GENT DEL MASNOU Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 368, novembre del 2018

r No tenim po FINQUES MESLLOC LLIGOÑA CAYETANO FFinques PPuig sl Compravenda - Administració - ASS. jurídica T/ 93.555.69.03

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90 www.meslloc.com www.finquespuig.net · [email protected] Sant Miquel, 23 - 08320 el Masnou -

Àngel Guimerà, 14, el Masnou (Ocata) Tel. Fax 93 540 31 57 · [email protected] Recollida del vehicle a domicili · Cotxe de substitució gratuït · Manteniment de motocicletes i vehicles clàssics. Servei ITV 100%

Associació Catalana dels Drets Civils: Ajuda amb el teu donatiu els presos polítics i exiliats: ES71 3025 0001 1814 3359 2190 Primera qualitat a l'exili: defensaexili.org Castanyes Moniatos Diumenge 11 de novembre a Carbasses les 9 del matí sortida amb Codonys i tots els autocar a Lledoners fruits de la tardor Lloc de sortida: supermercat Dia (Nimfa). Tenim un bon Només matí; tornada a les 14. Es farà un vermut i cantarem cançons. assortit de Porteu vermut, cadires i, si ho voleu, taula, bolets nacionals Preu de viatge anada i tornada 8€. Reserves al 693 48 21 67 A La Fruita la tardor és un plaer [email protected] Servei a domicili mailto:[email protected] Mínim 20€ [email protected] [email protected] mailto:[email protected] Mestres Villà, 115, el Masnou 618 76 35 29

2018 93 540 34 74 Alella · El Masnou · Teià GENT Editorial CIMS PER LA LLIBERTAT DEL MASNOU El dissabte 13 d’octubre darrer es va dur a terme una iniciativa cívica Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa- de notable ressonància al nostre país anomenada “CIMS PER LA LLI- ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscrita BERTAT”, amb l’objectiu de conscienciar de la injustícia que represen- amb el número 7.669 al registre d'associacions de la Generalitat de Catalunya. ta la situació dels nostres presos, exiliats i represaliats polítics, així com transmetre el suport incondicional tant a ells com a les seves famílies. Equip de Redacció: Joan Camps - Joan Casals - Joan Muray - Calia simultaniejar l’ascensió a divuit cims catalans escollits directament Esteve Pujol - Lluís Valls per ells, des del més baix, el Montgrí (303 m.), al més alt, la Pica

Portada: No ens fan por les carabasses d’Estats (3.143 m); i, entre aquests, el Pedraforca, el Matagalls, el Comabona, el Mont Caro, el Canigó, el Puigsacalm, etc. fins a comple- Disseny i muntatge: Taller de publicitat tar els divuit cims. Publicitat: 93 555 80 06 Un grup d’amics masnovins vam decidir d’aplegar-nos en aquest dar- rer, el Puigsacalm, cim proposat pel President Puigdemont. Una ascen- Imprimeix: Jobagraf sió sense dificultats a banda del vent i la boira que es van acompanyar Tiratge: 3.500 exemplars tot el matí. Moltíssima gent de totes les edats pel recorregut i a dalt del

Paper ecològic de 90 g Puig (més de 600), compartint el sentiment cívic i reivindicatiu de l’aplec, fent present i viva l’absència dels nostres polítics privats de llibertat. Edita: Gent del Masnou Dipòsit legal B. 29.758-87 Entre tots els cims es van mobilitzar més de 18.000 persones, tot un rècord, disposades a caminar i fer via per la llibertat dels nostres repre- GENT DEL MASNOU sentants socials i polítics que n’estan privats injustament. Dr. Agell, 9 08320 El Masnou T. 93 126 82 20 UN ANY DE PRESÓ [email protected] www.gentdelmasnou.cat El dimarts 16 del mateix mes, s’esqueia un any de l’empresonament arbi- trari dels dos líders socials, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, un any de pri- L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable, necessàriament, del contingut dels articles signats vació de llibertat, un any d’allunyament dels seus estimats, un any de dol. pels seus col·laboradors. Per tot el país es van realitzar un sens fi d’actes per recorda-ho i recla- mar-ne l’alliberament: concentració a la Plaça de Catalunya de El repartiment d’aquest butlletí Barcelona i concentracions a l’entorn de les presons, a les places de als socis es fa amb el suport de pobles i altres ciutats, recitals i concerts, aixecament de fanalets al cap- l’Ajuntament de la Vila. vespre, lectura de manifestos, bo i clamant com una sola veu i un sol poble davant de tanta iniquitat. El mateix clam es va sentir l’endemà al Masnou als jardins de Can Malet, amb una trobada promoguda per l’ANC i ÒMNIUM, a la qual va assistir un bon nombre de vilatans sensibles a la crida per la llibertat ET CONVIDEM A dels empresonats. Poemes emotius, cants patriòtics, enlairada de dotze fanalets –tants com mesos porten tancats a la presó els dos Jordis– mentre sonava el cant d’Els Segadors, emoció a dojo i molta complicitat surant en l’ambient. Fins quan caldrà esperar? FER-TE SOCI Que puguin aixecar el vol / com ocell que torna al niu / un any han vis- cut de dol / i l’aigua viva enyora el riu! El President DE GENT DEL Sumari EDITORIAL...... 3 BÚSTIA OBERTA...... 5 MASNOU LʼESPASA I LA PARET Joan Camps ...... 6 ELECCIONS AL BRASIL Joan Maresma Duran ...... 7 Tu hi sortiràs guanyant i la VIVÈNCIES Pep Parés ...... 8 LA PUNTA DE LA LLENGUA (101) Esteve Pujol ...... 10 LʼHIMÀLAIA INDI AMB BICICLETA Xavi Tarafa ...... 11 HISTÒRIES DE LA VILA Joan Muray ...... 12 nostra vila també SOM Oriol Lugo ...... 14 DITES POPULARS (48) Albert Vidal ...... 14 PARLEM DE LLIBRES Pere Martí Bertran ...... 15 Dr. Agell, 9 · 93 126 82 20 EL GAT ENS FA RIURE Esteve Pujol ...... 16 AMB PERMÍS DE TEATRE CAPITAL Rosa Vallecillo...... 17 CRÒNIQUES DʼULTRAMAR Joan Muray...... 17 www.gentdelmasnou.cat HISTÒRIA IMPRESCINDIBLE Jaume Clotet i Lluís Valls ...... 18 EL VAGÓ DE LA DISCÒRDIA Josep Condeminas ...... 20 [email protected] GENT DEL MASNOU INFORMA ...... 21 LA CUINA DE LʼANTÒNIA El Cullerot ...... 21 IN MEMÒRIAM Pledebuit Esteve Pujol ...... 22 ANECDOTARI MASNOVÍ ...... 22 3 24 hores al seu servei FARMÀCIA DE GUÀRDIA La farmàcia de guàrdia serà oberta 24 hores seguides. De les 9.30 del matí a les 9.30 de l’endemà. -- Novembre 2018 -- Tots 1 dijous Dominguez Sants 29 dijous Viamar 2 divendres Ocata 30 divendres Dominguez 3 dissabte Riera 4 diumenge Riera 5 dilluns Viamar 6 dimarts Dominguez 7 dimecres Aymar 8 dijous Ocata -- Desembre 2018 -- 9 divendres Riera 10 dissabte Fàbregas 1 dissabte Aymar 11 diumenge Fàbregas 2 diumenge Aymar 12 dilluns Dominguez 3 dilluns Riera 13 dimarts Aymar 4 dimarts Fàbregas 14 dimecres Ocata 5 dimecres Viamar 15 dijous Riera 6 dijous Viamar 16 divendres Fàbregas 7 divendres Ocata La 17 dissabte Viamar 8 dissabte Ocata Puríssima 18 diumenge Viamar 9 diumenge Ocata 19 dilluns Aymar 10 dilluns Fàbregas 20 dimarts Ocata 11 dimarts Viamar 21 dimecres Riera 12 dimecres Dominguez 22 dijous Fàbregas 13 dijous Aymar 23 divendres Viamar 14 divendres Fàbregas 24 dissabte Dominguez 15 dissabte Riera 25 diumenge Dominguez 16 diumenge Riera 26 dilluns Ocata 17 dilluns Aymar 27 dimarts Riera 18 dimarts Ocata 28 dimecres Fàbregas 19 dimecres Riera

Horaris de les farmàcies del Masnou De dilluns a divendres Dissabte Aymar (Maricel) Almeria, 14 · 93 555 03 81 9.15 - 21 9.15 - 14 Domínguez (Est. Masnou) Enamorats, 2 · 93 555 59 36 8 - 20.30 9 - 13.30 Fàbregas Navarra, 68 · 93 555 19 79 9 - 13 i 16.30 - 20 9.30 - 13 Ocata JFKennedy, 5 · 93 555 33 08 9 - 20.30 9 - 20.30 Riera (Club nàutic) J.Llimona, 22 · 93 555 08 55 9 - 20.30 9 - 20.30 Viamar Prat de la Riba, 23 · 93 555 04 03

FARMACÈUTICS DEL MASNOU 9 - 20.30 9 - 14 barco i ens nega a tots, se- una alternativa, però PA- guirem en el camí que ens GANT! Ves quina gràcia! hem proposat, sense violèn- D’aquí venien les protestes. cia però ferms, sense impo- Qui era el responsable de Totes les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm. sicions però segurs; no ens no aixecar les barreres per del DNI i signatura de l’autor i es publicaran, només, amb el nom i cognoms de faran caure les amenaces, tal que l’alternativa fos una l’autor. En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim o inicials. L'extensió no excedirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacció advertències, entrebancs o veritable alternativa i no podrà abreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa respon- conclusions; tenim clar el una despesa obligatòria? sable del contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general i que volem i, si els déus ens No ho sé. Els empleats del no mantindrà correspondència amb els seus autors. acompanyen, arribarem on peatge ens deien: I què vo- TOTHOM HI SERÀ nostre enemic per eliminar- ens proposem. len que hi fem? Ells potser CONVIDAT nos i fer-nos desistir; això I quan serem a port farem no hi podien fer res, però els En qualsevol lluita, empresa són onades grans o petites una gran festassa on tothom alts responsables sí que hi o projecte no tot són resultats que potser ens marejaran serà convidat. podien i hi havien de fer. correctes, exactes o calcu- una mica. Veiem amb pre- Lluís Valls Marí Que algú en prengui nota; i lats; sempre, per molt bé que ocupació els càstigs, menti------que quan em retallin un dret es planifiqui, hi ha sorpreses, des i atacs dels qui ens volen i m’ofereixin una “alternati- minves o errors; és per quiets i submisos; són petits EM SEMBLA QUE ÉS va”, que ho sigui de veritat. aquesta raó que els imprevis- o grans blocs de gel que fan MOLT INJUST Jo pago l’autopista quan tos sempre van associats al que anem rectificant el rumb Diumenge 7 d’octubre, pro- decideixo passar-hi, no quan resultat final d’èxit o fracàs. segons ens trobem; però va atlètica Ironman des de m’ho manen els altres. El procés que està vivint això sí, sempre amb el puny Calella fins a Montgat: ex- Esteve Pujol i Pons Catalunya té una finalitat ferm, el cap clar, el cor calent cel·lent!, i fins i tot el nostre ------molt clara i determinant, és i els peus a terra, com deia butlletí del mes passat se’n un vaixell en una direcció una cita penjada a la paret va fer ressò. Fins aquí aplau- BRUTÍCIA A TOTA HORA única, la qual cosa no vol dir del despatx d’un anterior diments i admiració per als Una vegada més s’acaba que s’ha traçat el rumb amb President nostre. atletes i els organitzadors. l’estiu i continuem amb la un regle; la singladura ha Som la tripulació que som, Però, i ara ve el però: com mateixa brutícia amb què el d’esquivar obstacles, incerte- alguns més bons que altres, que la N-II està tallada, es vam començar. ses i errades, ha de variar el més o menys perspicaços, recomana als conductors El Camí del Mig està fet una rumb, ha de sortejar els molt agosarats o poc, n’hi ha que, com que no hi podrem porqueria. La part del darre- esculls, ha d’afrontar els con- de valents i alguns no tant, passar gairebé durant tot el re del Caprabo sembla que tratemps, però la decisió del però tots els qui volem arribar dia, prenguem com a ruta no sigui del poble amb tanta nostramo i la tripulació és a una nova terra som gent alternativa per anar a Bar- deixalla com s’hi acumula. clara i persistent. il·lusionada en un nou projec- celona o cap a Mataró la C- La mateixa vila n’és un bon Es vol un moviment pacífic te, amb ganes de treballar i 32, o sigui, l’autopista de espectacle, sobretot si co- de voluntat popular, encara no ens espanta el que ens peatge. De peatge! mencem pel pati de l’edifici que la violència i aldarulls i puguem trobar, som un poble No vulgueu saber els con- del manteniment. desacords d’alguns poden fart d’aguantar una postguer- certs de clàxons i de crits S’acosten les eleccions representar, com deia el ben ra de 300 anys i somiem dels conductors fent cues amb les seves promeses i recordat home del temps als governar-nos, volem sem- llarguíssimes davant les les seves poques soluci- començaments de TV3 Anto- brar el blat i fer-nos nosaltres barreres de peatge d’Alella. ons. Ja veurem què ens ni Castejon, una petita o gran mateixos el pa. Trobo molt bé que es faci ofereixen els partits. maragassa. Ens preocupa la No tenim por. l’Ironman; trobo molt bé que violència i les males arts del Si un llamp no ens parteix el Trànsit –era Trànsit?– doni Montserrat Valldeperas Roig PETITS ENCANTS A BENEFICI DE DISMA Diumenge 25 de novembre, de 10 a 14, al Camí Ral, davant dels núms.14-15. A partir del dia 2 de novembre podeu pas- sar pel local social de Gent del Masnou, de 18 a 20:30, a fer donació de qualsevol objecte o andròmina que sigui aprofi- table per a una venda posterior. Recordem que és indispen- sable que no siguin objectes de gran volum i que, sobretot, estiguin nets i en bon estat de conservació. La recaptació obtinguda serà lliurada íntegrament a DISMA. Us agraïm per endavant la col·laboració i generositat.

5 L’ESPASA I LA PARET

Joan Camps i Ortiz

El 9-N de 2014 els catalans vam mostrat la percepció que tenim de la democrà- cia, ho vam fer a la nostra manera, amb entusiasme festiu i votant amb caixes de cartró. Votar és l’únic acte democràtic que ens iguala a tots els ciutadans en el dret inalienable de la llibertat sense dis- criminació de sexe, raça, color, orígens ètnics o socials, característiques genè- tiques, llengua, religió o conviccions, opinions polítiques o de qualsevol altre mena, pertinença a una minoria nacio- nal, patrimoni, naixement, discapacitat, edat o orientació sexual. Sota el compliment a aquesta regla, ho vam reiterar l’1-O patint pacíficament l’embat violent de milers d’agents ens volen imposar. la tribu pròpia quan la unitat per la armats arengats amb l’odi histèric del a El 155 havia de ser la joia de la corona causa comuna exigeix la dieta vegana, por ellos, una patent de cors que els que demostraria la falsedat de les dades que no és fam de poder, és, si més no, permetia linxar indiscriminadament fent del referèndum titllades d’haver estat l’afany d’equitat i legitimitat de la soci- sang i fetge per tal de privar que els falsejades i justificar la ganduleria de etat civil ben entesa que Òmnium i catalans votéssim. Malgrat tal violència, Rajoy a no voler resoldre els problemes l’Assemblea Nacional Catalana han vam disposar del cens universal a tots polítics fent política. Decapitada l’oposi- modelat i liderat amb la valentia i sacri- els col·legis, vam constituir les meses ció entre presos i exiliats, les eleccions fici de Jordi Cuixart, Jordi Sánchez i amb urnes i es va fer el recompte de imposades en el marc de la repressió i Carme Forcadell. vots i vam obtenir uns resultats que la por desacreditarien els resultats de l’1 Valentia, però també candidesa, a mi parlen sols: Vots a favor de la república d’octubre i l’unionisme guanyaria per se’m van posar els pèls de punta quan 2.044.038 i vots en contra 177,547. inqüestionable majoria. Però vet aquí Carme Forcadell i Muriel Casals prego- Fracassada la coerció, el PP de Rajoy i com fou de tossuda la realitat. El 155 naven davant la multitud de la Plaça de el PSOE de Sánchez, partits hegemò- fracassava en el ridícul més absolut, ja Catalunya que, havent fet la feina d’unir nics del règim monàrquic dissenyat per que les urnes homologades amb tots els la societat catalana en el “dret a Franco, alhora enfonsats fins al coll en ets i uts unionistes, els republicans decidir”, era hora de Deixar la política la corrupció sistèmica dels seus respec- sumàvem 2.079.340 vots, i superàvem als polítics... El record d’aquesta cita tius partits, s’arrimaven als C’s de en 35.302 vots el referèndum de l’1 m’ha fet rellegir el que escrivia a Gent Ribera, l’hereu dilecte d’Aznar, i es con- d’octubre, que el govern Rajoy havia del Masnou el desembre de 2014, on juraven per institucionalitzar barroera- volgut impugnar amb violència extrema deia: …o sigui que ara els polítics del ment el 155. L’estratagema de la gran i un cost de 87 milions d’euros. Fent-ne “dret a decidir”, aprofitant la feina feta, Soraya decapitant políticament els una lectura plebiscitària, la suma dels volen desmarcar-se de l’ANC i Òmnium catalans que volem un país en pau i diputats elegits de JxCat, ERC i la CUP eludint la unitat que se’ls reclama en democràtic, allunyat de la dreta nostàl- reafirmaven la majoria absoluta en el pro del bé comú... gica del feixisme terrorífic del 1939, Parlament de Catalunya. Puigdemont i Junqueras haurien de havia avortat. Així hem arribat a ser Un èxit sense precedents que reflectia deixar el posat petri de perfil i farien bé, l’únic regim europeu amb presos la consistència dels anhels de la soci- mirant-se als ulls: si es deixen arros- polítics, els quals ja porten un any etat catalana que, al marge de la ideolo- segar per les misèries que es couen en encarcerats. Sort n’hem tingut dels qui gia de partit, havien votat prioritzant la el partit i no s’imposen incondicional- van poder exiliar-se i contrastar davant independència. Malauradament, els ment l’objectiu comú prioritari dels qui del món la diferència que hi ha a ser jut- èxits compartits fan de mal repartir. No els hem votat, la independència la jat a Escòcia, a Suïssa, a Alemanya o a ens ha d’estranyar! Els polítics són com parirem morta. La qual cosa significa Bèlgica, on la judicatura és equiparable tribus antropòfagues, la fam de poder perpetuar el futur de Catalunya i dels al més elemental sentit comú, que res els encega i, si no es mengen el cap de catalans com ha estat sempre: entre no té a veure amb l’òptica venjativa que la tribu aliena, acaben menjant-se el de l’espasa i la paret. 6 Eleccions a Brasil Segona volta Joan Maresma Duran De Jair Bolsonaro, aquest home que grapat d’anys hauria d’haver matat quan llegiu aquestes ratlles és potser unes 30.000 persones més i que, si ja el president de Brasil i que aquí van morir innocents, doncs mira… alguns anomenen “coiso” –el substan- són coses que passen –sempre i tiu masculí de “coisa”; literalment quan no fossin de la seva família, supo- “cosa”, inspirats en la pel·lícula “It” de so. Aquestes bajanades les he vistes i 2017, basada en el llibre de Stephen sentides i escoltades i llegides... No són Fernando Haddad King de 1986– diuen que ha guanyat fake news… Em pregunto últimament venen d’uns pocavergonyes que aquestes eleccions inacabables fins i en mans de qui estem… només miren la seva butxaca… tot abans de la primera volta, celebra- La por i la inseguretat, quan són lliures Al butlletí del mes de desembre de da el diumenge dia 7 d’octubre. La i sense paràmetres, són uns pèssims 2017 hi vaig posar aquesta cita que segona volta va ser el diumenge dia consellers i són altament contagio- em sembla molt bona. La repeteixo: 28 d’octubre. sos... Porten el desig de solucions Creo que puedo afirmar como hecho Brasil es troba enmig d’una crisi ben simples per a aquesta complexa, difí- que ha dejado establecido la historia àmplia, complexa, que tal vegada és cil i estranya existència i la creença moderna que todo el mundo, o casi, més que una crisi econòmica i políti- que un líder apropiat és capaç de en un conjunto de circunstancias ca: la pobresa augmenta, la mortalitat solucionar els problemes gegantins determinadas, hace lo que le dicen; y infantil ha tornat a créixer, malalties del país... una utopia... habréis de perdonarme, pero hay que semblaven erradicades són nova- Desafortunadament, em fa l’efecte pocas probabilidades de que vosotros ment amenaces, la malària ha tornat a que no només a Brasil l’arc de la his- fuerais la excepción, como tampoco lo la regió amazònica, la febre groga ha tòria provoca curtcircuits en la convi- fui yo. Si habéis nacido en una época ressorgit a la regió sud-est del país, la vència dels ciutadans... Sembla ser en la que nadie viene a mataros a la violència a la zona rural ha augmentat que a tot arreu sona atractiu que hem mujer y a los hijos sino que, además, i l’Amazònia i el Cerrado –una zona d’estar units per llaços de sang, nadie viene a pediros que matéis a la semiàrida– són encara més amena- ètnics, racials o religiosos i no només mujer y a los hijos de otros, dadle gra- çats per la desforestació. Brasil té tret- per un conjunt de normes que visen el cias a Dios e id en paz. Pero no des- ze milions d’aturats i un nombre crei- bé comú entre diferents. cartéis nunca el pensamiento de que xent de persones que ja no busquen Perd la democràcia –que crec que és a lo mejor tuvisteis más suerte que yo, feina perquè ni tan sols tenen espe- el menys dolent dels sistemes– per- pero que no sois mejores. Pues si rança de tornar a treballar. què existeix aquest mite de la corrup- tenéis la arrogancia de creer que lo Diuen que el “coiso” ja ha guanyat –jo, ció –cert que últimament sembla galo- sois, ahí empieza el peligro. personalment, espero que no; escric pant; estic segur que ha existit sem- Jonathan Littell. “Las benévolas”. Us reco- aquestes línies abans del dia 28 d’oc- pre–, i perd la política i Brasil i el món mano aquest llibre. Un dels millors que he tubre– perquè no ha fet servir la cam- esperant solucions màgiques que llegit. panya electoral per debatre projectes sinó per autoexplicar-se: explicar que sí, que és possible votar un candidat Jair Bolsonaro que diu que els negres no serveixen ni per procrear, que és millor tenir un fill mort en un accident de tràn- sit abans que sigui homosexual –suposo que mai no ha perdut un fill per dir una bestiesa d’aquest calibre–, que els seus fills mai no han sortit amb una noia negra perquè “són molt ben educats”, que les dones han de guanyar menys perquè que- den embarassades, que es mostra favorable a la tortura i que la dicta- dura militar –de 1964 a 1985– d’a- quest país que m’acull des de fa un 7 Vivències Pep Parés L’OLOR D’UN SENSE SOSTRE L’altre dia estava fent un cafetó en un petit bar de Barcelona bo i esperant que la pluja minvés i pogués tornar en moto al Masnou. El temps lluïa de rigorós hivern tot i que encara fes bona temperatura. De portaves a sobre fins que et queia a s’hi arraulia perquè eren festes asse- cop es va obrir la porta i hi va entrar trossos al cap dels anys. Era com una nyalades. Amb una mica de sort, un sense sostre amb un tetrabric de vi segona pell. No se la treien ni per dor- podies conèixer el teu futur marit o barat a les mans. Deuria ser un home mir. De fet, dormir sobre una màrfega muller, quasi sempre de la teva matei- d’uns 50 anys, cabell lliscós, barba miserable no convidava gaire a des- xa extracció social. Era una bona raó descuidada i força abrigat. Tot va ser pullar-se, tampoc. Ho explica molt bé per rentar-se i mudar-se, ni que fos un travessar la porta i omplir-se l’espai José Saramago –autor ben documen- cop cada mig any! Ho explica molt bé d’una sentor pestilent, profunda i tat– en la seva novel·la Memorial del Caterina Albert a la novel·la Solitud! penetrant. L’home va demanar alguna convent, quan narra les peripècies Però l’olor d’aquells pagesos estava cosa– que se li va negar– i va tocar el d’en Baltasar Mateus, el protagonista, ventilada per l’aire de les muntanyes i dos. Sort que van obrir la porta auto- i la seva companya Blimunda. no podia comparar-se a la pestilència màtica de bat a bat una bona estona! De fet, tot plegat ho he pensat per arri- de la gent pobra dins dels carrers Feia temps que no m’impressionava bar a adonar-me de fins a quin punt estrets i bruts de les ciutats, la gent de tant una determinada olor. hem oblidat el que érem i com vivíem La Catedral del mar. Acostumats a la nostra higiene, rumia- tot just fa quatre dies al món occiden- Quan vaig fer història a la Universitat, va com podem ser tan insensibles a la tal. La cultura àrab, refinada i amb em seduïen tots els bons llibres que nostra pròpia pudor; com ens hi podem banys públics, ens donava mil voltes. parlaven de la vida de la gent humil, avesar d’aquesta manera. Després t’a- La flaire d’aquest sense sostre m’ha del seu tarannà diari, de les seves dones que això de la neteja és un ele- portat a aquestes reflexions, més enllà il·lusions. Llibres que s’interessaven ment tan modern a la història del món, de sentir-ne una profunda pena. per la gran massa del poble, sense a la cultura cristiana, que podem parlar Sovint, quan passo caminant pel cos- trons ni corones, que les nostres només de 200 anys cap aquí. tat d’alguna antiga masia mig derru- escoles havien oblidat. Recordo Un cronista ja esmentava un mareig ïda, faig l’intent de recrear la vida dels Jacques Le Goff a La Civilització de del rei Lluís XIV de França causat per que hi habitaven. La masia era un l’Occident Medieval. No hauria volgut la sentor que pujava fins a un balcó món tancat, reclòs sobre ell mateix, on que s’acabés mai, el llibre. interior des d’on observava el ball dels el tarannà de l’amo ho feia i decidia Avui dia, amarats de tota mena de seus cortesans. I eren cortesans, gent tot. Si tenies la sort que fos una bona marques de perfums i per l’excés d’hi- mitjanament rica! Imagineu-vos l’olor persona, sempre podies gaudir d’un giene, només ens poden sorprendre del poble ras! dia a dia millor. Però treballar de sol a sentors com la d’aquest home sense La higiene no existia, simplement. Un sol no donava gaires més opcions. Als sostre, que és igual, o molt semblant, cop eres adult, tu tenies un vestit que aplecs de les ermites properes tothom a la dels nostres avantpassats.

LʼANC Masnou convoca la ciutadania, cada dimecres a les 7 de la tarda, davant lʼAjuntament fins que sigui alliberat i retornat el Govern legítim de Catalunya. Tʼhi esperem!

8 Publireportatge • Taller de Publicitat 50 anys de l’Escola Bergantí. Octubre1968-2018 Petita història d’aquest mig segle de l’Escola que enguany celebrem i que anirà apareixent en aquesta publicació.

1970 1975

Inicis 1968 - (1) I així amb aquest pensament en Joan Els cinquanta anys de l’Escola Ber- i la Carme van començar a dirigir la gantí són la constatació que el pro- nau cap a altres indrets desconeguts. jecte inicial, tot i ser petit, precari i Sense saber-ho posaven la primera aventurer, tenia tota la força de la pedra d’un projecte que conduiria les il·lusió, la certesa i l’empeny amb què criatures cap a un nou futur més am- es va sembrar. pli, més nou i més nostre. Enfilaven la Ara, després de tots aquests anys, es proa cap a un món millor. pot veure clarament que la idea era encertada. 1969 1972 Amb la convicció clara, el 1968, que l’Escola Catalana no l’havien morta El nom de Bergantí era tota una de- sinó que estava empresonada, Joan claració de com es volia que fos l’Es- Cassi i Carme Giralt, amb arrels, tots cola: un veler amb les veles desple- dos, en l’Escoltisme, decidiren comen- gades navegant sempre endavant. çar d’una manera senzilla però valen- Una escola que s’arrelava al Masnou, ta un projecte d’escola catalana, laica, poble de marins valents i audaços i coeducativa i moderna al poble del bons negociadors disposats a capejar Masnou. qualsevol temporal. L’Escola s’inaugurà al carrer Lluís Mi- llet núm. 80, on ara es troba un co- merç de ferreteria, i finalment i com a primera escola estable al núm. 53 també al mateix carrer i on restà fins al 1981. Al començament amb una sola classe on la majoria d’alumnes eren les seves filles i fill i veïns del barri, però, de mica en mica, s’anà consolidant i 50 anys acompanyant l’aprenentatge n’augmentà el nombre d’alumnes amb famílies que creien en el projecte. Fra Juníper Serra, 46 el Masnou · 93 555 49 50 · www.escolaberganti.org 9 La punta de la llengua (101) Esteve Pujol i Pons Tot sovint –massa i tot– sentim que certs informadors Per tant, quan algú –encara que sigui a TV3 o al diari meteorològics ens assabenten que “hi ha hagut una gran ARA– ens diu que la tempesta anava acompanyada tempesta amb aparell elèctric”. A veure, anem a pams; d’aparell elèctric, caldrà entendre que hi havia, per agafem el diccionari: exemple, uns quants electrodomèstics que queien dels aparell. 3 1 Instrument o conjunt d’instruments o núvols barrejats amb l’aigua, la calamarsa, els llamps i d’objectes que serveixen per a executar alguna cosa, per els trons. Em sembla que no és pas ben bé això el que a algun fi. Aparell destil·latori. Aparell ortopèdic. Aparell volen expressar els homes del temps. elèctric, automàtic. És a dir que un aparell és una eina, un estri, un artefacte, un instrument. Xavi Cardona, aparat. 1 1 Allò que fa pompós un acte, una cerimònia. Gràcies per les floretes que vas dedicar a aquest espai 1 2 aparat elèctric Seguit de llamps i trons que lingüístic en el butlletí del mes passat. Vaig estar temptat acompanyen una tempesta. I només és sinònim d’aparell de deixar ja aquesta secció, però… tu tens la culpa que en el sentit de conjunt d’òrgans d’un govern, d’un partit hagi decidit de continuar-la. Gràcies, altra vegada. polític… L’aparell de l’Estat, L’aparell burocràtic.

Posaʼt a prova! Trapero hauria dit: Després de 101 articles de La punta de la llengua, com- a • Bueno, pues molt bé, pues adiós! prova el teu nivell de català b • D’acord, molt bé, doncs adeu- Tria la resposta que creguis més adient i marca-la. siau! Comprova els teus encerts per saber els punts que tens. c • Val, pos molt bé, pos bon vent! Cada resposta correcta val un punt. 10- L’espectacle m’ha encantat: 1- A l’escola, en Pauet va plo- 5- L’aigua d’aquella font: a • M’ha semblat molt txulo rant a la mestra i li diu: a • Olorava a ous podrits b • M’ha semblat molt guai a • En Martí m’ha emputxat! b • Feia pudor a ous podrits c • M’ha semblat magnífic b • En Martí m’ha empès! c • Feia pudor d’ous podrits c • En Martí m’ha empenyut! Puntuació: 6- La mare: De 9 a 10 punts: Eufòria i coets 2- a • Em va donar un petó a la galta enlaire; es nota que t’agrada i tens a • El meu tiet viu a Mèxic b • Em va fer un petó a la galta cura de la teva parla. b • El meu oncle viu a Mèxic c • Em va pegar un petó a la galta c • El meu onclo viu a Mèxic De 6 a 8 punts: Vas per bon camí, però has d’estar alerta i polir el teu 3- 7- En una situació conflictiva, llenguatge. Pensa que cada cop què diries?: que dius “tinc que” moren cinc a • Hi ha gronxadors nous a la pla- a • Les hem passat canutes! filòlogues i tres filòlegs. ceta b • L’hem liada! b • Hi ha columpis nous a la place- c • Les hem passat (o passades) De 0 a 5 punts: Recupera els arti- ta molt magres! cles de La punta de la llengua i c • Hi ha columpios nous a la pla- posa-t’hi: Objectiu: Salvar la llen- ceta gua. Endavant! 8- Arribarem a les 16:30: 4- El 24 de desembre, al vespre, a • A les quatre i mitja

celebrem: b • A dos quarts de cinc Respostes correctes

-b / 7-c / 8-b / 9-b / 10-c a • La Nit bona c • A dos quarts de quatre 6

-b / 2-b / 3-a / 4-c / 5-c b • La Nit vella 1 c • La Nit de Nadal 9- En català correcte en 10 L’Himàlaiaa indi indi en en bicicleta bicicleta Xavi Tarafa Un pressupost que no arriba per a la Colúmbia Britànica; un llibre, Himalaya by bike, criant pols en una lleixa de casa, i molts amics recomanant-me anar a i . Així és com sorgeix un dels millors viatges que mai he fet: l’Himàlaia indi en bicicleta. L’Índia em saluda amb una bufetada. La xafogor al sortir de l’aeroport de Delhi és insuportable; estem a uns quaranta graus, tot i ser la una de la matinada; el trànsit a l’autopista sembla d’hora punta; i a mesura que ens acostem al centre m’impacta l’espectacle dantesc de les voreres plenes de gent dormint-hi. dos un sol poble. Els paisatges són xen. Ja a la vall de Suru, substitueixo A Delhi hi seré dia i mig. El temps just espectaculars i, quan no és un mones- els pics de 6000 m per les vistes al Kun per acabar d’enllestir la logística del tir encimbellat, el que veig és una glace- i el Nun, cims de 7000 m! El que sí ha viatge. Dia i mig per quedar fascinat per ra i, quan no, formes surrealistes crea- canviat és la gent; en lloc de monestirs la ciutat: carrers atapeïts on els tuk-tuks des per l’erosió del vent i l’aigua en ara es veuen petits minarets. Acabo competeixen per l’espai amb motos i aquests d’alçada. aquest segon tram a , població on cotxes sota el brogit ensordidor de mil i Surto de la vall d’Spiti a través del coll de el 1999 es va lliurar la darrera guerra en un clàxons sonant alhora; la ferum de Kunzun a més de 4500 m. Gaudeixo de la llarga disputa entre l’Índia i Pakistan brossa fermentada i pixats a cada can- les vistes sobre glaceres que es despen- pel domini del Caixmir. Per endavant, tonada; la gent dormint a qualsevol gen des dels 6000m. Són dos dies durs. quatre dies pedalant per bon asfalt fins a racó; i el contrast amb la nova classe Tot el que té de bonic el paisatge ho té , capital del Ladakh. Torno a endin- mitjana amb el seu món paral·lel de d’infame la pista, que comparteix espai sar-me en territori budista i visito mones- centres comercials i metro amb aire amb la llera dels rius. Pedalo i empenyo tirs com els de Lamayuru, o . condicionat. Però no he vingut a visitar la bici sobre còdols i, de vegades, amb Un cop a Leh, a 3500 m, toca rematar Delhi, he vingut a pedalar; i dos dies des- més d’un pam d’aigua als peus. el viatge. Començaré pedalant un dels prés em desperto a Shimla, l’antiga capi- Així arribo a Keylong, a la carretera colls més mítics d’Àsia, el Kardung La, tal d’estiu britànica. Situada a 2300m i Manali-Leh, i toca decidir-se: vaig direc- amb els seus 5359 m d’alçada; d’allà als peus de l’Himàlaia era el punt previst te a Leh o passo primer per Zanskar? baixaré a la vall de amb les per iniciar la pedalada. Per endavant, Zanskar havia estat una de les valls seves dunes i camells bactrians arribats unes primeres etapes que em durien a més isolades del nord de l’Índia. Des amb les caravanes de la ruta de la recórrer Kinnaur i després Spiti. del sud, on em trobo, només s’hi podia seda; i acabaré visitant el llac de Són dies durs. Soc als contraforts sud accedir a peu a través del , un Pangong, a la frontera amb el , tal de l’Himàlaia i el monsó hi arriba. coll a més de 5000 m d’alçada. Pel nord i com fan milers de turistes indis seguint Pedalo constantment sota la pluja per només s’accedia en cotxe a la capital, els passos dels tres idiotes que hi van carreteres molt transitades... i com con- . El trekking que creuava la vall anar amb un scooter groc en una de les dueixen! Pateixo. Per sort, entraré aviat duia de 8 a 10 dies els viatgers més pel·lícules índies més taquilleres dels a Spiti, un altre món. agosarats. Actualment s’està obrint una darrers anys. A poc a poc m’endinso en territori budis- pista que creuarà tota la vall. En quin De tornada a Leh mato l’espera del vol ta. A mesura que deixo enrere pluja, estat devia estar? Me la jugo: em trec a Delhi desplegant un cop més els trànsit i santuaris hinduistes van aparei- pes posant les alforges en cavalls i enfi- mapes: Tso Moriri, Markha Valley, xent banderoles d’oració en ponts i lo el coll. Creuo la vall en quatre dies Kangri (6120 m)... Un viatge n’obre la collades. Són dies d’anar guanyant més un de descans a Purne per poder porta a d’altres. No sé quan, però hi tor- alçada fins a sobrepassar els quatre mil visitar el monestir de Phugtal, un dels naré. Caldrà motxilla, botes i piolet. metres. Visito monestirs i xerro amb els més aïllats de tot Ladakh. Conferència-projecció primers lames que em trobo. Soc molt a Deixo Zanskar tan embadalit com quan del vistge: prop del Tibet, alguns dies, en línia vaig entrar-hi. El coll de Pensi ofereix diumenge 11 novem- bre 6 tarda recta, a no més de tres quilòmetres d’a- unes vistes impressionants sobre l’e- Gent del Masnou questa frontera artificial que divideix en nèsima glacera. Els paisatges no aflui- 11 Històries de la vila Joan Muray CENT ANYS DE LA PANDÈMIA DE GRIP DE 1918/19 –mortaldat al Masnou– Enguany s’escau el centenari d’aquell terrible flagell que fou la pandèmia de grip que assolà el nostre país, Europa i el món. Se li donaren diversos noms, com grip espanyola o la dama espanyola, epidèmia de grip de 1918 o gran pandèmia de grip. La seva durada fou d’onze mesos, ja que va començar per la primavera de 1918 i va durar fins a la de 1919, en Vista del carrer Lluís Millet, l’any 1918. Any que li fou posat el nom del mestre. tres onades. ment d’on. Podria ser que fos de Xina, tenir el punt àlgid entre octubre i Calculen que el nombre de morts al on molts treballadors emigraven ales- novembre de 1918, amb un total de món fou de més de quaranta milions; la hores cap a Europa i els Estats Units. vint-i-set del total de trenta-tres. taxa de mortalitat en alguns llocs va En aquest país hi hagué el primer brot A aquest nombre, segurament hi arribar al 20 per cent. Tot i que hi ha càl- pel març de 1918, en una caserna mil- caldria sumar altres masnovins que culs que, pel fet que en algunes parts itar de l’estat de Kansas, i s’escampà moriren fora de la vila, però no es pot del món fou molt difícil de calcular-ne la ràpidament per diversos estats; i al assegurar que fos per causa de la mortaldat, arriben a dir que podrien ser mes d’abril, en travessar les tropes grip, ja que aquest llistat ha estat tret entre cinquanta i cent milions. americanes l’Atlàntic per unir-se a les de l’hemeroteca d’un diari, i no hi A Europa fou entre 500 i 1000 casos dels aliats, portaren el virus al Vell consta la malaltia causant de la mort. per cada 100.000 habitants. A Bar- Continent. Tot i amb això, del total de tretze morts celona, que aleshores tenia uns De soldats americans que moriren per trobats en ella, només quatre moriren 640.000 habitants, els morts per la la grip, se’n compten 11.000 al front i fora dels onze mesos que durà el grip foren més de 1.500. 22.000 sense haver sortit dels EUA. període al Masnou. Abans d’anar al tema que ens ocupa, Si la guerra, que va durar més de qua- Per tant, si afegim als trenta-tres con- els morts que causà al Masnou, tre anys, va causar més de nou milions firmats els nou possibles, faria un total vegem el perquè del seu nom. de morts, la grip es calcula que es va de quaranta-dos masnovins morts per Se li va donar el nom de gripe españo- endur uns quaranta milions de vides. la pandèmia gripal. la, ja que, en estar bona part d’Europa Al Masnou es va donar el primer cas a Aquest nombre, si el mirem amb el immersa en la Primera Guerra començament de maig de 1918, i el cens que tenia el Masnou en aquells Mundial, guerra que va començar el darrer a 20 de març de 1919. El total anys, que era de 3.410 habitants 28 de juliol de 1914, i va acabar l’11 de de morts per l’epidèmia de grip a la (cens de 1914), ens donaria que la novembre de 1918, els governs dels nostra vila fou de trenta-tres (33), i va població morta per la grip seria de països bel·ligerants, en tenir gran quantitat de morts per l’epidèmia, però entre els treballadors, imposaren la censura perquè no arribés a la tropa del mal que causava. I així, com que l’Estat Espanyol no estava involucrat en la dita guerra, li donaren el nom de grip espanyola. Els símptomes eren com a la grip nor- mal: febre, mocs, tos..., després pas- saven a un col·lapse corporal, hemor- ràgies a les mucoses, sobretot al nas, pulmons i intestins, fet que provocava en menys d’una setmana una pneu- mònia o un edema pulmonar. Tot i amb això, aquesta epidèmia no va sorgir de l’estat, i no sabem exacta- Un enterrament de l’època al moment d’arribar a la Parròquia de Sant Pere. 12 l’1,23% del total. A Catalunya, l’índex de mortalitat, en el pitjor dels casos, fou del 3,4 per cada 100.000 habitants.

LLISTA DE MORTS PER LA PANDÈMIA DE GRIP AL MASNOU Entre maig de 1918 i març de 1919

1918 Data - Edat - Nom i cognoms 5-5 67 Martí Baró i Borrell 25-7 27 Mercè Coll i Alzabé 9-10 34 Pere Giralt i Estapé 12-10 3 d Maria Dòria i Martínez 12-10 24 Maria Martínez i Ibáñez 13-10 43 Maria Esmerats i Clos 13-10 22 Felicià Grau i Pagès 18-10 53 Marcel·lina Godàs i Fiter La comitiva quan pujava pel carrer Buenos Aires al capdamunt del qual s’acomiadava el dol. 18-10 30 Llorenç Comerma i Cunill dels trenta- tres segurs veiem que la 21-10 22 m Cpció. Vendrell i Fernández meitat estaven compresos entre els 21-10 18 Joan Delort i Pla vint i els quaranta anys, una edat en 23-10 30 Florenci Ventura i Escribà què representa que les persones 23-10 38 Jaume Grabolsa i Torruella estan en plena fortalesa. D’entre dies 24-10 30 Francesca Noguera i Pons i vint anys foren vuit. De trenta-un a 25-10 23 Antoni Vila i Vives cinquanta foren també vuit. I dels que 26-10 31 Francesc Peña i Catalán en aquell temps es considerava gent 26-10 41 Francesc Grau i Truch gran, o sigui entre els cinquanta-un 27-10 24 Joaquima Molins i Florís anys i els setanta-quatre, van ser sis. 28-10 26 Enriqueta Onnós i Marquès 29-10 34 Pere Pujolà i Sala FONS CONSULTATS 30-10 27 Filomena Palau i Fàbregas • Hemeroteca de La Vanguardia 1-11 33 Jaume Font i March • Registre Civil del Masnou 2-11 6 Dolors Villanueva i Salvador Camí del cementiri, també dit Camí Antic • Revista Presència. 4/2/18. Dossier 4-11 74 Joan Masana i Fíguls d’Alella. Ara Av. Joan XXIII. de Teresa Salvador 7-11 18 Josep Faricle i Sabater • Revista Serra d’Or, de gener de 2018. 9-11 57 Antoni Duran i Pujadas 1918 • Reflexions entorn de la història del Masnou. Des dels inicis fins als nostres 9-11 15 Alfred Ribas i Murphy 2-7 75 Gerard F. Pagès i Maristany dies. Rosa Almuzara. 13-11 27 m Magd. Masaguer Estrada (a Buenos Aires) 27-11 42 Teresa Pla i Estapé 25-7 27 Mercè Coll i Alzabé (també és a la llista anterior) 1919 1-10 M. Teresa Curell i Verdeau 7-2 56 Balbina Maristany i Mora 20-10 29 Josep Jover i Isern 10-2 18 Isidre Maristany i Maristany 23-10 Gabriel Riera i Bertran 21-2 57 Carme Pons i Salomó 10-11 Josep A. Malet i Font 20-3 24 Joan Collell i Pijoan 23-11 Francesc Maristany i Soler 28-11 Ricard Guarino i Ubinyana En aquests mateixos períodes, hem 10-12 Teresa Barrera i Forns resseguit les esqueles que duia el diari La Vanguardia, i n’ha sortit aquesta llis- 1919 ta, tot i que no es pot assegurar que 21-2 Manuela Bautista i Caudet tots aquests morts ho fossin per 8-5 16 Benita Isern i Fàbregas l’epidèmia gripal, ja que a les esque- 30-8 Benita Antich i Ylla les no s’esmenta la malaltia del difunt, 21-9 Isabel Ballester i Solé com sí que es fa a les partides de Si fem una anàlisi de la franja d’edat Creu de terme que es troba al mig del defunció del Registre Civil. en què en moriren més al Masnou, Cementiri Municipal. 13 Som Com ho podem fer perquè siguem tots una mica més feliços i gestionar millor els nostres conflictes... Oriol Lugo Real Psicòleg & Coach Executiu i Personal Expert en Teràpies Neurocientífiques www.oriolugoreal.com / http://owlinstitutpsicologic.com www.owlpsicologia.com TRANSFORMA LES TEVES PORS EN AVENTURES De què tens temor? Què és el que real- podem transformar les nostres pors? emocions de curiositat, intriga, entu- ment et fa por? Quines situacions et fan La por en si existeix en base a tot el que siasme, alegria i diversió... Això perme- tremolar només de pensar-hi? creem i ens diem en l’àmbit mental. Hi trà que transformis els teus estats emo- La por és un sentiment que ens paralit- ha situacions que són òbvies i en què la cionals. I finalment sentiràs com el teu za, ens venç abans d’intentar de fer les por és totalment natural. Per exemple, cos ja no es connecta amb les mateixes coses i ens converteix en espectadors o si tenim davant una fera o un precipici, sensacions. espectadores de les nostres vides. és totalment adaptatiu que sentim Si tu t’autoconvences que el que viuràs En primer lloc hem de comprendre que aquesta emoció. Però en un gran nom- serà quelcom per aprendre, per divertir- la por, com també totes les emocions, bre de situacions som nosaltres matei- se, per explorar o per descobrir, serà té una funció molt específica: protegir- xos o nosaltres mateixes qui exagerem inevitable que l’emoció de por deixi de nos i mantenir-nos sans i estalvis. Si no les circumstàncies. Ens imaginem els tenir la mateixa intensitat. tinguéssim por, seríem capaços de tra- pitjors escenaris i d’alguna manera els Potser necessitaràs fer alguns passos vessar el carrer sense mirar o d’enfilar- vivim en el nostre cos. per poder apropar-te a aquest nou marc nos a dalt del terrat i arriscar les nostres A continuació et plantejo una alternati- mental, però segur que a poc a poc ho vides. Però quan tenim un excés de por, va: deixa de pensar en allò que et fa por aconseguiràs. les nostres activitats es limiten. Deixem com una limitació o quelcom a evitar, També en els casos molt extrems de de fer tot allò que voldríem fer per culpa prova de pensar com si es tractés d’una fòbies o pors més intenses pot ser posi- dels famosos “i si...”. Aquestes previ- aventura o d’un experiment interessant. tiu comptar amb l’acompanyament i ajut sions catastròfiques de futur són els Si tems, per exemple, parlar en públic, d’un expert o experta. Però moltes grans fantasmes que generem en les viatjar sol o sola o establir noves rela- vegades descuidem que en el nostre nostres ments amb la intenció de salva- cions, prova de començar a pensar en interior disposem d’un gran ventall de guardar-nos. aquests nous marcs mentals. Tot pot recursos, capacitats i destreses. Llavors la solució és trobar un punt en- ser una aventura o una situació per Sovint som nosaltres qui ens autolimi- tremig: no és sa no tenir cap mena de experimentar i extreure’n aprenentatges. tem i ens convencem de què no serem por, però una existència amb un excés Si ho vius com una aventura o com un capaços o capaces de temor tampoc no és vida. Però, com experiment començaràs a projectar Tu pots superar les teves pors!

dic que depenia de l’Església Catòlica Dites i personatges populars (48) Romana. Ja anteriorment, a partir del III Albert Vidal Concili de Toledo l’any 589, va ordenar- se als bisbes extirpar el sacrilegi d’ido- PER QUÈ DIEM...que alguna cosa fa pudor de socarrim? latria, que estava creixent, sobretot entre les classes populars, mogudes L’expressió s’aplica a tenir el pressen- qualsevol altra situació més o menys per una banda pel fort arrelament d’an- timent que passarà alguna cosa des- misteriosa. tigues però ben vigents supersticions, agradable en un futur proper perquè L’origen el podem trobar en els antics suposadament idòlatres, i per altra s’està portant malament un assumpte. processos per bruixeria, força comuns banda per l’herència cultural que havia També s’utilitza quan un tema deter- en els segles XVI i XVII arreu d’Europa deixat un proper i encara recordat minat no es veu prou clar i es tem que i Amèrica, promoguts en bona part per paganisme. hi hagi al darrere un engany, un frau o l’anomenada Inquisició, organisme jurí- Més tard va reforçar-se la persecució 14 dels qui es consideraven practicants tució a la Corona d’Aragó. de doctrines herètiques, com ara els No seria fins al 1478, per ordre de càtars, que foren durament assetjats Ferran el Catòlic, en què s’instituí la In- per ordre de l’arquebisbe de Tarra- quisició com a organisme totpoderós en gona, Aspàreg de la Barca, a comen- terres hispanes, amb la finalitat de llui- çament del segle XIII. tar contra el judaisme, emprant mèto- De tota manera, el moment en què des de terrible crueltat i inclemència. s’engeguen dures actuacions contra A Catalunya no se solia cremar les els acusats d’heretgia pot situar-se el bruixes i bruixots; els acusats eren 1252, quan el papa Innocenci IV auto- condemnats a morir a la forca i, en el ritza la tortura per arrencar confes- millor dels casos, a la pena d’exili, sions als acusats, amb la butlla Ad però en altres indrets en què tenia extirpanda. major influència la monarquia catòlica A partir d’aquí va desplegar-se en el espanyola, i també a la majoria d’in- món cristià una aferrissada caça dels tia a confiscar-li les propietats en favor drets d’Europa, se’ls sentenciava a la presumptes dissidents de la fe catòli- de l’Església i, més tard, es procedia foguera, amb la consegüent pudor de ca. Els eclesiàstics tenien permís per al judici. Qualsevol persona podia socarrim que deurien despendre els martiritzar el reu però no per matar-lo; acusar algú i, sense més prova, mit- cossos cremats d’aquells dissortats. ells entregaven els convictes confes- jançant la tortura, se’l forçava a con- D’aquí, doncs, que l’expressió s’asso- sos a les autoritats civils, que eren les fessar un delicte que potser mai no ciï al pensament que alguna cosa no qui executaven les sentències i, si no havia comès. va bé, en general, i que potser acabi ho feien, queien en pena d’excomunió La Inquisició es va estendre ràpida- de mala manera, com passava amb la inapel·lable. La primera actuació, ja ment pel sud d’Europa, amb Ramon crema de suposats i suposades prac- abans que l’acusat confessés, consis- de Penyafort al capdavant de la insti- ticants de bruixeria.

l’escola Professional per a la Dona, Parlem de llibres col·laboradora a diversos diaris i revis- Pere Martí i Bertran tes, impulsora de projectes com el Retalls de vida Consell Català del Llibre per a Infants o l’Associació Professional d’Il·lustra- Maria Rius, flamant Creu de Sant dors de Catalunya, etc.); quins trets Jordi 2018, finalment ens ha permès destaquen més de la seva obra?; per d’accedir a un projecte d’allò més per- què tants guardons i tantes exposi- sonal en el qual ha treballat durant cions els darrers quinze anys?, etc. més de deu anys, com apunta Quim etc. etc. Noguero a l’apèndix final (p. 48)i com Una obra necessària, que situa Maria he pogut constatar en diverses visites Rius en la branca que li correspon d’a- a casa de la Maria aquests darrers questa Escola Catalana d’Il·lustració, anys. Es tracta de Les finestres de la que tant ha reivindicat i que tant li ha Maria, abans titulat Les finestres de la naturalment, nascuda a Sant Pere de servit de model (Junceda, Lola meva vida, en què la Maria a través de Riudebitlles l’any 1938. El volum, a Anglada, Mercè Llimona...), a més de vint-i-un dibuixos (i múltiples esbos- més dels vint-i-un dibuixos esmentats la natura, la gent, els paisatges, que sos) i en Quim Noguero a través dels (a doble pàgina, a tot color i amb tèc- ha vist a través de tantes finestres, textos (d’allò més literaris i personals, niques variades, com les que ha anat però sobretot a través del contacte ja que la coneix d’anys i d’haver treba- utilitzant al llarg de la seva trajectòria directe i proper, que sempre ha buscat llat plegats en nombroses ocasions) professional), té un apèndix, també i que tan bé reflecteix la seva obra. fan un repàs a la vida de la il·lustrado- ben il·lustrat, obra del mateix Gràcies Maria per acostar-nos una ra, com si d’un viatge es tractés i tin- Noguero, d’allò més interessant i mica més la teva vida i la teva obra. gués diverses parades–estacions, necessari, ja que ens hi soluciona o De ben segur que molts lectors en que se simbolitzen en les finestres apunta dubtes que ens podrien haver gaudiran com n’he gaudit jo. (dels vagons, de l’autobús, de les sorgit en llegir l’obra: què va ser pri- Títol: Les finestres de la Maria mer, el text o les il·lustracions?; què cases o pisos on ha viscut...) que ens Il·lustracions: Maria Rius permeten d’albirar els fragments més destaca més dels cinquanta anys Textos: Joaquim Noguero significatius de la vida d’una artista dedicats a la il·lustració de la Maria?; Editorial: Edicions Salòria compromesa, experimentadora, arre- quants llibres ha il·lustrat?; què més Edició: La Seu d’Urgell, 2018 lada al país, de la Maria Rius i Camps, ha fet en aquest camp? (professora a Pàg.: 58 (sense numerar) 15 EL GAT ENS FA RIURE DE DEBÒ Esteve Pujol i Pons

Sí senyor, el GAT ens fa riure i això és sempre. El Jaume Boadella (Director regalaràs moltíssimes estones d’ale- una sort pels temps que corren. de l’Hospital), amb tarannà de bon noi gria; enhorabona! L’Anna M Abelló Dissabte 29 de setembre i l’endemà, més que evident; l’hospital devia ser (Anna Andrèievna) ens va impressio- diumenge, el GAT ens va fer passar un desastre, però amb ell te n’aniries nar en l’encarnació d’un personatge una bona estona a Ca n’Humet amb on fos. La Carme Duran (Directora de pura caricatura de tota una manera de L’INSPECTOR, obra plena d’ironia de l’Escola) va arribar al zenit expressiu a ser en la família i en la societat. I Xa- Nicolaj Gogol, escriptor ucraïnès en l’escena de la seducció amatòria del vier Martín (Òssip), tot discreció, sa- llengua russa, del segle XIX. més que insinuant Inspector; admira- ber estar i eficàcia, tal i com li tocava. La Montserrat Condeminas ja ens té ble també com sempre, Carme; sort Els detalls de la posada en escena acostumats a espectables memora- que la teva escola de debò era als eren tan adients que fins i tot els per- bles, plens d’encerts i de bon fer; antípodes de la de la comèdia! El sonatges, afiliats, és clar, a l’església aquesta vegada també. Quico Rossell (Cap de Correus), actor ortodoxa oriental, feien el senyal de la Una obra on a través de la sàtira i la d’una veterania i solidesa ben demos- creu tocant l’espatlla dreta abans de caricatura es denuncien els (mals) trada ja fa anys sobre l’escenari. El l’esquerra! usos i abusos que sovint van apare- Joan M. Martí (Cap de Policia), con- Ep, deixeu-me ser sincer i que no sembli llats amb el poder. Cal dir que l’obra tundent, molt creïble en els seus que jo també soc un adulador fasti- és antiga, però semblava que estigué- papers; hi influeix el seu aspecte res- gós: em va sorprendre l’existència de ssim veient i sentint retalls de la vida pectable, venerable? La Judit Cubells bolígrafs en temps de Gogol i Puškin; política, social i econòmica d’avui dia; (Bobtxinska) i l’Elvira Gordo (Dobtxins- si no ho dic, algú em demanaria quant fins i tot, si ho voleu, ben contextualit- ka) no podem pas separar-les; ens em paguen per fer-ne una crònica tan zada en el país on ens ha tocat viure. fèieu pensar en dues bessones espa- elogiosa, sense escletxes. Doncs res, Això de la corrupció, el suborn, la vilades sense la Bruixa Avorrida; senyors, res; és que s’ho mereixen. hipocresia, la mentida, l’aparença, l’e- quina parella més encertada i diverti- La decoració, inexistent com innecessà- goisme… i tot el que vulgueu afegir-hi da! La Xènia García (Mària Antónov- ria; ni calia ni la hi vam trobar a faltar. ve de lluny, de molt lluny… i de més na), una jove promesa curulla de Ara el Tartuf pel desembre, que també lluny encara! Potser ens hi haurem de comicitat i gestualitat; segur que ens riurem a l’ombra de Molière. resignar; ja deia Ciceró que allò que passa sempre, a tot arreu i per part de tothom pertany a la natura. Tristament devia tenir raó. El Josep Rossell (Alcalde Antònovitx) i el Roger Pifarrer (Inspector Khles- takov) ens van tornar a enlluernar amb uns papers brillantíssims, mati- sats i rotunds; aquest parell no ens fallen mai (un dia ens confessareu quantes hores us calen per aprendre- us uns papers tan rellargs?). El Ramon Marimon (Jutge Fiórodo- vitx) amb aquella contenció tan mesu- rada i fina que el caracteritza des de

LA CORAL XABEC DEMANA CANTAIRES Tothom qui hi estigui interessat hi serà ben rebut. Ens calen veus tant de dones (sopranos i contralts) com d’homes (tenors i baixos). Animeu-vos-hi i veniu a provar la veu qualsevol dimarts abans de començar l’assaig, o sigui, una mica abans de dos quarts de deu del vespre. Qui canta, els seus mals espanta!

16 Amb permís de Maremar per gaudir junts de l’èxit dels seus respectius treballs en l’obra. La representació és una peripècia en Teatre capital aquest mar tan nostre, tan bell i vell, Rosa Vallecillo prenyat d’intrigues, ensurts, desgrà- Feia molts anys que no xalava tant per cies, vida, mort i amor tant en l’antigor una obra, musical, espectacle, de tea- com a hores d’ara. Pèricles, Príncep tre. Penso que és la mida justa de de Tir, desgrana l’aventura i desventu- música per no ser anomenat musical i ra del seu exili obligat, fugint d’un tirà té els tocs necessaris de música per- de la seva terra. El drama, amb final què no es pugui dir que és una obra de feliç, que ens ofereix la Companyia teatre; i a més a més amanit tot plegat Dagoll Dagom, reflecteix d’una mane- amb el punt precís de dansa per com- ra subtil però crua tot el calvari que binar perfectament dins dels diversos actualment viu la Mediterrània i que gustos de qualsevol espectador. tant de reüll miren les ribes europees. La música d’en Llach sona en l’espai Francament colpidor, i recomano a tot- perfecte per trobar-s’hi com peix a l’ai- hom que conegui Dagoll Dagom, a qui gua i les cançons, tants de cops escol- aixecar de la cadira el mateix William agradi Lluís Llach i que tingui ganes tades i cantades, juntament amb uns Shakespeare, inspirador del guió, i d’emocionar-se, que en compri ara cors simplement espaterrants, fan que tanmateix li hauria encantat d’anar a mateix les entrades; segur que em l’estona que passes assegut al Teatre prendre una cervesa amb el director, donarà la raó d’haver fet tan bona Poliorama siguin dues hores d’emoció actors, compositor i director musical, inversió. incontenible que segur que haurien fet músics, escenògrafs i tècnics de I res més; només us ho volia dir.

coneixements i descobriments com havies somniat, i vius el Cròniques d’ultramar moment com si no hi hagués demà. Joan Muray Veiérem i hi navegàrem també per un altre dels seus caba- losos rius, el Dulce, amb penya-segats espectaculars a les seves ribes, manglars i grans ocells, com els pelicans, cor- morans i grans garses, a més d’iguanes enfilades als EXUBERÀNCIA LÍQUIDA arbres. La natura a la seva màxima esplendor. Una altra part líquida considerable que veiérem era el llac A la darrera crònica us comentava l’exuberància vegetal, Atitlan, sis vegades més llarg que el de Banyoles i deu especialment comparant-la amb la nostra, i en aquesta la vegades els seus quilòmetres quadrats, que es troba a més comparança es trasllada a la part líquida, rius i llacs. de 1500 metres d’altitud, amb una superfície de 130 quilò- Si el nostre riu més cabalós, l’Ebre, porta normalment uns metres quadrats, 12 de llarg i una profunditat mitjana de 426 m3/s, el riu principal d’aquelles terres, tot i tenir una llar- 220 metres. gada semblant a la de l’Ebre, entorn dels 1000 quilòmetres, En aquest llac també hi navegàrem, i encara fou pitjor que té un cabal mitjà de 5.250 m3/s. als rius esmentats, ja que es va aixecar un oratge que feia Com veieu, cap comparança. A més, la seva amplària és petar el fons de l’embarcació amb l’aigua. Anàvem tan aga- també espectacular, ens comentaren que va entre els 200 fats als costats que en arribar a port ens feien mal les mans i els 500 metres. Impressionant. i braços. I no parlem de com ens va quedar allà on l’espat- És aquest riu del qual us vaig comentar el fet de les dues lla perd el seu nom. nenes, en una petita barca, venent records als turistes. Si amb el seu cabal no n’hi havia prou, heu de tenir en compte que el seu corrent és també fortíssim, i a més s’hi han d’afegir els perills que comporta la fauna que hi viu. Les aus, tot i grans, no són cap perill, però sí les serps, de considerables dimensions, així com algun tipus de rèptils, de la família dels cocodrils. A més, suposant que pateixis un naufragi (per sort dúiem armilles salvavides) i poguessis arribar a una de les ribes, en la major part no hi ha «platja», són manigües (com diuen els tagals) amb espessos manglars. Com veieu, una aventura; per sort, en aquells moments no penses en els perills que he comentat. Pot més l’ànsia de 17 50 moments imprescindibles de la història de Catalunya De Jaume Clotet Editorial Columna. Barcelona 2014 Resumit del llibre per Lluís Valls No conèixer el nostre passat ens fa ignorants de la nostra història. 1808 una força de 4000 homes que es Intentarem explicar els fets i, per fer-ho, extractem el llibre de Jaume Clotet dirigia a Manresa es trobava al Bruc i “50 moments imprescindibles de la Història de Catalunya”. Capítols anteriors: va ser atacada per forces del some- Abril17 (1)Els ibers, (2)Arriben els grecs. Maig17 (3)La romanització, (4)Indíbil i Mandoni. Juny17 tent, amb suport d’unitats valones i (5)Terra de Gots, (6)La invasió musulmana. Juliol-agost17 (7)El Pare de la pàtria, (8) La primera inde- suïsses. Els francesos, pensant que pendència. Setembre17 (9)Pau i treva, (10)Els primers textos en català. Octubre17 (11)La unió dinàs- tica entre Catalunya i Aragó, (12)La conquesta de Tortosa i Lleida. Novembre17 (no editat). Desembre17 eren atacats per un exèrcit superior i (13)La batalla del Muret. (14)La conquesta de Mallorca. Gener18 (15)La conquesta de València. (16)El tes- després de patir prop de tres-centes tament de Jaume I. Febrer18 (17)Les Corts Catalanes. Març18 (18)Les vespres sicilianes. (19)Els almo- baixes, retrocediren. El combat gua- gavers a Grecia. Abril18 (20)La pesta negre. (21)Els jueus a Catalunya. Maig18 (22)El compromís de nyat es va mitificar en la figura del Casp. (23)La guerra civil catalana. Juny18 (24)La immigradió occitana a Catalunya. (25)L’expulsió dels moriscs. Juliol-agost18 (26)Nyerros i Cadells. (27)La Guerra dels Segadors. Setembre18 (28)La guerra de Timbaler del Bruc, un vailet que hauria succeció. (29)Els Decrets de Nova Planta. Octubre18 (29)indians: fer les amèriques. (30)El primer diari de fet creure gràcies al seu repic de tim- Catalunya. Continuem. bal que les forces atacants eren molt més nombroses. Aquesta derrota va La Guerra del Francès ser més simbòlica que efectiva, però Catalunya, com la resta d’Espanya, va esperonar molts escèptics de havia participat en la Guerra Gran del Catalunya a la insurgència. 1793 al 1795, que enfrontava les mo- Un dels fets d’armes que va deixar més narquies d’Europa amb la nova empremta a Catalunya fou la presa de República Francesa per por que la Girona. Va patir tres setges, dos dels revolució s’escampés a tot el continent. quals els va resistir, però al tercer l’any En un primer moment les tropes espa- 1808 va rendir-se a l’invasor. Tot i així la nyoles van entrar fins al Rosselló, resistència fou tan heroica que el mite però el contracop francès fou fulmi- ha perdurat fins als nostres dies. nant; i, a part del Rosselló, van ocupar Després de la presa de Girona la resta la Val d’Aran, l’Empordà i la Cerdanya del Principat fou ocupat ràpidament. La fins al tractat de pau anomenat de presa de Tarragona el 1811 fou un dels Basilea el 1795. Aquest acord suposa- episodis més dramàtics de tota l’ocupa- va el final de la guerra que desfavoria ció perquè per culpa de la seva resis- els espanyols perquè la imparable tència els vençuts van ser passats a força de la revolució francesa posava sang i coltell. en perill la integritat territorial de la En un intent de guanyar-se els cata- península. Espanya es trobava en una lans, Napoleó va segregar Cataluya de situació de crisi després de la derrota la resta d’Espanya el 1812 i la va inte- de Trafalgar i, tot i les diferències amb Escultura idealitzada del Timbaler del grar a França, va instaurar el sistema França, Carles IV i Manuel Godoy van Bruc administratiu francès i la va dividir en trobar la raó per a una nova aliança es van convertir en una força d’ocupa- quatre departaments. També durant un contra Anglaterra. Espanya deixaria ció. Hi havia nacionalistes contraris a temps es va oficialitzar el català. transitar pels seus camins l’exèrcit de l’ocupació i també integristes que El final de la guerra no va ser conse- Napoleó per conquerir Portugal, aliat veien el francès com a l’instrument qüència dels fets d’armes, sinó de les històric d’Anglaterra, a canvi de com- oportú per assimilar les idees de la derrotes militars de Napoleó a Europa. pensacions territorials portugueses, Revolució Francesa. però el pacte no generava cap entu- En el cas de Catalunya les tropes El primer ferrocarril siasme. El descontentament popular franceses van prendre Barcelona. Els orígens del primer ferrocarril a casa amb Carles i Godoy va produir l’ano- Mentrestant la revolta es va anar nostra i a la península s’han de buscar menat Motí d’Aranjuez amb el suport escampant per la resta del Principat i i agrair a l’empresari Miquel Biada, de del futur Ferran VII i que va encendre es va convertir en el veritable govern Mataró, nascut el 1789 i resident a la revolta a tot Espanya. A resultes de català organitzant la defensa militar a Cuba. La línia de tren propietat de la la insurrecció Napoleó va destronar través del sometent i la guerra de Compañía de Hierro de la Habana va Carles IV i el va suplantar pel seu guerrilles, recaptant impostos i fins i entusiasmar tant l’empresari mataroní germà Josep Bonaparte com a nou tot encunyant moneda pròpia. que va decidir de tancar tots els seus monarca espanyol i les tropes que ori- Un dels episodis esdevingut llegenda negocis, tornar cap a Catalunya i posar ginàriament havien d’ocupar Portugal fou l’anomenat combat del Bruc. El en funcionament una línia de ferrocarril 18 entre Mataró i Barcelona. La majoria d’inversors, als quals va exposar el projecte, s’hi van mostrar reticents, pe- rò Biada no es va desanimar i va viatjar a Londres on gràcies a diferents con- tactes va aconseguir un grup d’inver- sors que costejaven la meitat del pro- jecte sempre que l’altra meitat la pa- guessin empresaris catalans. Final- ment el 1843 les autoritats espanyoles donaren permís per començar la Gran Compañía Española del Camino de Retrat de Miquel Biada i dibuix de la primera màquina de vapor que va circular Hierro de Barcelona a Mataró y Vice- per la línia Mataró Barcelona versa. L’obra va ser catalogada d’utilitat nyers com la tecnologia eren angle- França i Anglaterra l’estiu del 1846 pública i a la fi el ferrocarril començava sos. Els treballs no foren senzills ja van estar a punt de fer aturar el pro- a caminar. Amb l’autorització del go- que s’havien de fer més de quaranta jecte i alguns inversors es van fer vern i la meitat del projecte costejat per ponts i foradar el Turó de Montgat, enrere. Malgrat totes aquestes adver- empresaris anglesos Biada va aconse- que passaria a anomenar-se la sitats, la voluntat fèrria i tossuda de guir el suport econòmic d’algun pro- Muntanya Foradada; a més a més Biada va superar tots els obstacles. homs catalans, tot i l’escepticisme d’al- alguns dels cent seixanta propietaris Finalment la línia s’inaugurava el 2 gunes institucions i la premsa locals. per on passava la via no estaven deci- d’abril de 1848, però Miquel Biada no El 1845 ja s’havia assolit una part dits a vendre. va poder veure finalitzat el seu somni important del capital i de seguida s’hi A banda d’aquests entrebancs, Biada i ja que moria sis mesos abans víctima va començar a treballar. Malgrat que els seus socis van haver d’afrontar d’una pneumònia causada per les nits la concessió del govern especificava greus problemes econòmics interns. passades a la intempèrie vigilant les que els treballadors de la companyia La corrupció del govern espanyol o els vies per protegir-les dels sabotatges havien de ser espanyols, tant els engi- problemes monetaris que afectaven dels detractors del primer ferrocarril.

AMICS I ESCOLTES DEL MASNOU PARLEM DE BOLETS

Dissabte 17 de novembre de 2018 a les 7 de la tarda: Conferència i mostra gastronòmica al local social de Gent del Masnou Hi parlaran Sra. M. Hernández, Sr. J.M. Barrachina, Sr. J. Rigau Moderador: Sr. X. Noguer ------XXI TROBADA ANEM A BUSCAR BOLETS Diumenge 18 de novembre a les 9 del matí a l’aparcament davant del cementiri Cal portar el dinar (l’esmorzar és a càrrec de l’organització). Els qui ho vulguin poden anar directament al Pla de l’Arròs, a les 9,30 del matí, Sortida en cotxes particulars A les postres concurs de pastissos Activitat oberta i gratuïta per a tothom Ho organitza: Amics i Escoltes del Masnou Amb la col·laboració de: Gent del Masnou, LaCaixa i Ajuntament del Masnou

[email protected] - [email protected] - 661 053 623 (whatsapp)

19 EL VAGÓ DE LA DISCÒRDIA Josep Condeminas

Generalment, quan consultem la his- màcia francesa, encara que més tard La II Guerra Mundial va començar l’1 tòria de la I i II Guerra Mundial, obser- es van rubricar els documents al de setembre de 1939, i la batalla de vem que les clàusules de l’armistici Palau de Versalles, on de passada, i França va durar poc més de tres d’ambdós conflictes es van firmar en per a més inri, es va proclamar el II mesos i, novament, el vagó de tren va un vagó de tren instal·lat en un bosc Imperi Alemany. L’odi entre totes dues adquirir notorietat. Vençuda França, de França anomenat Compiègne, la nacions es va enquistar. Hitler va fer traslladar el vagó francès qual cosa ens podria portar a deduir Així les coses fins arribar a la I Guerra al mateix lloc del bosc de Compiègne que el vagó era per significar un terre- Mundial. El Mariscal Ferdinand Jean i va obligar els mandataris francesos a ny neutral, però no, res més lluny. La Marie Foch, comandant de les forces firmar la rendició en aquella baluerna. veritat és que la causa d’aquest cos- aliades, utilitzava un vagó de tren, con- Acabada la cerimònia, els alemanys tum no es va iniciar el 1918, com cretament de l’empresa Wagon-Lits, van enviar el vagó a Alemanya, i molts llibres d’història donen a enten- per traslladar-se als fronts de guerra; i, durant un temps el van exposar a la dre, sinó que per conèixer-ne l’origen si tenim en compte que el pare de Foch plaça Lustgarten de Berlín. Posterior- ens hem de remuntar a la guerra fran- havia estat un membre de la delegació ment el van instal·lar en una depen- co-prusiana de 1870-1871. francesa que havia firmat la rendició de dència militar. Poc abans del final de Entre altres qüestions, en aquells 1871, és fàcil deduir que el Mariscal la guerra, i quan aquesta ja semblava anys França i Alemanya es disputaven volgués venjar-se d’aquella ofensa irremeiablement perduda pels alema- les vastes i riques regions d’Alsàcia i obligant els alemanys a firmar l’armisti- nys, i per evitar que es pogués utilitzar Lorena, i hi havia el desig de França ci també en un vulgar vagó de tren. Les novament per a una humiliant rendi- d’annexionar-se Luxemburg. condicions de la rendició van ser extre- ció, un piquet de les SS el va destruir. Finalment, la guerra va esclatar, però mament dures per als alemanys, fins al Acabada la guerra, el nou govern fran- la superioritat alemanya va ser tan punt que la delegació nord-americana cès va buscar un vagó de les matei- evident que en un any van derrotar l’e- es va negar a firmar el document. El xes característiques que l’anterior i el xèrcit francès de manera aclaparado- mateix Mariscal Foch va dir: Això no és va reproduir amb tota fidelitat a l’origi- ra, fins i tot van fer presoner el mateix un tractat de pau sinó un armistici per a nal. Actualment està instal·lat al Emperador Napoleó III. Per dur a cap 20 anys. Unes paraules profètiques, ja mateix edifici que l’anterior, i està a la firma de l’armistici, els alemanys que exactament 20 anys i 64 dies més disposició de tots els que tinguin la van organitzar un tren on van elaborar tard esclatava la II Guerra Mundial. curiositat de visitar-lo. Naturalment no els terminis de la rendició francesa. Durant aquest període de temps, el vagó és l’original sinó una rèplica, però Un cop a França, van obligar la dele- va romandre al mateix lloc del bosc de esperem que tampoc no serveixi per gació francesa a firmar l’armistici al Compiègne, però, finalment, el van ins- firmar ni cap victòria ni cap derrota. mateix vagó, i això va significar una tal·lar en un recinte tancat per preservar- Fonts consultades: el llibre “La Segunda vergonyosa humiliació per a la diplo- lo de les inclemències del temps. Guerra Mundial” i Internet. 20 GENT La cuina de l’Antònia DEL MASNOU el Cullerot Informa Mil fulles Exposicions de rossinyols Fins al 29/11 MISCEL·LÀNIA. Col·lectiva de pintura i botifarra negra De l’1/12/2018 al 17/1/2019 Commemorativa del 200 Aniversari de la Parròquia de Sant Pere. Recepta de tardor CONFERÈNCIES/PROJECCIONS Ingredients: Diumenge 11 a les 18. Sala d’actes GDM 1/2 kg de rossinyols, 1 botifarra negra, 1 làmina Per l’Himàlaia Indi en bicicleta. Un viatge a Spili, Zanskar i Ladakh. Projecció comentada pel protagonista Xavi Tarafa de pasta de full, All, julivert, beixamel, rovell (més info a la pàgina 11) d’ou, aigua i sal L’enigma V.D.R. Preparació Resposta a l’enigma del mes d’octubre passat: Els follets ens van fer una mala passada i resulta que la Netegem i tallem els rossinyols i els posem al resposta era un vertader enigma perquè no es veia foc fins que deixin anar tota l’aigua. Ja reduïts, gens. La resposta era: MIL. Pot ser el nombre 1000 i també el 1049 (si el llegim en xifres romanes). els salem i els ruixem amb una mica d’oli. A continuació hi afegim la botifarra negra espa- Enigma de novembre: Quatre dones van al mercat; cada dona porta quatre rracada i ho sofregim tot junt. Hi incorporem sacs; a cada sac hi ha quatre gats i cada gat duu qua- l’all i julivert i, un cop feta la beixamel, també tre gatons. Tots junts, quantes ungles són? la hi aboquem. Mentre es va refredant, estirem

Resposta: ungles, 4 tenen gats els que Recordant 5.200 la pasta de full i la tallem en rectangles de la ungles total en comptarem mida que vulguem fer-ne els farcells. Al mig de Classes de ioga cada làmina de pasta de full hi posem una mica El dimarts, de les 19:30 a les 21 Aprendreu tècniques de meditació, del preparat amb la beixamel. La cargolem i la respiració i relaxació. tanquem bé pels caps perquè no en surti el far- Curs impartit per Ivet Compañó, professora de Kundalini-ioga. Cal portar una estoreta (o matalasset), ciment. Aquest procés el repetim per a tants tovallola, coixí petit, pareo i roba còmoda. Preu trimestral 80€ socis 70€ farcells com tinguem . Amb un pinzell, pintem Inscripcions a Gent del Masnou amb rovell d’ou la part superior de la pasta de Tardes laborables, de 6 a 2/4 de 9 Vocalia Recreativa full i els enfornem a 180º fins que es daurin. Més info: [email protected] · 607 74 74 99 Podem canviar els rossinyols per altres CURSETS bolets.... tots són boníssims! DE GAITA Informació El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41 a Gent del Masnou Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25 Dr. Agell, 9 · 93 126 82 20 www.elcullerot.cat [email protected] [email protected] www.gentdelmasnou.cat De tot per a la cuina

21 que pogués tenir a veure amb la convivència i la ciutadania, In memòriam ja fos en positiu o en negatiu. Era com un censor municipal. Esteve Pujol i Pons, en funcions de necrologista Sense oblidar que era també un censor molt culte i erudit, i això per a un gos és un gran mèrit. Pledebuit Es notava que coneixia i estimava el Masnou i el volia millor. 1994-2018 Des d’arran de sòl fitava els ulls en tot el que hi havia i pas- Pobre Pledebuit, ves qui ho havia de dir! Tan ocurrent, tan sava al voltant. No s’avergonyia pas de ser un ca; al revés, en perspicaç, tan lúcid, tan vell amic de tots els socis i els lectors feia motiu d’orgull perquè gaudia d’un observatori absoluta- del Butlletí, tants anys d’acompanyar-nos sense saltar-se cap ment original i privilegiat i en treia suc, a fe! mes de l’any. És que ja en tenia vint-i-quatre, no pas de I mireu que és prou!, en voler esquivar un residu escatològic, mesos sinó d’anys; i els quissos han de ser molt sans i vull dir una tifa, de la vorera del Camí Ral –tantes vegades resistents per viure aquest fotimer d’anyades. El nostre n’havia criticat l’existència!–, no va poder evitar de ser atro- Pledebuit era excepcional! pellat per una bicicleta incivil que circulava per on no havia de S’adonava de tot, recorria la Vila sencera amb observació fina circular –cosa que també havia censurat en una infinitat d’o- –no se li escapava res– sempre amb un sentit crític –no dic pas casions–; és que a la vida, fins i tot a la dels gossos, hi ha pessimista– més que notable. Parlava clar i censurava o lloava casualitats inexplicables… de tan previsibles. amb llibertat total el que queia sota la seva mirada aguda. Pledebuit, et trobarem a faltar. Tant de bo que el teu decés A veure quina ens en diu el Pledebuit aquesta vegada?, pen- tràgic serveixi perquè el Masnou sigui més habitable, més sàvem en obrir el butlletí. Alguna de fresca, segur, o potser civilitzat, més net i més humà… i més cultament caní. alguna de ben calenta. Et mereixes l’homenatge d’aquestes ratlles i molt més. Esguardava el passat, jutjava el present i presagiava el futur. Enyorarem el teu bup, bup, bup. Que et sigui afectuós el nos- Tenia una certa obsessió pel civisme i l’incivisme; per tot el tre comiat. Adéu, Pledebuit. Anecdotari masnoví Ja fa temps, al Masnou, quan la gent dels nois sens bilitat i prontitud amb què van muntar el escombrava i regava el seu tros de pensar-s’ho du- conflicte, el desmuntaren i tots contents, carrer, vivia i treballava d’ebenista en es vegades va i amb el cor net, i cap a casa. Felipet al carrer de la Poca Farina. salta la tanca, es A en Felipet li agradava el raïm ben dolç Al davant del taller, com en moltes ca- planta sota la par- i a l’endemà s’adonà que aquell ramell ses, hi havia una parcel·la amb un hort o ra i sense manies semblava que estava perdent brillantor, jardí, dos arbres fruiters i una parra. escapça el tou pesant –potser passa set!–, i abocant una galle- La parra, ja des de mitjant agost, que i madur de fruita. da d’aigua, treta del pou, al tronc de la començava a oferir els petits gotims de Els companys, enriolats i parra, se n’anà tranquil cap a sopar. dolç raïm que l’home anava tastant pen- incrèdols, ràpidament es –Demà tallaré. sant en el dia que podria fer la verema. fan còmplices del furt; segurs que hi L’endemà, que era diumenge, quan ja Els fruits s’anaven inflant i el pes dels haurà botí per a tots i fugen com esperi- portava el cistell ben replè d’un raïm pre- desig es feia més vistós entre el verds tats cap al refugi de la cantonada. Les ciós i deliciós, li tocà el torn al ramell rei i, pàmpols de la planta. Veïns i vianants rialles nervioses i la victòria de la iniciati- quan l’agafà tot cofoi, suspesant-lo amb l’envejaven i, quan el raïm va agafar el to va fan que els trapelles que han robat el la mà esquerra s’adonà de la trampa. bru del moscatell madur, el reclam era tresor d’en Felipet es repensin el que –Què cony passa aquí?, què és això?, irresistible, sobretot el ramell més gros, han fet. què collons!? que, com sirena a Ulisses, et deia: vine... – Ostres tu, quan en Felipet vegi que no El fruit no havia patit gaire i, tot i que hi pren-me... mossega’m! hi ha el ramell li agafarà un atac de ràbia- faltaven alguns grans, com si l’hagués Tot això està molt bé i el guió pot ser diu un dels nois mentre comença a mas- atacat un grup de merles afamades, fantàstic, però en tota història hi ha d’ha- un gra agafat a l’atzar. encara era mengívol, però l’home no ver sempre qui desfaci el somni i en – Em sembla que ens hem passat, em sabia què havia passat; i, després d’om- aquest cas foren una colla de nanos del sap greu, és molt amic del meu pare. plir el segon cistell, se n’anà cap a casa veïnat que van fer de nanos. – A la meva mare li va adobar una cadi- tot pensarós i amb la mosca rere l’orella, Ja feia dies que passaven, en sortir de ra i no li va cobrar res. cofoi de la collita, però muntant l’enigma l’escola, pel davant de la parra i la boca – I si el tornem i el deixem allà on era? per explicar-lo a la dona. se’ls feia aigua en pensar quin plaer de – Però no el podem pas enganxar, ara ja devorar aquella garba esplèndida, de l’hem arrancat! Anècdota de carrer transmesa per en Santi més de dos quilos, dolça i sucosa abans – El lliguem amb un cordill i ja està, no se Collado, explicada i sentida en una tertúlia de de dinar. n’adonarà. barberia a “Can Federicu” a Ocata. Transme- I vet aquí que un dia el més agosarat I tal dit tal fet, amb la certesa, irresponsa- sa, interpretada i escrita lliurement. 22 República Un poble en marxa ni se suspèn ni s'atura ANC-Al Masnou Decidim · NOV18 · [email protected] Espai publicitari contractat. Gent del Masnou no té cap vincle amb el que s’expressi en aquesta pàgina.

seguiré. Espero ben aviat estar Escrit dʼen Jordi Sànchez en llibertat amb vosaltres i agrair-vos tot el que heu fet per després dʼun any de presó tots nosaltres. El passat 16 dʼoctubre, va fer un any que Jordi Sàn- Passi el que passi, junts i dignes chez i Jordi Cuixart són a la presó. Des de Lledoners, fins a la llibertat. lʼexpresident de lʼAssemblea Nacional Catalana ens va Llum als ulls i força al braç fer arribar unes paraules: Jordi Sànchez Picanyol Fa un any en Cuixart i jo và- serà més difícil. Lledoners, 15 dʼoctubre del 2018 rem entrar a presó. Encara hi No us deixeu provocar per som i diuen que potser tri- aquells que busquen la nostra garem una mica a sortir. No ira. No caiguem en cap de les patiu per nosaltres. Estem bé i provocacions que lʼextrema forts, entre molts altres motius dreta i lʼunionisme ens llencen perquè sabem que vosaltres i cada dia. Oblidem-nos de la molts com vosaltres hi sou gent de Vox, dels amics dʼen fent-nos costat. Rivera i els companys dʼen Al llarg dʼaquest any us hem Casado. Ja sabem que si fos sentit moltes vegades a prop per ells ens cremarien al mig de nostre i de les nostres famí- la places i els carrers com ho lies. Sabem apreciar la vostra feia la Inquisició. solidaritat i sobretot la vostra Si algú pretén comprar el meu dignitat. I és la vostra dignitat silenci o espera la meva renúncia la que ens ajuda a mantenir- a expressar-me, a manifestar-me nos dignes, també a nos- o a defensar activament i pacífica altres, dintre de la presó. el dret a lʼautodeterminació del Us demano que seguiu com meu país, digueu-li que sʼequivo- fins ara, que no defalliu. Us ca. Vull sortir ja de la presó, però animo a mantenir-vos vius, no a qualsevol preu. units i mobilitzats en lʼespe- Heu de saber que només rança de la llibertat col·lectiva, acceptaré com a justa lʼabsolu- en lʼexigència del mandat ció. El 20 de setembre i lʼ1 dʼoc- polític de lʼ1 dʼoctubre i com- tubre no vàrem cometre cap promesos en lʼhoritzó de la delicte. Tot el que no sigui lʼab- Dues imatges del passat diumenge 13 dʼoctubre dalt dʼuns dels 18 cims que República catalana. solució serà una condemna van triar els presos, exiliats i inculpats No tingueu por de ser exi- injusta. del Procés, que, popular i inaturable- gents, no dubteu a demanar Mantingueu-vos forts en la ment, segueix i segueix endavant. als representants polítics i mobilització, el civisme i sobretot associatius unitat. Només la no-violència, especialment els quan hem anat junts hem tin- propers dies o setmanes quan gut oportunitat de ser més. La escoltarem la petició de penes unitat és molt difícil de cons- que la fiscalia ens demana. Si truir i molt fàcil de perdre. Per perseverem en aquestes acti- això, us animo que lʼexigiu in- tuds, guanyarem. No ho dubteu. cansablement i que després la Gràcies per la vostra dignitat, protegiu perquè la unitat sem- gràcies simplement per ser-hi. pre és fràgil. I sense unitat tot Si vosaltres seguiu, jo també Penja o renova la teva senyera o estelada. I recorda-ho, no la despengis! Ara més que mai!. COMERCIANTS DEL CARRER ST. MIQUEL

ASSESSORIA CENTRE IGLESIAS Col·legiats VETERINARI EL MASNOU Fiscal. Laboral Dr. A. Claville Ingles Comptabilitat Sant Miquel, 25, Dr. G. Claville Forch Urgències 24h 93 540 88 02 Assegurances 93 555 73 52 Mercat Municipal Gestió immobiliària parada, 41, Sant Miquel, 28 Horari de dill. a div. de 10 a 20 Diss. de 10 a 14 i de 17 a 20 i trànsit 93 540 10 61 93 555 63 64 Sant Miquel, 21, A-baixos St. Miquel, 9 el Masnou 93 555 73 52 El Masnou [email protected] Tel 93 540 40 53

matalasseria

Reparació Descans Jaume I, 112 en general de Llar 93 555 80 06/16 59 lʼautomòbil.

DISSENY GRÀFIC DISSENY 08320 El Masnou · El Maresme Mecànica Xapa Puericultura TALLER DE PUBLICITAT TALLER Lluís Valls Marí Electricitat Sant Miquel, 6. Ptor. Domènech Farré, 3 El Masnou Sant Miquel, 10 el Masnou 93 555 15 38 610 01 93 65 · 93 555 67 74 Tel 93 540 34 36 · Fax 93 540 60 47 [email protected] 4colors.cat [email protected] · www.asm.cat