Memoriaub0203.Pdf
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
I. INTRODUCCIÓ02-03 •Discurs del rector d’inauguració del curs acadèmic 2003-2004 •Memòria del secretari general del curs acadèmic 2002-2003 MEMÒRIA DEL CURS 2002-2003 Acte d’inaguració del curs 2003-2004 Discurs del02-03 rector DISCURS DEL RECTOR D’INAUGURACIÓ DEL CURS ACADÈMIC 2003-2004 Hble. Sr. Conseller, Excm. Sr. President del Consell del treball convulsionada per la globalització, depèn de Social, membres de la comunitat universitària, senyores la quantitat i qualitat de l’aposta per la innovació, la i senyors, creativitat i la capacitat de generar riquesa i benestar derivada d’aquest capital humà i del coneixement. No Durant aquest curs acadèmic, la nostra institució assu- és casualitat que la meitat dels indicadors que fa servir meix reptes realment importants, que van des de la el Banc d’Espanya per avaluar la convergència —o concreció de la incorporació a l’espai europeu d’en- no— d’Espanya respecte de la UE tinguin a veure amb senyament superior i de recerca fins a l’adaptació a un temes de formació i recerca. I, per això, el principal nou marc estatutari descentralitzador que comporta repte de la societat envers la seva universitat i, per tant, una devolution de competències i responsabilitats als el primer deure de la universitat en el moment actual nivells de govern més propers a la base de la comunitat rau en la seva contribució a mobilitzar el 100% del universitària. Tot això a l’expectativa de la configuració potencial de capacitat de coneixement i innovació de la de les noves línies bàsiques que, també en matèria d’u- nostra societat. Parlo de tot el potencial, del 100% del niversitats i recerca, haurà de fixar el govern de Cata- potencial. No és casualitat que la declaració de Berlín lunya que els ciutadans elegirem d’aquí a 40 dies, i que dels ministres d’Educació de la UE de fa tres setmanes serà decisiva per configurar el marc financer de les uni- rectifiqui subtilment els plantejaments elitistes d’alguns versitats i el tarannà de la política acadèmica i de recer- documents anteriors per recordar la necessitat de la ca que determinaran el marc i els marges de maniobra dimensió àmpliament social de l’ensenyament, la neces- de les activitats de la nostra institució. sitat de treure tot el profit del capital intel·lectual i crea- tiu de les persones. No és casualitat que un dels canvis És un moment tan rellevant que invita a parlar, no de més espectaculars en termes històrics del segle XX hagi reivindicacions universitàries sinó, ben al contrari, del estat el pas d’una societat que fa un segle permetia arri- tema cabdal de què té dret d’exigir la societat a la seva bar a l’ensenyament superior només al 3% de la seva universitat i què podem aportar com a UB, com a pri- població a una altra en què ho pot fer pràcticament la mera institució científica i cultural del país, a la nostra meitat. societat, que afronta també reptes de futur decisius. A la universitat, ens toca avui parlar de deures i responsa- Fa poques setmanes, Vartan Gregorian, antic president bilitats i no solament de reivindicacions i drets. Els uni- de la Universitat de Brown, recordava en un monogràfic versitaris i la societat ja estem acostumats a veure com sobre la competitivitat de les universitats nord-america- durant els mesos preelectorals tothom parla de la nes com la descentralització del sistema educatiu i de importància de l’educació, del capital humà, que la recerca als Estats Units i el respecte a la llibertat acadè- riquesa del país és la seva gent, del paper crucial de la mica i al sistema de govern de la comunitat universitària recerca i la innovació, etc. Estem acostumats que es eren peces clau d’un sistema universitari d’èxit. A dife- facin plantejaments i promeses que no solament acostu- rència d’altres interpretacions, Gregorian insisteix en el men a ser música celestial en comparació amb les reali- fet que socialment i econòmicament la base d’aquest tats dels anys anteriors, sinó que l’experiència demostra èxit és que al principi del segle XXI els ciutadans i les que lamentablement estan condemnats a ser postergats ciutadanes poden participar en l’ensenyament superior i i oblidats enfront d’altres “urgències històriques”, una en la recerca en una escala sense precedents en la histò- vegada fetes les eleccions i arribat el moment de la real- ria del món. Anar per aquesta via de mobilitzar el 100% politik. Però els universitaris tenim l’obligació i la res- de la riquesa intel·lectual d’una societat —també a ponsabilitat de recordar a la societat i als polítics que sí Europa i, per descomptat, a Catalunya— és la meva lec- que és veritat que el capital humà ha esdevingut l’actiu tura de la declaració de Berlín, que avala que el camí més important per a la prosperitat de les nacions i que per convertir Europa en l’avançada de la societat del el dinamisme dels països, en una divisió internacional coneixement, tal com es va acordar a la cimera de Lis- 13 MEMÒRIA DEL CURS 2002-2003 boa, només és compatible amb la dimensió social de l’e- Voldríem que també fos la sensibilitat del Govern de ducació, pilar, d’altra banda, de les societats democràti- Catalunya. La UB ha demostrat amb escreix la seva ques avançades, i amb un tarannà que faci de la capacitat per anar per aquesta via. Donant formació a innovació, la creativitat i la recerca un compromís del desenes de milers d’alumnes cada any amb una quali- conjunt de la societat, de tota la societat. tat compatible amb el fet d’haver assolit, com recorda- va la Memòria presentada pel secretari general, el 44% Europa —i, òbviament, Catalunya— necessita una dels projectes reconeguts per la Generalitat de Cata- societat amb una massa crítica de persones ben forma- lunya en matèria d’innovació docent i el 50% de les des, amb creativitat i esperit innovador. distincions a la recerca. Entre les dotze universitats catalanes, aquestes proporcions de la UB no requerei- Europa —i, òbviament, Catalunya— necessita mobilit- xen cap comentari addicional, excepte reiterar que zar el 100% del seu potencial de coneixement i innova- estem amb escreix a l’altura de la confiança de la nos- ció, i l’indicador, ho repeteixo, realment essencial de tra societat i que ens agradaria rebre la mateixa dosi l’èxit del sistema universitari i de recerca europeu —i de confiança dels poders públics. Confiança en la UB i per descomptat, del català— rau principalment en confiança en la institució universitària en general. A milers de persones que siguin excel·lents professionals, l’hora de parlar de finançament, a l’hora de parlar de amb capacitat d’adaptació creativa i innovadora a reali- polítiques de recerca. Confiança per “universitaritzar” tats canviants, que facin que el nostre teixit productiu la nostra societat en aquests moments d’aportació deci- sigui competitiu, i la nostra societat, equitativa i cohe- siva del coneixement i la innovació. Confiança perquè sionada gràcies a l’àmplia difusió del coneixement, un no tornin a ser vigents els retrets que feia el meu ante- coneixement no solament que inclogui els continguts cessor Pere Bosch i Gimpera quan parlava —el 1923— més professionalitzadors, sinó que també faci estimar la de la desconfiança envers la universitat que generava cultura i les humanitats, que són la base, juntament la creació a càrrec del poder polític d’entitats o centres amb la ciència —com ens ha recordat de manera admi- que tractaven de substituir la universitat en àmbits de rable el professor Tejada— i la tecnologia, de la conti- formació i recerca. I que quedi clar: si la universitat nuïtat i qualitat de la nostra societat. Una tasca que aporta i demana als poders públics la mateixa confian- requereix —per responsabilitat envers la societat— una ça que rep de la societat no és perquè això sigui una revaloració de la docència i l’aprenentatge, com una qüestió d’equitat o de justícia —que també ho és—, obligació no subordinable a cap altra en l’activitat uni- sinó per eficiència i responsabilitat, perquè aquesta versitària. Una tasca que requereix —per responsabili- confiança —com ja s’ha dit— és un ingredient essen- tat envers la societat— una política de recerca que cial d’una política universitària i de recerca eficient al subministri als molts grups de recerca universitaris les servei dels interessos de Catalunya a curt i a llarg ter- eines per continuar desenvolupant la feina que ha por- mini, que passa, cal insistir-hi, per mobilitzar el 100% tat Catalunya a millorar la seva projecció internacional. dels recursos del coneixement i la innovació de la nos- Una tasca que requereix de les universitats un apropa- tra societat. ment, perfectament compatible amb l’autonomia uni- versitària, al món professional, laboral i empresarial, Però cal que la comunitat universitària sigui també com el que fem a la UB a través del Consell Social, del autocrítica. Per tal de ser creditors d’aquesta renova- Consell Assessor i de les entitats del Grup UB, de da confiança a la comunitat universitària, hem de milers de convenis de pràctiques, de milers de convenis donar garanties que determinats arrelats comporta- de transferència de tecnologia i coneixements, a través ments, corporativistes i ineficients, no poden tenir de Som UB o dels consells assessors que preveu el nou acollida al nostre si. No solament pel fet de ser Estatut de la UB. Una tasca en què la feina d’entitats incompatibles amb la responsabilitat social de les uni- com el Claustre de Doctors i l’exemple admirable versitats, sinó també perquè subministren coartades d’Antoni Caparrós i d’Albert Biayna són uns referents per a la displicència o per a les desqualificacions que que assumim amb orgull.