PROJECCIÓ 449 Antiga Audiència, diumenge 25 de novembre 2007

Juegos secretos Little Children, Todd Field (2006)

En un tranquil barri residencial un nou veí desencadena el desig i les contradiccions de les dones avorrides que comparteixen amb ell parc infantil i els jocs de la mainada

màxim exponent en Magnolia de cura del seu fill i fa de «senyor Res de nou a «suburvia» Paul Thomas Anderson o de casa seva». Amb aquestes Todd Field és un director American Beauty de Sam quatre pinzellades, Field ens d’adaptacions literàries. El seu Mendes. dibuixa un parell d’éssers primer curt Delivering (1993) i la Tota una filmografia del tedi i estranys i fora de context que, seva excepcional En l’habitació l’avorriment més absolut. Un ràpidament, són identificats pel (2001) eren adaptacions de repertori de vides totalment seu entorn i vigilats atentament l’escriptor Andre Dubus, un àcid previsibles i pautades amb les per tal que res escapi a les bones cronista de la quotidianitat. cartes marcades i sense formes i costums de la possibilitat de canvi; tan comunitat. Possiblement aquest itinerari arquetípiques que produeixen un Una altra Bovary? inicial ha condicionat el fet que efecte «anti-identificació», ja Potser del que més peca Field en en aquesta ocasió també hagi planificat per tal de protegir aquesta segona pel·lícula, a triat una novel·la per adaptar-la l’espectador d’una depressió diferència de la primera, és haver al cinema. En aquest cas, Tom flagrant després de la seva visió. perdut aquell punt de contenció i Perrotta n’és l’autor i també subtilesa que tenia La habitación signa com a coguionista, però el Una filmografia que pretén fer to de la pel·lícula encara ens evidents els mecanismes del del hijo, on l’espectador tenia deixa sentir les influències de control social i les seves molt per construir, per endevinar Dubus. conseqüències en els individus i, fins i tot, per sentir. més febles. En canvi, en aquesta obra, se sent Tot i que la postmodernitat Field i Perrota dibuixen una impel·lit a dibuixar-nos massa cinematogràfica ha volgut trencar situació de partença un xic ràpid i massa clar el paper de els condicionaments del gènere; tramposa. Sarah (Kate Wintslet) Sarah. Així, en una reunió del si ens posem a fer memòria, és una mestressa de casa amb club de lectores del barri, mentre trobarem tot un seguit de títols inquietuds que no se sent es comenta Madame Bobary, ella que tenen molt en comú amb integrada en la comunitat de decideix defensar la protagonista l’obra que avui presentem. Obres senyores que representen uns de Flaubert davant la mirada que seguien l’estela del mestre papers perfectament intercan- atònita de la resta de «senyores», Robert Altman i la seva viables. Brad (Patrick Wilson) és que consideren molt censurable incontestable Short Cuts, basada també un tipus rar perquè en lloc la seva conducta i, de retruc, en els contes curts de Raimon de treballar divuit hores, com tot comencen a sospitar que la seva Carven i que tenen els seus cap de família, com Déu mana, té adorable veïna potser no és una

Producció: Associació Cultural Anima’t · Tel. 977 228 595 · www.webtcc.org · A/e: [email protected] · Textos: E. Ferré · Correcció: M. Llevat

companyia massa recomanable Tanmateix, Juegos secretos és Fitxa tècnica per a persones de tan recta una pel·lícula molt recomanable. moralitat com elles. Deixa satisfet l’espectador Tècnics perquè torna a posar en crisi una Passa quelcom similar amb el Director: Todd Field quotidianitat basada en la personatge de Brad. En un Productor: Albert Berger, Ron repetició d’esquemes i el control primer moment, és l’home que Yerxa i Todd Field totes poden desitjar. Sembla social que, tard o d’hora, ens Guió: Todd Fiel i Tom Perrotta, basat en la novel·la de Tom Perrotta l’home perfecte: alt, guapo, acaba pesant a tots. A més a més, Muntatge: Leo Trombetta afectuós i atent amb el seu fill. el gir final, tot i que és un xic Fotografia: Antonio Calvache Quan acaba la jornada domèstica, artificiós, no és, ni de bon tros, el Vestuari: Melissa Economy estudia dret, però, de sobte, que podríem esperar i l’efecte Música: Thomas Newman esdevé un individu frívol i sorpresa, ben construït, sempre Nacionalitat: Estats Units capriciós que deixem de desitjar és lloable. A la fi s’agraeix un punt just de nihilisme, que no Durada: 89 minuts –en el cas de les senyores, es permet ni tant sols la lluita dels clar–, perquè se’ns mostra dissidents perquè, està clar, que Actors infantil i mancat d’interès. la batalla de Sarah i Brad està Kate Winslet: Sarah Pierce guanyada des del principi de la Patrick Wilson: Brad Adamson El mateix procés es repeteix amb banda dels defensors de la Jennifer Connelly: Kathy Adamson altres personatges com el marit moralitat i el bé públic. Noah Emmerich: Larry Hedges de la Sarah o la dona d’en Brad, Jackie Earle Haley: Ronald James que passa de ser una professional McGorvey freda i calculadora dedicada Gregg Edelman: Richar Pierce només a la TV a convertir-se en Sadie Goldsein: Lucy Pierce una autèntica santa amb noms i Phyllis Somerville: May cognoms. Aquest gir en els McGorvey perfils dels personatges de forma Ty Simpkins: Aaron Adamson tan ràpida no deixa de fer un cert tuf a trampa, però, malgrat tot, la pel·lícula té moments Filmografia absolutament impagables. Així 2006 l’escena en què Jackie Earle Little Children Haley, segons anuncia la 2001 televisió, recentment, ha acabat In the bedroom la seva condemna per delictes sexuals i torna al barri, es banya en la piscina de la comunitat en un clar homenatge a Tiburón (1975), nedant sol a l’aigua mentre els veïns fugen aterrits.