08

butlletí d’informació del municipi de · Hivern 2012

Llanars té la primera caldera de biomassa en xarxa de la comarca

Aprovat el projecte Instal·lat un L’Ajuntament aprova Èxit del concurs d’abastament d’aigua desfibril·lador fix a la un pressupost d’engalanament a Espinalba [p. 4] parada del bus [p. 6] realista [p. 8] de carrers [p. 11] 02. SUMARIS / EDITORIAL Infraestructures .03 sumaris

P. 3 SERVEIS: Llanars disposa de la pri- mera caldera de biomassa que dóna calefacció a més d’un edifici en xarxa Benvolguts P. 4 SERVEIS: A la recta final el projecte llanarencs i llanarenques, per portar aigua potable a Espinalba P. 5 URBANISME: Paralitzades les obres L’any 2011 ha estat un any difícil però ja d’urbanització del carrer del Morer l’hem superat. Tot i que els analistes econò- Llanars disposa per voluntat de l’Ajuntament / Pri- mics auguren aquest 2012 similar a l’any mera ocupació a la tercera planta del que hem clausurat, voldria ser optimista. Si de la primera caldera de biomassa polèmic edifici situat al número 29 més no, segur que hem après moltes coses del carrer Catalunya que ens han ensenyat a afrontar el futur de la comarca que dóna escalfor P. 6 SALUT: El Dipsalut instal·la un amb millors garanties. Les dificultats que desfibril·lador fix a la parada del bus hem passat i que estem passant bàsicament a més d’un edifici en xarxa del carrer Catalunya / Rebuig frontal es deuen al fet que la resta d’administracions a la reordenació de l’atenció conti- (Estat i Generalitat) no compleixen amb els L’equipament té un vessant educatiu i per això s’ha posat a l’abast del visitants. nuada seus compromisos i ens demoren els paga- S’instal·laran panells informatius que indicaran el procés i l’estalvi energètic P. 8 HISENDA: Llanars aprova un ments de subvencions i aportacions. Pel que pressupost realista amb la situació fa a la gestió municipal estic tranquil, crec de crisi econòmica que és prou acurada com per no tenir mas- Després de diverses dificultats, la xarxa de Aquest mes de febrer s’ha La caldera de biomassa tot el procés. A més, de l’Institut Català de Generalitat (a través d’un P. 9 CALAIX DE SASTRE: El deu- sa dificultats i avui ja puc dir que haurem calor municipal ja és una realitat, i per tant, posat en marxa la caldera funcionarà amb l’estella s’instal·larà un compta- l’Energia (ICAEN), del ajut del Consell Comar- te de les administracions amb tancat l’any 2011 amb romanent, gràcies a ja podem dir que els edificis municipals de biomassa, que dóna forestal que es va treure dor que mesurarà l’estalvi Departament Territori cal), i de la Diputació de l’Ajuntament de Llanars ha arribat l’esforç de molta gent. s’escalfen amb la llenya dels nostres boscos, calefacció a les depen- dels boscos de Llanars de combustible que com- i Sostenibilitat de la . a la xifra de 340.000 euros / Llanars o sigui, amb biomassa. Crec que és una dències municipals: durant la recuperació portarà a l’Ajuntament. amb la Marató / Els Reis de l’Orient La reforma dels ens locals segur que ens instal·lació molt interessant que ens posi- l’Ajuntament, l’escola i de les pastures de l’any L’equipament es comple- arriben a Llanars afectarà, però espero que es faci de for- ciona com a municipi en el compliment de la Cooperativa. Aquesta passat. Malgrat que no tarà amb panells explica- P. 10 FESTES: Llanars fa el primer con- ma acurada i es tingui en compte que els les obligacions en reducció dels gasos que és la primera instal·lació se sap del cert el consum tius de tot el procés. curs d’engalanament de carrers per la ens locals són els que aporten més servei provoquen l’efecte hivernacle. Podríem dir d’aquest tipus del Ripo- d’estella que es registrarà, Festa Major / La Nova Trinca aconse- als ciutadans per euro recaptat. Potser és que ja tenim una part dels deures fets, hem llès que dóna escalfor a s’estima que cada hivern La instal·lació ha tingut gueix reunir unes 700 persones a les l’administració més eficient i més propera estat dels primers municipis en apostar per més d’un edifici, és a dir, es podrà generar calefac- un cost de 200.000 euros planes de Llanars a la gent, que treballa amb menys recursos. aquesta tecnologia. Penso, de debò, que ens que Llanars té la primera ció gràcies a la recupera- i l’obra s’ha dut a terme P. 11 ENTREVISTA a la Serafina Juncà de Ara bé, no sempre això són avantatges; havíem d’alliberar de la dependència dels xarxa de calor generada ció dels boscos de l’any en tres fases que s’anaven Cal Marxant sovint els ciutadans demanen més als seus combustibles derivats del petroli i apostar per biomassa de la co- anterior. adjudicant a mesura que P. 12 ESCOLA L’hort, tema de descoberta ajuntaments del que els correspon, i en oca- per energies renovables. El nostre bosc se- marca. La resta d’instal- l’Ajuntament disposava de l’entorn de les Moreres sions els ha portat a donar serveis que no gur que ens ho agrairà, i també els nostres lacions que es troben en Des de l’Ajuntament, de recursos econòmics Compromís per l’estalvi energètic són de la seva competència (llars d’infants, ramaders i pagesos, a qui animo a instal·lar funcionament es limiten s’ha volgut que aquest per fer-hi front. Segons Set ajuntaments del Ri- 3 euros, una xifra que en- serveis socials, etc.) per tal de cobrir la falta aquesta font d’energia a casa seva. Penseu a abastar només un edi- equipament tingués la l’alcalde, Esteve Costa, pollès, entre els quals hi cara es preveu disminuir de servei d’alguna altra administració, que que amb aquesta energia donem feina a la fici. Amb la instal·lació, seva part educativa i és s’ha volgut fer d’aquesta ha Llanars, van signar el més en el futur. L’acte va com que no està en contacte amb els ciu- gent de la Vall de i els nostres són quatre els municipis per aquest motiu que la manera per evitar riscos 9 de febrer passat un con- ser presidit per l’alcalde tadans, no veu les necessitats de la mateixa diners no se’n van cap als països productors del Ripollès que generen caldera de biomassa s’ha de tresoreria. L’Ajunta- veni amb el Punt d’Info- de Llanars, el president manera que els governs locals. de petroli o de gas. Hem encetat un camí energia amb biomassa: posat en un costat de la ment només ha hagut energia del Ripollès amb del Consell Comarcal que no podem abandonar, la nostra deter- Vallfogona del Ripollès, plaça Major i s’ha tapat de sufragar el 15 % del el qual es comprometen del Ripollès, Miquel M’agradaria destacar el comportament de minació ja no té retorn, intentarem usar els (al Centre Forma- amb una estructura de cost. La resta de finança- a prendre les mesures Rovira, i representants Edita: Ajuntament de Llanars la gent del nostre poble. Crec que aquest diners públics buscant la màxima eficàcia tiu), Planoles i Llanars. vidre que permet veure ment ha vingut de part necessàries per afavorir de l’Institut Català de any la seva participació ha estat exemplar, per al nostre territori. l’estalvi energètic. L’acte l’Energia (ICAEN). Difusió: 600 exemplars tothom s’ha bolcat a col·laborar quan ha fet es va celebrar a la sala Juanjo Escobar, cap de falta, i això ens esperona. Penso que aquest de plens de Llanars, i la divisió de Relacions Coordinació, redacció i disseny: és el camí: junts hem estat capaços de man- tot seguit es va visitar Externes de l’ICAEN, va Glam Comunicació SL (972 183 360) tenir el nostre poble als nivells de qualitat la caldera de biomassa. felicitar els ajuntaments i de servei que es mereix. Els esdeveniments Durant aquesta visita, el Punt d’Infoenergia del Impressió: Lith Gràfiques culturals han estat de molta qualitat i en l’alcalde Esteve Costa va Ripollès per la iniciativa, Dipòsit legal: GI.1040-2008 un nombre important, els serveis socials explicar als assistents el assenyalant-la com a han suposat una despesa important; però gran estalvi que suposa model a seguir per acon- l’hem pogut assumir; hem pogut mantenir aquesta instal·lació ja seguir un estalvi energè- el nivell de qualitat de la neteja viària, de la que el Kw/h ha passat tic en l’àmbit públic de recollida d’escombraries, del servei d’aigua i Esteve Costa i Sala. Alcalde-President de de tenir un cost de 12 a manera coordinada. de la resta de serveis. l’Ajuntament de Llanars 04. SERVEIS URBANISME .05

el projecte per dur Paralitzades les obres aigua potable a d’urbanització del Espinalba ja És carrer del Morer a la recta final

S’ha signat un conveni amb l’Ajuntament de Camprodon per poder aprofitar la que els sobra de la Bona Font L’Ajuntament vol assegurar-se que podrà pagar els treballs

El projecte per fer arribar veni amb el de Campro- pi, amb aquesta aigua Les obres d’urbanització euros. Amb aquesta aigua potable al nucli don que els permet apro- sobrera n’hi ha d’haver del carrer del Morer, actuació es completaran d’Espinalba està gairebé fitar l’aigua sobrera de la suficient per abastir l’únic tram urbà que els treballs de millora de aprovat, ja que només Bona Font, una font que, el nucli d’Espinalba i resta sense pavimentar al vies urbanes a Llanars. queda una resolució malgrat estar situada en reforçar les captacions nucli de Llanars, estaran Els treballs consistiran d’Urbanisme d’aprova- el municipi de Llanars, de Llanars per minimit- paralitzades fins que en la construcció de vo- ció de l’expedient en abasteix la població de zar l’ús dels pous. No alguna de les adminis- reres, la pavimentació i sòl no urbanitzable. El Camprodon. Fins ara, obstant això, hi ha pous tracions aporti diners a la instal·lació de serveis, projecte es licitarà al l’aigua que els sobrava, de reserva per si no n’hi l’Ajuntament, pagant al- com ara enllumenat pú- llarg d’aquest any per era abocada de nou a un ha prou en una època de guna de les factures que blic i l’enjardinament. començar-se a executar torrent. Gràcies a aquest sequera extrema. hi ha pendents. Aquesta posteriorment. L’obra, conveni, aquesta aigua la és la decisió que ha pres El projecte té compro- que tindrà un cost d’uns podrà aprofitar Llanars, La zona d’Espinalba és el consistori, davant la mès un finançament 177.000 €, consistirà en ja que s’ha utilitzat el un nucli de cases disse- manca de liquiditat. del 90% per part del Pla la construcció d’un dipò- projecte d’Espinalba per minades i fins ara cada Únic d’Obres i Serveis sit a Espinalba, a més de conduir la que sobri de propietari s’espavilava Les obres d’urbanització (PUOSC) 2011. L’Ajun- la xarxa de canalització. la Bona Font fins a la per abastir-se d’aigua. del carrer del Morer es tament no vol fer cap captació de la Badia. Amb aquestes obres, tots van adjudicar el mes previsió de quan comen- Per tal de dur a terme els habitatges i masies d’abril passat a l’empresa çaran les obres, però és l’obra, l’Ajuntament de L’alcalde, Esteve Costa, estaran dotats d’aquest Josep Vilanova SA, per molt probable que s’exe- Llanars ha signat un con- afirma que, en princi- servei. poc més de 100.000 cutin al llarg de 2012.

Una obra encallada des del 2007 L’Ajuntament dóna la llicència de primera ocupació a la tercera Per tal de poder ser una nistrament que hi havia a ces que provocaven que el llores, quedava pendent tot el projecte inicial). realitat, aquesta obra ha Llanars. seu rendiment fos només l’abastament a Espinalba. La Generalitat, després planta del polèmic l’edifici situat al número 29 del carrer Catalunya passat per tot un viacru- Aquest pla arribava a la del 51%. La totalitat de Arran de l’exclusió de diverses converses Un veí va denunciar el 1994 que l’immoble tenia més alçada de la permesa cis. Tot va començar fa 5 conclusió que les capta- les actuacions definides d’aquest projecte del amb el Director General i el cas va acabar al TSJC anys, quan es va redactar cions no complien la le- en aquest pla tenien un PUOSC de 2007, l’Ajun- d’Administració Local, el Pla d’Abastament d’Ai- gislació vigent en matèria cost de 2.409.300 euros. tament va presentar va donar fa un any el seu Aquest edifici ha estat bunal Superior de Justícia de primera ocupació de la despesa que havia de ser propietari de l’immoble i gua Potable per al poble, sanitària; que calia portar una al·legació per tal de vist-i-plau i va concedir fruit de molts maldecaps de Catalunya (TSJC), tercera planta de l’edifici. assumida per l’Ajunta- l’Ajuntament van pactar que definia les actuacions aigua potable als nuclis Amb aquest document poder-lo executar el 2012. a Llanars 150.000 euros a l’Ajuntament en els no complia la legalitat Els fets van començar ment, com a responsable que el propietari ender- que calia dur a terme des d’Espinalba, la Rossa i sobre la taula, el consis- En aquesta al·legació es per a realitzar l’obra, de darrers anys. I és que hi perquè tenia més alçada quan un veí va denunciar d’haver concedit una rocaria la teulada i el d’aleshores fins a l’any Feitús; que faltava un nou tori va posar fil a l’agulla va plantejar el projecte manera que l’Ajuntament havia un litigi entre el de la permesa. que l’immoble tenia més llicència per una obra consistori li pagaria una 2025 i que tenien per dipòsit de 600 metres cú- per solucionar gran part només en una primera gairebé només haurà Consistori i el propie- Ara, gairebé 20 anys alçada de la permesa. El que no complia amb la indemnització de 35.000 objectiu acabar amb les bics de capacitat i que la d’aquestes mancances. fase de 166.000 euros d’aportar 27.000 euros del tari perquè el 1994 es després de començar TSJC va condemnar el normativa municipal. euros per haver incorre- deficiències en el submi- xarxa tenia greus mancan- Un cop fetes diverses mi- (en lloc del 240.000 de cost total. va donar una llicència aquest enfrontament, propietari a rebaixar la Finalment es va resol- gut en un error alhora de d’obres que, segons el Tri- s’ha sol·licitat la llicència coberta de l’immoble, dre fa dos anys quan el donar la llicència d’obres. 06. SANITAT CULTURA .07

El Dipsalut instal·la Gran èxit del nou un desfibril·lador Festival de Música fix a la pARADA de la Vall de D’AUTOBÚS Camprodon

Com s’ha d’actuar en cas de trobar-nos davant una Per tal de reduir costos, els municipis organitzadors han L’aparell és molt senzill d’utilitzar, automàtic i serveix possible parada cardíaca? optat per reduir el nombre d’actuacions i mantenir la per salvar vides davant d’una aturada cardíaca qualitat artística En cas de trobar-nos davant una possible parada cardíaca, cal seguir els passos següents (l’anome- nada “cadena de supervivència”): · Cal apropar-nos a l’afectat i comprovar si està L’actuació de Folkincats l’(a)phonica de , menys actuacions però amb l’actuació d’Els de Ton Chien van Llanars ja s’ha afegit a la tar que torni a bategar a un ma “Girona, territori car- conscient i si respira. Una bona manera és par- va tancar aquesta dot- es va mostrar molt satis- mantenint el nivell qua- d’En Samarra i el tango omplir la Cooperativa llista de municipis giro- ritme normal i pugui bom- dioprotegit” que preveu la lar-li per veure si reacciona i apropar la cara a la zena edició del Festival fet de la resposta, ja que litatiu, una aposta que dels argentins Marcelo de el nins que tenen l’etiqueta bejar la sang. Els desfibril· implantació de fins a 650 seva boca per determinar si respira. de Música de la Vall de l’assistència de públic va de ben segur ha tingut Mercadante & Gusta- tercer diumenge d’agost, de “territori cardioprote- ladors que el Dipsalut im- desfibril·ladors automà- · Cal demanar ajuda a les persones que hi ha a la Camprodon, que en- ser altíssima i fins i tot es a veure amb la massiva vo Battaglia a Llanars i Névoa i Vicenç Solsona git”. A finals del mes de planta als municipis de la tics d’ús públic arreu de vora i trucar al telèfon d’emergències: l’112. Cal guany s’ha obert a nous van exhaurir les entrades assistència als concerts. diumenge 7 d’agost. van tornar a fer ple a gener el Dipsalut va instal· demarcació de Girona són les comarques gironines. buscar el desfibril·lador més proper. estils musicals per seduir a tres dels cinc concerts La setmana següent, el l’església de en lar un desfibril·lador fix a automàtics. Des que va començar la Un cop som davant el desfibril·lador (DEA), a més públic. El director programats. La reducció El Festival de Música, cantautor Roger Mas va la quarta actuació d’un la parada del bus del car- implantació a la Regió Sa- hem d’obrir-ne la caixa amb decisió, agafar-lo i artístic, Francesc Viladiu, del programa d’actes, organitzat per la Man- presentar el seu disc A festival que van tancar rer Catalunya, és a dir, un Els desfibril·ladors auto- nitària de Girona, s’han córrer per portar-lo fins on és la víctima. En cas organitzador d’altres de 8 a 5 concerts, va ser comunitat de la Vall de la casa d’enlloc a Molló. els Folkincats a Sant Pau senzill aparell que pot uti- màtics (DEA) analitzen el pogut salvar dues perso- que no s’hagi pogut trucar a emergències, ens festivals com ara una altra de les novetats: Camprodon, va arrencar Anna Roig i l’Ombre de Segúries. litzar qualsevol veí i que ritme cardíac del malalt i, nes gràcies a l’ús d’aquests hi podem comunicar des de la mateixa columna serveix per salvar vides en tots sols, determinen si és aparells. Fins el moment del DEA. cas d’aturades cardíaques. convenient donar-li una s’han col·locat 114 apa- · Un cop som al lloc dels fets, hem d’obrir la La seu de l’agrupació “País d’Art i d’Història” L’objectiu és reduir el descàrrega elèctrica per rells a 66 municipis de la tapa de l’aparell, escoltar i anar seguint les ins- temps de resposta davant poder recuperar el ritme demarcació, que se sumen truccions que ens dóna la locució. serà Prats de Molló-la Preste (França) d’un cas d’aturada cardí- normal del cor i permetre als 153 desfibril·ladors · El primer pas és descobrir el pit de la víctima. aca extrahospitalària, que que torni a bombejar la mòbils que el Dipsalut va · Després, cal agafar els pegats (els elèctrodes), La representant del municipi de Llanars serà la Sra. Rosa Gardell és de 10 minuts. sang. Mai no fan la des- cedir a 53 ajuntaments el desenganxar-los i col·locar-los sobre el tors de càrrega si no és necessària, mes de juny passat. Amb l’afectat. Un s’ha de posar a la part dreta, sobre El ple de l’Ajuntament seu de l’agrupació sigui tenciar el seu patrimoni, El desfibril·lador és un és a dir, no hi ha possibili- aquesta iniciativa, s’aspira el pit (per sobre el mugró). L’altre, va a l’esquer- de Llanars va aprovar Prats de Molló - La Preste fonamentalment, i que aparell que emet un im- tat d’error. La instal·lació a reduir entre un 25 i un ra, per sota el pit, a la zona de les costelles. l’octubre passat la revisió (França), segons estableix són proactius en la seva puls de corrent continuat d’aquest desfibril·lador 30% la mortalitat a causa · Quan l’aparell ens ho indiqui, ens hem del conveni d’adhesió a el conveni d’adhesió. rehabilitació i manteni- al cor per tal de possibili- s’emmarca dins el progra- d’una aturada cardíaca. d’apartar de la víctima per tal que el DEA faci la l’agrupació europea de ment però també en la descàrrega elèctrica. cooperació territorial El ple de l’Ajuntament seva difusió i pedagogia. · Si la persona recupera la consciència, només “País d’Art i d’Història va aprovar també que la ens queda esperar els serveis mèdics. Si no és transfronterer de les Valls representant del nostre Amb aquest projecte així, el DEA segueix monitoritzant el pacient del Tec i del Ter”, de la municipi a l’assemblea els municipis implicats Objectius de l’agrupació i indicant-nos els passos a seguir. L’aparell qual en forma part des d’aquest òrgan transfron- pretenen posar en valor determina si calen noves descàrregues i, en cas de la primavera del 2010. terer sigui la Sra. Rosa el seu patrimoni natural, Aquesta agrupació té com a objectius promoure afirmatiu, les va administrant, sempre amb Entre els acords presos Gardell i Palol. l’històric i el cultural. la qualitat arquitectònica, urbana i paisatgística i previ avís. Les persones que en tinguin nocions, es va acordar abonar 1,75 Els municipis que el valor del patrimoni, dur a terme una campanya poden fer massatge cardiorespiratori entre una i euros per habitant i any, El label País d’Art i formen part d’aquesta de comunicació i de sensibilització envers aquest altra descàrrega. quota establerta per ser- d’Història és una mena agrupació –entre ells tots valor patrimonial, fomentar el turisme cultural de L’últim pas és esperar l’arribada de l’assistència ne membre. de certificació de qualitat els de la Vall de Campro- qualitat i establir una plataforma de debat i coordi- mèdica. Ells s’enduran el DEA ja que conté que el govern francès don- han d’aportar una nació entre els agents (d’intercanvi d’experiències i informació de les constants del pacient. Un altre dels punts que dóna a determinats quota anual de 1,75 euros metodologies). es van aprovar és que la territoris que volen po- per habitant i any. 08. HISENDA CALAIX DE SASTRE .09

Els Reis de l’Orient Llanars aprova un arriben a Llanars pressupost realista Els Reis Mags de l’Orient van arribar un any més a Llanars però aquest any van demanar a l’Ajuntament si podien fer la recepció dels nens i nenes del poble a la amb la situació de Sala de Ball. Després de la tradicional cavalcada, en la que un any més els Reis van arribar amb camell, Ses Majestats es van resguardar del fred dins l’església de crisi econòmica Sant Esteve. Llanars amb la Marató Arrel de la disminució dels ingressos provinents de les administracions, s’han hagut d’apujar alguns impos- Enguany Llanars s’ha llir més de 1.500 euros tos i taxes per mantenir l’estabilitat pressupostària de bolcat amb la campanya que van ser aportats l’Ajuntament solidària de la Marató a la Marató de TV3. a favor de la regenera- L’acte, organitzat per la ció i el trasplantament Comissió de festes, es El pressupost aprovat per administracions, ha estat na de l’Aigua (ACA) ha d’òrgans i teixits, i va podria repetir l’any que l’Ajuntament de Llanars el causant que l’Ajunta- apujat substancialment organitzar una quina per ve. La Marató de TV3, és absolutament realis- ment hagi optat per in- el cànon de sanejament. recaptar diners. L’acte va que aquesta edició ha ta amb la situació de crementar lleugerament Actualment aquest ser possible gràcies a les celebrat els 20 anys, ha crisi econòmica en la què els impostos directes. En cànon correspon aproxi- donacions que van fer assolit la xifra rècord de estem immersos. L’única aquest sentit, l’impost madament a la meitat del els diferents establiments recaptació de 7.575.948 inversió que contempla que més ha pujat ha estat cost factura. Aquest any, del municipi i d’altres euros, segons les darreres aquest pressupost és el l’IBI, que ha augmentat però, suposarà un per- de la Vall de Campro- dades. Amb tot, la xifra projecte de subministra- un 7%. centatge més important. don, que van regalar els és provisional, i es pot ment d’aigua a Espinal- L’impost de vehicles de productes que es van incrementar fins al 31 ba, el qual està valorat El preu de l’aigua pateix tracció ha pujat lleugera- sortejar posteriorment. de març, quan es farà el en uns 177.00 euros, un lleuger increment ment i la resta de taxes L’experiència va ser molt tancament definitiu de la L’Ajuntament mostra el seu 150.000 dels quals seran que varia en funció han augmentat l’IPC. bona i va permetre reco- recollida. rebuig a la reordenació de aportats pel Pla Únic dels trams de consum. l’atenció continuada d’Obres i Serveis. Cal especificar, però, El fet que hi hagi hagut que l’usuari tindrà un El deute de les administracions AMB La Nova Trinca Representants municipals han participat activament una disminució dels augment força important en tots els actes de denúncia pel tancament del CAP de ingressos provinents de en la factura de l’aigua, l’Ajuntament de Llanars ha arribat aconsegueix Camprodon les nits i els caps de setmana les aportacions de les ja que l’Agència Catala- a la xifra de 340.000 euros reunir unes 700 Els representants munici- ons de rebuig que s’han de la Mancomunitat persones de Llanars han par- organitzat. de la Vall de Campro- Actualment se situa al voltant dels 190.000 euros ticipat activament a totes don, van mostrar el seu Actualment l’Ajunta- cedents del Pla Únic Així doncs, els proveï- les mostres de rebuig L’Ajuntament de Llanars “profund desacord amb Actualització de ment de Llanars, com d’Obres i Serveis els dors, que fins ara cobra- per la reordenació de es considera que l’elimi- les formes i la manera les ordenances municipals la gran majoria dels ens quals van permetre re- ven a menys de 3 mesos, l’atenció continuada que nació de l’atenció conti- d’actuar de la Conselleria locals de Catalunya, està duir notablement aquest han passat a cobrar a 6 ha dut a terme el Govern nuada de l’ABS de Cam- de Salut i del Servei Ca- L’Ajuntament de Llanars estaven obsolets. Des passant per una situació problema de tresoreria, mesos. de la Generalitat i que ha prodon posa en risc la talà de Salut, emplaçant ha penjat a la pàgina web de l’Ajuntament s’ha fet molt complicada per que encara és molt Amb tot, l’Ajuntament comportat el tancament seguretat de les persones els seus òrgans de govern oficial un document que l’esforç de recollir en un falta de liquiditat. I és important: ara el deute de Llanars ha decidit del CAP de Camprodon de la Vall de Camprodon a què s’utilitzin els me- recull totes les ordenan- sol document totes les que el deute que hi havia se situa al voltant dels concertar una pòlissa de en horari nocturn i els i és per aquest motiu canismes establerts, tals ces municipals que hi ordenances que existien, pendent de cobrar de les 190.000 euros, mentre 100.000 euros amb els caps de setmana. que defensa i exigeix la com el Govern Territo- ha en vigor al municipi. revisar-les i actualitzar- administracions puja- l’Ajuntament té factures bancs, a retornar durant “preservació del sistema rial de Salut (GTS) del Fins ara, les ordenances les. El document final va a 340.000 euros, la per pagar de l’ordre de l’any 2012, per tal de Sens dubte, un dels actes que va aixecar més expec- En aquest sentit, s’han de salut públic, universal Ripollès, que es debati es recollien en diversos s’ha penjat a la pàgina majoria, de subvencions 130.000 euros. poder reconduir aquesta tació va ser l’espectacle de La Nova Trinca, La Trinca adherit a les cartes que i de qualitat”. amb tots els estaments documents guardats en web de l’Ajuntament per pendents de rebre. Aquest fet ha provocat situació i recuperar la del segle XXI, que va actuar dissabte 12 d’agost a s’han enviat al Govern, implicats la reordenació diferents llocs (en suport tal que sigui consultable Afortunadament, a que el Consistori hagi normalitat en el paga- Llanars en el marc de la seva gira per Catalunya. L’es- a les reunions que s’han Llanars, juntament amb dels actuals models de paper, digital...). Alguns fàcilment per tots els finals d’any van arribar pres la decisió d’endar- ment de factures als seus pectacle va aconseguir agrupar cap a 700 persones en mantingut per debatre el els altres cinc ajunta- salut de la Comarca del eren vigents, però d’altres ciutadans. 150.000 euros pro- rerir els seus pagaments. proveïdors. una carpa muntada a les planes de Llanars. tema, i a les concentraci- ments que formen part Ripollès”. 10. FESTES 11. ENTREVISTA

La Serafina és una de les llanarenques més grans del poble, però segur que conserva més memòria que molts altres. Amb 95 anys a l’esquena, n’ha viscut de tots colors! Una vida intensa, plena de dedicació al camp i a la família, una família que ja està a la cinquena generació!!

“Quan era petita vaig haver d’aprendre català amb el Patufet” Primer concurs d’engalanament de carrers per la Festa Major Entrevista a la Serafina Juncà Comas, de Cal Marxant

Guarniment de Serafina, vostè deu ser plaça de l’Om hi havia més a prop. Gairebé no hi Llanars va celebrar, un La celebració va comen- dels Dansaires de l’Om una de les persones un om molt gros. Hi havia mestres, i els pocs any més, la seva festa çar com sempre amb l’es- i dels bastoners de Mas- carrers més grans de Llanars... havia la Cooperativa, que que hi havia eren per als major a finals de setem- pectacle de foc, la traca quefa. A la nit, després Com hem comentat, nat d’Espinalba, que Quants anys té? tenia molts socis. Com nois. Ens feien anar a I quan va acabar l’escola Era molt pesat aquell bre passat. La novetat i el sopar del jovent. El d’un magnífic concert de la novetat més desta- va obtenir el primer Sí, sí, hi ha alguna que no hi havia gaires llocs separats. Jo anava què va fer? temps. Ho havíem de més destacada d’aquesta pregó, que es va celebrar festa Major amb l’Or- cada d’aquest any ha premi, mentre que senyora que és un xic entreteniments, anàvem a a les monges: ens ense- Abans anàvem a escola portar tot amb carretes i edició ha estat el con- dissabte, va anar a càrrec questra Amoga, en el estat el concurs d’en- el carrer Migdia va més gran que jo, mesos, i la Sala de Ball. Hi anava nyaven a cosir, lletres, de més grans, jo tenia a coll i com podíem. Vam curs d’engalanament de de Sara Morera i Jaume ball, es va fer l’elecció de galanament de carrers, obtenir el segon, i la un senyor. Jo ara tinc 95 molta gent, recordo que sumar, restar, dividir... 8 o 9 anys i només vaig arribar a vendre 10.000 carrers, una iniciativa Vidal, pubilla i hereu del la nova pubilla i hereu, que va ser molt ben Plaça de l’Om i carrer anys. abans era un primer pis. era molt diferent! I tot anar-hi tres anys. No s’hi quilos de patates acabat la que ha estat molt ben 2010. Aquest dia també reconeixements que han acollit per part de les Escoles va quedar La gent també havia de memòria, no pas amb anava tan aviat com ara, guerra!! Teníem diversos acollida entre els veïns es van fer una audició anat a recaure en Laura tot el poble. Així, els en tercera posició. Deu tenir moltes histò- d’anar al cine a Campro- calculadora com fan ara!! no! Després vaig anar a camps, i en aquell temps i veïnes i que, a més, ha de sardanes i el gran ball Pedrosa i Xavier Blanch. carrers es van vestir de L’èxit de l’experiència ries per explicar... I una don. No hi havia ni banc, cosir, per aprendre’n. I s’aprofitava tot. De pa- permès tenir el poble amb la Moonlight, a més Durant la Festa, la sala diferents àrees temàti- en fa preveure la seva gran família! però tampoc hi havia Suposo que va haver quan ja n’havia après una tates i pa no en faltaven més guarnit que mai. d’un espectacle infantil d’actes de l’Ajuntament ques. El guanyador del continuïtat en futures I tant! Ja som cinc genera- diners per posar-hi!! El d’estudiar en castellà? mica em va posar a la pas. Fèiem patates, blat, L’èxit d’aquesta primera a la tarda. Diumenge va acollir una exposició concurs va ser el veï- edicions. cions! Vaig tenir tres poble era més petit que Sí, sí, les classes les feien fàbrica de les tovalloles teníem vaques i molts convocatòria ens permet va començar el dia amb de fotografies, obra de Jo- fills, un nen que se’ns va ara però de gent potser en castellà. El català el de Camprodon. porcs. Tot és dur, però assegurar que, de ben l’ofici solemne, més sar- sep Maria Buxasas “Boi”, morir, i dues noies. Tinc n‘hi havia més. vaig haver d’aprendre jo la feina del camp ho era segur, l’any que ve s’hi danes, un taller infantil sota el títol de “Vist des quatre néts, nou besnéts i sola. La meva mare anava I allà què hi feia? molt en aquella època! tornarà. amb inflables i l’actuació de l’om”. una rebesnéta d’un any. Vostè és de Llanars de a treballar a la fàbrica a Primer feia pitets de mai- Havíem d’ajupir molt tota la vida? Camprodon i em com- nada i després tovalloles. l’esquena; ara ho fan tot Què recorda del Lla- Jo sóc nascuda a tocar prava una revista que es Feia dibuixos... Fins que amb animals i màquines. nars de quan vostè era Camprodon, però era deia El Patufet. Com que va venir la guerra, i va petita? de Llanars. Durant uns era el temps de la Re- quedar tot parat. I amb tants anys a l’es- Quan jo era petita només anys a Llanars hi va haver pública vaig aprendre el quena, en deu haver vist hi pujaven carros a Lla- un alcalde i un secretari català amb El Patufet. Com la va viure la de tots colors. Com veu nars, no n’hi havia llavors que van cedir l’Avinguda guerra? aquesta crisi, vostè que de cotxes. Recordo que Maristany a Camprodon. M’han dit que li agrada El meu home va haver n’ha viscut d’altres i fins al voltant de l’església hi Anava a l’escola a Cam- molt llegir... d’anar-hi. En aquell i tot una guerra i una havia el cementiri. A la prodon perquè ho tenia Sí. Ara llegeixo tant en moment ja festejàvem. postguerra? català com en castellà. Li va tocar a anar cap a Jo ho veig molt malament Últimament he llegit Pa Jaén. El 1940 ens vam perquè no va gaire bé. Negre, La dona que fugia de casar. El meu home era Abans de la guerra, ja la boira. Com que no puc de pagès i nosaltres érem s’anava força bé. Però en treballar, ara llegeixo! El els masovers d’una casa acabar la guerra en va cap el tinc molt bé però d’Espinaugua. venir una altra i s’anava l’esquena la tinc molt molt malament. La situa- malament. Treballaven la terra, no? ció d’ara no la veig pitjor, Devia ser molt diferent però igualment la veig d’ara? molt malament. 12. L’ESCOLA

L’hort, tema de descoberta de l’entorn de les Moreres

Els nens i nenes estudien diferents assignatures partint d’aquest fil argumental

Aquest curs els nens i nenes de l’escola treballem l’hort dins l’àrea de descoberta de l’entorn a educació infantil i a medi natural i social a primària. És un projecte que compartim i estudiem alhora tots els alumnes de la ZER.

A Llanars, per iniciar el projecte ens va fer falta l’ajut de l’avi d’en Dídac, el senyor Juan, que ens va explicar les coses més bàsiques: · Les eines. · La preparació de la terra. · Conèixer què podem plantar a cada època de l’any.

A partir d’aquest projecte treballem les diferents àrees curriculars i actituds: · Aprendre el valor i l’esforç que suposa el treball diari per obtenir els productes comestibles. · Estimar i respectar les plantes com a éssers vius. · Adquirir una actitud de curiositat i esperit crític. · Saber treballar a fora de l’aula. · Crear una responsabilitat col·lectiva d’estimació vers el treball conjunt. · Planificar l’activitat i anticipar el resultat de l’experiència. · Cercar informació sobre els elements de l’hort a la xarxa.

Medi: · Saber què és un hort. · Conèixer les eines que es necessiten per treballar l’hort utilitzant-les correctament. · Diferenciar dues maneres de plantació. · Conèixer les fases necessàries des de la prepara- ció de l’hort fins la recollida.

Llengua: · Conèixer endevinalles, dites i refranys relacionats amb l’hort. · Recollir informació escrita del procés de l’hort. · Utilitzar correctament el vocabulari específic de l’hort. · Descriure els canvis observats a l’hort.

Matemàtiques: · Situar en un calendari, comptant els dies, els canvis que es produeixen. · Comparar mides. · Conèixer la millor orientació per un hort. · Mesurar les distàncies entre els productes.