ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA

1 INTRODUCCIÓ ...... 3

1.1 MARC LEGAL APLICABLE ...... 4

2 ROCAFORT DE QUERALT I SARRAL (LA CONCA DE BARBERÀ). MARC HISTÒRIC I GEOFÍSIC .... 4

2.1 ROCAFORT DE QUERALT ...... 4

2.2 SARRAL ...... 4

2.3 LA CONCA DE BARBERÀ...... 5

3 INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL ...... 5

3.1 BÉNS CULTURALS D’INTERÈS NACIONAL (BCIN)...... 5

3.2 JACIMENTS ARQUEOLÒGICS (J.A.)...... 6

3.3 JACIMENTS PALEONTOLÒGICS ...... 7

3.4 PATRIMONI ARQUITECTÒNIC (P.A)...... 7

4 PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PREVENTIVA ...... 9

4.1 MÈTODE EMPRAT EN EL TREBALL DE CAMP ...... 9

4.2 RESULTATS DE LA PROSPECCIÓ SUPERFICIAL ...... 10

4.2.1 Àrees de prospecció (A.P.) ...... 10 4.2.2 Edificacions i elements rellevants documentats durant la prospecció (E.D.) ...... 11 4.2.3 Troballes Aïllades (T.A.) ...... 12

4.3 CONCLUSIONS D’INTERÈS ARQUEOLÒGIC...... 12

5 AVALUACIÓ D’IMPACTE SOBRE EL PATRIMONI CULTURAL ...... 13

6 MESURES CORRECTORES...... 15

6.1 MESURES CORRECTORES D’ELEMENTS DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC...... 15

6.2 MESURES CORRECTORES DE JACIMENTS ARQUEOLÒGICS (J.A.) ...... 15

6.3 MESURES CORRECTORES DE JACIMENTS PALEONTOLÒGICS (J.P.) ...... 16

6.4 MESURES CORRECTORES DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC (P.A.)...... 16

6.5 MESURES CORRECTORES DE TROBALLES AÏLLADES (T.A.) ...... 16

6.6 MESURES CORRECTORES DE EDIFICIS RELLEVANTS NO CATALOGATS (E.D.) ...... 16

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 1

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

6.7 MESURES CORRECTORES DE CARÀCTER GENERAL ...... 17

7 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA ...... 18

7.1 ESTRATS GEOLÒGICS I TRAÇATS ...... 18

7.2 IMATGES DELS ELEMENTS INVENTARIATS/CLASSIFICATS ...... 19

7.3 FOTOGRAFIES DE LES ÀREES DE PROSPECCIÓ (A.P.) ...... 23

7.4 FOTOGRAFIES DE LES EDIFICACIONS NO CATALOGADES (E.D.) ...... 35

7.5 FOTOGRAFIES DE LES TROBALLES AÏLLADES (T.A.) ...... 43

8 BIBLIOGRAFIA ...... 46

9 NETGRAFIA ...... 46

10 PLÀNOLS PROSPECCIÓ SUPERFICIALS...... 47

11 SOL·LICITUDS I PERMISOS ADMINISTRATIUS ...... 49

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 2

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

1 INTRODUCCIÓ

Per a la realització l’Estudi d’Impacte Ambiental del Projecte. Millora General. Variant de Rocafort de Queralt. Carretera C-241d, del PK 12+550 al 15+350. Tram Rocafort de Queralt, l’enginyeria IGR EMAP, S.L, encarregà als arqueòlegs Roser Pou i Calvet i Miquel Martí i Rosell, la redacció de la part d’aquest estudi dedicat a l’Impacte sobre el Patrimoni Cultural (Patrimoni Arqueològic i Patrimoni Arquitectònic).

S’ha realitzat un buidat dels béns culturals inventariats presents a l’àmbit d’estudi de la zona afectada per la: Millora General. Variant de Rocafort de Queralt. Carretera C-241d, del PK 12+550 al 15+350. Tram Rocafort de Queralt, que ha constat de dos fases:

• Consulta de cartes arqueològiques i bases de béns arquitectònics documentats a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Catalunya (Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Subdirecció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya) dels termes municipals de Rocafort de Queralt i Sarral (Conca de Barberà). 1

• Consulta de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Conca de Barberà, realitzat pel Consell Comarcal de la Conca de Barberà, Ajuntaments de la comarca i la Diputació de Tarragona. Termes municipals de Rocafort de Queralt i Sarral. 2

• Verificació de camp dels diferents jaciments, durant la prospecció superficial de tot l’àmbit del projecte i de les noves zones d’ocupació prevista.

Els béns resultants d’aquesta fase dels treballs s’han englobat en els capítols d’Arqueologia, Paleontologia i Patrimoni Arquitectònic i historicoartístic.

La informació obtinguda es reflexa sobre la planimetria a escala 1:5.000 que se’ns ha facilitat, dividida en BCIN, Jaciments Arqueològics (J.A.), Jaciments Paleontològics (J.P.), i elements del Patrimoni Arquitectònic de caràcter historicoartístic (P.A.). Edificis i/o construccions localitzats durant la realització de la prospecció superficial que podrien tenir certa rellevància històrico- arquitectònica, que no es troben catalogats a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya i/o a cap catàleg municipal, que s’han determinar amb les sigles (E.D.) (Edifici rellevant Determinat), i recursos culturals de caràcter civil.

Després de realitzar, tant la recollida de dades, com la comprovació i avaluació sobre el terreny, es presenten en aquest estudi tot un seguit de mesures a prendre per tal de preservar el possible impacte negatiu que pogués tenir aquesta obra d’infraestructura sobre el Patrimoni Cultural.

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 3

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

1.1 MARC LEGAL APLICABLE 2 ROCAFORT DE QUERALT I SARRAL (LA CONCA DE BARBERÀ). MARC HISTÒRIC I GEOFÍSIC La legislació autonòmica catalana estableix un seguit de figures de protecció dels bens integrants del Patrimoni Cultural Català. Destaca la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni català, desplegada recentment pel Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic. 2.1 ROCAFORT DE QUERALT

Destaquen les següents figures: Rocafort de Queralt, és un municipi de la Conca de Barberà situat en un fondal al SW del coll de Deogràcies, a la capçalera del riu de Vallverd (afluent del riu d’Anguera), al peu de les serres Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Són els bens més rellevant del patrimoni cultural català. Es que ascendeixen a l’alt Gaià i a la Segarra. L’economia és bàsicament agrícola. El 1919 hi fou classifiquen en : construït un celler cooperatiu, obra de C. Martinell. El poble es troba entre el riu de Vallverd i el • Monument històric seu afluent la riera de Rocafort. L’església parroquial de Sant Salvador és d’estil barroc. El lloc és esmentat el 1038 i el castell de Rocafort, centre de la baronia de Rocafort de Queralt, el • Conjunt històric 1178. • Jardí històric No és segur l'origen del poble abans de la Reconquesta, però sí que l'any 1178 és esmentat el • Lloc històric castell. El 1193, l'opulent senyor segarrenc Berenguer de Clariana llega als seus fills els drets que • Zona d’interès etnològic posseïa sobre el castell de Rocafort. El 1256, es troba sota el domini dels Queralt i el 1365 consta com a castlà Berenguer de Llorac. El 1439 documentem amb el mateix títol Bernat d'Anglesola. • Zona arqueològica Cinc anys més tard, els Biure obtenen amples dominis sobre el poble i continuaran fins que l'any • Zona paleontològica 1515 venguin els drets als Armengol, que els conservaran fins a l'extinció del règim feudal. Al solar del primitiu castell, al 1964, se n’hi basti un de nou aprofitant les pedres del despoblat de • Estan declarats BCIN els castells de Catalunya (disposició addicional primera de la Llei Torlanda. 9/1993 del Patrimoni Cultural Català).

• La incoació de l’expedient de declaració d’un BCIN comporta l’aplicació immediata i provisional del règim de protecció establert per als BCIN ja declarats (article 9.2 de la Llei 2.2 SARRAL 9/1993 del Patrimoni Cultural Català).

• Bé Catalogat (BC) - Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) Sarral, és un municipi de la Conca de Barberà, a la capçalera del riu d’Anguera i al curs alt del • Són aquells bens del patrimoni cultural català que malgrat la seva significació i riu de Vallverd, accidentat pels vessants N de la serra del Cogulló, a l’E, i pels S de la serra de importància no compleixen les condicions pròpies dels BCIN. Forès, al N. Hi ha jaciments de ciment i d’alabastre, de guix translúcid, blanc i a vegades gris o groc, sovint jaspiat. Assolí el màxim demogràfic a mitjan segle XIX, però entrà en la davallada a • La catalogació dels bens immobles s’efectua mitjançant la seva declaració com a BCIL. partir del desastre de la fil·loxera. La vila es a la dreta del riu de Vallverd. L’església parroquial • Tota catalogació de bens immobles ha de contenir els jaciments del terme municipal és dedicada a santa Maria. El lloc, inicialment dins el terme del castell de Forès, fou donat a que hagin estat declarats espai de protecció arqueològica (article 15.1 de la Llei 9/1993 poblar per Alfons I el 1180 (li canvià el nom de Saüc pel de la Reial). Al llarg dels darrers anys del del Patrimoni Cultural Català.). Sota aquesta denominació es consideren aquells llocs no segle XII i primera meitat del XIII anà adquirint-hi drets el monestir de Santes Creus, consolidats declarats d’interès nacional on, per evidències materials, per antecedents històrics o per el 1285 amb l’obtenció del domini total de la vila, que conservà fins el 1383, que tornà a la altres indicis, es presumeix l’existència de restes arqueològics o paleontològics (article corona. Al segle XIV fou emmurallada. Durant la guerra contra Joan II sofrí l’incendi i destrucció 49.1 de la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català). per part de les tropes reialistes de l’arquebisbe Pedro de Urrea (1464). Sofrí novament greus danys el 1647, en la guerra dels Segadors. Hi havia hagut a l’edat mitjana un castell a la part • Segons la disposició addicional primera de la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català més alta de la població, on hi ha la casa de la vila. El municipi comprèn, a més, el santuari dels els bens radiats a Catalunya que hagin estat declarats d’interès cultural (BIC) o hagin estat Sants Metges, el poble de Montbrió de la Marca i el llogaret de Vallverd de Queralt. inclosos a l’Inventari General de Bens Mobles d’acord amb la Llei de l’estat 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol, passen a tenir respectivament la consideració de BCIN o de BC. Els bens immobles que en el moment de l’entrada en vigor de la Llei 9/93 estiguin inclosos en catàlegs de patrimoni cultural incorporats a plans urbanístics passen a tenir, excepte si són BCIN, la consideració de BCIL.

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 4

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

2.3 LA CONCA DE BARBERÀ 3 INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL Les restes més antigues de la presència humana a la comarca semblen remuntar-se al mesolític (balma de la Vall, Montblanc). Més ben documentat és el neolític, especialment la cultura dels sepulcres en fossa, coneguda, entre altres, pels jaciments de Conesa i de Santa Coloma de Els antecedents que tenim de Béns Culturals d’Interès Nacional, Jaciments Arqueològics, Queralt. A la comarca també s’hi documenten restes megalítiques (sepulcre megalític del pla del Jaciments Paleontològics i Patrimoni Arquitectònic, documentats a la zona per on ha de Bosc de la Sala, prop de Passanant). A la serra de Prades s’han trobat també mostres diverses de transcórrer aquesta obra d’infraestructura, són: dos punts determinats com a BCIN, un Jaciment pintures rupestres. Al límit de la comarca, entre Vilaverd i la Riba, a la cova de Cartanyà s’ha Arqueològic, un Jaciment Paleontològic, i trenta-tres punts localitzats al Patrimoni Arquitectònic documentat restes del neolític i de l’edat del bronze. Hi ha vestigis de poblament de les èpoques documentats a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Catalunya i a l’Inventari ibèrica i romana. del Patrimoni Arquitectònic de la Conca de Barberà. Alguns d’aquests elements recollits en aquest inventari del patrimoni cultural poden quedar afectats amb major o menor mesura per la A part els topònims, no hi ha restes de la colonització islàmica. La conquesta cristiana s’inicià a Millora General. Variant de Rocafort de Queralt. Carretera C-241d, del PK 12+550 al 15+350. l’alt Gaià al començament del segle XI, i s’hi disposaren guàrdies i castells estratègicament. S’hi Tram Rocafort de Queralt. establiren les cases de Queralt i de Cervera i l’orde dels templers, els quals centraren llur acció colonitzadora a Barberà. Els monestirs de Poblet i Santes Creus i diverses senyories particulars La informació completa es presenta en aquest estudi, mitjançant una fitxa descriptiva en què contribuïren també a l’acció colonitzadora. figura la numeració utilitzada en els plànols, el nom dels diferents jaciments i/o béns del patrimoni arquitectònic, el terme municipal, la cronologia d’aquests, l’estil arquitectònic i/o la El sector de les muntanyes de Prades formà part del comtat de Prades. Montblanc, Cabra i Sarral descripció del jaciment i la protecció legal existent. foren de pertinença reial. Els templers (i els hospitalers) estengueren llurs dominis per l’Espluga, Pira, Barberà, Vallverd i Biure. Poblet ho féu damunt Vallclara, Vimbodí, Prenafeta i l’Espluga, i Santes Creus, damunt la Guàrdia dels Prats i algunes localitats, especialment a l’alt Gaià. La 3.1 BÉNS CULTURALS D’INTERÈS NACIONAL (BCIN) resta del territori fou de jurisdicció baronial. Vilaverd era senyoria de l’arquebisbe de Tarragona. Es documenten 2 elements del patrimoni arqueològic i arquitectònic amb la qualificació de BCIN, El territori de la Conca formà part de la vegueria de Montblanc; tanmateix, Santa Coloma de en els entorns de la zona afectada per la Millora General. Variant de Rocafort de Queralt. Queralt i la seva rodalia formaven part de la de Cervera; i Vallclara, Vimbodí i Senan, de la de Carretera C-241d, del PK 12+550 al 15+350. Tram Rocafort de Queralt, que es poden veure Lleida. Amb el decret de Nova Planta la vegueria de Montblanc esdevingué una alcaldia major afectats per aquesta obra d’infraestructura. (Veure documentació gràfica) del corregiment de Tarragona; els territoris que pertanyien a les vegueries de Cervera i de Lleida passaren als respectius corregiments. Montblanc esdevingué cap d’un partit judicial dins la província de Tarragona el 1835. En la divisió comarcal decretada per la Generalitat de Catalunya el 1936 la comarca constava de 23 municipis i prenia com a base, amb algunes modificacions, el partit judicial de Montblanc. El 1987 la comarca restà formada per 21 municipis. Una llei del 1990 de modificació dels límits comarcals féu que Vallfogona de Riucorb se segregués de la Segarra i s’agregués a la Conca de Barberà.

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 5

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

BÉNS CULTURALS INTERÈS NACIONAL BÉNS CULTURALS INTERÈS NACIONAL

Núm. Nom de l’Element i Municipi Cronologia Descripció Marc legal Núm. Nom de l’Element i Municipi Cronologia Descripció Marc legal

BCIN 1 Castell de Rocafort i Restes de Medieval (1076). La primera referència segura que es té del BCIN BCIN 2 Celler Cooperatiu de la 1917 - 1918. Edifici d’estil Modernista. sobre BCIN l’antic clos Murallat, Rocafort lloc de Rocafort és del 1076, quan els Societat agrícola de Rocafort, encavallades de fusta. L'interior es resol de Queralt. (Foto 1) comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Rocafort de Queralt. (Foto 2) amb arcs parabòlics alleugerits de maó de Ramon II donaren a Bofill Oliba el lloc pla. La façana principal destaca per la d'Anguera i entre les afrontacions del seva monumentalitat, aconseguida terme s'esmenta ipso molar de ipsa Rocha. mitjançant un joc de textures i certs La primera menció al castell és del 1178 detalls decoratius. La seva composició està perquè apareix com un dels límits del ordenada en tres nivells segons les castell de Torlanda en una donació que es textures i materials utilitzats: un primer va fer al rei Alfons I. L'any 1193, Berenguer nivell o sòcol de pedra en el qual s'integren de Clariana fa testament i diu que els les finestres baixes de ventilació i les drets sobre aquest i altres castells li van portes d'accés (emmarcades amb carreus pervindre del seu besavi, Guerau Guitard i de pedra i arc de mig punt, tret de la de ells els deixà als seus fills Berenguer i llevant, en què l'arc és rebaixat); un segon Bernat. Al segle XIII era propietat de la nivell de parament llis on es troben les família Queralt. El castell de Rocafort va finestres superiors, fetes amb maó ser el centre de la baronia de Rocafort la col·locats a plec de llibre (formades per un qual al segle XV passà als Centelles, seguit de finestres verticals englobades comtes d'Oliva. Al segle XVI la castlania fou sota un gran arc trevolat), i on destaca el venuda Joan d'Armengol que s'intitulà fris ceràmic amb el nom del sindicat , i un senyor de a baronia de Rocafort. Al segle tercer nivell de coronament de l'edifici. La XIX passà als Peguera, marquesos de Foix, façana de ponent segueix la mateixa pauta fins l'any 1881. A mitjans del segle XX, el compositiva. A la façana de llevant (de senyor Juli Bonet i Ninot adquireix els 1947), el primer nivell no existeix. És terrenys del castell i aixecà un nou edifici, especialment notable el dipòsit d'aigua, l'any 1964, amb pedres procedents del molt simple, construït el 1947, sostingut poble abandonat de Torlanda. Les estes de per tres paraboloides hiperbòlics de maó l'antic cos emmurallat de la vila per la suportats per tres pilars de secció banda del castell, en el punt més alt del triangular que, a mesura que van adquirint nucli. El seu perímetre, a més de alçada, es transformen en un hexàgon. circumcidar el poble, emmarca el castell de Rocafort pels seus actuals propietaris, la família Bonet. La muralla, amb emmerletat i cantoneres de guaita molt reformats, segueix fins el portal de Cal Joan Fuster, una de les portes d'accés a la 3.2 JACIMENTS ARQUEOLÒGICS (J.A.) vila juntament amb el portal d'en Bonet.

Fruit de la consulta de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya es localitza 1 jaciment arqueològic (J.A.), proper a la zona afectada per la Millora General. Variant de Rocafort de Queralt. Carretera C-241d, del PK 12+550 al 15+350. Tram Rocafort de Queralt, que es pot veure afectat per aquesta obra d’infraestructura. (Veure documentació gràfica)

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 6

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

JACIMENTS ARQUEOLÒGICS JACIMENTS PALEONTOLÒGICS

Núm. Nom del Jaciment i Municipi Cronologia Descripció Marc legal Núm. Nom del Jaciment i Municipi Cronologia Descripció Marc legal

J.A. 1 Rec de Rocafort de Queralt, Desconeguda. Aquesta conducció d'aigua es localitza vora el IPAC J.P. 1 Rocafort de Queralt. ( A l’IPAC, Edat geològica: Eocè Tipus de Jaciment: Lacustre IPAC Rocafort de Queralt. (Foto 3) riu Vallvert, en l'encreuament de la carretera no hi ha polígon que determini superior: 37,2 ± 0,1 Contingut:Rosegadors, Insectívors, de Rocafort de Queralt (TV-2331) amb la l’àrea d’aquest jaciment milions d'anys a 33,9 ± Marsupials, Quiròpters, Cocodrils i carretera de Montblanc a Manresa (C-241). La paleontològic. 0,1 milions d'anys). Tortugues. seva situació exacta es fa difícil a causa de la vegetació que es troba en aquest punt.

Aquesta estructura fou documentada durant els treballs de prospecció arqueològics a les conques dels rius Anguera, Vallverd i Gaià, duts a terme l'any 1992 amb l'objectiu de localitzar estructures hidràuliques, 3.4 PATRIMONI ARQUITECTÒNIC (P.A) preferentment rescloses, que permetessin fer un treball comparatiu amb la presa del Barranc de la Salada, a Sarral. La descripció duta a D’igual manera, consultant l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, i a l’Inventari terme durant aquesta prospecció atribueix del Patrimoni Arquitectònic de la Conca de Barberà, s’han documentat 34 edificis i/o elements l'estructura a un possible aqüeducte de dos inventariats i protegits (P.A.) propers a la zona afectada per la Millora General. Variant de arcs amb contraforts que potser portava l'aigua Rocafort de Queralt. Carretera C-241d, del PK 12+550 al 15+350. Tram Rocafort de Queralt, que al Molí del Bonet, situat molt a prop. Després d'una prospecció pels voltants de la zona es poden veure afectats per aquesta obra d’infraestructura. D’aquest 34 elements, els 11 mes descrita en la prospecció de l'any 2001, no s'ha rellevants que quedaven mes propers a les alternatives de la nova variant, s’han situat a la localitzat cap estructura de les planimetria. (Veure documentació gràfica) característiques descrites. El punt referenciat per l'anterior catalogació, actualment correspon a un tram del riu Anguera totalment cobert de vegetació de ribera, fet pel qual no ELEMENTS INVENTARIATS DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC s'ha pogut documentar aquest rec. El polígon marcat en el plànol de situació correspon a Núm. Nom de l’Element i Municipi Cronologia Descripció Marc legal l'àrea prospectada. Fitxa revisada l’any 2005. P.A. 1 Església Parroquial de Sant Segle XVIII. Edifici d’estil Barroc. Fou construïda a finals IPAC Salvador, Rocafort de Queralt. del s. XVIII com a conseqüència del boom demogràfic i l'eufòria econòmica. La contractada data de 1793. Fou encarregada per la vila al mestre de cases Francesc Albareda de Lleida. La sufragaren els veïns amb la imposició d'un impost (el quinzè). El 3.3 JACIMENTS PALEONTOLÒGICS projecte inicial tenia una cúpula amb cimbori com el de l'església de Sarral. Fou enderrocat en data ignorada. Fruit de la consulta de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya es localitza 1 jaciment paleontològic (J.P.), proper a la zona afectada per la Millora General. Variant de P.A. 2 Ajuntament, Rocafort de Segle XX. Edifici és de filiació noucentista. La seva IPAC Rocafort de Queralt. Carretera C-241d, del PK 12+550 al 15+350. Tram Rocafort de Queralt, que Queralt. façana recorda la construcció agrícola- industrial de la zona i de la mateixa es pot veure afectat per aquesta obra d’infraestructura. (Veure documentació gràfica) cronologia. El primer pla el constitueix una porticada amb arcs de mig punt sobre columnes amb capitells florals i la façana asimètrica està decorada amb esgrafiats d'elements florals.

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 7

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

ELEMENTS INVENTARIATS DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC ELEMENTS INVENTARIATS DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC

Núm. Nom de l’Element i Municipi Cronologia Descripció Marc legal Núm. Nom de l’Element i Municipi Cronologia Descripció Marc legal

P.A. 3 Can Bonet Vell i Portal d’en Segles XIV - Edificis i obres d’estil Popular dins del casc IPAC P.A. 8 Creu de Terme, Rocafort de Medieval. Monument: Civil-Creu de terme. Esta IPACB Bonet, Rocafort de Queralt. XVIII. antic de Rocafort de Queralt. Antiga casa de Queralt. (Foto 6) Restaurada ubicada dins el cementiri. Creu de terme poble que és força representativa de la l’any medieval que es compon d’un fust octogonal tipologia de casa popular d'època moderna 2007/2008. i una llanterna que ho corona formada per amb murs irregulars de pedra i morter i amb Amb motiu de dos cossos: el superior és una peça petites obertures. Aquí cal destacar l'arc de la restauració ornamentada de forma tronc-piramidal i descàrrega utilitzada per a poder obrir la se li va l’inferior té una decoració figurada a manera porta d'accés. Portal del carrer de la eliminar una de capitell historiat. Entre els personatges llibertat que accedeix pel carrer de Sant creu metàl·lica que són reconeixibles hi ha sant Llorenç, Antoni unint dos edificis pertanyents a la que s’hi havia sant Pere i santa Magdalena. També hi ha família Bonet. Fet de dovelles és molt afegit. dos àngels portant escuts heràldics que, de similar en proporcions i factura als portals moment, no han pogut ésser atribuïts, tot i d'altres pobles de la zona. al capdamunt que es creu que podrien pertànyer al llinatge queden les restes dels suports d'un matacà. dels Armengol. Pel cantó del carrer de la Llibertat resten les P.A. 9 Arc de Cal Joan Fuster, Desconeguda. Obra popular. Comunica el nucli, a través IPAC dovelles d'un arc de contenció o d'una antiga Rocafort de Queralt. del carrer de la Font amb la carretera de obertura. Conesa, per la banda de ponent i en direcció P.A. 4 Aqüeducte de Rocafort de Desconeguda. Obra d’estil Popular. Aqüeducte de dos arcs IPAC al castell. Arc poc pronunciat, constitueix la Queralt, Sarral. (Foto 4) a 1 km de Rocafort de Queralt, direcció part superior d'una casa mig derruïda. Santa Coloma de Queralt. P.A. 10 Pont del Camí de Conesa, Desconeguda. Obra civil. Pont. IPACB P.A. 5 Font del Raval, Rocafort de Font moderna. Monument Civil-Font, ubicada a la cruïlla IPACB Rocafort de Queralt. (Foto 7) Antic pont d’un sol arc que servia per creuar Queralt. dels carrers Doctor Barrera i Montbrió, d’una la rasa de les Carduelles de camí cap a única canella. Conesa i Torlanda. P.A. 6 Rentadors públics, Rocafort de Indeterminada. Monument civil- rentadors. Safareig amb una IPACB Sense més dades històriques. Queralt. (Foto 5) bassa rectangular. Els rentadors no es poden apreciar, ja que amb la restauració es van P.A. 11 Moli del Bonet, Sarral. Desconeguda. Edifici d’estil Popular. Molí fariner. De IPAC posar lloses de pedra planes. A uns pocs dimensions petites, conserva una petita metres en direcció oest hi trobem les restes porta adovellada i volta de canó a la seva d’un safareig modern que s’utilitzava per a part baixa. La part del damunt que havia la roba de les persones malaltes. servit d’habitatge, està en estat ruïnós.

P.A. 7 Font de Baix, Rocafort de Segle XX. Monument: Civil-Font. Font d’una sola IPACB

Queralt. (Foto 5) canella que ha estat molt reformada. Recull l’aigua de la rasa del Cabestany. Actualment segueix una estructura similar a l’antiga font La resta de elements enumerats a continuació, documentats al IPACB, es situen tots dins el nucli de Barberà de la Conca. L’element més urbà de Rocafort de Queralt. interessant és la pica que recull l’aigua i que devia ser segurament un antic abeurador de bestiar. Antiga font de la vila construïda per abastir els habitants de Rocafort fins que a DOCUMENTS IPACB primers del segle XX es va fer la portada de l’aigua corrent. Nom de l’element Descripció Marc legal

C. Castell, 04 Monument/element singular IPACB C. Dr. Barrera, 02 - Cal Francisquet Monument/element singular IPACB

C. Dr. Barrera, 11 - Cal Ventura Monument/element singular IPACB

C. Dr. Barrera, 27 - Cal Segura Monument/element singular IPACB

C. Dr. Barrera, 30 Casa IPACB

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 8

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

DOCUMENTS IPACB

Nom de l’element Descripció Marc legal

C. Llibertat, 08 - Pep de la Viuda Monument/element singular IPACB 4 PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PREVENTIVA

C. Llibertat, 15 Monument/element singular IPACB S’ha dut a terme una Prospecció Superficial Arqueològica als terrenys afectats pel Projecte de C. Major, 07 - Ca l'Eulàlia Monument/element singular IPACB Construcció de la “Millora General. Variant de Rocafort de Queralt. Carretera C-241d, del PK C. Major, 22-Cal Carlets Monument/element singular IPACB 12+550 al 15+350. Tram Rocafort de Queralt”. Aquesta prospecció anava encaminada a C. Major, 34 - Cal Castell Monument/element singular IPACB localitzar restes de materials arqueològics en superfície que delimitessin futures àrees

C. Sant Antoni, 13 - Cal Forner Monument/element singular IPACB d’actuació, i cercar possibles nous elements arqueològics per poder donar una valoració (delimitar els jaciments i concretar la possible afectació) d’aquells elements del Patrimoni C. Sant Antoni, 35 - Cal Claret Casa IPACB Cultural ja inventariats/catalogats. (Veure documentació gràfica) C. Santa Llúcia, 06-Ca la Vicenteta Monument/element singular IPACB

C. Santa Llúcia, 22 - Cal Traguets Monument/element singular IPACB La prospecció es va portar a terme sota la direcció de l’arqueòloga Roser Pou i Calvet, juntament amb l’arqueòleg, Miquel Martí i Rosell. C. Santa Llúcia, 34 - Cal Xollat Monument/element singular IPACB Capella Mare de Déu de Montserrat Capella IPACB Referent a aquest projecte, l’empresa IGR EMAP SL, ha encarregat a aquest dos arqueòlegs la Capella de Santa Llúcia Capella IPACB realització de l’Estudi d’Impacte sobre el Patrimoni Cultural Arqueològic i Arquitectònic. Part d’aquest estudi es completa amb la realització d’una prospecció arqueològica superficial en Font de l'Ajuntament Font, safareig, abeurador, rentadors, etc. IPACB aquelles zones més sensibles de quedar afectades per les obres. (Veure documentació gràfica) Font de la Plaça de Baix Font, safareig, abeurador, rentadors, etc. IPACB

Font del carrer Major Font, safareig, abeurador, rentadors, etc. IPACB Aquesta prospecció superficial s’ha realitzat d’acord amb el que estableix el procediment establert pel Decret 78/2002, de 5 de març de 2002, del Reglament de protecció del patrimoni Portal de la Font o del Groc Portal IPACB arqueològic i paleontològic de la Subdirecció General del Patrimoni Cultural del Departament de Portal del Coguler Voltes i arcades IPACB Cultura de la Generalitat de Catalunya. Premsa de racó (fragment) Monument/element singular IPACB

4.1 MÈTODE EMPRAT EN EL TREBALL DE CAMP

La prospecció superficial es realitzà a tota la superfície afectada pel traçat del projecte de la “Millora General. Variant de Rocafort de Queralt. Carretera C-241d, del PK 12+550 al 15+350. Tram Rocafort de Queralt”. Per portar a terme aquesta tasca es va seguir el traçat de l’obra delimitant 7 Àrees de Prospecció (A.P.), en funció de les alternatives proposades pel nou traçat (ALT 1N i 2A), els camins i carreteres actuals, les rieres i barrancs i els límits dels camps afectats pel projecte. (Veure documentació gràfica)

Es va procedir a prospectar cadascuna d’elles per poder documentar les possibles concentracions i afloraments de materials arqueològics. Aquest treball va estar realitzat pels dos arqueòlegs que examinaren, de forma intensiva i sistemàtica, tota la superfície afectada.

Per dur a terme la prospecció d’una forma sistemàtica els dos arqueòlegs anaven fent passades a peu per les zones que s’havien establert amb anterioritat, fins recórrer tota la superfície a estudiar, alhora que s’omplia una fitxa amb els resultats. Si en una Àrea Prospectada es constatava la presència de materials arqueològics susceptibles d’indicar l’existència d’algun jaciment, es determinava el camp o la zona on s’havia documentat el material com a Zona

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 9

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

d’Expectativa Arqueològica (Z.E.A.). Durant les tasques de prospecció no s’ha documentat cap A l’Àrea de Prospecció 2 s’han documentat les E.D. 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7. Z.E.A. A l’Àrea de Prospecció 2 s’han documentat les T.A. 1 i T.A. 2, a la resta de l’A.P. 2 no es Per altra banda, si en alguna de les zones prospectades es constatava la presència esporàdica de documenta cap tipus de resta arqueològica (ni béns mobles ni immobles). materials arqueològics, sense que los troballes tinguessin la suficient entitat per indicar l’existència d’un jaciment arqueològic en el subsòl, aquests eren classificats com a Troballes Aïllades (T.A.). Durant aquestes tasques de prospecció s’han localitzat dues T.A. ÀREA DE PROSPECCIÓ 3 (A.P. 3) Alternativa 1 (Rocafort de Queralt). Es localitza entre el camí de Els edificis i/o elements patrimonials localitzats que podrien tenir certa rellevància històrico- Forès i la carretera T-230 (PK 1+380 al 1+980 i enllaços amb els diferents camins rurals i amb la arquitectònica, que no es troben catalogats a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la carretera abans esmentada). El traçat de la nova variant transcorre per camps amb plantació de Generalitat de Catalunya i/o als diferents catàlegs locals, es van determinar amb les sigles E.D. vinya i ametllers, zones ermes i camps llaurats. Entre el PK 1+420 i 1+460 travessa un torrent, i (Edifici rellevant Determinat). Durant les tasques de prospecció s’han documentat 22 E.D., entre el PK 1+790 i 1+850 travessa la rasa de les Carduelles, on es documenten zones de bosc i algunes de les quals poden quedar afectades per la construcció de la nova variant. matolls molt espesses. Als marges de la carretera T-230 es documenta una gran zona amb abocaments moderns. (Veure documentació gràfica) (Foto 21 a 26)

4.2 RESULTATS DE LA PROSPECCIÓ SUPERFICIAL En aquesta A.P. 6 es documenta el P.A. 10, Pont del Camí de Conesa. Aquest antic pont d’un arc servia per creuar la rasa de les Carduelles de camí cap a Conesa i Torlanda. No s’ha de veure afectat directament per aquesta obra d’infraestructura viària, i caldrà evitar el pas de vehicles pesants per sobre. 4.2.1 Àrees de prospecció (A.P.) A l’Àrea de Prospecció 3 s’han documentat les E.D. 8, 9, 10, 11 i 12. ÀREA DE PROSPECCIÓ 1 (A.P. 1) Alternativa 1 (Rocafort de Queralt i Sarral). Es localitza a l’inici d’aquesta obra d’infraestructura viària, entre el PK 12+360 de l’actual carretera C-241d, i el A l’Àrea de Prospecció 3 no es documenta cap tipus de resta arqueològica (ni béns mobles ni camí de Rocacorba (PK 0+000 al 0+640 i enllaços amb la carretera actual). El traçat de la nova immobles). variant transcorre bàsicament per sobre de l’actual carretera i pels marges d’aquesta. Es documenta una zona de bosc a l’inici del nou traçat, camps amb cereals segats, plantacions de vinya i ametllers als marges de la carretera. Al final de l’àrea de prospecció, junt al camí de ÀREA DE PROSPECCIÓ 4 (A.P. 4) Alternativa 1 (Rocafort de Queralt i Sarral). Es localitza entre la Rocacorba es documenten plantacions de vinya i camps llaurats. (Veure documentació gràfica) carretera T-230 i el PK 15+000 de la carretera C-241d, (PK 1+920 al 3+100 i enllaços amb la (Foto 8 a 13) carretera T-230). El traçat de la nova variant transcorre per terrasses llaurades, zones de bosc i En aquesta A.P. 1 es documenta el J.A. 1, Rec de Rocafort de Queralt, a la zona prospectada matolls als marges del camí dels Terrellers, per camps amb plantacions de vinya i camps llaurats. no s’ha documentat cap resta d’estructures associades al Rec. Als marges de l’actual carretera C-241d, es documenten camps llaurats i plantacions de vinya. (Veure documentació gràfica) (Foto 27 a 33) A l’Àrea de Prospecció 1 no es documenta cap tipus de resta arqueològica (ni béns mobles ni immobles). A l’Àrea de Prospecció 4 s’han documentat les E.D. 13, 14, 15 i 16.

A l’Àrea de Prospecció 4 no es documenta cap tipus de resta arqueològica (ni béns mobles ni immobles). ÀREA DE PROSPECCIÓ 2 (A.P. 2) Alternativa 1 (Rocafort de Queralt). Es localitza entre el camí de Rocacorba i el camí de Forès (PK 0+640 al 1+380 i enllaços amb els diferents camins rurals). El traçat de la nova variant transcorre per camps segats, plantacions de vinya, oliveres i ametllers i ÀREA DE PROSPECCIÓ 5 (A.P. 5) Alternativa 2A (Rocafort de Queralt). Es localitza entre el PK zones ermes. A la zona d’enllaços amb la carretera TV-2331 es documenten plantacions 13+080 de l’actual carretera C-241d, i un camí que mena la zona del poliesportiu de les Forques d’oliveres i vinya, zones ermes i camps llaurats. Entre el PK 1+100 i 1+160 travessa un torrent (PK 0+000 al 0+470 i enllaços amb l’actual carretera, la carretera T-230 i a la zona (Rasa del Cabestany), on es documenta una zona de bosc i matolls molt espessa. Entre aquest poliesportiva). El traçat de la nova variant transcorre pels marges de l’actual carretera, on es torrent i el camí de Fores es documenta un gran camp llaurat. (Veure documentació gràfica) documenten zones ermes, camps llaurats i zones de bosc, i una gran zona amb camps llaurats (Foto 14 a 20) entre el celler cooperatiu i el poliesportiu municipal. (Veure documentació gràfica) (Foto 34 a 37)

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 10

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

En aquesta A.P. 5 es documenta el J.A. 1, Rec de Rocafort de Queralt, a la zona prospectada E.D. 3, COBERT CONSTRUÏT AMB PEDRA SECA. Es documenta a l’A.P. 2. (Veure documentació no s’ha documentat cap resta d’estructures associades al Rec. gràfica) (Foto 49)

En aquesta A.P. 5 es documenta el BCIN 2, Celler Cooperatiu de la Societat agrícola de E.D. 4, MASET CONSTRUÏT AMB PEDRA SECA, EN RUÏNES. Es documenta a l’A.P. 2. (Veure Rocafort, que no s’ha de veure afectat per aquesta obra d’infraestructura viària. documentació gràfica) (Foto 50)

A l’Àrea de Prospecció 5 s’han documentat les E.D. 17 i 18. E.D. 5, MASET CONSTRUÏT AMB PEDRA SECA, EN RUÏNES. Es documenta a l’A.P. 2. (Veure documentació gràfica) (Foto 51) A l’Àrea de Prospecció 5 no es documenta cap tipus de resta arqueològica (ni béns mobles ni immobles). E.D. 6, BALMA SITUADA AL MARGE D’UN CAMÍ RURAL. Es documenta a l’A.P. 2. (Veure documentació gràfica) (Foto 52)

E.D. 7, COBERT CONSTRUÏT AMB PEDRA I MORTER DE CALÇ. Es documenta a l’A.P. 2. (Veure ÀREA DE PROSPECCIÓ 6 (A.P. 6) Alternativa 2A (Rocafort de Queralt). Es localitza entre un camí documentació gràfica) (Foto 53) que mena la zona del poliesportiu de les Forques i el camí de Vallverd (PK 0+470 al 1+100 i enllaços amb camins rurals). El traçat de la nova variant transcorre per terrasses llaurades, E.D. 8, MASET CONSTRUÏT AMB PEDRA SECA, EN RUÏNES. Es documenta a l’A.P. 3. (Veure zones ermes, camps abandonats i zones de bosc i matolls als marges del riu de Vallverd, i per documentació gràfica) (Foto 54) camps i terrasses llaurades i plantacions de vinya. (Veure documentació gràfica) (Foto 38 a 42) E.D. 9, MASET REFORMAT. Es documenta a l’A.P. 3. (Veure documentació gràfica) (Foto 55) En aquesta A.P. 6 es documenta el P.A. 6, Creu de Terme. Està ubicada dins el cementiri, i per tant, no s’ha de veure afectada per aquesta obra d’infraestructura viària. E.D. 10, COBERT CONSTRUÏT AMB PEDRA I MORTER DE CALÇ. Es documenta a l’A.P. 3. (Veure documentació gràfica) (Foto 56) A l’Àrea de Prospecció 6 s’han documentat les E.D. 19 i 20. E.D. 11, COBERT CONSTRUÏT AMB PEDRA I MORTER DE CALÇ. Es documenta a l’A.P. 3. (Veure A l’Àrea de Prospecció 6 no es documenta cap tipus de resta arqueològica (ni béns mobles ni documentació gràfica) (Foto 57) immobles). E.D. 12, COBERT CONSTRUÏT AMB PEDRA I MORTER DE CALÇ. ARREBOSSAT. Es documenta a l’A.P. 3. (Veure documentació gràfica) (Foto 58)

ÀREA DE PROSPECCIÓ 7 (A.P. 7) Alternativa 2A (Rocafort de Queralt). Es localitza entre el camí E.D. 13, COBERT CONSTRUÏT AMB PEDRA I MORTER DE CALÇ. ARREBOSSAT. Es documenta a l’A.P. de Vallverd i el PK 14+800 de la carretera C-241d, (PK 1+100 al 1+620 i enllaços amb camins 4. (Veure documentació gràfica) (Foto 59) rurals). El traçat de la nova variant transcorre pels marges de l’actual carretera, on es documenten camps llaurats, zones ermes, camps abandonats i una zona de bosc i matolls als E.D. 14, COBERT CONSTRUÏT AMB PEDRA I MORTER DE CALÇ. ARREBOSSAT. Es documenta a l’A.P. marges del riu de Vallverd. (Veure documentació gràfica) (Foto 43 a 46) 4. (Veure documentació gràfica) (Foto 60)

A l’Àrea de Prospecció 7 s’han documentat les E.D. 21 i 22. E.D. 15, COBERT REFORMAT. Es documenta a l’A.P. 4. (Veure documentació gràfica) (Foto 61)

A l’Àrea de Prospecció 7 no es documenta cap tipus de resta arqueològica (ni béns mobles ni E.D. 16, COBERT CONSTRUÏT AMB PEDRA I MORTER DE CALÇ. ARREBOSSAT. Es documenta a l’A.P. immobles). 4. (Veure documentació gràfica) (Foto 62)

E.D. 17, COBERTS CONSTRUÏTS AMB PEDRA I MORTER DE CALÇ, REFORMATS. TENEN UN TANCAT 4.2.2 Edificacions i elements rellevants documentats durant la prospecció (E.D.) AMB UN POU ANNEX. Es documenta a l’A.P. 5. (Veure documentació gràfica) (Foto 63)

E.D. 18, MAS EN RUÏNES. Es documenta a l’A.P. 5. (Veure documentació gràfica) (Foto 64) E.D. 1, COBERT CONSTRUÏT AMB PEDRA I MORTER DE CALÇ. Es documenta a l’A.P. 2. (Veure documentació gràfica) (Foto 47) E.D. 19, MAS REFORMAT. Es documenta a l’A.P. 6. (Veure documentació gràfica) (Foto 65)

E.D. 2, MAS EN RUÏNES. Es documenta a l’A.P. 1. (Veure documentació gràfica) (Foto 48) E.D. 20, MAS I PLETA. Es documenta a l’A.P. 6. (Veure documentació gràfica) (Foto 66)

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 11

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

E.D. 21, COBERT CONSTRUÏT AMB PEDRA I MORTER DE CALÇ. Es documenta a l’A.P. 7. (Veure Cal tenir en compte que els resultats de tota prospecció superficial han de ser considerats documentació gràfica) (Foto 67) únicament com a orientatius. Per tal que resulti més fiable, la prospecció superficial ha de ser realitzada quan les condicions del terreny permeten la correcta inspecció visual de la seva E.D. 22, COBERT CONSTRUÏT AMB PEDRA I MORTER DE CALÇ. Es documenta a l’A.P. 5. (Veure superfície. En el cas dels camps de conreu, l’estat òptim és quan els camps es troben llaurats, documentació gràfica) (Foto 68) resultant molt difícil i, per tant, menys fiable, la realització d’una prospecció superficial amb el conreu segat o germinat. Pel que fa a les zones de bosc i matolls molt densos i a les zones ermes, els resultats de les prospeccions no són determinants. En el cas de les prospeccions 4.2.3 Troballes Aïllades (T.A.) realitzades en el curs dels estudis d’impacte sobre el patrimoni de qualsevol obra d’infraestructura, el moment escollit per a dur-les a terme ve marcat per les necessitats i T.A. 1, un fragment informe de ceràmica oxidada ibèrica, i dos petits fragments molt rodats de terminis d’execució del projecte, de manera que en molts dels casos els terrenys sobre els quals ceràmica comuna oxidada d’època romana. Es documentà a l’A.P. 2, en un camp amb plantació es realitzen aquelles no presenten les millors condicions per a ser prospectats. En el cas de vinya. (Veure documentació gràfica) (Foto 68 i 69) d’aquesta prospecció, la majoria de camps es trobaven llaurats, cosa que va permetre la seva correcta prospecció. T.A. 2, un fragment de broc de ceràmica de cocció reduïda. Obra Aspre, del segle XVIII. Es documentà a l’A.P. 2, en un camp llaurat situat als marges de la Rasa del Cabestany, entre Donada, però, la documentació de troballes aïllades, i l’existència d’un jaciment paleontològic, aquesta i el camí de Forès. (Veure documentació gràfica) (Foto 70 i 71) es proposarà com a mesura correctora de caràcter general un programa de control/seguiment arqueològic dels rebaixos.

Amb les dades obtingudes durant la prospecció superficial i presentades en aquest estudi, es 4.3 CONCLUSIONS D’INTERÈS ARQUEOLÒGIC podran adoptar les mesures correctores adients per tal de no afectar el patrimoni ja documentat, i evitar la destrucció de noves restes que poguessin aparèixer sense documentar, La prospecció superficial realitzada als terrenys afectats per la “Millora General. Variant de quan es porti a terme la “Millora General. Variant de Rocafort de Queralt. Carretera C-241d, Rocafort de Queralt. Carretera C-241d, del PK 12+550 al 15+350. Tram Rocafort de Queralt”, ha del PK 12+550 al 15+350. Tram Rocafort de Queralt”. permès comprovar la inexistència de restes arqueològiques en superfície en la majoria de camps prospectats. Nomes en dues zones situades a l’A.P. 2, s’han localitzat quatre fragments de ceràmica, situats a la planimetria com a T.A. 1 i 2. La T.A. 1, es tracta d’un fragment informe de ceràmica oxidada ibèrica, i dos petits fragments molt rodats de ceràmica comuna oxidada d’època romana; la T.A. 2, es un fragment de broc de ceràmica de cocció reduïda. Obra Aspre, del segle XVIII.

S’ha procedit ha prospectar les zones afectades pel nou projecte i el seu entorn immediat, delimitant set Àrees de Prospecció (A.P.: Àrees Prospectades). Aquest treball va estar realitzat per dos d’arqueòlegs que examinaren els diferents camps, camins i zones de bosc, que a partir del projecte constructiu es veuran afectats de forma directa.

Durant aquests treballs de prospecció, ha estat possible definir vint-i-dues E.D. Són bàsicament elements patrimonials lligats al territori, masos i coberts, dels quals caldrà valorar la seva afectació i eliminació.

Referent al J.P. 1, ROCAFORT DE QUERALT, l’estrat en que poden sortir restes paleontològiques corresponents a l’Eocè Superior, que possiblement s’afectarà durant el rebaixos de la nova variant, és el PEOcm (margues i calcaries, Eocè-Oligocè). Aquets estrat s’afectarà a l’inici i al final de les obres de la nova variant (Alt 1), entre els PK 0+000 al 0+620 (incloent els enllaços amb la carretera actual) i del 2+320 al 2+920. També s’afectaria en el cas de que l’alternativa escollida fos la 2A; en aquest cas tot el traçat d’aqueta alternativa afectaria aquest estrat geològic. En cap cas, però, s’ha de condicionar el desenvolupament normal de les obres. (Veure punt 7.1, Estrats Geològics i traçats de les dues alternatives. ALT 1: Vermell; ALT 2A: Verd)

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 12

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

figura la numeració utilitzada en els plànols, el nom del jaciment, el tipus d’afectació, la valoració de l’impacte i l’impacte residual. 5 AVALUACIÓ D’IMPACTE SOBRE EL PATRIMONI CULTURAL

S’han situat sobre els plànols tots aquells Jaciments Arqueològics (J.A.) coneguts fins el moment, IMPACTE SOBRE EL PATRIMONI CULTURAL ARQUEOLÒGIC (J.A.) que es localitzen dins l’àrea afectada per l’Estudi d’Impacte Ambiental del projecte: “Millora Núm. Nom del Jaciment Tipus d’afectació Valoració d’Impacte Impacte Residual General. Variant de Rocafort de Queralt. Carretera C-241d, del PK 12+550 al 15+350. Tram Rocafort de Queralt”. Al mateix temps, també s’han situat totes aquelles construccions J.A. 1 REC DE ROCAFORT DE QUERALT MODERADA MODERAT COMPATIBLE catalogades com a Patrimoni Arquitectònic (BCIN i P.A.). S’ha comprovat que totes elles queden fora de l’àmbit de estudi. • Elements del Patrimoni Paleontològic que estan catalogats i per tant protegits segons Tots aquests elements del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic s’han classificat en funció del la Llei 9/1993, Llei del Patrimoni Cultural Català. grau de protecció de l’element patrimonial (BCIN/ BIC / J.A. / P.A.) segons la Llei (9/1993, Llei del Patrimoni Cultural Català). Per tant cadascun d’ells presenta un Nivell de Sensibilitat Degut a aquest grau de protecció, cadascun d’aquests elements té un Nivell de Sensibilitat d’acord amb aquesta protecció. La divisió és la següent: Alt i el seu entorn més immediat un nivell de Sensibilitat Moderat. És per això que s’haurien d’aplicar mesures correctores o protectores severes. • Elements del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic que estan declarats BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional, segons la Llei 9/1993, Llei del Patrimoni Cultural Català). Els Amb aquesta catalogació es localitza el següent Jaciment Paleontològic que podria quedar elements patrimonials amb aquesta catalogació reben la més alta protecció, segons la afectat per la realització d’aquest projecte constructiu, descrits mitjançant una fitxa en que citada legislació. figura la numeració utilitzada en els plànols, el nom del jaciment, el tipus d’afectació, la valoració de l’impacte i l’impacte residual. Els seu Nivell de Sensibilitat és Molt Alt i, conseqüentment, es produiria una pèrdua permanent d’aquest patrimoni, sense cap possible recuperació, ni amb l’aplicació de mesures protectores o correctores. IMPACTE SOBRE EL PATRIMONI CULTURAL PALEONTOLÒGIC (J.P.)

Amb aquesta catalogació es localitza el següent elements del Patrimoni Arquitectònic Núm. Nom del Jaciment Tipus d’afectació Valoració d’Impacte Impacte Residual declarat BCIN, que podria quedar afectats per la realització d’aquest projecte constructiu, J.P. 1 ROCAFORT DE QUERALT MODERADA MODERAT COMPATIBLE descrit mitjançant una fitxa en que figura la numeració utilitzada en els plànols, el nom del element, el tipus d’afectació, la valoració de l’impacte i l’impacte residual.

• Elements del Patrimoni Arquitectònic que estan catalogats i per tant protegits segons la llei 9/1993, Llei del Patrimoni Cultural Català. IMPACTE SOBRE EL PATRIMONI CULTURAL DECLARAT BCIN Degut a aquest grau de protecció, cadascun d’aquests elements té un Nivell de Sensibilitat Núm. Nom del Jaciment Tipus d’afectació Valoració d’Impacte Impacte Residual Alt i el seu entorn més immediat un nivell de Sensibilitat Moderat. És per això que s’haurien BCIN 2 CELLER COOPERATIU DE LA MODERADA MODERAT COMPATIBLE d’aplicar mesures correctores o protectores severes. SOCIETAT AGRÍCOLA DE ROCAFORT

Amb aquesta catalogació es localitzen els següents elements del Patrimoni Arquitectònic que podrien quedar afectats per la realització d’aquest projecte constructiu, descrits mitjançant • Elements del Patrimoni Arqueològic que estan catalogats i per tant protegits segons una fitxa en que figura la numeració utilitzada en els plànols, el nom del jaciment, el tipus la Llei 9/1993, Llei del Patrimoni Cultural Català. d’afectació, la valoració de l’impacte i l’impacte residual.

Degut a aquest grau de protecció, cadascun d’aquests elements té un Nivell de Sensibilitat Alt i el seu entorn més immediat un nivell de Sensibilitat Moderat. És per això que s’haurien d’aplicar mesures correctores o protectores severes.

Amb aquesta catalogació es localitza el següent Jaciment Arqueològic que podria quedar afectat per la realització d’aquest projecte constructiu, descrits mitjançant una fitxa en que

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 13

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

IMPACTE SOBRE EL PATRIMONI CULTURAL ARQUITECTÒNIC (P.A.) IMPACTE SOBRE LES E.D. I LES T.A.

Núm. Nom del Jaciment Tipus d’afectació Valoració d’Impacte Impacte Residual Núm. Nom de l’element Tipus d’afectació Valoració de l’impacte Impacte Residual

P.A. 4 AQÜEDUCTE DE ROCAFORT DE MODERADA MODERAT COMPATIBLE T.A. 1 UN FRAGMENT INFORME DE CERÀMICA MODERADA MODERAT COMPATIBLE QUERALT OXIDADA IBÈRICA, I DOS PETITS FRAGMENTS MOLT RODATS DE P.A. 6 RENTADORS PÚBLICS MODERADA MODERAT COMPATIBLE CERÀMICA COMUNA OXIDADA D’ÈPOCA P.A. 7 FONT DE BAIX MODERADA MODERAT COMPATIBLE ROMANA

P.A. 10 PONT DEL CAMÍ DE CONESA MODERADA MODERAT COMPATIBLE T.A. 2 UN FRAGMENT DE BROC DE CERÀMICA MODERADA MODERAT COMPATIBLE DE COCCIÓ REDUÏDA. OBRA ASPRE

E.D. 1 COBERT CONSTRUÏT AMB PEDRA I MODERADA MODERAT COMPATIBLE MORTER DE CALÇ • Elements patrimonials (Edificacions no catalogades / Troballes Aïllades) documentats com a conseqüència de la prospecció arqueològica preventiva (segons el procediment E.D. 2 MAS EN RUÏNES MODERADA MODERAT COMPATIBLE establert pel Decret 78/2002, del 5 de març de 2002, del Reglament de protecció del E.D. 3 COBERT CONSTRUÏT AMB PEDRA SECA. MODERADA MODERAT COMPATIBLE

patrimoni arqueològic i paleontològic). E.D. 4 MASET CONSTRUÏT AMB PEDRA SECA, MODERADA MODERAT COMPATIBLE EN RUÏNES Amb aquesta catalogació es localitzen els següents Elements patrimonials (Edificacions no catalogades / Troballes Aïllades), que podrien quedar afectades per la realització d’aquest E.D. 5 MASET CONSTRUÏT AMB PEDRA SECA, MODERADA MODERAT COMPATIBLE EN RUÏNES projecte constructiu, descrits mitjançant una fitxa en que figura la numeració utilitzada en els plànols, el nom de la E.D. i la T.A., el tipus d’afectació, la valoració de l’impacte i E.D. 6 BALMA SITUADA AL MARGE D’UN CAMÍ MODERADA MODERAT COMPATIBLE RURAL l’impacte residual. E.D. 7 COBERT CONSTRUÏT AMB PEDRA I MODERADA MODERAT COMPATIBLE MORTER DE CALÇ

E.D. 8 MASET CONSTRUÏT AMB PEDRA SECA, SEVERA SEVER COMPATIBLE EN RUÏNES

E.D. 9 MASET REFORMAT MODERADA MODERAT COMPATIBLE

E.D. 10 COBERT CONSTRUÏT AMB PEDRA I MODERADA MODERAT COMPATIBLE MORTER DE CALÇ

E.D. 11 COBERT CONSTRUÏT AMB PEDRA I MODERADA MODERAT COMPATIBLE MORTER DE CALÇ

E.D. 12 COBERT CONSTRUÏT AMB PEDRA I MODERADA MODERAT COMPATIBLE MORTER DE CALÇ. ARREBOSSAT

E.D. 13 COBERT CONSTRUÏT AMB PEDRA I MODERADA MODERAT COMPATIBLE MORTER DE CALÇ. ARREBOSSAT

E.D. 14 COBERT CONSTRUÏT AMB PEDRA I MODERADA MODERAT COMPATIBLE MORTER DE CALÇ. ARREBOSSAT

E.D. 15 COBERT REFORMAT MODERADA MODERAT COMPATIBLE

E.D. 16 COBERT CONSTRUÏT AMB PEDRA I MODERADA MODERAT COMPATIBLE MORTER DE CALÇ. ARREBOSSAT

E.D. 17 COBERTS CONSTRUÏTS AMB PEDRA I MODERADA MODERAT COMPATIBLE MORTER DE CALÇ, REFORMATS. TENEN UN TANCAT AMB UN POU ANNEX

E.D. 18 MAS EN RUÏNES MODERADA MODERAT COMPATIBLE

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 14

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

IMPACTE SOBRE LES E.D. I LES T.A. 6 MESURES CORRECTORES

Núm. Nom de l’element Tipus d’afectació Valoració de l’impacte Impacte Residual

E.D. 19 MAS REFORMAT MODERADA MODERAT COMPATIBLE

E.D. 20 MAS I PLETA MODERADA MODERAT COMPATIBLE 6.1 MESURES CORRECTORES D’ELEMENTS DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC QUE E.D. 21 COBERT CONSTRUÏT AMB PEDRA I MODERADA MODERAT COMPATIBLE ESTAN DECLARATS BCIN MORTER DE CALÇ

E.D. 22 COBERT CONSTRUÏT AMB PEDRA I MODERADA MODERAT COMPATIBLE BCIN 2, CELLER COOPERATIU DE LA SOCIETAT AGRÍCOLA DE ROCAFORT MORTER DE CALÇ • Mesures correctores:

• No afectar directament aquest element catalogat com a BCIN, i preservar-lo de tota afectació derivada de l’obra (abocadors, abassegaments temporals, pas de vehicles pesats, etc.).

6.2 MESURES CORRECTORES DE JACIMENTS ARQUEOLÒGICS (J.A.)

J.A. 1, REC DE ROCAFORT DE QUERALT

• Mesures correctores:

• No afectar directament aquest element catalogat com a J.A., i preservar-lo de tota afectació derivada de l’obra (abocadors, abassegaments temporals, pas de vehicles pesats, etc.).

En cas que l’afectació no pugui ser evitada:

Realització d’una actuació arqueològica intensiva, consistent en:

• Realització de rases/cales arqueològiques a la zona afectada pel projecte. D’aquesta manera es comprovarà la presència o no d’estructures arqueològiques relacionades amb el Rec, alhora que es determinarà la seva potència estratigràfica, cronologia, tipologia i grau de conservació. • En el cas d’obtenir resultats positius des del punt de vista de la localització de restes arqueològiques es farà necessària la realització d’una excavació en extensió de les mateixes, segons el procediment establert pel Decret 78/2002, de 5 de març de 2002, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic de la Subdirecció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 15

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

6.5 MESURES CORRECTORES DE TROBALLES AÏLLADES (T.A.)

6.3 MESURES CORRECTORES DE JACIMENTS PALEONTOLÒGICS (J.P.) T.A. 1, un fragment informe de ceràmica oxidada ibèrica, i dos petits fragments molt rodats de ceràmica comuna oxidada d’època romana. J.P. 1, ROCAFORT DE QUERALT T.A. 2, un fragment de broc de ceràmica de cocció reduïda. Obra Aspre, del segle XVIII. L’estrat en que poden sortir restes paleontològiques corresponents a l’Eocè Superior, i el que possiblement s’afectarà durant el rebaixos de la nova variant, es el PEOcm (margues i calcaries, • Mesures correctores: Eocè-Oligocè). Aquets estrat s’afectarà a l’inici i al final de les obres de la nova variant (Alt 1), • No afectar directament les zones on s’han documentat aquestes Troballes Aïllades, i entre els PK 0+000 al 0+620 (incloent els enllaços amb la carretera actual) i del 2+320 al 2+920. preservar-les de tota afectació derivada de l’obra (abocadors, abassegaments temporals, També s’afectaria en el cas de que l’alternativa escollida fos la 2; en aquest cas tot el traçat etc.). d’aqueta alternativa afectaria aquest estrat geològic. En cap cas, però, s’ha de condicionar el desenvolupament normal de les obres. • En cas que l’afectació no pugui ser evitada:

• Mesures correctores: Realització d’una actuació arqueològica intensiva, consistent en:

• En fase d’obra, reconeixement visual de possibles afloraments i recollida de mostres-prova • Control arqueològic intensiu a la zones on s’han documentat aquestes T.A. D’aquesta manera d'aquells nivells susceptibles de contenir restes micropaleontològiques per part d’un equip de es comprovarà la presència o no de més materials arqueològics o d’estructures paleontòlegs i, en cas de donar positius, incloure una segona fase de recollida d'una mostra arqueològiques al subsòl, alhora que es determinarà la seva potència estratigràfica, representativa dels nivells més rics per a l’estudi detallat dels micromamífers (rosegadors i cronologia, tipologia i grau de conservació. primats prosimis). • En el cas d’obtenir resultats positius des del punt de vista de la localització de restes • Estudi i confecció d’una memòria científica. arqueològiques es farà necessària la realització d’una excavació en extensió de les mateixes, segons el procediment establert pel Decret 78/2002, de 5 de març de 2002, del Reglament • Aquesta recollida de mostres es realitzarà segons el procediment establert pel Decret de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic de la Subdirecció General del 78/2002, de 5 de març de 2002, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. paleontològic de la Subdirecció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 6.6 MESURES CORRECTORES DE EDIFICIS RELLEVANTS NO CATALOGATS (E.D.) 6.4 MESURES CORRECTORES DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC (P.A.) E.D. 1, COBERT CONSTRUÏT AMB PEDRA I MORTER DE CALÇ

P.A. 4, AQÜEDUCTE DE ROCAFORT DE QUERALT E.D. 2, MAS EN RUÏNES

P.A. 6, RENTADORS PÚBLICS E.D. 3, COBERT CONSTRUÏT AMB PEDRA SECA.

P.A. 7, FONT DE BAIX E.D. 4, MASET CONSTRUÏT AMB PEDRA SECA, EN RUÏNES

P.A. 10. PONT DEL CAMÍ DE CONESA. E.D. 5, MASET CONSTRUÏT AMB PEDRA SECA, EN RUÏNES • Mesures correctores: E.D. 6, BALMA SITUADA AL MARGE D’UN CAMÍ RURAL • No afectar directament cap d’aquests elements catalogats com a P.A., i preservar-los de tota afectació derivada de l’obra (abocadors, abassegaments temporals, pas de vehicles E.D. 7, COBERT CONSTRUÏT AMB PEDRA I MORTER DE CALÇ pesats, etc.). E.D. 8, MASET CONSTRUÏT AMB PEDRA SECA, EN RUÏNES • Cap d’aquests elements catalogats com a P.A. no s’han de veure afectats, a priori, per cap de les dues alternatives proposades per la construcció de la nova variant. E.D. 9, MASET REFORMAT

E.D. 10, COBERT CONSTRUÏT AMB PEDRA I MORTER DE CALÇ

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 16

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

E.D. 11, COBERT CONSTRUÏT AMB PEDRA I MORTER DE CALÇ 6.7 MESURES CORRECTORES DE CARÀCTER GENERAL

E.D. 12, COBERT CONSTRUÏT AMB PEDRA I MORTER DE CALÇ. ARREBOSSAT S’ha comprovat, durant la prospecció superficial realitzada, la inexistència de materials arqueològics E.D. 13, COBERT CONSTRUÏT AMB PEDRA I MORTER DE CALÇ. ARREBOSSAT en superfície a la majoria de camps prospectats (exceptuant els camps on s’han documentat les T.A. 1 i 2). No obstant, es proposa com a mesura correctora general per la protecció del Patrimoni E.D. 14, COBERT CONSTRUÏT AMB PEDRA I MORTER DE CALÇ. ARREBOSSAT Cultural: E.D. 15, COBERT REFORMAT • Establiment d’un programa de control/seguiment arqueològic dels rebaixos que E.D. 16, COBERT CONSTRUÏT AMB PEDRA I MORTER DE CALÇ. ARREBOSSAT s’efectuïn durant les obres, quan s’executi aquest projecte.

E.D. 17, COBERTS CONSTRUÏTS AMB PEDRA I MORTER DE CALÇ, REFORMATS. TENEN UN TANCAT • S’efectuarà un control arqueològic durant els moviments de terres en tots els seus aspectes AMB UN POU ANNEX (desbrossament, excavacions, obertures de camins d’accés a l’obra, etc.). D’aquesta manera es determinarà la presència o no d’estructures arqueològiques al subsòl, així com la seva E.D. 18, MAS EN RUÏNES potència estratigràfica, tipologia i grau de conservació. • En aquest programa de visites també s’ha de contemplar que les obres no afectin cap dels E.D. 19, MAS REFORMAT elements determinats com a E.D. (Edificacions Documentades durant la prospecció).

E.D. 20, MAS I PLETA • Controlar que l’establiment d’abassegaments temporals no afectin les àrees d’influència dels jaciments ja documentats/inventariats. E.D. 21, COBERT CONSTRUÏT AMB PEDRA I MORTER DE CALÇ • Realitzar una prospecció superficial al lloc on es determinin l’establiment d’abassegaments E.D. 22, COBERT CONSTRUÏT AMB PEDRA I MORTER DE CALÇ temporals, que no s’ha realitzat durant aquest estudi d’impacte.

• Mesures correctores:

• No afectar directament aquests elements determinats con a E.D., i preservar-los de tota Tanmateix, també cal tenir present que aquest estudi sobre l’Impacte Patrimonial ha estat realitzat afectació derivada de l’obra (abocadors, abassegaments temporals, etc.). a partir solament de dades arqueològiques i arquitectòniques conegudes i també d’una prospecció En cas que l’afectació no pugui ser evitada (E.D. 8, E.D. 7): arqueològica a nivell superficial. El descobriment de nous jaciments arqueològics i paleontològics • Realització d’un estudi històric-documental, gràfic i planimètric que permeti determinar les només es pot realitzar a partir de l’estudi concret del subsòl, no coneixent mai a priori el que resta característiques dels diferents elements i conèixer amb exactitud l’afectació que tindrà el nou projecte sobre ells. amagat en ell i per tant no hem de descartar l’aparició d’aquests durant la realització de les obres.

Aquest estudi consistirà en el desenvolupament de les següents fases: Per tant, creiem necessari incorporar en el projecte de construcció un programa d’actuació, • Recerca bibliogràfica i documental compatible amb el pla d’obra, que consideri les iniciatives a adoptar en el cas d’aflorament • Documentació gràfica (topogràfica, planimètrica i fotogràfica) d’algun jaciment arqueològic o paleontològic no inventariat ni localitzat en les prospeccions. • Si fos necessari, realització d’un estudi arqueològic per tal de documentar exhaustivament l’element en qüestió i poder, així, establir les seves fases constructives i la seva cronologia. • Amb tota aquesta documentació i informació acumulada, s’haurà de realitzar una sol·licitud al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, per tal que dictamini si es poden eliminar aquestes edificacions, en cas que el Projecte contemplés la seva afectació total.

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 17

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

7 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

7.1 ESTRATS GEOLÒGICS I TRAÇATS

Estrats Geològics i traçats de les dues alternatives. (ALT 1: Vermell; ALT 2A: Verd).

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 18

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

7.2 IMATGES DELS ELEMENTS INVENTARIATS/CLASSIFICATS

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 19

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

Foto 1: BCIN 1, Castell de Rocafort de Queralt. Foto 3: J.A. 1, Rec de Rocafort de Queralt

Foto 2: BCIN 2, Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt. Foto 4: P.A. 4, Aqüeducte de Rocafort de Queralt

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 21

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

Foto 5: P.A. 6, Rentadors públics i P.A. 7, Font de Baix Foto 7: P.A. 10. Pont del Camí de Conesa.

Foto 6: P.A. 8, Creu de Terme

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 22

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

7.3 FOTOGRAFIES DE LES ÀREES DE PROSPECCIÓ (A.P.)

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 23

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

Foto 8: A.P. 1, Marges carretera C-241d. zona de bosc. Foto 10: A.P. 1, plantació de vinya

Foto 9: A.P. 1, Marges carretera C-241d. camp segat. Foto 11: A.P. 1, camps llaurats

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 25

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

Foto 12: A.P. 1,Camps llaurats i zones ermes, marges carretera Foto 14: A.P. 2, camps llaurats

Foto 13: A.P. 1, camí rural, murs de pedra seca Foto 15: A.P. 2, camps llaurats

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 26

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

Foto 16: A.P. 2, camps llaurats i vinyes, marges carretera TV-2331. Zona futurs enllaços. Foto 19: A.P. 2, camps llaurats.

Foto 17: A.P. 2, camps llaurats i vinyes, nous camins enllaços. Zona futurs enllaços. Foto 20: A.P. 2, murs de pedra seca, camí de Forès

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 27

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

Foto 21: A.P. 3, bosc i matolls, marges torrent Foto 23: A.P. 3, plantació de vinya

Foto 22: A.P. 3, camps llaurats Foto 24: A.P. 3, zona amb abocaments moderns, marges carretera T-230. Zona futurs enllaços

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 28

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

Foto 25: A.P. 3, camps llaurats, marges carretera T-230. Zona futurs enllaços. Foto 27: A.P. 4, terrasses llaurades

Foto 26: A.P. 3, zona de bosc i matolls, marges carretera T-230. Zona futurs enllaços. Foto 28: A.P. 4, zona de bosc i matolls, marges camí dels Terrellers

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 29

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

Foto 29: A.P.-4, camps llaurats Foto 31: A.P. 4, camps llaurats, marges carretera C-241d.

Foto 32: A.P. 4, camps llaurats, marges carretera C-241d. Foto 30: A.P.-4, plantació de vinya, marges carretera C-241d

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 30

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

Foto 33: A.P. 4, camps llaurats, marges carretera C-241d Foto 35: A.P. 5, camps llaurats, marges carretera C-241d

Foto 36: A.P. 5, camps llaurats, zona futurs enllaços Foto 34: A.P. 5, zona erma, marges carretera C-241d

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 31

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

Foto 37: A.P. 6, terrasses llaurades i zona de bosc Foto 39: A.P. 6, zones ermes, camps abandonats

Foto 40: A.P. 6, terrasses llaurades Foto 38: A.P. 6, zona de bosc, zones ermes i vinyes.

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 32

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

Foto 41: A.P. 6, zones ermes, camps abandonats. zona a l’entorn del cementiri de Rocafort Foto 43: A.P. 7, camps llaurats, marges carretera c-241d. zona futurs enllaços.

Foto 42: A.P. 7, camps llaurats, marges carretera C-241d. zona futurs enllaços Foto 44: A.P. 7, camps llaurats, marges carretera C-241d

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 33

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

Foto 45: A.P. 7, plantació de vinya, marges carretera c-241d. camí de Vallverd

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 34

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

7.4 FOTOGRAFIES DE LES EDIFICACIONS NO CATALOGADES (E.D.)

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 35

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

Foto 46: E.D. 1, cobert construït amb pedra i morter de calç Foto 48: E.D. 3, Cobert construït amb pedra seca

Foto 47: E.D. 2, Mas en ruïnes Foto 49: E.D. 4, maset construït amb pedra seca, en ruïnes

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 37

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

Foto 50: E.D. 5, maset construït amb pedra seca, en ruïnes Foto 52: E.D. 7, cobert construït amb pedra i morter de calç

Foto 51: E.D. 6, balma situada al marge d’un camí rural. Foto 53: E.D. 8, Maset construït amb pedra seca, en ruïnes

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 38

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

Foto 54: E.D. 9, maset reformat Foto 56: E.D. 11, cobert construït amb pedra i morter de calç

Foto 57: E.D. 12, cobert construït amb pedra i morter de calç. Arrebossat Foto 55: E.D. 10, cobert construït amb pedra i morter de calç

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 39

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

Foto 58: E.D. 13, cobert construït amb pedra i morter de calç. Arrebossat Foto 60: E.D. 15, cobert reformat

Foto 59: E.D. 14, cobert construït amb pedra i morter de calç. Arrebossat Foto 61: E.D. 61, cobert construït amb pedra i morter de calç. Arrebossat

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 40

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

Foto 62: E.D. 17, coberts construït amb pedra i morter de calç, reformats. Tenen un tancat amb un pou annex Foto 64: E.D. 19, mas reformat

Foto 63: E.D. 18, mas en ruïnes Foto 65: E.D. 20, mas i pleta

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 41

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

Foto 66: E.D. 21, cobert construït amb pedra i morter de calç

Foto 67: E.D. 22, cobert construït amb pedra i morter de calç

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 42

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

7.5 FOTOGRAFIES DE LES TROBALLES AÏLLADES (T.A.)

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 43

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

Foto 68: T.A. 1, fragment informe de ceràmica oxidada ibèrica, i dos petits fragments molt rodats de ceràmica comuna Foto 70: T.A. 2, fragment de broc de ceràmica de cocció reduïda. Obra Aspre, del segle XVIII oxidada d’època romana.

Foto 69: T.A. 1, plantació de vinya on es recuperaren aquestes restes. Foto 71: T.A. 2, camp llaurat on es documentà aquesta resta.

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 45

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

8 BIBLIOGRAFIA

DD.AA., (inèdit), Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. Comarca de la Conca de Barbera, Rocafort de Queralt i Sarral. Generalitat de Catalunya. Barcelona.

DD.AA., (inèdit), Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. Comarca de la Conca de Barbera, Rocafort de Queralt i Sarral. Generalitat de Catalunya. Barcelona.

DD.AA., (1998), Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

GUAL VILA, V., (1992), Guia de Rocafort de Queralt. Diputació de Tarragona. Tarragona

9 NETGRAFIA

http://www.rocafort.altanet.org/ajtms/rocafort/cat/cul.html.

http://patrimoni.serviconca.org/monuments/index.php?mun=16

http://patrimoni.serviconca.org/monuments/index.php?mun=12&s=0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Eoc%C3%A8

http://ca.wikipedia.org/wiki/Priaboni%C3%A0

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 46

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

10 PLÀNOLS PROSPECCIÓ SUPERFICIALS

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 47

Font de la Roca

e l é s C o m e l l a r s A s le r ue Salt de Ca es de Font del Carles Rasa

e l P a n t  l es Casesnoves R S asa R d E el L L C E ab R s R C21 a E d ny T S L E V i n y a G r a n

el Cam

e l C o r r a l d e l ' H e r e u M a t e u de s re se San t a C ol oma Font de la Joana md PA10 PA4 R asa ED16 del Ca Torrefaves be s a n y 2 AP4

+ 3

P 6 F 2 + . Mas Cugul 0 I K 2 + 0 AP4 0 D + 9 0 .

0 8 0 E 3 ED15 2 2 0

0 +

+ ED13

+ 1 2 P

7 0 1 + 0 + 0 R

l e s P l a n e s ED22 0

9 0 1 0

e l 0

C o r r a l O

2 0 e 0 0 l s M a s

1 , e t s + 0 0 J 7

ED14

2 +

2 E 4 2

8 + 2

0 5 0 + C

5 +

ED12 0 F

0 3

0 T

4 I

0 D 0 E

0 P

0 K E 1

0

1 + + 1 P A 7 6 + R 00 AP3 0 6 O L 0 14 J T ED10 , E 1 C 1 3 T ED 121 AP7 7 E l 1 + a C a r b o n e r a +6 0 C-241d 50 A ED9 00 2 0 LT 2 R i u d s e ED8 1 V a md l +4 a l l v e r d Fr AP3 1+ 0 ealed L L E G E N D A s 50 du 0 0 PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA Ca 1 ls +3 ED5 MASET CONSTRUÏT AMB PA e 00 BÉNS CULTURALS D’INTERÈS NACIONAL (BCIN) PEDRA SECA, EN RUÏNES 1 +4 6 I 7 a 00 Ra CASTELL DE ROCAFORT I RESTES l a M a n ED7 AP7 BCIN ED6 BALMA SITUADA AL MARGE y a n a BCIN Rocafort de Queralt 1+ 1 DE L’ANTIC CLOS MURALLAT D’UN CAMÍ RURAL 20 1 0 1+ BCIN CELLER COOPERATIU DE LA COBERT CONSTRUÏT AMB 30 PA9 ED7 0 2 SOCIETAT AGRÍCOLA DE ROCAFORT PEDRA I MORTER DE CALÇ Pallissa Vella ED20 Castell d del Llor 1+ er JACIMENTS ARQUEOLÒGICS (J.A.) 10 ED8 MASET CONSTaReUÏT AMB 0 l aled 1+ AP2 Plaa CrMor al PEDRA SECA, EN RUÏNES 20 PA3 de V 0 PRAoc1afort de Queralt Ri u de JA1 REC DE ROCAFORT DE QUERALT ED9 MASET REFORMAT Mas de l'Arassa Sant Salvador PA8 1+ TA2 Plaa 00 PATRIMONI ARQUITECTÒNIC (P.A) de C-241d 0 1+ 10 CEIPP SAa2nt Roc e PA5 cementiri COBERT CONSTRUÏT AMB 0 oo ESGLÉSIA PARROQUIAL DE ED10 B PA1 PEDRA I MORTER DE CALÇ ED6 ra 0 SANT SALVADOR. d AP6 +9 0 e l C am d e V a l l v e r d COBERT CONSTRUÏT AMB ara 1 n 0 ED11 nbea +0 AJUNTAMENT PEDRA I MORTER DdEM CALÇ 00 d PA2 av M d e l T o s s a l 2 0 m e t 0 a + COBERT CONSTRUÏT AMB PEDRA I 80 CAN BONET VELL I PORTAL ED12 BCIN 0 PA3 MORTER DE CALÇ. ARREBOSSAT 0+ D’EN BONET ED5 90 JA1 2 Pallissa del Pintor TA1 0 0 COBERT CONSTRUÏT AMB PEDRA +7 AQÜEDUCTE DE ROCAFORT ED13 00 PA4 I MORTER DE CALÇ. ARREBOSSAT AP2 DE QUERALT, SARRAL

Cooperativa Agrcola 0

m d + 0 COBERT CONSTRUÏT AMB PEDRA lps 80 0 0 ED14

0 + + + FONT DEL RAVAL 3 6 PA5 I MORTER DE CALÇ. ARREBOSSAT

V231 ED4 2

0 ED18 0 0 0 0

A0 P6

0 0

+ 0 +

+ 1 4

ED17 ED15 COBERT REFORMAT

0 5 0

0 0 0 0 ED19 RENTADORS PÚBLICS

+70 AP5 Les Forques PA6 0 0 P .K ED16 COBERT CONSTRUÏT AMB PEDRA I . ED3 ED1 N 0 IC + PA7 FONT DE BAIX I MORTER DE CALÇ. ARREBOSSAT I 0 Rasa P 0 de 0+600 R 0 Com COBERTS CONSTRUÏTS AMB PEDRA O a-d ED17 ' h I MORTER DE CALÇ, REFORMATS. ED2 JE eu res C PA8 CREU DE TERME T TENEN UN TANCAT AMB UN POU ANNEX E e 1 A s 3 L F o r q u e s ED18 MAS EN RUÏNES T- 500 T 0+ 2 PA9 ARC DE CAL JOAN FUSTER

ED19 MAS REFORMAT PA10 PONT DEL CAMÍ DE CONESA AP1 0+400 ED20 MAS I PLETA PA11 MOLI DEL BONET, SARRA l a T o r r e COBERT CONSTRUÏT AMB PEDRA I e l s O b a c s C ÀREES DE PROSPECCIÓ (A.P.) ED21 oMORmTER aDE C-ALÇd ' h e u r 0 AP0 +300 COBERT CONSTRUÏT AMB PEDRA I IN EDIFICACIONS I ELEMENTS RELLEVANTS ED22 MORTER DE CALÇ IC l e s P l a n e s DOCUMENTATS DURANT LA PROSPECCIÓ (E.D.) e I P e l s C o s c o n s R TROBALLES AÏLLADES (T.A.) O 0 JE + ED1 COBERT CONSTRUÏT AMB PEDRA I FRAGMENTS CERÀMICS C 20 T 0 MORTER DE CALÇ E A AP1 TA1 e LT s P l a n e s ED2 MAS EN RUÏNES 1 0+ 10 PA11 0 Mol del Bonet COBERT CONSTRUÏT AMB TA2 ED3 l ' A a PEDRA SECA r o P Rc .K . MASET CONSTRUÏT AMB ALTERNATIVA 1 md 0+ ED4 d 00 PEDRA SECA, EN RUÏNES 4 0 C l a S o l a n a ALTERNATIVA 2

Generalitat de Catalunya CONSULTOR AUTOR DEL PROJECTE TÍTOL DEL PROJECTE CLAU: ESCALES NOM DEL PLÀNOL DATA: PLÀNOL NÚM: Departament de Política Territorial ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. 0 50 100 150 200 250 m NOVEMBRE 2010 1 IA-VT-08113 1:10.000 i Obres Públiques VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. ANNEX 3 NOM FITXER: Direcció General de Carreteres IGNASI GRAU ROCA ENGINYER AGRÒNOM CARRETERA C-241D DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT ORIGINALS A3 GRÀFICA 01f01.mxd FULL 01 DE 01

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

11 SOL·LICITUDS I PERMISOS ADMINISTRATIUS

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 49

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 51

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

ANNEX 3. PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PÀG. 52

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

ANNEX 4. CONTROL DE L'EROSIÓ

1 INTRODUCCIÓ ...... 3

2 METODOLOGIA DE DISSENY...... 4

2.1 EQUACIÓ UNIVERSAL REVISADA PER LES PÈRDUES DE SÒL...... 4

2.2 DIAGRAMES I ABACS DE CONTROL DE L’EROSIÓ...... 5

2.3 ENTRADA DADES TALÚS ...... 7

3 RESULTATS DE L’ANÀLISI ...... 8

3.1 TAULA RESUM DELS RESULTATS...... 8

3.2 CONCLUSIONS ...... 11

ANNEX 4. CONTROL DE L'EROSIÓ PÀG. 1

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

1 INTRODUCCIÓ

El risc d’inestabilitat de vessants per efecte de l’erosió hídrica ve generat per les pèrdues de sòl per erosió generades en el propi talús, quan aquestes esdevenen altes o molt altes (FAO, PNUMA, UNESCO). Una pèrdua continua de sòl incrementarà el risc d’inestabilitat a mig i llarg termini.

Per preveure les pèrdues de sòl s’utilitza la RUSLE (Revised Universal Soil Loss Equations) segons la següent expressió modificada:

AS = RxKxLSxCx0.00595

On:

• AS: Pèrdua de sol en cm

• R: Agressivitat de la pluja, per un període de temps determinat

• K: Erosionabilitat del sòl

• LS: Factor de pendent

• C: Factor de cobertura del sòl

La distribució de la R és l’específica per a les Conques del Pirineu Oriental i de Llevant (Mapa de la erosividad de la lluvia en España. ICONA)

Donat que en l’erosió intervenen altres factors, com la revegetació i aportació de terra vegetal, que venen relacionats amb altres mesures, s’estableixen una sèrie d’hipòtesis de partida que hauran de servir com a condicionats de base pel seu dimensionament.

HIPOTESI DE PARTIDA

Cobertura herbàcia % < 50 %

Cobertura arbustiva % Inapreciable

DADES DE CÀLCUL

Erosionabilitat de la pluja 150

Definició geomètrica dels 3H:2V talussos

Textura del sòl Marga - Llimosa

% Matèria orgànica < 0,5

ANNEX 4. CONTROL DE L'EROSIÓ PÀG. 3

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

DADES DE CÀLCUL

Erosionabilitat del sòl 0.043 2 METODOLOGIA DE DISSENY Tractament Estabilització herbàcia

Tipus de creixement Mixta (Tapissant -Macoia) El mòdul de Protecció contra l’Erosió de Talussos del programa (ECMDS) està dissenyat per oferir Cobertura esperada Pobre (< 50 %) recomanacions per la selecció de proteccions temporals o permanents més efectives d’un talús Tolerància màxima de pèrdua 10 Tn/ha any amb una superfície uniforme a causa de les condicions de flux laminar induït per una de sòl permanent (FAO-PNUMA) precipitació.

L’anàlisi de càlcul es realitza mitjançant l’Equació Universal Revisada per les Pèrdues de Sòl (RUSLE) de l’USDA. L’estabilitat del talús està basada en l’efectivitat de les mesures de Per valorar les pèrdues de sòl per erosió hídrica que es generen en un determinat talús, amb una protecció que es realitzin contra l’erosió induïda per una pluja per un període de temps específic geometria i amb uns materials aportats característics, s’ha utilitzat com a eina de càlcul el fins l’establiment de la coberta vegetal. “Programa de Disseny de Materials pel Control de l’Erosió” (ECMDSTM) Versió 4.3 de NORTH AMERICAN GREEN, mòdul I de Protecció contra l’Erosió de Talussos.

Aquesta aplicació ens permetrà determinar la necessitat de realitzar mesures pel control de 2.1 EQUACIÓ UNIVERSAL REVISADA PER LES PÈRDUES DE SÒL l’erosió que evitin pèrdues de sòl fins a valors tolerables, mitjançant la realització de mesures correctores: rases temporals i/o bermes permanents. Tal com s’ha descrit en l’apartat anterior l’Equació Universal Revisada per les Pèrdues de Sòl té en compte els principals factors que afecten l’erosió del sòl per l’aigua i s’utilitza per Per aquest motiu, els objectius de càlcul són: determinar la pèrdua de sòl estimada. Aquest incorpora la versió simplificada de la RUSLE que es • Alçada màxima del talús fins que són necessàries bermes permanents, sense mesures presenta a continuació: correctores, pel que es suposa una coberta del 0% (sòl sense vegetació), amb una tolerància AS = R x K x LS x C x 0.00595 de pèrdues de sòl equivalent a un estat permanent.

• Alçada màxima del talús fins la qual són necessàries bermes permanents, amb mesures On: correctores, suposant unes cobertes del 50% (mínimes observades en talussos de solana) amb una tolerància de pèrdues de sòl equivalents a un estat permanent. • ASLsolo: pèrdua de sòl promig amb cm. d’un talús descobert (sense protecció).

• Alçada màxima del talús per la qual són necessàries rases de control de l’erosió, durant les • R: factor anual de pluja, agressivitat de la pluja/escolament per una localitat, para un obres, és a dir, per un sòl sense vegetació amb una tolerància de sòl equivalent a l’estat període de temps donat. temporal. • K: factor erosionabilitat del sòl.

• LS: longitud i factor de pendent del talús.

• C: factor de coberta del sòl (per un talús sense protecció=1.0).

A partir d’aquesta informació bàsica es calcula:

ASL manta = pèrdua promig de sòl (cm) del talús amb protecció = ASL solo x C factor de la coberta

MSL solo = pèrdua màxima de sòl (cm) del talús sense protecció (pèrdua promig de sòl en el

10% de la part més baixa del talús) = ASL solo x 1,7 (pèrdua de sòl de la RUSLE, en el 10% més baix del segment)

MSL manta = pèrdua màxima de sòl (cm) del talús amb protecció (pèrdua promig de sòl en el

10% de la part més baixa del talús) = MSL solo x C factor del material = MSL solo x C factor del material de cobertura

ANNEX 4. CONTROL DE L'EROSIÓ PÀG. 4

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

Observacions:

• El programa compara la pèrdua de sòl obtinguda, amb mesures de caràcter temporal amb la 2.2 DIAGRAMES I ABACS DE CONTROL DE L’EROSIÓ pèrdua màxima de sòl (MSL) que es genera a la part més baixa del talús (10% inferior de la longitud del talús), amb un límit tolerable de pèrdua de sòl (SLT) preestablert, el qual té una velocitat d’erosió d’aproximadament 1,7 vegades la velocitat d’erosió promig per la porció completa. L’anàlisi d’estabilitat es realitza comparant la pèrdua de sòl màxima (MSL) amb SLT. • El 10% de la part més baixa del segment del talús s’utilitza com la secció transversal de l’anàlisi, perquè les pèrdues de sòl i les velocitats d’escolament són més elevades que a la part superior. Si es generen processos erosius excessius al peu del talús, aquest es converteix en un sistema inestable. • El programa compara la pèrdua de sòl obtinguda amb mesures de caràcter permanent amb la pèrdua promig de sòl (ALS) de tota la magnitud del talús protegit amb un límit tolerable de pèrdua de sòl (SLT) per omissió.

• Amb mesures permanents, com per exemple vegetació desenvolupada natural i reforçada, la tolerància de la pèrdua de sòl (SLT) es defineix com una capa uniforme de sòl de 0,076 cm. L’ús d’aquesta quantitat restringida està basada en la capacitat de regeneració del sòl. Velocitats de 2,2 – 11,2 mt/ha/any es consideren tolerables, ja que són iguals o inferiors que la velocitat de generació de sòl nou per la majoria dels tipus de sòls.

• En el programa de disseny s’usen els valors màxims del rang de velocitats tolerables de pèrdua de sòl que recomana USDA.

Figura 1. Diagrama de flux pel disseny de talussos

ANNEX 4. CONTROL DE L'EROSIÓ PÀG. 5

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

Figura 2. Diagrama tipus del talús

ANNEX 4. CONTROL DE L'EROSIÓ PÀG. 6

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

2.3 ENTRADA DADES TALÚS

Es registra la informació específica relacionada amb les característiques del talús i del projecte. Els següents caràcters de petició sol·liciten les dades requerides:

1. Localització del talús (país, estat/regió i ciutat). La localització del lloc s’utilitza per determinar el factor R anual (pluja) del lloc.

2. Factor R anual. Els factors R anuals es poden obtenir a través d’agències governamentals de conservació d’agricultura/sòl. A l’estat espanyol es pot obtenir del llibre “Agresividad de la lluvia en España”. Valores del factor R de la Equación Universal de Pérdidas de Suelo. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.

3. Longitud del talús (m). És la longitud de la superfície del talús (m) des de la coronació del talús fins el peu de talús. Aquesta dada s’utilitza per calcular el factor “LS” a la RUSLE.

4. Tipus de protecció (temporal o permanent).

Anàlisi amb protecció temporal: el programa demana el nombre de mesos i el rang actual mes a mes, en el que el material temporal proporcionarà protecció completa del talús.

Anàlisi amb protecció permanent: es designa l’hàbit de creixement (gespa, grup o mescla de vegetació) i la densitat esperada de la vegetació (amb un rang situat entre > 95% fins a < 50%) per determinar el factor C.

DENSITAT DE LA VEGETACIÓ

Concepte Cobertura

Excel·lent > 95%

Bona 75 - 95%

Regular 50 – 75%

Pobre < 50%

Figura 3. Àbac de textura del sòl

ANNEX 4. CONTROL DE L'EROSIÓ PÀG. 7

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

Tipus d’anàlisi en funció de la segmentació del talús: 3 RESULTATS DE L’ANÀLISI a). Anàlisi del talús sencer. S’analitza un tipus de protecció per la superfície completa del talús. b). Anàlisi del talús segmentat. Es pot segmentar la longitud del talús on s’apliquen mesures pel control de l’erosió (permanents o temporals). 3.1 TAULA RESUM DELS RESULTATS 5. Període de protecció (només quan es seleccioni Tipus de Protecció Temporal). És el nombre de mesos que el talús requereix mesures de protecció pel control de l’erosió. Aquest pas Com a resultat del càlcul a partir de la RUSLE, un factor C i una tolerància de pèrdua de sòl requereix la modificació del factor R. establerts per les mesures de control de l’erosió, s’obtenen els següents paràmetres:

6. Mes d’instal·lació (només quan es seleccioni tipus de protecció temporal) 1. Condicions del lloc. Pendent del talús, longitud, tipus de sòl i factor K.

7. Pendent del talús (_H:1V). Es trobarà entre 20H:1V i 0.25H:1V. El programa usa informació 2. Factor R anual. Energia erosiva de pluja basada en les entrades seleccionades del lloc. per calcular el factor “LS” en la RUSLE. 3. Període de Protecció. Prové del rang mes a mes registrat. 8. Tipus de Sòl Predominant. Determina la textura (classificació USDA) de la superfície del sòl predominant. la textura del sòl per un lloc específic pot ser classificada usant el mètode 4. Factor R ajustat. Prové de la localització del lloc i del període de protecció mes a mes. manual (Apèndix 3.2). 5. Factor LS. Determinat a partir de la pendent i la longitud del talús registrat. 9. Factor “K”. Determina l’erosionabilitat (factor K) del tipus de sòl de la superfície. El programa proporciona valors de “K” per omissió pel tipus de sòl registrat prèviament. Un 6. Material. Tipus de control de l’erosió recomanat per a cada segment. factor K diferent al d’omissió pot ser entrat per l’usuari. 7. Factor de cobertura C. Factor de funcionament de control de l’erosió de la vegetació. És un 10. Material valor preestablert per cada tipus de vegetació, el qual varia amb la pendent i la longitud del talús. Aquest factor es multiplica per la pèrdua promig de sòl de cada segment del talús

11. Tipus de vegetació i hàbitat de creixement (només quan es seleccioni tipus de protecció sense protecció (ASLsolo), per calcular la pèrdua promig de sòl de cada segment del talús amb

permanent) protecció (ASLmanta).

12. Densitat (només quan es seleccioni tipus de protecció permanent) 8. La pèrdua de sòl del segment del talús sense protecció contra l’erosió a través del període

de temps indicat. L’ ASLsolo es calcula usant RUSLE i un factor LS modificat corresponent a la longitud i posició de cada segment en la superfície del talús.

9. ASLmanta. La pèrdua de sòl del segment del talús protegit contra l’erosió a través del període

de temps indicat. L’ ASLmanta es calcula multiplicant l’ ASLsolo.pel factor C de cada segment.

Materials temporals: proporciona informació útil que ajuda en el planejament del control de l’erosió per tota la superfície del talús.

Materials permanents: els valors de tolerància de pèrdua de sòl, recomanats per USDA, per mesures permanents, estan basats en la pèrdua promig de sòl (ASL) de la superfície del talús.

ANNEX 4. CONTROL DE L'EROSIÓ PÀG. 8

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

10. MSLsolo. La pèrdua màxima de sòl al final de cada segment del talús sense protecció. L’MSLsolo és la pèrdua promig de sòl del 10% de la part més baixa del segment del talús. És el producte de la pèrdua promig del sòl de cada segment computant utilitzant la longitud acumulativa. La pèrdua promig de sòl es multiplica pel factor 1,7. Aquest factor té en consideració augments en les velocitats de control de l’erosió del 10% més baix d’un segment del talús. L’

MSLsolo es relaciona únicament amb les proteccions de caràcter temporals.

11. MSLmanta. La pèrdua màxima de sòl que es produeix al final de cada segment del talús

protegit durant el període de protecció considerat. L’ MSLmanta és la pèrdua promig del sòl del 10% més baix de la secció del segment del talús. L’ MSLmanta es calcula multiplicant l’

MSLsolopel factor C del material de control de l’erosió de cada segment.

12. SLT. Límit de tolerància de pèrdua de sòl.

Materials temporals: SLT per omissió = pèrdua de sòl de 0,64 cm del 10% més baix d’un segment del talús.

Materials permanents: SLT per omissió = 0,076 cm pèrdua promig del sòl del talús complet.

Ambdós tipus de materials: SLT especificat per l’usuari ha de ser =0

13. Sf. Factor de seguretat determinat mitjançant l’equació: SLT/MLSmanta.

14. Observacions

Si MSLmanta calculat

Si MSLmanta> SLT, es considera INESTABLE. En aquest cas amb l’aplicació de mesures correctores, es podria considerar ESTABLE.

En la següent taula es mostra el resum dels resultats obtinguts del programa de disseny de materials per al control de l’erosió (ECMDS)TM Versió 4.3 de North American Green, mòdul i protecció contra l’erosió de talussos;

ANNEX 4. CONTROL DE L'EROSIÓ PÀG. 9

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

RESUM DELS RESULTATS

Comarca Conca de Barberà

Factor R anual 150

Pendent talussos Talussos 3H:2V, Pendent 1,5

Tipus de sòl Marga - Llimosa

Factor K 0,043

TALUSSOS EN ESTAT PERMANENT

DADES ENTRADA ECMDS RESULTATS ECMDS PÈRDUES DE SÒL USDA

Geometria Mesures Longitud Material Tipus de Densitat ASL solo ASL mat MSL solo MSL mat SLT (cm) SF Observacio Pèrdues Límit USDA Alçada Observacions talús correctore talús (m) vegetació (cm) (cm) (cm) (cm) ns (Tn/ha) talús (m) s

3H:2V Revegetaci 58 Veg. Estb. Barreja <= 50 % 0,594 0,077 - - 0,08 1,036 ESTABLE ~10 < 10 Tn/ha 32,2 TALÚS ESTABLE, gràcies a les mesures ó correctores

Cap 1 Veg. Estb. Barreja <= 50 % 0,159 0,021 - - 0,08 3,879 INESTABLE 20,67 < 10 Tn/ha 0,6 TALÚS INESTABLE, inclús per a una longitud mínima d’1 m

TALUSSOS EN ESTAT TEMPORAL, SENSE MESURES CORRECTORES

DADES ENTRADA ECMDS RESULTATS ECMDS PÈRDUES DE SÒL USDA

Geometria Longitud Material Tipus de Densitat ASL solo ASL mat MSL solo MSL mat SLT (cm) SF Observacio Pèrdues Límit USDA Alçada Observacions talús talús (m) vegetació (cm) (cm) (cm) (cm) ns (Tn/ha) talús (m)

3H:2V 27 S150 - - 0,389 0,085 0,683 0,150 0,64 4,257 ESTABLE ~50 10-50 15,0 TALÚS ESTABLE Tn/ha

ANNEX 4. CONTROL DE L'EROSIÓ PÀG. 10

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

la distància entre bermes podria arribar a ser de 32,2 m d’alçada. No obstant, no existeixen talussos d’aquestes dimensions per a cap de les dues alternatives del present 3.2 CONCLUSIONS projecte, per la qual cosa no és previsible la necessitat de bermes.

• Per últim, pel que fa a l’estat temporal, és a dir, a aquells talussos que s’establiran Els objectius de càlcul han estat els següents; durant la fase d’obres, i que per tant, estaran mancats de mesures correctores, es • Alçada màxima del talús fins que són necessàries bermes permanents, sense mesures permetrien alçades màximes al voltant de 15 metres, que generarien unes pèrdues correctores, pel que es suposa una coberta del 0% (sòl sense vegetació), amb una tolerància màximes d’unes 50 Tn/ha, al límit màxim del llindar establert per l’USDA en aquest tipus de pèrdues de sòl equivalent a un estat permanent. de talussos. En aquest cas, sí que existeixen talussos amb aquestes característiques, que queden recollits en la següent taula, i per als quals, per tant, seran necessàries rases pel • Alçada màxima del talús fins la qual són necessàries bermes permanents, amb mesures control de l’erosió: correctores, suposant unes cobertes del 50% (mínimes observades en talussos de solana) amb una tolerància de pèrdues de sòl equivalents a un estat permanent. • Alçada màxima del talús per la qual són necessàries rases de control de l’erosió, durant les ALTERNATIVA 1 obres, és a dir, per un sòl sense vegetació amb una tolerància de sòl equivalent a l’estat temporal. Eix Desmunt/ terraplè Pk inicial Pk final Marge sentit Pk Ramal 1 Desmunt 0+000 0+200 Esquerre

Ramal 4 Desmunt 0+000 0+240 Dret

En la següent taula es mostren els resultats obtinguts:

RESULTAT DE LES ANÀLISIS

Concepte Geometria de talussos

3H:2V

Alçada (m) Longitud real Projecció (m) Pèrdues de sòl (m) Tn/ha

Alçada màxima sense mesures de 0,6 1 0,9 20,7 control d’erosió, estat permanent

Alçada màxima amb mesures 32,2 58 48,3 ~10 correctores, estat permanent

Alçada màxima durant les obres 15,0 27 22,5 ~50

NOTA: Aquests càlculs únicament pretenen ser una estimació, unes anàlisis de tendències, i en cap cas pretenen preveure les pèrdues exactes de sòl en els talussos.

D’aquesta taula resum se’n desprèn que:

• En estat permanent, sempre serà necessari l’adopció de mesures correctores, ja que sense elles, en els tres casos, inclús amb talussos de simplement 1 metre de longitud, les pèrdues de sòl en tots els casos superen les 10 Tn/ha màximes establertes per l’USDA.

• En cas d’aplicar mesures correctores (revegetació) per als talussos permanents, amb cobertes iguals o inferiors al 50%, i tenint en compte que l’agressivitat de la pluja a l’àrea de Rocafort de Queralt presenta un valor mitjà (150) respecte al conjunt del país,

ANNEX 4. CONTROL DE L'EROSIÓ PÀG. 11

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

ANNEX 5. QUALITAT DE L'AIRE

1 INTRODUCCIÓ ...... 3

2 NORMATIVA DE REFERÈNCIA ...... 3

3 AVALUACIÓ DE LA QUALITAT DE L’AIRE DE L’ESTAT INICIAL ...... 4

3.1 TIPUS DE MAPES ...... 4

3.1.1 Mapes de vulnerabilitat...... 5 3.1.2 Mapes de capacitat ...... 7 3.1.2 Mapes de capacitat ...... 7

4 QUANTIFICACIÓ DE LES POSSIBLES EMISSIONS DE PARTÍCULES PST I PM10 DURANT LA FASE DE CONSTRUCCIÓ...... 8

4.1 EMISSIONS DE PARTÍCULES DEGUDES A LA RESUSPENSIÓ DEL SÒL PEL TRÀNSIT DE

VEHICLES PER VIALS O SUPERFÍCIES NO PAVIMENTADES ...... 8

4.1.1 Definicions i dades de partida ...... 8 4.2 RESULTATS...... 13

5 CONCLUSIONS ...... 13

ANNEX 5. QUALITAT DE L'AIRE PÀG. 1

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

1 INTRODUCCIÓ

La qualitat de l’aire d’un sector és un factor que ve determinat, entre d’altres, pel número de punts d’immissió de contaminats presents a la zona, així com pel tipus de contaminant emès i les seves característiques físiques un cop alliberat a l’atmosfera. En aquest sentit, durant la fase d’execució d’una obra, s’emetran un seguit d’elements contaminants que, d’una manera o d’altra, és possible que acabin per modificar la qualitat atmosfèrica del territori, ja sigui de manera temporal o a més llarg termini.

El present annex de Qualitat de l’aire pretén establir quins són les nivells de capacitat i vulnerabilitat de l’aire en relació amb els contaminants més característics, així com quantificar quina repercussió tindrà sobre la qualitat atmosfèrica els treballs que s’hauran de dur a terme durant la fase de construcció dels treballs de la “Millora general. Variant. Variant de Rocafort de Queralt. Carretera C-241d del pk 12+550 al 15+350. Tram: Rocafort de Queralt”..

2 NORMATIVA DE REFERÈNCIA

La normativa de referència contemplada per a la realització del present Annex, és la següent:

• Directiva 2008/50/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2008, relativa a la qualitat de l’aire ambient i a una atmosfera més neta a Europa.

• Reial decret 1796/2003, de 26 de desembre, relatiu a l’ozó (O3) a l’aire ambient.

• Reial decret 1073/2002, de 18 d’octubre, sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire ambient en relació amb el diòxid de sofre (SO2), diòxid de nitrogen (NO2), òxids de nitrogen (NOx), partícules (PM10), benzè (C6H6) i monòxid de carboni (CO).

• Llei de Protecció l’Ambient Atmosfèric 22/1983 de 21 de Novembre de la Generalitat de Catalunya i pel Decret 322/87 del 23 de Setembre a on es troben introduïts;

Llei de protecció de l’Ambient atmosfèric 22/1983 de 21 de Novembre modificada per la Llei 7/1989 en la qual es defineixen els mapes i les zones especials.

Decret 322/87 de 23 de setembre (article 5) a on es fixa el procediment per determinar la vulnerabilitat

ANNEX 5. QUALITAT DE L'AIRE PÀG. 3

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

Els contaminants que es recullen actualment són: CO, SO2, NOx, PST

3 AVALUACIÓ DE LA QUALITAT DE L’AIRE DE L’ESTAT INICIAL Per a la generació d’aquests mapes, es divideix Catalunya en 9 zones d’estudi que presenten característiques climàtiques homogènies, per a considerar que les condicions de dispersió són similars. Cada zona representa un MVCT diferent, aquestes àrees són: L’anàlisi de la Qualitat de l’Aire, de l’estat inicial, es realitza a partir dels mapes de Vulnerabilitat i Capacitat del Territori (MVCT) del Departament de Medi Ambient i Habitatge de 1. Baix Llobregat la Generalitat de Catalunya. Aquesta és una eina que permet avaluar la incidència dels contaminants emesos a l’atmosfera en una zona determinada. 2. Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Garraf, Tarragonès

La funció d’aquests mapes es la de conèixer els valors d’immissió. La xarxa d’estacions de 3. La Selva, Vallès Occidental i Oriental control de la qualitat de l’aire de Catalunya, Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA), disposa d’un nombre limitat d’estacions, de manera que només es coneix 4. Barcelonès i Maresme la qualitat de l’aire determinades zones puntuals del territori. Amb els (MVCT), s’obté una informació més global dels valors d’immissió degut a que per la seva confecció es va fer servir 5. Anoia, Alt Penedès, Bages, Conca de Barberà i Osona modelització 6. Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, La Garrotxa i el Pla de l’Estany

7. Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre, Terra Alta i Prioritat 3.1 TIPUS DE MAPES 8. Berguedà, Solsonès, Cerdanya, Alt Urgell, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Vall d’Aràn, Ripollès i Es distingeixen els següents: Alta Ribagorça

1. Emissions. Segons de quin tipus d’emissions es tracta l’origen de les dades és diferent. Es 9. La Noguera, La Segarra, Urgell, Les Garrigues, el Pla d’Urgell i Segrià. distingeixen tres categories; L’àmbit d’estudi es localitza sobre la zona nº5. • Emissions Industrials

• Emissions degudes al trànsit

• Emissions domèstiques

2. Immissions. Els valors d’immissions s’obtenen de models de dispersió.

3. Capacitat

És una mesura de concentració “extra” que pot assimilar el medi ambient sense arribar a la superació dels límits d’immissió legals.

La mesura es realitza per mitjà de l’índex de capacitat;

• Índex de capacitat; És la diferència entre la concentració mitja anual d’immissió d’un determinat contaminant i el valor de referència que estableix la normativa pel contaminant d’estudi. • Vulnerabilitat; és un indicador del perill d’exposició a un contaminant d’estudi. L’objectiu de la vulnerabilitat és determinar quines són les àrees més vulnerables a problemes de contaminació atmosfèrica. Per determinar la vulnerabilitat d’una zona s’ha de relacionar punt a punt els nivells d’immissió d’un contaminant concret, la densitat de població i l’existència d’espais naturals protegits (PEIN).

ANNEX 5. QUALITAT DE L'AIRE PÀG. 4

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

3.1.1 Mapes de vulnerabilitat

MAPA 1. Mapa de Vulnerabilitat CO MAPA 2. Mapa de Vulnerabilitat PST

ANNEX 5. QUALITAT DE L'AIRE PÀG. 5

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

MAPA 3. Mapa de Vulnerabilitat SO2

ANNEX 5. QUALITAT DE L'AIRE PÀG. 6

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

3.1.2 Mapes de capacitat

MAPA 4. Mapa de Capacitat (PST) MAPA 5. Mapa de Capacitat (SO2)

En resum, els resultats són els següents:

TAULA RESUM DELS MAPES DE VULNERABILITAT I CAPACITAT A LA ZONA DE ROCAFORT DE QUERALT

CO PST SO2

VULNERABILITAT nul·la / molt baixa nul·la / molt baixa nul·la / molt baixa

CAPACITAT Alta alta sense dades

ANNEX 5. QUALITAT DE L'AIRE PÀG. 7

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

4 QUANTIFICACIÓ DE LES POSSIBLES EMISSIONS DE PARTÍCULES PST I PM10 4.1.1.1 Aspectes comuns DURANT LA FASE DE CONSTRUCCIÓ

BALANÇ DE TERRES L’objectiu del present apartat és facilitar el càlcul, en tones anuals, de les emissions fugitives de partícules a l’atmosfera tant per al cas de les PST com per al de les PM10. Si en l’activitat hi ha Caldrà determinar el balanç de terres de l’obra. En el cas de ser equilibrat, i per les terres de focus emissors canalitzats, s’hauran de considerar a part de les seves emissions. compensació interna, s’haurà de diferenciar, especialment en obres lineals:

• Compensació transversal: quan les terres es compensen dins un tram, i es pot estimar que Es contemplen les següents fonts fugitives d’emissió de partícules a l’atmosfera; per a la present sense transport o amb un transport mínim, passen de llocs d’excés a llocs de dèficit. obra, s’ha considerat només la número 3: • Compensació longitudinal: quan és necessari el transport al llarg de les obres des de llocs 10. Processat de materials (plantes de tractament, granit o calcària) d’excedents fins als llocs de dèficit.

11. Manipulació de productes pulverulents en apilatge L’estimació de les compensacions internes de les obres exigirien un acurat diagrama de masses, que permetés determinar el volum a transportar i la distància de transport dins de l’obra. 12. Resuspensió del sòl pel trànsit de vehicles en vials i superfícies no pavimentades. Equivalent a la fase de Construcció. A efectes d’aquest annex es simplificarà i s’hauran de fixar dos conceptes:

13. Resuspensió del sòl pel trànsit de vehicles en vials de superfícies pavimentades. Equivalent a • % de terres de compensació longitudinal, respecte el total de la compensació interna de la fase d’Explotació. l’obra • Distància mitjana transcorreguda. Els càlculs han estat extrets del document “Càlcul d’emissions fugitives de partícules en activitats extractives amb o sense planta de tractament de productes minerals associada i W. TIPUS DE VEHÍCLES DE TRANSPORT operacions similars”, editat per la Direcció General de Qualitat i Medi Ambient del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat Es defineixen quatre tipus de vehicles de transport:

4.1 EMISSIONS DE PARTÍCULES DEGUDES A LA RESUSPENSIÓ DEL SÒL PEL TIPUS DE TRANSPORT

TRÀNSIT DE VEHICLES PER VIALS O SUPERFÍCIES NO PAVIMENTADES Tipus de transport Pes mitjà. Buits (Tn) Pes mitjà. Plens (Tn)

T1 Dúmpers extravials rígids 50 90 • El conjunt de tots vials i superfícies no pavimentades d’una activitat es pot dividir en un o T2 Dúmpers extravials articulats 25 50 més trams. T3 Camions volquet o banyeres 15 40 • S’entén per tram cadascun dels subconjunts dels vials o superfícies no pavimentades de l’activitat que requereixi un factor d’emissió propi o bé que presenti una intensitat de T4 Camions dúmper 1 3 circulació de vehicles pròpia.

Per vies no pavimentades seran possible els quatre tipus. Per vies fora de l’obra, únicament es 4.1.1 Definicions i dades de partida podran utilitzar vehicles tipus T3.

S’estructura el present apartat t base las següents capítols: VELOCITAT DE TRANSPORT • Aspectes comuns A efectes d’aquest protocol es consideraran les següents dades de base de velocitats de • Càlcul emissions en vies no pavimentades transport: • Càlcul emissions en vies no pavimentades amb mesures correctores

ANNEX 5. QUALITAT DE L'AIRE PÀG. 8

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

NÚMERO DE DIES/ANY AMB UN MÍNIM DE 0,1 mm DE VELOCITAT MITJANA DE TRANSPORT PRECIPITACIÓ Tipus de via Velocitat (km/h) Localitat (Comarca) Dies de pluja > TV1 Interior de l’obra 20 0,1 mm / any

TV2 Camins rurals no pavimentats 30 Llavorsí (Pallars Sobirà) 89

TV3 Camins rurals pavimentats 30 Mollerussa (Pla d’Urgell) 64

TV4 Carreteres locals 50 Cabacés (Priorat) 70

TV5 Carreteres no locals 70 Tivissa (Ribera d’Ebre) 51

TV6 Autovies i autopistes 90 Aeroport de Girona (Selva) 81 Vila-seca (Tarraonès) 58

Agramunt (Urgell) 65

P: NÚMERO DE DIES PER ANY AMB UN MÍNIM DE 0,1 MM DE PRECIPITACIÓ. Vielha e Mijaran (Val d’Aran) 125 Cardedeu (Vallès Oriental) 82 Aquestes dades s’extrauran de les taules de la climatologia comarcal del Servei Meteorològic de Catalunya. (http://www.meteo.cat/mediamb_xemec/servmet/marcs/marc_clima.html). Turó de l’Home (Vallès Oriental) 136

Com a referència s’exposen les següents localitats: En la següent taula es resumeixen les dades de partida,

NÚMERO DE DIES/ANY AMB UN MÍNIM DE 0,1 mm DE PRECIPITACIÓ RESUM DADES DE PARTIDA. ALTERNATIVA 1 Localitat (Comarca) Dies de pluja > Paràmetres Tram 1 Observacions 0,1 mm / any Longitud del tram (km) 3,80 - Figueres (Alt Empordà) 62 W 27,5 - Oliana (Alt Urgell) 78 Número de vehicles/any - Adrall (Alt Urgell) 85 P 66 - El Pont de Suert (Alta Ribagorça) 97 S 20% - Moià (Bages) 86 RM 1,71 - Aeroport de Reus (Baix Camp) 71

Observatori de l’Ebre (Baix Ebre) 81

L’Estartit (Baix Empordà) 81 RESUM DADES DE PARTIDA. ALTERNATIVA 2

Aeroport del Prat (Baix Llobregat) 70 Paràmetres Tram 1 Observacions

Barcelona – Observatori Fabra (Barcelonès) 84 Longitud del tram (km) 1,61 -

Montblanc (Conca de Barberà) 66 W 27,5 -

Girona (Gironès) 86 Número de vehicles/any -

Ponts (Noguera) 76 P 66 -

Els Hostalets de Balenyà (Osona) 87 S 20% -

La Pobla de Segur (Pallars Jussà) 74 RM 1,71 -

ANNEX 5. QUALITAT DE L'AIRE PÀG. 9

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

4.1.1.2 Càlcul emissions en vies no pavimentades En el seu defecte, per uniformitzar les dades, malgrat també el rigor tècnic pugui ser limitat, es proposa la utilització d’unes dades d’entrada específiques per el càlcul de les emissions potencials: EXPRESSIONS DE CÀLCUL D’EMISSIONS, EN VIES NO PAVIMENTADES

El càlcul d’emissions potencials es farà en fase de projecte, i verificat en obra, abans del seu inici. Serà el valor de referència per avaluar l’eficàcia de les mesures correctores portades a terme.

a b ⎛ S ⎞ ⎛ W ⎞ EP(g/km) = K ⋅ ⎜ ⎟ ⋅ ⎜ ⎟ ⎝12 ⎠ ⎝ 3 ⎠

On:

• Ep (g/km): Emissions potencials.

• S (%) contingut de llims al sòl

• W (Tn): pes mitjà del transport

• Els factors “k”, “a” i “b”, es prendran els següents valors:

VALORS DE “k”, “a” i “b” PER AL CÀLCUL DEL FACTOR D’EMISSIÓ

F PM10 PST

k 422,85 1.381,31

a 0,9 0,7

b 0,45 0,45

Aquesta equació s’aplica únicament a camins amb predomini • Punt 1: Sòls granulars ⇒10 % fins dels vehicles industrials ( per a “camins industrials no pavimentats”). Corresponen a vies que s’han condicionat amb tot-u, o altres materials granulars.

http://www.epa.gov/ttn/chief/ap42/ch13/final/c13s0202.pdf • Punt 3: Sòls compactats ⇒ 20% fins

Corresponen a vies on la maquinaria circula per zones compactades, que estan en construcció, com per exemple plataformes de terraplens, .. S:CONTINGUT DE FINS (MATERIALS DE Ø < 75 µM) EN LA SUPERFÍCIE DEL TRAM: (%). VIES NO PAVIMENTADES • Punt 2: Sòls no compactats ⇒ 50 % fins

El potencial d’emissió del sòl de PM10 depèn, entre d’altres, del contingut de materials fins, Corresponen a la resta de situacions. concretament llims en el sòl. CONTINGUT D’HUMITAT AL SÒL I RELACIÓ D’HUMIDIFICACIÓ Determinar de forma concreta el contingut de llims sol•licita analítiques del sòl. La variabilitat de tipologies de sols en un mateixa obra, la posada en obra de materials granulars, o el possible El contingut d’humitat al sòl és un factor determinant per a l’emissió de pols a l’atmosfera. Hi préstec de terres amb unes propietats físiques diferents de les pròpies de l’obra, fa inviable i ha dos factors relacionats, i que estan lligats a les característiques del sòl. poc fiable una campanya d’assajos per a determinar el contingut de llims del sòl. • M : contingut d’humitat en la superfície del tram.(%)

ANNEX 5. QUALITAT DE L'AIRE PÀG. 10

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

• RM: Relació d’humidificació. Es calcula dividint el contingut d’humitat de la superfície del CORRECCIONS PER EFECTES DE LA PRECIPITACIÓ vial regat pel contingut d’humitat de la superfície sense regar. A les emissions potencials se’ls hi farà una correcció estàndard per dies de pluja. Aquesta es farà Per al càlcul de M, i a efectes d’aquest protocol, s’estima una fondària de sòl de 3 cm. amb la següent expressió.

El contingut d’aigua en el sòl estarà en funció de les textures dels sòls seleccionats, prenen de Aquest factor serveix per corregir el valor final d’emissions totals tenint en compte la referència: precipitació de la zona; concretament, el valor utilitzat és el de número anual de dies amb precipitacions significatives. • Capacitat de camp. MCC(%) • Punt de marciment. MPM(%) Per VIES NO PAVIMENTADES segueix la següent expressió:

S’enten que els regs per a control de pols, portaran el sòl de Punt de marciment. MPM(%) a Capacitat de camp. MCC(%), i per tant de la diferència se’n podrà extreure el factor de Relació d’Humidificació RM ⎛ P ⎞ EPTPP(g) = EPT ⋅ ⎜1− ⎟ ⎝ 365 ⎠ Amb l’estimació del factor RM, es pot també estimar el factor “ ”:

• “n”:factor corrector de l’eficàcia del reg On: Aquest s’estima en base a les següents expressions: • EpTpp: Emissions potencials totals, corregides amb la precipitació. • Si RM<=1 ⇒ n = 0 • EpT: Emissions potencials totals. • Si 1 < RM < = 2 ⇒ n = 75RM – 75 • P: Nombre de dies amb precipitacions superiors a 0,1 mm. • Si RM > 2 ⇒ n =61,67 + 6,67RM

D’aquí se’n desprèn pels diferents tipus de sòl considerats els següents valors: CORRECCIONS PER EFECTES DEL REC AMB AIGUA

Contingut d’humitat al sòl i relació d’humidificació * EMISSIONS_TOTALScorregides rec = (EMISSIONS_TOTALS )• ()1− η/100 Tipus de sòl Textura MCC(%) MPM(%) RM η

Punt 1: Sòls granulars Arenosa Franca 8 3 2,67 79,48 *També es pot aplicar a les emissions totals corregides per la precipitació Punt 2: Sòls no Franco-argilosa-llimosa 12 7 1,71 53,25 compactats On: Punt 3: Sòls Argilosa 15 8 1,88 66,00 compactats η : factor corrector de l’eficàcia del rec

Es calcula en funció de la Relació d’humidificació ( RM ), segons els valors següents:

4.1.1.3 Càlcul Emissions en Vies No Pavimentades amb Mesures Correctores

Es preveuen les possibles correccions

• Correccions per efectes de la precipitació • Correccions per efectes del rec amb aigua • Correccions per altres efectes, pavimentació, escombrar, ruixar...

ANNEX 5. QUALITAT DE L'AIRE PÀG. 11

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

VALORS DE EN FUNCIÓ DE LA MESURA CORRECTORA A Contingut d’humitat al sòl i relació d’humidificació APLICAR Tipus de sòl Textura RM η Mesura correctora η Punt 1: Sòls granulars Arenosa Franca 2,67 79,48 Pavimentar 90,00 Punt 2: Sòls no Franco-argilosa-llimosa 1,71 53,25 Pavimentar + escombrar 97,00 compactats Pavimentar + escombrar + ruixar amb aigua 99,40 Punt 3: Sòls Argilosa 1,88 66,00 compactats

• Si RM <= 1 llavors η = 0

• Si 1 < RM <= 2 llavors η = 75·RM – 75

• Si RM > 2 llavors η = 61,67 + 6,67·RM

CORRECCIONS PER ALTRES EFECTES

Per VIES NO PAVIMENTADES

Les mesures correctores, podran ser de quatre tipus:

• Pavimentació de vials

• Escombrat de vials pavimentats

• Regs de vials pavimentats.

Per a cada una d’aquestes mesures es pot calcular un factor “n”, que corregirà les emissions potencials. En tots els casos l’expressió de càlcul és la següent:

⎛ η ⎞ EPTPPCC(g) = EPTpp ⋅ ⎜1− ⎟ ⎝ 100 ⎠

On:

• EPTPPCC: Emissions potencials totals, corregides amb la precipitació i mesures correctores.

• EPTPP: Emissions potencials totals, corregides amb la precipitació. • n: factor de correcció.

ANNEX 5. QUALITAT DE L'AIRE PÀG. 12

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

5 CONCLUSIONS

4.2 RESULTATS Les obres d’execució de la Variant de Rocafort de Queralt, suposaran una emissió estimada de 16.606,78 Kg de PM10 i uns 48.980,19 Kg de PST, en cas d’executar-se l’Alternativa 1, i de Les dades de partida de l’execució de la present obra són les següents: 3.535,55 kg de PM10 i 10.427,78 kg de PST, en cas que l’alternativa triada sigui la 2. En qualsevol cas, i amb les mesures de correcció previstes, les emissions a l’atmosfera tant de PM10 i PST, disminueix substancialment, millorant al qualitat de l’aire.

ESTIMACIONS D’EMISSIONS DE PM10 I PST. CORRECCIÓ PRECIPITACIÓ I REC AMB AIGUA Amb les mesures correctores previstes de reg amb aigua, aquests valors disminuiran ALTERNATIVA I FACTOR EMISSIÓ CORRECCIÓ CORRECCIÓ % EMISSIONS % EMISSIONS substancialment, fins a situar-se en TRAM EMISSIÓ TOTAL PER EFECTE PER EFECTE AMB AMB (g/vehicle. (g/any) DE LA DEL REG AMB CORRECCIÓ CORRECCIÓ • Les emissions de PM10 i PST a per efecte de la precipitació, representen el 78%, respecte el Km) PRECIPITACIÓ AIGUA (g/any) PRECIPITACIÓ REG (g/any) RESPECTE NO RESPECTE NO 100% que correspon a les emissions a l’atmosfera sense mesures. MESURA MESURA • Les emissions de PM10 i PST a per efecte del reg amb aigua, representen el 47%, respecte el ALT. 1 1.814,57 16.606.780,15 12.921.439,9 7.763.669,72 78 47 100% que correspon a les emissions a l’atmosfera sense mesures.

TRAM ÚNIC • Les emissions de PM10 i PST a per efecte de Pavimentar + Escombrar+ Ruixar amb aigua,

PM10 ALT. 2 1.814,57 3.535.546,91 2.750.946,09 1.652.868,18 78 47 representen el 1%, respecte les emissions a l’atmosfera sense mesures. TRAM ÚNIC

ALT. 1 5.352,79 48.980.194,73 38.110.617,27 22.898.241,04 78 47

TRAM ÚNIC

PST ALT. 2 5.352,79 10.427.775,55 8.113.666,45 4.874.985,07 78 47

TRAM ÚNIC

ESTIMACIONS D’EMISSIONS DE PM10 I PST. CORRECCIÓ ALTRES MESURES

ALTERNATIVA I FACTOR EMISSIÓ CORRECCIÓ CORRECCIÓ CORRECCIÓ % EMISSIONS TRAM EMISSIÓ TOTAL PER EFECTE PER EFECTE PER EFECTE DE AMB (g/vehicle. (g/any) DE DE PAVIMENTAR + CORRECCIÓ Km) PAVIMENTAR PAVIMENTAR + ESCOMBRAR+R (P+E+R) (g/any) ESCOMBRAR UIXAR AMB RESPECTE NO (g/any) AIGUA (g/any) MESURA

ALT. 1 1.814,57 16.606.780,15 1.660.678,02 498.203,40 99.640,68 1

TRAM ÚNIC

PM10 ALT. 2 1.814,57 3.535.546,91 353.554,69 106.066,41 21.213,28 1

TRAM ÚNIC

ALT. 1 5.352,79 48.980.194,73 4.898.019,47 1.469.405,84 293.881,17 1

TRAM ÚNIC

PST ALT. 2 5.352,79 10.427.775,55 1.042.777,56 312.833,27 62.566,65 1

TRAM ÚNIC

ANNEX 5. QUALITAT DE L'AIRE PÀG. 13

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

ANNEX 6. CONTAMINACIÓ LUMÍNICA

1 INTRODUCCIÓ ...... 3

2 OBJECTIUS...... 3

3 CRITERIS DE VALORACIÓ...... 4

3.1 ÀMBIT D’APLICACIÓ...... 4

3.2 ZONIFICACIÓ DE CAT SEGONS LA PROTECCIÓ DEL TERRITORI ...... 4

3.2.1 Determinació de les zones de protecció ...... 4 3.2.2 Zonificació de l’àmbit d’actuació ...... 4 3.3 PROHIBICIONS ...... 5

3.4 CARACTERISTIQUES D’INSTAL·LACIONS I D’APARELLS D’IL·LUMINACIÓ EXTERIOR ...... 5

3.4.1 Làmpada ...... 5 3.4.2 Pàmpol ...... 5 3.4.3 Il·luminació ...... 6

3.5 REGULACIÓ HORÀRIA...... 8

3.6 DOCUMENTACIÓ DELS PROJECTES D’IL·LUMINACIÓ...... 8

4 MAPA DE CONTAMINACIÓ ACÚSTICA DE CATALUNYA A L’ÀMBIT D’ACTUACIÓ ...... 9

ANNEX 6. CONTAMINACIÓ LUMÍNICA PÀG. 1

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

1 INTRODUCCIÓ

L’enllumenament artificial durant la nit és un dels requisits imprescindibles per a l’habitabilitat de les zones urbanes i, en menor mesura, de les zones rurals, i és també necessari per a la realització d’un gran nombre d’activitats lúdiques, comercials o productives. No obstant això, un disseny o un ús inadequats de les instal·lacions d’enllumenament té conseqüències perjudicials per a la biodiversitat i el medi ambient, en la mesura que s’estiguin alterant, d’una manera desordenada, les condicions naturals de foscor que són pròpies de les hores nocturnes.

A més a més, un enllumenament nocturn que respongui a criteris coherents i racionals té una incidència directa i immediata en el consum de les fonts d’energia i fa possible un notable estalvi energètic.

En aquest sentit, cal buscar mecanismes que permetin donar resposta a la problemàtica que planteja un enllumenament nocturn inadequat, i a les formes de contaminació lumínica que en derivin, sense oblidar en cap moment la importància que l’enllumenament nocturn té com a element essencial per a la seguretat ciutadana, per a la circulació i també per a la vida comercial, turística i recreativa de les zones habitades.

En el present Annex de contaminació lumínica, es recull les principals directrius de sostenibilitat marcades des de la legislació en matèria de contaminació lumínica.

El marc legal que regula la contaminació lumínica, està contingut bàsicament en:

• LLEI 6/2001, de 31 de maig d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi.

• DECRET 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001.

2 OBJECTIUS

L’objectiu del present Annex consisteix en definir les directrius de sostenibilitat marcades en matèria de contaminació lumínica segons la legislació vigent, i que es resumeixen a continuació;

• Mantenir al màxim possible les condicions naturals de les hores nocturnes, en benefici de la fauna, de la flora i dels ecosistemes en general. • Promoure l’eficiència energètica dels enllumenats exteriors i interiors mitjançant l’estalvi d’energia, sense minvar-ne la seguretat. • Evitar la intrusió lumínica en l’entorn domèstic i, en tot cas, minimitzar-ne les molèsties i els perjudicis. • Prevenir i corregir els efectes de la contaminació lumínica en la visió del cel.

ANNEX 6. CONTAMINACIÓ LUMÍNICA PÀG. 3

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

3 CRITERIS DE VALORACIÓ protecció màxima és en les zones anomenades E1; el grau de protecció alta, E2; el grau de protecció moderada, E3; i el grau de protecció menor en les zones anomenades E4.

• Zones de protecció màxima: La zona de protecció màxima, E1 comprèn les àrees 3.1 ÀMBIT D’APLICACIÓ coincidents amb els espais d’interès natural, les àrees de protecció especial i les àrees coincidents amb la Xarxa natura 2000.

L’abast de la legislació vigent en matèria de contaminació lumínica, és d’aplicació a les • Zones de protecció alta: La zona de protecció alta, E2, comprèn els espais que la instal·lacions d’il·luminació exterior i interior de titularia pública i privada, pel que fa a la planificació urbanística considera com a sòl no urbanitzable, fora de la zona de protecció contaminació lluminosa que poden produir. màxima, fora d’un espai d’interès natural o d’una àrea de protecció especial o d’una àrea de la Xarxa natura 2000. Són exempts del compliment de les obligacions fixades per la Llei 6/2001, de 31 de maig, • Zones de protecció moderada: La zona de protecció moderada, E3, correspon al sòl urbà o d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn, en els supòsits i urbanitzable aprovat per la planificació urbanística. amb l’abast que siguin fixats per via reglamentària; • Zones de protecció menor: La zona de protecció menor, E4, correspon a les àrees en sòl • Els ports, aeroports, les instal·lacions ferroviàries, les carreteres, les autovies i les urbà d’ús intensiu a la nit en activitats: comercials, industrials o de serveis i també vials autopistes. urbans principals.

• Els telefèrics i els altres mitjans de transport de tracció per cable. • Punts de referència: punts pròxims a les àrees de valor astronòmic o natural especial • Les instal·lacions i els dispositius de senyalització de costes. incloses en la zona E1, per a cadascun dels quals cal establir una regulació específica en funció de la distància a què es trobin de l’àrea en qüestió. • Les instal·lacions de les forces i cossos de seguretat i les instal·lacions de caràcter militar

• Els vehicles de motor. 3.2.1 Determinació de les zones de protecció • En general, les infraestructures l’enllumenament de les quals sigui regular per normes destinades a garantir la seguretat ciutadana. Les determina l’ajuntament de cada municipi, el qual haurà de notificar la proposta de zonificació al departament de Medi Ambient i Habitatge, que n’haurà de fer l’aprovació. No S’exclou de l’àmbit d’aplicació la llum produïda per combustió en el marc d’una activitat poden classificar-se zones E4 a menys de 2 km d’una zona E1. sotmesa a autorització administrativa o a altres formes de control administratiu, si no te finalitat d’enllumenament. Els ajuntaments poden modificar el tipus de zona de protecció a la contaminació lluminosa que s’assigna al seu terme municipal, sempre que això no suposi una disminució del nivell de protecció atorgada pel corresponent reglament. 3.2 ZONIFICACIÓ DE CATALUNYA SEGONS LA PROTECCIÓ DEL TERRITORI A LA CONTAMINACIÓ LLUMINOSA Els punts de referència seran fixats per Resolució del director/a general de Qualitat Ambiental, a proposta de l’Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Lluminosa i previ informe preceptiu dels ajuntaments o consells comarcals afectats quan els ajuntaments els hagin delegat aquesta El Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya va aprovar, el 19 de atribució. desembre de 2007, el Mapa que estableix les zones de protecció del medi ambient envers la contaminació lluminosa a Catalunya. 3.2.2 Zonificació de l’àmbit d’actuació El mapa de la protecció envers la contaminació lluminosa a Catalunya s’ha elaborat seguint els criteris que estableixen la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de Les dues alternatives de la futura variant de Rocafort de Queralt quedarien incloses, segons el l’enllumenament per a protecció del medi nocturn, i al Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual mapa de protecció envers la contaminació lluminosa a Catalunya en una zona de protecció s’aprova el reglament de desenvolupament de la Llei. moderada E3: El Mapa contempla quatre zones de protecció, atenent, d’una banda la necessitat de mantenir • Zones de protecció moderada: La zona de protecció moderada, E3, correspon al sòl urbà o una correcta il·luminació en aquelles àrees en què es desenvolupa l’activitat humana, i , l’altra urbanitzable aprovat per la planificació urbanística. la protecció, tant com sigui possible dels espais naturals i la visió del cel a la nit. El grau de

ANNEX 6. CONTAMINACIÓ LUMÍNICA PÀG. 4

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

Aquesta zonificació resulta compatible amb el seu voltant; d’una banda, el nucli urbà de 3.4.1 Làmpada Rocafort de Queralt queda dins de la zona E3, mentre que els camps de conreu adjacents corresponen a una zona E2, per ser sòl no urbanitzable, fora de la zona de protecció màxima, • Les làmpades que s’han d’utilitzar són les de major eficiència energètica i de mínima emissió fora d’un espai d’interès natural o d’una àrea de protecció especial o d’una àrea de la Xarxa de flux lluminós en radiacions de longitud d’ona inferiors a 440 nanòmetres, les quals han de natura 2000. ser compatibles amb les exigències funcionals i paisatgístiques de cada lloc. • Els tipus de làmpades permeses en funció de la zona de protecció a la contaminació lluminosa i de l’horari d’ús són les que figuren a la taula 1. La taula 1 serà revisada en 3.3 PROHIBICIONS millorar les tècniques disponibles en làmpades.

Atenent al que s’estableix en la legislació vigent, es prohibeixen; TIPUS DE LÀMPADES SOFONS L’INDRET EN QUÈ ESTAN SITUADES • El llums, integrals o monocromàtics, amb un flux d’hemisferi superior emès que superi el 50% d’aquest, llevat que enllumenin elements d’un especial interès històric, d’acord amb el que Zona de protecció Horari de vespre Horari de nit sigui determinat per via reglamentària. E1 VSBP/VSAP VSBP/VSAP • Les fonts de llum que mitjançant projectors convencionals o làsers, emetin per damunt del E2 Preferentment VSBP/VSAP VSBP/VSAP pla horitzontal, llevat que il·luminin elements d’un especial interès històric, d’acord amb el E3 Preferentment VSBP/VSAP Preferentment VSBP/VSAP

que sigui determinat per via reglamentaria. E4 Preferentment VSBP/VSAP Preferentment VSBP/VSAP • Les artefactes i dispositius aeris de publicitat nocturna.

• L’enllumenament de grans extensions de platja o de costa, excepte per raons de seguretat, en cas d’emergència o en els casos que sigui determinat per via reglamentària, en atenció En els processos de renovació de la il·luminació exterior s’han de substituir les làmpades de als usos de l’enllumenat. vapor de mercuri per d’altres de menys impacte ambiental sobre el medi d’acord amb la taula 1, i també han de tendir a la reducció de la potència instal·lada • L’enllumenament permanent de les pistes d’esquí.

• L’enllumenament d’instal·lacions a manca de la memòria justificativa que exigeix l’apartat 3 article 5 de la llei 6/2001 del 31 de maig. 3.4.2 Pàmpol

• El Flux d’hemisferi superior instal·lat d’un pàmpol d’un llum d’una instal·lació d’il·luminació 3.4 CARACTERISTIQUES D’INSTAL·LACIONS I D’APARELLS D’IL·LUMINACIÓ exterior serà com a màxim l’indicat en la taula 2, en funció de la zona on està ubicat EXTERIOR

PERCENTATGE MÀXIM DE FLUX D’HEMISFERI SUPERIOR INSTAL·LAT D’UN PÀMPOL D’UN LLUM La il·luminació d’un indret s’ha de dissenyar, pel que fa a aparells i instal·lacions, de manera que previngui la contaminació lluminosa i afavoreixi l’estalvi i l’aprofitament de l’energia. Zona de protecció Horari de vespre Horari de nit E1 1 1

A Catalunya amb l’objectiu de protegir el medi ambient a la nit, la il·luminació està regulada a E2 5 1 tot el territori i, en funció del lloc on està ubicada la instal·lació, les seves característiques, E3 15 15 etc... s’haurà de complir amb els requeriments tècnics determinats per la normativa ambiental. La present infraestructura viària no requerirà il·luminació artificial. En tot cas, si fos necessària, E4 25 25 en el present apartat, es resumeixen els citats requeriments, en funció de la zonificació, per a tenir en compte en les fases posteriors: • En il·luminació exterior de tipus viari el valor màxim permès d’enlluernament pertorbador es mostra a la taula 3.

ANNEX 6. CONTAMINACIÓ LUMÍNICA PÀG. 5

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

ENLLUMENAMENT PERTORBADOR MÀXIM EN IL·LUMINACIÓ EXTERIOR DE TIPUS VIARI EXPRESSAT EN %

Zona de protecció Enlluernament pertorbador IL·LUMINACIÓ INTRUSA MÀXIMA EN SUPERFÍCIES VERTICALS, EXPRESSADES EN LUX

E1 10 Zona de protecció Horari de vespre Horari de nit

E2 10 E1 2 1

E3 15 E2 5 2

E4 15 E3 10 5 E4 25 10

• En enllumenats per a pas de vianants s’utilitza l’índex d’enlluernament, per valorar els efectes pertorbadors que pot produir la il·luminació. Els valors màxims permesos d’aquest INTENSITAT LLUMINOSA MÀXIMA EMESA EN DIRECCIÓ A ÀREES PROTEGIDES, EXPRESSADES EN índex per pàmpols situats a diferents alçades del sòl es mostren a la taula 4. KILOCANDELES Zona de protecció Horari de vespre Horari de nit

E2 50 0,5 ÍNDEX MÀXIM D’ENLLUMENAMENT PER A VIANANTS E3 100 1 Alçada de la llum en m Índex d’enlluernament E4 100 2,5 4,5 4.000

4,5-6 5.500

6 7.000 • La documentació fotomètrica del pàmpol d’un llum ha de contenir: el tipus i la potència de la làmpada, el flux d’hemisari superior instal·lat, diagrama de distribució de les intensitats lluminoses i si s’escau el valor màxim d’enlluernament pertorbador o l’índex d’enlluernament. • La il·luminació produïda per un projector ha de complir els següents requeriments: • Per acreditar, que un llum compleix els requeriments establerts a la Llei 6/2001 i al present El feix lluminós d’un projector s’ha de limitar a la superfície a il·luminar. La intensitat reglament, hauran d’haver estat degudament verificats aquests requeriments per una entitat lluminosa fora de la superfície a il·luminaria ha de ser inferior a 10 candeles per cada col·laboradora de l’Administració de la Generalitat, degudament acreditada. kilolumen emès per la làmpada. S’han de respectar els valors d’il·luminació intrusa establerts a la taula 5 i les intensitats lluminoses de la taula 7. • En la instal·lació i el funcionament dels llums, caldrà que es respectin les condicions de : posició, d’angle d’enfocament, làmpada, enlluernament i accessoris en què s’ha realitzat En la il·luminació de superfícies horitzontals amb projectors, l’angle d’enfocament l’acreditació. corresponent a la intensitat màxima serà inferior a 70º respecte la vertical. La intensitat emesa en angles superiors a 85º serà preferentment nul•la, i en tot cas han de complir els 3.4.3 Il·luminació requeriments de l’article 8.4.a

En la il·luminació de superfícies verticals amb projectors, sempre que sigui possible, se • Els ajuntaments poden establir valors propis de flux lluminós a l’hemisferi superior instal·lat, situaran els projectors elevats, enfocant per sota de la horitzontal. L’enfocament per sobre atenent a les característiques i especificitats de llur terme municipal, sempre que això no de l’horitzontal regirà per les condicions descrites a l’article 6.6.a i 6.6.b de la Llei 6/2001 i suposi una disminució del nivell de protecció atorgada per aquest reglament, especialment només s’autoritzarà prèvia justificació de la seva necessitat. en les àrees descrites a l’article 5.3 • Si a conseqüència de la il·luminació d’un espai o d’un objecte es produeix una il·luminació residual o sobrera, que envaeix un lloc que no li correspon, aquesta ha de ser inferior als valors de la taula 5.

ANNEX 6. CONTAMINACIÓ LUMÍNICA PÀG. 6

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

IL·LUMINACIÓ INTRUSA MÀXIMA EN SUPERFÍCIES VERTICALS, EXPRESSADES EN LUX INTENSITAT LLUMINOSA MÀXIMA EMESA EN DIRECCIÓ A ÀREES PROTEGIDES, EXPRESSADES EN Zona de protecció Horari de vespre Horari de nit KILOCANDELES

E1 2 1 Zona de protecció Horari de vespre Horari de nit

E2 5 2 E2 50 0,5

E3 10 5 E3 100 1

E4 25 10 E4 100 2,5

• Tant em rètols lluminosos com en rètols il·luminats amb mitjans exteriors, la luminància • La il·luminació que rep una façana d’un edifici per sobre de 4,5 metres del sòl produïda per màxima admissible serà l’establert a la taula 8. l’enllumenat del carrer serà, com a màxim, els valors d’il·luminació que figuren a la taula 5, segons la zona de protecció on estigui ubicat l’enllumenat.

• Les instal·lacions d’il·luminació exterior que estiguin situades en la zones E1 o E2, o que LUMINÀNCIA MÀXIMA DE RÈTOLS, EXPRESSADA EN CD.M-2 hagin de triar un règim de funcionament variable, han d’implementar sistemes de regulació Zona de protecció Luminància màxima de flux que permetin variar la il·luminació sense afectar la seva uniformitat. E1 50 • La il·luminació mitjana màxima en vies de trànsit de vehicles i /o de vianants és la indicada E2 400 en la taula 6. Les instal·lacions destinades a aquesta il·luminació disposaran d’un sistema de regulació de flux lluminós que permeti la disminució de la il·luminació en períodes de baixa E3 800 utilització, sense afectar la seva uniformitat E4 1000

IL·LUMINACIÓ MITJANA MÀXIMA EN ZONES DESTINADES A TRÀNSIT DE VEHICLES I/O AL PAS DE • La il·luminació interior d’edificis, d’aparadors i de finestres que emetin llum a l’exterior, VIANANTS, EXPRESSADA EN LUX. han de limitar llur luminància als valors que figuren a al taula 9. En el cas de superar-se Zona de protecció Il·luminació en zones de Il·luminació en zones de aquests límits serà obligatori la utilització de persianes o altres elements de protecció. vehicles vianants

Trànsit elevat 35 20

Trànsit moderat 25 10 LUMINÀNCIA MÀXIMA D’EDIFICIS, D’APARADORS I DE FINESTRES, EXPRESSADA EN CD.M-2

Trànsit baix 15 6 Zona de protecció Horari de vespre Horari de nit

Trànsit escàs 10 5 E1 10 5

E2 40 20 E3 80 40 • Qualsevol llum que emet flux lluminós en direcció a àrees protegides (E1) o pugui provocar E4 100 50 enlluernament a persones, la intensitat lluminosa del llum no superarà els valors de la taula 7.

• La il·luminació de façanes d’edificis i de monuments que tinguin un especial interès històric i artístic , d’acord amb la normativa de patrimoni cultural, ha de complir amb els valors de luminància mitjana màxima de la taula 10. Per a la il·luminació en horari de nit en les zones E3 i E4 s’ha de presentar la memòria justificativa a l’ajuntament, d’acord a l’article 6.3 de la Llei 6/2001, caldrà l’autorització expressa de l’ajuntament previ informe de l’Oficina per a al prevenció de la contaminació lluminosa.

ANNEX 6. CONTAMINACIÓ LUMÍNICA PÀG. 7

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

LUMINÀNCIA MITJANA MÀXIMA DE FAÇANES I MONUMENTS, EXPRESSADA EN CD-2 Les festivitats locals d’acord amb el calendari anual establert per cada ajuntament

Zona de protecció Horari de vespre Horari de nit Temporada d’alta afluència turística d’acord amb la normativa sectorial. E1 5 0 • Pel que fa a la il·luminació ornamental en períodes de funcionament superiors a una setmana E2 5 0 cal l’autorització de l’ajuntament, prèvia presentació de la memòria justificativa. E3 10 5 • En horaris de nit només és permès el funcionament de rètols lluminosos que compleixin una E4 25 12 funció informativa necessària de localització de serveis (farmàcies, transport públics, hotels, benzineres, ...), i únicament mentre es dona el servei. No s’admet el funcionament en horari de nit rètols de caràcter comercial i/o publicitari. • Qualsevol nova instal·lació d’il·luminació ornamental ha d’incloure sistemes d’eficiència energètica i sistemes de prevenció a la contaminació lluminosa, en particular la il·luminació intrusa no ha d’ultrapassar els límits establerts a la taula 5 i ha de complir les previsions dels 3.6 DOCUMENTACIÓ DELS PROJECTES D’IL·LUMINACIÓ apartats 2 i 3 d’aquest article.

• Els projectes d’il·luminació exterior promoguts per particulars o ens públics que requereixin la llicència d’obres o altres llicencies d’intervenció municipal han d’acreditar el compliment IL·LUMINACIÓ INTRUSA MÀXIMA EN SUPERFÍCIES VERTICALS, EXPRESSADES EN LUX dels requeriments establerts el compliment dels requeriments establerts en el Decret, Zona de protecció Horari de vespre Horari de nit mitjançant un informe signat per l’autor del projecte.

E1 2 1 • L’informe de les característiques de la il·luminació exterior ha d’incloure els aspectes E2 5 2 següents: descripció del projecte, zona de protecció a la contaminació lluminosa on s’ubica E3 10 5 la instal·lació, característiques de les instal·lacions i els aparells d’il·luminació, sistemes de regulació horària, programa de manteniment de les instal·lacions i memòria justificativa d’us E4 25 10 en horari de nit si s’escau.

• En la sol·licitud d’autorització ambiental, llicencia ambiental o comunicació a l’ajuntament, • La il·luminació màxima d’àrees destinades a activitats industrials, comercials, de serveis, d’acord amb l’establert a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, en projectes d’activitats que esportives, recreatives i equipaments a l’exterior ha de complir, si existeix, amb els valors disposin d’il·luminació exterior, han d’incloure l’informe de les característiques de la de la normativa pròpia de l’activitat i també ha de complir amb els valors màxims il·luminació exterior descrites en l’apartat anterior. d’il·luminació intrusa de la taula 5. La il·luminació mitjana màxima de seguretat en aquestes • Els projectes d’activitats i infraestructures sotmeses al procediment d’avaluació d’impacte àrees serà de 5 lux Excepcionalment els valors màxims d’il·luminació mitjana de seguretat ambiental, que comptin amb instal·lacions i aparells d’il·luminació exterior, han d’incloure seran de 20 lux en àrees de risc elevat i de 50 lux en àrees d’alt risc. l’informe de les característiques de la il·luminació descrites a l’article 16 del decret, en el corresponent estudi d’impacte ambiental. L’Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Lluminosa emetrà l’informe perceptiu sobre aquests projectes. 3.5 REGULACIÓ HORÀRIA

• S’estableix amb caràcter general l’horari de nit o horari nocturn a partir de les 22 hores UTC(temps Universal Coordinat) fins a la sortida del sol. L’horari de vespre està constituït per aquelles hores que van des de que es pon el sol dins a les 22 hores UTC. • Els Ajuntaments poden establir horaris de nit més amplis. • Els ajuntaments poden establir períodes especials d’il·luminació ornamental en els següents casos:

El període nadalenc, serà com a màxim entre el penúltim divendres del mes de novembre i el 6 de gener.

ANNEX 6. CONTAMINACIÓ LUMÍNICA PÀG. 8

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

4 MAPA DE CONTAMINACIÓ ACÚSTICA DE CATALUNYA A L’ÀMBIT D’ACTUACIÓ

ANNEX 6. CONTAMINACIÓ LUMÍNICA PÀG. 9

Font de la Roca

e l s C o m e l l a r s

s l e r ue Salt de Ca es de Font del Carles Rasa

e l P a n t  l es Casesnoves R S asa R d L E el L C E ab R s R C21d a E ny T S L E V i n y a G r a n

e l Cam

e l C o r r a l d e l ' H e r e u M a t e u de s re se San t a Col oma Font de la Joana md

Rasa del Ca Torrefaves be s a n y 2 + 3

P 6 F 2 + 0 . Mas Cugul I K 2 + 0 0 D 9 + 0 .

0 8 0 E 3 2 2

0 0 +

+ 1 + 2 P 0

7 1 + 0 + R

l e 0 0

1 s P l a

9 0 n e s

0 0 O

e l 2 C o r r a l 0 0 0

, e l s M a s e + t s 1 0

J 7

0

2

+ 2

2 E 4

+

8 2

0 + 5 C

0 5 + 0

0 3 F

0 T

4

0 I 0 D E 0

0 P E K

1 0

+ 1 P A 7 + 1 R + L 0 60 6 O 0 T 0 1 J 4 E ,1 C 1 3 T 1 7 E 1 +5 A l a C a r b o n e r a +6 0 C-241d 0 L 00 2 0 T 2 R i u s d e 1 V a md l +4 a l l v e r d Fr 1+ 0 ealed s 50 du 0 0 Ca 1 ls +3 e 00 1 a +4 00 Ra l a M a n y a n a Rocafort de Queralt 1+ 20 0 1+ 30 0 Pallissa Vella Castell d del Llor 1+ er 10 ae 0 l aled 1+ Plaa CrMor al 20 de V 0 Rocafort de Queralt Ri u de Mas de l'Arassa Sant Salvador 1+ Plaa 00 de C-241d 0 1+ 10 CEIP Sant Roc e cementiri 0 oo B ra 0 d +9 0 e l C am d e V a l l v e r d ra n 0 eaa 1+ dMnb 00 d v 0 a M md e l T o s s a l e t 2 0 0 a +8 00 0 +9 Pallissa del Pintor 00 0+ 70 0

Cooperativa Agrcola

m 0 0

dl + 0 ps 80 + 0

0 + + 3

2 6

V231 0

0 0 0

0 0 + 0 0

+ 0

4 +

1 0 0 5

0+ 0 0 0

700 Les Forques 0 P .K IN . IC 0+ 0 Rasa I 0 de P 0 Co 0+600 R ma- O d' h JE eu res C T E A e 31 L s F o r q u e s T- 00 T 0+5 2

0+400 l a T o r r e e l s O b a c s C o m a - d ' h e u r 0 +300 IN IC l e s P l a n e s I P e e l s C o s c on s R O L L E G E N D A JE 0+ C 20 CONTAMINACIÓ LUMÍNICA T 0 E A e s LT P l a n e s 1 0 E1 +1 00 Mol del Bonet E2 l ' A a r o P Rc .K E3 . md 0+ d 00 4 0 E4 C l a S o l a n a

Generalitat de Catalunya CONSULTOR AUTOR DEL PROJECTE TÍTOL DEL PROJECTE CLAU: ESCALES NOM DEL PLÀNOL DATA: PLÀNOL NÚM: Departament de Política Territorial ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. 0 50 100 150 200 250 m NOVEMBRE 2010 1 IA-VT-08113 1:10.000 i Obres Públiques VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CONTAMINACIÓ LUMÍNICA NOM FITXER: Direcció General de Carreteres IGNASI GRAU ROCA ENGINYER AGRÒNOM CARRETERA C-241D DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT ORIGINALS A3 GRÀFICA 01f01.mxd FULL 01 DE 01

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

ANNEX 7. VEGETACIÓ I FAUNA

1 INTRODUCCIÓ ...... 3

2 TAULES DE VEGETACIÓ ...... 3

3 TAULES DE FAUNA...... 5 3.1 OCELLS ...... 5

3.2 AMFIBIS...... 6

3.3 RÈPTILS...... 6

3.4 MAMÍFERS ...... 7

ANNEX 7. VEGETACIÓ I FAUNA PÀG. 1

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

1 INTRODUCCIÓ

En aquest Annex s’adjunten les taules amb els inventaris d’algunes comunitats vegetals descrites a l’Estudi del medi, així com una llista de les principals espècies de la fauna vertebrada de l’àmbit d’estudi.

2 TAULES DE VEGETACIÓ

A la taula següent es mostra un inventari pròxim a la zona d’estudi d’una associació de ravenissa blanca (Diplotaxietum erucoidis Br.-Bl. 1931) i que apareix al treball: Masalles, R.M. (1983); 'Flora i vegetació de la Conca de Barberà'.; I.E.C. Arx. Sec. Cièn., LXVIII: . Barcelona.

INVENTARI D’UNA ASSOCIACIÓ DE RAVENISSA BLANCA (Diplotaxietum erucoidis Br.-Bl. 1931)

Espècies Quadrícula

Cirsium arvense (L.) Scop. +

Chenopodium album L. 1

Amaranthus retroflexus L. 1

Senecio vulgaris L. +

Sonchus oleraceus L. +

Setaria verticillata (L.) Beauv. 1

Setaria viridis (L.) Beauv. +

Diplotaxis erucoides (L.) DC. 5

Amaranthus albus L. +

Amaranthus graecizans L. 2

Convolvulus arvensis L. 1

Equisetum ramosissimum Desf. 3

Phragmites australis (Cav.) Steudel +

Vicia sativa L. +.2

Erucastrum nasturtiifolium (Poiret) O. E. Schulz +

S’adjunta un exemple d’inventari d’una associació d’anuals dels camps de cereals (Centaureo- Galietum verrucosi O. Bolòs 1962 subass. herniario-papaveretosum hybridi), efectuat a Sarral, vora la riera Salada, extreta del treball: Masalles, R.M. (1983); 'Flora i vegetació de la Conca de Barberà'.; I.E.C. Arx. Sec. Cièn., LXVIII: . Barcelona:

ANNEX 7. VEGETACIÓ I FAUNA PÀG. 3

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

INVENTARI D’UNA ASSOCIACIÓ D’ANUALS DELS CAMPS DE CEREALS (Centaureo-Galietum INVENTARI D’UNA ROUREDA DE FULLA PETITA (Violo willkommii-Quercetum fagineae) verrucosi O. Bolòs 1962 subass. herniario-papaveretosum hybrid) Espècies Quadrícula Espècies Quadrícula Pinus nigra Arnold subsp. salzmannii (Dunal) Franco 4 Papaver rhoeas L. 2 Quercus faginea Lam. 3 Cirsium arvense (L.) Scop. 1 Viola willkommii Roem. 1 Fumaria officinalis L. + Amelanchier ovalis Medic. 1 Anagallis arvensis L. + Buxus sempervirens L. 3 Galium tricornutum Dandy +.2 Cytisophyllum sessilifolium (L.) O. F. Lang 2 Polygonum aviculare L. 3 Acer monspessulanum L. + Diplotaxis erucoides (L.) DC. + Tanacetum corymbosum (L.) Schultz Bip. + Calendula arvensis L. + Sorbus domestica L. (+) Fumaria parviflora Lam. +.2 Rhamnus saxatilis Jacq. + Asperula arvensis L. +.2 Anemone hepatica L. 1 Lamium amplexicaule L. + Ligustrum vulgare L. + Vicia peregrina L. + Rubia peregrina L. + Lathyrus cicera L. +.2 Juniperus communis L. subsp. communis + Convolvulus arvensis L. + Hedera helix L. (+) Herniaria hirsuta L. subsp. cinerea (DC.) Arcang. [sub] +.2 Hieracium gr. murorum L. [sub] + Vicia hybrida L. + Viola alba Bess. subsp. dehnhardtii (Ten.) W. Becker + Erucastrum nasturtiifolium (Poiret) O. E. Schulz 1 Pseudoscleropodium purum 3 Medicago lupulina L. + Carex halleriana Asso + Chenopodium opulifolium Schrad. ex Koch et Ziz +.2 Teucrium chamaedrys L. subsp. pinnatifidum (Senn.) Reichenb. f. + Chenopodium vulvaria L. +.2 Polygala calcarea F.W. Schultz 1 Senecio vulgaris L. +.2 Quercus coccifera L. 2 Sonchus oleraceus L. + Quercus ilex L. subsp. rotundifolia (Lam.) T. Morais [sub] + Medicago sativa L. +.2 Lonicera etrusca Santi + Potentilla reptans L. +.2 Carex humilis Leysser 2 Vicia ervilia (L.) Willd. +.2 Stereodon cupressiforme 1 Papaver rhoeas L. 2 Genista hispanica L. 1 Dorycnium pentaphyllum Scop. + Phillyrea latifolia L. + A la taula següent es mostra un inventari pròxim a la zona d’estudi d’una roureda de fulla petita (Violo willkommii-Quercetum fagineae Br.-Bl. et O. Bolòs 1950 corr. Rivas Mart. 1972 subass. pinetosum salzmannii O. Bolòs 1996 sub: Violo willkommii-Quercetum fagineae Br.-Bl. et O. Bol?s 1950 em. nom. Rivas Mart., B scones, T. E. Díaz, F. Fernández-González et Loidi 1991 subass. pinetosum salzmannii) i que apareix al treball: Bolòs, O. de; (1996); Contribució al coneixement de la vegetació del territori Auso-Segàrric.; Mem. R. Acad. Cienc. Art. Barcelona, LV 4:147-272.

ANNEX 7. VEGETACIÓ I FAUNA PÀG. 4

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

INVENTARI D’OCELLS (cont.)

Famílies i espècies Nom científic DA Ll. PA Fenol 3 TAULES DE FAUNA Tórtora comú Streptopelia turtur N

Tórtora turca Streptopelia decaocto N

Cucut reial Clamator glandarius D N 3.1 OCELLS Cucut Cuculus canorus D N

INVENTARI D’OCELLS Òliba Tyto alba C N

Famílies i espècies Nom científic DA1 Ll. PA2 Fenol3 Xot Otus scops C N

Ànec coll-verd Anas platyrhynchos N Gamarús Strix aluco C N

Aligot vesper Pernis apivorus I C M V Duc Bubo bubo I B V

Milà negre Milvus migrans I C M Mussol Athene noctua C N

Milà reial Milvus milvus I B M Enganyapastors Caprimulgus europaeus I C N?

Àliga marcenca Circaetus gallicus I C V M Siboc Caprimulgus ruficollis C N

Astor Accipiter gentilis C V Falciot negre Apus apus D N

Esparver Accipiter nisus C N Abellerol Merops apiaster C N

Àliga daurada Aquila chrysaetos I B V Puput Upupa epops C N

Àliga cuabarrada Hieraaetus fasciatus I B V Picot garser gros Dendrocopus major C N

Àguila calçada Hieraaetus pennatus I B V M Picot verd Picus viridis C N

Arpella Circus aeroginosus I B M Cogullada vulgar Galerida cristata D N

Arpella pàl·lida Circus cyaneus I B M Alosa Alauda arvensis M

Esparver cendrós Circus pygargus I B V Cotoliu Lullula arborea I D M

Aligot Buteo buteo C V Roquerol Ptyonoprogne rupestris D M

Xoriguer Falco tinnunculus C N Oreneta vulgar Hirundo rustica D N

Falcó pelegrí Falco peregrinus I B V Oreneta cuablanca Delichon urbicum D N

Falcó mostatxut Falco subbuteo B M N Titella Anthus pratensis D H

Polla d’aigua Gallinula chloropus II V N Trobat Anthus campestris I D M

Perdiu roja Alectoris rufa II N Cuereta groga Motacilla flava D M

Guatlla Coturnix coturnix II N Cuereta blanca Motacilla alba D N

Tudó Columba palumbus II N Cargolet Troglodytes troglodytes D N?

Xixella Columba oenas N Rossinyol Luscinia megarhynchos D N

Colom domèstic Columba livia II N Cotxa fumada Phoenicuros ochruros D N? Bitxac comú Saxicola torquatus D N

Còlit ros Oenanthe hispanica D M

Pit-roig Erithacus rubecula D N? 1 DA. Directiva 409/79, relativa a la conservació de les Aus (Directiva d’Aus). I (Annex I, objecte de mesures de conservació de l’hàbitat), II (Annex II, espècies caçables)

2 Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals, de la Generalitat de Catalunya. Espècies incloses en l’Annex d’espècies protegides: A i B: categoria d’infracció molt greu; C: categoria d’infracció greu; D: cat. infrac. lleu.

3 Fenologia: M (migrant), N (nidificant), V (visitant), H (hivernant), o (ocasional)

ANNEX 7. VEGETACIÓ I FAUNA PÀG. 5

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

INVENTARI D’OCELLS (cont.) INVENTARI D’OCELLS (cont.)

Famílies i espècies Nom científic DA Ll. PA Fenol Famílies i espècies Nom científic DA Ll. PA Fenol

Griva Turdus viscivorus N Pinsà comú Fringilla coelebs D H

Merla Turdus merula II N Gafarró Serinus serinus N

Tord Turdus philomelos II N H Verdum Carduelis chloris N

Trist Cisticola juncidis D N Cadernera Carduelis carduelis N

Tallareta vulgar Sylvia communis D M Passerell comú Carduelis cannabina N

Tallarol de casquet Sylvia atricapilla D V Gratapalles Emberiza cirlus D N

Tallarol de garriga Sylvia cantillans D M Sit negre Emberiza cia D M

Tallarol emmascarat Sylvia hortensis I D M Cruixidell Miliaria calandra D N

Tallareta cuallarga Sylvia undata D N

Tallarol capnegre Sylvia melanocephala D N 3.2 AMFIBIS Bosqueta vulgar Hippolais polyglota D N

Mosquiter pàl·lid Phylloscopus bonelli D N INVENTARI D’AMFIBIS

Mosquiter groc petit Phylloscopus collybita D M H 4 5 Espècie Nom científic D.H. Ll. PA Estatus Bruel Regulus ignicapillus D N Tòtil Alytes obstetricans IV D R Rossinyol bastard Cettia cetti D N Gripau comú Bufo bufo D R Papamosques gris Muscicapa striata D N Gripau corredor Bufo calamita IV D C Mallerenga cuallarga Aeghitalos caudatus D N Granota verda Pelophylax perezi V - C Mallerenga blava Parus caeruleus D N

M. emplomallada Parus cristatus D N

M. carbonera Parus major D N

M. petita Parus ater D N 3.3 RÈPTILS Raspinell Certhia brachydactyla D N

Botxí Lanius meridionalis I D N INVENTARI DE RÈPTILS

Capsigrany Lanius senator D N Espècies Nom científic D.H. Ll. PA Estatus

Garsa Pica pica N Llangardaix ocel·lat Lacerta lepida C C

Cornella Corvus corone N Sargantana ibèrica Podarcis hispanica D A

Gralla Corvus monedula N Sargantana cuallarga Psammodromus algirus D C

Oriol Oriolus oriolus D N Llisona Anguis fragilis D C

Estornell vulgar Sturnus vulgaris N Serp verda Malpolon monspessulanus D C

Estornell negre Sturnus unicolor N Serp d’aigua Natrix maura D C Pardal comú Passer domesticus N Pardal xarrec Passer montanus N Pardal roquer Petronia petronia D V 4 Directiva Hàbitats: 92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestres. II: espècies que han de ser objecte de mesures de conservació de l’hàbitat; IV: espècies estrictament protegides; V: que poden ser objecte de mesures de gestió. 5 Estatus: estatus a la zona d’estudi, MR: molt rara, R: rara, I: indeterminada E: escassa, C: comuna, A: abundant

ANNEX 7. VEGETACIÓ I FAUNA PÀG. 6

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE ROCAFORT DE QUERALT. CARRETERA C-241d DEL PK 12+550 AL 15+350. TRAM: ROCAFORT DE QUERALT

INVENTARI DE RÈPTILS

Espècies Nom científic D.H. Ll. PA Estatus

Serp blanca Rhinechis scalaris D C

Escurçó ibèric Vipera latasti R

3.4 MAMÍFERS

INVENTARI DE MAMÍFERS

Espècies Nom científic D.H. Ll. PA Estatus

Eriçó Erinaceus europaeus IV R

Musaranya comuna Crocidura russula I

Musaranya nana Suncus etruscus I

Rat-penat de ferradura gran Rhinolophus ferrumequinum II,IV C I

Rat-penat de ferradura petit Rhinolophus hipposideros II, IV C I

Rat-penat de cova Miniopterus schreibersii II, IV C I

Rata cellarda Eliomys quercinus R

Ratolí de bosc Apodemus sylvaticus I

Ratolí mediterrani Mus spretus C

Ratolí casolà Mus musculus A

Rata negra Rattus rattus I

Rata de claveguera Rattus norvegicus A

Rata d’aigua Arvicola sapidus C

Esquirol Sciurus vulgaris C

Llebre Lepus europaeus I

Conill Oryctolagus cuniculus I

Mostela Mustela nivalis I

Fagina o gorjablanc Martes foina I

Toixó Meles meles R

Geneta, gat mesquer Genetta genetta V B I

Guilla Vulpes vulpes A

Porc senglar Sus scrofa C

Cabirol Capreolus capreolus R

ANNEX 7. VEGETACIÓ I FAUNA PÀG. 7