Palau Grans Veus Lied Benjamin Appl & Kristian Bezuidenhout

Dijous, 26 de setembre – 20 h Sala de Concerts “ V. (fragment) Blanca Llum Vidal Blanca — el nostreamorcomungólem.” va dirl’amic; ielnostreamor, va dar-me, Perquè mairesnoserànostre, la seva bocadesniaidesborda. incert, ambl’origen Solidària Aquest amorquenoésu , 2018

Dipòsit legal: B 21462-2019 Benjamin Appl & Kristian Bezuidenhout

I

Franz Schubert (1797-1828) Am Bach im Frühling, D. 361 Der Wanderer an den Mond, D. 870 Im Freien, D. 880 Geheimes, D. 719 An den Mond, D. 259

Fischerweise, D. 881 Prometheus, D. 674 Die Gebüsche, D. 646 Nachtstück, D. 672 Im Abendrot, D. 799

II

Felix Mendelssohn (1809-1847) Lieder ohne Worte Op. 19, núm. 1 en Mi major Op. 19, núm. 2, en La menor Op. 19, núm. 4 en La major Op. 67, núm. 5 en Si menor Op. 67, núm. 3 en Si bemol Op. 38, núm. 6 en La bemol major

Robert Schumann (1810-1848) Dichterliebe, op. 48

Durada de la pausa: 20 minuts

Concert en col·laboració amb: Catalunya Música enregistra aquest concert. Per tornar-lo a escoltar, consulteu la programació a www.catmusica.cat Comentari L’època daurada del lied

La irrupció volcànica de Ludwig van Beethoven, al tombant dels segles XVIII i XIX, va suposar un impacte de dimensions sísmiques al món musical centreeuropeu.

Amb obres com la Simfonia Heroica, la seran els creadors més destacats de lieder de la Sonata Apassionata o Fidelio, Beethoven liquida primera meitat del segle XIX. El Romanticisme definitivament el període clàssic de l’Ancien Régime és un moviment de contrastos, i d’aquests, un i obre les portes, de bat a bat, al romanticisme de ben significatiu és l’interès tant per les grans revolucionari. Un fenomen que ja s’havia produït construccions musicals com per les miniatures i en la literatura i la filosofia però que cristal·litza en la la forma petita, com el lied. música per obra i gràcia del geni de Bonn. Després Beethoven, gran generador de noves formes d’ell res tornarà a ser igual i les generacions següents musicals, amb An die ferne Geliebte havia dut a es veuran inevitablement condicionades per la seva la majoria d’edat un gènere que evolucionava obra, especialment la simfònica. cap a la Kunstlied (cançó artística) des de mitjan Entre els seus hereus, els grans simfonistes segle XVIII a partir de la cançó popular. Però romàntics, cal establir una línia divisòria entre serà qui convertirà el lied en una dues tendències: la que segueix les vies del forma artística autònoma i de ple dret, a l’alçada simfonisme clàssic-romàntic i la que deriva cap de qualsevol altre gènere musical. Nascut el al simfonisme poemàtic. En aquesta darrera línia 1797, precisament el moment en què Beethoven se situen autors com Berlioz o Liszt, mentre que està a punt de dur a terme la seva revolució, en la primera trobem Schubert, Schumann i Schubert va conviure, ja des de la infantesa, Mendelssohn. Curiosament, aquests tres músics amb l’allargada ombra d’aquest i va evolucionar d’un classicisme inicial al ple romanticisme de Dichterliebe, op. 48 suposa una altra volta de les seves darreres obres. rosca respecte de l’estil liederístic de Schubert. El lied va ser l’especialitat d’un compositor que es movia millor en les distàncies curtes. La seva capacitat innata per copsar el perfum d’un Si en el cas d’aquest, la fusió poema i convertir-lo en música, de submergir-se entre cant i piano és absoluta, en un text i extreure’n tot el lirisme fusionant el discurs vocal amb el pianístic, la prosòdia amb Schumann va més enllà. el ritme musical, no té antecedents i roman com la fita i el gran llegat d’aquest compositor. La El piano esdevé un ens autònom, que quantitat d’obres mestres en aquest gènere és comenta, subratlla, afegeix o fins i tot contradiu inaudita i sorgeixen de la seva ploma ja des de el discurs vocal, i crea així un univers propi, ple la més tendra joventut (Gretchen am Spinnrade o de contradiccions i troballes enlluernadores. Erlkönig), per culminar amb un testament vital Schumann escriu l’obra en una setmana, la com Winterreise. Pel camí, centenars i centenars darrera del mes de maig del 1840, l’any de les de tresors, com les dues peces que obren el recital cançons, en un estat d’excitació i inspiració febril. d’avui, Am Bach im Frühling i Der Wanderer an Per fi ha aconseguit, després d’una llarga lluita den Mond, representatives de dues de les grans judicial, casar-se amb Clara Wieck i és ella i la obsessions de l’autor: el paisatge com a mirall de seva apassionada relació amorosa el que sura en l’ànima i el viatge com a metàfora de la vida. les setze cançons, extretes del Lyrisches Intermezzo i van de . néixer amb pocs mesos de diferència i a ciutats no Des de l’ambigüitat tonal i emocional de la gaire distants, però les seves personalitats i les seves primera cançó, “Im wunderschönen Monat Mai”, carreres són diametralment oposades, tot i la bona es percep la fragilitat del protagonista, així com la relació personal que van mantenir. Si Schumann complexitat psicològica d’un cicle enlluernador. va maldar perquè es reconegués el seu geni Durant les primeres set cançons assistim al musical, a Mendelssohn l’èxit el va acompanyar procés d’enamorament, inici i trencament de la des del primer moment. Es van conèixer a Leipzig relació amorosa, que culmina amb “Ich grolle quan aquest darrer va ser nomenat, amb només nicht”. La part central és un retrat riquíssim dels 25 anys, director de la Gewandhaus i sempre es diferents estats d’ànim del poeta abandonat, i la van donar suport. Schumann, a través de la tasca tercera, de caire oníric, suposa la superació de la de crític al «Neue Zeitschrift für Musik», elogiant crisi amorosa. El postludi que tanca la darrera les composicions de Mendelssohn, i aquest cançó –“Die alten bösen Lieder”, en la qual el interpretant i donant difusió, des de la seva posició protagonista submergeix a l’oceà el taüt de les privilegiada, a les obres del primer. seves afliccions–, d’un lirisme extàtic, simbolitza En la ingent producció de Mendelssohn, el un nou naixement. Obrir-se de nou a la vida. La lied té una presència relativa tot i que va escriure vida al costat de Clara. gairebé un centenar de cançons. Fruit de l’amor romàntic per la miniatura són també les originals i populars Cançons sense paraules, peces curtes per a piano sol inspirades en textos literaris que va anar escrivint durant tota la seva vida en diferents etapes i col·leccions. La influència de la literatura romàntica combinada amb l’evolució del piano com a instrument són elements claus en la creativitat, tant de Mendelssohn com de Schumann, el qual, tot i haver expressat en un moment determinat el seu nul interès per la cançó com a gènere, a partir del 1840, en un afortunat canvi d’opinió, esdevindrà un dels compositors de lieder més creatius i fascinadors de tots els temps. Antoni Colomer, crític musical Biografies Benjamin Appl, baríton

Descrit com “el referent de la nova generació Fischer-Dieskau, un dels principals cantants del de cantants de Lieder” («Gramophone Magazine, segle XX. Actua habitualment als principals fes- Regne Unit»), el baríton Benjamin Appl, Premi tivals de lieder i a escenaris destacats, com el Wig- Artista Jove de l’any 2016 per «Gramophone», ha more Hall, Het d’Amsterdam, obtingut el reconeixement de públic i la crítica Musée de Louvre de París, Schubertiade Hohe- en recitals, concerts i òperes. Participant del pro- nems i Schwarzenberg i als festivals Internacionals grama BBC New Generation Artist 2014-2016, d’Edimburg, Ravinia, Rheingau, Schleswig-Hols- també va ser Emerging Artist al de tein i Oxford Lieder, entre d’altres. La temporada Londres i ECHO Rising Star la temporada 2015- 2017-18 va fer una gira per l’Índia i Hong Kong, i 16, tot presentant-se en recital a les principals sales actuà en el concert ZDF Advent a la Frauenkirche europees, com el Barbican Centre de Londres, de Dresden amb l’Staatskapelle Dresden, sota la Concertgebouw d’Amsterdam, Konzerthaus de direcció de , actuació re- Viena, Philharmonie de París i de Colònia i La- transmesa per la televisió nacional. eiszhalle d’Hamburg. La temporada 2018-19 va debutar als Estats El maig del 2016 va esdevenir artista exclusiu Units, amb una gira que va incloure actuacions de Sony Classical, i el seu primer àlbum com a so- a Nova York (Park Avenue Armony), Portland lista cantant cançons en alemany i anglès, Heimat, (Lincoln Performance Hall), Nova Orleans (Dixon va guanyar el prestigiós Prix Dietrich Fischer-Di- Hall), Cleveland (Mixon Hall) i Washington DC eskau (com a millor cantant de lieder) 2017-18 en (Phillips Collection). També va continuar la seva l’Académie du Disque Lyrique Orphées d’Or. col·laboració amb el Ballet d’Hamburg cantant Entre les seves aparicions en òpera s’inclouen per a les noves produccions de . el comte d’Almaviva de Le nozze di Figaro a Lon- Igualment, va col·laborar en concert amb l’Or- dres, OwenWingrave (rol protagonista) al Festival questra Simfònica NHK, sota la direcció de Paavo de Banff (Canadà), Aeneas de Dido & Aeneas Järvi, tot debutant al Japó, i amb la Philharmonia als festivals d’Aldeburgh i Brighton, Schaunard Orchestra, Concerto Köln, Nordwestdeutsche de La bohème amb l’Orquestra de la Ràdio de Philharmonie, Tonhalle-Orchester de Zuric, a Munic, baró Tusenbach de Tri Sestri d’Eötvös a més de presentacions en recital al Wigmore Hall, la Deutsche Staatsoper, Seele de Grabmusik de Festival de Schleswig-Holstein, Oxford Lieder Mozart amb la Classical Company i un Festival, Schubertiade Hohenems, Festival de nou encàrrec del Festival de Bregenz (Das Leben Rheingau i al festival Nits de Clàssica de Girona. am Rande der Milchstraße de Bernhard Gander). Així mateix, assumí el paper d’Aeneas de Dido & Entre els directors per als quals ha treballat hi Aenees de Purcell amb la London Philharmonic ha , Thomas Dausgaard, Johannes Orchestra i Sir , i una actuació Debus, Edward Gardner, Reinhard Goebel, Mic- centrada en Mahler i Bernstein a Osaka retrans- hael Hofstetter, Bernard Labadie, Alessandro de mesa per la Cadena MBS. Marchi, Paul McCreesh, Sir Roger Norrington, El seu últim enregistrament per a Sony Clas- Christoph Poppen, i Ulf Schirmer. sical, Bach, amb Concerto Köln, va aparèixer el Pel que fa a recital, es va formar amb Dietrich setembre del 2018.

Kristian Bezuidenhout, fortepiano, clavicèmbal i piano

Kristian Bezuidenhout és un dels teclistes més Müllejans; concerts per a piano de Mendelssohn i notables de l’actualitat, tant amb el fortepiano, el Mozart amb la Freiburger Barockorchester (TIRO clavicèmbal com amb el piano modern. Nascut a Klassik); Beethoven, Mozart Lieder, i Schumann Sud-àfrica en 1979, va començar els seus estudis Dichterliebe amb Mark Padmore (premi Edison). a Austràlia, els va completar a l’Eastman School of El 2013 va ser nominat com a Artista de l’any per Music i actualment viu a Londres. Es formà com a la revista Gramophone i va ser guardonat amb el pianista primer amb Rebecca Penneys, després va “Wiener Flötenuhr” pel Mozartgemeinde Wienin estudiar clavicèmbal amb Arthur Haas, fortepiano 2019, pels seus enregistraments de música de te- amb Malcolm Bilson, i va continuar formant-se clat de Mozart. en interpretació amb Paul O’Dette. Kristian va obtenir el reconeixement internacional per prime- ra vegada a l’edat de 21 anys després del primer Els seus llançaments recents premi i el premi del públic del prestigiós Bruges inclouen Winterreisse amb Fortepiano Competition. Kristian és Director Artístic de la Freiburger Mark Padmore, sonates de Barockorchester i Director Convidat Principal Bach per a violí i clavicèmbal a l’English Concert. És un convidat habitual de formacions musical més importants del món amb Isabelle Faust, així com com Les Arts Florissants, l’ Orchestra of the un enregistrament de sonates Age of Enlightenment, l’Orchestre des Champs Elysées, la Koninklijk Concertgebouworkest, per a piano de Haydn. la Chicago Symphony Orchestra i la Leipzig Gewandhausorchester; ha dirigit com a convi- En la temporada 2019-20, Kristian dirigirà dat des del teclat a l’Orchestra of the Eighteenth programes amb la Societat Handel & Haydn, amb Century, Tafelmusik, Collegium Vocale, Juilliard la Scottish Chamber Orchestra i amb la Kam- 415, Kammerakademie Potsdam i a la Dunedin merorchester Basel, així com amb la Freiburger Consort (Passió de Sant Mateu). Barockorchester i l’English Concert. També es Ha actuat amb artistes cèlebres com John Eliot serà artisita “Portrait” de la temporada 19-20 al Gardiner, Philippe Herreweghe, Frans Brüggen, BOZAR de Brussel·les; també serà artista resident Trevor Pinnock, Giovanni Antonini, Jean-Guihen a la Köln Philharmonie. Aiximateix, participarà Queyras, Isabelle Faust, Alina Ibragimova, Rachel en recitals i actuacions de música de cambra amb Podger, Carolyn Sampson, Anne Sofie von Otter, Anne Sofie von Otter, Mark Padmore, Benjamin Mark Padmore i Matthias Goerne. Appl, Carolyn Sampson en auditoris i festivales a La rica i guardonada discografia de Kristian Seattle, Nova York, Amsterdam, París, Frankfurt, a Harmonia Mundi inclou la música completa de Madrid i Salzburg. teclat de Mozart (premi Diapason d’Or de L’an- née, premi Deutschen Schallplattenkritik i premi Caecilia); sonates per a violí de Mozart amb Petra

Textos Franz Schubert (1797-1828)

Am Bach im Frühling, D. 361 (Prop del rierol, en primavera) Text de Franz von Schober (1796-1882)

Du brachst sie nun die kalte Rinde, Ja has trencat la gelada crosta Und rieselst froh und frei dahin; i corres alegre i lliure; Die Lufte wehen wieder linde, les brises tornen a bufar suaus, Und Moos und Gras wird frisch und grün. i la gespa i l’herba són noves i verdes.

Doch ich – mit traurigem Gemüthe Solitari, amb tràgics pensaments, Tret’ ich wie sonst zu deiner Fluth, arribo com sempre a la teva vora; Der Erde allgemeine Blüthe però la floració general de la terra Kommt meinem Herzen nicht zu gut. no alegra el meu cor.

Hier treiben immer gleiche Winde, Alenen ací els mateixos vents de sempre, Kein Hoffen kommt in meinen Sinn – i no entra al meu cor cap més esperança... Als daß ich hier ein Blümchen finde, que la de trobar-hi una floreta, Blau, wie sie der Erinnrung blühn. blava, com la dels records.

Der Wanderer an den Mond, D. 870 (El caminant a la Lluna) Text de Johann Gabriel Seidl (1804-1875)

Ich auf der Erd’, am Himmel du, Jo soc a la terra, tu al cel, Wir wandern beide rüstig zu: tots dos viatgem incansables... Ich ernst und trüb, du mild und rein, jo seriós i trist, tu dolça i pura, Was mag der Unterschied wohl sein? quina pot ésser, doncs, la diferència?

Ich wandre fremd von Land zu Land, Jo em moc, estranger, d’una terra a l’altra, So heimatlos, so unbekannt; sense pàtria, desconegut; Bergauf, bergab, waldein, waldaus, muntanyes amunt i avall, a dins i a fora dels bos- Doch bin ich nirgend - ach! - zu Haus. cos, però enlloc, ai!, soc a casa.

Du aber wanderst auf und ab Tu, en canvi, viatges amunt i avall Aus Westens Wieg’ in Ostens Grab, des del bressol d’Occident fins a la tomba d’Orient, Wallst Länder ein und Länder aus, visites un país darrere l’altre, Und bist doch, wo du bist, zu Haus. i allà on ets, ets a casa.

Der Himmel, endlos ausgespannt, El cel, estès sense límits, Ist dein geliebtes Heimatland: és la teva pàtria estimada; O glücklich, wer wohin er geht, oh, feliç aquell que, vagi on vagi, Doch auf der Heimat Boden steht! està sobre el sòl de la pàtria! Im Freien, D. 880 (A l’aire lliure) Text de Johann Gabriel Seidl

Draußen in der weiten Nacht Estic ara novament a fora Steh’ ich wieder nun: en l’ampla nit, Ihre helle Sternenpracht la clara resplendor de les estrelles Läßt mein Herz nicht ruhn! no deixa reposar el meu cor.

Tausend Arme winken mir Mil braços s’estenen cap a mi Süßbegehrend zu, amb dolç afany, Tausend Stimmen rufen hier: mil veus em criden: “Grüß’ dich, Schwärmer, du!” “Et saludem, estimat!”

O ich weiß auch, was mich zieht, Oh, ja sé el que m’atrau. Weiß auch, was mich ruft, Sé també el que em crida, Was wie Freundesgruß und Lied el que com el salut i el cant de l’amic Locket durch die Luft. em sedueix a través de l’aire.

Siehst du dort das Hüttchen stehn, Veus allà aquella caseta Drauf der Mondschein ruht? que descansa a la llum de la lluna? Durch die blanken Scheiben sehn Per les seves brillants finestres Augen, die mir gut! miren uns ulls que em volen bé.

Siehst du dort das Haus am Bach, Veus allà la casa prop del rierol, Das der Mond bescheint? que il·lumina la llum de la lluna? Unter seinem trauten Dach Sota la seva segura teulada Schläft mein liebster Freund. hi dorm l’amic més estimat.

Siehst du jenem Baum, der voll Veus allà aquell arbre Silberflocken flimmt? que vibra ple de flocs de plata? O wie oft mein Busen schwoll, Oh, que sovint el meu pit inflamat Froher dort gestimmt! s’ha apaivagat i alegrat a la seva vora!

Jedes Plätzchen, das mir winkt, Cada lloc que contemplo Ist ein lieber Platz; és un lloc estimat, Und wohin ein Strahl nur sinkt, i arreu on baixa un raig de lluna, Lockt ein theurer Schatz. m’encisa un valuós tresor.

Drum auch winkt mir’s überall Per això tot em crida aquí So begehrend hier, amb tant d’afany, Drum auch ruft es, wie der Schall per això també els crits em sonen Trauter Liebe mir. com la veu de la fidel estimada.

Geheimes, D. 719 (Secret) Text de Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832)

Über meines Liebchens Äugeln Dels ulls de la meva amada Stehn verwundert alle Leute; està tothom meravellat; Ich, der Wissende, dagegen, en canvi jo, clarivident, Weiß recht gut was das bedeute. sé molt bé el que signifiquen. Denn es heißt: ich liebe diesen, Perquè volen dir: estimo aquest, Und nicht etwa den und jenen. i no aquell o aquell altre. Lasset nur ihr guten Leute Oblideu, bona gent, Euer Wundern, euer Sehnen! la vostra meravella, les vostres ànsies!

Ja, mit ungeheuren Mächten Sí, amb immens poder Blicket sie wohl in die Runde; miren bé al seu voltant; Doch sie sucht nur zu verkünden però només intenten anunciar Ihm die nächste süße Stunde. la dolça hora propera.

An den Mond, D. 259 (A la lluna) Text de Johann Wolfgang von Goethe

Füllest wieder Busch und Thal Omple de nou el bosc i la vall Still mit Nebelglanz, amb el fulgor tranquil de la boira, Lösest endlich auch einmal i per una vegada, obriràs per fi Meine Seele ganz; la meva ànima totalment. Breitest über mein Gefild Estén la teva mirada mitigant Lindernd deinen Blick, sobre els meus camps, Wie des Freundes Auge, mild dolça com els ulls de l’amic Über mein Geschick. sobre el meu destí. Jeden Nacklang fühlt mein Herz Cada record omple el meu cor Froh- und trüber Zeit, d’hores joioses i grises; Wandle zwischen Freud’ und Schmerz camino entre alegries i penes, In der Eimsamkeit. en la solitud. Fließe, fließe, Lieber Fluß, Corre, corre, estimat riu! Nimmer werd’ ich froh, mai estaré content; So verrauschte Scherz und Kuß, es varen perdre bromes i petons, Und die Treue so. i també la fidelitat. Ich besaß es doch einmal, Però jo tenia una vegada Was so köstlich ist! això que és tan deliciós!, Daß man doch zu seiner Qual i que, pel meu turment, Nimmer es vergißt. mai no podré oblidar. Rausche, Fluß, das Thal entlang, Murmura, riu, al llarg de la vall, Ohne Rast und Ruh, sense descans ni repòs, Rausche, flüstre meinem Sang murmura, xiuxiueja Melodien zu! les melodies dels meus cants. Wenn du in der Winternacht Quan en la nit d’hivern Wüthend überschwillst, et desbordis furiós, Oder um die Frühlingspracht o quan en l’esplendor primaveral Junger Knospen quillst. reguis les tendres poncelles. Selig wer sich vor de Welt Beneïda la que, sense odi, Ohne Haß verschließt, es guarda del món, Einen Freund amb Busen hält conserva un amic contra el pit Und mit dem genießt, i gaudeix amb ell. Was von Menschen nicht gewußt La que, sense saber-ho els homes, Oder nicht bedacht, o sense pensar-ho, Durch das Labyrinth der Brust a través del laberint del pit, Wandelt in der Nacht. camina en la nit. Fischerweise, D. 881 (Cançó del pescador) Text de Franz Xaver Schlechta (1796-1875)

Den Fischer fechten Sorgen Al pescador no l’inquieten Und Gram und Leid nicht an, preocupacions, penes ni enuigs; Er löst am frühen Morgen de bon matí deslliga Mit leichtem Sinn der Kahn. la barca amb bon humor.

Da lagert rings noch Friede La pau regna encara al voltant, Auf Wald und Flur und Bach, al bosc, els camps i el rierol, Er ruft mit seinem Liede i amb les seves cançons Die gold’ne Sonne wach. desperta al sol daurat.

Und singt zu seinem Werke Canta mentre treballa Aus voller frischer Brust, amb el cor ple i despreocupat, Die Arbeit gibt ihm Stärke, el treball li dona forces, Die Stärke Lebenslust! i les forces, alegria de viure!

Bald wird ein bunt Gewimmel Aviat una bigarrada munió In allen Tiefen laut, es farà sentir en tots els tons, Und plätschert durch den Himmel que arribaran fins al cel Der sich im Wasser baut – que es reflecteix a les aigües...

Und schlüpft auf glatten Steinen I s’esquitllen damunt les llises pedres Und badet sich und schnellt, i salten i es banyen; Der Große frißt den Kleinen i el gran es menja el petit, Wie auf der ganzen Welt. com a tot el món.

Doch wer ein Netz will stellen Però el que vol llançar l’ham Braucht Augen klar und gut, necessita bons ulls i clars, Muß heiter gleich den Wellen ha de ser alegre com les ones, Und frei sein wie die Fluth; i lliure com els corrents.

Dort angelt auf der Brücke Allà sobre el pont està pescant Die Hirtinn – schlauer Witch, la pastora... astuta criatura, Gib auf nur deine Tücke abandona la teva malícia, Den Fisch betrügst du nicht! no enganyaràs aquest peix! Prometheus, D. 674 (Prometeu) Text de Johann Wolfgang von Goethe Bedecke deinen Himmel, Zeus, Cobreix el teu cel, Zeus, Mit Wolkendunst, amb fum de núvols, Und übe, dem Knaben gleich, i actua, com un noi Der Disteln köpft, que escapça cards An Eichen dich und Bergeshöhn; als roures i als cims de les muntanyes. Mußt mir meine Erde La meva terra Doch lassen stehn, l’has de deixar tranquil·la, Und meine Hütte, die du nicht gebaut, i la meva cabana, que tu no has construït, Und meinen Herd, i la meva llar, Um dessen Gluth de la qual enveges Du mich beneidest. el seu ardor. Ich kenne nichts Ärmeres No conec res més miserable Unter der Sonn’ als euch, Götter! sota el sol, que vosaltres, déus! Ihr nähret kümmerlich Alimenteu tristament Von Opfersteuern la vostra majestat Und Gebetshauch amb víctimes de sacrificis Eure Majestät, i hàlits d’oracions, Und darbtet, wären i estaríeu en la indigència Nicht Kinder und Bettler si no fos pels nens i pels captaires, Hoffunungsvolle Thoren. idiotes esperançats.

Da ich ein Kind war, Quan jo era un nen, Nicht wußte wo aus noch ein, i no sabia on adreçar-me, Kehrt’ ich mein verirrtes Auge vaig aixecar la meva mirada extraviada Zur Sonne, als wenn drüber wär’ cap al sol, com si darrere d’ell hi hagués Ein Ohr, zu hören meine Klage, una orella per escoltar les meves penes, Ein Herz, wie mein’s, un cor com el meu, Sich des Bedrängten zu erbarmen. per apiadar-se de l’oprimit.

Wer half mir Qui em va ajudar Wider der Titanen Übermuth? contra la insolència dels titans? Wer rettete vom Tode mich, Qui em va salvar de la mort, Von Sklaverei? de l’esclavatge? Hast du nicht Alles selbst vollendet, No ho vas fer tu tot sol, Heilig glühend Herz? sagrat cor ardent? Und glühtest jung und gut, I t’has d’encendre, jove i bo, Betrogen, Rettungsdank per donar gràcies, enganyat, per l’auxili Dem Schlafenden da droben? dels adormits allà dalt?

Ich dich ehren? Wofür? Jo, honorar-te? Per què? Hast du die Schmerzen gelindert Has calmat mai les penes Je des Beladenen? dels afligits? Hast du die Thränen gestillet Has eixugat mai les llàgrimes Je des Geängsteten? dels angoixats? Hat nicht mich zum Manne geschmiedet No m’han convertit en un home Die allmächtige Zeit el temps, que tot ho pot, Und das ewige Schicksal, i el destí etern, Meine Herrn und deine? els meus senyors i els teus?

Wähntest du etwa, Et pensaves potser Ich sollte das Leben hassen, que jo havia d’odiar la vida, In Wüsten fliehen, i fugir al desert, Weil nicht alle perquè no han madurat Blütenträume reiften? tots els meus somnis?

Hier sitz’ ich, forme Menschen Aquí estic jo, formant homes Nach meinem Bilde, segons la meva imatge. Ein Geschlecht, das mir gleich sei, Una raça igual a mi, Zu leiden, zu weinen, per sofrir, per plorar, Zu genießen und zu freuen sich, per gaudir i alegrar-se, Und dein nicht zu achten, i no preocupar-se de tu, Wie ich! com jo! Nachtstück, D. 672 (Nocturn) Text de Johann Baptist Mayrhofer (1787-1829)

Wenn über Berge sich der Nebel breitet, Quan la boira s’estén sobre les muntanyes Und Luna mit Gewölken kämpft, i la lluna lluita amb els núvols, So nimmt der Alte seine Harf’, und schreitet, pren el vell la seva arpa, camina Und singt waldeinwärts und gedämpft: cap dins del bosc, i canta suaument: “Du heil’ge Nacht! “Oh, santa nit! Bald its’ vollbracht. Aviat s’haurà acabat tot. Bald schlaf’ ich ihn Aviat m’adormiré Den langen Schlummer, en el llarg somni Den langen Schlummer, que em lliurarà Von jedem Kummer.” de totes les penes.”

Die grüne Bäume rauschen dann, Llavors murmuren els arbres verds: Schlaf süß du guter alter Mann; dorm dolçament, bon home vell. Die Gräser lispeln wankend fort, I les herbes remoregen vacil·lants: Wir decken seinen Ruheort; cobrirem el teu lloc de repòs. Und mancher traute Vogel ruft, I molts ocells amables criden: O laßt ihn ruh’n in Rasengruft! deixeu-lo descansar a la seva tomba de gespa!

Der Alte horcht, der Alte schweigt – El vell escolta, el vell calla... Der Tod hat sich zu ihm geneigt. la mort s’ha inclinat damunt d’ell.

Im Abendrot, D. 799 (Al capvespre) Text de Karl Gottlieb Lappe (1773-1843)

O wie schön ist deine Welt, Oh, que bonic és el teu món, Vater, wenn sie golden strahlet! Pare, que relluu daurat! Wenn dein Glanz herniederfällt, Quan baixa la teva resplendor Und den Staub mit Schimmer malet; i pinta amb reflexos el polsim; Wenn das Roth, das in der Wolke blinkt, quan la vermellor que brilla als núvols In mein stilles Fenster sinkt! declina en la meva tranquil·la finestra.

Könnt’ ich klagen, könnt’ ich zagen? Puc queixar-me? Puc vacil·lar? Irre sein an dir und mir? Errar-me sobre Tu o sobre mi? Nein, ich will im Busen tragen No, vull portar el teu cel Deinen Himmel schon dahier. aquí al meu pit. Und dies Herz, eh’ es zusammenbricht, I aquest cor, abans no defalleixi, Trinkt noch Gluth und schlürft noch Licht. beurà encara del teu ardor i gustarà de la teva llum. Robert Schumann (1810-1848) Dichterliebe, op. 48 (L’amor del poeta) Poemes de Heinrich Heine (1797-1856)

1. 1. Im wunderschönen Monat Mai, En el meravellós mes de maig, Als alle Knospen sprangen, quan s’obren totes les poncelles, Da ist meinem Herzen llavors és quan arriba Die Liebe aufgegangen l’amor al meu cor. Im wunderschönen Monat Mai, En el meravellós mes de maig, Als alle Vögel sangen, quan tots els ocells canten, Da hab’ ich ihr gestanden llavors és quan sento Mein Sehnen und Verlangen. les meves ànsies i els meus anhels.

2. 2. Aus meinen Tränen sprieβen Broten de les meves llàgrimes Viel blühende Blümen hervor, moltes flors exuberants, Und meine seufzer werden i els meus sospirs esdevenen Ein Nachtigallenchor. un cor de rossinyols. Und wenn du mich liebhast, Kindchen, I si tu m’estimes, noieta, Schenk’ ich dir die Blumen all’, et regalaré totes les flors, Und vor deinem Fenster soll klingen i sonarà sota la teva finestra Das Lied der Nachtigall. la cançó del rossinyol.

3 3. Die Rose, die Lilie, die Taube, die Sonne, La rosa, el lliri, el colom, el sol, Die liebt’ ich einst in Liebeswonne. un dia els estimava a tots embriagat. Ich lieb’ sie nicht mehr, ich liebe alleine Ara ja no els estimo més, només estimo Die Kleine, die Feine, die Reine, die Eine; la petita, la bella, la pura, l’única; Sie selber, aller Liebe Wonne, ella sola reuneix totes les delícies de l’amor, Ist Rose und Lillie und Taube und Sonne. és rosa, lliri, colom i sol.

4 4. Wenn ich in deine Augen seh’, Quan miro els teus ulls, So schwindet all’ mein Leid und Weh; s’esvaeixen tots els meus mals; Doch wenn ich küsse deinen Mund, i quan beso la teva boca, So werd’ ich ganz und gar gesund. em trobo guarit del tot. Wenn ich mich lehn’ an deine Brust, Quan em reclino al teu pit, Kommt’s über mich wie Himmelslust; em ve al damunt un plaer del cel; Doch wenn du sprichst: ich liebe dich! però quan em dius “t’estimo!” So muβ ich weinen bitterlich. em poso a plorar amargament.

5. 5. Ich will meine Seele tauchen Ich will meine Seele tauchen In den Kelch der Lilie herein In den Kelch der Lilie herein Die Lilie soll klingend hauchen Die Lilie soll klingend hauchen Ein Lied von der Liebstein mein. Ein Lied von der Liebstein mein. Das Lied soll schauern und beben Das Lied soll schauern und beben Wie der Kuβ von ihrem Mund, Wie der Kuβ von ihrem Mund, Den sie mir einst gegeben, Den sie mir einst gegeben, In wunderbar süβer Stund’. In wunderbar süβer Stund’. 6. 6. Im Rhein, im heiligen Strome, Al sagrat corrent del Rin Da spiegelt sich in den Well’n s’emmiralla entre les onades Mit seinem groβen Dome, amb la seva gran catedral, Das groβe, heilige Köln la gran i sagrada Colònia. Im Dom da steht ein Bildnis A la catedral hi ha una imatge Auf goldenen Leder gemalt; pintada sobre pell daurada; In meines Lebens Wildnis ha lluït molt benèvolament Hat’s Freundlich hineingestrahlt. al desert de la meva vida. Es schweben Blumen und Eng’lein Envolten flors i angelets Um unsre liebe Frau; la nostra amada Verge; Die Augen, die Lippen, die Wänglein, els ulls, els llavis, les galtes, Die gleichen der Liebsten genau. són exactes als de l’estimada.

7. 7. Ich grolle nicht, und wenn das Herz auch bricht, No et guardo rancor, ni quan se’m trenca el cor, Ewig verlornes Lieb! ich grolle nicht amor per sempre perdut!, no et guardo rancor. Wie du auch strahlst in Diamantenpracht, Quan brilles amb esplendor diamantina, Es fällt kein Strahl in deines Herzens Nacht, cap raig il·lumina la nit del teu cor. Das weiβ ich längst. Ich sah dich ja im Traum, Això ja fa temps que ho sé. Ja t’havia vist en somnis Und sah die Nacht in deines Herzens Raum, i ja veia la nit al teu pit, Und sah die Schlang, die dir am Herzen friβt, i veia la serpent que et devora el cor, Ich sah, mein Lieb, wie sehr du elend bis. i veia, estimada, que dissortada que ets.

8. 8. Und wüβten’s die Blumen, die kleinen, Si sabessin les flors, les petites, Wie tief verwundet mein Herz, com està de ferit el meu cor, Sie würden mit mir weinen, plorarien amb mi Zu heilen meinen Schmerz. per alleujar el meu dolor. Und wüβten’s die Nachtigallen, I si sabessin els rossinyols Wie ich so traurig und krank, com estic de trist i malalt, Sie lieβen fröhlich erschallen farien ressonar, alegres, Erquickenden Gesang. els seus cants reconfortants. Und wüβten sie mein Wehe, I si sabessin el meu pesar Die goldenen Sternelein, les daurades estrelletes, Sie kämen aus ihrer Höhe, baixarien de les altures Und sprächen Trost mir ein. i em dirien paraules de consol. Sie alle können’s nicht wissen. Però cap d’elles pot saber-ho, Nur Eine kennt meine Schmerz; només una coneix el meu dolor; Sie hat ja sebst zerrissen, és ella la que m’ha destrossat, Zerrissen mir das Herz. destrossat el meu cor.

9. 9. Das ist ein Flöten und Geigen, Se senten flautes i violins, Trompeten schmettern darein; ressonen també trompetes; Da tanzt wohl den Hochzeitsreigen acompanyen les danses de les noces Der Herzallerliebste mein. de l’estimada del meu cor. Das ist ein Klingen und Dröhnen, Se sent ara el ressò Ein Pauken und ein Schalmei’n; de timbals i caramelles; Dazwischen schluchzen und stöhnen entremig ploren i sospiren Die lieblichen Engelein. els amables angelets. 10. 10. Hör’ ich das Liedchen klingen, Sento entonar una cançoneta Das einst die Liebste sang, que un dia cantava l’estimada, So will mir die Brust zerspringen el meu cor sembla trencar-se Von wildem Schmerzendrang. per l’impuls salvatge del dolor. Es treibt mich ein dunkles Sehen M’empeny un obscur anhel Hinauf zur Waldeshöh’, cap a les altures del bosc, Dort löst sich auf in Tränen allà es desfà en llàgrimes Mein übergroβes Weh’. la meva pena desmesurada.

11. 11. Ein Jüngling liebt ein Mädchen, Un jove estima una noia, Die hat einen andern erwählt; que n’ha escollit un altre; Der andre liebt eine andre, aquest n’estima una altra Und hat sich mit dieser vermählt. i s’hi ha casat. Das Mädchen nimmt aus Ärger La noia despitada Den ersten besten Mann, pren el primer bon home Die ihr en den Weg gelaufen; que troba en son camí; Der Jüngling ist übel dran. i el jove es desespera. Es ist eine alte Geschichte, És una vella història, Doch bleibt sie immer neu; però resulta sempre nova; Und wem sie just passieret, i trenca el cor Dem brich das Herz entzwei. al qui li passa.

12. 12. Am leuchtenden Sommermorgen En el lluminós matí d’estiu Geh’ich im Garten herum. passejo pel jardí. Es flüstern und sprechen die Blumen, Murmuren i parlen les flors, Ich aber wandle stumm. però jo camino silenciós. Es flüstern und sprechen die Blumen, Murmuren i parlen les flors, Und schaun mitleidig mich an: i em miren compassives: Sei unsrer Schwester nicht böse, “No t’enfadis amb la nostra germana, Du trauriger blasser Mann. home pàl·lid i entristit!”

13. 13. Ich hab’ im Traum geweinet, He plorat en somnis, Mir träumte, du lägest im Grab. somniava que eres a la tomba. Ich wachte auf, und die Träne M’he despertat, i les llàgrimes Floβ noch von der Wange herab. encara em queien per les galtes. Ich hab’ im Traum geweinet, He plorat en somnis, Mir träumt’, du verlieβest mich somniava que m’abandonaves. Ich wachte auf, und ich weinte M’he despertat, i he plorat Noch Lange bitterlich. encara molta estona amargament. V¡ Ich hab’ im Traum geweinet, He plorat en somnis, Mir träumt’, du wär’st mir noch gut. somniava que encara m’estimaves. Ich wachte auf, und noch immer M’he despertat, i ha seguit Strömt meine Tränenflut. rajant la font de les meves llàgrimes.

14. 14. Allnächtlich im Traume seh’ ich dich, Cada nit et veig en somnis, Und sehe dich Freundlich grüβen, et veig saludar-me amablement, Und laut aufweinend stürz ich mich jo ploro vivament i em llenço Zu deinen süβen Füβen. als teus dolços peus. Du siehest mich an wehmütiglich Tu em mires melangiosa Und schüttelst das blonde Köpfchen; i mous el teu capet ros; Aus deinen Augen schleichen sich dels teus ulls surten furtives Die Perlentränentröpfchen. les gotes perlades de les teves llàgrimes. Du sagst mir heimlich ein leises Wort Em dius secretament una dolça paraula Und gibst mir den Strauβ von Cypressen. i em dones un ram de xiprers. Ich wache auf, und der Strauβ ist fort, Quan em desperto, el ram no hi és, Und’s Wort hab’ ich vergessen. i he oblidat la paraula.

15. 15. Aus alten Märchen winkt es Em criden antigues llegendes Hervor mit weiβer Hand, amb blanca mà; Da singt es und da klingt es les seves tonades em canten Von einem Zauberland; una terra encisada. Wo bunte Blumen blühen On floreixen flors virolades Im gold’nen Abendlicht, en la llum daurada del vespre, Und lieblich duftend glühen, i els seus amables perfums Mit bräulichem Gesicht; encenen els anhels matrimonials; Und grüne Bäume singen i els arbres verds canten Uralte Melodei’n, remotes melodies, Die Lüfte heimlich klingen, les brises bufen tranquil·les, Und Vögel schmettern drein; i els ocells canten alegres. Und Nebelbilder steigen I sorgeixen de la terra Wohl aus der Erd’ hervor, imatges nebuloses, Und tanzen luft’gen Reigen que dansen etèries rotllanes Im wunderlichen Chor; en un cor meravellós. Und blaue Funken brennen I cremen guspires blaves An jedem Blatt und Reis, en cada fulla i en cada branca, Und rote Lichter rennen i voltegen floretes vermelles Im irren, wirren Kreis; en cercles incerts i embrollats. Und laute Quellen brechen I ragen sorolloses fonts Aus wildern Marmorstein, de salvatges roques de marbre, Und seltsam in den Bächen i fantàstiques besllums Strahlt fort der Widerschein. brillen als rierols. Ach, könnt’ ich dorthin kommen, Ah, si pogués anar-hi, Und dort mein Herz erfreu’n, per alegrar el meu cor, Und aller Qual entnommen, oblidar totes les penes, Und frei und selig sein! i ser lliure i feliç! Ach! jenes Land de Wonne Ah! Aquell país meravellós Das seh’ich oft im Traum, el veig sovint en somnis, Doch kommt die Morgensonne, però en arribar el sol matinal Zerflieβt’s wie eitel Schaum. s’esvaeix com una tènue bombolla.

16. 16. Die alten bösen Lieder, Les cançons velles i tristes Die Träume bös und arg, i els somnis dolents i pesats, Die laβt uns jetzt begraben, deixeu que ara els enterri, Holt einen groβen Sarg. busqueu-me un gran taüt. Hinein leg’ich gar manches, Hi posaré a dins moltes coses, Doch sag’ ich noch nicht, was: però encara no us diré el què; Der Sarg muβ sein noch gröβer el taüt ha d’ésser més gros encara Wie’s Heidelberger Faβ. que el gran tonell de Heidelberg. Und holt eine Totenbahre I busqueu-me una civera Und Bretter fest und dick; amb travessers sòlids i ferms; Auch muβ sie sein noch länger, també ha d’ésser més llarga encara Als wie zu Mainz die Brück’. que el gran pont de Magúncia. Und holt mir auch zwölf Riesen, I busqueu-me també dotze gegants, Die müssen noch stärker sein que han d’ésser més forts encara Als wie der starke Christoph que el forçut sant Cristòfor Im Dom zu Köln am Rhein. de la catedral de Colònia al Rin. Die sollten den Sarg forttragen, Hauran de portar el taüt Und senken ins Meer hinab; i llençar-lo al fons del mar; Denn solchem groβen Sarge car un taüt tan gros Gebührt ein groβes Grab. mereix una gran tomba. Wiβt ihr, warum der Sarg wohl Sabeu per què el taüt So groβ und schwer mag sein? ha d’ésser tan gros i pesant? Ich senkt auch meine Liebe Perquè hi posaré a dintre Und meinen Schmerz hinein. el meu amor i les meves penes.

Traduccions de Manuel Capdevila i Font Palau de la Novetats a la Música Catalana Revista Musical Temporada Catalana 2019–2020 A partir del mes de setembre Tres números l’any, amb més pàgines i continguts. Nova secció “La Casa dels Cants” amb pàgines Palau Grans Veus Lied especials dedicades a l’actualitat del Palau i l’Orfeó. Benjamin Appl & Kristian Bezuidenhout, Edició en paper, ara gratuïta per a abonats & Gerold Huber, als cicles principals del Palau. Lieder de Schubert i Schumann amb Philippe Jaroussky, Més actualitat i cròniques a: Ad una stella amb Sonya Yoncheva www.revistamusical.cat

Si t’agrada la música i t’interessa tot el que passa Palau Grans Veus Barroc al nostre país, no te la pots perdre! Jakub Jósef Orlinski & Il Pomo d’Oro, Vivaldi amb Cecilia Bartoli & Les Musiciens du Prince, Ja a la venda a quioscos, botigues Tresors del Barroc amb Philippe Jaroussky especialitzades, iquiosc.cat i a la On la música et transforma Botiga del Palau

Només Subscripció Abonament Palau Grans Veus Barroc (3 concerts) a partir de 109 euros. per anual: Descomptes per a menors de 35 anys, grups i packs a mida d’entrades. 6 euros 16 euros Consulta tota la programació a www.palaumusica.cat.

Més informació: 93 295 72 07 | [email protected] Novetats a la Revista Musical Catalana

A partir del mes de setembre Tres números l’any, amb més pàgines i continguts. Nova secció “La Casa dels Cants” amb pàgines especials dedicades a l’actualitat del Palau i l’Orfeó. Benjamin Appl & Kristian Bezuidenhout, Edició en paper, ara gratuïta per a abonats Christian Gerhaher & Gerold Huber, als cicles principals del Palau. Lieder de Schubert i Schumann amb Philippe Jaroussky, Més actualitat i cròniques a: Ad una stella amb Sonya Yoncheva www.revistamusical.cat

Si t’agrada la música i t’interessa tot el que passa al nostre país, no te la pots perdre!

Jakub Jósef Orlinski & Il Pomo d’Oro, Vivaldi amb Cecilia Bartoli & Les Musiciens du Prince, Ja a la venda a quioscos, botigues Tresors del Barroc amb Philippe Jaroussky especialitzades, iquiosc.cat i a la On la música et transforma Botiga del Palau

Només Subscripció per anual: 6 euros 16 euros Amb la col·laboració de: Membre de:

Concerts recomenats

Palau 100 Palau Grans Veus Barroc Palau Grans Veus Lied Divendres, 18.10.19 – 20 h Dilluns, 16.12.19 - 20 h Dissabte, 11.01.20 - 18 h Sala de Concerts Sala de concerts Sala de concerts

Magdalena Kožená, Jakub Józef Orlinsky, Christian Gerhaher, baríton mezzosoprano contratenor Gerold Huber, piano Sir Simon Rattle, piano Giovanni Guzzo, violí Il Pomo d’Oro G. Mahler: Rahel Rilling, violí Francesco Corti, clavecí “Die Einsame im Herbst” de Amihai Grosz, viola i director Das Lied von der Erde, núm. 2 Dávid Adorján, violoncel Sieben Lieder aus letzter Zeit Kaspar Zehnder, flauta F. Cavalli: La Calisto “Wo die schönen Trompeten Andrew Marriner, clarinet G.A. Boretti: Eliogabalo blasen” de Des Knaben i Claudio Cesare Wunderhorn E. Chausson: Chanson A. Scarlatti: Cupido “Der Abschied” de Das Lied von perpétuelle, op. 37 G. Bononcini: Amore fatta der Erde, núm. 6 I. Stravinsky: Three songs amante i La Costanza non gradita from Shakespeare G.M. Orlandini / M. Ravel: Chansons J. Mattheson: Nerone madécasses G.F. Handel: Orlando R. Strauss: Drei Lieder der i Muzio Scevola Ophelia, op. 67 L.A. Predieri: Scipione i Giovane J. Brahms: Fünf F.B. Conti: Don Chisciotte Ophelia-Lieder N. Matteis: Don Chisciotte J. Brahms: Zwei Gesänge, op. 91 in Siera Morena L. Janáček: Řikadla J.A. Hasse: Farinelli

Preus: 15, 20, 30, 40 i 60 euros Preus: 20, 30 i 40 euros