laAGOST 2009 Núm. 323 Preu 2,30 PalancaPUBLICACIÓ D’ARTESA DE I COMARCA La Fira

La Fira

Una nova edició de la Fira de Sant Bartomeu, o del meló, ens ha deixat un bon gust de boca. I mai tan ben dit, ja que els la actes programats anaven molt encarats a Palanca temes gastronòmics. El problema més greu PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’, va ser la forta calor, que va reduir el nom- VILANOVA DE MEIÀ, , ALÒS DE , bre de visitants. I DEL POBLE DE MONTCLAR Foto: JM Espinal

4 L’AGENDA 29 PARLEN LES ENTITATS METEOROLOGIA I el finançament de Catalunya? Parlem-ne. 11a Festa del conill cuinat a Baldomà. Càritas. Resum anual 5 EDITORIAL Quina calor! 33 OPINIÓ Barcelona: La noia de les botes de granja 7 NOTICIARI Inauguració dels nous vestidors del camp de futbol 34 CARTES A LA REDACCIÓ Breus Concert d’acordió a Anya. Tracte o maltracte?. Això no es pot deixar perdre. Els deutes de La Travessa 8 MUNICIPIS Setmana Cultural a Sta. M. de Meià 37 PARTITS POLÍTICS V Festa de la sega a Rubió L’apunt del PSC-PM... La coordinació necessària NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA Novetats d’agost 11 38 FA 25 ANYS: Agost de 1984 12 ENTREVISTA Moisès Martí, representant d’Òmnium Cultural a la 40 PER QUÈ DIEM... Noguera ... que alguna cosa és de Can Paquetilla o de Can Pacotilla? 14 ARTESA, PAS A PAS Bandolerisme a Artesa de Segre (II) 41 DE COLLITA PRÒPIA: I tu, que no tens gosset?

19 VIATGES 42 INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA El Parc de Montnegre i el Corredor: la Vall d’Olzinelles 45 PROGRAMA DE LA FESTA MAJOR DE VILANOVA 20 ESPORTS Travessa dels Alps amb BTT 46 PROGRAMA 11 SETEMBRE Pub Trèbol guanya el XXVIII Campionat futbol sala 47 PROGRAMA DE LA FESTA MAJOR D’ARTESA 25 VIDA SOCIAL 49 PALANC-OCI 26 TEMA DEL MES Fira 2009 50 IMATGES D’AHIR: La Fira de Sant Bartomeu.1885

3 la Palanca L’Agenda

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran Fonts: Registres Civil d’Artesa de Segre, Arxiprestat d’Artesa de 4 de setembre: Segre, Ajuntament de Foradada i Ajuntament de Vilanova de Meià. A les 22h, dins del cicle Caminades de la lluna plena, Caminada fins a Antona i el Camp de Tir. JULIOL Organitza: Club de Lleure Altis

Municipi d’Alòs de Balaguer 5 de setembre: A les 12h, sortida de la Pl. Ajuntament d’Artesa, Matrimonis: Jornada de portes obertes al jaciment arqueològic dia 18: Gemma Mondelo i Rosell (natural de Barcelona) d’Antona. Organitza: Ajuntament d’Artesa de Segre Enric Quera i Carbona (natural d’Agullana) 8 de setembre: Municipi d’Artesa de Segre Festa de les marededéus trobades

Naixements: 11 de setembre: dia 27: Ilias Dembele Tomota, fill de Brahima i de Tombota Festa Nacional de Catalunya (veure pàg. 46) dia 28: Nicoleta Nicolaev Popovici, filla de Victor i de Victoria

Matrimonis: dia 2: Abdelhadi Amghar (veí de Baldomar) FESTES MAJORS Elisabet A. De La Cruz i Muñoz (veïna de Baldomar) 4, 5 i 6 de setembre Municipi de Vilanova de Meià Gàrzola del 10 al 14 de setembre Naixements: Vilanova de Meià (veure pàg. 45) dia 19: June Masanés i Antonio, fill de Rubèn i de Carme 18, 19 i 20 de setembre Lluçars i Montargull del 23 al 27 de setembre Artesa de Segre (veure pàg. 47)

Meteorologia Fonts: Ajuntament d’Artesa de Segre, Ajuntament de Vilanova de Meià, Ajuntament de Foradada i Servei Meteorològic de Catalunya.

JULIOL Municipi d’Artesa de Segre a) Observatori Pl. Ajuntament Municipi de Vilanova de Meià Temperatura mitjana del mes:26,1° Temperatura mitjana del mes:24,1° Temperatura màxima: 39º (dies 1 i 14) Temperatura màxima: 36,9° (dia 29) Temperatura mínima: 9º (dia 18) Temperatura mínima: 9,5º (dia 18) Dies amb precipitacions: 2 Dies amb precipitacions: 5 Precipitació màxima: 28 mm (dia 6) Precipitació màxima: 13,1 mm (dia 7) Total precipitacions: 29 mm Total precipitacions: 19,7 mm b) Observatori Baldomar Temperatura mitjana del mes:24,9° Municipi de Foradada Temperatura màxima: 37,1° (dia 29) Dies amb precipitacions: 2 Temperatura mínima: 7,6º (dia 18) Precipitació màxima: 27 mm (dia 7) Dies amb precipitacions: 4 Total precipitacions: 29 mm Precipitació màxima: 31,6 mm (dia 7) Total precipitacions: 41,7 mm

4 la Palanca Dipòsit Legal: L - 283 - 1981 Editorial

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ Quina calor! Ramon Giribet i Boneta Bartomeu Jové i Serra Qui no s’ha trobat a l’ascensor, a la consulta del metge o en algun altre Miquel Regué i Gili Sergi Valls i Jové indret similar sense saber què dir a la persona o persones que tenim al Anna M. Vilanova i Alentorn costat? Oi que passa això? Doncs aquest mes els «palanqueros» –com ens anomenen cordialment les amistats als redactors de la revista– ens SUPORT INFORMÀTIC trobem en una situació similar. Estem acabant de maquetar la revista i Josep M. Espinal i Aubet l’editorial... el més calent és a l’aigüera! MAQUETACIÓ I què fem la majoria de la gent en aquestes situacions si no volem La Palanca romandre callats en un silenci que sembla etern? Parlar del temps, no? I FOTOGRAFIA això és el que farem en aquest editorial: parlarem del temps. La Palanca Som-hi. Resulta curiós observar que durant l’estiu acostumem a dir allò de «Quina calor que ens fa!» Després, quan arriben els mesos de SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT Apartat de Correus 30 d’Artesa de Segre l’hivern, repetim la mateixa frase però canviant-ne una paraula: «Quin Telèfon 973 40 11 58 fred que ens fa!» I així any rere any. No ens cansem de repetir aquestes obvietats relacionades amb el temps. A l’estiu fa calor i a l’hivern fa REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ Edifici Escoles Velles. Sala La Palanca fred. Vés per on! Apartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE La cosa podria passar com a simple anècdota relacionada amb el comportament humà si no fos perquè és veritat. Vivim en un país amb IMPRIMEIX NORPRINT - Artesa de Segre un clima extrem. La cosa encara és més greu a la clotada de la ciutat d’Artesa, perquè a molt pocs quilòmetres trobem pobles que no tenen TIRATGE tanta boira a l’hivern i on els arriba una mica de marinada a l’estiu. 875 exemplars Si hem de ser sincers, ens ha vingut al cap parlar de la calor que ens SUBSCRIPCIÓ ANUAL fa aquest estiu perquè està sent molt persistent i també perquè durant el 22 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra) cap de setmana de la Fira del Meló ens ha castigat excessivament. És 35 euros (preu estranger) cert que la Fira de Sant Bartomeu s’escau en unes dates en què el sol ADRECES INTERNET encara acostuma a apretar de valent, però aquest any és dels que «s’ha http://www.lapalanca.cat passat». El problema és que si no fa calor, acostuma a esguerrar la Fira correu electrònic: [email protected] amb un patac d’aigua. El terme mig, amb una temperatura agradable, -Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a la només es dóna molt de tant en tant. Premsa Comarcal Catalana 1997. És l’única fira de les quatre que diuen que se celebraven a Artesa i entre tots, administració local, empresaris, comerços, entitats... hem de -Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998. continuar recolzant-la, ja que és un bon aparador per a promocionar el -Premi Pica d’Estats al millor reportatge local de nostre municipi i els seus productes. Per tant, haurem d’esperar que en promoció turística 2004. properes edicions Sant Bartomeu en ajudi a que la calor sigui més suportable. NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions, encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solament També us volem confessar que hem estat temptats de parlar de la s’admetran els escrits signats amb el nom, cognom, sentència del Tribunal Constitucional que tard o d’hora caurà sobre domicili i DNI de l’autor. l’Estatut de 2006, ara que això que en diuen el curs polític torna a El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar les col·laboracions. començar. Tal com pinta la cosa, però, hem pensat que potser seria un "LA PALANCA" no fa seves, necessàriament, les opinions tema massa difícil de pair quan encara estem amb la ressaca de les i criteris expressats pels seus col·laboradors. vacances. Ja veurem què ens prepara el futur més proper, però és probable que Amb la col·laboració del Departament de Cultura de la el mes vinent parlem de l’Estatut. I no us ho agafeu com una amenaça! , l’IEI de la Diputació de , el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesa de Segre.

Col·laboradors/es del mes: Mar Eroles, Eva Maza, Ramon I. Canyelles, Membre de Joan Giribet, Joan Roca, CENG, Josep Gil, Comissió 300 anys, Amics de Baldomar, Biblioteca Joan Maluquer i Viladot, Albert Vidal, Noemí Farré, Jordi , David Fusté, Ramon Monfà, Jordi Esteban

5 la Palanca

Noticiari Inauguració dels nous vestidors del camp de futbol

l vicepresident de la Generalitat El cost final dels nous vestidors ha E de Catalunya Josep-Lluís estat de 173.980 euros. D’aquests Carod-Rovira va inaugurar els nous diners, 71.232 euros han estat aportats vestidors del camp de futbol per la Diputació de Lleida, 68.778 pel d’Artesa de Segre el passat dissabte Consell Català de l’Esport i 3.695 per 22 d’agost. l’Institut Català de l’Energia, amb un L’ajuntament va aprofitar que Carod cost mínim per a les arques municipals. era a Artesa amb motiu de la Fira de Es tracta d’un equipament que supleix Sant Bartomeu per fer la inauguració els antics vestidors, molt petits i d’aquesta obra, un projecte de deteriorats, i que s’afegeix a les millores l’anterior consistori presidit per realitzades en els últims anys al camp Domènec París (CiU) que s’ha acabat municipal com són el nou enllumenat i durant el mandat de Domènec Sabanés la col·locació de seients a la graderia. (ERC). De fa un temps, els usuaris del camp El projecte de l’obra es va aprovar de futbol reclamen a l’ajuntament la al ple del mes de novembre de 2005 col·locació de gespa artificial per a amb una licitació inicial de 159.265 poder practicar aquest esport amb euros. Les obres es van adjudicar a millors condicions, una petició que té l’empresa artesenca Construccions la dificultat del seu elevat cost Belchi que va iniciar-les a principis de econòmic, superior als 500.000 euros, 2007. Els vestidors es van finalitzar ara i de la seva caducitat, donat que fa un any i ja van ser utilitzats pels s’estima que la vida útil de la gespa diferents equips de futbol de l’EFAP i artificial està al voltant dels 10-15 anys. del CE Artesa durant la passada campanya 2008/09. La Palanca

Contraban de tabac a Foradada Roben un fanal al Castellot Els Mossos d’Esquadra van detenir el passat 7 d’agost dos A principis del mes d’agost uns individus a Foradada amb 4.999 cartrons de tabac de con- desconeguts van robar un fanal traban, valorat en 70.000 euros. Els fets van succeir a la de la plaça dels Tres Xiprers del matinada, quan els agents van detectar dues furgonetes amb Castellot (a la imatge). Es tracta actitud sospitosa prop de la bàscula municipal del poble. d’un llum amb base metàl·lica de La policia va iniciar una recerca per la zona i va trobar un dimensions considerables, que va magatzem amb la porta oberta, on hi havia els vehicles ser arrencat del terra, on estava carregats amb 49.999 paquets de tabac. Els conductors van collat. No és el primer acte ser detinguts. Es tracta de Kevin B.F., de 23 anys, naciona- delictiu que succeeix en aquest litat espanyola i veí de Balsareny (Bages), i Jean Pierre parc públic d’Artesa, ja que fa Michael Lucian P., de 54 anys, nacionalitat francesa i veí uns mesos van robar-hi un carre- de Sant Julià de Lòria (Andorra). És la tercera partida més tó i algunes eines que els "Amics gran de tabac confiscada aquest 2009, després que la Guàr- del Castellot" tenien guardades dia Civil intervingués 75.000 paquets a al mes de en un traster i utilitzaven per al març i 52.000 a Martinet al juny. manteniment d’aquest indret.

7 la Palanca Municipis El poble sahrauí

l dimarts 11 d’agost, a la Pl. Pla- E nell de Santa Maria de Meià, va tenir lloc una xerrada sobre el poble sahrauí. La xerrada va anar a càrrec de Maj Yaydih, delegat adjunt del Front Polisari a Catalunya, i d’Antònia Pons, presidenta de l’Associació Amics del Sàhara de les Terres de Ponent. Van explicar la situació en què es tro- ba actualment el poble saharaui, on la meitat de la població viuen en camps de refugiats al desert i l’altra meitat a les ciutats. També els diversos intents perquè els sahrauís puguin decidir el seu futur. Aquesta xerrada forma part de la 5a Setmana Cultural del Centre Cultural de Santa Maria de Meià. Altres actes que hi va haver són: l’espectacle amb el mag XEMA i el teatre COLOSSAL amb Teatre Mòbil, on petits i grans van poder gaudir d’uns bons espectacles.

Mar Eroles

Juliol: dies 3, 10, 17, 24 i 31 Agost: dies 7, 14 i 28 Sardanes Setembre: dies 4 i 18 a la fresca La sardana, Lloc: Pl. Ajuntament dansa nacional de Catalunya Horari: de 22h a 24h Horari: de 22h a 24h Amics de la Sardana Dies: els divendres Apartat de correus 22 25730 Artesa de Segre

8 la Palanca Municipis V Festa de la sega a Rubió

n any més, els veïns i les veïnes U de Rubió juntament amb alguns amics i amigues, es van calçar les es- pardenyes envetades i es van col·locar els barrets de palla i els mocadors al cap per a celebrar la Festa de la Sega. Va ser el dissabte dia 25 de juliol i es trac- tava de la cinquena edició. Com cada any, la sortida va ser des de Cal Pau en corrua cap al tros on, abans de començar a treballar, es van fer les 10 hores amb pa i beure per a tothom. Una vegada agafades les forces es va començar la sega amb la garbella- dora i, seguint els consells dels vete- rans de la sega, es van fer les garbes. Acte seguit, i abans de cloure els ac- tes al tros, es va es va fer el concurs- demostració de la sega amb dalla. El guanyador d’aquest any va ser el Joan Pellicer, al que se li va fer lliurament d’un record de la festa. Un cop acabades les feines al tros, ens vam reunir tots els assistents a la Placeta de Rubió, on ens esperaven uns refrescos i una bona paella. Per part de l’organització se’ns va prometre que el proper any es faria tam- bé un concurs a la millor dalladora. Així doncs, noies, recordeu que tenim tot un any per preparar-nos. Fins la propera!

Eva Maza i Batlle

9 la Palanca

La Noguera

Una coral d’Atlanta a Balaguer Sopar de colles La Coral Shorter Collage d’Atlanta (EUA), té previst rea- Bellcaire d’Urgell va celebrar l’últim cap de setmana de ju- litzar un concert l’any 2010 a la zona de la comarca de la liol el Sopar de colles. Unes 680 persones es van congregar Noguera. És per això que la seva directora, Martha Show, i per participar-hi. Cada colla s’havia de preparar el seu àpat, alguns membres de la coral van visitar Balaguer el passat i es va poder veure des dels tradicionals caragols a la llauna mes de juliol. fins a cassoles de tros o carn a la brasa. Després del sopar, una sessió de ball va posar punt i final a la festa, que cada Obres a l’ajuntament de any guanya adeptes entre la joventut. Penelles ha projectat i acceptat el projecte d’obres al seu consistori que preveu la reforma de la primera planta, on Tempesta maleïda s’ubicarà un centre educatiu. També es crearà una sala de El dissabte 1 d’agost va arribar a la Noguera una tempesta de plens i una sala per a l’arxiu municipal, ja que l’actual ha vent i pedra que va arrasar, en la seva pràctica totalitat, la pro- quedat obsoleta. Aquestes obres estan incloses dins el pres- ducció de poblacions com , Térmens o Menàrguens. supost del PUOSC del 2010. Aquesta tempesta també va afectar a la zona del Segrià, afec- tant no només la producció de fruita sinó també els arbres, Morell, fill adoptiu cosa que fa perillar les collites dels pròxims anys. En el ple municipal de juliol de l’ajuntament de Balaguer es va aprovar per unanimitat la concessió del títol de fill adop- Anna M. Vilanova tiu de la ciutat al restaurador Josep Maria Morell i Bitrià per la seva trajectòria personal i professional, destacant la seva excepcional rellevància en el món de la gastronomia durant els 50 anys de servei i ofici, vinculats principalment a Balaguer. El títol va ser atorgat després que s’aconseguís, mitjançant una iniciativa popular, més de 700 firmes entre els ciutadans de Balaguer.

Montgai Màgic celebrarà a l’octubre la primera fira de màgia al carrer Montgai Màgic, organitzada per l’Associació de Mags i Il·lusionistes de Lleida, amb la col·laboració de la Diputa- ció de Lleida i l’ajuntament de Montgai. El certamen estarà obert a mags no professionals que vulguin posar en pràctica les seves habilitats per donar-les a conèixer en públic.

Lo Festeto El cap de setmana del 18 i 19 de juliol es va celebrar a Ponts Lo Festeto, que aquest any ja ha arribat a la seva XXII edi- ció. El grup de Diables Sofre, amb Lo Cuc Antimatèria, va oferir un espectacle de foc i llum. Durant el dissabte van haver-hi activitats com ara una xocolatada popular, un es- pectacle de màgia i una cercavila amb gegants i capgrossos. Posteriorment, l’espectacle pirotècnic i la música es van apo- derar de la nit. Després del foc, es va iniciar un concert amb el grup Tremendos i un espectacle de batukada a càrrec dels bombollers de . La festa va acabar amb l’actuació d’un discjòquei.

Cens de comerços a Balaguer L’àrea de Promoció Econòmica de l’ajuntament de Balaguer ha elaborat un estudi per incentivar els eixos comercials del centre de la ciutat i recuperar les àrees més tradicionals de la zona. A tal fi, s’ha creat una borsa de locals comercials, que determina l’activitat econòmica actual i la situació d’aquestos locals: al centre de Balaguer s’han comptabilitzat 226 lo- cals, 178 dels quals tenen activitat econòmica i 75 estan tan- cats o buits. Amb aquest estudi, es pretén fomentar l’ocupa- ció i buscar dinamisme a la zona.

11 la Palanca Entrevista Moisès Martí, representant d’Òmnium Cultural a la Noguera

Per començar, ara que ja portes temps vivint a Artesa, quines diferèn- cies destacaries entre la gent d’aquí i NOTA BIOGRÀFICA la del teu poble natal, ? Poquíssimes, aquest tòpic tan suat que Moisès Martí i Sales va néixer a Maials se sent arreu, «el que passa en aquest (Segrià) el 1962. És psicòleg i treballa poble no passa enlloc», és això, un tò- com a tal a la presó de Lleida des de 2002. pic. Tenim les mateixes idiosincràsies Viu a Artesa de Segre des que es va ca- i els mateixos referents culturals. sar amb l’Ester, amb la qual tenen un fill de 10 anys, el Xavier. Des de 2005 és Com a aficionat als esports, quins soci d’Òmnium Cultural. El 2003 es fa t’agraden i quins practiques? militant d’ERC, on té càrrecs de respon- M’agraden i practicava arts marcials. sabilitat a nivell local i comarcal. Des de Ara practico sobretot natació i bicicle- l’any passat és també el president de la ta de muntanya. Puc dir sense posar- Comissió 300 anys, de la qual n’és un me vermell que l’Antoni Colom és el dels principals impulsors. Ha participat amb diversos textos en el llibre 1r meu mestre de bicicleta. Com a espec- Premi d’assaig independentista, publicat a l’abril d’enguany. És un gran tador m’agrada el basquet i el futbol. aficionat a l’esport, «viu a la xarxa» (com diu ell mateix) i, per damunt de tot, podríem dir que és un patriota. Des del passat mes de juny és també el Què vol dir això que «vius a la xar- representant d’Òmnium Cultural a la nostra comarca. xa»? Els referents informatius que tinc ara estan a la xarxa, a Internet. La premsa Com diu Salvador Cardús, ERC ha en- sarà «i aquest que sap ell». Jo no m’in- convencional només respon a interes- trat a la ratera, jo en dic política coloni- vento res, Catalunya està en caiguda sos colonials i corporativistes. al. Caldrà valorar-ne les conseqüènci- lliure en la majoria d’indicadors soci- es més endavant. El que més em dol és als, econòmics i culturals i a la major Com a patriota, exposa’ns algun as- que la gran majoria de la població des- part de la gent li importa un rave. Sen- pecte positiu i algun de negatiu del coneix de què parlo quan esmento la se anar més lluny, som el primer con- nostre país o de la nostra gent. ratera i la política colonial. Això ens sumidor mundial de cocaïna i dels pri- D’antuvi la pregunta ja ens dóna a en- demostra que ens manca informació fi- mers en feines de baixa qualificació, tendre que som un poble ocupat. Els able, perquè els grans media, com he segons informes molt solvents. Bé, la espanyols, els alemanys i els suecs no dit abans, només es dediquen a mani- llista seria interminable. es fan mai aquesta pregunta. pular. La Comissió 300 anys intentem crear un espai d’anàlisi i reflexió. Hem dut Com és que et vas fer militant Com ha anat això de la teva partici- ponents i conferenciants de solvència d’ERC? pació en el llibre sobre assaig inde- reconeguda a nivell nacional i interna- El fet que sigui militant d’ERC és irre- pendentista? cional, en la qual els assistents han po- llevant per la meva tasca a Òmnium, Ha estat una experiència fantàstica. No gut establir espais de diàleg i reflexió. tot i que també ho és el tema de l’es- m’esperava que ho publiquessin. D’al- port i us l’he contestat. ERC va patir tra banda, la part negativa és que he Quina valoració en fas de tot el que un repressió salvatge durant el franquis- venut força llibres però la major part heu fet des de la Comissió? I quins me i a la transició no la van deixar le- de la gent no se l’ha llegit. També hi ha plans de futur teniu? galitzar fins després de les primeres hagut gent que m’han dit que utilitzo En general bona, molt bona, tot i que eleccions legislatives. ERC encara està un llenguatge massa enrevessat; per alguns sectors ens han volgut titllar de al punt de mira de tot l’establishment exemple, una persona em va comentar partidistes; però és normal, som un país político-mediàtic al nostre país. Em que la major part de la gent no sap que ocupat i això respon a conductes colo- vaig fer militant d’ERC perquè és l’únic és un lobbie. nials. La gent informada sap que hem partit que aposta per la democràcia, així fet un esforç d’obertura a diferents sec- de clar. Qui no hi estigui d’acord és que Com va sorgir la idea de la Comissió tors. Som ambiciosos, la prova és que desconeix la història del nostre país de 300 anys? dos dels ponents i conferenciants que l’últim segle. La societat civil catalana està totalment hem dut estan fent política a Brussel·les desballestada, els motius serien llargs en aquests moments, política d’alt ni- Fes una valoració del present del teu d’explicar i no disposo de prou espai. vell i són personatges de molt prestigi partit. I el futur, com el veus? Segur que molta gent al llegir això pen- acadèmic. El problema que tenim és

12 la Palanca Entrevista que molta gent no vol escoltar i també patim el fet que hi ha gent que no as- sisteix o no col·labora perquè ens vo- len identificar amb certes sigles políti- ques. Tot això són excuses per tal de no voler col·laborar amb un projecte ambiciós i de país. Als països ocupats es donen conductes autodestructives i això n’és una mostra. Com a projecte de futur en tenim un de molt interes- sant. Ara no el desvetllaré, perquè en uns mesos en tindrem resposta.

Per què et vas fer soci d’Òmnium Cultural? Òmnium Cultural és el referent núme- ro u de la cultura dels Països Catalans, tothom hauria de ser soci d’Òmnium.

I per què n’has acceptat el càrrec de representant a la Noguera? Perquè em permetrà cert contacte amb la seva generació. També es pot trobar manera de fer política als municipis el teixit associatiu de la comarca. Penso que quan sigui gran ja no hi hagi país i també hauria de canviar. Els regidors aportar algunes idees que hem aplicat a que els espanyols, amb l’ajut dels col·- actuen fent tasques de treballadors de la Comissió 300 amb resultats positius. laboracionistes locals, ja ens hagin ani- l’ajuntament que no els hi pertoca. No- quilat. Els nostres fills viuran en un món més haurien d’actuar des del punt de Creus que ho podràs compaginar totalment globalitzat on les nacionali- vista polític, i estratègic, però com tot- amb la resta de responsabilitats? tats o identitats tindran un caire dife- hom sap els ajuntaments estan molt mal Visc bé, tinc un horari laboral molt fle- rent, difícil de determinar en aquets finançats, fruit de la dominació espa- xible i una feina ben pagada, amb la moments. nyola que patim. Ens manca recursos i qual cosa tinc una responsabilitat amb això obliga els regidors a fer tasques el país. Vull aportar el meu granet de Per acabar, tenint en compte la teva d’operari o administratiu. Als ajunta- sorra per tal de sortir del pou en el qual implicació social i de país, et podrem ments dels pobles de Catalunya hi ha ens trobem i he decidit dedicar part del veure algun dia com a regidor la tendència a actuar en funció d’inte- meu temps a servir el país. d’Artesa? ressos de classes, clans o afinitats din- «A Artesa ni aigua», aquesta va ser la tre dels municipis. Passa el mateix que Davant aquesta nova responsabilitat, primera frase que vaig aprendre al co- al Parlament de Catalunya, els partits quins són els teus objectius a curt ter- mençar a implicar-me en política. Pel s’anul·len entre ells i els alcaldes es mini? I per a més endavant? que es veu, la va dir un antic delegat veuen sotmesos al xantatge que els fan M’adreçaré a tots als ajuntament i enti- del govern i exalcalde de Ponts. Va pas- les administracions, sobretot les admi- tats culturals per presentar-los unes pro- sar alguna cosa? La societat civil nistracions espanyoles (el famós pla E postes. Altra cosa serà que en vulguin artesenca va reaccionar? Això ens dona n’és una mostra, de xantatge i submis- fer cas o no. En temes culturals, les una mostra de l’autodestructiva que és sió). No ho sé, no es pot dir d’aquesta apostes es fan principalment vers as- la nostra política. Ho he dit abans, és aigua no en veuré, però el que està clar pectes de lleure. Ens manca potenciar una conducta pròpia dels països sotme- és que aquesta manera de fer no convi- el pensament crític. sos. Fa uns mesos vaig llegir un excel·- da a l’optimisme. D’altra banda, tam- lent reportatge dels 30 anys d’ajunta- bé es pot treballar des de la societat ci- Quin país desitjaries per a quan el ments democràtics. Aquells regidors vil, perquè, tot i que està molt tocada, vostre fill sigui gran? van començar una nova època després hi ha molta feina a fer. Un país lliure i independent, però el dels franquisme, segurament que amb meu fill tindrà el país que vulgui tenir molta il·lusió. Després de 30 anys, la La Palanca www.lalapalancapalanca.cat

13 la Palanca Artesa, Pas a Pas Bandolerisme a Artesa de Segre (II)

la primera part d’aquest treball sobre la calidad del Principado de A vam presentar els fets que dins l’any 1616 que fa referència a la cir- l’àmbit del bandolerisme afectaven cumstància en què s’esdevé un bando- el municipi d’Artesa en els segles XIV ler: «Los más caballeros que d.esto i XV. En aquest segon capítol, fent pueden ser culpados, viven en sus un salt en el temps, ens situarem ja aldeas, tan pequeñas, y mal muradas, entrats en el segle XVI i en el XVII, que pueden quatro vellacos entrarlas, temps en que els bàndols Nyerros i y como d.estos hay muchos por la els Cadells s’enfrontaren arreu del remisión de la justicia, es forçoso tener país defensant les seves ideologies. fuerças para defenderse d.ellos; estas Completarem aquesta part amb les consisten en tener en sus casas algunos diverses maneres amb què eren cas- lacayos, los quales aunque viviendo tigats els bandolers quan eren pre- L'escut dels Alentorn con su señor son buenos, despedidos sos per la justícia. d.el, y hechos al ocio, toman para vivir, la nissaga dels Alentorn cal destacar antes que l’açada, el pedernal: y assí El bandolerisme a l’Edat Mo- Onofre d’Alentorn, doctor en Dret Ca- nace d.esto el formarse quadrilla...» derna. Nyerros i Cadells nònic que durant els anys 1608 al 1611 Fou en el segle XVI quan l’activitat fou president de la Generalitat de Arnau Escuder, el batlle d’Alòs bandolera pren el seu apogeu, Catalunya, i Miquel d’Alentorn, mon- A partir de l’any 1570 el bandolerisme bàsicament per les diferències socials jo de Ripoll i prior de l’Orde de Malta emprèn volada. Apareixen colles com al camp. Eren temps en què van confluir que ostentà la mateixa presidència en- la del batlle d’Alòs i el seu fill, relacio- diverses situacions regressives com ara tre els anys 1635 i 1638. Pere Novau4 nats amb el Minyó de Montellà, un les males collites i l’aparició de les pes- documenta aquesta circumstància re- maldecap que no pogué aturar el virrei tes que portaren al país cap al desastre blant que a partir dels testaments i al- Hurtado de Mendoza, tot i que va obli- social i, sobretot, econòmic. tres documents localitzats a l’Arxiu de gar els pobles d’Organyà, , Hom creu que es podria atribuir el Protocols Notarials de Barcelona i l’Ar- i Ponts a pagar una tropa de sol- fet del bandolerisme a una problemàti- xiu de la Corona d’Aragó constata que dats per reduir-los, operació que no va ca lligada a les lluites del primer quart les restes dels dos presidents descan- tenir cap mena d’èxit. El batlle d’Alòs del segle XVI, entre les oligarquies sen al subsòl de l’església de Seró, al aniria reafirmant el seu poder a la zona municipals anheloses d’apoderar-se del municipi d’Artesa de Segre. del Mig Segre incrementant cada cop govern i els senyors comarcals delero- Al recent número 317 (febrer 2009) més el nombre de seguidors mentre es sos de poder, recolzats pels gremis de de la revista la Palanca, d’Artesa de dedicava a saltejar traginers que ana- viles i ciutats, alguns d’ells gelosos d’an- Segre, Dolors Domingo Rúbies ha pu- ven cap a les fires de Balaguer, tics privilegis que calia salvaguardar1. blicat un article, que vaig tenir l’honor i i assaltaven pobles i castells, de documentar gràficament amb foto- tenint atemorida la població. Confraria de Cavallers i Gentil- grafies de les capelles de l’església de Entre altres «proeses» se li atribueix homes de Sant Jordi (Lleida) Seró, on es creu hi ha enterrades les la participació en diversos robatoris de A la XXXVI Jornada del Grup de Re- restes de diversos membres de la nis- moneda com el produït a l’any cerques de les Terres de Ponent cele- saga dels Alentorn. En aquest article 1587 i el de principis del 1589, junt amb brada a el 10 d’abril del s’anuncia que mercès a l’interès de els germans Garreta, ajudats per les res- 2005, em feia ressò de la Confraria de l’Ajuntament de la ciutat d’Artesa i del pectives quadrilles a Oliana on roba- Cavallers i Gentilhomes de Sant Jordi Departament de Cultura de la Genera- ren una partida de diners de la Diputa- de Lleida, fundada el 1553 i en la qual litat, properament s’iniciaran les exca- ció. També els fets ocorreguts a hi havien inscrits senyors dels castells vacions per determinar l’existència dels el dia 8 d’agost del 1589: de Tudela i de Seró2. D’aquesta con- cossos dels presidents de la Generali- Eren les vuit del matí. Els comandava fraria sorgiria el bandolerisme polític i tat Onofre i Miquel d’Alentorn. Arnau Escuder. Total, una companyia religiós manifestat en dos partits: els El senyor del castell de Tudela de de 39 a 40 homes, armats amb pedre- «nyerros», que defensarien els drets Segre inscrit a la confraria fou Francesc nyals i escopetes. El lloctinent del fill senyorials, i els «cadells», protectors Gilabert i Alentorn, militar diputat de del batlle d’Alòs era Francesc Massot, dels drets de les viles, bandolerisme que la Generalitat de Catalunya i tractadis- del lloc de Puigverd. Aquest reuní el repercutiria a tot Catalunya3 ta político-econòmic. Xavier Torres i consell de la vila. Els veïns, en conèi- D’entre els cavallers lleidatans, el Sants5, desgranant aspectes de la figu- xer les exigències dels bandolers –de- bàndol «nyerro», de Seró n’eren con- ra de Francesc de Gilabert, ens trans- manaven 2.000 lliures per cap de casa– frares els Alentorn, senyors del lloc. De criu un fragment dels seus Discursos , s’excusaren dient que uns dies abans

14 la Palanca Artesa, Pas a Pas havien vingut altres colles. Es referien de Merlès) i a les de Miquel Barber. No hi valgue- d’Agramunt, un ren raons; tant en Massot com els al- paer de la ciutat de tres capitostos, lo Canyellanís, en Lleida i alguns co- Cebrià i en Regatx, els comunicaren missaris del gover- que portessin els diners a Tolva, damunt nador de Cata- de Benavarri. Contràriament tornarien lunya. També es i els degollarien a tots. Després d’ha- mobilitzaren els ver menjat i begut, els bandolers entra- sometents de les ven a les cases i prenien el que els pla- vegueries properes ïa. També requisaren algunes mules i i alguns homes en- uns carros. Ben fornits de tot, partiren rolats pels Justíci- devers el Segre que passaren a gual per es de Fraga i Ta- Setge a Cubells Torres i van seguir el camí fins a marit de Llitera. Mequinença6. Completant el quadre d’assetjants, hi Si bé, després dels fets de l’agost del havia la quadrilla de Miquel Joan Bar- 1589, els assetjats a Cubells no depo- L’assalt a Cubells ber, vell enemic del batlle d’Alòs que a saren la seva condició de bandolers, a L’episodi més cèlebre protagonitzat per instàncies del veguer de Lleida va ser partir d’aleshores no se’ls veié bando- Arnau Escuder, el batlle d’Alòs, i a la guiada fins a Cubells per Guillem lejar més pels pobles, llocs i masies de vegada el que probablement està més d’, carlà santjoanista de . la vall d’Artesa de Segre. documentat, fou el setge que es produí Àdhuc, a darrera hora el baró d’Erill a la vila closa de Cubells. oferí un altre escamot7. Jaume Codó, àlies «lo Nassas» Des de finals de juliol de 1589 un La unió de tots aquests grups ens dóna Ramon Bernaus i Santacreu9 ens porta grup de cavallers nyerros que s’havia una idea del desig per desfer-se de les la història d’un bandoler acusat de ma- format per acabar amb les accions del bandositats que arrossegaven el d’Alòs i tar, la matinada del 25 de desembre del batlle d’Alòs anaren a la seva persecu- els seus valedors. La intervenció d’aquest 1629, d’un tret de pedrenyal, a un home ció. Entre els perseguidors figuraven gran nombre de forces capgirà la sort dels francès anomenat lo Biulonch al camí Francesc de Gilabert, senyor de Tudela bandolers perseguits, havent de refu- que va de Vilanova a Alentorn, a la par- de Segre; Bernat de Guimerà, senyor giar-se, ara ells, dins la muralla. tida de Font d’Horta, situada a tres qui- de i Montclar; Onofre La batalla s’inicià com hem indicat, lòmetres d’aquesta darrera població. d’Alentorn, senyor de Seró amb els seus un divendres. Els atacs se succeirien Després de robar-li un saquet de safrà, fills Lluís, Alexandre i Jeroni, i els se- dissabte i diumenge i en ells hi mori- va llençar el cadàver a una boixera, on nyors de Rubió, Vilves i d’altres llocs ren tres soldats del rei i un bandoler. va ser trobat més tard devorat per les feres. de la vall d’Artesa. Quan finalment les forces dels perse- Entre altres accions, a lo Nassas se li El resultat del primer encontre fou guidors entraren a Cubells s’adonaren atribuïa haver matat un comerciant al l’encerclament dins Cubells dels ata- que els bandolers havien fugit per un Montsec d’Àger al que va robar-li la cants per part del batlle d’Alòs, que en forat practicat a la muralla enduent-se muller. També sembla que va matar una aquesta acció anava acompanyat, a més alguna gent del poble com a hostatges. dona de Terreny perquè no li va voler del seu fill, pels capitosts Lletuga i Després del setge, el batlle d’Alòs i vendre un parell d’ous. N’Altarriba, l’estudiant, als qui s’uni- la seva colla atacaren les propietats d’al- El 23 de gener del 1630, el procura- ren els germans Francesc i Rafael guns dels assetjants de Cubells, com va dor general del Capítol a Vilanova de Averó, capitosts de Cubells i amb els ser el cas de Montclar, baronia de Ber- Meià va fer declarar com a testimonis germans Jeroni i Lluís Valls de Lleida nat de Guimerà, on els bandolers ca- a Pere Melcior, Joan Bertran, Miquel que no entraren dins Cubells però que, dells robaren i mataren el bestiar i cre- Sisquella i Pere Joan Sisquella, tots ells a l’acabar el setge, des de fora mura- maren tots els pallers. coneixien bé l’acusat, que aleshores ja lles, els cobriren la retirada. Segons ens Altra patuleia de la colla del batlle estava pres a les presons del monestir informa la crònica del succés, els ger- d’Alòs, a primers d’octubre del 1589, de Santa Maria, fins i tot van estar junts mans Valls arribarien a Cubells amb actuaren a la Torre de Santa Maria i als a casa d’un d’ells a Vilanova el 30 de molta gent a peu i a cavall. llocs veïns d’Alguaire i Almenar. Els desembre del 1629, cinc dies després Encerclat l’escamot perseguidor, as- dirigia Baltasar de Claramuntet i el seu del crim que el portà a la presó. Els sistí al seu ajut una munió de diverses lloctinent era Nicolau Melgar d’. convocats declararen conèixer els fets forces. Hi comparegueren mossèn Anaven vestits amb gripó i altres amb delictius de l’acusat per haver-los sen- Sacosta, senyor d’Alentorn; Lluís Ortiz, casaca virolada, calces blanques i amb tit relatar públicament, però sostingue- senyor de Concabella; Onofre gorra del mateix color. Hi hagué ren que sols eren testimonis d’haver-lo d’Argensola, senyor de Pallargues, i degollina de persones per venjança, re- vist portant les armes prohibides que mossèn Castelló, senyor de les Puelles. lacionada, pel que sembla, amb l’acció ell mateix els va mostrar: una «xispa» També els veguers de Lleida (Onofre de Cubells8. llarga de quatre pams, una «xispa» curta

15 la Palanca Artesa, Pas a Pas de tres pams amb el canó granat i un l’església del lloc penart. Tots ell coincidien en que lo i en els que actu- Nassas és un home «de molt mala vida, alment hi ha el di- matador d’hòmens, facinerós i que va pòsit d’aigua, de ab gent aquadrillada i altra gent faci- pujada cap el cas- nerosa y de mala vida...» tell del Grealó. I sense estar indicat Quan els bandolers queien en en l’actual topo- mans de la justícia grafia de l’Institut La toponímia sovint ens ajuda a inter- Cartogràfic de pretar la història de determinats racons Catalunya, però del territori. Aquest és el cas d’alguns latent en la memò- indrets del terme municipal d’Artesa de ria històrica dels Bandoler ajusticiat per quatre cavalls enmig de la plaça Segre i d’altres termes propers on troben seus habitants, a diversos promontoris amb el nom de tos- Baldomà, a 388,9 m.s.n.m., hi ha el escollits per construir-hi les forques on sal, tossalet o serrat de les Forques. Tossalet de les Forques, situat a ponent s’hi penjarien als bandolers, facinero- És el cas del Serrat de les Forques de la població, entre les partides de les sos i malfactors. Des d’aquest punt ele- (497 m.s.n.m.), que podem visitar a Fonts i les Eres i creuat pel camí de la vat els podia veure tot el poble i així l’est del poble de Cubells; aquest ser- serra Mosquera10. Segons informació servien d’escarment i avís. Les forques rat està delimitat pel pla de Cubells al recent d’un veí de la vila, l’indret es podien ser unipersonals o col·lectives. nord, a migdia lo camí de la Torre, a coneix actualment amb el nom de l’era Qui no ha sentit a parlar de la «Quinta llevant Cal Flaquet i a ponent el cobert de cal Catarina. Potser com una recor- forca» quan es vol referir a la llunya- del Cortina. També a Montclar, a l’est dança del patiment que se sofria en nia? Si bé a les petites poblacions, pel de la població, tocant a la mateixa, a aquest funest lloc, al Tossalet de les que podem constatar arreu del país, les 484 m.s.n.m., hom pot veure-hi la par- Forques de Baldomà hi finalitzava el forques es plantaven en un lloc elevat tida de les Forques. Al sud-est de Via Crucis del que encara es pot veure de bona visibilitat; a les ciutats, per tal Marcovau, voltat per lo Tres, lo Quatre –fa no gaires anys en estat de força ruï- que l’escarment tingués una bona visi- (terminologia que fa referència a les na– les restes del pas número sis del Cal- bilitat, les forques es construïen a les partides on eren ubicats els pous, del vari, el pedró anomenat de la Verònica, portes de les muralles. Una ciutat gran mateix número, que eren utilitzats en situat al l’enforcament dels camins de la com Barcelona donava cabuda a un la construcció del túnel de Montclar, del Serra Mosquera i el de la Mesquita. En nombre elevat de condemnats a mort, que en parlarem en properes parts una visita recent hem pogut constatar els quals eren penjats a les entrades de d’aquest treball), cal Casablanca i lo camí com la construcció de carrers ha respec- la població. L’elevat nombre d’ajusti- de Tramades, hi trobem el Serrat de les tat aquest petit monument que fa pocs ciats superava la capacitat botxinadora Forques amb una altitud de 416 metres. anys estava cobert de vegetació i, del de les quatre portes principals, tant és Ja dins de l’actual terme d’Artesa de qual, el 2005, vaig publicar la seva des- així que s’hagué de bastir un nou espai Segre, avui encara es conserva en els cripció en un treball sobre els pedrons i per a forques a la cinquena porta de la mapes el topònim del Serrat de les For- oratoris del municipi d’Artesa de Segre11. muralla de Barcelona, ubicada a la zona ques a Colldelrat, que amb una altitud Veiem que aquests topònims donen del riu Besòs. El fet de la llunyania de 577 metres està situat al nord-est de en indrets elevats, situats prop de les d’aquesta porta va popularitzar la frase la població, als plans on hi havia hagut poblacions. Aquesta circumstància no feta amb que es fa referència a la cin- els camps que el poble treballava per a és casual, eren punts estratègicament quena forca de la ciutat, la més distan- ciada, quan es vol dir que un indret està situat lluny. Les forques, generalment, eren cons- truïdes amb dos pilars de pedra amb un pal travessat al capdamunt. Tenien di- ferents llargades en funció del nombre de persones que s’hi haguessin de pen- jar. La presència d’aquestes andròmi- nes molestava força els veïns, que so- vint les destruïen. La forca era el mitjà habitual d’exe- cució per a la gent de condició modes- ta. Els nobles eren executats amb la decapitació, reposant el cap sobre un El Serrat de les Forques de Colldelrat «piló» on el tall es feia amb un cop sec.

16 la Palanca Artesa, Pas a Pas

bles on es penjaven els avisos o notifi- cacions de la justícia i en els que també Nota s’hi castigava els delinqüents i se’ls deixava a la vista dels vianants per es- Els dos dibuixos presentats en aquesta 12 carment . En ocasions, aquests costells part corresponen a les creacions tenien una fusta amb tres orificis, un originals de Yolanda Cotonat, per al cap i l’altre per a les mans del reu realitzades especialment per a la que era lligat, a vegades nu, untat de mel publicació de les Actes de la per que les mosques el turmentessin. XXXVIII Jornada de treball del Grup Per a què el presoner confessés el seu de Recerques de les Terres de Ponent, delicte, també s’aplicava l’anomenat celebrada a Castellserà l’any 2008 i «turment de corda», consistent en dei- amb l’interès de generar noves xar el seu cos en suspensió fins que el imatges, actuals, que representin els Penjats al Tossal de les Forques de Cervera dolor el feia dir tot el que la justícia diversos motius i moments de la Una altra forma de materialitzar la pena volia sentir. història del bandolerisme. El dibuix de mort era l’esquarterament, consis- Altres penes menors eren el marcat i de Cubells és una recreació tent en lligar cada una de les extremi- l’amputació, consistent el primer en idealitzada de l’assalt de Cubells fet tats del reu a un cavall diferent, foragi- marcar amb un ferro roent la cara, el expressament per al treball que avui, tant-los fins que la tensió dividia el con- braç o l’esquena del condemnat. Les revisat i ampliat, estem presentant per capítols en aquesta revista. El dibuix demnat en quatre trossos. La commu- amputacions es podien produir en vida que mostra els dos cavalls visibles, tació de la pena capital es feia per la i també un cop mort, servint, en aquest més dos fora de quadre, es va fer per condemna de remar a galeres a perpe- segon cas, el membre amputat per a ser tuïtat, fins que el presoner moria per il·lustrar l’escena de l’ajusticiament exposat en un lloc públic per un perío- d’en Carreret, bandoler d’ esgotament. de de temps determinat o en cas de sobre el que versa el treball que, amb Segons la gravetat del delicte, el pre- l’amputació en viu per llevar del delin- el títol El Carreret d’Anglesola, soner podia patir diferents penes, entre qüent parts del cos que li fessin recor- narració costumista d’un bandoler elles la subjecció del pres a un costell dar per sempre més el seu delicte. Eren del segle XVIII, fou presentat en per a ser assotat. El costell era una co- habituals les amputacions en viu d’ore- aquesta Jornada per Jaume Vall lumna, generalment situada a les pla- lles, mans, braços, cames i, a més, en Borda, escriptor i historiador ces principals o a les entrades dels po- el cas de les dones, dels pits. costumista d’Anglesola. El gravat en el que es veuen dos 1 Lladonosa i Pujol, Josep. El bandole- 2008/01/nyerros-i-cadells-cubells.html, penjats forma part de les imatges que risme a la Catalunya Occidental (1476- editat per Isidre Roma, de Cubells, el qual es poden trobar en el treball presentat 1616). Dalmau editor 1972. Pàg. 3. m’informà que la bibliografia utilitzada pel Dr. Joan J. Busqueta i Riu i que 2 Canyelles i Tharrats, Ramon I. El món per aquesta entrada fou: Torres i Sans, porta per nom La incidència de la religiós a Artesa de Segre en els segles Xavier. Nyerros i cadells. Bàndols i ban- ciutat en el desenvolupament de les XIX i XX. Actes de la XXXVI Jornada dolerisme a la Catalunya Moderna (1590- lluites socials al territori a la Baixa del Grup de Recerques de les Terres de 1640). Barcelona. 1993. Edat Mitjana: alguns comentaris Ponent. 2005. Pàg. 146. 8 Lladonosa i Pujol, Josep. El bandoleris- sobre la importància del seu estudi a 3 Lladonosa i Pujol, Josep. Història me a la Catalunya Occidental (1476- les Terres de Lleida. La imatge porta d’Artesa de Segre i la seva comarca. 1616). Dalmau editor 1972. Pàg. 51 i 52. per títol: Pergamí «Vista de Cervera Ajuntament d’Artesa de Segre 1990. 9 Bernaus i Santacreu, Ramon i Sánchez amb la cavalcada de l’aigua». Pàg. 253. i Agustí, Ferran. El municipi de Vilanova Col·lecció particular. Museu 4 Novau i Gost, Pere. La Generalitat de de Meià. Institut d’Estudis Ilerdencs, Comarcal de Cervera. Fotografia Catalunya i la Noguera. Revista Porta- col·lecció Viles i Ciutats. 1999. Pàg. 137. Servei d’Audiovisuals de l’IEI. Detall veu del Segre Mitjà, núm. 225. Febrer- 10 Breu història de Baldomà. Francesc del Tossal de les Forques de Cervera març del 2001. Pàg. 38. Comabella i Domènec París. 1987. Tre- amb dos penjats segurament per voler 5 Torres i Sans, Xavier. Les bandositats ball inèdit. el que no era seu. de «nyerros» i «cadells»: Bandoleris- 11 Religiositat en l’arquitectura popular. Agraïm al Grup de Recerques de me català o «feudalisme bastard». Re- AA. VV. Petits monuments religiosos al les Terres de Ponent l’autorització per vista Pedralbes núm. 18 (1) 1998. Pàg. municipi d’Artesa de Segre. Ramon I. a la publicació d’aquests gravats. 234. Canyelles. Pagès editors. Lleida 2005. 6 Lladonosa i Pujol, Josep. El bandole- 12 Sobre els costells, en castellà risme a la Catalunya Occidental (1476- «Humilladeros», vaig fer referència en 1616). Dalmau editor 1972. Pàg. 49. el treball sobre arquitectura popular es- Dibuixos: Yolanda Cotonat 7 Relació de participants a l’assalt extreta mentat, on s’explicava el seu ús i la seva Gravat: Fons Servei Audiovisuals IEI del bloc: http://www.cubellsonline.net/ evolució en pedrons Text i fotografies: Ramon I. Canyelles www.artesadesegre.net

17 la Palanca

Viatges El Parc de Montnegre i el Corredor: la Vall d’Olzinelles

ant Celoni és un llogarret privi- l’hospitalitat S legiat. Està envoltat per un bos- en aquests ma- Qui ha conegut la Fageda d’en Jordà, catge extens, que abasta diversos sos era normal segurament pensarà que allò és irrepetible parcs naturals. Una visita no es pot (pagant o no, limitar a un dia; però, de fet, per un és clar). (...) No obstant, al Montnegre hi ha també dia es comença. No gaire aquesta sensació El parc de Montnegre, situat a l’est més enllà del de Sant Celoni, és el conjunt de munta- pollancre es- nyes que separa el poble de la costa, de mentat es troba la soca tallada de l’in- preuat (la seva escorça) i pintades pos- la platja. Si es vol anar al mar, s’ha signe pi de Can Valls, on es poden ob- teriorment per a curar-les-hi les ferides d’anar a voltar a Tordera o baixar fins a servar uns quants anells. El perímetre provocades expressament, en el desen- Arenys. No obstant, hi ha una pista que és d’uns 3,43 metres. Es va tallar per- volupament d’una activitat econòmica surt al nord del poble i s’envolta en què el vent el va fer caure. Com a curi- que en aquests moments no estic segur aquesta munió d’alzines sureres que ositat, comentar que en les anelles se’n de si es continua practicant o no. teixeixen un entramat de branques i troba una munió que són de color ne- Algun tronc caigut d’alzina s’ha dei- fulles que confereixen una elevada hu- gre. Aquestes anelles són testimonis dels xat podrir, deixant l’escorça totalment mitat a l’ambient. incendis que el pi ha sobreviscut i que intacta i essent el seu transport molt Qui ha conegut la Fageda d’en Jor- només han aconseguit escalfar i socarri- senzill per la lleugeresa que presenta el dà, segurament pensarà que allò és mar l’escorça. I molts van succeir en la suro. Havent desaparegut la fusta inte- irrepetible: l’olor d’humitat, perquè seva primerenca vida, que va ésser plan- rior, sembla més un tub buit sense mas- aquí la humitat fa olor, l’olor que fan tat fa més de cinquanta anys. sa consistència, que pot servir molt bé milers de tones de material en putre- I només una mica més enllà es troba per a decorar i que probablement per facció, és a dir, fulles, troncs, etc. No l’Alzina de la Pega, l’alzina més alta Santa Llúcia omple els mercats de obstant, al Montnegre hi ha també de Catalunya, prop de la font de la Pega Barcelona i altres contrades, per a fer aquesta sensació. No ens trobem davant i d’una activitat industrial amb molts el pessebre. de la mateixa varietat d’arbre, perquè d’anys en la contrada, ara desaparegu- Si decidiu de totes totes creuar el aquí hi ha més alzines, roures, eucalip- da: els forns de la pega. Els forns de parc, podeu emprar la pista que el tra- tus i a les riberes pollancres. El pollan- pega de Can Valls són tres grans reci- vessa passant per Sant Martí del cre més gran de la zona (anomenat Po- pients de ceràmica de forma oval, d’uns Montnegre (on només hi ha una esglé- llancre d’Olzinelles) fa 26 metres d’al- 2 metres d’alçada cadascun, un al cos- sia i un restaurant) i altres pobles. La çada i 2,82 metres de perímetre, està tat de l’altre, que es troben en el marge pista és de terra i algunes vegades pot situat a prop de la Masia Can Draper superior del camí de Can Valls. Un dels donar alguna sotragada, però us perme- (datada de 1860) i constitueix una en- forns es conserva pràcticament sencer. trà arribar segurs i ben indicats fins a trada privilegiada a la muntanya. Ca- Segons la tradició, es tracta de tres forns Calella, on retorna la civilització. Pel minem per un ombrívol bosc d’alzines, datats del segle IX. La pega, substàn- camí us trobareu Hortsavinyà, i també arbres que recobreixen amb densitat cia viscosa i fosca, s’obtenia mitjançant un roure insigne, el de Santa Maria del bona part del parc. Al sotabosc abunden els la cocció lenta de soques de pins i alzi- Montnegre, i les seves corresponents arbustos i lianes i hi conviuen diferents es- nes, i s’utilitzava com a combustible per fonts on poder-se refrescar. Una d’elles pècies d’ocells com el gaig, i mamífers a l’enllumenat públic i per a imperme- fins i tot duu una pintura en la qual hi com la fagina i la geneta, aquesta última abilitzar vaixells i recipients. ha representades unes barretines: esteu més esquerpa i difícil de veure. Pujant pel voral del camí, arribant en en el cor de l’estat català!! El Montnegre està ple de masos, rec- una posició per a admirar tota la vall, Salutacions. tories, antics albergs i hostals. Els tra- hom pot observar que les alzines sure- giners es veien obligats a fer nit i abans res han estat desposseïdes de llur fruit Joan Giribet i Carlí

19 la Palanca Esports Travessa dels Alps amb BTT

quest juliol de 2009 vam fer la A travessa dels Alps Occidentals amb BTT (bicicleta tot terreny o de muntanya). La ruta anava d’Evian, població fran- cesa a la riba del llac Leman, a Ventimiglia, població italiana a la cos- ta del mar Mediterrani. Són 14 etapes, 800 km de recorregut i uns 20.000 m de desnivell. Vam fer-la Josep i Joan Roca, Domènec Aldavó i en Jorge Cas- tro de Barcelona, els mateixos que l’any passat vam fer la travessa dels Pirineus. Vam seguir l’itinerari base proposat per un llibre francès que es diu «La traversée des Alpes à VTT», amb algu- nes variants. Les 10 primeres etapes van ser a França i les 4 darreres a Itàlia. Vull destacar que durant les etapes quarta i cinquena vam travessar el massís del Mont Blanc, el cim més alt de la serra- Col d’Anterne (2250) amb el Mont Blanc al fons lada alpina. El bon temps ens va acom- panyar tota la travessa, vam tenir sola- Vam anar fins Evian amb cotxe, el sions, i dalt de la muntanya en refugis, ment un dia de mal temps que vam va retornar en Pepe que va tornar cap a sempre a mitja pensió. El dinar el fè- aprofitar per descansar. Per a fer aquest casa a l’acabar la primera setmana, ha- iem en ruta, ens paràvem en restaurants viatge, a les bicicletes hi vam instal·lar via de tornar a la feina. I encara que el o bars, solament a la darrera etapa vam un portaequipatges, on al damunt hi primer dia a Evian vam reservar l’allot- portar-nos el picnic ja que no hi havia portàvem una bossa només amb l’im- jament, la resta de dies vam anar a dor- res en tota la ruta. prescindible, una muda normal i una de mir en el que trobàvem, alguns cops en El retorn cap a casa el vam fer amb ciclista, eines i recanvis per resoldre les gite d’etapes (és la versió francesa dels tren, molt còmodament fins a Portbou, avaries més senzilles. nostres albergs), altres en hotels o pen- ja que els trens francesos disposen d’es-

Panoràmica col de Larche 2350m

20 la Palanca Esports

Panoramica baixant el Col de Parpaillon de 2650m pai per penjar les bicicletes (en general a França la bicicleta està molt respec- tada, suposo que és per això que el Tour és la cursa més important del món). En canvi, el viatge amb tren de Portbou a Barcelona va ser terrible, va anar ple com un ou, amb gent dreta als vagons, com el metro a l’hora punta a Barcelona, i sense un espai adequat on deixar les bicis. Espero que si algun cop es traspassa la gestió al govern català ho puguin millorar. És una mala impres- sió del nostre país, només arribar, la que s’enduen els molts turistes que arriben des de França amb tren. Pel que fa l’aspecte ciclista va ser una travessa dura i tècnica, ja que vam pas- sar molts colls per sobre del 2000 m amb desnivells molt llargs i rampes molt du- fins el taller sense poder seure. A dues on reparar les bicis ens va ajudar molt res. Molt sovint el camí era tan dolent i etapes d’acabar, se’m va trencar la sus- amablement. A Demonte (Itàlia), al de- dret que havíem de baixar de la bici i anar pensió de la roda del darrera que es va manar-ho, un noi ens va dir que li po- a peu arrossegant-la. Suposo que a cau- poder solucionar en un botiga taller díem parlar en català ja que com ell sa d’aquests camins tan trencadors vam dedicada exclusivament al món de la parlava provençal ens entenia! tenir les averies que us explico a continua- bici a Boves (Itàlia). A la darrera jorna- A pesar d’aquestes incidències me- ció i que per sort vam poder solucionar. da, se’m va trencar el portaequipatges càniques, la resta del viatge va ser for- A la quarta etapa, en Pepe va trencar i vam acabar com vam poder, repartint- midable i va deixar-nos amb ganes de la tanca que fixa la tija del seient, i va nos la meva càrrega entre tots. Vull re- preparar el següent. haver de fer tota la baixada del col marcar que, tant a França com a Itàlia, d’Anterne (possiblement el més dur) tothom a qui vam preguntar per tallers Joan Roca Llobet

"Sempre que et preguntin si pots fer una feina, contesta que sí i posat al moment a aprendre com es fa."

Franklin Delano Roosevelt. President dels Estats Units d'America.(1882-1945)

21 la Palanca Esports Pub Trèbol guanya el XXVIIIè Campionat de futbol sala

nguany s’ha celebrat el XVIIIè dictar sentència, ja que el Pub Trèbol, Queda agrair la participació de ju- E Campionat de futbol sala a amb una bona defensa, va sorprendre gadors, àrbitres, taules i col·laboradors, Artesa de Segre. els jugadors de l’Autoescola Miró amb ja que entre tots es fa possible que any Aquest cop hi ha hagut una novetat contraatacs ben trenats que els van dur rere any se segueixi gaudint de la fres- important en la competició, ja que s’ha a la victòria final per 6 gols a 2. ca amb el futbol sala durant els mesos creat un grup més, que ha permès equi- Així doncs, el Pub Trebol es va co- d’estiu. librar els nivells dels equips i així afa- ronar com a Campió del XVIIIè Tor- vorir l’espectacle amb partits més igua- neig de Futbol Sala d’Artesa de Segre. Centre Excursionista Nova Gent lats i entretinguts. Així doncs, la competició s’ha dis- putat en tres grups de set equips. A més, tots els equips han entrat en les elimi- natòries pel títol, podent jugar, almenys, un partit més i, alhora, amb aquest fet, s’ha afegit un plus de competitivitat durant les dues darreres setmanes del torneig, en la fase del play-off. Els campions de les lligues han estat: - Grup A: Copiral-Jack’s, que s’ha em- portat el trofeu a l’equip menys golejat i també el de màxim golejador, que ha estat Carles Galceran, amb 26 gols. - Grup B: el més regular ha estat l’Steaua, el màxim golejador, Ignasi Jou, amb 36 gols, i l’equip menys go- lejat ha estat el Construccions Belchi. - Grup C: el campió ha estat l’equip Goias, el màxim golejador, Jonathas, amb 24 gols, i l’equip menys golejat, el Ðkt’ls. La fase final, havent-hi participat tots els equips, va arribar a les semifinals amb gairebé els mateixos protagonis- tes dels últims anys. La primera semi- final va enfrontar el Pub Trèbol amb el Construccions Belchi i el partit va aca- bar amb una contundent victòria del Trèbol per 11 gols a 5. La segona va encreuar el Copiral-Jack’s amb l’Autoescoles Miró, el qual va donar la campanada eliminant als actuals cam- pions per 4 gols a 7 en un partit molt emocionant. Pub Trèbol i Autoescoles Miró dis- putarien una final inèdita, tant pels equips com pel lloc on es disputaria, ja que la pluja va fer acte de presència hores abans i es van haver de jugar els partits del tercer i quart lloc i la gran final al pavelló poliesportiu. La final va tenir dues parts ben dife- renciades. La primera, que va acabar 2 a 2, va ser un cara a cara entretingut entre els dos equips. La segona part va

22 la Palanca Esports

Equip campió: Pub Trèbol Equip finalista: Autoescola Miró

La final va congregar nombrós públic al pavelló També es van lliurar els premis del campionat infantil

23 la Palanca

Vida Social La música torna al cafè de Cal Curcó d'Alentorn

L’Associació Amics d’Alentorn ha celebrat la Festa Major del poble amb un sopar. I després de 50 anys, la música torna al cafè de Cal Curcó amb la companyia de la Tuna de Lleida.

Festa del 50è aniversari Festa del 60è aniversari

Els de la Nova Cançó ja estem en marxa. Per a tos els nascuts a Artesa i comarca l’any 1949: Enguany fem 50 anys!!! estem preparant una gran festa per celebrar, durant el proper mes d’octubre, el nostre 60è aniversari. Si voleu gaudir de la festa que estem preparant per l’octubre, aneu fent guardiola. Si et fa il·lusió de retrobar-te amb amics i coneguts Poseu-vos en contacte amb nosaltres per a i compartir aquest dia plegats, pots adreçar-te als facilitar-nos les vostres dades i us mantindrem següents telèfons per facilitar-nos la teva adreça i et mantindrem informat. informats. Telèfons de contacte: Truqueu a la nit a: 973 40 00 62, 973 40 10 38, Pilar (973 40 21 56), Àngel (973 40 20 26), 973 40 05 17, 973 40 02 13 Pepi (973 40 07 80), Lídia (973 40 00 18)

25 la Palanca Tema del Mes La Fira 2009 en imatges

El divendres a la nit, després de la xerrada sobre El conreu del meló, El nou president de la Cooperativa d’Artesa, Joan Serra, saluda el l’actuació del grup Air Soul (música a capella amb violoncel) va vicepresident de la Generalitat durant el recorregut posterior a la in- agradar força entre els assistents auguració

A la carpa dels comerços i entitats, La Palanca va muntar una petita Durant el dissabte al matí va tenir lloc el Torneig de bàsquet a 3, exposició a partir del llibre La Guerra Civil a Artesa de Segre i organitzat pel CENG, a la pista poliesportiva del camp d’esports. A Comarca (publicat per la revista el passat mes d’abril). Foto: RIC la tarda, es va celebrar la final

Abans de marxar d’Artesa, Carod-Rovira (acompanyat en tot moment El dinar popular no va reunir tanta gent com en altres ocasions. I és per la seva esposa) va visitar el Parc de Bombers. Es dóna la que malgrat tenir tota la zona coberta amb xarxes per evitar el pas circumstància que tenen un fill bomber. Foto: Ramon I. Canyelles del sol, la calor era gairebé insuportable

26 la Palanca Tema del Mes

Entre les diferent activitats gastronòmiques (com els tastos de vins i Una altra interessant novetat de tipus gastronòmic d’aquesta fira: la I d’oli), la novetat de la Cuina del formatge, organitzada per la Jornada sobre la carn de conill, complementada amb el concurs de Formatgeria de Tòrrec, va resultar una iniciativa molt interessant plats cuinats amb conill

L’espectacle de dansa 1443. Alfons IV el Magnànim, interpretat per Durant el diumenge al matí, les Puntaires d’Artesa van organitzar Enèsim cia. de ball amb la col·laboració del grup de teatre d’Artesa, una nova trobada, amb la participació de moltes poblacions. Cal va sorprendre els comensals dels sopar de germanor per la seva música lamentar, per contra, la desaparició del concurs de bitlles. A la foto, i el seu vestuari. Foto: JM Gil el grup infantil de puntaires d’Artesa

Com cada any des de fa temps, el Gimnàs Altis ens va oferir un nou La cloenda de la Fira va anar a càrrec del president de la Diputació espectacle. En aquesta ocasió, es tractava d’una elaborada coreografia de Lleida, Jaume Gilabert, que va recórrer tot el recinte firal saludant del musical Grease la gent de les parades i els estands

27 la Palanca Tema del Mes

Premis del Concurs fotogràfic Premis del Concurs de la portada del llibret de la Festa Major CATEGORIA: Artesa de Segre i el seu entorn «Església de Sant Gil Folquer» de Ramon I. Canyelles GUANYADORA: Míriam Gutiérrez Terés

CATEGORIA: Festes del municipi Premis del Concurs de pintura ràpida «1, 2, 3, botifarra de pagès» d’Àngel Vila Verdeny GUANYADOR: Francesc Puell Melà (de Sabadell)

CATEGORIA: Fira de Sant Bartomeu «Foto núm. 1» de Joan Vila Viladegut ACCÈSSIT: Néstor Sanchiz Guerrero (de St. Feliu de Guíxols) GUANYADOR DEL SORTEIG Josep A. Algué Garriga Premis del I Concurs gastronòmic «El conill a la cuina» Premis del Concurs de productes estranys 1r PREMI: Anna Guixé Cirera (conill amb escabetx) GUANYADOR DEL CONCURS 2n PREMI: Anna M. Serés Durany (conill confitat) Núm. 11 de Laia Farré Pla 3r PREMI: M. Àngels Luna Tahoces (empanada de conill) PREMI: Panera de productes artesencs

GUANYADOR DEL SORTEIG Carles Mirabent Jové PREMI: Panera de productes artesencs

28 la Palanca Parlen les Entitats I el finançament de Catalunya? Parlem-ne

a se n’ha escrit i parlat molt, tots mica que patim a causa de l’espoli fis- blics per habitant té Extremadura en J n’hem enraonat en un moment o cal al qual som sotmesos els catalans. relació a Catalunya. Vuit de cada cent altre... La qüestió del finançament Aquestes són només algunes de les ciutadans extremenys treballen com a ens fa anar de corcoll a tots els qui moltes dades econòmiques publicades funcionaris, el doble que a Catalunya, creiem que el país té una manca ab- pel Cercle d’Estudis Sobiranistes: on no s’arriba a quatre de cada cent ciu- soluta de llibertat per a gestionar els - 5 vegades més va costar la Termi- tadans. A Extremadura la segueixen propis recursos econòmics. nal 4 de l’aeroport de Madrid que la Castella, Aragó i Andalusia. Catalunya A més que l’actual acord de finança- Terminal 1 de l’aeroport 1 de és la comunitat autònoma amb menys ment «autonòmic» és molt difícil d’en- Barcelona. La Terminal 4 de l’aeroport funcionaris per habitant de tot l’Estat tendre i, sobretot, d’aplicar, ja que està de Madrid, que va ser inaugurada el espanyol. Madrid és la comunitat amb supeditat a diferents acords més funcionaris de l’admi- partidistes prou emboli- És evident que el millor finançament, les nistració de l’Estat. cats, sembla ser que tam- - 64% és el percentatge poc no segueix allò que el millors infraestructures i la millor gestió de la recaptació dels ca- migrat Estatut d’autono- per Catalunya els obtindrem en el moment talans per a fins socials mia contempla. en què la nostra nació assoleixi la condició que es queda a Espanya Per tant, ja que ni tan el 2008. El 2008 única- sols gaudint de l’anomenat d’estat independent ment 17 dels 47 milions concert econòmic s’esdevé que els catalans van deci- un territori lliure, com podem veure passat 2006, va costar 6.200 milions dir destinar a fins socials a través de la cada dia que passa al País Basc, és evi- d’euros, set vegades més del que s’ha- seva declaració de l’IRPF revertiren so- dent que el millor finançament, les mi- via pressupostat uns anys abans quan bre ONGs catalanes. Catalunya, tot i ser llors infraestructures i la millor gestió l’obra es va projectar. Per contra, la la comunitat autònoma més solidària de per Catalunya els obtindrem en el mo- Terminal 1 de l’aeroport de Barcelona l’Estat, amb una mitjana de contribu- ment en què la nostra nació assoleixi la ha costat 1.258 milions d’euros, cinc ents que destinen els seus impostos a condició d’estat independent, que és vegades menys que la terminal madri- aquest fi del 12% per sobre del conjunt quan podrem decidir de debò on, quan lenya i s’ha inaugurat fa poc amb més de l’Estat espanyol, es troba permanent- i com farem qualsevol cosa, com fan d’un any i mig de retard. Aquesta nova ment discriminada per una administra- els altres estats independents del món. terminal de Barcelona ha costat única- ció espanyola que prioritza les ONGs Aquí volem presentar-vos unes xifres ment el doble que una nova estació de espanyoles per sobre de les catalanes. que fan pensar, només cal que ens les tren a Madrid, l’estació de Sol, que ha mirem una mica per adonar-nos-en de costat 570 milions d’euros. la magnitud de la insuficiència econò- - 2 vegades més de funcionaris pú- Comissió 300 anys

29 la Palanca Parlen les Entitats Èxit de l’11a Festa del conill cuinat a Baldomà

xit de participació a l’11a Festa È del conill cuinat organitzada per la Associació de Veïns Amics de Baldomar. S’hi van presentar 46 co- nills. Els conills, que eren l’ingredient principal del plat, varen ser regalats per la empresa local Cuniboix (conills en- greixats amb pinso natural). Els conills es van donar morts a les persones que volien cuinar-lo i portar-lo en trossos petits i amb un estri per servir-los a la plaça de la Font. A les 21:30h, es varen exposar els plats a les taules per tal que els assis- tents els poguessin observar, admi- rar i fotografiar. Acte seguit, es van poder degustar i unes 160 persones van gaudir de l’exquisida cuina del xocolata... fins a pebrots farcits de co- se’ls va donar un obsequi. conill. nill, pizza de conill i conill a l’estil bra- Val a dir que només coincidiren un siler. Olga Mayora Guiu parell de plats. Es van poder degustar La festa va acabar amb una foto de Presidenta des de conill amb caragols, conill amb grup dels cuiners i cuineres, als quals Associació de Veïns Amics de Baldomar

30 la Palanca Parlen les Entitats Càritas. Resum anual

àritas Artesa és el servei d’aco- C llida de la parròquia i vol expres- sar el compromís de la comunitat cristiana amb les persones que sofrei- xen. Estem al servei dels més desfavorits de la nostra societat, sense distinció de religió o d’origen.

Que fem a Artesa? - Servei d’atencions: Acollir persones en situació de pobresa per tal de poten- ciar la seva autonomia i cobrir les ne- cessitats bàsiques. 6 famílies ateses. - Projecte Activa’t: Procés d’acompa- nyament fins a la inserció laboral de persones entre 16 i 35 anys. 15 perso- nes ateses (5 han trobat feina). - Projecte Amos: Conjunt d’accions de formació i d’inserció sociolaboral sub- vencionades pel Departament de Tre- A la Fira de Sant Bartomeu 2009 ball. 2 persones ateses. - Espai de roba solidària: Reciclatge i que volen treballar per als altres. L’acció Social la realitzem en un lo- reutilització de roba. Venda a preus as- Anima’t a conèixer millor què signi- cal cedit per l’Ajuntament d’Artesa. sequibles i donació de roba a famílies fica ser voluntari/a de Càritas. Gràcies a tots els que ens ajudeu a necessitades. 60 famílies ateses. ajudar. - Llengua i Cultura: Espai d’aprenen- Resum econòmic tatge de la llengua catalana i castella- Total ingressos 2.162,89 na. 10 persones ateses. Rober 1.689,39 - Aprenem a Aprendre: Acompanya- Col·lectes 330,00 ment a alumnes amb dificultats d’apre- Comerç Just 60,00 nentatge en el seu procés escolar. 16 Postals de Nadal 83,00 alumnes. - Comerç Just: Càrites vol contribuir al Total despeses 2.360,04 desenvolupament dels països del sud Acollida i Assistència per mitjà de la comercialització de pro- Gestió serveis atencions 493,46 ductes. Fira del Meló: Venda de pro- Servei ajuts aliments 334,21 ductes. Servei ajuts transeünts 123,00 Servei ajuts monetaris 636,77 Càritas Artesa de Segre El voluntariat Llengua i Cultura 50,00 Eduard Maluquer, 1 L’acció de Càritas no seria possible sen- Dinamització 25730 Artesa de Segre se el compromís desinteressat del nos- Voluntariat 86,60 Directora voluntària: tre voluntariat, d’acord amb els nostres Acció solidaria - Rosa Farré principis. Campanya Emergència Birmania 200,00 Coordinadora: Càritas ofereix un espai de trobada Altres - Eva Terés (Tel: 973 44 56 93) per a les persones creients i no creients Manteniment rober 486,00

www.lapalanca.cat

31 la Palanca

Opinió Barcelona: La noia de les botes de granja

ls records de la infantesa poden D’altra banda, vull trencar una llan- E arribar a tenir una importància ça per tots els homes, perquè si una cabdal uns anys més tard. De fet, més dona que segueix tendències és capaç d’un he sentit, que per anar a la de portar això, jo crec que els homes moda, només cal esperar uns anys, i podem posar-nos també qualsevol tipus ja et pots tornar a posar els mateixos de vestimenta, sobretot genolls en avall, pantalons o samarreta, que torna a i possiblement n’obtindrem la benedic- sorprendre. Però ara no parlarem ció urbi et orbi. només de moda. De tota l’anècdota, el més trist no és Imagineu-vos un dia qualsevol d’un haver tornat sense la foto, no. De fet, estiu qualsevol. La vida va transcorrent era difícil en aquell moment inventar- com aquell qui diu de forma rutinària, se un motiu (¿?) per a fer-se una foto fins i tot arriba un punt que pot ser trè- amb la mossa… "no noia, no pateixis mula i pesada, amb el feixuc cadenat si no surt el cap, només cal que surtin de la crisi al capdamunt dels nostres tat, sabata plataforma l’una, pantalons els peus". El pitjor de tot, va ser el fet caps (com deia n’Astèrix). de 60 euros en amunt… però, ai las!, la de no poder-li preguntar en quina boti- Com anava dient, seguint la trista "paia" més jove portava unes botes, les ga les havia comprades (se suposa al seqüència de metabolisme biliar, surts verdes verdoses, les d’anar a la granja! Passeig de Gràcia, cantonada Rambla de casa per anar a fer una visita rutinà- Tot aquell matí "faturell", avorrit, Catalunya); i més encara, saber si, com ria. Et dirigeixes diligentment a la ins- pesarós, de cop i volta es va convertir a prêt a porter, aquest any també es titució on has de fer la visita (és un hos- en un reguitzell d’idees... On està la podria portar la granota (el "mono" per pital, però la visita no és per res greu, meva càmera? Però... i com li faig la als meus amics grangistes) blau o verd no patiu), aparques el vehicle i final- foto? Avui sembla que vol ploure, però fosc, amb cremallera "bivalent" (és a ment enfiles amb pas enganxifós, en- en realitat no està plovent... per què dir, que es pot obrir per dalt o per baix). mig d’una calor endurida i apegalosa, porta aquestes botes? No pot ser! I com És probable que m’hagués animat a el camí de la porta d’entrada. s’atreveix a portar això?... No entenc fer una visita a la botiga per a poder Passada la porta, el vestíbul, la re- la moda, us ho he de ben dir. després presentar en el nostre estimat cepció, els ascensors… Vet aquí que Bé, primer de tot, tot disculpant-me poble una "nova moda" que, ara sí, fins ara no hi hem trobat res d’exci- amb tots els grangistes, vull comentar i estaria beneïda pels grans tant… Bé, sí, l’ascensor que es fa es- informar-los que no poden fer cas d’allò dissenyadors. perar… cling!… i s’obren les portes… que vegin a la tele o al carrer per Apa, que encara veurem a la I qui es troba davant meu? Barcelona. Perquè no és de rebut que Madonna portant les botes tipus "gran- La vida no deixa de tenir rostolls perquè ens trobem una noia de bon ger" en el seu Sticky Tour (que per cert, d’ironia. Si us en recordeu de les actu- veure, amb unes botes verdes, cordill vol dir enganxifós). acions de la Sandra Camaca, la nostra marró a dalt, fundeta marró a la sola Nota: les botes de la foto no són les estimada Lloll, comprendreu qui em (això sí, netes i lluents sense un bri que portava la noia, les seves eren au- vaig trobar al davant. Dues noies, molt de purim), no vol dir que ara haguem tèntiques!!! ben vestides, provinents de l’aparca- de fer anar les botes per anar de festa Salutacions. ment, i molt probablement d’orígens o major aquest estiu!! Ja ho diuen, que relacions benestants. Atuells de quali- una flor no fa estiu. Joan Giribet i Carlí [email protected]

33 la Palanca Cartes a la Redacció Concert d’acordió a Anya

Els amants de l’acordió van tenir una cita el passat diumenge 19 de juliol. Més de 150 persones, entre veïns i amics, no es van voler perdre l’oportu- nitat d’assistir al concert d’acordió emmarcat dins del jardí de Cal Ferran d’Anya, amb un recorregut de melodi- es, des d’antigues cançons de taverna fins a composicions més populars com La Rosa del Port, Islas Canarias i Rosó. Al concert varen actuar, entre altres músics, Hans Móller, Margarita Torner, Valentí Alsina, Meritxell Chiva i els portuguesos de l’Associació Cultural do Minho, amb un total de vint-i-dos músics participants, que varen oferir un atractiu repertori. Certament va ser una vetllada ino- blidable.

Ferran Salvat i Parés Tracte o maltracte?

Aquestes ratlles volen servir per expres- la Mesquita com d’una nova obra de - Treballador dels pobles: Estàvem sar el malestar envers el tracte que re- Millora de l’Abastament d’Aigua del molt contents quan l’Ajuntament va bem del nostre Ajuntament d’Artesa. Poble i complement de Pavimentació posar un treballador pels pobles. Al L’actual Junta Veïnal de Baldomar, d’aquest carrer, i l’Ajuntament encara principi hi havia un quadrant per poder amb el recolzament de tot el poble, es- no ha pagat els 29.899 euros de la fac- organitzar-li la feina, després no es tem molt ambiciosos per aconseguir el tura, tot i que no ha hagut que posar- complia, ara ja ni ve, i quan el necessi- màxim d’obres i de serveis pels nos- n’hi cap de la seva butxaca, ja que eren tem no el tenim. tres veïns. Per arribar a l’objectiu, ges- diners que estaven destinats al nostre - Regularització equipaments i ges- tionem el millor que podem els recur- poble. tions administratives: Estem pendents sos econòmics i hi dediquem el temps - Compte embargat: El passat 21 de regularitzar una donació d’una peti- necessari, per trobar l’equilibri i poder d’abril, el Jutjat Mercantil de Lleida ens ta finca, que ens permetria millorar l’en- realitzar cada actuació. Però això vol va embargar un compte, per no soluci- trada als nous equipament del poble. Fa dir que els altres agents implicats en la onar-se un conflicte que l’Ajuntament més de tres anys i encara no hi hagut gestió de l’actuació, han d’estar per la d’Artesa té amb la Societat General solució. Els equipaments que estem feina. En aquest cas el nostre Ajunta- d’Autors i Editors. En aquest cas cor- duent a terme són titularitat municipal ment no hi està i en sortim molt perju- respon a una llibreta que té la Junta al 100% i tan sols rebrem d’Artesa un dicats. Aquí exposem algunes situaci- Veïnal de Baldomar, amb el NIF 10%, si és que ho aconseguim (tampoc ons: d’Artesa i que ens demanen 13.670,04 pretenem que siguin més). Qualsevol - No es tanquen els comptes amb la euros. Al compte hi havia 381,67 euros, gestió sofreix la despreocupació i el Junta: Fa més d’un any que intentem que encara tenim bloquejats. desinterès del nostre Ajuntament, que tancar els comptes entre la Junta i - Projecte «viure al poble»: També el no se n’adona que la Junta els treu molta l’Ajuntament, tant els cobraments com dia 21 d’abril, va sortir una línia d’ajut feina. Sempre cal amenaçar per inten- els pagaments. Després de tres reuni- per a projectes importants tipus Llei de tar desencallar algun tema. ons amb Artesa, encara no ho hem Barris, per a evitar la despoblació dels - No s’havia publicat l’acord del Ple aconseguit. nuclis inferiors a 2.000 habitants. Evi- de creació de l’EMD: Aquesta és la - Cobro factura obra nova final car- dentment no ens han informat d’aquesta gota que vessa el got. Quan hem anat a rer Mesquita: Fa més d’un any que es convocatòria d’ajuts del departament de recollir els resultats de l’exposició pú- van acabar les obres, tant del carrer de Governació. blica del projecte de creació d’Entitat

34 la Palanca Cartes a la Redacció

Municipal Descentralitzada de l’acord del Ple va aprovar l’informe Artesa i els fets demostren la poca vo- Baldomar, i mirar que no es retardi el presentat per la Junta, i qualsevol de luntat de que el projecte prosperi. seu enviament a Governació, ens hem posterior no té validesa jurídica. En tot En fi, com ara estem a mitja legislatu- adonat que encara no s’havia fet res. cas, el Ple l’havia de tenir abans de ra, esperem que es faci balanç i que sig- No s’havia publicat, amb la falsa excu- prendre l’acord, però dos mesos es veu nifiqui un canvi en la manera de coordi- sa d’estar esperant un informe econò- que no van ser suficients per tenir-lo a nar l’Ajuntament amb la Junta Veïnal. mic, que tampoc el tenen. I resulta que disposició dels regidors d’Artesa. quan arribi no servirà per res, donat que L’EMD és bona per Baldomar i per Junta Veïnal de Baldomar Això no es pot deixar perdre!

Amb l’arribada de l’estiu, tal com mar- quen les tradicions, comencen les po- pulars revetlles als carrers. Al carrer Sitges (i travesseres), en ser la majoria de veïns pagesos, esperem a fer-les en acabar de recol·lectar. Aquest any el temps va ser esplèn- did. Ens va acompanyar tot: el conill a la brasa, les potes, les arengades i la bona sangria .Tot ho vam acompanyar amb el nostre amic Martino, que ens va amenitzar la nit amb la seva marxa. Esperem que l’any vinent hi puguem tornar tots, ja que la trobada amb els veïns i amics no es pot deixar perdre. Que seria la vida sense aquestes esto- nes!

Jesús Pinen Els deutes de La Travessa

En el número de juny de 2009 de la comptes corresponents a l’exercici gistre d’associacions de la Generalitat Palanca apareixia un article del Sr. Sal- 2006 no són correctes. El Jutjat con- de Catalunya existeixen anotacions pre- vat Parés en el que donava les gràcies a demna la Travessa a fer de nou els ventives de seguretat i de demanda, i tots els membres de la Junta Directiva comptes de forma que mostrin la imat- els comptes bancaris de la Travessa es- que ell presidia «per tots els esforços, ge fidel i l’estat financer real de l’As- tan embargats. la voluntat i les hores de dedicació». sociació. Sentència en ferm. És per tot això que el Sr. Salvat dóna No puc compartir aquesta mostra de - Procediment Ordinari 221/2008. Els les gràcies a tots els membres de la Jun- generositat altruista. comptes corresponents a l’exercici ta Directiva? Si us plau! Si és així, que El Sr. Salvat i la Junta que presideix 2007 no són correctes. El Jutjat con- aquesta Junta Directiva presidida pel Sr. han deixat l’entitat amb un deute de més demna la Travessa a fer de nou els Salvat no dediqui ni més esforços, ni de 10.000 euros i amb el següent histo- comptes de forma que mostrin la imat- més voluntat, ni més dedicació. rial judicial: ge fidel i l’estat financer real de l’As- Anya, gràcies als seus veïns i amics, - Procediment Ordinari 570/2006. La sociació. Sentència de la que s’ha in- sempre ha estat i és un poble viu. Pot Travessa nega documentació relativa a terposat recurs en l’Audiència Provin- dir el mateix La Travessa presidida pel un préstec entre el seu president i l’en- cial de Lleida. Sr. Salvat i la seva Junta Directiva? titat. El Jutjat condemna la Travessa a - Procediment Ordinari 2009/2009. El fer lliurament de l’esmentada informa- balanç de dissolució no contempla els ció. Sentència confirmada per l’Audi- deutes reals. La pròpia entitat reconeix Andrés Marín Labera ència Provincial de Lleida. aquest error i s’aplana a la demanda. Soci de la Travessa - Procediment Ordinari 263/2007. Els Per si això no fos suficient, en el re- Amic d’Anya

35 la Palanca

Partits Polítics L’apunt del PSC-PM... La coordinació necessària

l nostre municipi, que és ric en l’Ajuntament, actualitzat constantment, sos, tots ells prou interessants, per aug- E entitats, necessita coordinar els serviria per anotar els actes que ja es- mentar la nostra cultura i coneixements. seus actes. tan programats. Això també serviria pels actes que el No és el primer cop que ho diem. Així, noves iniciatives, sempre que mateix Ajuntament ha de dur a terme. Donat que el nostre municipi és ric en sigui possible, podrien buscar dates no entitats i n’hi ha de molt actives, es ge- ocupades. Això facilitaria que les enti- neren una quantitat importat d’actes i tats organitzadores poguessin tenir més Josep Galceran i Sellart esdeveniments, que pel bé dels matei- afluència i que els ciutadans també tin- Carme Miquel i Brufau xos que ho organitzen, cal coordinar. guéssim la possibilitat d’assistir i gau- Membres del Grup municipal PSC-PM Un simple calendari a l’entrada de dir de quantitat d’actes, xerrades i cur- a l’Ajuntament d’Artesa de Segre

Notícies de la Biblioteca Novetats d’agost

NOVEL·LA que al llarg dels anys 80 va acabar im- plicant el seu país en la Guerra de L’home més buscat. John Le Carré. Ed. l’Afganistan fins al punt de proporcio- El Balancí nar armes a aquelles milícies talibans Una novel·la colpidora on la tensió hi que després atemptarien contra el seu espurneja vertiginosament fins a l’últi- propi país. ma pàgina. NOVEL·LA JUVENIL L’africà. J.M.G. Le Clézio. Ed. Edici- ons 62 El diari vermell de Flanagan. Andreu Un relat íntim, sensual i sincer que il·- Martín. Ed. Columna Biblioteca lumina tota l’obra del Premi Nobel Joan Maluquer i 2008. A PARTIR DE 9 ANYS Viladot BIOGRAFIES Les tres bessones al bosc de les parau- C/ Escoles, 6 les. Ed. Cromossoma 25730 ARTESA DE SEGRE La maternitat d’Elna. Assumpta [email protected] Montellà. Ed. Ara llibres Tel: 973400754 Entre 1939 i 1944, la suïssa Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida de 597 in- De dilluns a divendres: fants. Eren els fills de les exiliades ca- talanes i espanyoles que malvivien en de 16:30h a 20:30h condicions penoses en els camps de Dissabte: d’11h a 13h refugiats republicans de Sant Cebrià de Rosselló, Argelers i Ribesaltes, i que Préstec de llibres, revistes i van tenir la sort de ser acollides a la audiovisuals maternitat que va crear Eidenbenz. Servei d’internet i multimèdia CONEIXEMENTS INFANTILS Conexió wifii ALTRES Tot sobre trens. Ed. Elfos El Camí del Son. Eduard Estivill. Ed. Ara llibres DVD

La guerra de Charlie Wilson. George Beowulf & grendel (el retorno de la Crile. Ed. Almuzara bestia) Basada en la història real del congres- 21: Black Jack sista dels Estats Units Charlie Wilson, Bajo las estrellas. Félix Viscarret

37 la Palanca Fa 25 Anys Agost de 1984

n general, el contingut d’aques- seus 50 anys a Artesa E ta revista no el consideraria com i la declaració com a a molt destacable. Diuen que l’agost monuments és un més fluix per a la premsa i històrico-artístics per aquest n’és un exemple. Hi trobem, part de la Generalitat per cert, uns quants articles sense sig- de les esglésies de nar, els quals hem de suposar que són Santa Maria del Cas- d’algun membre del Consell de Re- tell de Cubells i de dacció. Sant Salvador de PORTADA. Talment com si es trac- Vilanova de Meià. tés d’una revista del cor, la revista es fa COMARCA. ressò en primera plana d’un esdeveni- Ferran Sánchez Agus- ment de la noblesa local. tí, des del seu Mira- EDITORIAL. Qui vol la Fira? és un dor del Mont-sec, ens títol interrogatiu que serveix per a des- parla de Sant Pere envolupar la preocupació pel futur de d’Aransís, advocat la Fira de Sant Bartomeu, recuperada contra la ràbia. feia pocs anys com a Fira del Meló. La Aransís és una pobla- poca unió entre els comerciants i la falta ció ubicada en una de sintonia entre l’Ajuntament i algu- inhòspita contrada, a nes entitats de jovent s’argumenten com la serreta de la Vall de a principals causes. Barcedana, i el seu LOCAL. La Informació municipal sant patró era molt ens ofereix la relació de factures i de venerat per guarir de llicències d’obres del mes de juliol. la ràbia. El Noticiari Local, de Josep M. So- A Foradada, J. lans, es fa ressò de diferents esdeveni- Armengol fa una ments: la celebració de la festivitat de exaltació de la belle- Sant Cristòfol, el segon aniversari dels sa dels camps de la LA FITXA Bombers Voluntaris, el segon campio- vall de Foradada en veure el seu ex- nat local de pesca de truita amb el cor- cepcional aspecte a finals de primave- Número: 32 responent concurs infantil, la celebra- ra, preludi d’una magnífica collita. Data: agost de 1984 ció de diversos cursos de natació al llarg Unes pàgines més endavant, trobem Preu: 75 ptes. de l’estiu organitzats pel CENG... Des- una altra vegada aquesta secció amb el Pàgines: 24 taquen les següents notícies: la bona títol Monument a Mn. Pere Codern i collita de cereal (una mitjana de 3.500 Forn. De fet, es tracta d’un poema de kg per hectàrea), la remodelació de les Mn. Joan Marquilles i Llorens amb la indústria. L’anònim entrevistador oficines de La Caixa amb motiu del motiu de la inauguració d’aquest mo- conclou: «...totes les iniciatives han de nument a Santa Maria de Meià. ser dels propis interessats o bé d’altres CAMP. La colza és un petit article entitats, i em pregunto: no en podria on s’exposa els avantatges d’aquest emprendre alguna l’Ajuntament?» conreu com a possible alternança amb PÀGINES CENTRALS. A dues pà- els cereals. gines i amb unes dimensions franca- ENTREVISTA. El senyor Regué és ment exagerades, la revista ofereix als una entrevista que no ve signada. lectors un Organigrama de funciona- Ramon Regué era el primer tinent d’al- ment de l’Ajuntament. Pel que es veu, calde i el responsable de la Fira d’aquell les responsabilitats estaven repartides any. Com a novetats d’aquella Fira se entre tots els regidors, que s’organitza- citen un concurs de tractoristes i un ven en cinc comissions, cada una de les campionat de bitlles (vés per on, 25 quals era coordinada per un regidor o anys després, no hem vist les bitlles al regidora: pobles agregats (Joan Macià); programa d’enguany). A l’entrevista governació i hisenda (Josefina també es parla –poc– del mercat, del Sabartés); urbanisme, obres públiques, Façana de Sant Pere d'Aransís comerç, de l’agricultura, la ramaderia i obres, serveis i equipaments (Jaume

38 la Palanca Fa 25 Anys

Campabadal); indústria, comerç, turis- del Dret Civil a Catalunya. Es veu que Club Esportiu Artesa de Segre, sig- me, agricultura i ramaderia (Ramon la compilació de 1960, en plena dicta- nat per La Junta, és un resum de la Regué); i cultura, esports, ensenyament, dura, va comportar moltes retallades temporada anterior i una exposició de joventut i tercera edat (Pere Vidal). Tot respecte a la tradició catalana i la nova la que estava per començar. S’arros- i que en un lloc o altre apareixen el nom llei significar importants reconeixe- segava un dèficit de gairebé 600.000 de tots els regidors, resulta curiós ob- ments legals per al nostre país. Carles ptes. i s’apujava el preu dels carnets servar que no hi surt el nom de l’alcal- J. Maluquer de Motes en va ser un dels de socis de la ciutat a 6.000 ptes. Es de, que era Jaume Cardona. Un oblit ponents. parla, sense explicitar-ho, de la po- greu per part de qui va elaborar l’orga- ESPORTS. L’Artesa juvenil, un gran lèmica que va comportar la prepara- nigrama. equip ens explica la bona marxa de ció de la temporada 84-85. Què va INFORME. 25è aniversari de noces l’equip juvenil del CE Artesa en els passar? Els aficionats més empe- de Carles de Montoliu amb Anina és la darrers anys, sota la direcció de Ramon dreïts segur que se’n recorden. Tots crònica social d’aquest esdeveniment. Aymerich. S’anuncia que aquest es farà els membres de la plantilla eren de Es van casar l’estiu de 1959 a Cannes i càrrec del primer equip a la temporada casa, entre ells l’actual alcalde la celebració es va fer al mateix castell que començaria. d’Artesa. de Montsonís. Va comptar amb uns vuitanta convidats, amb una bona re- presentació de la noblesa espanyola i europea, entre la qual destaca la pre- sència dels prínceps de Saboia. Una al- tra part de l’article ens informa de la història del castell fins al 1974, any en què es va acabar la restauració duta a terme pel XXIX baró d’Albi, Carles de Montoliu Duran Rocabruna i Britfeus. CULTURA. J. Farrando i Alés ens fa cinc cèntims de les principals nove- tats legals que comporta una llei apro- vada feia poc al Parlament de Catalunya. És l’article La compilació

HUMOR. Davant l’absència en els Anuncis per a la història dos darrers mesos dels populars perso- natges Quimet i Cosme, la revista pu- blica una pàgina sencera d’humor amb el títol Acudits retallats de la premsa. Ni a Festa Major podrem anar de gorra és un article de Brunet d’Artesa que no està encabit en cap secció. L’au- tor parla de l’evolució de l’ús de la gorra (de tots tipus). Diu que els seus pares n’havien venut per 50 cèntims (de pes- seta, és clar). Es veu que fins a 1925 «tothom anava amb el cap tapat», men- tre que entre els anys 40 i 50 «ja es ve- ien tants caps descoberts com coberts». Fins al mes vinent.

Ramon Giribet i Boneta

Anunci d’un sisè de pàgina d’una coneguda indústria local relacionada amb la construcció, tancada fa bastants anys.

39 la Palanca Per què diem...? ... que alguna cosa és de Can Paquetilla o de Can Pacotilla?

s diu aquesta dita quan hom es paper de les restes de cigarretes reco- insalubre que el tabac que es venia als E refereix a coses de força baixa llides o trinxaven els purets, ho barre- estancs. qualitat i d’un valor escàs. javen tot i en feien paquetilles que ve- Amb el temps, desapareguda ja la El nom prové d’un antic casalot que nien pels carrers dels barris vells com fonda i segurament per comoditat en la hi havia vora mar, a Barcelona, a tocar el Raval, la Ribera, la Barceloneta i pronunciació de la dita, el mot del camí que duia de la ciutat fins el d’altres al preu de deu cèntims. Va ser paquetilla es podria haver anat trans- cementiri i que es deia justament així, precisament aquesta mena d’indústria formant en pacotilla, paraula que se- Can Paquetilla. Era una mena de fonda submergida la que va donar nom a la gons el diccionari, per acabar-ho d’ado- que a finals del segle XIX i comença- casa. Per això, quan es deia que una bar, vol dir justament «coses de quali- ments del XX era cau de gent de baixa cosa era de Can Paquetilla, tothom en- tat inferior, de poc valor», a més de condició i on s’hi podia dormir per un tenia que es tractava d’un tema de molt definir els gèneres que els tripulants preu molt, molt reduït. Hi havia dos baixa qualitat. d’una nau podien embarcar pel seu preus, però: el més barat era per a dor- Quan el Consistori va decidir urba- compte sense haver de pagar-ne res pel mir sol i el més alt per a dormir acom- nitzar aquesta part de la ciutat, on esta- seu transport. D’aquí també la referèn- panyat d’una parella que la pròpia casa va situada la fonda, amb motiu de la cia a una cosa barata. El mot pacotilla s’encarregava de facilitar, sempre per primera Exposició Universal l’any és d’origen incert i podria venir del rigorós torn d’arribada dels clients. 1888, es va ordenar al propietari l’en- francès pacotille, que, al seu torn, seria Allí s’hi trobaven també els derrocament del casalot, però com era de procedència italiana com derivat de burillaires, és a dir els recollidors de d’esperar aquell no en va fer cap cas. pacco (paquet), al qual s’afegiria el su- les burilles dels cigarrets que els fuma- Així, un bon dia s’hi van presentar els fix -ille, diminutiu que s’utilitza per a dors llençaven al carrer. Els burillaires bombers i en un tres i no res van tirar la expressar el concepte de cosa petita i les recollien i es trobaven a Can casa a terra acabant de passada amb el de poc valor. Paquetilla que es convertia en fàbrica gens regulat negoci de prostitució i clandestina de tabac ja que treien el d’elaboració de tabac barat, encara més Albert Vidal

40 la Palanca De Collita Pròpia I tu, què no tens gosset?

vui vull tractar un tema «políti- de patir les incomoditats de tenir un veí temporada i que quan es moren l’en- A cament incorrecte» i tinc molt d’escala amb gos. terren amb làpida i epitafi inclòs! Tot clar que la meva opinió tindrà molts Hores d’ara ja em dec haver guanyat plegat i ja em perdonareu: ESCANDA- detractors i que i tot puc ferir la sen- alguna enemistat. I possiblement més LÓS!!! sibilitat d’algú. d’un pensarà que no estimo els animals D’ençà que el món és món hi ha ha- M’agradaria parlar de la «moda» de i és cert: no els estimo, els respecto! I gut convivència entre animals i humans les mascotes o animals de companyia, com a tal respecte em dol veure ani- però és que ara també en això ens es- concretament dels gossos. I en dic tem passant tres pobles!! Exagerada! moda perquè no sé si us heu adonat El fet que aquests gossets dirà algú, potser sí! De moment molt que passejar un gosset darrerament és vagin de passeig amb el seu passeig amb gosset, algun vestidet de una estampa habitual; jo mai com ara temporada, petons i abraçades (llepa- havia vist tantes persones passejant un amo, en el medi rural no era des); això sí, també força incivisme! ca! Moda... necessitat de companyia, fins ara tan habitual No sóc ningú per aconsellar, però sensibilitat...? No ho sé, fora difícil potser una reflexió: Per què darrera- analitzar els motius que porten a una mals fora del seu habitat natural, reclo- ment tantes persones adopten un gos? persona a adquirir un gos. sos en petits espais aguantant-se les No serà que en una societat en la que Segur que alguns direu que d’ani- ganes de fer les seves necessitats per- tenim de tot, realment tenim ben poca mals de companyia sempre n’hi ha ha- què encara no és l’hora del passeig! I cosa i ens sentim sols? I no serà que en gut i és cert, però el fet que aquests gossos estirats pel coll amb una corret- la societat de la comunicació en el fons gossets vagin de passeig amb el seu ja! I a vegades abandonats a mitja car- estem incomunicats i volem projectar amo, en el medi rural no era fins ara retera... Si això és estimar-los! en l’animal la nostra solitud i la nostra tan habitual; amos que per cert no sem- I ja «el colmo» de l’animalada (en por? Sabent que ell sempre ens escolta pre són tan considerats i respectuosos sentit real, no figurat) el vaig compro- i no ens qüestiona... No ho sé, potser com caldria ja que el propietari del gos var en un reportatge que vaig veure per tot plegat no és tan complicat i només ha de saber que cal recollir els excre- la televisió: gossos vestits amb tota és una qüestió de moda! ments dels gossos i vigilar-los de prop mena de «farandoines», pentinats amb De fet sempre s’ha dit que el gos és en consideració a la població vianant llaços, amb les ungles pintades, gossos el millor amic de l’home, però... i l’ho- (sense gos) i als ensurts que patim les que a casa dels seus amos (altrament me, és el millor amic del gos? persones que som una mica porugues dits papàs) hi tenen una habitació amb als lladrucs canins i als veïns que han un armari per la vestimenta canina de Noemí Farré Cortadelles

www.lapalanca.cat [email protected] www.lapalanca.cat

41 la Palanca Informació Municipal d’Artesa Mes de juliol

SESSIONS DEL PLE A favor: 9 vots (5 ERC + 4 CIU) Únic 4, al Pont d’Alentorn. En contra: 2 vots (PSC) - A Antoni Llagunes Blanch, per can- Ple ordinari (2 de juliol) viar rajoles del terra del pis i de les pa- S’aprova, per unanimitat, la rets de la cuina de l’habitatge situat a S’aprova la licitació de la con- moció sobre la consecució d’una sego- la Cra. d’Agramunt 36, aArtesa de tractació, mitjançant tramitació ordinà- na oficina de farmàcia a Artesa de Segre. ria, procediment obert amb diversos Segre. - A Josep Batlle Salud, per la construc- criteris d’adjudicació, de l’obra «Casal ció d’una explotació porcina d’engreix, Cultural, 2a fase», amb un pressupost amb capacitat per a 200 porcs, a la d’execució per contracte de parcel·la 43, polígon 501 (anteriorment 1.927.250,78 euros. parcel·la 204, polígon 8), dins del ter- A favor: 9 vots (5 ERC + 4 CIU) me municipal d’Artesa de Segre. En contra: 2 vots (PSC) - A Carmen Bárcenas Civil, per picar, arrebossar i pintar la façana de l’immo- S’acorda, per unanimitat, apro- ble situat a l’Av. Maria Anzizu 35, a var l’acta de les operacions de delimi- Artesa de Segre. tacions entre els termes municipals - A Jaume Galceran Inglavaga, per en- d’Agramunt i Artesa de Segre del dia derrocar sostre interior i rebaixar pavi- 18 de maig de 2009. ment de terres existent d’un petit cor- ral situat al C/ Noguera 6, a Baldomar. S’aprova, per unanimitat, el re- JUNTES DE GOVERN - A Carme Barril Brescó, per canviar coneixement de crèdits núm. 2 de 2009 (ordinàries: 9, 23 i 30 de juliol) dues portes de garatge, sense obra, de per haver resultat inajornable la realit- l’immoble situat al C/ Migdia 13, a zació de les despeses que inclou (su- S’acorda aprovar el plecs de Baldomar. men un total de 189.244,54 euros) i Bases que han de regir l’atorgament - A Josep Tomàs Navinés, per arreglar acordar, conseqüentment, l’aplicació a d’ajut econòmic per a l’escolarització la teulada i substituir teules trencades l’exercici de 2009. de nens i nenes de 0 a 3 anys que es en el cobert de la finca situada al C/ trobin en situacions socioeconòmiqes Nou 33, a Artesa de Segre. S’acorda, per unanimitat, accep- desfavorides, així com obrir el termini - A Francesc Esteve Tugues, per canvi- tar la subvenció de 65.400 euros, que de presentació de proposicions ar la porta d’entrada de l’immoble si- el Departament d’Educació de la Ge- publicitant els acords precedents. Si tuat al C/ Forn 26, a Tudela de Segre. neralitat de Catalunya ha concedit a durant el termini d’exposició pública no - A Lluís Puigpinós Comelles, per can- l’Ajuntament d’Artesa de Segre amb es produeixen reclamacions les bases viar rajoles de terra a balcons i pintar destí a les despeses finançables corres- quedaran definitivament aprovades. façana de l’immoble situat al C/ Cal- ponent al curs 2008-2009 de l’Escola vari 43, a Artesa de Segre. de Música. S’acorda proposar a l’alcaldia la - A Mercè Castellà Solanes, per netejar concessió de les següents llicències canal pluvial amb camió cistella de S’aprova concórrer a l’exposició d’obres: l’immoble situat a la Pl. Ball 17, a pública de les atribucions inicials al Pla - A Olga Mayora Guiu, per treure paves Artesa de Segre. d’Obres i Serveis 2010, presentant-hi de finestres, col·locar finestres abatibles - A Josep M. Xandri Rosell, per repas- les següents consideracions u observa- amb reixa de forja i construir una bar- sar i canviar teules trencades de sobre cions a les obres: bacoa a la terrassa de l’habitatge situat la paret que surten cap al carrer, de l’im- - Passeig del Senill, anualitat 2012: re- a la carretera d’Alós 11, a Baldomar. moble situat al C/ Prat de la Riba 1, a nunciar a l’execució. - A Endesa Distribución Eléctrica SLU, Artesa de Segre. - Escola de Música, anualitat 2011: aug- per instal·lació de nova línia aèria-sub- - A Montserrat Bernaus Farré, per l’am- mentar el finançament i avançar la seva terrània de mitja tensió de 25 kV, per a pliació d’un habitatge unifamiliar en- execució. alimentar el nou centre de transforma- tre mitgeres, situat a la Cra. de - Casal Cultural, fase III: incloure-la ció rural de protecció núm. 64.755 «re- 26, a Artesa de Segre. com a nova sol·licitud per aquesta anu- petidor Era Vella», a la parcel·la 109 alitat. del polígon 15, a Vall-llebrera. S’aprova la concessió de l’auto- - Complementar l’aportació al Pla de - A M. Rosa Comabella Salud, per can- rització d’entrada de vehicles a través Barris: incloure-la com a nova sol·li- viar rajoles de dos habitacions per ra- de la vorera a Anna Torra Mentuy, citud segons les anualitats del mateix jola de gres i sòcols i repassar i rejun- 2,80m lineals a l’edifici situat a la Pl. Pla. tar esquerdes de l’habitatge situat al C/ Les Forques 2, a Alentorn.

42 la Palanca Informació Municipal d’Artesa

S’acorda la concessió de la lli- de canvi de nom de la llicència d’ober- tuació, revisió dels Plans Municipals de cència per la primera utilització i ocu- tura d’establiment i exercici d’activi- protecció civil INFOCAT i INUNCAT pació: tats, per l’activitat d’una explotació i implantació del pla de protecció civil - A Lluís Quesada Jiménez, per l’habi- porcina, situada al polígon 19, parcel·la NEUCAT. tatge unifamiliar en filera, situat al C/ 30, terme municipal d’Artesa de Segre, Ramon Llull 30, a Artesa de Segre. concedida a favor d’Agustí S’aprova el projecte Treball al - A Jordi Estrada Coma, per l’habitatge Graells. Barri del Nucli Antic d’Artesa de Segre, unifamiliar entre mitgeres, situat a la - A Grup Cultural i Recreatiu així com concórrer a la convocatòria del Pl. Major 16 2n, a Artesa de Segre. d’Alentorn, per la legalització d’un bar, Departament del Servei Català d’Ocu- - A Celurubí Promocions SL, pels 10 a desenvolupar a la Pl. Les Forques 3, pació de Catalunya, per a la concessió habitatges unifamiliars de l’escala C de a Alentorn. de subvencions en el marc del projecte l’edifici plurifamiliar situat al C/ «Treball als Barris», demanant-hi ajut Marcel·lí Farré 5, a Artesa de Segre. S’acorda autoritzar les següents econòmic per un import de 21.600 connexions a la xarxa d’aigua potable euros. S’acorda la concessió de la pròr- d’Artesa de Segre: roga de llicència d’obres a Ramon - A Lluïsa Llorens Quer, escomesa a C/ S’acorda aprovar prèviament el Marbà Tarragona per l’acabament de Bòbila 31 3r 1a. projecte d’una actuació específica d’in- les obres de l’ampliació de l’explota- - A Enric Palacios París, escomesa a C/ terès públic en sòl no urbanitzable pro- ció porcina d’engreix, situada a la Roc del Cudós 5 1r 1a. mogut per Josep Vendrell Cortina, per parcel·la 202, polígon 26 de Seró. - A Joan Oriola Palau, escomesa a C/ la construcció d’un magatzem agríco- Roc del Cudós 5 1r 2a. la, a situar al polígon 13, parcel·la 62, a S’acorda concedir les següents - A Carles Serra Comenge, escomesa a Alentorn, així com elevar l’expedient llicències d’obertura d’establiment i C/ Roc del Cudós 5 2n 2a. a la Comissió Territorial d’Urbanisme activitat: - A Emili Camps Pallarés, escomesa a de Lleida per a que l’examinin en tots - A Àrids i Prefabricats Cubells SL, per C/ Roc del Cudós 5 baixos 1a. els seus aspectes i procedeixi a la con- la instal·lació d’un laboratori d’assaigs - A Emili Camps Pallarés, escomesa a cessió de la corresponent aprovació de prefabricats de formigó, a desenvo- C/ Roc del Cudós 5 baixos 2a. definitiva. lupar a les instal·lacions situades a la - A Víctor Serra Campoy, escomesa a carretera C-14, km 0,5 d’Artesa de C/ Roc del Cudós 5 2n 1a. Segre. - A Josep Brescó Isanta, escomesa a C/ INFORMES D’ALCALDIA - A Geovial SLP, per la instal·lació i Roc del Cudós 14-16 1r 3a. obertura d’una oficina de direcció - A Judit Jou Llorens, escomesa provi- S’atorga una subvenció de 500 d’obres i redacció de projectes, a des- sional a C/ Fassina 2 – C/ Horta. euros a l’AMPA del CEIP Els Planells envolupar a la Pl. Progrés 2 altell 3, a - A Rosa París Barril, escomesa a C/ per l’actuació de l’Associació Cultural Artesa de Segre. Bòbila 31 1r 2a. La Roda el 24/04/2009 representant la - A Josep Batlle Salud, per la instal·lació - A Ramon Regué París, escomesa a C/ Llegenda de Sant Jordi. i obertura d’una explotació porcina Bòbila 31 1r 1a. d’engreix, a la parcel·la 43, polígon 501 - A M. Dolores Godes León, escomesa Ha estat aprovat el POUM i el (anteriorment parcel·la 204, polígon 8), a C/ Bòbila 31 2n 1a. Pla Especial Urbanístic del catàleg de dins del terme municipal d’Artesa de masies i cases rurals d’Artesa de Segre. Segre. S’acorda concórrer a la convo- catòria del Departament d’Interior, Re- El Consell Comarcal ha atorgat S’acorda la concessió de canvi lacions Institucionals i Participació de una subvenció de 1.470 euros per la Fira de nom de les següents llicències la Generalitat de Catalunya, demanant- del Meló. d’obertura d’establiment i ambiental: hi ajut econòmic per a l’obtenció de - A Camarasa Potrony SL, la concessió subvenció per a la realització de l’ac- Eva Maza i Batlle

43 la Palanca

Programa de la Festa Major de Vilanova de Meià

www.lapalanca.cat

45 la Palanca Programa 11 de Setembre 11 de setembre Festa Nacional de Catalunya a Artesa de Segre

9:30h Concentració a la Plaça de l’Ajuntament Cercavila amb grup de grallers i capgrossos ELS ESPORRETS

10:00h Col·locació de la senyera a la Roca del Cudós. Coca i beure per a tothom

19:30h Ballada de sardanes, a la plaça de l’Ajuntament, amb la cobla QUATRE VENTS

Organitza: Ajuntament d’Artesa de Segre Col·labora: Comissió 300, Bombers Voluntaris i Protecció Civil Aplec del conill

Lloc: Pavelló poliesportiu Hora: A les 14h tots a taula

Es donarà un premi a la taula més ben guarnida i a la colla més ben equipada. A la tarda, ball amb JOAN CARBONELL

Organitza: Associació de Comerç i Serveis d’Artesa de Segre

Dates a recordar

Propera renovació del DNI Fins pròxim avís per part de la Policia, no es tornarà a renovar el DNI a l’ajuntament d’Artesa de Segre. Per a més informació podeu adreçar-vos a l’oficina de tramitació del DNI a Lleida (C/ Jaume II, 15, telèfon 973 21 42 74 i horari de dilluns a dijous de 9h a 17h i divendres de 9h a 14h. També podeu demanar cita prèvia trucant al 902 24 73 64 o a www.citapreviadnie.es).

Propera recollida d’objectes voluminosos Pobles agregats: dijous 24 de setembre Artesa de Segre: dijous 17 setembre (només en casos molt justificats, que no puguin anar directament a la deixalleria) Cal trucar per informar del lloc de recollida i dels objectes (tel. 973 40 00 13)

Ajuntament d’Artesa de Segre

46 la Palanca Programa de la Festa Major d'Artesa

dimecres 23 13:00h Vermut a la Pl. Ball 21:30h Sorteig públic de llotges Lloc: Sala d’Actes de l’Ajuntament 16:00h Emocionant encontre de futbol EFAP i seguidament presentació dels equips EFAP 22:00h Havaneres i cremada de rom amb PORT BO Lloc: Camp Municipal Esports Lloc: Pl. Ball Durant la tarda Concurs play station dijous 24 Lloc: Lokal (edifici La Granja) 17:30h Traca i repic de campanes i seguidament jocs infantils amb LA XARRANCA A partir de les 16:00h Partits de bàsquet Lloc: Bisbe Bernaus Lloc: Pavelló Poliesportiu

19:00h Xocolatada a la Pl. Ball 18:00h Espectacle infantil «la volta al món» amb el grup ENCARA FAREM SALAT 19:30h Ball amb JOAN CARBONELL-DUET Lloc: Pl. Ball Lloc: Av. Maria Anzizu 18:00h Concert amb l’orquestra ROSALEDA 22:00h XVIIè Sopar de Germanor Lloc: Pavelló Poliesportiu Seguidament, ball amb els grups ATALAIA i TREMENDOS 20:00h Ball de tarda amb l’orquestra ROSALEDA Lloc: Pavelló Poliesportiu Lloc: Pavelló Poliesportiu

06:00h Salsitxada popular i esmorzar per a tothom! 20:30h Missa vespertina Lloc: davant del Pavelló Poliesportiu Lloc: Església parroquial

divendres 25 23:30h Teatre amb la companyia PLANETA IMPRO 12:00h Missa amb l’obra «zzapping» Lloc: Pavelló Poliesportiu 13:00h Sardanes amb la cobla-orquestra BLANES Lloc: Pl. Ball 01:30h Rumba Artesa amb GERTRUDIS + AMBAPARÀ 16:00h XVè concurs de botifarra «Copa, Lliga i Lloc: Pavelló Poliesportiu Champions» Lloc: Pavelló Poliesportiu diumenge 27 09:00h Tir al plat 18:00h Espectacle infantil «Monninots» amb la Lloc: Camp de Tir Antona companyia SINILOS Lloc: Pl. Ball 09:30h Missa

18:30h Concert a càrrec de l’orquestra BLANES 12:00h Missa Lloc: Pavelló Poliesportiu 13:00h Sardanes amb la cobla-orquestra MARINA 19:00h Cursa d’andròmines Lloc: Pl. Ball Lloc: Sortida des de Prat de la Riba 14:00h Vermut 20:30h Ball de tarda amb l’orquestra BLANES Lloc: Pl. Ball Lloc: Pavelló Poliesportiu A partir de les 16:30h Partits de bàsquet 23:30h Orgia de foc Lloc: Pavelló Poliesportiu Lloc: Bisbe Bernaus 18:00h Futbol entre CE Artesa de Segre - CF 01:00h Sarau amb VIRGINIA BAND, KOMANDO NOGUERA i RED-IN 18:00h Espectacle infantil «Caravan» Lloc: Pavelló Poliesportiu amb el grup TOT CIRC Lloc: Pl. Major dissabte 26 11:00h Missa 18:00h Concert amb l’orquestra MARINA Seguidament, ball fi de festa amb la mateixa 12:00 Sardanes amb la cobla ROSALEDA orquestra Lloc: Pl. Ball Lloc: Pavelló Poliesportiu

47 la Palanca

Palanc-oci

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans 1234567891011Horitzontals 1. Dit d’allò que en contacte amb l’aigua fa bombolles.- 2. Emet sons. 1 Personatge bíblic que va fugir de Sodoma i Gomorra. El metall més 2 preuat pels joiers.- 3. Eixerit o ben dur. Gènere de formigues.- 4. Al revés, grup musical de rock català, nom de pantà o d’estatut. Vocal que 3 sembla una circumferència. Al revés, planta aquàtica amb aspecte de 4 jonc.- 5. Les consonants del dit. Conjunt d’ossos que protegeix el cer- 5 vell. Nota musical que val ben poca cosa.- 6. Vocal prima. Contrari d’humit. Al revés, tira prima de roba.- 7. Sorral. Les vocals de la raó. 6 Consonant dental.- 8. Negació repetida. Fixar una data. Nota musical.- 7 9. Turo o bòvid amb les banyes anellades i dirigides enrere i enfora. 8 Animar el foc. Consonant tossuda.- 10. Al revés i singular, en Quixot els confongué amb gegants. El dígraf més tossut. Líquid daurat, joia de 9 tot bon cuiner.- 11. Persona que escriu la lletra d’una òpera. 10 Verticals 11 1. Relatiu als estudiants.- 2. Singular, el nas en té dos. Al revés, exhibir amb elegància.- 3. Plural, consonant d’un sol arquet. En tinc coneixe- ment. Mesquí.- 4. Branca tallada de l’arbre. Àpat que féu Jesús abans de la Passió. Parella de consonants bilabials.- 5. Consonant que té una germana més alta. Mala passada, engany. Consonant que s’equivoca.- 6. El nom de la consonant cantonera. Vocal extravertida. Unitat de volum.- 7. Bata que portaven els capellans. Al revés, escull. - 8. Consonants assortides. Quedarà amb algú o instrument musical. Vocal prima.- 9. Est. Al revés, tractament femení. Negació rodona. El color d’un dels Reis Mags.- 10. Públicament conegut. Mig formatge. Al revés, les consonants del tel.- 11. Camí seguit per un cos.

Jeroglífic Problema d’escacs Sense Perdre els Orígens per David Fusté per Ramon Monfà - www.bidmonfa.com per Jordi Esteban

Xofer (xòfer)

TUTU En temps dels primers vehicles moguts amb la tècnica de la màquina de vapor (trens, primers automòbils, etc.) calia mantenir constantment la temperatura de la caldera amb llenya o carbó. Les 500 persones encarregades d’aquesta feina eren els chauffeurs, és a dir, escalfadors. Aquest nom s’ha mantingut per als con- ductors dels cotxes actuals, tot i que ja notanota no han de fer aquesta feina tan pesada i rutinària.

Població de la Noguera Juguen les blanques Diccionari Etimològic Complementari de la Llengua Catalana IX, 572

(Joan Coromines)

1. Dxg8+, Rxg8; 2- Tc8+, Af8; 3- Ac4+, Rh8; 4- Txf8++. 4- Rh8; Ac4+, 3- Af8; Tc8+, 2- Rxg8; Dxg8+, 1.

Problema d’escacs Problema

). la D, tu, ( Tudela

Jeroglífic

VERTICALS: a partir de les horitzontals. les de partir a VERTICALS:

11. Llibretista. 11.

Crani. Re.- 6. I. Sec. atniC.- 7. Arenal. AO. T.- 8. Ni. Adiar. Do.- 9. Tur. Atiar. R.- 10. iloM. RR. Oli- RR. iloM. 10. R.- Atiar. Tur. 9. Do.- Adiar. Ni. 8. T.- AO. Arenal. 7. atniC.- Sec. I. 6. Re.- Crani.

HORITZONTALS: 1. Efervescent.- 2. Sona. Lot. Or. - 3. Trempat. Ata.- 4. uaS. O. acnoJ.- 5. DT. 5. acnoJ.- O. uaS. 4. Ata.- Trempat. 3. - Or. Lot. Sona. 2. Efervescent.- 1. HORITZONTALS:

Encreuat SOLUCIONS

49 la Palanca Imatges d’Ahir La Fira de Sant Bartomeu. 1885

questa Fira se celebrava el 24 A d’agost des de temps immemo- rial (des de 1443, en què es va ins- taurar gràcies a Alfons el Magnà- nim), però aquell any es va ajornar a l’1 d’octubre per por de la malaltia de còlera. En aquell temps la fotografia estava a les beceroles i a Artesa encara va tar- dar anys en arribar, per la qual cosa publiquem un edicte d’Alcaldia de l’agost de 1885. Sempre s’havia cele- brat el dia 24 i, que se sàpiga, només aquella vegada es va retardar de mane- ra excepcional. Era la Fira més important de l’any i l’única que es fa avui. L’acord es va prendre en una reunió de l’Ajuntament del dia 2 d’aquest mes, a la qual també hi assistí la Junta Municipal de Sanitat, formada pels regidors i altres vocals de la Junta (se suposa que hi havia algun metge). Val a dir que la malaltia del còlera feia autèntics estralls entre la població, amb el resultat de moltes morts, i pot- ser més que les possibilitats reals de contraure-la, hi havia una psicosi de epidèmia o pandèmia (semblant a la que hi ha avui dia amb la grip nova). Curiosament, en aquesta acta es fa constar que es considera molt conveni- ent que es prenguin aquestes precauci- ons i mesures, per tal que aquesta vila (Artesa) no sigui víctima de tan terri- «FAIG SABER: pècie. Més o menys com avui, encara ble malaltia. La cosa podria quedar Que havent desaparegut les causes que que ara els cavalls estan al motor d’un agreujada per l’estació calorosa en què van donar lloc l’any passat al trasllat cotxe. ens trobem. L’exemple és que, segons de la Fira, que des de temps immemo- Val a dir que el Sr. Miquel Simó, es llegeix al periòdics, s’aconsella rial es celebra a la vila el dia 24 d’agost, batlle d’aquells anys, era l’avi de Jaume l’adopció de mesures, ja que la premsa l’Ajuntament de la meva presidència ha Campabadal Simó, propietari d’una de explica els danys produïts i les mesu- acordat que torni a celebrar-se en aquest les dues ferreries de la cruïlla entre les res adoptades en altres poblacions. any i en els successius, el mateix dia carreteres de Ponts i de Tremp i el pare Amb aquest plantejament, tots els 24 de l’actual tal com venia practicant- de la Teresina i del Jaume. És a dir, era concurrents van aplaudir la proposta del se. el rebesavi de Jaume Campabadal Sr. Alcalde, es fa constar en acta i sig- Y pel coneixement de les persones, Farré, exalcalde d’Artesa per ERC nen els membres de l’Ajuntament el 2 a qui pugui convenir, prego i suplico (1991-2003). L’anècdota seria que a la d’agost de 1885. Eren els senyors Mi- als Srs. Alcaldes, donin a aquest edicte família Simó-Campabadal, treballar quel Simó, Juan Gasset, José Boldú, Juan tota la publicitat possible. pels afers socials del poble ja els hi ve Monsó, Pablo Balagueró, Buenaventura Artesa de Segre, a 4 d’Agost de 1986 de lluny. Solé i Miquel Casellas Sañó. MIQUEL SIMÓ» Són històries de la Fira, perdudes en El cas es va donar per acabat, però al Segons un escrit de l’època, aque- els polsosos racons de la memòria i dels cap d’un any va aparèixer un altre edicte lles antigues fires eren per a la com- arxius, que sempre ve de gust recuperar. d’Alcaldia que deia textualment i en pra-venda de tota classe de ramaderia, castellà: fruits, efectes i mercaderies de tota es- Bartomeu Jové i Serra

50 la Palanca

La Foto

Un dels actes novedosos de la Fira de Sant Bartomeu va ser la representació de l'espectacle "1443. Alfons IV el Magnànim" que anà a càrrec de la companyia de dansa "Enèsim". (Foto: Josep Manel Gil)