Setmanari d’informació i de cultura religiosa 29 octubre 2009 Any XXXI ● Núm. 1.571 ● 2,20 euros

«Les opinions expressades al document “Consideracions sobre l’embrió humà” no estan d’acord amb la doctrina catòlica» Els bisbes responen a l’Institut Borja de Bioètica

«Els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense del desconcert que ha generat el darrer document se senten en l’obligació de manifestar que les opini- Arran de la nova llei de publicat per l’Institut Borja de Bioètica de la Universitat ons expressades en el document Consideracions sobre Ramon Llull. Segons els bisbes de la Conferència Episco- l’embrió humà no estan d’acord amb la doctrina ca- l’avortament: el debat actual, pal Tarraconense, «aquest document, tot admetent la le- tòlica, ni amb la defensa d’un dret, prioritari i fona- per M. Pilar Núñez-Cubero, o.d.n. gitimitat ètica i jurídica de l’avortament, contradiu el mental, com és el dret a la vida.» Amb aquesta con- P 19 principi fonamental de l’ensenyament de l’Església». tundència s’han manifestat els bisbes catalans arran P 18

L’arxidiòcesi de Barcelona homenatja el bisbe Carrera

El Seminari Conciliar de Barcelona va acollir el 17 d’octubre passat prop de 500 persones que van voler commemo- rar i agrair la vida del bisbe auxiliar de Barcelona, Joan Carrera i Planas. Convo- cats pel cardenal Lluís Martínez Sistach, els assistents van poder oferir un emotiu homenatge al qui durant tants anys va servir l’Església de Barcelona. Segons el cardenal, la vida terrenal del bisbe Joan Carrera va ser un gran bé per a moltíssi- mes persones i institucions que van rebre el servei del seu preuat ministeri: «El Senyor s’ha valgut d’ell per manifestar el seu amor i la seva misericòrdia.» Joves cristians en camí P 24 cap a l’Aplec 2010

En l’agenda 2009-2010 dels joves cristians de Catalunya hi ha una data ben «Cal recuperar el sentit assenyalada: el 22 de maig. Aquell dia Terrassa acollirà per primera vegada del misteri» en la seva curta història l’esdeveniment juvenil més important de l’Església de Catalunya, l’Aplec de l’Esperit, que també per primera vegada tindrà lloc Entrevista al cardenal Antonio Cañizares, en un escenari completament urbà. Amb el lema «Amb vosaltres cada dia», la prefecte de la Congregació per al Culte Diví i la desena edició de l’Aplec, que es va iniciar l’any 1979 a Siurana, serà ocasió per Disciplina dels Sagraments recordar tota una història de pastoral juvenil a Catalunya orientada sobretot a suscitar entre els més joves una forta experiència de fe i de comunió eclesial. P 7 P 3, 4, 5 i 6

Bases del Concurs Bíblic de Catalunya Novembre de cinema espiritual XXV Concurs Bíblic Sota el lema «Els qui XXI Concurs Bíblic de Redacció encara esperen», XI Concurs Bíblic de Dibuix quaranta ciutats X Concurs Bíblic Universitari espanyoles acolliran II Concurs Bíblic Informàtic a partir d’aquest mes de novembre la sisena edició de la Setmana de Cinema Espiritual. La iniciativa nascuda a Sumari Barcelona l’any 2004 s’ha consolidat ja com P 9 Manifestació per la vida a Madrid a interessant proposta educativa i pastoral P 10 Beatificació del cardenal Sancha de diàleg amb el món del cinema. Enguany P 22 Trobada de catequistes a Vic s’espera que entre 80.000 i 100.000 adolescents i joves assisteixin al festival, sense comptar amb les sessions obertes que tindran lloc també a diverses P 25 Activitats de Vida Creixent ciutats espanyoles. Pel·lícules com Gran Torino, Slumdog millionaire o The Visitor es projectaran durant el certamen des de la convicció que es tracta de P 29 Entrevista al filòsof Josep M. Esquirol films oberts a l’esperança. P 20 i 21 2 29 octubre 2009 Opinió

Editorial

Director: Mn. Jaume Aymar i Ragolta Redactors: Eduard Brufau, Miquel Àngel Codina, Samuel Gu- tiérrez, Rosa M. Jané, Carme Munté, Rosa Peraire Homenatge a Lingüista: Montserrat Pibernat Arxiu i fotografia:Eulàlia Grande Corresponsals: Mónica García, BARCELONA; Guillem Farré, CASTELLÓ; Víctor Gay, GIRONA; Jordi Curcó, LLEIDA; Cristina Sànchez, MALLORCA; Mn. Manuel Trens Marta Nin, ROMA; Ramon Estany, SOLSONA; Joan Boronat, TARRAGONA; Víctor M. Cardona, TORTOSA; David Codina, URGELL; Xavier Bisbal i Jordi Castellet, VIC Col·laboradors: Fabrizio Assandri, Pilarín Bayés, M. José Camps, Agustí Codinach, Francesc Gamissans, Joan Guiteras, Dani Majà, Joan A. Mateo, Victòria Molins, Francesc Nicolau, Peio Sánchez, La Facultat de Filosofia de Catalunya, a seguí el model de societats semblants Cristóbal Sàrrias, Lluís Serra, Andreu Sotorra, Pere Tena, Ferran través de la llicenciatura en Humanitats, constituïdes poc temps abans a París i a L. Tognetta, P-J Ynaraja va organitzar el 22 d’octubre passat un Milà i les directrius establertes per aque- Redacció, administració, publicitat i promoció: homenatge a mossèn Manuel Trens i ll Congrés. Mn. Trens va ser també el C/ Comtes de Bell-lloc, 67-69 - 08014 BARCELONA Ribas (Vilafranca del Penedès,1892- Bar- director del Museu Diocesà de Barcelo- Tel. 934 092 810, Fax 934 092 775 celona, 1976) membre del presbiteri de na i té abundosos treballs sobre història a/e: [email protected] (Redacció) Barcelona, liturgista, historiador de l’art de l’art i iconografia que són encara un a/e: [email protected] (Administració i subscripcions) i un dels eclesiàstics més influents en el referent. a/e: [email protected] (Publicitat) món de la cultura catalana. Mn. Trens es En el decurs de l’acte també es va Pàgina web: www.catalunyacristiana.cat va doctorar en Arqueologia Sagrada en destacar la seva dimensió d’acreditat Fundadors: Mn. Joan E. Jarque i Mn. Francesc Malgosa la Universitat Pontifícia de Tarragona, intel·lectual anglòfil, traductor de Edita: Fundació Catalunya Cristiana per a l’evangelització on va travar amistat amb dos sacerdots l’escriptor irlandès James Joyce, un dels i la cultura més de gran talla: l’escriptor Carles Car- més importants i influents del segle XX, Gerent: Òscar Corominas dó, després canonge de la catedral de que va ser aclamat per la seva obra mes- Publicitat: Josep Harris Barcelona, i Higini Anglès, musicòleg i tra Ulisses (1922), considerada la millor Promoció: Alfons Miralles després president del Pontifici Institut novel·la en llengua anglesa del segle Administració: Isabel Giralt (comptabilitat), Janet Duatis de Música Sacra. També fou amic de XX. Amb motiu de l’homenatge al Semi- (subscripcions) mossèn Lluís Carreras i Mas, també litur- nari es va inaugurar una exposició amb Autoedició i compaginació: Carlos Aguado gista, historiador i defensor de la llen- una mostra dels llibres del doctor Trens Impressió: Impressions Intercomarcals, SA Ctra. C-1.411, Km gua catalana. que es conserven a la Biblioteca Pública 34. Polígon industrial El Cementiri. Tel. 938 788 403. Fax 938 En el decurs de l’homenatge a l’aula Episcopal. En un lloc destacat hi havia 788 212 - 08272 SANT FRUITÓS DE BAGES - DLB 14.387/79 magna de la Facultat es va posar en el magnífic retrat de mossèn Trens que relleu la grandesa humana i cultural pintà Olga Sacharoff. Difusió controlada per de Mn. Trens, que harmonitzava la di- Avui —llevat d’honroses excepcio- mensió local amb la internacional. Ell, ns— fan falta biografies sobre sacer- Membre de la UCIP en efecte, va ser un orientador cultural dots diocesans a Catalunya. N’hi ha International Catholic Union of Press a la seva comarca del Penedès i autor d’importants sobre els religiosos, però Membre de l’APPEC Associació de Publicacions Periòdiques en català d’una abundosa bibliografia sobre la el clergat secular se’n veu mancat. Pot- seva Vilafranca nadiua. Va ser també un ser la falta de temps dels capellans, la SUBSCRIPCIONS ANUALS EN CATALÀ O CASTELLÀ acreditat liturgista que ja col·laborà en dispersió o l’apatia en molts en són les la preparació del I Congrés Litúrgic de causes. Seria un estímul per als semina- Catalunya, resta de l’Estat espanyol i Andorra: 111,30 € Montserrat (1915) on va coincidir amb ristes i el clergat jove, amb motiu de Gibraltar i Portugal: 111,30 € Antoni Gaudí. Va ser el propagador de l’Any Sacerdotal, crear una col·lecció Resta d’Europa: 181,70 € l’ànsia restauradora de la dignitat es- de biografies de capellans diocesans Amèrica i Àfrica: 217,06 € tètica de la litúrgia, cant gregorià com- que han excel·lit en diversos àmbits Àsia i Oceania: 290,38 près. Dins del Cercle Artístic Sant Lluc de l’apostolat i que, com mossèn Trens, € del qual fou consiliari, hi constituí la van saber establir un diàleg fecund amb El setmanari rep l’ajut del Departament de Cultura i secció Amics de l’Art Litúrgic (1922) que el món de la cultura. Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya

La tira del primer Pla Per Pilarín

«Murallas, murallas «Tarragona Tot això està molt bé, però ara anem de Tarragona...» m’esborrona, a cantar a l’Aplec de l’Esperit de Terrassa... Constantí em fa patir...» 3 En primer pla 29 octubre 2009

PROPOSTES DE PASTORAL JUVENIL

i recolliment, una joiosa celebració eucarística al parc de Vallparadís —on Compte enrere per a l’Aplec 2010 s’esperen unes 10.000 persones— i, per acabar, una gran festa musical al mateix parc. L’himne de la trobada, elaborat La Delegació de Joventut de Terrassa viu amb il·lusió els pel músic Genís Sobrado, ja és gairebé a punt, encara que no serà l’única peça preparatius de la gran trobada juvenil de l’Església de Catalunya musical que s’estreni aquell dia. La Gna. Glenda crearà una cançó de pregària en castellà pensant en el col·lectiu immi- grant i Mn. Joaquim Fluriach estrenarà un cant a Maria.

La història dels aplecs

En la ja llarga història dels aplecs, el de Terrassa tindrà una dimensió commemorativa molt important. A través dels himnes que han protagonit- zat les diverses trobades —a Siurana, el Miracle, Poblet, Lleida, Manresa, Girona, Vilafranca del Penedès, la Seu d’Urgell i Tarragona— es recordarà i reconstruirà la història de la pastoral juvenil a Catalunya. «Recordar els aplecs anteriors ens fa una mica aterrar en la història de cadascun de nosaltres», afi r- ma Jaume Galobart, membre de l’equip organitzador de l’Aplec i un dels més Equip de pastoral juvenil del bisbat de Terrassa. veterans en aquest tipus de trobades. «Malgrat tot —afegeix— és important no oblidar que, en la pastoral juvenil, l’Aplec és un procés dintre d’un llarg JORNADA D’ANIMADORS procés. Des del 1978 fi ns ara s’ha anat descobrint que no és només un dia que DE JOVES fem una gran trobada, sinó que hi ha El lema de un abans i un després, així com una l’Aplec 2010 és 15 de novembre de 2009 continuïtat. Un Aplec serà profi tós, i «Amb vosaltres així ho demostra la història, si abans cada dia». • 9.30 h: arribada i acollida hi ha hagut una preparació per viure un moment concret, a partir del qual • 10.00 h: pregària hi ha un llançament cap al futur.» Samuel Gutiérrez aquesta nova edició de l’Aplec vol «fer • 10.15 h: bloc pastoral amb Com a record i en homenatge als Terrassa descobrir al jove la presència quotidiana joves Minyons Escoltes de Catalunya, que de Déu a la seva vida», afi rma Mn. Josep van convocar el primer Aplec l’any 1978 La Delegació de Joventut del bisbat Monfort, delegat de Pastoral Juvenil de • 12.15 h: presentació —no amb aquest nom—, enguany no de Terrassa acaba d’iniciar el curs amb Terrassa. El màxim responsable de la materials del SIJ es lliurarà als assistents la tradicional una data ben subratllada en el seu trobada interdiocesana considera que • 13.15 h: eucaristia a la samarreta de la trobada, sinó un fulard, calendari: el 22 de maig proper. Aquell el gran repte avui de la pastoral juvenil catedral així com un llapis de memòria USB amb dia Terrassa acollirà per primera vegada és «que els joves siguin cristians les 24 els himnes dels deu aplecs celebrats a en la seva curta història l’esdeveniment hores del dia, és a dir, no viure la fe en • 14.15 h. dinar Catalunya. juvenil més important de l’Església de compartiments, només els diumenges • 15.30 h: bloc Aplec Quan encara queden més de sis Catalunya, l’Aplec de l’Esperit, que al matí quan vaig a missa o el diven- mesos per a la celebració de l’Aplec també per primera vegada tindrà lloc dres al vespre, en el grup de catequesi, • 17.30 h: comiat 2010, l’equip organitzador, juntament en un escenari completament urbà. La sinó que Jesús és amb nosaltres en tot • 18.00 h: concert solidari amb la delegació de joventut del bis- desena edició de l’Aplec, que es va inici- moment». de l’Aplec bat de Terrassa, ha volgut recuperar ar l’any 1979 a Siurana, serà ocasió per Juntament amb la dimensió clara- la tradicional Jornada Interdiocesana recordar tota una història de pastoral ment «urbanita» de l’Aplec egarenc, d’Animadors de Joves de Catalunya, juvenil a Catalunya orientada sobretot que tindrà lloc en espais i infraestructu- Balears i Andorra, orientada sobretot a suscitar entre els més joves una forta res de la ciutat amb l’ajut i col·laboració un moment molt especial. La primera de cara a la preparació de la trobada. experiència de fe i de comunió eclesial. de les administracions, hi ha també dues novetat és la presència, també per pri- Serà el pròxim 15 de novembre, a l’Es- Sota el lema «Amb vosaltres cada dia», novetats més que faran de la trobada mera vegada en els aplecs, de la Creu cola Pia de Terrassa, on són convocats i la icona mariana de la JMJ 2011 de més de 600 catequistes i animadors de Madrid. De fet, segons explica Monfort, joves i adolescents. Juntament amb «és molt important prendre conscièn- la presentació de materials i recursos «Tinc ganes de viure cia d’Església universal i començar ja a educatius, tant per treballar l’Aplec treballar la presència el més multitu- com la pastoral juvenil en general, la una forta experiència dinària possible de joves a la trobada jornada vol fer «una refl exió conjunta amb el Papa a Madrid». L’altra novetat sobre l’evangelització avui en el món de catolicitat» de l’Aplec serà el dinar d’un grup molt juvenil», afi rma Mn. Monfort. nombrós de joves en famílies d’acollida, La Jornada d’Animadors es tancarà a «Aquest serà el meu primer Aplec de l’Esperit i molt a l’estil Taizé. Es preveu que unes la tarda amb el tradicional concert soli- pel que m’han dit fi ns ara tot el que es proposa 500 famílies puguin acollir entre 5 i 6 dari de l’Aplec. Tot i que, ofi cialment, no sona realment bé. Serà una gran festa cristia- joves cadascuna. La feina ara serà tro- forma part de la jornada, la Delegació na! Tinc ganes de viure una forta experiència bar-les, tot i que des de l’organització de Joventut de Terrassa vol oferir un de catolicitat i de compartir la fe amb altres hi ha un gran optimisme. espai de trobada lúdic —gospel i els joves creients com jo. A la parròquia estem molt Ignasi Vallejo, A més d’aquestes novetats, l’Aplec quatre himnes dels últims aplecs— i contents, i estem esperant aquest dia amb molta jove de la de Terrassa comptarà també amb els alhora solidari, ja que els guanys seran il·lusió. La gent està molt abocada i s’ha generat parròquia de la habituals tallers i espais de pregària destinats a fi nançar l’Aplec. molta expectativa! Segur que serà un gran dia Sagrada Família per a la ciutat, per a la diòcesi i esperem que per El bloc de l’Aplec 2010 a tots els joves que hi assisteixin.» http://aplecesperit2010.blogspot.com/ 4 29 octubre 2009 En primer pla

PROPOSTES DE PASTORAL JUVENIL Gaudir de la presència de Jesús en el dia a dia La Pastoral Juvenil de Barcelona ofereix activitats formatives, celebratives i lúdiques

Rosa María Jané Chueca / Barcelona és fàcil percebre aquesta festa. Per això hem convi- presència de Jesús en el dat la germana Glenda i el Les activitats de la Pastoral Juvenil dia a dia per tot el soroll grup Kairoi.» de Barcelona tenen com a horitzó el ambiental, per la cultura «Aquesta creu continu- proper Aplec de l’Esperit, per això, el secularitzada i perquè en arà després per la resta de lema que guiarà tot el curs és el mateix determinats ambients no les diòcesis catalanes i, evi- de la trobada de Pentecosta a Terrassa: és fàcil identificar-se com dentment, estarà present «Amb vosaltres cada dia (Mt 28,20).» a cristians, com a joves a la trobada de la festa Tot i que en el cas de Barcelona, hi ha que han trobat el sentit de l’Aplec de l’Esperit», un afegitó: «Gaudeix-ho. Disfrútalo. de la vida en Jesús». assenyala Toni Roman. De Enjoy. Pásala bien.» Com ens explica el cara a la trobada de Ter- delegat de Joventut de Barcelona, Toni Oferta juvenil rassa, des de la Delegació Roman, «volem que durant el curs es de Pastoral Juvenil «esti- transmeti i s’ajudi a descobrir on hi ha Toni Roman explica mulem que cada parròquia, la presència de Jesús: de quina manera que enguany, a la De- grup o arxiprestat faci el es manifesta i compartir-lo amb els legació, «hem volgut seu camí de preparació cap joves. Amb el sublema que hem afegit donar una certa imatge a l’Aplec. En concret, ofe- a Barcelona volem mostrar que Jesús rejovenida, molt més rim material per preparar no és cap càrrega en la vida del jove, atractiva, amb un cert un dels grans objectius de sinó tot al contrari». En aquest sentit, ganxo. Hem editat un Migueli va actuar a l’Estació d’Enllaç del curs passat. l’Aplec: visibilitzar que a Roman insisteix: «El missatge de la fe llibret amb les diferents les nostres diòcesis hi ha no és gens avorrit ni ha d’entrar només activitats, que visualment resulta atrac- joves que s’atreveixen a seguir Jesús i a base de coses serioses, sinó que pot tiu i que parla als joves. Vivim a l’era que ens podem trobar per celebrar-lo ser atractiu, et convida a gaudir de la de la imatge i de la comunicació audi- Activitats del i gaudir-lo plegats». vida.» El delegat de Pastoral Juvenil ovisual, i hem volgut plasmar els ele- La Delegació de Pastoral Juvenil de l’arquebisbat de Barcelona reco- ments més quotidians de la vida d’un primer trimestre de Barcelona ofereix també activitats neix que a causa de certs prejudicis i jove: l’I-phone, el bolígraf, la xavalla, puntuals com recessos o jornades de imatges negatives de l’Església, «as- el llapis de memòria, el mòbil, etc., Cinema espiritual als Lluïsos formació i disposa d’un parell d’àmbits sociem el missatge cristià a una cosa elements que el jove porta incorporats d’Horta: del 2 al 25 de novem- de coordinació. Un d’ells és a nivell ter- avorrida, obscurantista... i el missatge cada dia. Enmig de tot això, hi hem bre. ritorial: «Cada dos mesos es reuneixen que oferim recorre aquesta promesa col·locat la imatge de la creu i aquest Resiliència i espiritualitat, Stefan els responsables de Pastoral Juvenil de de Jesús: “Jo seré amb vosaltres cada “amb vosaltres cada dia”». Vanistendael: 11 de novembre. cada arxiprestat», subratlla Toni Ro- La Delegació de Pastoral Juvenil de man. «Aquest és un fruit del Pla Pastoral dia.” Descobreix-ho i gaudeix perquè Estació d’Enllaç: Reconstruïm Jesús és amb tu, va amb tu i perquè a Barcelona ofereix dues activitats men- diocesà anterior, on un dels objectius Jesús a través del cinema, el 20 través dels teus companys també es fa suals: l’Escola de Pregària, a la catedral, era la Pastoral Juvenil i la transmissió de novembre, a les 22.00, a l’Es- present a la teva vida». presidida pel cardenal Lluís Martínez de la fe als joves. L’altre àmbit és el cola Tècnica Xavier (av. Francesc A través de les propostes que ofereix Sistach. Se celebra el quart dijous de Fòrum d’Organitzacions Juvenils Ca- Cambó, 12 - Barcelona). la Delegació de Joventut de Barcelona, cada mes, des de fa més 20 anys, de tòliques, on els que són convocats són s’intenta ajudar els joves a veure que 20.00 a 21.00; i Estació d’Enllaç, una Escola de pregària: 26 de novem- els moviments de la diòcesi.» el missatge de Jesús és Bona Notícia. iniciativa més recent, que té lloc cada bre, de 20.00 a 21.00, a la cate- Aquest curs, la Delegació també pre- Així, la Delegació proposa activitats tercer divendres a les 22.00 i que és dral de Barcelona. senta algunes novetats. Com indica formatives, celebratives i lúdiques que itinerant. «Estació d’Enllaç la fem des Recés monàstic a Poblet: del 5 al Toni Roman, «hem creat una comissió faciliten que «un jove que té un sentit de fa dos anys i és fruit del que hem 7 de desembre. de seguiment de zones. Per exemple, de fe en la seva vida es pugui trobar amb anomenat una certa “solidaritat pas- Vetlla de la Immaculada a la ba- si hi ha una zona, un arxiprestat, que altres joves i crear espais de formació, toral” entre parròquies, moviments, sílica de la Mercè: 7 de desembre. li costa arrencar o organitzar-se i ens de celebració, de compartir, de do- congregacions religioses... és a dir, tot- demana ajuda, l’hi oferim. El que no nar testimoni», comenta Toni Roman. hom que treballi en l’àmbit diocesà a Llum de la Pau de Betlem: 13 de tenim és una borsa de voluntaris o ani- Per al delegat de Joventut, «el jove la Pastoral Juvenil i que creiem que desembre. madors, però sí que podem oferir una rep moltes ofertes per passar-s’ho bé té coses a fer. Si sumem podem do- Trobada Europea de Taizé a certa ajuda a les realitats per petites i gaudir, i penso que moltes vegades nar més fruit, tenir més capacitat de Poznan (Polònia): del 29 de de- o grans que siguin. Una altra comissió pot quedar amagada aquesta crida a convocatòria i d’encoratjar els joves a sembre al 2 de gener. que hem pogut fer aquest any és la ser un mateix, a aprofundir en el sen- trobar-se amb altres joves», diu Toni Més informació: c/ Rivadeneyra, de comunicació, que pretén respon- tit de la seva vida: quin objectiu té la Roman. I afegeix: «Es tracta de sortir 6, 9è - Barcelona, tel. 934 121 dre a aquestes ganes de transmetre, seva vida, a què està cridat, quina és la del petit grup de cadascú i obrir-se 551, [email protected], a través d’un llenguatge juvenil, el seva vocació com a persona, com a fill als altres, de descobrir la riquesa de www.delejovebcn.com. nostre missatge i la nostra proposta de Déu. Hi ha unes dificultats, expres- carismes que hi ha a l’Església on ca- als joves: com suggerir i desvetllar en sades pels mateixos joves. No sempre dascú aporta la seva especificitat. Així els joves preguntes, inquietuds, ganes d’aprofundir...» s’ofereix una realitat de l’Església més El delegat de Pastoral de Joventut completa.» de l’arquebisbat de Barcelona afirma Una de les activitats destacades que l’Església «espera dels joves la seva d’aquest curs i que unirà l’Escola de vitalitat, l’alegria, la força, la frescor, Pregària i Estació d’Enllaç serà la que l’espontaneïtat, la rebel·lia, les ganes tindrà lloc al maig, amb l’arribada de de ser alternatius, de construir alguna la creu de la Jornada Mundial de la Jo- cosa nova... l’Església espera que aquests ventut a Barcelona: «Les dues activitats joves siguin testimonis d’esperança. mensuals que oferim s’unificaran per L’Evangeli s’ha d’encarnar en perso- acollir la creu, que entrarà a Catalunya nes concretes, en persones que tenen per Barcelona. L’acollirem el 14 de maig, ideals, que somien amb un món millor... divendres a la nit, i serà un espai de que són capaces d’acollir la proposta de pregària i de Bona Notícia. La idea ini- Jesús al seu cor i donar-li forma». Per cial és fer-ho al Pla de la Catedral, per això, des de la Delegació s’afronta amb tant un espai obert a tothom. Volem il·lusió i esperança aquest nou curs, amb que interpel·li el fet de plantar la creu el convenciment que «el jove cristià pot al mig del carrer. Tindrem una vetlla de viure una felicitat i una alegria que, a pregària al voltant de la creu i volem més, pot encomanar. L’Església espera que acabi amb un concert de pregària que hi hagi joves valents, decidits, que Trobada de l’ESO per a adolescents. sincera i directa al Senyor i també de siguin capaços d’apostar per Jesús». 5 En primer pla 29 octubre 2009

PROPOSTES DE PASTORAL JUVENIL La JOCAT posa simfonia a la vida cristiana dels joves La iniciativa de Tarragona vol aglutinar «músics de parròquia» per crear llaços de comunió

Joan Boronat amb la celebració de trobades periòdi- Tarragona ques, encontres que al curs passat van ser batejats amb el mot anglès de stage, La Jove Orquestra i Cor de l’Arquebisbat «el repertori que treballem en cada stage de Tarragona (JOCAT) és una formació està acuradament pensat per amenitzar musical jove, de totes totes. Essencialment una celebració concreta de la delegació. jove, per l’edat dels músics que la integren, Altrament, no tindria sentit», confirma perquè va néixer el curs passat 2008-2009 i Laia Olivé. Com que els participants als per haver-se gestat en el si de la Delegació stages són joves i, per tant, la majoria de Joves del mateix arquebisbat. d’ells estudiants, s’han de buscar dates La raó de ser no és altra que la de donar allunyades de l’època d’exàmens, prefrent- cabuda, des de la Delegació de Joves, a ment caps de setmana o dies festius, en tot tipus d’expressió de la nostra fe i, en el marc d’alguna casa de colònies o bé en aquest cas, manifestar-la a través de la un lloc que resulti assequible a la majoria música. Un instrument que pretén donar de les butxaques dels joves. Per exemple, resposta a l’animació musical litúrgica de el proper stage previst es farà els dies 3 i les celebracions que es proposen des de la 4 de gener de l’any vinent. Delegació de Joves, aquelles que apleguen Els moments d’assaig es combinen amb d’altres de formació cristiana. La coordinadora comenta que durant tota la joventut de l’arxidiòcesi. els stages es fan bàsicament tres tipus d’ac- D’alguna manera la JOCAT pren el tivitats: les musicals, les de vida cristiana relleu de la iniciativa sorgida fa alguns i les ludicofestives. Es fan assajos parcials anys, quan es va crear una petita orquestra Present i futur dividits en grups; orquestra, guitarres i que animava i tocava a missa durant la cor més orgue i assajos generals, sovint trobada anual de joves. La realitat, però, J.B. / Tarragona amb la dificultat de trobar espais grans és que actualment a moltes parròquies del per poder fer-ho. bisbat hi ha joves que canten o toquen És una orquestra oberta, on tot tipus d’instruments tenen cabuda, D’aquí que sigui freqüent haver d’uti- algun instrument «i aquest és un potencial formada per instruments de corda, vent fusta i vent metall, més litzar l’església del poble escollit, amb el que no es podia deixar passar», comenten guitarres, orgue i bateria. També un cor mixt, cada vegada més fred que hi acostuma a fer. Però, a tot Laia Olivé, la cordinadora, i Oriol Màrmol, atrevit a cantar a diverses veus i amb el qual, plegats, interpreten això, no hi manca un moment per a la el jove director de la formació oquestral. peces modernes de compositors contemporanis, on predominen formació cristiana i a cada stage, que té Així, malden per aglutinar «músics de els acords de guitarra pel que fa als arranjaments. Cal esmentar com a responsable d’espiritualitat Jordi parròquia», per crear una comunió i llaços que al llarg del curs passat, als dos stages que es van fer, van pas- Rovira, hi ha temps per a la fomació cristi- d’unió entre ells i facilitar, a la vegada, sar per la JOCAT uns quaranta músics de tot el bisbat, d’entre 14 i ana, amb algun convidat que dirigeix una una plataforma de formació sobre l’ani- 35 anys, amb ganes de passar-s’ho bé i de comunicar-ho als altres. xerrada, la reserva d’un moment per a la mació musical litúrgica. En opinió d’Oriol Si més no, aquest no és un projecte tancat. Properament la JO- pregària comunitària, tant al matí com a Màrmol, «sovint les persones que intenten CAT participarà en els recursos telemàtics al seu abast. La finalitat la nit, amb salms i cants contemplatius. arrencar amb un grup de música des de és compartir, amb tothom que ho necessiti, els materials de què I com que de gent jove es tracta, es fan les parròquies resulten incompreses per disposa. Volen crear, dins el web de la Delegació de Joves (htp:// molt necessàries, després d’estar quiets i la resta de gent o pel mateix mossèn» i www.delejot.cat), un espai on poder compartir partitures arranja- concentrats, estones de gresca. A la nit afegeix que això «pot ser perquè s’igno- des, fotos de les trobades i stage, vídeos i links d’interès. Un espai sempre s’organitza alguna gimcana o ra la feina que comporta aquesta tasca, on trobar partitures i material comú, on tothom pugui aportar alguna vetllada divertida i més dinàmica. perquè no es valora prou la música en cançons, arranjaments... i alhora beneficiar-se de la feina que ja El resultat és ben eloqüent: «Tan bon punt la litúrgia o perquè ja ens està bé tocar s’ha anat fent i que a cops queda relegada als armaris de les par- acaba l’stage, els joves ja em pregunten sempre el mateix». ròquies. En definitiva, un espai per compartir. delerosos quan serà el següent», subratlla Des que es va plantejar el projecte, Oriol Màrmol. La diòcesi de Mallorca projecta el musical «Olam’s Rock»

Cristina Sànchez / Palma però m’agradaria que els joves es deixassin dur per l’esperit que mourà tot el musical.» Olam significa la Any 2151. La globalització ha envaït el món, i força que duim dins el nostre cor, «i m’atreviria a dir els poders autoritaris han posat fi a la llibertat dels que pot ser una bona experiència personal de trobada humans. Els joves vesteixen la mateixa roba, ningú amb Déu, amb allò que no entenem i que ens omple no pensa, tot ja està fet, estipulat per les autoritats de felicitat». de la Companyia WASP. És el Planeta Napster, un Ambientat en el fictici planeta Napster, un món univers segur i aparentment feliç. Excepte per a un aparentment feliç i tranquil, els deixebles continuen grup d’insubmisos. A les antigues esglésies derruïdes esperant l’arribada d’un home que descobrirà aquest s’amaguen els deixebles, antics seguidors d’un mestre lloc, trobarà les Sagrades Escriptures i les lliurarà del anomenat Jesús. silenci. Entre ells persisteix la llegenda que en algun Aquest és l’argument de l’obra Olam’s Rock. El lloc del planeta, els manuscrits encara viuen. Els textos que Déu ha posat en el cor dels homes, un musical sagrats són un perill per a les autoritats del planeta organitzat per la Secretaria de Comunicació i la De- Napster. Si Olam troba aquests manuscrits posarà fi legació de Joventut del bisbat de Mallorca. L’objectiu a l’esclavatge del poder i el planeta Napster deixarà del projecte anomenat Olam’s Rock és reunir un grup d’existir. Amb un fort sentit pentecostal, l’obra re- de joves cristians per realitzar una acció d’evangelit- presenta la història de la Salvació després de la mort zació dins la societat mallorquina. Sempre de manera de Jesús. amateur, sense cap pretensió professional. L’obra de teatre es representarà el dia de Aquest projecte amateur, que es posarà en marxa En definitiva, es tracta d’una manera atractiva Pentecosta del 2010. el mes de novembre, cerca joves de parròquies, movi- d’acostar als joves el missatge cristià: «Moltes vegades ments... majors de 18 anys que vulguin participar en hi ha una crítica fàcil contra Déu, contra l’Església i que realment és el més important per a un cristià, aquesta obra de teatre que es representarà el dia de contra els cristians; és fàcil dir que els joves es fan però també hi ha altres formes de predicar Jesús», Pentecosta de 2010. Músics, cantants, actors… Tots enfora de l’Església i que aquesta no sap anunciar el comenta. I aquesta representació significa això: «De- són benvinguts a col·laborar-hi. Els interessats poden seu missatge amb els mitjans moderns», afirma Mn. mostrar que els joves també creuen i saben mostrar enviar un correu electrònic amb les seves dades a Eugeni Rodríguez, secretari de Comunicació del bisbat la seva fe des de un caire artisticomusical.» [email protected]. Els requisits? Voler i director del musical. «Moltes vegades centram el Rodríguez és conscient del moment religiós que passar-s’ho bé, tenir qualitats artístiques i tenir interès missatge de l’Església en la celebració de l’Eucaristia, vivim: «És cert que no són temps d’una fe desbordant, a aprofundir en la història de Jesús. 6 29 octubre 2009 En primer pla

PROPOSTES DE PASTORAL JUVENIL Els joves d’Urgell inicien el curs amb il·lusió Les activitats del curs s’orienten cap a l’Aplec de l’Esperit i la JMJ

Patrícia Navas La Seu d’Urgell «Molts adolescents i joves A la diòcesi d’Urgell, la preparació ja coneixen la celebració dels joves per al proper Aplec de l’Es- d’aquesta trobada dejoves perit es realitza d’una manera molt integrada amb les seves activitats del proper mes de maig» habituals —excursions, convivències, reunions, etc.— i amb el seu procés de creixement en la fe. «Per a nosaltres, diverses celebracions entorn d’aquesta l’Aplec de l’Esperit no és una trobada en creu —a Balaguer, la Seu d’Urgell i què participem d’una manera puntual, Andorra— per donar a conèixer la JMJ. sinó que es tracta d’una activitat dins La diòcesi urgellenca també espera amb del procés que els nostres adolescents molta confiança els materials definitius i joves fan i també és un inici de parti- de preparació per a l’Aplec, que el cipació en les activitats i pertinença als Secretariat Interdiocesà de Joventut projectes que portem endavant des del presentarà el proper 15 de novembre i bisbat», explica el delegat de Joventut, que, segons el delegat Lluís Plana, solen Lluís Plana. ser uns materials molt valuosos que Molts adolescents i joves ja estan as- serveixen per treballar abans, durant sabentats de la celebració d’aquesta tro- i després de l’Aplec de l’Esperit, i fins i bada de joves del proper mes de maig, tot, durant anys. i alguns grups ja treballen uns materials La Seu d’Urgell va acollir l’any 2003 l’Aplec de l’Esperit. La Delegació de Joventut del bisbat de preparació realitzats per la diòcesi d’Urgell ha començat el curs amb mol- de Terrassa. I tot això s’anirà ampliant esplais, els moviments... «Volem que els participants en l’Aplec ta alegria i força. «Dins de la nostra a poc a poc, amb diverses iniciatives A més, el bisbat d’Urgell vol lligar de l’Esperit siguin també participants senzillesa, estem fent moltes coses», per difondre encara més entre tots els molt l’Aplec de l’Esperit amb un esde- en la JMJ.» El bisbat també està ja ani- explica Plana, un jove pare de família joves l’activitat de l’Aplec i promoure veniment futur clau per als joves catò- mant les famílies a acollir, del 12 al 15 apassionat per la muntanya. Una de la seva participació. En aquest sentit, el lics: la Jornada Mundial de la Joventut de juliol de 2011, joves d’altres països les primeres activitats ha estat una bisbat està buscant la implicació de les (JMJ), que es celebrarà a Madrid l’estiu que participin en la Jornada Mundial de trobada dels monitors i monitores de escoles concertades, les parròquies, els del 2011, amb la presència del Papa. la Joventut, ja que Urgell serà diòcesi grups d’adolescents i joves per intentar d’acollida. Aquests joves estrangers, definir clarament la seva metodologia juntament amb joves d’Urgell, viatja- i els seus signes d’identitat, «tenir clar ran a Madrid del 16 al 20 de juliol per què fem i com ho fem», destaca el participar en la JMJ. delegat Lluís Plana. Els grups diocesans d’adolescents i La Creu de la JMJ joves de la diòcesi d’Urgell han pres el nom de TxT, que vol dir «tots per tu» Pocs dies després de l’Aplec de o «tu per tots». El cap de setmana del l’Esperit, concretament del 13 al 18 24 i 25 d’octubre, els grups de TxT de de juny del 2010, i com a preparació primer i segon d’ESO ja van marxar un per a la JMJ, els joves de la diòcesi cap de setmana al santuari de la Mare d’Urgell rebran l’anomenada Creu de de Déu del Puig de Meià. Van ser uns les Jornades Mundials de la Joventut, dies de convivència en què els joves es una gran creu de fusta que, després de van poder conèixer millor, van rebre el peregrinar per molts països, presideix fulard que portaran d’ara endavant cada edició de les Jornades Mundials de en les seves trobades, van fer diverses la Joventut. La Delegació de Joventut activitats i van presentar el seu projecte del bisbat d’Urgell té previst organitzar de curs.

Fort impuls a Vic de la pastoral juvenil

Xavier Bisbal / Vic un testimoni de vida. Per exemple, es partirà d’Igualada, on es venera la La Delegació de Joves del bisbat de imatge del seu Sant Crist; es passarà Vic prepara aquest nou curs com a prèvia per Montserrat, amb la devoció a la a la participació, l’estiu de l’any 2011, Mare de Déu; per Manresa, amb sant 217,06 € en la Jornada Mundial de la Joventut Ignasi de Loiola; per Sallent, amb sant de Madrid. Tindrà dos eixos principals: Antoni Maria Claret; per Sant Feliu 290,38 € l’Aplec de l’Esperit a Terrassa, per la Sasserra, amb sant Pere Almató; per la Pentecosta; i el Pelegrinatge de la Creu, catedral de Vic; Ripoll i acabaran a Sant a principis del mes de juliol. Joan de les Abadesses, on es venera el La delegació, que encapçala Mn. Santíssim Misteri. A Youtube la dele- David Compte, va començar el curs el gació ha penjat un vídeo convidant a setembre passat amb una excursió a la participació en aquest pelegrinatge peu al Santuari de la Mare de Déu de de la creu, que té com a objectiu prin- Núria, on es van poder veure imatges cipal preparar espiritualment el gran del viatge realitzat a Polònia al juliol i esdeveniment de la Jornada Mundial es van comentar les activitats previstes de la Joventut. A part dels dos eixos per a aquest any. principals, la delegació continuarà El pelegrinatge amb la creu de la oferint les activitats més ordinàries, Jornada Mundial de la Joventut es com la Setmana de Cinema Espiritual realitzarà de l’1 fins al 9 de juliol i farà —organitzada conjuntament amb al- un recorregut al llarg de tota la diòcesi tres delegacions—, recessos per a joves Comtes de Bell—lloc, 67—69, 08014 Barcelona — Tel. 934 092 810 —Fax 934 092 820 i rodalia. Serà un recorregut espiritual, o el tradicional Via Crucis de Setmana amb un missatge per a cada dia i amb Santa a Montserrat. 7 Església a Roma 29 octubre 2009

«El gran repte avui és revifar l’esperit de la litúrgia» Cardenal Antonio Cañizares, prefecte de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments

Samuel Gutiérrez és Déu qui la fa. És Ell qui surt al nostre encontre i —El gran motiu d’es- El valor del sagrat a l’Església. Amb ens ofereix participar en perança és el mateix aquest títol suggeridor el cardenal An- la seva vida, en la seva Papa i el que ell diu tonio Cañizares Llovera, prefecte de la misericòrdia, en el seu constantment. Aquest Congregació per al Culte Diví i la Disci- perdó… Quan es visqui Papa està duent a terme plina dels Sagraments, va inaugurar el la litúrgia de debò i Déu un ministeri de Pere tal 15 d’octubre passat el curs 2009-2010 hi estigui veritablement com Jesús el va encoma- de l’associació Fe i Cultura. La presèn- al centre, tot canviarà. nar a Pere. La seva missió cia destacada del purpurat valencià a —Tan allunyats es- principal és confirmar en Barcelona coincideix, a més, amb la tem avui de l’autèntic la fe els germans i ho fa celebració joiosa del 30è aniversari de sentit del misteri? cada dia. Cada dia ens l’entitat, dirigida actualment per Mn. —Sí, actualment hi parla d’alguna cosa que Rafael Méndez, rector de la Mare de ha una secularització i és la clau, el fonament Déu dels Àngels, i amb el suport des un laïcisme molt grans, i el futur de tot, com és dels seus orígens del cardenal Ricard s’ha perdut el sentit del l’afirmació, el reconei- M. Carles. misteri i del sagrat, no es xement i l’adoració de —Aviat farà un any del seu no- viu amb l’esperit verita- Déu. Si no situem Déu menament per part del Papa com blement d‘adorar Déu i al centre de la vida de a prefecte de la Congregació per al de deixar que Déu sigui l’home, no hi ha futur per Culte Diví… quina valoració fa de la Déu. Per això hi ha la a la humanitat. És el que seva estrena a la Cúria vaticana? creença que cal canviar el Papa ha anomenat, ni —Jo no sóc qui ha de fer valoració constantment coses de la més ni menys davant dels de la meva gestió. L’única cosa que he litúrgia, fer-hi innovaci- joves, «la revolució de de dir és que és un temps molt impor- ons i que sigui tot molt Déu». Fem la revolució tant per a tothom, s’hi està treballant creatiu. No és aquesta la de Déu! Per això, per a intensament, s’ha atès una assemblea necessitat de la litúrgia, mi, el Papa, i tot el seu plenària de la congregació, s’ha arribat sinó que sigui realment magisteri, és un gran a unes propostes que el Sant Pare va adoració, és a dir, reco- signe d’esperança. aprovar i que constitueixen el pla de la neixement d’Aquell que —Segueix des del nostra feina. El gran objectiu és revifar ens transcendeix i que Vaticà els temes d’ac- l’esperit de la litúrgia arreu del món. ens ofereix la salvació. El tualitat, sobretot el —Quins han estat els afers més misteri de Déu, que és misteri insonda- que passa a Espa- urgents que ha hagut d’atendre? ble del seu amor, no és una nebulosa, nya? —D’afers urgents, n’hi ha cada matí, sinó que és Algú que surt al nostre Nou —Sóc a Roma, però no puc deixar referents a excessos i errors que es fan encontre. Cal recuperar l’home que d’estar a Espanya. Segueixo diàriament a la litúrgia, però sobretot l’afer més adora. Cal recuperar el sentit del misteri. nomenament l’actualitat, em sento molt vinculat al urgent, el més urgent arreu del món, Cal recuperar el que mai no hauríem meu país. No m’oblido de la meva pà- és que es recuperi de debò el sentit d’haver perdut. El mal més gran que es vaticà tria, ni de les meves realitats, ni de les de la litúrgia. No es tracta de canviar fa a l’home és voler eliminar de la seva meves preocupacions, que són també rúbriques o introduir coses noves, sinó vida la transcendència i la dimensió del A més de presidir des del les dels meus compatriotes. que del que es tracta, senzillament, misteri. Les conseqüències les estem mes de desembre del 2008 la —Suposo que deu haver seguit és que es visqui la litúrgia i estigui al vivint avui en totes les esferes de la congregació vaticana per al amb atenció el que fa referència centre de la vida de l’Església. L’Església vida. Són la tendència a substituir la Culte Diví i la Disciplina dels a la manifestació del 17 d’octubre no pot existir sense la litúrgia, perquè veritat per l’opinió, la confiança per la Sagraments, i ser membre de la passat en contra de la reforma de l’Església és per a la litúrgia, és a dir, inquietud, el fi pels mitjans… Per això Congregació per a la Doctrina la llei de l’avortament. per a la lloança, per a l’acció de gràcies, és tan important defensar l’home de de la Fe i de la comissió pon- —Quan hi ha una manifestació per oferir el sacrifici al Senyor, per a totes les ideologies que l’afebleixen en tifícia Ecclesia Dei, el cardenal pública tan multitudinària com ho ha l’adoració… Això és fonamental, i sense la seva triple relació amb el món, amb els Antonio Cañizares acaba de estat aquesta vol dir que les coses no això no hi ha Església. És més, sense altres i amb Déu. Mai abans no s’havia ser nomenat pel papa Benet van bé, i aquí hi ha alguna cosa que no això no hi ha humanitat. Per això és parlat tant de llibertat, i mai abans no XVI membre de la Congregació va gens bé, que és el fet que no hi ha una tasca summament urgent. hi ha hagut més esclavituds. dels Bisbes. Per si no fos prou, un respecte a la vida. No es respecta la —Com es recupera el sentit de —Després de tants anys de el purpurat espanyol ha estat vida, no es defensa, i la vida és el primer la litúrgia? docència i de ministeri episcopal, també nomenat fa unes quan- dret, és el dret fonamental sobre el qual —En aquests moments, treballem com ha viscut la crida a servir a la tes setmanes conseller de la s’estableixen tots els altres drets. La vida d’una manera molt silenciosa en tota Cúria vaticana com a «ministre del Comissió Pontifícia d’Amèrica és la dignitat de la persona humana i una sèrie de temes que tenen relació Papa»? Llatina, organisme pertanyent quan no es respecta la dignitat de la amb projectes de formació. És la necessi- —Jo ho assumeixo amb molt de goig, a la Congregació dels Bisbes. persona humana no es respecten altres tat prioritària que tenim: una formació perquè vol dir acomplir la voluntat de coses. El que hi ha en joc aquí és l’home. litúrgica bona i autèntica. El tema de Déu. Quan s’acompleix la voluntat de Si hi ha legislacions, si hi ha una menta- la formació litúrgica és cabdal perquè Déu, estem molt contents, tot i que he litat que va en contra de l’home, això realment no es compta amb prou for- de confessar que jo no m’esperava una indica, i així ho posa en relleu aquesta mació. La gent creu que la litúrgia és cosa així. Alhora, el fet de treballar al mostra pública, que necessitem recon- una qüestió de formes o de realitats costat del Papa em permet de viure que importa realment és viure el servei siderar les coses. Necessitem apostar exteriors, i el que realment ens cal és intensament el misteri de comunió. Em a l’Església allà on un estigui. Perquè per l’home! Per això crec que més que recuperar el sentit de l’adoració, és a sento molt unit a ell, feliç d’ajudar-lo allà on un estigui, servint l’Església, es una manifestació «en contra de», es dir, el sentit de Déu com a Déu. Aquest en tot el que realment està demanant. troba amb tothom. tracta d’una aposta a favor de l’home, sentit de Déu només es podrà recuperar Com és sabut, una de les seves preo- —Una curiositat, el continuen una aposta per la vida i la dignitat de amb la litúrgia. Per això el Papa té tant cupacions principals és la preocupació anomenant el petit Ratzinger? la persona humana, per l’autèntica d’interès a accentuar la prioritat de la per la litúrgia. —Doncs sí, encara hi ha gent que llibertat i la grandesa de la dona i de litúrgia en la vida de l’Església. Quan —Troba a faltar l’acció pasto- em diu així, però no mereixo aquest la maternitat. El meu missatge per a es viu l’esperit de la litúrgia, s’entra ral? apel·latiu. Tant de bo fos un teòleg que tots és que diguem sí a l’home, sí a la en l’esperit de l’adoració, s’entra en —Sempre es troba molt a faltar, s’assemblés més al papa Benet XVI! vida, i per això, tenim el «sí» més gran a el reconeixement de Déu, s’entra perquè és una cosa que portem a dins, —Des d’aquesta talaia privile- l’home i a la vida que és l’amor de Déu, en comunió amb Ell, i això és el que sobretot després de dur a terme una giada que és Roma, quins són els que estima amb passió l’home fins al transforma l’home i el converteix en intensa activitat pastoral, com la que principals motius d’esperança que punt de lliurar la seva pròpia vida en un home nou. La litúrgia mira sempre jo vaig haver de dur a Àvila, Granada i vostè observa enmig d’aquesta Jesucrist per tots nosaltres. Aquesta és a Déu, no a la comunitat; no és la co- Toledo. Però també cal dir que el que ara Europa cada cop més secularitzada la nostra gran esperança i aquest és el munitat la que fa la litúrgia, sinó que estic fent té molt de sentit eclesial i el i allunyada de Déu? gran futur per a l’home! 8 29 octubre 2009 Església al món

Guatemala En favor dels cristians guatemalencs Ajuda a l’Església Necessitada impulsa des d’Espanya una campanya sota el lema «Tenia fam i em vàreu donar menjar»

Samuel Gutiérrez quals tampoc no hi ha gaires recur- Guatemala sos... «Ajuda a l’Església Necessitada —explica Ariadna Blanco, responsable La comunitat de La Reforma, al a Catalunya de l’entitat— mira de districte de Verapaz (Guatemala), està trencar aquest cercle viciós a través formada per 158 famílies el salari mitjà sobretot de la formació, la capacitació de les quals amb prou feines arriba a i la dotació de recursos.» I afegeix: tres euros diaris, i on la taxa d’analfa- «L’any passat es van finançar projectes betisme supera el 60% de la població. per un valor superior a 224.000 euros, Aquesta comunitat, evangelitzada fa però continuen necessitant la nostra uns sis anys, participa de l’eucaristia en ajuda. Amb aquesta nova campanya una humil cabana de fusta. Conven- volem continuar al costat d’ells, amb çuts de la importància de tenir un lloc el suport de projectes de construcció i estable i digne on celebrar la fe, que de reconstrucció, de formació, de pro- permeti alhora contrarestar l’avenç de moció vocacional, defensa de la vida i les sectes, han decidit costejar el 25% mitjans de comunicació social.» de la construcció d’un nou temple. La A més de la pobresa, la gran varietat resta anirà a càrrec d’Ajuda a l’Església idiomàtica i cultural, l’evangelització Necessitada (AEN), una associació in- dels indígenes, la violència o l’alt índex ternacional de dret pontifici l’objectiu d’analfabetisme, un altre factor que fa de la qual és ajudar pastoralment els necessària l’ajuda d’AEN amb l’Església cristians necessitats o que pateixen per- guatemalenca és «el creixement impa- secucions a qualsevol part del món. rable de les sectes protestants d’origen La construcció d’una ermita a La Re- Un dels reptes de l’Església a Guatemala és l’evangelització de la població indígena. nord-americà». Per contrarestar aques- forma és un dels onze projectes en els ta influència, i «combatre-la» en el bon quals AEN s’ha compromès a col·laborar campanyes de solidaritat pels diferents lidada com la mexicana o la colombi- sentit, Ajuda a l’Església Necessitada enguany a Guatemala. També han països on l’entitat compta amb més be- ana. És una Església valenta, marcada convida els guatemalencs a emprendre promès la seva ajuda per a la formació nefactors. Un d’ells és l’Estat espanyol, per les ferides de la llarga guerra civil amb coratge una nova evangelització. de seminaristes, per a l’adquisició de la delegació del qual concentrarà tots que va patir la població, entre el 1960 Per això, la millor arma, com han com- material audiovisual, per a la repara- els esforços fins al mes de desembre en i el 1996, i que va provocar el martiri provat al llarg de la història, és enfortir ció de les estructures ja existents, per la campanya de Guatemala. de sacerdots i catequistes, així com la la vida de l’Església i rejovenir el seu al transport dels sacerdots i agents persecució, la tortura i l’assetjament foc missioner. Alguna cosa tan senzilla evangelitzadors... Molts projectes amb Presència obligada al país de milers de laics que mostraven com com la distribució de milers de bíblies un únic objectiu: el sosteniment de la a únic delicte la possessió de la Bíblia. pel país, que compta amb un gran delmada Església guatemalenca. L’únic Com passa en altres països de Llatino- Els catòlics avui a Guatemala depenen nombre de població indígena, pot fer problema és que, a aquestes alçades de amèrica, Guatemala compta amb una encara, en gran mesura, de l’ajuda ex- una gran tasca. l’any, com acostuma a ser habitual a Església viva i plena d’esperança, però terior. Falta clergat nadiu, hi ha dèficit Per a més informació: www.ayu- AEN, els fons de l’entitat ja estan a zero. que encara necessitarà 50 anys fins que d’infraestructures i és imprescindible daiglesianecesitada.org o tel. 932 373 És el moment, doncs, d’emprendre adquireixin l’estil d’Església més conso- la formació de catequistes, per als 763. Hondures II Jornada Nacional de la Joventut L’Església insta a una sortida ràpida de la crisi

ACI / Guatemala Zenit / Tegucigalpa

La Comissió Nacional de Pastoral L’Església catòlica d’Hondures va instar les parts en con- Juvenil o Comissió Episcopal de flicte en la crisi política sorgida després del cop d’Estat del Joventut de Guatemala (CEJUG) ha 28 de juny, perquè vetllin per l’interès comú i els va advertir convocat els joves del país a parti- que un fracàs del diàleg propiciat per l’Organització d’Estats cipar el proper 7 i 8 de novembre a Americans (OEA) causaria greus tensions. Els onze bisbes de la II Jornada Nacional de la Joventut la Conferència Episcopal es van reunir en Assemblea Ordi- (2JNJ). L’objectiu és «provocar en els nària en la qual van advocar per «una sortida constructiva joves un compromís a favor de la pau a la crisi política que viu el país». i de la vida a través de l’experiència Els bisbes asseguren en un comunicat que «no podem amb Jesucrist viu i la convivència continuar en la incertesa, la tensió personal i social i en el amb altres joves». deteriorament econòmic. Cal urgentment una solució justa, Segons han informat els organit- pacífica i acordada que asseguri la convivència pacífica i zadors, «les jornades nacionals són una vida democràtica autèntica». Els prelats indiquen que un “ressò” de les Jornades Mundials, la presència dels membres de l’OEA, de la Comunitat Eu- és a dir, una trobada amb joves del ropea i de la premsa nacional i internacional, és un signe nostre país amb els qui podem com- d’interès que hi ha en el fet que aquest diàleg dugui a bon partir esperances i somnis similars, port la nau del país. i una trobada amb el Déu Únic que El document episcopal ressalta que «el poble d’Hondures ens dóna la vida i que és present al té posades moltes esperances en aquest diàleg nacional, les El cardenal Rodríguez Maradiaga encapçala la crida dels nostre viure diari». quals no poden quedar frustrades perquè ens duria a una bisbes hondurenys. Enguany, la jornada durà com a gran decepció i a una tensió personal i social creiexent». lema «Tenim la nostra esperança en Afegeix que «hem experimentat en carn pròpia, a l’Esglé- la taula del diàleg tenen una responsabilitat greu davant el Déu de la vida» i es farà a la ciutat sia i a la societat, els patiments, divisions i violència que de Déu i davant de la societat, que no han d’oblidar ni d’Esquipulas amb motiu de l’Any aquesta crisi ha portat». subestimar», adverteixen. Jubilar declarat pel papa Benet XVI Els bisbes manifesten el seu «suport» al diàleg i demanen El document, signat pel cardenal Oscar Rodríguez Mara- pels 250 anys de la dedicació de la als «implicats» i «a qui ells representen» que, «superant les diaga i deu bisbes més, puntualitza que «som conscients que basílica del Crist d’Esquipulas, imatge tendències particularistes, cadascú s’esforci a cercar la veritat un acord polític no és la solució total als greus problemes de gran veneració al país. i perseguir amb tenacitat el bé comú». «Els qui s’asseuen a que afecten Hondures». 9 Església a Espanya 29 octubre 2009

Madrid Suport de l’Església a la manifestació per la vida Els bisbes reiteren el seu rebuig a l’avortament

Redacció de l’Estat; és un dret anterior a l’Estat Madrid mateix i aquest sempre té l’obligació de tutelar-lo». Amb la manifestació, Segons l’organització, prop de dos deia, els fidels laics «responen adient- milions de persones van sortir al carrer ment al desafiament plantejat perquè el 17 d’octubre, a Madrid, per manifes- és d’una gran transcendència moral tar-se a favor de la vida, de la dona i de i social». Mons. Jiménez es mostrava la maternitat amb el lema «Cada vida confiat que la concentració promogués importa». La manifestació, convocada «una veritable mobilització de les per 42 associacions civils, va recórrer des consciències» perquè no es produeixi de la Puerta del Sol fins a la Puerta de l’«encarcarament de la consciència mo- Alcalá. Els bisbes espanyols no van parti- ral de les persones davant de la mort cipar en la manifestació amb la intenció silenciosa de milions d’éssers humans de no interferir en una iniciativa cívica Madrid es eliminats en el si matern». laica, i per no desvirtuar els motius va veure Per al bisbe de Conca, Mons. José de la convocatòria, encara que en tot inundada M. Yanguas, «pertoca a cadascun dels moment hi van donar suport i la van per una fidels assumir com a pròpia, en primera considerar «legítima i convenient». marea a persona, la defensa oberta i decidida L’arquebisbe de València, Mons. Car- favor de la de la vida humana. La manifestació los Osoro, en declaracions a l’agència vida. constitueix una magnífica ocasió per Avan felicitava els manifestants «pel expressar públicament la convicció seu exemple emocionant de defensa de defensa de la vida i de la llibertat a la un dels principis fonamentals no només profunda que tenim els cristians i molts la vida i la llibertat». En aquest sentit, resta de la societat». Segons el prelat, de la moral cristiana, sinó de tota l’ètica: més homes i dones sobre el valor sagrat, assenyalava el «gran èxit» de la convo- «l’àmplia acceptació de l’avortament és el del valor en si de la vida humana i intocable, de cada vida humana». catòria, que «en ella mateixa ha estat un dels fenòmens més dramàtics de la la seva consegüent inviolabilitat». Per Algunes diòcesis van organitzar una gran forma de contagiar aquesta nostra època» que, a més, «posa en joc a Mons. Osoro, la manifestació va ser vetlles de pregària la mateixa data de una esplèndida manera de promoure la manifestació, com ara Canàries o la cultura de la vida i de defensar els Almeria. En el cas de Canàries, el bisbe qui no poden fer-ho». Francisco Cases, subratllava que «hem També el bisbe de Jaca, Mons. Jesús de contribuir a formar, a reconstruir I ara què toca? Sanz, o.f.m., indicava que la concentra- una cultura de respecte i amor a la vida, ció suposava exercir «el dret a manifes- pensant i defensant els qui la tenen Blanca Roca i Juan Luis Salinas tar-se pacíficament els laics cristians i els en perill i les mares que necessiten la Delegats diocesans de Família i Vida de que no ho són», tot responent així «al protecció social perquè no avortin, i els Lleida desafiament plantejat de tanta trans- joves que necessiten una formació, i no cendència moral i social, expressant el el simple aprenentatge del control de El dissabte passat, 17 d’octubre, es va ce- seu desacord amb la llei projectada, que risc de l’embaràs o de malaltia». lebrar a Madrid la massiva manifestació, suposa un retrocés seriós en la protecció En la vetlla de pregària d’Almeria amb el lema «Cada vida importa», en del dret a la vida dels que naixeran, un el bisbe Adolfo González defensava defensa de la vida per tal d’aconseguir abandonament encara més gran de les el dret fonamental a néixer dels éssers que a la nostra societat s’elimini defi- mares gestants i un dany irreparable humans: «Només la perversió, fins i nitivament la pràctica d’avortaments. per al bé comú». tot inconscient, de la consciència mo- Catalunya va ser, naturalment després Per la seva part, el bisbe de Lleó, ral pot qualificar l’avortament com a de l’amfitriona, la comunitat amb més participants. El desig ens porta a la Mons. Julián López, deia que no «és dret.» El prelat va sol·licitar el suport utopia de pensar que la valoració de la vida serà tan gran, la il·lusió per estrany que davant de l’esmentat de tothom perquè les dones que es ser mare quelcom tan incommensurable... que cap dona no quedarà en projecte la societat espanyola es trobi veuen davant d’un embaràs no desitjat ridícul per estar embarassada, que ningú no ho viurà com una desgràcia, fortament dividida. Per això té un gran no es vegin dutes al fet irreversible de que hom se sentirà plenament realitzat per haver infantat... Però això su- l’avortament, del qual són víctimes tant posa fer un camí en el qual no som encara; cal, doncs, començar a caminar. mèrit la dedicació de tantes persones l’infant que ha de néixer com la mare En finalitzar la manifestació es va llegir un manifest on es feia una sèrie que, en un nombre cada vegada més de constatacions i es demanava als governants que actuessin en defen- gran d’institucions religioses o civils, que l’avorta. sa de la vida i aturessin definitivament la voràgine exterminadora de la presten el seu suport a les dones en Finalment, el bisbe de Barbastre- nostra societat: l’avortament (des que es practica a Espanya, falten un grans dificultats. Està demostrat que, Montsó, Alfonso Milián, recordava milió d’infants i joves, els primers tindrien 24 anys). També es van dir unes quan aquesta ajuda es produeix, són que «matar sempre origina patiment. paraules per part de Benigno Blanco, president del Fòrum de la Família, moltíssimes les que prefereixen deixar Pensem en les mares que han avor- indicant que cal continuar fent les passes, després d’aquestes que es van viure el seu fill. La vida d’un sol infant tat sense rebre l’ajuda i l’orientació fer el dissabte. mereix aquest esforç». que necessitaven en la seva situació. Malgrat tot, encara no s’ha aconseguit l’objectiu, només ha estat un punt En una carta als seus diocesans, el D’aquest patiment en sabem molt els per clamar i defensar la vida, però cal continuar treballant per tal que es bisbe de Cantàbria, Mons. Vicente Ji- confessors, els psicòlegs i els psiquia- pugui arribar a aconseguir que cap dona no es pugui sentir indiferent o ménez, recordava que l’aspecte «potser tres. L’experiència d’haver consentit rebutjar la vida que ha concebut, i que aquelles que puguin tenir dificul- més obscur» del nou projecte de llei la mort d’un fill acompanya moltes tats siguin ajudades a superar la seva situació durant l’embaràs i després és la seva «pretensió» de qualificar mares tota la vida. Els qui estem a favor del naixement. Cal, doncs: l’avortament «com a dret que caldria de la cultura de la vida hem de ser a —educar positivament les emocions, la sexualitat i l’amor en els nostres protegir» per l’Estat. Això no obstant, prop de les persones. Salvar una vida infants, adolescents i joves; el dret a la vida «no és una concessió és quelcom preciós». —generar el desenvolupament del sentiment de valoració de la vida i la maternitat —establir mecanismes d’ajuda i suport a les dones embarassades que pa- teixin dificultats econòmiques, socials o psíquiques; —desenvolupar l’acceptació real de les persones disminuïdes, les quals, LLAR D’ANCIANS P. MIRALLES ara, tenen una sentència de mort només pel fet de ser diferents; per a grans persones grans —esperonar el canvi de la legislació referent a l’adopció, de manera que al nostre país sigui possible l’adopció d’infants, que tenen pares que no els poden atendre; Tenim tres places disponibles —establir mecanismes d’ajuda vers aquelles dones que han patit un avor- NIF: G-08862781 - Els donatius desgraven un 20% del total de l’IRPF (Llei 30/94) tament voluntari, per tal que puguin superar el trauma postavortament. www.residenciapmiralles.org e-mail: [email protected] Cal, també, que cadascú faci el que calgui i estigui al seu abast en aquest sentit. Certament, la vida importa. Trafalgar, 39, 5è - 08010 Barcelona Tel. 932 681 867 - Fax 932 684 10 29 octubre 2009 Església a Espanya

Toledo l’arquebisbe amato beatifi ca el cardenal Sancha Destaca la gran aportació d’Espanya al santoral de l’Església

Sic del 2007. Així, va assegurar que l’Esgésia a Espanya Toledo «continua sent una Església de sants» i de «testimo- nis heroics de l’Evangeli de Jesús». Mons. Amato va A la catedral primada de Toledo, el 18 d’octubre, continuar la seva homilia i va fer referència al nou el prefecte de la Congregació per a les Causes dels beat, del qual va voler destacar tres facetes posades Sants, l’arquebisbe Angelo Amato, en nom de Benet en relleu a les Lletres Apostòliques de Benet XVI, XVI, va beatifi car el qui fos cardenal arquebisbe «el qual l’anomena assidu i infatigable testimoni de Toledo i primat d’Espanya, Ciríac Maria Sancha de Crist, pare dels pobres i promotor de la unitat de Hervás. La cerimònia va aplegar milers de fi dels i va l’Església». En aquest sentit, va afi rmar que, allà on ser concelebrada per l’actual prelat toledà, Braulio va exercir el seu ministeri, el nou beat «va estalviar Rodríguez, i quatre cardenals espanyols més: Fran- fatigues i sofriments», i va afegir que «el seu impuls cisco Álvarez Martínez, arquebisbe emèrit de Toledo; apostòlic estava fermament arrelat en la integritat i Antonio Cañizares, prefecte de la Congregació per en la veritat de la professió de la fe», per la qual cosa al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments; Antonio va assegurar que «no es va aturar davant de feines M. Rouco, arquebisbe de Madrid i president de la i humiliacions» per «conservar i defensar la unitat i Conferència Episcopal Espanyola, i Agustín García la comunió de l’Església». Gasco, toledà d’origen i arquebisbe emèrit de Va- El prefecte de la Congregació per a les Causes lència. Els acompanyaven més de trenta arquebisbes dels Sants va ressaltar l’estada missionera a Cuba i bisbes espanyols. del cardenal Sancha i va assenyalar que «el bon cor La cerimònia, que va durar gairebé dues hores, del jove sacerdot va quedar profundament afectat es va iniciar amb el ritu de beatifi cació en què l’ar- per la marginació i l’estat de degradació dels infants quebisbe de Toledo va demanar al postulador de abandonats», motiu pel qual va fundar l’Institut de la causa que procedís a la beatifi cació del cardenal les Germanes dels Pobres que van adoptar més tard el Sancha. Després, el representant del Papa, Mons. nom de Germanes de la Caritat del Cardenal Sancha. Angelo Amato, va llegir la carta apostòlica per la Igualment, va fer referència al fet que el nou beat, qual el Pontífex va inscriure en el Llibre dels Beats el al seu retorn a Espanya, «va continuar aquesta tasca cardenal Ciríac Maria Sancha Hervás, i li concedia el de servei als pobres, també com a bisbe i cardenal», títol de beat perquè es pugui celebrar «des d’ara en i va afi rmar que «va dedicar una atenció particular endavant la seva festa, el 25 de febrer de cada any, a la formació intel·lectual i espiritual dels sacerdots, dia del seu naixement en el cel, als llocs i segons les així com al manteniment dels seminaristes i dels sa- regles establertes pel dret». Després de la beatifi cació, Un nou beat per a l’Església. cerdots pobres i ancians a Madrid, Toledo i València». les relíquies del cardenal Sancha van ser dipositades «L’ànima d’aquest extraordinari apostolat era la seva en una urna de plata que el capítol ha fi nançat i que de Toledo va agrair de part de l’«Església de Déu que fe immensa en Déu», va assenyalar Mons. Amato, el es col·locarà sota l’altar de la capella de Sant Pere del peregrina a Toledo, a Sa Santedat, el papa Benet XVI, qual va concloure la seva homilia dient que «per a temple primat, ja que va ser voluntat del nou beat per la beatifi cació del servent de Déu Ciríac Maria tots nosaltres, homes i dones de poca fe, constitueix que se l’enterrés a la nau de la catedral davant de la Sancha Hervàs». D’aquesta manera, va tenir lloc la un model de fe, que ens empeny a viure sempre amb porta d’accés a l’esmentada capella, com a signe de litúrgia de la Paraula, en la qual el celebrant principal la mirada posada en l’Altíssim; d’esperança, per tenir la seva adhesió fi lial al Successor de Pere. va llegir l’homilia i que va començar recordant els present que la nostra autèntica meta és la pàtria Tot seguit, es va produir el cant d’aclamació en actes de canonització de dos sants espanyols duts a celestial; i un model de caritat, que ens recorda que què es va descobrir la fotografi a gegan del nou beat terme pel Papa l’11 d’octubre al Vaticà, així com la l’amor de Déu i del proïsme fa dignament humana davant de l’aplaudiment dels presents. L’arquebisbe beatifi cació de 498 màrtirs espanyols el 28 d’octubre la nostra vida». Osca Sentit homenatge a la mare de déu de montserrat a Torreciutat

Redacció / Torreciutat tot citant Joan Pau II, quan deia que a qualsevol santuari marià es pot percebre L’himne Lauda Ierusalem entonat «el batec del cor enamorat d’una mare». pels infants cantors del Petit Cor del Després hi va haver una vistosa ofrena col·legi Bell-lloc de Girona va donar la de fl ors i un grup d’alumnes del col·legi benvinguda als gairebé mil pelegrins Montclar d’Igualada va oferir un treball procedents de tot Catalunya que van amb dibuixos i textos sobre la Mare de participar el 10 d’octubre a l’homenatge Déu de Montserrat i la de Torreciutat, i a la Mare de Déu de Montserrat, celebrat un cistell amb productes típics de la seva a Torreciutat. Els assistents van honorar comarca. Posteriorment es va celebrar l’advocació mariana catalana més uni- l’Eucaristia, que va ser solemnitzada per versal amb motiu del 25è aniversari de la Coral de Cambra de Girona, acompa- la seva entronització al santuari d’Osca nyada per l’organista titular del santuari, el 1984. L’homenatge va ser presidit per Maite Aranzabal. A l’homilia, el P. Soler l’abat de Montserrat, el P. Josep M. Soler, va destacar que la Mare de Déu és mare a qui acompanyava el rector d’aquest de tots els homes i dones sense excepció, santuari, el P. Josep M. Sanromà, i el Mare de Misericòrdia que intercedeix vicari delegat de la prelatura de l’Opus pels seus fi lls davant de Déu. Va ponderar Dei a Barcelona, Antoni Pujals. la devoció mariana de sant Josepmaria Els actes van començar amb una com un exemple entranyable per al poble processó fi ns a l’atri del santuari amb la fi del, i va mostrar la seva satisfacció per Mare de Déu de Montserrat portada en La Moreneta va sortir en processó per l’esplanada del santuari. la difusió que adquireix la Ruta Mariana tabernacle juntament amb el repic de El Pilar-Torreciutat-Montserrat-Lourdes. campanes i els cants del cor dels petits A la tarda els fi dels van acompanyar la cantors de Girona. Un cop a l’interior «A l’homilia, el P. Soler va destacar que la imatge de la Mare de Déu de Montserrat del temple, el rector de Torreciutat es per l’esplanada, resant el Rosari i ento- va adreçar als pelegrins i va subratllar Mare de Déu és mare de tots els homes i nant diversos cants en el seu honor. La l’alegria de la Mare de Déu en veure els dones sense excepció» jornada va acabar amb la benedicció seus fi lls venir a una de les seves cases, solemne al santuari. 11 Any Sacerdotal 29 octubre 2009

Tesis sobre el ministeri de prevere a l’Església (6)

Ramon Prat i Pons El prevere i la santificació per Vicari general mitjà de la «caritat pastoral» de Lleida

El prevere secular realitza la seva Celebrar l’eucaristia no es redueix a servei pastoral és la caritat, és a dir, que li toca viure. Aquest compromís missió en el temps i en l’espai concret la realització d’uns ritus, per ben fets estimar com Crist va estimar. Seguint conscient i conseqüent solament es pot on viu i per aquesta raó, justament, al que siguin, sinó que comporta viure el model del Bon Pastor (Jn 10,14-15), realitzar quan el prevere estima sense mateix temps que serveix la comunitat el sentit profund del Sant Sopar de implica fer un esforç constant per condicions i arrisca la pròpia vida pel bé cristiana, va assolint la seva plenitud Jesús de Natzaret i treballar per crear conèixer a fons cada persona de la de cada persona de la comunitat. personal i la seva santificació, mitjan- les condicions d’una comunió fraternal comunitat, per donar a conèixer el La concreció d’aquesta caritat pasto- çant l’amor a les persones a les quals no solament externa i formal, sinó Crist i el missatge evangèlic, aplicat a ral es realitza en la tasca de l’acompa- serveix. És la caritat pastoral. real i transformadora de les relacions la vida de cada persona concreta i a nyament de les persones. Certament, el Aquesta caritat exercida per mitjà de la comunitat. El mateix podem dir cada una de les situacions concretes guiatge del bon pastor no és el propi de l’acció pastoral es manifesta en el de la celebració de la penitència. No d’una persona autoritària, sinó el d’una servei quotidià a la comunitat, és a dir, es pot reduir a la realització d’un ritu, autoritat que emergeix d’ésser autor en l’anunci de la Paraula, la celebració sinó a la creació de les condicions de «La caritat es de vida, per mitjà del testimoni i la de l’eucaristia i la disponibilitat per la reconciliació real de cadascú amb la manifesta en l’anunci paraula justa, escaient i humil. vida de la comunitat. seva pròpia consciència, dels uns amb En aquest servei pastoral que brolla Predicar la Paraula de Déu no es els altres i de tots amb Déu. de la Paraula, la de l’amor, el prevere no solament fa redueix a explicar el sentit del text La disponibilitat per a la vida de la celebració de un bon servei a la comunitat, sinó que bíblic, per molt il·lustrat que sigui, sinó comunitat no es redueix al compliment al mateix temps assoleix la seva pròpia que comporta l’esforç d’interpretar-lo d’un programa i d’unes activitats con- l’eucaristia i la unitat interior que li dóna maduresa, i d’aplicar-lo a la realitat concreta de cretes com un bon funcionari, sinó al disponibilitat per pau i la joia de viure. El rector d’Ars les persones de la comunitat. Això servei apassionat per totes i cadascuna és un testimoni palès d’aquesta unitat solament és possible quan hom estima de les persones, talment un pare té a la vida de la interior i d’aquesta joia, que emergeix profundament les persones concretes cura de cadascun dels seus fills. comunitat» com un dels fruits més preuats de l’acció de la comunitat. La paraula clau que posa vida al de l’Esperit Sant.

Sacerdots de pel·lícula: històries de fidelitat i servei (6)

Peio Sánchez El sacerdot: Director del departament de Cinema de la literatura al cinema de l’arquebisbat de Barcelona

L’adaptació d’obres literàries sobre sacerdots ha Heinz Rühmann com a protagonista. Amb un sen- sense imaginar Fernandel. Julien Duvivier en va tingut una fortuna especial al cinema. Podem tit de l’humor refrescant i mètodes d’investigació dirigir els dos primers episodis. El primer títol, Don començar al·ludint a la ja assenyalada El fugitiu, particulars, el pare Brown continua sent una font Camilo, és del 1952 i està basat en la novel·la El de John Ford, que adapta magistralment l’obra de de sentit humanista i cristià. pequeño mundo de Don Camilo. Descriu els molts Graham Green El poder i la glòria. Bernanos és un autor difícil, complex teològi- enfrontaments dels dos protagonistes que acaben Els miserables, de Victor Hugo, ens presenta cament, que ens presenta sacerdots generosos en un partit de futbol, interromput per una bara- Monsenyor Myriel com un dels grans exemples de però torturats. Aquest és el cas d’El diario de un lla. Com a conseqüència, traslladen el capellà per- perdó des de la confiança en Déu i en el proïs- cura de aldea (1950), de Robert Bresson, un dels què prengui una mica de distància, encara que té me quan ajuda l’expresidiari Jean Valjean en la mestres del setè art. Posant en pràctica totes les un multitudinari i juxtaposat comiat. La pel·lícula conversió que transformarà la seva vida. Aquesta seves teories sobre el cinematògraf i els actors va tenir un gran èxit de taquilla i va ser la primera obra ha estat adaptada al cinema moltes vegades: com a models, aquest singular director ens ofereix d’una sèrie de sis que va continuar fins al 1965. en 1934, per Raymond Bernard, amb Harry Baur aquest treball sobre la gràcia i la soledat encar- Quatre van ser interpretades pels mateixos prota- com a estrella protagonista; en 1935, per Richard nades en el capellà d’Aubricout. Representant de gonistes: El retorno de Don Camilo (1953), dirigida Boleslawski, amb Fredrich March en el paper de la fragilitat humana, topa amb el poder del mal i també per Julien Duvivier, on el prevere torna a Jean Valjean i Charles Laughton fent d’inspector l’exigència de la fe que li obre un camí de santedat Brescello i s’uneix a l’alcalde quan les inundacions Javert. I, més recentment, n’han aparegut adapta- plasmada cinematogràficament amb una transpa- arrasen la regió. Dos episodis més van ser dirigits cions dirigides per Claude Lelouch (1995), Bille Au- rència que eludeix qualsevol ornament superficial. per Carmine Gallone: Don Camilo y el honorable gust (1998) i Josee Dayan (2000), aquesta darrera Un altre gran del cinema francès, Maurice Pialat, Peppone (1955), que relata una campanya electo- amb Gérard Depardieu com a Jean Valjean i John adaptarà l’obra de Bernanos Bajo el sol de Satán. ral plena d’enfrontaments, i a Don Camilo Monse- Malkovich com a incansable inspector. Creiem que S’hi narra la lluita espiritual del sacerdot Donissan nyor (1961), on tot i el canvi d’ofici de tots dos tot aquesta és una de les figures del sacerdot-bisbe (Gérard Depardieu) i el seu intent de vèncer la des- continua igual. El camarada Don Camilo (1965), de més interessants de la literatura i una de les més esperança compartint el seu malestar amb el degà Luigi Comencini, és l’últim capítol de la sèrie inter- significatives de la història del cinema. Menou-Segrais (interpretat pel director del film, pretat per la parella Fernandel-Cervi, que aquesta No podem oblidar el pare Brown, el sacerdot de- Maurice Pialat), que tractarà de reconduir-lo pel vegada es traslladen a la Unió Soviètica. tectiu creat pel novel·lista anglès G. K. Chesterton, camí de l’esperança. Marcada per l’obra literària En to de comèdia hem de destacar també un clàs- que també ha passat amb èxit al món del cinema. que adapta tons foscos, ens parla de la profunditat sic: El padrecito (1964), de Miguel M. Delgado, al El 1954 es va estrenar la pel·lícula El detective, del mal i de la dificultat de lluitar-hi en contra. servei de Mario Moreno «Cantinflas», en les seves de Robert Hamer, amb un elenc destacat. Sir Alec En un gir de 180º anem a parar a les adaptacions recreacions de diferents personatges populars. En Guinness va personificar el pare Brown i Peter cinematogràfiques de l’obra de l’escriptor italià aquest cas és el pare Sebas, que s’incorpora per Finch, el lladre reformat Flambeau, que no no- Giovanni Guareschi. Ambientades en la postguer- ajudar el pare Damián en una parròquia domi- més acaba restituint el crucifix robat sinó també ra italiana ens narren els antagonismes i amistats nada pel cacic local. Les intervencions del jove convertint-se. Aquest clàssic menor presenta el secretes de Don Camilo, un capellà rural, i l’alcal- sacerdot ho capgiren tot, però la seva bondat va sacerdot-detectiu que amb una ingenuïtat apa- de comunista Pepone. Des del plantejament d’una conquerint els habitants del poble, que veuen rent, però amb una intuïció profunda, revela el coproducció italo-francesa la figura del capellà com s’entesta a recuperar l’escola, que havien sentit del delicte i busca redimir-ne el culpable. La rural l’encarnarà el còmic Fernandel, i la de l’al- convertit en cantina. Plena d’elements socials i de versió alemanya tindrà dues parts: La oveja negra calde, Gino Cervi. La difusió de les pel·lícules serà bondat, reflecteix bé les relacions entre el sacer- (1960), de Helmut Ashley, i La pista del crimen gairebé tan àmplia com els llibres, de tal mane- dot ancià i el jove, així com la disposició al servei, (1962), d’Axel Von Ambesser, totes dues amb ra que avui pensar en Don Camilo no es pot fer fins i tot de torero, de l’inefablepadrecito . 12 29 octubre 2009 Opinió

Punt de vista A propòsit de... P-J Ynaraja Justo Lacunza Balda Capellà del Montanyà Pare Blanc, arabista-islamòleg ([email protected]) Moltes guerres i poca pau Martí Alanis, bisbe bo (1)

La concessió del Nobel de la Pau al president quen amb desimboltura la necessitat imperiosa Bisbes als quals pugui anomenar bons bisbes, en conec uns Barack Obama ha suscitat una gran expectació de la guerra per aconseguir el benestar, la pau i quants tot i que segurament n’hi deuen haver molts més. entre les files dels seus admiradors i també molta l’estabilitat. Ho han preguntat a l’ancià afganès Però, que, amb paraules de Machado, en el bon sentit, siguin sorpresa entre els que es pregunten: què ha fet d’Herat que morirà sense conèixer cap dia de bisbes bons, estic segur que no n’hi ha gaires. per guanyar-se’l? Però, en aquesta xerrameca tranquil·litat? Han parat atenció a la vídua somalí Els lectors de Catalunya deuen haver llegit, amb motiu del global, el més important i fonamental és que la de Kismaayo que ha perdut els seus fills? I què seu òbit, ressenyes d’aquest estimat bisbe; els de més enllà pau continua sent el problema número u del món. podem dir del pagès kurd d’Irbil que ja no pot no se’n deuen haver assabentat. Que escrigui un comentari Ho constatem cada dia a moltes zones geogrà- conrear la terra ni fer-hi pasturar les ovelles? Per de Mons. Martí Alanis interessarà potser molta gent i, per fiques del planeta on la violència és endèmica, què no escolten la veu del jove sudanès que s’ha part meva, és una exigència d’honestedat. Adverteixo que l’odi visceral i la guerra infinita. quedat sense família a causa dels visc a 200 km de la Seu d’Urgell, que en va ser la seu episco- Sembla que no n’hi ha prou amb bombardejos al Darfur? Com ho pal i que no pertanyo a la que va ser la seva diòcesi. Com que els tsunamis imprevistos i els ter- expliquen als infants pakistanesos aquests dies s’han escrit molts elogis a la premsa, per part ratrèmols inesperats per causar que s’han quedat delmats i amb meva explicaré el que no han dit. Ho faig com a anècdota i devastació, plor i dolor a la hu- l’escola enderrocada? Què podem ho puc fer perquè van ser uns moments dels quals vaig ser manitat. Avui dia les potències dir als nens palestins i israelians?, l’únic testimoni. mundials, sense cap excepció, que continuïn ingerint complexos La meva primera trobada va ser per una qüestió d’un tràmit se les empesquen i s’entenen vitamínics per continuar entrenant i una vegada resolt, no recordo com va passar, va derivar a per caminar per aquest camí de i fer millor la guerra? Hem sentit parlar d’un sacerdot del seu bisbat que havia abandonat el la guerra perillós i enverinat. el plor desesperat dels refugiats a seu ministeri. Resultava que jo el coneixia i també a la dona Produeixen, comercien, venen, Kenya, la República Democràtica que el va acompanyar. Així vam començar. Li vaig advertir compren, trafiquen, especulen del Congo, Tanzània, el Sudan, que tots dos, segurament, estàvem obligats al secret de certs amb tota la parafernàlia guerre- Etiòpia, el Pakistan, l’Índia, etc.? aspectes i em va donar la raó. Continuem. Ell em parlava de ra. Difonem una perillosa mania Afirmem sense mitges paraules, la fugida d’aquell sacerdot igual que un pare pot explicar guerrera i es nota una bogeria amb honradesa i valentia que la la pena per la fugida de casa d’un fill seu. En lamentava els inaudita per demostrar que sen- guerra no condueix a l’enteni- errors, però ho feia amb molt d’afecte. Aquest dia jo vaig se fer la guerra és impossible ment, no facilita la convivència i quedar impressionat de la seva capacitat d’amor, d’amor viure en pau i tranquil·litat. És no condueix a la pau. La guerra no paternal. També em va impressionar la confiança que em va clar, sempre que el front de la proporciona benestar, ni soluciona demostrar, el respecte que em tenia. Al principi de la trobada guerra estigui lluny de casa, que els problemes de la fam. No venç la hi va haver un problema: un endoll elèctric no funcionava i, colpegi els integristes maleïts i pobresa, ni esborra la misèria. La aleshores, va treure un tornavís del calaix de la seva taula i va que faci renéixer un món mi- realitat és una, plana i implacable: canviar el fusible. Ho va fer amb la mateixa naturalitat que llor més just, més pacífic, més la guerra fereix i mata, destrueix havia comentat la manca de vocacions sacerdotals. Aquella vi- lliure. Per tant, cal emmasca- i esclavitza. La guerra engendra sita em va desconcertar perquè no estava acostumat a aquesta rar, amagar i embolicar amb dolor, provoca violència, desenca- manera d’actuar ni a ser tractat així per un bisbe. Vaig quedar cel·lofana humanitària, social i dena l’odi. No hi ha vencedors ni ben intrigat i, amb la reserva corresponent, em vaig atrevir a democràtica la crua realitat de vençuts quan diuen que «la guerra indagar entre el clergat, el resultat va ser que aquesta conside- les guerres i la cara atroç dels s’ha acabat». Les seqüeles són els ració, aquesta confiança, aquest amor, que havia tingut amb conflictes. Els dirigents polítics de les nacions morts, els desapareguts, les famílies trencades. mi, el demostrava exactament igual amb els altres sacerdots. sempre tenen bons motius i aporten raons fo- Quan silenciem les armes, comptem les baixes i Em vaig tornar a trobar amb ell a Roma, a l’ambaixada espa- namentades per defensar la guerra a ultrança. enterrem els morts. El record amarg i la memòria nyola, amb motiu de la beatificació del pare Manyanet. Una L’anomenen amb altres apel·latius, que resulten dolorosa dels que ja no tornaran a parlar, a som- altra vegada em va sorprendre el seu respecte i la seva confi- ofensius i vexatoris. Disfressem la guerra d’ajuda riure, ni a viure. Les víctimes hodiernes de l’horror ança. Em tractava com si jo fos un teòleg-historiador. I ell era humanitària, i l’empolainem amb el vestit de la de les guerres i de la infàmia dels conflictes són bisbe i copríncep, cap d’Estat d’Andorra. democràcia i de la llibertat. Els defensors de la les que realment mereixen el Nobel de la Pau. Passat un temps, em van demanar si podia acompanyar un guerra aporten arguments sorprenents i expli- Encara que sigui a títol pòstum. sacerdot italià amic seu que s’havia d’entrevistar amb ell, i hi vaig accedir. Trobar-se, encara que sigui un moment, amb persones de tanta talla, val més que visitar la catedral de Chartres, que ja és dir. Pel camí, el sacerdot a qui acom- panyava em va explicar que, pràcticament, estava cec. Com Saber escoltar a broma em va dir que el bisbe Martí era el seu xofer. Vam arribar-hi, ens vam saludar. Jo li vaig donar un petit obsequi: vi del meu poble. Ell, elegantment, es va treure un estoig Joan Guiteras i Vilanova de la butxaca i em va dir: «Jo també tinc un regal per a tu.» Degà del Capítol Catedral de Barcelona Era una moneda de plata andorrana, encunyada amb motiu dels jocs olímpics dels petits estats d’Europa. JOAN D. M. BISBE D’URGELL I PRÍNCEP D’ANDORRA, a l’anvers. La guardo com una joia molt preuada. Un bisbe que porta a la butxaca Si és la nostra història! de l’americana un regal per si li cal, és tot un prodigi. Es va entestar que els acompanyés a dinar, es va excusar perquè En Josep, bon amic, em pregunta quin és el social, juntament amb les institucions culturals els seminaristes que vivien amb ell aquells dies eren a Taizé i sentit d’una idea del Sant Pare, formulada, més i legals establertes per preservar aquestes idees a la majordona, de 94 anys, no li podia demanar que cuinés o menys, d’aquesta manera: «La no-assistència i transmetre-les a les generacions futures, estan per a tres; aleshores, vam anar a un restaurant. Vam entrar a la missa dominical és quelcom que va contra determinades per la seva herència cristiana.» i ens vam asseure en un lloc discret. La conversa corresponia la nostra cultura.» Això ens va permetre de El Sant Pare va afegir, davant els membres del al que anomenem direcció espiritual. Jo els volia deixar sols, parlar una estona sobre el cristianisme i Euro- govern, que el cristianisme no s’ha de confinar però tots dos s’hi van negar. Ell em va dir que jo era sacerdot pa. La conversa ens menà a repassar, a grans al marge de la societat. Insistí que la llibertat i que podia sentir-ho tot, guardant-ne el secret corresponent. trets, la història. Quants personatges cristians religiosa havia de ser protegida, i que el cris- Mai no n’hauria imaginat una cosa així. La seva discreció, el han afaiçonat els països europeus! La presència tianisme havia de tenir veu en el debat públic, seu discerniment, anaven de bracet amb el respecte al sacer- del cristianisme ha estat com la llevadora de la en la formació de la consciència del continent, doci de l’italià, amic entranyable, tot embolcallat d’un amor nostra història. Els esdeveniments de les nacions i en la recerca del consens moral. El Pontífex els cordial. Es va lliurar a la seva tasca de consell, profundament han estat marcats pel cristianisme. Fins i tot el digué aquestes paraules: «Desitjo subratllar el cristiana i eclesial, sense mirar-me, però sense ignorar-me. En paper eclesiàstic ha tingut un rol important en paper irreemplaçable en la formació de la cons- un moment determinat, en un parèntesi, em va donar una la nostra cultura. ciència de cada generació en la promoció d’un docta lliçó d’enologia, em va parlar de qualitats dietètiques i Avui llegeixo aquestes paraules de Benet XVI, consens ètic bàsic que serveixi a tota persona organolèptiques del vi, referint-se als del seu país, el Priorat, i en una trobada ecumènica, a la República Txeca: que anomena aquest continent “casa seva”.» als del meu: Rueda. La taula, òbviament, era quadrada, que- «Quan Europa escolta la història del cristianis- També alertà sobre la vigilància que, determinats dava una banda lliure. Jo estava fascinat i al final li vaig dir: me, s’escolta a si mateixa. Els seus conceptes interessos particulars, «portessin a nous casos de «Sr. Bisbe, si un noi de 16 anys ens hagués acompanyat, estic de la justícia, la llibertat i la responsabilitat fragmentació social o de discriminació». segur que ara tindria ganes de fer-se sacerdot.» (continuarà) 13 Opinió 29 octubre 2009

Finestra a la vida Signes d’avui

victòria molins lluís serra llansana s.t.j. ([email protected]) una altra vegada el Raval? oratoris a la t1 Tres dones s’han creuat en la meva vida, o en el meu cor, aquesta setma- La T1 de l’aeroport de Barcelona, inaugurada fa només quatre mesos, consti- 2 na. Dues a la gran pantalla i l’altra en la realitat amarga d’una cel·la. I, tueix una infraestructura de primera magnitud. Els seus 544.000 m donen una enmig d’aquestes realitats, una altra dona que fa anys que estimo i que sensació d’amplitud i els edifi cis envidrats absorbeixen la lluminositat mediter- ha estat la mestra meva: Teresa de Jesús, parlant-me de la dignitat de la rània que es refl ecteix a les rajoles impol·lutes de terra. Les prestacions tècni- persona humana «de natural tan rica que pot conversar ni més ni menys ques s’endevinen excel·lents, tot i que els professionals dels serveis les podrien que amb Déu». valorar en la mesura justa. Una altra cosa ben diferent n’és la gestió. AENA Centrem-nos en les tres dones que han passat per la meva consideració: prioritza interessos aliens a la projecció internacional de l’aeroport. Segueix un Hipàtia d’Alexandria; una dona de la presó, el nom de la qual no vull re- model centralista, ratifi cat per Zapatero i pràcticament inexistent en la geogra- velar, i «Mónica del Raval», una prostituta, protagonista d’un documental fi a europea, que perjudica l’expansió del dinamisme català, capaç de gestionar que s’acaba d’estrenar. aeroports com el londinenc de Lutton per l’empresa Abertis. Han estat per a mi tres tipus de dones i tres situacions de la vida que fan La meva atenció se centra ara en un aspecte menor, però signifi catiu. Els viat- ges permeten conèixer molts aeroports i confrontar les formes de resoldre de- refl exionar. La primera, malgrat els errors històrics que pot haver-hi a la terminades necessitats. La T1 té una capella i un oratori multiconfessional. En cinta i que de fet els entesos ja han manifestat, és una dona carismàtica això continua la tònica dels models més respectuosos amb les necessitats perso- enmig d’un món masclista que no li va tolerar que sobresortís en la cièn- nals de pregària o meditació. La visita d’aquests espais a la T1 deixen un regust cia astronòmica ni més que els homes savis de la seva època. Per a mi és agredolç. Dolç, perquè hi són. Agre, per on són i com estan. Concreto. un exemple de mestra dedicada als alumnes, mestra carismàtica que va On són? La capella (cristiana) i l’oratori multiconfessional (la creu cristiana, la deixar una petjada pregona en els seus deixebles, i que va consagrar la mitja lluna islàmica, el canelobre jueu i la roda de la llei budista) es troben a la seva vida a la investigació i a la docència. zona d’arribades, fet que no acabo d’entendre. A la resta d’aeroports, les zones Impressionada per aquesta dona, arribo l’altra dia a la presó, i una de les de pregària o meditació estan situades a la zona de sortides i representen una mestres —dones meravelloses que fan una tasca increïble entre la gent oportunitat per donar contingut als temps d’espera llargs. Quan arribem de reclusa— em demana d’anar a veure una dona que està escrivint un llibre viatge, saludem els familiars, recollim les maletes i només volem arribar aviat de la seva vida i vol conèixer la meva opinió. a casa, o a l’hotel per dutxar-nos i fer les activitats previstes. Quin ha estat el La dona aprofi ta l’avinentesa per explicar-me la causa de la seva condem- motiu de situar la capella i l’oratori multiconfessional a la zona d’arribades? Ho na —injusta segons el seu parer. Està acusada d’un assassinat que ella ignoro, però, si no esgrimeixen arguments convincents, em sembla que no han nega, i del qual m’assegura que no hi ha proves, però que recau en ella pensat en els usuaris sinó en el compliment d’uns requisits mínims. perquè no té coartada i sí que hi ha sospites de tenir-ne motius... La mitja Com estan? La noblesa dels materials no desentona gens del conjunt de la hora que va estar parlant i jo escoltant em va fer imaginar la seva vida terminal, però resulten sense cap encant i freds. Es tracta d’espais tancats, com una veritable pel·lícula de terror: infantesa trista d’orfenat en orfe- il·luminats només de manera artifi cial, sense cap decoració que transporti al nat, abusos sexuals, maltractaments durant tota la vida... I, ara, una llarga món del que és simbòlic. Quan els he vist, he evocat el Centre de Meditació condemna que sent com un pes insofrible. He començat a llegir el ma- multireligiós de l’aeroport Schiphol d’Amsterdam, dotat amb tres sales. La pri- nuscrit que ella considera com una teràpia i sento el cor adolorit de tanta mera, la sala de silenci destinada a l’oració, a la meditació i a la refl exió, amb angoixa com pot acumular una vida humana... una molt ben dotada biblioteca de textos sagrats i espirituals. La segona, una I la tercera dona me l’ha presentada també a la pantalla gran un cineasta sala de lectura amb revistes, llibres i tríptics per a ús personal. La tercera, una català que ha tingut la idea de mostrar —amb tot el morbo i el sarcasme sala de trobades per parlar amb un dels capellans, amb qui podem contactar de què ha estat capaç— la vida d’una prostituta molt coneguda del meu trucant a un número indicat o anant als taulells d’informació. També s’hi indi- estimat Raval de Barcelona. He penetrat, a través de la pantalla, en pisos ca als musulmans el lloc on poder fer el lavatori de peus. La llum, les vidrieres, ben coneguts per a mi, en bars, carrers, locals, he vist gent que conec re- la decoració... creen un ambient que convida a la interioritat. La màgia ho- velant la seva vida... landesa desapareix a la capella i l’oratori multiconfessional de la T1. Em ve al Joan Lluís Casanovas, a qui tant hem estimat i que ha estimat el Raval, cap aquesta expressió d’Antoni Puigverd, que li vaig sentir recentment en una deia que vivint-hi l’havia descobert com a «terra sagrada». I així ho vivim conferència, «els temples de la buidor». Tot és susceptible d’interpretar-se de els que l’estimem i desitgem que la vida de les persones que hi viuen sigui moltes maneres. A la T1, aquests espais religiosos, podrien ser un monument més digna, que volem respectar tot allò que constitueix un estil que con- al no-res santjoanista, però en la seva buidor tampoc no comuniquen aquesta vertit en «espectacle» resulta una bufonada, si no una misèria exhibida. dimensió mística. El cinema és fi cció i realitat, però no sempre és bo que la realitat es con- Ni la seva situació ni el seu disseny ni l’organització conviden a cap altra cosa verteixi en exhibició d’allò que després critiquem... que a convertir-se en uns espais inutilitzats. Llàstima en una obra com la T1 que vol ser capdavantera. Llàstima que els que esperen per agafar l’avió no puguin disposar d’un espai per a la meditació o la pregària. No sé si les dife- Zoom rents religions seran capaces de donar vitalitat a aquestes instal·lacions, a causa de tots aquests inconvenients. Llàstima que els passatgers no puguin gaudir a Barcelona dels mateixos serveis que a Amsterdam.

La coneguda Mare Angelica, fundadora de la cadena de televisió catòlica EWTN, ha rebut juntament amb el diaca Bill Steltemeier, president del consell directiu del canal, la distinció papal Pro Ecclesia et Pontifi ce. Amb aquest gest el Papa els ha volgut reconèixer la tasca de donar a conèixer l’Evangeli a través de la pantalla. La Mare Angelica va fundar l’any 1981 EWTN, que s’ha convertit en la principal televisió catòlica del món. 14 29 octubre 2009 Opinió

Cartes del lector El Consultori Amenábar i els cristians Un milió, dos milions, més de… Amenábar, a Ágora, fa responsa- Preguntes i respostes bles els cristians de l’assassinat d’Hi- Si érem un milió, dos milions, més de dos milions de ciutadans que sobre doctrina i moral pàtia d’Alexandria, desprestigiant ens aplegàvem a Madrid el dia 17 d’octubre, no importa, tant se val. pel Dr. Joan Antoni Mateo la religió fundada per Jesucrist. Em L’important és que tots els presents i moltíssims més absents que semblaria igual d’absurd culpar el per diversos motius no ens van poder acompanyar, estàvem d’acord president de la República italiana que el Govern ha de retirar el projecte de llei sobre l’avortament, Sobre la vida humana actual de les persecucions que van tots d’acord en el reconeixement que existeix el dret a la vida —com —Alguns pensadors, inclosos teò- cometre els deu emperadors romans un dels drets fonamentals d’entre els drets humans— no el dret a legs cristians, diuen que és plausi- des de Neró fins a Dioclecià, entre els l’avortament, que tota vida paga la pena, a afavorir la dona i la ble admetre una distinció en l’evo- segles I i IV, i que es van saldar amb el maternitat, etc. lució de l’embrió humà, com si no martiri de milers de cristians. A més Tot això en un clima positiu, d’alegria, de festa, d’amistat, de joven- adquirís la condició de persona fins d’acusar-los falsament d’un incendi tut (el que més es veien eren joves de tots dos sexes, però especial- a un moment determinat. Segons (Neró) o de provocar la pesta i la fam ment femení), per tant, de progressisme. Es notava que tots volem això, es podria admetre com a legí- (Septimi Sever), van arrasar diverses viure en una «cultura de la vida» en contraposició de la «cultura de tim un avortament realitzat abans ciutats cristianes i en van abocar la la mort» que ens estan imposant. que l’embrió sigui persona? pràctica a la il·legalitat. Per cert, ni un sol insult vaig sentir en les més de dues hores de —Segons la doctrina catòlica, aquesta Hipàtia tenia 60 anys quan va ser manifestació, ni durant els comentaris anteriors i posteriors a la manera de pensar no és encertada. víctima d’un assassinat polític, no re- manifestació. Tampoc a l’autobús en el qual vaig viatjar. Es palpava Crec que és molt problemàtic i confús ligiós. La seva aportació a la filosofia l’exquisit respecte a totes les autoritats. admetre un misteriós instant en què el va ser discreta: mers comentaris sobre Repeteixo, penso que no importa si érem un o dos milions, el que resultat de la concepció humana passa autors famosos, encara que van ser importa és la vida de tots, especialment la dels més innocents i inde- de ser una realitat impersonal a ser reconeguts per la seva autoritat i fensos, la dels no nascuts. prestigi. No es va perseguir Hipàtia pel persona. Això és increïblement capciós. seu paganisme (no era una pagana JAUME CATALÁN DÍAZ La instrucció Dignitatis personae sobre devota ni activa) i, a més, simpatit- Girona algunes qüestions de bioètica afirma: zava amb el cristianisme. Protegia «Hi ha un nexe intrínsec entre la dimen- els seus alumnes cristians i dos d’ells sió ontològica i el valor específic de tot van ser consagrats bisbes; Silesi, con- ésser humà. (…) Les mateixes conclusi- cretament, venerava la seva mestra. ons de la ciència sobre l’embrió humà ofereixen “una indicació preciosa per Pagans i cristians tenien lloc a les aules Comitè. És una qüestió de defensa de Agraïment a discernir racionalment una presència d’Hipàtia sense cap problema. Ràdio Estel la dignitat de l’ésser humà. El problema és que el director personal d’aquest primer sorgiment de d’una pel·lícula que es declara ateu JESÚS D. MEZ MADRID la vida humana: com podria un individu Agraït per les retransmissions di- aboca una subjectivitat desacredita- Girona humà no ser persona?” (DV, 5)». Des del dora del cristianisme, com a enemic àries en directe des de Montserrat i primer moment de la concepció, l’indivi- de la raó, la ciència i el progrés. Solius, sobretot ara que hi heu inclòs du humà que s’està formant és digne de Deixant de banda les aportacions ar- les vespres. Moltes gràcies, Ràdio Es- Tenir cura dels nostres ser estimat per ell mateix, la seva vida és tístiques, literàries, filosòfiques, hu- tel. amors sagrada i ha de ser protegida. manístiques d’aquesta religió, tota En aquesta perspectiva d’un Magisteri RAMON CARALT i BARRIS clar i sense fissures s’expressava el meu la cultura occidental es fonamenta L’amor és fonamental en la nostra La Bisbal d’Empordà bisbe Mons. Joan Enric Vives: «La vida en l’herència cristiana, respectable, vida. L’infant, des del bressol, rep humana, és obvi, té un començament, encara que molts dels que es diuen l’afecte, la tendresa i el caliu embol- un punt de partida. Amb la fecundació cristians només ho siguin de nom i Contradiccions del callador que tenen els pares envers comença un procés que, si no s’inter- no sàpiguen estimar com Crist ens Comitè de Bioètica els seus fills. Els pares, en la seva romp, donarà lloc al naixement d’una va ensenyar. senectud, també necessiten afecte, persona, d’un nou membre de la comu- El dictamen del Comitè de Bioètica suport i companyia dels seus fills que, nitat humana. És enganyós i arbitrari EVA N. FERRAZ d’Espanya, a propòsit del Projecte desgraciadament, en tants casos no posar un moment puntual en aquesta Barcelona de Llei Orgànica de Salut Sexual i reben. El cor humà està fet per esti- evolució per identificar l’ésser perso- Reproductiva, és una expressió de mar i ser estimat; és el motor que im- nal. Qui pot fonamentar raonablement En qualsevol cas, insòlit com quan la ciència claudica davant pulsa totes les nostres accions, però si l’afirmació segons la qual un fetus no de la ideologia cau en contradiccions aquest cor no es canalitza rectament pot ser considerat persona abans d’unes Inopinadament, el president nord- que difícilment acrediten els qui mitjançant la fe i la raó es pot con- determinades setmanes, i sí que ho és americà, Barack Obama, ha estat les manifesten. I és que no es pot vertir en enemic d’ell mateix, incapaç passat un sol segon després d’aquest guardonat amb el premi Nobel de la afirmar alhora que des de la con- de tot amor i bondat. Ho veiem en marge? Des del primer moment es Pau 2009. Motius? «Pels seus extraor- cepció hi ha una vida humana nova, aquests successos nefastos que ens tracta de vida humana, de la genera- dinaris esforços per enfortir la diplo- diferenciada de la de la mare, amb explica la premsa cada dia. ció d’un ésser personal. Podem dir que màcia internacional i la cooperació un procés de continuïtat, i admetre Psiquiatres, psicòlegs i estudiosos som persones i que cada cop ens fem entre els pobles», segons ha anunciat que es pugui posar fi de manera de la ment humana intenten trobar més persones. La doctrina de l’Església l’Institut Nobel noruec a Oslo. voluntària a aquesta vida per un el remei terapèutic adequat per alleu- en aquesta matèria és profundament No deixa de ser sorprenent que suposat conflicte de béns. Sobretot jar les dolences dels seus pacients. assenyada, arrelada a la fe i a la raó més un premi tan valuós s’hagi fallat a quan un bé, el de la vida del nen, és Complementat sempre pel factor elementals. Per això hem de parlar clar favor d’un president, Barack Obama, sotmès a l’arbitri d’un altre. humà, el caliu familiar és la base de i català, i confiar en la capacitat de les que tot just duu un any exercint el Crec que es tracta d’un altre dels tot tractament, ja que ofereix suport consciències per acollir i respondre a la càrrec de president dels Estats Units. múltiples fruits que aconsegueix el incondicional, afecte i companyia. Per veritat. I a ser més valents en la defensa I que al seu torn contrasta amb el fet relativisme, perquè ni la raó ni la exemple, diu Adolfo Suárez júnior: de la vida.» Tot catòlic, inclosos, òbvia- que sigui president d’un país que ciència tenen cabuda en un estat «El meu pare, malalt d’Alzheimer, no- ment, els teòlegs, ha d’acceptar aquesta té tropes desplegades a l’Iraq i a que té com a principi d’actuació la més reacciona a impulsos de l’afecte doctrina i ser conscient que en aquest l’Afganistan, tropes que acumulen idea relativista, en el qual no hi ha amb què se’l tracta.» tema tan important com és la defensa diverses denúncies per atacs contra veritats sinó conveniències. Això no La mare Teresa de Calcuta ens ha de la vida humana i en un context on població civil. obstant, penso que la raó ètica no deixat un llegat d’amor i donació als aquesta vida està summament amena- Tot dóna a entendre que es tracta ha de claudicar davant de la veu de altres —especialment, als més pobres çada (l’expressió «cultura de la mort» d’un premi atorgat seguint al peu de qui no té veu, davant de la defensa i desafavorits—, que sensibilitza el no és retòrica!) no hi té cabuda el més la lletra allò políticament correcte, ja del més feble, del concebut i no nostre cor i comprenem que, seguint mínim dissentiment o fissura. que de mèrits molt pocs. Potser és nascut. Sens dubte, el Comitè de aquestes pautes, el món seria més ha- que els de l’Institut noruec han volgut Bioètica s’ha doblegat al poder, i bitable i exempt de guerres i maldat. llançar un elogi a Obama, un premi ha convertit la raó i la pròpia ètica Quan preguntaven a la mare Teresa • Si voleu enviar les vostres consultes al Dr. Mateo, podeu adreçar-vos a: elcon- al que d’ell s’espera. En qualsevol en un instrument de poder, ja que d’on treia tant d’afecte i energia [email protected] cas no deixa de ser un insòlit premi sembla que afirmen que el que és acostumava a dir: «Jo només sóc un www.balmesiana.org bo ho és quan ho vol el poder. Nobel de la Pau. llapis a les mans de Déu.» apartat de correus 121 En el cas de l’avortament, com a 25620 Tremp (Lleida). JOSÉ MORALES MARTÍN dret de la dona, no és una qüestió M. TERESA JOSA Cal indicar sempre «Consultori». Palafrugell científica; ho reconeix l’Informe del Terrassa 15 Veu dels pastors 29 octubre 2009

Paraula i vida

Lluís Martínez Sistach La germana mort Cardenal, arquebisbe de Barcelona

Avui es viu al dia. Tenim poc temps per mirar En el fons, l’home rebutja instintivament la davant de la realitat ben crua de la mort. Crist enrere de tant en tant i recordar. Els dos primers seva desaparició perpètua, perquè és un ésser ressuscitat és penyora de vida eterna per a tots dies de novembre ens ajuden a tenir moments de futur. En la intimitat més profunda de l’és- els qui creuen en Ell, que ha vençut la mort. de records per als nostres avantpassats. A l’inici ser humà hi ha una llavor d’eternitat que el fa Ell ens segueix dient: «Jo sóc la resurrecció i la d’aquest mes celebrem la doble festa de Tots irreductible a la sola matèria, perquè l’home ha vida; qui creu en mi, encara que mori, viurà.» Sants i de la commemoració dels difunts. estat creat a imatge i semblança de Déu, que és La mort per a un creient en Crist és certament La mort és una realitat profundament humana. etern. La mort apareix com la porta que obre els el punt final de la vida terrenal, però també és Sant Francesc d’Assís l’anomenava «germa- seus secrets al misteri del més enllà i de la trans- l’albada d’una vida nova i feliç en la possessió na mort». Però, alhora, com ens diu el Concili cendència. plena de Déu per a tota l’eternitat. És aquella Vaticà II, la mort «és l’enigma més gran de la Els cristians trobem en la nostra fe una sortida «major naixença» de què parla el poeta Mara- vida humana». És certament un enigma que ha molt més airosa, satisfactòria, esperançada i gall. preocupat totes les cultures i totes les civilitzaci- dolça que en la filosofia de Sartre o de Heideg- En l’Antic Testament, Judes Macabeu féu oferir ons. Una cultura revela el seu rostre veritable en ger. La darrera melodia que escolten les des- un sacrifici d’expiació pel pecat dels homes que la manera d’afrontar el misteri de la mort. pulles mortals de l’home no són pas les paleta- havien mort en la batalla. I l’autor sagrat del Avui, en la nostra societat, la mort s’amaga tant des de terra que cauen sobre el propi taüt; la llibre sant comenta: «Era un gest bo i noble, com es pot. Són ben poques les persones que resurrecció viscuda per Jesús de Natzaret el dia inspirat per l’esperança de la resurrecció.» La moren a casa seva i ben acompanyades de la de Pasqua es farà extensiva a tota la humanitat. pregària pels difunts forma part de la preocupa- família. A un cristià la seva fe li comunica esperança ció general de l’Església.

Als quatre vents

Jaume Pujol Balcells Tots Sants Arquebisbe de Tarragona i Primat

Com cada any, en arribar el primer de novembre, rector d’Ars. Per tant, si els preveres som més sants, la nostra santificació, i aquest àmbit és familiar, és l’Església ens proposa el nostre autèntic destí: tota l’Església sortirà beneficiada: el poble cristià l’Església. En l’Església, veritable família cristiana, gaudir de Déu per tota l’eternitat, ser sants. Avui, serà més sant si ho són els seus preveres, els seus tenim un Pare que ens parla en nom de Déu, el en comunió amb l’Església d’un cap a l’altra de la pastors. Aquest Any Sacerdotal també ens ajuda Papa. I per això escoltem i acollim els seus ense- terra, donem glòria Déu en els seus sants. Demà, a recordar una cosa molt important: que tots els nyaments com la millor ajuda en el camí de cadas- en la celebració dedicada a pregar pels nostres fidels participem pel Baptisme del sacerdoci comú, cú cap a Déu. Fa poc el Sant Pare ens ha adreçat difunts, ens unirem per la comunió dels sants i per veritable participació en el sacerdoci de Crist; una nova encíclica —Caritas in veritate, la caritat la pregària amb aquells que ens han precedit i es- aquesta participació és diversa de la del sacerdoci en la veritat— sobre el desenvolupament integral peren el moment de passar a la presència del Pare ministerial, però cal aprofundir-la de manera que de l’home en la caritat i en la veritat. Penso que si per a tota l’eternitat. Prop d’uns i d’altres, els qui tots, sacerdots i laics, tinguem un ànima sacerdotal la santedat és la plenitud de la caritat i si l’autèntic encara caminem per aquest món ens omplim d’un vibrant i sapiguem comunicar la joia d’aquest do a desenvolupament humà engloba també l’aspecte veritable desig de santedat. les persones que tractem. sobrenatural de santificació, les paraules del Sant La celebració de Tots Sants d’enguany s’emmarca Demanem a l’Esperit Sant que gravi amb foc a les Pare tenen molt a dir-nos sobre el camí cap a la en l’Any Sacerdotal, que vol contribuir a promou- nostres ànimes i que ens ajudi a entendre’l més pròpia santificació. re el compromís de renovació interior de tots els profundament i a dur-lo a terme: tots som cridats La persona humana és cridada al do d’ella mateixa preveres, perquè el seu testimoni evangèlic en el a ser sants i sants de debò! No hi ha diverses cate- per construir una comunió interpersonal amb Déu món d’avui sigui més intens i incisiu. A més, aquest gories de santedat, depèn només de l’amor de Déu i amb els altres, actuant com a fill de Déu i mem- any ens ha d’ajudar a tots, preveres i laics, a inten- que posem en les nostres activitats ordinàries. bre de la família humana. Aquest do d’ell mateix, sificar la nostra pregària per les vocacions sacerdo- Aquesta lluita per la nostra santedat no és una aquest lliurament a Déu i als germans serà la pe- tals, imprescindibles per a la vida de l’Església. «El tasca individualista, sinó que es desenvolupa en nyora més autèntica del nostre desig de ser sants, sacerdoci és l’amor del cor de Jesús», deia el sant l’Església: Déu ens dóna els mitjans i l’àmbit per a amb l’ajuda de la gràcia de Déu.

La Bona Notícia també a internet www.catalunyacristiana.cat

I ara entra a la nova pàgina web de Catalunya Cristiana i consulta la nostra hemeroteca. Hi trobaràs trenta anys de premsa religiosa.

Catalunya Cristiana col·labora amb www.flama.info 16 29 octubre 2009 Litúrgia

Calendari de la setmana Comentari de la Paraula

Lectures de la missa, santoral i altres celebracions Josep-Lluís Arín i Roig (Cicle litúrgic B; ferial I) Temps de DURANT L’ANY Vicari general de Tortosa (Salteri: setmana 3) Som família de sants, som família nombrosa NOVEMBRE ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Vidal i Agrícola, mr.; Fèlix de Valois, prev. i co- Enmig de l’aparent triomf del mal, «ningú no serà capaç de fund.; Santes, Modesta, vg. resistir» a la temptació del pecat? Tindran raó els qui prego- 1. Diumenge nen el triomf de l’odi sobre l’amor, de les injustícies sobre la Tots Sants (S), Blanc. Lectures: Apoca- 5. Dijous justícia, de la violència sobre la pau? La darrera paraula bíbli- lipsi 7,2-4.9-14 / Salm 23 / 1 Joan 3,1-3 / Fèria, Verd. Lectures: Romans 14,7-12 ca, l’Apocalipsi, anuncia la gran notícia: el vident que veu les Mateu 5,1-12a / Salm 26 / Lluc 15,1-10. Sant Feliu de coses amb ulls de fe, d’esperança i d’amor, «va sentir el nom- Llobregat: Beata Maria Ràfols (MLl), bre dels marcats» amb el senyal de la pertinença al Regne de 2. Dilluns Blanc. Déu: cent quaranta-quatre mil. Xifra proclamada per l’àngel Tots els fidels difunts, Morat. Lectures: ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Zacaries i que veu les coses amb ulls de Déu però no comptabilitzada pel qui mira només amb ulls humans; xifra simbòlica que Leccionari «de difunts». Per exemple: Elisabet; Magne, b.; Santes, Bertil·la, ab.; inclou tots de tots (12 X 12) els membres del Poble de Déu (X Lamentacions 3,17-26 / Salm 41 / Romans beata Àngela de la Creu, rel. i fund. 1.000) de tots els temps. 8,14-23 / Lluc 12,35-40 Què ha fet aquesta multitud innombrable per quedar marcada 6. Divendres amb el senyal de la salvació? Han viscut «feliços» pel camí de 3. Dimarts Fèria, Verd. Lectures: Romans 15,14-21 les Benaurances, és a dir, han viscut santament. En la seva po- Fèria, Verd. Lectures: Romans 12,5-16a / / Salm 97 / Lluc 16,1-8. Barcelona (MO), bresa real han après a viure recolzats en Déu preferint suportar Salm 130 / Lluc 14,15-24. Si es vol: Sant Sant Feliu de Llobregat i Terrassa (MLl): injustícies abans que cometre’n; fins i tot molts han optat per Martí de Porres (MLl), Blanc. Urgell (S) i Sant Sever, Vermell. la pobresa-virtut (filla de l’amor a Déu i als germans) com a Solsona (MO): Sant Ermengol, Blanc. Vic: ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Lleonard, únic instrument eficaç per vèncer la pobresa-misèria (filla de Sant Pere Almató (MLl), Vermell. anac.; Santes, beata Beatriu, vg. les injustícies i contrària al pla de Déu). Per això han viscut la ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Màrtirs humilitat realista del qui toca de peus a terra; han tastat el glop del plor, privilegi dels qui estimen; han testimoniat la de Saragossa, mr.; Malaquies, b.; Santes, 7. Dissabte coherència dels qui «tenen fam i set» de fer realitat el pla de Sílvia. Fèria, Verd. Lectures: Romans 16,3- Déu; han mostrat el rostre misericordiós del Bon Samarità i la 9.16.22-27 / Salm 144 / Lluc 16,9-15. Lleida: transparència del tenir «el cor net i les mans sense culpa»; han 4. Dimecres Beat Francesc Palau i Quer (MLl), Blanc. liderat el compromís ferm dels «constructors de pau» amb la Sant Carles Borromeu (MO), Morat. Lec- ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Ernest, mr.; marca martirial dels «perseguits pel fet de ser justos». Aquesta tures: Romans 13,8-10 / Salm 111 / Lluc Florenci, b.; Jacint-Maria Castañeda, prev. és la nostra família: família de sants, família més que nombrosa. 14,25-33 i mr.; Severí, mr.; Santes, Carina, vg. Lectures bíbliques

Tots Sants Lectura segona 1Jn 3,1-3

Lectura primera Ap 7,2-4.9-14 Veurem Déu tal com és

Vaig veure una multitud tan gran Lectura de la primera carta de sant Joan: que ningú no l’hauria poguda comptar. Estimats, mireu quina prova d’amor ens ha donat Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races, el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per i de tots els pobles i llengües això el món no ens reconeix, com no l’ha reconegut a ell. Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan: no s’ha manifestat com serem; sabem que quan es Jo, Joan, vaig veure un àngel que pujava de sol manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem ixent i tenia la marca del Déu viu, i cridà amb totes les tal com és. I tothom que té aquesta esperança en ell, es forces als quatre àngels que havien rebut el poder de purifica, tal com Jesucrist és pur. fer mal a la terra i al mar: «No feu cap mal a la terra, ni al mar, ni als arbres, fins que haurem marcat al Al·leluia Mt 11,28 front els servents del nostre Déu». Llavors vaig sentir el nombre dels qui havien estat marcats: eren cent Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; quaranta-quatre mil de totes les tribus d’Israel. jo us faré reposar, diu el Senyor.

Després vaig veure una multitud tan gran que Glòria Monés Glòria ningú no l’hauria poguda comptar. Eren gent de tota Evangeli Mt 5,1-12a nacionalitat, de totes les races, i de tots els pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant Alegreu-vos i feu festa, l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans, i perquè la vostra recompensa és gran en el cel cridaven amb totes les forces: «Hosanna al nostre Déu, que seu al tron, i a l’Anyell». I tots els àngels s’estaven Lectura de l’evangeli segons sant Mateu:

drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà vivents, i es prosternaren davant el tron amb el front Li ha posat els fonaments dins els mars, a la muntanya, s’assegué i els deixebles se li acos- fins a terra, adorant Déu, i deien: «Amén. Lloança, i les bases, a les fonts dels rius. taren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient: glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força «Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per al nostre Déu pels segles dels segles. Amén». Llavors R. Aquests són els qui vénen a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que un dels ancians em va preguntar: «Aquests que van per veure-us de cara, Senyor. seran consolats. Feliços els humils: són ells els qui vestits de blanc, ¿qui són i d’on vénen?» Jo li vaig posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de respondre: «Senyor meu, vós ho sabeu.» Ell em digué: Qui pot pujar a la muntanya del Senyor? ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els «Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han Qui pot estar-se al recinte sagrat? compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell, i els El qui té el cor sincer i les mans netes de culpa, són ells els qui veuran Déu. Feliços els perseguits han quedat blancs». que no confia en els déus falsos.R. pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells.

Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, Salm responsorial 23 Rebrà benediccions del Senyor, rebrà els favors del Déu que salva. us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota És del Senyor la terra i tot el que s’hi mou, Aquests són els qui vénen a buscar-vos, Senyor, mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè el món i tots els qui l’habiten. per veure-us de cara, Déu de Jacob. R. la vostra recompensa és gran en el cel».

17 Litúrgia 29 octubre 2009

«La glòria de la Jerusalem Pere Tena celestial» Bisbe auxiliar emèrit de Barcelona

«Els mèrits de tots els Sants» quen el rostre del Senyor (vegeu salm responso- explica molt bé el Catecisme de l’Església ca- rial), tots vénen de la gran tribulació, tots estan tòlica, l’Assemblea que celebra la litúrgia no La solemnitat de Tots Sants és una explosió de cridats a ésser ciutadans de la mateixa ciutat de està formada només pels qui visiblement estan joia i d’esperança de la vida cristiana, una festa Déu, la Jerusalem del cel (vegeu Prefaci), on ja reunits, sinó també per tots els sants i àngels, de la collita de la força de l’Esperit en el cor dels des d’ara els cristians tenim la nostra ciutadania, amb Maria, la Verge i Mare de Déu. Tots junts fidels, un testimoni de l’eficàcia de la Paraula de malgrat que visquem a la terra com en una colò- celebrem el mateix: el misteri de Crist, on tenim Déu acollida i creguda. Joan Pau II deia que els nia del cel... (vegeu Filipencs 3,27). la nostra salvació i santificació. La diferència sants són el gran patrimoni de l’Església, i que la està en la manera de celebrar-ho, i en la situ- història de l’Església és, finalment, una història De la taula de pelegrins al convit ació d’uns i altres. «Vers aquesta ciutat santa de santedat. de la pàtria nosaltres, com pelegrins, caminem amb delit, a L’objecte d’aquesta celebració queda ben definit la llum de la fe...» (Prefaci del dia). La taula de a la col·lecta de la missa: «Celebrar, en una sola La celebració eucarística d’aquesta solemnitat l’Eucaristia és la taula dels pelegrins; el convit de festivitat, els mèrits de tots els vostres sants.» es tanca amb una pregària bellíssima després la pàtria celestial és un cara a cara. «Ara ja som ¿Què són els nostres mèrits sinó el do de Déu de la comunió: «Senyor, us adorem com a únic fills de Déu, però encara no s’ha manifestat com acollit i «treballat» per la nostra col·laboració? sant, admirable en els vostres sants, i implorem serem; sabem que quan es manifestarà, serem Sant Agustí ho digué amb unes paraules que la vostra gràcia, perquè els qui caminem cap a semblants a ell, perquè el veurem tal com és» han entrat en la litúrgia, en el prefaci dels sants: la santedat, que és la plenitud del vostre amor, (2a lectura de la solemnitat). «Quan coroneu els nostres mèrits, coroneu els puguem passar d’aquesta taula de pelegrins al Les crides a renovar la nostra vida cristiana, la vostres dons.» Celebrar, per tant, els mèrits dels convit de la pàtria celestial.» crida de Benet XVI als sacerdots perquè revifin sants és celebrar els dons de Déu, i així és ben A la primera part del text reafirmem el que la flama del do de Déu i progressin en sante- clar que la solemnitat de Tots Sants és una gran tantes vegades diem en la litúrgia de l’Esglé- dat, tenen aquest any, en la solemnitat de Tots festa de la victòria pasqual de Crist, de la qual sia: «Vós sou l’únic sant!» (Gloria), o bé «Sou Sants, un moment privilegiat. tots rebem gràcia sobre gràcia. realment sant, Senyor, font de tota santedat» Sant Ignasi de Loiola explica la seva experièn- La paràbola dels talents pot ésser un punt de re- (Pregària eucarística II); és un eco del cant del cia d’enardiment en els bons propòsits quan ferència evangèlic per la comprensió dels mèrits Sant, sant, sant... Això suscita una actitud que llegia la vida dels sants, en la seva convales- dels sants. Els dons són diversos, la col·laboració ens acompanya en tota la celebració: l’adora- cència, i com se sentia empès a fer com ells. La —quan és sincera i atenta— permet entrar a ció, unida a la lloança i l’acció de gràcies. La celebració de Tots Sants ens empeny també a «celebrar-ho» amb el Senyor. La diversitat i la primera lectura de la solemnitat ens proposa la nosaltres en el camí de les benaurances, que és unitat són la característica de la multitud dels icona d’aquesta actitud: la multitud celestial es el que porta vers «la Jerusalem celestial, que és sants. Diversos en la forma de viure, en el temps prosterna davant Déu, l’adora, i clama: Amén! la nostra mare, i on canta per sempre la san- que han viscut, en la cultura i la llengua...; però Nosaltres celebrem l’Eucaristia en una real tedat de Déu l’aplec festiu dels sants, germans uns, perquè tots formen part d’aquests que cer- participació d’aquesta lloança celestial. Com nostres» (Prefaci).

El sant de la setmana Per Eduard Brufau NOVEMBRE 5 Beata Maria Ràfols

✓ Nascuda a Vilafranca del Penedès l’any 1781 ✓ Fundadora de les Germanes de la Caritat de Santa Anna ✓ Va tenir cura dels malalts a Saragossa durant la guerra del Francès ✓ Va morir a Saragossa l’any 1853 ✓ Beatificada l’any 1994 per Joan Pau II

Maria Ràfols pertanyia a una família modesta del Penedès, filla d’un moliner. Quan el seu pare va morir, i amb només tretze anys, va entrar al convent de Sant Joan de Jerusalem, a Sant Gervasi, on va tenir com a director espiritual el pare Joan Bonal i Cortada. Durant aquest temps va dur a terme tasques d’atenció social, sobretot l’any 1803, quan es va decla- rar una epidèmia a Barcelona. A partir d’aquesta experiència, la beata Maria Ràfols i altres germanes, amb l’ajuda del pare Bonal, van decidir fundar un institut religiós dedicat a l’atenció dels malalts. Es donava la circumstància que a Saragossa hi havia un hospital que estava a punt de tancar, i la nostra beata, juntament amb onze companyes més, s’hi va traslladar i se’n va fer càrrec. La bona gestió de la institució va fer que aviat la xifra de pacients atesos arribés fins als 6.000. Però quan tot rutllava va arribar la guerra del Francès, i les tropes napoleòniques van assetjar durament Saragossa. La mare Ràfols, però, va continuar al costat dels malalts, traslladant-los a llocs segurs i fins i tot entrevistant-se amb el general francès perquè els facilités queviures. Després dels difícils anys de la guerra, ella va continuar sent la superiora de la comunitat i l’any 1825 Roma va aprovar l’Institut de les Germanes de la Caritat de Santa Anna. Poc més tard, però, la mare Ràfols es va trobar enmig de l’enfrontament entre carlins i liberals, i va arribar a ser empresonada, injustament acusada de participar en un complot per assassinar la reina. No va tardar a ser declarada innocent i va poder tornar a dirigir l’hospital fins que es va retirar per motius d’edat. 18 29 octubre 2009 Església a Catalunya

Barcelona Reacció en contra del document publicat per l’Institut Borja de Bioètica Els bisbes catalans manifesten que les opinions expressades no estan d’acord amb la doctrina catòlica

Carme Munté Barcelona «Aquest «Els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense se senten document, tot en l’obligació de manifestar que les admetent la opinions expressades en el document Consideracions sobre l’embrió humà legitimitat no estan d’acord amb la doctrina catòlica, ni amb la defensa d’un dret, ètica i prioritari i fonamental, com és el dret a la vida.» Amb aquesta contundència jurídica de s’han manifestat els bisbes catalans l’avortament, arran del desconcert que ha generat el darrer document publicat per l’Ins- contradiu titut Borja de Bioètica de la Universitat Ramon Llull. el principi Segons els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense, «aquest docu- fonamental de ment, tot admetent la legitimitat ètica l’ensenyament i jurídica de l’avortament, contradiu el principi fonamental de l’ensenyament de l’Església» de l’Església, segons el qual sempre s’ha de respectar i defensar la dignitat de tota vida humana i, en conseqüèn- Els bisbes de la Tarraconense s’han mostrat contraris al document de l’Institut Borja de Bioètica. cia, no es pot admetre una acció que directament vulgui impedir el normal la mare» i que «són molts els han reconegut que la resposta de la desenvolupament de l’ésser humà científi cs i juristes ben acre- Conferència Episcopal Tarraconense iniciat a la concepció». ditats que, sense renunciar a era esperable dins de la tradició se- El dia 9 d’octubre l’Institut Borja de cap de les aportacions de les cular de l’Església: «En aquest sentit, Bioètica va publicar a la seva revista seves respectives ciències, no respectem el seu contingut si bé això Bioètica & Debat un document titulat només es declaren contraris no ens paralitza de continuar cercant Consideracions sobre l’embrió humà a l’avortament, sinó que es criteris, sorgits del diàleg interdiscipli- amb la intenció, afi rma el mateix do- negarien a signar aquest nari, i que parteixen d’una valoració cument, de «contribuir al diàleg social, document [de l’Institut Borja moral diferenciada de l’inici de la vida aportant elements de refl exió que de Bioètica]». humana segons la seva fase de desen- ajudin a trobar, entre tots, respostes Els bisbes catalans també volupament.» raonables, prudents i acceptables per han considerat necessari pre- El jesuïta Francesc Abel, president, una àmplia majoria de la societat». El cisar davant l’opinió pública i Núria Terribas, directora, han volgut document, elaborat pel Grup Interdis- que, «tot i ser lloable l’apor- deixar molt clar a través del nostre ciplinari de Bioètica de l’Institut Borja tació al diàleg sobre qüesti- setmanari que la posició de l’Institut de Bioètica, «és una refl exió en veu ons en les quals està en joc un Borja de Bioètica «no és favorable alta adreçada als professionals de la dret fonamental, com ara el a l’avortament com a principi moral salut, i a la societat en general, sobre dret a la vida, aquest diàleg bàsic» ni reconeixen «que es pugui algunes qüestions biològiques, ètiques no és veritablement cons- reclamar un “dret a l’avortament”». i jurídiques que es plantegen entorn a tructiu si no es fa des de la «Una possible llei despenalitzadora de l’inici de la vida humana». raó, la veritat i les conviccions l’avortament no implica una legitima- L’Institut Borja de Bioètica es mostra personals». I afegeixen: «Qui ció social ni legalització de conductes «en principi en contra de la interrupció des d’aquestes instàncies generalitzables, si bé dóna un marc de l’embaràs, que sempre suposa posar afi rma que el dret a la vida jurídic de seguretat a les persones», fi a una vida humana iniciada», si bé Portada del polèmic document. és prioritari i irrenunciable, han afi rmat. també afi rma que «la despenalització la millor aportació que pot de la interrupció de l’embaràs en certs fer a la societat és la defensa de la vida Defensa dels més dèbils supòsits de confl icte greu que fan pre- humana en totes les fases de la seva veure un futur de dolor i sofriment per «Ens entristeix existència, com un bé per a tothom i «Ens entristeix pensar que un insti- als implicats, l’entenem com un gest de un acte de justícia, que s’ha d’exigir tut de prestigi i que vol treballar per al comprensió i acolliment envers les per- pensar que un als responsables socials.» bé de la societat, de les persones i de sones que es troben en circumstàncies institut de Els bisbes acaben la seva nota feta l’Església pugui fer aquesta valoració difícils que poden convertir l’inici de pública el 19 d’octubre recordant el tan desafortunada», ha manifestat la vida en una càrrega molt feixuga». prestigi i que vol suport que dóna l’Església a les dones l’arquebisbe de Tarragona i president El document afi rma, a més, que «és que en situació humanament difícil de la Conferència Episcopal Tarraco- molt discutible l’acord d’anomenar treballar per al bé hagin de fer front a un embaràs. En nense en declaracions a El primer cafè embrió humà a realitats que no ho són aquest sentit, afi rmen, «l’Església els de Ràdio Estel. encara, com el zigot humà, la mòrula de la societat, de està oferint el seu suport i es compro- Mons. Jaume Pujol ha recordat que o el blastocist». les persones i de met a seguir oferint-lo, al mateix temps la defensa de la vida és una qüestió que dirigeix una crida a la societat i vital per a la nostra societat: «La nos- Dignitat inviolable de tot ésser l’Església pugui als poders públics perquè facilitin els tra societat defensa els més dèbils, humà mitjans necessaris per tal que la mater- però els més dèbils i indefensos són fer aquesta nitat i la vida humana des de la seva precisament els no-nascuts.» I també Davant d’aquestes consideracions concepció, esdevinguin veritablement ha explicat a Ràdio Estel que el bis- de l’Institut Borja de Bioètica, els bisbes valoració tan un bé respectat i protegit». be de Sant Feliu de Llobregat ja ha catalans han fet pública una nota per De la seva banda, en declaracions parlat moltes vegades amb l’Institut tal de recordar que «des de la fecunda- desafortunada» a Catalunya Cristiana, el president i la Borja de Bioètica, ja que és la diòcesi ció ja hi ha un ésser humà, diferent de directora de l’Institut Borja de Bioètica on s’inscriu. 19 Església a Catalunya 29 octubre 2009

Anàlisi

M. Pilar Núñez-Cubero, Arran de la nova llei de o.d.n. Ginecòloga i professora l’avortament: el debat actual de Bioètica

El nou projecte de llei sobre la inter- s’ha traslladat fins a la setmana vuitena es pot disposar sense límits i la dignitat eclesial han contragut. I entre aquests, rupció voluntària de l’embaràs ha obert o desena, a partir de la fecundació, en del qual assenyala els límits al poder o el valor de la vida. un gran debat liderat, moltes vegades, virtut dels programes genètics. Però es domini per part d’altres.» Pel que fa a la legislació, no podem per interessos econòmics, polítics i soci- demana l’avortament lliure fins a les 14 M. Alain Claeys en el seu grup d’estudi oblidar que el dret en un país està princi- als, entre unes restriccions pel fet de ser setmanes! per a la revisió de les lleis de bioètica palment per protegir la vida, la llibertat dona i el reconeixement dels drets de la de França el 2001, assenyala: «Sobre la i la propietat dels seus ciutadans, així dona pel que fa a igualtat amb l’altre Embrió humà, subjecte en potència noció de pre-embrió, l’informe reconeix com per vetllar per la seva convivència gènere, i entre ells el tan «esbombat» una absència de significació.» I afegeix en pau. No hi pot haver una llei «per dret reproductiu. Dues objeccions, però, apareixen en el genetista Pr. Axel Kahn en el mateix assegurar que cap dona no anirà a la L’avortament es practica des de l’an- aquest plantejament. La primera és que informe: «En efecte, l’embrió no canvia presó per la pràctica d’un avortament». tiguitat més remota, sobre diferents su- la ciència apassiona i el desenvolupa- de naturalesa.» Aquest plantejament requereix una al- pòsits. Avui ve marcat per les caracterís- ment embriofetal també, però no es L’Església ha rebutjat sempre i enèr- tra mena d’intervenció. I la legalització tiques de la societat del segle XXI: pot constatar, per raons ètiques i cien- gicament la praxi de l’avortament en n’augmentarà el nombre i no reduirà els 1.— Una societat del benestar, intole- tífiques, en no poder analitzar el dia a virtut del dret del fetus a la vida, i en mals que pretenen evitar, ja que molts rant a qualsevol mena de minusvalidesa, dia d’aquest desenvolupament embri- concret l’avortament directe, o extracció ho interpreten com un altre mètode de i que reclama l’exercici de l’autonomia ofetal, per precisar en quin moment directa de l’embrió o del fetus. Admet contracepció. en les decisions sobre el l’anomenat avorta- propi cos. ment indirecte. En cas Educació integral 2.— Una societat plu- de conflicte de valors ral i secular, en la qual entre la vida de la mare Una aportació essencial a la dismi- hi ha hagut canvis filosò- i la vida del fetus, cal nució del nombre d’avortaments en fics, passant d’una moral tractar la mare tot i una societat ha d’anar dirigida a una heterònoma —que venia que el tractament tin- educació integral, que elevi el nivell de Déu— a l’ètica com gui com a conseqüèn- socioeconòmic de tots els seus ciutadans, a moral autònoma. No cia indirecta l’expulsió amb una distribució millor dels recursos som una societat de codi del fetus. S’aplicaria el econòmics i de la feina, per permetre la únic, sinó de codi múltiple, principi del doble efec- viabilitat de la família i el creixement dels d’«estranys morals» en la te, administrant el trac- fills. Caldria facilitar a totes les parelles qual no tota la societat tament indicat per a la l’accés lliure a una orientació adequada fa la mateixa valoració de mare encara que tingui i planificació familiar, oferint una educa- l’avortament, ni és recep- com a efecte secundari ció que permeti comprendre el maneig tiva a poder acceptar un l’avortament, sempre dels mitjans per evitar els embarassos judici al respecte. que no hi hagi cap altre no desitjats, i no haver de recórrer a 3.— La conquesta de tractament per al cas l’avortament. També caldria apostar la llibertat sexual després sense aquest efecte. per una educació sexual basada en la de la revolució de l’1 de També admet l’avor- formació, i no només informació, sobre maig del 1968 ha portat la tament terapèutic la sexualitat, la dinàmica psicoafectiva societat a una concepció quan la supervivència de les persones, el control emocional i psicològica de la sexualitat i no com a es compleixen els diferents programes de la mare es troba compromesa a cau- totalment orientada a una educació a moralitat. Ha comportat el pas d’una fetals. I la ciència es basa en l’observació, sa de la sobrecàrrega de l’embaràs. Es donar la vida amb tot el compromís que sexualitat anti-hedonista i reproductora es fonamenta en la lògica i ha de ser tractaria d’aquells casos en els quals si no aquesta comporta. a una sexualitat hedonista i no-reproduc- confirmada per l’experiència. s’actua es perdrien totes dues vides. En resum, l’avortament suposa l’eli- tora, en el qual preval l’aspecte lúdic de la La segona objecció és que per a la Altres sol·licituds fan referència a ca- minació d’una vida humana, que tot i sexualitat i el seu ús de forma banal i frí- majoria de dones que han iniciat un sos difícils que fereixen la sensibilitat de que aparegui en estat constituent, en- vola. La joventut no ha escapat a aquesta embaràs —i avui és possible saber-ho l’ésser humà com la violació, l’incest o el clou la possibilitat d’orquestrar el seu situació. Per a ells, el sexe queda reduït abans dels primers 14 dies, és a dir, diagnòstic prenatal d’una anomalia con- desenvolupament a les ordres del codi moltes vegades a joc eròtic, estimulat abans que la implantació s’hagi comple- gènita. Cada cas s’ha de resoldre a nivell genètic, de l’epigènesi i del diàleg ma- sovint pels mitjans de difusió: internet tat—, aquest continua espontàniament individual i no hi ha ningú que en tingui ternoembrionari i fetal, si les condicions amb els seus xats, cibersexe, el cinema i el seu curs normal a les ordres del codi una resposta clara, definitiva i universa- patològiques no ho aturen o si una in- la resta de mass-media..., originant així genètic i de l’estreta relació mare-fill, litzable. Es pot i tervenció voluntària una gran desinformació, per no definir- si les patologies no ho impedeixen o si cal fer l’analisi dels no l’extreu. la com a «mal-informació programada». no s’interromp de manera voluntària. «motius» i de la El plantejament Totes aquestes circumstàncies conduei- Sense oblidar l’epigenètica, que sense «intenció», sense «L’Església ha que es porta a terme xen a la recerca de mètodes per prevenir canviar l’estructura de l’ADN, pot canviar condemnar, pe- és més polític que embarassos i si aquests arriben no es té la informació. rò sense aprovar, rebutjat sempre d’ajuda al ciutadà cap mania a recórrer a l’avortament. amb compassió, i decididament del carrer. Alguns 4.— El progrés de la ciència. Un co- Salvaguardar la vida fermesa i respec- dels motius o raons neixement millor del procés de la vida te de la llibertat la praxi de que s’invoquen són des del seu inici més primerenc ha portat Des d’una ètica cristiana i més concre- (que no vol dir l’avortament en inacceptables. De la a plantejar la gran qüestió: a partir de tament catòlica, l’Església ha expressat participació). La lliure disposició del quan aquest desenvolupament conté aquesta situació en aquest text: «Déu, darrera decisió és virtut del dret del cos no es dedueix la tots els elements propis d’un individu senyor de la vida, ha confiat als homes de la mare i pre- fetus a la vida destrucció d’un al- humà? El coneixement de la genètica i la insigne missió de la conservar la vida, val la consciència » tre cos encara que dels programes genètics que l’embrió, missió que ha de portar-se a terme d’una personal deguda- sigui petit. El dret i després el fetus, han de realitzar per manera digna de l’home. Per tant, la ment formada. Al reproductiu no pot poder expressar el propi programa vida des de la seva concepció ha de ser mateix temps que els professionals tenen incloure el dret a l’avortament. I no és contingut en el seu codi genètic, sota salvaguardada amb la màxima cura...» el dret a l’objecció de consciència. vàlid el principi «Nosaltres parim, nosal- la influència dels factors epigenètics i (Gaudium et spes, 51). Amb tot, l’Església haurà de defensar tres decidim.» mitjançant el diàleg materno-fetal, ha Una mica en aquesta mateixa línia es el principi de defensa de la vida i la seva Avui vivim en una societat plural i portat a interrogar-se sobre el quan manifesta a França Le Comité Consultatif primacia, col·locant-se al costat del més secular en la qual no tothom comparteix de l’inici de la vida, més un procés que National d’Ethique, que considera l’em- indefens i feble. I ja que dóna valor a els mateixos valors, si la llei s’amplia, no un moment. Fa pocs anys, la discussió brió persona potencial i així ho expressa aquesta vida incipient, demana per a ella canvia res per al cristià pel que fa a ell estava en les dues primeres setmanes en el seu informe núm. 8: «L’embrió hu- «el respecte que mereix la persona», i mateix. Les decisions han de ser preses de la vida, en concloure la implantació, mà des de la fecundació pertany a l’ordre afirma la dignitat de l’ésser humà, com per la raó il·luminada sempre per la fe. definir la individualització i iniciar el des- del ser i no del tenir, de la persona i no a ésser a imatge i semblança de Déu. I Queda el recurs a tenir un paper actiu envolupament del que serà l’esbós del de la cosa o de l’animal. Hauria de ser hi té tot el dret. Pot i ha d’aconsellar per aconseguir que les estructures so- sistema nerviós central propi de l’espècie considerat èticament com un subjecte en i encoratjar els seus membres pel que cials i educatives canviïn i això és obra humana. En aquest moment, aquest inici potència, com una alteritat de la qual no fa als compromisos que com a família de tots. 20 / 21 29 octubre 2009

QuarAnta ciuTaTs espaNYolEs participEn ENGUANY en la VI SeTmana de CineMA Espiritual SOTA el lema «ELs quI ENCARA esperEn»

Sessions obertes al centre dels Lluïsos d’Horta (c/ Feliu i Codina, 7-9) de Barcelona. Més informació: tel. 934 277 327 / 934 121 551

Pablo de Tarso El último viaje (2009) Dirigida per Pablo Moreno i Amazing Grace (2009) The Visitor (2008) Sacerdots en el cineMA (2009) produïda per San Pablo Multimedia Dirigida per Michael Apted Dirigida per Thomas McCarthy Selecció d’escenes per Mn. Peio Sánchez Divendres 6 de novembre, a les 20.00 h Dissabte 7 de novembre, a les 21.00 h Diumenge 8 de novembre, a les 19.00 h Divendres 13 de novembre, a les 20.00 h Pel·lícules per a l’esperança

Samuel Gutiérrez principals novetats d’aquestes sessions borada pel departament de cinema de Sebastià. Barcelona obertes, englobades enguany sota el l’arquebisbat de Barcelona amb motiu La marca «Setmana de Cinema Espi- lema «Els qui encara esperen», hi ha la de l’Any Sacerdotal. Com a clausura del ritual», fortament arrelada a la majoria La Setmana de Cinema Espiritual, presentació a Barcelona de la pel·lícula festival barceloní també s’ha programat de diòcesi catalanes, comptarà enguany nascuda a Barcelona el 2004, ja ha ar- espanyola Pablo de Tarso. El último la projecció el proper 22 de novembre, no només amb la col·laboració estreta ribat a la majoria d’edat. Amb cinc anys viaje, de Contracorriente Producciones, a les 19.00 h, als Lluïsos d’Horta, de City de les diòcesis, a través sobretot de les justos de vida s’ha expandit ràpidament i la projecció d’una selecció d’escenes of life and death, pel·lícula guanyadora delegacions de Joventut, sinó també per tot el territori espanyol i aquest titulada Sacerdots en el cinema, ela- del darrer festival de Cinema de Sant de les escoles catòliques a través del curs serà present a més de quaranta departament de pastoral de la Fede- ciutats de trenta diòcesis espanyoles. Mn. Peio Sánchez, director del certamen i del ració Espanyola de Religiosos d’En- A les sessions pensades per a centres departament de cinema de l’arquebisbat de Barcelona senyament (FERE-CECA), cosa que ha educatius, que constitueixen avui el suposat que s’implanti per primer cop nucli del certamen, es preveu que a Madrid, Andalusia, Galícia i València, hi assisteixin entre 80.000 i 100.000 «És significatiu que avui que s’afegeixen a les diòcesis del País joves, el doble de l’any passat. El salt Basc, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, quantitatiu ha estat espectacular, però el cinema expliqui històries Aragó i Canàries, on ja es feia. Amb alhora ha anat acompanyat d’un salt l’objectiu de sistematitzar la coordina- de qualitat. En la presentació de la VI d’esperança» ció i facilitar la feina dels educadors, el edició de la Setmana de Cinema Es- festival ha creat una nova pàgina web piritual, els organitzadors han volgut —Cinc anys després, i una vegada ja consolidat, es mantenen vigents (www.setmanacinemaespiritual.org) sobretot deixar clar que «l’ampliació les intuïcions fundacionals del certamen o sorgeixen reptes nous? amb la informació de totes les seus i de seus i nombre d’assistents ha de —Les intuïcions fundacionals eren el cinema espiritual com a referent per els recursos pedagògics per treballar els suposar també l’aprofundiment en la al diàleg amb la cultura, la vessant educativa com a servei als joves es- films. Enguany, a més, la diòcesi italiana qualitat de l’oferta, tant didàctica com pectadors i la dimensió pastoral des de la provocació reflexiva i crítica. de Ferrara celebrarà per primer cop el espiritual». En aquest sentit, la incor- La veritat és que aquestes intuïcions continuen a la base de l’actual mo- certamen, cosa que podria significar un poració de l’editorial Edebé en l’edició ment però sorgeixen noves perspectives. La vocació europea marca una punt de partida interessant per expan- de les guies ha significat també una dinàmica d’expansió a través de Signis (Associació Catòlica Mundial per a dir-se per tot Itàlia. millora substancial en la qualitat dels la Comunicació). La incidència en el mercat de la distribució està situant Des del punt de vista educatiu, una materials que es posen al servei dels acords de col·laboració amb distribuïdores com Karma Films o San Pablo de les novetats ha estat l’elaboració centres educatius. Audiovisuales. La constitució de la xarxa d’institucions ens planteja rep- de les guies del professor, que permet Amb aquestes xifres sobre la taula, tes similars en el món de les arts escèniques i de la música. Així que des de ampliar la feina a l’aula i el servei edu- la Setmana de Cinema Espiritual s’ha les intuïcions inicials la dinàmica evangelitzadora s’obre en possibilitats. catiu del certamen. «Això també fa convertit en un dels festivals que té —Per què el lema «Els qui encara esperen»? possible —expliquen els impulsors de més públic i més seus a tot Espanya. —Dues instàncies ens van animar amb aquest tema. És significatiu que en un la Setmana— que el festival es pugui En els darrers anys, s’ha consolidat ple- temps de crisi econòmica i, en el fons espiritual, el cinema expliqui històries estendre a àmbits tan variats com el nament l’aposta per oferir una mirada d’esperança. I això ens va fer fixar en pel·lícules comSlumdog millionaire, un món universitari, les persones privades espiritual des del món del cinema, així cant a la resistència de l’esperança, o Gran Torino, on se’ns explica una con- de llibertat o en acompanyament a la com la necessitat de continuar generant versió gairebé impossible. O pel·lícules plenes d’ingenuïtat esperançada, amb malaltia.» Amb l’objectiu de potenciar El hijo de Rambow, La vida secreta de las abejas o El valiente Despereaux. Fins espais en l’Església per al diàleg entre la aquestes altres possibilitats educatives, i tot avisos tan significatius comLa ola ens recorden fins a quin punt hi ha fe i el setè art. Juntament amb la cada des de la Setmana de Cinema Espiri- camins intransitables o història de perdició davant de les quals hem d’escollir. cop més expansiva oferta educativa, el tual s’han programat cursos pel quals A més, i com a segona instància, ens va agradar la sintonia amb la Jor- certamen manté les sessions obertes enguany s’espera que hi passin 8.000 nada Mundial de la Joventut, que es plantejava aquest any de pre- per a tots els públics, que se celebrarà professors i agents de pastoral en dife- paració amb el lema «Tenim posada l’esperança en el Déu viu» (1 Tm fonamentalment a Barcelona (c/ Feliu rents ciutats. 4,10). I això precisament és el que vèiem que també apareixia en al- En el seu afany per generar espe- i Codina, 7-9) durant tres caps de set- gunes pel·lícules. D’aquí el nostre lema: «Els qui encara esperen.» mana del mes de novembre. Com a rança, la VI Setmana de Cinema Espiri- Reportatge

QuarAnta ciuTaTs espaNYolEs participEn ENGUANY en la VI SeTmana de CineMA Espiritual SOTA el lema «ELs quI ENCARA esperEn»

Sessions obertes al centre dels Lluïsos d’Horta (c/ Feliu i Codina, 7-9) de Barcelona. Més informació: tel. 934 277 327 / 934 121 551

Sacerdots en el cineMA (2009) Gran Torino (2009) Slumdog millionaire (2008) City of life and death (2009) Selecció d’escenes per Mn. Peio Sánchez Dirigida per Clint Eastwood Dirigida per Danny Boyle Dirigida per Lu Chan Divendres 13 de novembre, a les 20.00 h Dissabte 14 de novembre, a les 21.00 h Diumenge 15 de novembre, a les 19.00 h Diumenge 22 de novembre, a les 19.00 h

tual ha apostat per unes pel·lícules que s’allunyen de la realitat —expliquen els i de la bondat.» I afegeixen convençuts: promesa que ve de Déu. Sense ignorar fugen del pessimisme que impregna organitzadors del certamen—. Malgrat «Quan la humanitat perd aquestes el poder del mal i volent superar els avui el treball de tants guionistes i tot, les històries de l’esperança cotinuen narracions, s’oblida de l’esperança. Per optimismes inconscients, el projecte de directors. «Els crítics afirmen que les captivant el públic. En temps difícils, els aquesta raó és freqüent que, llavors, l’amor que bat en el cor del món ens propostes de l’esperança són simplistes, éssers humans han necessitat sempre es proposin històries que recuperen la mostra fins a quin punt no tot està tan Pel·lícules per a l’esperança benintencionades però falses, perquè relats que parlin de la victòria de la llum fe com a gran relat de confiança, de la perdut i sempre hi ha una sortida.» 22 29 octubre 2009 Església a Catalunya

Vic Els catequistes es reuneixen amb el lema «Tots fem Església» Durant la jornada es va presentar el catecisme «Jesús és el Senyor»

Xavier Bisbal que l’eficàcia de la catequesi és i serà Manresa sempre un do de Déu. Després d’un breu descans, el treball El primer diumenge d’octubre es va va continuar amb el diàleg a partir de realitzar a Manresa, al col·legi de La les preguntes que es presentaren al Salle, la Jornada Diocesana de cateque- ponent. Al final del matí, ell mateix va si del bisbat de Vic. Des de fa uns quants comentar breument el nou Pla diocesà anys el tema de formació segueix un de Pastoral que es repartí als assistents dels articles del Credo. Enguany s’ha a la Jornada. Posteriorment, el dele- dedicat a l’Església amb el lema «Tots gat diocesà va comentar algunes de fem Església». les activitatsde la Delegació de Joves La trobada va començar al matí i del bisbat. Val la pena recordar que es va allargar fins al capvespre. Com aquest curs es farà a Terrassa l’Aplec ja és habitual s’anaren combinant els de l’Esperit (Pentecosta) i que pel juliol diversos moments de pregària, formació proper la creu de les jornades mundials i convivència. Des de primera hora, més de la Joventut farà un pelegrinatge d’un centenar de catequistes van anar des d’Igualada fins a sant Joan de les arribant per començar les activitats del Abadesses. Acabades aquestes informa- dia. Al matí es va centrar en la ponència Mons. Romà Casanova va presidir la celebració eucarística. cions els assistents es van dirigir cap al de Mn. Joan Mir i el diàleg posterior. menjador per dinar. Després de dinar, es va fer una petita salutació del delegat diocesà, del se- seguir les diverses imatges de l’Església Si bé totes les estones són bones per presentació del catecisme Jesús és el cretariat diocesà de Manresa i de Mn. al llarg dels segles per acabar, aquesta a la convivència sembla que el moment Senyor i de la manera de treballar-lo. David Compte (vicari general), en nom primera part de l’exposició, amb una del dinar dóna peu per compartir amb Aquesta activitat es va fer en dos grups del bisbe Romà Casanova, que va arri- llarga explicació del que és l’Església, els companys de taula totes aquelles i va consistir, bàsicament, en l’explica- bar al migdia, va començar l’espai de una realitat complexa, nascuda de la inquietuds que portem a dins, el bon ció d’una de les unitats de la Guia, de formació. Trinitat, amb la missió concreta de fer ambient que es creà en aquesta estona l’estructura del catecisme i del treball Mn. Joan Mir va començar l’exposi- present el Regne de Déu per l’anunci fou positiu per a tots. En aquest moment que s’hi proposa amb els infants, els ció fent palès que parlar de l’Església és de la Paraula, la celebració dels sagra- es va incorporar a la trobada el bisbe, pares i la comunitat, en les celebracions difícil donat que tant des de dins de la ments i el servei de la caritat. Mons. Romà Casanova, que va saludar dominicals. comunitat cristiana com des de fora se li La segona part es va centrar a in- cordialment tots els assistents i els va Després de la pregària inicial i la presenten objeccions. Tot seguit va res- tentar definir com són els catequistes acompanyar la resta de la Jornada pre- que necessita l’Església: catequistes que sidint la celebració de l’Eucaristia. tenen com a centre de la seva vida Una breu sobretaula va deixar pas Jesús, el Senyor, i que saben que la fi- al treball de la tarda, la presentació del nalitat última de la catequesi és posar catecisme i de la forma de treballar-lo algú en comunió amb Ell; catequistes a partir de les propostes de la mateixa Residència que transmeten el que han rebut: la Guia. Val a dir que es va lliurar a tots els doctrina i la fe de Jesús; catequistes assistents una proposta de temporitza- Nostra amb comunió cordial amb l’Església; ció dels temes d’aquest primer any que catequistes d’una Església que ha de es va comentar en l’exposició. Senyora ser escola de santedat, de comunió i La celebració de l’Eucaristia, presidi- missió; catequistes que s’interessen per da per Mons. Romà Casanova, el delegat conèixer els catequitzands i llur realitat diocesà de Catequesi, Mn. Joan Antoni de Fàtima personal, social, familiar; catequistes Castillo, i un petit grup de sacerdots, va que es deixen catequitzar i estan oberts posar punt final a una jornada plena al a la formació permanent; catequistes d’activitats que tots els assistents van Tibidabo amb paciència i confiança perquè saben valorar com a enriquidora i positiva. Terrassa ✓Instal·lacions amb espais enjardinats i de bosc molt amplis. ✓Habitacions individuals amb bany i instal·lació per a TV i telèfon. Professió solemne a les Dominiques ✓Ampli menjador amb vistes panoràmiques. ✓Capella, gimnàs, etc. de Sant Cugat Redacció / Terrassa Mn. Fidel Catalán, secretari general i Equip humà de professionals: metge, assistent tècnic sanitari, assistent canceller, Mn. Josep Arenas, delegat social, gabinet psicològic, podòleg, fisioterapeuta, terapeuta ocupacional El dimecres dia 14 d’octubre a les de Vida Monàstica a l’arquebisbat de i animació, perruqueria, personal assistencial i auxiliar. sis de la tarda Mons. Josep Àngel Saiz Barcelona, i altres preveres. Es tracta Últims avenços informàtics, en el control postural i la localització de de la primera professió religiosa que té persones. Meneses va presidir l’Eucaristia al mo- nestir de Dominiques de Sant Domènec lloc en aquest monestir, erigit l’any 2008 com a resultat de la unió dels monestirs Disposem d’un nombre de places concertades amb la de Guzman. En la celebració va fer la seva professió la Gna. Lucila Angélica de dominiques de Sant Cugat del Vallès, Generalitat de Catalunya. Herrera Pabón. Acompanyaren el bisbe Vic i Palma de Mallorca. La qualitat de vida de les persones grans és la nostra prioritat Enviament de catequistes

Fundació B. Nostra Redacció / Terrassa cretariat Interdiocesà de Catequesi va Senyora de FÀtima fer la presentació del nou catecisme Carretera de Vallvidrera al El dissabte dia 10 d’octubre va tenir que s’ha implantat a totes les diòcesis Tibidabo, 102-104 lloc l’acte d’enviament de catequistes a de Catalunya. Va fer una presentació 08035 Barcelona l’inici del nou curs. L’acte va tenir lloc detallada i pedagògica que va ser molt Tel. 934 343 630 - 609 101 344 al Col·legi Vedruna de Terrassa i va valorada. Finalment el bisbe va adreçar Fax 934 343 650 estar presidit per Mons. Saiz Meneses, unes paraules als assistents, més de 200, e-mail: [email protected] bisbe de Terrassa. Mn. David Abadías, agraint-los la dedicació a l’Església i web: www.fundacionntrasra delegat episcopal de Catequesi, va pre- encomanant-los en la pregària. Final- fatima.org sentar l’acte i seguidament Mn. Joan ment els va donar la benedicció i va fer Amich, coordinador dels textos al Se- l’enviament en aquest inici de curs. 23 Església a Catalunya 29 octubre 2009

Tarragona Solsona Mn. Marc Majà Mans Unides recapta 2.000 euros en celebra la primera el Berenar de la Fam missa com a nou rector de Súria

Els diners s’invertiran en vuit aldees de la regió ugandesa de Mityana Josep Pujol / Súria

Joan Boronat Mn. Marc Majà és, des del Tarragona dia 11 d’octubre, el nou rector de Sant Cristòfol de Súria. El nou Un any més, i ja en fa trenta, la de- sacerdot relleva l’anterior rec- legació de Mans Unides a Tarragona ha tor, Mn. Josep M. Vilaseca, que celebrat el tradicional Berenar de la Fam, des del setembre exerceix el seu en el marc habitual del Col·legi del Sagrat ministeri a la ciutat de Tàrrega, Cor, de la ciutat. En aquesta edició van ser i el vicari Mn. Lluís Tollar, que unes 200 persones els assistents, entre elles en l’actualitat exerceix de rector l’arquebisbe de Tarragona, Mons. Jaume de Balsareny. Marc Majà, natu- Pujol, que van adquirir el corresponet ti- ral de Miralcamp, va celebrar la quet, al preu de 10 euros, per fruir del seva primera missa presentant-se berenar consistent en xocolata i coca. La recaptació obtinguda, que va ser de 2.000 davant dels feligresos suriencs i euros, anirà destinada a un projecte de demanant ajuda i comprensió, cooperació. ja que aquesta serà la primera Tal com va explicar la delegada de Mans parròquia en la qual exercirà Unides a Tarragona, Satur Sosa, a la con- com a rector. També va valorar currència, el projecte auspiciat consisteix la feina que fins ara havien fet en l’ampliació, sensibilització i millora de al capdavant de la parròquia els les condicions higièniques i sanitàries de Intervenció de la delegada de Mans Unides a Tarragona. anteriors preveres, Mn. Vilaseca vuit aldees de la regió ugandesa de Mitya- i Mn. Tollar. En finalitzar l’euca- na. Els habitants d’aquella zona viuen de D’altra banda, a l’Índia es finança la de 259.511,16 euros, quantitat que va ristia, Mn. Marc Majà va saludar l’agricultura de subsistència, sense aigua construcció d’una escola. Així mateix la destinada a finaçar set projectes de des- personalment tots els assistents potable. Amb aquesta iniciativa es volen delegada de l’ONG va presentar la cam- envolupament al Congo, Índia, Perú, al cancell de l’església. instal·lar latrines, com també procedir a la panya de recollida de signatures que vol Nicaragua i Benín. D’aquests, quatre El nou rector no només haurà canalització de les aigües, després d’haver denunciar, davant el govern espanyol, la projectes s’han pogut portar a terme d’exercir el seu ministeri a les tres perforat els pous. problemàtica que afecta el canvi climàtic, gràcies als donatius de socis, centres esglésies de Súria, sinó que a més Es van sortejar objectes i regals apor- «les conseqüències del qual les pateixen d’ensenyament, parròquies, entitats haurà de fer-se càrrec de diver- tats per diferents comerços de Tarragona principalment els països pobres». religioses i persones anònimes. I pel ses parròquies agregades dels i la trobada va comptar amb un convidat que fa als tres projectes restants, es van voltants del poble. Així, també d’excepció: el sacerdot Josep Cabayol, de Memòria 2008 tirar endavant amb el cofinançament serà el rector de les parròquies de la Riera de Gaià, que treballa de missio- dels ajuntaments de Reus i Cambrils i Salo, Castelladral, Coaner, Palà ner a Rwanda, el qual va oferir una visió, En un altre ordre de coses, cal con- la Diputació de Tarragona. de Torroella, Vallmanya i Valls amb imatges, del seu camp de treball a signar que Mans Unides ha fet pública Segons Satur Sosa, el nombre de socis de Torroella. Kampanga. Per la seva part, Satur Sosa va la Memòria corresponent a l’exercici de que té la delegació de Mans Unides a manifestar que Mans Unides de Tarragona 2008, que tenia com a lema «Mares sanes, Tarragona és de 311, i es manté així els està implicada en dos projectes importants dret i esperança», sota el qual es van seu nombre respecte de l’any anterior. Aplec del Roser i més. A Haití se subvenciona un banc de centrar les activitats de tot l’any. Tot i el context de crisi, els col·laboradors Festa de la gent llavors i l’adquisició de mules i cabres. Mans Unides va recaptar un total van incrementar en un 5 per cent. gran a Balsareny Solivella inaugura la remodelació de l’església parroquial Ramon Estany / Balsareny El dissabte 3 d’octubre es va J.B. / Solivella fer, com cada any, l’Aplec del Roser a l’església de Sobirana En qüestió de quatre mesos, Solivella ha realitzat importants de Ferrans, pertanyent a la par- obres de remodelació de l’interior de l’església parroquial dedi- ròquia de Balsareny. Hi va haver cada a l’advocació de Santa Maria. Aquesta reforma integral va la participació d’un bon grup de ser inaugurada, amb la dedicació solemne del temple, per part persones, algunes de les quals de l’arquebisbe de Tarragona, Mons. Jaume Pujol, coincidint van pujar amb el microbús facili- amb la festa votiva del Sagrat Cor, una celebració intensament tat des de Balsareny per arribar viscuda, cada any, en aquella població de la comarca de la Conca a aquesta església. Després de de Barberà. El cost de les obres ha ascendit gairebé a 170.000 la missa, dedicada a la Mare de euros, esforç econòmic que s’ha cobert mitjançant l’ajuda de Déu, es va oferir coca i vi a tots l’arquebisbat, la Diputació de Tarragona, l’Ajuntament de els presents. Solivella «i la valuosa aportació de tots els fills de la localitat», El diumenge dia 4 d’octubre manifesta amb satisfacció el jove rector, Josep Mateu. es va celebrar la missa dominical Els treballs efectuats, que han comportat una remodelació a la parròquia de Balsareny amb integral, han consistit en la renovació del terra de l’església, una gran participació de la gent amb col·locació de marbre, aïllament de les humitats del sòl i gran. Aquesta celebració va co- instal·lació de calefacció. D’altra banda s’ha retornat a l’edifici Moment de la solemne inauguració de les reformes fetes. incidir, a més, amb la presentació la seva fisonomia barroca tot enguixant de nou les columnes del nou rector de la parròquia, Santa Maria de Solivella el Premi Dovella, el qual reconeix deixades a pedra vista en unes anteriors reformes, a més de Mn. Lluís Tollar. pintar la totalitat del temple. Cal consignar que s’ha renovat aquelles activitats dutes a terme en la recuperació del patri- Al final de l’eucaristia hi va el mobiliari, s’ha posat parquet, renovat el sagrari i enfustat el moni arquitectònic de la comarca. En el cas de la parròquia de haver l’actuació de la coral Els presbiteri creant un cor, una nova seu i també l’ambó. Quant Solivella, tal com indica el seu rector, Mn. Josep Mateu, «s’ha Ametllers, formada per gent a il.luminació s’ha renovat la de la sagristia, la de la capella reconegut el gran suport popular i cívic que l’obra ha tingut», gran de la població i dirigida del Santíssim i, amb forja, s’han fet 9 llànties que han quedat actuació que ha permès recuperar l’estil barroc del temple i instal·lades a la nau central i a la capella del Sagrat Cor. Cal la seva bellesa. per Mn. Joan Bajona. Tot ple- destacar que el nou cancell, amb ferro i vidre, permet que El Premi Dovella va ser lliurat el dia 3 d’octubre al rector gat va fer que fos una cele- l’església estigui oberta tot el dia, per acollir aquelles persones de Solivella, acompanyat del Consell Parroquial i nombrosos bració festiva i alegre que va que s’hi atansen per pregar o bé visiten l’edifici. veïns del poble, per part del president i del conseller de cultura mostrar l’estimació vers la gent Fruit de les obres fetes, amb encert i rigor, el Consell Co- del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, en el marc de la gran i la bona relació que te- marcal de la Conca de Barberà ha atorgat a la parròquia de Cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí. nim i hem de tenir amb ells.

24 29 octubre 2009 Església a Catalunya

Barcelona Emotiu homenatge al bisbe Carrera Es va agrair públicament el seu «servei constant i generós a l’Església i a la societat »

Mónica García d’aquestes s’han desprestigiat perquè Barcelona no han anat acompanyades d’un canvi en la vida de les persones…». Es tracta El Seminari diocesà de Barcelona va d’aquest canvi necessari, també al ulls acollir el 17 d’octubre passat prop de de les persones, que viuen la fe des 500 persones que volien commemorar d’una notable disminució de la pràctica la vida i la mort del bisbe auxiliar de sacramental i que és ben fàcil d’observar Barcelona, Joan Carrera i Planas. Convo- a les parròquies. cats pel cardenal Lluís Martínez Sistach, els assistents van gaudir de la celebració Soci de Càritas eucarística a la capella del Seminari, «en la intimitat diocesana, en agraïment al Enfront de les tendències que pro- servei constant i generós que ell —Joan posarien una classificació de ciutadans Carrera— ha prestat a l’Església i a la alineats en les files de Crist o no alineats, nostra societat en moltíssims camps de el bisbe Joan Carrera preferia recordar l’activitat religiosa, espiritual, cultural i la Nit Transparent de Carles Cardó. Mn. social», va explicar el purpurat. Bacardit va citar l’eclesiàstic català que La celebració va ser concelebrada definia els cristians allunyats de les per l’actual bisbe auxiliar, Mons. Sebastià pràctiques religioses com «un caràcter Taltavull, el bisbe emèrit Pere Tena, religiós més o menys desviat, més o els vicaris episcopals i un bon nombre El cardenal Martínez Sistach va presidir l’acte d’homenatge. menys encaminat, ho consideraríem de preveres i diaques. L’arquebisbe de una força cristiana, una influència de Barcelona va recordar el seu bisbe au- l’Església, un germen mal sembrat, però xiliar com un home de Déu i d’Església, destinat tal vegada a desplegaments a la qual va estimar com a Mare que misteriosos en mans de Déu, que de l’engendrà a la vida nova de fill de Déu les coses més petites sap treure mera- i li conferí el presbiterat i l’episcopat. Va velles». Per al bisbe Carrera, com per ser realment la seva fe, rebuda i viscuda al pensador Carles Cardó, «l’existència en la família, la que el va portar a ser d’una selecció, ni que fos molt conside- un «home lliurat sense límits, sense rable, de fervorosos incondicionals no fronteres, a tothom, imitant el Bon compensaria la catàstrofe esglaiosa de Pastor», va precisar Martínez Sistach. la caiguda de la majoria en la tenebra Segons el cardenal, la vida terrenal del impenetrable». I és clar, Mn. Bacardit va bisbe Joan Carrera va ser un gran bé apuntar a la força més potent, profèti- per a moltíssimes persones i institucions ca i evangelitzadora, la caritat, com a que van rebre el servei del seu preuat element constitutiu de l’Església. Benet ministeri. Joan Carrera va ser ordenat XVI, va recordar el vicari episcopal, va de sacerdot l’any 1954 a Montserrat i de afirmar en la seva primera encíclica bisbe l’any 1991. «El Senyor s’ha valgut que les organitzacions caritatives de d’ell per manifestar el seu amor i la seva l’Església han de fer tot el possible per misericòrdia», destacà el prelat. posar a disposició els mitjans necessaris Un cop finalitzada la celebració i, sobretot, els homes i dones que exer- de l’eucaristia, Mn. Salvador Bacardit, Prop de 500 persones es van aplegar al Seminari Conciliar. ceixen aquestes comeses. vicari episcopal i rector de la parròquia El rector de Santa Coloma va revelar de Santa Coloma a Santa Coloma de i servir la societat tal com diu l’Evangelii —esperant el perdó de Mons. Carrera Gramenet, a més de bon amic de Mons. nuntiandi, va recordar Mn. Bacardit. El «L’arquebisbe de des del cel—, que el mateix bisbe era Carrera, va llegir la ponència El bisbe bisbe Joan Carrera va considerar l’Es- un soci més de Càritas i hi col·laborava Joan Carrera, pastor a la sala d’actes glésia com la seva pàtria espiritual, de Barcelona va recordar amb la seva aportació mensual, a més del mateix seminari. la qual es dolia per la poca autoestima el seu bisbe auxiliar de deixar a l’entitat els pocs béns que que els cristians occidentals li professen com un home de Déu tenia. Finalment, Mn. Bacardit va voler Mons. Carrera, el pastor malgrat la seva acció sòbria i eficaç. referir-se a un tret del bisbe Joan, que En el darrer canvi de rector que el i d’Església, a la qual no sempre va ser entès per tots: el seu Mn. Bacardit va apropar els assis- bisbe Joan va presidir pocs dies abans va estimar com a Mare afany de comptar sempre amb tothom, tents a la vocació pastoral del bisbe del seu traspàs, al barri de Singuerlín de amb gent de totes les sensibilitats. Ell, Carrera, perquè segons ell va ser la Santa Coloma de Gramenet, va afirmar que l’engendrà a la vi- per contra, deia sovint que aquesta dimensió que va unificar la seva vida, entre altres coses, amb un gran esperit da nova de fill de Déu és una manera de comptar amb les malgrat que no se’n va parlar tant com evangelitzador, que «la comunitat no persones: «Qui aspira a evangelitzar d’altres. Aquesta vocació pastoral, va és un club que es preocupa només i li conferí el presbite- no pot, doncs, prescindir-ne.» I conti- ser fonamentada pel bisbe en «l’es- dels seus socis, la vostra parròquia no rat i l’episcopat» nuava afirmant que no només s’hi ha perança que em ve de la meva fe en és només per als que estan dintre, no; de comptar, sinó mirar de comprendre- Jesucrist ressuscitat que, per gràcia de existeix fonamentalment per als que les per tractar de copsar els processos Déu, m’ha acompanyat tota la vida. Una estan fora, perquè els pugueu mostrar liar de París— va explicar a Barcelona personals que han donat lloc a una fe que, en mi, ha surat per damunt de la llum de Crist». les missions actuals a les grans ciutats actitud. El ponent va emfatitzar la les febleses i els dubtes…». Continuant amb la vessant pastoral europees, Mons. Carrera va motivar la capacitat pastoral de dialogar amb Com va explicar el vicari episcopal, de Mons. Carrera, Mn. Bacardit va voler diòcesi de Barcelona a sortir dels seus totes les persones i el gran exemple de l’acurada vida espiritual del bisbe assenyalar alguns criteris clau del pen- propis ambients i a entrar amb audàcia delicadesa i humilitat del bisbe auxiliar —eucaristia, confessió assídua, rosari, sament doctrinal que van configurar la en una dinàmica missionera adreçada Joan Carrera. Finalment, Mn. Bacardit exercicis i direcció espirituals...— el va pastoral del bisbe. Així, va destacar la a tothom. Tanta era aquesta preo- va desitjar que aquest exemple porti fer descobrir i viure Jesucrist com a valentia en les propostes: no imposar cupació evangelitzadora en el bisbe tothom a «seguir amb confiança els do. Per això escriuria: «És Ell el do, Ell missatges, però tampoc dimitir, en- Carrera que sovint es preguntava on camins de l’Evangeli, comunicar-ho que no ha vingut a donar coses sinó a tenent que no es pot establir que la s’encabiria la fe, quan sembla que en amb goig als altres i que, per la seva donar-se a si mateix. I no vol, de cap normalitat és la inexpressió religiosa la vida de molts ja no hi cap res més. intercessió, no ens manquin pastors». manera, que ens acontentem amb i que la fe és un afegitó excepcional. Per al pastor Joan Carrera, la resposta L’acte es va cloure amb unes pa- menys ni que l’aprofitem per satisfer Això vindria a ser una deformació de va ser diàfana i va afirmar que «ens raules emocionades del cardenal Lluís aspiracions de volada curta.» Aquest do la realitat humana, segons el bisbe. És cal salvar l’especificitat original de la Martínez Sistach de reconeixement immens no es pot sinó comunicar des de amb aquest esperit intrèpid que, quan conversió cristiana enmig d’altres pro- del bisbe Joan i d’agraïments a tots l’Església, que existeix per evangelitzar Mons. Jean-Yves Nahmias —bisbe auxi- postes de reforma. En realitat, moltes els assistents. 25 Vida Creixent 29 octubre 2009

El consiliari diu... Maria, model receptiu-actiu als plans de Déu

Mn. Miquel Bada, pvre. els grups menorquins tenen una sana preocupa- aquesta notícia, aquesta missió, de part de Déu, Consiliari diocesà de Barcelona ció per obrir-se i tenir, com a línia de conducta, amb generositat, «que es faci en mi segons la teva l’evangelització i no simplement una pastoral de paraula». És l’aspecte receptiu a la crida de Déu. El mes passat vaig tenir la gran sort de participar conservació. Per a mi va ser molt enriquidor poder Però, la notícia que la seva parenta Elisabet està de en una trobada de Vida Creixent a Menorca. Hi ha- participar d’aquesta experiència. sis mesos, la fa marxar «de pressa», per compartir via animadors i consiliaris dels grups, amb la pre- Això em va fer pensar en el II Pla Pastoral de la l’alegria de la bondat de Déu, per ajudar-la, per sència gratificant del bisbe d’aquesta diòcesi que diòcesi de Barcelona, emmarcat amb el lema: actuar impulsada per l’Esperit, i totes dues aca- hi va ser tota la jornada, Mons. Salvador Giménez. «Anuncieu a tothom l’Evangeli». Els nostres grups ben beneint les meravelles del Senyor. És l’aspecte En les reflexions van sortir dos temes força inte- cristians i eclesials han, hem, de tenir a l’horitzó actiu, de resposta a les necessitats del proïsme, el ressants i que demostraven la seva preocupació, aquesta visió de l’evangelització, de l’acolliment, proïsme concret. Maria, la mare de Déu i mare nos- l’interès de tots els presents. D’una banda, les d’obertura, de fer participar els altres de la joia de tra, ens dóna exemple i és model de la doble face- ganes de treballar per rejovenir els grups d’aquest la fe en el Senyor Jesucrist. ta sempre important, ser receptius a la voluntat de moviment de gent gran que és Vida Creixent; i, de I també em va fer pensar en els dos primers temes Déu, especialment en la pregària, i ser actius, se- l’altra, la inquietud de treballar per intentar que d’enguany sobre la Mare de Déu, mirall de vida gons els criteris de l’Evangeli. Crear comunitat, fer es formin grups allà on encara no hi són presents. cristiana. Maria rep l’anunci de l’àngel que Déu poble de Déu. Sentir-nos conscients de la presència Ambdues temàtiques signifiquen, sens dubte, que l’ha escollit per ser la mare del seu Fill i ella rep de l’Esperit en tota obra bona que Déu ens inspira.

Tortosa Canvi de coordinador interdiocesà de Nova coordinadora de Vida Catalunya, Balears i Andorra Montserrat Fonoll solament en l’àmbit eclesial, sinó també Creixent a la diòcesi de Tortosa dins de l’esfera de l’administració i de la El dia 15 de setembre, i durant la primera societat. Va ser un bon final de la seva M. Joana Querol Beltrán reunió interdiocesana d’aquest curs, es va feina, com a coordinador interdiocesà, la Vicecoordinadora diocesana fer l’elecció del coordinador interdiocesà celebració dels 25 anys de Vida Creixent, de Catalunya, Balears i Andorra. En l’única amb una gran festa de comunitat viva a la En començar el nou curs, el nostre coordinador diocesà, Joan reunió del curs passat, Antoni Bosch va basílica de Santa Maria del Mar, i un dinar Gisbert Abellana, va haver de deixar el seu càrrec per motius de presentar la dimissió del càrrec, atès que ja de germanor al Palau de Congressos de salut. El Sr. Gisbert desenvolupà aquesta tasca pastoral amb molta feia més d’11 anys que era el coordinador Catalunya. Gràcies, Antoni! Per tota la feina il·lusió, dedicació i lliurament envers el nostre moviment de Vida interdiocesà. Es van presentar, com a relleu, callada, per tots els maldecaps passats, pels Creixent. Com ell mateix manifestà, han estat uns anys que l’han dos candidats, Pere Canaleta, coordinador camins oberts que has deixat. ajudat molt i han deixat una forta empremta en el seu cor, però diocesà de Girona, i Sergi Òliba, coordinador Ara comencem amb en Sergi. El mo- el Senyor ha permès que arribés el moment del seu relleu i calia diocesà de Barcelona. presentar la dimissió al bisbe, Mons. Javier Salinas Viñals, la qual En el decurs de la reunió li fou acceptada. Vull transcriure unes paraules textuals de la seva cada candidat va presentar carta de comiat: «Germans, us ho vull recordar a tots: treballem per i defensar el seu programa Crist i per a Crist. Mai per a nosaltres i, hem de treballar tots junts, i els seus objectius a dur a perquè l’amo és el mateix per a tots.» terme en els quatre anys A partir d’aquell moment el Sr. bisbe confirmà el nou nomena- que dura el mandat de co- ment de coordinadora diocesana a Encarna Gisbert Abellana, qui ordinador interdiocesà. al costat del seu germà ha viscut molt de prop el moviment de Vida Per un marge de dos Creixent. vots, va guanyar Sergi Òli- Seguint l’exemple del nostre antecessor, treballarem amb il·lusió ba, que, a més continuarà per aquest moviment d’Església el qual té com a pilars fonamen- sent com fins ara, coordina- tals: dor diocesà de Barcelona. —Amistat: acollir l’altre i estimar-lo. Se li gira molta, però molta —Espiritualitat: viure intensament el coneixement de Déu i saber- feina! Esperem que tingui lo descobrir en la vida de cada dia. el suport i l’ajuda de tot el El moviment, un tot format per moltes individualitats. —Apostolat: donar als qui ens envolten fidel i joiós testimoni del moviment. Després de fer Déu que tant ens estima. l’elecció es van explicar les actuacions de viment continuarà igual perquè els seus El moviment de Vida Creixent funciona en algunes parròquies de les altres diòcesis des de la darrera reunió principis són inamovibles; potser canviaran la nostra diòcesi i aquest curs tenim en projecte donar-lo a conèixer del juny. Vam celebrar l’Eucaristia, presidida les formes d’actuació perquè cada persona en algunes parròquies més. Concretament, el dijous dia 15 d’octubre, per Mn. Miquel Bada, consiliari diocesà de fa les mateixes coses de forma diferent. Però celebrarem la primera reunió a la parròquia de Sant Blai de Tortosa, Barcelona i interdiocesà de Catalunya, Ba- no ens preocupem, el que té importància és ciutat on funcionen ja des de fa anys grups a les parròquies del Sant lears i Andorra, que va concelebrar amb els que el missatge i els objectius siguin els ma- Crist de la catedral, de la Mare de Déu del Roser i de la Mare de Déu consiliaris diocesans presents. I per acabar, teixos. I creiem que això ho tenim assegurat. dels Àngels. També tenim grups a Jesús, Roquetes, Benicarló, etc. el dinar de germanor acabat com sempre Amb en Sergi arriba nova saba, entusiasme Cal que els membres del moviment siguem gent engrescadora i amb alegria, canvi d’opinions i amb una i ganes de dur a terme i compartir amb tots que tot el bo que transmetem als altres sigui fruit de pregar junts, fotografia de tots junts com indicador del algunes de les moltes idees que li ballen pel de ser acollidors, d’aprofundir en els temes que ens ajuden a viure que és el moviment: un tot format per cap, fer efectiva una interrelació més forta segons l’Evangeli. moltes individualitats, però amb un fi comú: amb les altres diòcesis. Allò que dèiem més Com a final, la nova junta diocesana de Vida Creixent vol agrair fer present Jesucrist en la nostra societat i amunt: «Tots som un.» de tot cor el treball, l’entusiasme, la disponibilitat, etc., de Joan en la família. I crec que em faig ressò d’un desig que Gisbert i, com ell ens demana, complirem la petició que ens fa en Ha acabat, doncs, una etapa. Una etapa és comú i molt sentit per la gent de Vida la seva carta de comiat: «El que sí que us prego a tots és que dema- que Antoni Bosch ha cobert magníficament, Creixent, quan dic: «Sergi, endavant i bona neu al Pare perquè em doni forces, fins que arribi el moment de la amb una bona feina, ben feta, fent que feina!» I pots comptar amb la nostra col·la- trobada amb Ell.» Vida Creixent fos present i coneguda no boració! A g e n d a Octubre Dissabte 31: assemblea diocesana. A les 10.15 h, a la parròquia de la Mare de Déu de la Pau, (Pl. F. Casablancas, 4-6, entre Mandri i Ganduxer). La doctora Núria Calduch-Benages, professora de Sagrada Escriptura en la Pontifícia Universitat Gregoriana, ens parlarà de la figura de la dona en la Bíblia. novembre Dijous 5: reunió d’animadors. A les 5 de la tarda, a Rivadeneyra, 6, 3a. Aula 1. Tema III: el naixement. Dijous 12: reunió d’animadors. A les 5 de la tarda, a Rivadeneyra, 6, 3a. Aula 3. Tema III: el nacimiento. AJUDA L’ESGLÉSIA. SI POTS, VIATJA AMB NOSALTRES. SI NO, FES-NE DIFUSIÓ

ROMIATGE ANUAL A MONTSERRAT ✂ Per formalitzar la inscripció cal que ens envieu la butlleta que s’adjunta, degudament emplenada, fent el pagament abans del dia 4 de desembre de 22 euros per persona (només dinar) o bé 32 euros per persona (dinar + autocar), mitjançant una de les 12 de desembre de 2009 següents maneres: 1.- Transferència al compte: 2081 - 0100 - 12 - 3300010800 2.- Xec bancari a favor d’Amics de Catalunya Cristiana. 3.- En efectiu a les nostres ofi cines. Persona que s’apunta: HOMenAtGe Nom i Cognom: ......

Adreça: ...... eSPeCIAL ...... Codi postal: ...... AL BISBe JOAn Població: ...... Telèfon:...... CArrerA Mòbil: ...... CArrerA correu-e:...... Opció triada: Dinar (22 euros per persona) I PLAnAS Dinar + autocar (32 euros per persona)

VIATGE A TERRA SANTA De L’1 AL 8 De MArÇ De 2010

Organització tècnica

GC 1478

PLACES LIMITADES. PER A MÉS INFORMACIÓ ASSOCIACIÓ D’AMICS DE CATALUNYA CRISTIANA

COMTES DE BELL-LLOC, 67-69 � 08014 BARCELONA, TEL. 934 092 700 � FAX 934 092 775 � CORREU ELECTRÒNIC: [email protected] 27 Salut 29 octubre 2009

Salut i dietes

M. José Camps Tècnica en dietètica i nutrició El restrenyiment en les persones grans [email protected]

El restrenyiment és un dels problemes crònic quan persisteix per un període ènemes en pacients amb dolors abdo- • Intenteu tenir un hàbit diari. Acostu- més freqüents en les persones d’edat superior a 6 mesos o un any. Els laxants minals no diagnosticats. El volum dels meu l’organisme a un horari fix per avançada que afecta de la mateixa són una ajuda per al pacient crònic i la ènemes efectuats en pacients ancians anar al bany. Asseieu-vos al vàter i manera tots dos sexes. Es defineix com seva elecció i durada ha de ser consul- és preferible que sigui petit (500 cm3). ajudeu amb la musculatura abdo- l’escassetat i la duresa de les deposicions tada amb el metge. Es poden utilitzar microenemes, peres minal el moviment intestinal, sense i la dificultat per assolir-ne l’evacuació. Els laxants es poden classificar en: de goma o irrigadors. pressa. En la pràctica clínica, es considera que • Lubrificants: lubriquen la femta i Els ènemes poden ser: • Realitzeu exercici físic. Sortir a caminar un ancià té restrenyiment quan el paci- l’ablaneixen. • Amb aigua tèbia. 30 minuts al dia estimula la mobilitat ent fa menys de 3 deposicions setmanals • Emol·lients: ablaneixen la matèria • Amb aigua tèbia i sal. de l’intestí gros. i quan les defecacions en més del 25% fecal per incorporació d’aigua. • Amb oli. • Fer una dieta adequada pot ajudar-nos de les ocasions les realitza amb un esforç • Formadors de massa: augmenten el • Amb aigua tèbia, sal i oli. a millorar l’activitat intestinal. excessiu. Una persona restreta defeca volum de la matèria fecal. • Amb agregats de llet tèbia. amb dificultat, sol tenir dolor, sensació • Irritants: estimulen directament el Pautes dietètiques de no haver realitzat una evacuació múscul intestinal i produeixen movi- Recomanacions per evitar el completa i sentir-se com inflat i ple. ments peristàltics evacuadors. restrenyiment Cal realitzar una dieta amb molta fi- Els ènemes també seran prescrits pel bra en la qual inclourem una ració diària El restrenyiment pot ser degut a: metge, el qual n’indicarà el volum i la • Manteniu uns hàbits de vida salu- de fruita, verdures i cereals integrals. Causes conegudes: malalties (adeno- • composició. No s’han d’administrar mai dable. Hem d’ingerir molt líquid. Es recomana carcinoma de còlon, diverticles, colitis beure com a mínim dos litres d’aigua al isquèmica, hèrnies, fissures, Parkin- dia per afavorir la consistència i evitar son...), alteracions postquirúrgiques, que la femta sigui dura. causes farmacològiques (sobretot Un exemple de dieta podria ser: l’abús de laxants), dieta amb poca Desdejuni: un suc de taronja o dos fibra, manca d’exercici, alteracions kiwis. Cafè amb llet i 30 grams de ce- emocionals, etc. reals integrals. Causes no conegudes: és la forma més • A mig matí: 50 grams de pa integral freqüent de restrenyiment de llarga amb gall d’indi. evolució en l’ancià. Menjar: amanida verda amb enciam, Amb l’edat, la persona realitza can- tomàquet i blat de moro. Carn o peix vis fisiològics com són la disminució a la planxa amb verdures de guarnició. dels moviments propulsius del còlon i Una peça de fruita a excepció de poma l’atròfia de la mucosa intestinal, però el crua. restrenyiment no és una malaltia sinó Berenar: un iogurt i quatre galetes un símptoma i no tots els ancians amb integrals o amb fibra. aquest símptoma acudeixen al metge. Sopar: brou o puré de verdures. A vegades moltes persones tenen una Truita a la francesa i un tomàquet obert idea equivocada del seu ritme intestinal. amb orenga i oli d’oliva. Una ració de Cal trobar la causa del restrenyiment formatge fresc. per així poder evitar-ne un patiment Abans d’anar a dormir: una infusió crònic o altres conseqüències. relaxant. El restrenyiment passatger general- ment és degut a alteracions en els hàbits Recordeu de menjar a poc a poc i mas- de vida com ara canvis de dieta, presa tegueu bé els aliments. El tractament d’algun nou medicament, canvi de farmacològic només s’ha de prendre domicili... i es considera restrenyiment Fer una dieta adequada pot ajudar-nos a millorar l’activitat intestinal. sota prescripció mèdica. La salut en imatges Rosa M. Boixareu Vilaplana Professora de Blanquerna Salut (URL) i de l’Institut de Ciències Religioses Grècia: l’equilibri de Barcelona

Amb els grecs s’inicia una nova manera de veure vulgar i especialitzada. Vers el 500 aC, Alcmèon moral, de relacions ciutadanes, de convivència, de el món: s’observa, es representa, s’interpreta i es de Crotona deixa dit que la salut és l’equilibri-har- deures... en «el tot», integrant-hi també allò diví: de recrea la realitat: és el pas del pensament mític al monia (isonomía) entre les forces-dynamis (humit- tal manera que el discurs sobre la salut transcendeix pensament racional de la mà de conceptes com physis sec, fred-calent, amarg-dolç, i les altres), mentre el l’espai material de l’home, i el món grec el relaciona (natura), que és un dels fonaments del pensament predomini d’una d’elles (monarquia) és causa de amb la divinitat. Per a Grècia la salut és un ideal de grec: conèixer la natura d’una cosa és la condició malaltia: aquesta és un desequilibri, un desordre. vida. És el mateix que dir que la justícia i la pau són necessària per poder-hi intervenir a fi de bé. Entre Aquest equilibri és extensible al «tot» humà assolint l’ideal de vida, tot i que val la pena recordar que es els segles VI i V aC amb la paraula i amb les mans, una dimensió personal, política i social. «Qui ha de tracta d’una societat elitista i no tot és a l’abast de guiades per la intel·ligència, es comença a Grècia ser feliç no ha de buscar simplement enriquir-se, sinó tots. una autèntica revolta per a la humanitat: sorgeix enriquir-se dins de la justícia i la mesura», diu Plató La relació entre equilibri, harmonia, totalitat, la filosofia, la ciència i una medicina que és tècnica a Les Lleis (870b-c) fent servir el terme sôphrosynê competència, confiança, cura, tècnica... i salut ve i científica. per a la idea de «mesura» amb el significat de bon d’aquella època que transforma la concepció de Als cants homèrics de la Ilíada i l’Odissea no es- sentit, prudència, saviesa, moderació... la persona en el seu món. La saviesa del món grec tranya trobar-hi referències a la salut, a la malaltia Per als antics grecs, l’àmbit semàntic de la salut no està aïllada de les manifestacions culturals que i als guaridors considerats artesans d’un art que es comprèn el cos, l’esperit, el pensament, un tipus de l’envolten, fins i tot més enllà dels límits geogràfics practicava en públic. Noms com Alcmèon de Crotona, per ells coneguts. No és l’única saviesa, però sí que Diocles de Caristè, Hipòcrates, Plató, Aristòtil, Galè… presenta l’originalitat de donar forma al pensament entren de ple en la història de la salut pel pensament i, així, poder-lo transmetre. Principalment, l’atenció que van generar obrint-ne una perspectiva que * Per llegir: Pedro Laín Entralgo, se centra en la persona del malalt com a protagonista perdura fins a l’actualitat: és el perfil d’una manera La curación por la palabra en la del curs de la malaltia: cal mirar i saber veure què hi de pensar que alhora demana una conjunció entre antigüedad clásica. Anthropos ha i què es pot fer amb allò que hi ha. Aquest és el «saber», «sentir» i «fer». saber que cal transmetre: el saber de l’experiència Ahir, com avui, la interpel·lació sobre què és la Editorial, 2005. (Primera edició: fruit de l’observació, l’estudi i la pràctica. En defini- salut?, com es manté?, per què es perd?, com es Revista de Occidente, 1958). tiva, la salut demana un saber pràctic que sap veure recupera?, què és la malaltia?... ocupa la reflexió en els límits les seves possibilitats. 28 29 octubre 2009 Cultura testimoni de les primeres comunitats cristianes a tàrraco Es presenta un llibre sobre les Actes del martiri de sant Fructuós i dels seus diaques

Joan Boronat / Tarragona

Ha aparegut el llibre Les Actes del martiri de sant Fructuós, bisbe de Tarragona, i dels seus diaques sant Au- guri i sant Eulogi. Context històric, teo- logia i espiritualitat. El volum recull una seva simplicitat i elegància, l’exactitud traducció al català del text llatí de les de les dades cronològiques i les refe- Actes amb articles i comentaris teolò- rències del lloc, que fan d’aquest escrit gics i literaris. També presenta, en llatí el testimoni més eloqüent i autèntic i en català, el Sermó 273 de sant Agustí de les primeres comunitats cristianes dedicat a Fructuós, que va pronunciar a Tàrraco. l’any 369, i l’himne Les corones del Pre- El director de l’INSAF, el Dr. Josep ristephanon, del poeta Prudenci (348- M. Gavaldà, que va qualifi car el llibre 410 dC). Tots dos textos són considerats com a «fruit madur de l’Any Jubilar» de de gran importància i donen testimoni Sant Fructuós, va anunciar la celebració que el martiri del bisbe de Tarragona d’un important congrés internacional i el text de les Actes van ser coneguts sobre les Actes de Pau i Tecla i la signi- en poc temps a tota la península i la fi cació de la fi gura de la protomàrtir, Mediterrània. que està previst per als dies 27, 28 i 29 El llibre, editat conjuntament per d’octubre del 2011. L’arquebisbe de l’Institut Superior de Ciències Religioses Mons. Jaume Pujol va assistir a la presentació. Tarragona, Mons. Jaume Pujol, va ser Sant Fructuós (INSAF) i Publicacions de l’encarregat de cloure l’acte de presen- l’Abadia de Montserrat, inclou treballs Va ser presentat l’1 d’octubre al para- diaques sant Auguri i sant Eulogi —ano- tació del llibre. Va afi rmar que «l’Any de Mn. Josep M. Gavaldà, Mons. Josep nimf del Seminari Pontifi ci de Tarragona menades també Passio Fructuosi— són Jubilar ha de donar encara més fruits» Martí Aixalà, Andreu Muñoz, Lluís M. i a les diferents intervencions es va pa- dels escrits més antics del cristianisme a i va manifestar la seva voluntat que el Moncunill, Mn. Rafael Serra, Mn. Armand lesar que les Actes del martiri de sant la península Ibèrica. Així mateix, es va va Seminari esdevingui un centre cultural Puig i Francesco Scorza Barcellona. Fructuós, bisbe de Tarragona, i dels seus posar èmfasi en l’austeritat del text, la de primer ordre. Campanars Acabada la primera fase dels nous Delfí Dalmau i frescos a l’església de tàrrega Argemir Calaf delfi [email protected]

Capital de l’alta Anoia, Calaf pot presumir d’un dels campanars més alts i més bells de Catalunya, segurament inspirat en el de Sant Antoni de Vilanova i la Geltrú, segons traça de fra Josep de la Concepció. Va ser aixecat entre els anys 1785 i 1889. Té plan- ta quadrada, de set metres i escaig i, cap a la meitat, després d’una destacada cornisa motllurada, es converteix en octagonal i amb els caires ressaltats per fi nes pilastres amb senzills capitells toscans. Aquest se- gon cos està coronat per una nova cornisa motllurada que dóna pas a un terrat amb balustrada. Damunt d’ell s’aixeca una torrella, també vuitavada i amb els caires igualment ressaltats per lesenes. Té per co- berta una elegant cúpula amb els careners ressaltats i un senzill pinacle al capdamunt que sosté una alta creu de ferro. Tant el cos vuitavat com la torrella presenten obertu- res a cada cara; les del cos, amb balustrada, Josep Minguell, en plena creació artística. i arcs apuntats són les de la cel·la mentre que les de la torrella són de mig punt. Pel ramon estany / Tàrrega personal de la creació de l’uni- que fa a l’alçada, tot i que els papers que vers. Ha pintat com s’anaren cre- he consultat n’hi atribueixen 52 metres, he de dir que a la mateixa base del cam- panar, en una cara amagada del darrere, hi ha una placa en la qual es fa constar Recentment es va acabar la pri- ant els éssers vius, Adam i Eva, pels constructors que arriba als 56,60. Si tenim en compte que es troba aixecat mera fase del projecte dels nous els animals, els vegetals… amb damunt d’una roca que supera força el nivell de l’església, un servidor li calcula, grans frescos del pintor muralista al·legories als arbres de la vida i des d’aquest nivell 59,14 metres, és a dir, en números rodons, 60, alçada que ben targarí Josep Minguell a l’esglé- del coneixement. La segona de pocs altres cloquers del país aconsegueixen, molt menys si tenim en compte que sia parroquial de Santa Maria de les grans voltes està dedicada a no li comptem ni la creu ni les imatges que altres tenen sobre la cúpula. Fa elevar l’Alba de Tàrrega. Es tracta d’una dos grans temes: l’enfrontament la mirada i inspira sentiments estètics, però sobretot espirituals en haver d’aixecar- representació del Liber Genesis, fratricida de Caín i Abel i l’arca de la molt amunt. S’hi puja per una escala de cargol de pedra picada adossada al mur una descripció gràfi ca de l’origen Noè. La notable feina feta ocupa de migdia, com si ja anéssim cap al cel, el d’aquest món i el de l’altre. de la terra reproduïda en les dues 200 metres quadrats del total dels El temple, construït abans que el campanar, entre el 1597 i el 1639, és d’estil gòtic voltes, de notables dimensions, 400 que tindrà aquesta nova fase tardà. Consta d’una nau de sis trams coberts amb volta ogival i capçada per una absis poligonal de set costats. Sota el presbiteri s’hi troba una cripta on es venera de la nau central del temple tar- de murals, Liber Genesis, al tem- santa Calamanda. La façana principal del 1670 té aires classicitzants amb detalls garí, treballs que es van iniciar el ple. Un projecte ambiciós, que que recorden el gòtic; hi té una imatge del patró, sant Jaume, dins d’una fornícula juliol passat. porta per nom Murs de llum, i que i, a mitja alçada, una gran rosassa calada i motllurada. La nau fa gairebé 39 metres En la primera de les voltes, inclou els altres murals fets fi ns de llargada, dotze i escaig d’amplada i gairebé 21 d’alçada. Minguell ha plasmat la seva versió ara, Resurecctio i Nativitas. 29 Cultura 29 octubre 2009

prendre consciència dels propis límits. —Creu que la crisi econòmica es «La saviesa no es troba necessàriament deu, en part, a haver perdut de vista aquests límits? lligada a l’acumulació d’informació» —Hem combregat de manera massa automàtica i acrítica amb la idea del progrés indefinit i el benestar creixent, Josep Maria Esquirol és doctor en Filosofia i hem oblidat que la finitud és el que millor caracteritza la condició humana. Eduard Brufau capaç d’establir uns llaços En aquest sentit la sostenibilitat és forts amb els altres. desitjable perquè sempre es basa en El respirar dels dies. Una reflexió —Avui sembla que allò equilibrat i endreçat. La vida quo- filosòfica sobre el temps i la vida (Pai- el món se’ns fa petit, tidiana —normal i corrent, equilibrada, dós) és el darrer llibre de Josep Maria que si ho volem podem limitada— és la més sostenible de totes Esquirol. Es tracta d’un assaig profund viatjar a l’altra punta i l’hem menystinguda deixant pas a i al mateix temps planer i entenedor de la terra. l’excepcionalitat permanent. Fins ara sobre la condició humana. Partint de —Això és el que ens hem viscut en aquesta excepcionalitat l’experiència quotidiana, aquest pensa- ofereix l’aparador de la i hem de tornar a la quotidianitat, a dor ens fa fixar en realitats elementals nostra societat benestant l’harmonia. com el pas de les estacions o l’alternança i consumista, que afirma —El seu llibre es podria considerar entre el dia i la nit i la vinculació que hi que tot és possible, que assenyadament contracultural. tenim com a criatures. També ens alerta podem viatjar barat allà —Proposo un contrast respecte del sobre l’absurditat de la vida frenètica on desitgem. Es tracta de que predomina culturalment avui, i ho i superficial i ens convida a la reflexió pura retòrica publicitària, faig des del sentit comú i l’experiència, calmada. però la realitat sempre és defugint l’excés de teories. El que jo he més dura, perquè tard o volgut fer amb el llibre no és proposar —En el seu llibre vostè parla de d’hora et demostra que una altra teoria sobre el temps, ni recuperar o «atendre el dia» com a no tot és possible, especi- definir-lo, sinó tornar a posar atenció pas fonamental per ser conscient alment en les coses impor- a la nostra experiència quotidiana del de la vida i d’un mateix. tants de la vida. Així, per temps. Hem de tornar a veure les co- —En la nostra societat urbanitzada exemple, potser voldríem ses elementals, òbvies, que a vegades i altament tecnificada les referències tenir molts amics, però la ens passen desapercebudes. En aquest cícliques de caràcter temporal més bàsi- flux continu de la informació i que realitat ens ensenya que, si se n’arriben sentit sí que podem parlar de contra- ques —la diferència entre el dia i la nit, tanmateix tenen una gran saviesa, a tenir, són pocs. Cal una certa modèstia, cultura, perquè el meu llibre vol ser una el pas de les estacions— es difuminen. un seny molt profund, una visió de la i la vida ens demostra que val la pena invitació a pensar. Amb la irrupció de les telecomunica- vida gens superficial. A vegades són cions i les noves tecnologies tot aquest persones que pràcticament no tenen ritme temporal es perd. Els cicles, però, estudis però que tenen una profunditat són orientadors per a les persones, ens personal evident. I ara també us podeu subscriure a l’edició digital ajuden a situar-nos, de manera que, Torno a dir que no es tracta d’estar en per només 65 euros l’any quan aquestes referències fonamentals contra de la televisió o les tecnologies, Doneu-vos d’alta a www.catalunyacristiana.cat es perden, l’home es desorienta. però ens hem de plantejar fins a quin —Les noves tecnologies, doncs, punt n’hem de dependre. Ser esclau tenen el seu paper en la desorien- de la informació, del que diguin a cada tació de l’home contemporani? moment, està fora de lloc i no ens ajuda —No sóc gens partidari de demo- a orientar-nos. La saviesa no es troba nitzar-les, perquè són necessàries i necessàriament lligada a l’acumulació benvingudes. Ara bé, hi ha alguns as- d’informació. pectes que cal estudiar. És evident que la —Qui és, doncs, la persona real- mena de tecnologia que desenvolupem ment orientada? i l’organització social que l’acompanya —«Orientar» deriva d’«orient», per- fomenta la velocitat, l’acceleració. La què la persona que està més orientada informació es transmet gairebé de és aquella que sap que el sol surt cada forma instantània i dia per orient, no el aquest ritme frenètic que està les 24 hores l’any marca la societat. «La calma i la del dia enganxat a un € Si bé l’ésser humà canal d’informació. per només 111,30 s’adapta als canvis, capacitat d’estar Està orientat aquell això no vol dir que sol amb un qui és capaç de mirar tota adaptació sigui les coses amb atenció, adequada, perquè mateix faciliten de veure el moviment la velocitat excessiva la maduresa del sol amb calma, porta un seguit de de tenir una percep- problemes: l’estrès, personal» ció atenta sobre les la depressió, un mal- persones i les coses. estar de fons… La capacitat de con- A part del ritme frenètic, un altre nectar profundament amb la vida és tret distintiu de la nostra societat és la el més important, perquè la condició necessitat obsessiva d’omplir el temps humana és la mateixa sempre. D’aquí Amb un únic pagament de 111,30€ Amb dos pagaments semestrals com sigui, de fer coses contínuament. que quan llegim textos de fa 2.000 anys per any de 55,65€ Doncs bé, hem d’aprendre a tenir es- els puguem entendre, perquè, encara tones sense activitat, que ens permetin que han canviat moltes coses, la situa- pensar amb calma, a tenir un ordre ció humana és la mateixa. L’actualitat mínim, un horari endreçat. Aquests ens pot fer oblidar aquesta realitat elements, juntament amb la calma i la primera, i llavors, més que connectats, capacitat d’estar sol amb un mateix, estem dispersos. faciliten la maduresa personal. De fet, També cal que aprenguem a buscar aquesta és una de les bases de la vida una mica la solitud. Pascal deia que «tots contemplativa. els mals de l’home es resumeixen en no —L’accés a la informació no ho saber estar sol en una habitació». Estar és tot… sols ens obliga a pensar, a veure’ns tal Envieu aquesta butlleta a nom de: —És que cal distingir entre la infor- com som, i això no sempre agrada. El fet CATALUNYA CRISTIANA mació o l’actualitat, i la saviesa. Sempre de no suportar estar sol fa que després la (Departament de Subscripcions). Comtes de Bell-lloc, 67-69, 08014 Barcelona m’han cridat l’atenció aquelles persones relació amb els altres sigui banal, feble. Tel. 934 092 810 - Fax 934 092 820 que no estan connectades amb aquest Qui és capaç d’estar sol segur que és 30 29 octubre 2009 Cultura

Mn. Francesc Raventós Vicepostulador de la causa Enraonar sobre el beat Pere Tarrés de canonització del beat Pere Tarrés La vida exemplar del beat Pere Tarrés

El papa Joan Pau II, en la missa de la beatificació Una vida santa del Dr. Tarrés, va dir-nos: «El nou beat significa un gran honor per a la vostra terra. La seva figura com Va manifestar més endavant: «La seva mort santa a home, metge i prevere és un exemple lluminós per ha estat el coronament d’una vida santa. Això, semi- als cristians del nostre temps.» Aquesta exemplaritat, naristes, no s’improvisa... El Seminari ha de tancar confirmada pel Papa, és una afirmació repetida per les portes a aquell que no vulgui ser sant: sacerdoci molts i és una constant des de la mort del Dr. Tarrés. i santedat no es poden separar... No es pot tolerar el Així, el bisbe de Barcelona, Dr. Gregori Modrego, va seminarista que s’arrossega pel seminari: anar fent, dir el dia de l’enterrament: «En la mort dels meus anar tirant, no pot ser... Seminaristes, comenceu el sacerdots, us recomano d’imitar-los en aquesta o en curs sota la impressió del Dr. Tarrés: comenceu-lo una altra virtut; del Dr. Tarrés, us puc dir que l’imiteu amb ganes de ser sants.» en tot. Voldria que els meus sacerdots fossin com Va continuar dient que Crist vol, com fa notar sant ell, i que davant de la seva tomba aprenguin a ser Pau, que anem completant la seva passió. Així ho caritatius, redemptors i altres Crist.» féu el Dr. Tarrés: «Sacerdoci i sacrifici van junts: no es poden deslligar. En una altra època alguns cregueren Exemplaritat sacerdotal que sacerdoci era sinònim de passar-s’ho bé. Doncs no, tot al contrari.» Va recordar, també, com va sofrir el Mn. Joan Batlles, company del Dr. Tarrés al Semi- Dr. Tarrés i com tot ho oferia a Crist: «Així com n’hi ha nari i a la Unió Sacerdotal, va parlar moltes vegades que s’ordenen de prevere titulo paupertatis, titulo d’aquesta exemplaritat. Destaquem les seves paraules patrimonii, ell es va ordenar titulo crucis.» d’una plàtica que féu als seminaristes que van assistir Va anar enumerant les virtuts en les quals més va a una jornada a l’Ametlla del Vallès, el setembre del sobresortir: la puresa, la pobresa, la mortificació... 1950, un mes després de la mort del beat, consignades Va recordar com ell se sentia el gran defensor de la en la revista Vinculum, publicada pels seminaristes castedat, aquesta virtut tan sacerdotal, tot dient amb d’aquella època. paraules seves: «Hem d’aixecar bandera blanca de Va afirmar que el Dr. Tarrés havia estat sempre un puresa.» Referint-se a la seva pobresa, va dir que el sacerdot caritatiu, un sacerdot redemptor, un altre Dr. Tarrés havia mort pobre: només tenia vuitanta Crist. Va dir el següent: «El Dr. Tarrés era tot amor a cèntims. Més d’una vegada no podia pagar la dispesa Déu i a les ànimes.» Després, referint-se més concre- a la Casa sacerdotal on vivia, sinó que demanava tament a aquesta caritat, va recordar com milers de El Dr. Tarrés va deixar un record inesborrable en totes temps per fer-ho més endavant. Va parlar també de persones —que totes, d’una manera o altra, havien les persones que el van conèixer. la seva mortificació i va fer notar que sabia abstenir- rebut la caritat del Dr. Tarrés—, moltes d’elles amb se de moltes coses... Com el bisbe, Dr. Modrego, com els ulls humits per les llàgrimes, desfilaven davant del Mn. Batlles, podríem presentar molts que han vist i seu cadàver tot dipositant medalles i rosaris sobre veuen en el beat Pere Tarrés «un exemple meravellós les seves mans. i estimulant per a tothom».

Estil Estel: recomanacions discogràfiques

✪ Norah Jones, The fall. ✪ Spandau Ballet, Once more. ✪ Quique González, Daiquiri Blues. ✪ Núria Feliu, Tete Montoliu-Erich Blue Note. Universal Music. Last Tour Records/Sony Music. Peter-Billie Brooks-Booker Ervin. Picap. Desenvolupament creatiu El retorn d’un clàssic Cromatisme melangiós Gran dama de la cançó Norah Jones és una cantant i pianista El proper 17 de novembre, el grup El cantautor madrileny Quique Gon- Dins del seu projecte de recuperar nord-americana de jazz i música pop. Spandau Ballet posarà a la venda el zález va estrenar fa uns quants dies el patrimoni musical català, el segell La seva música combina elements de disc Once more, que inclou els seus el primer single del seu nou disc, Dai- Picap ha començat a reeditar les jazz, soul i country. Al llarg de la seva grans èxits reinterpretats, a més de quiri Blues, que s’ha publicat aquesta obres de Núria Feliu, la gran veu de trajectòria, ha aconseguit vuit premis dues cançons noves. La mítica banda mateixa setmana i que inclou tretze la cançó melòdica, del swing i del Grammy i ha venut 36 milions de dis- musical va anunciar el mes de maig temes. La luna debajo del brazo és el jazz en català. Fa poc s’ha publicat cos arreu del món. L’artista confessa passat el seu retorn al panorama títol elegit per al tema que presenta el disc que la cantant va enregistrar que volia «fer alguna cosa diferent» musical després de vint anys d’absèn- el seu vuitè àlbum d’estudi. Melangia el 1965 amb els grans músics del jazz en el seu nou disc i el resultat ha cia. Tony Hadley, John Keeble, Gary i classicisme van de la mà en aques- d’aquell moment: Tete Montoliu, estat The fall, un àlbum arriscat i au- Kemp, Martin Kemp i Steve Norman ta primera cançó. Aquest àlbum, Erich Peter, Billie Brooks i Booker daç que posa de manifest que Jones repassaran temes ja clàssics com ara enregistrat a Nashville, és el primer Ervin. Són versions catalanes de avança cap a una nova etapa en el True, Gold o Only when you leave. llançament de Last Tour Records, un cançons americanes (Just friends, seu desenvolupament creatiu. Acom- Spandau Ballet, que recentment han segell creat per Last Tour Internati- Sóc l’estrella, El país dels ocells, El panyada de nous col·laboradors, les començat una gira, Reformation onal i Sony Music España. Quique blues d’en Booker…) que Núria Feliu cançons de Norah Jones es caracterit- tour, visitaran molts països europeus. González ha anunciat una gira que interpreta com només ella sap fer- zen ara per tenir un ritme més gran. El 2010 faran dos concerts a Espanya. s’iniciarà el 5 de desembre a Sevilla. ho, de manera totalment entregada i 31 Cultura 29 octubre 2009 Llibres Líders mundials Principis ètics

Aquest llibre analitza les actuacions La majoria de professionals es regeixen més importants dels darrers Pontífexs per un codi ètic que guia la conducta i presidents dels Estats Units, així com dels seus treballadors. La professió de altres temes contemporanis vinculats al nutrició humana i dietètica a l’Estat es- poder polític i al poder espiritual. Rafael panyol no disposa d’aquest codi. Davant Navarro-Valls, especialista en relacions Es- d’aquesta mancança, un grup de recerca glésia-Estat, assegura que la repercussió de Blanquerna-URL ha dut a terme un mediàtica dels esdeveniments que han estudi que va concloure amb la proposta precedit i seguit a les eleccions d’Obama i d’un codi ètic que comprèn sis principis Benet XVI no té precedents en la història generals: responsabilitat, professiona- recent. litat, solidaritat, respecte, cooperació i legalitat.

Rafael Navarro-Valls, AA.DD., Proposta de codi ètic en la Entre la Casa Blanca y el Vaticano. professió de nutrició humana i dietètica Ediciones Internacionales Universitarias, (edició bilingüe). Prohom Edicions, Col·lecció Tribuna Siglo XXI, 2009, 356 pàg. Col·lecció Ethos Ramon Llull, 2009, 208 pàg.

Origen de l’Eucaristia Un polític Dennis E. Smith, professor de Nou Testament, excepcional és un destacat especialista en l’estudi del món social dels primers temps del cristianis- En aquest segon volum de memòries, que me. L’autor enfoca aquesta obra de manera comença amb la investidura com a presi- que, prenent consciència de la riquesa de la dent de la Generalitat, Jordi Pujol aporta tradició dels dinars cristians més antics (se- la seva visió d’episodis crucials de la nostra guint el model grecoromà), podem trobar-hi història. Per exemple, el 23-F, la querella de avui models de renovació de la teologia i de la Banca Catalana vista com una «jugada la litúrgia cristianes per posar més èmfasi en indigna» del govern de Madrid, la comple- la comunitat. xa situació de CiU davant del referèndum de l’OTAN, la creació de TV3, els Jocs Olím- pics de Barcelona i el seu relleu dins de Convergència Democràtica de Catalunya. Dennis E. Smith, Del simposio a la euca- ristía. El banquete en el mundo cristiano Jordi Pujol, Memòries. antiguo. Editorial Verbo Divino, Temps de construir (1980-1993). Col·lecció agora, 2009, 510 pàg. Edicions Proa, 2009, 424 pàg.

Testimoni Per un periodisme ètic significatiu Des de fa dues dècades s’ha estès la percep- ció que l’ofici de periodista cau per un pou El miracle central establert pel cristianis- sense fons: pèrdua d’ètica, absència d’auto- me és l’encarnació per la qual Déu es fa crítica, etc. L’aparició de la premsa en línia home. L’escriptor C. S. Lewis (1898-1963) ha propiciat teòricament la democratització ens mostra en aquest llibre que el cristià de la informació, però també l’increment de només ha d’acceptar els miracles, sinó notícies escombraria. Aquest llibre pretén gaudir-ne com el testimoni del compromís denunciar els mals professionals, així com del Déu personal i únic amb la seva cre- valorar i animar qui practica un periodisme ació. Com a escriptor cristià, Lewis tenia ètic i rigorós. una ment excepcionalment brillant i feia servir un estil lúcid i viu per desenvolupar- ne l’argumentació. José Luis Caballero, Periodistas o lacayos. C. S. Lewis, Los milagros. Una aproximación al periodismo actual Ediciones Encuentro, Col·lecció Libros de en España. Editorial Meteora, Bolsillo, 2009, 280 pàg. Col·lecció Cronos, 2009, 374 pàg.

L’eficàcia del diàleg El poder de la Joan Morera, batxiller en teologia, ha lectura procurat en aquesta obra sintetizar, amb l’ajuda de textos bíblics, diferents criteris Els llibres poden seduir el lector amb cristians per aconseguir un bon diàleg, així històries fantàstiques, però a les mans com actituds i estratègies davant de qui equivocades també poden esdevenir un no és dialogant. Va adreçat fonamental- instrument poderós de manipulació de ment a tots aquells que tinguin inquietuds la ment. Jon ho descobrirà quan hereti per millorar les relacions interpersonals, i Libri di Luca, la llibreria del seu pare, sobretot està adaptat com a material base mort sobtadament mentre llegia un per a grups parroquials, professors o equips antic manuscrit. Un secret ocult li serà cristians. revelat. Es tracta de la primera novel·la de Mikkel Birkegaard, un thriller inquie- tant sobre el poder de la lectura. Joan Morera Perich. Diàleg de sords? Pedagogia per a reconciliar conflictes. Mikkel Birkegaard, Editorial Claret, Col·lecció A Cel Obert, 2009, Els llibres de Luca. Edicions Bromera, 120 pàg. Col·lecció L’Eclèctica, 2009, 442 pàg. 32 29 octubre 2009 Cultura

Crítica literària

mn. Jordi castellet Teòleg i rector de una relectura fresca i interessant Sant Hipòlit de Voltregà

Sota un títol més aviat transgressor es de la seva entrada en presenta aquesta obra d’una psicoana- marIe balmary els textos revelats, sense lista francesa, totalment recomanable. més bagatge que la seva Balmary pretén rellegir novament els l’origen diví. déu no ha creat l’home pròpia experiència en el textos bíblics des de la perspectiva de Fragmenta editorial, 2008, 352 pàg. contacte i anàlisi huma- la psicologia psicoanalítica i, en prin- na, quan les persones, cipi, deixant de banda la lectura de la per llur professió, acu- fe i, fi ns i tot, la lectura eclesiàstica o llibre: «Com més rellegeixo aquests Balmary, és un pou deixen al psicoanalista dogmàtica. textos, més tinc la impressió que el que no té fons i que per tal de trobar ajut en La pretensió de l’autora no deixa de seu misteri s’espesseix, a la vegada que té i tindrà unes lec- les seves necessitats de ser interessant pel fet que parteix del ofereix cada cop més llum. Des de fa tures insospitades, l’ànima. seu no-posicionament cristià, encara temps vaig decidir no canviar res de justament perquè Finalment, no podem que no per això es predisposi a realitzar la lletra dels textos fundadors, ja que el misteri de la hu- acomiadar aquesta breu un atac en contra del pensament nascut els considero com teixits germinatius manitat continuarà recensió sense donar res- dels esdeveniments Crist i l’Església. de la humanitat, antropogènics, que, essent insondable i posta al títol del llibre. Més aviat, en les seves pàgines podreu sense despullar-se del seu misteri, són infi nit, com infi nit i Déu no ha creat l’home? trobar una desvinculació respecte de capaços de fer aixecar generacions i inabastable és l’es- Doncs, qui l’ha creat? les lectures freudianes esbiaixades o generacions.» perit humà. Balmary s’adona que el reductivistes on, des del mateix camp Que bonic i que interessant! Des de «No hi guanyem text original del Gènesi científi c de l’estudi del comportament la ciència psicològica es poden abor- res si els desfem per diu que «Déu va crear humà, es denunciaran els reductivismes dar els textos originals de les religions explicar-los» que és l’home i la dona a imat- tan materialistes com també psicolò- monoteistes —sí, de l’islam també— i el mateix que conclou, per exemple, el ge i semblança seva». No crea l’home gics. Així, es reconeix, de bell antuvi, arribar a la mateixa conclusió, que es papa Benet XvI, quan en el seu últim sol, sinó que el crea en comunitat: des que l’home és molt més que no pas les tracta de relats que inspiren nova hu- llibre Jesús de Natzaret dóna per supe- del nosaltres —Déu comunitari— crea seves limitacions internes i els seus de- manitat al llarg de la mateixa història rades les lectures i anàlisis estructuralis- l’home i la dona com un vosaltres amb fectes i distorsions personals. Cal anar de la humanitat. tes i esbocinadores dels textos revelats qui Déu vol establir relació, fent-lo més enllà. Balmary no arribarà a dir ni que es que acaben convertint el gran rellotge entrar en el diàleg diví. Per redescobrir l’home, doncs, Bal- tracta de textos revelats, ni tampoc de la Revelació en una pila de peces Déu no va crear l’home sol, sinó que mary atacarà els textos bíblics, princi- que la fe aporta un plus de comprensió inservibles, inconnexes i sense sentit. els va crear home i dona, i res més, palment del Gènesi, el primer llibre de i d’aprofundiment, tal com l’Esperit Balmary ho dirà amb la metàfora de perquè cada dia s’assemblessin més la Bíblia judeocristiana i en farà una Sant, que és el mateix inspirador dels l’arbre fruiter: «No m’acosto a aquelles al seu Creador, d’aquí la seva imatge i relectura fresca i interessant, de manera escriptors sagrats, torna a inspirar cada Escriptures per trobar-hi la veritat, sinó semblança. Una per a la identitat, l’altra que, de ben segur, acabarà amb unes vegada el lector, l’orant, el liturgista, per descobrir-hi una veritat nova, d’una per al dinamisme vital i engendrador, conclusions convergents amb les dels per tal d’aprofundir en noves capes manera semblant a com ens acostem de la mateixa manera que Déu és vida biblistes més experts. de la ceba epistemològica i arribar al cada tardor a una pomera per buscar-hi i continua engendrant nova vida, per- Ella mateixa diu a la pàgina 200, és fons del pou. nous fruits. Sense dissecar-la.» què aquesta és la seva gran i última a dir, a una mica més de la meitat del El text bíblic, fi nirà per concloure Penso que l’autora s’ha meravellat recompensa. Passegeu-vos-hi! Crítica teatral

andreu sotorra Escriptor, periodista la falsa comèdia de yasmina reza col·laborador de Ràdio Estel

retaule familiar mig comèdia, mig me- una comÈdIa espanyola, lodrama, sinó que ho enforteix amb el de Yasmina Reza. vincle d’aquesta relació amb el món del teatre i fa teatre dins el teatre, fi ns al IntÈrprets: Ramon punt que és difícil distingir quan parlen Madaula, Xicu Masó,

© Ros Ribas / TNC / Ribas Ros © com a personatges de fi cció de l’obra Maria Molins, Cristina Plazas, que assagen d’un autor espanyol i quan Mònica Randall. parlen des de la pròpia realitat. Breus monòlegs de cadascun d’ells dIreccIó: Sílvia Munt. donen pas a retrats introspectius de la TNC. Barcelona. seva falsa realitat. I aquí és on cadascun Fins al 8 de novembre. d’ells dóna el millor de la seva capacitat teatral. Hi brillen, doncs, sense excepci- ons, Ramon Madaula i Xicu Masó, sobre- Què hi fa una obra com aquesta en tot en un tàndem immobiliari-popular una Sala Gran com la del Teatre Nacio- que excita, per fi , l’auditori. I també nal de Catalunya? Yasmina Reza (París, Ramon Maria Molins —a punt d’estrenar en 1959) és una autora més d’espais mitjans Madaula i cinema A la deriva, de ventura Pons— i on els intèrprets tinguin a tocar els es- Cristina Plazas. Cristina Plazas, les dues, actrius de dos pectadors. Però, és clar, és una autora registres diferents, però cada vegada europea multidisciplinària: escriptora, Yasmina Reza els deu molt, doncs, pels fi nques, vidu, una mica més jove que més consolidats en les seves respectives actriu, dramaturga, directora de cinema serveis prestats. ella (Xicu Masó) i el món interior de la trajectòries. I, fi nalment, la presència de la versió de la mateixa obra i manté És així com Ramon Madaula, que no família s’esfondra. Tots ells eleven el senyorívola de Mònica Randall, que encara l’aura que li va proporcionar es limita a fer la seva feina sinó que to amb intervencions corals i, sobretot, torna a trepitjar el teatre després de Arte, que aquí van executar amb mes- també s’ha compromès en la copro- amb intervencions en solitari que, per més de trenta anys sense fer-ho. La tratge Josep M. Pou, Josep M. Flotats ducció del muntatge, manté el paper capritx de la sofi sticació escènica actual, llarga pausa ni es nota, tot i haver i Carlos Hipólito, fa ja deu anys. Però d’un gendre carregat de paciència, es reprodueixen en primer pla, en una tornat de la mà de Yasmina Reza, amb Una comèdia espanyola no és Arte i afeccionat a la beguda, que té una pantalla gegant, que els enregistra en una obra refl exiva, subtil, intel·ligent, la gràcia, el geni i la fi gura els hi han sogra (Mònica Randall) que aguanta directe, en una aposta que remarca la qual, per cert, els francesos no van de posar els intèrprets. Malament rai el càstig de dues fi lles actrius (Cristina encara més el clima de fi cció dins de acceptar massa bé, potser perquè, en si els cinc personatges de la història Plazas i Maria Molins) convertides en la fi cció. l’estrena de París, va caure en un excés familiar de l’obra no comptessin amb corbs, com diu la dita, mentre prepara El que passa és que Yasmina Reza no de tòpics d’espanyola i no gaire de els intèrprets que dirigeix Sílvia Munt. la seva unió amb un administrador de es conforma a situar sobre l’escena un comèdia. FEDERACIÓ DE CRISTIANS DE CATALUNYA Grup AVANT de Terrassa Amb la col·laboració del Grup de Mestres Catòlics Concurs Bíblic de Catalunya

Poden participar-hi els alumnes d’Educació Primària, 1r i 2n curs d’ESO, i grups de catequesi dels bisbats catalans.

El Concurs consisteix a contestar individualment el qües- tionari corresponent, segons el nivell que cursa l’alumne. En la confecció de les preguntes s’ha pres com a base la Bíblia Catalana Interconfessional (BCI). El Concurs es divideix en 4 categories: 1a alumnes de 3r i 4t d’Educació Primària (8-9 anys) 2a alumnes de 5è i 6è d’Educació Primària (10-11 anys) 3a alumnes de 1r i 2n d’ESO (12-13 anys) 4a alumnes de Catequesi 1r i 2n curs

XXV Concurs Bíblic

Les BASES que regiran la present convocatòria són aquestes:

• En totes tres categories es pot respondre el qüestionari en una fotocòpia del model. Si els falta espai poden escriure les respostes en un full a part, indicant-hi, això sí, els números corresponents a les preguntes. Intentem deixar espais sufi ci- ents per evitar-ho. • Els treballs inacabats es consideraran nuls. • Les escoles o grups de catequesi participants han d’enviar els treballs en una sola tramesa, juntament amb la fi txa del centre participant degudament complimentada. Indiquen el bisbat en el sobre. • Us demanem el nom de l’alumne ben escrit i clar, en majús- cules, en els qüestionaris amb el nom de l’escola, població, adreça i bisbat. • Tots els col·legis que participin en el XXV Concurs Bíblic, se’ls obsequiarà, fi ns a 15 alumnes, amb 2 Nous Testaments i, de 15 en endavant, amb 4 Nous Testaments de la Bíblia Catalana Interconfessional. • S’atorguen els premis següents: A. Premis per a escoles participants: 10 primers premis (1 per cada bisbat), 30 accèssits (1 per cada categoria i bisbat). B. 30 premis individuals (1 per categoria i bisbat), 60 accèssits (2 per categoria i bisbat). C. Premis de participació per a nens i nenes amb un grau de dis- capacitat (certifi cat del col·legi especifi cant el tipus de minusva- lidesa, amb el nom de l’alumne). En el cas d’un nombre superior a 10 alumnes es donarà un premi col·lectiu per a l’escola. D. 10 premis per a centres de Catequesi (1 per bisbat) en qües- tionari propi i 10 premis individuals (1 per bisbat). E. A cada participant se l’obsequiarà amb un premi de partici- pació sobre el tema d’aquest concurs. • Els premis s’han de recollir personalment. • El veredicte del jurat és inapel·lable, i es comunicarà directa- ment als centres escolars premiats. El veredicte també es farà públic al setmanari Catalunya Cris- tiana, a la nostra web: www.concursbiblic.com, a Ràdio Estel i a Ràdio Terrassa. • El sol fet de concursar pressuposa l’acceptació total d’aquestes bases.

El lliurament de premis es preveu que es farà el dissabte dia 29 de maig de 2010, a les 11 del matí, a cadascun del bisbats de Catalunya, juntament amb el lliurament del XXV Concurs Bíblic. Els llocs previstos en principi són:

Arquebisbat de BARCELONA Centre Cultural de la Caixa de Terrassa Rambla d’Ègara, 340 Terrassa Bisbat de SANT FELIU DE LLOBREGAT Col·legi Verge de la Salut Plaça de Catalunya, 4-8 Sant Feliu de Llobregat Bisbat de GIRONA Casal Bisbe Cartañá c/ Antic Roca, 38 Girona Bisbat de LLEIDA Acadèmia Mariana-casa de l’Església c/ Acadèmia, 17 Lleida Bisbat de SOLSONA Col·legi Arrels de Secundària Av. C. Tarancón, 49 Solsona Arquebisbat de TARRAGONA Col·legi La Salle Av. Països Catalans, s/n Tarragona Bisbat de TERRASSA Centre Cultural de la Caixa de Terrassa Rambla d’Ègara, 340 Terrassa Bisbat de TORTOSA Seminari Accés al Seminari, s/n Tortosa Bisbat d’URGELL Bisbat Pati Palau, 1-5 La Seu d’Urgell Bisbat de VIC Col·legi La Salle Av. de la Pau, s/n Manresa

Els treballs s’han enviar a la Federació de Cristians de Catalunya «Grup Avant», a partir del 2 de novembre de 2009. El termini fi nalitza el 15 de febrer de 2010. Ap. de Correus 936 - 08220 Terrassa o al Centre Eclesial, c/ Blasco de Garay, 34, baixos - 08224 Terrassa. (Tardes de 5 a 7). El Concurs Bíblic Informàtic s’ha d’enviar a través d’internet. XXI Concurs Bíblic de Redacció II Concurs Bíblic Informàtic

Les BASES que regiran la present convocatòria són aquestes:

• Tema: «Déu et parla. Descobreix la seva Paraula.» El tema és el mateix per als dos grups de participació. Llegeix: Mt 22,36-40 El primer manament, Jn 15,11-14 Aquest és el meu manament, Jn 14,23-27 Us dono la meva pau.

Explica en forma de redacció: El que ens diu Jesucrist en aquests textos, creus que avui dia és vàlid per la nostra vida i per la soci- Fes el tema que et motivi més. etat actual? • El treball s'ha de fer centrant-lo en el tema assenyalat. Es valora- rà el raonament de les opinions. La qualitat ortogràfica i literària també compten. Es recomana als professors que mirin que els treballs no continguin errors. • Si s’ha de transcriure algun paràgraf de la Bíblia o d’altres llibres, especifiquen les cites i bibliografia emprada en cada paràgraf transcrit. • Es concedirà un premi per a cadascun dels grups i per a cada bis- bat (10 premis Grup A i 10 premis Grup B). Els treballs premiats es podran veure a la nostra web: www.concursbiblic.com

• Els treballs han de tenir un mínim de 2 fulls i un màxim de 4 i s’han de presentar mecanografiats o fets amb ordinador, a doble espai, en fulls Din A4 i amb cos de lletra12.

• S’ha de fer constar a cada treball el nom i data de naixement

de l’alumne, curs, grup en el qual es participa, nom i adreça del ment del treball clicant a inscriure-us. centre educatiu (mai el del participant). Indiquen el bisbat en el sobre i adjunten-hi la fitxa del centre participant degudament l’adreça electrònica que ens hàguin dontat. emplenada.

• Si es detecten treballs copiats, quedaran desqualificats. • Els treballs premiats es podran veure a la nostra web: www.concursbiblic.com • La participació al concurs comporta l’acceptació d’aquestes bases i les disposicions que, en el seu moment, pugui emetre el jurat.

XI Concurs Bíblic de Dibuix

A l’hora de fer el dibuix llegeix Mt 5,1-12 Les Benaurances, Mt 22,36-40 El primer manament, Mt 25 31-40 El judici final. Observa tot el que has llegit i fes el tema que et motivi més. Indica’l en el dibuix.

Les BASES que regiran aquesta convocatòria són:

• Només poden participar-hi els qui prenen part al XXV Concurs Bíblic. • Es farà el dibuix, fent servir la plantilla que adjun- tem en aquest tríptic (mida Din A4). • El dibuix ha d’anar conjuntament amb els de la classe, però sempre per separat del qüestionari del XXV Concurs Bíblic i mai grapats. Per enviar-ho, s’ha de fer un sol paquet i a dintre posar-ho per separat. El nom de l’alumne, ben escrit i clar, en majúscules. • S’ha d’indicar el bisbat en el sobre i adjuntar la fitxa del centre participant degudament emplenada. • Hi ha un premi per categoria per a cada bisbat (40 premis) i 1 accèssits per categoria i bisbat (40 premis). El premi de participació és el que es dóna al XXV Concurs Bíblic. El dibuix sol no té premi de parti- cipació. Els treballs premiats es podran veure a la nostra web: www.concursbiblic.com.

• Els dibuixos quedaran en propietat del Concurs Bíblic de Catalunya. • Els premis s’han de recollir personalment. • El veredicte del jurat és inapel·lable i es comunicarà directament a les escoles premiades. Categoria: ...... El veredicte també es farà públic al setmanari Nom i cognoms de l’alumne/a: ...... Catalunya Cristiana, a la nostra web, a Ràdio Estel i a Ràdio Terrassa. Nom de l’escola: ...... • El sol fet de concursar pressuposa l’acceptació total Població: ...... d’aquestes bases. Bisbat: ...... Tema: ......

IX Concurs Bíblic Universitari Per a més informació

El Concurs Bíblic Universitari d’aquest curs té com a títol: Noves pràctiques socials als CONCURS BÍBLIC: textos bíblics. 93 785 22 91 • Màrius Heras (matins de 9 a 1, del 9 d’octubre al 5 de febrer de 2009). Els relats de la Bíblia han estat l’origen d’una cultura on la recerca de la justícia ha esdevingut un element central. Recerca de la justícia enfront del poder establert: eco- nòmic, polític, ideològic, cultural... L’individu i la seva consciència i la dignitat humana CONCURS BÍBLIC DE DIBUIX: són elements de discerniment davant dels abusos d’allò que es presenta en forma de 93 784 88 85 • Joaquima Prats (tardes de 7 a 9, del 9 totalitarisme o d’hegemonia de l’opinió pública del moment. d’octubre al 5 de febrer de 2009). Són molts els moviments socials que han tingut en els relats de l’Èxode, en els textos 93 788 46 47 • Pere Casas (tardes de 3 a 5, del 9 d’Isaïes o en els ensenyaments de Jesús de Natzaret la seva font d’inspiració: models d’octubre al 5 de febrer de 2009). ideals (liberalisme, cooperativisme, socialisme, marxisme, comunitarisme, ecologisme...) 93 780 98 88 • Centre Eclesial (tardes de 5 a 7, del 9 i models concrets (les «reducciones» jesuítiques de Sud-amèrica). d’octubre al 5 de febrer de 2009). El concurs us proposa una refl exió sobre formes pràctiques d’organització social que siguin possibles, fonamentades a partir dels textos bíblics. Tant pràctiques realitzades CONCURS BÍBLIC DE REDACCIÓ: en el passat com pràctiques pensades per al moment present i per a les societats que 93 784 24 92 • M. Pilar Batalla (matins d’11 a 1, del vénen. 9 d’octubre al 5 de febrer de 2009). Les bases del concurs les donarem a conèixer a partir del mes d’octubre. Les podreu 669 869 854 • Jordi Simó (matins de 9 a 1, del 9 demanar a través de l’adreça electrònica: [email protected]. De tota d’octubre al 5 de febrer de 2009). manera, la difusió es farà des d’aquesta delegació a través del correu convencional i de 93 780 98 88 • Centre Eclesial (tardes de 5 a 7, del 9 les mateixes institucions universitàries i eclesials amb les quals col·laborem. d’octubre al 5 de febrer de 2009). També les podreu consultar a la pàgina web: www.universitaties.net CONCURS BÍBLIC INFORMÀTIC: Aquest concurs és una iniciativa de la Federació de Cristians de Catalunya, grup AVANT e-mail: [email protected] de Terrassa i està organitzat per la Delegació de Pastoral Universitària de Barcelona, web: www.cecot.es/concursbiblic Terrassa i Sant Feliu de Llobregat. Té previst el veredicte fi nal durant la primera quin- zena del mes de maig del 2009. Tractament de dades - confi dencialitat: El lliurament de premis es farà al Paranimf de la Universitat de Barcelona el dia 17 de maig. Sereu puntualment informats de la festa de cloenda. La informació facilitada serà recollida en un fi txer con- Les persones que hi estigueu interessades podeu ampliar la informació a: fi dencial de la FCC Grup Avant per al Concurs Bíblic de Catalunya i l’interessat té dret en qualsevol moment a DELEGACIÓ DE PASTORAL UNIVERSITÀRIA conèixer, rectifi car, cancel·lar o oposar-se al tractament de la informació que li pertany notifi cant-ho per escrit Mn. Joaquim Vidal, Francesc Grané i Laura Gimeno a la FCC Grup Avant. c/ Rivadeneyra, 6, 9a planta 08002 Barcelona Tel. 934 121 551 - Fax 933 171 799 e-mail: [email protected] Catalunya Cristiana web: www.universitaties.net 29 d’octubre de 2009 37 Ràdio Estel 29 octubre 2009

Quinze Joan Úbeda presenta i dirigeix «Dietari de música i músics», anys de que s’emet de dilluns a diven- dres al voltant de les 21.45 dins l’espai Nits Estel. L’espai es Ràdio Estel reemet cada dia a la 1.03 h. Joan Úbeda i Comas

M’han demanat aquestes ratlles per recordar que el dia 17 d’oc- tubre va fer quinze anys que van començar les emissions de Ràdio Estel. Finalment va poder ésser realitat allò que uns tres anys abans s’havia planejat, i que per mancances tècniques s’hagué d’ajornar fins després dels Jocs Olímpics del 1992, ja que el re- petidor o antena que hi havia no era prou potent. Des del començament, el dia 17 d’octubre del 1994, fins al dia 17 d’octubre del 2009 han passat 5.462 dies, la qual cosa demostra la quantitat de programes que s’han emès durant aquests anys. Resultaria interessant que els qui hi hem estat des del primer dia féssim un breu recompte de les activitats que hi hem desenvo- lupat, demostrant la quantitat d’hores que hem dedicat a Ràdio Estel, i els programes que s’hi han fet. Parlant en primera persona, puc dir que vaig començar el primer dia presentant el Dietari de música i músics, que encara s’emet, i que vol dir, ni més ni menys, que tants dietaris com dies de Ràdio Estel. Vull remarcar que d’entrada em feia una certa por, pel desconeixement que tenia del que era parlar per la ràdio, però de mica en mica m’hi vaig anar acostumant en dema- nar-me altres programes com el Cant gregorià parlant d’aquesta música; la Gran Via comentant exemples de sarsueles; el Temps Graella de Ràdio Estel de la música descrivint l’evolu- ció de la música amb el pas dels segles, i remarcant aquells com- positors únics que havien anat sorgint amb el decurs dels temps, així com les novetats estilísti- ques i instrumentals que havien aparegut; i també Els noms de la música en el qual s’anaven expli- cant el que volia dir musicalment cada paraula, i s’hi adjuntava un exemple d’aquella que s’havia parlat. Vull dir també que aquesta feina de recerca ha motivat sempre la meva vida, en haver de tractar una matèria que des de la meva infantesa he portat dins del cor. Per a mi ha estat una feliç co- incidència acabar la meva tasca laboral dedicada a la música per començar-ne una altra, que sense ésser una continuïtat idèntica, ha donat lloc a seguir indagant coses sobre temes per a mi prefe- rits, i fets que han fet possible el que Ràdio Estel m’havia dema- nat. Que durant molts anys es pugui anar continuant amb el que Rà- dio Estel està fent. 38 29 octubre 2009 Agenda

15 al 20 de novembre, exercicis Christe de Söderman (ofertori), espiritual, amb la germana Victo- OCTUBRE ÉS EL MES espirituals dirigits per Mons. Elías Lux aeterna de Duruflé (comunió) ria Treviño, tots els dimecres, de CONSAGRAT A LA MARE Yanes, a Tenerife. Més informació: i In Paradisum de Duruflé (sor- 19.00 a 21.00, del 4 de novem- tel. 922 222 440. tida); el 8, a les 10.30, Virginrd bre al 16 de desembre; curs San DE DÉU DEL ROSER Prudentes de Guerrero (ofertori) i Rafael Arnáiz. La pasión por Cristo BARCELONA Ave rerum de Elgar (comunió). según un joven trapense, a càrrec del professor A. Pego, tots els di- ALTRES BISBATS • CATECUMENAT.— El 31 d’octu- • MUSEU GEOLÒGIC DEL SEMI- jous del 5 de novembre al 21 de bre, de 10.30 a 13.00, jornada de NARI DE BARCELONA.— Cicle de gener, de 19.00 a 21.00. Informa- • PROVIDA.— Del 6 al 8 de no- formació per a catequistes-acom- conferències sobre «La intimitat ció i matriculació: Seminari Conci- vembre se celebra a Saragossa panyants, a càrrec de Mn. Joan de la matèria», a càrrec de Mn. liar de Barcelona, c/ Diputació, 231 el congrés internacional Provida Amic, delegat per al Catecumenat Francesc Nicolau, sotsdirector del – Barcelona, tel. 934 514 942. Sensibilización: una sinfonía por de la diòcesi de Girona. Serà al Museu Geològic del seminari i la vida. Més informació: www. Seminari Conciliar de Barcelona, c/ professor emèrit de Filosofia de la • AMICS DELS ÀNGELS.— El 4 de zaragoza2009.org. Diputació, 231. Natura a la Facultat de Filosofia novembre, a les 20.00, conferèn- de la URL. La propera conferèn- cia Las ausencias presentes de los • NOVAHUMANITAS.— Del 13 al • CEMENTIRIS DE BARCELONA.— cia serà el 3 de novembre, a les ángeles, comentari als versos de T. 15 de novembre, sessions de L’1 de novembre, a les 12.00, 18.30, sobre Problemes plantejats S. Elliot, per Domingo Cia Lama- dimensió espiritual amb M. Án- tindrà lloc als cementiris de les pels neutrinos. Sala Sant Jordi, Se- na (llicenciat en Teologia i doctor geles de los Ríos, sobre Viure avui Corts, Sant Andreu i Sarrià, una minari Conciliar, c/ Diputació, 231 en Filosofia). Serà a la Sala Sant el sagrament de la Reconciliació, missa pels difunts que descansen – Barcelona, tel. 934 541 600. Jordi del Seminari Conciliar de a València. Més informació: M. en aquests cementiris. Al de Sants Barcelona, c/ Diputació, 231. Amparo Sánchez, tel. 962 781 807, serà a les 11.00. • DOMINICS.— Tridu i festa de Sant [email protected], i Juan Martí de Porres els dies 3, 4 i 5 de • AULA EIXAMPLE.— El 4 de José Silvestre, tel. 962 793 757, • CRISTIANISME I JUSTÍCIA.— El 2 novembre: a les 19.00, exposició novembre, a les 19.00, sessió [email protected]. de novembre, a les 19.00, con- del Santíssim; a les 19.30, rés del sobre El viatge a Terra Santa, amb ferència La situació de la dona a Rosari, benedicció i reserva; a les Lluís Duch (monjo de Montserrat, • SANT MARTÍ DEL CANIGÓ.— l’Àfrica subsahariana, amb Remei 20.00, solemne eucaristia i venera- professor emèrit de la UAB). Més L’abadia de Sant Martí del Canigó Sipi (activista guineana i presi- ció de la relíquia; el 6, a les 18.30, informació: Universitat Pompeu celebra el mil·lenari de la seva denta de l’Associació de Dones exposició del Santíssim; a les 19.15, Fabra, tel. 935 421 850, i Fundació fundació, el 15 de novembre: E’Waiso Ipola) i Soledad Vietez rés del Rosari, processó claustral, Joan Maragall, tel. 934 880 888. a les 9.15, processó jubilar des (antropòloga i professora de la benedicció i reserva; a les 20.00, de l’església de Sant Martí Vell a Universitat de Granada); el 5 celebració solemne de l’eucaristia • MONESTIR DE LA VISITACIÓ.— l’abacial; a les 11.00, missa solem- de novembre, a les 19.30, tau- i veneració de la relíquia. Predi- El 5 de novembre, a les 23.00, ne presidida per Mons. Robert la rodona Els rostres de la crisi. carà P. Xavier Català, o.p. Església hora santa al monestir de la Visi- Le Gall, arquebisbe de Tolosa; a Testimonis. C/ Roger de Llúria, del Rosari, c/ Ausiàs March, 54 tació, passeig Vall d’Hebron, 256 les 12.00, al·locucions breus; a les 13 – Barcelona, tel. 933 172 338, – Barcelona. – Barcelona. 12.30, dinar; a les 13.30, projec- [email protected], www.fespinal. cions, tallers, sardanes, adoració com. • INSTITUT DE TEOLOGIA ESPIRI- • ASSOCIACIÓ CIC.— El 5 de del Santíssim, confessions, etc.; a TUAL DE BARCELONA.— Proper novembre, a les 19.30, sessió del les 14.00, conferència de Mons. • CATEDRAL.— El cor de cambra curs sobre El cor de Jesús: síntesi Seminari de Filosofia i Mística XII. Le Gall; a les 16.00, processó des Francesc Valls cantarà a la missa teològica i camí d’espiritualitat, Virtuts i Passions, amb el tema de l’abacial fins a l’oratori de Sant conventual, a les 10.30, l’1 de a càrrec del professor D. Amado, L’esforç (Francesc Torralba); el 9, a Benet. novembre, Gaudeamus omnes in tots els dimarts del 3 de novem- les 17.00, aula d’extensió universi- Domino de Byrd (ofertori) i Timete bre al 19 de gener, de 19.00 tària de la gent gran sobre L’ali- • EXERCICIS ESPIRITUALS PER A Dominum de Trombetti (comu- a 21.00; curs sobre Santa Clara. mentació i les emocions, amb Pilar SACERDOTS I RELIGIOSOS.— Del nió); el 2, a les 19.00, Domine Jesu Experiència històrica i actualització Senpau (especialista en Dietètica). Més informació: Via Augusta, 228, baixos – Barcelona, tel. 932 013 SOLUCIONS DEL «JUGA I APRÈN»: 701, fax 932 412 577, associacio- [email protected], www.iccic.edu/acic. • Els missioners i les missioneres donen testimoni de la Llum, però no són la llum • Objectiu de la missió de l’Església és, en efecte, il·luminar • TIBIDABO.— El 6 de novembre, amb la llum de l’Evangeli tots els pobles perquè puguin missa anual de l’obra expiatòria apropar-se a Déu dels difunts: a les 18.00, Rosari, • La missió de l’Església és la d’encomanar esperança a vespres i benedicció; a les 19.00, tots els pobles missa. • Tota la comunitat creient es deu a aquesta missió d’anun- ciar arreu del món l’arribada del Regne de Déu • COMUNITAT DE L’ANYELL.— El 6 • Els missioners i les missioneres sempre defensen la digni- de novembre, a les 20.00, Escola tat de la persona tot i que això faci que molts cops els de la Paraula sobre Marc 12,38- persegueixin 44, a Guadalupe (c/ Comtessa de Sobradiel, 5 – Barcelona). 39 Agenda 29 octubre 2009

SANTUARI DE MONTSERRAT reuneix els tercers dimarts de C/ Pi i Margall, 43 – Sant Feliu de MENTAL. CENTRE BORJA.— For- mes, de 18.00 a 19.00, per a temes Llobregat. mació permanent: el 2, 9 i 16 de MONTSERRAT JOVE.— El 14 formatius. Mn. Josep M. Martí, desembre, Éssers humans: orí- gens, estatut i destí, amb Ramon i 15 de novembre, trobada rector, parlarà dels sagraments de TARRAGONA N. Nogués. Més informació: tel. de cap de setmana per a joves l’Església, font de vida i salvació. 936 741 150. de 14 a 17 anys sobre l’amis- • ANTISTIANA.— L’1 de novem- tat a través de música, jocs, GIRONA bre, a les 18.30, concert de Tots excursions, entre altres acti- Sants, amb el cor infantil Amics URGELL • AUDITORI DE GIRONA.— El 7 de de la Unió, amb Vicenç Prunés vitats. Més informació: equi- • BALAGUER.— Del 6 al 8 de no- [email protected], www. novembre, a les 21.00, concert de (orgue), dirigit per Josep Vila. l’Orquestra Simfònica del Teatre Església parroquial de Santa Maria vembre, festes del Sant Crist de montserratjove.com. Mariinski de Sant Petersburg, amb de la Bisbal del Penedès. Més Balaguer. Més informació: tel. 973 obres de Mozart i Mahler; el 15, informació: tel. 977 688 278, www. 446 606, www.balaguer.cat. a les 19.00, festival a benefici de antistiana.com. • GOA.— Els Grups d’Oració i Amis- Creu Roja amb Valery Oistrach VIC tat celebren el seu recés mensual (violí) i Francesco de Zan (piano) • ANY SACERDOTAL.— El 6 de el 7 de novembre, a les 17.00, amb peces de Mozart, Rubinstein novembre, de 18.00 a 20.25, • COVA DE SANT IGNASI.— Del dirigit per Mn. Josep Serra, consili- i Brahms. Més informació: passeig curs «Any Sacerdotal: fidelitat del 6 al 8 de novembre, iniciació ari dels GOA, formador del Semi- de la Devesa, 35 – Girona, info@ Crist, fidelitat del sacerdot», amb a l’Enneagrama amb Josep Lluís nari i canonge de la catedral de auditorigirona.org. la sessió La regla pastoral de san Iriberri, s.j., i Francesc Vilahur. Barcelona. Vespres i eucaristia per Gregorio Magno, a càrrec de Xosé Més informació: tel. 938 720 422, pregar pels difunts dels GOA, a la • TESINA DE LLICENCIATURA.— El Andrés Fernández (professor de [email protected], www. capella de la Llar Verge de Gràcia, 9 de novembre, a les 20.00, de- l’Institut Teològic Compostel·là i covamanresa.cat. c/ les Carolines, 16 – Barcelona. fensa de la tesina de llicenciatura de l’ISCR Compostel·là). Inscripci- Obert a tothom. Més informació: de Miquel Figarola i Pigem El cris- ons: tel. 977 233 833. PREGUEM PER LES tel. 932 181 005. tianisme: un missatge a la societat plural, global i secularitzada. Serà • COMUNITATS NEOCATECUME- INTENCIONS DEL PAPA • CENTRE CÍVIC EL SORTIDOR.— a l’Institut Superior de Ciències NALS.— Catequesi d’adults els El 7 de novembre, de 10.00 a Religioses de Girona. dilluns i dijous, a les 20.30, a la • Per viure el diumenge com 12.00 i de 12.00 a 14.00, activitat parròquia de la Immaculada, pl. de el dia de la celebració comu- familiar Divertim-nos amb l’ali- LLEIDA l’Església, 1 – Reus. nitària del Senyor ressuscitat mentació; els dies 10 i 17, a les • Perquè el Poble de Déu 19.30, La cuina dels convents. Pl. • APOCALIPSI.— El 14 de novem- TERRASSA s’esforci en la missió evan- del Sortidor, 12 – Barcelona, tel. bre, de 17.00 a 19.00, curs de gelitzadora 934 434 311. Bíblia sobre el llibre de l’Apocalip- • INSTITUT DE TEOLOGIA FONA- si, a càrrec de Mn. Daniel Turmo, • BASÍLICA DE LA PURÍSSIMA en català, a la parròquia de Sant CONCEPCIÓ.— El 8 de novem- Martí de Lleida. A les 19.15, euca- bre, a les 11.30, tot coincidint ristia i vespres. Anuncis per paraules amb l’aniversari de la dedicació de l’església de la Puríssima Con- SANT FELIU DE LLOBREGAT cepció de Barcelona, el cardenal COMPRA i VENDA DIVERSOS Lluís Martínez Sistach proclamarà • ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN ADVOCADA especialista en nul·litats oficialment la concessió del títol DE SANT FELIU.— El 2 de no- COMPRO SEGELLS, postals i tota classe matrimonials i separacions. 1a visita gratuïta. Tel. 934 510 707. de basílica menor a aquesta esglé- vembre, a les 18.30, Mn. Francesc d’objectes i mobles antics. Tel. 933 578 394. sia. Tot seguit, inauguració de les Nicolau parlarà sobre Galileu VIDU de 73 anys, sense fills, català i darreres obres al claustre superior; inicia l’astronomia telescòpica. d’Església, voldria conèixer senyora a les 19.00, vespres solemnes. C/ d’idèntiques condicions de 55/60 anys. COMPRO rellotges de qualsevol tipus, Tel. 679 318 289. Aragó, 299 – Barcelona. ràdios, làmpades, mobles, segells, postals, monedes, llibres, joies i instru- TREBALL ments musicals. Tel. 609 230 303. • MANYANET SOLIDARI.— El MARIA JOSÉ GARRIDO s’ofereix per 20 i 21 de novembre, IV Jor- Alba residència d’àvies fer feines de casa i/o neteja d’escales, nades Matrimoni i Família sobre DESCOBREIX premsa cristiana, ens Torre de 24 places només per a dones com a fixa o interina, per hores. Amb La comunicació a la família, a comunica, ens uneix. referències. Tel. 626 316 742. a Sarrià-Sant Gervasi Barcelona. Més informació: tel. 934 107 805, fax 934 196 264, ma- a 10 minuts del centre de la ciutat " [email protected]. Estades curtes i llargues Centre de dia, també els festius Si voleu anunciar-vos, ompliu la BUTLLETA D’INSER- Visiteu-nos sense compromís! CIÓ a base d’una lletra per quadret, deixant un espai • APOSTOLAT DE L’ORACIÓ.— El en blanc entre cada paraula i envieu-ho juntament amb grup de l’Apostolat de l’Oració Tel. 932 039 740, Isabel web: http://www.albaresidencia.es un gir postal o xec bancari a CATALUNYA CRISTIANA c/ de Sant Pere de les Puel·les (pl. Comtes de Bell-lloc, 67-69 - 08014 Barcelona. de Sant Pere, s/n – Barcelona) es a/e: [email protected] Nombre de setmanes Import total NOM ...... ADREÇA ...... Que ningú no trobi la POBLACIÓ ...... C. P...... casa estreta. TELÈFON ...... DNI/CIF ...... Que ningú no estigui descontent amb la seva vida. Només si un es vol amargar 19,50 € tindrà una vida plena d’amargor. 3 setmanes

MOVIMENT I TERTÚLIA 26 € AMB PETER YANG 2 setmanes Dissabte 21 de novembre, a les 18.30 h, tertúlia. Diumenge 22, 19,50 € a les 12 h, missa. 1 setmana

TAI - TXI ZEN CRISTIÀ Requadrat: suplement de 3€ per inserció. Preus amb IVA Inclòs. «Rincón del Silencio» c/ Floridablanca, 133, baixos - 08011 Barcelona RESERVAT EL DRET DE PUBLICACIÓ Informació, Tel. 934 242 787 40 29 octubre 2009

Des del carrer Pensant-ho millor P. Bernabé Dalmau publica el llibre «Al capvespre t’examinaran en l’amor»

«Tota la vida és un aprenentatge Jaume Camprodon i Rovira a servir Déu» Bisbe emèrit de Girona Miquel Àngel Codina Precisem els mots El P. Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat i director de la revista Fou en una trobada d’alts eclesiàstics en Documents d’Església, ha escrit més quèes provocà una discussió un xic acalora- de vint llibres sobre espiritualitat, da quan a un se li acudí parlar de la utopia litúrgia i divulgació religiosa. En el de la fe. L’expressió sonà gairebé a heretgia seu nou volum, Al capvestre t’exa- a les orelles d’alguns. La sang no arribà al minaran en l’amor, editat per Publi- riu; fou qüestió de posar-se d’acord en el cacions de l’Abadia de Montserrat, sentit que cada un donava a la paraula uto- el P. Dalmau tracta sobre diverses pia, i entesos. El mot utopia s’empra per sig- qüestions de temàtica cristiana i les nificar un ideal que estimula però que se si- il·lustra amb vivències personals. tua tan alt que a l’hora de la pràctica no s’hi arriba. Ara bé, situats en l’àmbit de la fe, —Amb quin objectiu es va de la Nova Creació inaugurada pel Misteri plantejar l’elaboració d’aquest Pasqual, la utopia esdevé realitat perquè és llibre? Crist qui porta la iniciativa i mena la barca. —Tenia el desig de poder parlar Més d’una vegada entorn d’una taula de una mica de tot, a base de pinze- cafè o a la sobretaula d’un bon dinar sor- llades. Si intentés fer un índex de geixen discussions acalorades perquè cada matèries del llibre, sortiria molt ex- dialogant dóna sentits diferents a una ma- tens perquè hi ha moltes afirmacions teixa paraula. Les beceroles d’una filosofia subliminals. Ara bé, també cal saber elemental ensenyen que abans de fer una llegir entre línies; sempre m’agrada proposta o de provar una afirmació cal ex- treure ferro a les qüestions can- plicar el sentit que es dóna a cada terme en dents i emprar una fina ironia. Per qüestió. exemple, amb una sola ratlla em La introducció ha estat un xic llarga. Se pronuncio sobre el tema del sacer- m’ha acudit en veure, en una revista d’ins- doci de la dona o sobre els qui fan no sap parlar o escriure sense tirar nova oportunitat de poder estimar piració cristiana i que valoro sincerament, gala de mètodes de pregària però una pedra a la teulada del veí. Jo no millor Déu i de fer el bé als altres la propaganda d’un llibre titulat El nacio- sense posar-hi contingut vital. sóc cap prohom i procuro estar bé amb més generositat. nalismo conduce a la guerra. M’ha sorprès, —Quin és l’eix vertebrador amb tota mena de veïns. Per això he —Amb el pas dels anys, un però m’ha dolgut de debò quan he llegit les de totes les vivències que ex- triat el gènere indicat en el subtítol, s’omple de saviesa? ratlles de propaganda que l’acompanyen. plica? Confessions, a l’estil de sant Agustí, —Segons com, sí, però també «Joan Pau II —diu— va ser ben clar en refe- —Un gran sentit d’acció de gràci- bé que en un pla infinitament més cal ser molt humil. Tota la vida és rir-se al nacionalisme i el va qualificar com es a Déu pel do de la vida. I, concre- modest. Això sí, m’ha agradat deixar un aprenentatge a servir Déu. Una un nou paganisme basat en la divinització tament, de com s’ha desenvolupat constància de fets que han marcat cosa és l’experiència i una altra seria de la nació. Parlava des de l’experiència de la meva, sobretot tenint en compte la meva vida i de les persones que la immunitat contra tot perill. Jo sofriment viscuda pel poble polonès sota la que en la vida el do de la fe cristiana més he estimat. crec molt en allò de sant Pau: «El dominació nazi...» I continua: «No hi ha cap m’ha marcat decisivament i encara —Vostè parla en el llibre de qui es pensi estar dret, que miri de nacionalisme solidari. Els nacionalismes es me l’aguanta avui. la «joia d’envellir». no caure!» fonamenten en l’exaltació del que és propi, que es converteix en argument obsessiu que —Es pot considerar un llibre —Aquest és un tema al qual de- —Es difícil viure la fe amb justifica el rebuig visceral de l’“altre” o, fins de memòries? dicaré tot un altre llibret, pràctica- responsabilitat avui dia? i tot, la violència.» —No, de memòries, només n’es- ment ja enllestit. No hem de tenir —Sí que ho és, però no hi ha volta Per descomptat que el text no és de Joan criuen o bé els grans personatges por d’envellir si sabem trobar sentit de full: o bé es viu responsablement Pau II, almenys no està avalat per cometes. o bé aquells qui volen deixar ma- al moment present de la pròpia vida. la fe, o bé aquesta desapareix. No Joan Pau II, en els seus missatges sociopolí- lament els enemics. Hi ha gent que La vellesa ha de ser viscuda com una ho sé veure d’altra manera. tics, utilitza diferents vegades la paraula na- cionalisme o nacionalismes; però sempre els acompanya amb un adjectiu que especifica a quina mena de nacionalisme es refereix o el lector el dedueix clarament del con- text. Així parla de nacionalismes «exaspe- rats», «excloents» que poden portar a una malfiança de violència i de terror. Ara bé, Rauxa parla també de nacionalismes «temperats», «moderats», «responsables»... En aquests Eduard casos el qualificatiu fa sempre referència al Periodisme? Brufau bé comú. També parla d’un nacionalisme «insà», «malentès»; expressió que vol dir que hi ha una altra classe de nacionalisme, Massa sovint el periodisme, especialment el te- i el sotmetiment a les directrius ideològiques del que serà «sa» o «benentès». La recent obra levisiu, demostra no tenir ni la credibilitat ni la partit corresponent. Tot plegat, una cortina de fum Nació i Magisteri pontifici, del Dr. Antoni M. seriositat professional que li pertocaria. Ja no es per amagar el problema de fons, que sempre és la Oriol i Tataret, molt valuosa i completa, és tracta només de la multitud de programes escom- manca de veritables idees. un lloc de referència excel·lent per aclarir braria que s’emeten diàriament, sinó fins i tot dels El periodisme, per ser-ho de debò, hauria de fugir aquests conceptes. espais que haurien de ser més rigorosos, com ara de les extravagàncies i instal·lar-se en la normalitat. No res, que amb unes senzilles nocions de els informatius. En les notícies es tendeix a buscar Només des d’aquest punt d’equilibri i de serenor dialèctica precisarem el contingut que po- l’espectacle, es prioritza la confrontació, el succés la informació que es doni pot ser realment interes- sem en les paraules i evitarem polèmiques i l’anècdota, encara que siguin totalment intrans- sant i formativa. Mentre això no es faci, el periodis- o actituds bel·ligerants que fomenten la vi- cendents i no aportin cap informació rellevant. me habitual continuarà sent un espectacle buit de olència o si més no el recel. El nacionalisme Sembla que no hi ha cap altre objectiu més enllà contingut, sense cap altra fita que tenir l’especta- no és un absolut i de si mateix no engendra del rendiment econòmic (a través de l’audiència) dor badant davant de la pantalla. violència.