www.valenciaturisme.org
Monestirs-Pas del Pobre-GR 236. Pobre-GR del Monestirs-Pas
ea cnma rniamn e e cli d l ta- la de cultiu el en principalment economia seua [email protected]
Patronat Provincial de Turisme de Provincial Patronat
, on acaba la ruta dels dels ruta la acaba on , Casella la i Murta la de turals
Fax. 963 887 220 220 887 963 Fax. de València. Comarca eminentment agrícola, basa la la basa agrícola, eminentment Comarca València. de d’esta comarca una destinació d’allò més atractiva. més d’allò destinació una comarca d’esta Edita, textos i fotos: i textos Edita, 2016 © .
Tel. 963 887 221 221 887 963 Tel. i els Paratges Na- Paratges els i Lluc del Déu de Mare de Santuari
tilitza esta gran planura situada al sud de la Ciutat Ciutat la de sud al situada planura gran esta tilitza mia rica i variada i un calendari festiu complet, que fan fan que complet, festiu calendari un i variada i rica mia
@valenciaturisme 46003 Valencia Valencia 46003
El El Reial Reial el seu, nova seua la amb , Municipal Museu
porta, des de la muntanya de Conca, l’aigua que fer- que l’aigua Conca, de muntanya la de des porta, d’Algemesí, Carcaixent i Alzira, a més d’una gastrono- d’una més a Alzira, i Carcaixent d’Algemesí,
@valenciaturisme Avellanas, 14-2-D Avellanas,
nistes.
Xúquer, el gran riu de la província de València que que València de província la de riu gran el Xúquer, tic cal destacar sobretot el que atresoren les ciutats ciutats les atresoren que el sobretot destacar cal tic de Turisme Turisme de valenciaturisme
carrers pròxims acullen interessants edifi cis moder- cis edifi interessants acullen pròxims carrers
Xarxes socials Xarxes Patronat Provincial Provincial Patronat
és, per antonomàsia, la Ribera del del Ribera la antonomàsia, per és, ronja i del caqui. Del seu ric patrimoni historicoartís- patrimoni ric seu Del caqui. del i ronja a iea Alta Ribera La
construcció civil més destacada. La Plaça Major i els els i Major Plaça La destacada. més civil construcció
, actual seu de l’ajuntament, és la la és l’ajuntament, de seu actual , Santiago de sos
Marque- dels renaixentista Palau El àrab. mesquita
, d’estil gòtic, construïda sobre la la sobre construïda gòtic, d’estil , Caterina Santa de
història. L’edifi ci religiós més important és l’ és important més religiós ci L’edifi història. Església Església
tren al visitant l’època més esplendorosa de la seua seua la de esplendorosa més l’època visitant al tren ALTA
mos- Àrab Muralla del riu Xúquer. Les restes de la la de restes Les Xúquer. riu del
, capital comarcal, assentada sobre una illa illa una sobre assentada comarcal, capital , d’ Alzira LA RIBERA LA
Ens endinsem en la comarca fi ns a la població població la a ns fi comarca la en endinsem Ens
Església de Sant Jaume a Algemesí a Jaume Sant de Església
singulars són la la són singulars . Samaruc del Llacuna la i Xopera
Valencià de la Festa. Els seus paratges naturals més més naturals paratges seus Els Festa. la de Valencià
litza tota la comarca; s’ha de visitar també el Museu Museu el també visitar de s’ha comarca; la tota litza
cipi de setembre una important romeria que mobi- que romeria important una setembre de cipi
, que acull a prin- a acull que , Salut la de Déu de Mare la de mita
i l’Er- i Parroquial Museu el XVI), (segle Jaume Sant
En esta ciutat són de visita obligada la basílica de de basílica la obligada visita de són ciutat esta En
. . d’ població la està taronjars, els mencen Algemesí
En els límits on acaben els extensos arrossars i co- i arrossars extensos els acaben on límits els En
Muralles musulmanes a Alzira a musulmanes Muralles
Magatzem de cítrics a Carcaixent Pantà de Tous Sumacàrcer No podem abandonar la Ribera Alta sense visi- tar la resta dels seus municipis, on destaquen, del seu patrimoni religiós, l’Ermita de Santa Bàrbara i l’Església Parroquial de Sant Llorenç (1695-1701) a Alberic; l’Església Parroquial de Sant Andreu Apòstol i l’Ermita de Sant Antoni (segles XVI-XVII) a L’Alcúdia; l’Ermita de Sant Josep i l’Església Parroquial de Sant Antoni Abat d’Alginet; l’Església Parroquial de Sant Pere Apòstol (segle XVIII) i l’Església Arxiprestal de l’Assumpció de Mare de Déu de Carlet; l’Església Pa- rroquial de la Santa Creu (1349) de Llombai; l’Esglé- sia Parroquial de Sant Pere Apòstol (segle XVIII) de La la ribera Pobla Llarga, i l’Església Parroquial de Villanueva de GASTRONOMIA Castellón (segles XIV-XV-XVIIII). De la gastronomia de la Ribera Alta destaca la co- neguda com Cuina de la Marjal, amb arrossos secs, alta Sénia a l’Alcúdia caldosos i al forn, cuits a foc de llenya o a la calor de la cassola de fang. Plats com l’allipebre d’anguila, l’espardenyà, i també la universal paella valencia- na, completen una àmplia carta de plats que es po- den assaborir en els nombrosos bars i restaurants de la comarca. El punt dolç el posarà la rica i varia- da pastisseria i rebosteria, de la qual cal destacar La riquesa patrimonial de la comarca la completen l’arnadí de carabassa, els pastissets de moniato, monuments com ara les Torres Medievals de Beni- les mones d’Alberic o les fogasses de sucre i farina, faió i Alfarp, la Torre Senyorial d’Antella i l’Assut sense oblidar la mel de Montroi, i tot això regat amb d’Antella, les ruïnes del Castell dels Alcalans a Real els excel·lents moscatells i malvasies de Montserrat A cinc quilòmetres es troba la ciutat de Carcaixent, de Montroi, el Palau del Marqués de Bèlgida (segle i de Turís. on podrem admirar els històrics magatzems de cí- XVI) a Sant Joanet, l’Ajuntament de Sumacàrcer, trics. En la vall d’Aigües Vives es troba un antic Con- emplaçat al Palau dels Comtes d’Orgaz, el Museu vent d’Agustins. Els monuments més importants Valencià de la Mel (MUVAMEL), i les restes del cas- de la població són l’Església Parroquial (segle XVI) tell de Montroi i la Sénia de l’Alcúdia. Per a comple- i l’Ermita de Sant Roc de Ternils. Hi ha, a més, per tar la visita a la comarca val la pena perdre’s pels als amants del senderisme, una interessant ruta co- nombrosos paratges naturals que hi ha, com ara el neguda com Pas del Pobre, que travessa les abrup- Tous Manuel
Pantà de , les salines de , la Garrofera a de València de la província comarques tes muntanyes entre la Murta (Alzira) i Aigües Vives Guadassuar, la Font Almager a Alfarp, etc. (Carcaixent).
www.valenciaturisme.org
Monestirs-Pas del Pobre-GR 236. Pobre-GR del Monestirs-Pas
ea cnma rniamn e e cli d l ta- la de cultiu el en principalment economia seua [email protected]
Patronat Provincial de Turisme de Provincial Patronat
, on acaba la ruta dels dels ruta la acaba on , Casella la i Murta la de turals
Fax. 963 887 220 220 887 963 Fax. de València. Comarca eminentment agrícola, basa la la basa agrícola, eminentment Comarca València. de d’esta comarca una destinació d’allò més atractiva. més d’allò destinació una comarca d’esta Edita, textos i fotos: i textos Edita, 2016 © .
Tel. 963 887 221 221 887 963 Tel. i els Paratges Na- Paratges els i Lluc del Déu de Mare de Santuari
tilitza esta gran planura situada al sud de la Ciutat Ciutat la de sud al situada planura gran esta tilitza mia rica i variada i un calendari festiu complet, que fan fan que complet, festiu calendari un i variada i rica mia
@valenciaturisme 46003 Valencia Valencia 46003
El El Reial Reial el seu, nova seua la amb , Municipal Museu
porta, des de la muntanya de Conca, l’aigua que fer- que l’aigua Conca, de muntanya la de des porta, d’Algemesí, Carcaixent i Alzira, a més d’una gastrono- d’una més a Alzira, i Carcaixent d’Algemesí,
@valenciaturisme Avellanas, 14-2-D Avellanas,
nistes.
Xúquer, el gran riu de la província de València que que València de província la de riu gran el Xúquer, tic cal destacar sobretot el que atresoren les ciutats ciutats les atresoren que el sobretot destacar cal tic de Turisme Turisme de valenciaturisme
carrers pròxims acullen interessants edifi cis moder- cis edifi interessants acullen pròxims carrers
Xarxes socials Xarxes Patronat Provincial Provincial Patronat
és, per antonomàsia, la Ribera del del Ribera la antonomàsia, per és, ronja i del caqui. Del seu ric patrimoni historicoartís- patrimoni ric seu Del caqui. del i ronja a iea Alta Ribera La
construcció civil més destacada. La Plaça Major i els els i Major Plaça La destacada. més civil construcció
, actual seu de l’ajuntament, és la la és l’ajuntament, de seu actual , o d Santiago de sos
mesquita àrab. El Palau renaixentista dels dels renaixentista Palau El àrab. mesquita Marque-
, d’estil gòtic, construïda sobre la la sobre construïda gòtic, d’estil , de Santa Caterina Santa de
història. L’edifi ci religiós més important és l’ és important més religiós ci L’edifi història. Església Església
tren al visitant l’època més esplendorosa de la seua seua la de esplendorosa més l’època visitant al tren ALTA
Muralla Àrab Muralla mos- del riu Xúquer. Les restes de la la de restes Les Xúquer. riu del
, capital comarcal, assentada sobre una illa illa una sobre assentada comarcal, capital , d’ Alzira LA RIBERA LA
Ens endinsem en la comarca fi ns a la població població la a ns fi comarca la en endinsem Ens
Església de Sant Jaume a Algemesí a Jaume Sant de Església
singulars són la la són singulars Xopera . Samaruc del Llacuna la i
Valencià de la Festa. Els seus paratges naturals més més naturals paratges seus Els Festa. la de Valencià
litza tota la comarca; s’ha de visitar també el Museu Museu el també visitar de s’ha comarca; la tota litza
cipi de setembre una important romeria que mobi- que romeria important una setembre de cipi
Mare de Déu de la Salut la de Déu de Mare mita de la la de mita , que acull a prin- a acull que ,
(segle XVI), el el XVI), (segle Jaume Sant i l’Er- i Parroquial Museu
En esta ciutat són de visita obligada la basílica de de basílica la obligada visita de són ciutat esta En
. . d’ població la està taronjars, els mencen Algemesí
En els límits on acaben els extensos arrossars i co- i arrossars extensos els acaben on límits els En
Muralles musulmanes a Alzira a musulmanes Muralles
Magatzem de cítrics a Carcaixent Pantà de Tous Sumacàrcer No podem abandonar la Ribera Alta sense visi- tar la resta dels seus municipis, on destaquen, del seu patrimoni religiós, l’Ermita de Santa Bàrbara i l’Església Parroquial de Sant Llorenç (1695-1701) a Alberic; l’Església Parroquial de Sant Andreu Apòstol i l’Ermita de Sant Antoni (segles XVI-XVII) a L’Alcúdia; l’Ermita de Sant Josep i l’Església Parroquial de Sant Antoni Abat d’Alginet; l’Església Parroquial de Sant Pere Apòstol (segle XVIII) i l’Església Arxiprestal de l’Assumpció de Mare de Déu de Carlet; l’Església Pa- rroquial de la Santa Creu (1349) de Llombai; l’Esglé- sia Parroquial de Sant Pere Apòstol (segle XVIII) de La la ribera Pobla Llarga, i l’Església Parroquial de Villanueva de GASTRONOMIA Castellón (segles XIV-XV-XVIIII). De la gastronomia de la Ribera Alta destaca la co- neguda com Cuina de la Marjal, amb arrossos secs, alta Sénia a l’Alcúdia caldosos i al forn, cuits a foc de llenya o a la calor de la cassola de fang. Plats com l’allipebre d’anguila, l’espardenyà, i també la universal paella valencia- na, completen una àmplia carta de plats que es po- den assaborir en els nombrosos bars i restaurants de la comarca. El punt dolç el posarà la rica i varia- da pastisseria i rebosteria, de la qual cal destacar La riquesa patrimonial de la comarca la completen l’arnadí de carabassa, els pastissets de moniato, monuments com ara les Torres Medievals de Beni- les mones d’Alberic o les fogasses de sucre i farina, faió i Alfarp, la Torre Senyorial d’Antella i l’Assut sense oblidar la mel de Montroi, i tot això regat amb d’Antella, les ruïnes del Castell dels Alcalans a Real els excel·lents moscatells i malvasies de Montserrat A cinc quilòmetres es troba la ciutat de Carcaixent, de Montroi, el Palau del Marqués de Bèlgida (segle i de Turís. on podrem admirar els històrics magatzems de cí- XVI) a Sant Joanet, l’Ajuntament de Sumacàrcer, trics. En la vall d’Aigües Vives es troba un antic Con- emplaçat al Palau dels Comtes d’Orgaz, el Museu vent d’Agustins. Els monuments més importants Valencià de la Mel (MUVAMEL), i les restes del cas- de la població són l’Església Parroquial (segle XVI) tell de Montroi i la Sénia de l’Alcúdia. Per a comple- i l’Ermita de Sant Roc de Ternils. Hi ha, a més, per tar la visita a la comarca val la pena perdre’s pels als amants del senderisme, una interessant ruta co- nombrosos paratges naturals que hi ha, com ara el neguda com Pas del Pobre, que travessa les abrup- Tous Manuel
Pantà de , les salines de , la Garrofera a de València província de la comarques tes muntanyes entre la Murta (Alzira) i Aigües Vives Guadassuar, la Font Almager a Alfarp, etc. (Carcaixent).
www.valenciaturisme.org
Monestirs-Pas del Pobre-GR 236. Pobre-GR del Monestirs-Pas
ea cnma rniamn e e cli d l ta- la de cultiu el en principalment economia seua [email protected]
Patronat Provincial de Turisme de Provincial Patronat
Murta i la Casella la i Murta , on acaba la ruta dels dels ruta la acaba on , la de turals
Fax. 963 887 220 220 887 963 Fax. de València. Comarca eminentment agrícola, basa la la basa agrícola, eminentment Comarca València. de d’esta comarca una destinació d’allò més atractiva. més d’allò destinació una comarca d’esta Edita, textos i fotos: i textos Edita, 2016 © .
Tel. 963 887 221 221 887 963 Tel. i els Paratges Na- Paratges els i Lluc del Déu de Mare de Santuari
tilitza esta gran planura situada al sud de la Ciutat Ciutat la de sud al situada planura gran esta tilitza mia rica i variada i un calendari festiu complet, que fan fan que complet, festiu calendari un i variada i rica mia
@valenciaturisme 46003 Valencia Valencia 46003
El El , amb la seua nova seu, el el seu, nova seua la amb , Municipal Museu Reial Reial
porta, des de la muntanya de Conca, l’aigua que fer- que l’aigua Conca, de muntanya la de des porta,
d’Algemesí, Carcaixent i Alzira, a més d’una gastrono- d’una més a Alzira, i Carcaixent d’Algemesí,
@valenciaturisme Avellanas, 14-2-D Avellanas,
nistes.
Xúquer, el gran riu de la província de València que que València de província la de riu gran el Xúquer, tic cal destacar sobretot el que atresoren les ciutats ciutats les atresoren que el sobretot destacar cal tic de Turisme Turisme de valenciaturisme
carrers pròxims acullen interessants edifi cis moder- cis edifi interessants acullen pròxims carrers
Xarxes socials Xarxes Patronat Provincial Provincial Patronat
és, per antonomàsia, la Ribera del del Ribera la antonomàsia, per és, ronja i del caqui. Del seu ric patrimoni historicoartís- patrimoni ric seu Del caqui. del i ronja a iea Alta Ribera La
construcció civil més destacada. La Plaça Major i els els i Major Plaça La destacada. més civil construcció
, actual seu de l’ajuntament, és la la és l’ajuntament, de seu actual , Santiago de sos
Marque- dels renaixentista Palau El àrab. mesquita
, d’estil gòtic, construïda sobre la la sobre construïda gòtic, d’estil , Caterina Santa de
història. L’edifi ci religiós més important és l’ és important més religiós ci L’edifi història. Església Església
tren al visitant l’època més esplendorosa de la seua seua la de esplendorosa més l’època visitant al tren ALTA
mos- Àrab Muralla del riu Xúquer. Les restes de la la de restes Les Xúquer. riu del
, capital comarcal, assentada sobre una illa illa una sobre assentada comarcal, capital , d’ Alzira LA RIBERA LA
Ens endinsem en la comarca fi ns a la població població la a ns fi comarca la en endinsem Ens
Església de Sant Jaume a Algemesí a Jaume Sant de Església
singulars són la la són singulars . Samaruc del Llacuna la i Xopera
Valencià de la Festa. Els seus paratges naturals més més naturals paratges seus Els Festa. la de Valencià
litza tota la comarca; s’ha de visitar també el Museu Museu el també visitar de s’ha comarca; la tota litza
cipi de setembre una important romeria que mobi- que romeria important una setembre de cipi
mita de la la de mita , que acull a prin- a acull que , Salut la de Déu de Mare
i l’Er- i Parroquial Museu el XVI), (segle Jaume Sant
En esta ciutat són de visita obligada la basílica de de basílica la obligada visita de són ciutat esta En
. . d’ població la està taronjars, els mencen Algemesí
En els límits on acaben els extensos arrossars i co- i arrossars extensos els acaben on límits els En
Muralles musulmanes a Alzira a musulmanes Muralles
Magatzem de cítrics a Carcaixent Pantà de Tous Sumacàrcer No podem abandonar la Ribera Alta sense visi- tar la resta dels seus municipis, on destaquen, del seu patrimoni religiós, l’Ermita de Santa Bàrbara i l’Església Parroquial de Sant Llorenç (1695-1701) a Alberic; l’Església Parroquial de Sant Andreu Apòstol i l’Ermita de Sant Antoni (segles XVI-XVII) a L’Alcúdia; l’Ermita de Sant Josep i l’Església Parroquial de Sant Antoni Abat d’Alginet; l’Església Parroquial de Sant Pere Apòstol (segle XVIII) i l’Església Arxiprestal de l’Assumpció de Mare de Déu de Carlet; l’Església Pa- rroquial de la Santa Creu (1349) de Llombai; l’Esglé- sia Parroquial de Sant Pere Apòstol (segle XVIII) de La la ribera Pobla Llarga, i l’Església Parroquial de Villanueva de GASTRONOMIA Castellón (segles XIV-XV-XVIIII). De la gastronomia de la Ribera Alta destaca la co- neguda com Cuina de la Marjal, amb arrossos secs, alta Sénia a l’Alcúdia caldosos i al forn, cuits a foc de llenya o a la calor de la cassola de fang. Plats com l’allipebre d’anguila, l’espardenyà, i també la universal paella valencia- na, completen una àmplia carta de plats que es po- den assaborir en els nombrosos bars i restaurants de la comarca. El punt dolç el posarà la rica i varia- da pastisseria i rebosteria, de la qual cal destacar La riquesa patrimonial de la comarca la completen l’arnadí de carabassa, els pastissets de moniato, monuments com ara les Torres Medievals de Beni- les mones d’Alberic o les fogasses de sucre i farina, faió i Alfarp, la Torre Senyorial d’Antella i l’Assut sense oblidar la mel de Montroi, i tot això regat amb d’Antella, les ruïnes del Castell dels Alcalans a Real els excel·lents moscatells i malvasies de Montserrat A cinc quilòmetres es troba la ciutat de Carcaixent, de Montroi, el Palau del Marqués de Bèlgida (segle i de Turís. on podrem admirar els històrics magatzems de cí- XVI) a Sant Joanet, l’Ajuntament de Sumacàrcer, trics. En la vall d’Aigües Vives es troba un antic Con- emplaçat al Palau dels Comtes d’Orgaz, el Museu vent d’Agustins. Els monuments més importants Valencià de la Mel (MUVAMEL), i les restes del cas- de la població són l’Església Parroquial (segle XVI) tell de Montroi i la Sénia de l’Alcúdia. Per a comple- i l’Ermita de Sant Roc de Ternils. Hi ha, a més, per tar la visita a la comarca val la pena perdre’s pels als amants del senderisme, una interessant ruta co- nombrosos paratges naturals que hi ha, com ara el neguda com Pas del Pobre, que travessa les abrup- Tous Manuel
Pantà de , les salines de , la Garrofera a de València de la província comarques tes muntanyes entre la Murta (Alzira) i Aigües Vives Guadassuar, la Font Almager a Alfarp, etc. (Carcaixent).
www.valenciaturisme.org
Monestirs-Pas del Pobre-GR 236. Pobre-GR del Monestirs-Pas
ea cnma rniamn e e cli d l ta- la de cultiu el en principalment economia seua [email protected]
Patronat Provincial de Turisme de Provincial Patronat
, on acaba la ruta dels dels ruta la acaba on , Casella la i Murta la de turals
Fax. 963 887 220 220 887 963 Fax. de València. Comarca eminentment agrícola, basa la la basa agrícola, eminentment Comarca València. de d’esta comarca una destinació d’allò més atractiva. més d’allò destinació una comarca d’esta Edita, textos i fotos: i textos Edita, 2016 © .
Tel. 963 887 221 221 887 963 Tel. i els Paratges Na- Paratges els i Lluc del Déu de Mare de Santuari
tilitza esta gran planura situada al sud de la Ciutat Ciutat la de sud al situada planura gran esta tilitza mia rica i variada i un calendari festiu complet, que fan fan que complet, festiu calendari un i variada i rica mia
@valenciaturisme 46003 Valencia Valencia 46003
El El Reial Reial el seu, nova seua la amb , Municipal Museu
porta, des de la muntanya de Conca, l’aigua que fer- que l’aigua Conca, de muntanya la de des porta,
d’Algemesí, Carcaixent i Alzira, a més d’una gastrono- d’una més a Alzira, i Carcaixent d’Algemesí,
@valenciaturisme Avellanas, 14-2-D Avellanas,
nistes.
Xúquer, el gran riu de la província de València que que València de província la de riu gran el Xúquer, tic cal destacar sobretot el que atresoren les ciutats ciutats les atresoren que el sobretot destacar cal tic de Turisme Turisme de valenciaturisme
carrers pròxims acullen interessants edifi cis moder- cis edifi interessants acullen pròxims carrers
Xarxes socials Xarxes Patronat Provincial Provincial Patronat
és, per antonomàsia, la Ribera del del Ribera la antonomàsia, per és, ronja i del caqui. Del seu ric patrimoni historicoartís- patrimoni ric seu Del caqui. del i ronja a iea Alta Ribera La
construcció civil més destacada. La Plaça Major i els els i Major Plaça La destacada. més civil construcció
, actual seu de l’ajuntament, és la la és l’ajuntament, de seu actual , Santiago de sos
Marque- dels renaixentista Palau El àrab. mesquita
, d’estil gòtic, construïda sobre la la sobre construïda gòtic, d’estil , Caterina Santa de
història. L’edifi ci religiós més important és l’ és important més religiós ci L’edifi història. Església Església
tren al visitant l’època més esplendorosa de la seua seua la de esplendorosa més l’època visitant al tren ALTA
mos- Àrab Muralla del riu Xúquer. Les restes de la la de restes Les Xúquer. riu del
, capital comarcal, assentada sobre una illa illa una sobre assentada comarcal, capital , d’ Alzira LA RIBERA LA
Ens endinsem en la comarca fi ns a la població població la a ns fi comarca la en endinsem Ens
Església de Sant Jaume a Algemesí a Jaume Sant de Església
singulars són la la són singulars Llacuna del Samaruc del Llacuna la i Xopera .
Valencià de la Festa. Els seus paratges naturals més més naturals paratges seus Els Festa. la de Valencià
litza tota la comarca; s’ha de visitar també el Museu Museu el també visitar de s’ha comarca; la tota litza
cipi de setembre una important romeria que mobi- que romeria important una setembre de cipi
, que acull a prin- a acull que , Salut la de Déu de Mare mita de la la de mita
Museu Parroquial Museu el XVI), (segle Jaume Sant i l’Er- i
En esta ciutat són de visita obligada la basílica de de basílica la obligada visita de són ciutat esta En
. . d’ població la està taronjars, els mencen Algemesí
En els límits on acaben els extensos arrossars i co- i arrossars extensos els acaben on límits els En
Muralles musulmanes a Alzira a musulmanes Muralles
Magatzem de cítrics a Carcaixent Pantà de Tous Sumacàrcer No podem abandonar la Ribera Alta sense visi- tar la resta dels seus municipis, on destaquen, del seu patrimoni religiós, l’Ermita de Santa Bàrbara i l’Església Parroquial de Sant Llorenç (1695-1701) a Alberic; l’Església Parroquial de Sant Andreu Apòstol i l’Ermita de Sant Antoni (segles XVI-XVII) a L’Alcúdia; l’Ermita de Sant Josep i l’Església Parroquial de Sant Antoni Abat d’Alginet; l’Església Parroquial de Sant Pere Apòstol (segle XVIII) i l’Església Arxiprestal de l’Assumpció de Mare de Déu de Carlet; l’Església Pa- rroquial de la Santa Creu (1349) de Llombai; l’Esglé- sia Parroquial de Sant Pere Apòstol (segle XVIII) de La la ribera Pobla Llarga, i l’Església Parroquial de Villanueva de GASTRONOMIA Castellón (segles XIV-XV-XVIIII). De la gastronomia de la Ribera Alta destaca la co- neguda com Cuina de la Marjal, amb arrossos secs, alta Sénia a l’Alcúdia caldosos i al forn, cuits a foc de llenya o a la calor de la cassola de fang. Plats com l’allipebre d’anguila, l’espardenyà, i també la universal paella valencia- na, completen una àmplia carta de plats que es po- den assaborir en els nombrosos bars i restaurants de la comarca. El punt dolç el posarà la rica i varia- da pastisseria i rebosteria, de la qual cal destacar La riquesa patrimonial de la comarca la completen l’arnadí de carabassa, els pastissets de moniato, monuments com ara les Torres Medievals de Beni- les mones d’Alberic o les fogasses de sucre i farina, faió i Alfarp, la Torre Senyorial d’Antella i l’Assut sense oblidar la mel de Montroi, i tot això regat amb d’Antella, les ruïnes del Castell dels Alcalans a Real els excel·lents moscatells i malvasies de Montserrat A cinc quilòmetres es troba la ciutat de Carcaixent, de Montroi, el Palau del Marqués de Bèlgida (segle i de Turís. on podrem admirar els històrics magatzems de cí- XVI) a Sant Joanet, l’Ajuntament de Sumacàrcer, trics. En la vall d’Aigües Vives es troba un antic Con- emplaçat al Palau dels Comtes d’Orgaz, el Museu vent d’Agustins. Els monuments més importants Valencià de la Mel (MUVAMEL), i les restes del cas- de la població són l’Església Parroquial (segle XVI) tell de Montroi i la Sénia de l’Alcúdia. Per a comple- i l’Ermita de Sant Roc de Ternils. Hi ha, a més, per tar la visita a la comarca val la pena perdre’s pels als amants del senderisme, una interessant ruta co- nombrosos paratges naturals que hi ha, com ara el neguda com Pas del Pobre, que travessa les abrup- Tous Manuel
Pantà de , les salines de , la Garrofera a de València de la província comarques tes muntanyes entre la Murta (Alzira) i Aigües Vives Guadassuar, la Font Almager a Alfarp, etc. (Carcaixent).
www.valenciaturisme.org
Monestirs-Pas del Pobre-GR 236. Pobre-GR del Monestirs-Pas
ea cnma rniamn e e cli d l ta- la de cultiu el en principalment economia seua [email protected]
Patronat Provincial de Turisme de Provincial Patronat
, on acaba la ruta dels dels ruta la acaba on , Casella la i Murta la de turals
Fax. 963 887 220 220 887 963 Fax. de València. Comarca eminentment agrícola, basa la la basa agrícola, eminentment Comarca València. de d’esta comarca una destinació d’allò més atractiva. més d’allò destinació una comarca d’esta Edita, textos i fotos: i textos Edita, 2016 © .
Tel. 963 887 221 221 887 963 Tel. i els Paratges Na- Paratges els i Santuari de Mare de Déu del Lluc del Déu de Mare de Santuari
tilitza esta gran planura situada al sud de la Ciutat Ciutat la de sud al situada planura gran esta tilitza mia rica i variada i un calendari festiu complet, que fan fan que complet, festiu calendari un i variada i rica mia
@valenciaturisme 46003 Valencia Valencia 46003
El El , amb la seua nova seu, el el seu, nova seua la amb , Municipal Museu Reial Reial
porta, des de la muntanya de Conca, l’aigua que fer- que l’aigua Conca, de muntanya la de des porta,
d’Algemesí, Carcaixent i Alzira, a més d’una gastrono- d’una més a Alzira, i Carcaixent d’Algemesí,
@valenciaturisme Avellanas, 14-2-D Avellanas,
nistes.
Xúquer, el gran riu de la província de València que que València de província la de riu gran el Xúquer, tic cal destacar sobretot el que atresoren les ciutats ciutats les atresoren que el sobretot destacar cal tic de Turisme Turisme de valenciaturisme
carrers pròxims acullen interessants edifi cis moder- cis edifi interessants acullen pròxims carrers
Xarxes socials Xarxes Patronat Provincial Provincial Patronat
és, per antonomàsia, la Ribera del del Ribera la antonomàsia, per és, ronja i del caqui. Del seu ric patrimoni historicoartís- patrimoni ric seu Del caqui. del i ronja a iea Alta Ribera La
construcció civil més destacada. La Plaça Major i els els i Major Plaça La destacada. més civil construcció
, actual seu de l’ajuntament, és la la és l’ajuntament, de seu actual , o d Santiago de sos
mesquita àrab. El Palau renaixentista dels dels renaixentista Palau El àrab. mesquita Marque-
, d’estil gòtic, construïda sobre la la sobre construïda gòtic, d’estil , de Santa Caterina Santa de
història. L’edifi ci religiós més important és l’ és important més religiós ci L’edifi història. Església Església
tren al visitant l’època més esplendorosa de la seua seua la de esplendorosa més l’època visitant al tren ALTA
mos- Àrab Muralla del riu Xúquer. Les restes de la la de restes Les Xúquer. riu del
, capital comarcal, assentada sobre una illa illa una sobre assentada comarcal, capital , d’ Alzira LA RIBERA LA
Ens endinsem en la comarca fi ns a la població població la a ns fi comarca la en endinsem Ens
Església de Sant Jaume a Algemesí a Jaume Sant de Església
singulars són la la són singulars . Samaruc del Llacuna la i Xopera
Valencià de la Festa. Els seus paratges naturals més més naturals paratges seus Els Festa. la de Valencià
litza tota la comarca; s’ha de visitar també el Museu Museu el també visitar de s’ha comarca; la tota litza
cipi de setembre una important romeria que mobi- que romeria important una setembre de cipi
mita de la la de mita , que acull a prin- a acull que , Salut la de Déu de Mare
Sant Jaume Sant i l’Er- i Parroquial Museu el XVI), (segle
En esta ciutat són de visita obligada la basílica de de basílica la obligada visita de són ciutat esta En
. . d’ població la està taronjars, els mencen Algemesí
En els límits on acaben els extensos arrossars i co- i arrossars extensos els acaben on límits els En
Muralles musulmanes a Alzira a musulmanes Muralles
Magatzem de cítrics a Carcaixent Pantà de Tous Sumacàrcer No podem abandonar la Ribera Alta sense visi- tar la resta dels seus municipis, on destaquen, del seu patrimoni religiós, l’Ermita de Santa Bàrbara i l’Església Parroquial de Sant Llorenç (1695-1701) a Alberic; l’Església Parroquial de Sant Andreu Apòstol i l’Ermita de Sant Antoni (segles XVI-XVII) a L’Alcúdia; l’Ermita de Sant Josep i l’Església Parroquial de Sant Antoni Abat d’Alginet; l’Església Parroquial de Sant Pere Apòstol (segle XVIII) i l’Església Arxiprestal de l’Assumpció de Mare de Déu de Carlet; l’Església Pa- rroquial de la Santa Creu (1349) de Llombai; l’Esglé- sia Parroquial de Sant Pere Apòstol (segle XVIII) de La la ribera Pobla Llarga, i l’Església Parroquial de Villanueva de GASTRONOMIA Castellón (segles XIV-XV-XVIIII). De la gastronomia de la Ribera Alta destaca la co- neguda com Cuina de la Marjal, amb arrossos secs, alta Sénia a l’Alcúdia caldosos i al forn, cuits a foc de llenya o a la calor de la cassola de fang. Plats com l’allipebre d’anguila, l’espardenyà, i també la universal paella valencia- na, completen una àmplia carta de plats que es po- den assaborir en els nombrosos bars i restaurants de la comarca. El punt dolç el posarà la rica i varia- da pastisseria i rebosteria, de la qual cal destacar La riquesa patrimonial de la comarca la completen l’arnadí de carabassa, els pastissets de moniato, monuments com ara les Torres Medievals de Beni- les mones d’Alberic o les fogasses de sucre i farina, faió i Alfarp, la Torre Senyorial d’Antella i l’Assut sense oblidar la mel de Montroi, i tot això regat amb d’Antella, les ruïnes del Castell dels Alcalans a Real els excel·lents moscatells i malvasies de Montserrat A cinc quilòmetres es troba la ciutat de Carcaixent, de Montroi, el Palau del Marqués de Bèlgida (segle i de Turís. on podrem admirar els històrics magatzems de cí- XVI) a Sant Joanet, l’Ajuntament de Sumacàrcer, trics. En la vall d’Aigües Vives es troba un antic Con- emplaçat al Palau dels Comtes d’Orgaz, el Museu vent d’Agustins. Els monuments més importants Valencià de la Mel (MUVAMEL), i les restes del cas- de la població són l’Església Parroquial (segle XVI) tell de Montroi i la Sénia de l’Alcúdia. Per a comple- i l’Ermita de Sant Roc de Ternils. Hi ha, a més, per tar la visita a la comarca val la pena perdre’s pels als amants del senderisme, una interessant ruta co- nombrosos paratges naturals que hi ha, com ara el neguda com Pas del Pobre, que travessa les abrup- Tous Manuel
Pantà de , les salines de , la Garrofera a de València de la província comarques tes muntanyes entre la Murta (Alzira) i Aigües Vives Guadassuar, la Font Almager a Alfarp, etc. (Carcaixent).
www.valenciaturisme.org
Monestirs-Pas del Pobre-GR 236. Pobre-GR del Monestirs-Pas
ea cnma rniamn e e cli d l ta- la de cultiu el en principalment economia seua [email protected]
Patronat Provincial de Turisme de Provincial Patronat
, on acaba la ruta dels dels ruta la acaba on , Casella la i Murta la de turals
Fax. 963 887 220 220 887 963 Fax. de València. Comarca eminentment agrícola, basa la la basa agrícola, eminentment Comarca València. de d’esta comarca una destinació d’allò més atractiva. més d’allò destinació una comarca d’esta Edita, textos i fotos: i textos Edita, 2016 © .
Tel. 963 887 221 221 887 963 Tel. i els Paratges Na- Paratges els i Lluc del Déu de Mare de Santuari
tilitza esta gran planura situada al sud de la Ciutat Ciutat la de sud al situada planura gran esta tilitza mia rica i variada i un calendari festiu complet, que fan fan que complet, festiu calendari un i variada i rica mia
@valenciaturisme 46003 Valencia Valencia 46003
El El Reial Reial el seu, nova seua la amb , Municipal Museu
porta, des de la muntanya de Conca, l’aigua que fer- que l’aigua Conca, de muntanya la de des porta,
d’Algemesí, Carcaixent i Alzira, a més d’una gastrono- d’una més a Alzira, i Carcaixent d’Algemesí,
@valenciaturisme Avellanas, 14-2-D Avellanas,
nistes.
Xúquer, el gran riu de la província de València que que València de província la de riu gran el Xúquer, tic cal destacar sobretot el que atresoren les ciutats ciutats les atresoren que el sobretot destacar cal tic de Turisme Turisme de valenciaturisme
carrers pròxims acullen interessants edifi cis moder- cis edifi interessants acullen pròxims carrers
Xarxes socials Xarxes Patronat Provincial Provincial Patronat
és, per antonomàsia, la Ribera del del Ribera la antonomàsia, per és, ronja i del caqui. Del seu ric patrimoni historicoartís- patrimoni ric seu Del caqui. del i ronja a iea Alta Ribera La
construcció civil més destacada. La Plaça Major i els els i Major Plaça La destacada. més civil construcció
, actual seu de l’ajuntament, és la la és l’ajuntament, de seu actual , Santiago de sos
Marque- dels renaixentista Palau El àrab. mesquita
, d’estil gòtic, construïda sobre la la sobre construïda gòtic, d’estil , Caterina Santa de
història. L’edifi ci religiós més important és l’ és important més religiós ci L’edifi història. Església Església
tren al visitant l’època més esplendorosa de la seua seua la de esplendorosa més l’època visitant al tren ALTA
mos- Àrab Muralla del riu Xúquer. Les restes de la la de restes Les Xúquer. riu del
, capital comarcal, assentada sobre una illa illa una sobre assentada comarcal, capital , d’ Alzira LA RIBERA LA
Ens endinsem en la comarca fi ns a la població població la a ns fi comarca la en endinsem Ens
Església de Sant Jaume a Algemesí a Jaume Sant de Església
singulars són la la són singulars . Samaruc del Llacuna la i Xopera
Valencià de la Festa. Els seus paratges naturals més més naturals paratges seus Els Festa. la de Valencià
litza tota la comarca; s’ha de visitar també el Museu Museu el també visitar de s’ha comarca; la tota litza
cipi de setembre una important romeria que mobi- que romeria important una setembre de cipi
, que acull a prin- a acull que , Salut la de Déu de Mare la de mita
i l’Er- i Parroquial Museu el XVI), (segle Jaume Sant
En esta ciutat són de visita obligada la basílica de de basílica la obligada visita de són ciutat esta En
. . d’ població la està taronjars, els mencen Algemesí
En els límits on acaben els extensos arrossars i co- i arrossars extensos els acaben on límits els En
Muralles musulmanes a Alzira a musulmanes Muralles
Magatzem de cítrics a Carcaixent Pantà de Tous Sumacàrcer No podem abandonar la Ribera Alta sense visi- tar la resta dels seus municipis, on destaquen, del seu patrimoni religiós, l’Ermita de Santa Bàrbara i l’Església Parroquial de Sant Llorenç (1695-1701) a Alberic; l’Església Parroquial de Sant Andreu Apòstol i l’Ermita de Sant Antoni (segles XVI-XVII) a L’Alcúdia; l’Ermita de Sant Josep i l’Església Parroquial de Sant Antoni Abat d’Alginet; l’Església Parroquial de Sant Pere Apòstol (segle XVIII) i l’Església Arxiprestal de l’Assumpció de Mare de Déu de Carlet; l’Església Pa- rroquial de la Santa Creu (1349) de Llombai; l’Esglé- sia Parroquial de Sant Pere Apòstol (segle XVIII) de La la ribera Pobla Llarga, i l’Església Parroquial de Villanueva de GASTRONOMIA Castellón (segles XIV-XV-XVIIII). De la gastronomia de la Ribera Alta destaca la co- neguda com Cuina de la Marjal, amb arrossos secs, alta Sénia a l’Alcúdia caldosos i al forn, cuits a foc de llenya o a la calor de la cassola de fang. Plats com l’allipebre d’anguila, l’espardenyà, i també la universal paella valencia- na, completen una àmplia carta de plats que es po- den assaborir en els nombrosos bars i restaurants de la comarca. El punt dolç el posarà la rica i varia- da pastisseria i rebosteria, de la qual cal destacar La riquesa patrimonial de la comarca la completen l’arnadí de carabassa, els pastissets de moniato, monuments com ara les Torres Medievals de Beni- les mones d’Alberic o les fogasses de sucre i farina, faió i Alfarp, la Torre Senyorial d’Antella i l’Assut sense oblidar la mel de Montroi, i tot això regat amb d’Antella, les ruïnes del Castell dels Alcalans a Real els excel·lents moscatells i malvasies de Montserrat A cinc quilòmetres es troba la ciutat de Carcaixent, de Montroi, el Palau del Marqués de Bèlgida (segle i de Turís. on podrem admirar els històrics magatzems de cí- XVI) a Sant Joanet, l’Ajuntament de Sumacàrcer, trics. En la vall d’Aigües Vives es troba un antic Con- emplaçat al Palau dels Comtes d’Orgaz, el Museu vent d’Agustins. Els monuments més importants Valencià de la Mel (MUVAMEL), i les restes del cas- de la població són l’Església Parroquial (segle XVI) tell de Montroi i la Sénia de l’Alcúdia. Per a comple- i l’Ermita de Sant Roc de Ternils. Hi ha, a més, per tar la visita a la comarca val la pena perdre’s pels als amants del senderisme, una interessant ruta co- nombrosos paratges naturals que hi ha, com ara el neguda com Pas del Pobre, que travessa les abrup- Tous Manuel
Pantà de , les salines de , la Garrofera a de València de la província comarques tes muntanyes entre la Murta (Alzira) i Aigües Vives Guadassuar, la Font Almager a Alfarp, etc. (Carcaixent).
www.valenciaturisme.org
Monestirs-Pas del Pobre-GR 236. Pobre-GR del Monestirs-Pas
ea cnma rniamn e e cli d l ta- la de cultiu el en principalment economia seua [email protected]
Patronat Provincial de Turisme de Provincial Patronat
, on acaba la ruta dels dels ruta la acaba on , Casella la i Murta la de turals
Fax. 963 887 220 220 887 963 Fax. de València. Comarca eminentment agrícola, basa la la basa agrícola, eminentment Comarca València. de d’esta comarca una destinació d’allò més atractiva. més d’allò destinació una comarca d’esta Edita, textos i fotos: i textos Edita, 2016 © .
Tel. 963 887 221 221 887 963 Tel. i els Paratges Na- Paratges els i Lluc del Déu de Mare de Santuari
tilitza esta gran planura situada al sud de la Ciutat Ciutat la de sud al situada planura gran esta tilitza mia rica i variada i un calendari festiu complet, que fan fan que complet, festiu calendari un i variada i rica mia
@valenciaturisme 46003 Valencia Valencia 46003
El El Reial Reial el seu, nova seua la amb , Municipal Museu
porta, des de la muntanya de Conca, l’aigua que fer- que l’aigua Conca, de muntanya la de des porta,
d’Algemesí, Carcaixent i Alzira, a més d’una gastrono- d’una més a Alzira, i Carcaixent d’Algemesí,
@valenciaturisme Avellanas, 14-2-D Avellanas,
nistes.
Xúquer, el gran riu de la província de València que que València de província la de riu gran el Xúquer, tic cal destacar sobretot el que atresoren les ciutats ciutats les atresoren que el sobretot destacar cal tic de Turisme Turisme de valenciaturisme
carrers pròxims acullen interessants edifi cis moder- cis edifi interessants acullen pròxims carrers
Xarxes socials Xarxes Patronat Provincial Provincial Patronat
és, per antonomàsia, la Ribera del del Ribera la antonomàsia, per és, ronja i del caqui. Del seu ric patrimoni historicoartís- patrimoni ric seu Del caqui. del i ronja a iea Alta Ribera La
construcció civil més destacada. La Plaça Major i els els i Major Plaça La destacada. més civil construcció
, actual seu de l’ajuntament, és la la és l’ajuntament, de seu actual , Santiago de sos
Marque- dels renaixentista Palau El àrab. mesquita
, d’estil gòtic, construïda sobre la la sobre construïda gòtic, d’estil , Caterina Santa de
història. L’edifi ci religiós més important és l’ és important més religiós ci L’edifi història. Església Església
tren al visitant l’època més esplendorosa de la seua seua la de esplendorosa més l’època visitant al tren ALTA
mos- Àrab Muralla del riu Xúquer. Les restes de la la de restes Les Xúquer. riu del
, capital comarcal, assentada sobre una illa illa una sobre assentada comarcal, capital , d’ Alzira LA RIBERA LA
Ens endinsem en la comarca fi ns a la població població la a ns fi comarca la en endinsem Ens
Església de Sant Jaume a Algemesí a Jaume Sant de Església
singulars són la la són singulars . Samaruc del Llacuna la i Xopera
Valencià de la Festa. Els seus paratges naturals més més naturals paratges seus Els Festa. la de Valencià
litza tota la comarca; s’ha de visitar també el Museu Museu el també visitar de s’ha comarca; la tota litza
cipi de setembre una important romeria que mobi- que romeria important una setembre de cipi
, que acull a prin- a acull que , Salut la de Déu de Mare la de mita
i l’Er- i Parroquial Museu el XVI), (segle Jaume Sant
En esta ciutat són de visita obligada la basílica de de basílica la obligada visita de són ciutat esta En
. . d’ població la està taronjars, els mencen Algemesí
En els límits on acaben els extensos arrossars i co- i arrossars extensos els acaben on límits els En
Muralles musulmanes a Alzira a musulmanes Muralles
Magatzem de cítrics a Carcaixent Pantà de Tous Sumacàrcer No podem abandonar la Ribera Alta sense visi- tar la resta dels seus municipis, on destaquen, del seu patrimoni religiós, l’Ermita de Santa Bàrbara i l’Església Parroquial de Sant Llorenç (1695-1701) a Alberic; l’Església Parroquial de Sant Andreu Apòstol i l’Ermita de Sant Antoni (segles XVI-XVII) a L’Alcúdia; l’Ermita de Sant Josep i l’Església Parroquial de Sant Antoni Abat d’Alginet; l’Església Parroquial de Sant Pere Apòstol (segle XVIII) i l’Església Arxiprestal de l’Assumpció de Mare de Déu de Carlet; l’Església Pa- rroquial de la Santa Creu (1349) de Llombai; l’Esglé- sia Parroquial de Sant Pere Apòstol (segle XVIII) de La la ribera Pobla Llarga, i l’Església Parroquial de Villanueva de GASTRONOMIA Castellón (segles XIV-XV-XVIIII). De la gastronomia de la Ribera Alta destaca la co- neguda com Cuina de la Marjal, amb arrossos secs, alta Sénia a l’Alcúdia caldosos i al forn, cuits a foc de llenya o a la calor de la cassola de fang. Plats com l’allipebre d’anguila, l’espardenyà, i també la universal paella valencia- na, completen una àmplia carta de plats que es po- den assaborir en els nombrosos bars i restaurants de la comarca. El punt dolç el posarà la rica i varia- da pastisseria i rebosteria, de la qual cal destacar La riquesa patrimonial de la comarca la completen l’arnadí de carabassa, els pastissets de moniato, monuments com ara les Torres Medievals de Beni- les mones d’Alberic o les fogasses de sucre i farina, faió i Alfarp, la Torre Senyorial d’Antella i l’Assut sense oblidar la mel de Montroi, i tot això regat amb d’Antella, les ruïnes del Castell dels Alcalans a Real els excel·lents moscatells i malvasies de Montserrat A cinc quilòmetres es troba la ciutat de Carcaixent, de Montroi, el Palau del Marqués de Bèlgida (segle i de Turís. on podrem admirar els històrics magatzems de cí- XVI) a Sant Joanet, l’Ajuntament de Sumacàrcer, trics. En la vall d’Aigües Vives es troba un antic Con- emplaçat al Palau dels Comtes d’Orgaz, el Museu vent d’Agustins. Els monuments més importants Valencià de la Mel (MUVAMEL), i les restes del cas- de la població són l’Església Parroquial (segle XVI) tell de Montroi i la Sénia de l’Alcúdia. Per a comple- i l’Ermita de Sant Roc de Ternils. Hi ha, a més, per tar la visita a la comarca val la pena perdre’s pels als amants del senderisme, una interessant ruta co- nombrosos paratges naturals que hi ha, com ara el neguda com Pas del Pobre, que travessa les abrup- Tous Manuel
Pantà de , les salines de , la Garrofera a de València de la província comarques tes muntanyes entre la Murta (Alzira) i Aigües Vives Guadassuar, la Font Almager a Alfarp, etc. (Carcaixent).
www.valenciaturisme.org
Monestirs-Pas del Pobre-GR 236. Pobre-GR del Monestirs-Pas
ea cnma rniamn e e cli d l ta- la de cultiu el en principalment economia seua [email protected]
Patronat Provincial de Turisme de Provincial Patronat
, on acaba la ruta dels dels ruta la acaba on , Casella la i Murta la de turals
Fax. 963 887 220 220 887 963 Fax. de València. Comarca eminentment agrícola, basa la la basa agrícola, eminentment Comarca València. de d’esta comarca una destinació d’allò més atractiva. més d’allò destinació una comarca d’esta Edita, textos i fotos: i textos Edita, 2016 © .
Tel. 963 887 221 221 887 963 Tel. i els Paratges Na- Paratges els i Lluc del Déu de Mare de Santuari
tilitza esta gran planura situada al sud de la Ciutat Ciutat la de sud al situada planura gran esta tilitza mia rica i variada i un calendari festiu complet, que fan fan que complet, festiu calendari un i variada i rica mia
@valenciaturisme 46003 Valencia Valencia 46003
El El Reial Reial el seu, nova seua la amb , Municipal Museu
porta, des de la muntanya de Conca, l’aigua que fer- que l’aigua Conca, de muntanya la de des porta,
d’Algemesí, Carcaixent i Alzira, a més d’una gastrono- d’una més a Alzira, i Carcaixent d’Algemesí,
@valenciaturisme Avellanas, 14-2-D Avellanas,
nistes.
Xúquer, el gran riu de la província de València que que València de província la de riu gran el Xúquer, tic cal destacar sobretot el que atresoren les ciutats ciutats les atresoren que el sobretot destacar cal tic de Turisme Turisme de valenciaturisme
carrers pròxims acullen interessants edifi cis moder- cis edifi interessants acullen pròxims carrers
Xarxes socials Xarxes Patronat Provincial Provincial Patronat
és, per antonomàsia, la Ribera del del Ribera la antonomàsia, per és, ronja i del caqui. Del seu ric patrimoni historicoartís- patrimoni ric seu Del caqui. del i ronja a iea Alta Ribera La
construcció civil més destacada. La Plaça Major i els els i Major Plaça La destacada. més civil construcció
, actual seu de l’ajuntament, és la la és l’ajuntament, de seu actual , Santiago de sos
Marque- dels renaixentista Palau El àrab. mesquita
, d’estil gòtic, construïda sobre la la sobre construïda gòtic, d’estil , Caterina Santa de
història. L’edifi ci religiós més important és l’ és important més religiós ci L’edifi història. Església Església
tren al visitant l’època més esplendorosa de la seua seua la de esplendorosa més l’època visitant al tren ALTA
mos- Àrab Muralla del riu Xúquer. Les restes de la la de restes Les Xúquer. riu del
, capital comarcal, assentada sobre una illa illa una sobre assentada comarcal, capital , d’ Alzira LA RIBERA LA
Ens endinsem en la comarca fi ns a la població població la a ns fi comarca la en endinsem Ens
Església de Sant Jaume a Algemesí a Jaume Sant de Església
singulars són la la són singulars . Samaruc del Llacuna la i Xopera
Valencià de la Festa. Els seus paratges naturals més més naturals paratges seus Els Festa. la de Valencià
litza tota la comarca; s’ha de visitar també el Museu Museu el també visitar de s’ha comarca; la tota litza
cipi de setembre una important romeria que mobi- que romeria important una setembre de cipi
, que acull a prin- a acull que , Salut la de Déu de Mare la de mita
i l’Er- i Parroquial Museu el XVI), (segle Jaume Sant
En esta ciutat són de visita obligada la basílica de de basílica la obligada visita de són ciutat esta En
. . d’ població la està taronjars, els mencen Algemesí
En els límits on acaben els extensos arrossars i co- i arrossars extensos els acaben on límits els En
Muralles musulmanes a Alzira a musulmanes Muralles
Magatzem de cítrics a Carcaixent Pantà de Tous Sumacàrcer No podem abandonar la Ribera Alta sense visi- tar la resta dels seus municipis, on destaquen, del seu patrimoni religiós, l’Ermita de Santa Bàrbara i l’Església Parroquial de Sant Llorenç (1695-1701) a Alberic; l’Església Parroquial de Sant Andreu Apòstol i l’Ermita de Sant Antoni (segles XVI-XVII) a L’Alcúdia; l’Ermita de Sant Josep i l’Església Parroquial de Sant Antoni Abat d’Alginet; l’Església Parroquial de Sant Pere Apòstol (segle XVIII) i l’Església Arxiprestal de l’Assumpció de Mare de Déu de Carlet; l’Església Pa- rroquial de la Santa Creu (1349) de Llombai; l’Esglé- sia Parroquial de Sant Pere Apòstol (segle XVIII) de La la ribera Pobla Llarga, i l’Església Parroquial de Villanueva de GASTRONOMIA Castellón (segles XIV-XV-XVIIII). De la gastronomia de la Ribera Alta destaca la co- neguda com Cuina de la Marjal, amb arrossos secs, alta Sénia a l’Alcúdia caldosos i al forn, cuits a foc de llenya o a la calor de la cassola de fang. Plats com l’allipebre d’anguila, l’espardenyà, i també la universal paella valencia- na, completen una àmplia carta de plats que es po- den assaborir en els nombrosos bars i restaurants de la comarca. El punt dolç el posarà la rica i varia- da pastisseria i rebosteria, de la qual cal destacar La riquesa patrimonial de la comarca la completen l’arnadí de carabassa, els pastissets de moniato, monuments com ara les Torres Medievals de Beni- les mones d’Alberic o les fogasses de sucre i farina, faió i Alfarp, la Torre Senyorial d’Antella i l’Assut sense oblidar la mel de Montroi, i tot això regat amb d’Antella, les ruïnes del Castell dels Alcalans a Real els excel·lents moscatells i malvasies de Montserrat A cinc quilòmetres es troba la ciutat de Carcaixent, de Montroi, el Palau del Marqués de Bèlgida (segle i de Turís. on podrem admirar els històrics magatzems de cí- XVI) a Sant Joanet, l’Ajuntament de Sumacàrcer, trics. En la vall d’Aigües Vives es troba un antic Con- emplaçat al Palau dels Comtes d’Orgaz, el Museu vent d’Agustins. Els monuments més importants Valencià de la Mel (MUVAMEL), i les restes del cas- de la població són l’Església Parroquial (segle XVI) tell de Montroi i la Sénia de l’Alcúdia. Per a comple- i l’Ermita de Sant Roc de Ternils. Hi ha, a més, per tar la visita a la comarca val la pena perdre’s pels als amants del senderisme, una interessant ruta co- nombrosos paratges naturals que hi ha, com ara el neguda com Pas del Pobre, que travessa les abrup- Tous Manuel
Pantà de , les salines de , la Garrofera a de València de la província comarques tes muntanyes entre la Murta (Alzira) i Aigües Vives Guadassuar, la Font Almager a Alfarp, etc. (Carcaixent).
www.valenciaturisme.org
Monestirs-Pas del Pobre-GR 236. Pobre-GR del Monestirs-Pas
ea cnma rniamn e e cli d l ta- la de cultiu el en principalment economia seua [email protected]
Patronat Provincial de Turisme de Provincial Patronat
, on acaba la ruta dels dels ruta la acaba on , Casella la i Murta la de turals
Fax. 963 887 220 220 887 963 Fax. de València. Comarca eminentment agrícola, basa la la basa agrícola, eminentment Comarca València. de d’esta comarca una destinació d’allò més atractiva. més d’allò destinació una comarca d’esta Edita, textos i fotos: i textos Edita, 2016 © .
Tel. 963 887 221 221 887 963 Tel. i els Paratges Na- Paratges els i Lluc del Déu de Mare de Santuari
tilitza esta gran planura situada al sud de la Ciutat Ciutat la de sud al situada planura gran esta tilitza mia rica i variada i un calendari festiu complet, que fan fan que complet, festiu calendari un i variada i rica mia
@valenciaturisme 46003 Valencia Valencia 46003
El El Reial Reial el seu, nova seua la amb , Municipal Museu
porta, des de la muntanya de Conca, l’aigua que fer- que l’aigua Conca, de muntanya la de des porta,
d’Algemesí, Carcaixent i Alzira, a més d’una gastrono- d’una més a Alzira, i Carcaixent d’Algemesí,
@valenciaturisme Avellanas, 14-2-D Avellanas,
nistes.
Xúquer, el gran riu de la província de València que que València de província la de riu gran el Xúquer, tic cal destacar sobretot el que atresoren les ciutats ciutats les atresoren que el sobretot destacar cal tic de Turisme Turisme de valenciaturisme
carrers pròxims acullen interessants edifi cis moder- cis edifi interessants acullen pròxims carrers
Xarxes socials Xarxes Patronat Provincial Provincial Patronat
és, per antonomàsia, la Ribera del del Ribera la antonomàsia, per és, ronja i del caqui. Del seu ric patrimoni historicoartís- patrimoni ric seu Del caqui. del i ronja a iea Alta Ribera La
construcció civil més destacada. La Plaça Major i els els i Major Plaça La destacada. més civil construcció
, actual seu de l’ajuntament, és la la és l’ajuntament, de seu actual , Santiago de sos
Marque- dels renaixentista Palau El àrab. mesquita
, d’estil gòtic, construïda sobre la la sobre construïda gòtic, d’estil , Caterina Santa de
història. L’edifi ci religiós més important és l’ és important més religiós ci L’edifi història. Església Església
tren al visitant l’època més esplendorosa de la seua seua la de esplendorosa més l’època visitant al tren ALTA
mos- Àrab Muralla del riu Xúquer. Les restes de la la de restes Les Xúquer. riu del
, capital comarcal, assentada sobre una illa illa una sobre assentada comarcal, capital , d’ Alzira LA RIBERA LA
Ens endinsem en la comarca fi ns a la població població la a ns fi comarca la en endinsem Ens
Església de Sant Jaume a Algemesí a Jaume Sant de Església
singulars són la la són singulars . Samaruc del Llacuna la i Xopera
Valencià de la Festa. Els seus paratges naturals més més naturals paratges seus Els Festa. la de Valencià
litza tota la comarca; s’ha de visitar també el Museu Museu el també visitar de s’ha comarca; la tota litza
cipi de setembre una important romeria que mobi- que romeria important una setembre de cipi
, que acull a prin- a acull que , Salut la de Déu de Mare la de mita
i l’Er- i Parroquial Museu el XVI), (segle Jaume Sant
En esta ciutat són de visita obligada la basílica de de basílica la obligada visita de són ciutat esta En
. . d’ població la està taronjars, els mencen Algemesí
En els límits on acaben els extensos arrossars i co- i arrossars extensos els acaben on límits els En
Muralles musulmanes a Alzira a musulmanes Muralles
Magatzem de cítrics a Carcaixent Pantà de Tous Sumacàrcer No podem abandonar la Ribera Alta sense visi- tar la resta dels seus municipis, on destaquen, del seu patrimoni religiós, l’Ermita de Santa Bàrbara i l’Església Parroquial de Sant Llorenç (1695-1701) a Alberic; l’Església Parroquial de Sant Andreu Apòstol i l’Ermita de Sant Antoni (segles XVI-XVII) a L’Alcúdia; l’Ermita de Sant Josep i l’Església Parroquial de Sant Antoni Abat d’Alginet; l’Església Parroquial de Sant Pere Apòstol (segle XVIII) i l’Església Arxiprestal de l’Assumpció de Mare de Déu de Carlet; l’Església Pa- rroquial de la Santa Creu (1349) de Llombai; l’Esglé- sia Parroquial de Sant Pere Apòstol (segle XVIII) de La la ribera Pobla Llarga, i l’Església Parroquial de Villanueva de GASTRONOMIA Castellón (segles XIV-XV-XVIIII). De la gastronomia de la Ribera Alta destaca la co- neguda com Cuina de la Marjal, amb arrossos secs, alta Sénia a l’Alcúdia caldosos i al forn, cuits a foc de llenya o a la calor de la cassola de fang. Plats com l’allipebre d’anguila, l’espardenyà, i també la universal paella valencia- na, completen una àmplia carta de plats que es po- den assaborir en els nombrosos bars i restaurants de la comarca. El punt dolç el posarà la rica i varia- da pastisseria i rebosteria, de la qual cal destacar La riquesa patrimonial de la comarca la completen l’arnadí de carabassa, els pastissets de moniato, monuments com ara les Torres Medievals de Beni- les mones d’Alberic o les fogasses de sucre i farina, faió i Alfarp, la Torre Senyorial d’Antella i l’Assut sense oblidar la mel de Montroi, i tot això regat amb d’Antella, les ruïnes del Castell dels Alcalans a Real els excel·lents moscatells i malvasies de Montserrat A cinc quilòmetres es troba la ciutat de Carcaixent, de Montroi, el Palau del Marqués de Bèlgida (segle i de Turís. on podrem admirar els històrics magatzems de cí- XVI) a Sant Joanet, l’Ajuntament de Sumacàrcer, trics. En la vall d’Aigües Vives es troba un antic Con- emplaçat al Palau dels Comtes d’Orgaz, el Museu vent d’Agustins. Els monuments més importants Valencià de la Mel (MUVAMEL), i les restes del cas- de la població són l’Església Parroquial (segle XVI) tell de Montroi i la Sénia de l’Alcúdia. Per a comple- i l’Ermita de Sant Roc de Ternils. Hi ha, a més, per tar la visita a la comarca val la pena perdre’s pels als amants del senderisme, una interessant ruta co- nombrosos paratges naturals que hi ha, com ara el neguda com Pas del Pobre, que travessa les abrup- Tous Manuel
Pantà de , les salines de , la Garrofera a de València de la província comarques tes muntanyes entre la Murta (Alzira) i Aigües Vives Guadassuar, la Font Almager a Alfarp, etc. (Carcaixent).
www.valenciaturisme.org
Monestirs-Pas del Pobre-GR 236. Pobre-GR del Monestirs-Pas
ea cnma rniamn e e cli d l ta- la de cultiu el en principalment economia seua [email protected]
Patronat Provincial de Turisme de Provincial Patronat
, on acaba la ruta dels dels ruta la acaba on , Casella la i Murta la de turals
Fax. 963 887 220 220 887 963 Fax. de València. Comarca eminentment agrícola, basa la la basa agrícola, eminentment Comarca València. de d’esta comarca una destinació d’allò més atractiva. més d’allò destinació una comarca d’esta Edita, textos i fotos: i textos Edita, 2016 © .
Tel. 963 887 221 221 887 963 Tel. i els Paratges Na- Paratges els i Lluc del Déu de Mare de Santuari
tilitza esta gran planura situada al sud de la Ciutat Ciutat la de sud al situada planura gran esta tilitza mia rica i variada i un calendari festiu complet, que fan fan que complet, festiu calendari un i variada i rica mia
@valenciaturisme 46003 Valencia Valencia 46003
El El Reial Reial el seu, nova seua la amb , Municipal Museu
porta, des de la muntanya de Conca, l’aigua que fer- que l’aigua Conca, de muntanya la de des porta,
d’Algemesí, Carcaixent i Alzira, a més d’una gastrono- d’una més a Alzira, i Carcaixent d’Algemesí,
@valenciaturisme Avellanas, 14-2-D Avellanas,
nistes.
Xúquer, el gran riu de la província de València que que València de província la de riu gran el Xúquer, tic cal destacar sobretot el que atresoren les ciutats ciutats les atresoren que el sobretot destacar cal tic de Turisme Turisme de valenciaturisme
carrers pròxims acullen interessants edifi cis moder- cis edifi interessants acullen pròxims carrers
Xarxes socials Xarxes Patronat Provincial Provincial Patronat
és, per antonomàsia, la Ribera del del Ribera la antonomàsia, per és, ronja i del caqui. Del seu ric patrimoni historicoartís- patrimoni ric seu Del caqui. del i ronja a iea Alta Ribera La
construcció civil més destacada. La Plaça Major i els els i Major Plaça La destacada. més civil construcció
, actual seu de l’ajuntament, és la la és l’ajuntament, de seu actual , Santiago de sos
Marque- dels renaixentista Palau El àrab. mesquita
, d’estil gòtic, construïda sobre la la sobre construïda gòtic, d’estil , Caterina Santa de
història. L’edifi ci religiós més important és l’ és important més religiós ci L’edifi història. Església Església
tren al visitant l’època més esplendorosa de la seua seua la de esplendorosa més l’època visitant al tren ALTA
mos- Àrab Muralla del riu Xúquer. Les restes de la la de restes Les Xúquer. riu del
, capital comarcal, assentada sobre una illa illa una sobre assentada comarcal, capital , d’ Alzira LA RIBERA LA
Ens endinsem en la comarca fi ns a la població població la a ns fi comarca la en endinsem Ens
Església de Sant Jaume a Algemesí a Jaume Sant de Església
singulars són la la són singulars . Samaruc del Llacuna la i Xopera
Valencià de la Festa. Els seus paratges naturals més més naturals paratges seus Els Festa. la de Valencià
litza tota la comarca; s’ha de visitar també el Museu Museu el també visitar de s’ha comarca; la tota litza
cipi de setembre una important romeria que mobi- que romeria important una setembre de cipi
mita de la la de mita , que acull a prin- a acull que , Salut la de Déu de Mare
i l’Er- i Parroquial Museu el XVI), (segle Jaume Sant
En esta ciutat són de visita obligada la basílica de de basílica la obligada visita de són ciutat esta En
. . d’ població la està taronjars, els mencen Algemesí
En els límits on acaben els extensos arrossars i co- i arrossars extensos els acaben on límits els En
Muralles musulmanes a Alzira a musulmanes Muralles
Magatzem de cítrics a Carcaixent Pantà de Tous Sumacàrcer No podem abandonar la Ribera Alta sense visi- tar la resta dels seus municipis, on destaquen, del seu patrimoni religiós, l’Ermita de Santa Bàrbara i l’Església Parroquial de Sant Llorenç (1695-1701) a Alberic; l’Església Parroquial de Sant Andreu Apòstol i l’Ermita de Sant Antoni (segles XVI-XVII) a L’Alcúdia; l’Ermita de Sant Josep i l’Església Parroquial de Sant Antoni Abat d’Alginet; l’Església Parroquial de Sant Pere Apòstol (segle XVIII) i l’Església Arxiprestal de l’Assumpció de Mare de Déu de Carlet; l’Església Pa- rroquial de la Santa Creu (1349) de Llombai; l’Esglé- sia Parroquial de Sant Pere Apòstol (segle XVIII) de La la ribera Pobla Llarga, i l’Església Parroquial de Villanueva de GASTRONOMIA Castellón (segles XIV-XV-XVIIII). De la gastronomia de la Ribera Alta destaca la co- neguda com Cuina de la Marjal, amb arrossos secs, alta Sénia a l’Alcúdia caldosos i al forn, cuits a foc de llenya o a la calor de la cassola de fang. Plats com l’allipebre d’anguila, l’espardenyà, i també la universal paella valencia- na, completen una àmplia carta de plats que es po- den assaborir en els nombrosos bars i restaurants de la comarca. El punt dolç el posarà la rica i varia- da pastisseria i rebosteria, de la qual cal destacar La riquesa patrimonial de la comarca la completen l’arnadí de carabassa, els pastissets de moniato, monuments com ara les Torres Medievals de Beni- les mones d’Alberic o les fogasses de sucre i farina, faió i Alfarp, la Torre Senyorial d’Antella i l’Assut sense oblidar la mel de Montroi, i tot això regat amb d’Antella, les ruïnes del Castell dels Alcalans a Real els excel·lents moscatells i malvasies de Montserrat A cinc quilòmetres es troba la ciutat de Carcaixent, de Montroi, el Palau del Marqués de Bèlgida (segle i de Turís. on podrem admirar els històrics magatzems de cí- XVI) a Sant Joanet, l’Ajuntament de Sumacàrcer, trics. En la vall d’Aigües Vives es troba un antic Con- emplaçat al Palau dels Comtes d’Orgaz, el Museu vent d’Agustins. Els monuments més importants Valencià de la Mel (MUVAMEL), i les restes del cas- de la població són l’Església Parroquial (segle XVI) tell de Montroi i la Sénia de l’Alcúdia. Per a comple- i l’Ermita de Sant Roc de Ternils. Hi ha, a més, per tar la visita a la comarca val la pena perdre’s pels als amants del senderisme, una interessant ruta co- nombrosos paratges naturals que hi ha, com ara el neguda com Pas del Pobre, que travessa les abrup- Tous Manuel
Pantà de , les salines de , la Garrofera a de València de la província comarques tes muntanyes entre la Murta (Alzira) i Aigües Vives Guadassuar, la Font Almager a Alfarp, etc. (Carcaixent). LA RIBERA FESTES
ALTA Entre les festes de la comarca destaquen les Falles de Sant Josep que es planten i es cremen a diver- ses poblacions a mitjan març; les Falles d’Alzira són d’Interés Turístic Nacional, com també ho és la seua Setmana Santa des del 1988; les Danses de Guadas- suar, l’última setmana d’agost; les Festes de Sant Bernat i la Mare de Déu del Lluc a Alzira, al juliol i al setembre, respectivament, i les de la Mare de Déu de la Salut que Algemesí celebra els dies 7 i 8 de se- tembre, des de fa vora huit-cents anys, en les quals la música de la dolçaina i el tabalet amenitzarà les danses de la Carxofa, els Arquets, les Pastoretes i la popular Muixeranga, estes festes declarades d’inte- rés turístic i Patrimoni Inmaterial de la Humanitat per l’Unesco, que precedixen la Setmana de Bous, amb la seua curiosa plaça de bous rectangular.
Muixeranga d’Algemesí
ALGEMESÍ TOURIST INFO ALGEMESÍ Tel. 96 201 86 40 www.riberaturisme.es [email protected] ALZIRA TOURIST INFO ALZIRA Plaza del Reino, s/n Tel. 962 419 551 - Fax: 962 415 756 [email protected] MONTROI TOURIST INFO MONTROI C/ La Pau, Edif. Multiusos, nº 35 Tel. 671 644 445 [email protected]
Falles d’Alzira