Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació Direcció General de Prevenció,

Extinció d’Incendis i Salvaments Divisió Operativa GRAF INFORME OPERATIU de l’incendi de Ventalló (Alt Empordà)

Autor Informe: UT GRAF (DGPEIS) V2 – focs conduit per vent Incendi de disseny de NW al litoral Situació sinòptica Situació de N

Dia inici 04/08/06

S potencial 1470 ha

S final 1011 ha

Hora inici 23:52 h (avís) del 04/08

Hora estabilització 19:36 h del 05/08

Hora control 09:00h (aprox) del 06/08

Hora fi actuació 08/08/06 a les 11h (aprox)

Unitats operatives activades fins a l’estabilització 54 BRP Bombers Unitats Terrestres 4 unitats GRAF (8 vehicles) 1 BRIF de Daroca 1 CDO, 1 CR, 4 CG, 7 CS i 1 Bombers Comandaments CGRAF 6 Bombarders, 1 HCOM Bombers MAER 4 AVAs Recursos adicionals de logística i USAE (Agents Rurals) DMAH coordinació Furgoneta coordinació ADF 2 Unitats BRIF (Daroca) Estat Espanyol 3 FOCA 1 unitat Exèrcit Espanyol ()

Les principals qüestions a tenir en compte: • Seguretat en incendis nocturns: Sovint hi ha el dilema professional de fins a quin punt cal arriscar-nos a defensar coses de menys valor que la vida d’una persona. Les dues estratègies aplicades en aquest foc evidencien aquestes prioritats i el garantir, per damunt de tot, la seguretat de les persones, per tant també la dels Bombers actuants.

• Evolució lliure del foc: El foc va propagar majoritàriament de manera lliure com a mínim durant les primeres 4-6 hores, quan els mitjans d’extinció estaven defensant persones evacuades i les cases en risc. Aquest tipus de propagació és molt útil per al món de la recerca a l’hora de fer estudis d’evolució i dinàmica de focs. En aquest incendi hi ha diversos equips d’investigació treballant-hi: des del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals amb dinàmica de focs i efectes en la vegetació, com sobre la supervivència i dispersió de fauna de la Universitat de i Universitat de Bonn (Alemanya).

Pàgina 1 de 6 Generalitat de Catalunya Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació Direcció General de Prevenció,

Extinció d’Incendis i Salvaments Divisió Operativa GRAF

Anàlisi General: Episodi meteorològic, tipus de propagació i perímetre Situació sinòptica de vent de nord que va durar quasi 2 setmanes (del 3 al 15), amb una massa freda despenjada del nord del continent que afavoria l’entrada de vents secs del NW. Va ser la 2ona nit amb vents secs que evitaven la recuperació d’humitats nocturnes (<65%) i, per tant, assecaven el combustible mort. El vent, força constant de direcció, no va sobrepassar les 35 km/h de velocitat mitja, tot i que alguna ràfega fos més forta. Font: www.wetterzentrale.de/topkarten

Les dades meteorològiques s’han obtingut de l’estació de Cabanes (Alt Empordà).

S’ha fet un recull dels principals focs de la zona per L’escenari de la zona es caracteritza per masses de Pi blanc, identificar patrons de propagació i poder preveure en alguns punts amb regenerats molt densos de més de 5000 moviments dels focs sota les mateixes condicions peus/ha. També hi podem trobar algunes alzines i elevades meteorològiques. En color blau hi ha els focs històrics que càrregues de garric i romaní de sotabosc. S’ha de destacar també han estat conduits per vent de nord, els 2 del costat l’alçada del pins del final de l’incendi a les Pinedes Grans amb de l’actual són els que de finals dels 90’s, a la dreta els del arbres de 15 a 20 metres que van generar longituds de flames Montgrí 2004, l’Escala 2001 i el més petit dels principis dels de 30-50 metres i llançament de focus secundaris fins a 100m. 90’s. En color verd es poden veure els del juliol del 2000 del A part del Mas del Notari, quasi totes les zones habitades es costat de Ventalló amb comportament topogràfic. trobaven als flancs de l’incendi i al final de la zona arbrada, on Tots aquests focs estan conduits per vent de nord, excepte van acabar els caps que corrien dins els barrancs en direcció el de l’escala 2001 que va canviar el comportament quan sud-sud-est cap a Maranyà i la Tallada d’Empordà. l’entrada de la marinada va imposar-se a la tramuntana.

Pàgina 2 de 6 Generalitat de Catalunya Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació Direcció General de Prevenció,

Extinció d’Incendis i Salvaments Divisió Operativa GRAF Anàlisi General: Estratègia d’extinció i sectorització

Estratègia: El foc va iniciar-se durant la nit, poques hores després dels focs de Sant Climent Sescebes (del dia abans) i el del migdia a encara estaven en fase de control i en fase d’estabilització respectivament. Davant d’aquesta situació es van aplicar dues estratègies diferents:

• De nit estratègia defensiva: prioritat la seguretat de persones i protecció de béns. Es van fer les evacuacions de nuclis i veïnats dins l’afectació del foc (Palauborrell, Garrigoles, les Olives, Tor, La Tallada, Maranyà i masies disperses) i la seva defensa amb BRP’s. Paral·lelament es va iniciar el treball pel FD per reduir carreres cap a Garrigoles i diverses actuacions per debilitar el cap (Mas del Notari, Sant Grau d’, carretera de Tor, entorn de Maranyà,...). • De dia estratègia ofensiva: un cop garantida la protecció de béns es van destinar la majoria de recursos a tancar les parts encara actives dels flancs del foc, ja que el cap ja havia quedat somort a la zona agrícola entre La Tallada, Tor i Maranyà. Es va prioritzar el FD perquè era el que al obrir-se feia carreres cap a la zona de Garrigoles. A primera hora del matí es va dimensionar l’estructura de comandament per a fer front al nivell d’emergència i poder garantir el canvi d’estratègia. Aquest dimensionament es va realitzar mitjançant l’activació de les figures de coordinació i direcció d’alt nivell i la incorporació de nous comandaments, per a liderar i gestionar cada un dels sectors del foc. Aquesta era una necessitat evident perquè la majoria dels recursos que varen treballar durant la nit venien del foc de Cistella. Sectorització: Durant la nit es va sectoritzar segons els nuclis habitats més importants (Palau Borrell, Garrigoles, Tor i Maranyà), amb caps de sector i sotsinspectors a cada zona. De dia es va dividir el foc en 4 sectors amb un cap de sector a cada un: Cua - FD fins Garrigoles, FD - cap, FE de Tor a i FE de Viladamat fins la CCA cua. Els dos primers sectors amb sergents de la REG i els dos últims amb sergents d’altres regions.

Comunicacions: Hi havia 3 canals oberts, els dos de la regió (específic i trànsit) i el Canal 18. Coordinació: Cal recordar que amb la diversitat de recursos arribats d’arreu, tant de Catalunya com de l’Estat, es varen evidenciar diferents maneres de treballar i oportunitats de combinar maniobres poc practicades: com la combinació de sotsinspectors i caps de sector d’altres regions, el desplegament màxim dels recursos logístics disponibles (USLO+USAE+ADF), el treball conjunt de BRIF+GRAF,... Punt de trànsit (PT): A la benzinera de Verges. La funció bàsica va ser rebre vehicles, però sense poder oferir-los avituallament ni informació detallada del foc. CCA: a l’Ajuntament de Viladamat, no es disposava d’Internet, ni fax, ni fotocopiadora (espatllada) i hi havia problemes de llum. A aquests PT problemes logístics cal sumar-hi que (Verges) Bombers, Agents Rurals, Mossos i ADF treballaven per separat, cadascú al seu espai. La coordinació no va existir, només a través dels comandaments que puntualment feien d’enllaç.

Pàgina 3 de 6 Generalitat de Catalunya Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació Direcció General de Prevenció,

Extinció d’Incendis i Salvaments Divisió Operativa GRAF

Anàlisi Local: La finestra de l'incendi, comportament del foc i maniobres Evolució: Les fletxes de la imatge mostren la intensitat de les carreres de més (vermell) a menys (blau) a partir dels efectes (severitat) observats en el bosc. En aquest incendi es poden distingir tres fases en quan a comportament del foc, definides per la velocitat de propagació, longitud de flames i activitat de capçades. El primer sector va des del punt d’ignició fins a la pista que va de Palauborrell fins a Mas del Notari. Aquí hi domina els foc de superfície amb carreres de focs de capçades estretes i de 500 m de longitud com a màxim. És una zona amb gran variabilitat de severitats, amb grans taques d’arbres verds i marrons. A partir de la Muntanya Gran el foc comença a manifestar focs massius de capçades i llença focus secundaris que travessen la pista que surt de Palauborrell. En aquest punt hi ha el pas del front que obliga a algunes unitats a refugiar-se en uns camps per seguretat. Passat la pista els focus secundaris comencen a córrer en direcció al Puig Segalar. En aquesta zona és on s’observa la màxima severitat amb grans àrees d’arbres completament consumits i sense presència d’arbres verds. El sector final acaba on es situa la població de Maranyà, que és on van a parar els barrancs que neixen de la zona de Puig Segalar i on acaba la continuïtat de massa forestal. En aquest tram final hi dominen les carreres de cap de capçades d’alta intensitat i severitat mixtes als flancs.

Les primeres 600 ha van cremar de nit en propagació lliure sense la influència destacada dels mitjans d’extinció.

1er sector amb foc de superfície i 2on sector amb carreres amples de foc 3er sector amb carreres llargues carreres estretes de capçades passiu de capçades passiu al Puig Segalar condicionades pels barrancs

Comportament del cap passant per Propagació per focus secundaris del Comportament de baixa-mitja intensitat Mas del Notari front quan el propi vent aguantava el flanc

Pàgina 4 de 6 Generalitat de Catalunya Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació Direcció General de Prevenció,

Extinció d’Incendis i Salvaments Divisió Operativa GRAF Maniobres: Les maniobres que es varen realitzar durant l’incendi varen ser de tot tipus: amb equips sols o equips combinats; basades en l’estratègia defensiva (autoprotecció i defensa de béns) o ofensives (atac a la flama); d’atac directe, paral·lel i indirecte; agrupant o mantenint separats equips de diferents cossos d’extinció, com GRAFi BRIF a l’hora de rematar perímetres o fer cremes d’eixamplament... Les maniobres combinades es varen poder practicar i monitoritzar durant moltes hores, tant a nivell de MAER i línies de terra, com a nivell de treball de grups nombrosos amb eines manuals.

A destacar les maniobres d’autoprotecció en els petits atrapaments ( ), així com la necessitat de combinar treball en foc forestal com en la defensa d’habitatges (apagant coberts i elements dels habitatges).

Tractors llaurant abans de l’aribada de Protecció generalitzada de cases, Visió del matí amb el FD actiu i punts les flames i dels focus secundaris granges aïllades i pobles concrets del cap-FE

Línia de defensa al FD, a punt per fer Crema eixamplament al FD, Perímetres estables sense possibilitat de la crema d’eixamplament i deixar el aprofitant els camps llaurats represes, picats amb línia de defensa per perímetre assegurat i sense represes rematar

Pàgina 5 de 6 Generalitat de Catalunya Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació Direcció General de Prevenció,

Extinció d’Incendis i Salvaments Divisió Operativa GRAF

Anàlisi Local: Evolució del moviment i gestió de l’operatiu El moviment dels recursos respon a les prioritats que s’estableixen en cada moment del servei, en aquest cas l’evlució de la col·locació de mitjans es centra durant la nit fins la matinada, per visualitzar el canvi d’estratègia.

01:13h Emplaçament de vehicles a la cua per iniciar el 01:56h Protecció de Palauborrell i valoració de la zona de Mas tancament dels flancs i valoració del risc a Palauborrell. del Notari per a maniobres d’extinció.

02:33h Valoració de la pista de Puig Segalar, del risc de 03:04h Treball a Mas del Notari i valoració de l’arribada del Garrigoles i de Sant Grau d’Albons. front a Garrigoles i Tor.

03:53h Defensa de Tor i masies afectades i decisió d’agrupar 06:07h Col·locació de vehicles per apagar les llengües de foc vehicles a les zones segures i a protegir. de Maranyà i dels marges dels cultius de la plana.

A la Intranet/Foc Forestal/Informes hi ha tots els informes dels incendis més significatius des del 2003

Pàgina 6 de 6