Fitodiversitat de la Laguna Azul, un cràter del camp volcànic de Pali Aike, a la Patagònia austral (Argentina)

Àngel M. Romo1

Romo, Àngel M., 2017. Fitodiversitat de la Laguna 1. ORCID ID: https://orcid.org/0000-0001-8135- Azul, un cràter del camp volcànic de Pali Aike, 8570. Institut Botànic de Barcelona (IBB-CSIC- a la Patagònia austral (Argentina). Miconia, 2: ICUB). A/e personal: [email protected] 145-166. RESUM: S’ha estudiat la fitodiversitat al llarg d’un gradient altitudinal dins el cràter de la Reser- va Geológica Provincial Laguna Azul, al camp Antecedents i estudis previs volcànic de Pali Aike, província de Santa Cruz En el pròleg del Catálogo de las plan- (Argentina). La biodiversitat hi és elevada. En tas vasculares del Cono Sur (Argentina, una superfície molt reduïda es troben tàxons de comunitats vegetals diferents, alguns d’ells Sur de Brasil, , Paraguay y Uru- rars o absents als territoris circumdants. Mots guay) de Zuloaga et al. (2008) podem clau: àrees importants per a les plantes, camp llegir: «La rápida degradación de los volcànic de Pali Aike, flora al·lòctona, Patagònia ecosistemas naturales en esta vasta re- austral, Argentina. gión […] se incrementará con el cambio ABSTRACT: The phytodiversity along an altitudi- climático. Frecuentemente los tratamien- nal gradient inside the crater of the Provincial tos florísticos regionales avanzan lenta- Geological Reserve «Laguna Azul», on the vol- canic field of Pali Aike, province of Santa Cruz mente por las dificultades económicas y (Argentina) has been studied. High biodiver- de otras índoles, lo que hace que sea una sity is reported, since on a very small surface necesidad urgente tener un tratamien- area taxa of different plant communities are to fiable de […] la fascinante flora del present, some of which are rare or absent in

. Revista botànica catalana independent — Blog: http://revistamiconia.blogspot.com.es — Editor: Josep Nuet Badia, adreça electrònica: [email protected] electrònica: adreça Badia, Josep Nuet Editor: — — Blog: http://revistamiconia.blogspot.com.es independent catalana botànica . Revista Miconia Cono Sur». the surrounding territories. Key words: alloc- Davant d’aquesta visió sobre el pro- tonous flora, volcanic crater vegetation, Impor- tant Plant Areas, Pali-Aike , Sout- grés del coneixement de les plantes a hern Argentinian Patagonia. l’Amèrica austral, exposada per Peter DATES: recepció 13-XII-2017; acceptació 16-XII- H. Raven, val la pena recordar els mots 2017; publicació 19-I-2018. que anys abans va fer servir un pilot

Miconia. Núm. 2 - 2018 (ISSN 2564-8071) 145 aeri per a descriure un petit fragment Figura 1. Vista panoràmica del sector S-SE de la Laguna d’aquest extens territori del Cono Sur Azul, des de la part superior del cràter volcànic [Foto: © d’Amèrica del Sud: «Le pilote qui se Àngel M. Romo, 22-XI-2009]. dirige vers le détroit de Magellan, sur- vole un peu au sud de Río Gallegos une ancienne coulée de lave. […] Puis, il rencontre une seconde coulée, une troi- colades volcàniques de la Patagònia sième, et désormais chaque bosse du sol, austral els anys 1929-1930 per encàrrec chaque mamelon de deux cents mètres, de la companyia d’aviació Aéropostale. porte au flanc son cratère. […] Et l’on En què consisteix aquest poètic ga- survole une terre désormais muette, or- zon d’or? Quina és la fitodiversitat ac- née de glaciers noirs. Mais, plus loin, des tual dins un cràter volcànic en aquestes [email protected] electrònica: adreça Badia, Nuet Josep Editor: — — Blog: http://revistamiconia.blogspot.com.es independent catalana botànica . Revista Miconia volcans plus anciens sont habillés déjà terres australs? Els cràters volcànics, d’un gazon d’or». tenen una diversitat botànica més ele- Aquesta és la visió d’Antoine de Sa- vada que els territoris veïns? int-Exupéry en la seva obra Terre des Per trobar una resposta a aques- hommes, en sobrevolar els cràters i les tes preguntes vam explorar la Laguna

146 Miconia. Núm. 2 - 2018 (ISSN 2564-8071) Figura 2. Vista panoràmica del sector S-SW de la Laguna Azul, des de la part superior del cràter volcànic [Foto: © Àngel M. Romo, 22-XI-2009].

Azul, llac permanent que es troba a 62 km al SE de la ciutat de Río Gallegos i a 5 km de la frontera de l’Argentina amb Xile. Se situa dins la província argentina de Santa Cruz, a la Patagò-

. Revista botànica catalana independent — Blog: http://revistamiconia.blogspot.com.es — Editor: Josep Nuet Badia, adreça electrònica: [email protected] electrònica: adreça Badia, Josep Nuet Editor: — — Blog: http://revistamiconia.blogspot.com.es independent catalana botànica . Revista Miconia nia austral i s’ubica dins un cràter del camp volcànic de Pali Aike, en una zona de basalts denominada «basalts del diable» (figura 4), dins l’àrea do- Figura 3. Situació de la Laguna Azul al sud d’Argentina minada per l’estepa patagònica (Roig, [Cartografia: © Josep Nuet Badia]. 1998). En el fons del cràter hi ha un

Miconia. Núm. 2 - 2018 (ISSN 2564-8071) 147 llac permanent, com succeeix en altres El medi natural de la Laguna Azul indrets del camp volcànic de Pali Aike Sobre la Laguna Azul, les úniques (Schäbitz et al., 2006). referències de plantes vasculars es tro- El cràter i el llac van ser declarats, ben en l’estudi paleobotànic de Mayr l’any 2005, Reserva Provincial «Lagu- et al. (2005). Malgrat que aquest estu- na Azul». La resta del camp volcànic di no té per objectiu abordar la fitodi- situat a l’Argentina no té cap mena de versitat d’aquest cràter, consignen a la protecció; per contra, la part xilena del Laguna Azul un total de 13 tàxons di- camp volcànic ha estat declarada Par- ferents. Cal dir que la Laguna Azul se que Nacional de Pali Aike. situa per sota del paral·lel 52° S i, per La geologia d’aquest camp volcànic tant, no és inclosa en l’àrea d’estudi de ha estat objecte de nombrosos estudis l’obra Transecta Botánica de la Patago- (Mayr et al., 2005; Schäbitz et al., nia Austral (Boelcke et al. 1985), però 2006). La colada volcànica i el crà- hi queda a prop, a uns deu quilòmetres ter de la Laguna Azul han estat datats al sud de l’esmentat paral·lel, perquè es de l’Holocè mitjà (Zolitishka et al., troba a 52° 04’ 37’’ S, 69º 34’ 50’’ W. 2004). No hi ha dades concretes de la plu- Aquesta àrea i les zones properes no viositat a la Laguna Azul. La quantitat ha estat gaire explorada pels botànics mitjana anual de pluja al llac ha estat (Moore, 1985). El primer biòleg que estimada entre 200 i 300 mm segons explorà l’interior continental patagò- Paruelo et al. (1998) i entre 200 i 250 nic va ser Charles Darwin, que remun- mm segons Burgos (1985). Walter et tà 240 km el riu Santa Cruz, el mes al. (1975) mencionen 242 mm a l’esta- d’abril de 1834 (Moorehead, 1982). ció pròxima de Punta Dungeness. Per Posteriorment hi hagué nombroses ex- a conèixer el règim de pluges al llarg pedicions per a explorar aquest terri- de l’any cal recórrer a les estacions plu- tori tan dilatat. Malgrat tot, una prova viomètriques dels voltants. Entre les de les mancances en el coneixement de estacions properes amb dades destaca la biodiversitat de la zona és que cal re- la de Cabo Vírgenes (80 km a l’E) en córrer a estudis d’àrees més reduïdes i la qual l’estació més humida és l’hivern recents, per a veure que encara resten (H), seguida de l’estiu (E), la primavera moltes zones per explorar i estudiar (P) i la tardor (T), és a dir, de més a amb detall. Així es pot esmentar que menys plujoses. El règim pluviomètric [email protected] electrònica: adreça Badia, Nuet Josep Editor: — — Blog: http://revistamiconia.blogspot.com.es independent catalana botànica . Revista Miconia de la Laguna de Potrok Aike —com seria, doncs, HEPT. Si ens desplacem a exemple d’àrea anteriorment estu- més al sud, la fórmula obtinguda per diada, situada a 50 km de la Laguna a és equivalent: HEPT i per a Azul— Moore (1985) menciona no- : HTPE. Aquesta última més set plantes recol·lectades. seqüència és la que s’ha calculat per a

148 Miconia. Núm. 2 - 2018 (ISSN 2564-8071) la Laguna Azul (Montero de Burgos Figura 4. Colada volcànica a la rodalia de la Laguna Azul & González Rebollar, 2017). En al camp volcànic de Pali Aike; en primer terme, Festuca canvi, vers el N, a Río Gallegos, tenim gracillima (Foto: © Àngel M. Romo, 22-XI-2009). el règim estacional següent: TEPH, és a dir, aquí l’estació més plujosa és la tar- dor. i també de continentalitat d’oest a est Encara que la forma peninsular del (Kitzberger, 2012). En aquesta àrea, sector més meridional de la Patagònia com a la resta de la Patagònia, les es- austral i la proximitat dels oceans fan casses precipitacions i la baixa nebu- pensar en una major influència maríti- lositat afavoreixen l’increment de la ma —la Laguna Azul està en línia recta continentalitat i les grans amplituds

. Revista botànica catalana independent — Blog: http://revistamiconia.blogspot.com.es — Editor: Josep Nuet Badia, adreça electrònica: [email protected] electrònica: adreça Badia, Josep Nuet Editor: — — Blog: http://revistamiconia.blogspot.com.es independent catalana botànica . Revista Miconia a 60 km de l’Atlàntic i a 20 km de l’es- tèrmiques diàries i estacionals (Bur- tret de Magallanes i a 200 km del Pací- gos, 1985; Kleinebecker et al., 2007). fic—, la influència marítima hi queda A més, la mitjana anual de temperatura força difuminada i és molt baixa. és baixa —entre les isotermes de 6 i 8 La raó d’aquest fet és l’existència graus de temperatura anual (Paruelo d’un gradient molt fort de pluviositat et al., 1998)— i s’ha estimat que per a la

Miconia. Núm. 2 - 2018 (ISSN 2564-8071) 149 na, queden protegides del vent per les parets tan verticals que constitueixen l’interior del cràter —amb pendents que oscil·len entre el 50 i el 80% (tau- la 1) als llocs inventariats al llarg del transsecte—, però que són encara més pronunciats a la resta del cràter. Biogeogràficament, la Laguna Azul forma part de la regió florística Xile- nopatagònica (Takhtajan, 1986), la província fitogeogràfica Patagònica (León et al. 1998) i el districte Fue- guino (Paruelo et al., 1992). Aquest districte es caracteritza pels herbeis dels coironales, dominats per Festuca gracillima, i pels murtillares, on pre- domina Empetrum rubrum, com els definiren Moore (1983) i Roig et al. (1985). Són comunitats pròpies de les estepes graminoses humides (León et al., 1998). Figura 5. Vista de la Laguna Azul des de l’inici del transsec- te situat a la part superior del cràter del volcà. Cal remar- Material i mètodes car l’escàs recobriment de les plantes i els pendents molt abruptes, amb un substrat molt poc consolidat que no és Gran part del cràter on es troba la gens favorable a la vida vegetal (Foto: © Àngel M. Romo, Laguna Azul és inaccessible pels pen- 22-XI-2009). dents molt pronunciats i sense vegeta- ció. Hi hem pogut accedir pel vessant SE des del NW del cràter (figura 5), Laguna Azul és de 6,19°C (Montero seguint una de les poques vies que hi de Burgos & González Rebollar, ha per a arribar caminant a la riba de 2017). la Laguna. D’altra banda, en aquesta àrea do- Hi ha un microgradient altitudinal minen els vents secs i violents de de 60 m de desnivell entre les vores del [email protected] electrònica: adreça Badia, Nuet Josep Editor: — — Blog: http://revistamiconia.blogspot.com.es independent catalana botànica . Revista Miconia l’oest, vents derivats de l’efecte föhn cràter i la làmina d’aigua que cobreix (Breckle, 2002: 82) que incrementen el fons del cràter. Té una forma ovoide l’aridesa del clima (Soriano, 1983). A de 600 × 300 m i una fondària de 56 més, cal remarcar que les plantes que m. La part superior del cràter té for- viuen dins el cràter i a tocar de la Lagu- ma més o menys rodona amb 850 m

150 Miconia. Núm. 2 - 2018 (ISSN 2564-8071) de diàmetre (figures 1, 2 i 5). Es con- Figura 6. Esquema de la Laguna Azul, redibuixat a partir sidera que no existeix un gradient clar de Google Maps, 2017 CNS (https://www.google.es/ d’humitat, ja que els forts pendents maps/@-). Les coordenades geogràfiques de la Laguna són de l’interior del cràter fan que aques- 52.0785574 S, 69.5797548 W. ta humitat quedi circumscrita a les ri- El traç negre indica el límit del cràter i, la taca de color bes del llac. Per contra, sí que és molt blau cel, l'extensió de la làmina d’aigua. La línia de color important la topografia del cràter vol- vermell assenyala on es va fer el transsecte. cànic, que condiciona, segons el pen- A la part inferior del dibuix hi ha representat el perfil del dent, les espècies que hi poden viure i transsecte estudiat a la Laguna Azul. Els números indiquen les siluetes d’algunes de les plantes més representatives: aquestes, la formació de sòls. No s’han 1. Caltha sagittata, 2. Festuca pallescens, 3. Empetrum

. Revista botànica catalana independent — Blog: http://revistamiconia.blogspot.com.es — Editor: Josep Nuet Badia, adreça electrònica: [email protected] electrònica: adreça Badia, Josep Nuet Editor: — — Blog: http://revistamiconia.blogspot.com.es independent catalana botànica . Revista Miconia observat senyals de pastoreig dins el rubrum, 4. Berberis microphylla, 5. Festuca gracillima, cràter, ni altres usos humans en aques- 6. Anemone multifida, 7. Luzula alopecurus, 8. Senecio ta àrea, excepte l’impacte esporàdic filaginoides, 9. Saxifraga magellanica, 10. Clinopodium dels visitants. Malgrat que la densitat darwinii, 11. Colobanthus subulatus, 12. Acaena humana és baixa a tota la Patagònia magellanica, 13. Draba magellanica, 14. Noccaea austral argentina, la pressió ramadera magellanica, 15. Koeleria fuegina, 16. Poa alopecurus.

Miconia. Núm. 2 - 2018 (ISSN 2564-8071) 151 vaig fer un transsecte en franja al llarg del microgradient altitudinal entre la vora superior del cràter i el fons de la Laguna. Al llarg del transsecte vaig tri- ar unes quantes parcel·les representa- tives dels diferents pendents i altituds, tot fent servir criteris d’homogeneïtat i de representativitat de les diferents condicions ecològiques detectades. Hi vaig aixecar un total de 12 inventaris (un per parcel·la), situats al llarg d’una franja entre el punt més elevat del crà- ter (157 m) i el punt més baix, situat a la riba de la Laguna Azul (97 m), altituds segons Google Earth. Vaig fer servir la metodologia fitosociològica (Braun- Blanquet, 1979; Müller-Dombois & Ellenberg, 2002) per a aixecar els inventaris. Vaig revisar exhaustivament les parcel·les (figura 5) per trobar totes Figura 7. Acaena magellanica (Lam.) Vahl. és relativament les plantes que hi arrelaven. Per a l’as- freqüent tot al llarg del transsecte, viu als llocs de pendent signació dels tipus biològics he seguit menys pronunciat. Aquesta planta es troba a les províncies argentines des de Salta a la Tierra de Fuego i a les regions els criteris d’Ellenberg & Müller- xilenes situades entre Tarapacá i Magallanes. Viu entre Dombois (1967) i per a la corolo- 100 i 3.500 m, segons Zuloaga et al. (2008) [Foto: © Àngel gia dels tàxons, els de Zuloaga et al. M. Romo, 22-XI-2009]. (2008). De les formacions herbàcies en vaig estudiar parcel·les d’un metre quadrat i hi ha estat molt intensa i és molt difí- dels matollars, de quatre metres qua- cil trobar llocs que hagin estat lliures drats. de pastoreig les darreres dècades (Rey El treball de camp el vaig dur a terme Balmaceda, 1985). A més, no s’ha a la primavera austral, entre el 21 i el de menystenir l’efecte que la fauna sil- 23 de novembre de l’any 2009, durant [email protected] electrònica: adreça Badia, Nuet Josep Editor: — — Blog: http://revistamiconia.blogspot.com.es independent catalana botànica . Revista Miconia vestre, especialment els guanacos i els una estada a la Universidad Nacional choiques patagònics, han tingut sobre de la Patagonia Austral, per a estudiar la vegetació (Kitzberger, 2012). l’estepa magallànica humida (Romo et Per a conèixer les plantes que hi vi- al., 2012), aprofitant unes vacances la- uen i aproximar-se a la seva distribució borals.

152 Miconia. Núm. 2 - 2018 (ISSN 2564-8071) Figura 8. Azorella trifurcata (Gaertn.) Pers. és una planta Els testimonis d’herbari dels tàxons molt rara a la Laguna Azul, on s’ha trobat únicament a trobats estan dipositats a la Universi- l’inici del transsecte. Endemisme d’Argentina, on viu des dad Nacional de la Patagonia Austral de la província de San Juan a la de la Tierra de Fuego, (UNPA). i de Xile, on és present des de la regió d’Atacama a la de Magallanes. Es troba desde el nivell del mar fins a Resultats 3.500 m, segons Zuloaga et al. (2008) [Foto: © Àngel M. Domínguez et al. (2004), en les Romo, 22-XI-2009]. 8.030 hectàrees del Parque Nacional de Pali Aike —situat a la regió XII (Ma- gallanes) de Xile i a 5 km de la Lagu- el 3,47% del total de la Flora Vascular na Azul— van trobar un total de 164 de la provincia de Santa Cruz, que Zu-

. Revista botànica catalana independent — Blog: http://revistamiconia.blogspot.com.es — Editor: Josep Nuet Badia, adreça electrònica: [email protected] electrònica: adreça Badia, Josep Nuet Editor: — — Blog: http://revistamiconia.blogspot.com.es independent catalana botànica . Revista Miconia plantes vasculars. A la Laguna Azul — loaga et al. (2008) estimen en 1.037 al llarg del transsecte dins el cràter de tàxons. Si comparem aquestes dades 150 m de llarg i amb 1 o 4 m d’amplada amb les obtingudes al veí Cabo Vírge- i 60 m de desnivell, en una superfície nes, en aquest últim es van trobar un de 0,02 Ha—, hi hem detectat 36 tà- major nombre de tàxons, però en una xons diferents (taula 1), que representa superfície més gran i en un ambient de

Miconia. Núm. 2 - 2018 (ISSN 2564-8071) 153 Taula 1. Plantes trobades en el cràter de la Laguna Azul (Argentina)

Número d’inventari 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 CT TB Cor.

Orientació N NW NW NW NW NW NW NW NW NW NW – Cobertura (%) – 30 40 20 40 20 25 40 70 65 50 – Pendent (°) – 60 70 80 60 65 65 50 20 25 20 –

Acaena magellanica × . 1.1 . . . 1.1 . 1.1 1.1 2.3 . × H nat Acaena splendens × ...... × H nat Agrostis cf perennans × ...... H nat Anemone multifida ...... 1.1 1.1 . . . H nat Armeria maritima × ...... × Ch nat Arrhenatherum elatius × ...... H intr Azorella cf. monantha × ...... Ch end Azorella cf. fuegiana × ...... Ch end Azorella trifurcata × ...... Ch end Berberis microphylla × . . . 2.3 . . . 3.4 1.1 1.1 . × NP end Calceolaria uniflora × ...... H end Caltha sagittata ...... × (×) H end Capsella bursa-pastoris × ...... Th intr Cerastium arvense × ...... 1.1 . . . . × H intr Clinopodium darwinii ...... + ...... Ch end Colobanthus subulatus . 1.1 1.1 1.1 ...... Ch end Cystopteris fragilis . . . + ...... G nat Draba magellanica × 1.1 + ...... Ch end Draba verna × + + + + . 1.1 + . . . . . Th intr Empetrum rubrum ...... 2.2 1.1 . . Ch nat Festuca pallescens ...... × × H end Festuca gracillima × 2.1 1.2 . 3.4 . . 3.3 2.2 . . . × H nat Hordeum comosum × ...... (×) H nat Koeleria cf. fuegina . 1.1 1.1 1.1 ...... H end Luzula alopecurus . . + . 1.1 1.1 . 1.1 . 1.1 . . . H end Myosotis stricta ...... + . . . . . Th intr Noccaea magellanica . . + + ...... H end Perezia recurvata . . . . . 1.1 . . . 1.1 1.1 . × Ch end Poa alopecurus ssp. alopecurus . 1.1 . + . 1.1 . 1.1 . . . . . H end [email protected] electrònica: adreça Badia, Nuet Josep Editor: — — Blog: http://revistamiconia.blogspot.com.es independent catalana botànica . Revista Miconia Rytidosperma virescens . . . . . 1.1 ...... H end Rumex acetosa × ...... (×) H intr Rumex acetosella × ...... × Th intr Saxifraga magellanica . + . 1.1 . . 1.2 ...... Ch nat Senecio filaginoides × . + . 1.1 1.1 . . 2.2 . 1.1 . × Ch nat

154 Miconia. Núm. 2 - 2018 (ISSN 2564-8071) Taraxacum officinale ...... 1.1 . . H intr Valeriana carnosa ...... 1.2 . 2.2 1.1 . . . H end

Nomenclatura dels tàxons i corologia segons Zuloaga et al. (2008). Significat de les abreviatures i signes: Cor – Corologia: end, endèmic; intr, introduït (al·lòcton); nat, nadiua no endèmica. CT – Citacions prèvies fetes per Mayr et al. (2005). TB – Tipus biològics: Ch, camèfit; G, geòfit; H, hemicriptòfit; Th, teròfit; NP, nanofaneròfit. × – Presència d'una planta sense quantificar-ne la cobertura.

continentalitat i aridesa menor (Romo les formes vitals de les plantes de Cabo et al., 2012). A Cabo Vírgenes, al llarg Vírgenes estan representades pel 52% d’un transecte de 250 m per 4 m d’am- de hemicriptòfits, el 32% de camèfits, el plada (0,1 Ha), es van localitzar un to- tal de 46 tàxons diferents. Hi destaquen molts tàxons que no es troben a les comunitats vegetals dels territoris propers o hi són rars, com ara Anemone multifida, Draba magellani- ca, Perezia recurvata, Valeriana carno- sa i Noccaea magellanica. Al llarg del transsecte de la Lagu- na Azul vaig trobar un total de 18 he- micriptòfits (H), el 49,6%; 12 camèfits (Ch), el 33%; 4 teròfits (Th), el 11%; un geòfit (G), el 2,7% i un nanofaneròfit (NP), el 2,7%. Si comparem aquestes dades amb les obtingudes a Cabo Vír- genes (Romo et al., 2012), veiem que

. Revista botànica catalana independent — Blog: http://revistamiconia.blogspot.com.es — Editor: Josep Nuet Badia, adreça electrònica: [email protected] electrònica: adreça Badia, Josep Nuet Editor: — — Blog: http://revistamiconia.blogspot.com.es independent catalana botànica . Revista Miconia Figura 9. Draba magellanica Lam. arrela aquí i allà als vessants més pendents del cràter de la Laguna Azul. Endemisme del Cono Sur, viu des del nivell del mar fins a 3.500 m, des de les províncies de Catamarca i la Rioja fins a la Tierra de Fuego dins l’Argentina i també a les regions xilenes de Asién i Magallanes, segons Zuloaga et al. (2008) [Foto: © Àngel M. Romo, 29-XI-2009].

Miconia. Núm. 2 - 2018 (ISSN 2564-8071) 155 10% de teròfits i un menor percentatge et al. 2012), on les espècies introduïdes de geòfits i de nanofaneròfits, amb el 2% representen el 16% del total de la flora. per a cadascun. Aquests valors són bas- És molt més alt que el valor obtingut tant equiparables en ambdós casos. Uns al veí Parque Nacional de Pali Aike resultats semblants, sobre tipus vitals, (Xile), on les plantes al·lòctones repre- va obtenir Dollenz (1991) en la colo- senten el 10,97% de la flora vascular nització vegetal de les morenes glacials (Domínguez, 2004). a la regió de Magallanes a Xile. En les àrees remotes, com a la La- Un fet que cal remarcar és l’elevat guna Azul, i amb molt baixa densitat percentatge de plantes endèmiques de població (Rey Balmaceda, 1985) que hi ha al cràter: el 50% (taula 1); també s’hi troben plantes introduïdes. seguit del 28% de plantes nadiues no El percentatge d’al·lòctones a la Lagu- endèmiques i el 22% d’al·lòctones. En na Azul és equivalent al de la Tierra de el transsecte de Cabo Vírgenes (Romo Fuego i molt més alt que el que es tro- et al. 2012) vàrem localitzar encara un ba al Parque Nacional de Pali Aike i a nombre més alt de tàxons endèmics Cabo Vírgenes. Aquestes dues últimes (66%), el 18% de tàxons nadius no en- àrees tenen menys plantes forànies pel dèmics i el 16% d’al·lòctons. Valors en fet de ser localitats apartades i poc fre- tots dos casos que superen, fins i tot, qüentades per l’home. els percentatges d’endemisme d’algu- A la Laguna Azul, a grans trets, tro- nes illes oceàniques (Whittaker & bem tres blocs de comunitats vegetals: Fernández-Palacios, 2007). coironales als pendents molt abruptes, Entre les plantes al·lòctones desta- murtillares als indrets menys pendents quen: Arrhenatherum elatius, Capse- a prop del fons del cràter i mallines a la lla bursa-pastoris, Cerastium arvense, vora de l’aigua. Draba verna, Myosotis stricta, Rumex Els inventaris 1-8 corresponen a coi- acetosa, Rumex acetosella i Taraxacum ronales de coirón fueguino o dulce de officinale, totes provinents d’Europa Festuca gracillima; el 9, a calafatares de (Moore, 1983), que representen el Berberis microphylla, unitat fisiognò- 22% del total de tàxons presents al crà- mica però que florísticament es pot as- ter de la Laguna Azul. Aquest percen- similar als coironales amb calafates; els tatge és equiparable al que mencionen inventaris 10 i 11, a murtillares d’Em-

Moore & Goodall (1977) per a la Ti- petrum rubrum i el 12, a mallines de [email protected] electrònica: adreça Badia, Nuet Josep Editor: — — Blog: http://revistamiconia.blogspot.com.es independent catalana botànica . Revista Miconia erra de Fuego, on esmenten 128 tàxons Caltha sagittata. al·lòctons, que representen el 23% del total de la flora de plantes vasculars. Discussió Aquest nombre de tàxons al·lòctons és Tradicionalment s’ha estudiat la bio- major que el de Cabo Vírgenes (Romo diversitat al llarg de gradients altitudi-

156 Miconia. Núm. 2 - 2018 (ISSN 2564-8071) . Revista botànica catalana independent — Blog: http://revistamiconia.blogspot.com.es — Editor: Josep Nuet Badia, adreça electrònica: [email protected] electrònica: adreça Badia, Josep Nuet Editor: — — Blog: http://revistamiconia.blogspot.com.es independent catalana botànica . Revista Miconia

Figura 10. Berberis microphylla G. Forst. és un arbust des de la província de Neuquén a la de la Tierra de Fuego freqüent i abundant als petits replans del cràter de la i a Xile, des de la regió d’O’Higgins a Magallanes, segons Laguna Azul. Es tracta d'un endemisme que arrela des Zuloaga et al. (2008) [Foto: © Àngel M. Romo, 22-XI- del nivell del mar fins a 2.500 m; a l’Argentina es troba 2009].

Miconia. Núm. 2 - 2018 (ISSN 2564-8071) 157 Figura 11. Noccaea magellanica (Comm. ex Poir.) Holub, Figura 12. Saxifraga magellanica Poir., no és pas rara als és rara als vessants més abruptes del cràter de la Laguna vessants més abruptes del cràter de la Laguna Azul. Al Azul. Endemisme del Cono Sur present des de la província Cono Sur es troba des de la provincia de Jujuy a la de la de San Juan a la de la Tierra de Fuego a l’Argentina i a les Tierra de Fuego a l’Argentina i també a les regions xilenes, regions xilenes, des de Valparaíso a Magallanes, segons des de la de Maule a la de Magallanes, segons Zuloaga et Zuloaga et al. (2008). Viu des del nivell del mar fins a al. (2008). Viu des del nivell del mar fins a 3.000 m [Foto: 4.000 m [Foto: © Àngel M. Romo, 29-XI-2009]. © Àngel M. Romo, 29-XI-2009]. nals, climàtics i edàfics. Però no hi ha terístiques microtopogràfiques, és a gaires estudis de la biodiversitat dins dir, els microrelleus derivats de l’erosió de cràters volcànics en zones lleugera- del substrat volcànic, incrementen la ment àrides i fredes, com és el cas de la variabilitat topogràfica (Hofer et al., Laguna Azul. 2008). Aquesta variabilitat afavoreix [email protected] electrònica: adreça Badia, Nuet Josep Editor: — — Blog: http://revistamiconia.blogspot.com.es independent catalana botànica . Revista Miconia En els terrenys volcànics, el relleu que hi visquin diverses espècies vege- i les característiques topogràfiques tals amb requeriments ecològics dife- condicionen la colonització per part rents, la qual cosa augmenta la riquesa de les plantes (Tsuyuzaki & Haruki, de plantes que es troba dins aquest crà- 2007) i, més concretament, les carac- ter volcànic.

158 Miconia. Núm. 2 - 2018 (ISSN 2564-8071) Si a la microtopografia hi afegim un Figura 13. Luzula alopecurus Desv. és freqüent a les microgradient d’altura és d’esperar un concavitats del cràter de la Laguna Azul. Endemisme del increment de la fitodiversitat. Efec- Cono Sur des del nivell del mar fins a 1.600 m. La seva presència es limita a les províncies de Santa Cruz i de la tivament, dins el cràter de la Laguna Tierra de Fuego a l’Argentina, i a les regions xilenes, de

. Revista botànica catalana independent — Blog: http://revistamiconia.blogspot.com.es — Editor: Josep Nuet Badia, adreça electrònica: [email protected] electrònica: adreça Badia, Josep Nuet Editor: — — Blog: http://revistamiconia.blogspot.com.es independent catalana botànica . Revista Miconia Azul destaca l’elevat nombre de tàxons Araucanía, Asién i Magallanes, segons Zuloaga et al. endèmics d’àmplia distribució (taula (2008) [Foto: © Àngel M. Romo, 29-XI-2009]. 1; vegeu els peus de figura 7-15), que tenen un gran rang altitudinal en l’àrea de distribució. Aquest fet pot ser moti- ecològiques que es donen al nivell del vat per la semblança de les condicions mar a l’estepa patagònica graminosa

Miconia. Núm. 2 - 2018 (ISSN 2564-8071) 159 humida, i les que es troben a altituds que es troba a la Laguna Azul, però més elevades, algunes d’elles per sobre no tan ben representat com a Cabo de 3.500 m, al llarg de la serralada dels Vírgenes (Romo et al., 2012). . Alguns autors, per referir-se a Per descomptat hi manquen els aquesta estepa graminosa humida han matollars halòfils de Lepidophyllum arribat a parlar d’una tundra magallà- cupressiforme, que a Cabo Vírgenes nica (Domínguez et al., 2011), terme ocupen les zones baixes i sotmeses que no ha tingut posteriorment gaire a l’efecte de l’aire carregat d’humitat ressò. marina de la vora del mar (maresía). Entre els resultats és de destacar En els coironales de la Laguna Azul també el paper discret que hi tenen el nombre de tàxons oscil·la entre 2 i les plantes llenyoses. Aquest fet s’ex- 19, amb un recobriment baix del 20 al plicaria més per les dificultats de tro- 40%. A l’estepa de Güer Aike, amb un bar unes condicions ecològiques ade- pendent del 7% i un recobriment del quades per a instal·lar-se, que per les 70 al 90%, el nombre d’espècies és més limitacions d’arribada de les granes, elevat i oscil·la entre (17)19-27 tàxons especialment per part de les espècies (Roig et al., 1985: 404). amb granes anemòcores (Haruki & En els murtillares de la Laguna Azul Tsuyuzaki, 2001). L’espècie llenyosa el nombre de tàxons oscil·la entre 5 i de la Laguna Azul és de dispersió en- 7, amb un recobriment del 45 al 50%. dozoòcora (Berberis microphylla). A les localitats més septentrionals de Entre la vegetació de la Laguna Azul San Elías, el nombre d’espècies és més i la de Cabo Vírgenes (Romo et al., elevada i oscil·la entre 13-22 tàxons 2012) hi ha similituds i diferències. En- (Roig et al., 1985: 396). tre les semblances destaca que les àrees En els mallines de la Laguna Azul més elevades i pendents són ocupades el nombre de tàxons és de 2, molt més per comunitats de Festuca gracillima; baix que al territori de la Transecta les de menys pendent ho són per co- botánica de la Patagonia Austral, on munitats d’Empetrum rubrum; i sobre oscil·la entre 4 i 21 tàxons i 7 tàxons sòls més profunds trobem les comuni- a Guakenken Aike (Roig et al., 1985: tats dominades per Berberis microphy- 451). lla. En conjunt, les comunitats vegetals

En canvi, entre les diferències, tro- de la Laguna Azul tenen una fitodi- [email protected] electrònica: adreça Badia, Nuet Josep Editor: — — Blog: http://revistamiconia.blogspot.com.es independent catalana botànica . Revista Miconia bem que en els vessants més pendents versitat menor que en altres localitats no hi ha comunitats dominades per on aquestes comunitats es troben en Nardophyllum bryoides, ni sobre els condicions òptimes. El fet que la bio- sòls més esquelètics les dominades diversitat sigui menor —si comparem per Azorella trifurcada, tàxon que sí individualment les comunitats vegetals

160 Miconia. Núm. 2 - 2018 (ISSN 2564-8071) presents al cràter amb les equivalents Figura 14. Colobanthus subulatus (d’Urv.) Hook f. és i més ben constituïdes dels territoris freqüent als vessants més abruptes del cràter de la veïns— no vol pas dir que la biodi- Laguna Azul. És una planta endèmica del Cono Sur, des de les províncies de San Juan i Mendoza a la de la Tierra versitat en conjunt sigui reduïda, ans de Fuego, a l’Argentina, i present a les regions xilenes: al contrari, és major, si tenim present Metropolitana de Asién i Magallanes, des del nivell del que en una superfície tan limitada com mar fins a 3.700 m, segons Zuloaga et al. (2008) [Foto: © és l’interior del cràter, es troben nom- Àngel M. Romo, 22-XI-2009]. brosos tàxons de comunitats diferents que hi viuen per les peculiars condi- cions ecològiques que hi troben. La variables ambientals (Pausas & Aus- causa d’aquesta fitodiversitat elevada tin, 2001) i els atributs funcionals de

. Revista botànica catalana independent — Blog: http://revistamiconia.blogspot.com.es — Editor: Josep Nuet Badia, adreça electrònica: [email protected] electrònica: adreça Badia, Josep Nuet Editor: — — Blog: http://revistamiconia.blogspot.com.es independent catalana botànica . Revista Miconia està relacionada amb l’heterogeneïtat les plantes (Díaz & Cabido, 2001) que topogràfica. A conclusions semblants hi viuen. han arribat Richerson & Lum (1980) La conservació d’àrees que, com en estudiar la biodiversitat vegetal a aquesta, presenten una biodiversitat Califòrnia. Ara bé, tot això sense me- molt elevada en extensions molt redu- nystenir el paper que hi tenen les altres ïdes té un gran interès. Aquestes àre-

Miconia. Núm. 2 - 2018 (ISSN 2564-8071) 161 es es podrien denominar «Important y Técnicas (Argentina), Instituto de Microàrea de Plantes» tot adaptant la la Patagonia (Chile) & Royal Society terminologia que s’ha fet servir en al- (Great Britain). Buenos Aires. 734 tres latituds i adaptant-la a les dimen- pàg. sions reduïdes de la Laguna Azul. A Díaz, Sandra & Cabido, Marcelo, l’hora de planificar la conservació del 2001. Vive la différence: plant funct- patrimoni natural s’haurien de tenir ional diversity matters to ecosystem presents aquestes microàrees amb una processes. Trends in Ecology & Evo- fitodiversitat molt elevada i caldria fer lution, 16: 646-655. tot el possible per a salvaguardar-les. Dollenz, O., 1991. Sucesión vegetal en el sistema morrénico del Glaciar Bibliografia Dickson, Magallanes, Chile. Anales Boelcke, O.; Correa, M. N; Moo- Instituto de la Patagonia (Chile), 20: re, David M. & Roig, F. A. 1985. 49-60 Catálogo de las plantas vasculares, Domínguez, Erwin, 2004. Plantas pàg. 129-255. En: Boelcke, O.; Moo- exóticas presentes en el Parque Na- re, David M. & Roig, F. A. (eds.). cional Pali Aike, XII Región, Chile. Transecta botánica de la Patagonia Chloris Chilensis. Any 7. Número 2. Austral. Consejo Nacional de In- Disponible en: http:// www.chlorisc- vestigaciones Científicas y Técnicas hile.cl (Argentina), Instituto de la Patago- Domínguez, Erwin; Marticorena, nia (Chile) & Royal Society (Great Clodomiro; Elvebakk, A. & Pau- Britain). Buenos Aires. 734 pàg. chard, A., 2004. Catálogo de la flo- Braun-Blanquet, Josias, 1979. Fito- ra Vascular del Parque Nacional de sociología. Bases para el estudio de Pali Aike, XII Region, Chile. Gayana las comunidades vegetales. H. Blume botanica 61(2): 67-74. ediciones, Madrid, 820 pàg. Domínguez, Erwin; Suarez, Ángel; Breckle, Siegmer Walter, 2002. Wal- Bahamonde, Nelson & Opazo, Ser- ter’s vegetation of the Earth. The eco- gio, 2011. Botrychium dusenii (H. logical Systems of the Geo-Biosphere Christ) Alston (Ophioglossaceae) [4a ed.] Springer Verlag. Berlin. 528 nueva adición para la flora Vascular pàg. del Parque Nacional de Pali Aike,

Burgos, Juan J. 1985. Clima del extre- Region de Magallanes, Chile. Gaya- [email protected] electrònica: adreça Badia, Nuet Josep Editor: — — Blog: http://revistamiconia.blogspot.com.es independent catalana botànica . Revista Miconia mo sur de Sudamérica, pàg. 10-40. na Botanica, 68(2): 345-349. En: Boelcke, O.; Moore, David M. & Domínguez, Cecilia M.; Roig-Juñent, Roig, F. A. (eds.). Transecta botánica Sergio; Tassin, Juan José; Ocampo, de la Patagonia Austral. Consejo Na- Federico C. & Flores, Gustavo E., cional de Investigaciones Científicas 2006. Areas of endemism of the Pa-

162 Miconia. Núm. 2 - 2018 (ISSN 2564-8071) tagonian steppe: an approach based Figura 15. Empetrum rubrum Vahl ex Willd. encatifa el on insecto distributional patterns fons del cràter de la Laguna Azul als llocs amb pendent using endemicity analysis. Journal of més suau. Al Cono Sur es troba des del nivell del mar fins a 2.000 m, des de la província de Mendoza a la Tierra de Biogeography, 33: 1527–1537. Fuego a l’Argentina i a les regions xilenes, des de Valparaíso Ellenberg, Heinz & Müller-Dom- a la de Magallanes, segons Zuloaga et al. (2008) [Foto: © bois, Dieter, 1967. A key to Raunki- Àngel M. Romo, 22-XI-2009]. er plant lifeforms with revised sub- divisions. Veröffentlichungen des Geobotanischen Forschungsinstitutes Hofer, Gabriela; Wagner, Helene H. Rübel in Zürich, 37: 56-73. & al., 2008. Effects of topographic Haruki, Masahiro & Tsuyuzaki, variability on the scaling of plant

. Revista botànica catalana independent — Blog: http://revistamiconia.blogspot.com.es — Editor: Josep Nuet Badia, adreça electrònica: [email protected] electrònica: adreça Badia, Josep Nuet Editor: — — Blog: http://revistamiconia.blogspot.com.es independent catalana botànica . Revista Miconia Shiro, 2001. Woody plant establish- species. Ecography, 31: 131-139. ment during the early stages of vol- Kitzberger, Thomas, 2012. Ecotones canic succession on Mount Usu, as Complex Arenas of Disturbance, northern Japan. Ecological Research, Climate, and Human Impacts: The 16: 451-457. Disponible en: DOI: Trans-Andean Forest-Steppe Eco- 10.1046/j.1440-1703.2001.00407.x tone of Northern Patagonia, pàg. 59-

Miconia. Núm. 2 - 2018 (ISSN 2564-8071) 163 88. En: Randall, W. Myster Editor. Montero de Burgos, J. L. & Ecotones Between Forest and Grass- González Rebollar, J. L. Diagra- land. Springer Science+Business mas bioclimáticos. Disponible en: Media New York, Heidelberg, Dor- http://diagramasbioclimaticos.com drecht, London. Disponible en: DOI [data de consulta: 28-XI-2017]. 10.1007/978-1-4614-3797-0 Moore, David M., 1983. Flora of Tier- Kleinebecker, Till; Holzel, Norbert ra de Fuego. Anthony Nelson, No- & Vogel, Andreas, 2007. Grad- land & Missouri Botanical Garden, ients of continentality and moisture USA. Livesey Limited, Shrewsbury, in South Patagonian ombrotrophic England, 396 pàg. peatland vegetation. Folia Geobota- Moore, David M.,1985. Historia de las nica, 42: 363–382 colecciones botánicas en la Transec- León, Ronaldo J. C.; Braun, Don- ta botánica de la Patagonia Austral, aldo; Collantes, Marta; Paruelo, pàg. 115-123. En: Boelcke, O.; Moo- José M. & Soriano, Alberto, 1998. re, David M. & Roig, F. A. (eds.). Grandes unidades de vegetación de Transecta botánica de la Patagonia la Patagonia extra andina. Ecología Austral. Consejo Nacional de In- Austral, 8, 125-144. vestigaciones Científicas y Técnicas Masco, M.; Kofalt, R. & Humano, (Argentina), Instituto de la Patago- G., 2005. Flora del campo experi- nia (Chile) & Royal Society (Great mental Protrok Aike, pàg. 31-34. En: Britain). Buenos Aires. 734 pàg. Gonzales, L.; Iglesias, R. & Ciblis, A. Moore, David M. & Goodall, R. N., (eds.). Campo Experimental Potrok 1977. La flora adventicia de Tierra Aike. Resultado de 15 Años de Labor de Fuego. Anales del Instituto de la Técnica. INTA. Patagonia 8: 263-274. Mayr, Christoph; Fey, Michael; Ha- Moorehead, Alan, 1982. Darwin. La berzettl; Torsten; Janssen, Steph- expedición en el Beagle (1831-1836) anie; Lücke, Andreas; Maidana, [2a reimpr.]. Ediciones del Serbal, Nora I.; Ohlendorf, Christian; Barcelona, 192 pàg. Schäbitz, Frank; H. Schleser, Ger- Müller-Dombois, Dieter & Ellen- hard; Struck, Ulrich; Wille, Mich- berg, Heinz, 2002. Aims and Methods ael & Zolitschk, Bernd, 2005. Palae- of Vegetation Ecology. Caldwell, New

oenvironmental changes in southern Jersey, The Blackburn Press, 548 pàg. [email protected] electrònica: adreça Badia, Nuet Josep Editor: — — Blog: http://revistamiconia.blogspot.com.es independent catalana botànica . Revista Miconia Patagonia during the last millennium Paruelo, José M.; Sala, Osvaldo & recorded in lake sediments from La- Golluscio, Rodolfo A., 1998. The guna Azul (Argentina). Palaeogeo- climate of Patagonia: general pat- graphy, Palaeoclimatology, Palaeoeco- terns and control of biotic processes. logy, 228(3–4): 203-227. Ecologia Austral, 8, 81-101.

164 Miconia. Núm. 2 - 2018 (ISSN 2564-8071) Pausas, Juli G. & Austin, Mike P., yal Society (Great Britain). Buenos 2001. Patterns of plant species rich- Aires. 734 pàg. ness in relation to different environ- Romo, Àngel; Ferrari, Silvia; Romo, ments: An appraisal. Journal of Veg- Neus; Albrieu, Carlos & Kofalt, etation Science, 12, 153-166. Rosa, 2012. Fitodiversidad en la Rey Balmaceda, Raúl, 1985. La modi- estepa magallánica húmeda de la ficación del paisaje y su apreciación Patagonia argentina, pàg. 203-208. científica, pàg. 95-104. En: Boelcke, En: Cunill, Raquel, Pèlachs, Albert, O.; Moore, David M. & Roig, F. A. Perez-Obiol, Ramon, & Soriano, (eds.). Transecta botánica de la Pata- Joan Manuel (eds.). Las zonas de gonia Austral. Consejo Nacional de montaña: gestión y biodiversidad. Investigaciones Científicas y Técnicas GRAMP & Fundació Catalunya (Argentina), Instituto de la Patagonia Caixa. 416 pàg. (Chile) & Royal Society (Great Brit- Saint-Exupéry, Antoine de, 2009. ain). Buenos Aires. 734 pàg. Terre des hommes. Éditions Galli- Richerson, P. J. & Lum, K. L. 1980. mard, Paris. 182 pàg. Patterns of species diversity in Cali- Schäbitz, Frank; Lücke, Andreas; fornia: relations to weather and to- Corbella, Hugo; Ercolano, Bet- pography. American Naturalist, 116: tina; Fey, Michael; Haberzettl, 504-536. Torsten; Janssen, Stephanie; Mai- Roig, F. A., 1998. La vegetación de la dana, Nora; Mayr, Christoph & Patagonia, pàg. 48-166. En: Correa, Ohlendorf, Christian, 2006. Cra- Maevia N. (ed.) Flora patagónica ter lakes of the Pali Aike Volcanic (volum VIII). Instituto Nacional de Field as key sites for paleoclimatic Tecnología Agropecuaria (INTA), and paleoecological reconstructions Colección Científica, 13(1). Buenos in southern Patagonia, Argentina. Aires. Journal of South American Earth Sci- Roig, F. A., Anchorena, J.; Do- ences, 21(3): 294-309. llenz, O.; Faggi, A. M. & Mén- Soriano, A., 1983. Deserts and semi- dez, E., 1985. Las comunidades ve- deserts of Patagonia, pàg. 423-460. getales de la transecta botánica de En: West, N. E. (ed.). Temperate De- la Patagonia Austral, pàg. 350-733. serts and Semi-deserts. Ecosystems of

. Revista botànica catalana independent — Blog: http://revistamiconia.blogspot.com.es — Editor: Josep Nuet Badia, adreça electrònica: [email protected] electrònica: adreça Badia, Josep Nuet Editor: — — Blog: http://revistamiconia.blogspot.com.es independent catalana botànica . Revista Miconia En: Boelcke, O.; Moore, David M. & the World, vol. 5. Elsevier, New York. Roig, F. A. (eds.). Transecta botáni- Tahktajan, Armen, 1986. Floristic ca de la Patagonia Austral. Consejo regions of the World. California Uni- Nacional de Investigaciones Cientí- versity Press, Berkeley. 522 pàg. ficas y Técnicas (Argentina), Insti- Tsuyuzaki, Shiro & Haruki, Mash- tuto de la Patagonia (Chile) & Ro- iro, 2007. Effects of microtopo-

Miconia. Núm. 2 - 2018 (ISSN 2564-8071) 165 graphy and erosion on seedling Cruz, Argentina. Review of Palaeobo- colonisation and survival in the vol- tany and Palynology, 146: 234-246. cano Usu, northern Japan, after the Zolitschka, B.; Schäbitz, Frank; 1977–78 eruptions. Land Degrada- Lücke, Andreas; Wille, Michael; tion and Development, 19: 233-241. Mayr, Christoph; Ohlendorf, Disponible en: DOI: 10.1002/ldr.835 Christian; Anselmetti, Flavio; Walter, Heinrich; Harnickell, Eli- Ariztegui, D.; Corbella, Hugo; sabeth & Mueller-Dumbois, Die- Ercolano, Bettina; Fey, Michael; ter, 1975. Klimadiagramm-Karten. Haberzettl, Torsten; Maidana, Gustav Fischer Verlag, Stuttgart. 36 Nora I.; Oliva, G. E.; Paez, M. & pàg. + 9 mapes. Schlesere, Gerhard H., 2004. Cli- Whittaker, Robert J. & Fernández- mate Changes in Southern Patago- Palacios, José María, 2007. Island nia (Santa Cruz, Argentina) Inferred Biogeography. Ecology, Evolution and From Lake Sediments: The Multi- Conservation [2a ed.]. Oxford Uni- Proxy Approach of SALSA. Pages versity Press, Oxford. 402 pàg. International Project Office, PAGES Wille, Michael; Maidana, Nora I.; news, 12: 9-11. Schäbitz, Frank; Fey, Michael; Zuloaga, Fernando, Morrone, Os- Haberzettl, Torsten; Janssen, valdo & Belgrano, Manuel J., 2008. Stephanie; Lücke, Andreas; Mayr, Catálogo de las Plantas Vasculares Christoph; Ohlendorf, Christian & del Cono Sur [3 vols.]. Missouri Bo- Schlesere, Gerhard H., 2007. Veg- tanical Garden, Saint Louis. 3.348 etation and climate dynamics in sout- pàg. Disponible en: http://www.dar- hern South America: The microfossil win.edu.ar/Proyectos/FloraArgenti- record of Laguna Potrok Aike, Santa na/FA.asp. Revista botànica catalana independent — Blog: http://revistamiconia.blogspot.com.es — Editor: Josep Nuet Badia, adreça electrònica: [email protected] electrònica: adreça Badia, Nuet Josep Editor: — — Blog: http://revistamiconia.blogspot.com.es independent catalana botànica . Revista Miconia

166 Miconia. Núm. 2 - 2018 (ISSN 2564-8071)