L’italiana in Algeri GIOACHINO ROSSINI
Dramma giocoso en dos actes Llibret d’Angelo Anelli 13 - 23 de desembre Temporada 2018-2019
1 L'italiana in Algeri
Patronat de la Fundació del Gran Teatre del Liceu Comissió Executiva de la Fundació del Gran Teatre del Liceu
President d’honor Joaquim Torra i Pla President Salvador Alemany i Mas President del patronat Salvador Alemany i Mas Vocals representants de la Generalitat de Catalunya Laura Vice-president primer Laura Borràs i Castanyer Borràs i Castanyer, Maria Dolors Portús i Vinyeta Vice-president segon Javier García Fernández Vocals representants del Ministerio de Cultura y Deporte Amaya Vice-president tercer Jaume Asens i Llodrà de Miguel Toral, Antonio Garde Herce Vice-president quart Marc Castells i Berzosa Vocals representants de l’Ajuntament de Barcelona Joan Subirats Vocals representants de la Generalitat de Catalunya i Humet, Marta Clarí Padrós Maria Dolors Portús i Vinyeta, Àngels Barbarà i Fondevila, Vocal representant de la Diputació de Barcelona Oriol Lladó Angels Ponsa i Roca, Pilar Fernández i Bozal i Esteller Vocals representants del Ministerio de Cultura y Deporte Vocals representants de la Societat del Gran Teatre del Liceu Santiago Fisas Ayxelà, Joan Francesc Marco Conchillo, Amaya Javier Coll i Olalla, Manuel Busquet i Arrufat de Miguel Toral, Santiago de Torres i Sanahuja Vocals representants del Consell de Mecenatge Jaume Giró i Vocals representants de l'Ajuntament de Barcelona Ribas, Luis Herrero Borque Joan Subirats i Humet, Marta Clari Padrós Secretari Joaquim Badia i Armengol Vocals representants de la Diputació de Barcelona Oriol Director general Valenti Oviedo i Cornejo Lladó i Esteller Vocals representants de la Societat del Gran Teatre del Liceu Javier Coll i Olalla, Manuel Busquet i Arrufat, Ignasi Borrell i Roca, Josep Maria Coronas i Guinart, Àgueda Viñamata y de Urruela Vocals representants del Consell de Mecenatge Jaume Giró i Ribas, Luis Herrero Borque, Kim Faura i Batlle, Alfonso Rodés i Vilà Patrons d’honor Josep Vilarasau i Salat, Manuel Bertrand i Vergès Secretari no patró Joaquim Badia i Armengol Director general del Gran Teatre del Liceu Valentí Oviedo i Cornejo
2 3 Gràcies per Mitjans de comunicació fer-ho possible.
Patrocinadors del 20è aniversari
Ópera Actual, Associació de Premsa Comarcal, Barcelona Connect, El Gerió Digital, Metrópoli Abierta
Patrocinadors
Mecenes
4 5 Protectors Col·laboradors
Benefactors
Carlos Abril, Salvador Alemany, Magda Ferrer- Dalmau, Josep Ignasi Molins, Josep Oliu, Fernando Aleu, Josep Balcells, Mercedes Fuster, José Gabeiras, Francisco Reynés, Miquel Roca, Joaquim Barraquer, Núria Basi, José Luis Galí, Jorge Gallardo, Pedro Roca-Cusachs, Josep Sabé, Manuel Bertran, Manuel Bertrand, Pau Gasol, Francisco Gaudier, Anna Sala, Francisco Salamero, Agustí Bou, Josep M. Bové, Lluis M. Ginjaume, Ezequiel Giró, Lluís Sans, Maria Soldevila, Jordi Soler, Carmen Buqueras, Cucha Cabané, Andrea Gömöry, Casimiro Gracia, Emiliano Suárez, Karen Swenson, Jordi Calonge, Joan Camprubi, Jaume Graell, Francisco A. Granero, Manuel Terrazo, August Torà, Montserrat Cardelús, Pere Grau, Calamanda Grifoll, Ernestina Torelló, Ana Torredemer, Ramon Centelles, Guzmán Clavel, Francesca Guardiola, Maria Guasch, Joan Uriach, Marta Uriach, Josep Manuel Corrales, Gabriel Jené, Sofia Lluch, Manuel Valderrama, Anna Vicens, Gràcies per M. Dolors i Francesc, Francisco Egea, Rocio Maestre, Josep Milian, Josep Vilarasau, Maria Vilardell †, Joan Esquirol, Antoni Esteve, José M. Mohedano, Joan Molins, Salvador Viñas fer-ho possible.
6 7 11 19 44 72
Fitxa tècnica Amb el teló English synopsis L’italiana abaixat al Liceu
14 32 56 Jaume Tribó 86
Orquestra Sobre Fonaments vocals Selecció la producció d’una bogeria d'enregistraments 12 28 48 Arturo Reverter 78
Fitxa artística Sobre Coratge de dona Cronologia L’italiana in Algeri
María Encina Cortizo Christina 16 Scheppelmann 37
13 Cor Argument 62 88 de l'obra
Repartiment Entrevista a Biografies 40 Luca Pisaroni
Comentaris musicals
8 9 Temporada 2018 / 19 L’italiana in Algeri Durada aproximada: GIOACHINO ROSSINI 2 hores i 50 minuts
22 de maig de 1813: estrena absoluta al Teatre San Benedetto de Venècia 29 d’agost de 1815: estrena a Barcelona, al Teatre de la Santa Creu 23 de desembre de 1869: estrena al Gran Teatre del Liceu 18 de desembre de 1982: última representació al Liceu
Total de representacions al Liceu: 13
Desembre Torn Tarifa
13 20 h B 4 14 20 h E 3 15 20 h C 3 17 20 h A 4 18 20 h H 5 19 20 h D 5 21* 20 h G 4 22 18 h F 3 23 17 h T 4
* amb audiodescripció
10 11 L'italiana in Algeri Gioachino Rossini
Fitxa artística Repartiment
Direcció musical Producció Fondazione Teatro Regio Mustafà Riccardo Frizza de Turí Bei d’Alger Luca Pisaroni: 13, 15, 18 i 21 de desembre Simón Orfila: 14, 17, 19, 22 i 23 de desembre Direcció d’escena Orquestra Simfònica i Cor Vittorio Borrelli del Gran Teatre del Liceu Elvira Esposa del bei Escenografia Direcció del Cor Sara Blanch Claudia Boasso Conxita Garcia
Zulma Vestuari Concertino Esclava i confident d’Elvira Santuzza Calì Kai Gleusteen Lidia Vinyes-Curtis
Il·luminació Assistència a la direcció musical Haly Andrea Anfossi Massimo Spadano Capità dels pirates del bei Toni Marsol
Reposició de la il·luminació Assistents musicals Vladi Spigarolo Véronique Werklé, Rodrigo de Vera, Lindoro Daniela Pellegrino i Jaume Tribó. Italià presoner a Alger Maxim Mironov: 13, 15, 18, 21 i 23 de desembre Assistència a la direcció d’escena Edgardo Rocha: 14, 17, 19 i 22 de desembre Leo Castaldi
Isabella Assistència al vestuari Edició crítica de la Fondazione Rossini Jove italiana promesa amb Lindoro Paola Tosti de Pesaro en col.laboració amb Casa Varduhi Abrahamyan: 13, 15, 18, 21 i 23 de desembre Ricordi, a càrrec d'A. Corghi Maite Beaumont: 14, 17, 19 i 22 de desembre
Vestuari realitzat als tallers de sastreria de la Fundació Teatro Massimo de Palerm Taddeo Italià enamorat d’Isabella Giorgio Caoduro: 13, 15, 18, 21 i 23 de desembre Manel Esteve: 14, 17, 19 i 22 de desembre
Amb la col·laboració de
12 13 Gioachino Rossini
Intèrprets
Violí I Contrabaix Kai Gleusteen Savio De La Corte Liviu Morna Joaquín Arrabal Olga Aleshinsky Sofia Bianchi Birgit Euler Sergey Maiboroda Flauta Sergi Puente Albert Mora Oleg Shport Sandra Luisa Batista Raúl Suárez Yana Tsanova Oboè Paula Banciu César Altur Raúl Pérez P. Violí II Emilie Langlais Clarinet Jing Liu Clàudia Camarasa Andrea Ceruti Liam Harmann Charles Courant Kalina Macuta Fagot Alexandre Polonsky Guillermo Salcedo Annick Puig Aleksandra Ivanovsky Trompa Ionut Podgoreanu Viola Carles Chordá Escrivá Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Fulgencio Sandoval Birgit Schmidt Trompeta L’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu és l'orquestra més antiga de l’Estat espanyol. Claire Bobij Francesc Colomina Josep Bracero David Alcaraz Durant gairebé 170 anys d’història, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu ha estat dirigida per les Marie Vanier més grans batutes, d’Arturo Toscanini a Erich Kleiber, d’Otto Klemperer a Hans Knapperstsbusch, Nina Sunyer Percussió de Bruno Walter a Fritz Reiner, Richard Strauss, Alexander Glazunov, Ottorino Respighi, Pietro Manuel Martínez Mascagni, Igor Stravinsky, Manuel de Falla o Eduard Toldrà, fins a arribar als nostres dies amb Violoncel Joan Salvador Riccardo Muti o Kirill Petrenko. Peter Thiemann Guillaume Terrail Clavicèmbal Ha estat la protagonista de les estrenes del gran repertori operístic a la península ibèrica del Esther Clara Braun Daniela Pellegrino barroc als nostres dies i al llarg de la seva història ha dedicat també una especial atenció a la Juan Manuel Stacey creació lírica catalana. Va fer el seu debut el 1847 amb un concert simfònic dirigit per Marià Obiols, essent la primera òpera Anna Bolena, de Donizetti. Des de llavors ha actuat de forma continuada durant totes les temporades del Teatre.
Internacionalment cal destacar el Concert per la Pau i els Drets Humans, organitzat per la Fun- dació Onuart, retransmès des de la seu de les Nacions Unides a Ginebra el passat 9 de desembre del 2017.
Després de la reconstrucció de 1999 han estat directors titulars Bertrand de Billy (1999-2004), Se- bastian Weigle (2004–2008), Michael Boder (2008–2012) i, des de setembre del 2012, Josep Pons. Concertino C. Associat Solista Ass. Solista
14 15 Gioachino Rossini
Intèrprets
Tenors I Barítons Figuració Daniel M. Alfonso Xavier Comorera Rocío Cebrero Josep Mª Bosch Gabriel Diap Cristina Murillo José Luis Casanova Ramon Grau Roberta Ruggiero Sung Min Kang Lucas Groppo Xavier Martínez Plamen Papazikov Xavier Benaque José Antº Medina Joan Josep Ramos Santiago Bernardi Joan Prados Eloi Prat Marc Garcia Llorenç Valero Eduard Moreno Marc Ibáñez Sergi Bellver Alejandro Llamas Joan Marmaneu Alexeider Perez Patrick Martínez Giorgo Elmo Diego Neira Jordi Aymerich Baixos David Ortega Miguel Ángel Currás Germán Parreño Dimitar Darlev Leandro Pérez Sanabria Tenors II Ignasi Gomar Daniele Ridolfi Omar A. Jara Ivo Mischev Carles Roig Graham Lister Mariano Viñuales Albert Viñas Josep Lluís Moreno Joan Scufesis Florenci Puig Roger Salvany Emili Rosés Jorge A Jasso Facundo Muñoz Cor del Gran Teatre del Liceu Xavier Canela Enrique Bauer El Cor del Gran Teatre del Liceu neix juntament amb el teatre el 1847 i protagonitza des d’aleshores les estrenes a l’estat espanyol de la pràctica totalitat del repertori operístic, del barroc als nostres dies. Al llarg d’aquests gairebé 170 anys, el Cor del GTL ha estat dirigit per les més grans batutes, d’Arturo Toscanini a Erich Kleiber, d’Otto Klemperer a Hans Knapperstsbusch, de Bruno Walter a Fritz Reiner, Richard Strauss, Alexander Glazunov, Ottorino Respighi, Pietro Mascagni, Igor Stravinsky, Manuel de Falla o Eduard Toldrà, fins a arribar als nostres dies amb Riccardo Muti o Kirill Petrenko, i per els més grans directors d’escena.
El Cor del GTL s’ha caracteritzat històricament per una vocalitat molt adequada per a l’òpera italia- na, consolidant un estil de cant de la mà del gran mestre italià Romano Gandolfi assistit pel mestre Vittorio Sicuri, que en fou el director titular al llarg d’onze anys i que creà una escola que ha tingut continuïtat amb José Luis Basso i actualment amb Conxita García. També han estat directors titulars del Cor Peter Burian, Andrés Máspero i William Spaulding.
16 17 Quan escrivia L’italiana in Algeri, [Rossini] es trobava en la flor de la joventut i del geni; no tenia por de repetir-se; no intentava fer música forte; vivia a l’amable país de Venècia, el més alegre d’Itàlia i per ventura del món, i certament el menys pedant; el resultat d’aquest caràcter dels venecians és que volen, abans que res, en música, cants agradables i més lleugers que apassionats. A L’italiana se’ls va servir a la mida dels seus desitjos. AMB EL TELÓ Stendhal Vida de Rossini ABAIXAT Compositor
Contemporani de Donizetti i de Bellini, Gioachino Rossini (1792-1868) és un dels grans representants del bel canto romàntic, tot i que la seva escriptura sempre va mantenir un arrelament inqüestionable al segle XVIII, del qual sempre es va sentir deutor.
Autor d’una quarantena d’òperes, Rossini va ser un dels compositors més sol·licitats del seu temps i era reclamat a Nàpols, Venècia, Roma, Milà o París. Per això no era estrany que sovint fes ús del “reciclatge” en moltes de les seves òperes. Precisament, Il viaggio a Reims seria objecte, tres anys després d’estrenar- se, d’un clar aprofitament, perquè Rossini utilitzaria i Vittorio Borrelli Spadano,Massimo Conxita Garcia gairebé tota la partitura per a la hilarant Le Comte Ory.
Tot i la seva fama i popularitat com a compositor d’òpera bufa (còmica), Rossini va ser igualment un destacat autor d’òpera seriosa. Retirat a París prematurament el 1829, el músic va deixar d’escriure òperes i va dedicar la resta de la seva vida (39 anys) a la composició de peces de saló i a una altra de les seves grans passions, la gastronomia.
L’italiana in Algeri va ser l’onzena òpera del catàleg Ruggiero,Roberta Rocío Cebrero,
rossinià i representa un dels grans moments de la Marc Garcia i Joan Scufesis seva producció com a òpera bufa. Anticipa en certa manera l’univers de La cenerentola i d’Il barbiere di Siviglia pels seus recursos còmics, especialment l’ús del crescendo orquestral i vocal, i l’ús del sil·labat i de les onomatopeies en números de conjunt, com ara el genial final del primer acte. 20 23 construeix elconstrueix música abans. Die Entführung (El en el serrall) rapte
Llibret i llibretista Llibret musulmà, el rude Mustafà. italiana in Algeri Al mateix temps, ubica l’acció ubica l’acció temps, Al mateix aus dem Serail seu promès de la captivitat d’un cabdill de la captivitat d’un seu promès d’òpera, es va a la dedicar a la docència d’òpera, de Mozart, tot i que en el cas de l’òpera de Mozart, i que en el cas de l’òpera tot rossiniana és una dona la que rescata el és una dona la que rescata rossiniana a Algèria, en un intent de recuperar una de recuperar a Algèria, en un intent va a llibretista com la carrera abandonar els pseudònims de Marco Landi i Niccolò els pseudònims de Marco a la dominació austríaca del nord d’Itàlia, nord a la dominació austríaca del Anelli (1761-1820) vaAnelli (1761-1820) també amb escriure personatge d’Isabella des d’un feminisme personatge d’Isabella des d’un temàtica semblant a la de temàtica anterior al qual Luigi Mosca ja havia posat Mosca ja havia al qual Luigi anterior Liprandi, i es va canònic iLiprandi, en dret llicenciar Facultat de Dret de la Universitat de Pavia. de la Universitat de Dret Facultat va en dues ocasions. Quan ser empresonat El llibret de L’ El llibret El llibret d’Angelo Anelli s’inspira en un text en un Anelli s’inspira d’Angelo El llibret civil a Pàdua. Compromès amb els opositors Compromès civil a Pàdua. avant la lettre.
Simón Orfila
Toni Marsol
Maite Beaumont i Manel Esteve 25
a Estrena a Milà. Il signor Il signor Tancredi Aureliano Aureliano in Palmira italiana in Algeri Il naufragio felice. Il naufragio — i es va estrenar — i es va estrenar a Venècia, i a Venècia, és l’onzena òpera del del òpera és l’onzena primera Isabella de la història. primera Tancredi Tancredi i naixia a Leipzig Richard Wagner— al al Wagner— Richard naixia a Leipzig la qual cosa va propiciar successives vala qual cosa successives propiciar El deliri que havia provocat l’estrena l’estrena provocat El deliri que havia es va com rebatejar de l’òpera a Venècia va fer que Rossini va fer que Rossini a Venècia de l’òpera habitual, la contralt Marietta Marcolini, Marcolini, Marietta habitual, la contralt Aureliano in Palmira Aureliano ser el mateix any que Rossini, amb una amb una que Rossini, any ser el mateix Teatro di San Benedetto de Venècia. Va Va de Venècia. di San Benedetto Teatro representacions de L’ representacions L’italiana in Algeri L’italiana i L’estrena va obtenir un èxit aclaparador, va un èxit aclaparador, obtenir L’estrena el 22 de maig de 1813 —el mateix dia que dia que de 1813 —el mateix el 22 de maig catàleg rossinià —escrita entre entre —escrita catàleg rossinià diverses ciutats italianes i de l’estranger. ciutats italianes i de l’estranger. diverses Per a unes funcions a Roma (1815), l’obra (1815), l’obra a unes funcions a Roma Per músic va comptar amb una col·laboradora músic va amb una col·laboradora comptar confessés: “Els venecians estan més bojos estan més bojos confessés: “Els venecians Bruschino incessant productivitat, estrenava productivitat, incessant que jo”. funcions, el a aquelles primeres Per
Luca Pisaroni i Maxim Mironov
Rodrigo de Vera, Sara Blanch i Simón Orfila Estrena al Liceu
L’onzena òpera de Rossini va ser la primera del compositor a representar-se a Barcelona. Ho va fer possible la companyia italiana que aleshores feia estada al Teatre de la Santa Creu (més tard, Principal) i que la va estrenar el 29 d’agost de 1815. L’èxit va ser gran i L’italiana in Algeri va reaparèixer en cinc temporades més. Luca Pisaroni i Rocío Cebrero Ruggiero,Roberta Toni Marsol, Al Liceu no es va estrenar fins al 23 de desembre de 1869, un any després de la mort de Rossini. I no va reaparèixer fins al 1928, quan la va cantar Conxita Supervia. Tanmateix, les següents representacions de l’òpera serien les temporades 1971-72 i 1982-83. Un títol, doncs, que ha fet poca fortuna al nostre teatre. 26 Giorgio Caoduro i Toni Marsol Varduhi Abrahamyan,
Christina Scheppelmann Una comèdia musical brillant, en divertiríem com mai i que el públic Directora artística del Gran Teatre del Liceu plena commemoració de l’aniversari gaudiria moltíssim. de Rossini, elegant i perfecta per a El director d’escena, Vittorio l’ocasió —l’obra mestra de les òperes Borrelli, no va perdre el temps: sabia còmiques de Gioachino Rossini—. Tot perfectament allò que volia, ja que això és la base que ens ha deixat el té un instint i un coneixement per- gran compositor i que nosaltres hem fecte de l’estil còmic de Rossini, així de realçar afegint altres elements com de cada nota de la partitura, i que aportin moltes més coses: uns aconsegueix crear immediatament un cantants excel·lents no només des ambient excel·lent entre els cantants del punt de vista vocal i musical sinó i durant els assaigs, que ha deixat també interpretatiu, per estar, així, a tothom amb un somriure als llavis, l’altura del mestratge del compositor. malgrat haver treballat moltes hores Fer una comèdia de qualitat i amb intensitat. veritablement divertida és molt més Tenim dos repartiments per als difícil que fer un drama. És tan fàcil papers principals, i durant els assaigs caure en un humor estereotipat i en ocasions tots dos es barregen, genèric, i tan complicat fer riure bé, perquè en certs moments es conce- SOBRE L’ITALIANA amb gust i classe... deix als cantants un permís, i els as- Des del primer dia d’assaig, aquest saigs han de continuar, naturalment, i mes de novembre passat, vam tenir de vegades això fa que l’assistent del IN ALGERI clar que amb aquesta producció ens director d’escena interpreti un dels Simón Orfila i Roberta Ruggiero 31
Vittorio Borelli
Cor del Gran Teatre del Liceu
Espero que el públic en gaudeixi. que el públic en gaudeixi. Espero Malgrat o, potser, gràcies a aquests gràcies potser, o, Malgrat
aquesta intenció! acció rossiniana. acció amb va l’òpera Rossini escriure a l’estrena per veure’ls tots en plena tots per veure’ls a l’estrena ha deixat amb moltes ganes d’arribarha deixat amb moltes la producció ha avançat molt bé i ensla producció present en l’assaig! present moments lleugers i amens a la feina, cial valor que és musical per tothom seves frases. Un espectacle d’espe- Un espectacle seves frases. pianista i el mestre han de cantar les pianista i el mestre exemple, el de Mustafà, el i llavors exemple, papers del cantant absent, com, per papersabsent, com, del cantant L’italiana in Algeri Muntatge de l’escenografia de al Liceu
Vittorio Borrelli Afrontar la posada en escena sorprendre i divertir: com no havíem Director d'escena d’aquesta obra mestra em va suposar de cedir al gust per l’absurd final del una mena d’immersió en un oceà de primer acte o a l’atribució del títol de sons, ritmes i perfums exòtics: no «Pappataci», o a la investidura del vaig poder prescindir de tot això (per Kaimakan o, fins i tot, a l’omnipresent bé que tampoc no era la meva inten- amenaça del bastó, i després Isabella, ció) i amb Claudia Boasso, la meva la «La llibertat guiant el poble» que escenògrafa, hem volgut recrear dalt en «Pensa alla patria» agafa entre les de l’escenari múltiples imatges i at- mans la bandera tricolor del regne mosferes, tot començant l’obra amb d’Itàlia en un gest de desafiament; un una instal·lació fixa, primer serrall, desafiament que Rossini no podrà després terrassa, sala d’audiències, suportar respecte dels Borbons que banys àrabs i molt més, tot estricta- amb prou feines havien tornat a ment amb vistes al mar. Nàpols i que el 1815, per a la repeti- El joc es transforma en expressió ció napolitana el van obligar a subs- de teatre pur, amb la maquinària es- tituir el rondó per l’ària «Sullo stil cènica «a vista», caracteritzada per de' viaggiatori». diversos ambients que es mostren Llevat, justament, de la gran ària màgicament als ulls de l’espectador; d’Isabella, la resta de l’òpera és un SOBRE aquest simple joc centra la seva aten- estímul o incentiu a l’acció, a la diver- ció en la trama de l’òpera, tot res- sió, a la recerca d’una complicitat ín- LA PRODUCCIÓ pectant absolutament la voluntat de tima amb els solistes per desenvolu- L'italiana in Algeri Gioachino Rossini “Rossini va deixar de compondre farses, massa difícils per a les escasses pretensions del repertori jocós, massa breus i convencionals com per suscitar l’interès dels divos i, amb L’italiana in Algeri, forjarà par amb ells el caràcter de cadascun dels personatges, parant una atenció decididament el prototip de l’òpera particularment crítica pel que fa a les seves manies i hàbits. còmica moderna”. Així doncs, Mustafà, en el seu deliri d’omnipotència, entra a la sala d’audiències caminant per damunt l’aigua d’una piscina; Isabella viatja amb un bagul ple de carteres i saba- tes i, com a bona mestressa de casa livornese, pasta i fa les tagliatelle per al pappataci Mustafà, i Taddeo, com a bon italià, no pot concebre d’em- prendre l’aventura per mar i terra des d’Algèria sense una maleta plena de roba interior (perquè la mamma així ens ho ha ensenyat...), i després Elvira, l’esposa renegada perquè és pedant, avorrida i ni tan sols sap planxar; Lindoro, encarregat de la neteja de l’spa, amb la mania de la higiene. I què es pot dir de Haly, guar- dià del famós «bastó» del qual té una versió desmuntable que guarda en una maleta escaient, com un assassí professional el seu fusell; i per últim Zulma, potser la més sàvia de totes, que com totes les criades de la casa (Despina alliçona) mira de guiar la seva senyora vers solucions d’allò Alberto Zedda més pragmàtiques. Divagaciones rossinianas 34 35 L'italiana in Algeri Argument de l'obra L’italiana in Algeri L’italiana in Algeri (Teatro Regio de Turí)
36 37 L'italiana in Algeri Argument de l'obra
Acte I ¹ La història de L’italiana in Algeri segueix de prop la tra- dició d’ambientar les òperes en ambients exòtics i con- cretament de mostrar el xoc de la cultura occidental amb l’oriental. L’òpera, ambientada a Alger, comença al palau de Mustafà, el bei de la contrada, on els eunucs lamenten la trista condició en què viuen les dones a l’harem del governant. Elvira, esposa de Mustafà, manifesta la seva pena a la seva confident Zulma per l’abandó a què la sotmet el seu marit, a qui ara li ha agafat per casar-se amb una dona italiana. Elvira, rebutjada pel bei, està obligada a casar-se amb Lindoro, que en realitat està enamorat d’Isabella. ² Aquesta acaba d’arribar i a la platja, acompanyada de Taddeo – enamorat d’Isabella–, es lamenta del trist naufragi que acaben de viure i temen que l’empresa en terres mu- sulmanes no surti com tenien previst:³ de fet, Isabella hi ha anat a rescatar el seu promès Lindoro del palau de Mustafà.⁴ Mustafà rep una bona notícia de part del seu servent Haly: han capturat un italià i una italiana a la platja. Els duen davant de Mustafà i Isabella es fa passar per nebo- da de Taddeo. Malgrat tot, Mustafà se sent terriblement
L’italiana in Algeri enamorat de la italiana i expressa la seva alegria.⁵ Els esdeveniments segueixen el seu curs, però cada cop es complicaran més: Elvira es lamenta de l’abandó
(Teatro Regio de Turí) a què la sotmet Mustafà, però Lindoro li recomana que nalment li és perdonada la vida. Quan entren Lindoro faci un viatge a Itàlia, on no li faltaran amants. Isabella, amb Elvira i Zulma, disposats a marxar cap a Itàlia, Isa- malgrat detestar Mustafà, no pot evitar de riure quan el bella reconeix el seu enamorat, tot i que ella i Lindoro veu, solemnement vestit per a una recepció oficial en opten per dissimular. Isabella, sempre seguint la seva la qual els eunucs lloen les virtuts del seu senyor. ⁶ Mal- estratègia, ordena que Lindoro esdevingui el seu criat grat tot, Isabella segueix el joc proposat i juga bé les particular i que Elvira es quedi. Mustafà es mostra con- seves cartes: Taddeo apareix com si fos l’oncle d’Isabella trariat per la situació, però accedeix a complaure qui i Mustafà ordena que se’l pengi, però la jove italiana encara pensa que acabarà sent la seva esposa. Regna demana clemència. Haly es mofa de Taddeo, a qui fi- la confusió general.⁷
38 39 Comentaris musicals 1 Obertura 9 Ària amb cor L’obertura de l’òpera és una partitura sensacional, escrita en dues seccions. «Ho un gran peso sulla testa», al segon acte, és una ària agombolada pel cor La primera, un andante en 3/4 comença amb el pizzicato de la corda que masculí i amb el suport d’una orquestra que dobla la veu en molts passat- donarà pas a unes primeres frases introduïdes per l’oboè i recollides per la ges. Al final del número sentim un passatge que s’ha presentat a l’obertura. secció de fusta. La segona, un allegro en 4/4 de gran energia i que aprofita dinàmiques contrastants per crear un efecte de sorpresa en l’oient, sense 10 La gran ària d’Isabella oblidar el cèlebre crescendo rossinià o l’ús humorístic del flautí. S’inclou igualment un tema que es recuperarà al segon acte, en concret a l’ària de Isabella no pot evitar de deixar-se portar per l’amor que sent vers Lindoro i Taddeo «Ho un gran peso sulla testa». ho fa amb un número esplèndid, l’ària «Per lui che adoro», de gran i reeixida sensualitat. Es tracta d’un andante grazioso en Fa major, amb compàs 2/4 i que presenta un canvi de dinàmica a partir del più mosso per abordar la 2 Lindoro i la trompa frase «Guarda, aspetta, tu non sai chi sono ancor». Les primeres frases estan Lindoro plora l’absència de la seva promesa italiana en la delicadíssima precedides per un passatge per a flauta solista (que es mantindrà en la pri- «Languir per una bella», ornamentada per la gràcia de la música del compo- mera secció). El canvi dinàmic inclou les intervencions de Mustafà, Taddeo i sitor de Pesaro i amb ascensions al Do sobreagut. La primera secció (abans Lindoro, amb la qual cosa l’ària esdevé en certa manera un quartet. de la cabaletta) inclou un passatge obligat per a trompa. 11 Un quintet amb esternuts 3 Una dona enamorada i segura de si mateixa El divertidíssim quintet «Ti presento di mia man» juga amb els ecci! (es- La primera gran pàgina d’Isabella és l’aria «Cruda sorte», amb una primera ternuts) per reforçar la comicitat de la pàgina, interpretada per Mustafà, secció de tall dramàtic que donarà pas a una segona secció moguda i amb Lindoro, Isabella, Taddeo i Elvira. La tonalitat de partida és en Do major i la un cert to picaresc. El número sintetitza bé la psicologia del personatge: dinàmica inicial un serè andantino en 4/4 que canviarà a un allegro en 3/4 a és una dona enamorada, però que sap defensar (i bé) els seus interessos i partir del moment en què Lindoro serveix cafè. I encara un altre canvi (alle- aconseguir sempre el que es proposa. gro molto)davant l’enuig de Mustafà, que donarà pas a un episodi trepidant (più mosso) amb orquestració brillant que inclou triangle, gran caixa i plats. 4 Un divertit duet El duet entre Isabella i Taddeo «Ai capricci della sorte» és un passatge di- 12 L’ària del sorbet vertit dominat també per les arts convincents d’Isabella. Atenció al comen- L’ària «Le femmine d’Italia» va ser escrita pel col·laborador de Rossini que taris jocosos de l’orquestra (diàleg entre corda i flauta) i al cant sil·labejat va ser igualment l’autor dels recitatius secs de l’òpera. L’ària d’Haly s’en- dels dos personatges. casellava en la categoria d’«ària del sorbet», perquè, atesa la manca de rellevància d’aquest tipus de números, el públic sortia de la sala a prendre 5 La primera gran ària per a basso buffo un gelat. Les primeres frases d’aquesta pàgina recorden la cançó de sortida de Papageno al primer acte de La flauta màgica de Mozart. L’ària de Mustafà «Già d’insolito ardore nel petto» inaugura la gran sèrie d’àries còmiques per al baix buffo que trobarem en òperes posteriors, com ara Il turco in Italia, La cenerentola o Il barbiere di Siviglia. 13 Un irresistible trio còmic, “pappataci” inclòs El trio còmic «Pappataci» entre Mustafà, Lindoro i Taddeo és una nova mostra de l’humor rossinià, gràcies a l’escriptura rítmicament diferent des- 6 Guerra de sexes tinada als tres personatges. Mustafà té reservat un passatge cantat sobre Un cor d’eunucs dona pas a l’entrada de Mustafà abans que s’iniciï el duet un ritme obstinat de corxeres amb una única nota (Fa). entre aquest i Isabella, «Oh! che muso, che figura!». La italiana entona un passatge amb semicorxeres que denoten les seves riallades. Mustafà, se- 14 Una pàgina patriòtica guint-li el joc i creient-se irresistible, també canta amb els mateixos valors. La tercera i última gran pàgina d’Isabella és el rondó «Pensa alla patria», acompanyada pel cor. Una ària que va encendre el fervor patriòtic dels ve- 7 Un final espaterrant necians, els quals, sota l’ocupació d’Àustria, van llegir en clau reivindicativa Aquest final d’acte, en què cada personatge expressa la seva consternació aquella partitura dues dècades abans que Verdi –nascut el mateix any de per la situació provocada, és un prodigi de musicalitat i teatralitat. Després l’estrena de L’italiana in Algeri– introduís nous aires d’orgull patri a Itàlia amb del duet entre Isabella i Mustafà, passem a un quartet que derivarà en sep- Nabucco. L’ària d’Isabella és un andante en Mi major i en 4/4 que donarà tet amb la intervenció d’Isabella, Mustafà, Lindoro, Taddeo, Elvira, Zulma i pas a un allegro d’energia i entusiasme encomanadissos. Haly. Tots comenten que el cap els dona voltes i que senten un martelleig al cervell, cosa que Rossini aprofita per a una broma onomatopeica en clau 15 Final apoteòsic musical. Aquesta última secció és un allegro vivace magistralment escrit per El gran final d’acte és també un número elaborat amb precisió mil·limètrica la imaginativa ploma de Rossini i que exigeix als cantants domini del cant per Rossini, que recorre a alguns dels seus recursos humorístics que faran sil·labejat, a més de salts intervàlics fins al Do sobreagut per a la part d’Elvira. fortuna a partir d’aleshores a les seves òperes còmiques. Per exemple, el cant sobre una sola nota (primer Fa i després Si) al llarg de diversos com- 8 Lindoro i el clarinet passos, quan Taddeo i Mustafà fan el jurament dels Pappataci («Di vedere Lindoro canta aleshores la cavatina «Concedi, amor pietoso», en què figura non vedere»). O els salts intervàlics sobre la paraula «Pap-pa-ta-ci» (del la presència obligada del clarinet solista. Sol sobreagut al La) a càrrec igualment de Taddeo i Mustafà, davant les respostes del cor. L’escena de la partida a Itàlia és relativament ràpida i 40 l’òpera acaba amb l’alegria general dels presents. 41 40 41 L'italiana in Algeri Gioachino Rossini
Acte II El segon acte comença amb nous comentaris dels eu- Pappataci («Menja i calla»), dedicada al menjar, el beure nucs, que ara es lamenten per la trista sort de Mustafà, i el dormir. Si Mustafà és mereixedor d’aquest honor, a qui Isabella no sembla fer un cas excessiu. Per això, Isabella el respectarà. Però per a això caldrà preparar Zulma i Haly aconsellen Elvira que romangui a la vora una cerimònia molt especial. Se’n fan els preparatius.¹³ del seu marit, per si torna a fixar-se en qui és la seva L’estratègia és clara: durant la festa, els italians fu- legítima esposa. giran d’Alger. Mustafà promet complir les lleis dels Pa- Per la seva banda, Isabella retreu a Lindoro que s’ha- ppatacci. Arriba un vaixell italià i Isabella i Lindoro es gi de casar amb Elvira, però el jove italià jura a la seva disposen a fugir.¹⁴ Mustafà es prepara per a la cerimònia promesa que allò no és res més que un caprici de Mus- dels Pappataci, que comença tot seguit. Mentrestant, tafà. Aleshores, la jove parella planifica fugir de terres ha arribat al port el vaixell que durà Isabella i Lindoro de musulmanes per tornar a la seva pàtria.⁸ retorn a Itàlia. Taddeo, veient i entenent la situació i que Mustafà, que ignora els plans de fugida d’Isabella, Lindoro és el veritable amant d’Isabella, alerta Mustafà i creient que és la neboda de Taddeo, nomena el seu de la fugida, però el bei ignora aquelles advertències, oncle gran Kaimakan (una mena de lloctinent) d’Alger. abduït per les menges que endrapa amb avidesa, cosa El pobre Taddeo, ja ancià, sent el pes de l’enorme res- que fa dubtar Taddeo sobre si marxar ell també cap a ponsabilitat d’un càrrec com aquell.⁹ la seva terra o quedar-se amb el bei. Isabella es prepara per a la fugida d’Alger quan rep Quan Mustafà acaba l’àpat, els guardes estan tan tips la visita d’Elvira i Zulma. Aleshores alliçona Elvira sobre i borratxos que són incapaços d’encalçar els italians. com s’han de tractar els homes.¹⁰ Prepara cafè per a El bei decideix aleshores que es quedarà amb la seva tres (Isabella, Mustafà i Elvira, que restarà oculta). El bei, esposa, Elvira, a qui prefereix per damunt de qualsevol que arriba amb Lindoro i Taddeo, lloa la bellesa d’Isa- italiana i a qui acabarà demanant perdó.¹⁵ bella. Després, Mustafà diu a Taddeo que vol quedar-se sol amb la italiana, per a la qual cosa la consigna serà un Consulteu l'argument en format de lectura fàcil esternut. Però Isabella crida Elvira perquè –diu– el seu espòs la convida a prendre cafè amb ells. Això encén les ires de Mustafà.¹¹ Haly ha après la lliçó i lloa les virtuts de les dones italianes,¹² cosa que només serveix com a interludi a la situació següent, molt compromesa per a Taddeo, perquè confessa a Lindoro, que ignora la relació que té amb Isabella, que no és pas el seu oncle sinó el seu amant. Poc després, Mustafà arriba empipat pel men- yspreu a què el sotmet Isabella. Però Lindoro i Taddeo expliquen al bei que allò no és sinó una prova per veri- ficar si Mustafà pot entrar a formar part de l’orde dels
42 43 Act II English synopsis The second act begins with new comments from the eunuchs, who now lament Mustafà’s bad luck, as Isabella does not seem to pay much attention to him. For this reason, Zulma and Ali advise Elvira to remain close by her husband, in case he once again takes Act I¹ notice of his rightful spouse. The L'italiana in Algeri (The Italian girl in Algiers) story follows the Meanwhile, Isabella reproaches Lindoro who must marry Elvira, tradition of setting operas in exotic environments and particularly but the young Italian swears to his fiancée that it’s nothing more of showing the clash between Western and Eastern culture. than one of Mustafà’s whims. So, the young couple plans to flee The opera, set in Algiers, begins at the palace of Mustafà, the from Muslim lands to return to their homeland.⁸ district’s governor, where the eunuchs lament the sad condition Mustafà, who is unaware of Isabella's plans to escape, and believing in which women live in the ruler’s harem. Elvira, Mustafà’s wife, she is Taddeo's niece, names her “uncle” Grand Kaymakam (some sort expresses her sorrow to her confidante, Zulma, of how abandoned of a second-in-command) of Algiers. Poor Taddeo, who is already old, she feels by her husband, and how he’s now decided to marry an feels burdened by the enormous responsibility of a position like that.⁹ Italian woman. Isabella is preparing to flee Algiers when she receives a visit Elvira, rejected by the Governor, is forced to marry Lindoro, from Elvira and Zulma. Then she prepares to teach Elvira how to who is actually in love with Isabella.² She has just arrived and on treat men.¹⁰ Coffee is prepared for the three of them (Isabella, the beach, accompanied by Taddeo – who is in love with Isabella -, Mustafà and Elvira, who will remain hidden). The governor, who laments the sad shipwreck they have just lived through and fears comes with Lindoro and Taddeo, lauds Isabella’s beauty. Then Mus- that their undertaking in Muslim lands will not go as planned.³ In tafà says to Taddeo that he wants to stay alone with the Italian girl, fact, Isabella has come to rescue her betrothed, Lindoro, from and he will sneeze as a sign that he wants everyone else to leave. Mustafà’s palace.⁴ But Isabella calls Elvira because, she says, her husband is inviting Mustafà receives good news from his servant Ali: they have her to have coffee with them. This makes Mustafà fly into a rage.¹¹ captured an Italian man and woman on the beach. They take them Ali is a quick study and praises the virtues of Italian women,¹² to face Mustafà, and Isabella pretends to be Taddeo's niece. In spite which serves only as an interlude to the next highly compromising of everything, Mustafà falls terribly in love with the Italian woman situation for Taddeo who confesses to Lindoro, unaware of his and expresses his joy.⁵ relationship with Isabella, that he is not her uncle but her lover. The events move along and become increasingly complica- Shortly after, Mustafà arrives in a sullen mood because of the ted: Elvira continues lamenting how Mustafà has abandoned her, disrespect Isabella has shown him. But Lindoro and Taddeo explain but Lindoro advises her to travel to Italy, where she’ll have no to the governor that it is nothing more than a test to verify whether lack of lovers. Isabella, despite detesting Mustafà, cannot help but Mustafà can become part of the order of the “Pappataci” (whose laugh when she sees him, solemnly dressed for an official recep- motto is “Eat, drink, and sleep all you like”). If Mustafà is deserving tion in which the eunuchs praise their ruler’s virtues.⁶ In spite of of this honour, Isabella will respect him. However, to do this, a very everything, Isabella follows the move suggested to her and plays special ceremony must be prepared. The preparations are made.¹³ her cards well: Taddeo pretends to be Isabella’s uncle and Mustafà The strategy is clear: the Italians will flee from Algiers during orders that he be hung, but the young Italian girl begs for clemen- the party. Mustafà promises to comply with the “Pappatacci” pre- cy for him. Ali mocks Taddeo, who eventually has his sentence cepts. An Italian ship arrives and Isabella and Lindoro get ready to commuted. When Lindoro enters with Elvira and Zulma, who are flee.¹⁴ Mustafà prepares for the “Pappataci” initiation ceremony, ready to go to Italy, Isabella recognizes her lover, although she and which begins immediately. Meanwhile, the ship that will take Isa- Lindoro act like they don’t know each other. Isabella continues bella and Lindoro back to Italy arrives in the port. Taddeo, seeing following her strategy and orders that Lindoro become her private and understanding the situation and that Lindoro is Isabella’s true servant and that Elvira stay. Mustafà expresses his disagreement lover, alerts Mustafà that they are fleeing, but the governor igno- with the situation, but agrees to please Isabella, because he still res those warnings, entranced by the meals he is greedily gulping thinks she will end up becoming his wife. Total chaos is now the down, which makes Taddeo wonder whether he too should leave order of the day.⁷ for his own country or stay with the governor. When Mustafà finishes the meal, the guards are so drunk and full that they are unable to catch up with the Italians. The gover- nor then decides that he will remain with his wife, Elvira, whom he prefers above any Italian woman and to whom he will end up asking for her forgiveness.¹⁵ L'italiana in Algeri Gioachino Rossini Musical comments
1 The opera’s overture is a sensational, two-part score. The first part, a 3/4 time andante begins with a 13 The comic “Pappataci” trio between Mustafà, Lindoro and Taddeo is a new sample of Rossini’s humour, pizzicato of the strings that will lead to the first phrases introduced by the oboe and backed-up by the thanks to the different rhythmic writing used for the three characters. Mustafà has a passage sung over woodwind section. The second section is an energetic allegro in 4/4 time that uses dynamic contrasts to a stubborn rhythm of eighth notes of only a single note (F). create an effect of surprise in the listener, without forgetting the famous crescendo or the humorous use of the flute. It also includes a theme that will be brought back in the second act, specifically in Taddeo’s 14 Isabella’s third and last great number is the rondo “Pensa alla patria”, accompanied by the chorus. An aria aria. “Ho un gran peso sulla testa”. that ignited the patriotic fervour of the Venetians who, under the occupation of Austria, read the score as an assertion, two decades before Verdi – born the same year of the premiere of L'italiana in Algeri -- 2 Lindoro cries about how he misses his Italian fiancée in the very delicate “Languir per una bella”, adorned breathed new breath into the patriotic pride in Italy with Nabucco. Isabella's aria is an andante in E major by the grace of the music of the Pesaro composer and with ascents in the high C note. The first section in 4/4 time, which will give way to an enthusiastic and energetic allegro. (before the cabaletta) includes an obligatory passage for the French horn. 15 The act’s big ending is also a number Rossini wrote with clockwork precision. He uses some of his humorous 3 Isabella’s first great number is the aria “Cruda sorte”, with its dramatic first section that leads into a lively resources that will be so successful from then on in his comic operas. For example, singing over a single note second section with a certain picaresque tone. The number synthesizes the psychology of the character: she (first F and later B) throughout various bars, when Taddeo and Mustafà swear the oath to join the “Pappataci” is a woman in love, but who knows, only too well, how to defend her interests and always get what she wants. (“Di vedere non vedere”). Or the intervallic leaps over the word “PAP-PA-TA-CI” (from high G to A) also sung by Taddeo and Mustafà, before the responses by the chorus. The scene of the departure for Italy is relatively 4 The duet between Isabella and Taddeo, “Ai caprici della sorte” is a fun passage also dominated by Isabella’s rapid and the opera ends with everyone feeling joyful. skills of persuasion. Notice the humorous comments by the orchestra (the dialogue between strings and flute) and the syllabic singing of the two characters.
5 Mustafà’s “Già d'insolito ardore nel petto” aria opens the great series of comic arias for the low buffo that we will find in later operas such as Il turco in Italia, La cenerentola or Il barbiere di Siviglia.
6 A chorus by the eunuchs leads into Mustafà’s entrance, before the duet “Oh! che muso che figura!” between he and Isabella begins. The Italian woman sings a passage based on semiquavers that denote their laughter. Mustafà, following along and believing himself to be irresistible, also sings with the same note values.
7 This end of the act, in which each character expresses their dismay at the situation, is a prodigy of musi- cality and theatricality. The duet between Isabella and Mustafà is followed by a quartet that will lead into a septet with participation by Isabella, Mustafà, Lindoro, Taddeo, Elvira, Zulma and Ali. They all mention that their heads are spinning and how they feel as if their brains were being hammered, something that Rossini uses as a musical onomatopoeic joke. This last section is an allegro vivace masterfully and imaginatively penned by Rossini and that demands that the singers master syllabic singing, as well as intervallic leaps up to the high C by Elvira.
8 Lindoro then sings the cavatina “Concedi, amor pietoso”, which has the obligatory presence of an clarinet solo.
9 “Ho un gran peso sulla testa”, in the second act, is an aria amalgamated by the male chorus and with the support of an orchestra that doubles the voice in many passages. At the end of the number, we hear the passage that had been introduced in the overture.
10 Isabella cannot help but get carried away by the love she feels for Lindoro and does so with a splendid, sensual and successful number, the aria “Para lui che adoro”. This is an andante grazioso in F major and in 2/4 time that presents a change of dynamics based on the faster movement to take on the phrase “Guarda, aspetta, tu non sai chi sono ancor”. The first phrases are preceded by a passage for solo flute (which will be maintained in the first section). The changes in dynamics include participation by Mustafà, Taddeo and Lindoro, which turns the aria into a type of quartet. L’italiana in Algeri 11 The fun quintet “Ti presentio di mia man” plays with the “ecci!” (sneezing sound) to reinforce the num- ber’s comedic feel, interpreted by Mustafà, Lindoro, Isabella, Taddeo and Elvira. The starting tone is C major and the initial dynamic is a serene 4/4 time andantino that will change to a 3/4 time allegro as soon as Lindoro serves the coffee. And there is yet another change (allegro molto) before Mustafà becomes
angry, which will give way to a fast-paced episode (piú mosso) with brilliant orchestration that includes a (Teatro Regio de Turí) triangle, a large drum and cymbals.
12 The aria, “Le femmine d'Italia” was written by Rossini’s collaborator who was also the author of the opera’s recitals. Ali’s arias were classified within the category of an “aria di sorbetto” because, given the lack of relevance of this type of numbers, the audience left the hall to have an ice cream. The first phrases of this number remind us of Papageno's first song in the first act of Mozart's The Magic Flute.
46 Kàtia Kabànova María Encina Cortizo
Coratge de dona El 22 de maig de 1813 —el mateix dia que veia la llum Richard Wagner—, Isabella, una italiana bella i valenta, vencia sobre l’escenari del Teatro di San Benedetto de Venècia el bei d’Alger.
María Encina Cortizo Musicòloga L'Odalisque à l'esclave (Jean Auguste Dominique Ingres, 1839)
48 49 L'italiana in Algeri María Encina Cortizo
Igual que havia succeït anys abans a Viena amb Die Entführung aus dem Serail (El rapte en el serrall) de Mozart (1782), la capital del Vèneto es La figura femenina adquireix, rendia davant d’aquest nou dramma giocoso d’un jove de vint-i-un anys anomenat Gioachino Rossini. “Cap poble va gaudir mai d’un espectacle més afí al seu caràcter. De totes les òperes que s’han fet fins ara és així, funció d’estímul i exemple aquesta la que havia d’agradar més als habitants de Venècia, la ciutat més alegre d’Itàlia i, potser, del món”, escrivia Stendhal. davant el sotmetiment i el temor Venècia, igual que Viena, coneixia bé els turcs. Com assenyala Larry Wolff a The Singing Turk (2016), ambdues ciutats van mantenir una llarga relació fronterera amb l’Imperi otomà. Els Habsburg, els otomans i dels homes, i constitueix un els venecians coincidien en un punt geogràfic, el Triplex confinium, triple frontera en ocasions militaritzada i bel·ligerant, però que també conduïa reclam en les confrontacions a certa intimitat entre els veïns. El Vèneto, a més, compartia amb els turcs no només la llarga frontera entre la Dalmàcia veneciana i la Bòsnia otomana, sinó una vasta xarxa comercial arreu del Mediterrani, de la de la pàtria italiana. qual resten testimoniatges com el Fondaco dei Turchi —seu veneciana dels mercaders orientals—, o el barri de Gàlata, fundat per venecians i genovesos a la riba est de la Banya d’Or de Constantinoble. Va aconseguir enamorar el bei Mustafà-Ibn-Ibrahim i tornar a Itàlia L’aparició de Napoleó i la seva intervenció a Egipte (1798) modifica lliure i indemne, alimentant la llegenda de “le femmine d’Itàlia”, dones notablement l’statu quo al Mediterrani, afeblint el poder de l’antiga indòmites i valentes que, sens dubte, Anelli coneixia i van poder inspirar república veneciana, ara integrada en un fictici Regno d’Itàlia (1805- el seu text de L’italiana. 1814), amb capital a Milà. A més, posava en alerta Anglaterra i Rússia, No obstant això, el tema gaudeix de llarga tradició literària, els quals, malgrat témer el Gran Turc, decideixen acostar-se a l’Imperi testimoniada en obres com La gran sultana (1615) cervantina, “¡Caso otomà amb la finalitat de frenar l’expansionisme napoleònic. extraño y peregrino: cristiana una Gran Sultana!” —na Catalina d’Oviedo, Per la seva banda, les excavacions arqueològiques propiciades raptada en un serrall, que acaba sent esposa cristiana del Gran Sultà per la conquesta francesa d’Egipte, així com l’interès dels primers de Constantinoble—; les comèdies de Lope de Vega La Santa Liga (ca. romàntics com Lord Byron o Victor Hugo pel món oriental, comencen 1596-1693) i La doncella Teodor (ca. 1610); o La Magdalena cautiva (1785) a ressignificar aquesta terra llunyana i ignota, convertint-la en un espai de somnis, fascinant, màgic, que oferirà els seus millors fruits ja en L’ italiana in Alger l’imaginari romàntic.
“Un boccon per Mustafà”: europees a l’Alger El text dramàtic d’Angelo Anelli, que ja l’havia posat en música Luigi i al Liceu la temporada 1982/83. Mosca el 1808, presenta una divertida peripècia per a una òpera buffa. Les aventures d’una italiana raptada a l’Alger que no només aconsegueix la seva redempció i la del seu enamorat, sinó també la de tots els italians allà captius gràcies a la seva intel·ligència i valentia, posseeix un efecte catàrtic enfront d’una terrible amenaça, encara existent el 1813: les captures d’europeus per pirates barbarescs per al comerç d’esclaus al mercat musulmà. Robert C. Davis estima que entre el 1530 i el 1780 van ser capturats i convertits en esclaus a l’Àfrica del Nord entre un milió i un milió dos-cents cinquanta mil europeus, comptant només dones, ja que els homes normalment eren decapitats. Per exemple, el 1805, Antonietta Suini Frapolli, dama de l’alta societat milanesa, va caure en mans de pirates algerians mentre viatjava entre Sicília i Sardenya.
50 L'italiana in Algeri María Encina Cortizo
de Valladares de Sotomayor, sobre una espanyola, exemple de fortalesa i Manel Esteve (Daniel Escalé) MaiteSara Beaumont Blanch, Simón Orfila, i valor, que suporta martiris sense cedir als desitjos de Tarif, fins que és alliberada. Totes aquestes històries, com bé afirma Sara Zamir, permeten als turcs fantasiejar amb europees, però alhora deixen clar que les cristianes són massa bones per a aquells otomans arrogants, segons els defineix el mateix Byron a The Bride of Abydos (1813). Per a Mustafà, el principal element d’atracció és el caràcter indòmit de l’europea, sobretot si es compara amb la previsible submissió de la dona àrab —“les dones han nascut només per servir”, afirmen els eunucs a la Introduzione—. Isabella aconsegueix el triomf gràcies al seu codi de conducta i la seva autosuficiència, que la converteixen en superior no només davant dels turcs, sinó també davant els italians que l’envolten, covards (Taddeo), efeminats (Lindoro), ximples (Mustafà), eunucs d’harem o pappataci.
El compositor, seguint l’exemple de Mozart, nodreix el model buffo de recursos de l’òpera seriosa.
La figura femenina adquireix, així, funció d’estímul i exemple enfront de la submissió i el temor dels homes, companys de presó, i constitueix un reclam en les confrontacions de la pàtria italiana, com revela la seva ària final «Pensa alla patria». Tal com ha suggerit Luzzi, Isabella és transsumpte de la mateixa Itàlia oprimida, que, com ella, sabrà alliberar- se del seu jou opressor.
De la farsa al dramma giocoso: follia organizzata en terra infidel L’èxit de Tancredi el febrer de 1813 a Venècia genera una veritable revolució al món de l’òpera italiana, i atorga a Rossini celebritat mundial. L’italiana, la seva següent estrena, aconsegueix consagrar-lo, al seu torn, com a hereu de l’àmplia tradició còmica del XVIII. En aquest sentit, la partitura remet a una plèiade d’autors avui en els marges del cànon — Anfossi, Paisiello, Paër, Zingarelli, Guglielmi, Nicolini, Mayr, Mosca, etc.— i assumeix forma lírica de dramma giocoso, un gènere que, superant la mera farsa, permet transcendir la contraposició entre arquetips còmics i seriosos, com manifesta el realisme psicològic mozartià.
52 53 L'italiana in Algeri Gioachino Rossini
L’anàlisi de les transformacions que Rossini imposa al llibret d’Anelli que ja havia utilitzat Mosca cinc anys abans, manifesta —com han ressaltat tant Azio Corghi com Paolo Fabbri— que el compositor, seguint l’exemple de Mozart, nodreix el model buffo de recursos de l’òpera seriosa, síntesi en la qual aprofundirà en el seu següent dramma giocoso, Il turco in Italia (1814). El convencional triangle del segle XVIII de dos enamorats més el festeig, al qual es contraposa la parella oriental formada pel sultà i la seva esposa Elvira més el serrall, desenvolupen a L’italiana, tal com assenyala Philip Gosset, tant números sentimentals —“Languir per una bella”, de Lindoro— com grollerament farsescos —el trio Pappataci—, patriòtics —“Pensa alla patria” d’Isabella— o obertament excèntrics —els onomatopeics “cra-cra, bum-bum, din-din, tac-tac” del Finale I—. El compositor maneja els pezzi chiusi amb vigorós dinamisme, tal com observem a l’acte I, en continu crescendo dramàtic des del duo entre Lindoro i Mustafà —“Se inclinassi a prender moglie”—; la cavatina següent d’Isabella —“Cruda sorte, amor tiranno!”—, precedida d’un cor de corsaris; el duo entre ella i Taddeo —“Ai capricci della sorte”—, i el Finale I, que presenta la reunió dels enamorats italians per concloure amb un paroxístic contrapunt animalesco a la manera de Banchieri. En el segon acte podem identificar també tres macroestructures: el Kaimacan, l’escena patriòtica i el final amb els Pappataci que, a través de la mordaç inventiva de Rossini, captura intuïcions sonores de diversa funcionalitat teatral. El personatge d’Isabella, creat per a la soprano romana Marietta Marcolini, marca el moment culminant del primer Rossini en delinear una figura complexa i poc convencional, capaç de moure’s entre la desinhibició i l’emoció. El seu cant —en paraules de Rossini, “che nell’anima si sente”— recorre al virtuosisme només amb finalitats expressives, i en resulta un mitjà d’expressió, no una fi. El personatge de Mustafà, al seu torn, va ser escrit per al baix Filippo Galli, veritable especialista dels papers de turc, que estrenarà també el romàntic príncep Selim d’Il turco in Italia (1814) i el sultà conqueridor Mehmed II a Maometto Secondo (1820).
54 55 L'italiana in Algeri Arturo Reverter
Fonaments vocals d’una bogeria
La reaparició de L’italiana in Algeri a l’escenari del Liceu ens dona una nova oportunitat de traçar un marc adequat per estudiar les claus de l’estil vocal rossinià, els pentagrames del qual són una perfecta representació. Arturo Reverter Crític musical
56 57 L'italiana in Algeri
En el de Pesaro hi ha una notable influència del virtuosisme transcendent de Mozart, que adopta una línia i un esperit més escumosos, sense el rigor musical ni la profunditat del seu col·lega. L’ostinato rítmic, tot i que també el temàtic, com a fonament. La stretta. Els jocs d’imitació. La línia vocal, fins i tot la spianato, és adornada. EXPOSICIÓ Amb Rossini ens enfrontem a un tema sempre important, tan antic com el mateix gènere operístic, el de si s’ha de donar prioritat al text, a la paraula, per sobre de la música. La parola musicata és el primordial; la prosòdia, segons determinades tesis. Una qüestió que ha PODER preocupat compositors de totes les èpoques. Salieri va escriure fins i tot una òpera que debatia l’assumpte: Prima la musica e poi le parole. I Strauss va centrar el seu Capriccio sobre això. Deia Rossini: “Antigament, la finalitat dels instrumentistes era cantar com els cantants amb els seus instruments; ara els cantants estudien per cantar amb les seves I SEDUCCIÓ veus com els instrumentistes”. Caccini, rellevant compositor i mestre de cant, havia apuntat molt abans: “Prima le parole, poi il ritmo, poi le note; e no per il contrario”. “Parlate bene e cantate bene”. Rossini acobla aquestes idees a un cant fluid però molt recolzat en el text, que sempre ACTIVITATS A L'ENTORN és subratllat estupendament per la música i pel qual es demana una DE L'ITALIANA IN ALGERI experta respiració, la màxima flexibilitat i el color més variat. Assistim en aquesta òpera a les bufonades desenvolupades al palau de Mustafà, bei d’Alger, en el curs d’una acció típica de rescat, tan comuna a la segona meitat del segle XVIII i primera del XIX. Vint- i-set dies es diu que va trigar el de Pesaro a compondre el disbarat, que no deixa de tenir els seus moments semiseriosos i que circula a través d’una escriptura de gran virtuosisme, que vesteix un espectacular Del 3 al 23 de desembre realisme còmic. Rossini aconsegueix uns efectes inusitats i uns passatges contrapuntístics memorables, amb un abundant joc d’onomatopeies. Va Al Balcó Foyer fer ús, per servir aquella línia que venia de Porpora, Haendel i Mozart, de les veus del seu temps, especialment, les femenines. El cabdal personatge d’Isabella, una dona forta, emprenedora i Els assistents a les funcions representativa, té tres àries importants que requereixen una potent però elàstica contralt coloratura, com ho era la seva creadora, Marietta podran visitar-la abans Marcolini; veu avui inexistent, així que hem d’acontentar-nos amb la d’una de l'inici de la funció moderna mezzo lírica amb mitjans, una veu que anomenem també de i durant l'entreacte. mezzo coloratura. En tot cas, el caràcter escumós del personatge, la seva línia vocal, amb tessitura mitjana en el cant sil·làbic de do 3 a do 4, dins d’un àmbit intervàlic de si 2 a fa 4, amb ascens en les agilitats a un si 4, ens adverteix que el seu perfil vocal es troba una mica a mig camí entre la mezzo contralt aguda (com Rosina i Cenerentola) i la contralt profunda. Tots els ressorts del cant d’agilitat es troben en les seves àries. Potser la més representativa és «Pensa alla patria» (núm. 15 de la partitura), que s’obre amb un recitatiu acompanyat. És el primer moment realment seriós de l’obra, un instant crucial en el qual la comèdia sembla bascular cap a la tragèdia i que sol precedir sempre l’últim finale en un dramma
58 59 L'italiana in Algeri Arturo Reverter
giocoso. Som davant un al·legat patriòtic al nuvi Lindoro i al company realitat la que aconsegueix estilitzar-se en una música pura, absoluta…”. Taddeo. Un virtuosisme justificat per la construcció retòrica del discurs El tercer gran protagonista vocal és Lindoro, que va figurar per i que porta la veu a les altures del si natural agut. Una ària que, per a primera vegada en la veu d’un tenor contralt, agut, clar, centellejant, Stendhal, era “un monument històric: Napoleó acabava de tornar a crear capaç de moure’s en una tessitura molt elevada amb excursions al do 4 i el patriotisme bandejat”. una coloratura molt treballada. L’elegit va ser Serafino Gentili. S’estableix En el força ridícul personatge de Mustafà, creat pel gran Filippo també en aquest cas una fusió entre el tenor d’òpera còmica i el tenor Galli, s’hi citen dues vocalitats: la del buffo caricato i la del baix noble d’òpera seriosa. No és gens fàcil la comesa, que demana una agilitat d’òpera semiseriosa, que s’enfronta, tot just començar, amb la perillosa d’excepció, per exemple, per a la seva cavatina “Languir per una bella” coloratura de les frases de “Delle donne l’arroganza” (núm. 1), d’estranya (núm. 2) i alhora una gràcia especial, un abandonament singular. Les altres parts de l’obra tenen molta menys importància i entren en la tipologia habitual dels secundaris. Taddeo és un baix o baríton Supervia i TotiSupervia Dal Monte (MAE-Institut del Teatre, 1929) L buf tradicional i ha de combinar el cant amb el gest d’un actor de 'Italiana in Algeri repartiment. Elvira i Zulma no posseeixen relleu, ni vocal ni teatral, i no ofereixen cap dificultat especial per a una soprano liricolleugera i una mezzo lírica. I Haly és un baríton líric amb dots de mim. Té encomanada la típica aria di sorbetto, de poca dificultat, «La femmine d’Italia» (núm. al Théâtre des Champs-Élysées amb Conxita 13), que no és segur que fos escrita per Rossini. Cal destacar, finalment, la necessitat de comptar amb un bon cor, al qual se li demana que cobreixi no poques agilitats. Aquests són, a grans trets, els entramats vocals d’aquesta òpera bufa, d’aquesta “bogeria organitzada i completa amb cara seriosa”, en paraules de Philip Gossett.
construcció estròfica. L’intèrpret ha de brillar, insisteix Cabourg, tant en l’agilitat, la intensitat i la bravesa d’allò seriós, com en allò còmic i en l’articulació buffa parlante. I ha d’anar administrant intel·ligentment la seva comicitat fins al divertidíssim tercet “Pappataci! Che mai sento!” (núm. 14). Com tots, ha d’alleugerir l’emissió i agilitar el seu cant en l’impressionant i onomatopeic Finale primo, un esplendorós “allegro vivace”: “Nella testa ho un campanello, che suonando fa din din”, on, tal com apunta Mioli, “no és que la música imiti la realitat, sinó que és la L’italiana in Algeri per a veu i piano (Launer ca. 1840)
60 61 L'italiana in Algeri Luca Pisaroni
ENTREVISTA Luca Pisaroni
Una vida marcada per l’òpera: forjat com un dels més grans mozartians, va créixer a la ciutat de Verdi i als nou anys va enamorar-se de la lírica quan va sentir Boris Christoff cantar «Ella giammai m’amò» de Don Carlo (Giuseppe Verdi), i això el va convèncer per seguir el camí de la lírica. Parlem amb Luca “Jo crec que l’art té la necessitat Pisaroni, que debuta al Gran de no ser políticament correcte, té el poder de dir coses i plantejar Teatre del Liceu interpretant el temes políticament incorrectes”. rol de Mustafà.
62 63 L'italiana in Algeri Luca Pisaroni
Gran Teatre del Liceu. Què li va passar pel cap quan va sentir Christoff per llavors anava a l’Acadèmia, on passava hores assegut escoltant primer cop? els consells que Bergonzi donava als seus alumnes. I m’encan- tava el que deia sobre el so, el que deia a la gent, com les seves Luca Pisaroni. Va ser increïble, recordo que era estiu, feia mol- paraules milloraven la manera de cantar dels seus alumnes de ta calor i jo estava jugant a fora amb el meu avi, i ell tenia un cant... m’encantava! tocadiscos en el qual sonava «Ella giammai m’amò». Recordo que Christoff tenia una veu tan fosca, tan greu... molt parti- cular! I recordo que li vaig dir al meu avi: “No em puc creure que un home pugui emetre un so així!”. I a partir d’aleshores El va poder conèixer? vaig començar a escoltar òpera, i als deu anys li vaig demanar al meu pare que em comprés un disc de Luciano Pavarotti... Sí! Vaig cantar per a ell, però tenia 14 anys i va dir-me que i encara el tinc! m’havia d’esperar perquè encara m’havia de canviar la veu, de manera que va aconsellar-me que no tenia cap sentit co- mençar a formar-me com a cantant. I va convidar-me a tornar quan tingués 18 anys. I hi vaig tornar, però jo volia ser tenor, I escoltant Luciano Pavarotti cantar el mític «Nessun dorma» de Turandot és per descomptat! M’encantava cantar àries de Tosca o Otello, quan decideix que vol ser cantant d’òpera? però quan va canviar-me la veu vaig adonar-me que la tenia de baix-baríton. Sí. Ja sé que és una mica estrany...
Què li deien els seus amics? Descobrir que no tenia veu de tenor va ser una mala notícia o una oportunitat? Jo vaig créixer a Itàlia, i quan era petit tots els meus amics Al principi estava desesperat, va ser una mala notícia! Encara volien ser jugadors de futbol. Però això a mi no m’interessava! ara puc cantar de memòria papers de tenor com Otello, per- I per això jo no tenia gaires amics, de fet, quan tenia 13 o 14 què el vaig escoltar tantes vegades que vaig memoritzar-lo! anys, gairebé cada diumenge anava amb gent més gran que jo Vaig plorar durant setmanes. a Gènova, Torí, Bolonya... a escoltar òperes. Primer als meus pares no els feia gaire gràcia, però més tard van entendre que jo estava totalment boig per l’òpera!
Però no és pitjor ser baix-baríton que tenor, senzillament és diferent... Sí, és veritat! Però jo vivia a Itàlia, i allà la història de l’òpera Aquesta bogeria va augmentar quan va assistir, com a oient, a les classes que està feta en un 90 % per a tenors i sopranos. I jo volia ser te- impartia Carlo Bergonzi a l’Acadèmia de Busetto? nor, però de seguida vaig adonar-me que hi ha papers genials Jo anava a l’escola a Cremona, que és a mitja hora en tren per a baix-baríton. I en aquesta tessitura tinc una quantitat des de Busetto, tornava en tren al migdia, dinava rapidíssim i de repertori increïble! A més, quan vaig començar a estudiar
64 65 L'italiana in Algeri Pretty Yende
de veritat, al Conservatori de Milà, vaig adonar-me que el més important era que tenia el material per poder cantar.
Després de la formació a Milà, Nova York i Buenos Aires, finalment va arribar el debut, als 26 anys, al prestigiós Festival de Salzburg, cantant Masetto de Don Giovanni. Què va significar per a vostè l’oportunitat de cantar allà? Tot. Perquè jo era molt jove i de sobte em trobo a Salzburg cantant Don Giovanni amb Thomas Hampson, Michael Schade, Ildebrando d’Arcangelo i dirigit per Nikolaus Harnoncourt... No m’ho podia creure! Vaig aprendre moltíssim de Harnoncourt! “La coloratura rossiniana
Des d’aleshores ha cantat en els principals teatres d’òpera del món, i ara no és només decoració, arriba a Barcelona, per primer cop al Gran Teatre del Liceu. Què significa per a vostè aquest debut? l’has d’utilitzar per En tinc moltes ganes i tinc molt de respecte per aquest tea- tre, que té una tradició increïble! Vull descobrir com és el desenvolupar el personatge públic de Barcelona i com es treballa al Liceu. És un gran plaer, perquè debutar en un teatre als 43 anys fa que senti una gran responsabilitat, perquè és la primera vegada que canto i expressar el seu caràcter”. aquí i, de debò, aquest és un teatre de llarga tradició! Només cal pensar en Carreras, Domingo, Caballé, Kraus... tothom ha cantat aquí!
La temporada passada va debutar el rol de Mustafà a l’Òpera de Viena. Què té aquest paper perquè l’incorpori al seu repertori? Ja el primer cop que vaig sentir-lo em va encantar, a més, L’ita- liana in Algeri és una òpera genial, una de les més divertides de Rossini, amb un sentit de l’humor increïble, però sense ser groller, és molt refinat! Es pot fer molt amb aquest paper!
66 67 L'italiana in Algeri Luca Pisaroni
El de Mustafà segueix la tradició de les turqueries del segle anterior, i en l’òpera de Té algun referent en aquest paper? Rossini ens el presenten com un babau que s’enamorisca d’una italiana. Com és És clar! Per a mi, un dels més grans és Samuel Ramey, vocal- Mustafà des del seu punt de vista? ment, per a mi és el millor. Com a personatge n’hi ha molts, A mi m’agrada interpretar un Mustafà una mica ximple, un com Sesto Bruscantini o Paolo Montarsolo, que tenien un personatge al qual li costa aprendre, molt egocèntric i que es sentit de l’humor molt italià, i això per desenvolupar el per- considera molt guapo i molt llest, però al final s’adona que no sonatge és molt important. és veritat. I, a més, té grans moments musicals, com el duo amb Isabella, amb Lindoro o el terzetto... De debò, m’encanta! “A L’italiana in Algeri ens presenten una dona que reivindica la seva El personatge evoluciona al llarg de la representació? independència i que fa Sí, és clar. Comença molt segur; de fet, a la primera ària dona consells sobre com s’han de tractar les dones, però quan arri- el que vol fer!”. ba la italiana es torna boig i no entén res! I aquesta actitud masclista desapareix de seguida, perquè és ell qui acaba darrere d’ella.
Més enllà de la comicitat, aquesta és una òpera que reivindica la figura de la dona Més enllà del caràcter del personatge, Mustafà presenta les agilitats habituals en el rol d’Isabella, una jove que no dubta anar a rescatar el seu estimat Lindoro. d’un rol còmic rossinià; de fet, és un paper que s’adscriu al prototip de Creu que podem parlar d’un argument feminista? baix buf rossinià. Com s’ha de cantar un paper com el de Mustafà i quines Jo crec que l’art, com l’òpera i la música, és molt més avançat dificultats presenta al cantant? que la societat contemporània en què es presenta. Per exemple, Doncs ho té tot, per a un cantant és un gran repte! Té agilitats, La traviata és la versió de Verdi de la pel·lícula Pretty Woman, recitatius amb els quals expressa com és el personatge, també però quasi 150 anys abans. A L’italiana in Algeri ens presenten té notes agudes i greus, concertants amb els crescendi típics de una dona que reivindica la seva independència i que fa el que Rossini... No és, precisament, un paper fàcil! I és que tota la vol fer! En lloc de lamentar-se, Isabella pren la iniciativa i va a coloratura rossiniana no és només decoració, l’has d’utilitzar rescatar Lindoro, obtenint tot allò que vol de Mustafà. I això per desenvolupar el personatge i expressar el seu caràcter, i em sembla genial, perquè són arguments actuals, molt abans així arriba molt més al públic. El resultat ha de semblar molt que la societat els tingués en compte. Sense cap mena de dubte natural, però al darrere hi ha molta feina i no és fàcil! és un argument feminista, sí.
68 69 Luca Pisaroni
També és una òpera que presenta un xoc entre dues cultures. Des del punt de vista de l’espectador contemporani, la descripció que el compositor i el llibretista fan de personatges com Mustafà o Haly pot ser políticament incorrecte? Jo crec que l’art té la necessitat de no ser políticament co- rrecte, té el poder de dir coses i plantejar temes políticament incorrectes. Puc entendre que algú es pugui ofendre en veure com es tracta Mustafà, però hem de comprendre que repre- senta l’arquetip d’una cultura que no coneixem, i això no té res d’ofensa. És una mica com els còmics, que tenen el dret de riure’s dels temes que poden ser polèmics.
Tot i que aquesta és la primera òpera de Rossini que va representar-se a Barcelona, l’any 1815, la veritat és que no s’ha prodigat gaire, la darrera vegada que la vam veure al Gran Teatre del Liceu va ser el 1982. És un bon títol per descobrir Rossini? No em puc creure que faci quasi 40 anys que no es repre- senta! Jo crec que és un títol genial per descobrir Rossini, perquè és quasi perfecte! A més, és un Rossini que està molt a prop de la vida diària, de manera que la gent pot relacionar-se molt bé amb la història i la música, i és molt divertida. Potser m’equivoco, però la segona òpera de Rossini que vaig veure va ser aquesta, la primera va ser Il barbiere di Siviglia, i per a mi aquesta és millor. Així que us encantarà!
70 71 Els Annals del Liceu ens continuen L’italiana donant sorpreses. Si de Káťa Kaba- nová ens sorprenia que hagi arri- bat aquí en tres edicions diferents, molta més sorpresa ens causa que al Liceu la que ara considerem com pot- ser la més divertida de les òperes de l’estimadíssim Rossini només hi hagi tingut quatre edicions. En cent setanta-un anys d’existència el Liceu només ha representat L’ita- Rosa Vercolini liana in Algeri tretze vegades. Són ben poques i ens en sorprenem. Gioachino Rossini és l’autor
que ens produeix el somriure, la (MAE) Vittorio Terranova distensió. A Barcelona, i potser molt més al Teatre de la Santa Creu que no pas al Liceu, va ser l’autor més estimat. El Liceu el dis- tingí posant el seu nom a la faça- na al costat de Mozart, Calderón i Moratín, aquest últim no repre- sentat aquí d’ençà de l’any 1878. Una revisió superficial dels tí- tols rossinians al Liceu pot resul- tar enganyosa. Molts títols mai no hi han arribat i d’altres de forma molt tardana. L’explicació és sen- zilla. Sembla que la primera òpe- ra fixa al repertori, a Itàlia i aquí, hauria estat Il barbiere di Siviglia. Fins aleshores el fet operístic era matèria de consum i hom preferia les estrenes per davant de títols ja coneguts. Empresaris i teatres forçaven els compositors a una activitat desenfrenada sempre de cara a la novetat. Els títols de poc èxit eren naturalment ban- Lucia Valentini-Terrani (MAE) dejats, però també els exitosos. Un cop coneguts anaven a raure igualment als arxius. El Liceu és del 1847. Això vol dir que gairebé Agustin Ruedas tota l’obra operística de Rossini ja era gairebé oblidada. Què se’n Jaume Tribó salvava? Ben poc: Il barbiere di Si-
72 73 L'italiana in Algeri Jaume Tribó viglia, òpera que romandria fixa al da més tard com a Rosa Vercoli- tivament del 1895, nascuda el 9 de repertori, i de forma escadussera ni-Tay després del matrimoni amb desembre al carrer de Casanova, Otello, La gazza ladra, Semiramide, «un senyor ric del Masnou», i que 52, segon pis, de Barcelona. Com La cenerentola i Guillem Tell. aquella temporada, la del debut al en els casos de Viñas, Xaliapin, Tit- El segle XX va ignorar gairebé Liceu, arribà a cantar-hi disset tí- ta Ruffo, Stracciari, Lázaro o Fleta, la totalitat de l’obra rossiniana. tols. Amb ella, i com a Mustafà, el els qui veieren Conxita Supervia Fins a l’actual tercer edifici del nostre baix Agustí Rodas, un dels al teatre van quedar marcats per Liceu no hi han arribat Il viaggio cantants del segle XIX de carrera sempre. La seva discografia tan a Reims, La gazzetta o Il turco més llarga al Liceu, del 1849 al 1881. variada, amb el vibrato caracte- in Italia, cent vuitanta anys des- Cinquanta-nou anys va trigar rístic del qual cap crític de l’època
prés de les estrenes absolutes. A Raquel Pierotti L’italiana a tornar al Liceu, el 1928, no va fer mai referència, encara més d’Il barbiere, una altra òpe- i quan ho va fer no va ser per avui crea addicció. ra rossiniana té per al Liceu una mèrits propis, sinó com a exigèn- Cinquanta-nou anys havia es- significació especial. Es tracta de cia de la nostra Conxita Supervia, tat L’italiana in Algeri absent del Guillaume Tell, la gran òpera fran- esdevinguda la més gran intèrpret Liceu i n’estaria quaranta-vuit cesa representada aquí sempre rossiniana del moment. La Super- més. No és fins al desembre del en italià i amb el títol de Gugliel- via ha estat una de les cantants 1971 quan aquesta obra torna al mo Tell. L’any 1858, durant l’acte més singulars de tots els temps i Liceu i serveix com a presentació II i des del quart pis, va caure un els que la van veure al teatre en aquí de la il·lustre mezzo Lucia Va- gos, un «enorme perrazo» diu el van quedar marcats. Tenia fama lentini-Terrani. Lindoro, el tenor, Diario de Barcelona, que mor en de ser la més gran intèrpret de la era Vittorio Terranova, ara reco- estavellar-se contra l’amfiteatre. Rosina d’Il barbiere,per a la qual negut mestre de cant. També durant l’acte II de Guillem recuperà l’ària «Contro un cor», L’última edició de L’italiana a Tell el Liceu va sofrir l’atemptat substituïda sempre per altres frag- casa nostra va ser el 1982, amb un amb bomba el 7 de novembre de ments molt més brillants, ja que repartiment magnífic que reunia 1893, amb el balanç de vint morts. Rosina era llavors exclusiva de so- els noms de Raquel Pierotti, Paolo L’italiana in Algeri ja havia pranos lleugeres. Conxita Supervia Montarsolo, que cantava el Mus-
arribat a Barcelona el 1815 com a Paolo Montarsolo cantà «Contro un cor» al Liceu el tafà i a més en dirigí l’escena, Dal- Conxita Supervia primera òpera italiana després de gener i el novembre del 1914, però mau González, Enric Serra i Fran- l’ocupació francesa. Sembla que quan hi tornà a fer Il barbiere el cesco Ellero d’Artegna. El mestre va ser el general Castaños, a qui 1928 hi va incloure el rondó final director era l’estimat Carlo Felice podríem agrair l’intent de tornar de La cenerentola. Cillario, que al Liceu havia dirigit Consulteu la cronologia detallada a: el Vallespir a Catalunya, qui fo- En el cas de Conxita Supervia les nits més glorioses de la Tebaldi mentà les representacions operís- sempre ens havia sorprès la seva i de la Caballé i que als entreactes tiques. L’italiana va ser el primer precocitat. Es deia que havia nas- quan entràvem al seu camerino Rossini conegut a Barcelona i va cut el 1895. En funció d’aquesta habitualment el trobàvem fent ser un títol prou estimat com per data, havia debutat com a com- ioga amb els peus cap amunt. merèixer cinc edicions més, sem- primària al Colón de Buenos Aires pre al Teatre de la Santa Creu. El el 1910, havia triomfat al Costanzi Liceu, que de fet reduïa Rossini a de Roma com a Octavian d’El ca- Il barbiere di Siviglia, representat valler de la rosa el 1911 (als quinze durant anys a totes les tempora- anys!), s’havia estavellat a Màntua des, no estrenà L’italiana in Algeri amb l’Ortrud del Lohengrin el 1912 Enric Serra fins al 1869 i fou l’única edició en i havia debutat al Liceu en Sam- Dalmau González tot el segle XIX. Se’n feren quatre só i Dalila el 1912, als setze anys. úniques representacions. El repar- Sempre havíem dubtat de l’any timent era prou interessant, amb de naixença. El certificat de naixe- la mezzo Rosa Vercolini, anuncia- ment ens confirma que era efec-
74 75 L’italiana in Algeri, escrita en menys d’un mes, només és un caramel, però un caramel deliciós, espurnejant d’un plaer que l’autor va ser el primer a experimentar, un vailet que es riu de la farsa com un estudiant de la seva edat, però que la condueix amb l’experiència de tot un veterà de les taules i l’adorna amb una música tan fresca que la converteix en poesia. Aquesta fantasia és també la primera de les òperes italianes, que aviat serien innombrables, on ressona un cant patriòtic, el rondó «Pensa alla patria», que va fer créixer l’èxit de l’obra sense trencar-ne l’alegria.
Lucien Rebatet Une histoire de la musique L'italiana in Algeri Cronologia Cronologia
Any Gioachino Rossini Música Art i ciència Història Any
1792 Gioachino Rossini neix a Pesaro (Estats Pontifi- Il matrimonio segreto (D.Cimarosa). Neix el Diario de Barcelona. A Vindication of França es proclama república durant la 1792 cis), fill d'ún músic de la banda municipal i d'una Inauguració del Teatro La Fenice (Venècia). the rights of woman (M.Wollstonecraft) Revolució Francesa. G.Washington, reele- cantant Simfonies 94, 97 i 98 (Haydn). La marseillai- git president dels EUA. M.Godoy, secretari se (R.de Lisle) d'Estat a Espanya
1800 La família es trasllada a Bolonya (Emilia-Ro- L.van Beethoven dirigeix l'estrena de la W.Herschel descobreix la llum infrarroja. Fun- Napoleó derrota els austríacs (Batalla de 1800 magna), on ell rep les primeres lliçons musicals seva simfonia 1. Le calife de Bagdad (F-A. dació de la Library of Congress (Washington) Marengo) amb una espineta Boïeldieu)
1802 S'instal·len a Lugo (Emilia-Romagna), on rep for- Sémiramis (C.-S.Catel). L.van Beethoven R.Trevithick inventa una màquina d'alta pressió Napoleó, cònsul vitalici de França i presi- 1802 mació musical dels germans sacerdots Malerbi. compon Sonata quasi una fantasia (Monds- que serà la primera locomotora dent de la república d'Itàlia. Pau d'Amiens L'influeix la sàtira de la música de Luigi. Al Palazzo cheinsonate) (França-Anglaterra) Malerbi accedeix a partitures de Mozart i Haydn.
1804 Compon 6 sonates per 4 instruments de cor- Milton (G.Spontini). L.van Beethoven acaba Wilhelm Tell (F.Schiller), en què G.Rossini basarà Napoleó, emperador francès. Haití s'inde- 1804 da. Canta a Imola amb la seva mare al Teatro de compondre la seva simfonia Eroica Guillaume Tell (1829) penditza de França. Comença a Espanya Comunale l'epidèmia de febre groga
1806 Ingressa a la prestigiosa Accademia Filarmoni- Mor V.Martín i Soler. Neix J.C.de Arriaga L.Fernández de Moratín estrena El sí de las niñas Francesc II dissol el Sacre Imperi Romà 1806 ca di Bologna. Compon la seva primera òpera, Germànic Ciro in Babilonia
1810 Al Teatro San Moisè (Venècia) estrena per prime- Neixen F.Chopin i R.Schumann F.de Goya grava les primeres làmines de Desas- Les Corts de Cadis comencen les seves 1810 ra vegada una òpera, La cambiale di matrimonio tres de la guerra sessions (òpera bufa: farsa en 1 acte): èxit que el duu a estrenar més farses
1812 Triomfa amb 6 òperes: L'inganno felice, La scala Jean de Paris (F-A.Boïeldieu) Els germans Grimm comencen a publicar Kin- Napoleó envaeix Rússia. Primera Constitució 1812 di seta, Demetrio e Polibio, Ciro in Babilonia,La der- und Hausmärchen espanyola, liberal. Divisió napoleònica de pietra del paragone i L'occasione fa il ladro. Catalunya per departaments
1813 A Venècia fracassa amb Il signor Bruschino Neixen R.Wagner i G.Verdi J.Austen publica Pride and prejudice Napoleó perd la Batalla de Leipzig (on acaba 1813 però després es consagra amb l'òpera seriosa de néixer R.Wagner) i comença la seva deca- Tancredi (Teatro La Fenice) i la bufa L'italiana in dència Algeri (Teatro San Benedetto). Després estrena Aureliano in Palmira (La Scala): un fracàs, però la seva obertura serà la d'Il barbiere di Siviglia.
78 79 L'italiana in Algeri Cronologia
Any Gioachino Rossini Música Art i ciència Història Any
1814 No triomfa amb Il turco in Italia (La Scala) ni L.van Beethoven estrena la versió definitiva Locomotora de vapor (G.Stephenson). El 2 de Comença el Congrés de Viena per reorganit- 1814 amb Sigismondo (La Fenice) de Fidelio, la seva única òpera mayo de 1808 en Madrid (F.de Goya) zar Europa després de la derrota de Napoleó
1815 A Bolònya estrena el seu Inno dell'Indipendenza Debuta la soprano G.Pasta Autorretrato (F.de Goya) Derrota de Napoleó (Batalla de Waterloo): 1815 davant de J.Murat, cunyat de Napoleó. abdica definitivament i el desterren a Santa A Nàpols el contracta l'empresari teatral Helena D.Barbaja, per al qual comença estrenant amb èxit el drama Elisabetta regina d'Inghilterra: primera òpera que escriu perquè que la canti la madrilenya I.Colbrand, especialitzada en òpera seriosa (es casaran l'any 1822). No triomfa amb la semiseriosa Torvaldo e Dorliska. A Europa comença a difondre's la seva música. Primera representació a Espanya d'una òpera seva: L'italiana in Algeri (Teatre de la Santa Creu, actualment Principal, Barcelona)
1816 Mentre encara es recorda Il barbiere di Siviglia S'incendia el Teatro di San Carlo (Nàpols). F.Hegel acaba d'escriure Wissenschaft França desterra tota la família Bonaparte 1816 de G.Paisiello (1782), a Roma estrena la seva prò- Mor G.Paisiello der logik pia versió, Almaviva, ossia L'inutile precauzione (fracassa l'estrena però triomfen les represen- tacions següents), i després es representa a Bolònya amb el títol Il barbiere di Siviglia. També estrena Otello (sense final tràgic) i La gazzetta
1817 La cenerentola. La gazza ladra. Armida. Adelai- Die Probe (F.Danzi) K.Drais presenta la Laufmaschine, precur- Tractat Espanya-Gran Bretanya sobre 1817 de di Borgogna sora de la bicicleta. On the principles of abolició del tràfic d'esclaus. L'emperador political economy and taxation (D.Ricardo). japonès Kōkaku abdica en favor del seu fill Manfred (Lord Byron). Mor J.Austen Ninkō
1822 Zelmira (última òpera de la seva etapa napoli- Primera actuació de Liszt al piano, als 11 anys J.-F.Champollion desxifra els jeroglífics La Santa Aliança decideix que els Cent Mil Fills 1822 tana). Es casa amb I.Colbrand, la veu de la qual a Viena. Don Giovanni tenorio (R.Carnicer). egipcis amb la pedra Rosetta de Sant Lluís restaurin la monarquia a Espanya decau. Compon 4 cantates en ser convidat pel L'empresari D.Barbaja contracta G.Donizetti (1823) Príncep Metternich al Congrés de Verona (La Santa Alleanza, Il vero omaggio, L'augurio felice, Il bardo): li acabarà causant acusacions de reac- cionari que l'incomodaran a Itàlia anys després
1823 Semiramide, la seva última òpera a Itàlia. Viu Die schöne Müllerin (F.Schubert). Neix El aquelarre/El gran cabrón (F.de Goya) Espanya tanca el seu Trienni Liberal i obre la 1823 i treballa a París i a Londres. Stendhal publica J.Gayarre Dècada Ominosa (restauració de l'absolu- Vie de Rossini tisme)
1824 Guanya molts diners amb la seva música a Lon- 9º simfonia (L.van Beethoven). L'ajo ne- El britànic J.Aspdin patenta el ciment Port- Mèxic esdevé república. Barcelona comença 1824 dres, on a més canta el paper d'Apol·lo (tenor) ll'imbarazzo (G.Donizetti). Neix J.A.Clavé, land. Lord Byron mor a urbanitzar la plaça Sant Jaume en la seva cantata Il pianto delle muse in morte impulsor a Catalunya del moviment coral i di Lord Byron. S'instal·la a París com a director de l'associacionisme del Théâtre Italien
80 81 L'italiana in Algeri Cronologia
Any Gioachino Rossini Música Art i ciència Història Any
1825 Estrena la cantata escènica Il viaggio a Reims Bellini estrena la seva primera òpera G.Stephenson fa la primera línia de fe- Alexandre I mor: Nicolau I, nou tsar. Bolívia 1825 (Théâtre Italien) per les festes de la coronació (Adelson e Salvini) i l'empresari D.Barbaja rrocarril públic amb locomotora a vapor s'independitza. Portugal reconeix la inde- de Carles X li n'encarrega més. La dame blanche (F-A. (Anglaterra). Phisiologie du goût (J.A.Bri- pendència de Brasil Boïeldieu). Messe solennelle (H.Berlioz). llat-Savarin) Adelson e Salvini (V.Bellini). Mor A.Salieri
1826 Estrena amb èxit la seva primera òpera francesa, Bianca e Fernando (V.Bellini). Mor C.M.von J.Walker inventa el misto Mor l'expresident estatunidenc T.Jefferson 1826 Le siège de Corinthe (revisió de la seva Maomet- Weber to II, de 1820)
1827 Moïse et Pharaon (revisió de la seva òpera L.van Beethoven mor. Il pirata (V.Bellini). Le I promessi sposi (A.Manzoni). Buch der França, Regne Unit i Rússia ajuden decisiva- 1827 Mosè in Egitto, de 1818). Mor la seva mare convenienze teatrali (G.Donizetti) lieder (H.Heine) ment els grecs en la seva guerra d'indepen- dència contra els turcs
1828 Le comte Ory (aprofita gran part de la música F.Schubert mor F.de Goya mor. Neix L.Tolstói Independència d'Uruguai 1828 d'Il viaggio a Reims, de 1825)
1829 En la meitat de la vida i amb gran popularitat a Le nozze di Lammermoor (M.Carafa). Elisa- L.Braille publica el seu codi per a cecs Els catòlics ja poden ser diputats britànics 1829 Europa, estrena amb èxit la seva última òpera, betta al castello di Kenilworth (G.Donizetti). (Catholic Emacipation Act) la romàntica Guillaume Tell (Opéra, París). La straniera i Zaira (V.Bellini) Carles X li concedeix la Légion d’honneur
1830 L'abdicació de Carles X li fa perdre el seu vincle Anna Bolena (G.Donizetti). I Capuleti e i Le rouge et le noir (Stendhal). La Liberté Revolució de Juliol a França: Carles X abdi- 1830 laboral amb l'Administració francesa (com a Montecchi (V.Bellini). Simphonie fantasti- guidant le peuple (E.Delacroix) ca i el substitueix Lluís Felip I. S.Bolívar mor inspector general de cant i a l'Opéra) i entra en que (H.Berlioz) litigi amb l'Estat: serà una de les causes de no fer més òperes, a més de la seva malaltia venèria
1831 Viatja a Espanya amb el seu amic el banquer La sonnambula i Norma (V.Bellini. I A.Sou- Boris Godunov (A.Puixkin). Notre-Dame Bèlgica estrena constitució liberal i rei 1831 A.Aguado (Marquès de les Marismes) i el reli- met estrena a París la seva obra teatral en de Paris (V.Hugo). Canti (G.Leopardi). Mor (Leopold I) giós M.Fdez.Varela li encarrega l'Stabat Mater vers Norma, base de l'òpera) F.Hegel. C.Darwin salpa des del Beagle
1836 Acaba el seu litigi amb l'Estat francès, que li La mezzosoprano M.Malibran mor. Les París inaugura l'Arc de Triomphe Espanya reconeix la independència de 1836 dona una pensió vitalícia: aviat s'instal·larà a huguenots (G.Meyerbeer). Una vida pel tsar Mèxic Itàlia (viurà a Pesaro, Bolonya i Florència) (M.Glinka). Paulus (F.Mendelssohn)
1837 Se separa legalment d'I.Colbrand, mentre la Roberto Devereux (G.Donizetti). Requiem M.J.de Larra se suïcida. Neix la joieria Ti- Primer ferrocarril d'Iberoamèrica (Cuba) 1837 model d'artistes O.Pélissier ja és parella de (H.Berlioz) ffany and Co. (amb el nom Tiffany & Young) Rossini
82 83 L'italiana in Algeri Cronologia
Any Gioachino Rossini Música Art i ciència Història Any
1839 Assessor del Liceo Musicale di Bologna La Scala estrena la primera òpera de G.Ver- L.Daguerre anuncia la daguerreotípia. Pri- Acaba la I Guerra Carlina (Abrazo de 1839 di, Oberto. Gianni di Parigi (G.Donizetti). mera publicació de l'abreviatura ok (Boston Vergara) Moren A.Nourrit i F.Sor. Roméo et Juliette Morning Post). La chartreuse de Parme (H.Berlioz) (Stendhal)
1845 Mor I.Colbrand Tannhäusser (R.Wagner). Alzira (G.Verdi). Carmen (P.Mérimée) es publica en la Revue Els EUA incorporen Florida i Texas 1845 Comencen les obres del primer Liceu. J.A. des deux mondes. El criterio (J.Balmes) Clavé funda la coral L'Aurora. F.Liszt actúa a Barcelona
1846 Es casa amb O.Pélissier La damnation de Faust (H.Berlioz). A.Sax C.Dickens funda Daily News Comença la II Guerra Carlina, a Catalunya 1846 patenta el saxofon. F.Chopin compon (acabarà l'any 1849) Barcarola
1847 Il barbiere di Siviglia és la quarta òpera repre- El Liceu s'inaugura amb òpera de G.Do- R.Hoe patenta la premsa rotativa de vapor. Neix Il Risorgimento, diari que dona nom al 1847 sentada al Liceu, l'any de la seva inauguració. nizetti: Anna Bolena. Mor F.Mendelssohn. Wuthering heights (E.Brontë). Jane Eyre nacionalisme italià Cantata in onore del Sommo Pontefice Pio Macbeth, I masnadieri i Jérusalem (G.Verdi) (C.Brontë). Carmen (P.Mérimée) es publica Nono en llibre després de publicar-se en revista
1854 Torna a instal·lar-se a París (definitivament), La nonne sanglante (C.Gounod). Mor Comencen a publicar-se Le Figaro i El Norte Pius IX proclama el dogma de la Immacula- 1854 on no deixarà de ser cèlebre i farà reunions G.B.Rubini. Neix A.Catalani de Castilla da Concepció musicals els dissabtes
1857 Primeres composicions de peces soltes de l'úl- Simon Boccanegra (G.Verdi). Le docteur J-F.Millet pinta Des glaneuses i comença Rebel·lió de l'Índia contra els britànics, que 1857 tim tram de la seva vida que es reuniran amb el miracle (G.Bizet). Mor M.Glinka L'angélus. Les fleurs du mal (C.Baudelaire) guanyaran títol Péchés de vieillesse
1864 Estrena privada de la Petite messe solenne- La belle Hélène (J.Offenbach). G.Meyerbeer L.Pasteur prova que un ésser viu prové d'un Maximilià d'Habsburg, emperador de Mèxic 1864 lle (la pública serà pòstuma: 1869). Compon mor. R.Strauss neix altre i que no hi ha generació espontània Chant funèbre com a homenatge en morir G.Meyerbeer
1867 Himne à Napoléon III et à son vaillant peuple Roméo et Juliette (C.Gounod). Don Carlos C.L.Sholes inventa la màquina d'escriure amb Primer volum de Das Kapital (K.Marx) 1867 (G.Verdi). J.Massenet estrena la seva primera teclat Qwerty. A.Nobel inventa la dinamita òpera, La Grand’Tante. An den schönen blauen Donau (J.Strauss). La jolie fille de Per- th (G.Bizet). Neixen U.Giordano i E.Granados
1868 Malalt, mor a casa seva a París: enterrament Die Meistersinger von Nürnberg (R.Wag- L.Lartet descobreix l'Home de Cromagnon Cau Isabel II i neix la pesseta 1868 multitudinari al cementiri Père Lachaise (l'any ner). Hamlet (A.Thomas). Mefistofele (Homo sapiens). Mor L.Foucault 1887 el traslladaran a Florència) (A.Boito, primera versió)
84 85 L'italiana in Algeri Selecció d'enregistraments
rossiniana. La seva veu ha estat considerada brosos triomfs amb aquesta òpera. La Baltsa Selecció d’enregistraments poc del color de la seva corda, però quan can- transpira simpatia, comicitat i gràcia, que és tava aquesta òpera sabia combinar la vocalitat la que l’oient trobarà en aquest enregistra- Selecció en CD amb la picardia escènica, i recordo haver-la ment. Hi ha, a més, el plus de Ruggero Rai- sentit no fa gaires anys a Viena reverdint els mondi —tot ell tan seriós— interpretant un Giulietta Simionato, Cesare Valletti, Mario Petri, Marcello Cortis, Graziella Sciutti, Enrico seus llorers i obtenint un més dels seus nom- Mustafà d’antologia. Campi i Mafalda Masini. Cor i Orquestra del Teatro alla Scala de Milà. Director: Carlo Maria Giulini. (+ Mozart, St. Saëns, Massenet i Donizetti). Urania, 2 CD. URN 22.275. 1954. Selecció en DVD Teresa Berganza (Isabella), Luigi Alva (Lindoro), Fernando Corena (Mustafà), Rolando Mario Petri (Mustafà), Teresa Berganza (Isabella), Sesto Bruscantini (Taddeo), Alvinio Panerai (Taddeo), Giuliana Tavolaccini (Elvira), Mitì Truccato Pace (Zulma) i Paolo Mon- Misciano (Lindoro), Valerio Meucci (Haly) i Rena Gary Falachi (Elvira). Producció: Luca tarsolo (Haly). Cor i Orquestra del Maggio Musicale Fiorentino. Director: Silvio Varviso. Crippa. Orquestra i cor de la RTV Italiana. Director: Nino Sanzogno. Decca, 2 CD. 417.828-2. 1963. Günther von Kannen (Mustafà), Doris Soffel (Isabella), Robert Gambill (Lindoro), Enric Agnes Baltsa (Isabella), Patricia Pace (Elvira), Ruggero Raimondi (Mustafà), Frank Lo- Serra (Taddeo), Rudolf A. Hartmann (Haly) i Nuccia Focile (Elvira). Producció: Michael pardo (Lindoro), Enzo Dara (Taddeo), Anna Gonda (Zulma) i Alessandro Corbelli (Haly). Hampe. Orquestra Simfònica de Stuttgart. Director: Rolf Weikert. Konzerve Wiener Staatsopernchor. Wiener Philharmoniker. Director: Claudio Abbado. Arthaus Musik. Festival de Schwetzingen. 1979. DGG 1CD.632719. 1989. Paolo Montarsolo (Mustafà), Marilyn Horne (Isabella), Douglas Ahlstedt (Lindoro), Myra 1. Recordo perfectament l’impacte que em va ments insospitats de comicitat, amb la sofis- Merritt (Elvira), Alan Monk (Taddeo) i Spiro Malas (Haly). Producció: Jean-Pierre Ponnelle. causar, l’estiu del 1965, descobrir, en una botiga ticació de l’ària de Haly (la quasi mozartiana Orquestra i Cor de The Metropolitan Opera de Nova York. Direcció: James Levine. 1986. del carrer de Tallers on jo comprava discos de «Le femmine d’Italia») o la festiva brutalitat vinil, que havia arribat un títol aleshores per del baix buf Mustafà de Mario Petri en la seva 1. Un enregistrament en pel·lícula, en un mo- panzé que no afegeix cap gràcia al joc escènic, mi tan desitjat com insòlit de Rossini (el meu ària (que la primera edició discogràfica, ante- ment en què això no es feia gaire sovint, pro- sinó que més aviat destorba. Però és un vehicle preferit d’aleshores i de sempre), L’italiana in rior a la que comentem, havia tallat del tot!). tagonitzat per l’exquisida Teresa Berganza en el amable per veure L’italiana i el trio Pappataci, i Algeri, protagonitzada per la gran Simionato i Aquest enregistrament, per a la gent de la DVD de Hardy Classic, rebut amb elogis per la l’àpat del musulmà amb els espaguetis tradicio- amb l’orquestra scintillante dirigida per Silvio meva generació, pot resultar, doncs, immen- crítica del moment i publicat a partir d’una fun- nals té gràcia, així com l’Elvira de Nuccia Focile, Varviso (un director que anys més tard va ser sament evocador. ció del Teatro alla Scala del 10 de juliol del 1957. una gran professional de l’escena italiana. Mu- atracat a la Rambla de Barcelona, tot sigui dit, 2. Un pas més enllà, discogràficament parlant, El sempre àcid Segalini va considerar l’equip sicalment, l’orquestra de Stuttgart funciona bé perquè en quedi constància). Aquesta Italiana va ser la sorprenent aparició de la mezzoso- encapçalat per l’encisadora Berganza com a i el conjunt és força recomanable. tenia algunes mancances (talls inevitables que prano madrilenya Teresa Berganza en la mera- òptim, tan sols amb l’excepció de l’aleshores 3. Marilyn Horne té les actituds, els gestos i la es “justificaven” perquè ocupés només dos vellosa interpretació que va fer del personatge ja només discret Alvinio Misciano. Mario Petri forta personalitat (tot i que una mica revin- discos i no tres), però a mi em va servir per fer d’Isabella, que trobarem també en el curiós el podem retrobar aquí com a Mustafà, i tot i gudeta) per fer una Italiana plena d’entrema- meva aquesta farsa rossiniana que no té ni cap DVD que esmentem més avall. Al disc, amb el que la producció encara fa olor de postguerra liadures i per burlar-se d’un Mustafà també a ni peus argumentalment parlant, però que és tenor peruà especialista en rols lleugers Luigi per la poca amplitud de conceptes i la modès- la recta final d’una brillant carrera bufa, com la primera de les grans òperes bufes del mes- Alva com a partner i amb un discret Fernan- tia de tot plegat, val la pena que tothom vegi era Paolo Montarsolo, que poc abans havia fet tre que aleshores només era conegut pel seu do Corena com a Mustafà. El concertant del aquesta peça. un exemplar Don Alfonso en el Così fan tutte, Barbiere i, a tot estirar, per alguna Cenerentola finale primo resultava especialment encorat- 2. Una curiosa i simpàtica producció de Mi- amb el qual va acabar la seva tasca el gran di- molt ocasional. I no ho dic per dir: quan tres jador per generar nous adeptes a la música chael Hampe (amb espais limitats, tot i que rector d’escena Jean-Pierre Ponnelle. El tenor anys més tard va tenir lloc el centenari, sí, el rossiniana, i també per descobrir que quan no ho sembla), amb un vestuari elegant i la d’origen danès Douglas Ahlstedt llueix més centenari de la mort del compositor, el Liceu aquesta òpera s’havia fet al Liceu el 1928 amb simpatia, vocalment correcta, de l’alemanya vocalment que escènicament com a Lindoro. va deixar passar l’efemèride sense fer sentir ni la cèlebre mezzo catalana Conxita Supervia, Doris Soffel en el millor moment de la seva La representació és convincent i és una bona una sola nota de Rossini! un crític poc sensible havia dit que per una no gaire extensa carrera, i amb la curiosa par- aportació a l’historial d’aquesta òpera bufa que Aquest magnífic enregistrament de la Si- vegada es podia tolerar aquell Rossini gràcies ticipació del baríton català Enric Serra com a ara veurem al Liceu després d’una colla d’anys mionato —en aquella època era la via a tra- a ella, però demanava que l’obra fos enterrada simpatiquíssim i eficaç Taddeo. Günther von d’absència. Menys, però, del que hauria volgut el vés de la qual ens arribaven les òperes que no ben profundament en el cementiri de l’oblit! Kannen fa força bé el paper de Mustafà. No crític català del 1928, que la volia enterrada i ben podíem veure enlloc més (avui dia, el cinema, Com han canviat afortunadament les coses era necessària la presència constant d’un xim- enterrada. Però hi ha morts que ressusciten! el DVD i altres recursos ens permeten un con- des d’aleshores! tacte amb el gènere que aleshores no podíem 3. Agnes Baltsa, amb una carrera llarga i bri- ni sospitar)— ens va obrir la porta a la gran llant, va ser la que ens va propiciar una nova Roger Alier inventiva del compositor de Pesaro, amb mo- trobada en el nostre temps amb aquesta obra CRÍTIC MUSICAL
86 87 L'italiana in Algeri Gioachino Rossini Director musical ha tornat amb porada 2005/06 amb porada 2005/06 Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem Orchestra. Symphony Orchestra i Kyoto Symphony Philharmonique de Montecarlo, Tokyo de Munic, Orchestreerische Staatsoper de Londres, Staatsorchester de la Bay Sant Petersburg, Philharmonia Orchestra Orchestra, Orquestra Filharmònica de Giuseppe Verdi de Milà, Mahler Chamber skapelle de Dresden, Orchestra Sinfonica sorchester de Leipzig, Sächsische Staat Nazionale di Santa Cecilia, Gewandhau i ho fet amb l’Orchestra dell’Accademia bel canto Ha dirigit el gran repertori italià, des del d’Ais de Provença. en festivals, com el a més de participar itan Opera de Nova York, entre d’altres, Opera, San Francisco Opera i Metropol Opera of Chicago, Washington National Venècia, Opéra National de París, Lyric atro Regio de Torí, Teatro La Fenice de Musicale Fiorentino,de Milà, Maggio Te grans teatres, com el Teatro alla Scala cademia Chigiana, ha col•laborat amb Format al Conservatori de Milà i a l’Ac Riccardo Frizza (2015/16) i (2015/16) 88 Biografies romàntic fins a Giuseppe Verdi, Rigoletto I Capuleti (2016/17). Semiramide e i Montecchi , i hi ------
Escenògraf Claudia Boasso Onieguin, Il barbiere di Siviglia Vittorio Borrelli Tragödie representació a Torí d’ mes de març del 2004 dirigí la primera mistook his wife for a hat representació a Itàlia de iana in Algeri; L’any 2014 va dirigir la producció d’Alber Debuta al Gran Teatre del Liceu. Manon Lescaut a Savonlinna i Tel Aviv. L’any 2017 dirigí i novament l’any 2015 i el 2016 a Sevilla, to de Fassini bohème, Hänsel und Gretel, Ievgueni ducció, L’any primera 1994 dirigeix la seva pro ció al Teatro Regio de Torí. de director d’escena de direc i assistent Verona. Des del 1991 ha ocupat el càrrec Torí i a assistent de direcció a l’Arena de simultàniament com a tècnic escènic a com a extra i mim. Als 22 anys treballà la carrera teatral al Teatro Regio de Torí Nascut l’any 1959, als 14 anys començà Director d’escena (A. Zemlinsky) i L’elisir d’amore, Norma també dirigí la primera a l’Òpera de Torí. al Festival de Macau, Eine florentinische Gianni Schicchi. Gianni Schicchi. (M. Nyman). El (M. Nyman). El The man who i després i L’ital La La - - - - Santuzza Calì bohème el 2008 amb S. Santoliquido reposà l’escenografia d temporades líriques. L’any 2007 signà les produccions i coproduccions de les ris de la Fundació Teatro Regio, totes Des d’aleshores als laborato assumeix, realització i configuracions escèniques. Torí, i des del 2003 hi dirigeix el sector de segona escenògrafa al Teatro Regio de 1986 guanyà el concurs nacional com a de Torí. delle Belle Arti Albertina L’any duà en escenografia teatral a l’Accademia Nascuda a Asti (Itàlia), l’any 1983 es gra Franco Enriquez, Gianfranco De Bosio, Fersen, Benno Aldo Besson, Trionfo, amb els directors d’escena Alessandro Londres, entre d’altres. Ha col·laborat tional de París i Royal Opera House de Catània, Wiener Staatsoper, Opéra Na de Gènova, Teatro Bellini de Massimo de Palerm, Massimo Teatro Carlo Felice de Nàpols, Teatro Regio de Torí, Teatro Fenice de Venècia, Teatro di San Carlo entre d’altres. Ha treballat al Teatro La ballet, teatre infantil, musicals i titelles, cles en teatres d’òpera, de text, televisió, ha signat més de quatre-cents especta troduí al món del teatre i des d’aleshores Venècia la in i Palerm. Emanuele Luzzati a cenografia, està formada en belles arts Pintora, dissenyadora de vestuari i d’es Figurinista Debuta al Gran Teatre del Liceu. text i instal·lacions. projectes en museus, cinema, teatre de ent ha col·laborat en un gran nombre de rigides per Vittorio Borrelli. Paral·lelam en versió semiescenificada, ambdues di in Algeri, senyà i realitzà l’escenografia de L’ d’E. Guglielminetti, el 2009 dis el 2016 la de ’Il barbiere di Siviglia Madama Butterfly italiana italiana La La ------,
Il·luminador Debuta al Gran Teatre del Liceu. entre d’altres. de Tòquio i Royal Opera House Muscat, National TheatreBastille de París, New ya, Teatro Goldoni de Florència, Opéra duccions al Teatro Comunale de Bolon Paul Curran i William Friedkin; en pro more, Pierluigi Pier’Alli, Daniele Abbado, De Ana, Lorenzo Mariani, Davide Liver Luca Ronconi, Jonathan Miller, Hugo minador ha treballat amb els directors sponsable de la il·luminació. Com a il·lu a electricista, i des del 1991 hi és el re a treballar al Teatro Regio de Torí com cipi dels anys vuitanta. L’any 1986 entrà va començar a treballar al teatre al prin Nascut a Torí en una família de tècnics, Andrea Anfossi Debuta al Gran Teatre del Liceu. Lorenzo Salveti i Ermanno Olmi. er, Maurizio Scaparro, Vittorio Gassman, Poli, Filippo Crivelli, Giorgio Pressburg Egisto Marcucci, Tonino Conte, Paolo 89 ------
88 89 L'italiana in Algeri Gioachino Rossini Gran Teatre del Liceu l’any 2015. nomenada directora titular del Cor del Garcia en fou directora va ser assistent, guit per José Luis Basso, de qui Conxita cant iniciat per Romano Gandolfi i se operístiques. Continuadora del l’estil de recció musical de diferents produccions assistent del cor i ha col·laborat en la di al Gran Teatre del Liceu com a mestra per a CD, DVD, ràdio i televisió. Debutà d’Europa i nombrosos enregistraments per les millors sales d’arreuconcerts direcció coral. Ha realitzat nombrosos pedagògica en cursos internacionals de labor desenvolupa també una important tora invitada d’altres agrupacions corals, directora del cor del GTL i com a direc Conxita Garcia (1994). Paral·lelament a l’activitat com a de Cultura de la Generalitat de Catalunya va ser guardonada amb el Premi Nacional de Corals Joves de Catalunya, amb qui de Girona i presidenta de la Federació directora del Cor dels Amics de l’Òpera tora Català. També de l’Orfeó ha estat del Cor Jove Català i sotsdirec de l’Orfeó de cor i cant. Va ser directora-fundadora graduà en direcció d’orquestra, direcció generació. Nascuda a Barcelona, es rellevants de la direcció coral de la seva la projecta com una de les figures més del Gran Teatre del Liceu, càrrec que Conxita Garcia és la directora del Cor Directora del Cor 90 - - - - la Bayerische Staatsoper de Munic, in la Bayerische Staatsoper ment serà Leporello dirigit per Cornelius Meister; seguida Nova York per interpretar Don Giovanni ment tornarà a la Metropolitan Opera de d’Hoffmann Dr. de Miracle i Dapertutto) personatges malvats (Lindorf, Coppelius, Fura dels Baus, ha debutat en els quatre de Madrid en una nova producció de La Méphistophélès Aquesta temporada 2018/19 ha cantat auditoris i festivals del món. ha cantat als principals teatres d’òpera, Viena, dirigida per Nikolaus Harnoncourt, val de Salzburg amb la Filharmònica de anys al FestiDes del seu debut amb 26 Baix-baríton (Mustafà) Luca Pisaroni a Baden-Baden i propera (Faust) (Don Giovanni) (Don al Teatro Real Les contes a - - - - Debuta al Gran Teatre del Liceu. Opera House de Londres. rada com a Escamillo de Berlín, i acabarà la tempoStaatsoper laud (2016/17). Lammermoor L’arbore di Diana rol de Claudio la formació Il Pomo d’Oro interpretant el O’Regan, també té prevista una gira amb Capuleti e i Montecchi Il tabarro en l’homenatge a Joan Pons (2013/14), (2010/11), rada 1998/99 amb Debutà al Gran Teatre del Liceu la tempo de Milà, entre d’altres. Opéra National de París i Teatro alla Scala de Berlín,Oper i Deutsche Staatsoper d’òpera espanyols, així com a la Deutsche bohème. iana in Algeri, Don Carlo, Carmen barbiere di Siviglia, Guglielmo Tell, L’ital Lucrezia Borgia, La donna del lago, Il sir d’amore, Maria Stuarda, La favorita, ro, La clemenza di Tito, I puritani, L’eli inclou seu repertori estudia amb el baríton Joan Pons. El cuela de Música Reina Sofía i actualment seguidament amb Alfredo Kraus a l’Es musicals al Conservatori de Menorca, Nascut a Alaior, començà els estudis (Mustafà) Baix Simón Orfila l’estrena mundial de terpretarà el rol de Lorenzo Da Ponte a darreres amb hi ha tornat en nombroses ocasions, les (Pelléas et Mélisande) (Pelléas Ha cantat als principals teatres (2013/14), Norma (2014/15) (2013/14), Linda di Chamounix La (Agrippina), (2015/16) i (2015/16)
(2009/10), (2009/10), cenerentola Norma The phoenix (Carmen) Le di Figa nozze (2015/16), (2015/16), , i des d’aleshores Don Giovanni a la Deutsche a més de Go Anna Bolena (2007/08), a la Royal (2011/12), de Tarik Lucia di Lucia di i La La , I , ------
Zauberflöte Zauberflöte Després del seu debut amb la la soprano Mariella Devia. men Bustamante, i actualment ho fa amb viaggio a Reimsviaggio J. von Lindpainter) i L’italiana in Algeri, Il vespro siciliano il ladro Des d’aleshores ha cantat Frauen vom Fluss ta a Castelló; Festival Rossini de Wilbad; sweep d’Albert Carbonell, va cantar porada 2016/17 amb porada 2016/17 Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem de millor intèrpret de sarsuela. la millor cantant espanyola i catalana, el Cant Francesc Viñas, a més dels premis a premi del Concursquart Internacional de d’amore gall d’or ro, Enedina Lloris, Francesca Roig i Car tudiat amb Isabel Cañas, Elisenda Cabre Nascuda a Darmós (Tarragona), ha es Soprano (Elvira) Sara Blanch al Teatro de Madrid; de la Zarzuela i al Teatro Real de Madrid, i i Die Zauberflöte a Oviedo. L’any 2016 guanyà el La serva padrona La serva Don Giovann a Sevilla i Salern; a Sevilla a Pesaro i amb La Fura dels Baus. Thaïs. Le Comte Ory i a Sabadell; a Sabadell, L’occasione fa Don Pasquale Das Lied der a Barcelona; La viejeci The little Lisístrata L’elisir Die (P. (P. al al El El 91 Il Il - - - - -
90 91 L'italiana in Algeri Gioachino Rossini Mezzosoprano (Zulma) (Zulma) Mezzosoprano Lidia Vinyes-Curtis Teatro de Madrid i de la Zarzuela Ha cantat música barroca espanyola al Malgoire, Ivor Bolton i Gustavo Dudamel. l’han dirigida els mestres Jean-Claude i l’òpera s’inicià amb el mestre Josep Pons trajectòriaBasiliensis. La seva al món de losa de Llenguadoc i a l’Schola Cantorum ca antiga al Conservatori Superior de To rena i s’especialitzà en violí barroc i músi Estudià cant líric amb el mestre Jorge Si l’ temporada amb porada 2015/16 amb porada 2015/16 Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem linda 92 Otello L’Atlàntida al Teatro Real de Madrid. de Rossini de Manuel de Falla. També I puritani. , i hi ha tornat aquesta Benvenuto Cellini Rode - - - - - i (2012/13), Posteriorment hi ha actuat en porada 2000/01 amb un recital al Foyer. Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem Frizza. or Pablo Pérez, Andrew Davis i Riccardo do, Josep Pons, Antoni Ros-Marbà, Víct Noseda, Evelino Pidò, Pablo Heras-Casa Zauberflöte), inclou rolspertori com Papageno nant-los amb el premi d’honor. El seu re amb Carmen Bustamente, tot culmi vera per seguir-los al Superior del Liceu, Inicià els estudis al Conservatori de Cer Baríton (Haly) Toni Marsol (2013/14), (2013/14), ier Marcello Don Giovanni i Leporello vanni Dandini Escamillo Ha col entre d’altres. mestres com Gianandrea Michel Plasson, per Jordi Savall, i també ha treballat amb La Capella Reial de Catalunya, dirigida traviata), Pasquale) Pasquale) (2017/18). i · Rigoletto laborat en diverses ocasions amb (La cenerentola) (La (La bohème) (La Iago La traviata (Carmen), i Dulcamara Cendrillon Figaro (Otello) (2016/17) i (2016/17) (Le nozze di Figaro) (Le (2014/15), (2014/15), Don Magnifico i , Scarpia (L’elisir d'amore) i , Malatesta (Don Giovanni), Giovanni), (Don Il prigioniero , Germont Andrea Chén Don Gio (Tosca), Rusalka (Don (Don (Die (Die (La (La ------, ,
de Pesaro, entre d’altres. El seu repertori d’Ais de Provença, Glyndebourne i Rossini al Theatre de Tòquio, a més dels festivals Washington Nation National Opera i New Opera de Losde Bolonya, LA Angeles, Teatro alla Scala de Milà, Teatro Comunale de Luxemburg, Opéra National de París, Grand Théâtrede Brussel·les, de la Ville de Berlín, Wiener Staatsoper, La Monnaie Oper de Dresden, Deutsche Staatsoper de París, d’Hamburg, Staatsoper Semper de Madrid, Théâtre des Champs Élysées tar en òpera. Ha treballat al Teatro Real l’Helikon Opera de Moscou, on va debu Neue Stimmen d’Alemanya. de Formà part començà la carrera en guanyar el concurs Vdovin, de MoscouGnessin amb Dmitry Format a l’Escola Estatal de Música Tenor (Lindoro) Maxim Mironov - - Milà, lago promisos recents hi ha Debuta al Gran Teatre del Liceu. Agnese Bolena Montecarlo i ToríSeattle, Sevilla, i i fan tutte na, València i Madrid, iglia Otello at a Florència amb circuit llombard. Posteriorment ha actu i La cenerentola Donizetti) al Festival de Martina Franca al Festival de Martina Donizetti) L’any 2010 cantà Salvatore Fisichella i Rockwell Blake. es traslladà a Itàlia per rebre de classes atrice Pazos i Raquel Pierotti. L’any 2008 coral i orquestral, i estudià cant amb Be Nascut a l’Uruguai, es graduà en direcció Tenor (Lindoro) Reims, La fille du régiment in Algeri, Il barbiere a di Siviglia, Il viaggio nerentola, ed Euridice, Orfeo L’italiana Debuta al Gran Teatre del Liceu. Edgardo Rocha inclou els títols d’ La Cenerentola a Nàpols, Lausana, Zuric, París, Vie a Salzburg, I puritani a Zuric, així com a Lausana. Entre els seus com (F. Paër) a Torí. a Nàpols i Torí, a Stuttgart, a Stuttgart, Il turco in Italia a Càller i als teatres del amb Cecilia a Bartoli Il turco in Italia, La ce Don Pasquale Gianni di Parigi La gazzetta Il barbiere di Siv La gazza La scala di seta i La donna del Don Pasquale. Don Pasquale. a Zuric i ladra a a Lieja i Anna Così (G. 93 i ------
92 93 L'italiana in Algeri Gioachino Rossini Debuta al Gran Teatre del Liceu. entre d’altres. La dama de piques di Poppea, Giulio Cesare, Alcina, Rinaldo, lago, L'italiana in Algeri, L'incoronazione son et Dalila, Semiramide, La donna del Ievgueni Onieguin, Norma, Nabucco, Sam Carmen, Falstaff, Un ballo in maschera, ro. Els títols del seu repertori inclouen Wien, a més del Festival Rossini de Pesa di Santa Cecilia de Roma, Theater an der de València, Accademiales Arts Nazionale dian Opera Company de Toronto, Palau de Palerm, Teatro dell’Opera de Roma, Cana soper d’Hamburg, Teatro de Massimo de París, Teatre Bolxoi de Moscou, Staat lanta Opera, Théâtre des Champs Élysées National de París, Opernhaus de Zuric, At cantat en teatres d’arreu del món: Opéra d’Erevan (Armènia). Des que debutà ha pletà els estudis musicals al Conservatori Nascuda en una família de músics, com Mezzosoprano (Isabella) Mezzosoprano Varduhi Abrahamyan 94 i Orphée et Eurydice, Orphée et Eurydice, ------rada 2003/04 amb rada 2003/04 part de l’ part burg Ha format amb Hannah Schwarz. teriorment amplià coneixements a Ham al Conservatorio Pablo Sarasate, i pos Nascuda a Pamplona, estudia cant i violí (Isabella) Mezzosoprano Maite Beaumont i Così fan tutte tornat amb pea), Irene soper d’Hamburg. El seu repertori inclou Debutà al Gran Teatre del Liceu la tempo (França). Xile, a més d’actuar a Israel i a Ambronay Madrid, Teatro Nacional de Santiago de d’Hamburg,l’Staatsoper Teatro Real de entre d’altres. Rols que ha interpretat a Sesto Figaro) fan tutte), (Così L’incoronazione di Poppea Meg Page (Tamerlano) (La clemenza di Tito), (La , Ottavia ensemble Le nozze di Figaro (2014/15), (2014/15), (Falstaff) (L’incoronazione di Pop Cherubino de solistes de l’Staat Giulio Cesare , Ruggiero Il viaggio a Reims Il viaggio i Siebel (2017/18). (Le nozze di (Le Dorabella (2011/12), (Alcina), (Alcina), (Faust), (Faust), , i hi ha - - - - - aío Tde)Baríton (Taddeo) Baríton (Taddeo) Giorgio Caoduro cents hi ha Pelly. Entre els seus compromisos re cisco Negrin, Marco Bellocchio i Laurent Hall, Luca Ronconi, Stefano Vizioli, Fran Ranieri, Irina Brook,Massimo Sir Peter d’escena Jérôme Savary, Pier Luigi Pizzi, i ZubinPlasson Mehta; i amb els directors sotti, Daniel Oren, James Conlon, Michel Harding, Bruno Campanella, Nicola Lui Daniel Riccardo Bruno Bartoletti, Frizza, directors Jesús López-Cobos, Carlo Rizzi, trajectòriade la seva ha treballat amb els al millor cantant d’òpera de l’any. Al llarg obtenir l’Australian Green Room Award Nascut a Monfalcone (Itàlia), l’any 2012 va rada 2015/16 amb Lucia di rada 2015/16 Debutà al Gran Teatre del Liceu la tempo i París. Oper Frankfurt cenerentola Siviglia Festival d’Ais de Provença de Berlín i ala la Deutsche Staatsoper a l’Opéra National de París i L’italiana in Algeri al Festival de Glyndebourne, Lammermoor , Il barbiere di i La bohème La La - - - - .
i lini drillon Les contes d’Hoffmann ischütz asions, les darreres amb Carlos Papageno rabió) fanciulla del West), on també va cantar Sonora Sevilla, Peralada i al Teatro de la Maestranza de Schaunard a la Polish National Opera de Varsòvia, Bilbao, Enrico A més, ha actuat en d’ com a solista, els rols de Fiorello i l’oficial rosas. Joaquín de la sarsuela Esteve. Va debutar el 1997 amb el rol de estudiar cant amb el seu pare, Vicenç calment al Conservatori Municipal i va Nascut a Barcelona, es formà musi na porada 1999/2000 amb porada 1999/2000 Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem entre d’altres. Manel Esteve Andrea Chénier Il barbiere di Siviglia. del Petit amb Liceu, i la 2006/07 (2015/16), (2015/16), i El 1999 va cantar per primer cop, , i hi ha tornat en nombroses oc al Palau de les Arts de Valènciaal Palau de les Arts i (2010/11), Tosca (Die Zauberflöte) Zauberflöte) (Die (La bohème) (La Il viaggio a ReimsIl viaggio (2013/14), (Lucia di Lammermoor) di Lammermoor) (Lucia (2017/18). La bohème el general Poliuto La del manojo de Benvenuto Cel (2012/13), La serva padro La serva Lulu al Festival de a l’ABAO de (El rey que (El i (2011/12), a Oviedo, (2017/18) Der Fre Cen Don (La (La 95 ------
94 95 Relació personal Gran Teatre del Liceu
DIRECCIÓ GENERAL Carles Chordà Olatz Gorrotxategi DEPT. ECONÒMIC- FINANCER Instal·lació i manteniment Ferran Capella Valentí Oviedo Francesc Colomina Plamen G. Papazikov Ana Serrano Susana Expósito Sergi Escoda Secretaria de direcció Carme Comeche Ramon Grau Cristina Esteve Domingo García Jordi Gallues Ariadna Pedrola Charles Courant Lucas Groppo Control econòmic Isaac Martín J Pere Gil Assessoria jurídica Savio de la Corte Andrés Omar Jara M. Jesús Fèlix Anna Junquera Anna Ferrando Birgit Euler M. Carmen Jiménez Gemma Rodríguez DEPT. DE RELACIONS Antonio Larios Elionor Villén Juan Pedro Fuentes Sung Min Kang Comptabilitat INSTITUCIONALS Joaquim Macià Alejandro Garrido José L. Casanova Jesús Arias Relacions Públiques Francesc Macip DIRECCIÓ ARTÍSTICA I PRODUCCIÓ Juan González Moreno Hortènsia Larrabeiti M. José García Teresa Serra Antoni Magriña Christina Scheppelmann Ródica Mónica Harda Yordanka León Tresoreria i assegurances Estefania Sort Vicente Miguel Leticia Martín Piotr Jeczmyk Graham Lister Jordi Cabrero Laura Prat Enric Miquel Planificació Christo Kasmetski Glòria López Pérez Roser Pausas Sala Alfonso Ochoa Yolanda Blaya Magdalena Kostrzewszka M. Dolors Llonch Compres Marian Casals Robert Pinies Maria Subirana Émilie Langlais Raquel Lucena M. Isabel Aguilar Projecte social Ferran Pratdesaba Contractació i figuració Francesc Lozano Mónica Luezas Javier Amorós Irene Calvís Josué Sampere Albert Castells Jing Liu Alejandra M. Aguilar Eva Grijalba Servei Educatiu Tècnica d'audiovisuals Meritxell Penas Kalina Macuta Josep M. Bosch Anna Zurdo Mercè Núñez Jordi Amate M. Carme Ventura Sergii Maiboroda Elisabet Maldonado Josep Maria Sabench Antoni Arrufat Producció executiva Enric Martínez Encarnació Martínez DEPT. DE MÀRQUETING I COMERCIAL Amadeo Pabó Silvia Garcia Juanjo Mercadal Xavier Martínez Mireia Martínez DEPT. TÈCNIC Carles Rabassa Joan Rimbau Jordi Mestres Isabel Mas Caballé Montse Cardona Xavier Sagrera Josep Sala Producció d’esdeveniments Aleksandra Miletic José Antonio Medina Jesús García Oficina tècnica Antoni Ujeda Muntsa Inglada Albert Mora Ivo Mischev Teresa Lleal Marc Comas Atrezzo Deborah Tarridas David Morales Raquel Momblant Comercial i territori Guillermo Fabra Stefano Armani Sobretítols Liviu Morna José Luís Moreno Pol Avinyó Natàlia Paradela José Luis Encinas Anabel Alenda Mihai Morna Daniel Muñoz Aleix Pratdepàdua Eduard Torrents Miguel Guillén Gloria Nogue Emili Pascual Mª Àngles Padró Gemma Pujol Coordinació escènica Fernando Jiménez El Petit Liceu i gires Mª Dolors Paya Eun Kyung Park Visites Maria de Frutos Antoni Lebrón Carles Gibert Enric Pellicer Marta Polo Yolanda Bonilla Miguel Ángel Garcia Ana Pérez Pilar Villanueva Raúl Pérez Joan Prados Abonaments i localitats Txema Orriols Lluís Rabassa Cristoforo Pestalozzi Florenci Puig Mª Carme Aguilar Administració de personal Javier Andrés Rodríguez DIRECCIÓ MUSICAL Ionut Podgoreanu Joan Josep Ramos Emma Blancafort Cristina Viñas Jaume Roig Josep Pons Alexandre Polonski Miquel Rosales Josefa Padrós Logística i transport Josep Roses Antoni Pallès Sergi Puente Emili Roses Sònia Puig-Gros Jorge González Mariano Sánchez Josep Mª Armengol Annick Puig Olga Szabo Marta Ribas Blai Munuera Vicente Santos Núria Piquer Ewa Pyrek Maria Such Gemma Sánchez Lluís Suárez Regidoria Arxiu musical Joan Renart Llorenç Valero Maquinaria Llorenç Ametller Josep Carreras Mª José Rielo Ingrid Venter DEPT. DE PATROCINI, MECENATGE I Albert Anguera Laia Daniels Elena Rosales Artur Sala Elisabet Vilaplana ESDEVENIMENTS Ricard Anguera Immaculada Faura Mestres assistents musicals Guillermo Salcedo Mariano Viñuales Helena Roca Joan A. Antich Xesca Llabrés Rodrigo de Vera Fulgencio Sandoval Helena Zaborowska Sandra Modrego Natàlia Barot Jordi Soler Vanessa García Cristian Sandu Guisela Zannerini Sandra Oliva Albert Brignardelli Sastreria Jaume Tribó Birgit Schmidt Mireia Ventura Raúl Cabello Rui Alves Véronique Werklé Oleg Shport DEPT. COMUNICACIÓ I EDICIONS Esdeveniments Ricard Delgado Alejandro Curcó Regidors Oksana Solovieva Nora Farrés Isabel Ramón Yolanda Escoda Rafael Espada Lluís Alsius Juan M. Stacey Premsa Marcos Romero Sebastià Escutia David Farré Luca Ceruti Raul Suárez Martín Zaragüeta Paulina Soucheiron Emili Fontanals Cristina Fortuny Sebastián Popescu Renata Tanellari Digital Angel Hidalgo Victòria Gallego Orquestra Guillaume Terrail Christian Machío DEPT. RECURSOS HUMANS I Ramon Llinàs Carme González Òscar Alabau Peter Thiemann Edicions SERVEIS GENERALS Eduard López Jamaine Kässler Olga Aleshinski Franck Tollini Sònia Cañas Jordi Tarragó Begoña Marcos Esther Linuesa César Altur Yana Tsanova Arxiu Administració de personal Aduino J. Martínez Jaime Martínez Joaquín Arrabal Marie Vanier Helena Escobar Jordi Aymar Manuel Martínez Dolors Rodríguez Sandra Luisa Batista Bernardo Verde Producció d’audiovisuals Mercè Siles Roger Martínez Glòria Royo Lluís Bellver Jorge Vilalta Maria Basora Formació i seguretat i salut laboral Eduard Melich Javier Sanz Francesc Benítez Matthias Weinmann Disseny Rosa Barreda Albert Peña Montserrat Vergara Jordi Berbegal Cor Lluís Palomar Recepció Esteban Quífer Ana Sabina Vergara Josep M. Bernabeu Conxita Garcia Cristina Ferraz Carlos Rojo Alba Viader Claire Bobij Margarita Buendía Servei mèdic Salvador Pozo Patrícia Viguer Kostadin Bogdanoski Teresa Casadella Mireia Gay Esther Sanclemente Eva Vílchez Margaret Bonham Alexandra Codina Seguretat Andrés Sánchez Caracterització Bettina Brandkamp Xavier Comorera Ferran Torres Jordi Segarra Susana Ben Hassan Esther Braun Rosa Maria Cristo Informàtica Bautista V. Molina Monica Núñez Mercè Brotons Miguel Ángel Curras Pilar Foixench Francesc X. López Liliana Pereña Pablo Cadenas Dimitar Darlev Raúl López Oficina tècnica luminotècnia Miriam Pintado Josep Antón Casado Gabriel Antonio Diap Xavier Massotti Carles A. Pascua Núria Valero Andrea Ceruti Mariel Fontes Albert Sust Susana Abella J. Carles Chordà Ignasi Gomar José C. Pita
96 97 Gioachino Rossini
Direcció Nora Farrés
Coordinació Sònia Cañas i Helena Escobar
Continguts Albert Galceran i Jaume Radigales
Col·laboradors en aquest programa Roger Alier, María Encina Cortizo, Jordi Fernández, Albert Gal- ceran, Jaume Radigales, Arturo Reverter i Jaume Tribó
Disseny Bakoom Studio
Maquetació Bakoom Studio
Fotògrafs Antoni Bofill i Christian Machío
Impressió Dilograf, S. L. Dipòsit Legal: B 15881-2018
Copyright 2018: Gran Teatre del Liceu sobre tots els articles d´aquest programa i fotografies pròpies
Informació sobre publicitat i Programa de Patrocini i mecenatge liceubarcelona.cat / [email protected] / 934858631
Comentaris i suggeriments [email protected]
El Gran Teatre del Liceu ha obtingut les certificacions: EMAS (Ecomanagement and Audit Scheme) ISO 14001 (Sistema de gestió ambiental) ISO 50001 (Sistema de gestió energètica)
98 99