsoper de Viena, Òpera Va començar la carrera musical cantant al cor de Zuric, de Venècia, de infantil del Teatre Mariïnski, estudià a la Hanns Milà, de Madrid, Opéra Bastille Eisler-Hochschule für Musik de Berlín i a l’estudi de París, Nederlandse Opera d’Amsterdam, d’òpera de l’Òpera d’Hamburg. Saltà a l’escena La Monnaie de Brussel·les, Teatre Bolxoi de internacional al concurs Operalia, organitzat per Moscou, Teatre Mariïnski de Sant Petersburg i Plácido Domingo. Actualment continua rebent de Nova York, on ha tornat distincions importants, com ara el Premi Franco diverses vegades, darrerament en el paper de Abbiati de la crítica musical italiana i el premi Gilda () i on li van demanar de substituir europeu més rellevant: l’Echo Klassik, en la a darrera hora per indisposició la cantant prevista categoria de millor àlbum de l’any. en el rol de Violetta (La traviata), actuació que li Té contracte d’artista en exclusiva amb va suposar un èxit sensacional. Sony Classical i acaba de llançar el seu quart Ha col·laborat amb directors de renom, àlbum, Russian light, que inclou algunes de les com en una aclamada producció àries i cançons més boniques del repertori rus. de Rossignol d’Stravinsky a Toronto que Aquest enregistrament manté l’èxit de crítica i va confirmar el seu estatut com una de les públic dels àlbums de bel canto precedents: La principals sopranos dels nostres dies. El 2017 va bellezza del canto (2011) i Arabesque (2013), cantar el paper principal de Leila en la producció així com Rossini! (2015, premi Echo Klassik), de Wim Wender de Les pêcheurs de perles de dedicat totalmente a aquest compositor i publicat BIzet, dirigida per . És una juntament amb un documental produït per la estrella habitualment convidada als festivals RAI5 retransmès arreu d’Europa. d’òpera més prestigiosos, com ara Salzburg, La seva veu i presència escènica permeten Baden-Baden, Ais de Provença i Pesaro, en què a Peretyatko de combinar una carrera activa s’han enregistrat i publicat en DVD les seves d’òpera amb recitals als llocs més llegendaris. No actuacions a , i La hi ha cap gran sala d’òpera que encara no l’hagi scala di setta per a Decca, Arthaus Musik i Opus convidat a cantar-hi papers principals. Així, ha Arte, respectivament. Giulio Zappa, piano La seva agenda de recitals inclou una la soprano havia col·laborat en la seva carrera. Nascut a Monza (1971), enllestí els estudis Els darrers anys s’ha dedicat amb èxit actuació a la Torre Eiffel amb motiu de la diada També inclou la participació al Festival Enescu musicals sota el mestratge d’Oleg Marshev i es a l’ensenyament d’acompanyants de piano de la Bastilla per a una audiència en directe de de Bucarest i concerts a la Konzerthaus i graduà en piano amb mèrits. Alhora es graduà i cantants, i ha estat convidat a diverses 600.000 espectadors i televisiva internacional Filharmònica de Berlín, Elbphilharmonie amb mèrits en llengües estrangeres i literatura a institucions, incloent-hi l’Escola d’Òpera de de milions d’espectadors. A l’Amèrica del Nord d’Hamburg, Alte Oper de Frankfurt, la Universitat de Milà amb una tesi sobre l’òpera Bolonya, Accademia del Maggio Musicale ha cantat les Quatre darreres cançons d’Strauss Filharmònica de París i a la Gala d’Any Nou de russa, dirigida per Fausto Malcovati i Francesco Fiorentino, Accademia Verdi de Parma, Teatro al Kennedy Center (Washington DC) amb Viena. Igualment, actuacions a l’Staatsoper de Degrada. Real i Escuela Superior de Canto de Madrid, l’Orquestra Simfònica Nacional. Va oferir el Berlín, Munic, Hamburg i Viena, així com a la A Milà estudià amb Bianca Maria Casona i Universidad de Jaén, Opera Studio de Tel Aviv i mateix repertori en una gira per la Xina amb Metropolitan Opera i l’Opéra de Montecarlo. perfeccionà la tècnica amb Aldo Ciccolini i Irwin Acadèmia del Teatre Bolxoi de Moscou. l’Orquestra Simfònica de Mont-real i Kent Gage (amb aquest en el repertori de música de Des del 2012 és el director artístic de Nagano. I l’enregistrament que va fer del seu Olga Peretyatko té un acord artístic amb CSAM cambra vocal, que sempre ha estat la seva gran l’Opera Studio de Tenerife, un projecte per al concert a Nantes és emès amb regularitat a la (Center Stage Artist Management). passió). descobriment de joves talents lírics, del qual cadena Arte. Des del 1996 du a terme una intensa també és responsable de la preparació musical. Els moments més destacats de la temporada Olga Peretyatko enregistra en exclusiva per a activitat de concerts per tot el món, a més de Entre els seus recents i propers 2017-18 inclouen el concert d’homenatge a Sony Classical. ser convidat sovint com a entrenador vocal i compromisos figuren la participació en la Sala Txaikovski de Moscou, dedicat a la professor col·laborador en nombrosos teatres i Ricciardo i Zoraide al Festival d’Òpera Rossini memòria del mestre , amb qui www.olgaperetyatko.com festivals d’Europa i l’Àsia. a Pesaro, Il barbiere di Siviglia i L’elisir d’amore a Ha acompanyat centenars d’artistes de Glyndebourne, el debut en recitals a l’Staatsoper diverses generacions i ha tingut l’oportunitat de de Viena, Teatro alla Scala de Milà i Filharmònica col·laborar amb directors de la categoria d’A. de Sant Petersburg, així com recitals a Londres, Zedda, G. Kuhn, A. Allemandi, M. Barbacini, Pesaro, Lausana, Barcelona i un recital al Teatre R. Rizzi-Brignoli, P. Fournillier, M. Mariotti, Bolxoi de Moscou. C. Rizzi, M. Martone, D. Fo, G. Strehler, L. Ronconi, M. Hampe, P. Pizzi, J. F. Martinoty i G. Vick, entre d’altres. Textos

Gabriel Fauré (1845-1924) Les roses d’Ispahan Text de Charles Marie René Leconte de Lisle (1818-1894)

Les roses d’Ispahan dans leur gaine de mousse, Les roses d’Ispahan en llurs beines de molsa, Les jasmins de Mossoul, leurs fleurs de l’oranger, els llessamins de Mosul, les flors del taronger, Ont un parfum moins frais, ont une odeur tenen un perfum menys fresc, una olor menys moins douce, dolça, Ô blanche Leïlah ! que ton souffle léger. oh blanca Leila, que el teu hàlit lleuger.

Ta lèvre est de corail et ton rire léger El teu llavi és de corall i el teu riure lleuger Sonne mieux que l’eau vive et d’une voix plus sona millor que l’aigua viva i amb una veu més douce. dolça. Mieux que le vent joyeux qui berce l’oranger. Millor que el vent feliç que bressola el taronger. Mieux que l’oiseau qui chante au bord d’un Millor que l’ocell que canta prop d’un niu de nid de mousse. molsa.

Mais le subtile odeur des roses dans leur mousse, Però l’olor subtil de les roses en la seva molsa, La brise qui se joue autour de l’oranger la brisa que juga al voltant del taronger Et l’eau vive qui flue avec sa plainte douce i l’aigua viva que flueix amb la seva dolça complanta, Ont un charme plus sûr que ton amour léger ! entén un encís més segur que el teu amor lleuger.

Ô Leïlah ! depuis que de leur vol léger Oh Leila! Des que amb el seu vol lleuger Tous les baisers ont fuit ta lèvre si douce tots els besos han fugit de la teva dolça boca, Il n’est plus de parfum dans le pâle oranger, no hi ha més perfum en el pàl·lid taronger, Ni de céleste arome aux roses dans leur mousse. ni aroma celestial en les roses en la seva molsa.

L’oiseau, sur le duvet humide et sur la mousse, L’ocell, en el plomissol humit i en la molsa, Ne chante plus parmi la rosa et l’oranger : ja no canta entre la rosa i el taronger; L’eau vive des jardins n’a plus de chanson douce, l’aigua viva dels jardins no té dolces cançons, L’aube ne dore plus le ciel pur et léger. l’alba ja no daura el cel pur i lleuger.

Oh ! que ton jeune amour ce papillon léger Oh! que el teu amor jove, aquesta papallona lleugera, Revienne vers mon cœur d’une aile prompte et torni al meu cor amb ales ràpides i dolces. douce. El qu’il parfume encor la fleur et l’oranger. I que torni a perfumar la flor i el taronger. Les roses d’Ispahan dans leurs gaine de mousse. Les roses d’Ispahan en llurs beines de molsa.

Clair de lune Puis sur ma lèvre où voltige une flamme Després sobre els meus llavis on voleteja una Text de Paul Verlaine (1844-1896) flama, Éclair d’amour que Dieu même épura, guspira d’amor que Déu mateix depurà, Votre âme est un paysage choisi La vostra ànima és un paisatge escollit Pose un baiser et d’ange deviens femme… posa un bes i d’àngel converteix-te en dona... Que vont charmant masques et bergamasques que fan encisador màscares i bergamascs Soudain mon âme De sobte la meva ànima Jouant du luth et dansant et quasi tocant el llaüt i dansant quasi tristos S’eveillera. es despertarà. Tristes sous leurs déguisements fantasques. en llurs disfresses fantàstiques.

Tout en chantant sur le monde mineur Mentre canten en mode menor Loreley L’amour vainqueur et la vie opportune, l’amor vencedor i la vida oportuna, Text de Heinrich Heine (1799-1856) Ils n’ont pas l’air de croire à leurs bonheur no semblen creure en llur felicitat Et leur chanson se mêle au clair de lune. i la seva cançó es barreja amb el clar de lluna. Ich weiß nicht, was soll es bedeuten, No sé el perquè Daß ich so traurig bin; de la meva tristesa; Au calme clair de lune triste et beau, Amb el tranquil clar de lluna trist i bell, Ein Märchen aus alten Zeiten, un antic conte de fades, Qui fait rêver les oiseaux dans les arbres que fa somniar els ocells als arbres Das kommt mir nicht aus dem Sinn. que no em puc treure del pensament. Et sangloter d’extase les jets d’eau, i sanglotar d’èxtasi els sortidors, Les grans jets d’eau sveltes parmi les marbres. els grans sortidors esvelts entre els marbres. Die Luft ist kühl und es dunkelt, L’aire és fred i es fa fosc, Und ruhig fließt der Rhein; i el Rin corre tranquil; Der Gipfel des Berges funkelt el cim de la muntanya centelleja Après un rêve Im Abendsonnenschein. a la llum del capvespre. Anònim italià traduït per Romain Bussine (1830-1899) Die schönste Jungfrau sitzet La donzella més bella seu Dans un sommeil que charmait ton imatge Després d’un somni que encisava la teva imatge, Dort oben wunderbar, meravellosa allà dalt, Je révais le bonnheur, ardent miratge, somniava la felicitat, miratge ardent, Ihr goldnes Geschmeide blitzet, els seus joiells daurats lluen, Tes yeux étaient plus doux, ta voix pure et els teus ulls eren més dolços, la teva veu pura i Sie kämmt ihr goldenes Haar. mentre es pentina el cabells daurats. sonore, sonora, Tu rayonnais comme un ciel éclairé par l’aurore; resplendies com un cel il·luminat per l’aurora; Sie kämmt es mit goldenem Kamme, Els pentina amb una pinta daurada, Und singt ein Lied dabei; i canta una cançó Tu m’appelais et je quittais la terre Em cridaves i jo deixava la terra, Das hat eine wundersame, d’una melodia estranya Pour m’enfuir avec toi vers la lumière, per fugir amb tu cap a la llum, Gewaltige Melodei. i poderosa. Les cieux pour nous entr’ouvraient leurs nues, els cels mig obrien els núvols per a nosaltres, Splendeurs inconnues, lueurs divines esplendors desconegudes, clarors divines Den Schiffer im kleinen Schiffe Al barquer de la petita barca entrevues, entrevistes. Ergreift es mit wildem Weh; li agafa una tristesa salvatge; Er schaut nicht die Felsenriffe, no mira els esculls, Hélas! Hélas! triste reveil des songes Ai! Ai! Trist despertar dels somnis Er schaut nur hinauf in die Höh. només mira cap a dalt. Je t’appelle, ô nuit, rends moi tes mesonges, et crido, oh nit, torna’m les teves mentides, Ich glaube, die Wellen verschlingen Em penso que les ones s’empassaren Reviens, reviens raidieuse, torna, torna radiant, Am Ende Schiffer und Kahn; al final barquer i barca; Reviens ô nuit mystérieuse! torna, oh nit misteriosa! Und das hat mit ihrem Singen ho ha provocat Loreley Die Loreley getan. amb el seu cant. Franz Liszt (1811-1886) O quand je dors O lieb, so lang du lieben kannst Text de Victor Hugo (1802-1885) Text de Ferdinand Freiligrath (1810-1876) Oh! quand je dors, viens après de ma couche, Oh! quan dormi, vine prop del meu llit, O lieb, so lang du lieben kannst! Oh, estima mentre puguis! Comme à Petrarque apparaissait Laura, com s’apareixia Laura a Petrarca, O lieb, so lang du lieben magst! Estima mentre puguis estimar! Et qu’en passant ton haleine me touche, i que en passar em toqui el teu alè, Die Stunde kommt, die Stunde kommt, Arribarà el moment, arribarà el moment Soudain ma bouche i de sobte la meva boca Wo du an Gräbern stehst und klagst. en que estaràs gemegant en la tomba. S’entr’ouvrira ! s’entreobrirà. Und sorge, dass dein Herze glüht I procura que el teu cor s’encengui Su mon front morne où peut-être s’achêve Sobre el meu front ombrívol on potser s’acaba Und Liebe hegt und Liebe trägt, i tingui amor i porti amor, Un songe noir qui trop longtemps dura, un somni negre que ha durat massa, So lang ihm noch ein ander Herz mentre un altre cor Que ton regard comme un astre se lève… que s’hi aixequi la teva mirada com un astre... In Liebe warm entgegenschlägt. l’estimi càlidament. Soudain mon rêve de sobte el meu somni Rayonnera ! brillarà! Und wer dir seine Brust erschliesst, I qui t’obri el seu pit, che secondare que es dignés ajudar-lo O tu ihm, was du kannst, zu lieb! fes tot el que puguis per estimar-lo! degni il suo zel; en el seu zel; Und mach ihm jede Stunde froh, Fes felices totes les seves hores, non fia deluso no serà frustrat Und mach ihm keine Stunde trüb. que cap no sigui trista! il bel desio, el bell desig, figlio dell’almo fill del seu gran Und hüte deine Zunge wohl! I tingues molta cura amb la teva llengua, suo nobil cor. i noble cor. Bald ist ein böses Wort gesagt, aviat es diu una paraula maliciosa, Sacro il diadema La sagrada diadema O Gott, es war nicht bös gemeint; oh, Déu, no era amb mala intenció, già rese iddio, que déu li atorgà Der Andre aber geht und klagt. però l’altra se’n va, queixosa. né più del fato no tem més teme il furor. el furor del destí. Gioachino Rossini Al soglio accanto, No hi ha parell ch’egual non ha, al costat del tron, “All’ombra amena”, d’Il viaggio a Reims soave incanto tothom gaudirà Llibret de Luigi Balocchi (1766-1832) ognun godrà. del seu suau encant. All’ombra amena A l’ombra amena Cento anni e cento Cents i cents d’anys del «Giglio d’or», del Lliri d’Or, ognor protetto el protegiran aura serena un brisa tranquil·la dall’immortale de l’immortal inebbria il cor. embriaga el cor. divin favor, favor diví, Di lieti giorni La més dolça aurora viva felice visqui feliç più dolce aurora de dies alegres il prediletto el predilecte sorger la Francia França encara Carlo, de’ Franchi Carlo, delícia non vide ancor, no ha vist sorgir, delizia e amor! i amor dels francs! e grata applaude, i aplaudeix agraïda, ammira e adora admira i adora di tanto bene l’august autor “Bel raggio lusinghier”, de Semiramide l’augusto autor. de tants béns. Llibret de Gaetano Rossi (1774-1855) Bel raggio lusinghier Bell raig seductor, Della corona De la corona di speme e di piacer d’esperança i de plaer sostegno le onor, suport i honor, al fin per me brillò. finalment brillà per a mi. Carlo le dona Carlo li dona Arsace ritornò. Arsace ha tornat. novel splendor. una nova esplendor. Sì, a me verrà. Sí, vindrà a mi. Dal maestoso regal La seva cara Quest’alma che sinor Aquesta ànima que fins ara suo viso majestuosa gemé, tremò, languì... gemegà, tremolà, es consumí... traspar del core transparenta oh! come respirò! Oh!, com respirà! la nobiltà. la noblesa del cor. Ogni mio duol sparì. Desaparegueren totes les penes. Nunzio di gioia Missatger de joia Dal cor, dal mio pensier S’esvaí el terror è il bel sorriso, és el bell somriure, si dileguò il terror... del cor, del meu pensament... pegno soave suau garantia d’alma bontà. de bondat d’ànima. La calma a questo cor Arsace tornarà Arsace renderà: la calma a aquest cor: Se un dì non lice Si un dia no li és permès Arsace ritornò. ha tornat Arsace. il bene oprar, fer el bé, Qui a me verrà... Aquí vindrà a mi... perduto il dice, és, diu ell, Qui tutto spirerà. Aquí tot respirarà. di Tito al par. igual que Tito. La calma dell’amor La calma de l’amor, Da poche lune Fa poques llunes la pura voluttà. la pura voluptuositat. in trono siede, que seu al tron, e ognun già gode i tothom ja gaudeix Dolce pensiero Dolç pensament de’ suoi favor. dels seus favors. di quell’istante, d’aquell moment, La gioia intorno Es veu brillar a te sorride a tu somriu brillar si vede, la joia al voltant, l’amante cor. el cor amant. l’etra risuona l’aire ressona Come più caro, Com més estimat, d’inni d’amor. amb himnes d’amor. dopo il tormento, després del turment, è il bel momento és el bell moment Appiè dell’are, Al peu de l’altar, di pace e amor! de pau i d’amor! ei chiese al ciel, ell demanà al cel, Gaetano Donizetti И грустно я, грустно так засыпаю, Desesperació i aviat esperança, pena i goig, “Oh luce di quest’anima” de Linda di Chamounix И в грёзах неведомых сплю... em portarà el somni, Люблю ли тебя, я не знаю, i ja no sé si t’estimo, Llibret de Gaetano Rossi (1774-1855) Но кажется мне, что люблю! però crec que sí que és amor. O luce di quest’anima Oh, llum d’aquesta ànima, delizia, amore e vita, delícia, amor i vida, la nostra sorte unita, la nostra sort unida Ja li v pole da ne travushka byla op.47 núm. 7 in terra, in cel sarà. a la terra i al cel serà. Ivan Zajarovitx Surikov (1841-1880) Deh, vieni a me, riposati Ah, vine a mi, reposa Я ли в поле да не травушка была, No era jo un bri d’herba en el prat? su questo cor che t’ama, sobre aquest cor que t’estima, Я ли в поле не зеленая росла; No creixia molt verda en el prat? che te sospira e brama, que sospira i crida per tu, Взяли меня, травушку, скосили, M’han agafat, com l’herba, m’han segat, che per te sol vivrà. que només viurà per tu. На солнышке в поле иссушили. i m’han assecat al sol. Ох, ты, горе мое, горюшко! Oh tu, la meva desgràcia, la meva desgràcia, conèixer aital destí! Vincenzo Bellini Знать такая моя долюшка! “Casta diva”, de Norma Я ли в поле не пшеничушка была? No era jo al prat com el blat? Llibret de Felice Romani (1788-1865) Я ли в поле не высокая росла? No creixia no gaire alta en el prat? Взяли меня срезали серпами Han agafat una falç per segar-me, Casta Diva! Casta deessa! Склали меня на поле снопами i m’han deixat en gavelles al camp. casta Diva che inargenti casta deessa que argentes Ох ты горе, моё горюшко Oh tu, la meva desgràcia, la meva desgràcia, queste sacre antiche piante, aquestes sagrades antigues plantes, Знать такая моя долюшка. conèixer aital destí! a noi volgi il bel sembiante gira cap a nosaltres la bella cara senza nube e senza vel. sense núvols i sense vel. Я ли в поле не калинушка была, No era jo al prat com l’aliguer roig? Я ли в поле да не красная росла; No creixia ja al camp molt roja? Tempra, o Diva, Modera, oh deessa, Взяли калинушку, поломали, Han pres el meu aliguer, l’han trencat, tempra tu de’ cori ardenti, modera els cors ardents, в жгутики меня посвязали! i m’han lligat en gavelles! tempra ancor lo zelo audace, modera encara el zel audaç, Ох, ты, горе мое, горюшко! Oh tu, la meva desgràcia, la meva desgràcia, spargi in Terra quella pace escampa per la terra aquella pau Знать такая моя долюшка! conèixer aital destí! che regnar tu fai nel ciel. que fas regnar en el cel. Я ль у батюшки не доченька была, No era jo la filla del meu pare? У родимой не цветочек я росла; No creixia com una petita flor? Piotr Ílitx Txaikovski (1840-1893) Неволей меня, бедную, взяли, M’han tancat, pobre de mi, Sred shumnogo bala op. 38/3 [И]2 с немилым, седым повенчали! i contra la meva voluntat, m’han casat amb un Text d’Aleksei Konstantinovitx Tolstoi (1817-1875) vell. Ох, ты, горе мое, горюшко! Oh tu, la meva desgràcia, la meva desgràcia, Средь шумного бала, случайно, En el remolí de la dansa, en la festa Знать такая моя долюшка. conèixer aital destí! В тревоге мирской суеты, on la sorollosa joia era tan gran, Тебя я увидел, но тайна somniador i pensarós, et vaig veure Твои покрывала черты. mirant secretament. Den’ li carit op.47 núm. 6 Aleksei Nikolàievitx Apukhtin (1841-1893) Лишь очи печально глядели, Sonà llavors la teva veu tan dolça, Que regni el dia, o hi hagi el silenci de la nit, А голос так дивно звучал, tan animosament càlida cap a mi День ли царит, тишина ли ночная, que sigui en un somni o en la lluita quotidiana, Как звон отдалённой свирели, com sonen des de lluny les campanes, В снах ли тревожных, в житейской борьбе, allà on vagi la meva vida és plena Как моря [играющий]1 вал com el rumor de les ones en el mar! Всюду со мной, мою жизнь наполняя, Дума все та же, одна роковая, d’un únic pensament, d’una única idea, només de tu! Мне стан твой понравился тонкий Em miraves amb uns ulls negres Всё о тебе! И весь твой задумчивый вид, tan pensarosos, tan somniadors, Els fantasmes del passat ja no em fan por, А смех твой, и грустный, и звонкий, i somrigueres, mig alegre, mig trista, С нею не страшен мне призрак былого, el meu cor torna a estar ple d’amor, С тех пор в моём сердце звучит. que mai no ho podré oblidar. Сердце воспрянуло снова любя... Вера, мечты, вдохновенное слово, fe, somnis i nobles paraules, tot el que és bo i sa en el meu cor, В часы одинокие ночи I quan vagi sol a descansar Всё, что в душе дорогого, святого, tot ve de tu! Люблю я, усталый, прилечь; i, cansat, em sumi en el dormir, Всё от тебя! Я вижу печальные очи, et veuré preguntant en somnis, Я слышу веселую речь, i sentiré el cant de la teva veu. Будут ли дни мои ясны, унылы, Que els meus dies mostrin joia o tristor, Скоро ли сгину я, жизнь загубя! que la meva vida s’apagui aviat o tard, Знаю одно, что до самой могилы sé que a la tomba, els meus pensaments, Помыслы, чувства, и песни, и силы, cants i afanys, Всё для тебя! tot serà per tu.

Serguei Rachmàninov (1873-1943) Zdes chorosho, op. 21 núm. 7 Glafira Adol’fovna Galina (1873-1942) Здесь хорошо... Que bé s’està aquí! Взгляни, вдали Miro al meu voltant, on Огнём горит река; s’escorre la riera daurada, Цветным ковром луга легли, els camps estan coberts de flors, Белеют облака. i núvols blancs naveguen al damunt. Здесь нет людей... Aquí no hi ha ningú, Здесь тишина... regna el silenci; Здесь только Бог да я. aquí estic sol amb Déu, Цветы, да старая сосна, amb les flors, els vells pins, Да ты, мечта моя! i amb tu, el meu únic somni!

Vesennye vody, op. 14 núm. 11 Fiódor Ivànovitx Tiútxev (1803-1829) Ещё в полях белеет снег, Els camps encara estan blancs com la neu, А воды уж весной шумят però ja apareixen les aigües de la primavera, Бегут и будят сонный брег, inundant la terra adormida, Бегут, и блещут, и гласят... centellejant sota el cel.

Они гласят во все концы: Criden per tota la terra: «Весна идёт, весна идёт! “Arriba la primavera, arriba la primavera! Мы молодой весны гонцы, Som els seus joves missatgers, Она нас выслала вперёд. els heralds del seu avenç.

Весна идёт, весна идёт, Arriba la primavera, arriba la primavera! И тихих, теплых майских дней Tornen els dies brillants i suaus del maig Румяный, светлый хоровод i movent-se en una dansa carmesí Толпится весело за ней!...» es reuneixen alegres per unir-se a la primavera...”

Traduccions: Manuel Capdevila i Font Mecenes Protectors Mecenes d’Honor

Mitjans col·laboradors

Col·laboradors

Aena – Aenor – Armand Basi – Autoritat Portuària de Barcelona – Bagués-Masriera Joiers – Coca-Cola – Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports – Deloitte – Esteve – Eurofirms ETT S.L.U. – Fundació Antigues Caixes Catalanes BBVA/CX – Fundació Caixa d’Enginers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – GRoW at Annenberg – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Hoteles Catalonia – La Fageda – Quadis – Roca Junyent, S.L.P. – Saba Infraestructures, S.A. – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Serunión

Amics Benefactors

Ascensores Jordà, S.A. – EPSON Ibérica, s.a.u. – Fundació Antoni Serra Santamans – Inclos Interiorisme S.L. – Maquimpres, S.A. – Teatre Romea – Veolia Serveis Catalunya S.A.U.

Membres Palau XXI

Mª Dolors i Francesc, Elvira Abril, Pere Armadàs Bosch, Rosamaria Artigas i Costajussà, Marta Barnes, professor Rafael I. Barraquer Compte, Mariona Carulla Font, Lluís Carulla Font, Carlos Colomer Casellas, Isabel Esteve Cruella, Josep Ferrer Sala, Pere Grau Vacarisas, María José Lavin Guitart, Horaci Miras Giner, Anna Saura Miarnau, Jordi Miarnau Banús, Juan Manuel Soler Pujol, Daniela Turco, Joan Uriach Marsal. Troba’ns a:

www.palaumusica.cat 93 295 72 00

Concerts recomanats

Cicle Coral Orfeó Català Palau 100 Palau Piano DIUMENGE, 03.06.18 – 18.00 h DIMARTS, 05.06.18 – 20.30 h DILLUNS, 25.06.18 – 20.30 h Petit Palau Sala de Concerts Sala de Concerts

Cor de Cambra Femení Philippe Jaroussky, Orfeo Khatia Buniatishvili, piano Scherzo Chantal Santon, Euridice Albert Guinovart, piano Emöke Barath, Amor J. Brahms: Sonata per piano núm. Jordi Casas i Bayer, director Cor de Cambra del Palau 3, en Fa menor, op. 5 de la Música (Simon Halsey, F. Liszt: Rapsòdia espanyola, S. director) 254

A. Guinovart: Missa Brevis Dipòsit legal: B4859-2018 “Rex Genitor” I Barocchisti P. I. Txaikovski – M. Pletnev: M. García Morante: De les Andrea Marchiol, director Suite d’El Trencanous, op. 71a arrels al cel I. Stravinsky – G. Agosti: Tres E. Toldrà: Cançons Ch. W. Gluck: Orfeo ed Euridice danses de ‘L’ocell de foc’ (arranjaments de J. Domènech) Preus: 30, 45, 65, 90 i 160 Preus: 15, 25 i 35 euros Preu: 15 euros euros