Anuari 10 · 2019 · Pàgines 9-18

Vaga i Guerra Civil a la Casa Canal de Mollerussa (1936-1939)

Daniel Altisent Carulla

Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà

RESUM: Aquest article pretén establir una anàlisi right and left sides, that became protagonists during historiogràfi ca sobre l’evolució dels fets que van ocórrer those years. a la Casa Canal de Mollerussa entre els anys 1936 i el 1939. Analitzarem com l’ambient revolucionari, que KEYWORDS: Strike, Civil War, Trade unionism, es va escampar arreu del país a partir de les eleccions Canal d’Urgell, Mollerussa del 16 de febrer de 1936, va repercutir a Mollerussa en una vaga dels treballadors del Canal d’Urgell. INTRODUCCIÓ Aquesta vaga, que va durar un mes i es va acabar amb l’esclat de la guerra civil, no va ser del tot compresa La idea d’aquest estudi, sobre la vaga i el per part dels veïns ni per les autoritats republicanes, desenvolupament de la Guerra Civil a la Casa Canal, fet que va enterbolir encara més l’ambient previ al 18 es va començar a gestar a principis del 2017 quan de juliol de 1936. A partir de les declaracions jurades l’Albert Roqué, un llibreter de Barcelona especialista que els treballadors van fer a les autoritats franquistes en llibres antics, es va posar en contacte amb el i la diferent bibliografi a existent, hem pogut extreure Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà per a els fets més rellevants que van succeir a la Casa Canal informar que disposava d’un feix de documents sobre durant els anys de guerra. L’objectiu d’aquest article la depuració que els franquistes van fer a la Casa Canal. és analitzar un període poc estudiat a Mollerussa i Sense saber molt bé que hi trobaríem, vam anar a donar a conèixer els personatges, tant de dretes com passar un dissabte a Barcelona per fotografi ar els més d’esquerres, que van esdevenir protagonistes de la de tres-cents papers que l’Albert havia comprat feia vida local entre 1936 i 1939. temps a un venedor ambulant. El tema es revelava força interessant i em vaig comprometre a estudiar PARAULES CLAU: Vaga, Guerra Civil, Sindicalisme, aquests documents per a un possible article que Canal d’Urgell, Mollerussa fi nalment s’ha materialitzat. Estructurats per carpetes, aquestes expedients contenen informes escrits pel cap ABSTRACT: This article aims to establish a de la Falange, la Guàrdia civil i les forces vives locals historiographical analysis of the evolution and the de Mollerussa; i se centren, principalment, a descriure events that took place in the Casa Canal in Mollerussa les accions dels treballadors de la Casa Canal abans i between 1936 and 1939. We will analyze how the després del 18 de juliol de 1936. A més de les fi txes de revolutionary atmosphere, that spread throughout depuració dels empleats, els expedients es tanquen the country after the elections of the February 1936, amb les declaracions jurades dels mateixos treballadors. affected Mollerussa in a strike of the workers of the En aquests qüestionaris les preguntes giren al voltant Canal d’Urgell. This strike, which lasted for a month de tres punts que es repeteixen en cada interrogatori. and ended with the outbreak of the civil war, was En primer lloc, es pregunta quina era la seva afi liació not entirely understood by the neighbors or the política; després s’interroga al treballador per saber republican authorities, a fact that further clouded the quin va ser el grau d’implicació durant la vaga del mes atmosphere before the 18 July of 1936. Through the de juny de 1936; i, fi nalment, es pregunta a l’empleat sworn statements made by the workers to the Francoist quina informació podia aportar sobre la detenció authorities and the bibliography, we have been able i posterior afusellament de qui va ser el cap de la to extract the most relevant events that took place Societat del Canal d’Urgell, Bartomeu Lluch Farreny. in the Casa Canal during the war years. The aims of En aquests documents, els interrogats es desmarquen this article is to analyze a period that is little studied de qualsevol opció política o remarquen, si és el cas, in Mollerussa and to publicize the characters, both of la seva participació en diferents governs de dretes a Daniel Altisent 10 l’Ajuntament de Mollerussa. Els treballadors també es a Mollerussa a principis del segle XX i que va acabar desvinculen i neguen tenir cap implicació en la vaga fent carrera professional a la Casa Canal. Per sota el i, per descomptat, qualsevol tipus de relació amb la cap de l’explotació, el seguien els caps de secció, els detenció i posterior afusellament del cap de la Societat capatassos, els guardes i els treballadors de les ofi cines. del Canal d’Urgell. Tanmateix, d’aquests papers, que La principal tasca que exercia la Societat del Canal cal llegir entre línies, se’n pot extreure informació força d’Urgell era la de captar l’aigua del riu Segre, conduir- rellevant dels fets que ocorregueren durant la guerra la pel canal, les sèquies principals, i distribuir-la entre civil a la Casa Canal i també al poble de Mollerussa. les diverses boques de reg. Una vegada l’aigua havia sortit de les diferents boques, entrava sota la jurisdicció Entre aquestes declaracions jurades, que es poden directa de la Junta Central de Regants. Aquesta altra comptar en una quinzena, en destaca per damunt entitat representava el conjunt de regants de les terres de la resta la que fa el treballador Manuel González on arribava l’aigua i també tenia la seva seu a la Casa Sánchez. Aquest empleat del Canal d’Urgell era un Canal de Mollerussa. La majoria dels regants que lleonès arribat a Mollerussa a principis del segle XX. representava la Junta eren els propietaris de les sèquies Manuel González havia estat regidor de la CEDA a secundàries, es a dir, totes aquelles que arrencaven de l’Ajuntament de Mollerussa durant el bienni de dretes les boques i es ramifi caven per l’Urgell amb l’objectiu republicà, condició que va esgrimir amb contundència de portar a cada fi nca l’aigua del reg. La zona regada durant la seva defensa. En la seva declaració, González pel Canal d’Urgell estava dividida en 63 seccions o va denunciar els principals líders de la UGT que van comunitats de regants. La Junta Central de Regants organitzar la vaga i també els diferents líders del estava composta de 9 propietaris: 3 representaven la Comitè Revolucionari, els quals van protagonitzar les zona superior del canal, 3 la zona mitja i 3 la zona persecucions a la gent de dretes i la destrucció del baixa. Aquesta junta, a més, comptava amb un diferent patrimoni religiós. Manuel González també secretari lletrat, un tècnic, un ofi cial de secretaria i 35 relata amb claredat com es van produir diverses sequiers, nombre que podia variar any a any segons les reunions de la Junta del Sindicat al xalet de la Casa necessitats que s’acordaven3. Canal i a l’Amistat1. Aquesta declaració, i d’altres que també sobresurten, com el cas de Jaume Teixidó Simó2, TENSIÓ SOCIAL, VAGA I GUERRA CIVIL ens han permès establir una línia cronològica del que va succeir a la Casa Canal durant els mesos de guerra. La tensió política, als pobles i ciutats del país, es va incrementar notablement quan el 16 de febrer Per altra banda, abans d’entrar en l’anàlisi de 1936 el Front Popular va guanyar les eleccions a historiogràfi ca de la vaga i el procés revolucionari a Espanya. Amb la victòria novament de les esquerres, es la Casa Canal, és important entendre com estava deixava enrere dos anys de polítiques conservadores i organitzat l’organigrama que feia funcionar el Canal s’establia una clara voluntat de recuperar les polítiques d’Urgell durant aquells anys. A la dècada de 1930, el reformistes dels primers anys de República. Mollerussa Canal d’Urgell S.A era la constructora i explotadora del no en va quedar al marge i el primer efecte que va tenir canal i les sèquies principals en tot el seu recorregut. el resultat electoral va ser la dimissió de quatre regidors Es tractava d’una entitat de caràcter públic i estava i l’alcalde; tots ells havien estat designats per l’autoritat composta d’un consell, anomenat Junta de Govern, governativa després dels Fets d’Octubre de 1934. A que tenia la seu i residència a Barcelona. El seu director l’Ajuntament de Mollerussa van dimitir l’alcalde Salvador era Carles Valmaña Fabra i va ser el màxim dirigent de Casamitjana Majà; i els regidors Joan Cabestany Adern, la companyia des de l’any 1926 fi ns l’esclat de la Guerra Josep Castelló Nadal, Guillem Gaya Muria i Manuel Civil. Per davall de la Junta de Govern i de Valmaña, González Sánchez. Acte seguit es va nomenar alcalde a hi havia el cap de l’explotació del Canal, que llavors qui ja havia ocupat el càrrec durant el bienni reformista, era en Bartomeu Lluch Farreny, un agramuntí arribat Mateu Capell Piró (Gallart & Lladonosa, 2018: 71). 4

1 Declaració Manuel González Sánchez. Document pertanyent a l’arxiu personal d’Albert Roquè. Llibreria: Els Llibres del Tirant, Barcelona. 2 Declaració de Jaume Teixidó Simó. Document pertanyent a l’arxiu personal d’Albert Roquè. Llibreria: Els Llibres del Tirant, Barcelona. 3 Arxiu comarcal del Pla d’Urgell. Fons 10 Societat Canal d’Urgell 1-24-12. 4 Mateu Capell Piró va ser escollit alcalde a les eleccions municipals que es van celebrar el 14 de gener de 1934. Va ser destituït arran dels Fetes d’Octubre de 1934 i va tornar a ser escollit alcalde després de la victòria del Front Popular el febrer de 1936 (Gallart & Lladonosa, 2018). Vaga i Guerra Civil a la Casa Canal de Mollerussa (1936-1939) 11 També es va restablir la fi gura de l’alcalde segon, organitzat a Catalunya amb forta presència de tercer i quart en els noms de: Miquel Gabarra Balcells, l’anarcosindicalisme de la CNT i els comunistes Francesc Codina Querol i Pere Felip Pagès; tots ells de la UGT. Dins de la ideologia obrerista, el procés també havien ocupat aquests càrrecs durant el bienni de vaga era vist com una de les poques eines de d’esquerres (Polo, 1997: 358). Durant aquells mesos, què disposaven els treballadors per a defensar els la tensió política entre la dreta i l’esquerra a Mollerussa seus drets laborals, els interessos de classe i per a era màxima i anava creixent a mesura que avançaven desenvolupar la revolució socialista. Per a l’obrerisme, els dies i les setmanes. Partits i sindicats com el PSOE, la vaga era percebuda com un període de despertar el POUM, la UGT i les Joventuts Llibertàries, tenien de les masses i era fonamental la seva mobilització forta presència a Mollerussa i entre les seves fi les es van per la lluita contra el capitalisme. Segons les doctrines començar a organitzar els diferents grups de les Milícies del moment (Trotsky, 1977: 48), la vaga no havia de Antifeixistes i els Comitès de Salut Publica (Altisent, ser duta a terme tants sols per l’elit dels sindicats, sinó 2016: 14). Per altra banda, les dretes, integrades pels que n’havia de formar part tota la massa obrera. carlistes, la Lliga i republicans lerrouxistes, ho van veure d’una manera molt diferent als nous inquilins de L’aturada, promoguda per la UGT, va despertar molt l’Ajuntament i es mostraven atemorits per l’escalada de d’entusiasme entre els treballadors del Canal d’Urgell. tensió que s’estava produint al poble. Malgrat això, molts regants la van criticar durament en tractar-se de l’època on més es necessitava l’aigua per A més de la inestabilitat política d’aquells mesos, poder assegurar una bona collita. A més, aquell any el mes de juny de 1936 la UGT va declarar una vaga l’aigua resultava escassa i un dels clams era la necessitat indefi nida dels treballadors de la Societat del Canal d’atendre el seu just repartiment. Proclamada la d’Urgell. A causa de la presència d’un major nombre vaga, ràpidament es van confi gurar diferents grups d’empleats, aquesta vaga es va desenvolupar i va tenir de piquets que es van instal·lar a diversos punts, el seu punt neuràlgic a Mollerussa. Entre els líders principalment a la punta nord de la Casa Canal, junt sindicals que van protagonitzar la vaga, apareixen a la carretera. Segons explica Jaume Vila al seu llibre diferents noms que esdevindran les cares visibles de la (1992: 412), aquests piquets van haver de retirar- reivindicació laboral i del posterior procés revolucionari se al cap de dos dies perquè la gent que transitava que es va viure a Mollerussa.5 Entre les fi gures més pel carrer els escridassava, se’n reia i els anomenava rellevants destaquen: Manel Farràs, Sebastià Farràs, “rectorets” en haver escollit el pitjor moment per Jaume Farràs –tres cosins que van sobresortir pel fer la vaga. El dia 17 de juliol 1936, un laude de la seu lideratge dintre del sindicat i es van alternar la Conselleria de Treball de la Generalitat va declarar la presidència del mateix durant els anys que va durar la vaga improcedent i il·legal pel seu contingut polític guerra−. També van destacar en tasques de lideratge i no social. Però tot va canviar el 18 de juliol, quan però en menor grau: Antonio Perera, Guillem Gaya, es va començar a escampar la noticia de l’aixecament Fermí Melgosa, Joan Escolà, Salvador Tamarit o Isidre militar al Marroc, i sobretot l’endemà, quan el cop ja Tàsies, entre altres.6 s’havia estès a la península. Aquell diumenge de juliol, els comitès de Milícies Antifeixistes i de Salut Pública Malauradament no hem trobat cap document van ocupar l’Ajuntament i es van fer amb el control de que ens indiqui quin dia exacte va ser l’inici de la les seves atribucions. La UGT es va establir a l’Amistat, vaga, però sabem que va començar pels voltants del el POUM va ocupar el Casino Republicà i els membres 15 de juny i es va acabar ofi cialment el 21 de juliol de les Joventuts llibertaries es van instal·lar al local del de 1936, un cop la guerra ja era un fet consumat.7 Centre Tradicionalista (Altisent, 2016: 14). El llavors Aquesta vaga, tanmateix s’ha d’entendre dins el alcalde, Mateu Capell, va mantenir al càrrec però va context revolucionari que es va donar després de entregar, a la pràctica, la gestió de l’Ajuntament als la victòria del Front Popular. Durant aquella dècada diferents comitès revolucionaris. de 1930, el moviment obrer estava plenament

5 A través de les declaracions jurades dels diferents treballadors, com la de Manuel Gonzalez o Jaume Teixidó, aquests noms són els més repetits com a líders de la vaga del més de juny de 1936. Documents de l’arxiu personal d’Albert Roquè. Llibreria del Tirant. Barcelona. 6 Informe de les autoritats franquistes. En alguns dels informes, Guillem Gaya també apareix com un dels líders de la vaga del juny de 1936 tot i haver estat regidor durant el govern de dretes de 1934 a 1936. Document de l’arxiu per- sonal d’Albert Roquè. Llibreria del Tirant. Barcelona. 7 Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell. Fons 10 Societat Canal d’Urgell 1-24-12. Daniel Altisent Carulla 12 El 21 de juliol de 1936 es va posar fi a la vaga Revolucionari. Manuel González, en la declaració que va de la Casa Canal, ja que no era necessari continuar realitzar davant les autoritats franquistes,9 va assenyalar amb l’aturada quan s’estava produint un marc de directament Ramon Romà com el líder de la revolta col·lectivització. En ser un lloc de pas, Mollerussa obrera que va destruir el campanar de l’església i el va presenciar, durant aquelles primeres setmanes, diferent patrimoni religiós de Mollerussa.10 una munió constant de milicians que travessaven Una de les primeres accions que va realitzar la Junta el poble pujats en camions i cotxes pintats amb les sigles dels diferents partits i sindicats. Molts d’aquells milicians, la majoria arribats de fora (Polo, 1997: 368- 369), circulaven per Mollerussa entonant proclames revolucionàries i buscant els treballadors que no havien secundat la vaga per afusellar-los. Els que havien estat en contra de la vaga eren principalment els treballadors que havien tingut càrrecs de confi ança a l’empresa; aquests van ser considerats automàticament elements de dretes i van haver de fugir o amagar-se per a salvar la vida. Després d’establir el quarter general a la Casa de la Vila, el Comitè Revolucionari va imposar una sanció col·lectiva pecuniària de 125.000 pessetes a la gent de dretes. Aquesta sanció la van reclamar en un termini de poques hores i també van exigir, sota pena Imatge 1. Ramon Romà Marro. Guarda de la Casa Canal i un d’afusellament, l’entrega al quarter general de totes dels líders del Comitè Revolucionari de Mollerussa. A ell se les armes que disposessin els veïns abans de la mitjanit li atribueix la destrucció del campanar de l’església el 16 de (Altisent, 2016:14). Setembre de 1936 (Foto cedida pel seu besnet Marc Romà Melgosa). El mateix 19 de juliol, la Junta del Sindicat es va apropiar de totes les instal·lacions del Canal d’Urgell i es va donar inici a un procés de col·lectivització de les del Sindicat va ser suspendre de sou i feina als treballadors terres. Els qui havien liderat la vaga, automàticament, es que no s’havien adherit a la vaga. Aquesta ordre va van erigir com a nous mandataris. Manel Farràs Rial va afectar directament al cap de l’explotació i a la seva mà ser escollit president del sindicat.8 Jaume Farràs i Sebastià dreta, Bartomeu Lluch i Llorenç Vilaró, respectivament, Farràs, a més de Guillem Gaya i Joan Escolà, es van que van haver d’abandonar els despatxos a la casa erigir en el nucli dur del sindicat. A partir de llavors, les xalet, ja convertida en punt de reunió dels milicians. reunions de la Junta, de les Milícies Antifeixistes i les del Manuel González va ser designat delegat administratiu Comitè Revolucionari es van començar a celebrar al xalet de la tercera secció, en substitució de Llorenç Vilaró, de la Casa Canal. Des de fora de la Junta del Sindicat, i les tasques de Bartomeu Lluch van passar a mans del com a membre del Comitè Revolucionari i guarda de president Manuel Farràs. Tanmateix, si cal destacar un la Casa Canal, va sobresortir la fi gura de Ramon Romà fet rellevant a Mollerussa durant aquells mesos posteriors Marro, que esdevingué protagonista dels fets durant al 18 de juliol, és, sens dubte, la detenció i posterior els primers dies de revolució. Afi liat al PSUC i regidor afusellament de Bartomeu Lluch Farreny. de l’Ajuntament de Mollerussa durant la República i la Guerra (Polo, 1997: 386), Ramon Romà tenia 49 anys el Bartomeu Lluch va néixer a l’any 1882. juliol de 1936 i era un líder de l’obrerisme local, admirat El seu pare era guarda de la societat del Canal d’Urgell pels veïns de Mollerussa per la seva veterania i el seu i l’any 1895 es va traslladar amb tota la família a discurs intel·lectual, fet que el va convertir ràpidament Mollerussa. Bartomeu Lluch Farreny va ingressar a les en un dels personatges amb més pes dintre del Comitè ofi cines de la societat quan tenia tan sols tretze anys.

8 Declaració Manuel González Sánchez. Document pertanyent a l’arxiu personal d’Albert Roquè. Llibreria: Els llibres del Tirant, Barcelona. 9 Declaració Manuel González Sánchez. Document pertanyent a l’arxiu personal d’Albert Roquè. Llibreria: Els llibres del Tirant, Barcelona. 10 Els descendents de Ramon Romà, la neta i els seus besnets introdueixen un matís en aquesta història i afi rmen que l’església, un cop saquejada després del 18 de juliol, el campanar corria el risc de despreniment, fet que va motivar, a qui llavors era regidor de l’ajuntament, a dinamitar-lo per evitar mals majors. Vaga i Guerra Civil a la Casa Canal de Mollerussa (1936-1939) 13 Posteriorment, en edat adulta, va ascendir ràpidament al Canal d’Urgell. Lògicament el informe del sindicat va ser costat de l’enginyer Carles Cardenal, que es va convertir desfavorable a l’excap de l’explotació i això va suposar en el seu mentor i el va preparar per l’alt càrrec que la seva sentència de mort. Segons explica Jaume Vila ocuparia posteriorment. Després de realitzar els estudis (1992: 415), l’informe que va arribar de Mollerussa al de Topografi a i Administració d’Empreses, Lluch va rebre comitè anarquista deia el següent: “En motiu de la vaga el reconeixement de la Junta de la Societat i fou nomenat revolucionària, l’acusat s’havia posat al costat de l’empresa sots cap de l’explotació l’any 1923. Tres anys després i en contra dels treballadors. En l’exercici del seu càrrec va ser designat cap de la Societat del canal d’Urgell, s’havia enriquit”. Bartomeu Lluch Farreny va ser afusellat càrrec que va mantenir fi ns l’esclat de la guerra civil per milicians de la FAI el 24 de setembre de 1936 a la (Vila, 1992: 590). D’ençà del 18 de juliol, la pressió dels carretera d’Horta, als afores de Barcelona. milicians cap a Bartomeu Lluch i la seva dona, Encarnació Font, va augmentar considerablement. Treballadors de la Casa Canal li van confi scar i es van repartir les seves terres; també van ocupar els seus magatzems, li van requisar el cotxe i la ràdio i es va establir una guàrdia de milicians 24 hores a casa seva.11 En allò que ocorre després, és necessari remarcar que dos fonts, en la recerca sobre aquesta història, entren en contradicció a l’hora d’explicar com Bartomeu Lluch va poder sortir de Mollerussa a mitjans d’agost de 1936. Per una banda, l’escriptor Jaume Vila, coetani dels fets i amic del protagonista, ens explica al seu llibre (1992: 414) que Imatge 2. Bartomeu Lluch Farreny i Llorenç Vilaró Teixidó. gràcies als contactes a nivell polític que disposava, el cap Cap de la societat del canal d’Urgell i cap de la Tercera Secció de l’explotació va poder sortir de Mollerussa escortat per Administrativa (Fotografi es extretes del llibre de Vila, J. mossos d’esquadra i membres del cos de guardes d’assalt (1992). Els canals d’Urgell i la seva història. : Diputació, de la Generalitat. Amb aquesta escorta, Bartomeu Lluch pp. 590 i 600). es va traslladar a casa d’uns amics seus a Barcelona. Així ho relata Jaume Vila i no explica si la seva dona el va acompanyar o pel contrari es va quedar a Mollerussa. Per Mentrestant a Mollerussa els fets s’anaven altra banda, l’historiador Miquel Polo (1997: 376-277) desenvolupant i el 24 d’agost de 1936 hi va haver adjunta al seu llibre la declaració que va fer el seu pare una detenció massiva de 40 persones considerades davant les autoritats franquistes sobre la mort de Lluch de dretes.12 Entre els detinguts d’aquesta batuda, és Farreny. En aquesta declaració, el pare de Miquel Polo molt probable que hi hagés els set encausats que van explica que Bartomeu Lluch va ser detingut per policies ser jutjats pel Tribunal Popular el 20 gener de 1937 de la Conselleria de Governació i portat contra la seva (Altisent, 2016: 14-15): Joan Font Taulat (Germà voluntat cap a Barcelona. També fa referència que va Arnaldo Cirilo) Isidre Cuberes Costa, Eusebi Pascual ser ell mateix qui va informar la dona de Lluch sobre la Mateu, Josep Borrell Escolà, Jaume Graus Aribau i detenció del seu marit. Manel Solà Pou; tots ells personalitats de la dreta local que van ser condemnats a mort o a complir llargues Malgrat aquesta incògnita, les fonts consultades penes de presó. Aquest cas va ser molt mediàtic tornen a coincidir en el relat fi nal. Va ser el 15 de setembre entre els veïns ja que tots ells eren personatges molt de 1936, quan Bartomeu Lluch Farreny va ser detingut coneguts entre els mollerussencs. Es van reunir, entre per membres de la FAI al domicili on s’allotjava i va ser els veïns de Mollerussa, més de 800 signatures per portar a la seu del sindicat anarquista, al carrer Carolines demanar l’indult dels set acusats.13 Tret del director de número 7 de Barcelona. Aquest comitè de la FAI va la Salle, Arnaldo Cirilo, que va ser afusellat l’endemà sol·licitar un informe sobre Bartomeu Lluch al sindicat del del judici davant del cementiri de Lleida, la resta van

11 Declaració Manuel González Sánchez. Document pertanyent a l’arxiu personal d’Albert Roquè. Llibreria: els llibres del Tirant, Barcelona. . 12 Declaració Manuel González Sánchez. Document pertanyent a l’arxiu personal d’Albert Roquè. Llibreria: els llibres del Tirant, Barcelona. 13 En l’informe que fa Tomàs Badia, com a membre de la dreta local, sobre el treballador Jaume Teixidó, en els seus arguments de descàrrec, explica es va involucrar amb molt d’entusiasme en la recollida de fi rmes per demanar l’indult dels set acusats en el judici del Tribunal Popular. Document pertanyent a l’arxiu personal de Albert Roquè. Llibreria: els llibres del Tirant, Barcelona. Daniel Altisent Carulla 14 ingressar a presó acusats de donar suport al feixisme i a la societat del Canal d’Urgell fi ns a principis de l’any van ser alliberats un cop es va acabar la guerra. 1938, quan va ser detingut novament i enviat a camps de treball on s’hi va estar fi ns que va ser alliberat per les tropes franquistes (Vila, 1992: 600).15

A començaments de l’any 1937, l’eufòria revolucionaria, que fi ns llavors havia gestionat el dia a dia, va ser substituïda per la burocràcia i la disciplina militar. Les milícies antifeixistes es van dissoldre contra la seva voluntat i van ser agrupades dintre l’Exercit Popular. Això va suposar un cop molt dur pels milicians ja que s’imposava la disciplina del comunisme ortodox davant la visió d’un comunisme llibertari o de l’anarcosindicalisme. Aquest trencament dintre del bàndol republicà, que va arribar al seu punt màxim durant als Fets de Maig del 1937, va acabar amb la il·legalització del POUM, la persecució dels seus Imatge 3. Joan Font Taulat, director de la Salle, més conegut membres, acusats de feixistes, i la mort d’un dels seus com a germà Arnaldo Cirilo. Va ser detingut per inculcar líders, Andreu Nin. Aquesta imposició de la disciplina propaganda religiosa als seus alumnes i se li va trobar davant l’eufòria també va tenir la seva traducció al armament a dintre de l’escola. Va ser afusellat el 21 de gener dia a dia de la gestió del Canal. El mes de març de de 1937 davant del cementiri de Lleida. (Foto extreta del 1937 la Generalitat es va fer càrrec de l’explotació a llibre de Polo, M. (1997). Mollerussa, de lloc petit a poble través de la Confederació Hidrogràfi ca de l`Ebre. Es va (1889-1938). Mollerussa: Ajuntament, p. 381). treure tot el pes als comitès revolucionaris i es va situar l’advocat Josep Fraure com a gerent i nou encarregat de gestionar la Societat del Canal d’Urgell.16 Aquesta apropiació del Canal per part de la Generalitat es va Passada la eufòria revolucionaria, la societat del vendre com un intent de millorar les relacions entre Canal d’Urgell va començar a entrar en una relativa els treballadors i calmar l’ambient revolucionari dels normalitat pel que fa al seu funcionament. L’Amistat es primers mesos. va convertir en la casa del poble i a mitjans d’octubre de 1936 es va celebrar una assemblea general del Aquell segon any de guerra, les penúries van treballadors del Canal d’Urgell, aquest cop amb començar a fer estralls entre els veïns: els joves Sebastià Farràs com a nou president del sindicat. marxaven cap al front i el menjar racionat començava En l’ordre del dia hi havia la recent renovació de la a escassejar. Pel que fa al desenvolupament de la Casa Junta Directiva, la formació d’un Comitè de Control i Canal, aquest control governamental va continuar l’admissió del personal que havia estat suspès de sou tot el 1937 fi ns a l’abril de 1938, quan les tropes i feina després del 18 juliol.14 Es va posar a debat el franquistes van ocupar la ciutat de Lleida. Un cop els reingrés de diferents capatassos de secció com el cas franquistes van establir un front al riu Segre, Mollerussa d’Antonio Huguet, però destaca, per damunt de tot, va patir intensos bombardejos en punts estratègics: la readmissió de qui fou cap de la tercera secció i mà la Forestal d’Urgell, el molí de Cal Calçoner, on els dreta de Bartomeu Lluch, Llorenç Vilaró. Tot i la seva franquistes creien que hi havia un dipòsit d’explosius, readmissió, Vilaró va quedar degradat del càrrec que l’estació de tren, diversos punts de la sèquia del Canal havia exercit amb anterioritat. Es va mantenir treballant d’Urgell, sobretot als ponts del camí de i de

14 Declaració Manuel González Sánchez. Document pertanyent a l’arxiu personal d’Albert Roquè. Llibreria: els llibres del Tirant, Barcelona. 15 En la declaració de Manuel González es relata la readmissió de Llorenç Vilaró en una reunió del Sindicat feta el mes de novembre de 1936. Vilaró fou detingut el 1938, segons González, a causa de la insistència del guerriller Francisco Sanz, i va ser enviat en un camp de treball durant un període d’entre set i vuit mesos abans de l’arribada de les tropes nacionals. 16 Declaració Manuel González Sánchez. Document pertanyent a l’arxiu personal d’Albert Roquè. Llibreria: Els Llibres del Tirant, Barcelona. Vaga i Guerra Civil a la Casa Canal de Mollerussa (1936-1939) 15 , i també a la Casa Canal, on es van construir forta vehemència.19 Desconeixem si aquest increment túnels perquè s’hi refugiessin els veïns.17 La proximitat de sous entre els treballadors es va poder implementar. de l’exercit franquista, a solament 25 quilòmetres, És de suposar que la victòria franquista a la batalla de va suposar que el president de la confederació l’Ebre, el novembre de 1938, va desmoralitzar els que hidrogràfi ca i els delegats de la Generalitat, establerts encara mantenien alguna esperança de guanyar la a Mollerussa, deixessin la localitat. Davant el vuit de guerra. Davant de la imminent arribada dels franquistes, poder a la Casa Canal, el que quedava del Comitè el 7 de gener de 1939 les forces republicanes van Revolucionari i la Junta del Sindicat es van tornar a fer abandonar Mollerussa fent volar els ponts del canal; el càrrec de les instal·lacions i, aquest cop, Jaume Farràs 8 ja no quedava ningú que defensés la República i el 9 va ser escollit nou president.18 de gener les tropes franquistes entraven pel camí del Palau, acompanyats de forces mores a cavall i cantant A fi nals d’agost de 1938 la Junta del Sindicat va el cara el sol (Altisent, 2016: 12). Extret dels papers que convocar una nova reunió, probablement a l’Amistat, l’Albert Roqué ens va deixar fotografi ar del seu arxiu amb tots els treballadors de la Casa Canal que quedaven personal, per tancar aquest apartat sobre l’evolució de a Mollerussa. Aquesta reunió va tenir com a punt central la guerra a Mollerussa, reproduïm part d’un document l’establiment d’una nova minuta de salaris pels empleats. redactat per les noves autoritats el 10 de maig de 1939, Amb la represa del control de la Casa Canal per part on es detalla els sous anuals que cobraven els diferents del Sindicat, es pretenia aplicar un salari mínim de 500 empleats del Canal d’Urgell abans de la Guerra Civil.20 ptes. mensuals a tots els treballadors sense excepció. Si fem una comparativa dels sous que guanyaven l’any Es pagaria 550 ptes. al delineant major; 600 ptes. al 1936 amb els nous salaris que es van discutir durant la pagador, comptable i encarregats de secció; i 700 ptes. reunió de 1938, podem apreciar la notable diferencia als caps tècnics i administratius. Aquesta reunió, tal i del que cobraven els obrers i el que percebien com a com explica Manuel González a la seva declaració, es va salari just, fet que apunta sens dubte a un dels motius allargar moltes hores i les discussions foren enceses i amb principals de la vaga de 1936.

Cargos Nombre y Apellido Sueldo Anual Vacantes y causas que las motivan

Jefe de la Explotación. Bartolomé Lluch. 13.200 pesetas. Vacante por asesinato.

Jefe de la tercera sección administrativa. Lorenzo Vilaró. 6.304 pesetas. Conserva su puesto.

Jefe del Servicio Técnico. Juan Teixidó. 6.200 pesetas. Vacante por detención.

Contable. Isidoro Tassies. 4.500 pesetas Vacante por detención.

Escribiente mayor y pagador Salvador Tamarit. 4.500 pesetas. Vacante por detención.

Delineante mayor y auxiliar topógrafo. Antonio Perera. 4.200 pesetas. Vacante por detención.

Escribiente y Auxiliar E.P. Manuel Farras. 4.200 pesetas. Vacante por no haberse presentado.

Delineante 1a. Guillermo Gaya. 3.600 pesetas. Vacante por no haberse presentado.

Delineante 2 a. Pablo Zalabardo. 3.360 pesetas. Conserva su puesto.

Auxiliar. Manuel González. 3.600 pesetas. Conserva su puesto.

Sobre Capataz. Jaime Farras. 3.600 pesetas. Vacante por no haberse presentado.

17 Són diverses les fonts bibliogràfi ques que fan referència als bombardejos que va patir Mollerussa el 1938. En un treball elaborat pel Memorial Democràtic i la Universitat de Lleida, que va dirigir Conxita Mir, Omar Serra especifi ca diversos punts de Mollerussa on es van produir els bombardejos. Vegeu-lo en línia: http://www.espaisdememoria.udl. cat/?q=taxonomy/term/3 També Joan Yeguas al seu llibre en fa referència (2003: 32) i Solé & Mestre (2010: 191) tam- bé recullen testimonis dels bombardejos que va patir Mollerussa. 18 Declaració Manuel González Sánchez. Document pertanyent a l’arxiu personal d’Albert Roquè. Llibreria: els llibres del Tirant, Barcelona. 19 Idem. 20 En aquest document hi consta el càrrec, el sou que cobraven abans del 18 de juliol de 1936, i la seva situació a mes de gener de 1939. En el document original hi apareixen més d’un centenar de noms separats per seccions, tanmateix hem reproduït els que considerem que tenen més rellevància pel que fa a l’objecte d’estudi. Document de l’Arxiu personal d’Albert Roqué. Llibreria: Els llibres del Tirant, Barcelona. Daniel Altisent Carulla 16

Ordenanza 1a. Jaime Teixidó. 3.180 pesetas. Vacante por detención.

Ordenanza 2a. Angel Graus. 3.180 pesetas. Conserva su puesto.

Ordenanza. Telefonista. Miguel Polo. 3.120 pesetas. Conserva su puesto.

Encargado. Servicio coches. Juan Escolà. 3.900 pesetas. Vacante por detención.

Escribiente. Sebastian Farras. 2.880 pesetas. Vacante por no haberse presentado.

Chofer auxiliar. Pedro Bertran. 3.180 pesetas. Vacante por no haberse presentado.

APÈNDIX DOCUMENTAL

Imatge 4. Fragment del document on s’especifi ca els sous dels treballadors a la Casa Canal abans de la Guerra Civil. Font: Arxiu personal d’Albert Roquè.

Imatge 5. Fragment d’un informe sobre la vaga del mes de juny de 1936 a la Casa Canal. Font: Arxiu personal d’Albert Roquè. Vaga i Guerra Civil a la Casa Canal de Mollerussa (1936-1939) 17

Imatge 6. Fragment de la declaració de Manuel González Sánchez on relata la seva situació personal durant el període revolucionari i on acusa a Ramon Romà de la destrucció del campanar de l’església. Font: Arxiu personal d’Albert Roquè.

CONCLUSIONS de l’exercit franquista; per tant, a més de llegir entre línies les diferents declaracions, s’ha calgut ser molt Aquest article, elaborat a través de l’estudi curós a l’hora d’establir el perfi l dels personatges que metodològic dels documents citats, hem establert un apareixen relatats en aquest article. relat dels fets més transcendents que es van produir durant els anys de Guerra Civil a la Casa Canal i quin Un cop llegits i estudiats el gruix dels documents, paper van desenvolupar les personalitats més rellevants en observar la quantitat d’informació que se’n podia a Mollerussa davant el confl icte bèl·lic. Pel que fa als extreure, vaig prendre la decisió d’estructurar aquest documents que vam fotografi ar a l’arxiu de l’Albert estudi en dos articles que marquen un tall cronològic Roqué, aquests papers representen un aiguabarreig en la història de Mollerussa. La primera part, l’article de noms, declaracions jurades, sentències signades i que acabem de llegir, està centrada en el període que escrits avaladors, del quals s’ha hagut de destriar el va de les eleccions del febrer de 1936 fi ns al 9 de gener gra de la palla, en el sentit que molts dels documents de 1939. La segona part, que si tot va bé veurà la llum repeteixen la mateixa informació. Cal posar de relleu en un proper article de Mascançà. Revista d’Estudis del que les declaracions jurades, que ens han servit per Pla d’Urgell, analitzarà les depuracions a què es van establir aquest relat, estan redactades sota la pressió veure sotmesos els treballadors de la Casa Canal per Daniel Altisent Carulla 18 part de les noves autoritats un cop acabada la guerra. Guerra Civil. A través del relat que hem desenvolupat, En la documentació que hem estudiat, es redacta hem volgut transmetre com es va viure l’ambient amb bastant precisió les funcions que realitzaven els revolucionari durant aquells anys a la Casa Canal, la empleats que van tenir un paper més important dintre vaga que van realitzar els treballadors, un mes abans del Sindicat; també hem pogut conèixer el sou que de la guerra, i l’organització del moviment obrer a cobraven, el grau de participació en els fets abans i Mollerussa entre els anys 1936 i 1939. després del 18 de juliol, i la seva relació amb el cap de la Societat del Canal d’Urgell. En aquest tracte, REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES les declaracions dels treballadors revelen informació interessant sobre Bartomeu Lluch Farreny com, per ALTISENT i CARULLA, D. (2016). Les Cartes de exemple, l’episodi d’atac d’angoixa que va tenir quan Ramon Carné Albareda, delacions i caciquisme de es va assabentar de la seva imminent detenció. Una postguerra a Mollerussa. Mascançà. Revista d’Estudis situació repetida àmpliament en les declaracions del Pla d’Urgell, 7, 9-24. de molts treballadors, ja fos per defensar la seva BARRULL i PELEGRÍ, J. (2013). Lluita pagesa i preocupació cap al senyor Lluch o bé per denunciar polítiques de reforma a la zona regada pel canal els veïns que impedien que la gent anés al seu auxili. d’Urgell (1931-1936). Mascançà. Revista d’Estudis del Aquests documents mostren com era la relació de Pla d’Urgell, 4, 9-20. Lluch Farreny amb els empleats de la Casa Canal i DD. AA. (2006). Les batalles del Segre i la Noguera també relaten el paper rellevant que va desenvolupar Pallaresa. L’atac fi nal contra Catalunya ( abril – desembre Llorenç Vilaró durant la guerra i el primer franquisme a del 1938). Lleida: Pagès Editors. Mollerussa. GALLART, F. & LLADONOSA V. (2018). Mateu Capell Piró, alcalde republicà de Mollerussa (1934- Pel que fa a la bibliografi a existent sobre aquest 1936). Mascançà. Revista d’Estudis del Pla d’Urgell, 9, tema, destaca per damunt de la resta dos llibres que 69-82. m’han servit per a completar el relat del que va succeir GARANGOU, S. (2017). Les joventuts llibertàries de durant aquells anys a la Casa Canal. Per una banda els Catalunya. Maçanet de la Selva: Editorial Gregal. dos últims llibres de la trilogia sobre Mollerussa que va MIR i CURCÓ, C. (1986). Caciquisme polític i lluita escriure Miquel Polo, De lloc petit a poble 1888-1939 electoral(1890-1936). Barcelona: Publicacions de i De poble a ciutat 1939-1988; en aquests dos llibres, l’Abadia de Montserrat,1986. el cronista mollerussenc, relata l’activitat consistorial MIR i CURCÓ, C. (2017). Tenien nom : víctimes de durant el període estudiat i plasma l’activitat d’alguns la repressió franquista a les terres de Lleida (1938-1963). dels noms que apareixen en els documents analitzats. Lleida: Pagès / Institut d’Estudis Ilerdencs, 2017. L’altre llibre, que agafa especial rellevància en la OLIVA i LLORENS, J. (2014). El cost humà de redacció d’aquest article, és l’estudi Els Canals d’Urgell la Guerra Civil al Pla d’Urgell (1936-1953). Anàlisi i la seva història, que va redactar Jaume Vila Ricart. quantitativa i comparativa. Mascançà. Revista d’Estudis Aquest escriptor, nascut a però que va estar del Pla d’Urgell, 5, 49-75. arrelat a Mollerussa tota la seva vida, relata amb POLO i SILVESTRE, M. (1997). Mollerussa, de lloc bastant informació com es va produir la detenció i petit a poble (1889-1938). Mollerussa: IG Cuberes. afusellament de Bartomeu Lluch, a més de ser l’únic SOLÉ i BONET, T. & MESTRE i ROIGÉ, E. (2010). llibre, d’aquest període cronològic, que fa esment a Escrits del Pla d’Urgell. Dietaris, correspondència i la vaga del més de juny de 1936. Malauradament cap documents (1650-1950). Lleida: Pagès Editors. dels dos autors són vius. Jaume Vila va morir l’any 1997 TROTSKY, L. (1977). La Revolución Española. (Vol 2. i el Miquel Polo va traspassar quan ben just començava 1936-1940). Barcelona: Fontanella. aquest període de recerca, l’any 2017. Tot i així, VILA i RICART, J. (1992). Els Canals d’Urgell i la seva gràcies al llegat acadèmic que ens han deixat tots dos història. Lleida: Diputació de Lleida. autors, hem pogut entrellaçar dades, comparar els dos YEGUAS i GASSÓ, J. (2003). Mollerussa. : relats i descobrir algun fet contradictori com la manera Cossetània. que va sortir Bartomeu Lluch de Mollerussa l’agost de 1936, no sabem si fugit o detingut.

Tanquem aquest article amb l’esperança d’haver col·laborat en el coneixement de la història local en un moment tant convuls i poc estudiat com va ser la