PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE SANT MARTÍ VELL
DOCUMENT PER SEGONA APROVACIÓ INICIAL Aprovació inicial Ple de l’Ajuntament de 23 de desembre de 2006 (BOP Girona de 18 de gener de 2007)
MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ
Ajuntament de Sant Martí Vell Abril 2008
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE SANT MARTÍ VELL DOCUMENT PER SEGONA APROVACIÓ INICIAL
MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ 1.1. Contingut de la Memòria de la Informació 1.2. Abast i justificació de la revisió 1.3. Metodologia i contingut del Pla 1.4. Criteris i objectius
2. MARC LEGAL 2.1. Legislació pròpia de Catalunya 2.2. Legislació estatal
3. EL TERRITORI MUNICIPAL 3.1. Posició territorial 3.2. Geomorfologia 3.3. Climatologia 3.4. Rieres i desguassos 3.5. Usos del sòl
4. DEMOGRAFIA I HABITATGE 4.1. Evolució de la població 4.2. Estructura per sexe i edats 4.3. Estructura socioeconòmica 4.4. Naturalesa de la població 4.5. Habitatge 4.6. Població resident i població temporera 4.7. Tendències i prognosi
5. ACTIVITAT ECONÒMICA 5.1. Estructura de l’activitat econòmica 5.2. Població activa i població ocupada 5.3. L’agricultura i la ramaderia 5.4. Les activitats industrials 5.5. Els serveis
6. PLANEJAMENT URBANÍSTIC 6.1. Antecedents 6.2. Operacions en curs 6.3. Planejament territorial
7. ELS NUCLIS URBANS 7.1. Ordenació 7.2. Regulació normativa de l’edificació 7.3. Equipaments i dotacions 7.4. Serveis urbanístics 7.5. Espais lliures 7.6. Mobilitat 7.7. Aparcament
8. PATRIMONI HISTÒRIC 8.1. Notícia històrica 8.2. Indrets, edificis i elements d’interès històric i arquitectònic
9. DEMOGRAFIA, ACTIVITAT I OPCIONS DE DESENVOLUPAMENT
10. OBJECTIUS, CRITERIS I SOLUCIONS DE PLANEJAMENT 10.1. Objectius i criteris de planejament 10.2. Propostes i solucions de planejament
11. ANNEX I. PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ AMBIENTAL
12. ANNEX II. INFORMACIÓ AMBIENTAL
13. PLÀNOLS D’INFORMACIÓ
I.1. Context territorial (E 1:50.000) I.2. Territori municipal (E 1:10.000) I.3. Usos i activitats en el territori municipal (E 1:10.000) I.4. Cadastre de rústica (E 1:10.000) I.5a. Ortofotoplà: terme municipal (E 1:10.000) I.5b. Ortofotoplà: Sant Martí Vell, el Mercadal, el Puig (E 1:2.000) I.6a. Nuclis urbans: Sant Martí Vell (E 1:1.000) I.6b. Nuclis urbans: Sant Martí Vell, el Mercadal, el Puig (E 1:2.000) I.6c. Nuclis urbans: Vilosa (E 1:2.000) I.6d. Nuclis urbans: barri de l’Estació (E 1:2.000) I.7. Cadastre d’urbana (E 1:2.000) I.8. Serveis urbanístics existents (E 1:2.000) I.9. Traçat de la variant de la carretera C-66 (E 1:20.000)
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE SANT MARTÍ VELL
MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ
1. INTRODUCCIÓ
1.1. Contingut de la Memòria de la Informació
El present document integra la informació urbanística i el diagnòstic urbanístic elaborats en la fase d’avanç de Pla, i desenvolupa els criteris, objectius i solucions generals de planejament adoptats.
El conjunt de treballs d’informació i anàlisi del territori municipal i de les dinàmiques econòmiques i socials amb incidència en la ordenació urbana i territorial que es contenen en la present Memòria de la Informació han estat elaborats per l’equip redactor segons el contingut de l’adjudicació emesa per l’ajuntament de Sant Martí Vell amb data de 17 de gener de 2006. La Memòria de la Informació resumeix la informació urbanística utilitzada per a la redacció del Pla i que ha facilitat la elaboració del diagnòstic de la situació urbanística del municipi. Aquest mateix diagnòstic ha permès de formular els criteris per a la elaboració del Pla. Els continguts d’aquest document, que se sotmet ara a una segona aprovació inicial, queden subjectes a la
5 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
seva validació una vegada celebrada la informació pública, resoltes les al·legacions i elaborat el posterior document refós. Les anàlisis i propostes que es contenen en la present Memòria de la Informació tenen un caràcter programàtic i obert, per tal de facilitar la seva discussió en les instàncies de participació ciutadana i seguiment del procés de planejament. Aporten uns materials que es dirigeixen específicament a la ordenació urbanística del territori municipal, que és l’objecte del Pla.
Els continguts del document es poden classificar en dos apartats diferenciats:
a) Treballs d’informació urbanística, organitzats segons àrees temàtiques i resumits en forma de diagnòstic urbanístic;
b) Propostes i solucions generals de planejament corresponents als temes principals que el Pla haurà d’afrontar, segons el resultat de la valoració i discussió d’alternatives efectuada.
6 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
1.2 . Abast i justificació de la revisió
El present Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) es la primera figura de planejament urbanístic municipal que es tramita per al municipi de Sant Martí Vell, que és un dels pocs municipis gironins que encara no comptava amb planejament municipal de cap mena.
La revisió suposa la redacció d’un Pla d’ordenació urbanística municipal, redactat d’acord amb els criteris i determinacions de la Llei d’urbanisme de Catalunya (LU) aprovada per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i del Reglament (RLU) aprovat mitjançant Decret 305/2006, de 18 de juliol, entre altres fonaments de Dret.
La inexistència de planejament urbanístic municipal a Sant Martí Vell fins avui és deguda, entre altres raons, a l’escassa dinàmica urbana i territorial del municipi, el que no ha impedit, però la concessió de llicències d’edificació de nova planta o de rehabilitació o ampliació en el sòl urbà, i també en el sòl no urbanitzable, dedicades a explotacions agrícoles i ramaderes o per l’adequació de l’ús residencial.
Així i tot, el nucli urbà s’ha mantingut essencialment estable al llarg dels anys, encara que amb una certa indefinició en el creixement en els voltants de l’accés principal al nucli (barris del Mercadal i el Puig). En el sector nord del terme municipal, en l’àmbit proper al nucli urbà de Bordils (barri de l’Estació), a ambdós costats de la traça ferroviària, la inexistència de directrius d’ordenació ha suposat també un factor d‘incertitud.
Tot i aquestes indefinicions, el planejament urbanístic no ha estat estrictament imprescindible, almenys fins fa relativament poc. La propera construcció de la variant de la carretera C-66, que afecta a la plana agrícola situada entre Sant Martí Vell i Bordils, i la necessitat de definir millor la ordenació dels tres nuclis urbans del municipi (Sant Martí Vell, Vilosa i el barri de l’Estació), i regular els
7 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
possibles creixements i transformacions, ha impulsat la redacció de la present figura de planejament urbanístic general municipal.
D’altra banda, les transformacions territorials ocorregudes en el darrers anys en el territori comarcal al que pertany Sant Martí Vell, i més especialment, a la cadena de municipis que s’estructuren al llarg de la carretera C-66 de Girona a Palamós, aconsellen regular correctament els possibles impactes sobre el municipi, tot i la seva apartada situació geogràfica respecte de l’eix esmentat. La notable millora de la mobilitat territorial que suposarà la construcció de la variant de la carretera C-66, així com l’aparició de noves àrees d’activitat econòmica i de serveis i equipaments urbanístics, poden tenir també el seu reflex en una major pressió sobre el terme municipal i en l’aparició de conflictes territorials. Es pot dir, en tot cas, que el salt quantitatiu i la forta dinàmica urbanística d’aquesta part del Gironès, la major intensitat de les relacions intermunicipals i la distinta relació amb el conjunt de les comarques gironines i de la resta de Catalunya, tindran la seva significació, en els propers anys, en el procés urbanístic de Sant Martí Vell, i cal, per tant preveure i canalitzar les possibles iniciatives.
Són aquestes circumstàncies les que justifiquen la redacció del Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Martí Vell. Cal tenir en compte que aquesta és la figura de planejament urbanístic general municipal a que obliga la nova Llei, havent desaparegut tant les Delimitacions de sòl urbà com les Normes subsidiàries de planejament urbanístic, que eren usuals en els municipis petits o d’escassa dinàmica urbana i territorial.
8 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
1.3. Metodologia i contingut del Pla
Els treballs d’informació i anàlisi urbanística que s’inclouen en aquesta Memòria han de permès valorar la situació actual del municipi. D’altra banda, els criteris, objectius i solucions generals de planejament han estats examinats i debatuts tant en el nivell dels òrgans municipals, com en el de les instàncies de participació ciutadana. El resultat d’aquest debat s’ha concretat en la definició dels objectius del Pla i de les línies estratègiques d’actuació, a partir de les quals s’han projectat les accions concretes i les regulacions urbanístiques per a cada part del territori municipal.
La continuació de les accions previstes en el Programa de Participació Pública ha de fer possible la exposició, difusió i discussió pública del contingut Pla, la formulació d’alternatives i la definició més precisa de les actuacions. El procés participatiu que s’inclou en el document explica amb detall el procés elegit per l’ajuntament per a difondre els treballs.
Aquesta fase de redacció del document de Pla, una vegada completada la discussió de l’Avanç, i desprès d’una primera aprovació inicial i informació pública, aborda els aspectes relatius a la ordenació física i a la regulació normativa de tot el territori municipal, a partir de treballs elaborats a escala més precisa. La redacció del Pla procedeix a partir de l’aprofundiment de les solucions inicialment aprovades. Els treballs d’ordenació física i els de regulació normativa s’han portat a terme de forma simultània. El Pla conté ara les determinacions necessàries per a facilitar la seva posta en pràctica, tant en els sòls on s’apliquen directament com en aquells altres on pugui ser necessària la redacció d’un instrument de planejament derivat. El Pla inclou determinacions relatives al sistema de comunicacions i accessos al municipi, al sistema de serveis tècnics, al sistema d’espais lliures, al sistema d’equipaments i dotacions, així com les que fan referència a la ordenació del sòl urbà i al sòl no urbanitzable, amb el nivell de detall establert a la legislació vigent. La normativa
9 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
inclou les determinacions per al desplegament i execució del Pla en les distintes classes de sòl previstes.
La tramitació administrativa del Pla així formalitzat, s’inicia amb una nova aprovació inicial municipal, i ha de ser sotmès novament a informació pública per un període d’un mes. Aquesta exposició pública s’organitzarà atenent a les disposicions establertes en el Programa de Participació Pública, als efectes de l’explicació i difusió de les propostes del Pla, de la participació de les institucions i persones implicades en el planejament urbanístic i de la organització del procés de recepció de les consultes i ampliació de la informació. Les al·legacions que es presentin durant el període legal d’informació pública seran objecte d’un informe individualitzat que contindrà una proposta raonada en el sentit d’estimar total o parcialment, o desestimar, l’al·legació. L’ajuntament resoldrà les al·legacions i traslladarà a l’equip redactor els corresponents acords, que s’integraran el Text refós del Pla.
Aquest text refós s’elaborarà, així doncs, en base als resultats de la informació pública, introduint les corresponents esmenes, buscant en tot cas que el document no perdi coherència urbanística tot mantenint el seu ajust a les determinacions legals. El document així redactat serà aprovat provisionalment i enviat a la Comissió territorial d’urbanisme de Girona per a la seva aprovació definitiva. L’acord de la comissió pot incloure noves prescripcions a introduir en el document.
10 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
1.4. Criteris i objectius
Els criteris i objectius de planejament es desenvolupen a continuació per a cada un dels temes que han estat considerats d’importància als efectes de la definició d’un marc de desenvolupament urbanístic equilibrat del territori municipal.
Es tracta d’una sèrie de treballs que aborden de forma ordenada els temes urbanístics i territorials que constitueixen el contingut del Pla. El present document subratlla de forma especial aquells aspectes que es consideren de major rellevància urbanística.
S’estableix una clara jerarquia entre els temes d’interès públic, que són els principals per al conjunt del municipi i els de caràcter privat, que afecten únicament a entitats o persones individuals. El document de Pla aprovat inicialment possibilita la formulació de les qüestions que poden afectar a cada interessat individual, emmarcades en els temes generals d’ordenació urbana i territorial que afecten al conjunt de la comunitat municipal.
Els apartats següents aporten elements de reflexió sobre:
a) La geografia, els usos del sòl i les aptituds del territori municipal b) la evolució demogràfica i de les activitats econòmiques c) la evolució de l’urbanisme municipal d) les característiques dels nuclis urbans i e) els equipaments, els espais lliures i els serveis urbanístics f) els aspectes mediambientals i al patrimoni històric g) les opcions de desenvolupament econòmic en el municipi
Per a cada un d’aquests temes s’aporta la informació urbanística disponible, recollida per l’equip redactor directament en els treballs de camp o a partir de la consulta a les entitats o institucions corresponents. Aquesta informació es presenta resumida, de tal forma que ha estat possible establir un estat de la qüestió i una valoració de les alternatives d’actuació.
11 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
2. MARC LEGAL
La revisió del Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Martí Vell es redacta d’acord amb la Llei d’urbanisme de Catalunya (LU) segons el Text refós aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i amb el Reglament (RLU) aprovat per Decret 305<72006, de 18 de juliol. Són tanmateix d’aplicació les disposicions del Decret 166/2002, d’11 de juny, pel qual s’aprova la taula de vigència de les disposicions afectades per la Llei d’urbanisme i les disposicions reglamentàries i altres acords amb la disposició final onzena, apartat dos, de la Llei.
El marc legal de referència inclou també la legislació sectorial relativa a carreteres, ferrocarrils, espais naturals, patrimoni històric, i altres aspectes amb incidència en el territori municipal, així com les disposicions derivades del planejament territorial, quina relació s’inclou en el present capítol.
2.1. Legislació pròpia de Catalunya
2.1.1. Normativa urbanística
• Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme • Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme • Decret 166/2002, d'11 de juny, pel qual s’aprova la taula de vigència de les disposicions afectades per la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme . • Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial (LPT) • Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials (LEC) • Decret 146/1984 de 10 d’abril, pel qual s’aprovà el Reglament per al desenvolupament i l’aplicació de la Llei 3/84 de 9 de gener de
12 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
Mesures d’adequació de l’ordenament urbanístic de Catalunya (RMA) • Decret 303/1997, de mesures per facilitar l’execució urbanística, en allò que no contradigui la LU. • Decret 308/1982 de 26 d'agost, sobre protecció de la legalitat urbanística (RPL), en allò que no contradigui la LU.
2.1.2. Normativa sectorial
a) Mobilitat
• Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat
b) Carreteres
• Llei 6/2005, de 2 de juny, de modificació de la Llei 7/1993, del 30 de setembre, de carreteres • Decret 293/2003, de 18 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament general de carreteres • Decret 261/1999, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el sistema de codificació de la xarxa de carreteres de Catalunya
c) Ferrocarrils
• Llei 19/2001, de 31 de desembre, de creació de l'ens Infrastructures Ferroviàries de Catalunya
d) Cable
• Llei 12/2002, de 14 de juny, de transport per cable
e) Transports
• Llei 12/1987, de 28 de maig, de regulació del transport de viatgers per carretera mitjançant vehicles de motor • Llei 19/2003, de 4 de juliol, del taxi • Llei 10/2000, de 7 de juliol, d'ordenació del transport en aigües marítimes i continentals
13 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
f) Habitatge
• Decret 158/1997, de 8 de juliol, pel qual es regula el Llibre de l'Edifici dels habitatges existents i es crea el Programa per a la revisió de l'estat de conservació dels edificis d'habitatges • Decret 206/1992, d'1 de setembre, pel qual es regula el Llibre de l'Edifici • Decret 282/1991, de 24 de desembre, referent a l'acreditació de determinats requisits prèviament a l’inici de la construcció d'habitatges • Llei 24/1991, de 29 de novembre, de l'habitatge. • Decret 260/2003, de 21 d'octubre, sobre actualització de preus de determinats grups d'habitatges de protecció oficial • Decret 454/2004, de 14 de desembre, de desplegament del Pla per al dret a l'habitatge 2004-2007, en quant no hagi quedat derogat pel decret 255/2005, de 8 de novembre • Decret 255/2005, de 8 de novembre, d’actualització del Pla per al dret a l’habitatge 2004-2007.
g) Patrimoni
• Llei 9/1993, de 30de setembre, de Patrimoni cultural català.
h) Equipaments comercials
• Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials (LEC) • Decret 287/2004, d’11 de maig, de suspensió temporal de tramitació i aprovació de determinats programes d’orientació comercial. • Decret 475/2004, de prorroga de l’anterior suspensió.
i) Residus i abocaments
• Llei 6/1993, de 15 de juny, de reguladora dels residus. • Llei 11/2000, de 13 de novembre, de regulació de la incineració de residus. • Decret 80/2002, de 19 de febrer, reguladora de les condicions per la incineració de residus • Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediment de gestió de residus.
14 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
• Decret 83/1996, de 5 de mars sobre les mesures de regularització de l’abocament d’aigües residuals.
j) Mediambient
• Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals. • Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració Ambiental • Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per la protecció del medi nocturn • Llei de 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica • Llei 4/2004, de 1 de juny, de regulació del procés d’adequació de les activitats d’incidència ambiental a l’establert a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental. • Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals • Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de desenvolupament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental, i l’adaptació dels seus annexos. • Llei 9/1995, de 27 de juliol, d’accés motoritzat al medi rural. • Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural • Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a l’elaboració dels mapes de capacitat acústica.
2.1.3. Planejament territorial
a) Planejament territorial general
El Pla territorial general de Catalunya, aprovat per la llei 1/1995, de 16 de març, inclou les determinacions següents:
• La definició de les zones del territori amb característiques homogènies per raó del potencial de desenvolupament i de la situació socioeconòmica.
15 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
• La indicació dels nuclis de població que, per les seves característiques, hauran d’exercir una funció impulsora i reequilibradora.
• La determinació dels espais i dels elements naturals que cal conservar per raó d’interès general referida a tot el territori.
• La definició de terres d’ús agrícola o forestal d’especial interès que cal conservar o ampliar per les característiques d’extensió, de situació i de fertilitat.
• La previsió de l’emplaçament de grans infrastructures, especialment de comunicació, de sanejament i energètiques i d’equipaments d’interès general.
• La indicació de les àrees del territori en les quals cal promoure usos específics.
• La definició dels àmbits d’aplicació dels plans territorials parcials que s’hauran d’adequar als àmbits establerts en la divisió territorial de Catalunya; es poden agrupar unitats comarcals, però en cap cas no es poden dividir.
b) Plans directors territorials
• No existeix actualment planejament director territorial que afecti al municipi de Sant Martí Vell.
c) Planejament territorial sectorial
• Pla de Carreteres, aprovat el 5 de juliol de 1996 i publicat el 10 de juliol de 1996 en el DOGC (núm. 2228).
Aquest Pla de carreteres de 1995 revisa i actualitza el Pla de carreteres aprovat al 1985 per tal d’adaptar-lo a la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres. Per aquest motiu no es fa un estudi de demanda ni es fa una crítica del model territorial ni dels seus
16 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
objectius, que coincideixen amb els del Pla territorial general de Catalunya, aprovat mitjançant la Llei 1/1995 de 16 de març.
Així doncs, el Pla de carreteres de 1995 conté: -l’anàlisi el Pla de carreteres de 1985 -l’actualització de l’esquema de la xarxa bàsica, mitjançant la determinació de les principals línies bàsiques d’actuació (els eixos d’accés a Barcelona, l’eix Transversal, l’eix Occidental, el Quart Cinturó...) -unes normes (13 articles) on es concreten aspectes tècnics i geomètrics de la definició de la xarxa bàsica, comarcal i local -les corresponents taules i plànols per definir els punts anteriors
• Pla d’infrastructures ferroviàries 2003-2025 (en elaboració)
Aquest Pla director s’emmarca en l’àmbit, d’una banda, de la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, que constitueix el marc normatiu per a la planificació territorial i sectorial a Catalunya, i que preveu la figura dels plans territorials sectorials com a instruments de planificació territorial en un sector determinat.
I d’altra, en el de la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, creada amb l'objectiu d'establir els principis i objectius per a una gestió de la mobilitat de les persones i del transport de mercaderies, determina els instruments de planificació, de programació, d'avaluació i seguiment, entre els quals es troben els plans específics, destinats a la planificació dels serveis a prestar i a la programació de les inversions a realitzar en matèria d’infrastructures, i que tenen la consideració de plans territorials sectorials.
En el cas del ferrocarril, tot això ha de respondre a uns criteris de planificació que derivin d’un anàlisi acurat de les possibilitats que ofereix la xarxa actual i la prevista a curt i mig termini, i també de les possibles solucions que pot oferir la millora o ampliació de la xarxa ferroviària, per tal de respondre als objectius fixats
• Pla de transport de viatgers a Catalunya, aprovat per Resolució PTO/1981/2003, de 19 de juny, per la qual es fa públic l’acord del
17 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
Govern de 4 de març de 2003, d’aprovació del Pla de transport de viatgers de Catalunya. El Pla ha de:
-Definir les directrius i les accions que articulen la política de transport públic col·lectiu fins l’any 2005, abastant el conjunt de serveis públics de transport col·lectiu interurbà de Catalunya, particularment els serveis ferroviaris de rodalies i regionals, el de viatgers per carretera i els serveis a la demanda.
-Establir un context per a la continuïtat de diverses iniciatives de caire sectorial, com ara el Pla de millora de la qualitat del servei de transport interurbà de viatgers per carretera.
-Aplegar i potenciar aquests programes que es troben en curs amb d'altres accions inversores i de gestió amb la finalitat de definir, d'una manera integrada, la política a seguir pel que fa al sistema de serveis públics de transport col·lectiu interurbà de Catalunya en l'horitzó temporal del 2005.
• Programa d'actuació en sòl i habitatge 2000-2009, aprovat pel Decret 454/2004, de 14 de desembre, de desplegament del Pla per al dret a l'habitatge 2004-2007.
Conté l'avaluació de les necessitats de sòl i habitatge ha estat feta per grups de municipis, dins una mateixa comarca, que per proximitat física i intercanvi de serveis i prestacions funcionen com un sistema. Grups que, alhora, s'organitzen en set demarcacions o àmbits, coincidents amb els establerts pel Pla territorial general de Catalunya: àmbit metropolità, comarques centrals, comarques gironines, Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre, Pirineus i Ponent.
• Pla territorial sectorial d’equipaments comercials, aprovat pel Decret 211/2001, de 24 de juliol. (DOG de Catalunya 3443, d’1 d’agost de 2001)
Té per objecte l’ordenació adequada de les implantacions comercials subjectes a llicència comercial, a fi d’assolir un nivell d’equipament comercial equilibrat entre les diferents maneres de distribució, així com de satisfer les necessitats de compra dels consumidors.
18 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
• Programa de gestió de residus municipals de Catalunya (PROGREMIC)
El 13 de novembre de 2001, el Consell de Direcció de la Junta de Residus (ara Agència de Residus de Catalunya) va aprovar el nou Programa de gestió de residus municipals de Catalunya 2001-2006 (PROGREMIC).
El programa estableix uns objectius generals i uns objectius quantitatius per als anys 2003 i 2006 i determina una sèrie d'actuacions que agrupa en cinc eixos: -la prevenció de la generació dels residus, -la valorització dels residus (vidre, paper, envasos lleugers i altres fraccions, la fracció orgànica i la valorització energètica), -la disposició del rebuig en dipòsit controlat, -la divulgació i comunicació, i -la gestió dels residus comercials
19 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
2.2. Legislació estatal
2.2.1. Normativa urbanística • Ley 8/2007, de 28 de mayo, de suelo (BOE núm.128, de 29/05/07) • Reial Decret 2960/1976, de 12 novembre. Text refós de la legislació d’habitatges de protecció oficial • Reial Decret 515/1989, de 21 abril. Protecció dels consumidors en quant a la informació a subministrar en la compravenda i lloguer • Real Decret 556/1989, de 19 maig. Mesures mínimes sobre accessibilitat en els edificis • Reial Decret 1093/1997, de 4 de juliol. Aprova les normes complementàries al Reglament per la execució de la Llei Hipotecaria, sobre inscripció en el Registre de la Propietat dels actes de naturalesa urbanística • Reial Decret-Llei 4/2000, de 23 juny. Mesures Urgents de Liberalització en el Sector Immobiliari i Transports
2.2.2. Normativa sectorial
2.2.2.1. Expropiació forçosa • Llei de 16 de desembre de 1954, d'expropiació forçosa. • Decret de 26 abril 1957. aprova el Reglament de la Llei d’Expropiació Forçosa
2.2.2.2. Mediambient • Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre CODI PENAL. • Llei 4/1989, de 27 de març. Conservació dels Espais Naturals i de la flora i fauna silvestres • Llei 16/2002, d’1 de juliol. Prevenció i control integrats de la contaminació. • Llei 27/1992, de 24 de novembre .Llei de Port de l’Estat i de la Marina Mercant. • Reial Decret Legislatiu 1302/1986, de 28 de juny. Avaluació de l’impacte ambiental. • Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol. Aprova el Text Refós de la Llei d’Aigües.
20 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
• Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 1/2001, de 20 de juliol d’Aigües. • Llei 10/1998, de 21 d’abril, de residus. • Llei 11/1997, de 24 d’abril, d’envasos i residus d’envasos. • Llei 1/2005, de 9 de març, pel qual es regula el règim del comerç de drets d’emissió de gases amb efecte d’hivernació • Reial Decret- Llei 11/1995, de 28 de desembre, per qual s’estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes • Reial Decret 509/1996, de 15 de març, de desenvolupament del Reial Decret-Llei 11/1995, de 28 de desembre, per qual estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes. • Reial Decret 782/1998, de 30 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament pel desenvolupament i execució de la Llei 11/1997, de 24 d’abril, d’envasos i residus d’envasos • Reial Decret 653/2003, de 30 de maig, sobre incineració de residus • Reial Decret 1481/2001, de 27 de desembre pel qual es regula la eliminació de residus mitjançant dipòsit a l’abocador. • Ordre de 15 de març de 1963, pel qual s’aprova una instrucció que dicta normes complementàries per l’aplicació del Reglament.
2.2.2.3 Altres
• Llei 22/1973, de 21 de juliol, de Mines. Llei Reguladora. • Llei 23/1982, de 16 de juny, de Patrimoni nacional. • Llei 16/1985, de 25 de juny, de Patrimoni històric nacional. • Llei 25/1988, de 29 de juliol, de Carreteres i Camins. Normes reguladores. • Llei 8/1973, de 10 de maig, sobre construcció, conservació i explotació d’autopistes en règim de concessió. • Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Monts. • Llei 33/2003, de 3 de novembre. Llei del Patrimoni de les Administracions Públiques. • Llei 10/2001, de 5 juliol. Aigües. Pla Hidrològic Nacional. • Llei 39/2003, de 17 de novembre d’Ordenació del sector ferroviari. • Reial Decret 780/2001, de 6 de juliol, de passos a nivell. • Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 juliol. Text refós Llei d’Aigües.
21 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
3. EL TERRITORI MUNICIPAL
3.1. Posició territorial
El municipi de Sant Martí Vell es troba situat en la comarca del Gironès, en el límit nord de la serralada de les Gavarres. El terme municipal, amb una superfície de 1.734 hectàrees, llinda al nord amb els municipis de Flaçà, Sant Joan de Mollet i Bordils; a l’est, amb la Pera i Madremanya; a l’oest, amb Juià; i al sud, amb Quart. El límit amb el municipi de la Pera és també límit amb la comarca del Baix Empordà. El municipi ocupa una franja de terrenys que pugen des de la plana on se situa la carretera i el ferrocarril (en les terrasses del riu Ter) fins als cims de les Gavarres (puig Alt i puig Redó). La longitud del terme municipal en sentit nord-sud és d’uns 8 km, mentre que l’amplada varia entre 2 i 2,6 km.
El nucli urbà de Sant Martí Vell, junt amb el veïnat del Mercadal, se situa en la part alta de la plana a la cota aproximada de 65 metres. L’accés al nucli urbà és a través de la carretera GIV-6701, que des de Bordils puja fins a Madremanya. El municipi compta, a més, amb els nuclis de Vilosa, el Puig i el barri de l’Estació, situat en continuïtat amb el nucli urbà de Bordils.
3.2. Geomorfologia
El territori municipal pot dividir-se en dus parts clarament diferenciades: la plana i les estribacions muntanyoses de les Gavarres. La plana ocupa els terrenys situats entre el nucli urbà de Bordils i el de Sant Martí Vell, a banda i banda de la riera del mateix nom. Les últimes elevacions muntanyoses, però, envaeixen la plana (puig Torrat). La plana és una prolongació cap a ponent, seguint el riu Ter, de la plana del Baix Empordà, que acaba en la muntanya del Congost, a Sant Julià de Ramis. Hi
22 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
trobem afloraments calcaris recoberts per materials quaternaris, amb alguns afloraments basàltics.
La major part del territori municipal és accidentada, entre les cotes 65 m. i 484 m. i forma part del massís de les Gavarres, constituït per materials paleozoics. Els terrenys s’enlairen des de el nucli urbà i Vilosa, a ponent de la carretera de Madremanya, i entre aquesta i la muntanya dels Boscals. Poden assenyalar-se diverses elevacions destacades, com el puig de la Rabassada (165 m), el Mont-rodon (183 m), el puig de les Dalmaues, el puig d’en Perona (289 m), el puig de Llavaneres (315 m), el puig d’en Llac (431 m), el puig Redó (475 m) i el puig Alt (486 m), on se situa el santuari de la Mare de Déu dels Àngels, al qual s’accedeix per la carretera GIV-6703, des de Madremanya.
El conjunt del relleu es caracteritza per aquesta dualitat entre la plana i la muntanya, que es troben en les petites valls que travessen tot el terme municipal i que donen lloc a les rieres de Sant Martí Vell i de Valldemia, que travessen tot el terme municipal en direcció sud a nord, i que acaben en el riu Ter.
Les planes i espais intersticials són conreades, i els sectors de muntanya són majoritàriament coberts de boscos.
3.3. Climatologia
El clima és mediterrani, amb temperatures mitjanes anuals de 14- 15 graus, amb hiverns relativament freds de desembre a març (temperatures mitjanes de 7-9 graus) i estius càlids (temperatures mitjanes de 18-20 graus). Les temperatures són, així doncs, suaus i no solen arribar als zero graus.
La tramuntana és el vent de nord característic, que deixa els ambients secs i els cels nítids i lluminosos. El vent de garbí, pel contrari, es caracteritza per l’alt nivell d’humitat. La pluviositat és d’uns 250 mm a l’hivern, 215 mm en primavera, 225 mm a l’estiu i 210 mm a la tardor, amb un total anual aproximat de 900 mm. La humitat és molt important especialment en la part baixa més propera al riu (mitjana anual del 70%) on la boira és un fenomen
23 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
freqüent. La presència del massís de les Gavarres regula i equilibra el clima plujós i humit de la plana i el que arriba del mar.
3.4. Rieres i desguassos
El relleu del territori municipal dóna lloc a un seguit de petites valls en direcció sud-nord, que s’inicien en el massís de les Gavarres i moren en la plana del riu Ter.
Així, la riera de Sant Martí Vell conflueix amb la dels Boscals en el nucli urbà i segueix a través de la plana, travessant el ferrocarril i la carretera entre Bordils i Sant Joan de Mollet, fins al Ter.
La riera de Valldemia (o dels Boscals) baixa des de el santuari de la Mare de Déu dels Àngels, per la muntanya dels Boscals i can Noves, per a confluir a la riera de Sant Martí Vell en el propi nucli urbà. La riera de Moradell és més curta i baixa des de la Vilosa fins al Ter, entre Sant Joan de Mollet i Flaçà.
3.5. Usos del sòl
La major part del territori municipal correspon a boscos, quines espècies dominants són el pi bord, el pi pinyoner, l’alzina surera, el roure i l’alzina comú. Existeixen a més superfícies de pastura, matoll i de matoll arbrat amb alzina. Una gran part del territori municipal, al sud, està inclòs en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN) de les Gavarres.
Pel que fa a les finques conreades, quina estadística es mostra més endavant, aquestes se situen en els sòls planers de la part nord del terme municipal. Els conreus dominats són els de secà (cereals, blat de moro i farratges), tot i que també hi ha vinyes, oliveres i algunes plantacions d’arbres fruiters. Els terrenys de regadiu se situen a les vores de la riera de Sant Martí Vell.
24 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
4. DEMOGRAFIA I HABITATGE
4.1. Evolució de la població
Les dades relatives a la població resident a Sant Martí Vell, segons les dades procedents dels censos de població (Quadre 1) revelen un continuat descens al llarg de tot el segle passat. En efecte, la població total, que era de 340 habitants l’any 1930, disminueix de forma progressiva fins al cens de l’any 2001, passant a 286 habitants el 1950 i a només 160 habitants el 2001.
La disminució d’habitants ha estat una constant a Sant Martí Vell, si bé hi ha tres moments en els que el descens s’accelera. Així, en la dècada dels anys trenta la pèrdua fou de 43 habitants, amb una taxa de –1,26; en la dècada dels anys seixanta la pèrdua fou de 54 habitants (taxa intercensal de –2,06); i, finalment, en la dècada dels anys noranta, més recentment, es perden de nou altres 39 habitants (taxa intercensal de –1,96). Cal senyalar que es tracta sempre de dades que corresponen als habitants censats, el que no inclou els habitants temporers o en segones residències no censats. En qualsevol cas, és una dada a considerar el fet que totes les taxes d’increment intercensal de la sèrie són negatives des de l’any 1930.
Any 1930 1940 1950 19601970 1981 1991 2001 Població 340 297 286 262 208 204 199 160 Increment -43 -11 -24 -54 -4 -5 -39 Taxa -1,26 -0,37 -0,84-2,06 -0,17 -0,25 -1,96 Quadre 1. Població censal i taxa d'increment intercensal mig Font: INE. Censos de población y vivienda
Si examinem ara les es dades procedents de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Quadre 2) per als anys 1975 a 2005, podrem examinar de més a prop l’evolució del tercer quart del
25 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
segle, on es produeixen algunes variacions significatives, dins del procés continuat de pèrdues abans comentat. En concret la dada del darrer recompte municipal (any 2005) dóna 185 habitants, és a dir, un augment de 25 habitants des del darrer cens de 2001, compensant en part les pèrdues de població de la dècada dels anys noranta.
Any Homes Dones Total Increment Taxa 1975 91 89 180 1981 97 102 199 19 10,56 1986 98 94 192 -7 -3,52 1991 111 93 204 12 6,25 1996 95 90 185 -19 -9,31 2001 81 79 160 -25 -13,51 2005 101 84 185 25 15,63 Quadre 2. Evolució quinquennal de la població 1975-2005 Font: IDESCAT. Padró municipal d’habitants. Rectificacions anuals
Analitzant amb una més de deteniment l’evolució d’aquests darrers anys, des de 1993, a partir de les dades del padró municipal (Quadre 3), on es pot disposar de la sèrie sencera, amb detall anual, corresponent als anys 1993 a 2005 (tot i que manca la xifra de l’any 1997), podem veure la distribució anual d’aquest creixement recent, que es concentra en el salt de l’any 2003.
Any Total Increment Taxa 1993 204 1994 204 00,00 1995 204 00,00 1996 185 -19 -9,31 1997 1998 171 -14 -7,57 1999 164 -7 -4,09 2000 161 -3 -1,83 2001 160 -1 -0,62 2002 161 10,63 2003 191 30 18,63 2004 185 -6 -3,14 2005 185 00,00 Quadre 3. Evolució de la població 1993-2005 Font: IDESCAT. Padró municipal d’habitants.
26 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
En resum, així doncs, la característica més destacada d’aquesta evolució és la pèrdua continuada de la població resident, amb un principi de recuperació en els darrers anys, potser per empadronament d’un cert nombre de persones amb segona residència en el municipi.
En aquest sentit cal tenir en compte les dades del moviment natural de la població (Quadre 4), que ens revelen que no existeix creixement vegetatiu. Aquest ha estat fins i tot negatiu en els darrers cinc anys.
Any 1999 20002001 2002 2003 Naixements 0 01 0 0 Defuncions 3 10 3 3 Creixement vegetatiu -3 -1 1 -3 -3 Matrimonis 0 00 0 0 Taxa bruta de natalitat 0,0 0,0 6,2 0,0 0,0 Taxa bruta de mortalitat 18,5 6,2 0,0 17,0 16,0 Taxa bruta de nupcialitat 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 Quadre 4. Moviment natural de la població (1999-2003) Font: INE. Caja España
Totes aquestes dades permeten d’establir un model en el comportament futur de la evolució de la població resident, que presumiblement no variarà massa. És necessari tanmateix considerar també altres factors, com són l’estructura interna de la població segons sexe i edat, l’estructura segons categories socioeconòmiques, l’evolució de la població amb segona residència en el municipi i altres elements, els quals apareixen analitzats en els següents apartats.
27 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
4.2. Estructura per sexe i edats
La piràmide d’edats corresponent al padró municipal de 2004 (Quadre 5) mostra la irregularitat de l’estructura d’edats, per raó de la escassa població. Amb tot, és possible veure com la població entre 25 i 60 anys suposa més el 61 % del total, i que la població de més de 60 anys representa un 23,3%, mentre que la de menys de 25 anys només és el 15,7%.
Les dones representen el 44,3% i els homes el 55,7%. Les proporcions relatives als intervals anteriors són molt irregulars pel que fa a la seva composició entre homes i dones, amb una més alta proporció de dones de més de 65 anys, i una més gran proporció d’homes de menys de 25 anys.
Així doncs, es tracta d’una piràmide d’edats poc equilibrada, amb gruixos importants en els intervals 5-9 anys (homes), 30-34 anys i 50-60 anys, a més de l’interval 70-84 anys per les dones.
Segons totes aquestes dades el nombre de nens fins a 14 anys i el nombre d’adolescents i joves de 15 a 20 anys, és molt petit, en tot cas insuficient per a preveure centres escolars municipals, raó per la qual els nens i adolescents han anat sempre a escola a altres municipis veïns.
Per la seva banda, els intervals joves, de 20-24 i 25-29 anys (l’interval de 15-19 és pràcticament inexistent), inclouen la població que previsiblement demandarà habitatge per emancipació de la llar familiar al llarg dels propers anys.
La població més gran de 60 anys, per la seva banda, representa xifres no gens despreciables de persones que són o seran demandants de serveis socials, assistencials i sanitaris
28 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
Quadre 5. Estructura de la població per sexe i edats (2004) Font: Caja España
29 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
4.3. Estructura socioeconòmica
Un indicador de la composició socioeconòmica de la població resident en el municipi és el grau d’instrucció. El Quadre 6 aporta les dades corresponents a la població de més de 10 anys, per als anys 1991, 1996 i 2001. Pot comprovar-se l’augment dels percentatges de població amb nivells de segon grau i universitari, que han crescut en els darrers anys (el 25,9% en 2001 respecte del 9,1% en 1991, per al segon grau, i el 5,2% en 2001 respecte del 3,0% en 1991, per al nivell universitari). Per la seva banda, la població sense titulació ha disminuït del 42,6% en 1991 al 33,3% en 2001, i la població amb nivell de primer grau ha baixat del 45,2% al 35,6% en el mateix període.
Aquestes dades revelen dos trets característics: d’una banda, l’accés creixent a nivells més alts d’instrucció, en una evolució continuada al llarg dels deu anys considerats; i, d’altra banda, la polarització existent en els estrats intermedis d’instrucció, on se situa més del 60% de la població total.
1991 1996 2001 Nivell instrucció % % % Sense titulació 84 42,6 72 41,4 58 33,3 Primer grau 89 45,2 63 36,2 62 35,6 Segon grau 18 9,1 33 19,0 45 25,9 Universitari 6 3,06 3,4 9 5,2 Total 197 100,0174 100,0 174 100,0
Quadre 6. Població>10 anys per nivell d'instrucció (1991-2001) Font: IDESCAT
30 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
4.4. Naturalesa de la població
D’acord amb les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Quadre 7), la gran majoria de la població és catalana de naixement (més del 85%), ja sigui nascuda en la pròpia comarca del Gironès o a d’altres comarques catalanes. Aquest percentatge s’ha mantingut invariable des de 1991 fins avui.
La resta de la població és nascuda a la resta de l’estat espanyol (un 7,8%) o a l’estranger (un 6,4%), segons les dades corresponents a l’any 2001. Aquesta situació no ha variat notablement des de 1991, tot i que es pot notar un lleuger augment de la població estrangera en els darrers anys, que ha doblat entre 1996 i 2001.
19911996 2001 Gironès 130 114 123 Altres comarques 49 47 52 Total Catalunya 179 161 175 Resta de l'Estat 19 17 16 Estranger 6 713 Total 204 185 204
Quadre 7. Població segons lloc de naixement (1991-2001) Font: IDESCAT
31 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
4.5. Habitatge
Segons el censos de població i habitatge, el nombre total d’habitatges existents a Sant Martí Vell l’any 2001 era de 79 habitatges, el que significa una pèrdua de 12 habitatges en el període 1981-2001, és a dir un 13,19% menys sobre el nombre d’habitatges comptabilitzat en el cens de l’any 1981 (Quadre 8).
D’aquest total de 79 habitatges, el 97,47%, és a dir, pràcticament la totalitat, correspon a habitatges principals (77 habitatges) i el restant 2,53%, a habitatges secundaris (2 habitatges), sense que es comptabilitzi cap habitatge buit. Pot observar-se l’augment progressiu d’habitatges principals entre 1981 i 2001 (que passen de 64 habitatges el 1981 a 77 habitatges el 2001), mentre que els secundaris baixen de 6 a 2, i els habitatges buits, que representaven un 23,08% del parc l’any 1981 (amb un total de 21 habitatges), desapareixen totalment en el cens de 2001.
Segons aquestes dades, l’índex NMO (nivell d’ocupació mitjà dels habitatges) seria aproximadament de 2,08 habitants per habitatge (160 habitants per 77 habitatges principals) l’any 2001.
Cens Principals No principals TOTAL Convencionals Allotjaments Total Secundaris Buits Altres Total 1981 64 0 64 6 21 0 27 91 1991 72 0 72 0 19 0 19 91 2001 77 0 77 2 0 0 2 79 1981-2001 13 0 13 -4 -21 0 -25-12
Quadre 8. Nombre total d'habitatges (1981-2001) Font: IDESCAT
32 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
Atenent als edificis destinats principalment a habitatge, sobre el total de 77 edificis existents segons el cens d’habitatge de 2001, un 98,70% (tots menys un) correspon a edificis d’habitatges unifamiliars, i únicament existiria un edifici d’habitatges plurifamiliar i cap d’ús mixt. (Quadre 9). Aquesta dominància era ja present en les xifres corresponents als anys 1980 i 1990, si bé en el cens de 2001 es fa pràcticament absoluta.
Sant Martí Vell és, així doncs, un poble d’edificacions destinades a ús unifamiliar, amb independència de que moltes d’elles alberguin també altres usos secundaris. Creuant les dades corresponents a edificis i les relatives a habitatges, tindríem un total de 76 habitatges unifamiliars, raó per la qual els 3 habitatges restants (fins a la xifra de 79 habitatges que resulta del Quadre 8) són els que corresponen a l’únic edifici plurifamiliar censat l’any 2001.
1980 1990 2001 Tipus d'edifici Nombre % Nombre % Nombre % Edificis d'habitatges unifamiliars 80 90,9 76 95,0 76 98,7 Edificis d'habitatges plurifamiliars 3 3,4 1 1,3 1 1,3 Edificis d'altres usos 5 5,7 3 3,8 0 0,0 Total 88 100,0 80 100,0 77100,0
Quadre 9. Tipus d'edificis (1980-2001) Font: IDESCAT
33 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
4.6. Població resident i població temporera
Les dades corresponents a habitatges ens indiquen que, l’any 2001, només existien a Sant Martí Vell dos habitatges secundaris. Sens dubte aquesta xifra indica que, o bé un cert nombre de les segones residències existents estan ocupades per persones empadronades al municipi (com segurament succeeix) o bé existeixen inexactituds tant en les dades de població com en les d’habitatges de 2001, que poden haver variat, a més, per a l’any 2005. En tot cas, aquestes dades revelen una escassa presència de població temporera. Si apliquem l’índex NMO local de 2,08 persones/habitatge, sobre els 79 habitatges totals, arribem a una xifra de capacitat poblacional de 164,32 habitants, és a dir només 4 habitants per sobre dels censats en 2001 (que són 160 habitants). Aquesta capacitat màxima no suposa la ocupació simultània permanent de tot el parc d’habitatges, ni té en compte la possibilitat d’una major ocupació dels habitatges, per sobre de l’índex NMO, en els períodes estivals o de vacances i cap de setmana.
Si examinem ara les dades procedents de les enquestes de mobilitat obligada per raons de treball (Quadre 10), resulta que, segons les dades corresponents a l’any 2001, sobre un total de 66 residents a Sant Martí Vell ocupats, només 26 treballen en el propi municipi, mentre que altres 40 es desplacen diàriament al seu lloc de treball extern al municipi. La primera xifra es manté igual des de 1996, mentre que la segona a augmentat. Per a l’any 2001, així doncs, sobre els 160 habitants censats, un total de 66 (41,25%) corresponen a població resident ocupada dins o fora del municipi. La resta correspon a la població activa no ocupada o en atur, i a la població no activa.
D’altra banda, treballen en el municipi un total de 16 persones que es desplacen diàriament a Sant Martí Vell (xifra que ha baixat de 19 a 16 des de 1996). Per tant, podem deduir la quantitat de llocs de treball localitzats (LTL) per al municipi, que seria de 42 per a l’any 2001 (s’observa una reducció respecte als 45 de 1996). Els
34 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
índexs d’autocontenció (residents ocupats al municipi respecte de la població resident ocupada) i d’autosuficiència (residents ocupats al municipi respecte dels llocs de treball localitzats) han augmentat en període considerat, com es pot observar en el Quadre 10. Aquestes dades demostren que ha disminuït el nivell de dependència de Sant Mori respecte del territori circumdant. També continua havent-hi una gran mobilitat entre el lloc de residència i el lloc de treball, tot i que és menor que en 1996.
Modalitat 1996 2001 Residents ocupats al municipi 26 26 Residents ocupats fora 54 40 No residents ocupats al municipi 19 16 Població resident ocupada (POR) 80 66 Llocs de treball localitzats (LTL) 45 42 POR-LTL 35 24 Índex d'autocontenció 32,50 39,39 Índex d'autosuficiència 57,78 61,90
Quadre 10. Localització de l'ocupació. Persones >16 anys (1996-2001) Font:Elaboració pròpia a partir de dades IDESCAT (2001)
35 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
4.7. Tendències i prognosi
En els diferents apartats d’aquest capítol s’han analitzat alguns dels trets bàsics de la població, elaborats a partir de la informació disponible. El coneixement de l’evolució de la població, de la seva estructura interna i de les components socioeconòmiques, així com de les dades d’habitatge i mobilitat, ens permeten d’avaluar les alternatives de planejament. Les previsions d’evolució de la població poden aportar criteris als efectes de les decisions sobre ocupació i desenvolupament del sòl destinat a residència i activitats i sobre previsió d’espais per a equipaments públics.
En aquest sentit és ben evident que totes les demogràfiques apunten a un creixement vegetatiu nul en els propers anys. Hem vist com les taxes mitges d’increment interanual dels darrers decennis són negatives, tot i que l’augment de 25 habitants entre 2001 i 2005, si es confirma en el proper cens, permet establir una tendència a la recuperació. Aquest augment de 25 habitants pot correspondre a segones residències amb habitants empadronats i a treballadors temporers també empadronats en aquests cinc darrers anys.
El creixement que pugui preveure el nou Pla serà, per tant, bàsicament destinat a segona residència, tot i que pugui també cobrir puntualment necessitats de desdoblament familiar o habitatge per joves. També cal tenir en compte l’habitatge dels treballadors temporers en el municipi. El creixement vindrà per tant limitat per la oferta, de forma que les xifres hipotètiques de població hauran de ser revisades en funció de la capacitat residencial encara existent en les diferents zones urbanes consolidades i en els possibles creixements previstos pel Pla. La oferta del Pla en nou sòl edificable és a definir en funció de les directrius del planejament territorial i de les aptituds i condicions dels sòls.
En tot cas, i com a primera aproximació, si prenem tres hipòtesis distintes de creixement demogràfic total (primera i segona
36 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
residència), a partir de la xifra de població de 2005, de 185 habitants, corresponents a taxes interanuals del 1% (creixement suau), 2,5% (creixement mig) i el 4% (creixement alt), les xifres serien les que apareixen en el Quadre 11 adjunt.
La primera hipòtesi (1%) dona un total de 211 habitants a l’any horitzó del Pla, concebut per a tres quadriennis, que és l’any 2018. Això suposa un creixement poblacional (des de els 185 habitants empadronats en 2005) de 24 habitants. La hipòtesi del 2,5% dona 255 habitants, el que suposa un increment de 70 habitants). I la hipòtesi del 4% dona 308 habitants (increment de 123 habitants).
Si hi apliquem l’índex actual NMO resulta un total de 12, 34 i 59 nous habitatges al llarg dels dotze anys següents. En el cas de que aquest índex (xifrat en 2,08) augmenti en el període, el nombre d’habitatges seria un tant més reduït.
Any Hipòtesi 1,00% 2,50% 4,00% 2005 185 185 185 0 2006 187 190 192 1 2007 189 194 200 2 2008 191 199 208 3 2009 193 204 216 4 2010 194 209 225 5 2011 196 215 234 6 2012 198 220 243 7 2013 200 225 253 8 2014 202 231 263 9 2015 204 237 274 10 2016 206 243 285 11 2017 208 249 296 12 2018 211 255 308 13 2019 213 261 320 14 2020 215 268 333 15 2021 217 275 347 16 2022 219 281 360 17 2023 221 289 375
Quadre 11. Hipòtesi d'evolució de la capacitat de població Període 2005-2023. Horitzó del POUM: 2018 Font: elaboració pròpia
37 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
5. ACTIVITAT ECONÒMICA
5.1. Estructura de l’activitat econòmica
La sèrie estadística relativa al nombre d’establiments d’empreses i professionals i artistes, per grans sectors d’activitat, per al període 1994-2002, es mostra en el Quadre 12, que dona una certa perspectiva de l’activitat econòmica a Sant Martí Vell.
Podem destacar dos sectors: el de serveis (amb 6 empreses) i el de la construcció (amb 4 empreses). El primer ha sofert una lleugera disminució al llarg del període considerat (1991-2002) i el segon s’ha mantingut. Segons dades més procedents de l’Institut Estadístic de Catalunya, el nombre d’empreses i professionals l’any 2002 seria de 15 en total. El nombre d’empreses industrials és de 2 en total, el de professionals i artistes és també de 2 i el nombre de comerços al detall és únicament 1.
Es pot doncs assenyalar el relatiu grau de diversificació de l’activitat econòmica al municipi, dins l’escassa activitat que correspon a un municipi petit, amb la presència activa de tots els sectors de l’economia, si bé és també evident la manca de comerç al detall de reposició diària.
1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 Indústria 1 101122 2 2 Construcció 1 553333 4 4 Comerç al detall 1 112211 1 1 Serveis 8 876767 7 6 Professionals 1 112211 2 2 Total 12 1614 14 15 13 14 16 15
Quadre 12. Establiments d'empreses i professionals per sectors d'activitat (1994-2002) Font: IDESCAT
38 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
5.2. Població activa i població ocupada
El Quadre 13 aporta una síntesi de la relació de la població amb l’activitat, tot presentant les xifres corresponents a la població ocupada i a la població activa en els anys 1996 i en 2001.
Es dedueix que, per a la població total de 160 habitants (l’any 2001, el percentatge corresponent a la població activa és de l’ordre del 52,5% del total (per a la població de més de 16 anys d’edat, que és la totalitat, aquest percentatge és idèntic), i d’aquesta, un 95,2% està ocupada. Són percentatges similars als obtinguts per a l’any 1996, on si bé la població activa representava només un 41,1% de l total (37,3% de la població de més de 16 anys), en canvi també un 95,7% de l’activa estava ocupada. És a dir, la població activa està pràcticament ocupada en la seva totalitat.
La població activa desocupada és per tant irrellevant (3 persones en 1996 i 4 en 2001).
Segons les dades més recents (Caja España, 2004), la xifra de població ocupada, afiliada a la Seguretat Social, seria de 50 persones, i l’atur registrat de 5 persones.
1996 2001 Total % % % Total % % % Població ocupada 66 95,7 80 95,2 Població desocupada 3 4,3 4 4,8 Total població activa 69 100,0 41,1 37,3 84 100,0 52,5 52,5 Total població inactiva 96 57,1 51,9 76 47,5 47,5 Total població apart 3 1,8 1,6 0 0,0 0,0 Total població >16 anys 168 100,0 90,8 160 100,0 100,0 Total població <16 anys 17 9,2 0 0,0 Total població 185 100,0 160 100,0
Quadre 13. Relació de la població amb l'activitat (1996-2001) Font: elaboració pròpia a partir de dades IDESCAT (1996-2001)
39 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
Si examinem la distribució per sectors d’activitat, tal com apareix en el Quadre 14, el percentatge més alt d’ocupació correspon al sector de serveis (61,2%), seguit de l’agricultura (15,0%). de la construcció (13,8%) i de la indústria (10,0%), que tenen també un pes relatiu en el total.
Tot i així, es veu com el sector agrícola ha anat perdent importància, baixant del 22,8% el 1996 al 15,0% el 2001. També per importància el sector industrial (del 22,7% al 10,0%), i en canvi augmenten el seu pes percentual els sectors de serveis (que passa de representar un 50,0% a un 61,2%) i de la construcció (que augmenta des de només un 4,5% a un 13,8%).
La ocupació en el sector serveis, però, hauria baixat de 49 a 31 ocupats segons les dades de 2004 (Caja España), mentre que el sector agrícola seria de 13 persones, en la indústria de 4 i en la construcció de 2 (fent així el total de 50 ocupats en 2004)
1996 2001 Sector Total %Total % Agricultura 15 22,812 15,0 Indústria 15 22,78 10,0 Construcció 3 4,511 13,8 Serveis 33 50,049 61,2 No consta 0 0,0 0 0,0 Total 66 100,080 100,0
Quadre 14. Ocupats per sector d'activitat (1996-2001) Font : IDESCAT
40 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
5.3. L’agricultura i la ramaderia
És clara i ben evident la presència a Sant Martí Vell d’un sector agrícola important, tot i que el seu pes hagi anat minvant progressivament, com es reflexa en la disminució de la superfície de terres llaurades i del nombre d’explotacions segons el Cens agrari (Quadre 15). Així doncs, podem veure com la superfície de terres llaurades ha passat de les 251 hectàrees existents l’any 1982, a les 179 hectàrees de 1999.
Per altre costat, s’observa com la dada relativa a la superfície de terrenys forestals també dona una disminució notable, en passar de 1.155 hectàrees en 1982 a només 202 hectàrees en 1999, tot i que aquesta disminució no és aparent en la realitat, si examinem les imatges de l’ortofotoplà, raó per la qual segurament troben una explicació en els criteris de superficiació aplicats en cada un dels anys del Cens agrari d’on provenen aquestes xifres.
Si atenem al nombre d’explotacions per tipus de cultius, la estadística mostra una disminució del secà (que passa de 40 a 12 explotacions) i un augment del regadiu (que passa de 6 a 14), possiblement per causa de les explotacions existents a les vores de la riera de Sant Martí Vell, a la plana. La superfície total conreada de secà ha disminuït en consonància, de 239 ha a 159 hectàrees entre els anys 1982 i 1999. Pel contrari, la superfície de terres de regadiu, encara que menys important en grandària, augmenta lleugerament, de 12 a 20 hectàrees, sempre en els anys 1982 a 1999. Les xifres relatives a nombre d’explotacions amb o sense ramaderia també experimenten una forta davallada, a l’igual que les corresponents superfícies en hectàrees, tal com es pot deduir de les dades procedents de l’Institut d’Estadística de Catalunya que apareixen en el Quadre 15.
D’altra banda, el Quadre 16 presenta la distribució de les explotacions agràries segons la seva dimensió. Tot i que els diferents quadres presenten discrepàncies relatives al nombre d’explotacions, resulta indubtable la seva disminució al llarg dels
41 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
anys, tant en nombre com en superfície, especialment en el decenni últim, de 1989 a 1999. Així, segons aquest quadre el nombre d’explotacions hauria disminuït, entre 1982 i 1999, de 49 a només 15, el que representa passar d’una superfície total de 1.408 hectàrees a només 395 hectàrees.
1982 1989 1999 Terres llaurades 251 236 179 Terreny forestal 1.155 928 202 Pastures permanents 0 0 0 Altres 2 41 15 Total 1.408 1.205 396
Nombre explotacions de secà 40 37 12 Nombre explotacions de regadiu 6 37 14 Total explotacions 46 74 26 Superfície conreada de secà 239 213 159 Superfície conreada de regadiu 12 23 20 Total superfície conreada 251 236 179
Nombre explotacions amb ramaderia 26 35 10 Nombre explotacions sense ramaderia 23 25 5 Total explotacions 49 60 15 Superfície explotacions amb ramaderia 364 444 260 Superfície explotacions sense ramaderia 1.044 761 136 Total superfície explotacions 1.408 1.205 396
Quadre 15. Superfície agrària, nombre explotacions i sòl conreat Superfícies en hectàrees Font: IDESCAT. Cens agrari (1982-1999)
Si examinem ara la distribució per grandària de les explotacions, es pot observar com es passa, en aquests anys, d’un nombre relativament important de petites explotacions (fins a 10 ha), de les quals hi havia un total de 22 en 1982 i 37 en 1989, a només 11 en 1999. La davallada es produeix en la dècada dels anys noranta. Pel que fa a les explotacions mitjanes (de 10 a 50 ha), es comptabilitza un total de 21 explotacions en 1982, que baixen a 20 en 1989 i a només 9 en 1999. La baixa també té lloc, per tant, en la dècada dels anys noranta. Finalment, les 6 grans explotacions (més de 50 ha) existents en 1982 (886 hectàrees en
42 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
total), es redueixen a 3 en 1989 (amb 530 hectàrees totals) i a únicament 1 explotació gran en 1999 (amb una superfície de 137 hectàrees).
1982 1989 1999 nombre sup. nombre sup. nombre sup. >1 5 3 4 3 1 0 1-2 4 5 12 18 2 2 2-5 6 20 10 37 1 2 5-10 7 46 11 80 1 7 10-20 13 187 7 115 2 33 20-50 8 261 13 423 7 214 50-100 2 124 1 78 0 0 100-200 2 253 1 162 1 137 <200 2 509 1 290 0 0 Total 49 1.408 60 1.206 15 395
Quadre 16. Dimensió de les explotacions segons superfície total (1982-1999) Superfícies en hectàrees Font: IDESCAT
La relació de granges existents és la següent:
-Granges de porcs i pollastres de can Ramió (a can Jepetó) -Granja de porcs de can Ramió (al Puig) -Granges al Mercadal -Granja de pollastres camí de C.A.V.A. (tancada) -Granja Plata -Granges de can Faura (barri de l’Estació)
43 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
5.4. Les activitats industrials
Pel que fa a les empreses radicades a Sant Martí Vell, únicament se’n comptabilitzen 2 d’acord amb les dades per a l’any 2002 de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) (Quadre 17). La evolució del sector al llarg dels darrers anys ha variat molt poc: es passa d’un total de 1 única empresa en 1994, a 2 en els anys successius fins arribar a 2002.
Apareix únicament una empresa en el sector de química i metalls (des de 1999) i una altre en el sector d’edició i mobles (des de 1994 o des de 1997).
1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 Energia i aigua 0 000000 0 0 Química i metall 0 000011 1 1 Transformació metalls 0 000000 0 0 Productes alimentaris 0 000000 0 0 Tèxtil i confecció 0 000000 0 0 Edició i mobles 1 101111 1 1 Indústria NCAA 0 000000 0 0 Total 1 101122 2 2
Quadre 17. Establiments d'empreses industrials per branca d'activitat (IAE), 1994- 2002 Font: IDESCAT
44 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
5.5. Els serveis
El Quadre 18 mostra el nombre d’empreses de serveis (sense incloure el comerç al detall) radicades a Sant Martí Vell, per branques d’activitat, entre els anys 1994 i 2002, segons dades procedents de l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE). El nombre total d’empreses de serveis personals és també de 3 l’any 2002, i les d’hostaleria són també 3 en 2002, el que fa el total de 6 que apareixen en el Quadre. Aquestes empreses s’han mantingut, amb certes oscil·lacions, al llarg del període 1994-2002. El nombre total d’empreses radicades a Sant Martí Vell s’ha mantingut sempre, així doncs, entre aquest total de 6 i 8 empreses, sempre adscrites als dos rams citats.
1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 Comerç a l'engròs 2 000000 0 0 Hostaleria 4 544433 3 3 Transport i comunicac. 0 000000 0 0 Mediació financera 0 000000 0 0 Serveis a l'empresa 0 000000 0 0 Serveis personals 2 332334 4 3 Immobiliari i altres 0 000000 0 0 Total 8 876767 7 6
Quadre 18. Establiments d'empreses de serveis per branca d'activitat (IAE), 1994-2002 Font: IDESCAT
45 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
6. PLANEJAMENT URBANÍSTIC
6.1. Antecedents
Sant Martí Vell és un dels pocs municipis gironins que no compta amb cap figura de planejament urbanístic general aprovat. Tot i així, hi consten diversos intents i estudis previs, redactats amb anterioritat a la Llei d’Urbanisme de 2002, que no varen arribar a fructificar.
L’any 1980 s’inicien els estudis previs per a un Pla general intermunicipal que abastava els municipis de Bordils, Flaçà, Juià, Sant Joan de Mollet i Sant Martí Vell. Es redacta un Avanç de Pla amb aquest àmbit territorial, quina documentació escrita i gràfica ha estat consultada,però que no va tenir continuïtat en el tràmit administratiu fins a les fases següents d’aprovació inicial, informació pública i aprovació provisional i definitiva, excepte pel que fa als municipis de Flaçà i de Bordils, que es varen segregar de l’àmbit plurimunicipal per tal de redactar les seves pròpies Normes subsidiàries de planejament. El document aporta escassa informació pel que fa al terme municipal de Sant Martí Vell.
Més tard, ja a finals de la dècada dels anys noranta, s’inicien nous estudis per a unes Normes subsidiàries del municipi de Sant Martí Vell. El document d’Avanç d’aquestes Normes subsidiàries porta data de 15 de gener de 1998, segons document redactat per l’equip d’arquitectes Nogué-Onzaín-Roig. No consta que aquest document fos exposat al públic per a suggeriments, ni tampoc que tingues després continuïtat o algun nivell d’aprovació.
Es tracta d’un document d’Avanç de planejament que consta d’un volum amb els estudis bàsics, la diagnosi i els criteris, objectius i solucions de planejament, i una sèrie de plànols a escales 1:50.000 (posició territorial), 1:10.000 (xarxa de comunicacions, altimetria i vegetació i hidrologia), 1:5000 (topogràfic i usos del sòl) i 1:2.000 (delimitació del sòl urbà). No es conté un quadre de
46 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
superfícies o parametrització de les solucions adoptades pel que fa a la proposta de classificació del sòl. El document defineix la estructura general del territori i la delimitació del sòl urbà en els diversos nuclis del municipi.
Els criteris, objectius i propostes d’ordenació proposats en el citat projecte de Normes subsidiàries de planejament suposaven el reconeixement de les parcel·les o terrenys inclosos en el cadastre d’urbà i també d’aquells indrets on existeixen edificis susceptibles de tenir una transformació del seu ús (com és el cas de les granges sense activitat). Es proposava delimitar el sòl urbà del veïnat de Vilosa i del barri de l’Estació segons el seu grau de consolidació i atenent a la dotació d’infraestructures de sanejament, abastament d’aigua, electricitat i accés rodat. Al barri de l’Estació es proposava estendre el sòl urbà fins a assolir un nucli coherent a partir de l’actual desagregat i fragmentat. En relació al nucli vell, es proposava mantenir la relació espacial de buit i ple amb els patis a façana i els interiors com a elements d’ordenació. Finalment, en el sòl no urbanitzable el projecte incorporava la delimitació del sòl agrari i forestal, a més de la corresponent al PEIN (Pla d’espais d’interès natural), per tal de regular les condiciones d’ús i edificació d’acord amb la legislació vigent.
6.2. Actuacions en curs
En no disposar de cap figura de planejament urbanístic general, no existeix tampoc figures de planejament derivat. D’altra banda la dinàmica urbanística del municipi és molt escassa i es tradueix en unes poques llicències anuals d’edificació, majoritàriament per a la rehabilitació, reforma o ampliació d’edificacions ja existents, o de canvi d’ús, així com llicències d’activitat en relació a les activitats que es desenvolupen en el municipi, a que abans s’ha fet referència.
Cal citar, en el capítol d’actuacions que afecten al municipi, el Pla especial de delimitació del PEIN de les Gavarres, que suposa la protecció d’una part molt important del territori municipal, i que haurà de ser incorporat al Pla d’ordenació urbanística municipal.
47 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
També cal tenir en compte el projecte de condicionament de la carretera GI-V-6701, de Madremanya a Sant Martí Vell.
Amb tot, i sens dubte, l’actuació més important que actualment es troba en tràmit és el projecte de desdoblament del tram Bordils- Celrà-Medinyà de la carretera C-66 (abans C-255), redactat per la Direcció general de carreteres de la Generalitat de Catalunya, que suposa una modificació fonamental de l’estructura dels accessos i del conjunt del funcionament del territori municipal. Es tracta d’una segona versió de l’“Estudi Informatiu de Desdoblament” inicialment redactat, que conté una proposta de traçat (més al Sud, és a dir, més separada respecte de la carretera actual, en relació a la primera versió), però que no ha assolit encara l’aprovació definitiva.
L’Estudi Informatiu presenta una traça que travessa l’actual carretera C-66 a l’alçada de la rotonda d’accés al polígon industrial de Celrà (rotonda que es modifica totalment), per a situar-se a uns 500 metres al sud de la via del ferrocarril. La nova via transcorre paral·lela al ferrocarril, tangent al puig Torrat, fins arribar a la riera de Sant Martí, punt en el qual gira a nord fins a trobar de nou la carretera C-66 en el punt on aquesta travessa el ferrocarril, on es projecta una nova rotonda de connexió. En el seu tram central es disposa d’una sortida-incorporació des de i en direcció a llevant, a l’alçada de Juià, i una sortida-incorporació des de i en direcció a ponent, a l’alçada de Sant Martí Vell que, en el seu conjunt garanteixen tots els moviments des de les actuals carreteres locals d’accés a aquests dos nuclis de població. La carretera de Bordils a Sant Martí Vell (GI-V-6701) queda modificada en el punt de la citada sortida-incorporació, desviant- se l’actual traça cap a ponent.
El tram del desdoblament que afecta al terme municipal és el comprès entre el bosc d’en Gassuet, punt on entra en el municipi, entre el pla de l’Esteve i el pla d’en Terrers, per sota del puig Torrat, per travessar la carretera de Bordils a Sant Martí Vell al sud de les granges de can Claveguera, que deixa a només quaranta metres de distància, per travessar a continuació la riera
48 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
de Sant Martí i baixar per Cógul, indret per on entra al terme municipal de Sant Joan de Mollet.
Aquesta traça, tot i el seu caràcter provisional, s’incorpora als plànols de l’Avanç a efectes informatius.
6.3. Planejament territorial
D’altra banda no existeix encara planejament territorial aprovat, ni tant sols en fase d’Avanç, per a la comarca del Gironès o per al conjunt de les comarques gironines. Únicament es disposa del Pla director territorial de l’Empordà, aprovat definitivament amb data de 3 d’octubre de 2006, que no afecta al municipi de Sant Martí Vell, tot i que aquest és limítrof. Aquest document inclou, però, criteris i directrius generals de planejament territorial, i també criteris específics per a les comarques empordaneses, que poden ser tinguts en compte com a referència pels plans d’ordenació urbanística municipal, especialment pel que fa als criteris generals, que serien d’aplicació a tot Catalunya.
Així doncs, aquests criteris generals pel planejament territorial i urbanístic apareixen sintetitzats en els quinze enunciats que es reprodueixen a continuació:
a) En relació al sistema d’espais oberts:
1. Afavorir la diversitat del territori, mantenint la referència de la seva matriu biofísica. 2. Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de l’ordenació del territori 3. reservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori 4. Moderar el consum de sòl
b) En relació al sistema d’assentaments:
5. Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les àrees urbanes 6. Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic que vertebra el territori
49 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
7. Facilitar una política d’habitatge eficaç i urbanísticament integrada 8. Propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes i racionalitzar la implantació de polígons industrials o terciaris 9. Aportar mesures de regulació i orientació espacial de la segona residència 10. Els nous creixements han de ser compactes en continuïtat 11. El creixement urbà ha de reforçar una estructura nodal del territori
c) En relació al sistema de mobilitat:
12. La mobilitat és un dret i no una obligació 13. Facilitar el transport públic mitjançant la polarització i la compactació dels sistemes d’assentaments 14. Atendre especialment la vialitat que estructura territorialment els desenvolupaments urbans 15. Integrar Catalunya en el sistema de xarxes urbanes i de transport europees mitjançant infraestructures concordants amb la matriu territorial
El contingut dels Plans directors territorials es resumeix en una sèrie de determinacions referides al sistema d’espais oberts, a les infraestructures i serveis i al sistema d’assentaments.
Ell sistema d’espais oberts s’organitza a partir de les categories de Sòl de Protecció Especial, Sòl de Protecció Territorial i Sòl de Protecció Preventiva. La primera categoria inclou els espais PEIN i també els Sòls de connectivitat ecològica i paisatgística. El planejament territorial inclou a títol indicatiu els sòls urbans i urbanitzables segons el planejament urbanístic vigent. També es contenen les indicacions relatives a les diverses estratègies de creixement, en funció de la naturalesa i dinàmica dels nuclis urbans i dels objectius de planejament.
Per analogia a d’altres nuclis urbans de les comarques empordaneses, correspondria a Sant Martí Vell una estratègia de
50 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
“creixement de reequilibri”, quina regulació apareix en l’article de les normes territorials, que es transcriu a continuació:
Article 3.8 Creixement de reequilibri
1. El Pla estableix aquesta estratègia en aquelles àrees i nuclis urbans de poca extensió, condicions de limitada connectivitat i/o poca disponibilitat de sòl amb aptitud per a ésser urbanitzat, on el creixement ha d’adequar-se a les dinàmiques demogràfiques i econòmiques del municipi, però no és aconsellable que es dimensioni per a acollir creixements exògens més enllà dels necessaris per a reequilibrar l’estructura d’edats. 2. D’acord amb aquesta estratègia els plans d’ordenació urbanística municipal corresponents faran les previsions de sòl necessàries per a satisfer la demanda d’habitatges i llocs de treball que resulta de les circumstàncies demogràfiques i laborals del nucli, l’àrea urbana i el municipi. 3. En els municipis amb diversos nuclis o àrees urbanes, on no es prevegin estratègies de creixements quantitativament superiors a la de reequilibri, l’àrea que tingui establerta aquesta estratègia podrà preveure sòl de creixement que respongui també a les necessitats de creixement endogen d’aquelles altres àrees – especialitzades residencials, de canvis d’ús o de millora i compleció- que no es satisfacin en l’àrea d’origen. 4. La determinació de les necessitats de creixement de reequilibri es farà en el moment de l’elaboració i revisió del POUM i per al seu termini, d’acord amb els criteris que assenyala l’article 3.12. 5. Per a la conversió de les necessitats en previsions de sòl, els plans d’ordenació urbanística municipal, aplicaran les densitats d’habitatge, el nivell mitjà d’ocupació dels habitatges i els estàndards de sostre/sòl per lloc de treball adequats al teixit del municipi, com també les reserves necessàries d’espais lliures públics i equipaments en funció del creixement previst. 6. Per a la quantificació de la superfície de sòl urbanitzable a preveure es tindrà en compte també la capacitat del sòl urbà per a rebre nova edificació d’habitatge i d’activitat, amb el ben entès que caldrà optimitzar la utilització del sòl urbà enfront de l’opció d’urbanitzar nou sòl. L’extensió de sòl urbanitzable que resulti del càlcul es podrà augmentar en un 30% com a factor de flexibilitat i atès el ròssec propi dels processos d’urbanització.
51 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
7. En la determinació de l’àmbit de sòl urbanitzable en els plans d’ordenació urbanística municipal seran d’aplicació els criteris que expressa l’apartat 7 de l’article 3.7. 8. En el cas que les necessitats de creixement determinades d’acord amb el que disposa l’article 3.12 resultin negatives, no es preveurà sòl urbanitzable, si bé es podrà mantenir en la revisió del planejament urbanístic l’expectativa d’edificació de tot l’àmbit classificat com sòl urbà. 9. En tot cas, s’admetrà en els nuclis urbans als qual s’assigna l’estratègia de creixement de reequilibri la possibilitat de petits creixements que es regula a l’apartat 2 de l’article 3.10.”
Els criteris de l’article 3.12 disposen que a efectes del càlcul de necessitats han de tenir en compte:
a) Nous habitatges previsibles per necessitats d’emancipació en l’horitzó del Pla en funció de l’estructura d’edats de la població resident. b) Habitatges necessaris per a fer possible en termes quantitatius la residència en el municipi de les persones que ocupen llocs de treball existents. c) Espais per a llocs de treball que facin possible en termes quantitatius el treball en el municipi de la població ocupada resident prevista. d) Habitatges per a noves llars exògenes que tendeixin a reequilibrar les franges d’edat de 20 a 40 anys amb relació a les franges de 40 a 60. Els habitatges comptabilitzats amb aquesta finalitat hauran de ser de protecció pública. e) No es comptabilitzaran com a necessitats les derivades de demandes no considerades en aquest article, en especial les de segona residència. Tanmateix els habitatges ja existents que es destini a segona residència no es tindran en compte en el càlcul de l’oferta disponible.
Això no obstant, els criteris a que es refereix l’aparat 7 de l’article 3.7, també citat, exceptuen del còmput dels creixements els sòls destinats a habitatges de protecció pública, establiments hotelers, equipaments públics supramunicipals, equipaments privats
52 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
qualificadors del nucli i àrea urbana i propostes de compactació del sòl urbanitzable qualificat en el planejament. S’indica concretament que “les noves trames urbanes s’adequaran a les condicions topogràfiques de l’espai en que s’ubiquin i, sense prejudici de les solucions concretes d’ordenació adequades a cada cas, establiran relacions de continuïtat i harmonia formal amb les trames existents”.
Els petits creixements a que es fa referència a l’article 3.10 han de centrar-se en “el manteniment, la reconstrucció i millora de les trames urbanes existents, amb especial atenció al manteniment de la tipologia arquitectònica dominant en el lloc”.
Aquest conjunt de criteris generals han estat també adoptats, per analogia, al cas concret del municipi de Sant Martí Vell, quines característiques coincideixen amb les dels nuclis urbans empordanesos per als quals s’ha definit la estratègia territorial de reequilibri.
53 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
7. ELS NUCLIS URBANS
7.1. Ordenació
Sant Martí Vell compta amb diversos nuclis urbans o agrupacions de cases, a més del casc urbà, com són el nucli de Vilosa, el barri de l’Estació (al sector nord, que consisteix en realitat en una extensió del nucli urbà de Bordils), el barri del Mercadal (extensió del casc urbà de Sant Martí Vell) i l’agrupació de cases del Puig.
El nucli de Sant Martí Vell, d’origen medieval, està format per un conjunt compacte d’edificacions que ocupen un petit turó, al cim del qual se situa l’església, que apareix destacada per sobre dels teulats des de qualsevol punt d’observació exterior al propi casc. Aquesta posició topogràfica accentua la unitat i compacitat del nucli i el caracteritza fortament. Els carrers s’enlairen fins a la plaça de l’església des de la carretera d’accés, mitjançant rampes o superfícies esglaonades. L’agulla de l’església remata el perfil del nucli urbà.
Es tracta de cases construïdes majoritàriament entre mitgeres amb murs de pedra i teulada de teula àrab, amb una gran unitat compositiva, formant un conjunt de carrers estrets i cases irregulars que conflueixen en la seqüència de places situades en la plataforma més alta, entorn de l’edifici de l’església.
L’estat de conservació de les cases, així com el manteniment dels espais públics és molt bo, degut a les intervencions de rehabilitació dutes a terme al llarg dels anys pels propietaris i l’ajuntament, i molt especialment per la tasca infatigable de la dissenyadora Elsa Peretti, important propietària en el nucli urbà de Sant Martí Vell, i de la fundació que promou amb amplies finalitats culturals, amb seu a Sant Martí Vell. Les rehabilitacions i restauracions portades a terme han respectat les característiques tipològiques de les edificacions, i han optat per materials, colors i textures de fàcil inserció en el conjunt arquitectònic i, en general,
54 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
han estat dutes a terme a partir de projectes molt atents al context urbà.
Aquesta conformació topogràfica i urbana dona com a resultat un nucli compacte i visible des de la carretera d’accés a partir d’un cert punt en l’aproximació des de Bordils. La cota de la carretera se situa en 78,90 m. en el punt d’arribada al Mercadal, i baixa fins a 68,90 m. a la cruïlla on s’inicia la pujada al poble i la carretera a Madremanya.
La presència de l’església en el punt alt (cota 83,70 m), sobresortint per sobre del dels habitatges, ajuda a potenciar la imatge del nucli, una imatge que cal preservar.
Per darrera, el terreny se situa a cotes més altes, tot i el tall de la riera a llevant. Les cotes topogràfiques en el límit de les edificacions actuals oscil·len entre 69,30-72,10 m a ponent i 67,80-76,50 m a llevant (és a dir, entre 15,90 i 7,20 metres respecte del cim del turó). La riera dels Buscals està a 66,60 m.
Aquest planejament general haurà de considerar molt especialment la especial relació del nucli urbà amb la topografia i el territori circumdant, mantenint el perfil actual i la potent imatge del nucli construït. Els possibles creixements haurien de ser fraccionats i incrementals, evitant operacions de certa grandària, de tal forma que sigui possible una perfecta inserció topogràfica i integració paisatgística, donada la força i la bellesa del nucli urbà que deriva en gran part de la preservació de la seva relació amb l’entorn. Més endavant es donen unes indicacions al respecte.
7.2. Regulació normativa de l’edificació
No existeix avui per avui una regulació normativa de l’edificació pròpia, insuficiència que queda superada amb el present Pla. La nova normativa urbanística examina amb deteniment els aspectes relatius a l’ordenació urbana de les edificacions, com l’alineació de façana a vial (que en algunes àrees hauria de ser obligatòria i en altres no, tot regulant les distàncies a llindars), la definició i les condicions d’aplicació de les alçades edificables (tenint en compte
55 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
la singular topografia del nucli urbà), els percentatges d’ocupació de l’edificació sobre la parcel·la o les profunditats edificables, així com la parcel·la i façana mínimes o la posició dels garatges, entre altres paràmetres edificatoris.
D’altra banda, la nova regulació haurà de contemplar les condicions per a la rehabilitació o ampliació de les edificacions existents, la possibilitat d’enderrocs parcials o totals, les regles per a la composició arquitectònica, els materials de construcció, les textures i els colors, els cossos o elements sortints, rètols i elements tècnics i demés elements constitutius del paisatge urbà.
També són importants els criteris relatius a les característiques de la urbanització dels carrers i espais públics, aspecte que el Pla introduirà en tant que directriu pels projectes d’urbanització públics i privats.
7.3. Equipaments i dotacions
Els equipaments comunitaris i les dotacions urbanes de Sant Martí Vell es redueixen a uns pocs elements, donada la natural dependència, degut a la petita dimensió municipal, en molts aspectes, respecte d’altres nuclis urbans més importants, i en especial de Bordils i Flaçà, així com directament de la ciutat de Girona. El llistat complet d’equipaments existents, de caràcter públic o privat, és el següent:
Equipament esportiu
Pista poliesportiva coberta en la muntanya del Santuari de la Mare de Déu dels Àngels Centre d’equitació privada (C.A.V.A.)
Equipament administratiu
L’edifici de la casa de la Vila, situat a la plaça.
Equipament religiós
56 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
L’església de Sant Martí Vell, a la plaça. El Santuari de la Mare de Déu dels Àngels
Cementiri
Amb accés des de la carretera GIV-6701
Equipaments escolar, sanitari i assistencial
No existeixen centres propis en matèria escolar, sanitària i assistencial. En aquests aspectes Sant Martí Vell depèn dels nuclis urbans més propers, on es desplaça la població (principalment Bordils, Flaçà, Celrà i Girona).
7.4. Serveis urbanístics
En síntesi, la situació actual dels serveis urbanístics municipals és la següent:
Abastament d’aigua
L’abastament d’aigua potable als nuclis urbans municipals (nucli urbà, Vilosa i el Puig) es realitza a partir dels pous de captació existents prop del nucli urbà (camí dels Àngels per can Selvatà), des d’on es bombeja l’aigua fins al dipòsit de can Xana (Mas Vell), quina capacitat és de 125.000-130.000 litres (125-130 m3). El cabal d’abastament s’estima en uns 200 litres per habitant/dia.
El barri de l’Estació s’abasta d’aigua potable des de la xarxa de distribució de Bordils, quin dipòsit està, però, situat al puig Torrat (terme municipal de Sant Martí Vell). Existeix un conveni entre els dos municipis a aquest respecte.
El veïnat de Vilosa disposa d’un pou municipal per donar servei a les quatre o cinc cases que no disposen d’aigua pròpia.
57 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
Energia elèctrica
Subministrada per la companyia elèctrica FECSA-ENDESA, amb una estació transformadora situada al poble, en el carrer de dalt situat a l’inici del camí dels Àngels per can Selvatà i un altre a Vilosa, en la línia que des de Juià es dirigeix cap a Sant Martí Vell i Vilosa. Una important línia elèctrica d’alta tensió travessa el municipi per la plana, pel puig Torrat i la hípica.
Clavegueram
La xarxa de clavegueram és unitària (aigües domèstiques i aigües plujanes en el nucli urbà). Les aigües brutes són recollides i portades al decantador de tres cossos situat prop del cementiri, on són tractades i abocades a la riera de Sant Martí Vell. La depuradora es buida dos cops a l’any. El barri de l’Estació està connectat a la xarxa de clavegueram de Bordils, segons el conveni municipal abans citat. Els nuclis de Vilosa i el Puig no tenen xarxa de clavegueram.
Telefonia
Sant Martí Vell compta amb xarxa de telefonia tot i que no existeix telèfon públic.
7.5. Espais lliures
Els únics espais lliures públics existents en el casc urbà de Sant Martí Vell són els constituïts per la seqüència d’espais, pavimentats amb pedra i ceràmica, a la plaça del Poble.
7.6. Mobilitat
No existeixen mitjans de mobilitat pública per a accedir al nucli urbà de Sant Martí Vell ni a qualsevol altre punt del territori municipal. La estació de ferrocarril més propera és la de Flaçà, a uns cinc quilòmetres de distància, per arribar a la qual cal transitar per la carretera GIV-6701 i C-66.
58 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
7.7. Aparcament
Els espais d’aparcament en el nucli urbà no es troben regulats, de forma que s’aparca lliurement en les places i carrers, especialment en el punt d’accés i la plaça del poble. Moltes de les cases disposen de plaça pròpia d’aparcament. Tampoc ha estat necessari fins al moment regular els espais de càrrega i descàrrega. Caldria, això no obstant, preveure alguns petits espais d’aparcament per tal d’evitar els vehicles aparcats a les places, així com preveure les demandes puntuals extraordinàries amb motiu de festes i concerts, buscant alguns espais per a aparcaments de dissuasió en zones properes al casc urbà.
59 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
8. PATRIMONI HISTÒRIC
8.1. Notícia històrica
La primera notícia de Sant Martí Vell ens parla de l’existència, a l’edat mitjana, d’un castell i un temple parroquial, que donaren lloc al nucli urbà. Sant Martí Vell s’esmenta per primera vegada al testament de Gilabert de Cruïlles, a l’any 1035, on se cita com a Sancti Martini qui dicunt vetulo. L’únic poblament compacte del terme municipal, al llarg de tota l’edat mitjana, fou el nucli de cases entorn del lloc del castell i el temple parroquial, potser emmurallat. No queden restes del castell o casa forta, tot i que segons diversos estudiosos podria haver estat situat just davant de l’església parroquial, coincidint amb la casa que conserva un gran portal adovellat a la porta principal. En qualsevol cas, la disposició actual del poble, compacte i ocupant un petit turó, pot explicar bé la ordenació medieval original.
El testament de Guillem de Sant Martí, germà de Rotland, abat de Sant Fèlix de Girona, lliurat amb data de 17 de juliol de 1166, ens assabenta de la donació a l’església d’una seva casa, contigua al temple parroquial de Sant Martí Vell. Aquesta casa podria ser la casa forta o castell abans esmentat, donat que en aquella data la família Sant Martí (amb propietats a Sant Martí Vell) tenia fixada la seva residència a Girona. A conseqüència d’aquesta donació, la casa va ser utilitzada com a rectoria durant molts anys.
Sant Martí Vell constituïa municipi independent fins a l’any 1879, data en la que va ser agregat al poble de Madremanya. Més tard, amb data de 5 de febrer de 1931, aconsegueix de nou l’independència administrativa, que ha mantingut fins avui.
L’historiador Jaume Marquès i Casanovas (1906-1992) és fill de Sant Martí Vell.
60 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
Bibliografia:
Carreras i Candi, Francesc: Geografia General de Catalunya Volum “Província de Girona” (Joaquim Botet i Sisó), Partit Judicial de Girona: Madremanya. Barcelona, 1908-1918. Grau, Dolors: Sant Martí Vell: imatges i testimonis. Ajuntament de Sant Martí Vell. Girona, 1997 Marquès, Josep M.: Repertori General de l’Arxiu Diocesà de Girona Zamora, Ricardo de: Diario de los viajes hechos en Catalunya. Curial. Documents de Cultura. Barcelona, 1973.
8.2. Indrets, edificis i elements d’interès històric i arquitectònic
La relació d’indrets, edificis i elements d’interès històric, si prenem com a base el llistat corresponent a la classificació realitzada en el seu dia pel Servei de patrimoni arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, és la següent:
- El propi nucli medieval de Sant Martí Vell, en tant que conjunt arquitectònic i urbanístic. - La església de Sant Martí Vell, que és un temple d’origen romànic reconstruït al segle XVI. El temple era ja existent el 1035 i fou edificat en part el 1433. La planta és d’una sola nau, amb quatre capelles i absis, coberta de volta de creueria amb claus amb escultures. El parament interior és arrebossat amb els carreus de pedra i els arcs de les voltes destacats. Una part de l’absis presenta la pedra vista. La façana és renaixentista amb un frontó triangular i rosetó central. Té una galeria de dotze arcs al llarg de tot el frontis. El campanar gòtic, de planta quadrada, és de finals del segle XVI, i destaca per la seva esveltesa, amb coberta en forma piramidal. - El Santuari de la Mare de Déu dels Àngels, quina construcció s’inicià l’any 1409. És citat per Ricardo de Zamora en el seu llibre de viatges (veure Bibliografia) - El nucli urbà de Vilosa - L’agrupació de cases del Puig - El barri del Mercadal
61 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
Relació de masies i cases de pagès:
1. Can Llach dels Àngels (s.XI) 2. Can Valldemià (1243) 3. Can Rata 4. Can Torres (1622) 5. Can Boada 6. Can Climent 7. Can Estiu 8. Mas Santpol 9. Can Peirassa (casa vella) 10. Can Noves (1603) 11. Can Saló (s.XV-XVI), avui turisme rural 12. Can Ramell 13. Can Ginesta 14. Can Costa 15. Can Xana 16. Can Pet 17. Can Castellet 18. Can Selvatà 19. Can Bonet 20. Can Puig 21. Can Feixes 22. Can Martillac 23. Mas Calvó 24. Can Soms 25. Can Guich 26. Cal Bonic 27. Can Masset Ferrer
62 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
9. DEMOGRAFIA, ACTIVITAT I OPCIONS DE DESENVOLUPAMENT
Les dades demogràfiques i d’activitat a Sant Martí Vell assenyalen de forma inequívoca el conjunt de trets que es relacionen a continuació.
-Dels 17 quilòmetres quadrats del terme municipal, la superfície agrícola utilitzada (SAU) només és de 179 ha. de terres llaurades; aquesta magnitud ens mostra que es tracta d’un municipi molt forestal.
-També aquesta realitat queda palesa en avaluar l’ocupació. D’un total de 50 ocupats, 13 ho estan en l’agricultura. D’altra banda, on hi ha més ocupació és en el sector de serveis, amb 31 ocupats, que cal vincular a les empreses de serveis (que són 7 sobre un total de 9 empreses)
-Finalment cal assenyalar que algunes d’aquestes empreses de serveis estan lligades al sector de l’hostaleria i restauració.
Aquesta informació (procedent de la fitxa municipal 2005 de Caja Espanya) cal vincular-la amb la estructura de població, també a partir de la mateixa font.
De l’examen de l’estructura de població en podem deduir que hi ha dos franges d’edat que marquen el desenvolupament de les activitats i del territori a Sant Martí Vell:
a) La franja dels homes de 55 a 64 anys (o fins a 69 anys) que en total suma 18 (ó 23) persones. Molt probablement aquesta franja està vinculada a l’activitat agrícola (13 explotacions). Una qüestió prèvia a les propostes de desenvolupament territorial concerneix a l’anàlisi del grau de mecanització, doncs les 179 ha. no donen per a moltes explotacions agrícoles si estiguessin competitivament equipades. Resumint: avui hi ha massa explotació agrícola (13 explotacions) pel reduït nombre
63 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
d’hectàrees (179 ha.). Que passarà demà quan aquesta franja de població es jubili?; aquesta és la qüestió que cal analitzar abans o en el moment de proposar i decidir.
b) De la franja de 25 a 35 anys (homes i dones), hi ha 45 persones que cal vincular a la important ocupació en serveis (31 persones).
c) És el caràcter de territori natural, no urbà, que fa que la població de fora hi vagi a cercar natura; o és la qualitat diferenciada dels cuiners; sempre que hi ha una concentració diferenciada d’activitat d’aquest tipus, i sorgida de l’especialització del mercat/societat circumstància que cal no oblidar, estem davant d’un fràgil equilibri degut a unes poques causes d’èxit. Actuar-hi negativament, anar en contra de les raons o causes de l’èxit, comporta frenar el desenvolupament i fins i tot eliminar l’activitat.
Resumint, l’anàlisi de les dades d’activitat i població assenyalen una especialització i un possible desenvolupament en un tipus de serveis lligat a la restauració (hi havia hagut diversos restaurants, dels qual en queden tres, inclòs l’existent al Santuari dels Àngels).
La pregunta que cal fer-se abans d’actuar sobre l’activitat i el territori es relaciona amb el delicat equilibri del desenvolupament: com la iniciativa privada ha concentrat certa activitat en una localitat allunyada dels eixos de circulació, i amb el que cal fer per que no es faci malbé, doncs és la que ha permès remuntar mínimament la demografia en el municipi i, pel que sembla, és la que permetrà la continuïtat del mateix. D’altra banda, cal examinar cuidadosament el potencial que ofereix en els terrenys amb accés des de l’actual carretera general i en l’entorn del barri de l’estació, amb capacitat per a sustentar nova activitat econòmica Pel que fa a la hisenda local, amb un pressupost de 100.000€, la única possible funció és la típica i tòpica del petit municipi rural, és a dir, possibilitar el finançament dels serveis bàsics. 64 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial homes dones homes dones 0--4 1,20% 1,00% 2 2 5--9 5,80% 2,70% 11 5 10--14 3,90% 0,50% 7 1 15--19 0,50% 0,00% 1 0 11,40% 4,30% 20--24 2,10% 2,10% 4 4 25--29 3,20% 4,20% 6 8 30--34 5,80% 3,80% 11 7 35--39 3,90% 3,10% 7 6 40--44 3,90% 1,90% 7 4 45--49 2,75% 1,90% 5 4 50--54 2,75% 4,80% 5 9 55--59 5,80% 2,60% 11 5 60--64 3,90% 2,60% 7 5 34,10% 27,00% 65--69 2,75% 2,60% 5 5 70--74 1,60% 4,30% 3 8 75--79 2,75% 1,75% 5 3 80--84 1,60% 3,10% 3 6 >84 1,60% 1,25% 3 2 10,30% 13,00% 103 82 Quadre 19. Sant Martí Vell. Piràmide d’edats (2004) Font: Caja Espanya, 2005 65 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial 10. OBJECTIUS, CRITERIS I SOLUCIONS DE PLANEJAMENT 10.1. Objectius i criteris de planejament Els objectius i criteris de planejament que aquí es relacionen deriven de la informació urbanística i del diagnòstic urbanístic de la situació actual del municipi, i han estat confirmats al llarg del procés de participació pública de l’Avanç de planejament. La major part del sòl no urbanitzable municipal o bé es troba dins de sòl de protecció especial definit pel PEIN de les Gavarres o bé correspon a sòls forestals i agrícoles, en gran part amb valor de connectivitat ecològica i paisatgística. El POUM estableix les mesures adients per a la protecció dels espais naturals, agraris i forestals, i per a la preservació del paisatge, en tant que valor social i actiu econòmic territorial. En relació al sistema d’assentaments, la estratègia adequada és la de dimensionar el creixement segons necessitats internes d’habitatge i sòl per activitats, sens perjudici d’altres que comportin una millora per a la economia del municipi. La consideració dels valors del nucli urbà de Sant Martí Vell en tant que conjunt arquitectònic en harmonia amb el seu entorn natural porten a limitar severament el seu creixement, que ha de produir-se únicament en forma puntual i amb dinàmica incremental, escollint acuradament els indrets aptes en funció de l’impacte urbà i paisatgístic. El mateix criteri és aplicable, encara que a una altre escala, per als nuclis de Vilosa i el Puig. En canvi, pot definir-se un creixement més ampli per al nucli de l’Estació, especialment tenint en compte el tall que la variant de la carretera C-66 suposarà i les implicacions en relació al nucli urbà de Bordils. 66 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial Les aptituds dels sòls, considerats els valors naturals, agraris, forestals i paisatgístics, i ateses les condicions topogràfiques, de posició respecte del nucli urbà, d’accessos i altres, completen el marc en el que caldrà definir una possible oferta limitada per a residències de nova planta, en funció de la demanda pròpia. L’objectiu és el d’afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les àrees urbanes, així com la compacitat i continuïtat dels nous creixements, el que obliga a preveure, en tot cas, extensions urbanes adjacents als nuclis urbans existents. Podem establir els següents objectius globals de planejament, que integren i es complementen amb els objectius específics de caràcter ambiental que apareixen relacionats en l’Informe de Sostenibilitat Ambiental. Objectius urbanístics I. Ordenació del sòl no urbanitzable Desenvolupament de la ordenació física i la regulació dels usos en el sòl no urbanitzable, tenint en compte la seva adscripció a les diferents categories de protecció. Regularitzar de les edificacions i usos existents en sòl no urbanitzable. II. Definició del model urbanístic municipal El model urbanístic municipal ha de ser conseqüència de les directrius i estratègies territorials municipals, i de la resposta a les necessitats de la població, d’acord amb les aptituds dels sòls i les possibilitats del territori per a configurar un desenvolupament sostenible. IV. Desenvolupament dels nuclis urbans Es potenciarà la rehabilitació i millora dels nuclis urbans i es promouran, en el seu cas, extensions puntuals amb un criteri de continuïtat física i 67 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial compacitat, amb la superfície necessària per a cobrir les necessitats pròpies de creixement vegetatiu i de sòl per a les activitats econòmiques del municipi. V. Avaluació de les necessitats d’habitatge protegit S’avaluaran les necessitats d’habitatge protegit destinat a la població resident, especialment joves en edat d’emancipació i gent gran. VI. Avaluació de les necessitats d’equipaments, espais lliures i equipaments públics S’avaluaran les necessitats de sòl per a nous equipaments comunitaris i espais lliures, complementant els equipaments municipals existents. VII. Foment de l’activitat econòmica local Anàlisi de les alternatives que pot oferir el planejament urbanístic municipal per tal de millorar les infraestructures, prestacions i serveis a les activitats econòmiques agràries, de restauració i altres existents i, en el seu cas, de fomentar la creació de noves. VIII. Regulació dels processos de rehabilitació, substitució, ampliació o reforma de les edificacions i espais públics Anàlisi minuciosa de les condicions edificatòries i urbanístiques per tal de regular adequadament la reforma i millora del nucli urbà, pel que fa a substitució o ampliació d’edificacions velles, construcció de nous edificis en el casc, i rehabilitació o reforma de les existents. També s’inclouran normes per a la urbanització dels carrers i espais urbans. 68 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial IX. Preservació del patrimoni històrico-arquitectònic Els nuclis urbans i agrupacions de cases com a conjunts arquitectònic de vàlua patrimonial. Elaboració del Catàleg d’edificis i elements d’interès històric i arquitectònic. 10.2. Propostes i solucions de planejament Els anteriors objectius i criteris es varen concretar, en la fase d’Avanç, en diverses propostes i directrius, ara desenvolupades en la memòria de la Ordenació, els plànols d’ordenació i demés documents del Pla. En relació als nuclis urbans, el Pla delimita les àrees de sòl urbà en els diversos nuclis municipals (Sant Martí Vell, el Mercadal, el Puig, Vilosa i barri de l’Estació). Aquesta delimitació atén únicament les necessitats de creixement vegetatiu dels nuclis, el que es tradueix en un nombre limitat de noves edificacions, situades en continuïtat amb els nuclis i sens perjudici de les limitacions de posició derivades de les consideracions d’impacte paisatgístic i de la regulació de la composició arquitectònica. En el cas del barri de l’Estació, es proposa una ampliació més important, capaç de donar cabuda al desenvolupament d’activitats econòmiques i residencials en continuïtat amb el nucli urbà de Bordils, especialment en els espais existents amb façana a la carretera i entre aquesta i el ferrocarril. La regulació dels usos en sistemes i zones és la que apareix en els quadres adjunts (Quadres 20, 21 i 22). 69 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial SISTEMES URBANÍSTICS SISTEMA URBANÍSTIC DE COMUNICACIONS X Sistema viari Xt Xarxa territorial Xc Xarxa de carrers Xv Xarxa de carrers amb prioritat per a vianants Xr Xarxa principal de camins rurals Xa Aparcament F Sistema ferroviari SISTEMA URBANÍSTIC D'EQUIPAMENTS E Sistema d'equipaments públics T Sistema de serveis tècnics SISTEMA URBANÍSTIC D'ESPAIS LLIURES V Sistema d'espais lliures públics H Sistema hidrogràfic ZONES SÒL URBÀ SUc Sòl urbà consolidat SUnc Sòl urbà no consolidat PMU Pla de millora urbana PA Polígon d'actuació 1 NUCLI ANTIC 1a Nucli antic: edificació 1b Nucli antic: verd privat 2 CASES ENTREMITGERES 3 HABITATGE AÏLLAT 3a Habitatge aïllat: segons parcel.lació cadastral 3b Habitatge aïllat: segons parcel.lació urbanística 4 HOTELERA 5 ORDENACIÓ ESPECÍFICA URd SÒL URBANITZABLE DELIMITAT PP Pla parcial urbanístic en sector delimitat SÒL NO URBANITZABLE NUe E Sòl de protecció especial NUt T Sòl de protecció territorial NU Sòl de protecció preventiva 10 SERVEIS I ACTIVITATS 10nr Nucli rural 10hr Hotel rural 70 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial 10hp Hípica 10rs Restauració 10rt Residència temporal 10st Santuari 11 AGRÍCOLA 12 FORESTAL 13 PROTECCIÓ ESPECÍFICA 13pp Protecció paisatgística 13ph Protecció hidrogràfica 13e Protecció patrimonial 13pein Protecció PEIN 71 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial ANNEX I Programa de participació ciutadana 1. Justificació L’article 8 del Text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, així com l’article 59.3 del seu reglament parcial de desenvolupament, estableixen l’obligatorietat d’aprovar, com a part de la memòria descriptiva i justificativa del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM), necessària en el seu procés de formació, un programa d’informació i participació de la ciutadania. 2. Objectius El programa de participació ciutadana del POUM de Sant Martí Vell té els següents objectius : a) Garantir i fomentar els drets d’iniciativa, informació i de participació ciutadana dels ciutadans del municipi de Sant Martí Vell i, en general, de tots aquells que hi estiguin interessats. b) Incorporar el procés participatiu des del primer moment de l’inici dels treballs. c) Posar en coneixement de la ciutadania la informació recopilada en la fase de treballs previs que es realitzaran. d) Permetre l’aportació de suggeriments, opinions o alternatives d’ordenació als treballs realitzats e) Apropar el procés de formació del POUM a la ciutadania, de forma que en resulti un procés pròxim i participatiu a totes els agents i persones interessades. 3. Metodologia i fases de desenvolupament 72 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial El programa de participació ciutadana en la formació del POUM de Sant Martí Vell es desenvoluparà de la següent manera: a) Sessions informatives: Quan els treballs tècnics hagin adquirit l’entitat suficient, es celebrarà una primera reunió informativa oberta a tots els interessats en la qual el govern municipal i l’equip redactor explicar les grans línies del nou planejament i urbanístic i respondran a les preguntes i qüestions que es plantegin. Una segona sessió es celebrarà una vegada aprovat inicialment el POUM. b) Butlletí especial: Abans de la celebració de la primera sessió informativa l’ajuntament repartirà entre tots els veïns del poble un butlletí especial, explicant, de forma gràfica i entenedora, les línies generals i les grans propostes del nou POUM. c) Plafons informatius: Des de la celebració de la primera sessió informativa, s’instal·laran a les oficines municipals, una sèrie de plafons informatius sobre les línies generals del POUM. d) Publicació en el BOPG i en els diaris EL PUNT, comarques gironines i DIARI DE GIRONA d’anuncis fent públiques les dades de sessions informatives. e) Consell Assessor: Aquest consell, que té per objectius fonamentals fer propostes per incloure-les en el planejament i, considerar les propostes i suggeriments que els ciutadans facin, es reunirà abans de cada aprovació de les diferents fases de tramitació del POUM i també abans de cada sessió informativa. f) Atenció al públic: Durant l’horari a convenir i, mentre durin els terminis d’exposició al públic a per a la presentació de propostes i alternatives de planejament i d’informació pública després de l’aprovació inicial, els membres de l’equip restaran a la disposició dels interessats que desitgin aclariments i explicacions sobre el nou planejament municipal 73 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial ANNEX II Informació ambiental ÍNDEX 1. EL SÒL NO URBANITZABLE 1.1. Marc territorial 1.2 Hidrologia 1.3 Vegetació i usos del sòl 1.4 Poblament faunístic. 1.5 Àrees protegides sectorialment 1.6 Paisatge 1.7 Connectivitat 2. USOS DEL SÒL 2.1 Activitats agrícoles 2.2 Aprofitaments forestals 3. ASPECTES RELLEVANTS DEL SÒL NO URBANITZABLE. ESPAIS OBERTS 4. OBJECTIUS AMBIENTALS PER A LA REDACCIÓ DEL POUM 74 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial INFORMACIÓ AMBIENTAL 1. EL SÒL NO URBANITZABLE En aquest capítol es recullen des d’un punt de vista ambiental els diferents condicionants del territori i els aspectes més rellevants del sòl no urbanitzable de Sant Martí Vell, per aportar eines i criteris per a una correcte ordenació i gestió del municipi. L’estudi s’ha basat principalment en el treball de camp i visites a la zona i la consulta de treballs ja realitzats (1). 1.1. Marc territorial El municipi de Sant Martí Vell amb una superfície de 17,34 km2 pertany a la comarca del Gironès, al sector nord-oest del massís de les Gavarres. El seu terme limita amb els termes municipals de Bordils, Sant Joan de Mollet i Flaçà al nord; Quart al sud; La Pera i Madremanya a l’est; i Juià a l’oest. La fisonomia territorial del municipi, amb una longitud màxima de 8 km, aproximadament, i una amplària mitjana de 2,3 km, defineix un territori que s’estén des de la plana del riu Ter fins als estreps de les Gavarres. La vila de Sant Martí Vell i la majoria dels terrenys agrícoles es troben en el sector més pla (65 m. d’altitud), al sud de la vall del riu Ter, en la prolongació occidental de la plana del Baix Empordà. A partir del pla, el relleu amb formes més o menys suaus s’enfila en els vessants nord-oest del massís de les Gavarres. El cim més enlairat es troba al Puig Alt, a la Muntanya dels Àngels, amb 486 m. d’alçada, el Puig Redó, de 475 m. i el Puig d’en Llac, de 431 m. Geològicament, el terme municipal està constituït per materials terciaris de l’Eocè, compostos principalment per sediments marins i per afloraments de calcàries nummulítiques, recoberts en bona part per dipòsits al·luvials del Pliocè i del Quaternari. Durant el neogen, període d’una notable activitat volcànica associada a tectònica distensiva que posaren en contacte la plana i les vores del massís pertanyen els 75 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial afloraments volcànics que trobem al Puig Torrat (Juià-Sant Martí Vell i el turó basàltic de Mont-rodon. En conjunt, les Gavarres són un massís d’edat paleozoica, format bàsicament per llicorelles que vers al sud entren en contacte amb el batòlit granític litoral, mentre les calcàries només apareixen puntualment als costers de Girona a l’extrem nord-oest. El municipi es troba inclòs dins del bioclima mediterrani o xerotèric. Les característiques principals que el defineixen són l’aridesa estival, amb un o més mesos secs, un hivern no massa fred i la suavitat de les temperatures, de manera que les mitjanes mensuals d’hivern no baixen per sota dels 5ºC i durant l’estiu es situen al voltant dels 23-24ºC. Aquestes característiques tenen una clara correspondència amb la 76 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial vegetació potencial del lloc, típicament mediterrània. El municipi, però es troba en una zona d’inversió tèrmica. Les àrees amb una major inversió tèrmica són les que es troben situades per sota la cota 100 m, afectant el fons de vall de la riera de Sant Martí. 1.2 Hidrologia La xarxa hidrogràfica està constituïda per vàries rieres que desguassen, de manera més o menys directe al riu Ter: la riera de Gatell, la riera dels Boscals, riera de Valldemià, riera de Sant Martí i riera de Vilers. Així com de nombrosos torrents que davallen cap a la plana des dels vessants muntanyosos del sector nord-oest de les Gavarres. Les rieres del terme pertanyen a les conques de: 1. Conca del riu Ter És la conca que engloba una major superfície dels vessants N i NW del massís de les Gavarres. Rep les aigües de les principals rieres de Sant Martí Vell: la riera de Valldemià i la riera de Sant Martí. 2. Conca del riu Rissec Representa la conca menys important, tant pel nombre de rieres o torrents com pel seu cabal. El Rissec discorre força encaixat en el seu tram interior del massís i coincideix amb el límit sud-est del terme de Sant Martí Vell. Recull les aigües del vessant sud dels Àngels. El Rissec és afluent del riu Daró. Les rieres que es troben dins del terme són rieres de capçalera, que neixen al massís de les Gavarres, caracteritzades per ser de mida petita i de règim marcadament temporani, amb un estiatge total, que es produeix durant els mesos d’estiu per manca de precipitacions. Les que tenen unes aportacions més importants són la riera de Sant Martí i el Rissec. La resta de cursos superficials només acostumen a portar aigua durant els períodes de pluja. 77 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial Pel que fa a les aigües subterrànies, el municipi, tal i com estableix el Decret 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya, no està inclòs en la delimitació de cap aqüífer protegit. Aquest Decret, en relació a la sobreexplotació i d'acord amb el Pla hidrològic de Catalunya, estableix que els recursos subterranis han de ser objecte de protecció. Amb aquest Decret l’administració catalana pretén adoptar normes de control per impedir les extraccions abusives i, a la vegada, mantenir les característiques actuals de qualitat i quantitat del recurs. 1.3 Vegetació i usos del sòl El terme municipal de Sant Martí Vell es situa biogeogràficament en la zona mediterrània, que es caracteritza per l’existència d’uns estius llargs i eixuts (que comporten un període d’aridesa), un hivern lleugerament fred amb períodes d’inversió tèrmica. La vegetació potencial de la zona correspon al domini climàtic de l’alzinar litoral mediterrani (Quercetum ilicis galloprovinciale), mentre que en fondals, rieres, i torrents on la presència d’una major humitat fa que el període estival sigui més suau, la vegetació potencial és el bosc de ribera amb comunitats de verneda (Lamio-Alnetum glutinosae), gatelleda (Carici- Salicetum catalaunicae) i freixenedes. El sòl forestal que representa al voltant del 75% de la superfície del sòl no urbanitzable, es concentra en el sector sud del municipi inclòs en l’espai natural del massís de les Gavarres i en els petits pujols situats al nord de la vila. Malgrat que la vegetació potencial es troba molt modificada, els principals dominis de vegetació actual, són els següents: a) L’alzinar L’alzinar és la comunitat vegetal dominant. No és fàcil trobar llocs on l’alzinar estigui ben constituït i no gaire fragmentat, ja que al llarg de la història ha estat explotat per l’home. En aquestes extensions d’alzinar, abans de la regeneració del bosc s’hi va plantar el pi blanc (Pinus halepensis); el paisatge vegetal actual és la conseqüència d’aquest 78 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial procés de regeneració sota la pineda de pi blanc. Es tracta doncs, d’un alzinar jove, amb la composició florística pròpia de l’alzinar, sota un estrat més alt de pi blanc que majoritàriament ja fa anys que no s’aprofiten. Les espècies característiques d’aquesta associació són l’alzina (Quercus ilex subsp. ilex), i al sotabosc com a espècies característiques: el marfull (Viburnum tinus), l’esparreguera (Asparagus acutifolius), el llentiscle (Pistacea lentiscus), els fals aladern (Philleryrea latifolia), l’heura (Hedera helix) l’artítjol (Smilax aspera) el galzeran (Ruscus aculeatus), el lligabosc (Lonicera implexa) i la vidiella (Clematis flammula), entre altres espècies. Arriba a ser un bosc més o menys impenetrable. Es localitza a la majoria de taques boscoses que trobem en els suaus turons al sector nord del terme i en els turons inclosos ja en el sector nord-oest del massís de les Gavarres. En alguns vessants orientats al N, l’alzinar apareix acompanyat del roure martinenc (Quercus humilis), com per exemple a prop de Puig Torrat. b) La sureda La sureda en aquest sector, tot i la gran extensió del domini de la sureda dins del massís de les Gavarres, no es troba formant una comunitat ben constituïda. Es localitza en algunes vessants com a complex de brolla silicícola d’estepes i brucs amb suros (Quercus suber) acompanyada de l’alzina, que possiblement evolucionin, si no es veuen molt afectats pels incendis, cap a un alzinar amb suros. c) Vegetació de ribera Les comunitats vegetals associades als cursos fluvials en general es troben molt alterades. L’elevada infiltració del tram final de les rieres i el caràcter de típiques rambles mediterrànies de les rieres i torrents, com la riera de Sant Martí, condicionen una manca d’aigua superficial. Hi trobem retalls de salzedes i freixenedes, amb el gatell (Salix cinerea ssp. oleifolia), i el freixe (Fraxinus angustifolia) com a arbres característics, respectivament, conjuntament amb espècies de la bardissa. En alguns retalls de vegetació de ribera també hi trobem algun àlber (Populus alba),) i algun om (Ulmus minor). 79 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial L’altra comunitat de ribera present és la verneda, bosc de ribera molt ric en espècies eurosiberianes. En trams concrets d’algunes rieres hi apareix la verneda més o menys desenvolupada, com ara a la riera de Gatell o riera dels Boscals on hi trobem alguns exemplars de vern (Alnus glutinosa). d) Pineda de pi blanc sobre alzinar jove En l’estadi d’evolució de l’alzinar jove a alzinar madur, tal i com s’ha indicat, l’alzinar sovint apareix acompanyat d’un estrat arbori de pi blanc (Pinus halepensis), més alt que les alzines i amb presència de les espècies de la brolla de romaní. e) Brolla silicícola d’estepes i brucs Cap al sector de la muntanya dels Àngels, predominant en el paisatge del sector silici del massís hi apareix la brolla d’estepes i brucs, sota plantacions de Pinus pinaster. Es tracta d’una brolla que evoluciona ràpidament cap a una màquia amb suros, i on apareixen espècies com el bruc boal (Erica arbora) i l’arboç (Arbutus unedo). f) Castanyedes Les plantacions de castanyers (Castanea sativa), espècie que prefereix el substrat silici, les trobem en els obacs a la Muntanya dels Àngels. Es tracta de taques de plantacions de castanyer localitzades en indrets no gaire humits, on el castanyer hi viu al límit dels seus requeriments ecològics, i on en el sotabosc apareixen espècies pròpies de l’alzinar amb roures. g) Plantacions de pollancres i plàtans Trobem en el terme algunes plantacions de pollancres (Populus nigra) i plàtans (Platanus x hispanic), de reduïda superfície. h) Flora 80 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial Al massís de les Gavarres, hi ha quatre espècies que gaudeixen de la protecció que els atorga el PEIN: Galium scambrum, Genista linifolia, Cistus ladanifer i Adenocarpus telonensis. A Sant Martí Vell hi ha citada l’espècie Hypericum hirsutum, com a espècie de planta amb flor pertanyen a la categoria de força rara tant al massís de les Gavarres com a Catalunya (aquest criteri es refereix a la freqüència d’aparició de l’espècie). Aquesta planta herbàcia és força rara, ja que només apareix de tant en tant, refugiada sota l’ombra del bosc de ribera. Localitzada al fons de vall humida a la capçalera de la riera de Valldemia. De moment, no disposa de cap tipus de protecció a les Gavarres. (Juanola, 2003). 81 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial 1.4 Poblament faunístic. Pel que fa a la fauna de la zona, no es disposa de dades concretes i no es té coneixement de la presència de cap espècie rara ni singular. El poblament faunístic d’aquesta àrea està estretament lligat als diferents hàbitats mediterranis representats en el terme. En aquest sentit els conreus, les masses boscoses, rieres i basses dels masos són potencials hàbitats pels diferents grups faunístics. Fauna, que sovint que com en el cas d’algunes espècies d’ocells i mamífers es troben vinculades a més d’un ambient; normalment es desplacen d'un a l'altre per realitzar-hi diferents activitats (alimentació, refugi, etc.). Les masses forestals del municipi i la presència de conreus, acullen una gran diversitat d’espècies d’ocells i petits mamífers, pròpies de vores de bosc i d’espais oberts. Faunísticament, el massís acull una bona mostra típica de les comunitats mediterrànies lligades als biòtops forestals. Com a espècies singulars, algunes espècies de la fauna lepidopterològica (Larentia malvata,... ) i dels heteròpters (Arandus flavicornis,...). 1.5 Àrees protegides sectorialment ESPAI NATURAL MASSÍS DE LES GAVARRES Sant Martí Vell acull en el seu terme l’espai natural Massís de les Gavarres. Les Gavarres estan incloses des de l’any 1992 en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), aprovat pel Decret 328/1992 de la Generalitat de Catalunya. El PEIN és una figura creada per la Llei 12/1985 d’espais naturals amb l’objecte de seleccionar aquells espais naturals que presenten un nivell d’interès referit al conjunt de Catalunya i establir-ne les determinacions necessàries per a la seva protecció bàsica. 82 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial La superfície total protegida del massís és de 28.813,00 ha. Sant Martí Vell aporta 1.080 ha a l’espai (el 3,75% del total de la seva superfície), però que suposa un extens territori del terme municipal (el 61,70%). L’espai natural de les Gavarres és un bon representant de les serres litorals silícies del sistema Mediterrani septentrional. La situació fisiogràfica i l’orientació variada li confereixen un notable grau de diversitat. És un espai essencialment forestal, amb un paisatge vegetal caracteritzat pel predomini de les comunitats del país de la sureda i l’alzinar. Faunísticament, el massís acull una bona mostra típica de les comunitats mediterrànies septentrionals lligades als biòtops forestals, ben diferenciades de les que hom troba per sota de la conca del riu Llobregat. Municipi: Sant Martí Vell Nom de l’espai: Les Gavarres Figura de protecció: Espai d'interès natural Superfície municipal: 1.734 ha Superfície PEIN: 1.080 ha Percentatge sobre superfície total PEIN: 3,75% Percentatge sobre superfície total municipi: 61,70% Normativa de protecció El Pla especial de delimitació definitiva de les Gavarres fou aprovat inicialment el 22 de desembre de l’any 2000, i resta pendent d’aprovació definitiva. Actualment, les Gavarres no disposen encara d’un Pla especial de protecció; disposa, en canvi, d’unes normes especials de protecció del medi natural de les Gavarres, redactades el 1997, pendents d’aprovació definitiva. El Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, és l’administració que té les competències de planificació i gestió de l’EIN les Gavarres. Un altra administració relacionada amb l’espai és el Consorci de les Gavarres, creat el 1998, constituït pels ajuntaments, els consells comarcals i la Diputació, que gestiona alguns elements del patrimoni cultural, per tal de garantir-ne la conservació i 83 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial comptar amb una xarxa d’equipaments sobre el territori, i la gestió d’algunes finques forestal en les que realitza accions d’aprofitament sostenible del bosc. Si bé manca de caràcter normatiu, cal fer referència al Marc Estratègic per a la protecció de l’espai d’interès natural de les Gavarres (Geodèsia, 2001-Fase I) (Geodèsia, 2002, Fase II) impulsat pel Consorci de les Gavarres com a estudi de base per a la futura redacció d’un pla de gestió de massís. XARXA NATURA 2000 Les Gavarres és també un dels espais inclosos en la proposta de la Generalitat a formar part de la Xarxa Europea Natura 2000. 1.6 Paisatge El paisatge actual del municipi de Sant Martí Vell, ve determinat per la geomorfologia del lloc, el caràcter rural de municipi i per la vegetació natural. La geomorfologia del territori ha condicionat que l’assentament de la vila, l’activitat agrícola i la carretera local dominin les terres baixes del nord del terme. L’activitat agrícola, els conreus herbacis de secà majoritàriament, manté un paisatge en mosaic amb els retalls de bosc que ocupen els suaus relleus de la plana. Travessen el terme, en direcció sud-nord, varies rieres que davallen dels relleus de les Gavarres cap a la plana fluvial del riu Ter, que si bé es troben força alterades, algunes encara mantenen alguns trams de bosc en galeria. I la vegetació natural, el bosc, s’escampa i alhora es recull en els relleus de pendents més o menys suaus i encaixats que s’enfilen pels estreps del sector nord-oest de les Gavarres. Correspon a la zona més forestal del municipi, amb domini del bosc de l’alzinar i de les pinedes de pi blanc sobre alzinars joves. El color i la textura forestals que ofereix el bosc d’arbres de fulla permanent i de tons verds tot l’any, 84 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial contrasta amb els diferents tons de color verd, colors terrossos o altres coloraines que durant l’any mostren els conreus i les vores del bosc. En conjunt, el paisatge de Sant Martí Vell, s’estructura en una alternança de mosaics i xarxes: -Un paisatge en mosaic on alternen cultius, algunes taques de plantacions de pollancres i plàtans i taques boscoses. El resultat és un paisatge en mosaic que presenta textures i colors diferents, i que varia en funció de l’estacionalitat i de l’activitat agrícola dels conreus. El paisatge en mosaic domina el sector nord del municipi, al voltant de la vila, del veïnat de l’Estació i del veïnat de Vilosa. -I un paisatge de xarxes o corredors de franges de vegetació de ribera que s’estructura a banda i banda de les principals rieres del terme: la riera de Sant Martí i la riera de Gatell. Més enllà de l’estructura del paisatge, i dels corredors físics del mosaic territorial, les diferents unitats de paisatge o de territori tenen un paper important en les anomenades connexions ecològiques i paisatgístiques. En aquests sentit, la riera de Gatell és un element important per a la connectivitat paisatgística entre el massís i la plana, i el mosaic agroforestal com a zona tampó o de pre-parc. 1.7 Connectivitat Actualment, els principals objectius de la protecció de l'entorn natural i de la sostenibilitat, s'emmarquen en la conservació de la diversitat biològica, per tant en la conservació dels ecosistemes i hàbitats naturals. Els espais naturals, no són elements territorials simples i estàtics sinó, estructures complexes immerses en matrius territorials més àmplies i sotmeses a una dinàmica constant. El manteniment dels seus ecosistemes i de les seves poblacions vegetals i animals està lligat a fluxos de matèria i energia, d'individus i material genètic. Per tant, la conservació d'espais aïllats no és suficient per a garantir la viabilitat de les poblacions que hi viuen. En l'àmbit dels espais naturals a Catalunya, un dels principals objectius del programa de 85 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial desenvolupament del PEIN, és garantir les connexions biològiques entre els diferents espais. La protecció i gestió dels espais protegits requereix una continuïtat física entres els espais protegits a través dels corredors o connectors biològics. Els corredors o connectors tenen la funció de connectar hàbitats i facilitar els fluxos ecològics (el moviment dels d’individus i la dispersió de les espècies), actuar com a punts d’unió entre diferents zones, i evitar així la fragmentació d’hàbitats, l’aïllament de poblacions vegetals i animals o la impermeabilitat ecològica. Espais oberts: connectors ecològics i paisatgístics: A Sant Martí Vell, el paisatge agrícola, mosaic de conreus i retalls de bosc, ofereix espais oberts i marges arbrats i arbustius que son hàbitat i/o territori important per al poblament faunístic. El paisatge mosaic de masses boscoses i terrenys agrícoles, presenta l’efecte vora (vorades de bosc embardissades i marges arbrats), que funcionen com a hàbitat important per nombroses espècies faunístiques d’ambients forestals, que utilitzen els espais oberts (conreus) per alimentar-se. La matriu territorial del municipi de conreus, retalls de bosc i rieres, són ambients claus per a la connexió ecològica i paisatgística entre les zones agrícoles i els espais naturals i no només del municipi amb l’espai del massís de les Gavarres, sinó també amb els espais oberts que llinden amb Flaçà i La Pera. Per altra banda, la totalitat dels sòls forestals i de les zones agrícoles de Sant Martí Vell formen part de la zona tampó o de pre-parc de l’EIN les Gavarres. Així com les zones de protecció hidrològica. Part d’aquests sòls, els que llinden amb Flaçà i La Pera, conformen el corredor biològic que uneix aquest espai amb el riu Ter a través dels boscos de Sant Martí Vell, Flaçà, La Pera i Foixà. En aquest sentit també la riera de Gatell és un element especialment important (Geodèsia, 2002). En referència al planejament actual i en concret en la proposta de traçat de noves infraestructures viàries, cal prestar atenció especial al encreuament de la nova carretera C-66 projectada i la riera de Gatell per tal de preservar la seva funció biològica. (Geodèsia, 2002). 86 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial 1.8 Patrimoni natural En conjunt, el massís de les Gavarres presenta un patrimoni cultural divers i abundant. Hi trobem nombrosos elements d’interès cultural: elements megalítics (dolmens, menhirs, coves, etc); elements arquitectònics isolats ( mines, forns de calç, pous de glaç, les 87 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial rajoleries, molins, rescloses, ponts, fonts), així com elements arquitectònics habitables (masies, esglésies, santuaris,...). I com a elements naturals, el massís també acull uns 150 arbres i arbustos monumentals. En concret a Sant Martí Vell hi trobem com a elements d’interès fonts, alguna resclosa i un suro considerat arbre monumental per les seves dimensions. Alguns d’aquests elements d’interès natural que es troben en el terme són els següents: Fonts Font d’en Llac Font dels màrtirs Font del ferro Font pixarel.la o pixorel.la Font bonica Font dels Àngels Font de l’oncle Pere Font d’en Torras Font freda Font dels Gossos Font d’en Boada Arbre Monumental Suro de Can Llac El suro de Can Llac és un element destacable com a arbre monumental d’interès local, però que no assoleix dimensions que permeti catalogar-lo a nivell de Catalunya. Molí. Resclosa Can Llac 88 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial 2. USOS DEL SÒL 2.1. Activitats agrícoles L’espai agrari a Sant Martí es troba en la part septentrional del terme municipal, i en terrenys encaixats en les diferents valls força estretes d’alguns torrents en mosaic amb les zones forestals. L’ús majoritari és l’agrícola. Es tracta principalment de conreus herbacis de secà: cereals, blat de moro i farratges (alfals, trèvol, fenc,etc), i també el conreu d’horta principalment per al consum propi. Hi ha alguna vinya i unes poques oliveres. En algunes propietats es tracta d’una activitat mixta, que combina el conreu de cereals amb la ramaderia estabulada principalment de bestiar porcí. Existeix també algunes explotacions ramaderes de boví, aviram, conill i algun ramat d’ovelles. Esmentar, però la presència d’algunes granges poc integrades en l’entorn. 2.2. Aprofitaments forestals La gestió de les finques forestal (aprofitaments forestals, desbrossament del sotabosc i arranjament de camins) es duu a terme escassament. Sovint la major part de les finques no són rendibles econòmicament i la gestió forestal es fa amb manca de planificació dels propietaris (a les Gavarres i en general a tot Catalunya). A Sant Martí Vell, vàries finques de més de 25 ha de bosc disposen de plans tècnics de gestió i millora forestal (PTGMF), que permeten als propietaris forestals planificar i millorar la gestió de la seva finca així com poder obtenir avantatges fiscals. 2.3. Ús públic Respecte a l’ús públic, en el terme de Sant Martí Vell i vinculats a les propostes de lleure dels entorns del massís de les Gavarres, els usos més habituals són els vinculats al senderisme. Travessen el terme 89 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial varis senders de petit recorregut i estan en projecte nous trams. I com a lloc emblemàtic, el Santuari de la Mare de Déu dels Àngels, a la muntanya dels Àngels, un lloc amb una àmplia tradició de pelegrinatge per als gironins, on tradicionalment s’ha usat l’entorn del santuari com a lloc d’esbarjo, per anar-hi a dinar, celebrar aplecs, etc. Actualment els espais exteriors del santuari es troben en fase de reformes, per a la ordenació d’usos i la millora paisatgística d’aquest espai de lleure. 90 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial 3. ASPECTES RELLEVANTS DEL SÒL NO URBANITZABLE. Entenent com a sistema d’espais oberts el sòl sotmès, d’acord amb el planejament urbanístic vigent, al règim del sòl no urbanitzable, el sòl no urbanitzable o sistema d’espais oberts és un territori ampli i heterogeni que acull diferents sòls que tenen uns valors naturals intrínsecs, culturals, paisatgístics, forestals, agrícoles, connectors i d’esbarjo. Els aspectes més rellevants del sòl no urbanitzable són: a) Alta qualitat paisatgística del territori municipal El municipi presenta un marc paisatgístic atractiu, per la qualitat, continuïtat i extensió de les seves masses forestals (contraforts de les Gavarres) i el paisatge mosaic de conreus i taques boscoses (de la plana del riu Ter fins als estreps de les Gavarres). El paisatge mosaic de masses boscoses i terrenys agrícoles, és d’interès com a factor de diversitat en el paisatge, i perquè compleix funcions de connectivitat biològica i paisatgística. En conjunt, el municipi presenta un paisatge de qualitat, que alhora acull una important diversitat d’hàbitats vegetals i faunístics d’interès per a la preservació de la biodiversitat i el paisatge. El paisatge és en aquesta zona el principal valor. b) Presència d’elements de biodiversitat. El municipi presenta àrees de valor biològic i ecològic, ja sigui per: - la presència de formacions vegetals i espècies de comunitats vegetals considerades d’especial interès comunitari d’acord amb la normativa europea (Directiva 92/43/CEE i Directiva 97/62/CE). Es tracta de les suredes (codi 9330), els alzinars (codi 9340) i les castanyedes (codi 9260) com a hàbitats no prioritaris i de la verneda (codi 91E0) d’interès prioritari. - la presència d’espècies de flora superior rares (poblacions petites), rellevants en el context de Catalunya i de la serra de les Gavarres: Hypericum hirsutum. 91 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial - l’àmplia zona forestal de les Gavarres - el conjunt agroforestal de la plana, sobretot pel què fa a l’extrem nord del terme, que s’integra en una connexió ecològica territorial a través de les rieres i torrents amb les masses forestals, perifèric al límit del PEIN, amb valor de connectivitat ecològica i paisatgística. - Altres elements destacables és el suro de Can Llac, arbre monumental d’interès local, i les fonts que es troben en el terme, interessants des del punt del patrimoni cultural i com a punts d’interès per a la fauna i la vegetació lligada a ambients aquàtics. c) Extensió del sòl municipal dins l’àmbit de l’EIN de les Gavarres El municipi acull l’espai d’interès natural de les Gavarres. És un espai essencialment forestal, amb un paisatge vegetal caracteritzat pel predomini de les comunitats del país de la sureda i l’alzinar. Faunísticament, el massís acull una bona mostra típica de les comunitats mediterrànies septentrionals lligades als biòtops forestals. Un altra particularitat d’aquest espai és la presència de poblaments florístics d’espècies singulars, ja sigui pel fet d’estar protegides pel PEIN, per la seva raresa, per la seva ecologia o per qualsevol altre factor, que augmenta notablement la diversitat florística del massís. d) El paisatge i l’activitat rural del municipi com a tret identitari. L’interès del paisatge actual del municipi de Sant Martí Vell, està en que ha sabut contenir el creixement en segones residències i instal·lacions vàries. e) Presència d’afloraments i elements d’interès geològic Destacar per les seves dimensions (>10 m d’alçària) la prominència rocosa que trobem en el vessant solell dels Àngels, dintre de la propietat privada de Can Llac. Es tracta d’un sobresortint de roca nua degut a l’erosió diferencial (modelat litològic). Un altre element d’interès son els afloraments volcànics que trobem al Puig Torrat (Juià-Sant Martí Vell) i el turó basàltic de Mont-rodon. Si bé geològicament no tenen massa interès, són però dels pocs afloraments volcànics de les Gavarres. 92 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial 4. OBJECTIUS AMBIENTALS PER A LA REDACCIÓ DEL POUM Tal i com assenyala la Llei d’urbanisme: “El desenvolupament urbanístic sostenible es defineix com la utilització racional del territori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures.” (art.3.1). I afegeix que: “El desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat, comporta també la configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en el sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient.” (art. 3.2). Així doncs, el desenvolupament urbanístic sostenible serà el principal objectiu del Pla, entenent com a model territorial sostenible aquell que sigui energèticament eficient; permeti l’estalvi i l’ús sostenible dels recursos naturals; minimitzi la producció de totes les formes de contaminació i les assimili; conservi la diversitat biològica; i garanteixi la qualitat de vida de la població. És a dir, el planejament urbanístic ha d’incorporar adequadament els condicionants ambientals per a no superar la capacitat de càrrega del territori. En aquest sentit, el Pla, en funció de la diagnosi i dels condicionants del territori, treballarà per a integrar en els processos de presa de decisions una sèrie d’objectius ambientals generals, que anirà concretant en objectius més específics que desenvoluparan i concretaran els objectius generals anteriorment esmentats. Objectius ambientals específics En base als aspectes ambientals més significatius del sòl no urbanitzable del municipi i en general del territori, pel que fa a l’ordenació i gestió dels espais oberts es proposen els següents objectius específics: 93 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial 1. Protegir el sòl no urbanitzable dels processos d'urbanització de caràcter urbà. El Pla ha de vetllar per promoure el manteniment de l’activitat rural-paisatgística del municipi, com a processos estructuradors del manteniment del paisatge del municipi. 2. Ordenar adequadament la globalitat del sòl no urbanitzable i determinar la ubicació dels sòls no urbanitzables d’especial protecció. El Pla haurà de tractar el sòl no urbanitzable com un conjunt amb identitat pròpia, de manera que es garanteixi la continuïtat, la integritat i la identificació dels elements estructuradors (conca hidrogràfica, àrees forestals, espai agrícola i camins rurals) i del paisatge (mosaic agroforestal), en el conjunt del municipi. I plantejar la zonificació sense perjudici de la legislació sectorial, i de manera especial del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya, que ja determina el caràcter d’espai d’interès natural per a l’àmbit de la serra de les Gavarres. 3. Protegir els sòls més fèrtils i de major valor agrícola. Protegir els sòls agrícoles com a sòls d’ús principal agrícola i ramader i pel seu valor paisatgístic i cultural. 4. Conservar el sòl forestal i la biodiversitat territorial i assegurar-ne un ús sostenible. Conservar el sòl forestal. Preservar i protegir el sòl forestal d’actuacions urbanístiques, per evitar processos d’urbanització dins del bosc i altres possibles actuacions de fragmentació de les masses forestals del municipi. 5. Garantir la protecció de la xarxa hidrogràfica (rieres i torrents) i la seva vegetació de ribera o forestal. Mantenir la qualitat dels rius i dels marges fluvials. Protegir el conjunt de la xarxa hidrogràfica del municipi (tram fluvial i entorn: bosc–plana inundable-zones agrícoles) tota la xarxa de torrents del municipi atenent a que són elements d’una gran biodiversitat i que esdevenen connectors territorials i biològics. 6. Garantir la connectivitat territorial i ecològica amb les zones d’interès agrícola i paisatgístic. El Pla haurà d’evitar i minimitzar l’aïllament dels espais naturals i mantenir la permeabilitat ecològica del territori. I potenciar la funció de corredor biològic i paisatgístic dels marges, recs i masses arbrades. 94 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial 7. Protegir i gestionar el paisatge per tal de mantenir els seus valors naturals, culturals i estètics. El Pla ha de garantir la protecció dels hàbitats, dels elements naturals i del paisatge (paisatge vegetal mediterrani) tant pel seu valor forestal i florístic com pel seu valor paisatgístic (espais agroforestals). I regular que les edificacions rurals i els habitatges s’adaptin a l’entorn i no comportin un impacte o alteració paisatgística a l’entorn i/o conca visual, integrant el paisatge en tots els processos de planejament territorial i urbanístic. I donar a conèixer els valors naturals i culturals del municipi. 8. Ordenar o eliminar aquells usos que no siguin compatibles amb el paisatge o els valors que el Pla vol protegir, per tal d’evitar usos que transformin o afectin la naturalesa del sòl i el model de paisatge fixat (edificacions, activitats ramaderes industrials, tancaments de finques i parcel·les i altres). El Pla ha de propiciar que la gestió del sòl urbanitzable mantingui aquells elements, paratges o pautes paisatgístiques d’especial valor patrimonial ja sigui per la seva excel·lència estètica o pel seu valor identitari. Notes () Basora, X. i Sabaté, X. (2004). La Custodia del territori a les Gavarres. Consorci de les Gavarres (Biblioteca Lluís Esteva) Carbó, S. (1998). El paisatge vegetal del sector nord-oest del massís de les Gavarres. Memòria de recerca. Universitat de Girona. Consorci de les Gavarres. Geodèsia. ( 2002). Marc Estratègic per a la protecció de l’espai d’interès natural de les Gavarres Fase II. Avaluació i diagnosi de l’espai. Consorci de les Gavarres. Departament de Medi Ambient. Juanola, M (2003). Flora singular de les Gavarres. Descripció, corologia i propostes de gestió de les espècies d’interès. La Bisbal d’Empordà: Consorci de les Gavarres (Biblioteca Lluís Esteva) 95 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial EQUIP REDACTOR DIRECCIÓ Amador Ferrer i Aixalà Dr. Arquitecte INFORMACIÓ AMBIENTAL Isabel Lleonart i Botia Biòloga i tècnica en mediambient ASSESSORIA JURÍDICA Joaquim Oliva i Sala Advocat ASSESSORIA ECONÒMICO-FINANCERA Josep M.Raurich Economista INFORMÀTICA I FOTOGRAFIA Jordi Lladó (Estudi NONAME) COL·LABORADORS Miquel Feliu, arquitecte Víctor Ferrer, arquitecte Mònica Ruiz, estudiant d’Arquitectura Àngel Marc Miquel, estudiant d’Arquitectura José Bros, estudiant d’Arquitectura Montserrat Soler, secretaria 96