El Quartet De Trompes De L'orquestra Pau Casals (1920-1937)
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
ADVERTIMENT. Lʼaccés als continguts dʼaquesta tesi queda condicionat a lʼacceptació de les condicions dʼús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://cat.creativecommons.org/?page_id=184 ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis queda condicionado a la aceptación de las condiciones de uso establecidas por la siguiente licencia Creative Commons: http://es.creativecommons.org/blog/licencias/ WARNING. The access to the contents of this doctoral thesis it is limited to the acceptance of the use conditions set by the following Creative Commons license: https://creativecommons.org/licenses/?lang=en José Reche Antón EL QUARTET DE TROMPES DE L’ORQUESTRA PAU CASALS (1920-1937) TESI DOCTORAL Director: Dr. Joaquim Rabaseda i Matas Tutor: Dr. Francesc Cortès i Mir Programa de Doctorat en Història de l’Art i Musicologia Departament d’Art i de Musicologia Facultat de Filosofia i Lletres Universitat Autònoma de Barcelona 2017 A tots els que els últims anys han sentit parlar dels trompistes de l’OPC, als que els han descobert i als que els han recordat. I sobretot a la María José, que els ha tingut durant molt de temps a casa. 3 Concert per a trompa núm. 3 K. 447 de W. A. Mozart (arranjament per a violoncel de Gaspar Cassadó) 5 Sumari Introducció ......................................................................................... p. 9 1. L’Orquestra Pau Casals ................................................................... 17 1.1. El procés de creació ............................................................... 23 1.1.1. Les motivacions de Casals per a la creació de l’OPC ............... 27 1.1.2. Una orquestra de primer nivell a la Barcelona de 1920 ............ 45 1.2. L’organització de l’OPC .......................................................... 57 1.2.1. De la Comissió Organitzadora a la Junta del Patronat ............. 57 1.2.2. La tria dels músics .................................................................... 67 1.3. La trajectòria i la recepció ....................................................... 79 1.4. La fi de l’existència ................................................................. 89 2. El quartet de trompes de l’OPC .................................................... 107 2.1. La preocupació de Pau Casals per les trompes ................... 109 2.2. Els cinc trompistes de la plantilla inaugural .......................... 121 2.3. L’arribada de Willem Valkenier ............................................. 127 2.4. La cerca d’un nou primer trompa .......................................... 149 2.5. El paper de Ramón Bonell .................................................... 165 3. Els trompistes i les trompes ......................................................... 177 3.1. El trompista ve de fora... ....................................................... 179 3.2. La formació ........................................................................... 183 3.3. El canvi organològic ............................................................. 199 3.4. La responsabilitat del repertori ............................................. 219 Conclusions ....................................................................................... 235 Fonts i bibliografia ............................................................................. 245 Arxius i biblioteques ..................................................................... 247 Publicacions periòdiques ............................................................. 248 Bibliografia ................................................................................... 249 Índex de figures ................................................................................. 267 Abreviacions ....................................................................................... 271 7 INTRODUCCIÓ A més, [Pau Casals] ens va fer el present de constituir una orquestra simfònica, modélica per les seves execucions, perquè els components d’aquest grup eren persones escollides entre els professors de Barcelona, i de bons professors nosaltres, sempre n’hem tingut un esplet! Joan Balcells, L’Orfeó Gracienc i el seu entorn ciutadà. Memòries del mestre Joan Balcells p. 243 9 Fa poc més de quatre anys, vam descobrir –de la mà del Dr. Joaquim Rabaseda1– els primers indicis sobre els trompistes de l’Orquestra Pau Casals (OPC). Des del primer document consultat, una carta de Joaquim Pena (1873-1944) a Pau Casals (1876-1973) que mostrava clarament la preocupació de Casals pel quartet de trompes, ens va atreure aquest tema, des de la nostra perspectiva d’intèrpret d’aquest instrument i com a investigador especialment interessat en els músics i les pràctiques interpretatives històriques. Així començava aquesta tesi, que estudia els trompistes que van formar part de l’orquestra al llarg dels seus anys de funcionament, és a dir entre 1920 i 1937. En una cerca inicial de bibliografia especialitzada en el camp de l’instrument per a la contextualització del nostre estudi, vam revisitar la nostra biblioteca per a retrobar l’obra The Early Horn de John Humphries que, ja a la primera pàgina, diu: The twentieth century has seen an immense number of changes in performance practice. Listen, for example, to Elgar’s recordings of his own orchestral works with the London Symphony Orchestra and the Royal Albert Hall Orchestra in 1920s and thirties. The woodwind play without vibrato, the narrow-bore trombones are incisive and penetrating but never over-assertive and the single F horns’ sound is reticent and pure-toned. These are authentic performances which reveal the substantial difference between the sounds which Elgar heard as he composed and conducted, and those which we hear in the same works today.2 Humphries és, sens dubte, la referència més important i actual en el camp de la trompa i a l’inici del seu treball apunta directament a la mateixa època del nostre 1 Aquesta tesi s'ha realitzat amb el suport i en el marc del projecte de recerca “Orquestra Pau Casals” de l'Escola Superior de Música de Catalunya, dirigit pel Dr. Joaquim Rabaseda i amb la cooperació de la Fundació Pau Casals. Agraïm profundament la generosa direcció d’aquesta tesi al Dr. Rabaseda i l’imprescindible aportació a aquesta recerca per part dels membres de l’equip: Joan Gay, Dr. Gianni Ginesi i Dr. Enric Guaus 2 HUMPHRIES (2000: 1) 11 estudi com un moment apassionant, tant pels canvis produïts com per les fonts disponibles. Tot i les limitacions del seu treball, pel seu caràcter generalista i pel seu espai reduït, l’autor assenyala l’interès pel moment i la seua lectura va encoratjar la nostra recerca. Tanmateix, un primerenc contacte amb el mateix Humphries ens va revelar que encara no existien estudis sobre aquests canvis en l’àmbit trompístic. De fet, en la bibliografia específica sobre la trompa, continuen existint notables mancances. Les obres de referència –totes elles estrangeres– van envellint mentre musicòlegs, músics i constructors actuals van produint noves contribucions, majoritàriament en camps molt concrets i especialitzats. A poc a poc, aquestes aportacions van omplint els buits a la vegada que es van apropant al nostre passat més recent. En el cas del nostre país, aquesta activitat investigadora és molt menys present i les escasses referències existents mereixen una lectura especialment crítica. No disposem de nombrosos estudis –i menys encara recents–, ni generals ni especialitzats, sobre la trompa. Són comprensibles les dificultats en un cercle tan reduït però arribats al segle XXI, cal superar aquest dèficit. Aquesta tesi, per tant, vol sumar-se a la bibliografia especialitzada sobre la trompa, a més de ser una referència en l’estudi de l’OPC. A dins del projecte humà, social i estètic de l’orquestra, la qüestió del quartet de trompes representa un cas paradigmàtic del moment de transformació que viu l’instrument, tant per la recepció d’un creixent repertori simfònic com per l’existència de notables canvis organològics, destaca també la influència de l’enregistrament sonor –que es converteix en un producte comercial– a l’igual que la difusió de la música a la ràdio, que expandeix el seu consum de manera global. Per una banda, l’enregistrament històric és un testimoni dels diversos estils interpretatius dels músics i de les orquestres; per una altra banda, suposa el principi de la fi d’aquestes diferències. La musicologia ja fa molt de temps que acompanya a la música antiga en el seu camí. Trobem clars exemples a Barcelona –salvant les distàncies– a l’època de Casals amb les visites de Wanda Landowska (1879-1959) i l’activitat del conjunt Ars Musicae de Josep Maria Lamaña (1899-1990); i les recerques i publicacions de Felip Pedrell (1841-1922) i Higini Anglès (1888-1969). Ara, quan la interpretació històricament informada ha sobrepassat les barreres de la música anterior a 1800 i en les darreres dècades ha aprofundit en els segles XIX i XX, cal també 12 acompanyar els intèrprets amb recerques sobre els músics, els repertoris i els instruments, les pràctiques interpretatives i els enregistraments històrics. Com dèiem, aquest treball s’apropa als trompistes que van tocar amb l’OPC però si bé existeix un primer interès biogràfic envers els intèrprets, aquest no representa el seu punt més important. El nostre objectiu és, en primer lloc, documentar la manifesta inquietud de Pau Casals respecte a la configuració del quartet de trompes de l’orquestra. A partir d’aquest primer punt, es desplega un segon objectiu que és determinar les característiques pròpies dels membres