Gran Teatre Del Liceu
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
GRAN �r TEATRE DEL LICEU Temporada 1986/87 - I CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Ministerio de Cultura de . Diputació Barcelona i Societat del Gran Teatre del Liceu IBA LULU Òpera en 3 actes Llibret i Música d' Alban Berg CASA Llibret basat en les obres Erdgeist i Die Büchse der Pandora de Franz Wedekind Tercer acte completat per Friedrich Cerha SMIIA Estrena a en Espanya d'aquesta versió tres actes Buenas ideas en artículos para el hogar, la mujer y el recién nacido. Funció de Gala Dilluns, 6 d'abril, a les 20 h., funció núm. 50, torn A 8 a les 20 núm. EN BARCELONA DELEGACiÓN EN ZARAGOZA D!mecres, d'abril, h., funció 51, tom B 10 a les 20 funció GRAN VIA CORTS CATALANES, 640 Divendres, d'abril, h., núm. 52, torn C TELÉFONO 31S 24 9S c106pe DIUmenge, 12 d'abril, a les 17 h., funció núm. 53, torn T OS007 BARCELONA ZURITA, S TEL(976) 23 74 54 LULU Produccio: Wiener Staatsoper (adaptada per al Gran Teatre del Liceu) Patricia Wise (dies 6, 8 i 12) Lulu Suzanne Sonnenschein (dia 10) La Comtessa de Geschwitz Glenys Linos (pintora) L'operària de Sastreria El Mosso Stefania Kaluza L'estudiant I El Doctor El Professor Hans Christian El comissari de Policia El Pintor Don�ld George El Negre I Dr. Schon (editor) Franz Mazura Jack l'Esventrador Alwa Jean Van Ree (fill del Dr. Schon, compositor) Schigolch Hans Hotter (un home vell) El Domador Alfred Kuhn L'Atleta I El Príncep (un explorador de l'Àfrica) Ernst Dieter Suttheimer El Criat ROSL\ BISBE ART/DISSENY I El Marquès Wolfgang Mueller-Lorenz GANDUXER, 20 El Director de Teatre TELEFONO 201 6590 Ernst Gutstein El Banquer I RBLA. CATALUNYA, 121 "GALERIAS LA AVENIDA" BARCELONA Una Jove Marianne Becker La seva Mare Uta Plazer L'artesana Brigitta Wutscher El Periodista Matteo De Monti Un Criat Ivan Urbas Director d'Orquestra Friedrich Cerha Assistent a la Direcció d'Orquestra Stephen Lano Director d'Escena Wolfgang Weber Violins concertinos Jaume Francesch Josep M� Alpiste ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU L'argument PRÒLEG Un domador, a teló caigut, a imitació dels xarlatans de circ que cerquen clientela tot mostrant els encants de l'espectacle, reclama l'atenció del públic sobre el tipus de bestiar que podran veure en el decurs de el a • l'òpera: tigre, sempre punt per a I matar, l'ós, el mico, el camell, tota mena de rèptils i un ser pent, la dona maleïda, Lulu, destinada a alterar l'ordre sòli dament construït en la societat, per a qui el domador demana un aplaudiment i una mica de commiseració. ACTE I ESCENA 1. Lulu es troba a l'estudi del Pintor acompanyada per Ludwig Schon, director d'un important diari, i el seu fill Alwa. Abillada amb roba de Pierrot, Lulu posa per al Pintor mentre els altres dos homes es complauen en llur contempla ció: verament, la noia n'és digna; arrencada d'una cantonada pel Dr. Schon, ara ha esdevingut punt de mira de tots els homes que la rodegen. Un cop Schon i el seu fill deixen l'estudi, el Pintor es llença als peus de Lulu tot confiant que ella s'avin gui al joc amorós, però la noia addueix tímidament que el seu marit és a punt d'arribar; efectivament, el vell professor de medicina és el seu que marit arriba a cal Pintor i, sorprès per l'escena, cau mort, víctima d'una atac de cor. Lulu, ara, només pensa que ha esdevingut una dona rica i lliure. Un interludi musical tanca l'escena. ESCENA 2. Lulu és ara l'esposa del Pintor; el correu del matí FUNDADA EL 1908 comunica a Lulu que el Dr. Schon és a punt de casar-se amb una insigne representant de la societat benpensant; mentre pen sen en la conveniència de felicitar-lo, arriba Schigolch, un vell TOT PER VESTIR A L'HOME asmàtic decidit a treure partit de la riquesa de Lulu, de qui es presenta com a pare. L'arribada del Dr. Schon fa desapa rèixer el ara vell; Lulu i el nouvingut parlen sobre llur respec tiva relació amorosa; ni la noia es complau en la relació amb el Pintor ni el Dr. Schon pot oblidar el seu decidit amor per Lulu, i per això la conversa esdevé tensa; Lulu surt i la bara 7 lla continua Avgda. Portal de l'Àngel, 32 PI. Universitat, entre el Pintor i el Dr. Schon; aquest, dut pel curs Tel. 3178082 Tel. 3179186 - 3179190 de la baralla, revela al Pintor el boirós passat de Lulu i, a més, tots - que els ell ha venut en Via Augusta Travessera Gran de Sant Andreu, 257 quadres que els darrers temps han Tel. 2378558 Tel. 34501 56 ® estat comprats per ell mateix amb l'afany de protegir Lulu. Abatut, el Pintor deixa l'escena; Lulu, el Or. Schon i el seu fill són, finalment, els primers testimonis del suïcidi del Pintor. ��7�e ESCENA 3. Ara Lulu ha esdevingut baIlarina admirada per Alwa i un príncep amant dels viatges, entre d'altres. Un cop Lulu surt a escena, Alwa i el seu acompanyant s'entretenen a parlar sobre la noia; així podem conèixer l'encís que ha des Costura pertat en els dos homes, que es voldrien candidats a marits. De sobte Lulu retorna pretextant un maldecap, produït en rea Boutique litat pel fet que ha descobert entre el públic el Dr. Schon i la seva promesa, per a qui no vol dansar. El mateix Dr. Schon entra al camerino amb la intenció d'ordenar a Lulu que balli per a la seva promesa, però la perversa dona aprofita les insi nuacions del príncep per despertar els antics sentiments amo rosos del Dr. Schon; aquest es veu obligat per Lulu a signar una nota en la qual acomiada la seva promesa; només així la ballarina sortirà a escena. ACTE II ESCENA 1. Ara som a casa del Dr. Schon, rica i ampul losa, on Lulu és la mestressa d'ençà que s'ha casat amb el seu vell protector; la situació, tanmateix, no ha canviat gens, per què la noia continua entrevistant-se amb tot aquell que li plau, cosa que molesta molt el seu espòs. Així, veiem Lulu rode jada per Schigolch, el domador Rodrigo, la comtessa Gesch witz i un estudiant adolescent, tots ells enamorats dels encants de Lulu; l'enrenou produït pels amants de Lulu, però, desa pareix quan arriba Alwa, el qual, creient-se sol, es declara també enamorat de la seva madrastra. Tot aquest enrenou és, finalment, descobert pel Or. Schon, el qual, fart de la vida boja de la seva dona, treu una pistola i pretén que Lulu es mati, però ella, en canvi, acaba matant el seu espòs. INTERLUDI MUSICAL. Formant part d'un episodi de música cinematogràfica (és a dir, de banda sonora d'una pel-lícula muda) té lloc ara un fragment de música descriptiva dels fets que succeeixen en off durant el temps de presó de Lulu. L'afany de Berg per la simetria fa que la música pinti l'uni vers expressiu següent: Casanova, 270 . 08021 Barcelona comtessa i la mata. Les darreres paraules de la comtessa A mein Lass � <- l.ulul, dich noch einraal sehen! Ich bin ARREST � PREVENCIÓ JUDICI _..., PRESÓ <- AiLLAMENT<- FUGIDA (o Engel! C���Y¿r dir nah! Bleibe dir nah! In Ewigkeit!» «Lulu! àngel meu! Deixa que et torni a veure! Jo sóc al teu costat! Sí, al teu cos tat per sempre més!») són la darrera declaració d'amor pro ESCENA Ens trobem al mateix indret de l'escena anterior. 2.. jectada més enllà de la mort. Ha passat un llarg temps; els antics amants de Lulu, la com tessa, Alwa, Rodrigo, l'estudiant, Schigolch, són testimonis dels canvis operats per Lulu en el període de presó. Ara no tots la veuen amb els mateixos bons ulls. Només la comtessa, que ha pagat per deslliurar-la, i Alwa en continuen enamo rats; novament aquest declara la seva passió a la dona que l'abraça, ajaguda precisament en el mateix sofà en què va morir assassinat per ella el Dr. Schon, el seu pare. ACTE III ESCENA 1. Ara Lulu i Alwa viuen luxosament a París. Lulu ha esdevingut una meuca de luxe del marquès de Casti-Piani; a casa celebren una festa on es beu, es menja i es juga a pler; la riquesa de la parella ve de tèrboles accions en la companyia dels ferrocarrils, i d'altres activitats no gaire legals. Novament en aquella ocasió s'han donat cita Rodrigo i la comtessa, al costat dels nous amants, alguns d'ells, com el marquès i Rodrigo, de pocs escrúpols, que, traiem partit del fet que Lulu és perseguida per la policia alemanya per l'assassinat del seu espòs, volen vendre-la a un harem del Caire. De sobte els arriba la notícia que les accions del ferrocarril s'han enfonsat; LOts perden el posat frívol i cuiten a solucionar llurs problemes financers; és l'hora de la fugida. Lulu i Alwa aconsegueixen sortir (tot just quan la policia arriba), disfressats cap a Lon dres, on intentaran una nova vida. ESCENA 2. L'escena ens pinta ara una mansarda londinenca on malviuen Lulu i Alwa; la noia es lliura a tota mena de tas ques per tal de sobreviure; la prostitució de misèria serà un dels mitjans; una vegada més, la comtessa Geschwitz fa acte de presència a la casa portant el retrat ale Lulu i manifestant la seva decidida voluntat de refer la seva vida al costat de Lulu.