Gran Teatre Del Liceu

GRAN �r TEATRE DEL LICEU

Temporada 1986/87

- I

CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Ministerio de Cultura de . Diputació Barcelona i Societat del Gran Teatre del Liceu

IBA LULU Òpera en 3 actes

Llibret i Música d' Alban Berg

CASA Llibret basat en les obres Erdgeist i Die Büchse der Pandora de Franz Wedekind

Tercer acte completat per Friedrich Cerha

SMIIA Estrena a en Espanya d'aquesta versió tres actes

Buenas ideas en artículos para el hogar, la mujer y el recién nacido.

Funció de Gala Dilluns, 6 d'abril, a les 20 h., funció núm. 50, torn A

8 a les 20 núm. EN BARCELONA DELEGACiÓN EN ZARAGOZA D!mecres, d'abril, h., funció 51, tom B 10 a les 20 funció GRAN VIA CORTS CATALANES, 640 Divendres, d'abril, h., núm. 52, torn C TELÉFONO 31S 24 9S c106pe DIUmenge, 12 d'abril, a les 17 h., funció núm. 53, torn T OS007 BARCELONA ZURITA, S TEL(976) 23 74 54 LULU

Produccio: Wiener Staatsoper (adaptada per al Gran Teatre del Liceu)

Patricia Wise (dies 6, 8 i 12) Lulu Suzanne Sonnenschein (dia 10) La Comtessa de Geschwitz Glenys Linos (pintora) L'operària de Sastreria El Mosso Stefania Kaluza L'estudiant I El Doctor El Professor Hans Christian El comissari de Policia El Pintor Don�ld George El Negre I Dr. Schon (editor) Franz Mazura Jack l'Esventrador Alwa Jean Van Ree (fill del Dr. Schon, compositor) Schigolch Hans Hotter (un home vell) El Domador Alfred Kuhn L'Atleta I El Príncep (un explorador de l'Àfrica) Ernst Dieter Suttheimer El Criat ROSL\ BISBE ART/DISSENY I El Marquès Wolfgang Mueller-Lorenz GANDUXER, 20 El Director de Teatre TELEFONO 201 6590 Ernst Gutstein El Banquer I RBLA. CATALUNYA, 121 "GALERIAS LA AVENIDA" BARCELONA Una Jove Marianne Becker

La seva Mare Uta Plazer L'artesana Brigitta Wutscher El Periodista Matteo De Monti Un Criat Ivan Urbas

Director d'Orquestra Friedrich Cerha Assistent a la Direcció d'Orquestra Stephen Lano Director d'Escena Wolfgang Weber Violins concertinos Jaume Francesch Josep M� Alpiste

ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU L'argument

PRÒLEG

Un domador, a teló caigut, a imitació dels xarlatans de circ que cerquen clientela tot mostrant els encants de l'espectacle, reclama l'atenció del públic sobre el tipus de bestiar que podran veure en el decurs de el a • l'òpera: tigre, sempre punt per a I matar, l'ós, el mico, el camell, tota mena de rèptils i un ser pent, la dona maleïda, Lulu, destinada a alterar l'ordre sòli dament construït en la societat, per a qui el domador demana un aplaudiment i una mica de commiseració.

ACTE I

ESCENA 1. Lulu es troba a l'estudi del Pintor acompanyada per Ludwig Schon, director d'un important diari, i el seu fill Alwa. Abillada amb roba de Pierrot, Lulu posa per al Pintor mentre els altres dos homes es complauen en llur contempla ció: verament, la noia n'és digna; arrencada d'una cantonada pel Dr. Schon, ara ha esdevingut punt de mira de tots els homes que la rodegen. Un cop Schon i el seu fill deixen l'estudi, el Pintor es llença als peus de Lulu tot confiant que ella s'avin gui al joc amorós, però la noia addueix tímidament que el seu marit és a punt d'arribar; efectivament, el vell professor de medicina és el seu que marit arriba a cal Pintor i, sorprès per l'escena, cau mort, víctima d'una atac de cor. Lulu, ara, només pensa que ha esdevingut una dona rica i lliure. Un interludi musical tanca l'escena.

ESCENA 2. Lulu és ara l'esposa del Pintor; el correu del matí FUNDADA EL 1908 comunica a Lulu que el Dr. Schon és a punt de casar-se amb una insigne representant de la societat benpensant; mentre pen sen en la conveniència de felicitar-lo, arriba Schigolch, un vell TOT PER VESTIR A L'HOME asmàtic decidit a treure partit de la riquesa de Lulu, de qui es presenta com a pare. L'arribada del Dr. Schon fa desapa rèixer el ara vell; Lulu i el nouvingut parlen sobre llur respec tiva relació amorosa; ni la noia es complau en la relació amb el Pintor ni el Dr. Schon pot oblidar el seu decidit amor per Lulu, i per això la conversa esdevé tensa; Lulu surt i la bara 7 lla continua Avgda. Portal de l'Àngel, 32 PI. Universitat, entre el Pintor i el Dr. Schon; aquest, dut pel curs Tel. 3178082 Tel. 3179186 - 3179190 de la baralla, revela al Pintor el boirós passat de Lulu i, a més, tots - que els ell ha venut en Via Augusta Travessera Gran de Sant Andreu, 257 quadres que els darrers temps han Tel. 2378558 Tel. 34501 56 ® estat comprats per ell mateix amb l'afany de protegir Lulu. Abatut, el Pintor deixa l'escena; Lulu, el Or. Schon i el seu fill són, finalment, els primers testimonis del suïcidi del Pintor. ��7�e ESCENA 3. Ara Lulu ha esdevingut baIlarina admirada per Alwa i un príncep amant dels viatges, entre d'altres. Un cop Lulu surt a escena, Alwa i el seu acompanyant s'entretenen a parlar sobre la noia; així podem conèixer l'encís que ha des Costura pertat en els dos homes, que es voldrien candidats a marits. De sobte Lulu retorna pretextant un maldecap, produït en rea Boutique litat pel fet que ha descobert entre el públic el Dr. Schon i la seva promesa, per a qui no vol dansar. El mateix Dr. Schon entra al camerino amb la intenció d'ordenar a Lulu que balli per a la seva promesa, però la perversa dona aprofita les insi nuacions del príncep per despertar els antics sentiments amo rosos del Dr. Schon; aquest es veu obligat per Lulu a signar una nota en la qual acomiada la seva promesa; només així la ballarina sortirà a escena.

ACTE II

ESCENA 1. Ara som a casa del Dr. Schon, rica i ampul losa, on Lulu és la mestressa d'ençà que s'ha casat amb el seu vell protector; la situació, tanmateix, no ha canviat gens, per què la noia continua entrevistant-se amb tot aquell que li plau, cosa que molesta molt el seu espòs. Així, veiem Lulu rode jada per Schigolch, el domador Rodrigo, la comtessa Gesch witz i un estudiant adolescent, tots ells enamorats dels encants de Lulu; l'enrenou produït pels amants de Lulu, però, desa pareix quan arriba Alwa, el qual, creient-se sol, es declara també enamorat de la seva madrastra. Tot aquest enrenou és, finalment, descobert pel Or. Schon, el qual, fart de la vida boja de la seva dona, treu una pistola i pretén que Lulu es mati, però ella, en canvi, acaba matant el seu espòs.

INTERLUDI MUSICAL. Formant part d'un episodi de música cinematogràfica (és a dir, de banda sonora d'una pel-lícula muda) té lloc ara un fragment de música descriptiva dels fets que succeeixen en off durant el temps de presó de Lulu. L'afany de Berg per la simetria fa que la música pinti l'uni vers expressiu següent:

Casanova, 270 . 08021 Barcelona comtessa i la mata. Les darreres paraules de la comtessa A mein Lass � <- l.ulul, dich noch einraal sehen! Ich bin ARREST � PREVENCIÓ JUDICI _..., PRESÓ <- AiLLAMENT<- FUGIDA (o Engel! C��Y¿r dir nah! Bleibe dir nah! In Ewigkeit!» «Lulu! àngel meu! Deixa que et torni a veure! Jo sóc al teu costat! Sí, al teu cos tat per sempre més!») són la darrera declaració d'amor pro ESCENA Ens trobem al mateix indret de l'escena anterior. 2.. jectada més enllà de la mort. Ha passat un llarg temps; els antics amants de Lulu, la com tessa, Alwa, Rodrigo, l'estudiant, Schigolch, són testimonis dels canvis operats per Lulu en el període de presó. Ara no tots la veuen amb els mateixos bons ulls. Només la comtessa, que ha pagat per deslliurar-la, i Alwa en continuen enamo rats; novament aquest declara la seva passió a la dona que l'abraça, ajaguda precisament en el mateix sofà en què va morir assassinat per ella el Dr. Schon, el seu pare.

ACTE III

ESCENA 1. Ara Lulu i Alwa viuen luxosament a París. Lulu ha esdevingut una meuca de luxe del marquès de Casti-Piani; a casa celebren una festa on es beu, es menja i es juga a pler; la riquesa de la parella ve de tèrboles accions en la companyia dels ferrocarrils, i d'altres activitats no gaire legals. Novament en aquella ocasió s'han donat cita Rodrigo i la comtessa, al costat dels nous amants, alguns d'ells, com el marquès i Rodrigo, de pocs escrúpols, que, traiem partit del fet que Lulu és perseguida per la policia alemanya per l'assassinat del seu espòs, volen vendre-la a un harem del Caire. De sobte els arriba la notícia que les accions del ferrocarril s'han enfonsat; LOts perden el posat frívol i cuiten a solucionar llurs problemes financers; és l'hora de la fugida. Lulu i Alwa aconsegueixen sortir (tot just quan la policia arriba), disfressats cap a Lon dres, on intentaran una nova vida.

ESCENA 2. L'escena ens pinta ara una mansarda londinenca on malviuen Lulu i Alwa; la noia es lliura a tota mena de tas ques per tal de sobreviure; la prostitució de misèria serà un dels mitjans; una vegada més, la comtessa Geschwitz fa acte de presència a la casa portant el retrat ale Lulu i manifestant la seva decidida voluntat de refer la seva vida al costat de Lulu. Un negre, client de Lulu, posa remei a les penes d'Alwa en 1 donar-li mort. A continuació, Lulu, que ha rebut a la seva t cambra la visita de Jack l'Esventrador, mor a mans del cèle- bre assassí el qual, a més, ensopega a la sortida amb la ([}rfgina(8a{i6urger /JVòlf!Jat 8cllolwtíidè_lSigueur A propòsit de la Lulu d'Alban Berg

En general, i aquest programa de mà n'és la prova més con tundent en aquest moment, se sol parlar de la història de l'òpera com un dels capítols més atractívols de tota la infor mació que qualsevol afeccionat vol conèixer. Totes les òperes tenen història, perquè totes han comptat amb un punt de par tida inicial, la intuïció, l'encàrrec o la simple necessitat de guanyar-se la vida en el món de l'espectacle; però la diversifi cació de punts de partida fa que les històries de les moltes òpe res que pugen als teatres no tinguin la mateixa categoria. Des prés de la consagració de l'univers operístic per Wagner i Verdi, cadascun des de perspectives diferents però no gaire oposa des, ha estat necessari conèixer l'impuls creatiu de cadascuna de les òperes. Això feia que ens despertés un gran interès conèi xer el procés de gestació de la Tetralogia, de la mateixa manera que ens interessava saber el periple històric que havia seguit Anna Bolena; dues històries diferents, ben cert, però dins de la mateixa categoria; heus ací l'error. L'historiador comet, si no vigila, el pecat d'homogeneïtzar els objectes que tracta i això no és correcte. Magnificar el procés de creació de la Tetra logia és descobrir una realitat volguda pel compositor i accep tada pel públic de cada moment amb intensitats diferents. Fer el mateix amb qualsevol de les òperes de Donizzetti -i és un exemple- és pretendre que aquest esforçat compositor ber gamasc donava al seu impuls creador la mateixa importància que Verdi a la confecció del Falstaff o Wagner al Parsifal. No. Es tasca de l'historiador de l'òpera establir amb certesa docu mental aquesta diferència substancial entre l'obra de caràcter artesanal apareguda sense pretensions, encara que les hagi adquirit amb el pas dels anys, i l'obra que té un part semblant als naixements reials o als grans premis literaris.

* * *

En els nostres dies, la creació musical sol anar aparellada a tota una faramalla literària proveïda pels estetes, els semiò legs, els sociòlegs, els psicòlegs, els crítics i, naturalment, els historiadors. Aquesta ferritxa ha passat de ser desferra a pal de paller de la producció, en alguns casos exagerada, fins al punt que hom es pregunta si no es donarà el cas d'una pro ducció a la qual manqui l'objecte artístic, és a dir, l'òpera. En qualsevol cas, tanmateix, aquesta situació, vulguem-ho o acte en Lulu no, és la que ens toca de viure; no sembla que puguem entrar Si bé s'havia dit que el final del segon el qual a fons en el procés d'assaborir una òpera sense conèixer totes s'abraça a Alwa en el mateix sofà en què havia donat mort aquestes facetes que suara esmentàvem. L'analista musical al seu pare era una exceHent prova de la destrucció a què havia s'ocuparà intel-ligentment de recordar la perfecció estructural arribat la societat, els dos quadres del tercer acte pensats per de Lulu, destinada a magnificar el procés estètic; el sociòleg Wedekind i recuperats per Berg tenen una comesa imprescin així entrar a valorar ens recordarà el context social d'entreguerres que explica la dible en aquesta història. Només podem temàtica i el tractament vocal; el semiòleg ens vincularà el sig el resultat de la proposta estètica berguiana matisada per la nificant dolorosament entretallat amb un significat expressio tasca de Friedrich Cerha, que és avui, justament, entre nos nista i ambdós amb un món referencial pintat peillibretista. altres dirigint l'orquestra. Xosé Aviñoa En fi, l'historiador ens recordarà l'anècdota no gens superfi cial de la intervenció de Friedrich Cerha per a fer possible una audició en tres actes.

* **

No oblidem, tanmateix, que el que anem a fer al teatre no és una lliçó magistral d'aquestes doctes matèries, lliçó que té el seu lloc apropiat i, a més, el mecanisme previst per com provar si l'alumne va entenent el procés intel-lectual. Al tea tre anem a jugar amb la sensibilitat; i d'això, no ens ha d'exa minar ningú. Davant la producció operística, el públic s'ho passa bé o malament; d'això, en derivarà el criteri, l'opinió, que el crític sistematitza i publica en els mitjans de comunica ció i que poden coincidir o no amb els del públic. Però només quan això ha estat possible, podem dir que l'òpera ha exercit el seu paper estètic.

* * *

No oblido que un dels interessos que ha atret l'atenció del públic espanyol dels darrers dies és precisament el caràcter his tòric de la Primera Audició Sencera de la Lulu berguiana. Per això no podem concloure sense recordar que Berg havia pla nejat una obra cíclica en la qualla mort acabava amb la mal vestat; Berg havia pensat en una protagonista-dona-fatal, de la mateixa manera com ho havia fet el 1928 Georg Wilhelm Pabst (1885-1967) amb Die Büchse der Pandora, oder Lulu, o Josef von Sternberg amb Der blaue Engel e11930. En la pri mera fou Louise Brooks, en la segona Marlene Dietrich; en ambdós casos, dues dones que evidenciaren el poder de la s- sexualitat sobre la societat que les rodejava i que acabaren víc- times de la passió que les posseïa. Lulu, síntesi de tres segles d'òpera

Tot i que l'autèntica renovació de la música dramàtica en el segle XX fou portada a terme per Schonberg, no pot oblidar se que les dues òperes d'Alban Berg constitueixen la síntesi dels principals elements expressius de tres-cents anys de teatre líric. Això no vol dir, de cap manera, que l'autor de Wozzeck i de Lulu hagi estat un creador que contemplés les tradicions sense aportar res de nou i personal a la història de l'òpera, perquè és ben sabut que la síntesi del passat solament pot realitzar-se a través d'elements nous i originals; René Leibo witz, en un estudi de les òperes de Mozart, observa com aquest efectuà el compendi de les antigues formes amb el llenguatge musical del seu temps, sense que Rossini hagués pogut existir tal com és, si abans la producció mozartiana no hagués fet la fusió de totes les fórmules emprades per l'òpera italiana anterior a l'autor de Don Giovanni. Alban Berg recull tot el que s'ha fet de millor en la història de la música teatral, i primer amb Wozzeck -que accepta la supressió de la clàssica funció de la tonalitat- i després amb Lulu -que és construïda amb la tècnica dodecafònica- efec tua el resum més complet de tot allò que des de Monteverdi a Wagner, Puccini i Strauss, ha significat el més valuós encís de l'òpera, i ho fa amb els més radicals i avançats procedi ments moderns. També aquí hem de recordar Leibowitz, per què en el seu treball Schonberg et son école, no deixa de remar car la transcendència de les dues òperes d' Alban Berg, que, si bé )10 són absolutament innovadores, poden ésser conside rades com la coronació de tres segles d'activitat operística. Per al llibret de Lulu, el compositor va utilitzar lliurement les tragèdies Erdgeist (L'esperit de la terra) i Die Büchse der Pan dora (La caixa de Pandora), de Frank Wedekind, el llenguatge expressiu de les quals no va ser traït per l'esquematització del text de l'òpera; ans al contrari, és potenciat per una nova força expressiva de la música, que s'integra íntimament al sentit de les paraules i a l'acció escènica. El compositor és conscient que tot el drama és condensat en la figura de Lulu, o, més exactament, en el seu destí fatal, i és per això, sense cap mena de dubtes, que Alban Berg articula tota l'òpera sobre la veu humana, emprada en les formes tradicionals, però també sot mesa a elaboracions molt diverses que exploren fins a límits insospitats les possibilitats de la música dramàtica. Podríem dir que el compositor utilitza totes les formes possibles de cant JOYEHO

M. Pérez Cabrera, 4 Tel. coses sor en una contínua successió que, entre tantes altres prenents, distingeix l'òpera Lulu. La veu humana és tan important en el desenvolupament es mou la d'aquest drama, que tot el món d'irrealitats on pro tagonista és expressat per mitjà de moltes fórmules de virtuo sisme vocal -cal recordar que la veu exigida per a Lulu és això és essen la de soprano de coloratura-, sense oblidar, i i musi cial, que el compositor aconsegueix la unitat dramàtica cal de l'òpera a través de la unitat vocal, és a dir, tancant un cercle amb els mateixos tipus de veus que van obrir-lo. Totes les parts de cant masculí de l'últim acte i que corresponen a aquells personatges que seran responsables de la mort de Lulu, són de la mateixa tessitura que les d'aquelles que en els pri seducció de la mers episodis han mort per causa de la fatal protagonista. L'elecció dels variats registres vocals és feta amb un propòsit diferenciador que, començant l'anàlisi per les veus femenines, amb presenta el contrast del color de la soprano coloratura el de la mezzo-soprano i encara amb el de la oontralt; i pel trobem que fa a les veus masculines (Schon i Alwa) que, per diferenciar-les, el compositor s'ha servit del més oscur color -.(J del baríton i del vigorós timbre del Heldentenor, en les dues figures principals, mentre que per a la veu del pròleg vol un el domador baix que sigui el suficient flexible per representar i que després pugui ser l'atleta Rodrigo, ambdós personatges ben diferenciats psicològicament. Berg utilitza un altre baix (Schigolch), però aquest ha d'ésser més agut, i encara un altre teatre. Els dos de caràcter buf però greu, pet al director del tenors (el Pintor i el Príncep) han de ser líric i de naturalesa còmica, respectivament. El compositor, amb un domini abso lut de les característiques de cada veu, les fa cantar amb una línia vocal plena d'interès i rica d'expressions. en l'acon No és menys significativa la funció de l'orquestra seguiment de la unitat de l'obra, a la qual el conjunt simfònic aporta fets tan subtils com la diferenciació de les dinàmiques i dels colors orquestrals en uns passatges constituïts per temes iguals. Aquest caràcter unitari, però, és ben notable en la manera de presentar alguns personatges, caracteritzats per una atmosfera acústica o color instrumental que no deixarà d'identificar-los durant tota l'òpera. D'altra banda, contrà riament al que succeeix en Wozzeck, on l'aspecte instrumen tal assoleix jerarquia dominadora, en Lulu queden ben dife renciades les funcions d'acompanyament o de domini de l'orquestra. La transparència admirable d'aquesta sembla haver estat pensada per Alban Berg per donar suport a l'expressió principal de la línia del cant, la plasticitat de la qual és una de les més belles realitzacions del compositor. Remar el quem, encara, fet que Berg personalitza determinats perso natges mitjançant formes musicals com la sonata, el rondó, el el cànon, coral, la cavatina, l'arietta, etc., clarament espe cificades per l'autor en la partitura. Construïda amb la tècnica dodecafònica, la sèrie original de dotze sons és dedicada a la protagonista, de la qual deriven totes les altres, amb la qual cosa es fixa la unitat temàtica de l'òpera i s'estableix clarament la dependència de tots els altres personatges. És una arquitectura musical sense fissures que per la seva riquesa expressiva fa palesa aquella qualitat de sín tesi de la qual parlàvem al començament d'aquest article i que dintre la unitat orgànica de la partitura és confirmada pel fet si que, bé els actes en què es divideix l'òpera poden ser subdi vidits en escenes, i encara aquestes es poden dividir en peces diferents, la veritat és que la música de Lulu és un bloc on s'han juntat tots els elements per atorgar a l'acció dramàtica una força emocionant. Joan Arnau

CAIXA DE PENSIONS

n nIac·aIXa Alban Berg i Lulu

Eslanotht Una ens trobem amb la i l'obra vegada més, figura d'aquest insigne representant de l'Escola de Viena. En els darrers anys hem pogut entrar en contacte directe amb Arnold Schonberg ttnt ala tarla. (Moses und Aran) i Alban Berg (Wozzeck) i ara se'ns torna a oferir l'ocasió d'assaborir la segona de les produccions ber guianes, plenament incardinades en l'esperit de l'Escola dode catònica animada per Schonberg i que ha tingut un relleu tan significatiu en la nostra ciutat amb la presència del fundador per acabar l'òpera suara esmentada, i amb l'estrena absoluta del Concert per a violi, «a la memòria d'un àngel» de Berg, l'any 1936 i, no cal dir-ho, amb els compositors seguidors de prop de l'estètica vienesa, entre els quals hi ha Robert Ger hard com a màxim valor. Totes aquestes circumstàncies fan atractívola la presència avui de l'òpera Lulu de Berg que, si bé ja ha estat sentida al nostre Gran Teatre, no havia estat mai donada en la seva totalitat. Alban Berg (1885-1935) fou un compositor de poques obres, preocupat per un dels problemes que plantejava el mètode dodecatònic, excessivament estructuralista i cerebral, el de l'expressió i la comunicació. Per això les seves obres dodeca tòniques Suite lírica (1926), l'ària de concert Der Wein, sobre textos de Baudelaire, les dues òperes i el concert esmentat, són ::-"--<= � �-= perfectes exemples de les possibilitats líriques del discurs musi cal serial. Lulu fou començada el 1928 i, a la seva mort, restà inacabada; certament, el compositor no 'era un doll de velocitat; escriví en Via (Iaris a Adorno sobre la conveniència d'escriure una òpera sobre (ent textos de o Hauptmann Wedekind i, després de rebre l'opinió Descubra los mejores platos de la cocina Todo un descubrimiento favorable del filòsof i de decidir-se per Hauptmann, inicià el internacional. Descubra en el Passatge Permanyer, procés de negociació amb la Universal Edition per tal de poder Descubra un ambiente singular en el torre n? 2 el restaurante VIA CLARIS. planar sobre l'obra de l'escriptor, però les coses anaren mal centro de Barcelona. dades; això el decidí a tirar la pedra contra l'altre escriptor, Frank Wedekind, que havia publicat anys enrera Erdgeist (1895) i Die Büchse der Pandora (1905), dues obres que havien esdevingut llibres de capçalera de la seva adolescència. Quan el 1935 morí el compositor, Berg hi havia esmerçat bona part dels darrers anys i havia acabat els dos primers actes i el prò leg, deixant per acabar el tercer; si no era ràpid, sí que era, en canvi, un home molt minuciós, la qual cosa estimulà la R E S T A UR A N T vídua a demanar la col-laboració de Schonberg, primer, i de

- Passatge Permanyer Torre 2 08009 Barcelona T. 3183608 3183720 Webern, després, per tal que acabessin el que estava a mitges; ni l'un ni l'altre s'hi avingueren per motius diversos: un cert antisemitisme present en el personatge del Banquer i l'enorme doll de feina que suposava acabar una òpera espantaren els dos compositors companys de Berg. El1936la Universal Edition publicà la partitura dels dos actes preparada per Erwin Stein. A principis del mes de juny l'òpera fou estrenada a Zuric de la següent forma: el pròleg, els dos primers actes i els dos episodis simfònics del tercer acte. Com que d'aquesta manera era viable i, a més, aconseguí desper tar l'interès del públic del moment, Helene Berg, la seva vídua, anà decantant-se per considerar-la definitiva. Així, només aconseguiren el permís per a revisar el tercer acte el seu biò graf Hans Redlich i el musicòleg George Perle. Tots coinci dien a afirmar que el que faltava per al tercer acte no era difí cil de reconstruir donada la tècnica i el rigor berguià. No fou fins que Friedrich Cerha s'ho prengué com a tasca pròpia que aquesta idea començà a ser considerada possible. De tota manera, però, i donada la prohibició de la vídua, no semblava prudent donar-la al públic sense el seu permís; la qual cosa explica que no s'estrenés en forma definitiva fins al 1979, des prés de la mort d'Helene Berg. Cerha pogué disposar de tot el material existent, fins i tot el pla de treball global que s'havia proposat Berg. En acabar podia afirmar amb tot dret que: «Tot el conjunt de referències que lliguen indissolublement el tercer acte als dos actes precedents ens permet veure tota l'obra com un organisme perfecte en la seva complexitat, en el qual cada peça té justament sentit en funció del conjunt. L'ampu tació d'una sola d'aquestes peces fa que la funció de les altres quedi afeblida i, per tant, una representació de Lulu en dos actes disminueix la dimensió de cadascun d'ells en faltar-hi la projecció envers la perfecció orgànica de l'obra acabada».

* **

Lulu fou estrenada el 2 de juny de 1937 al Stadttheater Zurich sota la direcció de Robert F. Denzel i el protagonisme de Nuri Hadziê; l'acompanyaven Maria Bernhard, Feichtinger, Aster Alban Berg Stig, Emmerich, Peter Baxeranos, Paul Feher i Honish. El 1949 Nino Sonzogno donà la primera audició a La Fenice vene ciana amb la participació de Lydia Styx, Heinz Rehfuss i Euge nia Zareska; en aquell mateix any a Viena se'n donaren audi cions concertants que foren el punt de partença de l'interès de Friedrich Cerha. El 1957 Hamburg veié la primera sessió de Lulu sota la direcció de Leopold Ludwig, la direcció d'escena de Günther Rennert i Helga Pilarczyck com a Lulu, a més de Gisela Litz, Toni Blankenheim i Kurt Rüsche. El1959 es féu la primera gravació per a la RAI de Roma, sota la direc ció de Bruno Maderna i Ilona Steingruber com a Lulu, Euge nia Zareska, Heinz Rehfuss, Kurt Rüsche, Ratko Delorko, Sci pio Colombo i Dimitri Lopatti. El 1962 Karl Bòhm dirigí la primera representació a Viena on rebé un acolliment molt enco miable. El 1969 s'estrenava a Espanya, el primer de febrer, al Gran Teatre del Liceu, amb la participació del Teatre de l'Òpera d'Essen i Maria Michels com a Lulu, Else Maurer, Carol Bauer, Marita Dübberts, Hans Walter Bertrum, Karl-Heinz Thiemann, Dan Richardson, Veijo Varpio, Rudolf Holtenau i Hans Nowak, sota la direcció de Gustav Konig i la direcció escènica de Paul Hager.

** *

Finalment, el24 de febrer de 1979 es donava a l'Òpera de París la primera audició de l'òpera-en tres actes amb l'acabament de Friedrich Cerha. La direcció musical fou a càrrec de Pierre Boulez i la producció de Patrice Chéreau, un tàndem justa ment famós en el món de l'espectacle operístic dels darrers anys. L'òpera ha continuat a partir d'aleshores la seva carrera puixant, sobretot en els teatres d'òpera alemanya dels països centreuropeus. Avui es dóna per primera vegada en tres actes a Barcelona. Xosé Aviñoa

LAPRIMERA CAIXAOBERTA

A CATALUNYA. Nascut el 1926 a Viena, estudià compo sició, violí i pedagogia a l'Acadèmia de Música i Belles Arts de Viena al mateix temps que feia els estudis de filosofia i germanística a la Universitat de Viena, on es doctorà en filosofia. Durant els anys de 1956-57 estudià a Roma, amb una beca, i el 1959 passà a formar part del professorat de l'Escola Superior de Música de la capital austríaca on ensenyà i composició interpretació de la música moderna, la qual cosa el féu un dels homes més preparats per a la tasca de reconstrucció del tercer acte de Lulu de Berg, que féu pacientment al llarg de molts anys i els resultats de la qual tindrem ocasió de veure en la sessió d'avui. Com a dírector, ha actuat a nom brosos festivals (Warschauer Herbst, Biennal de Zagreb, Festival de Dubrov nik, Festival de Salzburg, Wiener Festwochen) i sales de concert (Odéon de París, Teatro Colón de Buenos Aires, Lincoln Center de Nova York, Con certgebouw d'Àmsterdam etc.). Ha escrit obres per encàrrec de la Südwest funk Baden-Baden, Norddeutscher Rundfunk, Òsterreicher Rundfunk, Kous sevitzky Foundation etc.

Fundada en 1844.

Wolfgang Weber (Director d'Escena)

Nascut el1935 a Murrie, estudíà a l'Escola L'ÚLTIMA. de Música de Heidelberg i a la Universi tat d' aquesta mateixa ciutat. Des de 1961 ha actuat com a dírector d'escena, havent intervingut en unes 130 produccions a lés òperes de Nuremberg, Lübeck, Krefeld, Dortmund, Graz, Viena, Festival de Salz burg, Festival de Bregenz, Nàpols, Mul house, Chicago, San Francisco, Metropolitan Opera House, on produí la Tetra logia. Ha intervingut en estrenes com Tràume d'Isan Yun, Konig Niccolo de Weisshappel, Das Floss der Medusa de Werner Henze, etc. De 1980 a 1983 ha produït la Tetralogia a Nàpols, la Missa de Bernstein a l'Òpera de Viena, Viva la mamma de Donizetti al Viena Volksoper, i la Lulu en tres actes a l'Opera de Viena. Darrerament ha intervingut en El capvespre dels déus al Liceu de Barcelona.

Patricia Wise (Soprano coloratura: Lulu)

Formada musicalment a Kansas, Entre la primera i l'última hi ha 143 la seva carrera al anys. La primera s'inaugurà el 1844. començà professional L'última el 1986. Amb l'última tecnologia. Festival de l'Òpera de Santa Fe, i seguí Però sense perdre allò primer. després en centres de producció nord El tracte humà de Caixa de Barcelona. americans com Baltimore, Houston, ara. Quan els Caixers de Especialment i això li de Caixa de Barcelona són automàtics. Pittsburgh Chicago; permeté madurar i solidificar un cada Caixa de Barcelona. Aquests 143 anys repertori han passat amb la velocitat d'una fletxa. vegada més ampli. Els seus èxits augmen Que sempre ha anat cap a on assenyala. taren, sobretot, després de la indisposició de Marilyn Home, a qui va haver Cap amunt.

CAIXA DE BARCELONA Jean van Ree de substituir en el paper de Rosina de l'òpera rossiniana II barbiere di Sivi (Tenor: Alwa) glia. Ha estat al New York City Opera durant sis anys cantant els papers de Nascut a inicià la seva tasca Gilda, Susanna, Zerbinetta i Lucia. Actualment se centra entorn de Viena com Holanda, com a cantaire als sis com a mem a artista convidada a la Staatsoper. Ha deixat bon record a Festivals com el anys de Glyndebourne, el Gran Teatre de Ginebra, l'Òpera de Frankfurt i la Volk bre de la Schola Cantorum de la seva ciu tat. Estudià cant i música amb Matti soper de Viena. Debutà al Liceu la temporada 1981-82 amb Lucia di Lam Niel, holandès deixeble d'Anton mermoor. Posteriorment, hi ha actuat en altres ocasions: al Festival de Pri compositor van i mavera 1982 participà en la versió de La bohème; i la temporada 1982-83 Webern, amb la professora Mar cantà Roméo et Juliette. tinssen Lohmann a Düsseldorf i amb Lydia Summers a Nova York. Obtingué \ I cert renom al Concurs de Música moderna d'Utrecht i començà a cantar a diversos teatres d'òpera, entre ells als Teatres de Colònia, Frankfurt, Berlín, Glenys Linos (Mezzo-soprano dramàtica: París, Stuttgart, Lisboa, Salzburg i al Metropolitan novaiorquí al costat de Comtessa Geschwitz) Beverly Sills i Sherrill Milnes a l'òpera Thais de Massenet. Cantà l' Alwa de Lulu en una producció radiofònica a Holanda i a l'Òpera de Colònia, Basi Glenys Lynos és mig anglesa i mig grega, lea i Berlín. Escoltà el tercer acte de l'esmentada òpera a l'estrena parisenca però nasqué al Caire, estudià a Anglaterra i intervingué en l'estrena a Frankfurt i a d'altres teatres, com ara al nostre. i acabà els seus estudis vocals a Atenes (on aconseguí el premi fora de Concurs del Conservatori de la capital hellena). Sir Solti i Sir David Webster la Georg Hans Hotter (Baix: Schigolch) introduïren al Royal Opera House lon dinenc. També fou deixebla, com la Callas, d'Elvira d'Hidalgo. Inicià la tasca Nascut el 1909 a Offenbach, Alemanya, vocal estable a de cantant papers com Carmen de l'Òpera Wiesbaden, (més estudià a Munic i a la Universitat de la 150 vegades en molts idiomes i països), Azucena, Dalila, Amneris, Penèlope, mateixa ciutat; de 1928 a 1930 féu tas Octavian, Waltraute, etc. E11977 passà a formar part del conjunt de l'Òpera ques de director de cor i d'organista men de Zuric on prengué part en una producció d'una òpera de Monteverdi. En tre estudiava cant i repertori. El 1929 féu aquests moments alterna les intervencions operístiques amb els recitals en els el debut en el paper de baix de l'oratori centres musicals més prestigiosos. handelià Messiah i l'any següent en la part de baríton del Lehrstück de Hindemith. De 1930 a 1934 inicià les seves tasques operístiques a Txecoslovàquia, Bres Franz Mazura lau, Praga, Hamburg, i a partir d'aleshores forma part del cos estable de de Munic i de de Viena. És un can (Baríton: Dr. Schon, Jack l'Esventrador) l'Òpera d'Hamburg, de l'Òpera l'Òpera tant de repertori ampli i de reconeguda professionalitat, havent cantat e! paper de de Lulu en la de Viena i de Munic (1983-84). A Bar Nascut a Salzburg, estudià durant cinc Schigolch producció celona actuà per vegada la 1935-36 del Gran Teatre del anys a l'Escola de Cant de Dertmold amb primera temporada Liceu. el professor Husler, i inicià les tasques tea trals al Teatre de Dart. Ha treballat a Kassel, Mainz, Braunschweig i Mann heim, com a responsable de la .produc ció; com a protagonista en tots els tea tres importarus d' Alemanya i als Festivals de Salzburg i de Bayreuth; així mateix, ha cantat a Bordeus, Marsella, Estrasburg, Tolosa, Barcelona, Arns terdam, Brussel-les, París i Londres; cantà per primera vegada al Metropoli tan Opera de Nova York e11980. Ha enregistrat nombrosos discos, entre ells Lulu, la Tetralogia i el Moses und Aron, òpera que va cantar amb gran èxit al Liceu el novembre de 1985.

Alfred Kuhn Hans Christian _. I

Donald George Uta Plazer Matteo De Monti

Ernst Dieter Suttheimer Ernst Gutstein Ivan Urbas

Wolfgang Mueller-Lorenz Marianne Becker NITS PLENES

El argumento D'ESTRELLES PRÓLOGO

Un domador, a telón caído, siguiendo la costumbre de los charlatanes de circo que intentan captar clientela mostrando los encantos del reclama la atención del /. espectáculo, público sobre el de animales ver a ./ tipo que podrán lo largo de la ópera: el tigre, siempre a punto para matar, el oso, el mono, el came llo, todo tipo de reptiles y la serpiente, la mujer maldita, Lulu, destinada a alterar el orden sólidamente construido en la socie dad, para quien el domador pide un aplauso y un poco de piedad.

ACTO I

ESCENA 1. Lulu se encuentra en el estudio del Pintor, acom pañada por Ludwig Schon, director de un importante diario y de su hijo Alwa, un compositor. Disfrazada de Pierrot, Lulu posa para el Pintor mientras los otros dos hombres se com placen en su contemplación; en verdad, la muchacha es digna de tal admiración; arrancada de una esquina por el Dr. Schon, ahora se ha convertido en el centro de atracción de todos los hombres que la conocen. Una vez Schon y su hijo dejan el estudio, el Pintor se lanza a los pies de Lulu confiando que ella acepte el juego amoroso, pero la muchacha aduce tími damente que su esposo está a punto de llegar; efectivamente, el viejo profesor de medicina que es su marido llega y, sor de la cae un prendido por escena, muerto, víctima de síncope. Casillos Lulu sólo piensa ahora en se ha convertido en una Catalunya que mujer rica y libre. Un interludio musical cierra la escena.

ESCENA 2. Lulu es ahora la esposa del Pintor; el correo de la mañana comunica a Lulu que el Dr. Schon está a punto de casar-se con una insigne representante de la sociedad bien pensante; mientras discuten sobre la conveniencia de felicitarlo, llega Schigolch, un viejo asmático decidido a sacar partido de CASINO LLORET DE MAR la riqueza de Lulu, de quien se presenta como padre. La lle gada del Dr. Schon hace desaparecer al pretensioso; ahora Lulu y el recién llegado tratan sobre su respectiva relación amo rosa; ni la muchacha se complace en la relación con el Pintor ni el Dr. Schon puede olvidar su decidido amor por Lulu; por ·tasino lCastell bel�ralaba ello la conversación adquiere tintes dramáticos. Lulu sale y CRUCEROS CRUCEROS YBARRA •• 87 Agenles Generales de linea (

la pelea continúa entre el Pintor y el Dr. Schon; éste, llevado por el curso de la pelea, revela al Pintor el nebuloso pasado de Lulu y, además, que todo los cuadros que él ha vendido en los últimos tiempos han sido comprados por él con el deseo de proteger a la joven. Impresionado por las revelaciones, el Pintor deja la escena; Lulu, el Dr. Schon y su hijo son, final mente, testigos del suicidio del Pintor.

ESCENA 3. Ahora Lulu se ha convertido en una bailarina admirada por muchos; por Alwa y un príncipe aficionado a los viajes, entre otros. Una vez Lulu sale a escena, Alwa y su acompañante se entretienen en hablar sobre la muchacha; podemos así conocer el encanto que despierta en los dos hom bres, que la quieren por esposa. De pronto Lulu vuelve al camerino pretextando un dolor de cabeza, producido en rea lidad por el hecho de que ha descubierto entre el público al Dr. Schon y a su prometida, para quien no quiere bailar. El propio Dr, Schon entra en el camerino con la intención de ordenar a Lulu que baile, pero la perversa mujer aprovecha (Salida y regreso Barcelonal las insinuaciones amorosas del príncipe para despertar los anti Del 1 al 31 de Agosto guos sentimientos amorosos del Dr. Schon; éste se ve obligado por Lulu a firmar una nota en la a su EUGENIO "C" que despide prometida; TIN sólo así la bailarina saldrá a escena.

ACTO II

...---- Itineraria: ESCENA 1. Nos encontramos ahora en casa del Dr. Schon, • BARCELONA )-----11 DELGADA rica y ampulosa, como corresponde a su categoría social; Lulu ------. PUNTA a (Az�:ís�-----11 se ha casado con el pero no ha olvidado sus anti • (Can� propietario, MONTREAL .... ------. QUEBEC ICanadal------guas pasiones; continúa recibiendo en su casa a quien le place ante el de su Volvemos a ver a Lulu rodeada NEW YORK (u.s.A.) disgusto esposo. de el domador la condesa Geschwitz (I. Vírgene:_s!.._l-----I Schigolch, Rodrigo, y THOMAS un estudiante cuando Alwa todos se esfu ------. S�'. adolescente; aparece ANTIGUA---..,.-l-----11 man; al verse solo con su madrastra, Alwa se declara tam A ----e POINTE bién enamorado de Lulu; todo el lío es descubierto por el • ��E(��6��l-----11 marido que, hastiado del ritmo frenético que lleva Lulu, saca ------TENERIFE ------I BRIDGETOUZ• STA. CR una y le se Lulu lo hace ------1 pistola propone que suicide, pero que • GIBRALTAR es matar a su esposo a sangre fría, ------. BARCELONA INTERLUDIO MUSICAL. Formando parte de un episodio de música cinematográfica (es decir, de banda sonora de una pelí cula Informes y Reservas YBARRA y CIA. muda) tiene lugar ahora un fragmento de música descrip tiva de los hechos que suceden en off durante el tiempo de BARCELONA Vía Layetana, 30 Tel.: 319,8100 ...y en todas las Agencias de Viajes. prisión de Lulu. El afán de Berg por la simetría motiva que la música pinte el universo expresivo siguiente:

ARREST�PREVENCIÓN -;.JUICIO-;'PRISIÓN�C��¿rA"-AISLAMIENTO<-HUlDA

ESCENA 2. Nos encontramos en el mismo lugar de la escena anterior. Han pasado unos cuantos años; los antiguos aman tes de Lulu, la condesa, Alwa, Rodrigo, el estudiante y Schi golch, son testigos de los cambios operados por Lulu en el tiempo de cárcel. Ahora no todos Ia ven con los mismos ojos. Sólo la condesa, que ha pagado por liberarla, y Alwa conti La natura és l' de totes les coses bones. núan estando enamorados; de nuevo éste declara su pasión origen a la mujer, que lo abraza en el mismo sofá en que murió ase sinado por ella el Dr. Schon, su padre.

ACTO III

ESCENA l. Ahora Lulu y Alwa viven lujosamente en París. Lulu se ha convertido en una meretriz de lujo del marqués de Casti-Piani; en su casa celebran una fiesta en donde se bebe, se come y se juega a todo tren; la riqueza de la pareja viene de oscuras acciones en la compañía del ferrocarril y de otras actividades no muy legales. De nuevo em aquella ocasión se dan cita Rodrigo y la condesa, junto a los nuevos amantes, algunos de ellos, como el marqués y Rodrigo, de escasos escrú pulos, puesto que, sacando partido del hecho que Lulu conti núa buscada por la policía alemana por el asesinato de su esposo, quieren venderla a un harén de El Cairo. De pronto les llega la noticia de que las acciones del ferrocarril se han hundido; todos pierden la actividad frívola y miran de solu cionar su propio problema financiero; es el momento de la el huida. Lulu y Alwa, disfrazándose, consiguen salir (en momento en que la policía llega) en dirección a Londres en donde iniciarán una vida nueva. ESCENA 2. La escena nos pinta ahora una buhardilla londi nense en donde malviven Lulu y Alwa; la muchacha se entrega de a todo tipo de tareas a fin de sobrevivir; la prostitución la miseria será uno de los medios que utilice para ir tirando; •. condesa Geschwitz hace acto de presencia en la casa llevando i.m.w,

Yoghourts, flam, cremes, formatges ... -aliments frescos i naturals- MARCAMOS LA PAUTA

� el retrato de Lulu y manifestando su decidida voluntad de reha IS79 cer su vida junto a Lulu. Un negro, cliente de Lulu, acaba SECiUROS con las penas de Alwa dándole muerte. A continuación le llega el turno a Lulu, que muere a manos de Jack el Destripador, Porque abriendo caminos de la asesino que había recabado los servicios prostituta y que creamos piezas maestras en su género. mata asimismo a la condesa. Las últimas palabras de la con I desa (o.Lulu, mein Engel! Lass dich noch einmal sehen! Ich bin dir nah! Bleibe dir nah! in Ewigkeit!» «Lulu, ángel mío, deja que te vuelva a ver! Estoy a tu lado, sí, a tu lado para siempre jarnás») son la última declaración de amor proyec tada más allá de la muerte. Porque siguiendo el ritmo de los tiempos descubrimos formas que cubren cualquier riesgo.

I Porque nuestras ideas sirven para asegurar los pasos de todos. {

Porque desde 1879 nuestro trabajo es inspirar confianza y seguridad.

CHASYR 1B7B SECURDS Creamos seguridad.

Diagonal, 431 bis - 08036 Barcelona Alban Berg y Lulu

Una vez más nos encontramos con la figura y la obra de este insigne representante de la Escuela de Viena. En los últimos años hemos podido entrar en contacto directo con Arnold Schonberg (Mases und Aran) y con Alban Berg (Wozzeck) y ahora se nos vuelve a presentar la ocasión de saborear la segunda de las producciones berguianas, plenamente encar nadas en el espíritu de la Escuela Dodecafónica animada por Schonberg y que ha tenido un relieve tan significativo en nues tra ciudad con la presencia del fundador para acabar la ópera ahora mencionada y con el estreno absoluto del Concierto para violín, «a la memoria de un ángel» de Berg, el año 1936 y, obviamente, con los compositores seguidores de cerca de la estética vienesa, entre los cuales se incluye Robert Gerhard como máximo valor. Todas estas circunstancias hacen atrac tiva la presencia hoy de la ópera Lulu de Berg que, si bien ya ha sido escuchada en nuestro Gran Teatro, no había sido nunca representada en su totalidad. Alban Berg (1885-1935) fue un compositor de pocas obras, preocupado por uno de los problemas que planteaba el método dodecafónico, excesivamente estructuralista y cerebral, el de la expresión y la comunicación. Por eso sus obras dodecafó nicas Suite Lïrica (1926), el aria de concierto Der Wein, sobre textos de Baudelaire, las dos óperas y el concierto mencionado, son perfectos ejemplos de las posibilidades líricas del discurso musical serial. Lulu fue empezada en 1928 y, a su muerte, quedó inacabada; ciertamente, el compositor no era un prodigio de velocidad; escribió a Adorno sobre la conveniencia de escribir una ópera sobre textos de Hauptmann o Wedekind y, después de recibir la opinión favorable del filósofo y de decidirse por Haupt mann, inició el proceso de negociación con la Universal Edi tion para poder acceder a la obra del escritor, pero las cosas no salieron bien; esto le decidió a tírar la piedra contra el otro escritor, Frank Wedekind, que había publicado años atrás Erdgeist (1895) y Die Büchse der Pandora (1905), dos obras que habían sido libros de lectura apasionada en su adolescen cia. Cuando falleció el compositor, en 1935, Berg había dedi cado a ello buena parte de sus últimos años y había termi nado los dos primeros actos y el prólogo, dejando sin acabar el tercero; si no era rápido, sí que era, en cambio, un hombre muy minucioso, lo cual estimuló a su viuda a pedir la colabo- ®

ración de Schonberg, primero, y de Webern después, para que terminaran lo que estaba inacabado; ni el uno ni el otro se avinieron a ello por motivos diversos: un cierto antisemitismo presente en el personaje del Banquero y la carga enorme de trabajo que suponía terminar una ópera, asustaron a los dos compositores compañeros de Berg. En 1936 la Universal Edition publicó la partitura de los dos actos preparada por Erwin Stein. A comienzos del mes de junio la ópera fue estrenada en Zurich de la forma siguiente: el pró logo, los dos primeros actos y los dos episodios sinfónicos del tercer acto. Como de esta manera era viable y, además, con siguió despertar el interés del público del momento, Helene Berg, su viuda, ya se decidió por considerarla definitiva. Así, sólo consiguieron el permiso para revisar el tercer acto su bió grafo Hans Redlich y el musicólogo George Perle. Todos coin cidieron en afirmar que lo que faltaba para el tercer acto no era difícil de reconstruir teniendo en cuenta la técnica y el rigor ! No fue hasta Friedrich Cerha se lo tomara r-: berguiano. que J como cosa propia que esta idea empezara a ser considerada posible. De todas maneras, sin embargo, y teniendo en cuenta la prohibición de la viuda, no parecía prudente darla al público ,. sin su permiso; lo cual explica que no se estrenara de forma >,,y);.:,'l . .. . definitiva hasta el año 1979, después de la muerte de Helene

' , ' Cerha de todo el material hasta " Berg. pudo disponer existente, *\.. " } el plan de trabajo global que se había propuesto Berg. Al con cluir podía afirmar con todo derecho que: «Todo el conjunto de referencias que unen indisolublemente el tercer acto a los dos actos precedentes nos permite ver toda la obra como un organismo perfecto en su complejidad, en el cual cada pieza tiene justamente un sentido en función del conjunto. La ampu tación de una sola de estas piezas hace que la función de las otras quede debilitada y, por lo tanto, una representación de Lulu en dos actos disminuye la dimensión de cada una de ellas al faltarle la proyección hacia la perfección orgánica de la obra acabada». Dibuix de Friedrich Cerha

* **

Lulu fue estrenada el día 2 de junio de 1937 en el Stadttheater de Zurich bajo la dirección de Robert F. Denzel y el protago nismo de Nuri Hadziê; le acompañaban Maria Bernhard, Feichtinger, Aster Stig, Emmerich, Peter Baxeranos, Paul Feher y Honish. En 1949, Nino Sonzogno dio la primera audición en La Fenice veneciana con la participación de Lydia Styx, Heinz Rehfuss y Eugenia Zareska; en aquel mismo año en Viena se dieron audiciones concertantes que fueron el punto de partida del interés de Friedrich Cerha. En 1957 Hamburg vio la primera sesión de Lulu bajo la representación de Leo pold Ludwig, la dirección de escena de Günther Rennert y Helga Pilarczyck como Lulu, además de Gisela Lutz, Toni Blankenheim y Kurt Rüsche. En 1959 se hizo la primera gra bación para la RAI de Roma, bajo la dirección de Bruno Maderna, Ilona Steingruber como Lulu, Eugenia Zareska, Heinz Rehfuss, Kurt Rüsche, Radko Delorko, Scipio Colombo y Dimitri Lopatti. En 1962 Karl Bòhm dirigió la primera repre sentación en Viena donde recibió una acogida muy encomia ble. En 1969 se estrenaba en España, el primero de febrero, en el Gran Teatre del Liceu, con la participación del Teatro de la Ópera de Essen y Maria Michels como Lulu, Else Mau rer, Carol Bauer, Marita Dübberts, Hans Walter Bertrum, Karl-Heinz Thiemann, Dan Rochardson, Veijo Varpio, Rudolf Holtenau y Hans Nowak bajo la dirección de Gustav Konig y la dirección escénica de Paul Hager.

* **

Finalmente, el 24 de febrero de 1979, se representaba en la Ópera de París la primera audición de la ópera en tres actos con el final de Friedrich Cerha. La dirección musical fue a cargo de Pierre Boulez y la producción de Patrice Chéreau, un tándem justamente famoso en el mundo del espectáculo operístico de los últimos años. La ópera ha continuado desde entonces su carrera pujante, especialmente en los teatros de ópera alemana de los países centroeuropeos. Hoy se da por primera vez en tres actos en Barcelona. Xosé Aviñoa (�) GALERlAS Marcando estilo.

BARCELONA. Puerta del Angel. Diagonal MÁDRID. Callao. Goya. Arapiles. Vaguada. Serrano PALMA DE MALLORCA • VALENCIA • ALICANTE' MURCIA' ALBACETE I Y ALBACETE II ZARAGOZA. OVIEDO' VALLADOLID' VITORIA • BILBAO' BURGOS' EIBAR • LAS PALMAS SANTA CRUZ DE TENERIFE' SEVILLA' CORDOBA. GRANADA' JAEN • CADIZ' BADAJOZ DON BENITO. Lulu

PROLOGUE Un dompteur ouvre le spectacle par une description des bêtes sauvages de sa ménagerie, qui symbolisent les personnages de la pièce, Lulu y figurant le serpent.

ACTE I Lulu, mariée au Docteur Goll, conseiller médical, est la mal tresse du dr. Schon, rédacteur en chef d'un grand journal. Celuí-ci et son fils Alwa, un compositeur, assistent à une séance de pose de Lulu, qui fait faire son portrait. Lorsqu'ils se sont retirés, le peintre, qui est amoureux de Lulu, essaie d'enlacer la jeune femme. Survenant à l'improviste, Ie mari de Lulu, saisi de colère, est terrassé par une crise cardiaque. Lulu, qui est maintenant mariée au peintre, reçoit la visite de Schigolch, un vieillard affaibli par l'áge, qui a sans nul doute joué un role dans le passé de Lulu. Le prochain visiteur est Ie dr. Schon qui, bien qu'ayant l'intention de conclure un mariage socialement respectable, ne parvient pas à se sous traire à la fascination que Lulu exerce sur lui. Le peintre, qui ne s'était jusque là pas rendu compte que sa femme avait vécu sous la «protection» du dr. Schon, se suicide à cette révéla tion. Lulu demeure impassible. Lulu, devenue danseuse est dans sa loge. On l'appelle sur la scène. Lorsqu'elle aperçoit le dr. Schon et sa fiancée parmi les spectateurs, elle revient brusquement dans sa loge et refuse de se produire. Le dr. Schon, Alwa et d'autres personnages se précipitent dans la loge. C'est seulement après avoir réduit le dr. Schon au dernier degré d'humiliation en le forçant à écrire à sa fiancée une lettre de rupture que Lulu se déclare prête à poursuivre la représentation.

ACTE II Le dr. Schon, qui a entre-temps épousé Lulu, est follement jaloux de ses admirateurs et même de la comtesse Geschwitz. S'étant absenté un instant, il trouve à son retour chez lui, Lulu entourée de ses admirateurs, son propre fils Alwa, un Athlète, et un lycéen. Le dr. Schon tend un revolver à Lulu, qu'il veut contraindre à se suicider. Mais c'est elle qui le tue. Quelques mois plus tard, les alliés de Lulu sont en train de préparer l'evasion de celle-cí, qui a été condamnée à la prison après le meurtre du dr. Schon. Une fois elle est arrivée Jonqueres, 10 Barcelona. Reserves Tel. 317 80 37 Obert Iols els dies. Inclusiu l'ls diumenges ljestius. Cuina oberta després de la funció . FUNDACIÓ CAIXA DE PENSIONS TEMPORADA MUSICAL'86/87

à la même pièce de l'autre scène, c'est maintenant Alwa qui succombe à la femme a tué son Ils décident de fuir qui père. PALAU DE LA MÚSICA CATALANA ensemble. Divendres, 27 d'abril, a les 21 h.

ACTE III ENGLISH CHAMBER ORCHESTRA Dans leur nouveau et luxueux domicile parisien, Lulu et Alwa JOSEP COLOM, piano Tout en en mangeant et en les invités reçoivent. jouant, buva�t, ENRIQUE GARcíA ASENSIO, director s'entretiennent de la hausse constante de leurs actions de che min de fer. Mais Lulu, toujours recherchée par la police alle Obres de: Haydn, Mozart, Cervelló (estrena) i mande comme meutrière évadée, est victime du chant age de Stravinsky l'Athlète et du marquis, un proxenète qui veut la vendre à un bordel du Caire. On apprend soudain la nouvelle de l'effon drement du cours des actions de chemin de fer. L'assistance se disperse, non sans incriminations réciproques. Echangeant PALAU DE LA MÚSICA CATALANA Lulu à la hate ses vêtements avec un jeune groom, parvíent Diumenge, 29 d'abril, a les 21 h. ou à prendre la fuite en compagnie d'Alwa juste au moment allait l'arrêter. la police . ENGLISH CHAMBER ORCHESTRA vit avec Alwa et Schi Lulu réduite à la plus grande misère, EDMON COLOMER, director dans una mansarde londonienne, au elle se livre de golch temps M. CARME BUSTAMANTE, soprano à la Arrive la en temps .. ?es��wltz, NANCY ARGENTA, soprano p�ostitution cO,mtesseelle a sau apportant de Pans le portrait de Lulu, qu � r�u�sl HOWARD CROOK, tenor ètait un des ver. Alwa també sous les coups d'un negre qUI WIS ÁLVAREZ, baix la résolution de clients de Lulu la comtesse Geschwitz prend CORAL CANTIGA (Josep Prats, director) les droits des commencer une nouvelle vie en luttant pqur fe.m� COR ANTICS ESCOLANS DE MONTSERRAT a assassine mes. On entend soudain un cri: Jack l'Eventreur la (Joaquim Garrigosa, director) Lulu. Et en se dirigeant vers la sortie, il frappe également son entière dévotion à corntesse qui, en maurant, exprime Obres de Mozart: Simfonia núm. 38, «Praga»; Lulu. Missa en do, K. 427, «Gran missa»

Venda anticipada de localitats: A les taquilles del Palau de la Música Catalana, dies feiners (dissabtes al matí, tancat), d'11 a 13 h. i de 17 a 20.

Venda el mateix dia del concert: A les taquilles del Palau de la Música Catalana, a partir de les 17 h. Informació: Obra Social de la Caixa de Pensions (Telèf. 3175757/ extensió 207) i Palau de la Música Catalana (Teléf. 30111 04 i 3020995).

FUNDACIO CAIXA DE PENSIONS Lulu

PROLOGUE An animal-tamer from a circus introduces the story in terms of crude animal characteristics, with Lulu as a snake.

ACT I Lulu is married to Dr. Gall, a medical professor, but is the mistress of Dr. Schon, a newspaper editor-in-chief. Dr. Schon and his son Alwa, a composer, are present while Lulu is having her portrait painted. When the two of them leave, the Painter pursues Lulu amorously. Her husband unexpectedly arrives and dies from a shock at what he sees. Now married to the Painter, Lulu is visited by Schigolch, an decrepit old man who evidently once shared her past, and dr. Schon. Although he intends to make a socially respectable marriage. Dr. Schon cannot avoid the fascination which Lulu exerts on him. The Painter has not realized that his wife has been living under the «protection» of dr. Schon. He now learns about and kills himself. Lulu remains unmoved. As a theatrical dancer, Lulu is in her dressing-room, then is called on stage. Suddenly, having realized that dr. Schon and his fiancée are in the audience, she goes back and refuses to perform. Dr. Schon, Alwa and others enter the dressing-room. Only when she has totally humiliated dr. Schon, compelling him to write a letter of renunciation to his fiancée, does she consent to continue the show.

ACT II Dr. Schon is now married to Lulu but racked by jealousy of 740ficinaSen her admirers, even of Countess Geschwitz. Leaving the house Cataluña for a little while, he returns to find Lulu surrounded by ador �� & aman ing suitors, which, his own son Alwa, an Athlete, a 1 PlaçadeCat - Schoolboy. Dr. Schon produces a revolver and demands that -e aunYa9��_ ragón she should kill ----c 314 B herself. Instead, she shoots him. Some months _ later, Lulu's associates are at -=��ELONA the point of helping her escape from prison, to which she was sent for murdering dr. Schon. Lulu arrives and it's Alwa who succumbs to the woman who killed his father. They agree to flee together.

ACT III In their new and luxurious parisian home, Lulu and Alwa are entertaining guests. Gambling, eating and drinking, the company is confident about the ever-rising value of their railway shares. But, because she is still wanted by the Ger man Police as an escaped murderess, Lulu is blackmailed by the Athlete and by a pimp, the Marquis, who wants to sell her to a brothel in Cairo. Suddenly, news arrive that the railway shares have cracked. The company breaks up in recriminations. By quickly exchanging clothes with a young groom, Lulu manges to escape with Alwa just before the police arrive to arrest her. Living in dire poverty in a London attic with Alwa and Schigoich, Lulu is reduced to casual prostitution. Countess Geschwitz arrives, bringing the portrait which she salvaged from Paris. A Negro client of Lulu's kills Alwa. While Jack, another client, is with Lulu, the Countess resolves to start a new life as a champion of women's rights. Suddenly there is a scream: Jack the Ripper has killed Lulu; on his way out he also stabs the countess, who utters her devotion to Lulu and dies. Discografia de Lulu Notes importants: En atenció als artistes i al públic en general, s'exigeix l'adequada correcció en el vestir (senyors: La present discografia només ofereix les versions comercials americana i corbata), i es prega la màxima puntualitat: no íntegres. Els personatges-són esmentats en l'ordre següent: es permetrà l'entrada a la sala un cop començada la re Lulu, Doctor Schon, Alwa, Schigolch i Comtessa Geschwitz, presentació, ni verificar enregistraments, fotografies o fil mar escenes de mena. i a continuació l'orquestra i el director. cap El Consorci del Gran Teatre del Liceu, si les circumstàn 1961 PHILIPS 01496/8 (COLUMBIA SL 121) cies ho reclamen, podrà alterar les dates, els programes o Ilona Steingruber, Otto Wiener, Hans Libert, Emil Sie els intèrprets anunciats en aquest programa. En d'allò ger, Maria Cerny. compliment que disposa l'Article 92 del Regla Orquestra Simfònica de Viena. Dir.: Herbert Hafner. ment d'Espectacles, és prohibit de fumar als passadissos; hom ha d'utilitzar el Saló del ler. pis i el vestíbul de 1967 ELECTROLA SMA 91.711113 l'entrada. Annelies Toni Blankenheim, Gerhard Rothenberger, Accés pel carrer Sant Pau, núm. l, bis, d'ús exclusiu Kim Kerstin ' Unger, Borg, Meyer. Gt.� per a minusvàlids. Cor i Orquestra de la Ràdio d'Hamburg. Dir.: Leo pold Ludwig.

Comentaris: Joan DGG 139273/75 Roger Alier, Arnau, Xosé Aviñoa, Pau Nadal. Coordinador Evely Lear, Dietrich Fischer-Dieskau, Donald Grobe, d'aquest programa: Xosé Aviñoa. Josef Greindl, Patricia Johnson. Cor i Orquestra de l'Òpera de l'Estat de Berlín. Dir.: Programes: Publi-Tempo Karl Bohm.

1979 DGG 2740213 Portada: Musa de la Música, de Venanci Vallmitjana (Escala [Versió dels 3 actes a càrrec de F. Cerha] principal, Gran Teatre del Liceu) Teresa Stratas, Franz Mazura, Kurt Riegel, Toni Blan kenheim, Yvonne Minton. de l'Òpera de París. Dir.: Pierre Boulez. Orquestra '$ F-X. Mata PRÒXIMES FUNCIONS

LUCIO SILLA W. A. Mozart

Jenny Drivala, Julia Conwell, Raquel Pierotti, Ezio Di Cesare, Suso Mariategui

Director d'Orquestra: Julius Rudel Director d'Escena: Vittorio Patané Directors del Cor: Romano Gandolfi i Vittorio Sicuri

Funció de Gala: Dijous, 30 d'abril, 21 h., funció núm. 54, torn B Diumenge; 3 de maig, 17 h., funció núm. 55, torn T Dimecres, 6 de maig, 21 h., funció núm. 56, torn A Dissabte, 9 de maig, 21 h., funció núm. 57, torn C

LUCIA DI LAMMERMOOR G. Donizetti

Edita Gruberová, Denes Gulyás, Enric Serra, Roberto Scandiuzzi, Conrad Gaspà, Alfredo Heilbron

Director d'Orquestra: Gian Paolo Sanzogno Director d'Escena: Vittorio Patané Directors del Cor: Romano Gandolfi i Vittorio Sicuri

Funció de Gala: Divendres, 15 de maig, 21 h., funció núm. 58, torn C Dilluns, 18 de maig, 21 h., funció núm. 59, torn A Dijous, 21 de maig, 21 h., funció núm. 60, torn B Diumenge, 24 de maig, 17 h, funció núm. 61, torn T