P. Herreweghe - Collegium Vocale Gent Vespro della Beata Vergine

«Records, remors de fulles, t’aombren el passat: te’n salva un dia l’odi, l’altre, la voluntat.»

Narcís Comadira, Passat Programa

Palau 100 Dilluns 23.10.17– 20.30 h Sala de Concerts

Dorothee Mields, soprano Barbora Kabátková, soprano Benedict Hymas, tenor William Knight, tenor Reinoud Van Mechelen, tenor Samuel Boden, tenor Peter Kooij, baix Wolf Matthias Friedrich, baix

Collegium Vocale Gent Philippe Herreweghe, director

C. Monteverdi (1567-1643): Vespro della Beata Vergine (1610)

I. Deus in adiutorium / Domine ad adiuvandum II. Psalmus 109: Dixit Dominus III. Concerto: Nigra sum IV. Psalmus 112: Laudate pueri V. Concerto: Pulchra es VI. Psalmus 121: Laetatus sum VII. Concerto: Duo Seraphim VIII. Psalmus 126: Nisi Dominus IX. Concerto: Audi coelum X. Psalmus 147: Lauda, Jerusalem XI. Sonata sopra “Sancta Maria, ora pro nobis” XII. Hymnus: Ave maris stella XIII. 1. Magnificat anima mea 2. Et exultavit 3. Quia respexit 4. Quia fecit mihi magna 5. Et misericordia 6. Fecit potentiam 7. Deposuit potentes de sede 8. Esurientes implevit bonis 9. Suscepit Israel 10. Sicit locutus est 11. Patri 12. Sicut erat in principio

Programa de 90 minuts sense pausa. L’estètica de Monteverdi apuntava el 1610 en en l’audició corresponent, sinó també les “obres que Comentari un sentit molt distint i darrere la seva decisió podem es troben impreses”. No hem d’oblidar que, llevat de la trobar almenys dues justificacions: el desig d’obtenir Missa a sis veus (molt més entroncada en la tradició una nova feina a Roma i la necessitat de defensar-se romana), les Vespres són la primera i única composició de les invectives de Giovanni Maria Artusi, que l’havia religiosa de Monteverdi fins aleshores i, en virtut del acusat públicament d’utilitzar un nou mètode de seu tractament instrumental i les seccions policorals, composició que no produïa sinó “castells en l’aire, follies sens dubte la més afí al gust venecià de l’època. construïdes damunt la sorra”, que només “corrompen, malmeten i ensorren les bones velles regles”. Aquestes músiques van néixer els Amb 43 anys, vidu i dos fills a càrrec seu, darrers anys d’estada de Monteverdi Monteverdi vivia des del 1590 o el 1591 a Màntua, a Màntua. havia publicat diversos llibres de madrigals, havia compost dues òperes (L’Orfeo i Arianna) i, sabent que Si acceptem com a bona aquesta darrera hipòtesi, podia aspirar a fites més altes, degué pensar que era i el fet que l’obra no s’imprimí mai sembla que ho arribat el moment d’abandonar un lloc al servei d’un abona, cal creure que les Vespres van tenir una gestació patró poc generós (Vincenzo Gonzaga) en una ciutat esglaonada que, ateses les dimensions i l’altíssima de províncies. La dedicatòria al Papa i la composició qualitat de totes i cadascuna de les peces, es va poder d’una missa amb innegables elements arcaïtzants i en allargar fins i tot durant un període de diversos anys. el millor esperit tridentí –tot plegat molt del gust de La seva immensa varietat estilística vindria Roma– semblen anar justament en aquesta mateixa donada pel desig de mostrar el màxim domini tècnic línia. i arraconaria a un segon pla els problemes litúrgics El gruix de la publicació està compost, doncs, per que en suscita la interpretació com un bloc compacte, les catorze peces que suposen el servei de les Vespres: consideració que el compositor potser ni tan sols arribà un responsori (“Domine ad adiuvandum”), cinc a plantejar-se: de fet, deixa la porta clarament oberta a salms (“Dixit Dominus”, “Laudate pueri”, “Laetatus execucions fora de l’església amb el seu esment explícit sum”, “Nisi Dominus” i “Lauda, Jersusalem”), a les “cambres dels prínceps” que es fa a la portada. Però cinc “concerts sacres” (“Nigra sum”, “Pulchra es”, no podem pensar només que la Missa In illo tempore “Duo Seraphim”, “Audi coelum” i la “Sonata sopra és deutora de l’stile antico, mentre que les Vespres Sancta Maria”), un himne (“Ave maris stella”) i dos són filles de l’stile moderno. En aquestes també hi ha magníficats.A partir d’aquesta simple enumeració nombrosos elements tradicionals, fonamentalment la comencen a sorgir les preguntes: ¿la col·lecció forma presència constant i significant del cant pla, un cos un conjunt concebut com un tot unitari?, ¿es va bàsic en el seu tractament com a cantus firmus en interpretar al seu dia d’aquesta manera?, ¿dins o fora els cinc salms, l’himne i els magníficats; un convidat de la litúrgia?, ¿els concerts sacres s’han d’entendre inesperat en el decurs del brillant desplegament ©Michiel Hendryckx com a substituts de les antífones que la litúrgia instrumental de la “Sonata sopra Sancta Maria”, o una estableix que s’han d’interpretar abans i després de presència insistent i monòtona (una tríada immutable cadascun dels salms?, quines antífones s’han d’emprar sobre el Re) a l’introit inicial. Per això, el que una en una reconstrucció litúrgica?, com s’explica la obra i l’altra tenen en comú, per sobre de tot, és que presència de dos magníficats? Respondre totes totes dues parteixen d’elements donats (el motet de Per a què, com, per què, quan?: les respostes a un nombre de decisions significatives que afectaran aquestes preguntes comporta investigar novament Gombert, les melodies gregorianes) a fi de bastir una aquestes quatre preguntes ens serveixen per situar les decisivament la plasmació sonora que arribi fins a sobre la gènesi de l’obra i això explica que hagin cosa essencialment nova i diferent. coordenades d’una obra d’art. Quan ens acarem a un nosaltres: poques obres plantegen, des del punt de sorgit teories de tota mena, malgrat que la majoria passat més o menys llunyà, però, hi ha músiques que vista editorial o interpretatiu, tantes divergències i tan no creuen que Monteverdi compongués una obra Luis Gago, escriptor i divulgador musical es mostren esquerpes i que es resisteixen a revelar-nos profundes. d’aquesta envergadura sense veure-s’hi empès per la seva veritat. Sabem, per exemple, que les Vespres de Si ens deixem guiar per la mida de les lletres de algun fet concret. Monteverdi van ser impreses pel venecià Ricciardo la portada de la primera edició, l’obra important –o Sigui com sigui, la cosa segura és que totes Amadino l’any 1610, però només podem especular la que vol cridar l’atenció del lector, o del dedicatari– aquestes músiques van néixer els darrers anys d’estada sobre la data, o les dates, de composició i no disposem és la Missa a sis veus, mentre que les Vespres queden de Monteverdi a Màntua, ja que el seu nomenament de cap mena d’informació sobre l’estrena, si és que arraconades a un aparent lloc secundari. La Missa senis com a mestre de capella de la basílica de Sant Marc s’esdevingué com a tal abans o fins i tot després de ser vocibus és una composició basada en el motet In illo a Venècia no es produiria fins al 1613. Tampoc no publicades. tempore de Nicolas Gombert. Fent ús d’una tècnica que s’ha de descartar la possibilitat que la publicació del A la portada figura una dedicatòria al papa Pau havia estat explotada fins a la sacietat al Renaixement, 1610 no tingués prèviament cap interpretació (o que V, però tampoc no sabem si l’obtenció d’un o més Monteverdi tria el subjecte de deu passatges imitatius només n’hagués conegut execucions parcials) i que el favors de part del pontífex va ser la finalitat que en (fughe) de la missa del compositor flamenc i a partir seu únic objectiu fos servir de targeta de presentació va motivar la composició. Les peces que integren les d’aquests basteix tota la seva obra. Aquest estat d’ànim immillorable per facilitar l’obtenció d’un càrrec de Vespres s’ajusten només en part a les prescripcions no afecta l’encant, la lleugeresa i el virtuosisme de l’estil prestigi fora de Màntua. De fet, Monteverdi va viatjar litúrgiques de l’època, la qual cosa torna a plantejar galant dels seus Concerts per a violí, que, si bé revelen personalment a Roma per donar-la al Papa, i el seriosos dubtes sobre la seva mateixa estructura. La la influència de l’escola italiana de Vivaldi, Corelli, document en què s’esmenta l’elecció per succeir Giulio música en si mateixa, tal com va aparèixer editada a Locatelli i Tartini, mostren les significatives troballes Cesare Martinengo a Sant Marc, s’assenyala que en Venècia, exigeix que l’intèrpret o el musicòleg prenguin en el camí del jove compositor cap a la maduresa. la decisió ha pesat no solament la música interpretada Aquell any...

1768

Música Claudio Monteverdi publica a Venècia les Vespro della Beata Vergine, una de les seves obres més conegudes. L’edició del recull és de Ricciardo Amadino i l’obra està dedicada al papa Pau V. Estructurada en catorze peces, aquesta monumental col·lecció combina responsoris, salms, motets i himnes, i representa una síntesi dels estils de compondre música sacra en temps de Monteverdi.

Història Lluís XIII, amb només 9 anys, és coronat rei de França a la catedral de Reims. Ocupa d’aquesta manera el tron que ha deixat vacant el seu pare, Enric IV, assassinat uns mesos abans per un catòlic fanàtic, de nom François Ravaillac. Fins que no arribi a la majoria d’edat (el 1617), la seva mare, Maria de Mèdici, serà qui governi en qualitat de reina regent.

Art Michelangelo Merisi da Caravaggio, més conegut simplement com a Caravaggio, mor a la localitat de Porto Ercole, a la Toscana italiana, en circumstàncies estranyes. Considerat un dels millors pintors de l’època, la seva vida està envoltada per la polèmica i nombroses disputes. En les seves pintures, originals i innovadores, l’artista italià fa un ús magistral del clarobscur, que influirà molts artistes del seu temps, que voldran imitar-lo.

Cultura El dramaturg, poeta, actor i crític literari Benjamin (Ben) Jonson –un dels personatges més influents de la cultura anglesa del moment– estrena The alchemist (L’alquimista), una de les seves comèdies més destacades. L’estrena és a càrrec de The King’s Men, la mateixa companyia amb què treballava Shakespeare, de qui sembla que va ser rival. Home de gran cultura, Jonson destaca per les seves sàtires i el gust per la controvèrsia.

Ciència Galileo Galilei descobreix quatre satèl·lits –els més grans– de Júpiter, gràcies a un telescopi inventat per ell mateix. Aquestes llunes, l’astrònom les anomena inicialment planetes Mèdici, i els dona un número a cadascuna: I, II, III i IV. Hauran de passar un parell de segles perquè els satèl·lits galileans adoptin com a noms: Ió, Europa, Ganimedes i Cal·listo, que és com els coneixem des d’aleshores.

Pere-Andreu Jariod, divulgador Biografies

©ujesko

Dorothee Mields, soprano Barbora Kabátková, soprano

És una de les principals intèrprets de la música dels És directora artística de l’Ensemble Tiburtina i també segles XVII i XVIII, molt apreciada pel timbre de la toca les arpes medievals i el psalteri. Des de la infantesa veu i la intensitat de les interpretacions. Una tècnica ha viscut envoltada de música i el 1995 va ingressar al perfecta i la claredat de la seva veu també la fan ideal Cor Infantil de la Filharmònica de Praga, amb el qual per a les obres contemporànies. prengué part en més de tres-cents concerts, a Praga i Col·labora amb el Collegium Vocale Gent, en gires per tot el món. Bach Collegium del Japó, Netherlands Bach Society, Després d’acabar el batxillerat va estudiar direcció Freiburger Barockorchester, RIAS Kammerchor, coral i música religiosa a les facultats d’Educació i Orchestra of the Eighteenth Century o Klangforum de Musicologia de la Universitat Carolina de Praga. Wien, sota la batuta d’Igor Bolton, Paul Goodwin, Actualment cursa estudis de postgrau en musicologia a Philippe Herreweghe, Hans-Christoph Rademann la Facultat de Filosofia de la Universitat, especialitzada o Masaaki Suzuki. És convidada al Leipziger Bach en cant gregorià. Des del 2009 imparteix cant gregorià Festival, Suntory Music Foundation Summer Festival, a la Facultat d’Educació de la Universitat. A més, és Boston Early Music Festival, així com als festivals de molt activa en la investigació sobre la tradició txeca Flandes, Viena, Halle i Tanglewood. del cant gregorià. També va seguir classes magistrals També és una gran apassionada de la música d’interpretació vocal antiga impartides per M. van de cambra i ofereix habitualment projectes temàtics, Altena, P. Kooij, J. Hassler, H. Crook i J. Frederiksen. com ara “Lord Nelson ad the river Nile” (música de Canta regularment com a solista i ha actuat Haydn i contemporanis de les batalles de Lord Nelson) en molts festivals prestigiosos com, entre d’altres, o “Mort exquise, mort parfumée”, amb compositors Primavera de Praga i St. Wenceslas Festival d’Ostrava, impressionistes francesos. amb el Collegium Vocale Gent, Doulce Mémoire, The La seva discografia demostra els seus èxits Berg Orchestra, etc. continuats. Així, les versions recents d’In darkness let El 2007 va participar en una producció escènica me dwell de John Dowland i Love songs de Purcell, de l’òpera L’Orfeo de Claudio Monteverdi al Teatre entre d’altres, han merescut crítiques excel·lents. Nacional de Praga (Concerto Ensemble, Roberto Gini). La temporada 2015-16 va actuar als Ittinger El 2008 va cantar en l’òpera reconstruïda de Vivaldi Pfingstkonzerte. També va col·laborar als Branden- (Hofmusici, Ondřej Macek). I la temporada burgische Sommerkonzerte amb el Collegium Vocale 2011-12 va participar en una producció escènica de Gent. La primavera del 2016 oferí concerts al Canadà i les danses de Louis Andriessen (Teatre Nacional de als Estats Units amb el grup Tafelmusikk (Early Musik Praga: Laterna Magica, Berg Orchestra, Peter Vrábel). Vancouver). ©Marco Borggreve ©Senne Van der Ven ©Marco Borggreve

Benedict Hymas, tenor William Knight, tenor Reinoud Van Mechelen, tenor Samuel Boden, tenor

Després d’obtenir el títol de música al King’s College Començà la carrera musical com a corista a la St. Acabà els estudis de màster al Reial Conservatori El tenor britànic estudià cant al Trinity Laban de Londres, es graduà el 2008 i començà a treballar Paul’s Cathedral de Londres. Va continuar a la de Brussel·les el 2012. L’any 2007 cridà l’atenció a Conservatoire, on es graduà amb honors de primera amb els millors conjunts del Regne Unit, com el Universitat de York, on era el tenor choral scholar a l’Académie Baroque Européenne d’Ambronay sota classe. Les seves actuacions operístiques inclouen el Gabrieli Consort, Monteverdi Choir o The Tallis York Minster. Actualment canta com a freelance per la batuta de Hervé Niquet. El 2011 va ser membre rol protagonista de L’Ormindo de Cavalli a la Royal Scholars. Després va cursar els estudis de màster al tot Europa. del Jardin des Voix de William Christie i Paul Agnew Opera, Orphée et Eurydice de Gluck amb la Nationale Royal College of Music. És membre del Nederlands Kamerkoor i membre i aviat esdevingué un solista habitual de Les Arts Reisopera, The fairy queen al Teatre de St. Gallen Com a solista de concert té una àmplia fundador del Windsor Consort. També col·labora Florissants. i a Glindebourne, Il ritorno d’Ulisse in patria per a experiència interpretant el rol d’Evangelista de la amb diversos cors, com el Collegium Vocale Gent, Amb Les Arts Florissants ha actuat als festivals l’English National Opera, i The turn of the screw Passió de Bach: com ha remarcat la crítica musical, Capella Amsterdam, Netherlands Radio Choir, The d’Ais de Provença, Edimburg i Versalles, al Teatre amb The Koenig Ensemble a Mèxic. També ha ”Hymas és exemplar en els passatges narratius del Sixteen, Gabrieli Consort i BBC Singers. En l’apartat Bolxoi de Moscou, Royal Albert Hall i Barbican cantat Actéon de M. A. Charpentier a les òperes de paper d’Evangelista i en moments importants; la operístic, ha cantat en produccions de l’Òpera Centre de Londres, Palais des Beaux-Arts de Dijon i de Lilla, Hippolyte et Aricie en concert amb seva veu suau i àgil sempre és una delícia d’escoltar”. Nacional d’Amsterdam i el Glyndebourne Chorus, Brussel·les, Philharmonie de París i Brooklyn Academy l’Ensemble Pygmalion i Raphaël Pichon, Les boréades També ha actuat com a solista amb John Eliot entre d’altres, (Hippolyte et Aricie, Idomeneo, Le of Music de Nova York. en concert al Festival d’Ais de Provença i Acis & Gardiner, Paul McCreesh i Stephen Layton. nozze di Figaro, Madama Butterfly, Faust...). Alhora és convidat per grups internacionals com Galatea a la Setmana Mozart de Salzburg amb Les Els seus projectes recents inclouen actuacions i Com a solista interpreta moltes obres de Bach, el Collegium Vocale, Le Concert Spirituel, La Petite Musiciens du Louvre i Marc Minkowski. la gravació de Since it was the Day of Preparation particularment el rol de l’Evangelista de les Passions. I Bande, Les Talens Lyriques, Pygmalion, Il Gardellino, En concert, ha actuat tant amb nombrosos de James MacMillan, que ha rebut molt bones també Carmina Burana a l’Eindhoven Muziekgebouw; L’Arpeggiata, B’Rock, Ricercar Consort, Capriccio conjunts d’instruments històrics com amb orquestres crítiques: la «BBC Music Magazine» li va atorgar 5 Israel in Egypt de Händel dirigida per Richard Egarr, Stravagante, European Union Baroque Orchestra, etc. simfòniques i de cambra (Simfònica de la Ràdio estrelles i remarca que “Benedict Hymas sobresurt en al Muziekgebouw d’Amsterdam amb el Nederlands El 2014 va cantar per primera vegada el paper de Baviera, Giovanni Antonini; Gabrieli Consort, el monòleg no acompanyat interpretant els melismes Kamerkoor; Solomon de Händel amb el Cor de la d’Evangelista de la Passió segons sant Joan de Bach Paul McCreesh; Royal Northern Sinfonia, Thomas amb una rara fluïdesa i una expressivitat que obliga a Universitat de York; Saul de Händel amb l’Ars amb la Royal Liverpool Philharmonic. Més tard va Zehetmair; Scottish Chamber Orchestra, Harry l’atenció de l’oient”. Nova Ensemble i Cor; Saint Nicolas de Britten; Les debutar a l’Òpera Nacional de Bordeus en el rol Bicket; Les Arts Florissants, William Christie i Altres actuacions solistes recents inclouen els estacions de Haydn; Vespres de Monteverdi; Messe protagonista de Dardanus de Rameau. La temporada Jonathan Cohen; Collegium Vocale Gent, Philippe Proms de la BBC i diversos papers operístics a Acis solennelle de Gounod; El Messies de Händel; The 2016-17 va debutar a l’Òpera de Zuric amb Medea de Herreweghe, i Wiener Akademy i Martin Haselböck). and Galatea de Händel i Didon and Aeneas de Purcell, fairy queen i King Arthur de Purcell, i la Petite Messe Charpentier sota la batuta de William Christie. En recital, ha ofert el repertori de llaüt amb Paula en gira per Bèlgica i Holanda. solennelle i l’ de Rossini. Reinoud Van Mechelen ha pres part en diverses Chateaueuf i obres de Britten, Fauré, Debussy i Hahn Entre els projectes futurs, cal esmentar una produccions de CD i DVD. El 2016 va enregistrar el amb l’arpista Iris Torossian. La seva discografia inclou gravació de cançons amb llaüt amb el llaütista primer DVD com a solista amb un programa Bach. Roméo et Juliette de Berlioz amb la BBC Symphony holandès Arjen Vehage, i diverses sèries de concerts Orchestra i Sir Andrew Davis, i obres de Monteverdi, amb el Netherlandse Bachvereniging el 2018. Charpentier, Purcell, Rameau i Bach, per a Hyperion, Erato, Archiv, Chandos, Nimbus, Resonus Classics, NMC i Signum. ©Jules August

Peter Kooij, tenor Wolf Matthias Friedrich, baix Collegium Vocale Gent

Començà la carrera musical com a corista als 6 anys Entusiasma des de fa una trentena d’anys els públics La seva visió autèntica, quant a textos i expressió, Music, per tal d’assolir una completa llibertat amb solos de soprano en concerts i enregistraments. de tot el món. Empès per la seva curiositat envers la li conferí la sonoritat transparent que li ha valgut artística per projectar i realitzar el seu ampli catàleg. Posteriorment continuà l’aprenentatge vocal amb Max música barroca, s’ha guanyat una reputació excel·lent fama internacional, amb actuacions als principals Des d’aleshores ha enregistrat 21 àlbums de música van Egmond al Conservatori Sweelinck d’Amsterdam. i és elogiat per la seva “habilitat de passar dels registres auditoris d’Europa, Israel, els Estats Units, Rússia, vocal de Bach, Beethoven, Brahms, Gesualdo, Des d’aleshores ha actuat a les sales més importants més greus del baix als més aguts del baríton” («The Amèrica del Sud, el Japó, Hong Kong i Austràlia. Haydn o Victoria. També ha enregistrat Threni & (Concertgebouw, Musikverein de Viena, Carnegie Hall Daily Telegraph», Sydney, 2004). A més, treballa amb Els darrers anys el Collegium Vocale ha crescut Requiem Canticles d’Igor Stravinsky (LPH020, de Nova York, Royal Albert Hall de Londres, Berliner conjunts d’instruments d’època com ara Música Fiata orgànicament fins a esdevenir un conjunt flexible 2016) i Rikadla de Leoš Janáček, sota la direcció de i Kölner Philharmonie, Palais Garnier de París i al i Cantus Cölln, dels quals és membre. amb un ampli repertori que aplega una gran varietat Reinbert de Leeuw (Alpha 2019). Casals Hall de Tòquio), amb directors famosos com La seva extensa gamma vocal li permet cantar les d’estils, amb possibilitat del repartiment ideal per Philippe Herreweghe, Ton Koopman, René Jacobs, àries operístiques més desafiadores de Händel amb a cada projecte. Així, la música del Renaixement Un conjunt flexible amb un ampli Sigiswald Kuijken, Roger Norrington i Iván Fischer. brillantor tècnica i intensitat musical. Entre el 2008 i s’interpreta amb un petit grup de solistes. El repertori que aplega una gran El seu ampli repertori comprèn de Schütz a Weill el 2010 actuà com a Zoroastro (Orlando de Händel) Barroc alemany, i particularment l’obra vocal de J. varietat d’estils. i té una discografia de més de 130 CD per a Philips, al Festival Händel de Göttingen, a la Komische Oper S. Bach, ben aviat es convertí en l’especialitat del Sony, Virgin Classics, Harmonia Mundi, Erato, EMI i de Berlín i als festivals de Ravínia, Mostly Mozart i grup i avui la interpreta amb un petit conjunt en El Collegium Vocale Gent té el suport econòmic BIS. Va ser convidat per aquesta darrera discogràfica a Tanglewood. què els cantants assumeixen tant les parts de solistes de la Comunitat Flamenca i de la ciutat de Gant. enregistrar les integrals de Cantates, Passions i Misses La seva sensibilitat musical i les qualitats d’actor com les de cor. El Collegium Vocale també s’està L’ensemble està patrocinat per la Loteria Nacional de Bach amb el Bach Collegium Japan i Masaaki són particularment adients per a les òperes de Mozart: especialitzant en el repertori romàntic, així com en Belga. Suzuki. Wolf Matthias Friedrich va encarnar el rol de Publio l’oratori contemporani i modern. Peter Kooij és director artístic de l’Ensemble (La clemenza di Tito) a l’Òpera de Praga (2006-07) i A més de la seva orquestra barroca, el Collegium Vocal Européen, i del 1991 al 2000 va ser professor el d’Osmin (El rapte del serrall) a l’Òpera de Colònia Vocale treballa amb conjunts d’instruments a l’Sweelinck Conservatorium d’Amsterdam. Des (2010). originals (Orchestre des Champs Élysées, de l’any 2000 també és professor de la Universitat També interpreta el repertori romàntic i modern Freiburger Barockorchester, Akademie für Alte de Belles Arts i Música de Tòquio i des del 2005 del amb bravura vocal i esperit expressiu, i ha treballat Musik de Berlín). També col·labora amb orquestres Conservatori Reial de la Haia. Ha impartit classes amb directors de prestigi, com Kurt Masur, Fabio simfòniques de prestigi (Reial Filharmònica de magistrals a Alemanya, França, Portugal, Espanya, Luisi, Alessandro De Marchi, Roy Goodman i Rudolf Flandes, Filharmònica de Rotterdam, Budapest Bèlgica, Finlàndia i el Japó. Lutz. Festival Orchestra, Reial Concertgebouw, etc.) i amb La seva interpretació de Hans Sachs dels directors com Ivor Bolton, Marcus Creed, Reinbert Meistersinger de Wagner, dirigida per David Timm a de Leeuw, Iván Fischer, René Jacobs, Yannick Nézet- Leipzig, va ser qualificada com a “expressiva, flexible Séguin o Paul Van Nevel, entre d’altres. i plena d’enginy còmic” («Leipziger Volkszeitung», Sota la direcció de Philippe Herreweghe, té 2007). una discografia de més de cent enregistraments, la majoria per a Harmonia Mundi France i Virgin Classics. El 2010 Herreweghe va crear el segell discogràfic propi (φ [fi]) juntament amb Outhere Collegium Vocale Gent

Cantus Schola Gregoriana ( Barbora Dorothee Mields Ripieni: Kabátková, directora) Benedict Hymas Magdalena Podko cielna, ś William Knight Dominique Verkinderen Vincent Lesage Johannes Gaubitz Sextus Sören Richter Barbora Kabátková Ripieni: ©Michiel Hendryckx Katja Kunze Violins Sophie Gent Chiyuki Okamura Veronika Skuplik

Philippe Herreweghe, director Altus I Benedict Hymas Viola da gamba Nascut a Gant, combinà els estudis universitaris Té una extensa discografia, amb més de cent Irene Klein Ripieni: amb la formació musical al conservatori. Aviat va enregistraments per a Harmonia Mundi France, Thomas Baeté Alexander Schneider començar a dirigir i el 1970 va fundar el Collegium Virgin Classics i Pentatone. Hi destaquen Lagrime Liam Fennelly Vocale. Nikolaus Harnoncourt i Gustav Leonhardt di San Pietro de Lassus, Passió segons sant Mateu de Romina Lischka van remarcar la seva excepcionalitat i el van convidar Bach, la integral de les Simfonies de Beethoven i de a treballar amb ells en l’enregistrament de la integral Schumann, Des Knaben Wunderhorn de Mahler, la Altus II William Knight de les Cantates de J. S. Bach. Cinquena de Bruckner, Pierrot Lunaire de Schönberg Ripieni: Violone El seu estil dinàmic, autèntic i expressiu per a la i la Simfonia dels Salms d’Stravinsky. El 2010 va fundar Matthias Müller Bart Uvyn música barroca va merèixer grans elogis de la crítica. amb Outthere Music un segell discogràfic propi, per El 1977 formà el grup La Chapelle Royale, a París, poder dur a terme amb total llibertat els seus projectes per interpretar la música de l’Edat d’Or francesa. artístics. Tiorba Entre els anys 1982 i 2002 fou director artístic de les Philippe Herreweghe ha rebut un gran nombre Tenor Matthias Spaeter Reinoud Van Mechelen Académies Musicales de Saintes. Durant aquests anys de premis i títols pel seu incansable compromís amb la Thomas Boysen Ripieni: va fundar diversos conjunts per assolir la interpretació música. El 1990 la premsa musical europea el nomenà Stephan Gähler apropiada a cada repertori, des del Renaixement a la Personalitat Musical de l’Any i el 1993, juntament amb Vincent Lesage música contemporània: l’Ensemble Vocal Européen, el Collegium Vocale, fou designat Ambaixador Cultural Orgue especialitzat en polifonia del Renaixement, i de Flandes. L’any següent fou nomenat Cavaller de Kris Verhelst l’Orchestre des Champs Élysées, fundada el 1991 les Arts i de les Lletres de Bèlgica, i el 1997 doctor per recrear el repertori romàntic i preromàntic amb honoris causa per la Universitat Catòlica de Lovaina. Quintus Samuel Boden instruments originals. El 2003 va rebre el títol de Chevalier de la Légion Ripieni: Trombons d’Honneur del govern francès, i el 2010 la Medalla Simen Van Mechelen Johannes Gaubitz Nikolaus Harnoncourt i Gustav Bach de la ciutat de Leipzig. Aquest 2017 serà distingit Claire McIntyre Sören Richter Leonhardt van remarcar la seva amb un Doctorat Honorari per la Universitat de Gant. Joost Swinkels excepcionalitat i el van convidar a treballar amb ells en l’enregistrament de la integral de les Cantates de J. S. Bach. Bassus I Peter Kooij Cornetto Bruce Dickey Ripieni: Sempre a la recerca de nous reptes musicals, els Andrea Ingisciano Robert van der Vinne darrers anys ha treballat el gran repertori simfònic, Bart Vandewege de Beethoven a Stravinsky. Des del 1997 és director principal de la Royal Flemish Philharmonic i dirigeix Director habitualment les orquestres del Concertgebouw, Philippe Herreweghe Gewandhaus i Mahler Chamber Orchestra, entre Bassus II Wolf Matthias Friedrich d’altres. Ripieni: Matthias Lutze Felix Rumpf Discografia Playlist Per Aleix Palau i Víctor Garcia de Gomar

Les Vespro (oracions al vespre) són una part de l’ofici diví de les hores, un conjunt de pregàries del capvespre de la litúrgia romana i l’Església catòlica que durant més de mil cinc-cents anys s’ha mantingut sense cap tipus de canvi. Sens dubte, un dels grans referents a explorar l’univers de les vespres serà Monteverdi, tot i que no en serà l’únic.

C. Monteverdi: Vespro della Beata Vergine Adrian Willaert: Vespro della Beata Vergine - bohemi, es va instal·lar a Salzburg, on va ser mestre de Capilla Flamenca, D. Snellings capella. Aquesta reconstrucció d’una sessió de vespres Collegium Vocale Gent. La Chapelle Royale. Willaert és el mestre de capella més reputat d’abans de és testimoni de l’eloqüent qualitat compositiva de Philippe Herreweghe, director. Harmonia Mundi. l’època dels Gabrieli i Claudio Monteverdi. Flamenc l’autor de les Sonates del Rosari. d’origen, es va traslladar a Venècia i va fundar una de les The Monteverdi Choir. The English Baroque Soloists. escoles de música més representatives del Renaixement, Alessandro Scarlatti: Vespro della Beata Vergine - John Eliot Gardiner, director. Archiv-Produktion. on va introduir l’estil polifònic francoflamenc. Vokalakademie Berlin, F. Markowitsch, Rondeau Escrites entre l’estil de Palestrina i els nous corrents de The Monteverdi Choir & Orchestra. John Eliot Gardiner, director. Johann Rosenmüller: Vespro della Beata Vergine l’època, Scarlatti inclou alguna sorprenent dissonància Decca. - Cantus Cölln, Concerto Palatino, i efecte harmònic amb intenció d’anar més enllà del K. Junghänel, Harmonia Mundi que marcava la tradició. Pare de l’ària da capo, Scarlatti Arnold Chamber Choir. Concentus Musicus Wien. Per la seva condició sexual, Rosenmüller va ser va ser infinitament més conegut en vida que el seu fill Nikolaus Harnoncourt, director. Teldec. jutjat i condemnat a presó. Va aconseguir escapar i Domenico es va instal·lar a Venècia, on es va erigir en un dels La Capella Reial. Coro del Centro Musica Antica de Padova. compositors europeus més preuats del seu temps. : Vespri per l’Assuzione de Jordi Savall, director. Alia Vox. Aquest enregistrament exemplifica el refinament i la Maria Vergine - Concerto Italiano, subtilitat d’un creador original i únic. R. Alessandrini, Opus 111 Concerto Italiano. Rinaldo Alessandrini, director. Naïve. Alessandrini ens ofereix una reconstrucció d’un dels Giovanni Rovetta: Vespro solenne pour la diversos conjunts de serveis de vespres que va escriure Nederlands Kammerkoor. Concerto Vocale. René Jacobs, director. naissance de Louis XIV - Cantus Cölln, Vivaldi per a l’Ospedale della Pietà. Es tracta d’una Harmonia Mundi. K. Junghänel, Harmonia Mundi música opulenta, refinada, elegant i magnífica. Assistent de Monteverdi a la basílica de Sant Marc Gabrieli Consort & Players. Paul McCreesh, director. de Venècia l’any 1626, la música de Rovetta, de gran Wolfgang Amadeus Mozart: Vesprae Solenne de Archiv-Produktion. efectivitat vocal i amb una rica instrumentació, està Confessore, KV 339 - Arnold Schoenberg Chor, visiblement inspirada en la del seu mestre. Concentus Musicus Wien, N. Harnoncourt, Les Arts Florissants. William Christie, director. Erato. Warner Francesco Cavalli: Vespro della Beata Vergine - Escrites l’any 1780, moment en què Mozart era Coro della Radio Svizzera, Lugano. Concerto Palatino. Concerto Palatino, B. Dickey, Ch. Toet, Glossa compositor de la cort del príncep arquebisbe de I Barocchisti. Diego Fasolis, director. Brilliant. Amb seixanta anys de servei a la basílica de Sant Marc Salzburg, Hieronymus von Colloredo, aquestes vespres de Venècia, Cavalli va poder escriure una gran quantitat estan dedicades a la festivitat d’un sant no descrit. Taverner Choir & Players. Andrew Parrot, director. EMI. de música religiosa, compilada i publicada amb el títol Inclou el celebrat “Laudate Dominum” per a soprano. de Musiche sacre. Cavalli va viure dos anys a París, Ensemble Elyma. Coro Madrigalia. Coro Antonio Il Verso. moment en què va estrenar una òpera per encàrrec del Giovanni Simone Mayr: Vespri – Nuova Polifonia Gabriel Garrido, director. K617. cardenal Mazarin a fi de celebrar el casament de Louis Ambrosiana, P. Cattaneao, Bongiovanni XIV amb Maria Teresa. Mestre de Donizetti i introductor de l’obra de Mozart, L’Arpegiatta. Christina Pluhar, director. Erato. Haydn i Beethoven a Itàlia, Mayr és conegut sobretot Isabella Leonarda: Vespro a cappella della Beata per les seves gairebé setanta òperes. Cec durant els seus Vergine - Nova Arts Cantandi, G. Acciai, Tactus darrers vint anys de vida, va quedar eclipsat pel seu Monja ursulina en un convent de Novara d’on va deixeble i Rossini. arribar a ser superiora, va llegar un important conjunt de música religiosa. Leonard va ser la primera dona Serguei Rachmàninov: Vespers, op. 37 - USSR a publicar sonates. Totes les seves obres porten una Ministry of Culture Chamber Choir, dedicatòria a la Verge. V. Polyansky, Melodiya Al segle XX trobem aquestes Vespres, que responen Heinrich Ignaz Franz Biber: Vespro della Beata als cànons de la litúrgia de l’Església ortodoxa russa. Vergine - Capella Ducale, Musica Fiata, Escrites i publicades l’any 1915, era una de les obres Selecció a càrrec de Javier Pérez Senz, periodista i crític musical R. Wilson, Sony preferides del propi compositor. Ell mateix va demanar Biber és el precursor de Pachelbel i Bach. D’origen que s’interpretés el moviment núm. 5 en el seu funeral. Textos

C. Monteverdi: Vespro della Beata Vergine

I. Deus in adiutorium I. Deus in adiutorium / Domine ad adiuvandum / Domine ad adiuvandum

Deus in adiutorium meum intende: Déu meu, veniu a ajudar-me, Domine ad adiuvandum me festina. no tardeu a defensar-me, Senyor. Gloria Patri et Filio Glòria al Pare i al Fill et Spiritui Sancto. i a l’Esperit Sant. Sicut erat in principio et nunc et semper Com era al principi, ara i sempre, et in saecula saeculorum. i pels segles dels segles. Amen. Amén. Alleluia. Al·leluia.

Antiphona: Dum esset rex in accubitu suo, nardus mea dedit odorem suavitatis.

II. Psalmus 109: Dixit Dominus II. Psalmus 109: Dixit Dominus

Dixit Dominus Domino meo: Oracle del Senyor al meu Senyor: Sede a dextris meis: Seu a la meva dreta, Donec ponam inimicos tuos, i espera que faci dels teus enemics scabellum pedum tuorum. l’escambell dels teus peus. Virgam virtutis tuae Que el Senyor estengui lluny emittet Dominus ex Sion: des de Sió, el poder del teu ceptre! dominare in medio inimicorum tuorum. Impera enmig dels enemics. Tecum principium in die virtutis tuae Ja eres príncep el dia que vas néixer, in splendoribus sanctorum, tens la glòria sagrada des del si ex utero ante luciferum de la mare, des del principi genui te. jo t’he engendrat. luravit Dominus, et non poenitebit eum: El Senyor no es desdiu del que jura: Tu es sacerdos in aeternum Ets sacerdot per sempre secundum ordinem Melchisedech. com ho fou Melquisedec. Dominus a dextris tuis, El Senyor és al teu costat, confregit in die irae suae reges. i abat els reis el dia que s’indigna: ludicabit in nationibus, implebit ruinas, judica els pobles i els fa presoners, conquassabit capita in terra multorum. abat governants arreu de la terra. De torrente in via bibet: Et fa guia del poble camí del seu país; propterea exaltabit caput. així redreçaràs el cap.

Cloria Patri et Filio Glòria al Pare i al Fill et Spiritui Sancto. i a l’Esperit Sant. Sicut erat in principio et nunc et semper, Com era al principi, ara i sempre, et in saecula saeculorum. i pels segles dels segles. Amen. Amén. III. Concerto: Nigra sum III. Concerto: Nigra sum VI. Psalmus 121: Laetatus sum VI. Psalmus 121: Laetatus sum

Nigra sum, sed formosa, Soc negra, però formosa, Laetatus sum in his, quae dicta sunt mihi: Quina alegria quan em van dir: filiae Ierusalem. filles de Jerusalem. In domum Domini ibimus. Anem a la casa del Senyor. Ideo dilexit me rex Per això el rei m’estima Stantes erant pedes nostri, Ja han arribat els nostres peus et introduxit me in cubiculum suum i m’introduí a la seva cambra, in atriis tuis Ierusalem. al teu llindar, Jerusalem. et dixit mihi: i em digué: Ierusalem, quae aedificatur ut civitas: Jerusalem, ciutat ben construïda, Surge, amica mea, et veni. Aixeca’t, amiga meva, i vine. cuius participatio eius in idipsum. conjunt harmoniós; Iam hiems transiit, L’hivern ha passat, Illuc enim ascenderunt tribus, es allà on pugen les tribus, imber abiit et recessit, l’aiguat s’ha allunyat i se n’ha anat, tribus Domini: les tribus del Senyor, flores apparuerunt in terra nostra. han esclatat les flors a la nostra terra, testimonium Israel a complir l’aliança d’Israel, Tempus putationis advenit. ha arribat el temps de la poda. ad confitendum nomini Domini. a lloar el nom del Senyor. Quia illic sederunt sedes in iudicio, Allí hi ha els tribunals de justícia, Antiphona: sedes super domum David. els tribunals del palau de David. Jam hiems transiit, imber abiit et recessit: Rogate quae ad pacem sunt Ierusalem: Augureu la pau a Jerusalem: surge amica mea, et veni. et abundantia diligentibus te: que visquin segurs els qui t’estimen, Fiat pax in virtute tua: que sigui inviolable la pau dels teus murs, et abundantia in turribus tuis. la quietud dels teus merlets. IV. Psalmus 112: Laudate pueri IV. Psalmus 112: Laudate pueri Propter fratres meos et proximos meos, Per amor dels meus germans i amics, loquebar pacem de te: deixeu-me-li dir: que hi hagi pau dintre teu. Laudate pueri Dominum, Servents del Senyor, lloeu-lo, Propter domum Domini Dei nostri, Per la casa del Senyor, el nostre Déu, laudate nomen Domini. lloeu el nom del Senyor. quaesivi bona tibi. et desitjo la felicitat. Sit nomen Domini benedictum ex hoc Que sigui beneit el nom del Senyor nunc et usque in saeculum ara i per tots els segles. Gloria Patri et Filio Glòria al Pare i al Fill A solis ortu usque ad occasum Des de la sortida fins a la posta del sol, et Spiritui Sancto. i a l’Esperit Sant. laudabile nomen Domini. lloeu el nom del Senyor. Sicut erat in principio et nunc et semper, Com era al principi, ara i sempre, Excelsus super omnes gentes Dominus El Senyor és excels als ulls de tots els pobles, et in saecula saeculorum. i pels segles dels segles. et super coelos gloria eius. la seva glòria s’eleva més enllà del cel. Amen. Amén. Quis sicut Dominus Deus noster, Qui és com el Senyor, el nostre Déu? qui in altis habitat, Té molt amunt el seu tron, et humilia respicit in coelo et in terra? i des d’allí s’inclina per veure el cel i la terra. VII. Concerto: Duo Seraphim VII. Concerto: Duo Seraphim Suscitans a terra inopem, Aixeca de la pols el desvalgut, et de stercore erigens pauperem; treu el pobre de la cendra, Duo Seraphim clamabant alter ad alterum: Dos serafins cridaven l’un a l’altre: Ut collocet eum cum principibus, per asseure’l entre els poderosos, Sanctus Dominus Deus Sabaoth. Sant, Sant, Sant és el Senyor, Déu dels exèrcits. cum principibus populi sui. els poderosos del seu poble. Plena est omnis terra gloria eius. Tota la terra és plena de la seva glòria. Qui habitare fecit sterilem in domo, La que vivia estèril a casa, Tres sunt qui testimonium dant in coelo: Tres són els qui donen testimoniatge dalt del cel: matrem filiorum laetantem. la fa mare feliç amb els fills. Pater, Verbum et Spiritus Sanctus. el Pare, el Verb i l’Esperit Sant. Et hi tres unum sunt. I aquests tres són u. Gloria Patri et Filio Glòria al Pare i al Fill Sanctus Dominus Deus Sabaoth. Sant, Sant, Sant és el Senyor, Déu dels exèrcits. et Spiritui Sancto. i a l’Esperit Sant. Plena est omnis terra gloria eius. Tota la terra és plena de la seva glòria. Sicut erat in principio et nunc et semper Com era al principi, ara i sempre. et in saecula saeculorum. i pels segles dels segles. Antiphona: Amen. Amén. Veniat dilectus meus in ortum meum Ut commedat fructum pomorum suorum. V. Concerto: Pulchra es V. Concerto: Pulchra es VIII. Psalmus 126: Nisi Dominus VIII. Psalmus 126: Nisi Dominus Pulchra es, amica mea, Ets bella, amiga meva, suavis et decora filia Ierusalem. suau i formosa, filla de Jerusalem. Nisi Dominus aedificaverit domum, Si el Senyor no construeix la casa, Pulchra es, amica mea, Ets bella, amiga meva, in vanum laboraverunt qui aedificant eam. és inútil l’afany dels constructors. suavis et decora sicut Ierusalem, suau i formosa, com Jerusalem, Nisi Dominus custodierit civitatem, Si el Senyor no guarda la ciutat, terribilis ut castrorum terrible com un exèrcit frustra vigilat qui custodit eam. és inútil que vigilin els guardes. acies ordinata. en ordre de batalla. Vanum est vobis ante lucem surgere: És inútil que us lleveu tan de mati, Averte oculos tuos a me, Aparta els teus ulls de mi, surgite postquam sederitis, i aneu tan tard a reposar, quia ipsi me avolare fecerunt. perquè m’han trasbalsat. qui manducatis panem doloris. per menjar el pa que us guanyeu a dures penes. Cum dederit dilectis suis somnum: Fins quan dormen, Déu el dona als seus amics. Antiphona: ecce hereditas Domini filii: La millor herència són els fills, do del Senyor Sicut lilium inter spinas, merces, fructus ventris. els descendents són la millor recompensa; sic amica mea inter filias. Sicut sagittae in manu potentis, els fills que heu tingut quan éreu joves ita filii excussorum. són com les fletxes en mans d’un guerrer; Beatus vir qui implevit feliç l’home que se n’omple el buirac: X. Psalmus 147: Lauda, X. Psalmus 147: Lauda, Ierusalem, desiderium suum ex ipsis: si discuteix amb algú davant la gent, non confundetur no haurà de retirar-se avergonyit. Ierusalem, Dominum Dominum cum loquetur inimicis suis in porta. Lauda, Ierusalem, Dominum: Glorifica el Senyor, Jerusalem: Lauda Deum tuum, Sion. Sió, canta lloances al teu Déu, Gloria Patri et Filio Glòria al Pare i al Fill Quoniam confortavit seras portarum que assegura les teves portes et Spiritui Sancto. i a l’Esperit Sant. tuarum: i beneeix dintre teu els teus fills, Sicut erat in principio et nunc et semper, Com era al principi, ara i sempre, benedixit filiis tuis in te. manté la pau al teu territori et in saecula saeculorum. i pels segles dels segles. Qui posuit fines tuos pacem: i et sacia amb la flor de blat. Amen. Amén. et adipe frumenti satiat te. Envia ordres a la terra, Qui emittit eloquium suum terrae: i la seva paraula corre de pressa, no es velociter currit sermo eius. detura. IX. Concerto: Audi coelum IX. Concerto: Audi coelum Qui dat nivem sicut lanam: Tira neu com flocs de llana, nebulam sicut cinerem spargit. escampa com cendra la gebrada; Audi, coelum, verba mea, Escolta, cel, les meves paraules Mittit cristallum suam sicut buccellas: llança el seu glaç com molles de pa, plena desiderio plenes d’anhel ante faciem frigoris eius quis sustinebit? si les aigües es gelen de tanta fredor, et perfusa gaudio. i saturades de goig. Emittet verbum suum, et liquefaciet ea: dona una ordre, i les fon tot seguit, –audio.– –Escolto.– flabit spiritus eius, et fluent aquae. fa bufar els seus vents, i l’aigua s’escola. Dis, quaeso, mihi: Digues-me, t’ho demano, Qui annuntiat verbum suum Iacob: Anuncia les seves paraules als fills de Jacob. Quae est ista, qui és aquesta que en aixecar-se iustitias et iudicia sua Israel. Als fills d’Israel, els seus decrets i decisions. quae consurgens ut aurora rutilat, brilla com l’aurora, Non fecit taliter omni nationi: No ho ha fet així amb cap altre poble, ut benedicam? per tal que pugui lloar-la. et iudicia sua non manifestavit eis. no els ha fet conèixer les seves decisions. –dicam.– –T’ho diré.– Dic nam ista pulchra Digues-m’ho, perquè aquesta, Gloria Patri et Filio Glòria al Pare i al Fill ut luna electa, bella com la lluna, et Spiritui Sancto. i a l’Esperit Sant. ut sol replet laetitia elegida com el sol, omple de joia tota la Sicut erat in principio et nunc et semper, Com era al principi, ara i sempre, terras, coelos, maria terra, els cels i els mars. et in saecula saeculorum. i pels segles dels segles. –Maria.– –Maria.– Amen. Amén. Maria virgo illa dulcis Maria, la verge, aquella dolça verge praedicata de propheta Ezechiel anunciada pel profeta Ezequiel porta Orientalis com a porta oriental. –talis.– –Sí, aquesta.– XI. Sonata sopra “Sancta Maria, XI. Sonata sopra “Sancta Maria, Illa sacra et felix porta, Aquella porta sagrada i feliç ora pro nobis” ora pro nobis” per quam mors fuit expulsa, per la qual va ser expulsada la mort, introduxit autem vita la que va introduir la vida. –vita.– –Vida.– XII. Hymnus: Ave maris stella XII. Hymnus: Ave maris stella Quae semper tutum est medium La qual sempre és mitjà segur inter homines et Deum entre els homes i Déu, Ave maris stella, Ave, estrella del mar, pro culpis remedium per a remei de les culpes. Dei mater alma, preclara Mare de Déu –medium.– –Mitjà.– atque semper Virgo, i sempre verge, Omnes hanc ergo sequamur, Tots, doncs, seguim-la, felix coeli porta. porta feliç del cel. qua cum gratia mereamur amb la gràcia de la qual meresquem vitam aeternam. la vida eterna. Sumens illud Ave Tu vas rebre l’Ave Consequamur Que ho obtinguem. Gabrielis ore, de la boca de Gabriel. –sequamur.– –Seguim-la.– funda nos in pace, Fonamenta’ns en la pau Praestet nobis, Deus, Que ens ho concedeixi mutans Evae nomen. tu que canvies el nom d’Eva. Pater hoc et Filius Déu Pare i el Fill i la Mare, et Mater, cuius nomen invocamus dulce el nom de la qual invoquem Solve vincla reis, Allibera dels lligams els presos, miseris solamen. com a dolça ajuda dels miserables. profer lumen caecis, dona la llum als cecs, –Amen.– –Amén.– mala nostra pelle, allibera’ns dels nostres mals, Benedicta es, virgo Maria, Sou beneïda, Verge Maria, bona cuncta posce. omple’ns de tots els béns. in saeculorum saecula. pels segles dels segles. Monstra te esse matrem, Demostra’ns que ets mare; Antiphona: sumat per te precem, que per mitja teu rebi les pregàries Nigra sum sed formosa, fliae Jerusalem: qui pro nobis natus aquell qui, nascut per nosaltres, ideo dilexit me rex, et introduxit me in cubiculum suum. tulit esse tuus. va voler ser el teu fill. Virgo singularis, Verge com cap altra, 8. Esurientes implevit bonis 8. inter omnes mitis, humil més que totes les verges, Esurientes implevit bonis, Omple de béns els pobres, nos culpis solutos a nosaltres, deslligats de les culpes, et divites dimisit inanes. i els rics se’n tornen sense res. mites fac et castos. fes-nos humils i castos. 9. Suscepit Israel 9. Vitam praesta puram, Dona’ns una vida pura, Suscepit Israel puerum suum, Ha protegit Israel el seu servent iter para tutum, prepara’ns un camí segur recordatus misericordiae suae. s’ha recordat del seu amor ut videntes lesum per tal que, en veure Jesús, semper collaetemur. ens alegrem per sempre. 10. Sicut locutus est 10. Sicut locutus est ad patres nostros com ho havia promès als nostres pares: Sit laus Deo Patri, Donem lloança al Pare, Abraham et semini eius in saecuela. Abraham i la seva descendència per sempre. summo Christus decus, honor al Crist excels, Spiritui Sancto i a l’Esperit Sant, 11. Gloria Patri 11. tribus honor unus. als tres un mateix honor. Gloria Patri et Filio Glòria al Pare i al Fill Amen. Amén. et Spiritui Sancto i a l’Esperit Sant

Antiphona: 12. Sicut erat in principio 12. Virgo prudentissima, quo progrederis, Sicut erat in principio, et nunc et semper, com era al principi, ara i sempre, quasi aurora valde rutilans? et in saecula saeculorum. i pels segles dels segles. Filia Sion tota formosa et suavis es, Amen. Amén. pulchra ut luna, electa ut sol.

XIII. Magnificat XIII. Magnificat

1. Magnificat anima mea 1. Magnificat La meva anima magnifica anima mea Dominum el Senyor,

2. Et exultavit 2. Et exultavit spiritus meus i el meu esperit celebra in Deo salutari meo. Déu que em salva,

3. Quia respexit 3. Quia respexit humilitatem perquè ha mirat la petitesa ancillae suae: de la seva serventa. ecce enim ex hoc Des d’ara, totes les generacions beatam me dicent em diran benaurada. omnes generationes.

4. Quia fecit mihi magna 4. Quia fecit mihi magna Perquè el Totpoderós qui potens est, obra en mi meravelles. et sanctum nomen eius. El seu nom és sant

5. Et misericordia 5. Et misericordia eius i l’amor que té als qui creuen en ell, a progenie in progenies, s’estén de generació en generació. timentibus eum.

6. Fecit potentiam 6. Fecit potentiam in brachio suo, Les obres del seu braç són potents: dispersit superbos mente cordis sui. dispersa els homes de cor altiu,

7. Deposuit potentes de sede 7. Deposuit potentes de sede, derroca els poderosos del soli et exoltavit humiles. i exalça els humils. Mecenes Protectors Mecenes d’Honor

Media Partners

Col·laboradors

Aena – Aenor – Armand Basi – Autoritat Portuària de Barcelona – Bagués-Masriera Joiers – Coca-Cola – Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports – Col·legi de Farmacèutics de Barcelona – Deloitte – Esteve – Fundació Antigues Caixes Catalanes BBVA/CX – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Hoteles Catalonia – La Fageda – Loteria de Catalunya – Quadis – Roca Junyent, S.L.P. – Saba Infraestructures, S.A. – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Serunión – Viatges Fra Diavolo S.L.

Amics Benefactors

Ascensores Jordà, S.A. – Eurofirms ETT S.L.U. – Fundació Antoni Serra Santamans – Inclos Interiorisme S.L. – Teatre Romea– Veolia Serveis Catalunya S.A.U.

Membres Palau XXI

Pere Armadàs Bosch, Rosamaria Artigas i Costajussà, professor Rafael I. Barraquer Compte, Mariona Carulla Font, Lluís Carulla Font, Carlos Colomer Casellas, Isabel Esteve Cruella, Josep Ferrer Sala, María José Lavin Guitart, Horaci Miras Giner, Anna Saura Miarnau, Jordi Miarnau Banús, Juan Manuel Soler Pujol, Daniela Turco, Joan Uriach Marsal. Troba’ns a:

www.palaumusica.cat 93 295 72 00

Concerts recomanats

Palau Cambra Palau Piano Palau 100 Dijous, 02.11.17 – 20.30 h Dimecres 08.11.17 – 20.30 h Divendres, 17.11.17 – 20.30 h Sala de Concerts Sala de Concerts Sala de Concerts

Leonidas Kavakos, violí Piotr Anderszewski, piano Anne-Sophie Mutter, violí Enrico Pace, piano Lambert Orkis, piano W. A. Mozart: Fantasia en Roman Patkoló, contrabaix L. van Beethoven: Sonata per a Do menor, KV 475 violí i piano núm. 1, en Re major, W. A. Mozart: Sonata J. Brahms: “Scherzo” op. 12/1 núm. 14,en Do menor, KV 457 de la Sonata F.A.E.

L. van Beethoven: Sonata per a L. Janáček: En un camí cobert K. Penderecki: Duo concertant Dipòsit legal: B222560-2017 violí i piano núm. 8, en Sol major, (part II) per a violí i contrabaix op. 30/3 F. Chopin: Sis Masurques, J. S. Bach: Partita núm. 2, L. van Beethoven: Sonata per a op. 56 i 59 BWV 1004 violí i piano núm. 9, en La major, op. F. Chopin: Polonaise Fantaisie, K. Penderecki: Sonata per a 47, “Kreutzer” op. 61 violí i piano núm. 2 J. Brahms: Tres danses hongareses Preu: 40 euros Preus: 15, 25 i 35 euros Preus: 20, 30, 45, 65 i 100 euros