Revista ELS CINGLES

3 € / JULIOL 2010 / ANY XXXI / NÚM.63 Distribució de “Els Cingles”: SUMARI Barcelona: Llibreria Quera Cantonigròs: L’Estanc ...... L’Esquirol: Estanc La Baldufa, Editorial 1 Llibreria El Detall Rupit els anys 1345-1346, una mirada a través Manlleu: Llibreria Contijoch, dels bans i crides / Rafel Ginebra i Molins ...... 2 El Quiosc de l’Assumpta, Benzinera Feixas Aulet Camins medievals al Collsacabra (iii) / Assumpta Serra . . . . . 8 Roda de Ter: Llibreria Can Manolito, Breus apunts sobre l’origen i la història dels gegants Benzinera Feixas Aulet de Rupit / Raquel Castellà i Perarnau ...... 12 Rupit: Ca l’Ample Santa Maria de les Escales o de Vilanova / Abel Rubió Serrat. . . . 15 Sant Feliu de Pallerols: Colors, olors, sabors, la trilogia perfecta per a una passejada Santuari de la Salut Tavertet: El Rebost de la Isabel, pel Collsacabra / Santi Jávega ...... 16 Casa Agneta, Punt d’Informació Els mamífers del Collsacabra (ii) / Jordi Baucells i Guillem Mas . 18 Vic: Llibreria La Tralla, Llibreria Pietx, Els meus herois literaris de Cantoni / Eduard Miró...... 22 Llibreria Muntanya de Llibres La taula de la sala de l’Avenc / Belinda Parris ...... 24 Aproximació a la bibliografia del Collsacabra /Anna Borbonet . 26 El pont de Molí-bernat / Jordi Gumí...... 30 Normes de publicació: Els autors que vulguin publicar els seus Crònica del Collsacabra...... 33 treballs en aquesta revista, han de tenir Racó del poeta / Pep Rosanes...... 36 present el següent: ...... Fitxes d’ocells / Naturalistes d’Osona 37 — Els articles cal que estiguin escrits cor- rectament en català i en format informàtic. La parella de gegants Miquel i Magdalena amb els quatre capgros- — Els peus de les il·lustracions i els noms sos. Podem veure que tot i el pas dels anys es conserven extraor- dels seus autors aniran escrits en un full a dinàriament bé. part precedits d’un número que es repetirà Arxiu Ajuntament de Rupit. a la fotografia o dibuix corresponent. EDITORIAL

Any XXXI Núm. 63 Juliol 2010 A noranta-sis anys, després d’una vida viscuda amb intensitat, diem adéu a un per- Redacció: sonatge valuós, difícilment oblidable. En Jordi Sanglas i Puigferrer, força conegut Pl. Bisbe Guillem. 1 al Collsacabra, era un punt de referència per a tots, per a la gent del poble, els seus 08511 - TAVERTET amics, i els que el visitaven sovint. Ell representava de fet tot Tavertet. El seu his- Tel. 93 856 52 24 torial és llarg i la seva trajectòria és variada i sorprenent. Va néixer a la masia de E-mail: les Baumes, vora del poble. Al llarg de la seva vida va tenir diversos oficis: pagès, [email protected] carboner, barber, traginer i forner, cosa que el va lligar al entorn social del seu poble [email protected] i a la valoració del seu paisatge. www.elscingles.org Autodidacte, la seva disposició per aprendre va descobrir-li unes aficions que Director: Xavier Viladomat i Gil va mantenir sempre: el món de les flors, la utilitat de la fotografia, el treball de la Consell de redacció: Joan Solde- fusta… Observador com era, va aplegar moltes imatges; estimava tant les plantes villa i Calvo, Anna Borbonet i Ma- com valorava els fòssils. cià, Lluís Gonzàlez i Ventura, Joan Jordi Sanglas era un home culte. Llegidor de mena, tenia una bona representa- Reixach ció de llibres a casa seva. S’interessava per la història, les tradicions i les feines de Col·laboradors habituals: pagès. Era també un plaer parlar amb ell, pels seus coneixements adquirits i la seva Jordi Sanglas i Puigferrer, Jordi memòria. I era, a més, un bon escriptor. La seva visió del passat i el record dels seus Gumí i Cardona, Rafel Ginebra i pares, i les seves passejades pel terme de Tavertet van fer que publiqués dos llibres: Molins, Miquel Banús i Blanch Tavertet cent anys d’història (1991) i Tavertet i els seus verals (1995). També va ser Correcció lingüística: coautor dels llibres El Collsacabra, Tavertet (1980) i Tavertet, el seu terme i els seus Anna Borbonet i Macià noms de lloc (1999), aquest darrer amb una gran il·lusió per la seva important col· Impressió: laboració: la recerca de la toponímia de Tavertet. Per la seva activitat i el seu interès Gràfiques DIAC per tot al que es referia al Collsacabra, l’any 1988 fou anomenat Osonenc de l’Any. Rda. Camprodon, 2 - 08500 VIC En Jordi Sanglas fou un dels fundadors i director fins l’any 1997 de la revista Els Publicació a Internet: Cingles de Collsacabra, on col·laborava habitualment. Per les seves pàgines hi ha Jordi Mas i Caballé passat tota la seva vida i el seu entorn, és la història d’un poble, un retrat de la na- La redacció no es fa responsable tura. Des de l’any 1979 fins a l’any 2010 i les que seguiran, la revista és i serà fidel del contingut dels treballs que hi a un objectiu preferent que era també allò que desitjava en Jordi: el coneixement i apareixen signats, ja que expressen l’estimació al Collsacabra. l’opinió dels seus autors. Així doncs, si bé la tristesa és inevitable per la seva absència, ens consola que el “Els Cingles” és una publicació de seu esperit bategui encara entre aquestes pàgines. divulgació cultural editada per l’as- sociació “Amics dels Cingles de Collsacabra” i es publica sense cap finalitat de lucre. Dipòsit legal: B-8.390-79

Col·laboració: 3 euros

Subvencionada per la Conselleria de Cultu- ra i Mitjans de Comu- nicació de la Generali- tat de Catalunya Foto: Ferran Serena

1 RUPIT ELS ANYS 1345-1346 UNA MIRADA A TRAVÉS DELS BANS I CRIDES

El dijous era, al segle xiv, el dia que el pre- dels pregons en alta veu en els llocs més goner de Rupit es dedicava, quan calia, a fer centrals del terme. Saber què es va pregonar els pregons de bans i crides. Si més no, tots resulta, així, molt significatiu. els pregons que va fer els anys 1345 i 1346 Els bans que ens proporciona el quadern Pere de Terrers, pregoner jurat de la cort del són de dos tipus. Uns responen a problemes castell de Rupit, i que ens han pervingut, puntuals i particulars i són fets a requeri- van ser fets un dijous ment dels interessats. D’altres responen a No és gaire abundant la documentació del necessitats i conveniències més genèriques segle xiv de la cúria i de la notaria de Ru- i generals, i incideixen en aspectes d’interés pit que ens ha arribat: un registre de cúria de públic o d’organització pública. 1345-1346, i tres manuals del notari de Ru- Vegem, per començar, ràpidament, els pit, Bernat Tufarer, que comencen ja el 1377 primers. Tot i que pot fer-ho una mica més i que van fins a principis del seglexv .1 feixuc optem per conservar la grafia ori- El primer d’aquests documents, que és el ginal dels documents, normalitzant només que ens forneix els documents que veurem, majúscules, accentuació i puntuació. En és un únic quadern incomplet (el primer full aquest cas tots els bans comencen per la conservat és el núm. 6), i abasta poc més forma “Tot hom o fembra...”, en el sentit de d’un any, de l’abril de 1345 al maig de 1346. “qualsevol home o dona...”. Segons es dedueix d’un dels fragments que El primer ban que recull el quadern2 és veurem, va ser fet per Pere Martí, escrivà de fet a instància de la persona perjudicada. la cúria de Rupit (el que vindria a ser l’ofi- Segons diu el document (foli 9v), el dijous cina administrativa del terme),i recull, en 4 idus de maig (calendació romana que cor- esbor -rany o com a registre, els documents respon al 12 de maig) de 1345 es va prego- que es van fer en aquell període a la cúria nar ban a la plaça de la vila de Rupit de la del castell. Tot i ser un quadern incomplet i manera següent: Un pregoner de l’epoca. d’un període relativament limitat proporci- Arxiu Internet ona un bon nombre de topònims i noms de Tot hom ho fembra qui talàs ni donàs persones i permet fer-se for- dan en vinyes ne en blats sembrats ne en ça idea del funcionament de orts ne en boschs ne en altres coses del mas la cort del castell i de quins des Prats de Mondoys, que li costaria per eren els problemes amb què cascuna vegada II sous de ban, e qui o veu- havia de bregar. ria e no ho diria que li costaria xii diners. D’entre els documents No cal dir que si es va haver de publicar que recull aquest quadern, aquest ban vol dir que algú estava talant o un bon testimoni del que era danyant les vinyes o blats o boscos del mas la vida i els problemes en Des Prats. Com veiem, s’establien penes tant aquell moment ens el donen per als infractors com per als encobridors. les crides o bans que eren Uns mesos més tard, el dijous 16 calen- pregonats públicament a la des de juliol (16 de juny), es pregona un al- plaça de Rupit. De bans i tre ban, i aquest cop consta explícitament d’edictes no cal dir que en- que és a requeriment de Bernat d’Alou. Ara cara se’n fan ara, i es pengen el problema és per pastures (f. 13v): als ajuntaments al lloc perti- nent, però en una època en Tot hom ho fembra qui pasturàs ne mes- què la lectura era privilegi de sés bestiar en les pastures del mas d’en pocs l’única manera de ga- Bernat ç’Alou si acustumat no ho avia, ne li rantir que la gent s’assaben- taylava arbres en ses honors, que li costaria tés de les coses era a través per cascuna vegada ii sous de Barcelona.

2 De nou, si es fa aquest ban vol dir que El segon tipus de crides o bans prego- algú que abans no havia acostumat a portar nats són fets per tal de regular aspectes cí- bestiar a les pastures de l’Alou ara n’hi fica- vics, públics o de seguretat, i són fets per va (messés, és la forma corresponent al verb indicació del poder local, en aquest cas pel antic metre, ficar). senyor del terme de Rupit, que en aquell Poques setmanes després, també un di- moment era Huguet de Pallars de qui ja và- jous, a 3 calendes de setembre (30 d’agost) rem parlar en una altra ocasió,3 o pel seu del mateix 1345 Pere Terrers, pregoner ju- batlle. Aquests documents són en general rat, a requeriment de Dalmau, fill de Dal- més extensos i especialment interessants i mau de Fornaca va pregonar un altre ban suggerents. D’aquests en tenim quatre do- semblant (f. 17v): cuments, i un cinquè del qual només se’n conserva l’inici que no aporta informació Tot hom ho fembra qui talàs ni messés significativa. bestiar ni donàs dan en la masada del Çoulé El primer d’aquest del Miyà que és den Fornacha ne y tayllars bans és pregonat el di- lenya vert, que li costaria per cascuna vega- jous 7 d’agost de 1345 da II sous de Barcelona. a la plaça de la vila de El topònim caldria interpretar-lo com Rupit per Pere de Ter- Soler del Mitjà. rers com a pregoner ju- El 21 d’octubre, de manera semblant el rat del castell de Rupit. mateix Pere Terrers pregona un ban en fa- El pregó comença amb vor dels béns d’en Valixana i d’en Llorà, en la forma “Ara hoyat- els termes següents (f. 19v): nos tuyt”, que es repeteix en els següents i Tot hom ho fembra qui cuyllars ne donàs que és la forma antiga dan en les rovires den Valixana e den Loran de “ara oïu-nos tots”, […] arbres vertz, que li costaria per cascuna i està destinat a prohibir que ningú tregui La trompeta d’un pre- vegada ii sous de ban. Ítem que tot hom e del terme ni blat, ni sègol ni ordi ni glans, goner. fembra qui pasturàs ne messés bestiar en les ni tampoc carn per vendre fora del terme si Arxiu Internet honors ne pastures dels ditz masos de Vali- no l’han intentat vendre abans a Rupit. Qui xana e deç Lorans si acostumat no ho avia, ho faci perdrà el producte i també l’animal que li costaria per cascuna vegada ii sous amb qui el porti. En canvi, qui denunciï els de ban. In hac banno quo ad presens non in- infractors rebrà la meitat del blat. A més telligitur Arnaldus de Devessia cum ipse de d’això, el batlle embarga tots els béns que presenti teneat dictum mansum Lorà. siguin dins el terme de Rupit i que pertanyin En aquest cas es fa constar, al final, que a homes del terme de Cabrerès. El pregó ha del ban en queda exceptuat Arnau de De- de respondre, per tant, a alguna circumstàn- vesa perquè en el present té el dit mas Llo- cia de conflicte amb el terme veí. Ve’t aquí rà i lògicament hi podia portar el bestiar. el contingut del pregó (f. 16): Aquests són tots els bans publicats a requeriment de particulars o per salvaguar- Ara hoyat-nos tuyt. Diu-vos e·us mana dar drets particulars. lo baytle de part del noble senyor n’Uguet

3 de Payllars a tot hom e a tota fembra del sats II prooms en la vila de Ropit qui jut- castel e terme de Ropit que no y aja negun gen la carn, el vi e aquel segelen en donen ni neguna qui trascha ni faça trer del dit pes de pa segons que és acustumat. Ítem terme de Ropit forment ni segle ne ordi ne donen mesures de vi e d’oli e d’altres co- negun blat ne glans. E qui contra farà, lv ses que acustumades ne vendre se degen sous de pena per cascuna vegada pagarà, dins la vila de Ropit a mesura, e aques- e perdrà lo blat que hic trauria e la bestie tes coses façen tota vegada ab senyall del qui’l portaría, e qui acusarà a la cort aurà baytle de Ropit. Emperò negun oficial de la meytat del blat. dit senyor no deia ne gos donar ço qui dit Encara, que nuyl hom ni fembra del ter- és sens voluntat d’aquels proomes ho de me de Ropit no trasqua negun carnatge per la I d’aquels, e en defalta dels proomes vendre fora lo dit terme sots la dita pena de en cas necessari que·l [f. 26] dit baytle ho lx sous entro que una vegada l’anyen treyt son lochtinent pogués husar per si mateix al mercat de Ropit. de ço qui demunt és dit. E qui contra farà Encara, que tot hom tinga per emparat ne pesarà ço que·ls proomes aquells da- totes coses que sien dins lo terme de Ropit ran ne faran, per cascuna vegada xx sous d’omes del terme de Cabrerès, e que non de pena lurs costarà, que amor no n’au- lurs en responen de res sens licència del ran. E de present assigna lo dit senyor en dit senyor. les coses demunt dites feedors Arnau e en Pere Casaça de la dita vila de Ropit e que El següent ban d’aquest tipus es fa el juren que ben e leyalment husen e hordo- dijous 5 de gener de 1346, per ordre direc- nen d’aquestes coses segons lur enteni- ta d’Huguet de Pallars, senyor de Rupit. ment e que si saben que negun ne neguna En aquest es regula la revisió dels pesos faça contra los dits hordonamens ho la I i mesures, i s’estableix que els diners que d’aquels, que mantinent lo puxen fer pe- s’hagin de pagar al senyor no es paguin als nyora de la dita pena de xx sous e que aien saigs (funcionari encarregat de fer les cita- d’aquela pena cascun xii diners si els ho cions, executar embargaments i penes etc.) trobaran. ni a ningú altre sinó al recaptador del palau. Aquí el document fa un parèntesi per També s’estableixen les taxes que poden fer constar que els esmentats Arnau Martí cobrar els saigs i regula la seva actuació i Pere Casassa van fer el jurament corres- (establint les penes corresponents per a les ponent, i aquesta clàusula intercalada és on infraccions de o contra els saigs), i regula hi ha l’únic esment a l’escrivà de la cúria, l’actuació del recaptador de palau, i també Pere Martí: del “corredor”, persona que sovint feia de nunci o missatger i que intervenia en les Quod sacramentum predictum die et subhastes (f. 25v): anno predictis prestiterunt dicti Arnaldus Martini et Petrus Casaça gratis in posse Die jovis intitulata nonas januarii anno mei Petri Martini scriptoris curie de Ropito predicto fuerunt ordinata per nobilem do- super Dei sancta quatuor Evangelia et cete- minus Huguetum de Payllars, dominum de ra per ipsos corporaliter et cetera. Ropito hec que secuntur. A partir d’aquí encara continua la relació Primerament que d’aquí avant sien po- del que mana el senyor:

4 Encara, diu e man lo dit senyor a tot hom e fembra ge- neralment del castel e terme de Ropit que no liuren neguns diners qui a senyor pertangen de ventures als saygs ne a nuyl hom altre sino al reebedor del Palau per lo dit senyor, salvant emperò tota hora dret al baytle. E si se n’an a levar penyores, que’l sayg qui les levarà que y aja II diners de peatge e que mantinent liure les penyores que haurà leva- des al dit reebedor del palau, e qui contrafarà, per cascuna vegada li costarà v sous. E si lo sayg ho saygs fan contra ço qui demunt és dit, que per cascuna vegada li cost x sous. Et hec omnia predicta fuerunt preconiçata colpa dels saygs que tot dan e messions que A la vila de Rupit, al dicta die jovis in foro de Ropito per Petrum se’n seguissen aguessen a esmanar. segle xvi, el pregó de de Terrariis preconem. Encara, que los saygs cascun an sien bans i crides se solia fer sempre a la plaça. [f. 26v] Ítem hordona lo dit senyor que si tenguts de comptar ab lo reebedor del pa- Foto: Arxiu Cingles negun dels saygs prenen sagrament ne pena lau del blat del acapte cascun an en la festa ne obligació de nuyll hom ho fembra ne fan de Omnia Sentorum e si per aventura tot empara, que encontinent que sien dins la lo blat no serà pagat que encontinent los vila de Ropit ho ayen a denunciar e a fer saygs lo façen pagà e si l’an epenyorat que relació a la cort e que ho façen escriure al encontinent liuren les penyores al reebedor libre de la cort a l’escrivà si mester hi serà, del palau. e si contra açò negun sayg farà, V sous per Ítem hordona lo dit senyor que encon- cascuna vegada li costarà. tinent que [f. xxvii] letra de fadiga hu vin- Ítem feu manament lo dit senyor an Pere ga, que l’escrivà deia fer resposta e quels Caliquo e an Pere deç Terrés, que presens saygs encontinent la prenen e que manti- eren, qui ara son saygs, que encontinent nent los saygs facen satisfer a l’escrivà de que aien reebuts clams reten compliment son selari per la resposta e que trameten la de justícia als creedors dins x dies, e pas- resposta en guisa que marcha no se’n puga sats los x dies axí com és acustumat e fer seguir. E si per colpa dels saygs marcha se deu e si açò no fahien que tot dan e mes- s’i segex, quel baytle faça esmanar dans sió que per aquela rahó s’esdevengués als e messions qui se’n façen, que pagen los clamans, que·l sayg ho saygs per colpa del saygs colpables. qual se fos feyt ho agés tot a satisfer als cla- Ítem que calque sie reebedor al palau mans, e encara que si marcha si fahia per sie cregut de salvar son dret al baytle.

5 Ítem quel és ben interessant perquè fa referència a corredor vena l’obligació del servei d’armes. És fet el 22 bé e leyal- de març de 1346. El batlle del senyor mana ment e per que tothom tingui les armes a punt, i que son temps les tan bon punt es faci “so de via fos” (tan bon penyores que punt es toqui a vilaforà, es doni l’alarma) la c o m a n a d e s gent vagi al lloc sense esperar ningú (“que li seran, axí el pare no esperi al fill” diu) (f. 34v): com és acostumat, e si Ara hoiats-nos tuyt. Diu-vos e us mana contra fahia lo baytle de part del senyor n’Huguet que que tot dan tot hom del terme de Ropit estia apareylat Correspon als dos pa- que se’n seguís agés a satisfer al clamant ab ses armes axí com son hordonades, e ràgrafs de la dreta, se- d’ell. E per la frau fos punit a coneguda del si no ho eren costaria a cascún v sous de gona columna. jutge. Barcelona. Crida sobre el servei d’armes. Ítem que tota vegada que son de viafos “Ara oiats-nos [...] de Just una setmana després, el dijous 12 se meta, el castell ho terme de Ropit, que tot Barcelona. de gener, es fa el següent pregó per ordre hom que armes puga portar hischa al so là Ítem que tota [...] v sous de ban li costarà”. d’Huguet de Pallars. En aquest cas és per hon se meta, e que pare no esper fiyll ne I Foto: Rafael Ginebra instar una caprevació o reconeixement de altre sino que cascun hischa al so co abans domini. El senyor de Rupit insta a tothom puscha là hon hagen que’s sie levat. E qui qui tingui terres o cases per als castlans del contra farà, v sous de ban li costarà. castell de Ropit (per establiment o per ven- No tenim elements per saber si la crida da feta pels castlans o pels seus represen- es va fer de manera més o menys rutinària tants, i per tant sota domini dels castlans) o si és que hi havia alguna circumstància a mostrar els corresponents documents al que pogués fer preveure que hi hauria al- batlle abans de 30 dies (f. 27): guna situació d’alarma que requerís l’alça- ment en armes. Ara hoiats-nos tuyt. Diu-vos e us mana Finalment, el darrer pregó manat pel a tot hom e fembra del terme de Ropit lo noble Huguet de Pallars fa referència a un baytle de part del senyor n’Uguet que quis tema ben diferent però també ben sugge- que aia ne tenga terres ne honors ho cases rent, els drets de pesca a la riera de Sallent qui’s tenguen per cavalers castlans \ho […] (f. 36). El pregó és fet un cop més a la plaça del castel/ de Ropit, axí per stabliment del de Rupit per Pere Terrers, el dijous 3 d’abril dits castlans ho vendes, com per stablimens de 1346: ho vendes de lurs teratinens, que dins xxx Ara hoiats-nos tuyt. Diu-vos e us mana dies primers vinens e segens aien mostra- lo baytle de part del noble senyor n’Uguet des totes cartes que n’aien al dit senyor ho de Payllars que no y aja negun hom ne al baytle seu sots pena de lx sous, de la qual fembra qui pesque ne gos pescar de nit ne amor no aurien. de die en la riera de Salent, ço és a saber El pregó el fa de nou en Pere de Terrers, aytant com les honors del mas del Vinyal a la plaça de Rupit. s’estenen del loch nomenat ça Fredera tro El penúltim pregó que recull el quadern al riu de Teer, si no és sens voluntat dels

[email protected]

6 hereus del mas deç Vinyal, exceptat que se- NOTES: nyor de Rochasalva puga fer pescar en la 1 Tots aquests manuals es troben al fons de la Cúria dita riera d’aquela part e aytant com les Fumada, de l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, a sues honors s’estenen en torn la dita riera. la secció de notaries foranes. 2 La referència actual del quadern en qüestió és E qui contra farà v sous de ban per cascuna ABEV, ACF- Foranes/27ter. En les cites que en fem vegada li costarà. a partir d’ara esmentem al text, en parèntesi, el foli El vedat de pesca que s’estableix a la ri- corresponent. era de Sallent s’estendria per totes les ter- 3 Vegeu “De les amistats insignes però incòmodes: res del mas Vinyal entre la Fredera i el riu Sobre unes jornades de caça a Tavertet d’Huguet de Ter. La riera de Sallent és evidentment, i Pallars el 1346, quatre anys després d’haver-hi atacat uns oficials del rei”, dins Els Cingles, núm. 51 (juny com està ben documentat,4 la riera que des 2004), p. 2-6. de fa ja força temps s’anomena general- 4 Vegeu Toni DONADA MADIROLES, “Origen i 5 ment riera de Rupit El casal i antiga casa toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Pàgina anterior, 2a. co- Fàbregues”, dins Ausa, núm. 158 (2006), p. 515-549 forta de Rocasalva, ara sota les aigües del lumna al final. 6 pantà però notablement documentat esta- i especialment p. 545. Crida sobre la prohibi- 5 va situat a Susqueda, no lluny de l’església La denominació de riera de Rupit és la que fa servir ció de pescar a la riera ja Juli Serra en el mapa de 1890 (vegeu El mapa del parroquial però a l’altra banda del Ter, a de Sallen Montseny, les Guilleries i el Collsacabra. Juli Serra “Ara hiats-nos tuyt. la riba dreta, però del text es dedueix que 1890, Girona: Competium, 2004). Diu-vos e us mana lo tenia propietats també a la riba esquerra al 6 Vegeu Antoni PLADEVALL I FONT – Eva VIÑO- baytle [...] per cascuna llarg de la riera de Rupit. Malauradament LAS I MARÍN, Susqueda: la història submergida, vegada li costarà. no hem localitzat els altres dos topònims. Susqueda: Ajuntament de Susqueda, 2009, p. 75-89. Foto: Rafael Ginebra.. No és improbable que desapareguessin en la crisi de despoblament i daltabaix que va provocar, un parell d’anys més tard, la Pesta Negra i les epidèmies que se segui- ren en anys posteriors. I fins aquí aquesta petita mirada al Rupit de mitjans del segle xiv a través dels bans i crides. Com es veu, aquests bans i crides responen a circumstàncies específiques i per tant donen informació només sobre aquestes circumstàncies, proporcionen un conjunt de retalls parcials, però si més no ens informen sobre aspectes concrets i heterogenis de la vida i els problemes quotidians del Rupit d’aquells anys, vida i problemes que en els detalls ens poden resultar distants però que en la forma d’abordar-los ens poden resultar bastant propers i que devien ser bastant semblants en els termes veïns.

Rafel Ginebra i Molins

7 ELS CAMINS MEDIEVALS AL COLLSACABRA – III RELACIÓ ENTRE ELS GRANS CAMINS I EL POBLAMENT

El primer que cal preguntar-se en relació a altra zona d’habitatge fins a Pruit, on consta- l’enunciat del subtítol és què devia influir ven algunes “cases” aïllades. primer: el camí sobre el poblament o, al re- vés, el poblament sobre els camins. A l’inici Segles xi-xii: dels anys del canvi del primer mil·lenni de la Els llocs per on passava la strata ja existien nostra era, i segons es desprèn de les inves- com a habitatges dispersos entre els segles tigacions fins ara conegudes, és més plausi- xi i xii coincidint amb una etapa d’un aug- ble que fos el camí, quan aquest és de llarg ment demogràfic, i un impuls constructiu recorregut, el que marqués el poblament i no segons la tècnica del romànic. Es formaren al contrari. En aquest cas, l’objectiu d’aquest masos, es construïren esglésies i es comen- tipus de camins era comunicar territoris per çaren a formar incipients nuclis agrupats de causes diverses com pot ser el pas de bestiar, poblament: Sant Martí Sescorts; el Simó, el comerç o bé raons militars. Segons el mo- amb l’ermita i la masia de Sant Hilari; Santa tiu el recorregut podia variar, ja que es podia Maria de Corcó; Sant Llorenç Dosmunts (al buscar el traçat més ràpid o bé el més segur. costat del mas actual conegut com les Viles); Qualsevol camí del Collsacabra suposava en Sant Andreu de Pruit; Sant Pere de Falgars i general el pas per terreny muntanyós; per Sant Julià de Cabrera. Tant Sant Martí Ses- tant, en un camí de llarg recorregut s’hi bus- corts com Sant Pere de Falgars es construï- caria la rapidesa i la seguretat. Aquest tipus ren uns metres apartades del camí. Aliena al de camins s’adaptaven al terreny i evitaven camí s’alçà l’església de Sant Julià de Cabre- els trams abruptes. Així, tal com es veurà, es ra que tenia la missió d’agrupar els pagesos prioritzava les possibilitats al seu pas per nu- que s’instal·laren a la part baixa del cingle. clis de població, que per altra part, no eren gaire freqüents en aquesta primera etapa. Segle xiii: Tal com s’ha vist en apartats anteriors, Per una banda Jaume I organitzà el territori el Collsacabra es pot dividir en dues grans de Catalunya en delegacions administratives àrees diferenciades per la seva morfologia. delegades del poder reial, de tal manera que La part oest, més planera fins als cingles de Catalunya quedarà cohesionada en parcel· Cabrera, és la que fou aprofitada pel pas de la les d’àmbit més reduït26. A aquesta situació Strata Francisca que en els seus orígens o en s’hi ha d’afegir que el segle experimentà un la reutilització, es va fer servir militarment creixement de la producció secundària desti- quan els carolingis volgueren donar una via nada als mercats, com el teixit. Com a con- de pas ràpida per Osona i França, passant per seqüència d’aquesta nova situació, afegida a Girona. Aquesta via solament estava vigila- un excedent en cereals i un mercat de caps de da pel castell de Cabrera que comença a do- bestiar, va fer que el mercat fes acte de pre- cumentar-se a partir del segle x. sència en l’economia catalana en centres de segona categoria o que n’afavorís la creació Segle x: de nous. De resultes de la conjunció dels dos Si es comença a analitzar el poblament en la fets és evident que, en general, els camins part baixa, com és a Sant Martí, la documen- prengueren una gran importància en ser in- tació mostra que aquesta era una zona molt dispensables per poder accedir als “serveis poblada ja al segle x. Seguint el trajecte que administratius o econòmics”. ja s’ha indicat abans, s’anava cap a la vila de Però tant a Santa Maria de Corcó, com a Corcó i la d’Azeredo, viles que fan de límit Sant Martí Sescorts es creà un nucli de cases amb la strata. El pas per Corcó deuria ser per al voltant de l’església moltes de les quals una partió, perquè si després havia de passar es dedicaven al teixit de robes, però aquesta per l’actual carrer del Pont, hauria de fer una producció estava destinada a cobrir les ne- volta.25 Des d’aquest punt no es coneixia una cessitats de la pròpia comunitat pobletana i

8 no pas a un mercat, ni tant sols de la pròpia zona. En aquests casos queda en evidència que estar prop del camí que portava a França no afavoria el seu desenvolupament, per tant no es produí ni la creació de llocs de servei com hostals ni la producció de cara a un co- merç exterior. Un altre exemple d’aquesta situació es dóna a Rupit, que es desenvolupà gràcies a la producció que es creà al voltant del riu i sota la protecció o vigilància del castell. Al segle xiii existia, doncs, un petit nucli organitzat amb presència d’una plaça on tenia lloc el mercat. Rupit, però, quedava apartat del camí ral. El mateix es repeteix a Tavertet, encarat més cap a la vall de Sau.

Segles xv-xvi: En el segle xv s’iniciarà la formació del poble de l’Esquirol al voltant d’un tram del camí ral, a la vegada que comptarà amb l’eficient atractiu de l’aigua de la riera. La quantitat d’aigua que transportava la riera de les Gorgues era suficient per crear-hi petits centres productius com les filatures. Entre aquests dos segles es formà, en bona part, el carrer del Pont al llarg del camí. Igualment ja constaven l’hostal del Perai (l’Esquirol), destinat sobretot a donar allotja- ment als viatgers; l’hostal del Grau (Falgars), que ja figura en la documentació del segle xiv, i començà a aparèixer el nom de Cantoni com a topònim. Serà a partir d’aquesta època quan el camí influenciarà en tot aquest poblament, com l’Esquirol o Cantonigròs, i la creació d’importants hostals com la Devesa municacions rodades, i la resta se servia de En el tram que connec- i les Palanques. camins de bast. 27 tava el camí ral amb la plana d’en Bas es pas- Amb tot, es pot assegurar que el camí ral Es considera, i així es pot constatar en el sa per sobre un pont no fou un factor desencadenant de la forma- Collsacabra, que els camins presentaven un medieval, el pont de ció del poblament anterior al segle xv. recorregut sinuós, buscant les parts més pla- l’Hostalot. neres i salvant els desnivells fent llaçades i Foto: Lluís Gonzàlez allargant molt el recorregut si era convenient. DESCRIPCIÓ DE LES TIPOLOGIES DELS CAMINS. FORMA CONSTRUC- El camí ral TIVA En alguns indrets del camí ral, el desnivell se solucionava directament afrontant la pu- A l’època medieval, amb l’excepció de les jada en línia recta sobre la roca natural, com grans vies de comunicació, la majoria dels ara el tram que va d’una antiga Teuleria a camins eren de bast. El mal estat de les vies la Bertrana o el que va del capdamunt del de comunicació en els períodes comtals, carrer del Pont de l’Esquirol a Cantonigròs, dels Àustries i dels Borbons, fou endèmic. (segons la toponímia actual). En canvi la bai- […] En entrar al segle passat (S. xix), no- xada des de Falgars fins a la Plana es resolia més un terç escàs del Principat tenia co- de dues formes gairebé contraposades: l’una

9 sortint del sòl, aguanten la terra o la matei- xa construcció del camí. En el primer cas i a l’inici del tram que ara s’exposa, es passa per sobre d’un pont medieval, el pont de l’Hostalot. L’amplada del pont és de 2 m, i la del camí és d’entre 2,5 m a 3 m. Aquest sí que és un camí pensat per ser utilitzat per carros, ja que està molt ben fet a la part dels revolts i pren una gran amplada per tal de poder fer el gir correcta- ment. El sòl del camí està cobert per grans pedres d’uns 90 cm de llarg i una amplada que varia entre els 10 cm i els 20 cm. Aquesta obra està coronada pels trencaai- gües per tal que l’aigua no faci malbé el tra- çat. Aquestes trenques igualment estan fetes amb pedres. L’altra gran obra són els petits El grau d’Olot salva el sortia de la masia del Torrent, seguia la mun- ponts o la canalització de l’aigua procedent desnivell amb la Plana, tanya i descendia molt a poc a poc utilitzant de la muntanya, que directament era enterra- i les marrades mostren da sota el camí. l’empedrat restaurat les llaçades, i l’altra, de forma molt sobtada, recentment. aprofitava una canal de la muntanya sortint Foto: Arxiu Cingles de l’hostal del Grau o de l’Hostalot. Camí del Molí-Bernat a Tavertet Si s’utilitzés la mida del pas del pont Aquest camí té orígens medievals, de fet va cap per conèixer l’amplada d’aquests camins al Molí-bernat i passa per sobre del pont medi- s’arribaria a la conclusió que eren camins eval del mateix nom. Segurament fou refet al estrets, de la cabuda d’un carro. Tal com segle xviii, quan els molins tornen a prendre s’aprecia en algunes fotografies, l’amplada molta importància28. Ben segur que que tenia solia ser de dos metres. Però, en canvi, en el la funció de camí de bast atès el desnivell que cas de l’esmentat camí que va de la casa del presenta, amb uns revolts difícils per girar-hi Torrent, a Falgars, fins a Sant Feliu de Pa- un carro. Però, tot i això, l’amplada del pont llerols, en general tenia 6m. d’amplada tal varia entre el 1,80 m en la part estreta, que està com es pot comprovar en algun dels trams a l’esquena del pont i els 2m, de tal manera que que es conserven del camí, amb l’empedrat hi podia passar un carro. Així és de suposar que format per pedres col·locades en forma de quan es feia un pont es pensava que fos útil per full de llibre, així com un espai rodó, en la a totes les necessitats. part exterior, segurament destinat a guardar És possible que aquest molí en època me- rodes de recanvi, tal com passava a la calça- dieval utilitzés l’aigua canalitzada del salt del da de Capsacosta. Molí-bernat, però quan fou ampliat, al segles Una menció especial es mereix el camí xvii o xviii, es canviaria també la forma de que va de l’Hostalot fins a les Planes, que captació de l’aigua. També és possible que presenta una forta inclinació ja que aprofi- aquesta ampliació fos del segle xv i la cana- ta una canal. L’obra d’enginyeria amb què lització sigui d’aquesta època, quan una part està fet fa pensar que els seus orígens foren dels molins del Collsacabra agafaren impuls. medievals, però fou reformat cap al seglex La documentació, però, mostra la dificultat viii. Actualment aquest tram se’l coneix d’obtenir aigua per emplenar les basses. De com les Marrades del grau d’Olot. L’estat fet, sembla que el canal arrencava a prop del de conservació és immillorable i, per tant, pont antic, el pont de Molí-bernat, que forma se’n pot fer un estudi molt acurat. Comp- part del recorregut, des del poble fins al mata amb delimitació per les dues bandes: pel teix molí. La canalització quedà penjant tot cantó intern, hi ha la paret natural i en al- un trajecte, en la part dreta del riu, on encara guns indrets, té parets de contenció. La part s’hi conserven alguns petits trams. Però on externa conté pedres travesseres que, sobre- prengué embranzida fou a la baixada, ja que

10 s’hi va afegir una conducció d’aigua al costat del camí, que uns cops sembla enterrada, i d’altres totalment afegida. Feta amb grans pedres planes, en forma de lloses, és una ca- nalització amb parets i sostre.

El camí de l’Avenc, i el camí de Sa Palo- mera, la balma dels Bogaders, l’Espluga... a Tavertet El camí de l’Avenc enllaçava dos pobles com a mínim: Tavertet amb Pruit i Rupit, per tant estava pensat per passar-hi més gent i el seu manteniment segurament era municipal. Tot i que algun document diu que s’hi trans- itava amb animals de bast, podien fer-ho amb carro, ja que era un camí planer i tenia 2 m d’amplada. Tal com passa sovint en la descripció, presentava uns límits en pedres travesseres i el sòl del camí estava fet amb pedretes en forma de llibre. El segon és un camí, segurament veïnal, en el sentit que serien els propis usuaris els que el van fer i el mantenien. És molt interessant pel seu estat de conservació i perquè no hi ha cap dubte que és medieval. Té 2 m d’amplada tot i que la falta d’ús l’ha limitat força. Tota la part exterior està protegida per pedres verticals. Aquest és un camí que val- dria la pena de recuperar, a través de l’arqueologia, per la seva autenticitat, així com pels masos que encara perduren en estat ruïnós. És un espai que cal conèixer ja que hi feien vida els nostres avantpassats; gairebé tot es manté encara com ells ho van deixar, encara que avui pot ser difícil de passar-hi per la NOTES: El pont de Molí-bernat vegetació. 25. En aquest punt cal fer un incís si es té en comp- prengué el nom del Amb tot el que hem dit es pot concloure te que cap a la Parra existia un habitacle més antic Molí, i formava part que els camins de l’època medieval carena- que fins i tot podia ser romà. En aquest cas el camí del camí des del poble de Tavertet fins al deixaria la vila separada. Tal com hem dit, en aques- ven més que no pas baixaven de cop amb mateix molí. grans desnivells. Buscaven la línia recta si ta època el pont o bé només permetia passar-lo amb passeres o bé era útil si encara estava dempeus el pont Foto:Arxiu Cingles era possible, per evitar els revolts pronunci- romà, si és que n’hi havia un, com alguns ho conside- ats. La majoria estaven destinats al transport ren atenent la part baixa del mateix pont. de bast, tot i que els ponts estaven preparats 26. F. SABATÉ: Corona de Aragón. A “Historia de Es- per poder-hi encabir un carro. Crec que l’úl- paña. La época medieval: administración y gobierno. tim tram de la Strata Francisca és el que surt Editorial Istmo, Madrid, 2003. 27 del Torrent i passant per coll d’Uria va a Sant . GEOGRAFIA DE CATALUNYA. Editorial Aedos. vol. 1, p. 585. Barcelona, 1958 Feliu de Pallerols. Els altres podien ser me- 28. Gairebé tots els molins d’aquesta zona, existents dievals, suposadament de bast i refets amb la anteriorment, foren reformats en aquest segle. forma actual en els segles xvii o xviii.

Assumpta Serra i Clota

11 BREUS APUNTS SOBRE L’ORIGEN I LA HISTÒRIA DELS GEGANTS CENTENARIS DE RUPIT

Els gegants són un element festiu molt popu- (1864-1964), van ser creats per tal d’om- lar i vital en les nostres festivitats, com a patri- plir l’oci dels treballadors de la colònia. moni tradicional i senyal d’identitat del nostre Pierre Baurier Berchoux 4 era un viatjant territori. A casa nostra són un complement de teixits nascut a Tarare, prop de la ciutat de de primer ordre per entendre les nostres fes- Lió, l’any 1820. Va venir a Catalunya com tes, costums… a viatjant de teixits francesos i l’any 1852 Però hem de te- va decidir instal·lar-se a l’antic molí de can nir molt present Moret, a la població de Roda de Ter on hi que de gegants trobà la fàcil utilització de l’energia hidràu- no únicament lica. Aviat s’afegí a la nova empresa el seu se’n troben a germà, i afavorits per un reial privilegi, van Catalunya, tot i fer que des del 1854 fins al 1859 fossin els que aquí en dis- únics industrials autoritzats a fabricar piqué i posem d’una aconseguissin el reconeixement i l’èxit dins a b u n d à n c i a el sector.5 A causa del dinamisme del pro- extraordinària jecte empresarial dels germans Baurier, van i pràcticament haver d’ampliar les instal·lacions. Per això, tots diferents. l’any 1864 va decidir traslladar la fàbrica al És prou sig- lloc que temps enrere havia estat ocupat per nificativa i no- l’antic molí de Salou, a les Masies de Roda, tòria la història on trobarien més potencial hidràulic i sobre- dels gegants i tot més terreny per al seu nou complex fabril. A inicis del segle xx la capgrossos de la vila de Rupit. Justament per A la colònia de Salou hi havia espais des- canalla enjogassada de l’interès que susciten hi dedicaré un mereixe- tinats a l’oci, però igual com passava a to- la colònia corre amb els capgrossos; darrere dor espai en aquesta publicació per tal de fer tes les colònies, eren espais controlats per la veiem els gegants i tota un petit repàs al seu origen incert i a la seva pròpia directiva de l’empresa. Era el mateix la comitiva de la festa. història, on descobrirem a través de la cons- amo el que patrocinava les activitats durant Arxiu Raquel Castellà. tant recerca que aquests gegants no sempre ho l’oci i les diferents celebracions, i en aquest han estat del bonic poble de Rupit. cas era el que va manar construir aquests Les figures dels gegants de Rupit van gegants i uns capgrossos que els acompa- Imatge de la dècada dels 50 d’una festa a ser modelades, probablement, per un ar- nyaven en les festivitats. Així doncs, mentre la colònia amb els ge- tista1 de Barcelona a finals del segle xix, les poblacions veïnes de la colònia de Salou gants i els capgrossos. tot i que després de fer diverses entrevistes com Roda, Manlleu, l’Esquirol... no disposa- Arxiu Xavier Baurier. al senyor Xavier Baurier2, aquest apunta ven de gegants i coneixien poc els capgros- que procedi- sos a Salou, aquests ja dansaven amb una en de Valèn- coreografia d’extraordinària senzillesa al so cia igual que del tamborí i del flabiol. els capgros- Queda prou clar que els gegants de la co- sos. El cas és lònia de Salou varen participar durant dèca- que, encarre- des en les celebracions (pràcticament totes gats per Pi- de caire religiós) de la colònia, despertant tot erre Baurier tipus de sentiments en nens i adults, i sobre- (1820-1879), tot oferint-los esbarjo dins aquell nucli tan i n d u s t r i a l tancat i aïllat de la colònia, on el control so- francès fun- cial l’assumien els propis propietaris. dador de la Els gegants de la colònia tèxtil van parti- colònia tèx- cipar també en diverses ocasions de la Festa til de Salou3 Major de Roda de Ter i en les celebracions

12 de caràcter privat de la família Baurier. De fet, Xavier Baurier, besnét del fundador de la colònia, recorda haver-los vist en actiu per darrera vegada a la dècada de 1950, en el ca- sament d’una cosina seva. En aquells temps, els gegants anaven acompanyats pel flabiolai- re Josep Verdaguer, “en Roviretes”, del municipi de Folgueroles; tal com anteriorment, els portadors eren els treballadors de la fàbrica, igual que es feia amb els capgrossos. Sovint s’esmenta la simbiosi que es fa present entre el gegant i el portador, també anomenat ge- ganter, quan es dansa amb harmonia i com- plicitat. I és que no és habitual separar els gegants de la música que els acompanya. A finals de segle xix i principi del segle xx, els rats van arribar a Rupit el 30 de setembre de Observem els gegants gegants de Salou tenien la seva pròpia banda 1979 i van ser els encarregats d’encapçalar i els capgrossos de Sa- de músics, de la qual ens ha estat impossible lou, a primeries del se- la cercavila de la Festa Major. El Correo Ca- gle xx amb la banda de 7 conèixer algunes dades més. talán va recollir la notícia amb el següent músics. A partir de 1960 l’amenaça de l’embassa- titular: Rupit, como un niño con gigantes Arxiu Raquel Castellà. ment de Sau anà minvant la vida de la colò- nuevos. I a partir d’aquell moment aquests nia. La seva posada en funcionament, a l’any gegants que pesen entre uns 50 i 70 kg i 3,50 1964, suposà directament la fi de Salou i de la metres d’alçada han sortit cada any duts pels colònia veïna, Còdol-Dret.6 Fou ja a la dèca- membres de la Comissió de Festes i han es- da de 1970 quan Xavier Baurier, gran músic, tat restaurats en diferents ocasions per tal de solia anar a tocar sardanes a Rupit, sobretot poder-los mantenir en el bon estat en què es per la festivitat de Sant Miquel; allí hi tenien troben encara ara, després de més d’una cen- força coneguts i una estima especial a la peti- túria de vida. La parella de gegants ta vila. Ramon Corominas, nascut a Roda de A l’any 2001 per votació popular es va de- i els quatre capgrossos Ter i aleshores secretari de l’Ajuntament de cidir anomenar els gegants Miquel i Magda- de Salou, a inicis del segle xx, amb la banda de Rupit, i el mossèn de Rupit, van dir a Bauri- lena; fins aleshores se’ls coneixia com al Rei i músics i els portadors, er que fes pujar els gegants de Roda de Ter, la Reina o el Gegant i la Geganta. Així doncs, tots ells amb barretina coneguts com els comtes de Savassona, per- el 29 de setembre de 2002 les figures van ser i faixa. què participessin de la Festa Major de l’any batejades i beneïdes amb l’apadrinament dels Arxiu Raquel Castellà. 1978. I fou justament en aquella ocasió en què uns gegants es van passejar per primera vegada pels carrers de Rupit. Van aconseguir tanta expectació i eufòria entre la població que Ramon Corominas féu d’intermediari perquè Xavier Baurier fes donació dels gegants i capgrossos en desús, de la colònia de Salou al poble de Rupit. Baurier després de parlar-ne detingudament amb la resta de la família, va decidir regalar-los al poble però el consistori va voler pagar-li simbòlicament deu mil pessetes. Feia una bona colla d’anys que els antics gegants i capgrossos estaven sense utilitzar i amb unes condicions pèssimes, de manera que l’Ajuntament de Rupit va haver de restaurar-los de dalt a baix i canviar-los les vestimentes. Els gegants totalment restau-

13 gegants de les pro- que trobessin la seva dolça llar al costat dels peres poblacions de rupitencs, que des d’un primer moment els Tavertet, de l’Es- reberen amb gran estima. quirol i de Cantoni- gròs. Els testimonis Raquel Castellà i Perarnau expliquen que en una ocasió aquests Aquest article ha estat possible gràcies a la col· gegants de notable laboració i a les múltiples entrevistes a Xavier bellesa escultòrica Baurier i a l’alcalde de Rupit, Sebastià Juanola. van passar estirats Des d’aquí els faig arribar el meu agraïment. pel popular pont penjant i movedís del poble. NOTES: Val la pena re- 1 Tot sovint s’ha anomenat geganters als creadors de marcar que aquests gegants. La tasca del creador o artesà conté una part artesanal, de disseny, de tècnica, d’art… gegants encarregats 2 Xavier Baurier és descendent de la família d’indus- per Pierre Baurier trials francesos instal·lada a Roda de Ter i va ser dels tenen parella “bes- primers a Catalunya a introduir i aplicar els telers sona”; es tracta dels Jacquard. gegants Sebastià i 3 Nucli urbanitzat allunyat de les poblacions circum- Dorotea de Cape- dants, format per l’edifici de la fàbrica, els habitatges dels treballadors i altres construccions que oferien els llades, construïts l’any 1899. És possible Imatge de l'actualitat serveis bàsics per tal de poder viure en un cert aïlla- dels gegants Miquel i que sigui obra del mateix artista, ja que hi ha ment (escola, església, economat, casino…) Segons Magdalena a la pobla- molts trets en la seva construcció que ens ho l’historiador Ignasi Terrades, amb el sistema de colòni- ció de Rupit. fan pensar. es es pretenia crear un marc sociolaboral caracteritzat Arxiu Ajuntament de per la dependència total dels treballadors respecte als Rupit. Des d’aquí només ens queda desitjar llarga vida als gegants Miquel i Magdalena i als empresaris. Els amos de les colònies no només gene- raven una política laboral sinó també religiosa, educa- capgrossos que els acompanyen. Coses de la tiva, assistencial i cultural molt completa cap als seus Programa de la Festa vida, neixeren en una colònia tèxtil al costat treballadors, i en reforçaven la dependència. Major de la colònia de del Ter on el toc de les sirenes marcava el 4 ROVIRA, J.M. (2003) La colònia de Salou (1864- Salou, l’any 1912. ritme de vida de les persones, i el destí ha fet 1963). Heretat Baurier. Roda de Ter. Ajuntament de Arxiu Xavier Baurier. Roda de Ter. 5 CABANA, F. (1991-1993) Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la revolució industrial. Barcelo- na: Enciclopèdia Catalana, vol.II. Barcelona, 1992- 1994. 6 CASTELLÀ, R. (2005). Còdol-Dret, vida d’una colònia industrial (1862-1964). Les Masies de Roda. Ajuntament de les Masies de Roda. 7 El Correo Catalán, setembre de 1979.

14 STA. MARIA DE LES ESCALES O DE VILANOVA

A un km. en línia recta i direcció nord-oest des de Sant Martí, es troba l’ermita de San- ta Maria de les Escales, coneguda popu- larment com a Vilanova. Per arribar-hi cal prendre la pista asfaltada que es dirigeix a la casa Coromines i un cop passada la ma- soveria, prendrem una estreta pista en bon estat, que porta a la casa de Grieres, i a 200 m una desviació ens durà per un camí de terra a l’ermita. L’ermita de Vilanova apareix des del segle xi en diverses transaccions, si bé com a unitat d’explotació i no com a església. Sí que la trobem com a església en diversos llegats testamentaris a partir del segle xiii. L’edifici actual va ser construït el segle xvi, d’estil renaixentista amb reminiscències gò- tiques, i ampliat al 1909 amb una capella al Santíssim. Al costat hi havia la rectoria de ra de dinar, en Sant Martí Sescorts, edificada el 1670, re- què el menú modelada a inicis del segle xx i incendiada acostuma a ser i destruïda el 1936. En aquesta època va arròs, botifar- exercir les funcions pròpies d’una rectoria ra i gelat. El parroquial, ja que els rectors van establir-hi dia acaba amb residència habitual, tot entenent que estava la sobretaula i més al centre de la parròquia, i de les masies algun joc, de disseminades del terme. Amb la destrucció manera que els del 1936, la rectoria tornà a l’església romà- veïns de Sant nica del poble. L’església va ser refeta uns Martí Sescorts anys després. i també gent El diumenge primer de maig se celebra de fora aprofi- des dels anys 80 l’aplec a l’ermita de Santa ten per acabar d’alegrar el dia. L’ermita de Santa Ma- Maria de les Escales o de Vilanova. Cada ria de les Escales o de A Vilanova s’hi solen dir dues misses a any s’inicia la diada amb la benedicció del Vilanova, al bell mig l’any: una pel citat aplec i l’altra el dia 12 d’una esplanada. terme, seguida de la missa, que sol acabar d’octubre, en la festivitat de la Mare de Déu Foto: Ernest Gutiérrez amb la cantada dels goigs a la Verge de les del Pilar. Escales. Després d’una mica de tertúlia es Vista de l’interior de la fa un concurs d’allioli. Llavors arriba l’ho- ermita. Abel Rubió Serrat Foto: Ernest Gutiérrez

www.fondamarsal.com.es — [email protected]

15 COLORS, OLORS, SABORS, LA TRILOGIA PERFECTA PER A UNA PASSEJADA PEL COLLSACABRA

Per sort, en aquests verals encara queda gent foixarda) i apareixen petites pinzellades de que atresora l’autèntica saviesa que alguns blau, les veròniques. menyspreen: la immensitat de la botànica. Entrada la primavera, els grocs s’intensi- Nosaltres, a més d’admirar-la, tenim el deure fiquen (ginestell, orval, herba de cop), apa- de conservar-la. reixen els rosats (trèvol de prat, malva, coni- Fa anys que intento aprendre dels “an- llets, trepadella). tics” tantes coses com em vulguin ensenyar, I amb la calor, esclaten els vermells (galla- i la veritat és que mai no en tindré prou. Un rets), els blaus gairebé elèctrics (blauets) els d’ells, en Joan de Ripoll, em va dir una ve- rosats intensos, alguns gairebé porpres (cen- gada, mentre anàvem a collir til·la a Milany: taura, gladiol, salicària). Llavors, la natura “darrera de cada fulla del bosc hi ha un duro sencera es prepara per a la nostàlgia de la tar- amagat, només cal saber-lo trobar”. dor, on els blancs (sajolida), els grocs (vara Ara que ja és primavera, el rebost dels bos- d’or) i els rosats (bruguerola) conviuen amb cos és a la nostra disposició i ben ple perquè el vermell cridaner de les gavarreres, tots l’aprofitem, però l’hem de respectar al màxim. ells envoltats pels boscos afables de mil i un Gairebé tothom coneix alguna herba reme- colors que atresoren, entre d’altres coses, el Conillets. (Antirrhinum iera. Qui no s’ha fet mai aigua de camamilla, verd etern de les falgueres. majus) de til·la, de farigola...? Però la flora del Collsa- I, de les olors dels boscos d’aquesta terra Fotos: Santi Jávega cabra és àmplia i generosa, posa a la nostra feréstega, hi ha tant a dir! Des de l’aroma gai- disposició plantes per als més rebé clandestina de les violes, passant per l’in- variats usos. Els medicinals i els alimentaris són els més coneguts, però n’hi ha d’altres: fabricació d’eines, obtenció de pigments, perfums i cos- mètics, per adobar pells, teixits, etc. La gamma és tan alta, que aquells que tot ho bategen amb noms difícils d’entendre en diuen etnobotànica. Pel que fa als colors, podeu gaudir tot l’any d’una varietat cromàtica absoluta- ment deliciosa i variada: A finals d’hivern, les primeres flors són blanques (lliri de neu, viola, buixol), grogues (ranuncle, narcís), Consolda menor (Symphytum tuberosum) liles (viola, herba fetgera, Foto: Santi Jávega

16 tens i gairebé excessiu perfum dels narcisos i de les calabruixes, per la dolçor del saüquer i de la filipèndula, per la frescor exultant del poliol, la menta d’aigua i la rebenderola, fins a plantes omnipresents i cosmopolites com la farigola, l’orenga, la sajolida i el fonoll, entre d’altres bons companys de cuina. Existeix un tipus de teràpia anomenada aromateràpia, que tracta les malalties amb els olis essencials que contenen moltes de les espècies que es troben a qualsevol època de l’any i a qualsevol indret del Collsacabra; es tracta d’olorar; i qui no es troba millor des- prés de caminar al costat d’una sàlvia, d’un barballó o d’una tarongina? Amanides, sopes, arrebossats, verdures, Herba fetgera (Ane- condiments i postres que poc tenen a veu- mone hepatica) re amb els que consumim habitualment, els Foto: Santi Jávega podem preparar sense grans esforços men- Vara d’Or (Solidago tre passegem per un mercat amable, gratuït virgaurea) i on mai no hi falta el tiberi. Però, alerta, Foto:Santi Javega també cal conèixer aquelles plantes que, lluny de proporcionar-nos alegria al paladar, ens poden provocar alguna cosa més que un mal de panxa. N’hi ha unes quantes (buixol, esperó de cavaller, cicuta, corniol, etc) i algunes són veritablement perilloses, malgrat la seva bellesa. Ens queden dos sentits que no podem deixar de banda, el tacte i l’oïda. Fulles de vellut (pota de cavall, cua de guilla), pètals de seda (gallaret, estepa) polpes refrescants Cua de gallina (Verbascum sp.) (consolva, bàlsam, crespinell), ar- Foto: Santi Jávega rels meloses (malví)...Tocant plantes podeu experimentar tota mena El cas és que, sense fer cap mena d’esca- de sensacions, fins i tot la coïssor rafall, les àvies sabien que posant determina- de l’ortiga és un bon remei per als dolors! I Pericó (Hypericum des plantes sota el coixí dels infants, aquests perforatum) si teniu paciència, escolteu-les, no trigaran Foto: Santi Jávega dormien plàcidament, i el que és més impor- gaire a explicar-vos tant, sense efectes secundaris. alguna de les coses Però el que molta gent desconeix és que que a mi ja m’han podem estimular un altre dels nostres sentits, explicat. el gust, tastant moltes de les plantes que te- Sens dubte, no hi nim a l’abast. Poncelles que es maceren en ha res més generós vinagre (herba de les morenes, margarido- que les plantes. ia), fulles tendres que tenen gust de nou o de cogombre (arç blanc, pimpinella), flors dolces (malva, viola, acàcia), granes picants Santi Jávega (draba), arrels dolces que ens fan passar la L’herbolari de Sau set (polipodi) i tants sabors, que quan es des- cobreixen es tornen gairebé imprescindibles.

17 ELS MAMÍFERS DEL COLLSACABRA (II): MICROMAMÍFERS I QUIRÒPTERS

Introducció ciats: els rosegadors i els insectívors. Els En aquest segon article sobre els mamífers rosegadors són herbívors, s’alimenten de del Collsacabra s’abordaran els mamífers fulles, fruits, llavors, arrels... mentre que els més petits, que es troben representats per dos insectívors són carnívors i, com el nom indi- grans grups: els micromamífers (ratolins, ca, s’alimenten bàsicament d’insectes, però talpons, musaranyes i afins) i els quiròpters o també d’altres invertebrats com ara cucs de altrament anomenats ratpenats. L’article està terra. Val a dir que dins d’aquests dos grups basat en els resultat de dos estudis respec- també hi ha grans mamífers, que varen ser tius que es va portar a terme a la finca dels tractats en l’article anterior de la revista. Per Cingles de l’Avenc de Tavertet per part del exemple, el conill és un gran mamífer rose- Grup de Naturalistes d’Osona. Per l’estudi gador i el talpó és igualment rosegador però dels micromamífers es varen realitzar dues és micromamífer. Igualment, l’eriçó fosc és campanyes de trampeig, una a la primavera insectívor i és classificat com a gran mamí- i una a la tardor. Per als ratpenats es varen fer, mentre que les mussaranyes són micro- analitzar ultrasons prèviament enregistrats mamífers insectívors. al camp i es varen revisar els possibles refu- A continuació s’enumeren les espècies de gis a la finca: coves, edificacions, forats en micromamífers pels diferents hàbitats que es arbres, caixes niu... Les prospeccions varen varen prospectar. donar com a resultat la presència d’una gran En les zones de prats de muntanya, nor- quantitat d’espècies de micromamífers i qui- malment pasturats, hi trobem el ratolí medi- ròpters, tot i que no van aparèixer totes les terrani (Mus spretus), molt abundant i pre- que es poden trobar al Collsacabra. sa de la majoria de petits rapinyaires, tant diürns com nocturns. També el talpó comú Els micromamífers (Microtus duodecimcostatus), que és fre- Els micromamífers comprenen espècies que qüent i fàcilment detectable pels munts de Liró gris (Glis glis) pertanyen a un parell de grups ben diferen- terra que deixa als prats. En aquests indrets, Foto: Jaume Baucells de forma menys freqüent, hi viu el talp (Tal- pa europaea), força més gran que un ratolí o un talpó, i que gairebé mai surt a la super- fície del terra. El talpó roig (Clethrionomys glareolus), molt més escàs, viu a les zones que limiten entre els prats i el bosc. Ja a la zona de límit entre marges, bardis- ses, herbassars i el mateix bosc, hi trobem la mussaranya comuna (Crocidura russula) i en molta menys quantitat la mussaranya cuaquadrada (Sorex araneus), així com el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), una de les

18 Ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) - Foto: Jordi Baucells

Talpó comú (Microtus duodecimcostatus) -. Foto: Jordi Baucells

Carrer Girona, 78, Pral. – 08009 Barcelona Tel. 93 265 22 41 - Fax. 93 265 32 83 http://www.espeleologia.cat - e-mail: [email protected]

19 espècies de petits rosegadors més abundants niu que col·loquem per a estudiar i protegir al Collsabra. els ocells insectívors. En les zones més boscoses apareixen L’abandonament rural i la poca presència dues de les espècies més emblemàtiques de de granges grans ha fet que la rata comuna la zona: el liró gris (Glis glis) i la rata cellar- (Rattus norvergicus) sigui poc abundant i es- da (Eliomys quercinus), dos rosegadors fo- tigui localitzada en masos i els nuclis dels restals que s’alimenten dels fruits dels faigs, pobles del Collsacabra. La rata negra (Rat- avellaners i aurons, i es refugien en nius que tus rattus), que viu en ambients més fores- Ratpenat de ferradura tals i que sovint fa els nius dalt dels arbres petit (Rhinolophus ells mateixos fan dalt dels arbres, o forats hipposideros) vells de picot. Aquestes dues espècies apa- a gran alçada, és més present aquí, fins i tot Foto: Jordi Baucells reixen de forma freqüent dins de les caixes dins dels coberts del bestiar, pallers i altres edificacions de pagès. Totes aquestes poblacions de rosegadors i insectívors, tots ells micromamífers, són font d’aliment per a animals depredadors, com ara els ocells rapinyaires diürns i nocturns, i també pels mamífers carnívors. Són molt importants per a mantenir l’equilibri d’aquests ecosistemes agroforestals: si són massa es- cassos no permeten que visquin les espè- cies que d’ells s’alimenten, i si són massa abundants poden esdevenir plagues nocives per als conreus. Un bon manteniment dels hàbitats, amb marges de qualitat, pesticides i rodenticides aplicats amb rigor, un manteniment del mosaic de boscos i conreus, etc. ajuden a conservar-los millor.

Els quiròpters Els quiròpters són els ratpenats o ratapinya- des, mamífers voladors, grans desconeguts i ben presents al Collsacabra amb cinc espèci- es confirmades en l’estudi realitzat.

20 Els ratpenats apareixen al Collsacabra en Taula 1. Micromamífers detectats al Collsacabra durant l’estudi forma de vàries espècies comunes i algunes de més rares i fins i tot del tot desconegudes. Nom català Nom científic Hàbitats La ratapinyada pipistrel·la (Pipistrellus pi- Liró gris, rata Glis glis Principalment fageda, vores pistrellus), petita, viu als pobles i masies i dormidora de torrent, roureda és una de les més abundants. El ratpenat de Musaranya Sorex araneus Vores de bosc, marges, vores cova (Miniopterus schreibersi), viu en colò- cuaquadrada de torrents nies de diversos centenars i fins i tot milers Musaranya comuna, Crocidura russula Vores de bosc, marges, vores d’exemplars, a les profundes coves de gres gasarapa de torrents que hi ha a les zones de cingleres i roquis- Rata cellarda Elyomis quercinus Roureda, marges de torrents, sars. Aquest ratpenat, molt amenaçat, és molt avellaneda, fageda. sensible a les molèsties causades per la gent Rata comuna Ratus norvegicus Masos, edificis habitats, granges que visita aquestes coves. En zones forestals hi trobem els nòctuls, ratpenats del gènere Rata negra Rattus rattus Vores de bosc, roureda, pineda Nyctalus, que es refugien en els forats d’ar- Ratolí de bosc Apodemus Prats enmig del bosc, vores bres vells i forats fets per picots. Precisament sylvaticus de bosc, roureda, pineda, aquests grups de ratpenats forestals es troben fageda. entre els menys estudiats i coneguts del país. Ratolí mediterra- Mus spretus Vores de bosc, prats humits, Dins de les masies velles, en golfes o coni marges arbrats, brolla de berts, es troben petites colònies de ratpenats, boix. formades per algunes espècies significatives: Talp, taup Talpa europaea Prats humits el ratpenat orellut meridional (Plecotus aus- Talpó comú Microtus Prats humits triacus) i els ratpenats de ferradura (del gè- duodecimcostatus nere Rhinolophus). Viuen en petites colònies Talpó roig Clethrionomys Prats humits glareolus de pocs individus, normalment entre 10 i 25, que crien penjats sota les bigues de fusta dels sostres vells. Taula 2. Ratpenats detectats al Collsacabra durant l’estudi Els ratpenats són un dels grups de mamí- fers més amenaçats del planeta; es considera Nom català Nom científic Hàbitats que les seves poblacions, en la majoria d’in- Ratpenat de ferradu- Rhinolophus Coves, edificacions humanes drets, han minvat de forma molt significativa ra petit hipposideros dels medis rurals en els últims anys, a causa de la davallada de Ratapinyada Pipistrellus pipis- Escletxes en roquissars, ar- les poblacions d’insectes i de la pèrdua de pipistrel·la comuna trellus bres, principalment en edifi- qualitat dels seus hàbitats. cis Ratpenat de cova Miniopterus Coves en cinglera schreibersi Jordi Baucells Colomer Ratpenat nòctul petit Nyctalus leisleri Escletxes d’arbres Guillem Mas Cornet Ratpenat orellut Plecotus austria- Principalment en edificis meridional cus

ELS CINGLES DE COLLSACABRA A INTERNET

Des del 1 de febrer passat, qui vulgui la col·lecció completa, i no l’interessi descarregar de número a número, podrà fer-ho en dos paquets (del 00 al 39 i del 40 al 62) que són tots els exemplars publicats des del 1979 al 2009, des d’aquests enllaços: http://www.mediafire.com/file/nbttonymhaj/Revista ELS CINGLES - n00-n39 (1979-1998).zip http://www.mediafire.com/file/eo2gqoyjzkz/Revista ELS CINGLES - n40-n61 (1998-2009).zip (Heu de copiar l’adreça i enganxar-la al vostre navegador) (fer click a: “Click here to start download...”) Tota la col·lecció està penjada a l’espai que Amics dels Cingles de Collsacabra té a la web de l’Ajuntament de Tavertet: http://www.tavertet.cat/entitatsDetall.php?idEnt=26&idFamilySup=0&idFamily=17

21 ELS MEUS HEROIS LITERARIS DE CANTONI

Com a subscriptor de la revista Serra d’Or, l’abat Escarré de Montserrat hi assistiria en vaig llegir ja fa anys un article que parlava diverses ocasions. del Concurs que durant la postguerra se ce- El desembre de 1993 vaig poder partici- lebrava a l’Escola estatal de noies de Canto- par en l’homenatge que molts intel·lectuals nigròs, l’anima mater del qual era en Joan li feren, i així acostar-m’hi personalment per Triadú. L’article m’emocionà i vaig propo- primera vegada. D’aquell acte i mercés a tots sar-me de seguir-ne la pista. Els admirava els subscriptors, el periodista Agustí Pons va en silenci per publicar un llibre que crec essencial en la la seva valen- biografia del Mestre: Joan Triadú, l’impuls tia, per atrevir- obstinat. se a organitzar Aquest passat mes de novembre, l’amic un certamen de Ernest Gutiérrez de Tavertet em va recordar poesia en català que l’editorial Proa havia publicat el llibre només cinc anys Memòries d’un segle d’or de Joan Triadú i més tard d’aca- em va acompanyar a la casa de Barcelona bada “la Guerra d’aquest gran pedagog, escriptor i agitador incivil”. cultural a fi que ens dediqués el seu llibre Quin exem- i pogués sentir de la seva pròpia veu aque- ple per a les ge- lles respostes que jo m’havia fet durant tants neracions poste- anys sobre la Festa de Cantoni. Aquest crític riors! I jo, com literari, educadíssim, ens va rebre en el seu a adolescent que despatxet i amb una claredat intel·lectual ad- s’emmiralla i mirable va atendre exquisidament les nostres Joan Triadú en el admira el seu cantant preferit, el seu mite, preguntes, mentre recordava, entre d’altres despatx de Barcelona, signant el seu llibre a m’agradaria d’haver estat escoltant quan reci- moltes anècdotes, les paraules que pronuncià Eduard Miró. taven Riba, Espriu, Foix, Sarsanedes o Martí el bisbe Masnou durant el seu parlament: “Jo Foto: Ernest Gutiérrez. i Pol. I hagués xalat per fer-me la foto amb no sóc el pal de paller de l’acte, sinó només cadascun d’ells, per a immortalitzar aquells aquell pot que els pagesos posaven al cap- instants màgics. I l’estiu del 1944, que se- damunt, perquè l’aigua no mullés la palla”. gons Triadú “vessava de convalescència i L’anomenada del Collsacabra com a in- d’estiueig, de fugir de la mort i de fer salut. dret sanitós ja ve de lluny. Les memòries No- Era un estiu d’esperança i de contradicció”. tes de la vida del Dr. Lluís Vila d’Abadal, Eduard Miró amb el Parlà amb el rector Mn. Feliu Vila: “no pas otorrino, ja parlaven del guariment del seu cantant Pau Riba. perquè el projectat concurs hagués d’esser oncle Ramon d’Abadal el 1918 a Cantoni- Foto:: Arxiu del autor de caràcter religiós, sinó perquè només l’au- gròs. Quelcom d’especial deu tenir el Collsa- toritat eclesiàstica cabra ja que també va curar en Joan Triadú podia emparar un de la tuberculosi, i li va donar la força tel· acte cultural sense lúrica d’emprendre un concurs que durà del passar per l’auto- 1944 al 1968, en el qual van anar desfilant ritat civil, la qual la flor i nata de la literatura catalana de la no l’hauria auto- postguerra; tots els meus Poetes en majús- ritzat o bé hauria cules que des que vaig entrar a filologia, he exigit que fos tot beatificat. o en part en caste- No podien ni imaginar aquells dos joves, llà.” Més endavant Triadú i Panikkar, companys d’universitat li donaria suport el l’any 1941, que al cap de molts anys triarien bisbe de Vic, el Dr. el Cabrarès per viure i gaudir de la natura Masnou, i fins i tot i del silenci. Com a lletraferit, mai no esta-

22 ré prou agraït a Triadú que llogués aquell cotxe de línia, que en el seu recorregut des de Vic, s’atrevia a esquivar aquells pedregars per fer- nos el camí de Cantoni més planer, tot eliminant els rocs que els duien el 17 d’agost a la festa de Sant Roc, advocat contra la pesta, a participar d’uns esdeveniments històrics Triadú capitanejà i entusiasmà tothom, des de l’excels Carles Riba que llegí el 1951 els vint sonets que es convertirien en el llibre Salvatge cor, acompanyat de la seva muller que hem heretat. Procuraré no decebre-us. Segon curs de la Fa- Clementina Arderiu i d’una llarga llista d’es- cultat de Filosofia i Mil gràcies, amic Triadú, Mestre de Mes- Lletres a la Universi- criptors dels Països Catalans i catalanòfils tres i Poeta de poetes. tat de Barcelona. Joan d’arreu del món. Fins i tot, el nét del poe- Triadú i Raimon Pa- ta, el cantant Pau Riba fou guardonat el 7 nikkar (1941). Eduard Miró i Saladrigas Foto: Lluís Batlle. d’agost del 1966 amb un accèssit al premi “Vida nova”, per la recopilació de narracions curtes Carta a la vida. És de justícia fer memòria d’aquells pe- legrinatges que ens omplen d’orgull i enve- ja sana els qui per edat –l’any 1959 quan jo neixia moria en Riba– no vam poder gaudir d’aquells estius tan màgics, mig clandestins i irrepetibles. A tots ells, però, els agraeixo de tenir-los com a Mestres i com a pares de la meva “dèria poètica”. Gràcies per fer-nos transitable i lliures d’entrebancs aquell camí infranquejable. I, us ben asseguro, que si algun dia em trobo una pedreta insignificant en el camí de Can- toni, la dipositaré a la cuneta com una ofrena Montserrat Gales i Eduard Miró, al costat del monòlit dedicat a Carles i entendré que és el testimoni poètic i de país Riba, a Cantonigròs. - Foto: Nis Mateu.

23 LA TAULA DE LA SALA DE L’AVENC

La sala de l’Avenc, des que s’hi viu en No és estrany que tot fos senzill o en mal aquesta nova etapa de la casa, ha tingut mol- estat i que les tancadures i claus s’haguessin tes taules. Taulons de fusta amb cavallets i perdut. Feia uns 60 anys que els fonaments cadires de plàstic, taules petites de pi, tau- de la casa havien trontollat amb els grans les improvisades segons l’ocasió, taules per terratrèmols del 1426-27, terratrèmols que menjar, taules per presentar... totes amb bons van destruir Amer i Olot i que afectaren tot propòsits, però que a cap li pertocava del tot el Collsacabra. A l’Avenc havia caigut mit- una sala tan noble. ja casa (l’arc a la cuina n’és testimoni, com també els baixos sota la cuina). Els super- vivents, entre ells la Constança Avenc, que encarregava l’inventari, i que era una nena petita a l’any dels terratrèmols, vivien en una casa mig enrunada, com explica l’inventari. El seu marit Martí i el fill hereu Francesc eren ja morts i encarregà la responsabilitat de la casa i la finca al segon fill, en Pere, a l’espera que l’hereu d’en Francesc, en Joan, fos major d’edat. La taula està entre les coses que llista l’inventari pel fet de ser un element importantíssim per a una masia catalana del segle xv, que malgrat no fos massa bona, era el centre de reunió, un lloc comunitari per menjar i beure, al voltant del qual podíen festivar, lamentar, debatre, i discutir. Ens hem d’imaginar una casa i sala diferents, anteriors al casal del segle xvi, senyorial sens dubte, però més arcaica i austera. Pot- ser aleshores la casa estava encarada a mig- Foto de l’any 1976 on Segons l’inventari de l’Avenc del 1486, dia i amb dos pisos en lloc de tres. Al cap es veu la senzilla taula la sala o menjador tenia unes portes de poca del menjador en aque- de pocs anys, potser només 50, farien cons- lla època. qualitat i una taula gran també de poca quali- truir el gran casal i segur que al cap de poc Foto: Jordi Gumí del tat o en mal estat, a més de dos bancs senzills. també encarregaren una nova taula de roure, llibre L’Art Popular de Tenia també, entre altres estris, una gran caixa castanyer o noguera per acompanyar aque- Catalunya, 1985 de noguera amb pany sense tancadura. Item lles dècades de vaques grasses. En una foto més entram en lo mengador un ha sotills por- de Jordi Gumí de l’any 1976, es veu la sala tes e més una taula gran sotil ab dos banchs gòtica de l’Avenc amb la taula que tenien al sotills en dit mengador. Item 1ª caxa gran de segle xx, desapareguda o venuda pocs anys noguer ab pany sens tancadura.* després.

24 Aquesta darrera Setmana Santa, la Christi- na Abey i un company de feina d’Edimburg, Mark Adams, mestre artesà, van fer la taula de la sala de nou. La Christina, o Nucs, com és coneguda al Collsacabra, va estudiar per ser ebanista amb en Mark Adams a Escòcia fa dos anys. La taula és per tant una obra i un esforç metafòric de les dues nacions que s’identifi- quen pel fet de tenir semblances històriques i nacionalistes: és una taula catalana-escocesa ja que tots dos la van dissenyar i construir en fusta de noguera. La noguera era de la serre- ria de Joan Sarsanedas del Collell de Pruit i la inspiració i el disseny es van deure a les visites que van fer en Mark i la Christina a Sant Julià ma.” “Algú va comentar que no la faríem en La nova taula recent de Vilatorta i a la Garganta de Pruit. una setmana”, i afegí amb un somriure afable enllestida. El primer que van fer en arribar en Mark, …“no li diguis mai a un escocès que alguna Foto: Jordi Gumí directament d’Edimburg, va ser posar tota la cosa no és possible!” fusta a terra per coneixer-la i distribuir les lla- Van acabar en una setmana, a quarts de tes de la taula primer, i després els peus que dues de l’última nit abans de marxar en Mark aguantarien tot el pes de quasi cinc metres de Girona cap a Edimburg. Ara caldrà polir- de fusta. “S’ha de conèixer la fusta, estimar- la i aplicar-hi les ceres, més endavant la Ch- la i posar un nom a cada llata” ens deia en ristina farà les cadires o bancs. Molt aviat la Mark. “Llavors saps quin segment li toca ser sala tindrà una taula ben acabada i ben digne pota, i quin serà la taula. És un diàleg constant de la seva història. Una sala que ha sentit ter- entre l’artesà i el material”. Així doncs, des- túlies, discussions, debats, i cançons des del prés de tallar i preparar la fusta, van fer taps segle xvi, i unes parets que van veure i sentir de roure per unir, sense claus, les llates amb com l’escribà comptava i apuntava en una l’estructura. Els peus els va esculpir la Chris- altra sala mig derruïda, mentre deia en veu tina després d’un cop d’inspiració, deixant-se baixeta: …més una taula gran sotil ab dos anar com hauria fet qualsevol artesà a l’edat banchs sotills en dit mengador*. Qui pogués mitjana, tot i que fora poc probable alesho- veure com era aquella taula original i quin res que fos una noia qui fés la taula. Tot es va gust tenia l’escudella dels antics estadants de montar l’últim dia després d’una setmana de l’Avenc, i qui pogués convidar aquella gent treball intens i s’acabà just abans de marxar al voltant d’aquesta taula per tal que ens ex- en Mark cap a Escòcia. En Mark ens comentà pliquessin coses! després: “Fa falta deixar de medir, i pensar”. Amb més de 20 anys d’experiència d’ebanis- Belinda Parris ta, ens comentava més tard que “l’artesà s’ha de desinhibir, ha de viure la fusta, endinsar- *Inventari de l’Avench de Tavertet. Arxiu se en la tasca, perdre’s i trobar-se...els càlculs Parroquial de Tavertet, R/16, p. 45-51v. (4 massa estrictes cohibeixen i acaben produint d’abril de 1486). Font: R.Ginebra, Arxiu un nyap o pitjor encara, una peça sense àni- Episcopal de Vic.

25 APROXIMACIÓ A LA BIBLIOGRAFIA

DEL COLLSACABRA A cura d’Anna Borbonet i Macià

Albaiges i Olivart, Josep M. (1986): El Bolós, Jordi; Hurtado, Víctor. (2001): Atles santuari de la Salut. Editorial Montblanc- del comtat d’Osona (798-993). Rafael Dal- Martín; col·lecció Biblioteca excursionista, mau editor, Barcelona. pp. 9,12, 38-39, 64- 19. Granollers. 65, 71, 73-75, 80-81.

Alquèzar, José Luis; Vergés, Anna Maria. Borbonet i Macià, Anna; Sanglas i Puig- (1998): Santa Maria del Roure, al cor del ferrer, Jordi. (1999): Tavertet, el seu terme i Collsacabra. Edicions Pleniluni, Barcelona. els seus noms de lloc. Publicacions de l’Aba- dia de Montserrat, Barcelona. Amblàs, M.; Banús, M.; Tree, Mattheu; Parris, Mat; Parris, Terry; Parris, Belinda. Cardós, Agustín. (1952): Guillerias. Edito- (2007): Diari de natura (Country diary). Fo- rial Miquel Arimany S.A. Colección de la tografia: Jordi Gumí; il·lustració: Begonya montaña y el mar. Barcelona. Amb el mapa Molins. Ed. l’Avenc – Farell, Barcelona. Les Guilleries y Collsacabra (sic). Escala 1: 100 000. Aragon, Antoni; Lalueza, Jordi; Portell, Jordi. (2004): Caminant per Catalunya 2. Casadesús, Alícia; Crosas, Anna. (2004): El Montseny, les Guilleries i el Collsacabra. Llauró, 12 cites. Art i natura al Collsacabra Editorial Pòrtic, Barcelona, 2004. 1998/99. Associació per a les Arts Contem- porànies – l’Avenc de Tavertet. Eumo edito- Associació Amics de Tavertet. (2005): Collsa- rial, Vic. cabra 1900-2000. Imatges de la vida quotidi- ana. Farell editors, Sant Vicenç de Castellet. Castells, J. i Terrés, J. (1945): Guillerias. Ve- lloso editor. Colección de la montaña y el mar, Badia, Pep. (1989): Guilleries i Collsacabra. Tallers Gràfics F. Ferrer Gregori. Barcelona. Fotografies: S. Bosch, Sant Hilari Sacalm. Catalunya Romànica. (1986): Rupit i Pru- Bahí, Enric. (2009) Collsacabra. Dibuixos it, pp. 459-472; Santa Maria de Corcó, pp. de Neus Font. Embolcall,Vic. 556-589; Tavertet, pp. 625-635. Volum III, OSONA. Fundació Enciclopèdia Catalana, Banús i Blanch, Miquel. (1986): Rupit. Barcelona. Pàgines de la seva història. Ed. Montblanc- Martín; col·lecció Biblioteca excursionista, Centre Excursionista de Catalunya. 20. Barcelona. (1924): Les Guilleries. Barcelona. Amb el mapa Les Guilleries. Collsacabra. Escala Banús i Blanch, Miquel. (2003): Collsa- 1:100 000. cabra. Paisatges i llegendes. Farell editors, Sant Vicenç de Castellet. Crosas, J. (2000): Memòria de la Guerra. L’Esquirol (Osona) 1931-1940. El Mèdol, Banús i Blanch, Miquel. (2004): Dins la Tarragona. pau del Collsacabra. Resum de poemes. Emboscall, Vic. Crosas Casadesús, Jaume. (2004): Guerra i repressió al Collsacabra, (1936-1943). gru- Belis i Garcia, Ricard; Manyós de Balan- po de Historia José Barruezo, Santa Coloma zó, Mercè. (2006): Guilleries i Collsacabra. de Gramenet. 20 excursions per a totes les edats. Geoes- tel, S.A.; Editorial Alpina, S.L. Granollers. Dorca Dorca, Jordi. (2008): El parlar del

26 Collsacabra. Aproximació i assaig de descrip- sus posesiones de ultramar. Edició El Prin- ció. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona. cipat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del regne d’Aragó. Curial, Barce- Dumas, Philippe. (1986): Els bandolers de lona, 1985. p.466, vol.1; p.281, 410, vol. 2. Collsacabra. Aliorna, S.A. Editorial. Mauri i Portolès, Josep. (2004): A peu per Els Cingles de Collsacabra. Revista que Osona. 20 itineraris. Cossetània edicions; s’inicià l’any 1979, a Tavertet, dedicada en col·lecció Azimut 42, Valls. (2a edició). bona part al Collsacabra. Bianual, l’edita l’associació Amics dels Cingles de Collsa- Morell i Fina, Àngels; Nuet Badia, Jo- cabra. El fundador fou Jordi Sanglas i Puig- sep. (2006). Mapa de vegetació de la ferrer, amb els seus col·laboradors, entre els muntanya d’Aiats. Descripció de les uni- quals Jordi Mas i Caballé, que digitalitza les tats cartogràfiques i ampliació de la lle- revistes des de l’any 2000. genda. Muntanya, núm. 872, agost del 2007, pp. 12-19. Centre Excursionista de Gel, Carles. (2010). Massís del Montseny. El Catalunya. Reproduït a la revista Els Cin- Collsacabra. Guia d’excursionisme. 24 as- gles de Collsacabra núm. 61, juliol del cencions i itineraris de muntanya. Editorial 2009. Barcelona. Piolet, Barcelona. Morell i Fina, Àngels; Nuet Badia, Josep. Grup de recerca folklòrica d’Osona. (1983): (2004): Collsacabra. Guia d’excursions. El folklore de Rupit-Pruit. I – Cançoner. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Eumo editorial, Vic. Barcelona.

Grup de recerca folklòrica d’Osona. (1984): Noguera, Antoni. (1979): Collsacabra. Au- El folklore de Rupit-Pruit. II – Narracions. bert impressors, Olot. (2a edició). Eumo editorial, Vic. Osona, Arthur. (1898): Guia itineraria de Junyent, Eduard. (1965): Guia turística de las Serras de Collsacabra, de la Magdale- Vich y comarca. (1965): Editorial Mont- na y altres contraforts de la regió Pyrenaica blanc. Barcelona. fins al macís dels Pyrineus Orientals. Cen- tre Excursionista de Catalunya. Estampa de Junyent, Eduard. (1971): La comarca de Vic. F.Altés y Alabart, Barcelona. Fotografia: Ramon Masferrer. Ed. Mont- blanc-Martín, Granollers. Parés i Ganyet, Quirze. (2001): La despo- blació rural i les masies del Collsacabra. Junyent, Mn. Eduard. (1975): Catalunya Rafael Dalmau / Fundació Vives i Casajua- romànica. Arquitectura del segle xi Publica- na, Barcelona. (2a edició). cions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona. Payan Verdaguer, Josep. (1977): El meu Madoz, P. (1845-1850): Diccionario geo- Rupit. Recull de poesies. Gràfiques Campàs, gráfico-estadístico-histórico de España y Barcelona. (2a edició)

Plaça Major, 6 · 08569 RUPIT (Barcelona) · Tel. 93 852 28 39 www.saucollsacabra.cat · e–mail: [email protected]

27 Payan Verdaguer, Josep. (1980): Rupit etern. Vic. Patronat d’Estudis Ausonencs, Osona a Poesies i narracions curtes. Barcelona, la butxaca 9. Vic. pp. 53-56.

Pladevall, Antoni. (1972-1974): Sant Bar- Rocafiguera i Espona, Montserrat. (1995): tomeu Sesgorgues, Sant Miquel de Sorerols Osona ibèrica. El territori dels antics ause- i Sant Vicenç Sarriera. Ausa vii. Vic. pp. tans. Patronat d’Estudis Osonencs, Vic. pp. 330-352. 30-32; 34-35; 103-106.

Pladevall i Font, Antoni. (1980): El Santu- Sanglas i Puigferrer, Jordi. (1989): Tavertet, ari del Far. Collsacabra-Guilleries. Editori- cent anys d’història. Edita: Els Cingles, Tavertet. al Montblanc-Martín; col·lecció Biblioteca excursionista, 18. Granollers. Sanglas i Puigferrer, Jordi. (1993): Taver- tet i els seus verals. Els Cingles, Sant Hipòlit Pladevall i Font, Antoni; Simon i Tarrés de Voltregà. Antoni.(1986): Guerra i vida pagesa a la Catalunya del segle XVII. Editorial Curial. Sanglas i Puigferrer, Jordi. (2001): Taver- Biblioteca Torres Amat, Barcelona. tet, cent anys d’història. Amics dels Cingles de Collsacabra, Tavertet. (2a edició, amplia- Pladevall i Font, Antoni. (1993): La Mare da p.52). de Déu de Cabrera. Patrona del Cabrerès. Editorial Montblanc-Martín, Barcelona. Serra, A. (1993): Análisis de la distribución espacial en la subcomarca del Collsacabra: Pladevall, Antoni. (1993): Collsacabra. Tavertet y Sorerols (Osona), en los siglos Gran Geografia comarcal de Catalunya. x-xv. iv Congrès d’Arqueologia Medieval Vol.8. OSONA. Enciclopèdia Catalana. Bar- espanyola, Alacant. celona. (2a. edició). pp. 197-213. Serra i Clota, Assumpta. (1990): La comu- Pladevall i Font, Antoni; Coll i Ferret, Xa- nitat rural a la Catalunya medieval i Collsa- vier; Serra i Clota, Assumpta. (2002): His- cabra (s. xiii-xvi). Eumo editorial; col·lecció tòria de la parròquia i poble de Santa Maria l’Entorn, 18. Vic. de Corcó. Edita: Parròquia de Santa Maria de Corcó, Santa Maria de Corcó- l’Esquirol. Serra, Ricard. (2000): Comarques i subco- marques de Catalunya. Osona. Volum 2-3. Puget, Rafael. (1969): Becades a Corriol. Agrupació Catalana Colldejou de Promoció Primera edició Jaime Libros. Barcelona. Excursionista, Mollerussa. pp.117-146. Edició facsímil, 1985. Sevilla, Rafael. (2004): El Collsacabra. Puigcarbó de Muntanyola, Bernat (s. xvi- Guia excursionista per a tota la família. Edi- xvii), llibre de memòries; Lleopart de Vila- torial Pòrtic (ECSA). Barcelona. lleons, F. Joan, llibre de notes, i Quatreca- ses de Pruit (1686-1812), llibres de comptes Solà, Fortià. (1933): El Cabrerès. Barcelona. i notes.(2005): Guerra, Pau i Vida Quotidi- ana en primera persona. Edició a cura de Solà, Fortià. (1935): Nostra Senyora de Ca- Rafel Ginebra i Molins. Patronat d’Estudis brera. Barcelona. (2a edició). Osonencs, Vic. Solà i Colomer, Xavier. (2003): El santuari Puigserver, Rosa M.(2003): Mas de les de la Mare de Déu de la Font de la Salut. Planes. Història d’una centúria. Impremta Vall d’Hostoles – Collsacabra. Publicacions Daví, Vic. de l’Abadia de Montserrat, Barcelona.

Reguant, Salvador; Busquets, Pere; Vila- Tortras i Planes, Montserrat. (2003): Els plana, M. (1986): Geologia de la Plana de Planes de Girona. Història d’una família que

28 de la propietat rural passa a la gran empresa CARTOGRAFIA: (extracte) del segle xix. Editorial Diac, Vic. pp.21-102. El Collsacabra. (2001): En homenatge a Triadú, Joan. (1994): El Collsacabra. A tot Quirze Parés i Ganyet. Mapa topogràfic-ex- vent. Proa. Barcelona, (2a edició). cursionista. Guia informativa. Escala 1: 25 000. Editorial Piolet-Els Cingles de Collsa- Vinyeta, Ramon. (1961): Les Gorgues. cabra, Barcelona. (1a edició). Collsacabra occidental. Guia munta- nyenca. Editorial Montblanc, Granollers. El Collsacabra. (2006): Escala 1: 25 000. (2a edició). Editorial Piolet-Els Cingles de Collsacabra. Barcelona, (2a edició). Vinyeta, Ramon. (1984): El Collsacabra, Cabrera i Cantonigròs. Editorial Celblau; El Collsacabra. (2009): Escala 1: 25 000. col·lecció Art i Paisatge, Torelló. Editorial Piolet-Els Cingles de Collsacabra. Barcelona, (3a edició). Vinyeta, Ramon; Sanglas, Jordi. (1990): El Collsacabra. Tavertet. Ed. Celblau, Torelló. Les Guilleries. Collsacabra. (1959) (1963) (1966) (1970) (1975) (1980) (1986) (1991) Vinyeta, Ramon.(1993): El Collsacabra: (1993) (1996). Guia i mapa. Escala: 1: 40 salts i cascades. Foto-Sport. Torelló, (2a 000. Editorial Alpina, Granollers. edició) Vall de Sau-Collsacabra. (1998) (2001) Vinyeta Leyes, Ramon. (1993): El Collsaca- (2005). Guia i mapa. Escala: 1: 40 000. Edi- bra. Alzamora Artegràfica, S.A.,T orelló. torial Alpina. Consorci Vall de Sau-Collsa- cabra. Granollers. Vinyeta, Ramon. (1994): Llegendes i tradicions del Collsacabra i les Guilleries. Alza- Serra, Juli.(1888): Plano de las Guillerías. mora Artegràfica, S.A.,T orelló. Escala: 1: 20 000. Centro Geográfico del Ejército. Vinyeta, Ramon. (1998): Rupit. Guia turísti- ca. Impremta offset Bonet, Ripoll. Serra, Juli. (1888): Plano de les Guillerías. Escala 1: 50 000. Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona.

Serra, Juli. (1890): Plano de las Guillerías. Escala 1: 20 000. Centro Geo- gráfico del Ejército. Girona.

Un veí de Serra, Juli.: El mapa del Mont- Tavertet seny, les Guilleries i el Collsaca- que col· bra. Còpia del mapa original del labora Plano de las Guillerías de l’any 1890. Escala 1: 20 000. Rafael Dalmau editor. Barcelona, (2004).

Tarrés, Josep. (2003): El mapa del Montseny, les Guilleries i el Collsacabra, de Juli Serra, 1888. Muntanya, núm. 845, febrer del 2003. Centre Excursionista de Ca- Hostal estrella ** Rupit talunya, Barcelona. pp. 3-5. Plaça Bisbe Font, 3 Tel. 93 852 21 05 [email protected] 08569 Rupit (bcn) Fax 93 852 20 17 www.hostalestrella.com

29 EL PONT DE MOLÍ-BERNAT

Fa centenars d’anys que Ta- ci, utilitzant procediments i perpetuant vertet té un pont, tants que detalls que podien restar-hi durant cent o se’l denomina el pont Vell, dos-cents anys. El resultat és la prolonga- comparant-lo amb un que ció d’un estil més enllà de la seva època és modern, el de la carrete- original. Hi ha precedents coneguts. El ra prop del poble, anomenat pont sembla romànic, però aquest estil pont de Pla-sa-riera. El vell, dels segles xi i xii feia molt de temps que que les guies i mapes identi- ja s’havia extingit quan es va iniciar la fiquen com a pont de Molí- seva construcció. Podríem dir que és un El camí ral travessa la bernat, era situat en el pas del camí ral de possible pont gòtic datable a mitjan segle riera en un mapa de ferradura per a comunicar el poble amb les xiv. Hem de situar el pont de Molí-bernat l’any 1924. masies de les Baumes, el Noguer, Sobira- entre els que es van fer a Susqueda (1348), Foto: Jordi Gumí nes, can Tafura, Mierons i seguia cap a Sant l’Esquirol (1350) i Sau (1390). Els docu- Pere Pescador on anava a enlla- ments parlen de lleves dels ajuntaments çar amb els camins de la Plana. als homes dels pobles (Tavertet inclòs), Aquest itinerari encara es reflec- ordenant-los a col·laborar en la tasca de teix en un mapa de l’any 1924, del construir ponts als pobles veïns. Encara qual mostrem el fragment corres- que de moment no s’han trobat referèn- ponent al pas del camí, que creua cies concretes sobre el nostre pont, és lò- la riera de Molí-bernat. La carre- gic pensar en la seva construcció més o tera actual, oberta l’any 1964, va menys per les mateixes dates. deixar el pont arraconat per falta L’obra del pont és massissa i molt equi- d’ús, convertint-lo en un indret librada, s’assenta sobre blocs de roca viva Es treu una alzina del quasi desconegut. i forma un conjunt sòlid d’una relativa pont en una acció de Quines característiques es poden assig- esveltesa. Els carreus de pedra carejada l’any 1985. nar a aquest pont? Primer hem de soste- alternen amb blocs no tan uniformes, però Foto: Jordi Gumí. nir que és una mostra d’arquitectura civil tots estan ben integrats. Malgrat el pas dels medieval, de valor històric, que indica la anys es troba en un estat prou satisfactori Eliminació de vegeta- ció en el Camp inter- vitalitat d’un poble amb prou empenta per per pensar que deu haver rebut intervenci- nacional de treball a assumir una obra tan important. La data ons en algun moment històric. Té una llar- l’any 1995. de construcció es mou en un període no gada de 20 m i l’alçada de 4,60 m amb una Foto: Arxiu Cingles pas fàcil de precisar. Alguna veu llum de 5,63 m a la volta. El seu traçat en popular diu que és un pont romà planta presenta una part estreta de 1,60 m i també certs fullets turístics ho en el recorregut central i un eixamplament a corroboren, cosa que és absolu- les entrades que arriba a 2,40 m. La barana tament errònia. Quan es defineix és coronada a banda i banda amb peces de com a pont romànic ja ens acos- pedra de llom semicircular. tem un xic a la realitat, sense ser L’agost de 1985 es va detectat el perill veritablement cert. Alguns detalls que representava una alzina molt notable del seu estil constructiu podrien crescuda a la paret d’aigües amunt, provo- portar-nos a definir-lo d’aquesta cant esquerdes i una constant degradació. època, però tampoc l’encertem. Impulsats per l’entitat Associació Amics Cal argumentar-ho amb una refe- de Tavertet, un grup de voluntaris del poble rència entenedora, corresponent van eliminar l’arbre, juntament amb nom- a què, en aquelles èpoques, els broses heures que s’arrapaven per tota la constructors utilitzaven sistemes construcció. Va ser una neteja, no una res- de treball adquirits per experièn- tauració, amb un resultat molt beneficiós cies de mestre a mestre en l’ofi- per a l’estabilitat de les parets afectades.

30 A l’any 1995, els Amics dels Cingles de En arribar l’any 2010 s’ha assolit una L’arcada, un cop res- Collsacabra, editors d’aquesta revista, mo- acció molt lloable gràcies a la intervenció taurada, vista des del nivell de la riera. tivats per una subvenció de la Diputació de de Ajuntament: acollir-se a una subven- Foto: Jordi Gumí Barcelona, varen promoure un Camp inter- ció del Departament de Medi Ambient de nacional de treball. Entre altres tasques en la Generalitat de Catalunya. S’ha endegat espais i camins del poble, s’actuà desbros- l’arranjament del traçat del camí ral, camí sant diversos vegetals i matolls que ofega- ancestral de Tavertet, ven l’entorn del pont tapant-lo gairebé del que en el seu recor- tot. L’indret quedà molt endreçat fent que la regut passa per l’em- visibilitat esdevingués fàcil i la contempla- blemàtic pont Vell. El ció més agraïda. projecte ha contemplat la recuperació i con- solidació del sender, que en alguns llocs s’havia perdut, amb el complement de la restauració del pont. El recorregut es troba ja net, repassat i orde- nat, amb la falta d’algun detall que s’està completant. La part de tasca assignada al monument ha estat enllestida totalment de La màquina ajuda la feina general de res- Josep Santín modelant una pedra del coronament de la forma que, actualment, es pot visitar amb tauració. barana. tota facilitat aquesta joia arquitectònica Foto: Lluís Hervás Foto: Jordi Gumí dels nostres verals.

31 trada. El resultat ha estat a l’alçada de les perspectives esperades. Una altra qüestió es va plantejar a l’hora de engegar la restauració del pont. Una bona part d’elements de pedra que calía aportar eren els coronaments de les baranes, integrades per unes peces, de pes, mida apreciable i forma concreta, que calia compon- dre apropiadament. Trobar un artesà destre que interpretés l’encàrrec era vital; per fortuna la solució estava en el propi poble i la tasca va ser duta a terme amb bon final. El “nostre” es- cultor, el bon amic Josep Santin, va acceptar la feina de picapedrer qua- lificat, a mida de les necessitats del pont, tot El conjunt mostra el Per actuar sobre el projecte, el consistori posant el seu taller i la seva destresa a servei recorregut del camí va pensar en algú que estigués prou sensibi- damunt del pont. del que calia fer. El resultat ha estat un encaix litzat amb el sentit tradicional del treball a Foto: Jordi Gumí perfecte entre els coronaments antics amb els frec de natura i pedra. És per això que s’ha nous sortits de les seves mans. comptat amb la col·laboració de la empresa Tasques de consolida- Atès el treball de restauració (seguit, ció i recuperació de la Jardineria i Restauració Puntí, liderada pel ajudat i tutelat per la Regidoria d’Urbanis- barana. Joan de la Cau, exveí de Tavertet, conegut me de l’Ajuntament), s’ha assolit una fita Foto: Lluís Hervás per les correctes intervencions a tota la con- important per al patrimoni del poble. Ara tenim un monument presentable, de categoria històrica, amb prou entitat per cridar l’atenció dels aficionats a l’arqueologia i l’arquitectura antiga. La recuperació del camí ral és el complement que els podem oferir, per fer una bona passejada, que en aquest cas agermana natura amb cultura.

Jordi Gumí

C. Major, 4 08569 CANTONIGRÒS Tel 93 852 51 24 [email protected]

32 CRÒNICA DEL COLLSACABRA

L’ESQUIROL RUPIT I PRUIT

Activitats dels Tonis Aplec de Santa Maria de Montdois. L’Associació Cultural del Gremi dels Tonis El 10 de maig s’havia de fer l’aplec a Mont- de l’Esquirol (nom complet dels Tonis) du- dois, però a causa de les pluges, es va cele- rant el semestre passat ha fet diverses activi- brar a la casa del Pendís. A les dotze, Mn. tats. El dia 9 de gener varen celebrar la festa Josep Isern, del Santuari del Far, va oficiar la de Sant Antoni Abat tal com tradicionalment missa, cantada pel cor de Rupit acompanyat ho fan des de fa anys. de l’orgue pel mestre Xavier Baurier. Des- prés de procedir a la benedicció del terme, el poeta de Rupit Miquel Banús va recitar Un dels carros de l’Esquirol a la trobada el seu poema Plany per l’ermita de Mont- anual dels Tonis a Mar- dois. De comiat, tots plegats cantaren un po- torell. pular i curt poema atribuït a Mn. Cinto que Foto: Lia Mercadé diu: Adéu-siau Maria,/mare del bell amor/ si jo me’n vaig Senyora,/aquí vos deixo el meu cor./Per sempre nit i dia,/els vostres Mn. Josep Ibars bene- fills guardeu,/oh dolça mare nostra,/Maria, int el terme després de adéu-siau. Com és tradicional vàrem gaudir la missa. del dinar de germanor. Foto: Ernest Gutiérrez

El 18 d’abril feren la sortida de la anomenada Ruta del Fuet. Va sortir de Manlleu tota una caravana de 30 carruatges tirats per cavalls, van recórrer 27 km, van trevessar el riu Gurri per un camí antic i tornaren a Manlleu. El dia 2 de maig participaren a la Trobada de Tonis de Catalunya, a Martorell, on es varen aplegar 125 carros de tots tipus.

33 Festa de Sant Isidre Llaurador a terme les obres de construcció de l’estació Com cada any, el 15 de maig a Pruit es va cele- depuradora d’aigües residuals (EDAR) del brar aquesta festa a la parròquia de Sant Andreu municipi de Tavertet, inclosa en el Progra- de Pruit amb una missa cantada, i a continuació ma de Sanejament d’Aigües Residuals Urba- un dinar comunitari amb tots el assistents. nes (PSARU). La inversió total ha estat de 729.768,23 €. TAVERTET La inauguració oficial es va fer el dia 25 de març d’enguany amb l’assistència del presi- Lectura del manifest Inauguració de la depuradora d’aigües dent del Consell Comarcal Sr. Arisa, l’alcalde en commemoració de residuals de Tavertet de Tavertet Antoni Molina i tècnics de la Agèn- l’Any Amades 2009. El Consell Comarcal d’Osona amb conveni cia Catalana de l’Aigua. Després de la visita a Foto: Arxiu Cingles amb l’Agència Catalana de l’Aigua, ha dut la planta i dels parlaments de rigor, l’Ajunta- ment va oferir un refrigeri als assistents. Aquesta planta és la primera del nostre país que depura amb el procés “rizopur” que preveu aconseguir uns alts rendiments de de- puració amb un baix cost energètic. De fet la depuradora es va posar en marxa el 23 de febrer passat. Cal destacar que per iniciativa de l’Ajuntament, les aigües depu- rades van a parar a la riera abans del salt de Molí-bernat, d’aquesta manera queda garan- tit un caudal mínim.

Cloenda de l’Any Amades El dia 17 de gener es va celebrar la festa de Sant Antoni Abat amb la benedicció dels animals i després, en motiu del 50é aniversari de la mort de Joan Amades, el nostre regi- dor de cultura, Jordi Gumí, va procedir a la lectura del Manifest de l’Any Amades. Tot seguit es repartiren postals commemoratives i es deixaren elevar globus de colors. Com és costum l’acte es va acabar amb un refrigeri ofert per l’Ajuntament.

34 Presentació d’un llibre El dissabte dia 23 de gener, a la masia de l’Avenc de Taver- tet va tenir lloc la presentació del llibre de poesia de Mn. En- ric Bahí, rector d’Amer, titulat Collsacabra. Va fer una glosa dels poemes Mn. Dídac Faig, poeta i Rosa Maria Noguer, poetessa. El llibre conté més de 45 poemes dedicats a masies, espais i ermites del Collsacabra en composició mètrica clàssica.

La Colla Gegantera de Tavertet Durant els darrers mesos la colla de geganters ha participat en diverses trobades: en la fotografia científica aplicada a l’anàlisi Aspecte de la plaça 17 d’abril. Trobada de Piera (Alt Penedès) d’obres d’art, també cal destacar-ne l’activi- de Manlleu el dia 9 de 1 de maig. Trobada Comarcal d’Osona a maig celebrant la “Ciu- tat docent, tant a l’Escola Massana de Bar- tat Gegantera. 2010.” Manlleu celona com a l’Institut d’Estudis Fotogràfics Foto: Natàlia Vilella Els dies 8 i 9 de maig van assistir a Man- de Catalunya”. lleu Ciutat Gegantera, on es van reunir més El felicitem pel reconeixement de la seva de 200 gegants de Catalunya i alguns de pa- trajectòria, mereixedora de tan alta distinció. ïsos d’Europa.

La Creu de Sant Jordi a Jordi Gumí Enguany el nostre veí i col·laborador de la revista, Jordi Gumí, ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi concedida pel Govern de la Generalitat de Catalunya: “Per la seva tasca de difusió de la imatge de Catalunya mitjançant la il·lustració de nombrosos vo- lums sobre el patrimoni artístic, el territori i les tradicions del nostre país. Especialitzat

35 RACÓ DEL POETA

DONA’M LA MÀ EL SECRET

Dóna’m la mà i estreny-la fort. Aquesta nit tornarà Dóna’m la mà, posa la por a poc a poc, com un lladre. He vist, que tens al costat de la mentre sopàvem, els ulls flamejants por que m’espanta. Dóna’m la mà. pel meu cosset basquejant-se. Serà segur que trobarem el cau com cada nit. Sentiré el furtiu pas -a la soca d’un cedre vell- i tindré por del meu crit contra el son on s’arrauleix el nen plorant. familiar, esberlat. Amb les dents Oh, abraça’m, mentim al vent serrades, alço el silenci com un que esmola el fred que anem criant, vell que em salvés del pillatge que em venç. besa’m i estreny-me fort la mà Vull adormir-me, saber que no és per no perdre’ns quan travessem cert el malson, que no em furga els llençols el bosc dels dies i les nits, aquesta mà, com un brut escarabat tenebrós com la ment que es passegés pels meus pits. Se’n cansés, esglaiada l’hi pot tornar. del pla botí resignat, si més no; Dóna’m la mà i correm junts se n’avorrís, de l’accés gratuït. per la platja, sempre rient, Mentre seu al meu llit, sé que els seus dits fins que trobem el bon cargol: em són aranyes, formigues, llimacs. llavors en asseurem al sol, Com teranyines desfetes d’un cop. vibrant les pells amb el ressò Tinc por. Tinc fàstic. Em mata el secret. cadenciós dels nostres cors Un pare així s’arrossega fins mai. al cap dels dits. Dóna’m la mà.

DESOLACIÓ DOC Planyíem buides ampolles i el fred La dona que se’l mira amb ulls humits que els peus robaven a la sorra humida sap que el solitari sempre se’n va. mentre la llum guarnia el mar. A poc Sobren els planys i les cançons de dol a poc, segur com el nostre desfici, car ell no té sinó la solitud un gra de sorra ens semblava un gegant, L’amor és sols l’instantani recer marrà mosquit. El país només era i el whisky l’addicte i silent company. final de festa, la platja i buidor L’única empremta del seu pas és pols, d’ampolles, el bes no ens bastava l’ombra del trot del cavall en marxar. i el tren que tant temíem per tornar. Cal oblidar, desig i enyor car el genet cavalca vers l’oblit. I així que plori la dona no cal Del llibre No he fet res. El temps del cos. perquè el solitari sempre se’n va. Autor: Pep Rosanes. Emboscall Editorial, Vic

36 GAMARÚS STRIX ALUCO

Família: Estrigiformes

Descripció: Rapinyaire nocturn de mida mitjana i d’aspecte arrodonit, d‘uns 40 cm d’altura i quasi d’un metre amb les ales obertes. No disposa de plomes al cap, com altres rapinyaires nocturns. El gamarús pot presentar dues tonalitats al plomatge: vermella o grisa; a Catalunya, la majoria són grisos. Difícil d’observar de nit, se l’identifica fàcilment pel seu cant: un udol amb to d’ocarina.

Distribució i hàbitat: Distribuït per tot Europa, és el rapinyaire nocturn més comú i abundant de Catalu- nya, amb unes 14.000 parelles. És molt freqüent al Collsacabra ja que l’acull una important massa forestal. Fa el niu en forats d’arbres vells però també utilitza nius abandonats, o bé els fa a terra o entra en masies abandonades i fins i tot habitades, com en una masia propera a Sant Julià de Cabrera.

Fenologia i moviments: És una espècie sedentària que no fa moviments migratoris ni hivernals, excepte els joves que busquen un territori per ocupar. El seu cant es pot sentir durant tot l’any sobretot els mesos en què es reprodueix (de novembre a juny), època en la qual incrementa la defensa del territori. És una espècie ecològi- cament molt forta, que pot desplaçar rapinyaires nocturns com ara el mussol, el xot, l’òliba i el mussol banyut.

Alimentació: La dieta majoritària del gamarús es compon de micromamífers, amb un gran predomini de ratolins i talpons, i és complementada amb d’altres preses, entre les quals destaquen els invertebrats i els ocells. Menys abundants, troba cries de conill i llebre, petits carnívors i rapinyaires nocturns (entre ells, polls de gamarús) i fins i tot peixos i crancs de riu.

PICOT VERD PICUS VIRIDIS

Família: Pícids

Descripció: Picot de mida mitjana, d’uns 30-35 cm d’altura i 45-50 amb les ales obertes. El color general és verdós i té el cap de color vermell. El picot es pot agafar verticalment als troncs dels arbres pel fet de tenir dos dits endavant i dos enrere, no com la majoria d’ocells (amb tres dits endavant i un enrere), i també per les plomes de la cua, molt rígides. El seu crit, similar al renill d’un cavall, és audible a molta distància.

Distribució i hàbitat: El trobem pràcticament a tot Catalunya (excepte l’alta muntanya), però al Collsaca- bra hi és força abundant en el seu hàbitat preferit: les zones de boscos o bosquines amb extensions d’espais oberts amb prats i conreus. A diferència de la resta de picots, no és estrany observar-lo a terra enmig d’un camp, picant en busca d’insectes enterrats.

Fenologia i moviments: És un ocell que tot l’any el veiem al Collsacabra i és molt territorial en l’època de cria, durant la qual no accepta intromissions d’altres congèneres. En hàbitats idonis, com és el cas del Collsacabra, s’han trobat densitats de 2,3 parelles per quilòmetre quadrat. Sol fer el niu als arbres (vius o morts) com als pins, alzines, roures, freixes...

Alimentació: El picot verd, com la resta de picots, s’alimenta de petits insectes que foraden la fusta i té especial predilecció per les formigues. Extreu els insectes fent forats als troncs o a terra amb el potent bec i s’ajuda amb la llengua prima i molt allargada, apta per refregar i buidar els túnels, les escletxes i els forats més profunds.

37 GAMARÚS

STRIX ALUCO

EL PICOT VERD

PICUS VIRIDIS