® GRAN TEATRE DEL LICEU

Temporada 1995-96

CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

GENERALITAT DE CATALUNYA AJUNTAMENT DE BARCELONA MINISTERIO DE CULTURA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Cl AJORlCA Joyas y Perlas Joies i Perles ® Mitridute, re di Ponto

Opera seria en tres actes Llibret de Vittorio Amadeo Cigna-Santi, sobre Mithridate de Racine

Música de Wolfgang Amadeus Mozart

En versió de concert

Palau de la Música Catalana

Dilluns, 11 de març, 21 h, funció núm. 7, torn A Dijous, 14 de març, 21 h, funció núm. 8, torn e

/ Index

9 Repartiment 10 Resum argumental 28 La primera òpera italiana de Mozart 40 El botxí enamorat

51 Biografíes 64 Enregistraments 67 Pròximes funcions J ® Mitr-idato, re di Ponto

Mitridate, rei de Pont Rockwell Blake Asp asia, promesa ele Mitridatc Luba Orgonasova Sil'arc, fill petit de Mitridate Chris ti ne Weidinger Farnacc, fin gran de Mitridate Bernadette Manca di Nissa lsrnene, fina del rei de Parthes BrigHte Hahn

Marzio , tribú l'ornà Joan Cabero Arb ate, governador ele Nimf'ea Flavio Oliver

Direcció musical David Robertson

ORQUESTRA SrVfFÒNICA DEL CRAN TEATRE DEL LICEU

Violí concertino Josep Ma. Alp istc Clavicèmbal Anthony Manoli Materials musicals Alkor - Bârem-citer, Kassel

t I 10 I

Resum argumental

Mozart va compondre Mitridate, re di Ponto als catorze anys, a partir d'un llibret de Vittorio Cigna-Santi basat en la tragèdia de Racine. L'argument de l'òpera és gairebé idèntic al de la tragèdia: Mitridate descobreix la traïció dels seus dos fills quan torna de guerrejar contra els romans. Tots dos s 'han enamorat de la promesa del pare, Aspasia, la qual estima elfillpetit, Sifare. El gran, Farnace, a més, s 'ha aliat amb els enemics del regne, els romans. Finalment, els fills tornaran al costat delpare, ferit de mort en

A dalt i un combat contra els romans. Abans de pàgina següent: morir, Rockwell Blake (Mitridate). Festival d'Ais de Provença 1983 (Theodor Mitridate es réconcilia amb els fills. Cuschlbauer / Jean-Claude Fall).

Obertura

l'estructura de les òperes italianes de l'època, és a dir, en tres moviments, el segon dels quals en tempo lent. Això no Tévol dir que Mozart renunciï completament a l'encant de les seves simfonies vieneses de joventut en el cant de les flautes i els oboès, a en el malenconiós lied del segon moviment. No es pot dir que aquesta pàgina prepari el drama, però tampoc no es tracta d'una simfonia autònoma casualment convertida en

Hockwell Blake Festival (Mitridate). obertura d'òpera: fins i tot, Mozart evita que es sobre ella d'Ais cie Provença 1983 (Theodor tanqui Cuschlbauer / Jean-Claude Fall). mateixa i, ben al contrari, l'obre a l'acció de la primera escena. A e T E I

itridate ha fet córrer la falsa notícia de la seva mort «Quan falta el pare per comprovar, en tornar inesperadament, la fídeli­ (provisionalment) tot es tai dels seus fills, Farnace i Sifare. Tots dos, però, I desfà:, torna tot M .J quan , s'han enamorat de la promesa del pare, Aspasia, que estima s 'aliena: l'absència del el fill petit, Sifare. Farnace s'ha aliat als enemics del regne, Pare constitueix el romans. els Tots dos han traït el pare. En el primer acte, però, Mitridate només descobreix la traïció del fill i desordre', el retorn gran, Farnace, institueix la falta» pensa encara que Sifare és innocent i lleial. Palau de Nimfea. La nova mort HOLAND BAIITIIE� de la de Mitridate trasbalsa els Sur Racine seus dos fills Farnace i Sifare, germans i enemics pel que fa al poder i a l'amor: tots dos aspiren al tron del Pont i tots dos aspiren a la mà d'Aspasia, la dona grega promesa del seu pare. Una situa­ ció, doncs, netament edípica: l'absència del pare implica la rivalitat dels dos fills per ocupar-ne el lloc (i per apropiar-se del cos de la dona amb què s'havia de casar, és a dir, la mare).

Ària (ASPASIA) «Al destin, che la minaccia» Sifare s'assegura que Arbate, governador de la ciutat, dóna suport als plans contra el seu germà. Aspasia demana la protecció de Sifare contra Farnace, les proposicions amoroses del qual ha rebut­ jat. Sifare l'adverteix, però, que ell també l'estima.

LA pHIMEHA ÀHIA D'ASPASIA DIBUIXA PEHFECTANIENT EL

C A H À C TEH C O !VI I' L I:: X DEL P E H S O N A T C I�: E N C A H N AC] Ó V I V A D E

L'AMOH I TAMBI� CAPAÇ D'UNA I'OHÇA I D'UNA ENEHCIA

ENLLUEHNADOHES, ,I�S LA MAHE QUE MAI NO I-lA PASSAT l'EH

L'EXpEHIÈNCIA DE LA MATEHNITAT», SECONS JEA,\¡-CLAUDE

FALL, ES THACTA D'UNA CHAN ÀHIA El\¡ DUES PAHTS AMB /JA

CrlPO, CAHACTEHíSTICA D'CNA pHIMEHA INTEHVENCIÓ D'UN l'EH·

A dall i pàgina srgiielll: SO;,\,ATGI� pHOTAGONISTA: pEHTINI�NT TA�'IBI� QUAN UN pEHSO· Lllba Orgouasova [Aspusin ). Hoval :\IATGE EXpHESSA I�L SEU ESTAT pSíQUIC DAVANT D UNA SITUA· Opera llnusc Covent Carde». 199:) (1'11111 Daniel / Craham Vi('k), CiÓ D'ANCOIXA,

MOZAHT DIBUIXA LA COMpLI�XITAT DE: LA SITUACiÓ MIT·

.I A N ç A N T U:\I A I, LAB o HAC: I Ó 1\1 LI S I c: A I. S I N CUL AH: L E X I' I{ E S S I Ó

A D �I ETD LI E S F o H M E S M U S I CAL S o I' o S A D E S, D E F El', A S P A S I A 14 I Il E S LI M A Il G LI NI E N r x i, R E S LI NI il R G LI �1 E N r x ; I 15

EVITA DECLAHAH OBEHTAMENT EL SEU AMOH PEH SIFAHE, PEHÒ «La dramatúrgia de «L'opera seria és un NO AMACA LA TENDHESA QUE LI INSPIHA. TAMBÉ S'EXPLICA LA barroca italiana drama d'emocions; la l'òpera CONTUNDÈNCIA D'AQUESTA ARIA D/ SORT/TA HEHOICA I VIGOHO­ descansa exclusivament seva SA -PASSATGES HÀPIDS, EFECTES DE STACCATO EN EL HECIS­ versemblança depèn

en de l'EH LES DE LA pHIMA DONNA DE de l'habilitat del la[orça expressioa THE ACUT- EXIGÈNCIES . . / VOLIA AMB a l"ana ().... L'acclO L'ESTHENA, ANTONIA BERNASCONI, QUE COMENÇAH compositor fer que DEIXI�S CLAR EHA. dramàtica s'interromp de UNA PÀGINA QUE QUI l'aria da capo sigui un vehicle de les manera regular a d'expressió Tt/RACE de la emocions (. . .). De fet, benefici ÀI"Ïa (S I F A RE) «Soffre il mio cor con pace» l'aria da és lírica de no sent seva capo sempre instrospeccio Sifare ha comprès que Aspasia el rebutja i renéixer la UNA la musical l'ària. És un drama esperança d'aconseguir-la. L'ÀBIA DE SIFARE TI� ESTBUCTU­ representació fonamentat RA SEMBLANT A L'ANTERIOR D'ASPASIA: DUES PARTS AMB DA de lafenomenologia de CAPO. El es debat entre dos sentiments: l'amor que sent sistemàticament en el personatge l'emoció dominant segons un rival en la per Aspasia i la còlera d'haver de suportar persona soliloqui» la tradició cartesiana del seu propi germà. KEilMAN . a JOSEPII (. .), és dir, concebuda ARABES Opéra el drame . SCfN/TES com un l'emoció • Damas impuls .< ------...,S-.m.!J.f.'..,rie· DÚE R r Ària (ARBATE) «L'odio nel corfrenate» reglamentat, contingut ------...... J:ÜOEf. ·¡jE SYRIE el seu amor a • Al temple de Venus, Farnace intenta imposar en si mateix, Jei�saleni.. rigidament U Sifare està a defensar-la. La de Aspasia, però disposat indignació delimitat i autosuficient: t::�====::::���:-;;:;:::7f''''''=-'?'''''.../.. ARABfs �8A"ÉÚiS Farnace creix en sospitar que Aspasia s'estima més el seu germà emocions gravades en Sifare. La disputa verbal s'interromp amb la irrupció d'Arbate, el marbre. L'aria da a capo qual desmenteix la mort de Mitridate i assegura que és punt en d'arribar. és, aquest sentit, L'Orient mediterrani el segle I a. C. L'ÀRLA D'AHBATE ÉS UNA TÍPICA PÀGINA THIPARTIDA AMB UNA l'encarnació perfecta del .J DE LA «SECONDA PAHTE, INTERCALADA ENTHE LES ESTROFES que Descartes entenia ranccs PHIMEHA. MOZAHT UTILITZA SOVINT AQUESTA ESTRUCTUHA EN d'unír-se a Sífare.m o EXPHESSA EN UNA CAVATiNA EXTHA­ per emoció» LES SITUACIONS DRAMÀTIQUES. ON LA LNTENSITAT DE L·ACCIÓ ORDINÀHIA, D' NA MADURESA MUSICAL QUE SEMBLA IMPOSSIBLE PETER KIVI' A L'EDAT DE NO pEHMET QUE EL PERSONATGE S'ALLARGUI GAIRE EN Osmin's rage MOZAHT. LA CAVATiNA ES DISTINGEIX DE L'ÀRIA

L'EXPRESSIÓ DELS SEUS SENTIMENTS De fet, Arbate demana als PERQUÈ EXPHESSA -EN DUES ESTHOFES- UI ÚNIC MATíS D'U

no la SENTIMENT ESPECíFIC. ÉS UNA dos germans que facin les paus, perquè el pare tolerarà FORMA DE POC VIHTUOSISME PERÒ MOLT discòrdia que els enfronta. EXPRESSIVA, RESERVADA EXCLUSIVAMENT ALS PHO­ TAGONISTES, ASPASIA I MITRIDATE.

ES CONSIDERA Luba Orgonasova (Aspasia). Hoyal AQUESTA ÀRJA UNA DE LES MÉS IMPOHTANTS House Covent Carden, 1993 Opera DE L'ÒPERA. Ària «Nel sen mi dolente il core» ALGUNS MUSICÒLEGS INSISTEIXEN A DIR, FINS I (Paul Daniel / Craharn Vick). (ASPASIA) palpita TOT, QUE ES TRACTA DE LES Aspasia comprèn que el retorn de Mitridate trenca les seves espe- D'UNA PÀGINES MÉS BELLES QUE 16 Il [ S L' ,II A Il e L' ,II I: j'\ TAL Il E S LI �I A Il C LI �I E 1\ TAL I 17

M A I V A C o M I' o ND H E �I o ZAR T. I M I' H E S S ION A L A F o R A E X P H E S S I - «Els recitatius condensen ç L A M Ú S I C A A N TIC I I' A ALT H E S H E I S �I O Z A HT I A N S. C O M A H A V A DEL C A NT. CAP A D' E X P H E S S A HEL DOL O R U E S E N T I,: I. ç Q IDOMENEO O TITUS: llOMES QUE S'1I0HHOHITZEN DAVANT LA el màxim d'acció en el pEHSONATGE SENSE CAURE EN UNA FAclL MALENCONIA; IMPHES­ IDEA DE GOVEHNAH COM TIHANS EN AQUEST SlèNTIT, S'liA DES­

mínim de música. En les - ION A T A M 13 I� L' E X I' H E S S I VIT A T DEL' A C O M I' AN y A M E E NTH lè S NT, TACAT SOVINT QUE EL MITHIDATE MOZAHTIA S'OPOSA HADICAL-

àries es el I DIBUIXA UN SOSPIH ALTEHNA H¡TI"IICAMI�'iT proposa TALLAT QUE QUE MENT AL DE HACINE. contrari: un personatge AMB LA VEU. rere l'altre expressen Ària «In extensament la situació (ISMENE) faccia all'oggetto» A R N A e « minacci e Ària (F E) Venga pUl; [rema» Mitridate decideix unir el seu fill gran, Farnace, a la filla del rei de en es troben abans què Farnace es troba amb el tribú romà és a amb un ene­ Marzio, dir, Parthes, Ismene. Però Ismene adverteix l'escàs entusiasme que la d'abandonar l'escenari mic del Pont. Marzio decididament a encoratja Farnace, pro-romà, notícia desperta en el jove, tot i que temps ençà havien estat

. En moments de unir-se a la seva causa: Farnace declara resistirà el retorn del (. .). gran que amants, i expressa el seu temor per l'avenir E N U N A A HIA DOT A D A DE AMB UNA PRLMEHA I tensió, l'orquestra pare. L'ARIA FAHNACE ÉS TRIPAHTIDA, D'UN SEMI ,DA CAPO. MOLT ABHEUJAT. COM I�S IIABITUAL EN DARRERA ESTHOFES ACHESSIVES, PHOVOCATIVES, ENÈHCIQUES AQUESTA ESTHUCTUHA MUSICAL. EL PERSONATGE CONTHApOSA acompanya els recitatius I PARTE. DE LA CAIHEBÉ MILITAHS, UNA «SECONDA L'AMPLITUD DOS SENTIMENTS HADICALMENT CONTHAHIS: D'UNA BANDA. LA i el troba una compositor DE LA ÉS LÍNIA VOCAL QUAL EXTHAORDINARIA. JOIA DE TROBAH FAHNACE I CONVEHTIH-SE EN LA SEVA ESPOSA;

ocasió EL DE FARNACE singular MOZART INSISTEIX A PRESENTAR PERSONATGE 1 DE L'ALTHA. LA DECEPCiÓ DE NO pEHCEBHE CAP COHHES­

el EN AMB EL PARE I NO d'expressar conjlicte COM UN GUEHHEH AGRESSIU CONFLICTE pONDÈNCIA PER PAHT DEL JOVE emocional» COM UN THAiDOR. AQUESTA EMPENTA ANTICIPA EL FINAL DE

WINTON DEAN L'ÒPEBA, BEN DIFERENT DEL FINAL DEL TEXT DE RACINE. A L'ÒPERA, FAHNACE ACABA ENFRONTANT-SE AMB ELS BOMANS I Recitativo accompagnato (M T T R J O A TE) HECONCILIANT-SE AMB EL PARE MOHIBUND. «Respira alfin, respira, o cordi Mitridate» i ària (MITRIDATE) «Quel ribelle e quell'ingrato» Mitridate sol amb Arbate, li fa saber que ell mateix ha fet escampar di lauri il erine adorne» Ària (MITRIDATE) «Se la falsa notícia de la seva mort, per tal de comprovar la fidelitat Mitridate arriba filla del rei de Finalment, acompanyat d'Ismene, dels seus dos fills. Mitridate sospita justament que tots dos aspiren encara se sent la desfeta davant a Parthes. El rei aclaparat per l'amor d'Aspasia, la seva promesa. Arbate s'apressa a exculpar Pompeu, però els fills corren a rebre'l. Sifare -el seu aliat- i a fer caure totes les culpes en Farnace. Sol, ÉS UNA CAVATfNA BIPARTI­ L'ARIA DE SOBTIDA DE MITRIDATE Mitridate deixa anar la seva gelosa indignació contra el fill gran ( E N DE L'HEROI EXPRESSA L'EMOCIÓ DA AL LLARG LA QUAL VENÇUT UN INTENS RECITATfVO ACCOI'l'fPACNATO) i assegura que no pot DE TORNAR A LA TEHRA NATAL. MOZART ATORGA A AQUEST haver-hi cap gràcia filial perquè la ferida no és contra el pare, sinó MOMENT LA MAxIMA NOBLESA TOT I QUE EL TEXT POT PRES­ contra l'amant. VAHIA FINAL DEL PRIMER ACTE, UN PUNT ESTE­

TAR-SE A UNA INTERPRETACiÓ MUSICAL MOLT MÉS AGRESSIVA REOTIPADA, S'ADAPTA COMPLETAMENT A LA THADICIÓ NEONA- Bernadene Manca cli Nissa (Farnace). Teatro de 1995. L'ESCRIPTURA VOCAL ÉS D'UNA CRAN DIFICULTAT PELS TEBBI­ Hegio Torí, Producció cle POLITANA I PHOPOSA UN DESENLLAÇ CONVENCIONAL AL CUST la Royal Opera House Covent Carden BLES SALTS CAP A L'AGUT QUE EXIGEIX LA PARTITUHA, ELS (Evelina piclo / Graham Vick). DE L'ÈPOCA

QUALS LMMEDIATAMENT ES RESOLEN CAP A NOTES CONJUNTES

QUE DONEN UN TO DE TENDHESA AL PERSONATGE 18 Il I,: s I I�I A Il e l \·1 I: \ TAL

ACTE II

«Cal plantejar-se itridate ordena l'arrest de Farnace per la seva obs­ tinació en favor dels romans i considerar-Io dramàticament el tall per culpable de la seducció d'Aspasia. Però abans de entre M els recitatius, que ser dut a la presó, Farnace acusa Sifare de ser un traïdor molt la expliquer; història, que més perillós que ell perquè, a més d'estar enamorat. l'acció de fan progressar d'Aspasia, ha aconseguit que ella el correspongui. Mitridate manera sovint decideix aclarir-ho tot posant un parany a Aspasia: la fa cri­ dar dir-li se sent massa casar-se amb ella, monocroma, i les àries per que gran per però que li agradaria veure-la unida a un dels seus fills, per amb grans vocalitzacions exemple Farnace. Aspasia s'hi oposa i acaba confessant el seu que retroben, en un cert amor per Sifare, davant la qual cosa Mitridate esclata de la sentit, complexitat ràbia contra els dos fills i la promesa: tots l'han traït. Els ena­ sintàctica de la tragèdia morats, Sifare i Aspasia són conscients que s'han de separar clàssica, el oirtuosisme i per sempre. la dijicultat de l'alexandrí racinio» Ària (F A ft N A e E) «Va l'error mio palesa» JEAN-CLAUDE FALL lsmene i Farnace es troben als del lsmene Mitridate, fille tragédie rectifiée? apartaments palau. comprèn que Farnace ja no l'estima i que el seu antic amant s'ha enamorat d'una altra dona. Farnace no ho nega i Ismene amenaça amb exigir venjança a Mitridate. Farnace l'adverteix que la ven­ jança no canviarà els seus sentiments E N U N A B H E U A H I ATH I PA H­

TIDA \)'ESCHIPTUHA CHEU I NOBLE, AMB UNA LíNIA VOCAL

SÒBHIA I ESSENCIAL,

Ària (MITUJDATE) «Tu, che fedel mi sei» Mitridate interroga Aspasia per saber la seva relació amb Farnace. Fa saber a Aspasia que vol casar-se el mateix dia i ella respon amb obediència i resignació. La passivitat i manca d'entusiasme d'Aspasia són suficients per fer esclatar la gelosia de Mitridate, que l'acusa d'haver estat seduïda per un dels seus fills. El rei fa cridar A dall i pàgina segliell!: Bifare l'horror Mitridate només Bernadene Manca cli Nissa (Furnace}. davant d'Aspasia, però vol que el Teatro cie Torí, 1995, Producció Hegio fill petit testimoni de la seva acusació: Fa:mace i Aspasia l'han de la Hayal Opera House Covent sigui Cardell (Eveline Pido / Cralnun Vick). traït amb un amor culpable. 20 I Il ¡; S lJ M ti Il e l' ,\1 1, N T ti L Il E S l' ,\1 ti Il C l' ,\1 E .'i TAL I 21

«L'artificialitat del mitjà, Recitativo accompagnato (S I F A HE, A S P A S I A) «Non oh Diol» en els recitatius i en les più, Regina, i ària (S] F A HE) «Lungi da te, mio bene» aries, seroeix per Aspasia ha confessat a SHare que també l'estima transcendir la però que, després del retorn es veu una de Mitridate, obligada a exigir-li prova del seu dels insignificància fets, amor: allunyar-se d'ella.

de EL RECfTATII'O s ec c o ES dignes qualsevol CONVERTEIX EN II£C/T,IT/[,O ACCO,I/­ PA existència normal, i G N A r a A 1\1 E S U R A Q U EL' E S C E N AD' A �I O RAD Q U I R E I X U N A D I ,\1 E N S I 6 T R À I E L I magnificar la profunditat G CA. REC T A r I U CUL �I I N A E N LAC R A N À R I A D E S I F A R E A M B S E M / DAC A PO. I �I POR r A N l' E N A B A N D O N A R dels diversos sentiments MOZART EL TRACTAMENT ORQUESTRAL SOTIVII�S A LA VEU QUE dels personatges» liA PREDOMINAT A L'OBRA FINS ALESIIORES. E EFECTE,

I s A I A Il B E Il L I N L'ACOMPANYAMENT ACAFA UNA ENTITAT SIMFÒNIGA Winston Churchill in 1940 QUE

S'ALLUNYA DE LES NORMES ITALIANES CONVENCIONALS. NO

S O L A M E N r PEL JOC DEL A CO HD A S I N 6 T A �I B It PEL CO H N Q U E

CONCERTA AMB LA VEU. A L'ESTRENA VA SUPRIMIR-SE LA

«En la seva estructura 11 TERVENCI6 DEL CORN PERQUt EL PRIMER CORN DE

VA repetitiva, l'aria da capo L'ORQUESTRA CONSIDERAR QUE EL SO/"O ERA IMPOSSIBLE DE TOCAH. és la representació musical perfecta d'una emoció obsessiva: de la Recitativo accompagnato (A S PAS I A) idée fixe. Quina millor «Ürazie ai Numi parti» representació musical i ària (A S P A S I A ) «Net grave tormento» d'una emoció obsessiva Aspasia s'alegra d'haver resistit la temptació d'aquest amor culpa­ se sent sola i Lubu ble, però desesperada. Orgonasova (Aspasia). hi pot haver que el retorn 110yal Opera House Covent Cardeu. L'ESCENA TRACTA EL TíPIC ANTAGONISME ENTRE EL DEURE I 1993 (Palli Dalliell Graham Vick). obsessiu del tema del LA MATEIXA ASPASIA ENCARNA EN UN L'ÀRIA TÉ UNA ESTRUCTURA MOLT LLIURE, GAIREBÉ SORPRE- L'AMOR, QUE llEC/TAT/Va » ritornello? ACCOMPAGNATO DE GHAN NIVELL EXPHESSIU. LA CONTRADICCI6 NENT: MITRIDATE S'ADREÇA ALTERNATIVAMENT AL FLLL FIDEL PETEIl KIVI' DELS SENTIMENTS D'AsrASIA ES REFLECTEIX CAN­ I A LA PROMESA TRAïDORA PEI1 CONFESSAR, AL PRIMER, UN MITJANÇANT Osmin's rage VIS DE TEJIIIPO INESPERATS I MODULACIONS AGOSARADES. AFEGTE INCONDICIONAL I. A LA SECONA. UN MENYSPREU COLÈ­

L'ÀIUA PRESENTA SIMBÒLICAMENT RIC. VAniA «D'AZIONE» S'ESTRUCTURA EN EL CONTRAST ENTRE L'ALTERNANÇA ENTRE

L'AMOR (EXPRESSAT EN UN ADAG/O) I EL DEURE E 1 AQUESTS DOS DISCURSOS. BASTITS AMB UNA BELLA AMPLITUD (EXPRESSAT

UN EL TO DE CONFIDI�NCIA SERI� I MATISAT DE IVI E L Ò DIC A E L P R I M E R I A M B U N A A S I' RAB A r Z E GAD A E.L DAR RER . ALLEGRO).

L'ADAG/O FA L'ALLEGRO SEMBLI ENCARA L'ÀRIA ÉS D'UNA DIFICULTAT VOCAL IMPRESSIONANT I CAIHE­ QUE MÉS VIOLENT,

ACITAT I FEBHLL. NO ItS DIFICIL VEURE EN PÀGINA UN BÉ SEMPRE ES TALLA EN LES REPRESENTACIONS (NOMÉS ES AQUESTA ESB6s DEL QUE SERÀ L'ELETTRA DE /DOMENEO. MANTÉ. A VEGADES. EN ELS ENHECISTHAMENTS). 22 I Il E S l' M il H C L' M E N TilL Il E S l �I ¡\ Il e r ,\1 E ;\ T fi L I 23

A S I' A S I A S'I-lO H HO HIT ZAD E I' E N S A RAC A S A H - S E ¡\ �I B «Q U E L M O S­ «L'opera seria (. . .) Ària (F A R N A e E) «Son reo; l'error confesso» «Els protagonistes d'una THO>. EL REC/TAT/l'O SECCO ES CONVEHTEIX EN IIEC/TATII'O Mitridate ha decidit aclarir la seva i què ha passat durant absència es segons unes opera seria traben funciona ACCOMPACNATO COM SI ES THACTI�S D'UN E 'CADENAT CINEMA­ utilitza una via indirecta: exposa als fills la situació política del a normalment davant regles inspirades mitges TOCIÜFIC. regne després de la desfeta i fa palesa la seva intenció datacar en en d'una decisió la i el moral, E L D U O D E S E N V O L U PAL A I D E A DEL A S I, I' A RAC I 6 I N E V I TAB L E tragèdia Roma. La reacció divergent dels fills -Farnace desaprova l'atac de la cort. entre QUE IMPOSA LA DESESPEHANÇADA SITUACI6. CONTRAPOSADA A rígid protocol mentre que Sifare sol·licita l'honor de capitanejar-Io- confirma les atrapats l'impuls cor i LA UNI6 MÉS ENLLÀ DE LA MORT. ES COMPON D'UNA EXTENSA Tema històric, únicament seves sospites: el gran és un traïdor. Mitridate ordena l'arrest de del els dictats de I NT ROD U CCI 6 O R Q U E S 'r RAL S E C U I DAD' UN A �I E LOD I A REC O LLI - Farnace abans de ser dut a la acusa Sifare de tràgic, personatges però aquest, presó, l'Estat. El conflicte els DA. QUE PRODUEIX UNA AMAHCA SENSACI6 DE RESICNACI6. ser un traïdor molt més ell a més d'estar ena­ nobles, acció perillós que perquè, a prendre obliga CANTADA PEH SIFARE I. DESPRÉS, PER ASPASIA. L'ACTE morat d'Aspasia, ha aconseguit que ella també l'estimi. circumscrita decisions concretes les als S'ACABA AMB UN BRILLANT CONCERTATO DUHANT EL ELS TOT I L'ACUSACI6 DE MOZAHT EVITA PRESENTAH-LO QUAL FARNACE, .. , . . l àries PERSONATCES DESENVOLUPEN l'ARAL LELAMENT EFECTES VIH­ recitatius; obligades CONI UN PEHSONATCE ANTIPÀTIC. L'ÀRIA I�S D'UNA GRAN NOBLE- consequencles de les TUOSIS1'ES. A TALL DE CONCESSI6 AL PÚBLIC MILANtS DE en la [orma (da capo), la SA L SOBHIETAT EXPRESSLVA; MOLT VEHEMENT, PEHÒ, EN ramijicacions quals L'ÈPOCA. situació (abans de la L'ACUSACI6 DEL GEHMA [ormcn el cor moral del sortida d'escena d'un drama» i MAny BUNTEH personatge) l'expressió Journal ACTE III À.J.·ia (M IT R I O ATE) «Cià pietà mi spoglio» Cambridge Opera dels sentiments [mctafora Per sortir de dubtes i obligar-la a declarar la veritat, Mitridate a del La un a fa cridar dir-li causa de obliga personatge). posa parany Aspasia: la per que per n�v� n� roma�a abans decideíxMit�'id�te deanar-�e'n seva a precipitadament, pero jerarquia dels la edat ha decidit renunciar unir-s 'hi, però que li agradaria castigar Aspasia iinv.aSiÓordena que se suïcidi amb un verí. En el veure-la casada amb un dels seus Farnace. personatges, principals i fills, per exemple U darrer moment, Sifare ho i anuncia la seva determi­ Aspasia renuncia a aquesta idea i acaba confessant el seu amor per impedeix secundaris, influeix nació: unir-se al seu en el combat i la seva Sifare, davant la qual cosa Mitridate esclata de ràbia contra els dos pare provar en el categòricament innocència amb una mort heroica. Els romans alliberen fills i la promesa. Ha estat traït per Aspasia i tots dos fills: l'un és nombre d'àries de Farnace del seu renuncia a trair el seu pro-romà i l'altre és políticament fidel, però ha volgut prendre-li captiveri, però aquest i a la lluita contra els invasors. Triomfa la cadascun (. .. ). No es pot Aspasia. pare s'afegeix resistència Mitridate ha estat ferit de mort. Abans de LA I EL DE però fer cantar dos L'AHLA, QUE EXPHESSA CÒLERA DESIG VENJANÇA retroba els seus dos fills units ha estat la raó DEL RESULTA DESTACABLE PEL TENS CHOMATISME EXPHES­ morir, pel que al mateix BEI, personatges de ser de la seva vida: a Roma. SIU DE LA SECONDA PARTE. oposar-se temps: solament es toleren els duos alfinal d'un acte». À.J.·ia (I S ME NE) «Tu sai per chi m'accese» Recitativo accompagnato (A S P A S I A, S I F A RE) Als continua i a HI\MY STBICKEB jardins del palau, Mitridate enfurismat decidit fer «lo sposa di mostro» Mozart et seria quel l'opéra. executar els seus fills. Ismene, però, insinua al rei una conducta més Duet (SIFARE, ASPASIA) «Se viver non degg'io» sàvia: ella mateixa ha un i el amb a patit ultratge sembla�t suporta Sifare i Aspasia es queden sols, cara cara, desesperats i desitjosos resignació. de morir plegats. Aspasia suplica al seu amant que la mati amb una L'ÀHIA IMPRESSIONA PEL SEU CANDOR I PEB LA INTEBIOHIT- espasa, però ell la convenç de casar-se amb el seu pare. Q U A N ARGUMENTAL 2411lESUM Il E S t1 �I A Il e L' �I E :-i T A I. I 25

ZACIÓ DE LES EI\lOCIONS QUE DEMOSTHA EL PEHSONATCE.

DAVANT LES COI TíNUES EXTEHIOHITZACIONS D'EMOCIONS DE

MITHIDATE I D'ASPASIA. ISMENE SAP ESPEHAH AMB PACII�NCIA I

NO DESESPEHAH. ES THACTA D'UN PEHSONATCE QUE NO EXISTIA

EN EL TEXT DE HACINE I QUE ANTICIPA FUTUHES CHIATUHES

MOZAHTIANES COM AHA l'AMINA (DIE ZAUI3ERFLOTE): HEPHESEN­

TA LA DONA QUE AHHIBA A DOMINAH. AMB MADUHESA. LA CHIS­

I' A CiÓ I' A S S ION AL. I S I\-I E 'J E N' É S U N A V E N ç I' O T S E H E N C A H A UN A

MICA INFANTIL.

Ària (M I TRI DAT E) «Vado incontro alfato estremo» Arbate anuncia una imminent ofensiva dels romans, davant la qual el rei ha d'optar per la desfeta o la fugida. Mitridate decideix entrar en conillat tot condemnant Aspasia: està disposat a morir en com­ Luhu Orgonasova (Aspasia}, Hoyal Opera I louse Covent Cardell. bat, però abans adverteix que «uri'alma ingrata / l'ombra mia pre­ 1993 (Palli Daniel / Crahu¡u Vick). cederá» .

L'ÀHIA ÉS UN IMPHESSIONANT EXEMPLE DE CAVATiNA, l'EH LA

VEHEMÈNCIA DEL CANT I PEL DINAMISME OHQUESTHAL, ENÈH­

CIC I INQUIET. LA LÍNIA VOCAL I�S PLENA D'JNTEHVALS

ESTHANYS, SINISTHES, QUE SUBHATLLEN LA DESESPEHACIÓ I

L'ODI DE L'HOME QUE DECIDEIX CONDEMAH A MOHT LA DONA DE

LA QUAL NO HA ACONSECUIT L'AMOH.

Mitridate, re di Pall to. Royal Opera House Covent Carden, 1993 (Paul Dalliel / Craharn Vick). Recitativo S PAS I accompagnato (A A) VAH, CHE M'È HApITA,. ABANS DE DONAH EL PAS DEFINITIU, «Ah ben ne fui presaga!» pEHÓ, ASPASJA S'ENDINSA EN UNA CAVATINA QUE HA ESTAT i ària S PAS I che (A A) «Pallid'ombre, scorgete» CONSIDEHADA UNA DE LES PÀCINES CULMINANTS DE MOZAHT. Porten una amb verí a la s'ha de suïcidar copa Aspasia, qual per PÀCINA QUE ANTICIPA ALCUNES DE LES MILLOHS DE L'ÈPOCA ordre del rei. Tot en condemnat a mort com es pensant Sifare, ella, DE MADUHESA, JMpnESSIONANT l'EH L'AMPLITUD I LA SIMPLICI­ a buidar la Però Sifare arriba a arren­ disposa copa. just temps per TAT DE LA LíNIA VOCAL, L'ATMOSFEHA SÓBHIA DE LA QUAL

car-la - mans. hi de les SEMBLA UNA INVOCACiÓ HELICIOSA.

Hockwrll Blake (Mitridato}. Festival ÉS EL PUNT CULMINANT DE L'ACCIÓ THÀCJCA. ASPASIA HESTA d'Ais de Provença 1983 (Theodor SOLA I EXpHESSA LA SEVA DETEHMINACIÓ D'OBEIH EN UN RECI­ Cuschlbaucr / Jean-Claude Fall). EL TATIVa ACCOMPACNATO DunANT QUAL ES DESENVOLUPA EL Ària (SIFARE) «Se il rigor d'ingrata sorte» CONCEPTE, TAN MOZAHTIÀ, DE LA MonT ALLIBEHADOHA: «E A diferència del text de Racine, Sifare arrenca la copa de les mans NELLE TOMBA COL FI DELLA MIA VITA / QUELLA PACE THO- d'Aspasia en el moment que se l'acosta als llavis. Com sempre, el AIlCUMlèNTAL 2611lESllM Il E S LI �I il Il e LI �I E N r x ), I 27

fill petit de Mitridate se sent dividit entre l'amor i el deure. Ara, «La confrontacio d'un ha una però, pres determinació: unir-se al seu pare en el combat i espai social sever, tot i provar la seva innocència amb una mort heroica. que en el seu si sigui ES THACTA D'UNA ÀHIA THIPARTIDA QUE S'ALLUNYA, PEHò, DE la i LA FORlvlA CANÒNICA "ABA", AMB UN MATEHIAL TE 1ÀTIC CAHAC· possible clemència, d'un TERlTZAT l'EH COLOHS OMBRíVOLS I THEMOLOSOS. ÉS L'AHIA espai interior MÉS IMPOHTANT DEL PEHSONATCE DE SIFARE. governatper lafugida cap a l'utopia, troba l'encarnacióformal Ària (MARZIO) «Se di regnar sei vago» paradigmàtica en l'ària Els romans, amb Marzio al capdavant, aconsegueixen alliberar . La Farnace del seu captiveri. Marzio l'informa del triomf dels romans i (. .}. sevaforma

li seu com a a seva tradicional ABA promet el regne del par'e premi la col·laboració. amaga ES THACTA D'UNA ABIA AMB SEMI DA CAPO DE CAHAcTEH MAH­ una doble naturalesa:

CIAL, HITME DE MARXA MILITAH I DIBUIX MELÒDIC CALLARD I l'aspiració a la FATXENDA. HI HA MOMENTS, PEHÒ, QUE DEMANEN UNA CBA ' codijicaciô implacable i Rockwell Blake (Mitridate). Festival LLEUCEHESA. d'Ais de Provença 1983 (Theodor també, gràcies a la Guschlbauer / Jean-Claude Fall). improvisació oirtuosista, Ària (FA R N A CE) «Cià dagli occhi il velo è toIto » l'aspiració a la llibertat» Quintet (SIFARE, ASPASIA, FARNACE, ISMENE, ARBATE) Però Farnace decideix llavors renunciar a trair el seu pare i, per ISABELLE MOINonoT «Non si ceda al Campidoglio» Representauon d'opéra contra, s'incorpora a la lluita contra els romans. H E S A V E U H E A M 13 S'ha aconseguit frenar l'avenç dels romans, però Mitridate ha estat EL TEXT DE HACINE AQUESTA CONVEHSIÓ SOBTADA DEL FILL, ferit. De fet, S 'ha ferit de mort ell mateix per evitar caure presoner. LA QUAL, SECONS QUE SEMBLA, VA COMPLAURE MOLT MOZABT: Sifare lamenta no haver pogut impedir aquest acte desesperat. En COM HA DESTACAT .JEAN-VICTOH HOCQUAHD, ,L'AMBICIÓ I un canvi radical d'actitud, Mitridate demana a Aspasia que s'uneixi L'AMOB-PASSIÓ SÓN SUPERATS, NO l'EH UN ESFORÇ HEHOIC, a Sifare. Per la seva Ismene es als de Mitridate i Rockwell Blake (Mirridate}. Festival banda, llença peus d' A is de Provença 1983 (Theodor SINÓ EN OBHIH EL ULLS I VEURE LA INANITAT DE LA PASSiÓ. revela que l'autor de l'incendi de la flota romana ha estat Farnace, Cuschlbauer / Jean-Claude Fail). AQUESTA IDEA ES CONVEHTIRÀ EN UNA DE LES LLNIES DE FORÇA el qual vol tornar a merèixer el nom de fill. Així, Mitridate retroba ESSENCIALS DE LA DRAMATÚHCIA MOZARTIANA, l ÉS SIGNIFICA­ els seus dos fills abans de morir, units pel que ha estat la raó de ser TIU QUE JA LA THOBEM EN LA SEVA PHIMEHA GHAN ÒPERA». de la seva vida: la resistència contra Roma.

L'ÀRIA DESCHIU L'APAIVAGAMENT DEL pERSONATCE AMB UNA EL QUINTET FINAL ÉS UN CANT DE HEVENJA CONTBA ELS

ESTRUCTURA ABSOLUTAMENT CONVENCIONAL, TOT SEGUINT AMB ROMANS CUBT I GONVENCIONAL. ELS PEHSONATGES EXALTEN LA

FIDELITAT LES INFLEXIONS EMOTIVES DEL TEXT. LES EXIGÈN­ SEVA VOLUNTAT DE HESISTÈNCIA ALS INVASOHS

CIES DEL HEGISTHE GHEU SÓN IMPOHTANTS PERQUÈ MOZAHT DE AL MONDO INTEBO / D'INVOLAH LA LIBEBTÀ» •

VOLIA FEH LLUIH LES QUALITATS SINGULAHS DEL CASTRAT

GIUSEPPE CICOCNANI, EL QUAL CANTÀ FABNACE A L'ESTBENA. 28 I 1\'1 I l�RI [).vr 1� RE DI PO· N TO.

' , ¿ � . � / __ ! Il,.,ft I.!JJ'II,i7 /' r:»fl ./J...,.JI isJ.. e 17 La primera òpera o A 1\ A F f' � E S E N T .\ l\. S 1 italiana de Mozart N2L Rf�GIO-DUCAL TE¡\Tlto \Volrgang Amadeus Mozart Dl M1LA�O

Ncl Carnevale dell' Anno, 77'. Encara que «la crítica musicològica sempre P.ERSONAGGI. D e D I e eA T o �\¡JtTRID.'\TE. Re di s 'ha trobat incòmoda a l'hora de valorar la Paoro I e d' altri amantc d' Regni. Afp:úja • Sig. ût'.litT'. GllllieJmo D' Ettcrn Y�ra ClJrtU,.. $. A. S. di di Eltttr¡rlll. di SmlT•• re di Ponto és la ASP ASIA I prcmc.Ia (paf.¡ di Mitridatc. partitura», Mitridate, primera e già dichiar.ua Regina. A SU A ALTEZZA SERENISSIMA Si!1I0'. MOM4 Bn''lUlfcor:l. ARE I SIF figfiuolo dí Mlrridate I e di Srrarouica , amente obra mestra d'un geni en brut dins del terreny d' Afplfia , Fil':�ëÉ �,;=�. ��. Mirri- I L amanté date. della mcdcâma I de Mozart va tenir en amanrc l'opera seria, «gènere que IS�È3i��I�;�i�� de' Parti I di Famace • alta estima de la seva M�itzIOA.Itl:Trf�:;t4R�;:�o·, arnica di escriu , fins alfinal vida», Farnace DUCA DI MODENA, ,1�Â.�GZ:!��a·r(lre di Ninfea, Jaume i Babí. Des que el Festival de SiS' PiftTO J.{"'jtbUtr; • Radigales REGGIO, l\·IIRP.. NDOLA ec. ec. Salzburg la tornà al repertori el1971, c�, -lfu/I<•. Il Si�. Cavaliere Amadeo W.I� Mo­ dl BoI� un I Acca.demico FiJ:umoo.ico At\tl\1INISTRATORE J estat com una r;na • e Madlro della Muficu di p.mcra..,. Mitridate ha reivindicada obra di S. A. Rma il Fdoc;ipe, ed ArCivcfcova di Salhbu

«Respecte a Racine, el més tard quan, el 1783, es trobi davant les partitures de J. S. Bach a la biblioteca de Gottfried Van Swieten. llibret de l'òpera crea els Leopold Mozart, l'ambiciós pare del nen prodigi, considera que personatges d'Ismene, la darrera etapa dels viatges que ha emprès amb el seu fill per necessari raons per donar-lo a conèixer ha de ser a Itàlia, l'aleshores «terra promesa» i d'equilibri, Marzio, de la música. Així doncs, emprèn una llarga estada de quinze tribú romà. Però la mesos per terres meridionals, i marxa de Salzburg el 13 de modificacio més desembre de 1769 i hi retorna el28 de març de 1771. Serà el pri­ mer dels tres a Itàlia i fill. Tots ells important de Cigna­ viatges que emprendran pare aportaran al jove Mozart fama i una creativitat ingent que culmi­ Santi és el final: Farnace narà en tres òperes estrenades amb un èxit desigual: Mitridate, re deixa de ser un traïdor a di Ponto (1770), Ascanio in Alba (1771) i Lucio Silla (1772), la es i pàtria, penedeix aquesta darrera poc compresa pel públic italià. s 'uneix a la lluita El viatge, que té com a objectiu una estada perllongada a Milà a un encàrrec inclou diferents contra els romans. per possible operístic, aturades, que provoquen el deliri dels italians. En diverses poblacions, el «gio­ S'incorpora a la vanotto tedesco» és aclamat i fins i tot dut a coll-i-be fins a de Racine uri tragèdia l' orgue de les esglésies, que s'omplen de gom a gom per sentir final[eliç» aquell noiet menut i alegre que davant de I'instrument es transfi­ PIEltANGELO CEI.MINI gura tot improvisant temes dels vells mestres barrocs. I SILVIA TUJA Un cop arribats a Milà, el 2 de febrer de 1770, els Mozart s'allotgen primerament al convent dels pares agustinians de Sant Marc. A la capitaillombarda tenen l'oportunitat de conèixer auto­ ritats musicals com Gianbattista Sammartini (mestre de Gluck) i Niccolò Piccini, autor, entre d'altres, de La buona figliuola, una òpera bufa que ha fet furor recentment per la seva modernitat. Després d'haver-se assegurat l'encàrrec per a l'òpera que s'haurà d'estrenar el Nadal d'aquell any, pare i fill segueixen el seu viatge tot esperant rebre eillibret. A Bolonya té lloc un primer encontre amb el Pare Martini, afable i erudit músic que ensenyarà al jove Wolfgang Amadeus els secrets del contrapunt. Les ense­ nyances continuaran el mes de juliol, ja que Leopold prefereix seguir el viatge per tota la península itàlica. És així com arriben a Roma, on podran ser rebuts pel cardenal Pallavicini, i on tindrà PàgillH següent: lloc la famosa i excessivament anècdota de la trans­ Mùridote. re di POllio segons la magnificada del Festival de producció del Miserere de Gregorio Allegri a càrrec del jove Mozart, Schwctzingcn 1983 (Nikolaus cripció Harnoncourt / Jean-Pierre Pounellc]. després d'haver-lo sentit una sola vegada a la Capella Sixtina. El 32 I LAP Il I M lè Il A Ò P Iè Il A I TAL I J\ N A D E M O Z J\ Il T L il P Il I �I Iè Il il Ò P E Il il I 'r x t, I il .'1 il D E ,\1 OZ" Il T I 33

«Malgrat el seu viatge segueix fins a Nàpols, on Mozart visitarà les aleshores des­ caràcter convencional cobertes ruïnes de Pompeia i Herculà, decisives per l'emmiralla­ ment que el classicisme farà en la civi.lització de l'antiga Roma. dins l'estil neonapolità, De retorn a Bolonya el jove músic seguirà el seu aprenentatge de Mitridate un representa en la mà de Martini, i després d'una difícil prova consistent un extraordinari progrés treball sobre un cantas firmas gregorià, Mozart és acceptat com a dins de l'obra de membre de l'Acadèmia Filharmònica amb una minsa però meritò­ Mozart. Un progrés, ria i unànime qualificació de «suficient». Amb la seguretat i la , satisfacció que comporta aquesta circumstància, els Mozart tor­ pero encara no una nen a Milà el 18 d'octubre per tal de complir amb l'encàrrec ope­ ruptura» rístic. ALAIN FANTAPIE

Encàrrec i composició de Mitridate

Poc després d'haver arribat a Milà per primera vegada, el mes de febrer, Leopold i Wolfgang Amadeus Mozart van ser rebuts pel comte Karl Joseph Firmian, governador general de la Llombardia i nebot d'un dels arquebisbes de Salzburg, ja difunt, al servei del qual Leopold Mozart havia treballat. L'aristòcrata tenia bones referències del jove músic a través del compositor Johann Adolph Hasse i de destacats membres de la cort vienesa. Amb aquestes sòlides garanties organitzà tres vetllades musicals, al llarg de les quals hi assistiren, entre d'altres, el duc Francesc III d'Este i la Mùridate, re di Ponto segons la seva neboda Maria Beatriu i els empresaris del Teatro Regio producció del Festival de Schwetzingen 1983 (Nikolaus Harnoncourt / Jean­ Ducale de la antecedent de la futura Scala. En una ciutat, d'aque­ Pierre Ponnclle). lles vetllades Mozart va estrenar tres àries sobre textos de

a cantants la cosa no a ciades fins conèixer els i llur tessitura, Metastasio compostes per l'ocasió: «Per pietà, bell'idol mio» qual lloc fins al novembre. el músic elaborava amb (KV 78/73b), «O temerario Arbace ... Per quel paterno amplesso» tingué Mentrestant, celeritat els fins al d'arribar a escriure en una (KV 79/73d) i «Misero me ... Misero pargoletto» (KV 77/73e). recitatius, punt enviada el 20 d'octubre a la seva mare: «Estimada L'èxit d'aquestes sessions originà l'encàrrec d'una òpera per al postdata mare, no escriure molt em fan mal els dits de tant escriure teatre citat, que calia estrenar el dia de Sant Esteve del mateix puc perquè recitatius. Demano a la mare mi, tal any. A canvi, Mozart rebria la copiosa quantitat de 100 gigliati i que pregui per per que bé i retrobar tots gaudiria d'allotjament gratuït a la capital llombarda. l'òpera vagi poder-nos feliços junts». Com havia dos abans amb La a La composició de l'òpera, però, no seria una tasca fàcil, atesos passat anys [inta semplice Viena, les al voltant de la nova no es feren els retards continus a què Mozart fou sotmès: el llibret no arribà a intrigues òpera esperar. Fou així com obscurs intentaren convèncer els can- les seves mans fins el 27 de juliol, i les àries no van poder ser ini- personatges 34 I� ¡\ PIlI.vl E Il ¡\ Ò P E Il ¡\ 1 T ¡\ L 1 ¡\ i\' A J) E i>1 O Z ¡\ Il T L il Pili �I Iè R ¡\ Ò P E Il ¡\ 1 T ¡\ L 1 ¡\ \ ¡\ D I" \1 o Z JI Il T 35 I 1

tants un com a D'Ettore i Bassano i tal «En les escenes centrals que jove compositor Mozart, que més era germà­ � (Mitridate) Casparo (Marzio). Finalment,

no en una i com l'estrena 26 de desembre fou de pathos, Mozart nic, podia traduir musicalment els clars-obscurs exigits ASSUNTO SEGUNDO. ho preveia Leopold, del dia òpera com aquella. Així, la «prima donna» Antonia Bernasconi, ISICRATEA, reeixida. Va ser una llarga representació, que durà aproximada­ aconsegueix donar a destinada al rol d'Aspasia -tot i que Mozart havia preferit en un REYNA DEL PONTO, ment sis hores, ja que es va incloure en els entreactes un ballet de Mitridate una força primer moment Anna Lucia De Amicis-, va decidir cantar les y ESPOSA Francesco Caselli i diversos números de l'òpera es van bisar. no res a té àries DE no la seva satisfac­ genuïna que compostes per al Mitridate de Quirino Gasparini, que MITRIDATES. Després de l'estrena, Leopold podia amagar OFRECE A TODO EL RESPETABLE GREMIO seu en veure amb la vella roda s'havia estrenat tres abans. i en de las fèñor:u la mas ció davant l'èxit fill: diverses cartes enviades anys Finalment, sentir les àries de mugeres decorota imagt.'11 de la aconseguit pel fidelidad conjugal) intentando genero[1 , varonil, de bon amanee ir 1 fufrir las de a la seva i al Pare Martini s les felices cir­ convencional d 'afetti de Mozart, optà grat per interpretar les del jove compositor. noble,y incomodidades li) esposa 'expliquen Guerra con fu Conforte. Però els no acabaren que el uomo» no cumstàncies de les primeres funcions, que apassionats les òperes de l'època. Els maldecaps aquí, ja «primo DEDICADO inclogueren a A L A E X C'�h S E N o RA' clams il l » es arribà Milà fins el dia 1 de desembre, de manera que les àries de «Viva il Maestro! Viva Maestrino que deixaren de DE contemporanis DU�h ARCOS VIUDA: a de Sifare no es pogueren iniciar fins vint-i-cinc dies abans de sentir des del dia de l'estrena fins la darrera representació. POR 'D, FRANCISCO Mozart així ho van MARIANO NITf/O, Parini va escriure a la «Cazetta di Milano» les àries l'estrena. En con 1:1.5 Licencias . MADRID, ncccûarias en 1.1 O'iciru Je Giuseppe que D. Gabriel Ramirez, Calle dt: Aroclu. reconèixer» i «stu­ Mozart amb la inestimable col·laboració del hal/arà tri Ja d� de Mozart vivamente le el músic Malgrat tot, comptà Sr Librrria ]UiUJ d� EfParza, frtnle «esprimono passioni» que de III f'Ie1U� de la Puena del S"I. STEFAN KUNZE dia il als números 21 i àries músic milanès Giovanbattista Lampugnani, que tocà el segon cla­ bello della natura», referint-se 22, vicèmbal a l'estrena. A del teatre era de i Sifare. Vint-i-dues foren les funcions de més, l'orquestra gran L'esposa de Mitridato, considerada el d'Aspasia l'òpera, que cie la fidelitat categoria i comptava amb una gran quantitat d'instruments. paradigrna conjugal es retirà del cartellone del Teatro Regio Ducale amb l'aforament «Isicratea Reina del Ponto y esposa de

a i demandes d'altres teatres en Després dels diferents assaigs durante la primera quinzena de Miuidates ofrece tocio el respetable sempre ple amb múltiples per posar gremio de las señoras mugeres la mas desembre, tot feia que l'esdeveniment seria un èxit. Així escena el treball del jove Mozart. esperar decorosa imagen cie la fidelidad conyugal) intentando noble de fou ens ho revela el mateix Leopold Mozart quan escriu una carta a la generosa, varonil, y Malgrat tot, aquesta primera composició italiana Mozart amance ir a sufrir las incomodidades de la seva el dia 15: «El amb instruments va ser el oblidada i no va ser fins 1971 en esposa primer assaig guerra con su consorte». poc temps després, l'any que unes en ... a la Felsenreitschule de el marc del dia 12, però amb només setze persones ( ). El dia 17 hi haurà el funcions Salzburg, Festival de la vil·la re di Ponto una primer assaig amb tota l'orquestra, formada per catorze primers i austriaca, Mitridate, conegué

... ens ofe­ catorze segons violins, ( ) dos clavicèmbals, sis contrabaixos, dos tímida però eficaç i merescuda resurrecció. La versió que

violoncels, dos fagots, sis violes, dos oboès i dues flautes ( ... ), reix enguany el Gran Teatre del Liceu representa l'estrena de

o l'obra mozartiana a Barcelona. quatre trompes de caça i dues trompetes, sigui seixanta perso­

nes. Abans del primer assaig ( ... ) no han faltat els qui anunciaven

satíricament que, a la música, li mancava maduresa ( ... ). Tots ells

van va En el de l' mozartiana quedar muts des del vespre en què haver-hi el primer context òpera

assaig i des d'aleshores no diuen ni una paraula ( ... ). Els cantants estan satisfets i feliços, particularment la "prima donna" i el Mitridate, re di Ponto KV 87/7 4a pot considerar-se la primera del «seriós». Els seus anteriors treballs "primo nomo", que estan meravellats amb el duetto, i el "primo creació mozartiana gènere en l'oratori uomo" diu que està disposat a fer-se "castrar" de nou si aquest escènics s'emmarquen el terreny de (Die Schuldigkeit duetto no agrada. Ara tot depen del caprice del públic». der Ersten Gebots KV35, 1767), l'anomenada «comèdia llatina a

a mode de treball acadèmic» et Els cantants destinats les primeres funcions foren les sopranos (Apallo Hyacinthus KV38, 1767), Aritonia Bernasconi (Aspasia) i Francesca Varese (Ismene), els el singspiel (Bastien und Bastienne KV50/46b, 1768) o l'òpera castrats Pietro Benedetti «Sartorino» (Sifare), Giuseppe Cicognani buffa (la poc reeixida La finta semplice KV51, 1768). Mozart (Farnace) i Pietro Muschietti (Arbate) i els tenors Guglielmo s'inicia amb Mitridate en el camp de l'anomenada opera seria, de 36 I 1- A Pili ,\1 E Il A Ò P I, Il AIT ALI A _" A I) E �I () Z il Il T

«No és estranya la tall metastasià (el poeta i llibretista Pietro Metastasio va ser bate­ [ascinaciô d'aquest jat, exageradament, com a «Sòfocles italià») i basada en la suc­ cessió de recitatius -amb dramàtic- i àries en les Mozartjovenívol pel contingut quals l'acció teatral s'atura per donar pas a la pirotècnia vocal tema racinià: Mitridate dels virtuosos intèrprets. Aquests s 'agrupaven en l'encarcarat el del propasa problema esquema deprima donna (soprano), prime uomo (castrat), prima fill alienat pel Pare tenore i els secondi que solien doblar els anteriors però amb un nombre inferior d'àries. omnipotent, d'un fill que És, doncs, en aquest context cal ubicar ens se 'n vol emancipar sense que l'òpera que ocupa. El mateix esquema serà seguit per Mozart en posteriors arribar a trencar els obres que segueixen més o menys el mateix patró, com Ascanio in l aquest o lligams afectius. Alba, Lucio Silla, Il sagno di Scipione Il re pastare (aquesta va ser el sempre gran darrera pertanyent al subgènere de la pastoral). Molt més madu­ problema de la vida i de res, Idomeneo i La clemenza di Tito són també testimonis d'un l'obra lírica de Mozart, gènere que s'extingeix amb el segle, tot i que Rossini en donarà els darrers fruits amb obres com Semiramide o Tancredi. desitjos secretament de Les reformes de Gluck són encara llunyanes i Mozart es veu "matar" per una banda obligat a escriure en funció de les veus i d'acord amb els gustos el seu pare Leopold i, del públic italià, afamat de llargues cadències i d'agosarats trinats per l'altra, l'arquebisbe que perllonguen les àries fins a atènyer els gairebé deu minuts de Colloredo» durada.

Per Mozart com a text .JEAN-MleIiEL BIII�Q E fer-ho, pren el llibret escrit per Vittorio Mithridate. de Hacine à Mozart Cigna-Santi a partir de la traducció que Giuseppe Parini havia fet del Mithridate de Jean Racine estrenat l'any 1673 i que fou una de les tragèdies preferides del rei Lluís XlV. El tema de Mitridate ja havia estat tractat en òperes d'Alessandro Scarlatti (1707), Capelli (1723), Porpora (1730), Graun (1750) i Quirino Gasparini (1767). L'argument original de Racine va ser lleugerament alterat per Cigna -Santi: es va afegir el personatge d'Ismene, es va canviar el nom de Monime pel d'Aspasia i el final tràgic de Racine es trans­ forma en el lieto fine originat per la reconciliació de Sifare i Farnace, malgrat el suïcidi de Mitridate. Malgrat els convencionalismes, Mozart esbossa ja en Mitridate Pàgi na seglien [: algunes àries que prefiguren futurs personatges emblemàtics de la Mitridate. re di Ponto segons la seva com Pamina o Donna Elvira. producció del Wcxford Festival Opera producció teatral, Elettra, Guidarini / Lucv 1989 (�larco Bailey). No cal excusar Mozart per la seva tendència a l'ària da capo, 38 L il P Il I M E Il il Ò P E Il il I 'r x r, I il :\ il J) E I '" O Z JI Il T L il P Il I �I E Il il Ò P E Il A I T ,\ I� I ,\ "\ A J) E �I O Z il Il T I 39

formalment rígida, perquè en el un domini de les ornamentacions i fioriture en el registre més seu desenvolupament denota ja agut, sense que això vagi en detriment de l'expressivitat. De una voluntat de canvi malgrat la menys lluïment, però igualment compromesos, els rols d'Ismene, submissió a les aptituds vocals Arbate i Marzio (els dos darrers amb una sola ària cadascun) dels cantants. La gràcia i l'enginy requereixen solvents intèrprets que s'adeqüin a l'estil requerit per són presents en l'ús de dinàmi­ Mozart. ques contrastades com a l'ària Així mateix l'ús de l'orquestra demostra ja que els instruments no es a sinó a fer un nou d'Aspasia «Pallid'ombre», que de limiten acompanyar, de l'orquestra per­ fet comença com a ària i acaba sonatge, fins i tot quan ens movem en el terreny de l'ària per a com a recitatiu acompanyat; veu i instrument solista, com el núm. 13 «Lungi da te, mio bene» també en les agosarades i poc de Sifare amb l'obbligato de la trompa. habituals tonalitats emprades, La crítica musicològica s 'ha trobat en un terreny incòmode a com la citada ària en Mi bemoll i l'hora de valorar la partitura de Mozart: des de l'exagerada la següent, de Sifare (amant recerca del valor psicològic en l'harmonia emprada en algunes d'Aspasia), «Se il rigor d'ingrata àries (Kunze) fins al sentiment de vergonya aliena en equiparar sorte» en seu de el relatiu menor, és alguns números amb els pitjors estereotips l'òpera bufla a dir do menor. Cal destacar (Einstein); passant per l'equiparat judici del músic que tasta un nou De igualment la gran varietat expres­ gènere (Wyzewa-Saint-Foix, Nys, Hocquard).

com una si no siva de les àries, que es poden Sigui sigui, Mitridate requereix mirada, justifica­ agrupar en tres categories: les tiva, sí almenys a partir de l'òptica d'un geni en brut que ja esta­

convencionals da a bleix les· bases de la seva fins i tot en el ¡II/i/ridale, re di Ponto la capo semi-da força dramatúrgica segons producció Mitridate, re di Ponto segons la producció del Wexford Festival 1989 i un va en Opera (Marco capo (tripartides amb les primeres i terceres estrofes escrites en del Wexford Festival Opera 1989 (Marco terreny de l'opera seria, gènere que Mozart tenir alta Cuidarini / Lucv Bailey). Cuidarini / Lucy Bailey). la seva no en va tònica i les segones en la dominant), les cavatines a mode de estima fins al final de la vida: La cLemenza di Tito

lied dues estrofes un va ser la seva darrera teatral i la de les seves (amb gairebé idèntiques i amb ritornello que producció penúltima les _ separa), i les àries unitemàtiques, de durada inferior a la resta òperes estrenades i amb lleus variacions sobre el mateix motiu melòdic. Al mateix

Mozart inclou .IAUME HADIGALES I BAllí temps, agosarats recitatius acompanyats que defu­ gen l'ideal metastasià, prefigurant la reforma de Gluck. La tessitura dels personatges no és fàcil: el tenor Guglielmo D'Ettore no era gaire hàbil en les agilitats, però gaudia d'una amplia línia vocal, per la qual cosa Mozart escriu el rol de Mitridate amb perillosos intervals i compromesos salts d'octava «Vado incontro al fato ( estrerno» ). Farnace requereix una mezzo­ amb solvència soprano que resolgui els vellutats greus que la par.­ titura requereix; mentre que Sifare pertany al repertori de la mezzo coloratura a de la soprano lírica, que arribi als greus i als

El rol a aguts. d'Aspasia obliga la soprano lleugera coloratura a 40 I

El botxí enamorat

«Barthes ua fer notar -explica Lluís Maria Todó- la semblança entre els arguments de Racine i el mite primigenifreudià: un pare despòtic que acapara totes les femelles, la revolta dels fills i l'assassinat col-lectiu del pare,

el sentiment de culpa (. . .) i la instauracio del tabú de l'incest». En aquest sentit, el Mithridate de Racine és una tragèdia exemplar.

que l'òpera va néixer d'un error: els savis i músics italians de finals del segle XVI es pensaven que la tragèdia Diuengrega incloïa música, i el que pretenien amb la creació d'aquell nou gènere era precissament ressuscitar la tragèdia. Sigui o no certa sabem com es aquesta llegenda (tampoc ben bé represen � tava la tragèdia àtica), el cert és que, des del Renaixement, la cul­ tura treballava els antics i Escr-ues de Mithridate de Hacine. europea per recuperar gèneres clàssics, Gravais de P. J. Simon iB. L. Prevost. entre ells, el més prestigiós de tots segons la Poètica d'Aristòtil: la 42 I" L Il o T X í E N A .vi O Il A T 1 lèL BOTXí ENAMOHAT 143

«AflBATE: L'amitié des Homains? Le tragèdia, que havia quedat oblidada des dels temps de Sèneca. amb el món: ales­ fils de Mithddate?, Seigneur? impossibilita qualsevol pacte podrien fugir, però Est-il bien vr-ai? A escenari d'una literatura a França, especialment atenta la recu­ hores deixarien de ser herois tràgics; només els queda parlar-ne i XIPIiAflES: N'en doue point, Arbate: de l'estètica trobem a Ph arn ace peració clàssica, començaments és el solen fer. , dés longtemps tout tragèdies ja després morir, que que Romain dans le coeur, / Attend del traduïdes del o més del segle XVI, primer grec freqüentment de la naturalesa humana, que per­ tout maintenant de Rome et du Aquesta concepció pessimista i el 1552 / llatí, s'estrena la escrita directament en met a crear un univers és de la vainqueur. Et moi, plus que primera tragèdia Racine pròpiament tràgic, pròxima jamais à mon père fidèle, / Je francès: Cléopatre captive, de Jodelle. de Pascal i els Els eren un conserve aux Romains une haine pensadors jansenistes. jansenistes grup

/ ma Però com tantes s' autodenomini van immodelle. Cependant et que aquesta peça, d'altres, de cristians heterodoxos, però que sempre voler evitar que haine et ses prétentions / Sont le «tragèdia», que sigui l'escenificació en vers d'un argument antic i oficial els declarés Un crític literari de tendència moindres sujets de nos divisions» l'Església heretges. AflUATE: Et autre lntéret contre amb de no vol dir una quel il·lustre, personatges rang elevat, que sigui psicoanalítica, Charles Mauron, va dir que els jansenistes eren pro­ lui vous anime? en sentit estricte. No fa dit d'una altra XIPIIAflES: Je m'en vais t'etonnel·: tragèdia tragèdia qui vol, o, testants que no volien abandonar l'Església catòlica, com uns fills cette belle Monime, / Qui du roi manera, no bufa allà on l'autor es l'esperit tràgic sempre proposa. que no volen anar-se'n de casa, però sí que el pare confessi els seus notre père attira tous les voeux, / Hi ha una llei fa només en oca­ Dont Pharnace, après lui, se estranya que que comptadíssimes errors davant del fill triomfant. déclare amOlli·eux ... sions estat crear hagi possible a l'Atenes clàs­ Un altre Lucien va escrime un llibret molt AHUATE: Eh autèntiques tragèdies: estudiós, Coldmann, bien, seigneur? Monime: «Nous nOLIS aimions, ben a a XIPIIAHES: Je et ne veux sica, segm, també la de es titula Le Dieu caché Déu l'aime, plus però l'Anglaterra isabelina, França Seigneur VaLIs changez de visage!». interessant sobre aquest grup, que (El m'en / Pu uenf'in taire, isq pour Lluís a Mithridate de Racine. acte Ill, XIV, potser l'Escandinàvia del XIX. D'altra El déu dels ve a dir és un déu rival n'ai mon segle banda, aquest autor, je plus que frère- escena 5. Gravat de Cirarder, amagat). jansenistes, fa un moment això que anomenàvem no va indisso­ es manifesta molt rarament i ens manté sub­ RACINE l'esperit tràgic antic, bíblic, que que Mitlnidate lublement a la forma teatral a lligat «tragèdia» i, la nostra època, en el dubte sobre la nostra salvació final. No n'hi ha ACle I. Escena "I. mergits prou, en trobar mostres en novel·la de exem­ podem alguna Faulkner, per pensaven els jansenistes, amb fer el bé, perquè, en últim terme, la o en de ple, alguna pel·lícula Dreyer. salvació dependrà de la gràcia, que Déu concedeix, o no concedeix. Possiblement de a veure l'epifania l'esperit tràgic té amb la pro­ AL�ò, és clar, sumia els jansenistes en un pessimisme que podia 3J.Ti­ blematització de la creença religiosa, i també amb altres qüestions bar a ser molt radical, i els impulsava a abandonar el món i dedi­ «XIPIIAHES: Si vous aimer c'est faire com ara la maduresa d'una forma artística; però la qüestió és «MITHHIDATE (a Arbate): Je veux bien car-se a l'estudi i la meditació a l'abadia de Port-Royal, prop de un si crime, / Pharnace grand de son frère: massa considerar-la El interessa ara distinguer Xipharès n'en est pas seul coupable complexa per poder aquí. que París, on va estudiar Racine de Els grans rivals dels jansenis­ / Je sais que, de tout temps à mes petit. suis mille aujourd'hui; / Et je fois és com a que, tal dèiem, la França de Lluís XIV sí que es van ordres soumis, / Il hait autant tes van ser els a amb el món. criminel lui. jesuïtes, sempre disposats «pactar» plus que nos conununs / escriure que moi ennemis; MONIME: Vous! ... Défendez-moi des i representar No totes les Tot i el és un fenomen exclusivament la ( ) ... autèntiques tragèdies. que ( ) Je sais même, je sais avec que jansenisme francès, fureurs de Pharnace: / Pour me s'anunciaven com a / A tout autre tals ho eren, però és indubtable que quel désespoir, de les de es faire, seigneur, consentir à vous algunes petja polèmiques teològiques l'època pot rastrejar igual­ intérét préférant son devoir, / Il vnir, / Vous n'aurez besoin obres de Racine són amb tots els ment al teatre del en obres trac­ pas tragèdies requeriments. Alguns courut démentir une mère infidè­ espanyol Segle d'Or, aquelles que d'un injuste pouvoir» / Et tira de son crime une crítics particularment exigents redueixen les veritables tragèdies de le, gloi­ ten de la re / Et ne encor predestinació. RACINE nouvelle; je puis a uns Racine Athalie i ni n'oserois ce si El teatre Racine no directament de Déu ni dels Mishridate quants títols, Phèdre, potser alguna més, penser: / Que fils de parla déus, ACle I. Escena 2. fidèle ait voulu m'offenser. / Mais en es considera totes les obres seus es però generru que grans de l'autor són s'ha dit que que mostren els personatges tous deux en ces lieux: que pou­ però l'esperit tràgic autèntiques tragèdies. voient-ils attendre? / L'un et relaciona amb l'angoixa que provoca l'absència de la gràcia, o, més l'autre à la reine ont-ils osé pré­ Respecte al seu rival, Corneille, els crítics solen considerar la la incertesa sobre un do de Déu. que tendre? / Avec qui semble-t-elle exactament, aquesta gràcia, gratuït heroica i racionalista en secret s'accorder?» concepció de la naturalesa humana que exhi­ En tot cas, l'obra de Racine és plena de pares (i mares) terribles i beix autor aquest li impedeix crear situacions i personatges verita-. RACINE «amagats», com Mithridate; que torna a la vida després d'una falsa Mithridate blement en en man­ tràgics. Hacine, canvi, posa escena sempre personat­ Acte Il. Escena 3. mort, i desferma totes les tensions que la seva autoritat havia ges dominats per alguna passió extrema que els domina i els situa tingut reprimides. També la falsa mort de Teseu, a Phèdre, permet en una esfera humana diferent, l'espai tràgic, que els aïlla i els que la protagonista declari al seu fillastre el seu amor devastador; 44[lèL BOTXí E.'1I1,\IOIlIlT

"MONIME: vous tout: Seigneur, pouvez però Teseu, com Mitridates, torna; Fedra acusa indirectament ceux par' qui je respire / Vous ont sur e u r o uv e ra n d'haver i es mata. cédé moi l s i Hipòlit intentat seduir-la, després empire; / Et, quand vous userez Simètricament a aquests pares i mares poderosos i imprevisibles, de cc droit tout-puissant, / Je ne vous répondrai qu'en vous obéis­ al teatre de Racine abunden els presoners sotmesos a la voluntat sant, a les obres de les relacions de són tan MITIIIHDIITE: Ainsi, prête à subir' un d'aquells: l'autor, poder joug qui vous oppr-ime, / Vous importants per a l'acció tràgica com les passions de l'amor, i unes i n'allez à l'autel que comme une altres van estretament Un altre crític molt victime; / Et moi, ty r a n d'un sempre lligades. impor­ coeur' se refuse au / qui mien, tant, Roland Barthes, va establir una mena d'esquema general de Même en vous possédant je ne les racinianes: «A té tot B/A vous devrai rien» tragèdies el poder sobre estima B, que

no l'estima». A Mithridate trobem en HACINE aquest esquema realitzat la Mithridate Mitridates-Monime Monime és i ACle II. Escena 4. parella (a l'òpera, Aspasia), expressat d'una manera molt literal en el vers que declama Mitridates: «Moi, tyran d'un coeur qui se refuse au mien» (<

"PIIAHNACE (a Miihridate): Hé bien! sans me parer d'une innocencc II vra i vainc, / est , mon amou.' mérite votre haine; / J'aime, L'on vous a fait un l'idèle récit. / Mais, Xipharès, seigneur, ne vous a pas tout dit; / C'est le moindre secret qu'il pouvoii vous apprendre. / Et cc fils si fidèle a dû vous faire e n t e n d re / Que, dcs mêmes ardeurs dès longtemps enflammé, / II aime aussi la l'cine, ct mêmc en est aimé»

HACINE Mithridale ACle III. Escena 2,

"MONIMIl: Pharnace m'aH jamais couté les moindres larmes. / Ce fils victorieux que vous favortsez, / Cette vivante image en qui vous vous plaisez, / Cet ennemi cie Home, ct cet autre vous-même, / Enfin cc Xiphàres que vous vou­ Iez que j'aime.¿ MITIIHIDATIl: Vous l'aimez?

MONIMIl: Si le sod ne m'eût donnée à Mitridate. re di Ponto segons la producció cie vous, / Mon bonheur dépendoii la Ncderlandse Opera d'Amsterdam, 1992 de l'avoir pour époux, / Avant [Hartrnut J-Iaenchen / Pierre Audi). que votre amour m'eût envoyé cc gage, / Nous nOLIs aimions", I més endavant, el pare una molt hàbil Seigneur, vous changez cie visa­ desplega estratègia (però gel» molt poc tràgica, per cert) destinada a descobrir de quin dels seus HACINE fills està enamorada la seva promesa, Mithridate Acte I I I. Eseena 5. Aquestes tremendes rivalitats familiars tenen un caràcter certa­ ment atàvic, tribal. El mateix Barthes va fer notar la semblança entre molts dels arguments de Racine i el mite primigeni que Freud desenvolupa al seu assaig Moisès i el monoteisme: l'horda primitiva, un pare despòtic que acapara totes les femelles, la revolta dels fills i l'assassinat col-lectiu del pare, el sentiment de culpa que se'n deriva i la instauració del tabú de l'incest, Sense entrar a discutir l'estatut

precís que cal atribuir a aquest mite freudià, el que importa asse­ nyalar és que bona part de l'eficàcia de les tragèdies racinianes es relaciona amb aquest caràcter de mite arcaic, fundador de molts, Pàgina scgüeut:

re del seus Si més això sembla així en el cas dels lec­ Mitridate. di Paf/lo segons la arguments, no, proclucció cie la Ncderlandse Opera tors i moderns, inevitablement tocats per l'obra de dAmsrcrdam. 1992 (I lartmur espectadors I lacnchen / Pierre Audi). Freud, 48 E I" Il O T X í I� S A l'I O Il A T I E L Il o T X í E \ " �I o Il A T 49

«MONIME Vous vous (a Mithddate): Potser el tret més del de Racine és trac­ êtes servi de ma funeste main / específic geni aconseguir tar i un Pour meure à votre fils un poíg­ aquests arguments terribles foscos amb llenguatge sorpre­ nard dans le sein: / Oc ses fcux nentment delicat i i el resultat un èxit estètic innocents j'ai truhi le mystère; / contingut, que sigui Et, quand il n'en pcrdro it qu e indubtable. Aquesta contenció de Racine afecta en primer lloc el l'amour de son père, / 11 en mou­ -i intraduïble- vers r r s ei n cu r. Ma foi ni mon llenguatge verbal, per a, g l'inigualable desgràcia 1 amour / Ne seront point le peix racinià, un dels cims de la poesia francesa de tots els temps. A d'un si cruel détour- Mithridate no abunden els alexandrins «memorahles», com aquell HA CI NE famosíssim «La fille de et un Mishridote Minos de Pasiphaé» que, segons per­ ACIC IV. Esecna 4. sonatge de Proust, seria el millor vers de la llengua francesa, amb l'avantatge que no vol dir absolutament reso Potser podríem citar «AncAs: Ne me demandez rien de tout

cc dos versos, certament «Les cris les rochers (lui se passe, / Madamc: on aquests magnífics: que m'a d'un f'u n es chargé plus te renvoyaient plus affreux, / Enfin toute l'horreur d'un combat téné­ emploi; / Et ce poisson vous dit Ics volontés du roi (000)0 breux» (<

O A V IOR O BER T S O N (Direc­ ha tingut el suport d'una persona­

Biografies a tor musical) Va néixer Santa litat corn Olivier Messiaen. Suc­ Mònica (Califòrnia). Realitzà estu­ cessor de Pierre Boulez a l'Ensem­ dis de trompa, viola, direcció i ble InterContemporain, ha dirigit composició. Entrà a la Royal Aca­ obres de Philippe Manoury, etc. demy of Music de Londres l'any Recentment ha debutat al Metro­ 1976 i aconseguí premis de direc­ politan de ova York amb El cas ció, trompa i composició. Es gra­ Mackropoulos de Janacek, amb duà l'any 1979. Participà en els Jessye Norman. ClU'SoS d'Hilversum i tot seguit per­ Actuà a Peralada el 1992 (Stabat Ma­ feccionà els estudis de direcció ter de Rossini) i el 1993 (L 'elisir

David Robertson amb Kiril Kondrashin a Holanda i d'amare).

amb Rafael Kubelik a Lucerna. El Debutà a Barcelona en un concert ros­

1980 va ser segon premi al Con­ sinià del Teatre Grec. Dirigí per curs MaJko i el 1984 va ser sernifi­ primera vegada al Gran Teatre del nalista al Concurs Ansermet. Liceu la temporada 1990-91, en L'any 1981 és assistent de Hiroshi un concert amb Alessandra Marc i Wakasugi a l'Òpera de Dusseldorf Dolora Zajick corn a solistes. Tor­ i de 1983 a 1986 de Janos Fürst a nà la temporada 199,2-93 per diri­ Dublín. De 1985 a 1987 és direc­ gir un concert amb Rockwell

tor resident a la Simfònica de Jeru­ Blalœ.

salem. Ha dirigit també les orques- tres de la Ràdio de Berlín, de la Ràdio de Colònia, Nacional de R O e K W ELL BLA K E (Mitri- França, de Radio France, Filhar­ date) Va néixer a Plattsburgh mònica de Marsella, RAI de Torí, (Nova York), on realitzà els estudis

Santa Cecília de Roma, RAl de Ro­ musicals. L'any 1978 va gua11yar

ma, de la Ràdio de Dinamarca, etc. el Premi Richard Tucker, però ja Ha dirigit òpera a Suècia, Marsella, ahans George London -director Avinyó, Bilbao, París, etc., amb lill de l'Òpera de Washington- l'ha­

a el repertori que inclou obres de Ci­ via invitat fer debut operístic Rockwell Blake marosa' Mozart, Bellini, Rossini, corn a Lindoro de L'italiana in Al­ Verdi, Puccini, Bizet, Tomasi, Ra­ geri. Amb la mateixa òpera va de­ vel, etc. butar al Metropolitan el 1981, al

seva ac­ Des Dedica també gran prut de la costat de Marilyn Horne. tivitat a la música contemporània i d'aleshores ha actuat, entre d' al- 52 I Il IOC 11 A F I E S

tres a la teatres, Chicago Lyric musicològics de la música que in- Opera (La Cenerentola i L'italiana terpreta. in Algeri), Òpera de San Francisco Va debutar al Gran Teatre del Liceu (Anna Balena al costat de Joan Su­ amb el paper d'Elvino (La son­ therland), Houston (La Cenerento­ nambulaï la temporada 1986-87 i la, Il barbiere di Sioiglia i La don­ tornà en el cicle 1989-90 com a na del lago amb Marilyn Horne), Arturo (IPuritani). La temporada Metropolitan (L'italiana in Algeri, 1992-93 va oferir un concert dedi-

I Puritani amb Joan Sutherland, II cat a Rossini i el 17 de març de barbiere di Siviglia i Don Giovan­ 1994 va intervenir a la gala «Les ni), New York City Opera (Le com­ millors veus del món» al Palau te Ory, etc.), Dallas (La Ceneren­ Sant Jordi, a benefici de la recons- tola amb Frederica von Stade, Cosi trucció del Liceu. fan tutte, etc.), Carnegie Hall de Nova York (Semele de Haendel, Il crociata in Egitto de Meyerbeer, LU B A OR G O N A S O V A (Aspasia) etc.). Va néixer a Bratislava (Eslovà- Les seves primeres actuacions a Euro- quia) i estudià en el conservatori pa van ser Il barbiere di Siviglia a d'aquesta ciutat. Fou un dels dar- Viena, Lakmé a Graz i Mitridate, rers descobriments vocals de Her­ re di Ponto al Festival d'Ais de bert von Karajan, el qualla convi­

Provença, Viena, Zuric, Lió, Niça, dà a cantar el paper de Marzelline Modest Urgell Estrasburg, etc. És considerat com (Fidelia) al Festival de Salzburg paisatge Luba Orgonasova un dels millors especialistes en el 1990. A la mateixa època, Eber­ Oli sobre tela

«bel canto i ha contribuït a retor­ hard Wachter la convidà a fer els 94 x 184 cm

nar al repertori obres de Rossini papers de Donna Anna (Don Gio­ com Semiramide, Ermione, Otello, vanni) i Pamina (Die Zauberflôtes Elisabetta regina d'Inghilterra i a la Volksoper de Viena. Amb

Armida. Altres obres del seu reper­ aquest darrer paper debutà a la tori són Robert le diable de Meyer­ Staatsoper de Viena i al Festival BARCINO ART beer, Il Pirata i La fille du régi­ d'Ais de Provença. El paper més ment. lligat a la seva trajectòria d'aquests Doctor «honoris causa» per la Univer­ anys fou, però, Konstanze de Die.

sitat de Nova York «per la seva in­ En�fï¡hrung aus dem Serail, que VISITES CONCERTADES vestigaió i contribució a l'art del cantà a París (anili Armin Jordan i cant. és un expert en els aspectes al Châtelet en una producció ele

RAMBLA DE CATALUNYA, 124 ENTRESÒL 2.8 - TELÈF. 217 28 70 - 08008 BARCELONA

MEMBRE DEL GREMI DE GALERIES D'ART DE CATALUNYA Il IOC Il JI F I E S I 55

Lluís Pasqual), Deutsche Oper de Marilyn Horne, dirigida per Jean­ Berlín, Amsterdam., Lisboa, Stut­ Pierre Ponnelle. Posteriorment hi

tgart, Londres, Colònia i Tokio; i ha interpretat, entre d'altres, enregistrà amb John Eliot Gar­ Semiramide. Ha estat membre de diner. l'Òpera de Stuttgart, on debutà

amb nozze di La soprano també ha interpretat Don Susanna (Le Figaro ) Giovanni a París abans d'enregis­ i cantà Zerlina (Don Giovanni), trar-la amb Gardiner. Ha cantat Konstanze (Die Entfùhrung aus Giunia (Lucio Silla) al Festival de dem Serail), Gilda (Rigoletto) i Liù Salzburg; i Aspasia (Mitridate, re (Turandot), entre d'altres. di Ponto) a la Royal Opera House Des que va romandre uns anys a

Covent Garden de Londres. Altres Bielefeld -amb papers com ara òperes del seu repertori són La Norma, Elisabetta (Roberto Sonnambula (Amsterdam), I Puri­ Devereux), Violetta (La Traviata), tani; Le Rossignol de Stravinsky Elisabetta (Don Carlo), Lucia di (Festival de Salzburg) i Alfonso Lammermoor, Amina (La und Estrella de Schubert. sonnambula), Rachel (La Juive),

El seu repertori de concerts inclou els Leonora (Il Trovatore) i Aida-la Te Deum de Dvorák i Kodály, la seva carrera es desenvolupà Missa Solemnis de Beethoven (que especialment a Europa, onha cantat ha enregistrat amb Colin Davis), el a Viena, Berlín, Hamburg, War Requiem de Britten i obres de Frankfurt, Colònia, Marsella, �ozart,Janácek,Schumann,Fau­ Monte-Carlo, Venècia, Bolonya, ré i Orff. Aquest és el seu debut a Lisboa, Bilbao, Grallada, etc. la temporada del Gran Teatre del A la Scala de Milà debutà amb Vitellia Liceu. (La cLemenza di Tito) i hi tornà amb Elettra (Idomeneo) i Anna (Maometto II). Entre els seus CHRISTINE WEIDINGER (Sifare) enregistraments destaquen Arbate Va néixer a Phoenix, Arizona, i es (Mitridate, re di Ponto), Armida distingí a les Metropolitan Opera (Rinaldo, amb Marilyn Home) i Auditions de 1972; debutà en aquell una selecció d'àries desconegudes entre les teatre l'any següent amb el paper d'òperes de Donizetti quals de Musetta (La Bohème) i cantà tot Elisabetta di Siberia, dirigida per seguit Gretel (Hansel und Gretel) i Richard Bonynge. al Gran Teatre del Liceu la Christine \Veidinger Elvira (L'italianainAlgeri) alcostat Debutà 56 I Il lOG Il A F I E S

temporada 1976-77 amb el paper tra com Claudio Abbado, Riccardo de Glauce de Medea de Cherubini, Chailly, Rafael Frühbeck de Bur­ al costat de Montserrat Caballé; la gos, John Eliot Gardiner, Carlo temporada 1977-78 tornà per in­ Maria Giulini, Christopher Hogwo­ terpretar Inez de L'africaine de od, Riccardo Muti, Peter Maag, Meyerbeer, amb Caballé i Plácido Georges Prêtre, etc. Entre els di­ 4 Domingo. Després ha cantat amb rectors d'escena detaquen Pier regularitat al Gran Teatre del Liceu Luigi Pizzi, Roberto de Simone, Bernadene Manca eli Nissa NUEVO Coro.te.U.a1.on rols com a.raMusetta (LaBohème), Luca Ronconi, John Jean­ Copley, en oro de 18 qlts yacero. Nedda (1 Pagliacci), Amenaide Louis Martinoty, Giorgio Strehler i Esfera de nácar. (Tancredi), Elisabetta (Roberto Graham Víck.

Devereux i Maria Stuardas, Maria Especialitzada en papers barrocs i ros­

(Maria Stuarda¡ i la protagonista sinians, encara que també ha can­ d'AnnaBolenalatemporada 1992- tat obres del segle XIX, de Verdi i

amb un total 93, de vint-i-tres Puccini. Va interpretar el paper de representacions. Farnace de Mitridate, re di Ponto a Torí la temporada 1994-95 (Eve­ lino Pido / Graham Víck). BERNADETTE MANCA DI

N I S S A (Farnace) Nasqué a Cagliari i estudià a Itàlia i al Mo­ BRI e ITT E HA H N (Ismene) za.rteum de Salzburg. Canta hahi­ Nasqué a Duisburg- Walsum (Ale­ tualment als grans teatres italians manya). Dins de l'Antica Opéra

com ara La Fenice de Venècia, Consorts, canta els papers titulars Comunale de Bolonya, Pesaro, Ra­ d'Alcina de Haendel i Dido and venna, Maggio Musicale de Florèn­ Aeneas de Purcell. Del 1990 al cia, Òpera de Roma, San Carlo de 1992 forma part de la companyia

i la Scala de onla seva del Landestheater de on Nàpols Milà, Coburg, La elección de Anderson Brigitte Hahn June interpretació d'Orfeo (O'feo ed canta la Comtessa (Le nozze di Fi­

Euridice de li va valer Gluck) el gara), Micaela (Carmen), Marie De la Scala de Milán a la Metropolitan Opera House de títol d'

o OMEGA The sign of excellence Il IOC Il A F I E S I 59

El 1994 forma part de la companyia pianista Manuel Cabero- el Premi del Nationaltheater de Mannheim, Yamaha (1987). on canta, a més dels papers esmen­ Iniciat en el cant amb el Cor Madrigal, tats, Violetta (La Traviata), Zémi­ ha col·laborat amb Hesperion XX, re (Zémire et Azor de Crétry), Die La Capella Reial, amb les orques­ Entfuhrung aus dem Serail, Fle­ tres Simfònica de Barcelona i Na­ dermaus, etc. Ha estat dirigida' cional de Catalunya, Nacional de musicalment per George Alexander España, Simfònica d'Astúries, de Albrecht i Janos Kulka, entre Valladolid i Teatre Lliure, sota la JOIERIA d'altres, i escènicament per Jutta direcció de Franz-Paul Decker, Gleue, Brigitte Fassbaender, etc. Salvador Mas, Josep Pons, Antoni SUNYER També és convidada habitualment Ros Marbà i Manuel Cabero. a les sales de concert per interpre- Ha interpretat obres com la Missa So- 1 8 3 5 tar obres com ara la Simfonia núm. lemnis de Beethoven, Elies i Paulus 8 de Mahler (Estocolm, dirigida de Mendelssohn, El Messies de per Gennady Rozhdestvensky) o Haendel, el Requiem. de Mozart, les Gran Via de les Corts 660 Catalanes, Die de Passions de Bach i La de la 08010 Barcelona. Tel. 317 22 93 Schôpfung Haydn (Teatro cançó Sao Carlo de Lisboa). terra de Mahler. En el camp de Debutà al Gran Teatre del Liceu la l'òpera ha participat en l'estrena temporada 1989-90 amb el paper de Soledades sin sombra de García d'Eco d'Ariadne aufNaxos. Demestres, L'any de Gràcia (Sar­ dà), Timón de Atenas (Durán), Luz de oscura llama (Pérez Mase­ JOAN CA BERO (Marzio) Nas­ da) i Uno es el cuba (Polonio). cut a Barcelona, realitzà els estudis També ha cantat Oberon, El gira­ de cant amb la seva mare, Mont­ volt de maig (Toldrà), Rita i serrat Pueyo, al Conservatori Su­ L'elieir d'amare (Donizetti), Lo perior Municipal de Música, i els speziale (Haydn), Salome i Il cap­ continuà amb Helmut Lips, a la pello di paglia di Firenze (Rota). Hochschule fur Musik de Stuttgart. Ha enregistrat El retablo de Maese També ha realitzat cursos d'in­ Pedra amb I'Orquestra de Cambra Joan Cabero terpretació amb Davis, Richter i Teatre Lliure (dirigida per Josep Zanetti. Va obtenir el premi Schu­ Pons) i amb l'Orquestra Simfònica bert en el Concurs «Francesc Vi­ de Montreal (dirigida per Charles ñas» 1988. Com a «Iiederista», va Dutoit). També ha fet gravacions

guanyar -amb el seu germà, el per RTVE i France Musique. 60 1 Il IOC n A F I E S 1l10CnAFIES 161

Debutà al Teatre del Liceu amb la acional de Madrid. En el seu re­

Missa Solemnis de Beethoven i pertori destaquen obres com ara després hi oferí un concert i els Giulio Cesare i Xerxes de Haendel;

papers de Sacerdot (Die Zauber­ Oda a la muerte de Hem)' Purcell flote), Arbace (Jdomeneo), Ferran­ de John Blow, etc. do (Cost/an tutte), Timoner (Der

fliegende Hollander) -que també

cantà a Peralada el 1993- i Criat ORQUESTRA SIMFÒNICA del comte (Mathis der Maler). El DEL GRAN TEATRE DEL juny de 1994 interpretà el paper L I C E U Des de la creació del de Normanna (Lucia di Lammer­ Consorci del Gran Teatre del moor) al Palau Sant Jordi. Liceu, la normalització de l'Or­ questra i el millorament de la seva

categoria simfònica ha estat pro­ fi L A V I O O L I V E R (Arbate) Nas­ pòsit principal en els plans de la cut a Brescia (Itàlia), estudià al nova etapa del Teatre, que es va Real Conservatorio Superior de cloure amb l'incendi que el gener

Música de Madrid. Al mateix de 1994 va destruir l'escenari i la

temps estudià teatre i dansa con­ sala. Els directors titulars de la for­ temporània. Com a cantant, ha mació han estat Eugenio M. Marco actuat a Espanya i Estats Units, on i més endavant Uwe Mund, que es ha estat guardonat amb el premi va imposar com a objectiu dotar Flavio Oliver «Awards». A més, ha format part l'Orquestra d'un repertori simfònic Orquestra Sunfònica del de diversos grups de teatre i dansa (Mozart, Brahms, Mahler, Bruck- Cran Teatre del Liceu (guardonat al Festival de Teatro ner, Txaikovski, Mussorgski, Has de el Palau de la de Racine, d'Estats Units, amb Montsalvatge) que li donés un nou Neumann, Robertson, Marbà, Elysées París, el Teatre Grec l'obra Old Spain). protagonisme. Pons i Gardelli. Música Catalana i ha actuat al Teatro Heal i de el Festival Ha actuat en l'estrena de l'òpera de Diferents directors invitats han treba- L'orquestra Barcelona, d'Orange, Palacio Real de les Are­ l'Odeon Herodion Atticus d'Atenes Luis de Pablo La madre invita a llat en el decurs d'aquests anys al Madrid,

nes de ele i el Festival de Peralada, entre corner; en el concert monogràfic amb l'Orquestra Simfònica del Nîmes, l'Òpera Ludwigs­ sobre Henaixement Espanyol de la Gran Teatre del Liceu, entre els hafen, el Théâtre des Champs- d'altres indrets. Universitat de les Nacions Unides quals cal citar els mestres Albrecht, (Tokio); Carmina Barana amb Bonynge, Decker, Gatto, Gandolfi, l'Orquestra Nacional de Rússia; i Hollreiser, Kulka, Nelson, Perick, Las lamentaciones de Jeremías de Rennert, Hudel, Steinberg, Wei­ Rodríguez Ledesma a l'Auditoria kert, Schneider, Varviso, Maag, 62 I

Concertinos E. McKEITHEN MERCADAL* ORQUESTRA Timothy Josep Josep M. ALPISTE Victor PETRE BARONA * SIMFÒNICA DEL CRAN Miquel N.N. Franck TOLLINI (Clarinet baix) Gran Teatre del Liceu TEATRE DEL LICEU N.N. Violins Màrius VERDAGUER primers DOBLE PROGRAMA OPERÍSTIC Maria Anca ANDREI* N.N. Fagots AL MERCAT DE LES FLORS MOROS* Tobias GOSSMANN* Violoncels Just * Margaret BONHAM Pere BUSQUETS* Eugenia SEQUEIRA IAtJj"[email protected]_:ltleIt",. Ramon ISBERT Dies 27 i 29 de a les Miloslav CAPKA Peter THIEMANN* 22, març 21,30h Francesc BENíTEZ* i 24 de a les ---- Andrea CERUT! Adam GLUBINSKI març 19,30h (Contrafagot) Birgit EULER Esther Clara BRAUN Manuel GUERíN Alexandre BÁSCONES Trompes Vicenç AGUILAR* Piotr JECZMYK Carme COMECHE Lighthouse Frantisek SUPIN* pe Far Edith MARETZKI Rafael SALA El Carles CHORDÀ Emilian TOADER . Juan Manuel STACEY Enric Xavier MARTíNEZ de P. Maxwell Davies Vessela TOMOV Georghe TATU Francisco RODRíGUEZ Guerassim VORONKOV M. Eulàlia VALERO Lincoln Ignacio ZAMORA Christopher N.N. Matthias WEINMANN ---- Lluís S intes ---­ N.N. N.N. Trompetes Josep BELLO* David Hibbard Violins Contrabaixos segons Francesc COLOMINA * Dir e cci ó m u- s i c a I : Annick PUIG* Tomàs ALMIRALL* VIDAL Àngel Josep Pons Anton ZUPANCIC* Josep QUER Francisco VILLAESCUSA Antònia TERRÉS Jaume ALBORS Direcció d'escena: Trombons Teresa BASAS Francesc LOZANO Ch"istoph Meyer Josep Antoni OLTRA* Rosa BIOTA Joan MAULEÓN Francesc SÀNCHEZ* Mercè BROTONS Lluís RUSIÑOL Detlef HILLBRICHT* Elena CEAUCESCU Rafael de la VEGA Voix Humaine {Contrabaix} Rodica Monica HARDA N.N. Luis BELLVER Ï: h Veu Humana Marcel NOLL Flautes David MORALES Jordi PAPS * Albert MORA Tuba de Francis Sebastian POPESCU Joan Josep RENART* José Miguel BERNABEU* Poulenc Frederic SBERT Agustí BRUGADA Arpes Julius VARADI Manuel FLORENCIANO Lina SERRACARABASSA* Renata Scotto Jordi VILARGUNTÉ Oboès ARNAL* Margarita Direcció musical: Violes Francesc CASTELLÓ* Percussió Pons Renate SCHMIDT* Emili PASCUAL* Josep Birgit Artur SALA* * Marie VANIER V Richard AUGHAN* (Timbals) Direcció d'escena: Florian MUNTEANU (Corn anglès) Jordi MESTRES* Ch"istoph Meyer Enric PELLICER Bettina BRANDKAMP Julio BURGOS Raúl PÉREZ o es t rx siMfònica del o r a n re ar r e del LicEU Mihail FLORESCU N.N. rou Nicolae GIURCEA Clarinets N.N. Punts de venda: Taquilles del Palau Lluïsa JAIME Philip R. CUNNINGHAM* de la Virreina (*) Solistes ® GRAN TEATHE DEL LICEti

Heconstrním rl 1. .iCIW 64 I E N Il E e I s T Il ,\ M E N T S

Enregistraments S'inclou una selecció de les versions Versions en vídeo íntegres. Els personatges princi- pals són esmentats en l'ordre se­ Costa Winbergh (M), Yvonne Kenny güent: Mitridate (M), Aspasia (A), (A), Ann Murray (S), Anna Gje­ Sifare (S), Farnace (F), Ismene (I), vang (F), Joan Rodgers (I), Peter Marzio (Ma), Arbate (AI) A conti­ Straka (Ma), Massimiliano Ronca­ nuació l'orquestra, el director mu­ to (AI·). Concentus Musicus de Vie­ sical, el director d' escena (si na. Dir.: Nikolaus Harnoncourt. s'escau), el segell cliscogràfic i l'any Dir. escena: Jean-Pierre Ponnelle. de l'emegistrmnent. Decca, 1983 (CDV).

Versions en disc Rockwell Blake (M), Yvonne Kenny (A), Ashley Putnam (S), Brenda Kolik Stanley (M), Meredith Zara (A), Broozer (F), Patricia Rozario (I), Edita Gabry (S), Brigitte Fassbaen­ Christian Papis (Ma), Catherine der (F), Ileana Cotrubas (I), Peter Dubose (Ar). Orquestra de l'Opéra Baillie (Ma), Reingard Didusch de Lyon. Dir.. Theodor Guschl­ (Ar). Orquestra del Mozarteum de bauer. Dir. escena: Jean-Claude Salzburg. Dir. :Leopold Hager. Me­ Fall. RM Associates, 1986. mories, 1971 (CD). Bruce Ford (M), Luba Orgonasova Werner Hollweg (M), AI-leen Augér (A), Ann Murray (S), Jochen (A), Edita Gruberova (S), Agnes Kowalski (F), Lillian Watson (I)., Baltsa (F), Ileana Cotrubas (I), Justin Lavender (Ma), Jacquelyn David Kübler (Ma), Christine Wei­ Fugelle (AI) Orquestra del Royal dinger (Ar). Orquestra del Mozar­ Opera House Covent Garden. Dir.: teum de Salzburg. Dir.: Leopold Paul Daniel. Director d'escena: Hager. Philips, 1976 (CD). Graham Vick. Pioneer, 1993 (CDV).

XA7ES

___ � . ! è_� �_'''- _

,..

• ;¡;:�

s

Nuevo Compact Disc CDP-XA 7ES. Con Pick Up fijo. El sonido en estado puro I 67

Pròximes funcions «The Lighthouse» de Peter Maxwell Davies Christopher Lincoln, Lluís Sintes i David Hibbard.

Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Direcció musical: Josep Pons Direcció d'escena: Christoph Meyer Escenografia: Dieter Richter Vestuari: Jutta Delorme

Illuminació: Peter Sandvoss, realitzada per Albert Faura Producció: Oper Kôln

«La voix humaine» de Francis Poulenc

Renata Scotto

Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Direcció musical: Josep Pons Direcció d'escena: Christoph Meyer Escenografia i vestuari: Ramón Ivars Ïl-Iuminació: Albèrt Faura

Mercat de les Flors (Sala Maria Aurèlia Capmany) Divendres, 22 de març, 21,30 h, funció núm. 9 Diumenge, 24 de març, 19,30 h, funció núm. 10 Dimecres, 27 de març, 21,30 h, funció núm. 11 Divendres, 29 de març, 21,30 h, funció núm. 12

«Tristan und Isolde» de Richard Wagner (Versió de concert)

Eva Marton, Eva Randova, Jyrki Niskanen, Eike Wilm Schulte, Hans Tschammer, Wolfgang Rauch, Antoni Comas i Manuel Garrido.

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Direcció musical: David Robertson

Palau de la Música Catalana Diumenge, 21 d'abril, 17 h, funció núm. 13, torn T Dijous, 25 d'abril, 20 h Dimarts, 30 d'abril, 20 h, funció núm. 14, torn B Depósitos: Fondos de Inversión: Banca Electrónica

- - DEPOSITO ATLANTICO. FONDOATLANTICO. - ATLANTICO XXI. - DEPOSITO ATLANTICO 2. - DINERATLANTICO. (Recibanc. Disbanc. - DEPOSITO AZUL. - DINERBANC. Remesbanc.Credibanc. - DEPOSITO NARANJA. - RENTATLANTICO. Cashatlántico). - BOLSATLANTICO. - FACTORING P -

- ATLANTICO DIVISAS . FONATLANTICO. - FONDO EN ECUS.

Cuentas de Alta Rentabilidad Pensiones y Seguros Cartera de Valores:

- CUENTATLANTICO. - PLAN ATLANTICO. PLAN - ADMINISTRACION DE CARTERAS.

- LIBRETA AHORRO PREMIADO. DE PENSIONES INDIVIDUAL. - COMPRAIVENTA EN BOLSAS - LIBRETA AHORRO VIVIENDA. - PLAN DE JUBILACION. NACIONALES Y EXTRANJERAS. - PLAN DE PROTECCION FAMILIAR. - INVERSIONES EN EL EXTERIOR. - SEGUROS GENERALES DIVERSOS.

SIGA LAS SEÑALES OIIIECCI(>: .lOAN MATAIlOSCIl OIIlI':C<:I(> D'AIIT I DISSI':i\Y CIlAFIC: .I0SEI' BAGA DEL ATLANTICD FOTOCIl¡IFIES: PIlIMIlOSE MUll! (PEIIFOII�IINC AIITS LIBIIAIIY), CLIVE BAliDA (ROYAL OpEIiA HOUSE COVENT CAIIIJEN), ACENCE ilE PIIESSE PIIOTOGIlAPIlIQUE BEIlNANO (FESTIVAL O' AIS DE PIIOVEN(:A), ClíHAIiD AMSELLEM (Op(.:IIA DE LYON), PHOTO CAPTION (WEXFOIID FESTIVAL OPEIIA), .I0ACiliM SCIIMIOTMANN (SCIlWETZINCEIl FESTSPIELE), DAVIDE PETEIILE (TEATIIO RECIO TOIIINO), .J,IAI' PIPEII (NEDEIlLANOSE OI'I\IIA).

IMI'IIESSI(>: lcor, DL B - 6409 - 1996 Comercio Exterior Créditos Especiales: Sistemas de Pag'os: - - - DE EDICI(> I 1'111l1.ICITAT: AIl'I'·Co/2ooo FINANCIACION DE IMPORT/EXPORT. CREDITO PROFESIONAL. TARJETAS CREDITO: - CUENTAS EN MONEDA EXTRANJERA. - CREDITODO. VISA, EUROCARD/MASTERCARD. COI.·I.AIlOIlACIONS I ACIlAïMENTS: LILIKA VAN DEli - CAMBIOS CONTADO, PLAZO - CREDIMATICO. - TARJETA DE DEBITO SERVIRED.

- - SCIlIiOEFF NIr.KI y OPCIONES. CREDITO HIPOTECARIO. CHEQUES DE VIAJES EN DIVISAS. (NEOEIILANSE OpEIIA), - CREDITO IMPUESTOS. BAIICLAY (ROYAL OPEIlA !-lOUSE COVENT - CREDITO EN MONEDA EXTRANJERA. - FACTORING. LAUIlENCE PAILLOT DE CAIIDEN), (OI'I\IIA - LEASING. LYON), SUSAN OWEN (WEXFOIID FESTIVAL OI'EIIA), HILDE LIMIlAClllm (SCIIWETZIN(;EII FESTSpIELE), UCO SANDIIONI (TEATHO REGlO Infórmese en cualquiera de nuestras oficinas. TOIIINO), LILIKA VAN DEli SCIIIIOEFF (NEDEIILANDSE OPEnA), [CNASI SAIlI),\. El Grupo Banco Atlántico está presente en: ALEMANIA, ARGENTINA, BAHAMAS, COLOMBIA, CHILE, ESPAÑA, ESTADOS UNIDOS, FILIPINAS, GIBRALTAR, GRAN CAYMAN, HONG KONG, HUNG RIA, LlBANO_, MEXICO, PANAMA PORTUGAL, REPUBLICA CHECA Y VENEZUELA.

.r Banco Atlántico