LICEU A LA FRESCA – AL TERRITORI

El Gran Teatre del Liceu, en la seva tasca de promoure i potenciar la cultura, té vocació d’expandir i difondre la seva activitat operística i musical per tot el territori sota el Projecte Social del Liceu.

Liceu al Territori és un dels projectes iniciats l’abril del 2015 que està potenciant l’assistència de nous públics al Teatre a través d’iniciatives al territori català que clouen la temporada amb una valoració molt positiva.

Liceu a la Fresca és el catalitzador del Liceu al Territori. Després de l’èxit de la temporada passada a 14 localitats de Catalunya amb la retransmissió de , enguany el Liceu, amb l’estrena col·laboració de TV3, supera els més de 100 punts de retransmissió de La bohème el proper 8 de juliol.

Retransmissió

Divendres 8 de juliol a les 22h

123 punts de tot Catalunya (4 dels quals estan a ) i 1 a Menorca

Retransmissió canal 33

1

LICEU AL TERRITORI

Què és el ‘Pla de Territori’? El PDT és el projecte per apropar l’òpera i el Liceu al màxim nombre de ciutadans d’arreu de Catalunya.

Objectius:  Crear un nou ‘mindset’ a partir de despendre al públic de concepcions errònies sobre l’òpera  Popularitzar per crear interès, afició i hàbits operístics  Treballar perquè un gran nombre de ciutadans assisteixin, com a mínim una vegada, a una funció d’òpera al Liceu.

DEL LICEU AL TERRITORI  CONFERÈNCIES  El Liceu contacta amb grups i associacions de tot Catalunya sensibles a la cultura, o bé amb ajuntaments que ens ajuden a treballar localment l’objectiu.  El Liceu escull títols que garanteixen la satisfacció del grup i que despertaran la curiositat per descobrir-ne de nous.  Es realitza una conferència gratuïta sobre el títol escollit: contextualització, argument, personatges i claus d’audició. Les conferències són disteses, alhora que divulgatives, participatives i gratuïtes. El llenguatge està adaptat al públic general ja que estan obertes a tothom, i tenen una durada de 1h 30min habitualment.

DEL LICEU AL TERRITORI  EL LICEU DE TOTS  A tots els interessats en assistir a la representació se’ls hi facilita la reserva de les localitats amb un descompte especial i una visita del Teatre.

EL ‘PLA DE TERRITORI’ EN XIFRES

PLA PILOT · Abril / Maig 2015 – de Calixto Bieito Poblacions: 11 Conferències: 11 Total assistents conferències: 370 persones Total assistents al Liceu: 330 persones Preu mig: 80 €

2

PROJECTE TERRITORI TEMPORADA 2015/16 Poblacions: 31 (19 comarques) Conferències: 22 Total assistents conferències: 1. 370 persones Total assistents al Liceu: 1.874 persones Preu mig: 70 € - Descompte mig: 36%

• Arenys de Mar • Palau-solità i • Sant Pol • Argentona Plegamans • Sentmenat • Agramunt • Premià de Mar • Sitges • Llavaneres • Puig-reig • Taradell • El Papiol • Puigcerdà • Tàrrega • Girona • Reus • Terrassa • Igualada • Sabadell • Terres de l’Ebre • Lleida • Sant Feliu de • Tremp • Mollet Llobregat • Valls • Móra d’Ebre • Sant Fruitós de • Vilafranca del • Navàs Bages Penedès • Olot • Santa Coloma de Gramenet

3

L’EXPERIÈNCIA AL TERRITORI Reus El fet d'organitzar aquestes anades al Liceu amb autobús facilita aquesta participació a persones que no hi poden anar pel seu compte i ha fet possible que hagin pogut anar-hi bastants que no hi havien estat mai ni hi havien vist cap òpera. A aquestes xerrades hi assisteixen tant els futurs espectadors com altres simpatitzants de l'òpera i amants de la cultura. És tanta la bona acollida que ha tingut aquesta activitat que la Secció de Ciències Socials, Polítiques i Econòmiques del Centre de Lectura, entitat on se celebren aquestes xerrades, ha establert el Cicle "El Liceu visita Reus".

Puigcerdà Des de la Cerdanya, al Liceu hi havíem anat molt poques vegades. L’experiència ha estat fantàstica i ja tenim ganes de tornar ben aviat.

Sant Pol Aquest any 2015 els santpolecs hem pogut gaudir de la cultura musical i teatral que gràcies al Gran Teatre del Liceu ha estat possible. Hem de felicitar la bona pensada, per part de la direcció del Gran Teatre, al facilitar a la gent de comarques tenir uns preus especials, a banda que el transport col·lectiu els deixi i els reculli davant del teatre. Al 2016 l'Ajuntament de Sant Pol continuarà participant amb aquest esdeveniment cultural i lúdic que el Gran Teatre del Liceu ens ofereix. Moltes moltes gràcies !!!!!

Sant Celoni El dia 17 d’abril, Pol Avinyó va oferir una conferència sobre l’òpera Carmen, de Bizet, davant d’un públic que omplia la sala Bernat Martorell. L’acte va servir per acostar el Liceu a la nostra vila, però també per descobrir un notable interès per aquesta expressió d’art.

Mollet El dia 9 d’octubre de 2015 vàrem poder gaudir d’una gran nit d'Òpera al Liceu. Des de l’Associació de veïns vàrem pensar que Nabucco de Verdi era una gran ocasió per apropar els nostres socis a l’òpera en general i al Liceu en concret. En circumstàncies normals el sol fet d’assistir a l’òpera ja és una alegria, però l’oportunitat que vàrem tenir de fer vindre el Liceu a Mollet va fer que l’experiència fos mes lluïda, vàrem programar una conferència oberta a tothom al Museu Abelló de Mollet, de mans d’en Pol Avinyó, que va saber desgranar i il·lustrar molts aspectes de l’òpera que sens dubte varen permetre que gaudíssim molt més dels matisos de l’òpera el dia de la representació al Liceu. Sens dubte ha estat una bona experiència i repetirem segur.

4

EN QUÈ TREBALLEM?

Incloure el ‘Liceu al Territori’ en el disseny de la temporada amb un grup de treball per a la seva execució. Arribar de manera sostenible a més poblacions i incrementar els punts de trobada entre el Liceu i el Territori. Estructurar els col·lectius perquè n’esdevinguin figures proactives.

5

LICEU A LA FRESCA · 8 DE JULIOL A LES 22H Retransmissió en directe des del Liceu d’un dels títols de la temporada el mes de juliol per tot el territori en estreta col·laboració amb TV3 que, a la vegada, ho retransmet pel canal 33. Liceu a la Fresca s’ha de viure com un moment lúdic i de festa lligat a un sentit de pertinença al LICEU.

“Tots som Liceu”

Liceu a la Fresca...... com a principal carta de presentació del “Liceu al Territori”. ...eina per descobrir interessos i crear contactes a nivell local. ...com a cloenda de la temporada per tots els municipis que han participat a “Liceu al Territori”, ...és el catalitzador de “Liceu al Territori” per totes aquelles poblacions que no hagin participat en el projecte durant la temporada PUNTS DE RETRANSMISSIÓ Total llocs de visualització: 124 Catalunya: 120 municipis. 36 comarques. Illes Balears - Menorca: 1 municipi

BARCELONA: Barcelona Arc de Triomf (Ciutat Vella)* Palau Robert (Dreta de l'Eixample)* Plaça Salvador Seguí (El Raval) Centre Cívic Sant Martí (Sant Martí de Provençals)

*Accés amb invitació. Podeu recollir les vostres invitacions: Biblioteca Clarà (c/ Doctor Carulla, 22-24) a partir de l'1 de juliol. Biblioteca Fort Pienc (Plaça Fort Pienc, 4) a partir de l'1 de juliol. Biblioteca Gòtic-Andreu Nin (La Rambla, 30-32) a partir de l'1 de juliol. Biblioteca Francesca Bonnemaison (c/ Sant Pere Més Baix, 7) a partir de l'1 de juliol. Associació de Veïns del Parc (c/ Llull, 1) a partir de l'1 de juliol. Casal del Barri Pou de la Figuera (c/ Carders 33) a partir de l'1 de juliol. Centre Esportiu Municipal Estació del Nord (c/ Nàpols, 42) a partir de l'1 de juliol. Palau Robert (Passeig de Gràcia, 107) a partir del 28 de juny ENTRADES EXHAURIDES Taquilles del Gran Teatre del Liceu (La Rambla, 51-59) del 4 al 7 de juliol

6

RESTA DE CATALUNYA: Ajuntament d'Alp Palau de Congressos Ajuntament d'Alpens Fàbrica Vella Ajuntament de Begues El Mur de Begues Ajuntament d'Amposta Parc dels Xiribechs Ajuntament d'Arbeca Plaça del centre recreatiu Ajuntament de les Avellanes i Santa Linya Santa Linya. Plaça Major Ajuntament d'Avià Plaça de l'Ateneu Ajuntament d'Avinyó Plaça Major Ajuntament de Banyoles Auditori Ajuntament de Bell-lloc d'Urgell Pista de Frontó Ajuntament de Besalú Plaça Llibertat Ajuntament de Bolvir Plaça Major Ajuntament de Blanes Passeig del Mar Ajuntament de Breda Cercle Bredenc Ajuntament de Callús Casal del Poble Ajuntament de Cadaqués Plaça Carles Rahola (Artijoia) Ajuntament de Calonge Pg. Josep Mundet, Sant Antoni de Calonge Ajuntament de Campins Plaça de la Vila Ajuntament de Canovelles Teatre-Auditori Can Palots Ajuntament de Canet de Mar Plaça Colomer Ajuntament de la Canonja Replà de l'Església de Sant Sebastià Ajuntament de Caseres Av. Generalitat Ajuntament de Capellades Pati de La Lliga Ajuntament de Castellbisbal Pista Estiu del Casal Ajuntament de Castellar del Vallès Plaça d'El Mirador Ajuntament de Castelldefels Parc de la Muntanyeta Ajuntament de Cerdanyola del Vallès Plaça Grau i Altayó Ajuntament de Cervià de Ter Cervià de Ter Ajuntament de Castellfollit de la Roca Església Vella-Museu de Sant Salvador Ajuntament de Collbató Plaça de l'Era Ajuntament de Castellbell i el Vilar Carrer el Villar Ajuntament de Cervera Plaça Major Ajuntament del Pont d'Armentera Pati de l'escola Sta. Magdalena Ajuntament de Font-rubí Piscina municipal. C/ Sta. Maria s/n Ajuntament d'Horta de Sant Joan Plaça de l'Església Ajuntament de l'Esquirol Plaça Nova a l'Esquirol Ajuntament de Falset Piscina Municipal Ajuntament de Figueres Plaça de la Catedral Ajuntament de Figuerola del Camp Al costat de l'Església de Figuerola del Camp Ajuntament de Flix Plaça de l'Església Ajuntament de la Cellera de Ter A la plaça del poble Ajuntament de la Garriga Plaça de l'Església Ajuntament de Girona Plaça dels Jurats Ajuntament de Granollers Parc Torras Villà Ajuntament de la Nou de Gaià Jardins del Cercat Ajuntament d'Igualada Parc de l'Estació Vella

7

Ajuntament dels Hostalets de Pierola Auditori Cal Figueres Ajuntament de Juneda A les piscines Ajuntament de la Torre de l'Espanyol Pati de les Escola Ajuntament de Lloret de Mar Plaça Pere Torrent Ajuntament de l'Albiol Edifici Masies Catalanes Ajuntament de Martorell El Progrés Ajuntament de l'Espluga de Francolí Jardí dels Francolins Ajuntament de Mieres Plaça Major Ajuntament de Mataró Fundació Iluro Ajuntament de Montcada i Reixac Plaça de l'Església Ajuntament de Lleida Plaça Esteve Cuito Ajuntament de Lliçà d'Amunt Era de la Biblioteca Ca l'Oliveres Ajuntament d'Olesa de Montserrat Auditori Casa de la Cultura Ajuntament d'Oliana Plaça de Mn. Francesc Tàpies Ajuntament de Llorenç del Penedès Jardins d'Oriol Martorell Ajuntament dels Pallaresos Plaça de l’Església Ajuntament de Pallejà Plaça de la Llum Ajuntament de Perafita Plaça de l’Església Ajuntament de Matadepera Plaça de Cal Baldirò Ajuntament de Montornès del Vallès Plaça de Pau Picasso Ajuntament d'Òrrius Sala Parroquial Ajuntament de Pineda de Mar Plaça Espanya Ajuntament de Puigcerdà Pati del Museu Cerdà Ajuntament de Ponts Parc Municipal La Roca del Call Ajuntament de Puig-reig Teatre L'Ametlla de Merola Ajuntament de L'Ametlla de Merola Plaça Nova Ajuntament de Rajadell Plaça de l'Església Ajuntament de Riells i Viabrea Centre Cultural La Casa Nova de Can Plana Ajuntament de Riudecols Poliesportiu Ajuntament de Roda de Ter Jardins de Can Planoles Ajuntament de Puigpelat Casal Puigpelatenc Ajuntament de Rellinars Casal de Cultura L'Escola Ajuntament de Salt Parc de la Massana Ajuntament de Salou A la Platja de Ponent Ajuntament de Sant Fruitós de Bages Carrer Nou Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Plaça Victòria dels Àngels 1 Ajuntament de la Vall d'en Bas Parc de l'estació de Sant Esteve d'en Bas Pati Escola Municipal de Música (C/ Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols Capmany, 23-25) Ajuntament de Sant Martí Vell Plaça del Poble Ajuntament de Sant Guim de Freixenet Piscines Municipals Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà Amfiteatre del Pilar Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola Plaça de l’Església Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Exterior Cripta de la Colònia Güell Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys Pista de les escoles Ajuntament de Sarral Plaça del Mercat Ajuntament de Santa Susanna Plaça Catalunya

8

Ajuntament de Sant Pol de Mar Parc del Litoral Ajuntament de la Selva del Camp Exteriors del Castell del Paborde Ajuntament de Sentmenat Jardins de Cal Milionari Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia Cinema a la fresca El Centre Ajuntament de la Seu d'Urgell Biblioteca de St. Agustí Ajuntament de Solsona Plaça de St. Joan Ajuntament de Taradell Als jardins del Centre Cultural Costa i Font Ajuntament de Sarrià de Ter Parc del centre cívic La Cooperativa Ajuntament de Tordera Plaça de la Concòrdia Ajuntament de Serinyà Plaça Sant Andreu Ajuntament de Torregrossa Camp de Futbol municipal Ajuntament de Tona Parc de les Feixetes Pati exterior del Museu de Tortosa. Antic Ajuntament de Tortosa escorxador. Ajuntament de Tremp Plaça de Catalunya Plaça de la Vila - Cinema Montgrí - Auditori Ajuntament de Torroella de Montgrí Espai Ter Ajuntament d'Ullastrell Poliesportiu Ajuntament de Vacarisses Jardins de darrere l'Ajuntament Ajuntament de Vallirana Parc dels Ocells Ajuntament de Valls Claustre del Convent del Carme Ajuntament de Vilafant Jardins de Can Puig Massanet Ajuntament de Vilanova del Camí Plaça del Mercat Ajuntament de Vilaplana Poliesportiu municipal Ajuntament de Vila-seca La Pineda Ajuntament de Vilobí d'Onyar Plaça de l’ Església Ajuntament de Vinebre Sala del Cine Ajuntament de Cantonigròs (L'Esquirol) La Pista Cantonigrós Ajuntament de Bellcaire d’Empordà Castell-Palau de Bellcaire

ILLES BALEARS - MENORCA: Ajuntament Alaior Sa Plaça Nova

9

10

11

LA BOHÈME Òpera en quatre quadres. Llibret de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica, basat en Scènes de la vie de bohème d’Henri Murger

Gran Teatre del Liceu. Temporada 2015/16 8 de juliol: 20 h. Durada aproximada: 2h 20min

Mimì Eleonora Buratto* Musetta Olga Kulchynska (19, 21, 27 i 30/06 i 2, 6 i 8/7) Rodolfo Saimir Pirgu Marcello Gabriel Bermúdez Schaunard Isaac Galán* Colline Fernando Radó* Parpignol José Luis Casanova Benoît/Alcindoro Fernando Latorre Sergent Gabriel Diap

Direcció musical Marc Piollet Direcció d’escena i coreografia Jonathan Miller Escenografia i vestuari Isabella Bywater Il·luminació Jean Kalman Producció English National Opera, Cincinnati Opera

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Directora del Cor Conxita Garcia

Cor Vivaldi-Petits Cantors de Catalunya Director del Cor Infantil Òscar Boada

*Debuten el rol

Estrenes 01/02/1896: estrena al Teatro Regio de Torí. 10/04/1898: estrena al Liceu. 19/03/2012: darrera representació al Liceu. Total de representacions al Liceu: 257

12

SOBRE LA PRODUCCIÓ Jonathan Miller Director d’escena

Dubto que els compositors de les òperes clàssiques dels segles XVIII i XIX que actualment considerem referents es poguessin imaginar que les seves obres es representarien amb regularitat més de 100 anys després de la seva estrena. Abans del segle XX, els artistes componien i interpretaven les seves composicions per entretenir, sense cap intenció que fossin representades més enllà d’un any o dos.

Per tant, el més probable és que es quedessin perplexes en descobrir que moltes de les seves obres sobreviurien durant cent anys, o més. Tampoc s’haurien pogut figurar que les successives interpretacions de les seves creacions originals serien representades posteriorment davant d’un públic les experiències vitals del qual mai haurien pogut ser imaginades pel públic al qual originalment anaven dirigides.

L’espectador s’ha acostumat a que, sovint, el període representat en el teatre es confongui amb la pròpia època en què es va compondre. En el meu treball com a director d’escena m’he enfrontat al repte d’actualitzar alguns títols que els seus autors havien situat en èpoques amb les quals se sentien molt identificats, com el seu públic. En alguns casos he considerat apropiat escollir un període amb el qual el meu públic pugui sentir-se més identificat i això, en ocasions, justifica el fet de situar-lo en una època més moderna.

Quan vaig començar a pensar en La bohème, la història dels joves que volen ser artistes i viuen junts en situació precària, em va recordar una pel·lícula ambientada en els anys 60 que es deia Whitnail i jo. Encara que vaig decidir no ambientar l’òpera en aquest període, el llargmetratge em va proporcionar un acostament a aquests joves artistes. De fet, vaig situar la meva producció en el París de 1930 inspirant-me en fotografies d’aquesta època –autors com Brassaï i Cartier Bresson. Transportar l’acció d’aquesta manera em va permetre representar la vida més o menys corrent d’aquests joves a través de la realitat del seu drama. Espero que el naturalisme d’aquesta proposta sigui creïble pel públic, de manera que puguin evocar els seus propis sentiments i experiències.

13

ARGUMENT Teresa Lloret Filòloga

«Comèdia lírica» en quatre quadres de Giacomo Puccini, amb llibret de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica basat en les Scènes de la vie de bohème, publicades en forma de fulletó (1845-1848) per Henri Murger, i convertides el 1849 pel mateix Murger en obra teatral que conegué un gran èxit. L’òpera, estrenada al Teatro Regio de Torí el 1896, arribà al Liceu el 1898, on s’ha representat fins avui 256 vegades. Sens dubte una de les obres més populars de Puccini i de tot el repertori italià, text i música –d’un gran lirisme melòdic i harmonia original i refinada– expliquen amb el sentimentalisme propi del melodrama italià la vida, els somnis, les alegries i les decepcions d’uns joves artistes al París del segle XIX, amb un final tràgic. Obra mancada d’una veritable intriga, els amors de Rodolfo i Mimì són el fil conductor d’unes escenes en què la fragilitat de la felicitat és el tema fonamental. L’acció se situa vers el 1830.

QUADRE I L’òpera comença a la mansarda on, amb un fred terrible, Marcello està pintant un paisatge amb el Mar Roig i Rodolfo mira com fumen les xemeneies de París mentre la seva estufa resta apagada per manca de combustible, per això decideixen cremar un drama que ha escrit Rodolfo. Arriben els seus amics, primer el filòsof Colline, que se suma a les ironies sobre el destí fugaç de la literatura de Rodolfo, i després el músic Schaunard, aquest amb queviures i begudes, cigars i llenya, resultat d’uns diners eventuals. Intenta explicar com se’ls ha guanyat sense que els amics, fascinats per l’abundància, li facin cas i, finalment, decidex guardar el menjar i anar a sopar al Barri Llatí per celebrar la nit de Nadal, amb l’acord de tots.

Es presenta Benoît, el propietari, a cobrar el lloguer. Tàcitament decideixen burlar aquesta pretensió. El fan beure, li fan explicar els seus somnis eròtics i fingeixen aleshores una indignació per la immoralitat d’aquest home casat i aconsegueixen fer-lo fora. Tots surten a celebrar el Nadal al cafè Momus, menys Rodolfo, que ha d’acabar un article.

Truca a la porta una jove veïna, que sembla malalta o extenuada, per demanar-li mistos. És Mimì, que es desmaia. Rodolfo resta sorprès de la seva bellesa, li ofereix vi, i quan Mimì ja se’n va, la seva espelma s’apaga i, a més, no troba la seva clau. Tots dos la busquen a les fosques, perquè l’espelma de Rodolfo també s’ha apagat. El poeta fingeix que no la troba i, finalment, són les seves mans les que es troben.

L’atracció és instantània i els dos joves s’expliquen l’un a l’altre la seva identitat –poeta ell i brodadora ella– en dues àries –entre les més famoses de l’òpera italiana– en què

14

mostren la seva bondat i idealisme. Els amics criden Rodolfo des del carrer i Mimì li proposa acompa•nyar-lo.

QUADRE II A la terrassa del cafè Momus, plena de gent, es desenvolupa una escena de gran vivacitat i animació, una mena de fresc del Barri Llatí, amb gran nombre de personatges. Apareixen els amics, Schaunard compra una pipa i una trompa, Colline una mena de redingot usat, Rodolfo una toca rosa per a Mimì… Els crits del venedors ambulants, les rialles de les criatures, el crit de Parpignol, que ven joguines, les mares que vénen a buscar-los, donen un to de gresca i vitalitat a l’escena que s’entrellaça amb les bromes i els comentaris dels protagonistes.

Arriba l’hora de presentar la segona parella de l’obra, Musetta i Marcello. Aquest es mostra trist i amargat perquè Musetta, la seva estimada, el fa patir. Entra aquesta acompanyada del vell i ric Alcindoro, rídicul i sense alè, que té totalment rendit, plena de paquets de regals.

Marcello fingeix ignorar Musetta i explica a Mimì com és de frívola i lleugera la seva amiga, mentre tots parlen i demanen menjar i beguda i Mimì i Rodolfo continuen abstrets en el seu amor. Musetta, irritada, fa una escena calculada d’exhibició dels seus capricis i mala educació, que fa avergonyir Alcindoro, i demostra el contrast entre les dues protagonistes. Musetta fa veure que té mal als peus i aconsegueix, amb histèria simulada, que Alcindoro vagi a buscar-li unes sabates noves. Musetta cau llavors en braços de Marcello, que la perdona. Les dues parelles aprofiten el brogit per marxar amb Colline i Schaunard, carreguen el seu compte al del vell ric, que arriba només a temps de pagar.

QUADRE III Una freda matinada de febrer, mentre neva, davant la caseta dels burots de la Barrière d’Enfer, als afores de París, al costat d’una taverna, arriba Mimì, desmillorada i tossint, que busca Marcello, que viu a la taverna, encarregat de pintar-ne la façana, amb Musetta, que dóna lliçons de cant. La noia explica que Rodolfo no la deixa viure amb la seva gelosia i que sovint han estat a punt de separar-se. Marcello es vanta, en canvi, de la seva llibertat en la relació amorosa amb Musetta.

Surt Rodolfo –que la nit abans s’ha refugiat a la taberna- i Mimì s’amaga per poder escoltar-los. Rodolfo intenta explicar les baralles amb Mimì per gelosia i desamor, però aviat confessa que el que no pot suportar és la malaltia –la tisi– de la noia, que cada dia està pitjor, que no té remei i que ell no té mitjans per guarir.

15

Mimì té, així, la revelació de la gravetat del seu estat i la seva tos la delata. Els dos homes s’adonen que ho ha sentit tot i Rodolfo corre a consolar-la. Quan Marcello se’n va atiat per la gelosia en sentir Musetta coquetejar, els dos amants resten sols i Mimì pren la iniciativa de la ruptura tot demanant-li que li prepari les seves pertinences. Marcello i Musetta entren en plena discussió, que desmenteix les seves anteriors teories sobre l’amor lliure i alegre i, finalment, Mimì i Rodolfo resten sols de nou.

QUADRE IV A la primavera, a la mansarda del primer acte, Rodolfo i Marcello, sols, fan veure que treballen però en realitat se senten sols i enyoren les dues amigues, que sembla que porten una vida frívola i alegre. Arriben ara Colline i Schaunard sense diners, com sempre, amb una mica de pa i una arengada i per distreure’s fan una pantomima paròdica -que la música subratlla- com si mengessin un gran àpat en un lloc sumptuós, que rememora l’abundància del quadre primer. Schaunard intenta fer un brindis, però davant el refús dels altres, decideixen simular un ball: Colline i Schaunard mimen ara un duel mentre Marcello i Rodolfo dansen una mena de rigodons.

De sobte s’obre la porta i apareix Musetta, sense alè, que els demana que ajudin Mimì, que ha trobat al carrer, sense forces, la qual veiem asseguda a l’escala. Musetta explica que Mimì ha estat abandonada pel vescomte amb qui s’havia refugiat després de la ruptura amb Rodolfo, que ara se sent morir i vol estar al seu costat. Mentrestant, Rodolfo ha portat amb amor Mimì al seu llit i l’ha abrigada amb gran tendresa.

Mimì se sent reconfortada de trobar-se de nou al lloc on va ser feliç, emparada per Rodolfo. Marcello i Musetta decideixen sortir per empenyorar pertinences per ajudar la malalta –que té fred a les mans i voldria un maniguet– i avisar un metge. Musetta es treu les arracades i Colline decideix desfer-se del redingot que havia comprat al segon quadre. Surten ara també Colline i Schaunard i Mimì i Rodolfo, sols, tenen temps encara d’evocar l’amor i la felicitat passats. Retornen els amics amb un maniguet i un cordial i anuncien l’arribada del metge, que anuncia Schaunard. Rodolfo és el darrer a copsar la mort de Mimì, i els seus plors tanquen l’obra.

16

‘LA BOHÈME’ AL LICEU Jaume Tribó Mestre apuntador

La cronologia de La bohème al Liceu és gloriosa. Centrada en els personatges de Mimì i Rodolfo, ha tingut aquí els més grans intèrprets, amb sopranos com Rosina Storchio, que en va fer l’estrena liceista el 1898 i que encara la va cantar aquí el 1919 com a comiat de la seva carrera; Cesira Ferrani, que n’havia fet l’estrena absoluta a Torí el 1896; Angelica Pandolfini, Hariclea Darclée, Mercè Capsir (en sis temporades diferents), Victoria de los Ángeles, Renata Tebaldi, Virginia Zeani, Montserrat Caballé, Ileana Cotrubas, Mirella Freni i Angela Gheorghiu. Entre els tenors, la llista és igualment impressionant: Alessandro Bonci (Rodolfo en les tres primeres edicions liceistes en vint- i-quatre representacions), Edoardo Garbin (que a diferència de tants tenors que s’abaixaven l’ària «Che gelida manina», ell va anunciar que se la faria apujar mig to, propòsit que no s’arribà a esdevenir), Miguel Fleta, Giacomo Lauri-Volpi, Mario Filippeschi, Gianni Poggi, Gianni Raimondi, Jaume Aragall (en cinc edicions), Luciano Pavarotti, Plácido Domingo, Josep Carreras i Roberto Alagna. Els barítons, alguns d’igualment ben il·lustres: Giuseppe Kaschmann, Domenico Viglione-Borghese (segons el també baríton Apollo Granforte una de les veus més voluminoses que s’han sentit mai), Marcos Redondo en els seus primers anys com a baríton d’òpera, Víctor Damiani, Apollo Granforte, Mario Basiola, Raimon Torres, Rolando Panerai (el 1949 i encara el 1983) i dos barcelonins tan estimats com Manuel Ausensi (en set edicions consecutives) i Vicenç Sardinero. Entre els baixos, noms també de prestigi: Francesco Navarrini, Nazzareno De Angelis, Angelo Masini-Pieralli, Giulio Neri, Nikolai Ghiaurov, Stefano Palatchi, Simón Orfila i Carlo Colombara. I altres barítons com a Schaunard, com Ángel Anglada que posteriorment i fins a la seva mort esdevingué el mestre apuntador del Liceu, i Lluís Maria Andreu, que en seria director artístic.

El públic del Liceu sempre ha tingut una estimació especial envers Puccini, malgrat que la crítica no sempre compartís aquesta estimació. Resulta més que curiós llegir la crítica que Francisco Suárez Bravo feia al Diario de Barcelona, 12 d’abril de 1898, amb motiu de l’estrena al Liceu. «... Esos unísonos en crescendo de toda la orquesta para doblar simplemente el canto para subrayar fuertemente un momento de conflicto pasional agudo, como procedimiento habitual, suponen una pobreza de invencion estrema». Però l’obra havia agradat. Calgué repetir el duo final del primer acte i el quartet final del tercer. Sempre aplaudida pel públic, La bohème ha tingut al Liceu èpoques esclatants. Consignem que després de l’estrena es representà en vuit temporades consecutives. Més addicció encara creà a partir del 1939, en què va ser programada durant onze temporades seguides.

17

No en sabrem mai el motiu, però La bohème fou el primer títol escollit per representar al Liceu després de la Guerra Civil. Va ser el 29 d’abril de 1939 i el programa ja ens informa de la anormalitat de la representació. A la portada, hi figura el nom del teatre i el de l’empresari, tot sobre banderes i escuts d’Espanya i de la Falange. Gairebé tota la pàgina està ocupada per una fotografia del general Franco. A la primera pàgina es fa referència a una extraordinaria función benéfico-patriótica i se’ns fa saber que ha estat patrocinada pel cap de la Quarta Regió Militar. A la segona pàgina ens assabentem finalment en què consisteix la funció. És La bohème. Després de l’òpera s’adverteix que s’interpretarà l’Oriamendi, himne dels requetès, el Cara al sol, himne de la Falange, i l’himne nacional espanyol. No es podia sortir de la sala fins després dels himnes. El programa no ho deia, però tampoc no es podia sortir durant el quart acte, no fos cas que algun espavilat es volgués estalviar els tres himnes.

Després d’aquella única representació, fora de temporada, La bohème va esdevenir al Liceu l’òpera més representada i la prova és que es va programar en onze temporades consecutives. Una tal dedicació a un títol només s’havia produït amb Aida, que al començament del segle XX va arribar a la programació en quinze temporades seguides. A diferència d’altres títols centrats en el protagonista absolut, La bohème agraeix la presència d’una Mimì i un Rodolfo compenetrats i per això podem parlar de grans parelles al Liceu, començant pels mítics Rosina Storchio i Alessandro Bonci que en van fer l’estrena liceista i barcelonina el 10 d’abril de 1898. Després hem tingut les parelles il·lustres de Mercè Capsir i Giacomo Lauri-Volpi, Renata Tebaldi i Gianni Poggi, que amb la seva Bohème aconseguiren les primeres medalles d’or del Liceu, Victoria de los Ángeles i Gianni Raimondi, Virginia Zeani i Jaume Aragall, Montserrat Caballé i Luciano Pavarotti amb un Do esclatant al final del primer acte que encara deu ressonar si les flames de l’últim incendi l’han volgut respectar, Ileana Cotrubas i Josep Carreras, Mirella Freni i Roberto Alagna i, en l’última edició, Angela Gheorghiu i Saimir Pirgu. Ara cal fer aquí un record de la nostra soprano Lolita Torrentó, que la temporada 1939-40 ja s’inicià en el rol de Musetta i n’esdevingué una gran especialista. La prova és que la va cantar en onze edicions, l’última l’any 1964.

La bohème, òpera no pas fàcil, ha estat al Liceu un títol tan de repertori, tan dominat per cor, orquestra i escenari, que era el recurs per als casos d’emergència. I això va ocórrer molt més d’un cop. Quan un espectacle no era a punt, les decoracions no havien arribat, musicalment la cosa no rutllava, es decidia fer una Bohème i no calia cap mena d’assaig.

Al voltant de La bohème també hem de relacionar la figura de la mítica soprano valenciana Lucrezia Bori, diva absoluta al Metropolitan de Nova York entre els anys 1910 i 1936. El desembre de 1919 amb aquesta òpera s’anuncià el seu debut a Espanya. La Bori va fer l’assaig general a plena satisfacció de l’empresa, però el dia de la representació se’n va anar de Barcelona amb tren cap a València. Argüí problemes

18

vocals que ningú no havia advertit i mai no cantà a l’Estat. Fidela Campiña la substituí improvisadament.

També amb La bohème es van crear les primeres medalles d’or del Liceu, un guardó que tot i no tenir cap caràcter oficial és el premi que el Teatre concedia als més estimats. La temporada 1954-55 i per a una Renata Tebaldi gloriosa i al cim del seu art, es va crear aquesta medalla que li va ser lliurada el 16 de novembre de 1954. La indignació del tenor Gianni Poggi va ser tan gran que calgué oferir a corre-cuita el lliurament d’una segona medalla d’or. Poggi la va rebre el 20 de novembre.

19

BIOGRAFIES

Marc Piollet Direcció musical Nascut a París, va estudiar a la Hochschule der Kunste de Berín i ha fet masterclasses amb John Eliot Gardiner, Michael Gielen i Kurt Masur. Després dels seus primers passos com a Kapellmeister a la Philharmonisches Staatsorchester Halle i a l’Staatstheater Kassel, va ser director musical de la Volksoper de Viena entre el 2003 i el 2005. Del 2004 al 2012 va ser director general musical al Hessisches Staatstheater Wiesbaden, on va dirigir exitoses representacions de la Tetralogia completa de Wagner i noves produccions com Don Carlo, Elektra, , Faust, Fidelio, DerFreischütz, Idomeneo, La bohème, Lohengrin, Lulu, Rosenkavalier, Salome, i . Com a director convidat ha treballat amb els teatres més prestigiosos, com l’Opéra National de , Staatstheater d’Stuttgart, Wiener Staatsoper, Bayerische Staatsoper, Oper Köln, Teatro Colón, Deutsche Oper am Rhein, Teatro Real, Concertgebouw i La Monnaie. A més, és aclamat pel seu meravellós treball en el repertori simfònic. Debuta al Liceu amb la Carmen de Calixto Bieito la temporada 2010/11.

Jonathan Miller Direcció d’escena Es va llicenciar en medicina el 1959 i, paral·lelament, va prendre part en Beyond the Fringe a l’Edinburgh Festival. Sorprès per l’èxit, la va representar a Londres i Nova York. Des de llavors, sense deixar del tot la medicina, va anar decantant-se cap al món televisiu, el teatre i l’òpera. Els darrers anys ha dirigit almenys 50 òperes arreu del mon: Londres, Nova York, Florència, Milà, Berlín, Munic, Zuric, Tòquio i València. Va començar a treballar amb Zubin Mehta l’any 1986 al Maggio Musicale Fiorentino amb Tosca i, a la mateixa ciutat, va produir la trilogia de Mozart-Da Ponte, així com La bohème, Idomeneo, Ariadne auf Naxos i Don Pasquale. Produccions seves recents al Covent Garden han estat Così fan tutte i Don Pasquale; a l’English National Opera ha creat l’escenografia de La bohème i L’elisir d’amore i al Japó produí Falstaff i Der Rosenkavalier. El 2011 dirigí La traviata a Vancouver i una versió escenificada de la Passió segons sant Mateu al National Theatre de Londres, mentre que la seva producció de Mikado va ser reposada a l’English National Opera. Debuta al Liceu.

Natascha Metherell Directora de la reposició La directora d’escena britànica aviat comença a desenvolupar la seva carrera a teatres de renom, com la Covent Garden, Den Jyske Opera de Copenhaguen, Glyndebourne Festival, English National Opera, Nationale Opera & Ballet Amsterdam, Vlaanderen Opera, Teatro Massimo de Palerm o Cincinnati Opera. Les seves produccions més rellevants inclouen Il barbiere di Siviglia, Ievgueni Onieguin, Der

20

Schauspieldirektor, Pagliacci, Der fliegende Höllander, Fidelio, La damnation de Faust, L’elisir d’amore, La bohème, Candide i Le nozze di Figaro (English National Opera); Two truths i A midsummer night ’s dream (Glyndebourne); Oklahoma! (Opera Holland Park); La petita guineu astuta (Co-Opera Co. London); Catenae (The Royal Court); Hänsel und Gretel, Albert Herring, La Cenerentola i L’histoire du soldat (Royal Opera House). Ha treballat com a associada de directors com Peter Hall, Jonathan Miller, Kasper Holten, Calixto Bieito, Laurent Pelly, Robert Carsen, Jonathan Kent, Terry Gilliam, Tom Morris i Daniel Slater. Ha debutat al Liceu aquesta temporada amb Benvenuto Cellini.

Isabella Bywater Escenografia i vestuari Nascuda a Anglaterra, ha dissenyat el vestuari per a més de 50 produccions, tant d’òpera com de teatre arreu del món i col·labora des de fa temps amb Jonathan Miller. Va ser nomenada millor dissenyadora per A midsummer night’s dream al Mariinski el 2011. Els seus dissenys operístics per a Miller inclouen Don Pasquale (Maggio Musicale Fiorentino, Royal Opera House Covent Garden i Teatro Real Madrid, entre d’altres); Falstaff i Der Rosenkavalier (New National Theatre de Tòquio); L’elisir d’amore i La bohème (English National Opera); Nabucco, Die Entführung aus dem Serail i La clemenza di Tito (Opernhaus Zurich); I puritani (Bayerische Staatsoper de Munic); Ievgueni Onieguin i Ermione (Santa Fe Opera); Jenůfa i La traviata (Glimmerglass) i Fidelio (Den Jyske Opera). També ha treballat en òperes com Aida (Royal Albert Hall), Cavalleria rusticana i Pagliacci (Stockholm Royal Opera), Ezio (Theatre des Champs Elysees), Lucia di Lammermoor (Copenhagen Opera House) o La bohème (San Diego Opera). També és directora (Faust al Mariinski amb ) i ara debuta al Liceu.

Jean Kalman Il·luminació Ha treballat arreu del món amb directors com Pierre Audi, Peter Brook, Robert Carsen, Richard Eyre, Nicholas Hytner, Peter Stein, Deborah Warner i Rufus Norris. Algunes de les seves produccions inclouen Die Zauberflöte (Festival d’Ais de Provenca), Ievgueni Onieguin, Le nozze di Figaro, La bohème, Così fan tutte, Death in Venice, Peter Grimes, Lohengrin, Der Rosenkavalier i Maria Stuarda (English National Opera); Les contes d’Hoffmann (Opéra de Paris i ); Dionysis (Staatsoper de Berlin, Salzburg i Holanda); Don Giovanni (Opera de Lió i Ginebra); Attila i Macbeth (The Met); Alcina (La Scala i Wiener Staatsoper); Orlando i Pelléas et Mélisande (Brussel·les); Gurre-Lieder, Guillaume Tell, i Iphigénie en Aulide/Iphigénie en Tauride (Holanda); Tosca, La juive, Nabucco i La petita guineu astuta (Opéra de Paris); Boris Godunov (Venècia); Elijah (el Japó); La clemenza di Tito, Don Giovanni i Fidelio (Glyndebourne); La traviata, The Turn of the Screw i Giulio Cesare (Royal Opera House); Wozzeck i La voix humaine (Opera North) o Elektra (Salzburg I Florencia). Va debutar al Liceu la temporada 2001/02 amb La traviata i Tristan und Isolde.

21

Conxita Garcia Direcció del Cor Realitza els estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Musica de Barcelona, on va néixer, i s’especialitza en cant, direcció coral i direcció d’orquestra. Va ser directora del Cor Jove de l’Orfeó Català (1986-2003) i sotsdirectora de l’Orfeó Català (1989-1995), treballant el repertori coral i simfonicocoral al costat de batutes eminents. També ha estat directora del Cor dels Amics de l’Òpera de Girona. Ha estat presidenta de la Federació de Corals Joves de Catalunya i ha dirigit nombrosos concerts al Palau de la Música Catalana, Auditorio Nacional de Madrid, i a Alemanya, Txèquia, Holanda i Noruega, entre altres països, havent fet diversos enregistraments per a la ràdio i la televisió. Ha estat directora musical assistent en diverses produccions liceistes i, des de l’any 2002, mestra assistent de direcció del Cor del Gran Teatre del Liceu treballant estretament amb els mestres William Spaulding, Peter Burian i Jose Luis Basso. Ara n’és la directora titular.

Òscar Boada Direcció del Cor Infantil Llicenciat en direcció coral per la Royal Schools of Music. Els seus mestres de piano foren Joan Massia, Albert Attenelle i Maria Jesus Crespo. En el terreny de la direcció realitza cursos amb Manel Cabero, Angel Recasens, Pierre Cao i Michel Corboz i de direcció d’orquestra amb George Hurst i Michael Rose. Ha estat pianista titular de l’Orfeó Catala amb Simon Johnson i Jordi Casas. Menció Especial Premi Ciutat de Barcelona 1999, va obtenir el Premi Reus de composició per a veus infantils, i fou guardonat en el I Concorso Internazionale Marielle Ventre per Direttori di Coro. Reconegut com un dels més destacats especialistes en cors de veus blanques, és autor de diferents mètodes didàctics per a l’ensenyament de la música a l’escola. Fundador del Cor Vivaldi, hi ha realitzat gires per diferents països d’Europa, així com per l’Argentina i els Estats Units. Va debutar al Liceu amb Tosca la temporada 2003/04 i hi ha actuat regularment fins a aquesta temporada 2015/16, en què ha dirigit El Pessebre.

Eleonora Buratto Soprano, Mimì Nascuda a Màntua, després de graduar-se al Lucio Campiani Conservatorio va continuar els estudis amb Luciano Pavarotti i Paola Leolini. És una de les veus més interessants del moment, que actua habitualment als millors teatres, així com al Festival de Salzburg, on debuta el 2009 com a Creusa de Demofoonte de Jommelli, amb Riccardo Muti. Des de llavors van començar una estreta col·laboració en produccions com I due Figaro (Susanna) de Mercadante, Simon Boccanegra (Amelia), Don Pasquale (Norina) i Falstaff (Alice) al Teatro Real, Festival de Salzburg, Teatro Colón, Teatro dell’Opera de Roma, Festival de Ravenna i al Japó, i actua en la gala d’homenatge a Luciano Pavarotti a Mòdena i Ravenna. El seu repertori també inclou Il viaggio a Reims (Corinna), Turandot (Lìu), Carmen, Le nozze di Figaro (comtessa) i Don Pasquale (Norina) o La bohème

22

(Musetta). Ha col·laborat així mateix amb Paolo Arrivabeni, Maurizio Benini, Ivor Bolton, Ottavio Dantone, Daniele Gatti, Daniel Harding, Zubin Mehta, Stefano Montanari, Gianandrea Noseda, Marc Piollet, Juraj Valčuha i directors d’escena com Calixto Bieito, Roberto De Simone, Damiano Michieletto, Chiara Muti o Emilio Sagi. Va debutar al Liceu amb La sonnambula la temporada 2013/14.

Olga Kulchynska Soprano, Musetta La soprano ucraïnesa estudia a la Txaikovski Kiev National Music Academy amb Maria Stefiuk i, l’any 2015, després de guanyar diversos concursos internacionals, va rebre el primer premi del Concurs Viñas, que li va permetre actuar com a Giulietta amb Joyce DiDonato a I Capuleti e i Montecchi, dirigida per Christof Loy i Fabio Luisi. Des de llavors ha debutat a la Bayerische Staatsoper, Opéra de Paris i la Opernhaus Zurich. Els rols més destacats que ha realitzat han estat Gilda (Rigoletto) i Marfa (The Tsar’s Bride) al Bolshoi, i l’estiu de 2014, de gira amb el Bolshoi Theatre Ensemble, canta al Lincoln Center i al . El setembre de 2014 esdevingué solista del Teatre Bolshoi, on canta Musetta (La bohème), Susanna (Le nozze di Figaro) i Norina (Don Pasquale). Altres rols dels seu repertori inclouen Ilia (Idomeneo), Amina (La sonnambula) i Juliette (Roméo et Juliette). Va debutar al Liceu amb el Concert Viñas (temporada 2014/15).

Saimir Pirgu Tenor, Rodolfo Va rebre el suport incondicional de Luciano Pavarotti i es una de les figures de més projecció internacional. Va ser escollit per per interpretar el Ferrando de Così fan tutte a Ferrara, que també va cantar al Festival de Salzburg, que el convertí en el debutant més jove en un paper principal. Ha treballat a la Metropolitan Opera, Teatro alla Scala, Wiener Staatsoper, Royal Opera House Covent Garden, Opéra de Paris, Staatsoper i Deutsche Oper Berlin, Opernhaus Zurich, San Francisco Opera i Arena di Verona. Els seus èxits més recents han estat Rigoletto, La traviata, Un ballo in maschera, L’elisir d’amore, Die Zauberflöte, La clemenza di Tito i Falstaff, sota la batuta de Riccardo Muti, Zubin Mehta, Lorin Maazel, Claudio Abbado, Mariss Jansons, Nikolaus Harnoncourt, Seiji Ozawa, Daniel Barenboim, James Colon, i Daniele Gatti. El setembre de 2013 va guanyar el Pavarotti d’Oro. Va debutar al Liceu la temporada 2011/12 amb La bohème i hi va cantar un recital, al costat d’Angela Gheorghiu, l’abril de 2014.

Gabriel Bermúdez Baríton, Marcello Nascut a Madrid, estudia a l’Escuela Superior de Canto de Madrid amb Carmen Rodríguez Aragon i a l’Escuela Superior de Música Reina Sofia amb Teresa Berganza. Entre el 2002 i el 2011 forma part de la Companyia de l’Opernhaus Zurich i des del 2013

23

és component de la Companyia de la Wiener Staatsoper. Ha actuat també a l’Staatsoper de Hannover, Teatro Real de Madrid, Opera de , Dortmund Opera, Opera de Paris La Bastille o Festival de Salzburg. Ha interpretat, entre d’altres, Figaro, Dandini, Marcello, Ping, Sharpless, Harlekin, Osman/Ali/Don Alvar (Les Indes galantes), Valentin, Mercutio, Nardo (La finta giardiniera), Papageno, Guglielmo, comte d’Almaviva, Albert, Eisenstein, Falke, Danilo, Silvio, Belcore, Oreste, Andrei (Tri sestri), El marit (Les mamelles de Tirésias). Ha actuat amb directors com Nikolaus Harnoncourt, Nello Santi, John E. Gardiner, Welser-Most, Adam Fischer, Gomez Martinez, Armiliato, Carignani, Rizzi, Harding, Plácido Domingo, Ivor Bolton o Dudamel. Al Liceu debuta amb Turandot (2008/09), i hi ha tornat amb Les mamelles de Tirésias (2009/10), Pagliacci i La bohème (2011/12) i Don Pasquale (2014/15).

Isaac Galán Baríton, Schaunard Nascut a Saragossa, estudia a l’Escuela Superior de Musica Reina Sofia amb Teresa Berganza, Tom Krause i Manuel Cid, i finalitza els estudis a l’Opera Studio de l’Opernhaus Zurich. Ha treballat com a solista amb directors com Jesús López Cobos, Ottavio Dantone, Sir Andrew Davis, Plácido Domingo, Pablo Heras-Casado, Lorin Maazel, Zubin Mehta, Riccardo Muti o Alberto Zedda i en produccions de Vicent Boussard, Giancarlo del Monaco, Damiano Michieletto, Laurent Pelly o Emilio Sagi. Alguns dels rols més importants que ha cantat són Figaro (Il barbiere di Siviglia), comte d’Almaviva (Le nozze di Figaro), Lescaut (Manon), Papageno (Die Zauberflöte), Malatesta (Don Pasquale), Belcore (L’elisir d’amore), Schaunard (La bohème), Silvio (Pagliacci), Lubino (Una cosa rara), Manuel (La vida breve), Schlemil (Les contes d’Hoffmann) i Kilian (Der Freischütz), interpretats en diversos teatres de l’Estat i, a l’estranger, al Pfingstfestspiele Salzburg, Festival de Ravenna, Teatro Manuel Malta, Opera National de Montpeller, Staatstheater am Gartnerplatz de Munic i Oper Graz. Va debutar al Liceu la temporada 2012/13 amb Les contes d’Hoffmann i hi ha tornat amb Cendrillon (2013/14).

Fernando Radó Baix-baríton, Colline Amb 29 anys, el baix baríton argentí ja s’ha instal·lat com un dels cantants lírics més joves requerits internacionalment, convidat a teatres com la Royal Opera House Covent Garden, La Scala de Mila, Opera National de Paris, Teatro Real de Madrid, Staatsoper de Berlin, Opera de Montecarlo i Teatro Colón de Buenos Aires, interpretant rols com Colline (La bohème), Escamillo (Carmen), Don Giovanni i Figaro (Le nozze di Figaro), Oroveso (Norma), Sir Giorgio (I puritani), Timur (Turandot), princep de Bouillon (Adriana Lecouvreur), Goffredo (Il pirata), Monterone (Rigoletto) o Monjo (Don Carlo). També ha cantat el Rèquiem de Verdi, Simfonia núm. 8 de Malher, Simfonia núm. 9 de Beethoven, Stabat Mater de Rossini i el Rèquiem de Mozart. Amb només 21 anys guanya la competició internacional de cant Neue Stimmen 2007, i fou convidat immediatament

24

per Daniel Barenboim per perfeccionar-se en la seva operastudio. També resulta el guanyador argentí per a la BBC Cardiff Singer of the World 2009 a Gal·les, i fou finalista en l’Operalia 2011 a Moscou. Debuta al Liceu amb Il pirata la temporada 2012/13 i hi torna la 2014/15 amb La traviata.

José Luís Casanova Tenor, Parpignol Nascut a Saragossa, comença els estudis musicals a l’Escolania de Infantes del Pilar i obtingué el títol superior de piano i cant al Conservatori Superior de Musica Joaquín Rodrigo de València, ciutat on debuta com a solista en La bohème i Lucia di Lammermoor. Durant tres anys dirigí l’Escolania de Nostra Senyora dels Socors a Benetusser (València), fins que el 1993 s’incorpora al Cor del Gran Teatre del Liceu. Ha perfeccionat la seva formació a Frankfurt (Neu Oper de Frankfurt) i a Milà amb Sara Sforni Corti i Tonini, on ha cantat Max (Der Freischütz). En tornar, debuta en el rol de Bastien (Bastien und Bastienne) i el 2001 guanya el Premi Juan Oncina del Concurs Viñas. Des del 2003 ha participat en rols de repartiment en múltiples produccions del Liceu, on també ha actuat al Foyer. Paral·lelament interpreta Des Grieux (Manon), Romeo (Roméo et Juliette), Riccardo (Un ballo in maschera), Alfredo (La traviata), a més de realitzar col·laboracions solistes al Teatre-Auditori de Sant Cugat i el Mercat de les Flors (Carmen, Tosca, West Side Story i Pagliacci).

Fernando Latorre Baix-baríton, Benoît /Alcindoro El baix baríton estudia grau superior de cant, composició i orquestració, pedagogia musical, grau mitja de piano i viola. Els rols mes destacats que ha dut a terme són Dulcamara (L’elisir d’amore), Don Alfonso (Così fan tutte), Don Magnifico (La Cenerentola), Bartolo (Il barbiere di Siviglia), Geronimo (Il matrimonio segreto), Leporello (Don Giovanni), Figaro (Le nozze di Figaro), Taddeo (L’italiana in Algeri), Don Quijote (El retablo de Maese Pedro), Pascual (Marina), Harasta (La petita guineu astuta), Mestre (Il maestro di capella), a més de cantar obres contemporànies (Don Quijote de Cristobal Halffter, Botxí!, Botxí! i La ciutat de la cobdícia de Lleonard Balada, Tarde de poetas de Luis de Pablo, Zuk zer Dezu de Félix Ibarrondo, Otoitz baten gisan de Ramon Lazkano), oratori i sarsuela. Ha cantat a la majoria de teatres de l’Estat i ha estat dirigit per Marco Armiliato, Antoni Ros Marba, Jose Luis Cobos, Miquel Ortega, Edoardo Muller, Gunter Neuhold, Antonello Allemandi, Romano Gandolfi, Stefano Ranzani, Alberto Zedda o Maximiano Valdés. Debuta al Liceu.

Gabriel Diap Baix-baríton, Sergent Nascut a la ciutat argentina de Rosario, hi comença els estudis musicals l’any 1992 a l’Escuela Municipal de Música i, més tard, a la Facultad de Humanidades y Artes de la Universidad Nacional de Rosario. Arriba a Barcelona el 1999, on ha ofert recitals de Lied

25

Alemany i òpera fins que l’abril de 2001 entra a formar part de la plantilla del Cor del Gran Teatre del Liceu, on actualment exerceix la seva professió. Ha continuat la formació a Barcelona amb el professor Jorge Sirena. Al Gran Teatre del Liceu també ha cantat solos de cor i petits rols en Don Carlo de Verdi, Manon de Massenet, Death in Venice de Britten i Les noces d’Stravinsky, entre d’altres.

Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Fou la primera orquestra simfònica creada a l’Estat espanyol (1847). El primer director titular va ser Marià Obiols. En el decurs de la seva història ha estat dirigida per batutes convidades tan prestigioses com Albert Coates, Antal Dorati, Karl Elmendorff, Franco Faccio, Manuel de Falla, Aleksandr Glazunov, Josef Keilberth, Erich Kleiber, Otto Klemperer, , Franz Konwitschny, Clemens Krauss, Joan Lamote de Grignon, Joan Manén, Jaume Pahissa, Ottorino Respighi, Josep Sabater, Max von Schillings, Georges Sebastian, Richard Strauss, Igor Stravinsky, Hans Swarowsky, Arturo Toscanini, Antonino Votto i Bruno Walter; i darrerament per Sylvain Cambreling, Rafael Frühbeck de Burgos, Jesús López Cobos, Riccardo Muti, Vaclav Neumann, Josep Pons, Antoni Ros-Marbà, Peter Schneider i Silvio Varviso. Els seus directors titulars han estat Eugenio M. Marco, Uwe Mund, Bertrand de Billy, i Michael Boder. Actualment n’és Josep Pons.

Cor del Gran Teatre del Liceu Es consolida als anys seixanta sota la direcció de Riccardo Bottino. En començar la temporada 1982-83, Romano Gandolfi es féu càrrec de la direcció amb Vittorio Sicuri. Posteriorment n’han estat directors Andrés Maspero, William Spaulding, José Luis Basso, Peter Burian i ara Conxita Garcia. Entre les seves actuacions cal mencionar la Segona Simfonia i Schicksalslied de Mahler (Teatro Real) i Moses und Aron (Gran Teatre del Liceu), a mes del Rèquiem i la Missa de la coronació de Mozart i la Missa Solemnis de Beethoven. El Cor del Gran Teatre del Liceu ha actuat a les Arenes de Nimes, amb Il corsaro; ha interpretat Lucia di Lammermoor a Ludwigshafen, Lucrezia Borgia a Paris i Goyescas i Noches en los jardines de España a La Fenice de Venecia. Ha cantat sota la direcció dels Mestres Albrecht, Decker, Gatto, Hollreiser, Kulka, Mund, Nelson, Perick, Rennert, Rudel, Steinberg, Weikert, Varviso, Maag i Neumann, entre d’altres.

Servei de Premsa del Gran Teatre del Liceu La Rambla 51-59 [email protected] 93 485 99 48

26