Els comtes de Darnius servei reial i en l’estament (segles XVII-XVIII) eclesiàstic; a més foren clarament Molas i Ribalta, Pere filipistes durant la Guerra de Estudis Històrics i Documents dels Successió i, sobretot, el bisbe de Arxius de Protocols. Girona, Miquel Joan de Taverner, ha Barcelona: Colálegi de Notaris de estat considerat el cap del partit Catalunya, XVIII (2000), pàg. 31-324 botifler. En conseqüència, la família s’exilià el 1705, però foren protegits Aquest article fou llegit com a i recompensats per Felip V quan discurs d’ingrés del seu autor a la arribaren a la cort i després de Reial Acadèmia de Bones Lletres de guanyada la guerra. El títol de comte Barcelona fa tres anys. Darnius de Darnius fou creat el 1692 per pertanyia als dominis dels comtes de concessió del rei Carles II. Però la Peralada, però ja en el segle XVI família patia dificultats econòmiques constituïa una senyoria compartida. que la portaren a establir una La transmissió passà per un parell de concòrdia amb censalistes. El comte successions femenines fins que el de Darnius, Oleguer, és conegut per 1562 entroncaren amb la família una important obra cartogràfica, que Ardena i iniciaren un procés de comprèn un mapa del Principat i del consolidació dins de la jerarquia Rosselló dedicat a Lluís XIV. nobiliària que els portà a obtenir, Cent anys després s’extingia la abans d’acabar aquest segle, el successió masculina, el títol passava privilegi de “novle”, superior al de a una altra nissaga de descendència simple cavaller. austracista, els Fivaller; les noces de Acabada la Revolta Catalana, la la pubilla Darnius amb Joan Antoni descendència masculina dels senyors de Fivaller i Bru, marquès de Villel, de Darnius estroncà amb els territoris estan relatades pel baró de Maldà de la Catalunya nord. Josep d’Ardena (1784). Tingueren un paper prou (1611-1677) tingué un paper polític destacat durant la Guerra Gran amb de primer ordre a la Catalunya la participació en la conquesta de separada de la monarquia de Felip IV, Bellaguarda. L’any 1829 també fet que li valgué la concessió de assumiren el títol de duc d’Almenara vescomte d’Illa pel rei francès i el Alta i es mostraren simpatitzants grau de mariscal de camp. La seva amb la causa carlina. En l’actualitat germana fou la segona muller del la marquesa de Darnius és la senyora literat i polític Francesc Fontanella i María del Carmen de Soto i de un tercer germà, Francesc, maridà Martorell, que resideix a Madrid. amb la baronessa d’Albi. La germana Des del 1682 hi havia plantejada petita, Maria Ignàsia, portà aquesta a l’Audiència una demanda del baró senyoria d’herència a una família de d’Albi sobre les propietats i béns ciutadans honrats de Barcelona; es pertanyents al vincle fundat per casà el 1663 amb Francesc Taverner i Francesc d’Ardena i Darnius en el Rubí que, sembla ser, també tenia segle XVI. Foren nombroses les dominis vora l’Albera. sentències de vista i revista i La família Taverner cap a final l’apel·lació al Consell de Castella del XVII estava ben situada en el fins que el 1802 Albi renunciava als

515 béns d’Ardena i Darnius i el poema o com a castell d’artifici matrimoni Villel Fivaller renunciava preciosista; ni tampoc, únicament, a l’herència Çabastida i cedia uns com a essencialització del paisatge delmes a Albi, amb caràcter vitalici. proper, real, recognoscible: “terra de daurades vinyes/ i de planes que són Erika Serna i Coba mars/ on es gronxen les espigues,/ on la llum ratlla els xiprers/ que amb urc la verticalitzen.” I és que M. Vayreda Irisacions se sent arrelada a la terra, a la natura Vayreda i Trullol, Montserrat feta bosc i marge, riu i platja i mar Llibres del Segle, 2001 oberta, pluja i vent, i muntanya i (Aquest article va ser publicat amb el boira i sembrats. De la interiorització títol “Els colors i la música dels d’aquest sentiment, ple d’estridèn- mots” dins “Fulls de la Revista”, a la cies vitals, en resulta una simbiosi Revista de Girona, núm. 212, maig- perfecta entre el jo poètic i el juny 2002, (pàg. 112-113). paisatge. En aquesta íntima fusió, trobem, en essència, un ressò del El darrer llibre de Montserrat Maragall de Pirinenques. Amb tot, la Vayreda, Irisacions, ofereix un tast, nostra autora no s’aboca a ben assaonat, de la seva poesia. Està l’embadaliment contemplatiu de estructurat en cinc parts ÐLluna poeta urbà davant d’una natura creixent, Marines, Nadales, Amoro- idealitzada, o exclusivament copsada ses i PleniluniÐ que es corresponen sensitivament, sinó que aquesta és amb etapes del cicle vital: hi ha aprehesa per l’agudesa de composicions d’adolescència, de l’observació constant Ðgairebé amb joventut, de maduresa. Aquests l’ull i l’atenció del botànicÐ i de poemes, que amb l’autora han l’experiència real d’haver sentit la recorregut “la cinta del camí”, terra xopa als peus enfonsats en el compleixen, doncs, una funció fang pastós del solc o de la rega. antològica del corpus poètic de Hi ha un altre element l’escriptora, en el qual queda encara preeminent en aquest llibre i inherent interessant obra inèdita. a una filosofia de la vida: la noció A la primera part, “Lluna d’esperança. Aquests poemes són un creixent”, es produeix l’inici d’un cant continu a l’esperança, que es crescendo que va prenent força i projecta sobre tot allò que és viu, que intensitat poètiques fins arribar a batega. Ho és la renovació de la “Pleniluni”, en què la plenitud natura, en ella mateixa una lliçó de artística i humana esclata al poema. vida i d’optimisme. I és, també, el Aquest nou llibre ressegueix les que salva l’ésser humà de morir línies temàtiques i poètiques ofegat en la tristesa i en les perfilades ja des dels inicis literaris contrarietats. “Si sento venir / algun de M. Vayreda entre les quals ocupa cop la pena, / penso en l’ametller / de un lloc preeminent la presència de la la meva terra, / i vull que els meus terra, de la naturalesa, mai a tall de brancs / cantin: primavera!” I perquè decorat, de marc estàtic, rerefons per existeix una subtil connivència entre a la breu anècdota que vehicula el el jo poètic i l’element natura es

516 Ressenyes situen en el mateix pla vital: “Si és on trobem representat, a cavall de l’ametller i jo / l’hivern podem l’onada i la vela blanca, l’amor més vèncer, / és perquè tenim / esperança sensual: “El mar i jo som amants/ i sempre/ i amb saba o amb sang / quan la nit ens convoca/ mentre la encenem bandera”. llum s’esvaeix/ ens submergim en la La reflexió sobre el pas del fosca/ Entre nacres i coralls/ fins que temps i la mort aboquen, certament, surt la lluna plena/ i en sorprendre’ns a la inquietud, però aquesta poesia no abraçats / es va fent més lluminosa.” es recrea en la tristesa, sovint La poesia de M. Vayreda pot bandejada o, en tot cas, sempre emmarcar-se de ple dins la tradició matisada. En aquesta línia temàtica, catalana, tant de la poesia verdague- trobem algun poema en què el ressò riana i maragalliana, com també dels simbolistes francesos es fa ben d’aquelles formes més festives de rel evident: Plou descriu una passejada neopopular que practicaven Sagarra o sota la pluja. Aconsegueix de Tomàs Garcés; amb un segell propi, reproduir l’efecte visual i el ritme un dring especial, molt personal que compassat de l’aigua, a través d’un prové de la mirada que l’autora joc d’anàfores i de la cadència del projecta sobre totes les coses, idees, vers hexasílálab, que va colpejant instants, susceptibles d’esdevenir com una pluja intemporal i matèria poètica i en una originalitat, alálegòrica, però emmarcada en una avui gens negligible, sustentada en realitat tangible: “Sota la pluja anem, aquella claredat expressiva d’una /anem sota la pluja,/ els arbres tenen poesia que flueix i llisca suaument. fred/ perquè han perdut la fulla. / En diverses ocasions l’escriptora Sota la pluja anem/ anem sota la ha manifestat el seu “credo” literari , pluja, /el cel plora commòs / i tot és que recolza en una poesia diàfana, xop d’angúnia”. / Aquest darrer vers inteláligible –“Somnio obrir camins trenca la plàcida descripció de la entenedors”–, oberta a tot lector. Vet pluja per transmetre l’angoixa aquí perquè fuig del llenguatge existencial. El poema, descriptiu, alambinat, de la retòrica buida, de aparentment intranscendent, no és l’artifici gratuït. Sabem que més que el correlat objectiu de tot el l’obscuritat de la poesia no és sempre que suggereix l’element insinuat, signe de qualitat. Però sovint ignorem connotatiu d’aquest vers. Sota una la dificultat que s’amaga darrere de la aparent senzillesa recull tota la senzillesa. suggestió de la poesia simbolista i Si Irisacions –“poemes a ritme recorda Verlaine pel tractament de cançó”, com precisa el subtítolÐ, temàtic i per la musicalitat del vers. invita el lector a immergir-se en la La plasmació del sentiment musicalitat de les paraules, també el d’amor no apareix únicament en les pot seduir per la lluminositat i la poesies aplegades a Amoroses intensitat dels colors, per la força de Ðescrites en la maduresa, i que van les imatges, per la plasmació nítida ser musicadesÐ, en les quals apareix del missatge poètic. l’amor humà, casolà i, de vegades, reflex de l’amor diví. Al meu Anna M. Velaz Sicart entendre, en els poemes de Marines, 8 de març de 2002

517 125 anys d’imatges de Figueres mant i transformen el que avui és la Història gràfica de Figueres. 125 ciutat de Figueres. anys de ciutat Les fotografies ens parlen de Padrosa, Inés l’ensenyament i la formació, dels Figueres. Brau Edicions i Ajuntament esports, el teatre, els orfeons, les de Figueres, 2001, 229 pàgines. cobles, els intelálectuals, el sometent, els polítics, els obrers, les forces vives, Inés Padrosa acaba descriure un les processons, els gimnastes, les llibre d’història de Figueres. En colònies escolars, les visites oficials... aquesta ocasió la història de Figueres Però també, i paralálelament a explicada a través dels documents tot això, els documents ens mostren fotogràfics. I aquest no és un exercici la pèrdua o la transformació d’espais gens senzill, sobretot, com és el cas, públics i privats, el difícil encaix quan no es vol convertir la fotografia d’allò entès com a modernitat durant en el farciment d’un text o en la els anys 1960 i 1970 i la falálera ilálustració d’una cronologia, sinó en d’esborrar edificis que avui ens la protagonista documental de tot el semblarien imprescindibles (la discurs expositiu. Cambra Agrícola, el Suís, la farmà- El llibre, en una acurada edició, cia Vidal, etc.). posa de manifest des del primer La Guerra Civil de 1936-1939, moment l’esforç i la dedicació de els bombardeigs i l’apilonament dels l’autora a aquest projecte. En són una fons artístics al castell de Sant prova evident la llista d’agraïments, Ferran, la primera missa a l’església la relació de centres públics i privats parroquial l’any 1939, pràcticament d’on procedeixen les fotografies, així enderrocada i amb el cel com a com la relació de fotògrafs i editors teulada. I els anys de postguerra, de postals que apareixen al final de amb misses de campanya, desfilades l’obra. i braços enlairats, la reconstrucció de Un altre aspecte a remarcar és l’església i la benedicció de les noves l’important treball de documentació campanes, la construcció de l’hospi- realitzat. El caràcter polisèmic de les tal nou o la remodelació de l’Institut fotografies, és a dir, la diversitat de Ramon Muntaner. lectures que presenta una mateixa Anys de Corpus i de manifesta- imatge, obliga a fer un important cions externes de religiositat, de Fires esforç d’identificació d’elements i de i festes de la Santa Creu, de romiatges persones, al qual s’afegeix molt a la Salut de Terrades, de festes de la sovint la dificultat de la datació. bicicleta i de gegants i capgrossos i de El llibre s’obre amb una imatge celebracions de dies de la victòria, de 1868 (la del capgròs Berruga) i es almenys de la victòria d’uns sobre els tanca amb la de dos nens voluntaris altres. dels Special Olympic del 2000. En I les visites de Franco, Miquel aquest període, les imatges ens Mateu, Dalí, sempre tan excèntric, i parlen ni més ni menys que del Carles Fages de Climent, i els poble, o millor dit, dels diferents prínceps i després reis, i els verema- pobles que conviuen en el poble, i dors, les primeres eleccions demo- que van desfilant i es van transfor- cràtiques, Tarradellas i Pujol, i el

518 Ressenyes cisteller Salvador Domínguez, les dels fets, Quim Alvarado no dubta en germanes Sepulcre, teixidores de tractar d’altres casos dels pobles palma de Pasqual, el guitarrista veïns com Darnius, Maçanet de Eusebi Solà i el constructor de Cabrenys o la Jonquera, la qual cosa tenores Joan Roca, i tantes i tants aporta una uniformitat territorial que figuerenques i figuerencs anònims i és un dels eixos principals de per això tan importants i que sense comprensió de l’evolució històrica cap mena de dubte donen veritable d’aquesta indústria. sentit a aquest llibre. L’expansió vuitcentista de L’excelálent treball d’Inés l’activitat surera, alma mater de Padrosa reivindica d’una manera l’activitat industrial, respon en bona clara la importància del patrimoni part a un brillant plantejament vilarià fotogràfic en la interpretació i recu- de la qüestió. L’evolució quantitativa peració del nostre passat. Avançar en de la població, estudiada a bastament el desenvolupament d’estratègies en una substancial part del segon que en garanteixin la seva capítol, és una de les claus interpre- conservació i difusió hauria de tatives que apropa el cas altempor- deixar de ser, encara a hores d’ara, danès amb un dels esquemes ja una reivindicació per esdevenir una clàssics de la historiografia econò- obligació assumida activament per mica: la implantació industrial estre- les diferents administracions. tament lligada a un boom demogràfic. Un altre dels aspectes senzillament Joan Boadas i Raset proverbials és el fet d’establir una estreta i imbricada relació entre propietat agrària i producció indus- El negoci del suro a l’Alt trial, que es pot exemplificar en la Empordà (s. XVIII-XIX) privatització dels comunals. Alvarado i Costa, Joaquim Una altra part molt destacable Palafrugell, Museu del Suro, 2002 del treball és l’estudi de la societat Bech de Careda Hermanos, la qual es Definir aquesta obra exemplar pot definir com un salt industrial tant és abans que res parlar de l’exitosa qualitativament com quantitativa. La culminació d’un llarg procés de convivència d’aquesta empresa nas- recerca. No és fruit d’una primera cuda en l’últim quart del segle XIX aproximació a la qüestió, sinó que és amb d’altres indústries més petites el resultat d’una sèrie de treballs Ðla marca una fita en l’evolució tecno- seva tesina de llicenciatura o d’altres lògica i en la substancial ampliació treballs publicatsÐ en què l’autor de l’àmbit comercial que adquireix s’ha aplicat des de fa un llarg temps. aquest negoci en aquesta època. Un primer aspecte a destacar és Una qüestió que el treball deixa l’encertat plantejament geogràfic, on oberta és la crisi del sector durant tot el el procés socioproductiu està per segle XX fins a la seva desaparició. En damunt del fet local. No és un treball aquest aspecte, la Primera Guerra d’història local especializat en la Mundial fou el primer gran indicador indústria surotapera. Tot i que d’aquest procés (vegeu l’article Agullana és la protagonista principal publicat en aquest mateix volum), tot i

519 que en el llibre es pot apreciar com de Llançà. Fets que explicats en l’emigració de tapers altempordanesos primera persona pels propis a la marina baixempordanesa fou un protagonistes són un document de quasi constant al llarg del temps. gran valor historiogràfic. Se’ls Finalment, solament puc pregunta sobre temes molt diversos felicitar l’autor, no tan sols per relacionats amb la vila i de l’espectacular resultat historiogràfic transcendència com l’evolució del de la seva recerca, sinó per les bases turisme o de la indústria de la d’aquest: cura en l’anàlisi, rigor en el construcció al poble, l’esport local o plantejament metodològic i exhaus- la postguerra entre altres aspectes. tiva quantificació de les dades són Dels vint-i-tres personatges que els pilars de l’èxit. apareixen al llibre, només nou són nascuts a Llançà i els altres són fills Pablo de la Fuente adoptats per la vila que han rebut en algun moment de les seves vides el guardó com a reconeixement de la Llançanencs d’Or seva dedicació a la vila. Així hi Comellas i Colldeforns, Jaume trobem el doctor Antoni Miguel i Figueres. Brau edicions amb el Pous que l’any 1961 va rebre per suport de l’Ajuntament de Llançà i primera vegada el guardó, i a altres Diputació de Girona, 2002, 309 pàg., personatges, dels quals l’autor en 21 cm x 15 cm. destaca els motius que els van fer mereixedors de la Llança d’Or, com Dins de la colálecció Sant Silves- ara l’empresari Ferran Vilallonga, tre, destinada a la divulgació d’obres que va salvar la vida d’un de temàtica relacionada amb Llançà, submarinista; l’acadèmic d’art Joan ha aparegut aquest nou volum dedicat Subias; Miquel Navarra; Rafael a la gent distingida amb el màxim Mora, un referent el món del bàsquet; guardó que atorga l’Ajuntament Ferran Lorda; el metge local Antoni llançanenc: les Llances d’Or. Margarits; mossèn Josep Benet i Cada any, Llançà escull un veí Cantó; el mestre Albert Salvatella; la del poble que, per la seva trajectòria mestra basca Isabel Echevarria i dedicació a la comunitat, serà Gorriti; Josep Vila; l’aquarelálista reconegut durant la festa de Sant Josep Martínez Lozano; Carles Vicenç amb la Llança d’Or. Aquesta Molins; el doctor Eugenio Martínez tradició, que es va instaurar a la Carrera; la llevadora Francesca Llaó; població l’any 1961 i va continuar de l’artista plàstic Guillem Duran; el forma intermitent fins a l’any 1980 pescador Joaquim Pi; el dinamitzador per celebrar-se ja de forma contínua del bàsquet local Joan Pacreu; fins als nostres dies, és el que recull Joaquim Pey; el cos de bombers en aquesta obra el periodista i voluntaris; la junta fundadora del historiador Jaume Comellas. Casal del Pensionista i, finalment, Comellas, mitjançant l’entre- Andreu Juanola, per la seva dedicació vista, fa parlar els guardonats que, a al bàsquet. través del seu relat, exposen els fets més importants de la història recent Joan Serra i Perals

520 Ressenyes