Cicle de Cinema 9 de juny del 2011 Cinemes Imperial i Paleontologia Sessions: 20.00 i 22.30 h

(1938 - La fiera de mi niña), de

Sinopsi David Huxley és un jove paleontòleg tímid i despistat, ajudant al Museu de Ciències Naturals i que està a punt d’acabar la laboriosa recons- trucció de l’esquelet d’un bron- tosaure, al qual només li falta una clavícula intercostal. D’altra banda, al cap de poc s’ha de casar amb la seva anodina secretària.

Fitxa tècnica

Director · · · · · · · · Howard Hawks Guió · · · · · · · · · · · · , Hagar Wilde Música · · · · · · · · · · · · · Roy Webb Howard Hawks, artesà o artista? que avui es considera innegable la seva aportació al llenguatge cinematogràfic, el Fotografia · · · Russell Metty (B&W) reconeixement li va arribar tard, gràcies a Productora · · · · · RKO Radio Pictures De família amb interessos econòmics diferents, als 10 anys es va traslladar a la Nouvelle Vague i arran de l’article de Productor adjunt · · · · · · Cliff Reith Pasadena (), on més tard cursa Jacques Rivette “El genio de Howard estudis d’enginyeria mecànica industrial. Hawks”, publicat a Cahiers du Cinéma. Muntatge · · · · · · · · · · George Hively Amb aquest article del 1953, s’inicia el Efectes especials · · Vernon L. Walker Però aviat es fa evident la seva passió per les carreres de cotxes, i així arriba a participar procés de revalorització de la seva personal Durada · · · · · · · · · · · · · · · 102 min en la d’Indianàpolis. Precisament en una obra, mitjançant unes teories de la política Nacionalitat · · · · · · · · · Estats Units d’aquestes carreres coneix Victor Fleming, d’autor que pretenien redescobrir els trets amb qui més tard col·laborarà en diversos estilístics propis de directors com Hawks i guions. Als estius comença a treballar als Hitchock, perpetuats en les seves llargues estudis de la Famous Placer-Lasky on coneix i coherents carreres, tot i la plena integració Zukor, Samuel Goldwyn i Cecil B. De Mille, en la maquinària de la fàbrica dels somnis. de qui serà director artístic. Encara que Hawks va treballar en tots els gèneres cinematogràfics i en va fer obres Instructor de vol durant la Primera Guerra mestres, sempre trobem una lògica interna Mundial, el 1920 decideix centrar-se en la que guia les peces de l’engranatge a fi que carrera cinematogràfica i, dos anys més tard, formin un puzle perfectament ajustat. Ho s’incorpora a la plantilla de guionistes de la podem comprovar a les seves comèdies La Fitxa artística Paramount. Després de coordinar diversos fiera de mi niña o La novia era él i al projectes, Thalberg el contracta a la Metro musical Los hombres las prefieren rubias, Goldwyn Mayer, al departament de fins al cinema de gàngsters (Scarface) i Katharine Hepburn · · · · Susan Vance guionatge. Però el desig de Hawks de dirigir d’aventures Sólo los ángeles tienen alas, · · · · · · Dr. David Huxley es produeix el 1926, gràcies a la Fox i El passant pel western crepuscular Río Bravo camino de la gloria. Després de Hojas de i el gènere negre dels anys 40, El sueño Charles Ruggles · · Maj. Horace Applegate eterno. (com a Charlie Ruggles) parra, El príncipe azul, amb Una novia en cada puerto no va tenir cap dificultat per Walter Catlett · · · · Constable Slocum adaptar-se al cinema sonor. A partir dels Barry Fitzgerald · · · · Aloysius Gogarty anys 30 es consagra com a director i es May Robson · · · Aunt Elizabeth Random manté allunyat de contractes rígids, que li La fiera de mi niña, arquetipus de Fritz Feld · · · · · · · · Dr. Fritz Lehman donen prou llibertat per produir els seus comèdia nord-americana Leona Roberts · · · · · · Hannah Gogarty projectes i controlar les seves obres per mitjà George Irving · · · · Alexander Peabody de la seva pròpia productora Winchester Pictures. Adaptació del relat breu Bringing Up Baby, Tala Birell · · · · · · · · · Mrs. Lehman de Hagar Wilde, publicat el 10 d’abril de Virginia Walker · · · · · Alice Swallow Responsable de 39 pel·lícules com a director 1937 a la revista Collier’s, Hawks, interessat John Kelly · · · · · · · · · · · · · · Elmer únic, d’una de col·lectiva i de 4 d’autoria en la història, va demanar a l’autora que compartida, l’obra del director per participés en el seu projecte i, juntament excel·lència del Classicisme es manté més amb Dudley Nichols, va idear un guió ple vigent que mai al Hollywood actual. Tot i de situacions absurdament divertides seguint el model de l’screwball comedy, amb fets que desemboquen en resultats cruels i tràgics per motivacions funcionals, com a resposta si fos el Pensador de Rodin. Jacques Rivette amb un to absolutament hilarant. Els diàlegs a un objectiu concret. Pensem en les va dir de Hawks que havia estat l’únic s’estructuren al voltant de frases curtes amb presentacions de les dues parelles del Dr. director americà capaç de pintar la moral què els personatges es trepitgen els uns als Huxley. Coneixem l’Alice, un personatge amb una sorprenent riquesa de colors i altres en una voràgine de rèpliques brillants. distant, una fèmina calculadora i opaca, varietat de matisos. Com a filòsof vital, fos El carrusel d’humiliacions i de desastres incapaç d’expressar els seus sentiments, per quin fos el gènere que treballava, sempre inversemblants no s’atura mai en una història mitjà d’una sèrie de plans estàtics en un volia parlar de l’home, i ho feia mostrant el que gira, tal com el seu nom indica, al voltant món fred, controlat i rígid –el de la sala del contrast vital de l’existència humana, capaç d’una educació. Un procés de millora Museu Natural–, i pretén ser la relació amb d’integrar aspectes aparentment progressiva que no només fa referència a Cary Grant (un matrimoni dedicat irreconciliables com el dolor i la felicitat, en Baby, el lleopard domat, sinó més exclusivament a la feina, amb el dinosaure el riure i el plor, l’alegria i la tragèdia, la concretament al paleontòleg David Huxley. com a únic fill). Aquesta tria pretén frivolitat i la transcendència. Així, doncs, transmetre a l’espectador que només pot ser la ironització que aplica a tots els gèneres, La pel·lícula avança per la lògica dels una relació tancada, empresonada. Al ja sigui cinema negre o western per personatges, encara que sigui del tot il·lògica contrari, la transparent i imprevisible Susan, distanciar-nos i provocar un somriure a films i estigui dominada per la fantasia més que extravertida i pròxima, apareix per primera com Río Bravo o Scarface, respon a la no pas per la realitat, la qual, aquí, queda vegada a l’aire lliure, en un camp de golf intenció de treure a la llum tots els seus del tot soterrada per la successió precipitada esplendorós i fèrtil. Els moviments de dubtes sobre l’ésser humà i de fer evidents de les accions. La fita del cinema dels anys càmera, a més, l’acompanyen amb lleus les nostres debilitats i contradiccions. 20-30 era aconseguir que els protagonistes tràvelings laterals, que deixen entreveure la Gràcies. e començar la projecció. estiguessin contínuament en moviment: no relació oberta però caòtica que espera el Dr. podien permetre’s aturar-se ni un instant per Huxley. evitar que es trenqués la màgia de la il·lusió. La guerra de sexes, la contradicció Això Hawks ho porta al límit, com comprovem durant el sopar a casa de la tia, paradigmàtica on ni en David ni la Susan estan asseguts a Com parlar del caràcter de l'home taula més d’un minut seguit. Susan, interpretada per l’agressiva Kate Hepburn, s’erigeix com a figura dominant Però més enllà del guió, el qual, tot i En aquest contrast entre la gèlida Alice i la de la història, mentre que el tímid i insegur l’aparent caos segueix una estructura càlida i apassionada Susan, podem veure David esdevé, paradoxalment, la baula dèbil. ordenada i lineal pròpia del classicisme com La fiera de mi niña constitueix una Aquesta situació contrària a l’statu quo previ cinematogràfic, Bringing up baby té molts remarcable manifestació de la clàssica a l’esclat feminista, només era possible en altres aspectes que ens poden ajudar a dicotomia ciència (raó) i fe (instint). Mentre les comèdies de Howard Hawks i gràcies a entendre per què Hawks serà sempre un dels que el Dr. Huxley, de frases lògiques i amb la magnífica actuació dels seus actors. directors més representatius de la un caràcter molt semblant a la seva ajudant, Tot el film serà una successió de fets que transparència narrativa paradigmàtica del necessita sempre tenir proves abans d’actuar; faran que home-dona, simbolitzats per les Hollywood clàssic: hi trobem els trets més la jove, fantasiosa i impulsiva Susan en té dues figures animals, el lleopard Baby representatius del seu llenguatge, el MRI prou amb l’instint. El film es mou sempre (Susan) i el tranquil gos George (David), (mode de representació institucional). entre aquests dos extrems: prendre decisions s’enfrontin en una lluita constant fins que segons el deure o segons el desig, el gran destruint-se la dignitat, una vegada i una En primer lloc, el seu treball de direcció dilema existencial de l’ésser humà. Fer allò altra, l’element salvatge acabi provocant d’actors és impecable. Hawks aconsegueix que el Dr. Huxley sap que ha de fer o el que importants esquerdes en la rígida i formal que els personatges es comportin de manera la Susan vol fer. existència de l’element masculí. George i totalment espontània en la relació entre ells. Baby estan destinats a acabar-se trobant, en d acústic abans altre aparell mòbils i qualsevol telèfons Destaca la caracterització de Cary Grant Les idees morals i la filosofia que transmeten un clar antecedent del que ha de passar amb com a Dr. Huxley, segons l’estil els films de Hawks són, en gran part, els seus propietaris. Primer Baby escapa de intel·lectualment despistat de Harold Lloyd, inconscients. Hawks ho definia com una la presó artificial, i George ho fa després pel que fa al vestuari, el pentinat i la “espontaneïtat” producte dels recursos i fugint de casa i endinsant-se en els salvatges gestualitat, el qual, definitivament va experiència acumulats durant la seva llarga boscos, més enllà del tranquil i ordenat jardí. conformar la seva carrera posterior i futures carrera que el portaven a prendre decisions En un retrobament paral·lel al que acaben interpretacions. Però tornant a La fiera de encertades. No oblidem, però, la part experimentant Susan i David, George i Baby mi niña, els actors no només reciten frases, cultivada del cineasta, no tan primitiva. La es troben al mig del bosc i inicien una relació sinó que l’espectador és testimoni directe vitalitat i espontaneïtat natural del personatge d’enfrontaments amistosos. de la relació real que s’ha establert entre vencedor de la guerra de sexes que s’origina A l’escena de la presó prèvia al desenllaç, ells, amb tanta intensitat que no és impossible –Katharine Hepburn– ens porta a pensar en David sembla que esdevindrà l’heroi distingir l’actor del personatge, i es té la que les preferències personals de Hawks triomfal que salva la noia, segons els cànons certesa que Cary Grant i Kate Hepburn tendeixen cap a aquesta direcció pel que fa del cinema d’aventures. Però el seu desmai s’acaben enamorant. I tot, després d’haver a l’enfrontament entre primitivisme i després d’enfrontar-se a lleopard demostra viscut totes les batalles de sexes pròpies civilització. Retratista sempre de relacions que al costat de la Susan no podrà ser mai d’aquest tipus de comèdia. No hi ha lloc per sinceres i espontànies, el tema central de la així. Totes les resistències del raonable Dr. la nostàlgia; els personatges només poden seva filmografia és un reflex de les Huxley acabaran sent superades quan la viure l’instant, el “dia a dia”. ambivalències i les lluites internes del seu Susan envaeix el seu espai, el museu, allà caràcter. Allò que el definia com a ésser on ell era el “pensador” dominant. I la En segon lloc, no serem mai conscients de humà defineix, inevitablement, també la caiguda del brontosaure simbolitza la seva presència com a director. Tal com seva obra. Robin Wood afirma: “Como tal l’alliberament total de les cadenes del passat. marcaven els cànons, la càmera es manté al primitivo tiene sus propias virtudes La llibertat per deixar entrar el caos, la nivell dels personatges per situar l’espectador particulares: la importancia en su obra de Susan, en la seva ordenada i pacífica just davant seu. Seran poques les ocasions lo espontáneo y lo instintivo, el énfasis en existència. en què la càmera farà un picat o un el contacto físico y en la experiencia física” contrapicat: això alertaria que hi ha una (a “Howard Hawks”, Madrid : Ediciones “manipulació” darrere de les imatges i JC, DL 1982). trencaria la màgia del cinema, un ús massa BIBLIOGRAFIA explícit de la càmera que posaria en Més enllà, de l'evident miopia i la falta de destresa del personatge de Cary Grant, evidència els engranatges del fenomen de Casas, Quim. “Howard Hawks: la comedia de la representació. s’entreveu en aquest heroi involuntari una Es demana puntualitat. els Es demana als espectadors que desconnectin moral liberal i progressista, lleialtat, valor, la vida”. Dirigido por S.L., 1998. fortalesa i autocontrol. Només cal recordar Perales, Francisco. “Howard Hawks”. Madrid: Qualsevol decisió sobre la planificació, la Editorial Càtedra, 2005. direcció artística o la fotografia, es prenia el primer pla en què apareix: assegut com

C/ Dr. Crehueras, 24 baixos 08201 Sabadell, www.cineclubsabadell.org