EL CETA VISITA CASERES

Entorn d'Almudefer Neus Pallares Casals

ALMUDEFAR: Térm. rural de la prov. de direccions de Bot i d'Orta. Runes del que un dia , dióc. de , part. jud. de fou castell templer o potser fins i tot, si atenem al , jurisd. de Caseras alque fue agrega- nom, enclavament sarrai. una petita església do en el año 1842; SIT. en la márg. der. del r. inacabadaoenderrocadaen part. Pertot, silenci. Algas enparage muy desigualdividido en valles Un estudiós, Gavin, ens dóna pera aquest y collados; le baten libremente los vientos, y indret les coordenades geografiques, 3'37'1 1" goza de CLIMA sano. Tiene 4 casas de campo de longitud Est seguint el meridia de Madrid i llamadas en elpais masias, con varias cabañas 41'='01'35" de latitud Nord. Ens trobem a Almu- y corrales para los muchos ganados que pastan defer. Allí mateixel riu, I'Algars, i a I'altra banda, y pastores que los guardan; según tradición fué ja, I'Aragó. L'Algars és el limit. antiguamente una pobl. de 100 vec., cuya opi- nión comprueban las muchas ruinas que se La Renaixenqa. Descoberta d'un país encuentran, entre ellas las de un famoso cast. A mitjan segle XIX es publica el Diccionario incendiado al parecer algunos siglos há, y el geografico-estadístico-históricode Españay sus resto de su igl. parr. dedicada a Sta. Ana, donde posesiones de ultramar, eina avui abastament elcura de Caseras tiene obligación de celebrar utilitzada, indispensable per als estudiosos del misa los dias festivos y de precepto. EL TERRE- nostre passat, conegut popularment amb el NO es mediano; los collados estan poblados de cognom de I'home que I'impulsa, el politic Pas- robles y pinos, los valles abundan en olivos y cual Madoz. La seva aparició coincideix, a viñedo, y en la parte roturada se coge más trigo Catalunya, amb la Renaixenca. que en la pobl. de que depende. Prod. vino, Que volem dir amb aquesta paraula? Com aceite, trigo y centeno. POBL. 20 habitantes. succeeix amb tants d'altres fenomens historics, fa de mal definir. Parlem, potser, d'una forta embranzida, d'una nova prosperitat. Catalunya en aquests moments, quan d'altra banda es perden els darrers vestigis de I'imperi, impulsa- da per tot un grup, una puixant burgesia indus- trial creadora de riquesa, deixa enrera una ato- nia de segles. Malgrat el seu conse~adurisme aquests homes, i amb ells tota una societat, aniran ara a la recerca de les arrels. reivindica- ran les antigues glories. La llengua i la literatura, els costums, la historia, la cultura, I'art, tot atrau- ra la seva atenció, tot es considerara digne de -- - Almudefer vista génerai' ser estudiat, preservat. Historiadors, artistes, geografs, folkloristes, simples curiosos, recor- Aquesta és la referencia que trobem al ren incansables les terres catalanes remarcant- Madoz. ne els trets diferencials. Un turó, una petita eminencia prop de Case- Nasquéaixil'anomenat excursionismecien- res. Roures i pins als vessants. conreus de vinya tífic. Era, vertaderament, la descoberta d'un a la vall. Cap carretera, cap camí asfaltat no ens país. Sorgiren centres, associacions. Un d'ells, hi porta, tan sols una pista que, alla mateix, es el Centre Excursionista de Catalunya, fou creat divideix en dues que prenen respectivament les el 1890, resultat de la fusió de I'Associació

4 BUTLLET~NÚM. 39 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA (1020) EL CETA VISITA CASERES

Catalanista d'Excursions Cientifiques i I'Associ- historia? No esfacil respondre aaquestes qües- ació Catalana d'Excursions. L'any 1891 comen- tions. Retrocedim doncs en el ternps i traslla- cava a publicar-se el seu Butlleti, valuosa font dern-nos a paratges molt Ilunyans. d'informació. Avui resulta interessant Ilegir-lo. assabentar-nos de les troballes d'aquells ho- Els Pobres Cavallers de Crist mes, participar dels seus entusiasmes i també, L'any 1099 les hosts comandades per potser. de les seves perplexitats. Pobles i indrets Godofred de Bouillon, duc de Lorena, arrabas- oblidats, on mai no hi arribava ningú, camins saven Jerusalem als turcs. La primera croada, dificultosos, comunicacions deficients o inexis- predicada pel papa a Clermont el 1095, sembla- tents, viatges a peu, en tartana o a lloms d'at- va aixi haver reeixit en el seu proposit, la recu- zembles; tot un altre món ben diferent de I'actual. peració dels Sants Llocs. S'iniciava una de les L'any 1914 aquest Butlletí ens oferia la aventures més estranyes i alhora fascinants de ressenya d'una excursió per la comarca de I'edat rnitjana, sorgien els regnes cristians del Gandesa realitzada per Joan Roig i Font. La Proxim Orient, d'ultramar. Jerusalem, Edesa, seva lectura es forca amena. L'autor ens parla Trípoli, Antioquia ... La seva vida fou breu, tot del viatge de Móra a Gandesa en autobús (au- just dos segles. tomobil públic, en diu), de les velles pedres del Perque aquests regnes patien d'una alar- Coll del Moro, a les quals atribueix origens mantfeblesadernografica. Envoltatspertotd'ene- arabs, d'Orta i el seu Tossal, anornenant-lo mics, la majoria dels cavallers tanmateix, un cop muntanya de Sant Antoni, del convent, convertit acomplert el vot croat, retornava als seus paisos en hospital pels carlins durant les guerres del d'origen, a Occident. La peregrinació a Terra XIX, de la capella de Sant Onofre, fundada el Santa continuavadoncs essent tan perillosacom 1710 per una parella en agrairnent per haver abans de la conquesta. No era estrany que molts, tingut descendencia masculina (quelcorn repre- en decidir emprendre-la, fessin testament. sentatiu de tota una mentalitat), de templers, I amb aquesta finalitat, defensar els pele- Montcades, comtes i reis ... Finalrnent, ho fa grinsen unes rutesplenesde riscs, foucom sorgi, també d7Almudefer,dient-nos que aquest lloc el vers 1119, I'Orde del Temple, en un principi un constituien unes tres o quatre cases, pero que petit grup de cavallers entre els quals Hug de antigament tenia uns 150 veins i forrnava muni- Payens, el primer Gran Mestre. Es denorninaven cipi propi, amb una església sota la advocació a ells mateixos els Pobres Cavallers de Crist. de Santa Anna. Al cirn del turó, les restes del Feien vots de pobresa, castedat i obediencia, castell. probablement arab en el seu origen i com els altres religiosos. pero alhora eren guer- més tard fortalesa ternplera. Al peu, el que rers. Instal.lats a Jerusalem, a I'indret on Salomó queda de I'església. Ens parla del calorsufocant havia edificat el seu temple. ben aviat serien i, a tal1 d'anecdota, del Iloguer, en aquell mateix coneguts per un altre nom, els Cavallers de la Iloc, d'un ruc. Aixo ens fa pensar que en aquell Milicia del Temple. Havien nascut doncs els moment. 1914, I'indret era encara habitat. templers, un orde en certa manera elitista i aris- Almudefer. un dels pobles perduts de la tocratic. Molts dels seus mernbres foren fadris- Terra Alta. Com nasqué, quina fou la seva terns de la noblesa als auals no atreia la possibi-

litat d'una vida monacal', contemplativa. ' La seva historia fou paral4ela a la d'ultra- mar. Desapareguts aquests regnes, I'orde sern- bla haver perdut els seus objectius, la seva raó de ser. Mentrestant pero, rnitjanqant sobretot donacions. alrnoines dels fidels, havia acurnulat a Occident un importantíssirn patrirnoni, s'havia convertit en una de les grans potencies econo- miques del seu temps. Una riquesa quefou, ben segur, la causa de la seva perdició. De Hug de Payens, el primer Gran Mestre, al darrer, Jaume de Molay, mort a la foguera, no Peu d'una creu de terrne havien passat ni dos segles.

(1021) BUTLLET~NÚM. 39 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA 5 EL CETA VISITA CASERES

El Temple a la Corona dlAragó. Coman- ben aviat assolirien tota dreta de I'Ebre des i batllies. Almudefer fins al limit arnb Aragó, fins I'Algars. El 19 de julio1 de 1131, als quaranta-vuit anys Moments doncs de reconquesta i repobla- d'edat. moria el comte de Barcelona, Ramon ció. No es feu sense friccions arnb Aragó, que Berenguer 111. Pocs diesabans definarhavia ingres- veia en aquestes terres la seva sortida al mar i sat corn a monjo al Temple. D'ell reberen els tem- que havia aconseguit imposar els seus furs en plers, a banda de les seves ames personals i el seu alguns indrets. El fet de que els nous pobladors cavall <.Dano>,la que sena la seva primera posses- fossin majorment catalans, provinents de terres sió en terres catalanes, el castell de Granyera. pirinenques (el potencial demografic aragones Tanmateix, seriaa I'Aragó on I'orde rebria la era feble), fou tanmateix decisiu. Es produiren donació més important de la seva historia. Fra- també friccions entre la corona i el Temple, ja cassat el seu matrimoni arnb Urraca, reina de que pel que sembla la repoblació no es feia al Castella, Alfons el Bataller moria el 1134 sense ritme desitjat pels monarques. Malgrat tot I'orde descendencia. En el seu testament deixava sabé fervaler els seus drets. Sorgien aixi, arreu, com a hereus dels seus dominis els tres grans nous establiments i comandes d'acord arnb les ordes militars, el Temple, I'Hospital i el Sant circumstancies del moment. Comanda de Sepulcre. Un document inversemblant que pro- Tortosa, batllia de , comanda de Riba- vocaria rebuig i unaforta commoció. Fou procla- roja, comanda d'Orta, d'Ascó ... en les terres 1 mat rei el germa del difunt. Ramir el Monio. que avui formen el terme municipal de Batea, i ~al~ráttot, seria el comte de ~arcélona, depenent de la batllia de Miravet, es constituí la Ramon Berenguer IV. hereu també d'alguna sots-comandad'Algars. Amb seu a Algars, com- manerad'Aragó pel seu matrimoni arnb Perone- prenia les poblacions o fortaleses de Batea, Ila, filla de Ramir, qui arranjaria la situació i Pinyeres i Almudefer. arribaria a un acord arnb els tres ordes. Concre- No és facil saber si el castell d3Almudefer tament els templers renunciaren als seus drets existia ja en temps andalusins, com el seu nom rebent a canvi importantissimes concessions sembla indicar, o si fou bastit després de la territorials. Potser, com ha dit algú, no es sentien conquesta. No el trobem documentat en la do- encara prou forts com perfer-los valer i exigirque nació del terme de Miravet de 1153, que si s'acomplis el testament d'Alfons. Alhora, hom esmenta en canvi les fortaleses veines. La seva aconseguia que s'impliquessin plenament en la historia seria similar a la d'altres indrets de la conquesta del territori islamitzat, ja que les con- zona. S'haconsiderat possible lasevaconstruc- dicions existenis en terres peninsulars eren forqa ció a finals del segle XII o principis del Xlll. La assemblades a lesde I'altre extrem de la Mediter- seva carta de poblament fou lliurada el 1280 pel rania, on I'orde havia nascut. Aci es parlava comanador templer de Miravet en favor de dos també de croada. Dues religions, dues cultures veins d'Orta. Ben segur venia a legalitzar una s'enfrontaven, disputant-se I'hegemonia. situació ja existent: Fou I'any 1148, durant el setge i conquesta -Item, est quoddam instrumentum factum de Tortosa, quan el Temple feu sentir per primer per comendatorem Miraveti et alios templarios cop la seva forca a casa nostra. Els monjos super donationem et concessionem factis Petro veieren recompensat el seu ajut arnb una part Salvatork de Regali et lacobo de Mersano, del senyoriu de laciutat, seu des de llavorsd'una habitatoribus Orte, adpopulandum totum man- de les comandes de les terres de I'Ebre. Anys sum vocatum vulgariter de Mudefíer, quibus- més tard, el 1153, després de la seva conques- dam in dicta donationem per dictos templarios ta, se'lsfeiatambé donació del castell de Miravet, retentis ut in dicto instrumento per abhabetum estrategic baluardsobreel riu. Ramon Berenguer diviso hec etalia continetur. Quodinstrumentum IV i el seu fill i successor Alfons I (II d'Aragó) no fuit factum per R. Savina, notarium magistri aturaven I'embranzida i feien realitat el vell som- Templi, VIg idus septembris, anno Domini ni de recuperar les terres del sud, la Catalunya M"CC"LXXX.. Nova. Terres de frontera, inestables, en depen- El fet de que la carta fos atorgada pel dencia dels esdeveniments. Calia defensar-les comanador de Miravet fou la causa de que i per fer-ho ningú millor que els guerrers del Almudefer s'integrés en la sots-comanda Temple. Els dominis de I'orde en aquesta zona d'Algars i no passés a dependre de la d'Orta. El

.CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA (1022)

EL CETA VISITA CASERES

Ariiclessobreel Principatde Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al Diccionariogeográfico-estadistico-históri- co de España y sus posesiones de Ultramar dePascualMadoz. Curial, Barcelona, 1985. ARXlU GAVIN: lnventari d'esglésies. Montsia, Baix Ebre, Terra Alta, Priorat, Matarranya. Artestudi edicions, Barcelona, 1977. CIRICI, Alexandre, GUM~,Jordi: L'artgoticcata- la. L 'arquitectura als segles Xlll iXIV. Edici- ons 62, Barcelona, 1977. FONT RIUS, José M" Cartas de población y franquicia de Cataluña. C.S.I.C., Madrid- Barcelona, 1969. FUGUET SANS, Joan: L'arquitectura dels Tem- Interior de I'esglesia de Santa Ana plers a Catalunya. Rafael Dalrnau editor, Almudefer avui Barcelona, 1995. Un castell queesdevingué pedrera, elsseus Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum carreus els podem retrobar a un casalot proper, 11. Priorat. Ribera d'Ebre. Terra Alta. a marges i, també hi haqui ho diu, a I'església de Matarranya. Enciclopedia Catalana. Caseres. Com ja s'ha indicat, el lloc perde la Barcelona, 1981. seva categoria de rnunicipi I'any 1842. Depe- LACARRA, José María: Alfonso el Batallador. nent primer dels templers, dels hospitalers més Guara, Saragossa, 1978. tard, corn tantes altres terres al segle XIX es MONNER I ESTOPINYA. Anton: La carta de veuria afectat per les desamortitzacions de poblament de Gandesa. Diputació de Mendizábal i Madoz. Desamoriitzacions que, Tarragona, Tarragona, 1992. tots ho sabem, fracassaren en pari o no assoli- PAGAROLAS I SABATÉ, Laurea: Els Templers ren plenament els seus objectius; les propietats de les Terres de I'Ebre. Diputació de no passaren amans de la pagesia, sinóde grans Tarragona, Tarragona, 1999. terratinents, d'aquells que es varen poder per- ROlG I FONT, Joan: -Ressenya d'una excursió rnetre la seva adquisició. per la comarca de Gandesa.>. Butlletí del En el cas d'Almudefer, en informar-nos, un Centre Excursionista de Catalunya, núm. cop més hern sentit el nom tantes vegades 234, julio1 1914. repetit entre nosaltres, un nom ja quasi Ilegen- ROVIRA I GOMEZ, Salvador J.: [[Les desamor- dari, el Don d'Arnes. Ben segur deu ser cert titzacionsvuitcentistesa IaTerra Alta,,. Dins perque en consultar breument els Ilistats dels de les Actes de les Segones Jornades #Es- que adquiriren propietats i terres en aquella tudi a la Terra Alta. Patronat Pro Batea, avinentesa hem trobat el nom d9Antonide Salva- Tarragona. 1998. dor, el Vell Don. SANS I TRAVÉ, Josep Maria: Els Templers El temps passa pero i Alrnudefer ha canviat catalans de la rosa a la creu. Pages editors, de rnans. Potser rnés d'una vegada. Avui els Lleida, 1996. propietaris són gent de Caseres. Entorn del lloc SERRANO DAURA, Josep: El conflicte catala- estranyes contalles, fets que no hern volgut noaragones pel territori de la Ribera d'Ebre escatir en ser tot massa recent. Baralles farnili- i de la Terra Alta en els segles Xlll i XIV. ars, algun crim obscur, fins i tot en els darrers Ajuntarnent d'Ascó, Osca, 1997. anys I'estrany episodi d'un curandero que rebia VV.AA.: Els castells catalans. Volum /V. Rafael allí una nodrida clientela. Dalrnau editor. Barcelona, 1973. Almudefer és un enigma. VENTOSA I SERRA, Enric: Esglésies singulars de la Terra Alta. Diputació de Tarragona. BlBLlOGRAFlA CONSULTADA lnstitut d'Estudis Tarraconenses Ramon Alanya i Roig. Josep: Etnografiadela Terra Alta. Berenguer IV. Tarragona, 1986. Consell Comarcal de la Terra Alta, Osca, 2003.

8 BUTLLET~NÚM. 39 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA (1024)