La Cultura No S'acaba, Amb Reusdigital.Cat
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Cap de Setmana | Reusdigital.cat | Actualitzat el 14/05/2021 a les 09:37 La cultura no s'acaba, amb Reusdigital.cat Si durant el cap de setmana us voleu quedar una estona a casa, per reposar de l'activitat del Trapezi, i el que us ve de gust és recuperar aquell llibre que teniu a mitges, o tornar a escoltar aquell disc que us posàveu un cop i un altre, temps enrere, endavant. Ara bé, si el que voleu és que els de Reusdigital.cat us recomanem una mica de cultura, d'ara i de sempre, agafeu paper i llapis i anoteu el que tot seguit compartirem amb vosaltres, estimats amics i lectors. Som-hi! Marc Busquets recomana 'Amanece que no es poco', de Jose Luis Cuerda Pel·lícula de culte del cinema estatal, i disponible al canal 'Flixole' de la plataforma 'Prime' d'Amazon, 'Amanece que no es poco' (1989) és un d'aquells films que de vegades cal recuperar quan del que es tracta és de fugir, d'evadir-se. El curiós del cas és que, si bé som davant d'una deliciosa comèdia amb pinzellades de surrealisme i d'absurd, el retrat que dibuixa és força realista i proper. Des d'homes que apareixen de terra i van creixent; des d'assembles locals per votar qui fa de https://www.reusdigital.cat/noticia/84569/cultura-no-acaba-amb-reusdigital Pagina 1 de 3 borratxo, de tonto i de meretriu; des d'uns americans fascinats amb la màxima de l''Spain is different' i fins a un capellà que de les seves misses en fa espectacle (encarnat pel gran 'Cassen'), a 'Amanece que no es poco' s'hi fa un retrat peculiar a mig camí entre la faula i l'exercici experimental, on en realitat la història no és el que més pes té. Molta atenció, a banda, al repartiment. Antonio Resines, l'enyorat Luis Ciges, Pastora Vega, Gabino Diego, Jose 'Saza' Sazatornill... i molts més són els protagonistes d'una pel·lícula coral, imprescindible, d'aquelles que injecta felicitat i optimisme a parts iguals. Alba Cartanyà proposa llegir 'Gent normal' Un relat sobre com els vincles i les relacions que establim ens canvien la vida. Una reflexió sobre la comunicació, la necessitat d'expressar-nos i la impotència de no poder-ho fer. Un retrat sobre les jerarquies de poder que s'estableixen dins d'una parella i una mostra de la incidència de les diferències vitals en el procés de socialització. Són molts els pensaments que venen al cap durant i després de la lectura de la novel·la de Sally Rooney "Gent Normal" (Edicions Periscopi). Tres-centes pàgines que segueixen la connexió entre en Connell i la Marianne, que han nascut i crescut al mateix poble d'Irlanda, però que en realitat provenen de mons diferents. Una obra molt ben rebuda per la crítica, que l'ha titllada de ?gran novel·la millennial? o de ?fenomen de la dècada? i que ha venut més d'un milió d'exemplars al Regne Unit. La traducció al català és a càrrec d'Ernest Riera. Marià Arbonès us proposa d'escoltar la música d'Eleftheria Arvanitaki Us recomano escoltar la cançó ?Dinata', d'Eleftheria Arvanitaki, una de les millors veus de la cançó grega actual. ?Dinata', que traduït al grec significa ?fort' o ?possible', s'inclou a l'àlbum ?Meno Ektos' (1991). La música està composta per Ara Dinkjian, i la lletra, escrita per Lina Nikolakopoulou. L'èxit d'aquesta cançó va impulsar la carrera d'Arvanitaki més enllà del seu país natal. Coincideixo plenament amb l'autora que ?Dinata' transmet ?optimisme, força i esperança?. ?Meno Ektos' és el quart disc de la seva carrera com a solista, i hi combina influències dels Balcans amb bases electròniques. Nascuda el 1958 a la ciutat portuària del Pireu, Eleftheria Arvanitaki ha sabut conjugar els ritmes tradicionals grecs amb els contemporanis. Va començar l'any 1980 com a cantant d'Opisthodromiki Compania, un grup recuperador del rembétiko, una espècie de blues hel·lè, un llenguatge musical de la Grècia de la primera part del segle XX que practicaven els refugiats grecs procedents de Turquia a la dècada dels anys vint. El 1984 va iniciar la seva carrera com a solista, que la va portar a erigir-se ràpidament com la veu femenina més prometedora del seu país. En aquesta etapa ha gravat més de vint discos. Els esdeveniments polítics i socials que van tenir lloc a Grècia la van convertir en la veu per abanderar l'expressió dels nous sentiments i ideals del país. https://www.reusdigital.cat/noticia/84569/cultura-no-acaba-amb-reusdigital Pagina 2 de 3 Les qualitats vocals d'Arvanitaki i la seva capacitat per combinar la música tradicional i contemporània de Grècia han inspirat alguns dels compositors, lletristes i poetes més distingits, que li han compost temes que ara tenen la consideració de clàssics de la música d'aquest país. La seva concepció oberta de la música també es mostra en les seves col·laboracions amb diversos artistes, com ara Cesária Évora, Teófilo Chantre, Dulce Pontes, Ismaël Lô o Buika. https://www.reusdigital.cat/noticia/84569/cultura-no-acaba-amb-reusdigital Pagina 3 de 3.