Centre de Recerques del Pla d’Urgell Anuari 9 · 2018 · Pàgines 69-82 ÇMASCANÇÀ
Mateu Capell Piró, Alcalde Republicà de Mollerussa (1934 - 1936) Felip Gallart Fernàndez, Vicent Lladonosa Giró
Centre d’Estudis Comarcals del Segrià/ Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà
RESUM: Mateu Capell Piró va ocupar l’alcaldia de against him and resulted in the “Sumarísimo Ordina- Mollerussa poc més de quinze mesos, però ho va fer rio número 5.032”, bringing him and his wife Rosalia durant els dos períodes més convulsos i complexos del Salvadó Tarrós reprisals and imprisonment. Shortly af- segle XX. Membre del Centre Republicà i d’ERC, l’1 de ter the annulment of the Francoist judgements by the febrer de 1934 va esdevenir alcalde de Mollerussa; el Parliament of Catalonia (2017), both his fi gure and his 17 d’octubre va ser destituït i empresonat per haver wife have a special relevance. pres part dels Fets d’Octubre. Amb la victòria del Front d’Esquerres, el 18 de febrer de 1936 va tornar a l’al- KEY-WORDS: Mateu Capell Piró, Rosalia Salvadó caldia de Mollerussa fi ns a l’octubre de 1936. L’agost Tarrós, Mollerussa, Second Spanish Republic, Events of de 1939 li van obrir un procediment d’acusació que va 6 October 1934, Spanish Civil War (1936-1939), Fran- donar lloc al “Sumarísimo Ordinario número 5.032” coist repression. i va tornar a ser represaliat i empresonat, i amb ell la seva dona Rosalia Salvadó Tarrós. Poc després de ORÍGENS l’anul·lació dels judicis del franquisme pel Parlament de Catalunya (2017), tant la seva fi gura com el de la Mateu Capell1 Piró2 seva esposa recobren especial rellevància. va néixer a Torregrossa el 2 de maig de 1874.3 PARAULES CLAU: Mateu Capell Piró, Rosalia Sal- Era fi ll de Pacífi c Ca- vadó Tarrós, Mollerussa, II República, Fets d’Octubre pell Bosch i Teresa de 1934, Guerra Civil Espanyola (1936-1939), repres- Piró Farré, naturals de sió franquista. Torregrossa.4 El matri- moni va tenir dos fi lls. ABSTRACT: Mateu Capell Piró served as Mayor Al gran li van posar of Mollerussa just over fi fteen months, but it was du- Josep Antoni i al petit, ring the most complex and troubled two periods of el nostre protagonista, the 20th century. Member of the Republican Centre Mateu. A Torregrossa and ERC party, on 1 February 1934 he became mayor la casa era coneguda of Mollerussa. On 17 October he was dismissed and com cal Pacífi c. imprisoned for having taken part in the Events of 6 October. With the victory of the left-wing Front (Front IMATGE 1: Cal Pacífi c. Casa Pairal de d’Esquerres), on 18 February 1936 he returned to Mateu Capell Piró. Carrer Les Eres de the mayorship of Mollerussa until October 1936. On Torregrossa. Foto dels autors. August 1939, an accusation procedure was opened
1 La major part de la documentació d’aquest article ha estat consultada al treball Lladonosa (2017). 2 El segon cognom de Mateu Capell consta com a Piró, però cal dir que mossèn Gabriel Gené, capellà de Torregrossa, sempre va indicar aquest cognom com a Peiró i així ho va fer constar en tots els documents que ell mateix va generar. El cognom Piró va ser una transformació de Peiró motivada per l’error d’algun rector de Torregrossa. 3 Arxiu Diocesà de Lleida (ADLL), Expedients matrimonials, any 1919. Carpeta 2. Expedient 105. 4 ADLL, Expedients matrimonials, any 1919. Carpeta 2. Expedient 105. Felip Gallart Gernàndez, Vicent Lladonosa Giró 70 DE TORREGROSSA A MOLLERUSSA trobem una informació de l’Administració de Rendes Públiques on Mateu Capell, amb data de 1928, fi gura De petit Mateu aniria a l’escola de Torregrossa i en com un dels contribuents que han estat declarats in- aquest poble passaria la seva joventut. Era el cabaler solvents per un import de 437,70 pessetes. Mateu va de casa i, com qualsevol dels joves torregrossins, fa- traspassar el negoci i es va dedicar a col·locar a rèdit els ria de pagès a la casa pairal i aniria al jornal, fi ns que diners que tenia amb un interès del 7%, amb la qual 14 es va casar amb Adelaida Abella Boher, nascuda el 25 cosa podia subvenir les necessitats familiars. d’octubre de 1873 a Sant Salvador de Toló.5 No van tenir fi lls. No tenim la data del casament, però per una escriptura6 de compra d’una casa situada al número 13 de la plaça Menor, avui Plaça Mossèn Jesús Jansà, sabem que l’any 1911 eren casats. Per aquesta matei- xa escriptura sabem que Mateu feia de cafeter i per un programa7 de Festa Major d’hivern del 1900 sabem que el seu local, anomenat ca l’Adela, en aquesta data ja funcionava com a cafè. El 18 de gener de 1919 la seva esposa Adelaida8 moria a Torregrossa i encara no un any després, el 15 de desembre de 1919, es tornava a casar9 a l’església de Mollerussa amb Rosalia Salvadó Tarrós, nascuda a la capital del Pla d’Urgell el 31 de maig de 1878.10 La Rosalia era vídua d’Isidor Pons Pifarré, mort l’1 d’abril del mateix any 1919.11 Com que els dos eren vidus, Mateu Capell va demanar al Vicari General la dispensa de les amonestacions,12 a fi de no donar publicitat del matrimoni “para poderse librar de la cencerrada13 cosa muy ridícula entre cristianos”. Cap dels dos contraents no tenia ni va tenir descendència. El matrimoni va viure a Torregrossa, i cap a l’any 1925 o 1926 es va establir a Mollerussa, on va regentar un negoci de lampisteria i electricitat que en un prin- cipi va funcionar molt bé ja que al BOP de la província de Lleida del 5 d’abril de 1927 i al padró d’Impost de Cèdules Personals Mateu Capell constava com un dels majors contribuents de Mollerussa. Finalment, però, el negoci va fer fallida. Al BOP del 18 d’octubre de 1930
5 ADLL, Expedients matrimonials, any 1919. Carpeta 2. Expedient 105. 6 Arxiu Històric de Lleida (AHLL), Notari Pedro Abizanda Planas, 2 de setembre de 1911, escriptura núm. 667, folis 1759r+v/1760r+v. 7 Biblioteca de Torregrossa. Fulletó de la Festa Major de Torregrossa de 1900. 8 Arxiu parroquial de Torregrossa. Llibre 8è de difunts. Foli 163v. 9 Registre Civil de Mollerussa. Llibre de matrimonis de 1919. Foli 26. Núm. 21. 10 Registre Civil de Mollerussa. Volum 22 de naixements. Pàgina 22. Secció 1a. 11 Registre Civil de Mollerussa. Volum 10 de defuncions. Pàgina 196. Secció 3a. 12 ADLL, Expedients matrimonials, any 1919. Carpeta 2. Expedient 105. 13 Els esquellots, en altres indrets esquellotades, eren els esvalots que es feien amb esquelles corn llaunes o qualsevol altre objecte davant la casa d’un vidu o vídua abans que es tornés a casar fi ns que pagava alguna bona xefl a. 14 Segons declaracions de Mateu Capell al “Sumarísimo Ordinario número 5.032”. Mateu Capell Piró, Alcalde Republicà de Mollerussa (1934 - 1936) 71 LA II REPÚBLICA per poc marge, però important. A Mollerussa ERC ob- tenia 550 vots i perdia les eleccions davant els 633 vots La formació d’un espai polític nacionalista i republicà de la Unió de Dretes. El Front Obrer i de Pagesos no va a Mollerussa15 obtenir cap vot (Soldevila, 2015: 217).
Poc després de les eleccions municipals de 1931 el Alcalde de Mollerussa rei Alfons XIII fugia a l’exili. El 14 d’abril de 1931 es proclamava la II República. Començava un nou perío- El 23 d’abril de 1933 es convocaven eleccions mu- de polític que per a Catalunya va suposar el retorn de nicipals a tot Espanya. A Catalunya, però, aquestes la Generalitat i de la seva autonomia. La nova Repúbli- eleccions es van celebrar nou mesos després, ja que ca va impulsar un seguit de reformes que volien demo- segons l’Estatut d’Autonomia de Catalunya les com- cratitzar i modernitzar l’estat en tots els aspectes. Des- prés de la repetició de les eleccions municipals per una disputa sobre quin grup representava ERC, si l’històric Centre Republicà o els representants del Casino de Mollerussa que s’havien canviat el nom per Centre Re- publicà Català (Soldevila, 2011: 99), fi nalment el 5 de juny de 1931 es constituïa a Mollerussa un ajuntament sota la presidència del banquer Ignasi Queralt, mem- bre de la dreta liberal catalanista (Soldevila, 2012: 60), però que ara es qualifi cava de republicà independent i encapçalava un conglomerat format pels republicans històrics del Centre Republicà i per la dreta catalanista del Casino. A les legislatives constituents de 28 de juny de 1931 a Mollerussa la victòria seria per a la Coalició Republi- cana, que va obtenir un suport del 74,48% dels vots. petències d’eleccions locals eren en mans de la Gene- Com a la resta del Principat, el republicanisme catala- ralitat, que fi nalment va decidir convocar-les el 14 de nista es convertia en l’opció majoritària, però aquesta gener de 1934, perquè no interferissin en les eleccions hegemonia seria difícil de mantenir, a causa, tal com generals espanyoles. diu Jordi Soldevila, de les resistències a la implanta- Les eleccions municipals de 1934 anaven precedi- ció de la República i de la complicada situació social des per dos fets molt signifi catius: la mort del president derivada de la terrible crisi del 1929 (Soldevila, 2015: Macià, el 25 de desembre de 1933, i la seva substitució 216). Així, a les autonòmiques del 20 de novembre per Lluís Companys com a president de la Generalitat de 1932 a Mollerussa, com a la resta de Catalunya, i el triomf de la dreta a les eleccions generals represen- ERC s’emportava la victòria, però de forma molt més tada per una coalició formada pels republicans radicals ajustada, i perdia 116 vots respecte a les legislatives de d’Alejandro Lerroux i elements de la CEDA. 1931. A Mollerussa es confi guraven tres grans blocs: Després del seu triomf a les legislatives, les dretes el que encapçalava ERC, el de la Lliga Regionalista i un de Mollerussa encaraven les municipals amb optimis- tercer, més minoritari, de línia obrerista. me i es presentaven en la llista de la Unió de Dretes, Una profunda crisi econòmica, les diferències en- impulsada pels carlins i diversos sectors catòlics. Als tre els partits al govern i les tensions que generaven grups d’esquerra Ignasi Queralt encapçalava la llis- les organitzacions d’extrema dreta i esquerra van fer ta del Centre Republicà Català i, fi nalment, hi havia avançar les legislatives, que es van convocar el 19 de el Centre Republicà d’Esquerra, adherit a ERC, amb novembre de 1933, dos anys abans d’haver-se exhau- Mateu Capell al capdavant. Les eleccions municipals rit la legislatura. Les dretes van aconseguir una victòria del 14 de gener les van guanyar les esquerres amb un
15 La informació, els resultats i els percentatges de les eleccions en temps de la II República estan extrets de Soldevila (2015: 214-218) i de Mir (1985: 397-593). Felip Gallart Gernàndez, Vicent Lladonosa Giró 72
52,4% del vots. A Mollerussa va guanyar una majoria de creació del dipòsit d’aigua per al subministrament d’esquerres:16 així, sobre 1.263 votants els d’ERC ob- de la població,23 contractació d’un agent de negocis tenien 468 vots. Els del Centre Republicà Català obte- per representar Mollerussa,24 celebració de les festes nien 408 vots i la Unió de Dretes, 387 vots. De les 12 del tercer aniversari de la República,25 làpida de Fran- regidories disponibles 8 eren per al Centre Republicà cesc Macià al carrer llavors anomenat Wilson,26 vot de d’Esquerra, 4 per als republicans de l’Ignasi Queralt i censura a la minoria per no assistir als plens,27 la cons- cap per a la Unió de Dretes. L’entesa entre les dues trucció d’un camp de futbol a la zona fi ral a petició forces guanyadores no va ser possible, ni tampoc una d’una comissió de futbolistes,28 inclusió en el Pla de coalició entre el Centre Republicà Català i la Unió de Carreteres del tros comprès entre Palau d’Anglesola i Dretes (Soldevila, 2015: 216). Mateu Capell va arribar Mollerussa i la construcció en projecte de la carretera a presidir l’ajuntament com a membre d’ERC, amb 8 entre Térmens i Palau d’Anglesola,29 la creació de bons vots i 4 en blanc. L’1 de febrer de 1934 es constituïa per a famílies pobres de Mollerussa per poder fer front el nou ajuntament de Mollerussa i als 60 anys Mateu a la Festa Major,30 subvenció de 15 pessetes per a la Capell Piró era escollit alcalde president17 de la pobla- XVI Volta Ciclista Internacional a Catalunya, i estudi de ció en substitució de l’alcalde sortint, Ignasi Queralt. la possible construcció de la caserna de la Guàrdia Civil El nou alcalde va agrair la seva designació manifestant en terrenys de l’ajuntament ja que en aquell moment “que tots els seus propòsits es reduiran a laborar ac- era en terrenys de la Societat del Canal d’Urgell.31 tivament per la prosperitat de la població, procurant Malauradament el nou alcalde només va poder exercir que tots els veïns trobin en l’Alcaldia les facilitats ne- el seu càrrec durant vuit mesos i mig. Mollerussa i tot cessàries”.18 Catalunya es van veure afectades pel que els historia- Malgrat la crisi econòmica que patia el país, l’activitat dors han anomenat el Fets d’Octubre de 1934. del consistori va ser entusiasta i les disposicions del con- sistori per modernitzar Mollerussa van ser nombroses. Els Fets d’Octubre de 1934 Repassant les actes municipals trobem mesures com: proposta per suprimir la subvenció de 1.980 pessetes El triomf de les dretes va suposar un gir conservador a l’Hospital de les Germanes de la Vetlla per ser temps que va paralitzar les reformes empreses durant el Bien- de crisi,19 estudi per dur aigua a la població i construir ni Reformista anterior (reforma de l’exèrcit, descentra- unes clavegueres,20 contractació de Francesc de Paula lització, reforma agrària, reforma religiosa i reformes Jené com a advocat-assessor de l’ajuntament,21 tele- educatives, socials i culturals). L’anul·lació de la Llei de grama de protesta per l’acte de la crema de corones i Contractes de Conreu, que havia aprovat el Parlament profanació de la tomba de Francesc Macià,22 proposta català l’abril de 1934, va obrir una greu crisi política
16 El País, 15 de gener de 1934. 17 Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell. Xarxa d’Arxius Comarcals (XAC). Ajuntament de Mollerussa. Acta del ple de l’1 de febrer de 1934. 18 XAC, Ajuntament de Mollerussa. Acta del ple de l’1 de febrer de 1934. 19 XAC, Ajuntament de Mollerussa, Acta del 21 de febrer de 1934. 20 XAC, Ajuntament de Mollerussa, Acta del 28 de febrer de 1934. 21 XAC, Ajuntament de Mollerussa, Acta del 28 de febrer de 1934. 22 XAC, Ajuntament de Mollerussa, Acta del 21 de març de 1934. 23 XAC, Ajuntament de Mollerussa, Acta del 28 de març de 1934. 24 XAC, Ajuntament de Mollerussa, Acta del 28 de març de 1934. 25 XAC, Ajuntament de Mollerussa, Acta de l’11 d’abril de 1934. 26 XAC, Ajuntament de Mollerussa, Acta de l’11 d’abril de 1934. 27 XAC, Ajuntament de Mollerussa, Acta de l’11 d’abril de 1934. 28 XAC, Ajuntament de Mollerussa, Acta del 2 de maig de 1934. 29 XAC, Ajuntament de Mollerussa, Acta del 18 d’abril de 1934. 30 XAC, Ajuntament de Mollerussa, Acta del 4 de maig de 1934. 31 XAC, Aujntament de Mollerussa, Acta del 13 de maig de 1934. Mateu Capell Piró, Alcalde Republicà de Mollerussa (1934 - 1936) 73 entre Catalunya i Espanya. L’accés de Gil Robles i la talà (Barrull, 1986: 396). Així, fi nalment a Torregrossa CEDA al nou executiu que es formava el 4 d’octubre i a Tàrrega la matinada del dia 9 d’octubre una co- va ser interpretat per molts sectors esquerrans com un lumna volant d’infanteria va pacifi car completament viratge cap a un feixisme que amenaçava la República les poblacions en desarmar el sometent.34 A les Borges i l’autonomia catalana. El 5 d’octubre esclatava una Blanques el moviment va ser sufocat per la Guàrdia vaga general que volia impedir la consolidació del nou Civil.35 Mollerussa, en canvi, va ser una de les pobla- govern radical-cedista. Es decretava l’estat de guerra. cions catalanes on els revoltats van resistir més temps A Astúries esclatava una revolució de caràcter prole- (Soldevila, 2015: 127). A Mollerussa es va organitzar tari i revolucionari que seria durament sufocada amb un comitè de vaga que va intentar aturar les activitats. un cost terrible: més de 1.000 miners morts, prop de A l’estació els vaguistes van aturar l’exprés de Bilbao 2.000 ferits i unes 5.000 persones detingudes. i els comerços van estar completament aturats el di- En declarar-se la vaga general revolucionària, el 6 vendres 5 d’octubre i el dissabte 6 d’octubre. Aquest d’octubre de 1934 Lluís Companys va proclamar l’Es- dia i després de la proclama de Companys el comitè tat Català dins de la República Federal Espanyola i va de vaga es va convertir en comitè revolucionari i va instar a establir un nou govern provisional de la Repú- ocupar l’ajuntament amb la permissivitat de l’alcalde, blica de Catalunya en espera del triomf de la vaga ge- Mateu Capell, i dels regidors d’ERC, i des del balcó va neral. L’exèrcit, comandat pel general Batet, va ocupar proclamar la república federal. Es van retirar les ban- ràpidament els punts neuràlgics de Barcelona i va su- deres catalana i espanyola i possiblement van penjar focar l’aixecament amb rapidesa. A Lleida,32 l’alcalde, la bandera independentista. Després van publicar un Antoni Vives, va proclamar l’Estat Català. Es van armar ban i es van aixecar barricades pels carrers (Soldevila, les forces revolucionàries i es van aixecar barricades. 2015: 126-128). Per ordre del general Batet, el dilluns Va haver-hi enfrontaments amb les forces de l’ordre i 8 a la tarda alguns avions van sobrevolar poblacions almenys hi van haver tres morts. A les 7 del matí van resistents, com Mollerussa, i van llençar una proclama acabar els enfrontaments amb 120 detinguts, entre amb aquest text: “Ciudadanos: en breves momentos ells l’alcalde Antoni Vives i el diputat Humbert Torres. llegarán las fuerzas. Izad inmediatamente bandera L’agitació s’havia estès per les comarques.33 A Borges, blanca y depositad las armas en la Alcaldía. Hago res- Almenar, Torres de Segre i Bellvís els revoltats es van ponsable de esta orden al alcalde. Con ello evitaréis al apoderar de l’ajuntament i en aquests darrers pobles pueblo sangre y víctimas inocentes” (Soldevila, 2015: van assaltar l’església. A Alpicat van tallar les carreteres 127). i van proclamar la república comunista. A Torregrossa Per reduir els revoltats la nit del 9 al 10 un piquet de els revoltats van confi scar tots els aparells de ràdio i es soldats es va afegir als agents de la Guàrdia Civil i els van fer amos del poble. Mossèn Gabriel Gené va ser revoltats es van rendir. Els soldats van retirar la bandera agredit a trets de perdigons i tres persones més van amb què s’havia proclamat la república federal i van ser ferides de pronòstic reservat en voler auxiliar-lo. A tornar a col·locar les banderes catalana i espanyola. Juneda van incendiar el local d’“El Foment” i van assas- sinar una persona. Als Alamús, Torres de Segre i Tàrre- La destitució d’alcalde ga es van produir agressions contra l’església (Barrull, 1986: 394-395), a Lleida alguns frares franciscans van La repressió va ser molt dura. Lluís Companys i els ser detinguts i ferits. membres del seu govern van ser condemnats a 30 El moviment insurreccional va fracassar en ser rà- anys de presó. Es va suspendre l’autonomia catalana pidament sufocat per l’exèrcit o la Guàrdia Civil. A la indefi nidament i es va imposar el castellà a la Genera- majoria de poblacions les forces revolucionàries es van litat. Es van prohibir les activitats de partits, sindicats i retirar en assabentar-se de la rendició del govern ca- associacions catalanistes i d’esquerres i es van clausu-
32 El Correo, 10 d’octubre de 1934. 33 El Correo, 10 d’octubre de 1934. 34 El Correo, 10 d’octubre de 1934. 35 El Correo, 10 d’octubre de 1934. Felip Gallart Gernàndez, Vicent Lladonosa Giró 74
rar els seus locals. La Llei de Contractes de Conreus va tats de Barcelona i el dia de Tots Sants el casino l’Elenc ser derogada i es van impulsar judicis contra rabassers Artístic Espinal posava en escena Don Juan Tenorio. i parcers per desnonar-los de les seves terres: 1.400 Però la població estava inquieta perquè la Guàrdia Ci- pagesos van ser expulsats de les terres que conrea- vil hi seguia concentrada. Potser també perquè en ser ven (Barrull, 1986: 401). Patrulles de l’exèrcit i de la anomenat alcalde de Mollerussa el cap de la minoria Guàrdia Civil recorrien els pobles efectuant registres, opositora, Ignasi Queralt, hi va haver agressions entre destituint ajuntaments i practicant detencions. Jaume consellers i públic. Mateu Capell Piró encara es tro- Barrull (1986: 399) xifra en unes vuit-centes persones bava hospitalitzat a Lleida i reclamat per les autoritats les que en un moment o altre van ser empresonades. militars de la província a resultes dels fets del 6 d’octu- El 17 d’octubre de 1934 el capità de la Guàrdia bre.38 No sabem quant temps van ser els detinguts a Civil Pedro Saenz de Sicília y de Morales destituïa els la presó. Soldevila (2015: 128) esmenta que només es consellers que segons el seu criteri havien pres part tenen dades de l’alliberament de Magí Segura, que va de la revolta.36 No li valgueren les raons que van al·le- sortir de la presó el 17 de novembre de 1934. gar els consellers afi rmant que tot i que els revoltats eren a Casa de la Vila, ells van fer torns en la vigilància LA GUERRA CIVIL de l’ajuntament i de la caixa de cabals. El capità va fer notar que havien permès que el comitè revoluci- Novament alcalde onari col·loqués una bandera catalana al balcó sense que la majoria de l’ajuntament prengués cap mesura Després d’un seguit d’escàndols de corrupció i de ni demanés ajut militar per defensar l’ajuntament i la malversació de fons que van dur a la fi del Bienni Ne- població. Amb això en va haver prou per fer efecti- gre, el 16 de febrer de 1936 se celebraven unes noves va la destitució de l’alcalde primer Mateu Capell i de eleccions que va guanyar el Front Popular a Espanya i l’alcalde segon Miquel Gabarra, de l’alcalde tercer el Front d’Esquerres a Catalunya. Això va propiciar una Francesc Codina, de l’alcalde quart Pere Felip i dels amnistia, la restitució de la Generalitat de Catalunya consellers Lluís Pons, Francesc Cantó, Emili Estadella i i també la dels ajuntaments que havien estat elegits Joan Reventós. Era de fet una acusació de connivència democràticament a les municipals de 1934 i destituïts de l’ajuntament amb el comitè revolucionari. A aques- poc després pels Fets d’Octubre. Mollerussa seguia la tes destitucions, Jordi Soldevila (2015: 127) hi afegeix tònica general i el Front d’Esquerres obtenia 808 vots les detencions del secretari municipal Josep Castells, la i el Front Català d’Ordre obtenia 641 vots (Soldevila, del regidor ja destituït Francesc Codina Queralt i la de 2015: 218). El 18 de febrer de 1936 Mateu Capell era l’antic president d’Esquerra Republicana Magí Segura restituït com a alcalde i la resta de membres de l’antiga Farré. El 28 d’octubre de 1934 es donava la notícia37 corporació eren reposats en els seus mateixos càrrecs que Mateu Capell havia ingressat a l’Hospital provinci- amb el “bon desig de continuar la tasca de bona ad- al de Lleida en qualitat de detingut. ministració que havien emprés”.39 Durant la segona quinzena d’aquell octubre de Del 18 de febrer al 18 de juliol de 1936, malgrat el 1934 a Mollerussa el temps era bo i sec i els page- clima convuls que vivia el país, el consistori que presi- sos l’aprofi taven per a la recol·lecció de l’alfals i de les dia Mateu Capell va actuar com un ajuntament atent sembres i dels fruits de tardor. Es compraven castanyes i preocupat pel municipi i el seu desenvolupament, tal al mercat local, que s’omplia de forasters, i es feien com es mostra al llibre d’actes de la corporació. Va au- transaccions d’ametlles, de panís i d’altres grans a bon toritzar les obres de la construcció de clavegueres,40 va preu. L’Amistat adquiria les butaques del Teatre Nove- readmetre Josep Castells Bernaus com a secretari en no
36 XAC, Ajuntament de Mollerussa. Actes del ple del 17 d’octubre de 1934. 37 El Correo, 28 d’octubre de 1934. 38 El Correo, 11 de novembre de 1934. 39 XAC, Ajuntament de Mollerussa. Actes del ple del 18 de febrer de 1934. 40 XAC, Ajuntament de Mollerussa. Acta del 19 de febrer de 1936. A l’acta del 10 d’abril de 1936 consta una comuni- cació adreçada al president Lluís Companys pregant-li que s’interessi per la subvenció demanada per a les clavegueres. Mateu Capell Piró, Alcalde Republicà de Mollerussa (1934 - 1936) 75 estar subjecte de procediment judicial,41 va fi xar taxes ons i ocupacions d’habitatges i locals. per a les parades de festes i mercats,42 va promoure A conseqüència de l’aixecament militar es trencà acords amb els alcaldes de Bellvís i de Juneda per a la la legalitat constitucional i el govern autònom es veié construcció del pantà d’Oliana i ens consta un viatge a desbordat, i es va trencar l’ordre públic. L’aparell ar- Madrid de Mateu Capell amb el mateix motiu.43 L’al- mat de l’estat es va ensorrar arran del llicenciament de calde va presidir la rebuda dels consellers Ventura Ga- l’exèrcit, l’obertura de les presons, la divisió de la Guàr- sol i Josep Maria Espanya. Des de l’ajuntament es van dia Civil i l’afebliment de la Guàrdia d’Assalt. L’aparell regalar llibres en català per a la Festa del Llibre,44 va civil també es va ensorrar, tot provocant un buit de implantar un reglament per a l’escorxador,45 i va do- poder que els diferents comitès locals van aprofi tar a nar una subvenció de 50 pessetes per a les Olimpíades les diferents localitats. Era una situació molt confusa Populars que s’havien de fer a Barcelona.46 Arran de les ja que convivia el poder de la Generalitat amb el dels contínues denúncies que es rebien a l’alcaldia, l’1 de diferents Comitès Revolucionaris locals, dits també Co- juliol va prohibir que es realitzessin jocs de sort, d’atzar mitès Populars, i la presència d’incontrolats, de grups o d’envit47 en cap local públic o privat de Mollerussa, d’acció i de patrulles de control que, aprofi tant-se del d’acord amb el que regia el codi penal de l’època. desgavell de l’ordre públic, aplicaven la llei a la seva El dia 8 de juliol de 193648 es va produir la penúlti- mida: crema d’esglésies, assassinats indiscriminats de ma reunió dels companys consellers sota la presidència religiosos, de propietaris i de gent de dreta, amb un de Mateu Capell, ja que el 16 de juliol no es podria fer menyspreu absolut per la vida humana (Solé i Villa- per manca d’assistents.49 El 18 de juliol hi hauria el cop roya, 1989: 59-81). Tal com diu Paul Preston, l’ambi- d’estat militar contra la II República i començaria la ent es nodria de la rancúnia acumulada durant molts Guerra Civil. Altre cop Mateu Capell faria front a una anys d’injustícia social, però també dels pitjors instints de les pàgines més convulses i sagnants de la història dels qui s’aprofi taven de l’absència dels límits legals de la localitat i del país: els inicis la Guerra Civil Espa- habituals (Preston, 2013: 307). Segons Solé i Villarroya nyola, i en patiria durament les conseqüències. (1989: 450) el resultat d’aquesta onada de violència cega i de repressió a Catalunya va ser de 8.352 morts La repressió a la rereguarda i a l’Estat espanyol es xifra en 49.272 víctimes (Pres- ton, 2013: 22). La ciutat de Lleida i les comarques del El cop d’estat no va triomfar a Catalunya gràcies a voltant van ser de les zones on hi hagué més violència la victòria de les forces lleials al govern i la interven- de Catalunya i on l’anticlericalisme es manifestà amb ció obrera liderada pels anarquistes de la CNT-FAI, més virulència (Solé i Villarroya, 1989: 87 i 418). A que es va convertir en la principal força del país. El Mollerussa o vinculats amb Mollerussa es van produir Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya un seguit de fets lamentables: registres domiciliaris, es va establir a Barcelona sota la presidència de Lluís multes i exaccions, incautament de béns i propietats; Companys, però sota el control real de la CNT-FAI. El l’assalt al Centre Tradicionalista, a l’església parroquial, Comitè va actuar com un vertader govern, pel damunt al convent-escola de les Carmelites Descalces, al con- fi ns i tot de la mateixa Generalitat. A cada localitat es vent hospital de les Germanes de la Vetlla i la crema van establir comitès revolucionaris que substituïren els d’imatges de culte dels edifi cis religiosos; la detenció ajuntaments amb confi scació de béns, col·lectivitzaci- i empresonament de religiosos, propietaris, catòlics
41 XAC, Ajuntament de Mollerussa. Acta del 21 de febrer de 1936. 42 XAC, Ajuntament de Mollerussa. Acta de l’1 d’abril de 1936. 43 XAC, Ajuntament de Mollerussa. Acta del 10 d’abril de 1936. 44 XAC, Ajuntament de Mollerussa. Acta del 22 d’abril de 1936. 45 XAC, Ajuntament de Mollerussa. Acta del 3 de juny de 1936. 46 XAC, Ajuntament de Mollerussa. Acta de l’1 de juliol de 1936. 47 Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell, cartes de l’ajuntament, Document 5/ 1936. 48 XAC, Ajuntament de Mollerussa. Acta del 8 de juliol de 1936. 49 XAC, Ajuntament de Mollerussa. Diligència del 16 de juliol de 1936. Felip Gallart Gernàndez, Vicent Lladonosa Giró 76
practicants i persones de dreta, així com l’assalt a al- assumir el programa revolucionari. Per un decret de la guns dels habitatges i magatzems propietat d’aques- Conselleria de Seguretat Interior de la Generalitat de tes famílies. Segons Jordi Oliva (2014: 53) a nivell mu- Catalunya, el 9 d’octubre (Cañellas, 2001: 47-48) es nicipal les morts ocorregudes a Mollerussa i Torregros- va intentar aplicar un acord polític en l’àmbit muni- sa signifi caren, en xifres absolutes, més de la meitat cipal on s’establia la composició de les corporacions de víctimes del Pla d’Urgell: els assassinats de mossèn municipals d’acord amb una proporcionalitat paral·lela Josep Cirera Prat, de mossèn Pius Salvans Corominas, als habitants de la població i la que hi havia al govern germà de la Salle, i de Joan Pons Piera, forner i militant d’unitat: ERC i CNT amb tres conselleries, i les minori- d’esquerra, morts tots tres a Mollerussa; la detenció es en mans del PSUC i UGT amb dos conselleries, i el a Mollerussa de Manuel Barbal Cosín i de Joan Font POUM, la Unió de Rabassaires i Acció Catalana Repu- Taulat, els dos germans de la Salle, el primer afusellat blicana amb una conselleria. a Tarragona i el segon, a Lleida; els afusellaments de El consistori de Mollerussa es va reunir novament el Bartomeu Lluch Farreny, cap de l’explotació del canal 23 de setembre,53 no ho havia fet des del 16 de juliol. d’Urgell afusellat a Barcelona, i del comerciant Projec- Els motius els explicava el mateix Mateu Capell al dar- te Niubó Espinet, executat a Montcada.50 Al “Suma- rer ple que assistiria com a alcalde: “Seguidament el rísimo ordinario número 5.032”51 que s’obrí a Mateu Sr. Alcalde posa en consideració dels reunits els motius Capell Piró en acabar la Guerra Civil també s’incloïa per tots prou coneguts, de no haver-se reunit la Cor- l’assassinat d’un capellà foraster que va estar amagat poració Municipal fi ns a la data. Tots recordareu que el en una casa de la població i del notari Ramon Palmes dia 19, esclatà el moviment facciós arreu d’Espanya i la Simó, assassinat a Urtx. Segons l’estudi de Jordi Oliva Casa de la Vila fou destinada a quarter general, passant (2014: 72)52 a aquesta llista hi podríem afegir Santia- les atribucions de l’Ajuntament a un Comitè Revolucio- go Collados Guillén; Antoni Capdevila Balcells, mort nari”.54 a Vimbodí; Jaume Suñé Gòdia, mort a Barbens; un tal Mateu Capell afi rmava que havia suspès tots els as- Pío, del qual no en sabem cap més detall; i els veïns de sumptes municipals, però que no per això havia deixat Fondarella: Pere Montserrat Simó, Aleix Pastó Torres i d’assumir les seves responsabilitats: “primerament per Felip Serrano Mata, tots tres morts a Mollerussa. a salvaguardar els interessos del poble i després per creure una obligació com a home disciplinat d’un par- Cessament d’alcalde tit al fer front al feixisme”. 55 I seguint les disposicions exposades, es va reorga- Per tal de preparar millor el país per a la guerra, nitzar el nou ajuntament i en Mateu Capell ja no apa- frenar la violència incontrolada de la rereguarda i cons- reixeria més en cap llibre d’actes del Ple Municipal. tituir un govern de la Generalitat més fort amb la par- El 30 de setembre de 1936 Miquel Gabarra56 signava ticipació de la CNT i del POUM, el 26 de setembre com a alcalde accidental. El 19 d’octubre de 1936 es de 1936 es va dissoldre el Comitè Central de Milícies constituïa el nou consistori d’acord al ja esmentat de- Antifeixistes, i tots els comitès locals i la Generalitat van cret i Francesc Rubinat Teixidó57 de la CNT esdevenia
50 Memorial Democràtic, Universitat de Lleida. Víctimes de la guerra civil i la repressió franquista a les terres de Lleida: morts, represaliats i deportats, Mollerussa.
58 Aquí caldria afegir episodis de violència extrema enregistrats abans de l’1 d’abril de 1939 que durien a revisar aquesta xifra. 59 Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), Llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme, 1938-1978.
de Cent de Barcelona. Era el domicili de Miguel Alférez per part dels defensors, que eren fi gures testimonials Martínez,61 de la població de la Unión, Múrcia, que i militars. Els judicis es resolien en molt poc temps i, també estava encartat en diligències d’un Consell de molt sovint, es reduïen a la lectura del nom, càrrecs Guerra. El 20 d’agost de 1939, Mateu Capell compa- i sentència i decidien el destí de més d’una persona reixia a la Comisaría de Investigación y Vigilancia del a la vegada. Una altra irregularitat fl agrant era que la Distrito de la Universidad. Acusats de rebel·lió militar, a fi liació política del processat es prenia en consideració Mateu Capell i a Rosalia Salvadó se’ls obria el “Consejo de forma prioritària i en moltes sentències els antece- de Guerra Sumaríssimo número 5.032” i eren tancats dents esquerrans o contraris al Movimiento Nacional a la presó cel·lular de Barcelona. En aquesta presó hi de l’encausat apareixien abans dels fets de l’acusació i van romandre fi ns al 19 de març de 1940 quan Mateu eren tinguts com a delicte. Les declaracions dels mem- Capell va ser conduït a la presó habilitada del Seminari bres i simpatitzants del Movimento Nacional, en canvi, Vell de Lleida i Rosalia Salvadó, a la Presó Provincial de es feien constar explícitament i tenien més valor com Lleida. a prova, en deien testigos de solvencia: la condemna Els judicis sumaríssims (Barallat, 1991: 233-254) depenia més de la personalitat, classe social i rancú- han estat un recurs utilitzat pels règims totalitaris per a nia del delator i del delatat que del mateix delicte. El l’execució d’opositors i veus discrepants i es caracterit- mateix estat franquista promovia les denúncies con- zen per l’absència total de garanties per als detinguts i tra aquelles persones que d’una manera o altra havien jutjats. Entre el 1937 i el 1975, i fi ns i tot fi ns al 1978, la col·laborat amb el govern republicà, sobretot els que justícia espanyola era una veritable farsa que va utilit- ho havien fet “en el periodo de Companys” (Preston, zar aquest procediment de forma generalitzada al ser- 2013: 620). Molt sovint eren fetes per persones que vei del règim dictatorial.62 Calia legitimar el cop d’estat havien perdut familiars durant la repressió de la rere- i donar-li una base legal i des de bon començament guarda, la seva set de venjança i el seu dolor els duien es va impulsar la idea que era el govern de la Repúbli- a denunciar persones que eren innocents, però que ca el que s’havia aixecat en armes contra l’exèrcit. Els ells fi caven dins del mateix sac dels vertaders culpables “delictes” eren jutjats en judici sumaríssim i basant-se (Preston, 2013: 620-621). O també per empresaris o en el codi de justícia militar. Els afusellaments i empre- terratinents contra persones que havien pertangut a sonaments es produïen sota una simulació judicial per partits o sindicats que havien qüestionat els seus privi- justifi car les condemnes. Els Consells de Guerra partien legis (Preston, 2013: 620-621). L’arbitrarietat i el rigor d’una situació surrealista, ja que es jutjava per rebel- i la duresa de les condemnes eren una trista realitat: lió a qui precisament havia romàs fi del a les instituci- els mateixos delictes tenien diferents penes i acostu- ons republicanes i ho feien els qui s’havien sollevat en maven a ser molt elevades per mostrar el poder i la contra seu. S’aplicava el codi de justícia militar contra severitat dels vencedors. civils, amb ofi cials de l’exèrcit ocupant els càrrecs de jutges i advocats i amb la tipifi cació de delictes segons Cadena perpètua el Código de Justicia Militar dels sollevats. General- ment s’acusava els detinguts de delictes de rebel·lió, El judici sumaríssim d’urgència 5.032 que es va in- auxili a la rebel·lió, adhesió a la rebel·lió o excitació a coar contra Mateu Capell i Rosalia Salvadó tenia to- la rebel·lió, amb condemnes de pena de mort, reclu- tes les característiques descrites. Al sumari d’urgència sió perpètua o d’entre trenta i sis anys, multes, dester- els noms i cognoms sovint estaven equivocats o mal raments i altres penes. En molts casos la condemna escrits, es destacaven i menyspreaven els antecedents del tribunal era superior a la que demanava el fi scal. esquerrans del matrimoni, i s’enaltia l’adhesió al Movi- No hi havia instrucció, ni advocats de carrera, sovint miento dels declarants o denunciants. Es menyspreava ni testimonis de la defensa ni possibilitats de rèplica i jutjava com un agreujant el fet que Mateu Capell ha-
61 Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), Llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme, 1938-1978.
63 Tal com diu Aram Monfort (2016: 122-123) el nou ajuntament franquista de Mollerussa va ser l’encarregat de fer real el Nuevo Estado amb el càstig dels sospitosos de no ser afectes al nou règim i de premiar als que n’havien estat sim- patitzants. Va ser qui va atendre, sol·lícitament, les peticions d’informes sociopolítics per actuacions d’abans de 1936 i durant la guerra. Des del primer moment va gestionar els informes que li demanava l’Auditoria de Guerra de Lleida sobre “testigos de solvencia y vecinos de esta, y completamente adictos a la Causa Nacional, que puedan deponer con acierto de la conducta social y política del vecino de la localidad”. També les demandes d’avals per causes penals i els informes perquè el Tribunal Regional de Responsabilidades Políticas pogués incoar els seus expedientats. 64 ANC, Llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme, 1938-1978.
tres testimonis no sabien o negaven que els encausats per a Mateu Capell i llibertat provisional per a Rosalia tinguessin res a veure amb les morts violentes que es Salvadó. El fi scal jurídic militar, però, acusava Mateu van produir als inicis de la guerra. El 22 d’octubre de Capell d’adhesió a la rebel·lió militar i el feia responsa- 1941 s’obria un nou auto on tot i que s’assegurava que ble d’ordenar als milicians, segons ell a servei del Co- Mateu Capell va ser alcalde i president del Comitè de mitè Local, la imposició de multes als veïns de dretes, Mollerussa, no els constava la seva intervenció en els l’assalt al convent-escola dels Germans de la Doctrina assassinats, ni en les detencions, ni en les multes que Cristiana, al convent-escola de les Germanes Carmeli- es van practicar a Mollerussa. Sí que es tenien dubtes tes, al convent-hospital de les Germanes de la Vetlla, a sobre les multes, registres i destrucció de l’església. So- nombrosos domicilis particulars, a l’església parroquial bre Rosalia Salvadó, tot i que es considerava que era la i casa rectora, també l’incendi i la destrucció de les instigadora dels actes, es deia que no hi havia proves imatges religioses. També de la detenció de 25 perso- concretes que ho verifi quessin. Mateu Capell va decla- nes i el seu trasllat a Lleida: dues d’aquestes persones, rar que ell era el tresorer del Comitè i que els diners segons el sumari, foren afusellades, i la resta, empreso- d’aquest es van utilitzar per a millores al poble i que nades, havent informat a Lleida el comitè que, segons ell va deixar en caixa 55.000 pessetes. Que durant els ell, presidia. No li constava, però, la intervenció de Ma- aldarulls va avisar les monges perquè la que volgués teu Capell en les detencions i assassinats del mossèn anés a casa seva i que va donar un passi a un germà de del poble i del reverend Pius Salvans. A Rosalia Salvadó la Salle perquè fugís. El 19 de maig de 1942 un total de l’acusava d’auxili a la rebel·lió militar com a inductora 28 veïns de Mollerussa van fer constar que l’actuació de dels fets. Demanava per tot plegat la pena de “reclu- Mateu Capell com a alcalde durant els primers mesos sión mayor a muerte” per a Mateu Capell i reclusió de la guerra fou merament administrativa, que havia menor per a Rosalia Salvadó. estat molt amable amb tots els veïns del poble sense El matrimoni va nomenar el tinent Francisco Puig fer distincions ideològiques i no els constava que ha- Alba com a defensor de la classe d’ofi cial. El defensor gués intervingut, ni directament ni indirecta, en “des- va mostrar la seva disconformitat amb l’escrit del fi scal manes, requisas, u otras fechorías delictivas” i que tot ja que no era provat que Mateu Capell tingués cap i ser “de ideología de Izquierda Republicana” el con- participació en els fets dels quals se l’acusava i, pel que sideraven una persona d’ordre i d’una moralitat sense feia a la Rosalia, creia que la seva inducció dels fets es límits. Altres persones van declarar també en favor de basava en simples suposicions. El 21 de maig de 1942 Mateu Capell: una veïna de Mollerussa manifestava el es va celebrar el Consejo de Guerra Ordinario i es va seu agraïment per ajudar-la a cobrar una quantitat que condemnar Mateu Capell a vint anys de reclusió tem- se li devia i una altra dona va declarar que l’antic alcal- poral i accessoris legals i a Rosalia Salvadó a la pena de de havia retornat al seu marit una quantitat de diners sis anys i un dia de presó major i les accessòries corres- que li havien sostret i que sempre havia tingut amb ponents. Se’ls abonava la totalitat de presó preventiva ella una conducta exquisida. Els mestres Ignasi Peraire que havien patit. El 22 de juliol de 1942 el Capità Ge- i Maria Peralta van declarar que durant la seva actua- neral signava la confi rmació de la sentència i feia cons- ció com alcalde Mateu Capell es va conduir de forma tar que Rosalia Salvadó havia de ser posada en llibertat correcta i apolítica, atenent molt bé les peticions de atenuada. En data d’1 d’agost de 1942, a la fi txa de la l’escola i vetllant sempre per la bona marxa del centre. reducció de temps de condemna de Mateu hi consta- Un veí de Mollerussa que havia amagat dos germans va que ja havia estat en presó un total de 2 anys, 11 de la Salle va assegurar que, tot i que Mateu Capell mesos i 2 dies i que per tant encara havia de complir ho sabia, no els va passar res ni a ell ni als religiosos. 17 anys i 28 dies de presó i no sortiria de presidi fi ns el Finalment Manuel Cases Lamolla, arquitecte municipal 19 d’agost de 1959. La Rosalia, per la seva part, havia de Mollerussa, a més de capità excombatent d’avia- estat a la presó un total de 2 anys, 11 mesos i 2 dies i li ció de l’exèrcit nacional, va declarar que Mateu Capell restaven 3 anys i 29 dies i havia de romandre a la presó sempre havia tingut amb ell les atencions i deferències fi ns el 20 d’agost de 1945. que mereixia el seu càrrec i que sempre li va semblar El 19 de febrer de 1943 es van obrir diligències so- un home d’ordre i bons sentiments. bre aspectes del sumari, concretament sobre un rebut Davant totes aquelles declaracions i testimonis, en de 58.351 pessetes en paper moneda, unes joies con- data de 9 de febrer de 1942 l’Auditor de Guerra va fi scades en una casa de Mollerussa i sobre les llistes del proposar de rebaixar la condemna a presó preventiva Socorro Blanco, o de la secció femenina de la Comu- Mateu Capell Piró, Alcalde Republicà de Mollerussa (1934 - 1936) 81 nión Tradicionalista, també anomenat Margaritas, que Mollerussa. Arxiu Manuel Roure. segons Soldevila (2015: 66) ja existia a Mollerussa des de 1916. Aquestes llistes tenien com a objectiu recap- Llibertat condicional i indult tar diners per ajudar les famílies tradicionalistes em- presonades, que no tenien treball o tenien qualsevol El 10 de novembre de 1943 el Capità General de problema. Mateu Capell i Rosalia Salvadó van declarar la 1a Regió Militar cursava un escrit adreçat a la presó que aquells diners eren de préstecs i que els havien cel·lular de Barcelona en què s’informava que a Mateu robat al tramvia a fi nals de juny de 1939, quan Mateu Capell se li havia donat la llibertat condicional. El 26 de els anava a lliurar al banc d’Espanya, i que a més eren novembre de 1943 el governador militar de la plaça i diners de la República sense valor a l’Espanya fran- província de Lleida cursava un telegrama al jutge mili- quista. Sobre les joies van assegurar que en el seu mo- tar núm. 2 de Lleida en què es feia constar el mateix. ment Mateu les havia lliurat al Comitè de Mollerussa, Mateu Capell tenia 72 anys, vivia al barri Jesús i Ma- que les va enviar a Barcelona, a la Generalitat. Sobre ria (Tortosa) i feia de cambrer. En data de 25 d’agost les llistes van afi rmar que Mateu les va guardar per no de 1946, com que considerava i estava provat en el su- perjudicar les persones d’ordre de Mollerussa que hi maríssim que “no tomé parte en muertes violentas, vi- fi guraven. De res no van valer les declaracions del ma- olaciones y demás hechos repugnables a toda persona trimoni i el 8 de març de 1943 Mateu Capell era lliurat 67 honrada”, va adreçar una instància al Capità General a la Guàrdia Civil per conduir-lo a la presó de San Juan de la 4a Regió Militar en què demanava d’acollir-se de Mozarrifar a Saragossa, antic camp de concentració als benefi cis de l’indult. Segons el decret del 9 d’octu- habilitat en presó65 de tristíssima memòria. Cal dir que bre de 1945, article primer, es concedia l’indult a tots les condicions de vida de les presons franquistes66 eren aquells miserables i infrahumanes i els presos eren tractats com a bèsties. Tortures, maltractaments, fam, brutícia, responsables de los delitos de rebelión militar, contra la segu- malalties, paràsits, amuntegament, violacions i mort, ridad interior del Estado o el orden público, cometidos hasta el això és el que Mateu Capell i Rosalia Salvadó van patir primero de abril de mil novecientos treinta y nueve y defi nidos o veure a les diferents presons on van ser reclosos. en los Códigos de Justicia Militar, Penal de la Marina de Guerra o Penal común vigentes en aquella fecha, siempre que no conste que los referidos delincuentes hubieran tomado parte en actos de crueldad, muertes, violaciones, profanaciones, latrocinios u otros hechos que por su índole repugnen a todo hombre honrado, cual- quiera que fuere su ideología.68
IMATGE 5: Fira de Sant Josep de 1945 i Casa Forta de
65 P. Pérez, Los represaliados de San Juan de Mozarrifar (Zaragoza) resurgen del olvido.
El 20 de setembre de 1946 l’Auditor de Guerra de- l’Abadia de Montserrat. clarava extingida per via d’indult la pena imposada a LLADONOSA, V. (2017). Mateu Capell Piró. Un ca- Mateu Capell. feter torregrossí, alcalde de Mollerussa (1934-1936). Su- marísimo Ordinario 5032. Autoedició de l’autor. MIR, C. (1985). Lleida (1890-1936). Caciquisme po- lític i lluita electoral. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. MIR, C., RAFAEL, A. i RAMON, G. (2017). Tenien nom. Víctimes de la repressió franquista de Lleida (1938- 1963). Lleida: Pagès editors. MONFORT, A. (2016). Els camps de concentració franquistes a la província de Lleida. Mascançà. Revista d’Estudis del Pla d’Urgell, 5, 115-128. OLIVA, J. (2014). El cost humà de la Guerra al Pla d’Urgell (1936-1953). Anàlisi quantitativa i comparati- va. Mascançà. Revista d’Estudis del Pla d’Urgell, 5, 75- 94. IMATGE 6: Josep Antoni Capell Piró (germà de Mateu PRESTON, P. (2013). El holocausto español. Barcelo- Capell) amb la seva esposa. Arxiu Teresina Solé Capell. na: Debolsillo. SOLDEVILA, J. (2011). Radiografi a social i evolució política del republicanisme a Mollerussa (1880-1936). El fi nal Mascançà. Revista d’Estudis del Pla d’Urgell, 2, 89-102. SOLDEVILA, J. (2012). La dreta mollerussenca, Poc temps va poder gaudir de l’indult. El 2 de fe- 1875-1936: religió, catalanitat i pluralitat. Mascançà. brer de 1947, quan tenia 72 anys, Mateu Capell Piró Revista d’Estudis del Pla d’Urgell, 3, 55-64. moria a Lleida a causa d’una miocarditis.69 En una nota SOLDEVILA, J. (2015). Aigua, burgesia i catalanisme. del registre de l’òbit es deia que no va rebre els sants Mollerussa, la construcció d’una ciutat (1874-1936). sagraments. Li van donar sepultura el 3 de febrer de Lleida, Edicions de la Universitat de Lleida. 194770 a Mollerussa. Rosalia Salvadó Tarrós71 va morir SOLÉ, J. M. i VILLARROYA, J. (1989). La repressió a a Mollerussa el 10 de juliol de 1956, al seu domicili la reraguarda de Catalunya (1936-1939). Volum I. Bar- de Ferrer Busquets, número 35, als 78 anys d’edat. El celona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. matrimoni no va tenir descendència.
BIBLIOGRAFIA
BARALLAT, M. (1991). La repressió a la postguerra civil a Lleida (1938-1945). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. BARRULL, J. (1986). Les comarques de Lleida durant la Segona República (1930-1936). Barcelona: L’Avenç S.A. CAÑELLAS, C. (2001). El poder municipal a Molins de Rei durant la Guerra Civil. Josep Janés et alii. Guerra Civil i franquisme a Molins de Rei (pp. 41-60). Molins de Rei: Ajuntament de Molins de Rei, Publicacions de
69 Registre Civil de Lleida. Volum 175. Foli 231. Número 107. 70 Arxiu Parroquial de Mollerussa. Volum de defuncions de 1947. 71 Registre Civil de Mollerussa. Volum de defuncions de 1956. Número 37.