Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

GEOZONA 158 BOADELLA - LA SALUT DE

INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL En aquesta geozona es donen una diversitat d’aspectes d’especial interès geològic. En conjunt ofereix una bona secció a través de la Zona Sud-Pirinenca en contacte amb els materials paleozoics de la Zona Axial, de manera que és possible veure la natura del sòcol, la inconformitat entre sòcol i cobertora i la natura de la cobertora. Tanmateix l’element geològic més destacable de la zona per la seva excepcionalitat és el jaciment dels fòssils més antics que s’ha trobat a Catalunya. Es tracta d’arqueociats del Cambrià que apareixen en una escata de sòcol Paleozoic que aflora entre materials paleògens, prop de la Salut de Terrades. Una secció nord - sud permet reconstruir una secció estructural que des del granit de Boadella arriba fins als relleus en cingle i en rost generats per les calcàries ilerdianes que formen la cresta de Santa Magdalena. A la interessant estratigrafia i tectònica, s’hi afegeix una geomorfologia marcada pels contrastos litològics existents a la zona.

El cingle de Santa Magdalena, format per les calcàries ilerdianes de l’Eocè. Per sota el cingle, i amagat entre la vegetació, hi ha la làmina de Cambrià on s’ha trobat el jaciment de fòssils més antics de Catalunya. (foto J. Carreras)

GEÒTOPS INCLOSOS A LA GEOZONA 1. Cambrià de la Salut de Terrades i Ilerdià al Coll de la Salut 2. Inconformitat al sud de Rocacorba i de la carretera a la Presa. 3. Pseudosinclinal de

COMARCA: Alt Empordà MUNICIPI(S): Darnius, Terrades i Sant Llorenç de la Muga

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural DADES FISIOGRÀFIQUES Zona situada a la vall del Muga amb part de l’embassament de Boadella i la vall situada immediatament aigües avall de la presa. També inclou la serra i la cinglera de Santa Magdalena. La vall de la Muga en aquest sector te un recorregut meandriforme, estant ara en part els meandres coberts per les aigües embassades. Les valls subsidiàries de la Muga i els relleus que les envolten tenen orientacions predominantment est–oest com a conseqüència del control estructural i litològic sobre les formes d’erosió. En conjunt es tracta de relleus suaus on l’element més destacable en el paisatge és la cinglera de calcàries blanques de Santa Magdalena.

CONDICIONS D'ACCÉS Hi ha una bona xarxa de vies de comunicació per tota la zona. Per carretera des de o Boadella seguint la carretera de Darnius a Biure que passa pel costat nord de la presa. Des de Boadella pot accedir-se al santuari de la Mare de Deu de la Salut de Terrades des d’un trencall des de la carretera GE-504 que s’agafa al coll de la Salut. Una densa xarxa de pistes permet un fàcil accés, no sempre motoritzat, a qualsevol punt.

ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL Sol erm i d’ús agrícola a les valls de la Muga i afluents, on també es localitzen algunes granges animals. L’embassament de Boadella i les instal·lacions hidroelèctriques ocupen part de la zona. Al nord de l’embassament el sòl és urbanitzable (Urbanització de Santa Anna i zones annexes, pertanyen al municipi de Darnius). En la cresta calcària de la Muntanya Grossa es localitzen activitats extractives a cel obert. La majoria de la zona correspon a sòl privat. La zona de l’embassament i les instal·lacions hidroelèctriques situades riu avall de la presa estan subjectes a la regulació pròpia de la Confederació hidrogràfica del Pirineu oriental. No hi ha cap pla de Protecció Especial de l’espai.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

SITUACIÓ GEOLÒGICA

SITUACIÓ GEOLÒGICA Una secció N- S permet reconstruir l’estructural que, començant a l’anomenat Sinclinal de Darnius, travessa el granit de Boadella fins al seu límit meridional amb la cobertora conglomeràtica suprajacent, i finalment endinsar-nos en les seqüències eocenes on per efecte de la tectònica aflora l’esmentada escata de Paleozoic recoberta per la sèrie conglomeràtica i limolítica carbonàtica garumniana. Els materials rojos del Garumnià són recoberts pels materials eocens que presenten fàcies variables. Mentre que per sobre de la inconformitat granítica

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural l’Eocè correspon a les margues grises de la Formació Sagnari, al límit sud de la zona sobre els materials rojos del Garumnià hi ha les calcaries blanques de l’Ilerdià que formen el cingle de Sta. Magdalena. Cap a l’est, el cingle va perdent gradualment alçada com a conseqüència de la disminució de potència de la capa de calcàries. La tectònica és un dels elements notables de la zona. Igualment que a la geozona de Biure trobem una tectònica de plecs i encavalcaments, però en aquest cas manca la unitat al·lòctona mesozoica. Així, plecs i encavalcaments afecten aquí al sòcol i a la cobertora garumniana - paleògena. Un dels tres estructurals més notables de la zona és la presència de falles normals que determinen contactes anormals entre la cobertora (al N) i els materials del sòcol paleozoic (al S). Aquesta situació es dona al S de l’anomenat sinclinal de Darnius i es repeteix en l’escata cambriana de la Salut de Terrades. Un altre element tectònic d’interès és el desenvolupament d’un clivatge molt marcat en les margues eocenes que va perdent intensitat en els materials infrajacents fins a ser absent a nivell dels conglomerats basals. Des del punt de vista morfològic es tracta d’una zona d’especial interès amb una morfologia fortament controlada per l’estructura tectònica i per la diferent natura de les roques amb una gamma que va des de les morfologies càrstiques (Santa Magdalena) fins a les granítiques (embassament de Boadella).

PARAULES CLAU Anticlinal, arqueociàtid, autòcton, calcària, Cambrià, clivatge, conglomerat, corniana, discordança, encavalcament, estria de falla, falla, falla normal, fibra, foliació, Garumnià, granit, gres, guix, Ilerdià, lutita, marga, microconglomerat, sinclinal, tectònica alpina, zona Axial Pirinenca, zona Sud-Pirinenca.

EDAT DE MATERIALS I PROCESSOS REPRESENTATS: Neogen – Quaternari: erosió Alpí (Tectònica) Garumnià (Cretaci Superior) –Eocè: sedimentació pretriàsic: erosió Hercinià: Tectònica, metamorfisme, magmatisme. Paleozoic: Cambrià: sedimentació

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural INFORMACIÓ GEOLÒGICA

TIPUS D'INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL Aquesta geozona, conjuntament amb la del Mont-roig i Biure té una posició estratègica dins el que és la Zona Sud-Pirinenca oriental. Ofereix una secció que va des del sòcol paleozoic granític al N fins a les seqüències eocenes de la cobertora al S. El conjunt manifesta els efectes de la tectònica, tant l’herciniana (foliacions al Paleozoic) com alpina. Aquesta darrera es manifesta per plecs, encavalcaments i falles. Les relacions entre el sòcol es mostren a la zona de manera molt clara, especialment pel nombre de seccions artificials creades amb motiu de la construcció de la presa de Boadella. Així queda perfectament il·lustrada la sedimentació d’una sèrie conglomeràtica sobre un substrat granític, sobre el qual s’havia desenvolupat un paleosòl de sauló. A aquest valors cal afegir-hi la presència de l’únic aflorament de Cambrià datat en una escata de Paleozoic situada per sota el Garumnià i en contacte tectònic amb l’Eocè. Les seqüències eocenes mostren un ampli ventall de fàcies producte de les sobtades variacions en l‘espai i en el temps que existiren a l’Eocè, fruit de la inestabilitat tectònica. Així, trobem les calcàries amb alveolines de l’Ilerdià adjacents a una seqüència eocena predominantment margosa (Formació Sagnari). També contrasta la deformació en una i altra formació, doncs les margues presenten un penetratiu clivatge absent en les calcàries que conformen el cingle de Santa Magdalena. Aquest configuració geològica determina que en un reduït espai es doni una concentració d’elements geològics d’interès estratigràfic, tectònic, morfoestructural i petrològic.

Interès turístic: 2,5 Interès didàctic (nivell divulgatiu i d'ensenyament bàsic): 3 Interès didàctic (ensenyament a nivells mig i superior): 3 Interès científic: 4,5

ANÀLISI COMPARATIVA A la geozona es mostra l’estructura pròpia de la Zona Sud-Pirinenca, motiu pel qual presenta analogies estructurals amb moltes de les localitats que ocupen posicions similars (p. ex. Cadí - Pedraforca). Tanmateix, el relleu és manifestament allunyat de les formes de l’alta muntanya. El sòcol paleozoic en el

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural sector que te composició granítica presenta analogies composicionals (no texturals) amb els leucogranits d’Aiguablava. El Paleozoic de la làmina de la Salut podria ser estratigràficament equiparable a les formacions de calcàries marmoritzades del Castell de Begur i de Norfeu. Tanmateix, en cap d’aquestes darreres localitats s’ha pogut determinar l’edat cambriana, de manera que aquesta correlació es més temptativa que real.

RELACIONS AMB ALTRES VALORS PATRIMONIALS A la Geozona es situa el Santuari de la Salut de Terrades i l’Ermita de Santa Magdalena.

RELLEVÀNCIA GEOLÒGICA

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA I CONTEXTUALITZACIÓ (ESPAI/TEMPS) La geozona conforma un registre bastant complert de l’evolució geològica de Catalunya, doncs els registres es remunten des dels temps de la sedimentació datada més antiga de Catalunya fins al Terciari sedimentat contemporàniament a l’aixecament d’aquest sector del Pirineu. No falten registres de l’evolució més recent amb les terrasses fluvials de la Muga i del Ricardell. Tanmateix en aquest registre falten els materials mesozoics (presents a Biure en forma de làmina encavalcant). No es pot excloure del tot que la formació conglomeràtica basal pugui ser en part del Triàsic, però en qualsevol cas manca un ampli registre del Mesozoic.

RELLEVÀNCIA COM A REGISTRE GEOLÒGIC El aspectes més rellevants d’aquest registre geològic van vinculats a la sedimentació i a la tectònica. Les bioconstruccions algals cambrianes de la Salut no tenen equivalent conegut a Catalunya. És un exemple de primer ordre la inconformitat de la formació conglomeràtica sobre el substrat granític on es poden analitzar magnífics perfils que mostren els nivells d’alteració i l’inici de la transgressió. No menys interès tenen les estructures de deformació en la cobertora, entre les que cal destacar els sistemes de falles menors amb espills i estries de falla excepcionals i els clivatges de dissolució.

SIGNIFICACIÓ HISTÒRICA Hi ha dos fets vinculats al coneixement d’aquesta geozona d’especial transcendència en la geologia de Catalunya. El primer i menys reconegut és el

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural magnífic treball i cartografia de Ashauer. L’altre, el descobriment, classificació i publicació dels arqueociàtids que han permès confirmar que fins ara es tracta dels materials datats cronoestratigràficament més antics de Catalunya.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Abad, A. 1987. Primera cita de arqueociátidos en Cataluña. Trab. Mus. Seminario Barcelona 222, 10. Abad, A. 1989. El Cámbrico inferior de Terrades (Gerona). Estratigrafía, Facies y Paleontología. 2, 47-56. Ashauer, H. 1943. La terminación oriental de los Pirineos. Publ. Alem. Geol. España 2, 201-336. Clavell, E., Martínez, A. & Vergés, J. 1988. Morfología del basament el Pirineu oriental: evolució i relació amb els mantells de corriment. Acta Geol. Hispánica 23, 129-140. Estevez, A. 1970. La vertiente meridional del Pirineo catalán al N del curso medio del rio Fluvià. Publ. Geol. Univ. Granada, 519 pp. Fontbote, J. & Guitard, G. 1958. Aperçus sur la tectonique cassante de la zone axiale des Pyrénées orientales entre les bassins de Cerdagne et de l'Ampurdan- Rousillon. Bulletin. Société géologique de (6) 8, 883-890. ITGE. 1994 Hoja 219 - Massanet de Cabrenys. Mapa y memoria explicativa. Mapa geológico de España 1:50000. ITGE Madrid ITGE. 1994. Hoja 220 - . Mapa y memoria explicativa. Mapa geológico de España 1:50000. ITGE Madrid. ITGE. 1994. Hoja 257 - . Mapa y memoria explicativa. Mapa geológico de España 1:50000. ITGE Madrid. ITGE. 1994. Hoja 258 - . Mapa y memoria explicativa. Mapa geológico de España 1:50000. ITGE Madrid. Kromm, F. 1968. Stratigraphie comparée des formations éocènes du revers sud des Pyrénées et de la Cordillière prélitorale catalagne (Province de Gerone et Barcelone - Espagne). Actes. soc. Linn. Bordeaux 105, 2-12. Liesa, M. 1988. El metamorfisme del vessant sud del Massis del Roc de Frausa (Pirineu oriental), Tèsi doct. Inèd. Univ. de Barcelona. Martínez, A., Vergés, J., Clavell, E. & Kennedy, J. 1989. Stratigraphic framework of the thrust geometry and structural inversion in the southeastern : La Garrotxa area. Geodinamica Acta 3, 185-194.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Perejón, A., Moreno-Eiris, E. i Abad, A. 1992. Bioconstrucciones de algas y Arqueociatidos en Terrades, Gerona (Pirineo oriental). Rev. Esp. Paleontología Pujadas, J., Casas, J. M., Muñoz, J. A. & Sabat, F. 1989. Thrust tectonics and Paleogene syntectonic sedimentation in the Empordà area, Southeastern Pyrenees. Geodinamica Acta 3, 195-206. Solé-Sabaris, L. 1933. La geologia dels voltants de Figueres i la tectònica de l’Empordà. Butll. Inst. Catalana Hist. Nat. 33, 250-257º

INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Inconformitat dels conglomerats basals sobre el sòcol granític. L’aflorament permet observar la base de la formació conglomeràtica que es situa sobre un paleosòl de sauló granític, rubefactat de manera parcial, al sostre del granit. L’aflorament està situat al talús de la carretera que arrenca de l’extrem meridional de la presa. (J. Carreras)

A les pedreres situades al marge sud de la presa i que serviren per l’extracció de granit per l’obra es pot observar de nou la inconformitat. Els estrats basals de la formació conglomeràtica, que cabussen cap a l’esquerra (sud), recobreixen un paleosòl de sauló granític i granit. (J. Carreras)

El granit de Boadella és un granit de tonalitats gris - rosada que conté abundants filons leucocràtics. Aquesta roca compacta és la que permeté la ubicació i l’ancoratge de la presa de Boadella. A la foto es mostren els afloraments de la marge esquerra de la Muga immediatament per sota la presa. (J. Carreras)

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Els materials margosos de l’Eocè mostren els efectes de la tectònica alpina a totes les escales. Localment les margues adquiriren un aspecte pissarrós per efecte de la tectònica. A més el clivatge pissarrós pot aparèixer deformat per plecs menors. En aquesta situació la fàcies d’aquestes margues presenta certa similitud amb la de les pissarres paleozoiques. Localitat propera a Boadella. (J. Carreras)

Un dels elements morfoestructurals emblemàtics de la zona és el cingle calcari de Santa Magdalena. El cingle correspon a les calcaries eocenes amb alveolines de l’Ilerdià que es disposen amb l’estratificació cabussant cap al S. En primer terme i al fons de la vall afloren els materials rogencs del Garumnià, i a l’ombra i en primer terme el Rocacorba format per granits. (J. Carreras)

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Els materials eocens al nord del cingle de Santa Magdalena es presenten formant una sèrie margosa - calcària (Formació Sagnari). Aquesta sèrie es troba intensament afectada per la tectònica, pel que sovint aquestes roques prenen un caràcter pissarrós. Les superfícies que a la foto s’inclinen fortament cap a l’esquerra (nord) corresponen a un clivatge tectònic, mentre que l’estratificació, menys perceptible, presenta una suau inclinació cap al nord. Localitat prop de Boadella. (J. Carreras)

Una de les manifestacions de la tectònica és la abundància de falles menors que afecten a tots els materials. Especialment espectaculars són les que poden observar-se en els conglomerats basals que recobreixen el granit al sud de la presa. A la foto s’aprecia un espill de falla i les corresponents estries de falla que suposen un registre de la direcció del moviment que es produí en la superfície de falla. (J. Carreras)

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

MAPA D’ITINERARIS

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA INSTRUMENTS DE PROTECCIÓ EXISTENTS I RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DE L’ESPAI COM A VALOR PATRIMONIAL Aquesta zona queda pràcticament exclosa del PEIN però limita amb l’espai Penya-segats de la Muga, i comparteix amb aquest espai la punta dels Fangots a l’embassament de Boadella. Tota la zona adjacent a la presa depèn de l’Agència Catalana de l’Aigua- Dept. de Medi Ambient. La restricció d’accessos imposat a algunes de les zones adjacents a la presa (carretera de la marge dreta i antigues pedreres) dificulta la utilització d’aquest recurs geològic. L’aflorament de Cambrià esta sota la regulació pròpia de tots els jaciments paleontològics, però sobre el terreny no es detecta cap mena d’indicació a les necessàries restriccions que un jaciment d’aquesta mena hauria de comportar.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES No se n’ha detectat cap de significatiu.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D'ÚS La complexitat de l’espai condiciona que per una banda convé la promoció d’aquest espai com a recurs didàctic (inconformitats granit - cobertora), però per altre convé una restricció dràstica en el mostreig del Cambrià que la divulgació de la importància del jaciment podria comportar.

RECOMANACIONS PER A LA INCLUSIÓ EN CATALOGACIONS ESTATALS O INTERNACIONALS No se’n preveu d’específiques d’aquest espai però si que conjuntament amb la geozona del Mont-roig podria conformar l’anella d’enllaç entre els espais d’interès geològic del Cap de Creus i de la Garrotxa.

AUTORIA DE LA FITXA J. Carreras

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

FITXA DEL GEÒTOP INCLÒS 1 Cambrià de la Salut de Terrades i calcàries de l’Ilerdià al coll de la Salut

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA Aquest geòtop vinculat inclou la làmina cambriana de La Salut així com la sèrie garumniana – eocena suprajacent que dóna el cingle de Santa Magdalena i llur contacte tectònic amb la sèrie margosa eocena situada al nord.

Un del màxims valors patrimonials de la geologia de Catalunya n’és l’únic jaciment de fòssils del Cambrià (arqueociàtids). El jaciment es situa en aquest geòtop, i la imatge representativa revela com sovint l’interès científic no sol anar acompanyat de valors estètics o paisatgístics. Com s’aprecia actualment els afloraments es troben amagats sota una espessa vegetació. (E. Druguet).

ESPECIFICITATS REFERIDES A L’ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL Predomini de les zones forestals i una zona d’equipaments nucleada al voltant del Santuari de la Salut.

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL És essencial articular una protecció especifica del jaciment de fòssils del Cambrià. Degudament recuperats i protegits, els afloraments podrien incorporar-se en un itinerari geològic.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES Les pròpies de jaciments de fòssils pocs comuns i que puguin resultar d’interès pels col·leccionistes.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D'ÚS Restricció quasi absoluta de l’extracció de fòssils a excepció d’estudis paleontològics justificats i avalats per organismes de recerca.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

FITXA DEL GEÒTOP INCLÒS 2 Inconformitat al S de Rocacorba i de la carretera a la Presa

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA La sedimentació de la sèrie conglomeràtica basal sobre el sòcol paleozoic es manifesta magníficament en nombrosos punts d’aquest geòtop. Concretament la disposició cabussant cap al sud dels conglomerats determina que aquest contacte es pugui seguir al llarg d’una franja de varis quilometres orientada est - oest. El sòcol en aquest sector està format per granit i entre sòcol i cobertora es pot observar un paleosòl format per sauló granític. Com altres afloraments on es manifesta el límit entre el sòcol paleozoic i la cobertora mesozoica o paleògena, es tracta d’una localitat de gran significació com a registre de l’evolució geològica dels terrenys que ara conformen Catalunya. Altres elements geològics de notable interès estan relacionats amb la tectònica. D’una banda, l’abundància de petites fractures amb magnífics espills i estries de falla. De l’altra, la presència de clivatge de dissolució amb formació de bandats tectònics a les calcàries garumnianes suprajacents als conglomerats.

La inconformitat dels conglomerats basals sobre el sòcol granític és el recurs didàctic més important d’aquest geòtop. Es tracta de la localitat situada al sud de la presa ja descrita a la geozona (J. Carreras)

ESPECIFICITATS REFERIDES A L’ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL Geòtop localitzat majoritàriament al voltant de les instal·lacions i vies de serveis associades a la presa de Boadella.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA Les calcàries i lutites del Garumnià sovint mostren un clivatge tectònic. En aquest cas un clivatge en calcàries, associat a fenòmens de dissolució, ha creat un bandat composicional d’origen tectònic (inclinat cap a la dreta) que talla l’estratificació (inclinada cap a l’esquerra). Carretera de Boadella a la presa. (J. Carreras)

El granit de Boadella es veu esporàdicament travessat per filons de roques bàsiques (lampròfirs). El contacte entre ambdós tipus de roques ígnies que mostra la foto es troba al costat de la carretera que mena a la presa per la marge esquerra del riu. (J. Carreras)

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL l’ús d’aquest recurs hauria d’anar acompanyat d’una major facilitat d’accés a la marge dreta del riu i presa, on un seguit de rètols insisteixen en la prohibició d’accés.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES No se n’han detectat

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS Convé fomentar aquest recurs didàctic que fins i tot té possibilitats de recurs turístic. La zona sud de la presa on es situen varis miradors és un lloc idoni per la col·locació de panells explicatius.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

FITXA DEL GEÒTOP INCLÒS 3 Pseudosinclinal de Darnius

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA Aquest geòtop vinculat inclou una secció transversal del que havia estat anomenat “Sinclinal de Darnius”. Es tracta d’una estructura orientada WNW – ESE paral·lela a l’estructura del plegament pirinenc que ja havia estat reconeguda en la cartografia de Ashauer. Cartogràficament és una làmina de Garumnià (incloent els conglomerats basals) enclavada en el sòcol granític. La manca de simetria estratigràfica de l’estructura revela que no es correspon pròpiament a un sinclinal, ja que el contacte discordant amb el sòcol només es manifesta al nord, mentre que pel S els materials de la cobertora limiten per falla amb el granit. De fet, es tracta més pròpiament d’una estructura amb una disposició monoclinal cabussant cap al S o subvertical dels estrats garumnians. La disposició subvertical de les calcaries garumnianes explica l’existència d’una sèrie de crestes alineades que sobresurten sobre la plana granítica. Aquest geòtop mostra aquesta estructura en el punt que la carretera de Darnius a l’embassament de Boadella la travessa. A nivell de carretera els afloraments que fa uns anys eren observables han quedat coberts per la vegetació, però en els turons adjacents poden observar-se les crestes de calcàries garumnianes.

L’anomenat “sinclinal de Darnius” és un altre element morfoestructural característic de la zona. Es tracta d’un tascó de Garumnià d’orientació est - oest enclavat entre granit. Els estrats de calcàries sovint presenten una disposició subvertical, el que condiciona l’alineament de crestes que ressalten. El Puig de Rocamalera que mostra la foto n’és un d’ells. (J. Carreras).

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

ESPECIFICITATS REFERIDES A L’ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL Els afloraments de la carretera són propis d’un talús . La plana esta ocupada per sòl agrícola i forestal. Els turons garumnians són erms i en ells es localitzen dues pedreres que exploten les calcàries garumnianes.

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL Seria convenient limitar la urbanització de la cresta de Rocamalera preservant la part oriental. En un marc de potenciació de l’estratègia geoconservacionista podria plantejar-se recuperar el talús occidental de la Muntanyeta on els afloraments han quedat totalment amagats per la vegetació.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES La presència de pedreres recomana que, d’aplicar-se una política de restauració, aquesta contemplés en aquest cas criteris geoconservacionistes.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D'ÚS No se’n preveu cap.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94