Revista d’informació i cultura de Parlavà i Fonolleres Juliol de 2014 Núm. 29

Nova ubicació de la deixalleria municipal

5è Sopar de la Dona

Rehabilitació façana nord església de Parlavà

Resultats eleccions europees

Entrevista: Pep Camps

- 1

Ajuntament Dilluns de les 11:00 a les 14:00 Dimarts de les 16:00 a les 19:00 (només serveis urbanístics) Dimecres de les 16:00 a les 19:00 EDITORIAL Consultori mèdic Horari de la Dra. Helena Badia L’edició d’aquest semestre de la revista El Montori Dilluns de les 10:30 a les 12:30 ens ha sortit molt cultural. En certa manera, ja està Divendres de les 9:00 a les 10:45 Horari de la Infermera Mª Mercè Agustí bé. La cultura és el signe d’identitat d’un poble i en Dilluns de les 11:00 a les 12:30 aquests moments és aquesta identitat que cal que Divendres de les 9:00 a les 10:45 defensem. Recollida d’escombraries Cinema i pintura, dues formes d’art i de cultura. En Dilluns, dimecres i divendres al matí Deixalleria municipal Pep Camps ens ha deixat compartir amb vosaltres Oberta 24 hores (amb targeta magnètica) un dels seus quadres, el de la portada. Cadascú Deixalleria mòbil de nosaltres hi farà una interpretació i probable- Horari: 11:00 a 14:30 ment cap coincidirà amb la de l’autor. Som dife- Parlavà: 15 de juliol i 18 de novembre Fonolleres: 16 de setembre rents i aquesta diferència de pensaments, de crite- Pista Poliesportiva ris, de maneres de ser i d’actuar ens defineix i ens De 20 de juny a 30 de setembre: fa ser únics. I el cinema social, la nova proposta cada dia de 10:00 a 22:00 De l’1 d’octubre al 19 de juny: del consistori, ens vol fer reflexionar davant les caps de setmana i festius de 10:00 a 18:00 mancances i injustícies de la nostra societat. Cal que també cuidem el patrimoni, la història, les arrels del lloc on vivim. Rehabilitar és cuidar. De la TELÈFONS D’INTERÈS mateixa manera, que hem de cuidar i educar els més petits del poble, que des de ben petits absor- Ajuntament 972 769 288 Ajuntament fax 972 767 999 beixen com esponges de tot allò que els envolta. Consultori mèdic 972 767 003 Hem d’ajudar-los a créixer, són el futur. Llar d’Infants El Montori 972 767 050

Podeu fer arribar els vostres comentaris i aportacions dirigint- CAP de la Bisbal d’Empordà 972 643 808 vos a l’Ajuntament, per fax al núm. 972 767 999 o per correu electrònic a l’adreça següent: [email protected] Urgències Hospital de Palamós 061 La revista El Montori no es fa responsable de les opinions Programació de visites CAP 902 643 808 particulars expressades en els diferents espais de la revista. Farmàcia de Parlavà 972 769 129 Fotografies: Col·laboradors de l’Ajuntament, Ampa Llar d’In- fants El Montori i proporcionades per les pròpies famílies. Farmàcia de Verges 972 780 034 La fotografia del quadre de la portada haa estat cedida per Elèctrica de Jafre 972 767 037 Pep Camps, pintor del quadre. Centre d’Emergències de Catalunya Mossos d’Esquadra 112 Edita: Ajuntament de Parlavà Bombers Coordina: Mònica Sau Dipòsit legal: GI-886-2006 Ambulàncies 061 Col·labora: Diputació de Girona Atenció a la dona maltractada 016

2-

SALUTACIÓ

Benvolguts veïns i veïnes,

En aquests darrers mesos hem pogut dur a terme alguns projectes que feia temps que teníem en ment. La restauració d’una part de l’església, el canvi d’enllumenat exterior d’aquesta, la renovació del parc infantil del pati de les escoles i la posada en funcionament de la nova deixalleria. Pel que fa a l’església, s’ha portat a terme la primera fase, que és la restauració de la façana nord i la neteja del campanar. També s’han substituït els focus antics, per uns altres amb Leeds obtenint una estalvi energètic del 60%. Pròximament, esperem fer la restauració de la façana principal, unes actua- cions molt importants, tan per l’estètica, com per la seva perillositat, ja que hi ha despreniments. Aquesta actuació ha estat possible gràcies a un ajut de la Diputació, un conveni entre el Bisbat de Giro- na i l’Ajuntament i l’aportació voluntària de la família Wessels. Ens ha ajudat molt per poder obtenir recursos, el fet que l’església de Sant Feliu de Parlavà estes catalogada de BECIN, bé cultural d’interès nacional. En quan al parc infantil, s’han substituït els gronxadors i el tobogan per uns de nous, que esperem que els nens els pugin gaudir cada tarda. Referent a la nova deixalleria, dir-vos que ha estat un èxit posar el control d’accés mitjançant la tarja personal, ja que fa que els usuaris hi podeu anar sempre que ho necessiteu sense dependre dels hora- ris, però principalment perquè és una deixalleria municipal, pels veïns del poble (Fonolleres i Parlavà). Per a un ús domèstic no industrial. Un dels objectius que tenim és millorar les entrades del poble, pavimentant les voreres que encara fal- ten, i entubant les cunetes de la carretera de Rupià, davant la fleca. Estem treballant per trobar els re- cursos per poder-ho fer. A més a més, estem demanant la implantació de dos radars senyalitzats, un a cada carretera per aconseguir reduir la velocitat dels vehicles. Aquest curs també s’ha anat ampliant la col·laboració amb l’Escola de Verges, estem molt contents que vinguessin al nostre pavelló a fer la festa de les extraescolars. És un plaer cedir les instal·lacions per aquests usos. S´ha modernitzat la pàgina web, el nostre objectiu és que hi trobeu tota la informació, i que serveixi per poder ajudar també als nostres comerços a promocionar-se, a la gent aturada a saber les places de feina que hi ha al voltant, i que cada vegada es puguin fer més tràmits per internet. US RECORDO QUE ESTEM EN UN ENTORN RURAL I AGRÍCOLA, ENVOLTATS DE MASSA FORESTAL I PER TANT EXTREMEU LA PREVENCIÓ D´INCENDIS EN LES REVETLLES, I EN EL DIA A DIA. BON ESTIU I BONA FESTA MAJOR!

L’alcalde, Joaquim Sabrià Pujol.

L’Ajuntament de Parlavà i Fonolleres us desitja BONA FESTA MAJOR

- 3

Informació municipal

PRINCIPALS ACORDS DE PLE

1- El dia 20 de novembre de 2013 se celebra sessió ordinària i es prenen els següents acords:

- Sol·licitar a la Diputació de Girona una subvenció destinada a finançar parcialment les despeses de funci- onament de la llar d’infants municipal, curs 2012-13.

- Destinar els imports del Fons de Cooperació Local de Catalunya, anualitats 2009, 2010, 2011 al Consell Comarcal del Baix Empordà i IES Francesc Cambó de Verges, i 2012 a la Mancomunitat Intermunicipal voluntària dels municipis de Foixà, Parlavà, Rupià i Ultramort pel subministrament d’aigua.

- Aprovació de la despesa corresponent al canvi de finestres de l’immoble del c/ Salvetat, (la casa de la Mestra) de 7.099,07 €

- Aprovació de la despesa corresponent al canvi de làmpades actuals per altres més eficients en els equi- paments municipals per un import de 7.347,18 €.

- Aprovació de la despesa corresponent a la instal·lació de sistema d’accés a la deixalleria municipal per mitjà de lector de tarja, instal·lació de contenidor en la deixalleria, i tancament de fusta de dos bateries de contenidors situats als carrers del municipi.

2- El dia 18 de desembre de 2013 se celebra sessió ordinària i es prenen els següents acords:

- Aprovació de la declaració institucional de suport a la consulta per tal de decidir si la nació catalana vol esdevenir un Estat independent, proposada des de l’Associació de Municipis per a la Independència.

- Denegar l’autorització sol·licitada per a organitzar un mercat de 2ª mà i d’ocasió en el municipi, per no considerar-se que un municipi tan petit com el nostre sigui el més adient per aquests tipus d’activitat, tenint en compte el fracàs precedent d’un mercat d’aquestes característiques.

3- El dia 5 de febrer de 2014 se celebra sessió ordinària i es prenen els següents acords:

- Aprovar la proposta de Conveni entre el Consell Comarcal del Baix Empordà i els ajuntaments de La Bis- bal d’Empordà, Corçà, Cruïlles-Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Foixà, Forallac, Palau-Sator, Parlavà, La Pera, Rupià, Ullastret i Ultramort per a la gestió dels serveis socials bàsics d’atenció primària (SBAS Sector 1).

- Sol·licitar a la Diputació de Girona una subvenció de 6.648,34 € destinada al finançament d’una part dels serveis socials bàsics.

- Adjudicar el contracte d’obres per a la Remodelació de la façana nord de l’església parroquial de Sant Feliu de Parlavà, a l’empresa Construccions Nevi, SC, per un import total de 52.033,99 EUR. i 10.927,14 EUR d’IVA.

4-

Informació municipal

PRINCIPALS ACORDS DE PLE

- Aprovació del Conveni de col·laboració entre el Bisbat de Girona i l’Ajuntament de Parlavà, per al finança- ment de l’obra d’arranjament de la façana nord de l’església parroquial de Sant Feliu.

- Ratificar el Decret de l’Alcaldia de sol·licitar dins del període d’al·legacions de la Planificació inicial del programa del PUOSC 2013-2017 aprovada per la Comissió de Cooperació Local de Catalunya el 19 de desembre de 2013:

Que les obres de Millora dels serveis i pavimentació de l’accés al nucli urbà de Fonolleres, programa- da per l’any 2016, es puguin avançar a l’anualitat 2015.

Que l’obra d’Asfaltatge dels vials d’accés a Fonolleres (des de la C-252 i des de Daró), que ha estat inicialment exclosa, sigui inclosa, atès que es tracta d’una actuació molt necessària, per tractar-se de la via de connexió més important del municipi, i el seu estat actual és molt precari.

4- El dia 19 de febrer de 2014 se celebra sessió ordinària i es prenen els següents acords:

- Aprovar el Pla de Seguretat i Salut de les obres de Remodelació de la façana nord de l’església de Sant Feliu de Parlavà.

5- El dia 10 de març de 2014 se celebra sessió ordinària i es prenen els següents acords:

- Aprovació de la formalització del conflicte en defensa de l’autonomia local contra la Ley 27/2013, de 27 de diciembre, de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local.

Al mes de maig d’enguany es compliran trenta-cinc anys de la constitució dels ajuntaments democràtics. Els ajuntaments han estat capaços d'afrontar els grans reptes i els canvis culturals de finals del S.XX i en aquesta primera dècada del S.XXI, des de l’autonomia local, són el principal dic de contenció contra la crisi, i el principal espai de resistència, de dignitat, de defensa dels drets de la ciutadania i els principals espais per generar alternatives socials i econòmiques per pal·liar els efectes de la crisi. Malgrat aquests esforços els ajuntaments mai han tingut un finançament just i adequat. Durant aquests quasi bé trenta-cinc anys les hisendes locals han estat l’assignatura pendent en la mesura que l’aportació financera de l’Estat a les administracions locals no s’ha adequat als serveis que presten. Ara, en l’actual context de crisi, quan és més necessari que mai tenir una administració més propera, i tenir més recursos per fer front a aquesta realitat social, el govern de l’estat espanyol ha aprovat una “Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local” (LRSAL) que suposa, de facto, una retallada com- petencial sense precedents que suposarà un important retrocés, atès que afectarà de ple als serveis que donen els ajuntaments. Trenta-cinc anys esperant un nou marc competencial i un finançament adequat per garantir serveis locals bàsics, perquè ara amb aquesta llei el municipalisme torni a un model de fa quaranta anys enrere amb un marc competencial raquític, i que allunya la capacitat de decisió sobre les polítiques de proximitat, i també

- 5

Informació municipal

PRINCIPALS ACORDS DE PLE allunya les decisions i el control de la ciutadania acabant amb el valor de proximitat que permet la prevenció, la detecció i l’actuació per garantir uns mínims de cohesió i convivència en el conjunt de pobles i ciutats de Catalunya. Aquesta Llei aprofita la situació de crisi econòmica per modificar l’estructura de l’estat espanyol i recentralit- zar amb l’excusa de la sostenibilitat econòmico-financera. Una llei que vol privatitzar els serveis, principal- ment dels tres grans serveis públics locals que encara es demostren econòmicament rendibles: l’abastament d’aigües, el tractament de residus i l’enllumenat públic. LRSAL vulnera l’Estatut de Catalunya en matèria d’organització territorial i de règim local, i converteix als ajuntaments en un apèndix de l’estat, i en una instància merament administrativa i sota control en el seu fun- cionament, vulnerant així l’actual marc basat en el principi d’autonomia local i principi de subsidiarietat, reco- negut a la Carta Europea d’Autonomia Local com a criteri de proximitat en l’atribució de competències i d’efi- càcia en la redistribució. Volem seguir reivindicant el nostre paper per seguir tenint el protagonisme en la defensa, garantia i l'enfortiment dels drets socials i la millora del benestar de la ciutadania. Per tot l’exposat el Ple acorda per unanimitat: Iniciar la tramitació per a la formalització del conflicte en defensa de l’autonomia local i facultar i encomanar a l’Alcalde per a la realització de tots els tràmits neces- saris per tal que, en nom i representació de l’Ajuntament de Parlavà, interposi conflicte en defensa de l’auto- nomia local contra la Ley 27/2013, de 27 de diciembre de 2013 (BOE núm. 312 de 30 de desembre de 2013), de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local, seguint-lo per tots els seus tràmits i instàncies fins a obtenir sentència ferma i la seva execució.

6- El dia 7 de maig de 2014 se celebra sessió ordinària i es prenen els següents acords:

- Sol·licitar novament a l’Agència Catalana de l’Aigua la cessió dels terrenys no ocupats per la depuradora per tal d’adequar-los com aparcament per poder anar al cementiri amb més comoditat pels veïns.

- Aprovació del Manual d’Actuació per a Riscos Especials, redactat pels serveis tècnics del Consell Comar- cal del Baix Empordà.

- Aprovació del conveni urbanístic entre l’Ajuntament de Parlavà i el Sr. Salvi Gispert Martinell, en relació els terrenys de la deixalleria.

- Aprovar la Moció de suport a la candidatura presentada per a la declaració de patrimoni mundial de la Unesco de la portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll.

6-

Què s’ha fet i què s’està fent ACORDS I ACTUACIONS DE L’EQUIP DE GOVERN LOCAL

CULTURA

▪ Ens vam adherir, un altre any, as actes programats per l’Institut-Escola de Verges en motiu de la Marató de TV3, dedicada a les malalties neurodegeneratives.

▪ Concurs de Botifarra.

▪ Organització dels diferents actes celebrats durant les festes nadalenques.

Quina de Nadal. Un altre any, volem donar les gràcies a totes les empreses que van col·laborar en la celebració de la Quina de Sant Esteve. Sense les seves aportacions aquest acte no es podria celebrar.

Carter Reial.

Arribada dels Reis d’Orient a Parlavà i Fonolleres.

- 7

Què s’ha fet i què s’està fent ACORDS I ACTUACIONS DE L’EQUIP DE GOVERN LOCAL

▪ Col·laboració en la organització de la Festa de Sant MOBILIARI URBA PARC INFANTIL Sebastià. ▪ S’han canviat el gronxador i el tobogan del parc ▪ Organització del V Sopar de Celebració del Dia infantil al costat de la Llar d’Infants, per tal de millorar Internacional de la Dona Treballadora. la seguretat i adaptar-los a la normativa.

ESPORT

▪ Durant la setmana santa, es van ampliar els horaris de la pista “El Clos” perquè fos accessible a tots els usuaris que volguessin disposar de la instal·lació, amb la possibilitat de jugar a bàsquet, tenis i futbol.

I CICLE DE CINEMA SOCIAL

Des de l’Ajuntament ens hem proposat portar a Parlavà el cinema social. Per això hem pensat en fer un cicle que ha començat el mes de maig i que no sabem quan acabarà, tot dependrà de l’interès que hi posem tots plegats, de les propostes de pel·lícules que ens podeu fer i de veure si entre tots aquells que ens agrada veure cinema que parli de temes socials som capaços d’il·lusionar-nos i trobar-nos de forma periòdica, cada mes, per exemple.

La veritat és que no podíem estar més con- tentes el dia 16 de maig quan la sala de l’escenari del Polivalent es va emplenar de gom a gom per veure la primera pel·lícula.

8-

Què s’ha fet i què s’està fent ACORDS I ACTUACIONS DE L’EQUIP DE GOVERN LOCAL

Es tracta d’una pel·lícula documental que dura gairebé una hora, dirigida per Pilar Pérez Soriano, produïda pel sindicat dels treba- lladors de l’ensenyament de la UGT, i que aquest any ha guanyat el premi Goya. Cinema social és tot aquell cinema que es fa amb una intenció clara de parlar, de descriure problemes socials o que vol mostrar- nos situacions d’injustícia i que el que pretén es conscienciar-nos que davant dels problemes sempre hi ha solucions si hi donem una mirada col·lectiva, si ens saltem l’individualisme i ens posem a treballar per la col·lectivitat a la que ens ha tocat viure. Intentarem buscar pel·lícules interessants en aquest sentit i ja us diem ara que estem oberts a que tothom pugui fer propostes.

I ara parlem de la primera pel·lícula:

“Las Maestras de la República” és un projecte del sindicat FETE-UGT de recuperació de la memòria històrica del magisteri des de la República fins al final del franquisme. Es volia recuperar la història dels Mestres republicans , entesos com un ampli col·lectiu que engloba fins a tres generacions que van creure en els principis republicans de DEMOCRÀCIA, LLIBERTAT I JUSTÍCIA SOCIAL i d’algu- na manera els van fer realitat amb la seva tasca diària de docents, ensenyants, investigadors, i també amb el seu paper d’activistes socials polítics i sindicals. La modernitza- ció, la regeneració del país havia de venir per l’educació, tasca ingent que havia d’arribar a tots els racons d’un país amb altes taxes d’analfabetisme i endarreriment cul- tural. La república va fer grans avenços per l’escolarització dels nens i nenes. Volien sortir de l’obscurantisme i de la incultura per poder bastir un país modern, culte i sobre tot democràtic.

Marcelino Domingo, primer ministre d’instrucció va dir que naixia la República dels mestres.

En aquest context, feia falta fer una mirada més profunda i específica al llegat de les Mestres, perquè elles, com en tantes d’altres àrees de la història són sempre les grans oblidades. LES MESTRES van ser unes dones valentes i intel·ligents que van aprofitar l’oportunitat que els donava la Re- pública de ser iguals en drets que els homes. El seu estatus en la societat va canviar i elles van posar-se a tre- ballar per fer-ho efectiu.

Moltes d’elles van dur a terme una doble lluita: modernitzar l’ensenyament amb nous mètodes, influïts per l’es- cola Nova , l’escola activa, Decroly, Montessori, … i la lluita feminista, per què la dona tingués un paper relle- vant en la societat. Per això, després, la Dictadura Franquista les va represaliar doblement, per ser mestres i per ser dones que havien trencat amb l’esquema de la dona tradicional sotmesa al patriarcat i a l’església. En aquests temps de profunds canvis en què els governs al servei del mercat i les finances ens imposen limita- cions en els drets de ciutadania, aquesta pel·lícula ens brinda l’ocasió de fer una mirada retrospectiva i veure que en un temps de llibertat i democràcia com va ser la II República es van posar les bases d’una educació pública, universal, laica, bilingüe, gratuïta i que es creia el concepte d’igualtat d’oportunitats.

Esperem que el Cicle tingui continuïtat. Roser Font, regidora

- 9

Què s’ha fet i què s’està fent ACORDS I ACTUACIONS DE L’EQUIP DE GOVERN LOCAL

NOVES TECNOLOGIES: NOVA WEB MUNICIPAL

▪ Des de l’any 2003 la Diputació de Girona ofereix als ajuntaments de menys de cinc mil habitants un servei per a la creació i manteniment dels seus llocs web. A partir del passat mes de gener disposem d'una nova pàgina web, amb un nou disseny i continguts més “amigables” i intuïtius que us permetrà consultar el nostre web muni- cipal de manera fàcil. Cal destacar algunes de les característiques de la nova pàgina web: és navegable des de qualsevol dispositiu (ordinador, mòbil, tauleta), compleix amb els criteris d'accessibilitat, millora la gestió de la informació, i d’aquesta manera esdevé una eina d’informació del nostre municipi, cosa que permet augmentar la relació amb el ciutadà. Pel que fa a les novetats hi podreu trobar nous apartats: Servei d’orientació familiar, XIFRA dades socioeconò- miques de l’ajuntament, Troba feina prop de Parlavà, Canal Salut . A més apartats ja habituals com: Revista el Montori, El temps al nostre municipi, Telèfons d’interès, Rutes pel nostre municipi, Llar d’infants. Cal destacar: l’Agenda, Notícies, Edictes, Perfil del contractant, Tràmits on-line Actualment s’està realitzant una actualització dels continguts i properament s’inclourà més informació del muni- cipi.

REUBICACIÓ I MILLORA DE LA DEIXALLERIA MUNICIPAL

Des del passat mes de març, l’Ajuntament de Parlavà ha posat en funcionament la nova deixalleria municipal que dona servei als veïns de Parlavà i Fonolleres.

Des de l’ajuntament us convidem a utilit- zar la deixalleria, i dipositar correctament cada un dels residus al seu lloc.

Si encara no disposeu de la targeta per poder accedir-hi, només cal anar a l’Ajuntament i us en facilitarem una per habitatge.

10-

Què s’ha fet i què s’està fent ACORDS I ACTUACIONS DE L’EQUIP DE GOVERN LOCAL

La deixalleria és una instal·lació que permet fer una recollida selectiva d‘aquelles fraccions de residus municipals que complementa la que també es pot fer a través dels contenidors específics de colors que hi ha distribuïts pels carrers.

És una instal·lació neta i cuidada on les diferents classes de residus són emmagatzemats en els respectius conteni- dors, segons la seva naturalesa, per ser transportats a les empreses que s'encarreguen del seu reciclatge.

Una de les principals millores es que disposem d’un mòdul on hi ha diferents emplaçaments degudament assenya- lats per cada un dels residus que no poden estar a l’aire lliure.

Què podem dur a la deixalleria?

RESIDUS ESPECIALS: fluorescents i làmpades, bateries, dissolvents, pintures i vernissos, piles, electrodomèstics que no continguin substàncies perilloses, olis minerals usats de procedència particular, pneumàtics, radiografies, cd i dvd, material informàtic (tòners i cartutxos de tinta).

RESIDUS VOLUMINOSOS: mobles i electrodomèstics que no contenen substàncies perilloses, ferralla electrònica (ordinadors, petits electrodomèstics, aparells electrònics,...)

RESIDUS MUNICIPALS I ASSIMILABLES: paper i cartró, envasos lleugers, plàstics, vidre, ferralla i metalls, tèxtils, olis vegetals usats.

ALTRES RESIDUS MUNICIPALS: fustes, runes i restes de la construcció d’obres menors, restes de poda o jardine- ria.

MATERIALS NO ADMESOS: RESIDUS BARREJATS, RESIDUS INDUSTRIALS I RESIDUS NO IDENTIFICATS.

Us recordem que la deixalleria del municipi és exclusivament per a ús domèstic i no per a professionals. Les indústri- es no poden utilitzar la deixalleria, donat que ja existeixen mecanismes per la gestió dels residus industrials.

- 11

Què s’ha fet i què s’està fent ACORDS I ACTUACIONS DE L’EQUIP DE GOVERN LOCAL

Arranjament de les façanes de l’església parroquial de St Feliu de Parlavà Informe elaborat per Sandra Fernández Soteras i Jordi Hereu Barceló, de l’Àrea d’Arquitectura i Urbanisme del Consell Comarcal del Baix Empordà

L’església parroquial de Sant Feliu de Parlavà, que ja exisa el 1019, és romànica (segle XII), d’una nau amb absis semicircular alterada amb una obra de forficació i altres reformes posteriors. Les obertures del frons corresponen a una reforma del segle XVIII. L’any 1742 figura incís al frontó d’una porta. Da- munt la façana hi ha l’espadanya romànica en dos arcs, inulitzada per la forficació posterior. L’absis conserva la finestra romànica de doble biaix. La volta de la nau és apuntada i l’arc triomfal té la mateixa forma. L’aparell dels murs romànics és de carreus ben escairats. L’obra de forficació baix-medieval en- laira tots els murs perimetrals del temple; és espitllerada i posseeix un matacà al costat del nord. A la nau s’afegiren dues capelles laterals; la septentrional manté la volta de creueria del gòc tardà.

Els murs que construeixen les façanes originals de l’església romànica (segle XII) són construïdes a base de murs de pedra de 80-120cm de gruix mitjà, amb carreus de pedra ben ordenats amb col·locació a trenca juntes a mitja peça. Aquesta disposició es forma fins a l’espadanya de la façana principal, on es disngeix clarament les vessants de la coberta originària. Sobre aquest mur es disngeix el murs de forficació, i als laterals s’observen les capelles laterals. Tots

12-

Què s’ha fet i què s’està fent ACORDS I ACTUACIONS DE L’EQUIP DE GOVERN LOCAL aquests murs són construïts amb pedra rectangular de mida més peta que els carreus originals i amb més junta, pel que té més material de replè amb morter de calç. S’observava que la façana principal presenta símptomes de deteriorament, ja que el revesment de morter de calç s’ha desprès quasi en la totalitat de la façana. En tractar-se d’un revesment no s’ha de considerar aquest fet com un perill a curt termini per a les persones que transiten per el perímetre de l’església. No obstant, la pèrdua gradual d’aquest revesment provoca una imatge de deteriorament de l’edifici. El Campanar presenta un bon estat, i manté el revesment de morter de calç. Es preveu realitzar els tre- balls d’arranjament on correspongui i mantenir-ne el revesment -previ estudi in situ a l’obra- Tanmateix, s’observa que les cornises presenten un bon estat, pel que no es preveu una intervenció ma- jor que els repassos corresponents a la reparació de les teules ceràmiques cobertores malmeses de les cornises.

Després d’analitzar l’estat de l’església, i especialment les seves façanes, es va co- mençar un procés d’intervencions, realit- zant una primera intervenció que es va co- mençar el febrer del 2014 consistent en la reparació i neteja de la façana nord de l’es- glésia, que un cop iniciada es va trobar adi- ent connuar amb els treballs de neteja i reparació de la resta de façanes i del cam- panar, deixant la intervenció de la façana principal per una futura intervenció ,atès l'interès que té la recuperació de l’encoixinat original.

La intervenció que s’ha portat a terme ha consist en una primera fase per extreure les restes de revesment de les façanes, repicant-la sense afectar la pedra que la composa, com també s’ha rerat el morter malmès de les juntes dels carreus i pedres on pertocava. Posteriorment s’han netejat les façanes sorrejant-les. Es van fer una sèrie de proves per tal de veure com intervenir, de manera que es netegés la façana, però es conservés lleugerament la pàna d’envelliment que dóna un color caracterísc a la pedra.

- 13

Què s’ha fet i què s’està fent ACORDS I ACTUACIONS DE L’EQUIP DE GOVERN LOCAL

Per la disposició i acabat del morter de replè de les juntes es van seguir uns criteris que es van establir, per tal de que la intervenció no prengués una rellevància massa important. Les obres que foren iniciades al febrer, es van finalitzar a finals del mes de març del 2014. Ara resta pendent una intervenció a la façana principal que com ja s’ha comentat, atès que en- cara s’ha trobat una part en que es conserva l’encoixinat que hi havia hagut amb anterioritat, s’ha cregut oportú deixar una part de la façana, que englobarà els elements de la portalada bar- roca del S.XVIII, simulant l’anc acabat.

Exemple de reparacions que es van realitzar Fotografia de l’encoixinat que es conserva.

Des d’aquest espai, l’Ajuntament vol agrair a la família Wessels l’aportació de 2500 euros per a la neteja del campa- nar de l’Església. La rehabilitació de la façana nord s’ha fet amb fons provinents del Bisbat de Girona, la Diputació de Girona i el propi Ajuntament. Respecte a les obres de rehabilitació de la façana de l’església us podem anunciar que probablement començaran el proper mes de setembre i podrem comptar amb l’ajut de la Diputació de Girona per a portar-les a terme.

14-

Eleccions europees 2014

2014 2009 Part Vots % Vots % ERC 95 44,6 26 21,14 CiU 85 39,9 54 43,9 ICV 12 5,63 7 5,69 PP 4 1,87 6 4,88 C's 3 1,4 - - PSC-PSOE 3 1,4 14 11,38 MR 2 0,93 - - PODEM 2 0,93 - - DIER 1 0,46 - - IF 1 0,46 - - MCR 1 0,46

Cens 326 327 Vots 213 65,34 123 37,61 Resultats de les eleccions Abstenció 113 34,66 204 62,39 al Parlament Europeu, celebrades de 25 de maig. Nuls 0 0 Blancs 4 5

Tauler d’avisos

TRANSPORT PER ANAR A MERCAT A LA SERVEI DE TRANSPORT SANITARI SUBVENCIONAT

BISBAL Respecte al trasllat de persones a l’Hospital de Palamós ens Qui vulgui anar a mercat a La Bisbal a partir plau comunicar-vos que el cost del servei s’ha rebaixat. Els pobles d'ara ja ho podrà fer sense necessitat d'aga- de Verges, Jafre, La Tallada, Rupià i Foixà s’han afegit al projecte i far el cotxe. Cada divendres, juntament amb això permet reduir costos. els municipis de Rupià i Foixà, es donarà Anar i tornar de Palamós costa 10€. aquest servei amb un taxi. → Cal trucar a Creu Roja de Palafrugell per a la reserva de plaça. TELÈFON 972 300 992 Les condicions són les següents: Dilluns a divendres de 10:00 a 13:00 Preu: 2€ (anar i tornar de La Bisbal) → Comprar el tiquet a l’Ajuntament, consultori o farmàcia

Parada: davant de la pista esportiva. Núria Mir

En cas de mal temps serà a la parada de la Pel que fa al trasllat fins el CAP de La Bisbal (a fer analítiques) "Sarfa" aquest serà gratuït per l’usuari del servei i es prestarà conjunta- Hora de sortida de Parlavà: 9:30 h. del matí ment amb els municipis de Rupià i Foixà (el cost del transport l’as- sumiran els respectius ajuntaments). Per utilitzar-lo només caldrà Hora de Sortida de La Bisbal (per tornar) posar-se en contacte amb l’administrativa del consultori local. 12:30h del matí

- 15

Festa petita de Sant Sebastià

Els dies 18 i 19 de gener vam celebrar la festa de Sant Sebastià. El dissabte, la pluja va aguantar i es va poder fer el partit de futbol. Al vespre, el pavelló polivalent es va omplir per veure la representació de l’obra Monòlegs de La Vagina, a càrrec del Grup de Dones de Corçà.

El diumenge però la pluja va fer la guitza, sobretot als més petits, que no van poder gaudir gaire dels inflables. La Trobada de Plaques de Cava, que aquest any feia la cinquena edició, les sardanes i el ball de tarda es van fer al pavelló.

16-

Dia de la Dona

IV SOPAR DE LA DONA

El dia 8 de març, en motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora, vam celebrar el Sopar de la Dona. Com ja és habitual, el grup de dones que van a cosir ens van fer el detall de benvinguda. Els donem les gràcies per la feina i la predisposició.

- 17

Vida local Conversa amb en Pep Camps

“M'agrada transmetre en els meus quadres la transcendència de la vida”

És una tarda de maig, bufa la tra- muntana. Després de les salutaci- ons corresponents en Pep ens convida a pujar al seu estudi, una estança gran plena per totes ban- des de quadres, marcs, cavallets, pinzells, pots, garrafes d'aigua, lleixes amb llibres i CD's, Budes, algun mirall, escales...i la seva gata, la Gurf, que ens acompanya al llarg de tota l'entrevista. Des d'una de les obertures del seu es- tudi es contempla un paisatge cent per cent empordanès, tota la plana i al fons el Massís del Montgrí.

Per què Parlavà, Pep?

Jo vivia a Galliners i a través de l'Inés Martí Bastons de can Martí vaig venir a parar aquí. Ella era amiga de la meva mare, venia a veure quadres i sempre em deia: -Quan se'n vagi una gent que tinc a casa, has de venir a viure a Parlavà!. Jo recordo que de petit, petit, quan passava per aquesta carretera, que era fosca, fosca, que no hi havia cap llum, la meva mare sempre em deia: - Aquí és la casa de l' Inés! I va arribar el dia que la Inés em va dir: - Et deixaré el graner per pintar. Gràcies a ella estic aquí.

On són els teus inicis?

La meva afició a la pintura ja em ve de petit, del meu pare. Ell emmarcava quadres, el meu avi ja feia marcs...El pare volia ser pintor, però en plena postguerra anar a Barcelona a estudiar pintura era una mica complicat i s'havia de treballar. Degut a la feina del pare, a casa sempre hi han vingut pintors. Tampoc era una vocació que tenia molt clara, però quan entro a la Universitat Autònoma de Barcelona vull estudiar la història de l'art però també fer-ho, i començo amb instal·lacions i "performance", que és una co- sa que es fa molt ara, però no en aquella època. La Generalitat ens dóna una beca a mi i a un company i marxem a Berlin. Allà la pintura torna a pujar. Corren els anys 80. És quan decideixo pintar. La primera exposició important la faig l'any 84 a la Universitat de Bellaterra. He passat molt temps de la meva vida fora, he viatjat molt. Girona llavors se'm feia molt petita. Quan tenia 26 o 27 anys me'n vaig anar a Àsia. Des de petit jo tenia una fixació: Indoxina (Vietnam, Laos, Cambodja, Tailàndia i Birmània). Passava moltes temporades a Madrid, quan en Mario Conde em va donar una beca d'un milió de pessetes i vaig comprar un bitllet d'avió per fer la volta al món durant un any. El recorregut era: London, Delhi, Bangkok, Hong Kong, Tòquio, Los Ángeles, London, Barcelona. Em feia molta mandra anar a l'Índia, pels hippies, per les drogues...Resulta que a l'Índia m'hi quedo mig any!. Em vaig “pulir” la meitat del bitllet allà!. Quan arribo a Indoxina és com si hi hagués viscut tota la vida, sobretot a Bangkok. Visito la Facultat de Belles Arts i hi faig un amic per a tota la vida. Començo a viure amb gent del país, aprenc l'idioma,.. hi visc gairebé 5 anys. Venia a fer exposicions aquí i llavors me'n tornava cap allà. Si hagués tingut “més vista”, per estratègia professional, m'hauria d'haver quedat a viure a Madrid. Allà co-

18-

Vida local neixia a tothom, però em vaig decantar pel viatge. Això ho veus després dels anys, però, per contra, m'hagués “perdut” moltes experiències viscudes. A mi Àsia em va canviar la vida. A l'Índia no hi vaig connectar gens, en aquest país hi bades, no et creus moltes coses que veus...i entro a Tailàndia, que és el budisme...i m'hi sento com a casa. Tot i així, la meva fixació era Vietnam, però no hi podia entrar. Vaig ésser dels primers en entrar-hi sol, amb passaport i visat, cosa que llavors això era molt complicat perquè l'ambaixada espanyola no te'l volia donar. Tot el país estava bombardejat, va ser molt fort, era un moment molt especial. En- tre els mateixos vietnamites hi havia molt de recel, normal, després de tanta guerra. tiu, va molt més al gra. En canvi aquí només ens fem preguntes i ens entretenim. El cristianisme ja fa temps que va perdre la dignitat. Això ens ha aju- dat a fer revolucions, tot està que se'ns enfonsa,.. Allà vaig descobrir aquesta línia recta i això per a mi és molt important. També he viatjat al Japó. A mi el Japó m'ha fasci- nat sempre. Però passa que és una illa i llavors es complica, són gent expansionista, refinadíssims... Allà el samurai o es suïcida o cedeix. Amb el dis- seny japonès jo flipava. Vaig estar a l'enterrament d'Hiroito, impressionant. El japonès té una sensibi- litat molt especial. Hi vaig estar poc temps al Japó però va ser intens. He llegit molt sobre aquest país. Nova York també és molt interessant. Llavors jo feia de missatger d'una empresa belga. La feina M'agrada transmetre en els meus quadres la trans- era molt cansada. Si no fos per això potser m'hi cendència de la vida. La vida no és només fer que hagués quedat. passi el temps i viure com millor puguem...i jo a Si els meus quadres em donen per viatjar, ho apro- Àsia, amb el budisme i ara més tard amb l'hinduis- fito. El que passa és que quan arribes aquí t'en- me, que és més antic que el primer, ho vaig viure. ganxa el sistema. Jo no sé fer negocis. I ara ells Ells han sigut els últims d'aguantar aquesta filoso- (Tailàndia, Xina, Indonèsia...) també estan arribant fia, aquesta manera de fer, però ara ho han perdut, on som nosaltres. tot i que ells han il·luminat Europa. Per això aquí tanta gent fa ioga i se'n va a meditar. Ara aquests Ara compagino la pintura fent classes dos dies a la també estan destrossats, les coses canvien. A mi setmana a l'Escola d'Art de la Mercè. Fins ara no- Àsia m'ha servit per connectar amb tot això perquè més he viscut de la pintura. És un miracle, eh! jo de petit ja sabia que això hi era. I ho afirmo sen- Quan a vegades hi penso, no ho entenc. Crec que se ser de cap escola. També crec que és molt im- només porto cotitzat un any. Ens han fet creure portant no creure res, res...el cor ja t'ho va expli- que tenim molta necessitat de “tenir”, Jo, en aquest cant tot. aspecte no he patit mai. Em gasto els “quartos” La cultura en majúscules el que busca és explicar amb llibres, abans amb música, perquè ara ja te la o entendre la humanitat, la condició humana en pots baixar. Per a mi el llibre és una eina de treball realitat està buscant la transcendència més enllà i m'hi gasto diners. La roba bona també m'agrada, de la realitat concreta. Aquí és més complicat per- sé on trobar-la, però és clar, quan no puc no hi en- què s'ha fet filosofia, ciències,.. això et posa en tro a la botiga. dubte contínuament les coses. Dins el budisme i l'hinduisme no hi ha blanc ni negre, tot és molt rela-

- 19

Vida local

externa a mi, que fos neutral, que l'estima i que la sap vendre. Vivim una realitat molt lluny de la gent normal, el sistema està preparat per les elits prepo- tents, incultes...i l'art actualment està jugant a aquest joc.

L'has buscat a aquesta persona?

Hi ha molt fantasma en aquest tema i es mouen molts diners. T'ho compren a cinc i ho venen a vint- i-cinc. I aquests que ho compraven a vint-i-cinc van deixar de comprar quan veien que els havien enre- dat i els que no n'havien comprat deien no val la pena comprar perquè a aquests burros els han Què t'inspira per pintar? enredat. Si tinc calers me'ls gastaré en una signa- tura -pensa la gent. Tot...no ho saps ben bé. Quan tardes a pintar un quadre? En Pep ens ensenya una obra que representa l'A- pocalipsis, el sexe, les armes i la farmacèutica. És relatiu. En faig seguir més d'un perquè són olis i entre que s'asseca una cosa, vas esperant. A la És una pintura denúncia, però hi falten les pasti- imatge d'aquell veus que li falta alguna cosa, no lles, el Prozac...abans jo feia molta denúncia fins saps què és. Treballo per sèries, els blaus, els que vaig dir: -S'ha acabat, prou. verds...Són moments que tu vols dir alguna cosa, veus una estètica, tires per allà, allò s'esgota al cap Col·laboro amb en Ramon Carbó-Dorca. En el seu de dos, tres, quatre anys i canvio. Això és molt ar- últim llibre de poesia li he fet les il·lustracions, a riscat perquè hi ha canvis que van bé i d' altres no part de les col·laboracions que fem en el Diari de tant i ja l'has pifiat. Girona. Els hem venut quasi tots, tot i que la poe- Una pintura parla sola. Ara bé, quanta. més cultura sia és minoritària i em sap molt greu dir-ho. El món tinguis, més pintura hagis vist i més referències de l'art actualment és un desastre i sóc força crític tinguis, més rica serà la teva lectura. amb tot. El sistema és molt pervers. Ens treuen Filosofia, Matemàtica de veritat, com a concepte, En aquests quadres que estàs creant actual- Llengua...Fa pena sentir algun presentador de tele- ment hi destaca molt el color vermell i el blau visió o quan fan una entrevista, la manera que cri- índigo. Creus que l'estat d'ànim del pintor es den, la manera que emfatitzen les frases, fa vergo- reflecteix en el color i la forma de les seves pin- nya. Això és el que els interessa, volen burros! tures? Passen de la Literatura, del Llatí, de la Història de la Religió... Crec en la freqüència del color però no en la psico- El sistema és pervers, és el dimoni. És aquest drac logia tancada del color i de les formes. que veus aquí, (assenyalant una de les seves pin- Ara està molt de moda l'Art-teràpia. Tinc una alum- tures) que no és el drac de Sant Jordi. “Ganarás el na a la Mercè que n'està fent un curs i no n'està pan con el sudor de tu frente”, amb aquesta frase massa contenta. Li diuen que d'aquí a vint anys ja ja ens van tenir a tots al sac. entendrà tot el que li expliquen. Canvia molt la ressonància del color segons la mi- Fas moltes exposicions? da i els colors que tens al voltant. El que passa avui dia és que es volen sistematitzar molt les co- És molt complicat aquest món amb les exposici- ses i les coses no són sistemàtiques. Les coses es ons. Pots tenir una galeria que et recolzi, però jo mouen i cada persona és un món! Els hi costa molt m'ho faig sol. Abans n'havia tingut, però ara no. entendre això! Mentre estic a l'estudi bé, però quan surts d'aquí, No hi crec amb l'art tancat. Jo quan pinto, miro que costa saber-ho moure. Jo necessitaria una figura em lligui tot, que la textura i tot plegat m'agafi una

20-

Vida local atmosfera, que és el que deia Dalí: -Què pintava Velázquez? -Pintava l'atmosfera!!! O sigui, pintava l'aire, no pintava la figura, pintava l'aire entre la figura i el que veus tu. Aquesta és la intenció. A vegades et passa que pot fer vint anys que t'han comprat un quadre i cada vega- da t'agradi més. Això és un gol! Un qua- dre és viu. Si un quadre al cap de dos anys ja no et diu res...malament.

Tens un registre dels quadres que por- tes fets?

No, en aquest sentit sóc un desastre. No treballo mai els quadres amb ordina- dor. A mi m'agrada que em passi “la cosa” aquí. Per les mans brutes, pel pinzell, per la pintura que m'ha caigut, perquè m'he embrutit el panta- ló...veure com alguna vegada el pinzell et dóna un resultat que no hi comptaves i resulta que t'agrada. M'hi nego a fer-ho amb l'ordinador. La pintura és temps sobre temps, al final qui mana és la pintura. Tu fas el que pots. Treballo oli sobre fusta i m'encanta. D' això en dic la pell, la textura. És molt important.

Tens algun moment del dia que estàs més inspirat?

Els matins. M'agrada pintar molt aviat del matí, de les vuit fins a les dues...després no serveixo per res fins a quarts de set de la tarda i després tornaria a pintar fins tard. Quan hi estàs “a dintre” no te n’adónes de com passa el temps. Però ara a les sis haig de ser a Girona i ja m'han ben “fotut”. Faig classes fent una substitució.

A partir de quin moment un quadre és acabat?

Això és un misteri. Dels que veieu no n'hi ha cap d'acabat. Cada vegada vaig més a poc a poc. També de- pèn de les mides i de la tècnica. La pintura és decidir el que poso i el que no poso, estàs triant tot el “rato”. És com el pinzell, gruixut, prim, que rasqui, que sigui més fi... Més que el tema és la manera.

En Pep té moltes coses a dir i te les sap transmetre. La seva conversa és profunda, transcendent, d'aque- lles que fan pensar. Pots estar-hi d'acord o no, però no et deixen indiferent. Em quedo amb dues frases que ha dit l' entrevistat:

-”Ens volen collar amb la por. L' única força que tenim és l' amor”.

M'agradaria acabar aquesta conversa amb unes paraules d'un altre artista en el seu gènere, en Pepe Rubi- anes:

-”Vivim l'època de la por, i aquesta és la pitjor companyia. Hi ha marits i mullers que no se suporten però els fa por separar-se, hi ha por als robatoris, al Tercer Món, a viatjar. Cal sortir de casa per combatre la por, que és el que ens porta a la mort de l'ànima.....” “Me'n vaig”. Abril 2007

Moltes gràcies Pep! A reveure, Rosa Pons

- 21

Llar d’infants El Montori

EL NOTRE PAS PER L’AMPA DEL MONTORI

Si busquem la definició d’AMPA trobem que és una sigla que es refereix a l’Associació de Mares i Pares d’A- lumnes d’un centre escolar que s’organitza sense ànim de lucre i que funciona segons uns estatuts.

L’AMPA de la llar d’infants el Montori, constituïda el curs 2009-2010 es va proposar com a objectius: ● Representar les famílies, formant part de la comunitat educativa. ● Gestionar, organitzar i complementar les activitats educatives de la llar.

Oficialment, l’AMPA és representada per la Junta, formada per quatre mares o pares voluntaris que fan les fun- cions de: Presidència, Vicepresidència, Secretaria i Tresoreria.

Nosaltres vam entrar a la junta de l’AMPA com a presidenta i vice-presidenta el curs 2012-2013 continuant amb els objectius marcats. Al llarg d’aquests dos anys hem continuat promovent diferents tipus d’activitats per fomentar la participació dels pares i mares a la llar d’infants. Les educadores sempre han estat molt predisposades a fer-nos partícips de l’educació dels nostres fills i ens han recolzat en les activitats que hem organitzat al llarg dels cursos. Ara tenim l’oportunitat de poder-vos-en ensenyar una mostra:

Festa de la Castanyada

Coem i mengem castanyes, ballem danses i si tenim sort ens ve a veure la castanyera.

Caguem el tió Arribada del Carnestoltes

Si durant el curs ens hem portat bé Després de dies de feina de les educa-

(sempre és així) el tió ens caga alguna dores fent les disfresses, els nostres fills joguina i fins i tot torrons i neules per surten a fer una petita rua i per fi veiem berenar. quina és la disfressa. Enmig de música i ball fem una xocolatada.

22-

Llar d’infants El Montori

Diada de Sant Jordi La plantada de flors

Si tenim prou famílies “artistes” ens atrevim Un cop arribada la primavera busquem un a fer una petita representació de la llegenda dissabte per omplir el nostre pati de flors

de Sant Jordi. de colors i plantes aromàtiques, les quals

els nostres fills cuidaran fins acabat el curs.

Festa final de curs Musinfant

És una activitat musical on la Mónica i la Cristi- Toca acomiadar el curs i ho celebrem na vénen a fer unes sessions de musiquetes a amb un espectacle infantil amb un grup la llar i que l’Ampa subvenciona.

d’animació.

La nostra implicació a la Junta de l’AMPA de la llar d’infants el Montori s’acaba, els nostres petits ja han crescut una mica i a partir del proper curs comencen una nova etapa a l’escola dels grans. Animem a tots els pares i mares a formar part de l’educació dels seus fills, participant i col·laborant en tots els moments possibles. Cohesionant la família i l’escola.

No és fàcil conciliar la vida laboral amb els horaris dels nostres fills, no és fàcil que vagi bé a tothom la mateixa idea, no és fàcil fer-ho bé al gust de tots,.... però malgrat tot, tenim la satisfacció d’haver compartit aquests mo- ments amb els nostres fills, les educadores i la resta de pares. HO TORNARÍEM A FER!!

Representants de l’AMPA al Consell Escolar Presidenta: Montse Bagudà Vice-presidenta: Judith Fabrellas

- 23

Institut-Escola Francesc Cambó de Verges

El pavelló polivalent de Parlavà va ser el lloc escollit per celebrar el final de curs de les activitats extraescolars de l’institut-Escola de Verges.

24-

Conseller Sanitari: FITXA 14 FITXA Sanitari: Conseller

La CISTITIS és una inflamació de la bufeta de l‘orina, la majoria de les vegades deguda a una infecció causada per l’entrada de bacteris a tra- vés de la vagina.

D’aquests, la E. Oli és el causant del 80% dels casos, i aquests augmenten durant l’estiu. Cistitis

Símptomes: Causes:

► Mantenir el banyador moll després del bany, durant molt de temps.

► Mal ús dels antibiòtics.

► Retenció urinària.

► Alteració de la flora intestinal.

► Estrenyiment crònic. ► Pressió a la part baixa de la pelvis. ► Manca d’higiene. Convé una higiene diària. ► Dolor o coïssor en orinar.

►Augment del número de miccions.

► Orins tèrbols i de color intens i de vegades, sang.

►Manca d’hidratació. Convé beure com a mínim 1 l ► Picor vaginal. d’aigua al dia.

► ► Ús de tampons. Dolor en la pràctica de relacions sexuals. ► Vestir roba ajustada. ► Febre. ► Manca de lubricació.

► Pràctica de relacions sexuals. Tenen més risc les dones que porten DIU, ja que altera la flora vaginal.

També en les dones menopàusiques s’incrementa el risc pels canvis en l‘epiteli vaginal (sequedat). És important orinar després del coit.

- 25

Prevalença:

Les dones la pateixen de manera més freqüent, donat que en tenir la uretra més curta, el pas dels gèrmens és més fàcil.

Segons un estudi publicat al BMC UROLOGY, el 37% de les dones pateix almenys un episodi de cistitis durant la seva vida, i d’elles, el 20% torna a patir-lo als 2 mesos següents. De fet el 12% les pateix de manera recurrent.

En homes de més de 50 anys, les infeccions urinàries no són freqüents. A partir dels 65 anys, augmen- ten les infeccions per causa prostàtica. Conseller Sanitari: FITXA 14

TRACTAMENT

Amb antibiòtics, mitjançant la corresponent prescripció mèdica.

Amb “Arandano Rojo Americano”: fruit de la planta Vaccinium Macro- carpon. És conegut per les seves propietats antibacterianes. Gràcies al seu contingut amb PAC (Pro antocianidines), compostos fenòlics que disminueixen l’adherència dels cilis de la E. Coli a les parets de la part inferior del tracte urinari. Les investigacions mostren que prendre aquest fruit pot ajudar a prevenir les infeccions recurrents. No té con- traindicacions ni efectes secundaris i pot prendre’s durant un temps llarg. A una dosi diària de 118mg/dia es redueix aproximadament un 75% en el numero d’infeccions urinàries després de 3 mesos d’ingesta d’aquest producte.

Informació elaborada Núria Mir. Bibliografia: Correo farmaceutico i revista ACOFAR.

26-

Col·laboració: L’homenot Albert Manent David Pagès Cassú. Professor de llengua i literatura catalanes i activista cultural

Albert Manent i Segimon, una de les figures més im- portants de la cultura catalana de les últimes dèca- des, va morir a Barcelona el passat 14 d’abril. Fill del també escriptor Marià Manent (a nosaltres, des de l’admiració i la gratitud, ens agrada dir que els Manent són l’única família del planeta on hi ha dos Premis d’Honor de les Lletres Catalanes), de ben jove, en els anys quaranta i cinquanta, ja participà en múltiples iniciatives a favor de la reconstrucció de la cultura i del país. Amb el retorn de la democràcia ocupà diferents càrrecs en l’administració de la Ge- neralitat, des dels quals, amb altres persones, féu una obra ingent. Albert Manent era una persona que estimava profun- dament Catalunya i és per això que tenia interès per tot: per la cultura, la llengua, la història, la política... afirmava el següent: “Del que probablement em sento però també per l’onomàstica, la toponímia, la geogra- més satisfet és de la meva tasca com a memorialista, fia... els núvols, els vents, els ocells... i, per sobre de recuperant la memòria històrica”. Sempre actuà des tot, estimava la gent. de l’optimisme i l’esperança: “Mai havíem tingut tants Tenia una xarxa immensa de contactes i de novel·listes, poetes i estudiosos per metre quadrat, ni col·laboradors arreu del país i sovint els trucava per a s’havien publicat 12.000 títols l’any.” comentar-los coses, per a interessar-se pels seus Home pont entre la generació del seu pare i les actu- projectes, per a proposar-los reptes... Nosaltres ma- als, Albert Manent va dedicar la seva vida a la norma- teixos en podem donar testimoni. Era un home pro- litat de la cultura catalana. Tingué un gran sentit de fundament generós. Li agradava compartir els conei- responsabilitat històrica. Formava part d’una genera- xements i animava els joves a assolir objectius, tot ció que va fer una labor extraordinària perquè el país, posant-los al servei de la col·lectivitat. després de la Guerra Civil, es mantingués dempeus. Va conrear, al llarg de la seva fecunda existència, Nosaltres, envers tots aquells homes i dones, tenim camps molt diversos, però volem destacar la seva el compromís de continuar la tasca de construcció de obra com a memorialista. Ell mateix, quan va rebre la nació catalana amb l’esforç, la il·lusió i la intensitat l’any 2011 el premi d’Honor de les Lletres Catalanes, amb què ho feren ells. Gràcies, senyor Manent.

- 27

Fem poble Coneguem els nostres nous veïns!!

La Clàudia Ros Barba va néixer el 4 de maig de 2014 i els seus pares són l’Arcadi i la Núria.

La Dèlia Sanmartin Cordón va néixer el 3 de setembre de 2013 i els seus pares són l’Emili i la Vanessa.

Primera Comunió

L’Abril i la Mar van fer la Primera Comunió el dia 25 de maig. La Teresa els ha acompanyat durant tota la catequesi.

Envieu les vostres fotos a l’adreça [email protected] 28-

Entreteniments

1. Troba 7 diferències:

2. Busca el nom de 8 animals: Solucions del número 28:

1. Troba 7 diferències:

B E G I K O Q S L U T C A C E X A V F H I B R J Y L H N J O P H Q A M Z R A D T P W G R N T U F S C E X A Z F G O S E S

O D A J N A P B M O I C R D F R Q O F G U H I B H R I J C L T O G N Y K O V X J A S L P U U M E L E F A N T U F N S F A

G Q L S R C E S E M A P Z T I 2. Busca el nom de 8 noms d’home:

A B R A D F T E W T O M A D R C E A B U D P I F U L G E H L C K E O G I P D I J K G U L P M Q C O E P A L B E R T A J V N S A F I U C O L O M E X B O H I A P X N U A Y M E T I O S A D R C U A G E B A D E C S F W G E H B X M Y I G K N P E M N P L E G H N I Q I N J I E K S A S A U R F U J O Q A V H W Y R U E O F M A R C P O R P T B G S E N H A P L I S O M D N L O P T I M T K B I G Z D B S L I C P E L G E R A O F U M A

F S A O R F T O A U J M U V N A G C G R T I P U A V O P I B 3. Un problema de família A E E I X M B Y D V U Q R C O Dues mares i tres filles surten a passejar N M A R T I O R I G E D I D R diàriament amb tres barrets. Cada una porta barret A I D E A D R C B E M I H T I F L O R F R G C I S E D Q D A i cap queda sense barret. A P S A G T D M U A T I X O N Com és possible? 3. El problema del milió d’euros 4. Sudoku: A terra hi ha un milió d’euros. Es troben allí en Superman, Dràcula i un actor francès. Qui agafaria els diners? 4 8 L’actor francès perquè en Dràcula i Superman són de ficció 7 8 9 3 4. Sudoku:

8 3 1 2 5 6 4 9 8 7 2 3 1 3 6 8 1 5 8 2 1 5 3 6 7 9 4 2 5 6 3 7 9 4 2 1 5 8 6 6 9 7 2 1 8 3 4 5 8 4 9 7 6 2 4 8 3 9 5 1 6 7 1 6 8 9 1 5 3 7 6 4 8 2 9 7 8 5 6 4 3 9 1 2 2 3 7 9 1 6 8 5 2 4 7 3 8 2 4 3 2 1 7 9 6 5 8

- 29

AGENDA

30-

AGENDA

FESTA

MAJOR

DE PARLAVÀ

Divendres, 1 d’Agost

12:00-Ofici Solemne 13:00-Sardanes a càrrec de la Principal de Banyoles 19:30 Concert amb Kirtana Orquestra 23:00-Ball amb Kirtana Orquestra

Dissabte, 2 d’Agost

17:00-Animació infantil amb Pep Puigdemont 18:00-Gimcana i jocs per la mainada

De 23:30 Nit Jove amb Sanjays, Creepy Gentleman i Ape 7

NOTA: Programa provisional. (Hi ha algun acte pendent de confirmar)

- 31

Recull de fotografies fetes des de dalt del campanar de l’església de Parlavà aprofitant que es feien les obres de rehabilitació de la façana i el campanar.

32-