Església, De L'

Dels carrers i places de Carcaixent

Església, de l'

Bernat DARÀS i MAHIQUES Cronista oficial de Carcaixent

F. Morant Castiella

Carrer de l'Església - Cogullada

RC Des del carrer Major fins a la plaça de Sant Josep DA Carrer de l’Església (c. 1651)1 - Carrer Major (c. 1654)2 - Camí Real (c. 1698)3 - Carrer de San Bartolomé (c. 1910)4 RH Com el seu nom indica, en aquest carrer s’alça “l’Església” de Cogullada i d’ací el nom. Creada la Parròquia el 29 de desembre de 1953, per decret de l’arquebisbe de València, Marcel·lí Olaechea i Loizaga, es desconeix la data en què es va construir, però, no obstant això, coneixem la seua existència a principis del segle XVI, coincidint amb la desaparició del poblat de Ternils. El fet, recollit per diversos autors5, que el 1317 el rector de la parròquia de Ternils sol·licità traslladar-se a Cogu- llada, ens demostra que per aquell temps ja existia l’església.

A la visita pastoral realitzada a la parròquia de Ternils, el 7 de desembre de 1401, s'hi troba de vicari de Cogullada mossén Guillem Armengol6. El 1573 passà a Cogullada el Benefici de Santa Margarida, fundat en la parròquia de Ternils per mossén Pere Ferrer de Brusca “...muy serca de la conquista de este Reyno por el señor rey don Jayme el 1.o ”7.

La “relación” presentada a la Santa Seu, el 1610, diu que:

“La yglesia de la villa de Carcaxent tiene 208 casas y por anexo el lugar de Cugullada de 50 casas y en todas 1300 personas de comunión. Rígese la cura por un rector y dos vicarios, el uno reside en Cugullada, vale la rectoría 600 ducados. Hay 2 benefficios instituidos en la yglesia de Carcaxent el uno y el otro en Cugullada”8.

A les darreries del segle XVIII, Miquel Eugeni Muñoz apunta que en la

1 [1651] “...quadam domo franca, et quitia, sita, et posita in dicto et pnti. loco de Cugullada in vico dicto de la Esglesia, confrontata cum dicto vico, cum domo, et ovili Josephi Garrigues filij Bartholomei cum domo, et ovili mei dicti Jacinti Ferrer, que solebat esse Antonij Timor, et cum ovili domus Viduæ Joannis Bertomeu...“. ARXIU HISTÒRIC DE LA PARRÒQUIA DE L'ASSUMPCIÓ DE CARCAIXENT, d'ací en avant AHPAC, Jacynto Ferrer ciut. y Barbera Bruel coniuges de Cugullada se carregaren un censal a favor del Reverent Clero, Escriptures de censals, juny, sig. 27.19.0.

2 [1654] “... y la altra casa, y patis en Cugullada que afronta dita casa en lo Camí Real, y en lo carrer Major que va a la Esglesia, y altres, y los patis afronten ab carrer Major, y en Berthomeu Ferrer y los altres dos patis que afronten en la esglesia, y en lo Camí de la Misa y en Berthomeu Gomis, y en Damià Noguera…”. AHPAC, Ittem de un llegat de tres cases y tres patis dexat per Pere Rubio a Madalena Robio y de Boscá, sa neta, sig. 18.1.49. [1704] “...quadam venditionis instro cuiusdam domus cum suo ovili sitæ et positæ in loco de Cugullada in vico nun- cupato de la Yglesia, confrontatæ cum domo et ovili Bartholomei Ferrer ex uno latere cum domo Hyacinti Talens vico publico medio ex alio latere cum domo Gregori Perales dicto vico de la Yglesia medio afronte, et cum domo et ovili Senentij Alegre et atergo, facto et firmato per Vincentiu Armengol prefati loci de Cugullada in favorem Paschalis Canut eiusdem loci recepto per me Petrum López regium not. eiusdem villæ de Carcaxent vicinum vigessima quinta die mensis julij anni MDCC quarti ...”. AHPAC, Escriptures de censals, abril, sig. 27.17.0.

3 [1698] “...quadam domum cum suo ovili francam et quitiam, sitam et positam in vico loco de Cugullada in vico perquem tenditur ex Eclesia eiusdem loci in vicum dictum lo Camí Real, limitatam et confrontatam cum domo, et ovili, Joseph Roca filij Hyeronimi, noviter fabricata, cum domo et ovili Bartholomei Roca, junioris, cum domo Salvatoris Ferrer juris utriusque doctoris, et cum ovili domus Francisci Canut, senioris...”. AHPAC, Escriptures de censals, octubre, sig. 27.23.0.

4 ARXIU MUNICIPAL DE CARCAIXENT, d'ací en avant AMC, Cens de població 1910, sig. H-1/1.

5 SANCHIS SIVERA, J, Nomenclátor geográfico-eclesiástico de los pueblos de la Diócesis de Valencia, 1922, pàg. 192. FOGUÉS JUAN, F, Historia de Carcagente. Compendio geográfico-histórico de esta ciudad, Carcaixent, Imp. B. Cuenca, 1934-36, pàg. 22.

6 CÁRCEL ORTÍ, M.ª M. et BOSCÀ CODINA, J. V, Visitas Pastorales de Valencia (Siglos XIV-XV), València, 1996, pàg. 329.

7 AHPAC, Libro de vacantes de los beneficios de esta Parroquial de Carcaxente, fol. 7 v.

8 CÁRCEL ORTÍ, M.ª M, Relaciones sobre el estado de la Diócesis Valenciana, 1989, tom II, pàg. 772-73, 816, 845, 929, 970, 999, 1061, 1135...

“...visita de Amortización echa por don Francisco de León, por subdelegación de don Sancho Barnu- elo, a 23 de diziembre de 1720, pronunció sentencia ante Manuel Ruíz, escrivano, por la que declaró ser el cargo 719 libras, el descargo 750 libras, 3 sueldos, y quedarle privilegio para adquirir 31 libras, 3 sueldos y 4 dineros. Esta renta pertenece al cura que hasta ahora ha sido vicario del de Carcagente y por nombramiento suio, con salario de cinquenta libras, pero en el último, que aún no ha tomado posesión, ha sido hecho el nombramiento por el Arzobispo. Computase su renta entre lo fixo y even- tual en 200 libras. Tiene anexo 189 personas de confesión y comunión”9...

El primitiu temple era d’una nau única amb altars laterals, en el quals s’escometeren diverses reformes a mitjans del segle XVII, s’amplià la nau i es construïren les capelles laterals, comuni- cades per mitjà de passadissos. N’eren sis i la seua distribució era la següent: a la dreta, la de- dicda a Sant Antoni abat, al costat del campanar; la del Santíssim Crist de la Salut, coberta amb cúpula damunt de petxines, que tenia als costats els retaules dedicats a la Mare de Déu de Gràcia (Mare de Déu de la Llet), taula procedent de Ternils, i Sant Vicent Ferrer, imatge que fou regalada el 1894 per Maria Rita Vives i Daràs, vídua de Josep Llombart10. En la capella següent, al costat de l’altar major, era venerat el Sant Bult de Nostre Senyor Jesucrist, a on restava situat el púlpit.

V. Benavent Mompó Església Parroquial de Sant Bartomeu Apòstol

9 “La villa de Carcagente y Cogullada (1751)”. Manuscrit conservat en la REIAL ACADÈMIA DE LA HISTÒRIA, d'ací en avant RAH, sig. C-20. 9/5432. Fou publicat en el Programa de Sant Bonifaci Màrtir de 1993.

10 AHPAC, Llibre Racional de Cogullada, 1863-1892, fol. 196 v., sig. 39.12.0.

Mare de Déu de la Salut Arxiu fotogràfic Saralegui (núm. 196). Museu de Belles Arts de València

A la part esquerra, la capella de la Mare de Déu d’Agost, flanquejada per dos àngels d’estil gòtic procedents de la parròquia de Ternils, que portaven a les mans sengles escuts amb les inscripci- ons “Gloria Libani” i “Decor Carmeli”; en aquesta capella estava col·locada la pila, de pòrtland i granit, que es va estrenar al bateig de la xiqueta Assumpció Empar Cucarella i Morant, el 10 de maig de 1891, i damunt d’ella fou col·locat l’any 1901 el retaule de Sant Joan Baptista, procedent de Ternils. La del Sacratíssim Cor de Jesús, i finalment la dedicada a la miraculosa imatge de la Mare de Déu de la Salut, la més important del temple, que fou ampliada el 1692, i decorada el 1694, sent vicari mossén Vicent Canut, pel dorador Rafel Campos, veí de València, i el pintor Antoni Armengol, veí de Carcaixent, treball pel qual es pagarien 220 lliures11. El retaule major era tot de fusta tallada i policromada, i com la major part dels objectes de culte procedia de la parròquia de Ternils12. A la dreta de l’altar major restava el faristol i l’orgue, que fou comprat el 1758 pel vicari mossén Francesc Zorrilla13.

11 ARXIU PROTOCOLS PATRIARCA VALÈNCIA, 15170, Oliver. Actes de 29 agost 1694 i 29 agost 1695. COR- BALÁN DE CELIS DURÁN, J, "Consideraciones sobre el proceso constructivo y decorativo de la iglesia de Campa- nar, y nuevos datos sobre retablos valencianos de los siglos XVII-XVIII", dins Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, tom XCV, gener-desembre 2019, pàg. 29.

12 “El retablo maior, según su antigüedad, se entiende ser el mismo que hubo en Ternils dedicado a san Bartolomé”... MUÑOZ, M. E, Op. c., 1751.

13 SOLERIESTRUCH, E, Carcaixén. Biografia d’un poble de la Ribera Alta del Xúquer, 1977, pàg. 187. 5

El 1901, fou col·locat a la part esquerra, vora la porta d’entrada, un altar de Sant Doménec de Guzmán14; adossades a les quatre columnes de l’interior de l’Església hi havia les imatges de Sant Antoni de Pàdua, Santa Llúcia, Sant Joan Nepomucé i Sant Blai.

A la sagristia eren custodiades nombroses i artístiques peces per al culte, entre les quals cal fer menció del reliquiari d’argent amb el “Lignum Crucis”, alguns llenços amb miracles atribuïts a la Mare de Déu de la Salut i un altre de grans dimensions de la Mare de Déu dels Desemparats, segons era venerada en el Capitulet de l’Hospital de València, procedent de l’ermita dedicada a aquesta advocació alçada al costat de l’Hospital de Carcaixent. Segons l’autoritzada opinió del canonge Josep Sanchis i Sivera, “Es digna de mención la pila de agua bendita, notable ejemplar de cerámica de Alcora”15. El Viacrucis de l’interior de l’Església fou beneït pel frare franciscà Donís Fabregat, a. el pare Letor16, el 20 de febrer de 1877. Tot es va perdre el 1936.

No obstant això, s’ha aconseguit superar, i, encara gràcies, el temple parroquial ha tornat a re- cuperar la bellesa d’altre temps, aconseguint-se una adequada consonància entre les nobles es- tructures del temple i l’ornamentació. L’altar Major està presidit per una excel·lent escultura del Santíssim Crist de la Salut, treballada en fusta al taller de l’artesà Francesc Greses i Almenar, de València, que fou beneït el 1984 pel rector Vicent Pastor i Bañuls, a més de la del titular Sant Bartomeu Apòstol, de l’escultor Francesc López, de València. Adornen l’altar Major els llenços El bateig de Crist (1956) i Pare Etern del pintor carcaixentí Paulí Peris i Guerola.

A l’esquerra, la capella de la Mare de Déu de la Salut, amb la imatge tallada en fusta i policromada, per autor anònim durant la dècada dels anys quaranta del segle XX17. L’any 1996 es va alçar de nou el retaule d’escaiola realitzat per Josep Francés i Anaya, d’Alzira, que fou policromat per Paulí Peris i Guerola. Les pintures El Papa Pau III lliurant la imatge de la Mare de Déu al pelegrí i Trasllat de la Mare de Déu de Ternils a Cogullada, de l’anteriorment citat Peris Guerola, realitzats el 1998, foren sufragats per les cambreres de la Mare de Déu. Entrant a mà dreta, vora la porta del campanar, s'hi troba la Mare de Déu de Fàtima.

Segons un document, datat l’ 11 de juny de 1823:

“Don Cayetano Sanchis, vecino de San Felipe, comisionado por el Jefe Político de la provincia de Xàtiva o San Felipe don Josef María Bertolano, se llevó quatro lámparas de plata de peso todas de diez y seis libras, propias de esta parroquia de Cogullada, según es dever por la escritura de carta de pago en dicho día ante el escribano de Carcagente Tomás Albelda”18.

14 AHPAC, Llibre Racional de Cogullada 1863-1892, fol. 197, sig. 39.12.0.

15 Nomenclátor..., Op. c., 1922, pàg. 192. El canonge Josep Sanchis i Sivera, continuador de l’obra iniciada pel també canonge Roc Chabás, predicà el sermó de la diada de la Mare de Déu de la Salut, el 8 de setembre de 1915.

16 Per a un millor coneixement de la personalitat del pare franciscà Donís Frabregat i Salvador (Alcalà de Xivert- Castelló, 1804-Carcaixent, 1889), podeu vore CARRERES ZACARÉS, S, Fr. Dionisio Fabregat y Salvador. Apuntes Bio-Bibliográficos, 1927, i AGULLÓ PASCUAL, J. B, “De nuestras crónicas. Los Franciscanos en Carcagente”, en La Acción Antoniana, 1973-74.

17 Rafael Gomis i David, alcalde de Carcaixent, el 17 de maig de 1943

“...manifiesta que de su consignación del presupuesto del corriente año se entreguen al Vicario del Barrio de Cogullada Don Manuel Cerdá otras dos mensualidades de sus gastos de representación para invertirlos en la adquisición de una Virgen de la Salud, con destino á la Yglesia de dicho Barrio de Cogullada”.

AMC, Actes de les sessions plenàries de l’Ajuntament de Carcaixent, llibre 33 (22-1-1943/14-4-1944). 17 de maig de 1943, pàg. 27 v.

18 AHPAC, Llibre Racional de Cogullada, 1818-1834, s. fol., sig. 39.10.0. 6

V. Benavent Mompó Campanar i cúpula de l'Església Parroquial de Sant Bartomeu Apòstol 7

El 1865, damunt del solar de l’antiga es va alçar la casa Abadia, sent vicari mossén Pere Talens i Tarragó; i sent necessària la venda d’un tros de terra de secà anomenat del Carrascal. Les obres foren dutes a terme pel mestre d’obres Bernat Martínez i Oroval19. El 25 de març de 1866, Diu- menge de Rams, el vicari mossén Francesc Casanoves, amb llicència de l’arquebisbe de València, beneí un Viacrucis ceràmic col·locat a les façanes de les cases de Cogullada20.

El campanar és l’antic, però reformat i alçat fins l’altura de 17 metres, al juny de 1872. El 7 de setembre de 1873, vespra del dia de la Patrona de Cogullada, hi fou col·locat el rellotge. Per a la seua adquisició foren entregades 1.000 pessetes al comerciant Carles Gomis, que el va comprar en un establiment de Barcelona21. Construït en maçoneria, té tres cossos. Al de les campanes s’obrin quatre finestres rematades per arcs de mig punt. En l’actualitat poseeix tres campanes22:

• La “Iesus Nazarenus”, datada de 1518, amb la següent inscripció: ✠ TITULUS TRIUMFALIS IE[SU]S NASARENUS REX IUDEORUM MISERERE NO/BIS ANY MIL CCCCC XVIII/ TE DEVM LAVDA- MUS / TE DEVM LAVDAMUS / TE DEVM LAVDAMUS / AVE MARIA. Està decorada amb les imatges de l’Eccehomo, un casalici gòtic amb creu (exterior i interior), i la Mare de Déu amb el Xiquet Jesús al braç, dins d’un casalici gòtic (costat esquerre i dret). Té 82 cm de diàmetre en la boca i un pes de 300 kg23. Està declarada BIC. • La “Nuestra Señora de la Salud”, datada de 1803, amb la següent inscripció: * NUESTRA * SEÑORA * DE LA SALUD * / ME FUNDIO / ROSES DE / CHELLA / AÑO 1803. S’hi troba decorada per una creu potença (exterior), per la marca de fàbrica i la Mare de Déu amb el Xiquet. Té 73,50 cm de diàmetre en la boca i un pes de 230 kg. • La “Santa Bárbara”, procedent de la parròquia del mateix nom, amb la següent inscripció: SOY LA VOZ DE DIOS / QUE LLAMO A LOS CRISTIANOS A SU TEMPLO / MI NOMBRE “SANTA BARBARA” / MI NACIMIENTO PARA ESTA IGLESIA / “EL DIA 19 DE SEPTIEMBRE DE 1954” / ME BAUTIZO EL R[EVERENDO] D[ON]. MANUEL CERDA PORRES / FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES / H[ERMA]NOS / SILLA (VALENCIA). S’hi troba decorada amb una creu aflotonada (exterior). Té 70,50 cm de diàmetre en la boca i un pes de 203 kg.

Abans de 1936 hi havien dos campanes més:

• La “San Bartolomé”, amb un pes de 6 arroves i fou beneïda el 24 d’agost de 1880. • La “María Inés”, que fou beneïda el 20 d’abril de 1890 pel rector de Carcaixent, mossén Manuel Gozalbes,

“...de diez y seis arrobas de peso, y su valor sin contar la trucha y el ferrage es cuatro mil reales. Le asistieron como ministros don Vicente Gadea, vicario de las Monjas Dominicas y el coadjutor de ésta don Antonio Hernández. Fue regalo de José Giner Tarragó. Padrinos el alcalde de ésta José Martínez Borrás y su esposa. Fue colocada y tocó por vez primera el 30 de mayo de 1890”24...

Vora l’església i a la part del campanar restava situat l’antic fossar on foren soterrats els habi- tants de Cogullada fins a l’any 1817, en què foren traslladats al cementeri municipal de

19 AHPAC, Llibre Racional de Cogullada, 1863-1892, fol. 196 v., sig. 39.11.0. L’any 1936 fou confiscada i dedicada a escoles amb el nom de “Lenin”.

20 AHPAC, Llibre Racional de Cogullada, 1863-1892, s. fol.

21 Ibídem, fol. 200.

22 MOLLÁ ALCAÑIZ, S. A., Escrituras en Campanas, tesis doctoral inèdita (1997). Números 6, 315 i 1390.

23 MOLLÁ ALCAÑIZ, S. A., Campanas góticas valencianas, Ed. Tilde, col. Gorgona, 2001, pàg. 85-86.

24 AHPAC, Llibre Racional de Cogullada, 1863-1892, fol. 196 v., sig. 39.11.0. 8

Carcaixent, alçat al barri de la Muntanyeta25. El 1863, sent vicari fra Antoni Cortés i Cantó, fran- ciscà exclaustrat, les restes d’aquest antic cementeri i de l’interior del temple foren traslladades al citat cementeri. Segons un cronista anònim:

“... Para realizarlo, como la Parroquia estaba pobre, abrió una suscripción, que cubrieron muchas personas de esta Villa; un discípulo del Aula26, Salvador Gomis Vila, fue el encargado de explicar el objeto y recoger las firmas ó las limosnas que prometían. Llegado el día prefijado (?), domingo por la tarde, el padre Antonio, reunió a toque de campana al vecindario, pronunció una sentida y patética plática alusiva al acto y se organizó la procesión entierro en esta forma: abría la marcha la cruz parroquial, seguían los vecinos de Cogullada rezando el Santo Rosario, á continuación los cantores, don José Noguera, capiscol de Carcagente, los estudi- antes Salvador Gomis Vila y Eduardo Guas Sanz y el padre Antonio Cortés de capa pluvial negra; se cantaba el Miserere á canto llano y labordo que acompañaba un bombardino. Detrás dos carros de bueyes con los restos cubiertos con paños negros, uno de Cogullada y otro de la Parroquia; les acompañaron hasta el cementerio27 y después de rezar un responso, todo el acompañamiento que no era poco se retiraron derramando lágrimas al presenciar un acto tan conmovedor”28.

Davant la manca de recursos de la Parròquia, el referit fra Antoni Cortés deixà escrit a les pàgines del Llibre Racional de 1863:

“...según puede observarse no han existido muchos años há en esta Yglesia bienes amortizados, ni censos cobrables, ni memoria de misas, fuera de algunas de poca consideración, sus Vicarios se han cuidado poco de tener un libro formal de cargo y data, haciéndolo solamente en sencillas notas y aun estas han desaparecido en la larga enfermedad de mi antecesor que lo era el presbítero don José Serra, que falleció el día diez de abril del año de la fecha [1863]. Sin embargo como enterado que lo estoy en lo tocante á esta Yglesia, por haber sido en otro tiempo su Vicario, haré una suscinta relación del cargo y data, aproximadamente en lo posible. Relación Esta Yglesia de Cogullada tiene asignados para su culto mil reales anuos que recibe de la Junta Diocesana, y treinta reales por cada entierro de cuerpo mayor, lo que puede considerarse como niquil, por ser sus feligreses poco menos que pobres de solemnidad; por consiguiente el crédito no pasa jamás de mil reales. Ahunque la data siempre es mayor que el crédito, no por esto queda la Yglesia empeñada, porque el exceso lo suministra el depositario de las limosnas que se colecta á la Santa Virgen de la Salud, venerada en esta Yglesia. El Vicario se desentiende de pedirle en esto al mencionado Depositario, por ser nombramiento del Ylustre Ayuntamiento de Carcagente. Véase ahora el crédito y data Data Por cera anual incluidas las fiestas de la Candelaria, Corpus, su Titular, y la principal que se celebra el día 8 de septiembre cuatrocientos reales poco más poco menos, 400 r. Aceyte para el Reservado, 300 r. Sacristán, 360 r. [...] ó boletín, 45 r. Lavandera y componer ropa, 40 r.

25 [1622] “... quator fanecatas terræ parumplus velminus aut illud quod est franco, et quitio, sito, et possito in termino praedictæ villæ de Carcaxent in partita dicta de la Montañeta, prout confontatur cum terra Joannis Albelda presbiteri, cum terra Joannis Gomis, cum terra Vincentij Talens filij Bernat, et cum itinere de la Vall ...”. AHPAC, Carregament de censal ... fet y fermat per Frances Gibert, fill de Berthomeu en favor del Reverent Clero..., Escriptures de censals, juliol, sig. 27.20.0.

26 Aula de llatí que des de 1818 existia a l’ermita de la Mare de Déu dels Desemparats (Sant Hospital), regentada pels frares franciscans. FOGUÉS JUAN, F, Historia de Carcagente, Op. c., 1934-36, pàg. 98.

27 Aquest cementeri fou inaugurat l’any 1817 en els terrenys de l’actual Institut “Arabista Ribera”, al barri de la Mun- tanyeta.

28 AHPAC, Llibre Racional de Cogullada, 1863-1892, fol. 196 v., sig. 39.11.0. 9

Hostias, vino, e yncienso, 30 r. Suma total, 1.175 r. Es cuanto puede decir respecto al crédito y data de esta Yglesia Parroquial de San Bartolomé Apóstol. Cogullada, 30 abril de 1863”.

El 26 de juny de 1892, fou establida canònicament en la Parròquia de Cogullada l’Alianza Pía y Reparadora del Sacratísimo Corazón de Jesús29, que es trobava agregada a la Parròquia dels Sants Joans de València. Oficià, per delegació de l’arquebisbe-cardenal Monescillo, el carcaixentí Dr. Francesc Josep Fogués i Cogollos30, professor del Seminari Conciliar Central de València.

El 26 d’abril de 1909, l’arquebisbe Victorià Guisasola i Menéndez,

“... después del último acto de la Confirmación en la Parroquia (de l’Assumpció) y cumplimentar a las Autoridades, en carruage y acompañado del señor cura regente don Francisco Ortí Mas, don José Ribera García y el capitán de la Guardia Civil, se trasladó al Barrio de Cogullada en donde visitó la Yglesia de San Bartolomé Apóstol, siendo recibido por el coadjutor y encargado de dicha Yglesia don Pascual Bolinches Serra, el abogado don Ramón Domínguez José, don Pascual Arbona Garri- gues y algunos vecinos, y después de orar brevemente ante el altar Mayor, capilla de la Virgen y Santísimo Cristo, regresó a la Abadía parroquial; eran las doce menos cuarto del citado día”31.

Referint-se a la portalada de la Parròquia, Joaquim Bérchez (Catálogo de monumentos..., 1983, pàg. 277) en diu:

“La imprecisa documentación que se dispone de esta iglesia ha llevado a atribuir la portada a las reformas practicadas en la tardía fecha de 1873, sin embargo, contrariamente a como se ha venido afirmando, sus características estilísticas son barrocas y no neoclásicas, aunque su barroquismo sea contenido. Sus líneas sencillas y de gran simplicidad se estructuran por medio de dos pilastras estriadas de orden dórico que flanquean la puerta, la cual a su vez está enmarcada por un bocelón con las características orejas en los extremos. Este sencillo cuerpo se remata por una hornacina con estatua de San Bartolomé y toscas volutas de extremos recurvados. El frontón triangular abierto en el vértice superior, las placas recortadas o los pináculos, constituyen otros tantos elementos enmarcables dentro de un barroco popular, de traza recetaria que se repite en numerosas portadas de iglesias de la comarca, construidas en la primera mitad del siglo XVIII. Observación que lleva a suponer la posibilidad de que esta portada se realizase ya avanzado el siglo XVIII, bien como culmi- nación a las obras emprendidas en 1692, bien de forma independiente”...

VICARIS, REGENTS, ECÒNOMS I RECTORS DE LA PARRÒQUIA DE SANT BARTOMEU APÒSTOL DE COGULLADA

1587 Bartomeu Gil, vicari32. 1592 Mateu Bellido, vicari33. 1593 Pere Bèrnia, vicari34.

29 AHPAC, Llibre Racional de Cogullada, 1863-1892, fol. 196 v., sig. 39.11.0.

30 Publicà: Octavario en honor de la Virgen Santísima que con el título de la SALUD, se venera en la iglesia parroquial de Cogullada, filial de Carcagente (Valencia del Cid), Valencia, Imp. Rius, 1900. Fou reeditada a Carcaixent, Imp. Bayarri, 1928.

31 AHPAC, Llibre Racional de Cogullada 1863-1892, fol. 197, sig. 39.11.0.

32 AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1578-1620, sig. 1.1.0, fol. 40, part. 8.

33 AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1578-1620, sig. 1.1.0, fol. 56 v., part. 4.

34 AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1581-1616, sig. 1.2.0, fol. 77 v., part. 36. 10

1597 Francesc Gibert (Carcaixent, 1566-1606), vicari. 1607 Andreu Lloret, vicari35 († 1615). 1619 Joan Franco, agustí, vicari36. 1623 Onofre Benavent, vicari37. 1623 Blai Olaria de Ortim, vicari38. 1624 Josep Santos, vicari39. († 1625). 1625 Joan Garrigues, trinitari, vicari40. 1626 Bartomeu Horts, vicari41. († 1626). 1626 Jaume Vives, vicari42. 1627 Cristòfol Ridaura, vicari43. 1627 Melcior Barber, vicari44. 1628 Pere Vicent Verger, vicari45. 1628 Miquel de Iriarte, vicari46. 1630 Jaume Borràs, mercedari, vicari47. 1630 Josep Pla, vicari48. 1631 Gregori Portillo, vicari49. 1631 Pere Sifre, vicari50. 1632 Agustí Marzilla, mínim,vicari51. 1632 Joan Roca, trinitari, vicari52.

35 AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1581-1616, sig. 1.2.0, fol. 236 v., part. 57.

36 AHPAC, Quinque Libri de Cogullada 1620-1715, sig. 37.1.0, fol. 1 v., “Liber Baptizarun Eclesiæ Parroquialis loci de Cugullada incipiens a die 26 mensis januarii anni 1621. Vicario Patre Frate Joanne Franco Ordinis Heremitary Sti. Augustini”.

37 AHPAC, Quinque Libri de Cogullada 1620-1715, sig. 37.1.0, fol. 6.

38 AHPAC, Quinque Libri de Cogullada 1620-1715, sig. 37.1.0, fol. 6.

39 AHPAC, Quinque Libri de Cogullada 1620-1715, sig. 37.1.0, fol. 7.

40 AHPAC, Quinque Libri de Cogullada 1620-1715, sig. 37.1.0, fol. 9.

41 AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Bateigs 1616-1633, sig. 1.3.1, fol. 69, part. 97.

42 AHPAC, Quinque Libri de Cogullada 1620-1715, sig. 37.1.0, fol. 9 v.

43 AHPAC, Quinque Libri de Cogullada 1620-1715, sig. 37.1.0, fol. 10.

44 AHPAC, Quinque Libri de Cogullada 1620-1715, sig. 37.1.0, fol. 9 v.

45 AHPAC, Quinque Libri de Cogullada 1620-1715, sig. 37.1.0, fol. 11.

46 AHPAC, Quinque Libri de Cogullada 1620-1715, sig. 37.1.0, fol. 11.

47 AHPAC, Quinque Libri de Cogullada 1620-1715, sig. 37.1.0, fol. 13.

48 AHPAC, Quinque Libri de Cogullada 1620-1715, sig. 37.1.0, fol. 13 v.

49 AHPAC, Quinque Libri de Cogullada 1620-1715, sig. 37.1.0, fol. 14.

50 AHPAC, Quinque Libri de Cogullada 1620-1715, sig. 37.1.0, fol. 14.

51 AHPAC, Quinque Libri de Cogullada 1620-1715, sig. 37.1.0, fol. 15: “Fr. Augustín Marzilla de la Orden de S. Francisco de Paula empezé a servir la cura a 8 de setiembre [1632].

52 AHPAC, Quinque Libri de Cogullada 1620-1715, sig. 37.1.0, fol. 15 v.

1634 Lorenç Cabdevila i Destaña, vicari53. Natural d’Algemesí. 1635 Nicolau Moscardó, dominic, vicari54. 1638 Joan Francesc Montaner, vicari55. 1643 Fèlix Josep de Cisneros, vicari. 1643 Nicolau Moscardó, dominic, regent de Cisneros. 1645 Josep Pastor, vicari56. 1647 Vicent Garcia, vicari57. 1648 Josep Guerau, vicari58. Natural de Carcaixent. Fundador i primer beneficiat del Benefici de Sant Josep59, del qual va prende possessió el 1625. Morí el 21 de desembre de 1649. 1649 Francesc Arias, vicari60. 1652 Vicent Canut, vicari61. Nasqué a Carcaixent c. 1622. Fou soterrat el 24 de maig de 1698, als setanta-sis anys. 1664 Josep Fayos, trinitari, regent62. 1665 Gaspar Rita, vicari63. 1671 Vicent Canut, vicari. 2a vegada. 1691 Vicent Armengol i Hernandis, vicari64. Nasqué a Carcaixent, el 15 de març de 1654, fill de Jaume i Francesca65. Fou rector de Guadasséquies (Vall d’Albaida). 1707 Esteve Hernández i Mestre, vicari. Nasqué a Carcaixent, el 26 de desembre de 1672, fill de Melchor i Maria i germà del doctor Roc Hernández, rector de la Parròquia de la Santa Creu de València. Fou vicari de Cogullada des de 1707 fins a la seua mort ocorreguda el 25 de juny de 1715, als quaranta-tres anys. 1708 Fra Agustí Cerdá, regent66.

53 AHPAC, Quinque Libri de Cogullada 1620-1715, sig. 37.1.0, fol. 17 v.

54 AHPAC, Quinque Libri de Cogullada 1620-1715, sig. 37.1.0, fol. 19: “A 4 de febrer de 1638 bategí yo Fray Nicolau Moscardó de la Orde de Sant Domingo regent la cura de Cugullada per ausencia del dotor Llorens Capdevila, vicari”...

55 AHPAC, Llibre Racional de Cogullada 1638-1649, sig. 39.1.0, fol. 1: “Començà ha ser vicari lo Dor. Joan Fran- cisco Montaner a 11 de maig de l’any 1638”.

56 AHPAC, Llibre Racional de Cogullada 1638-1649, sig. 39.1.0, fol. 1: “Entrí a cervir la vicaría de Cugullada yo Mº Joseph Pastor a 25 de nohembre de l’any 1645”.

57 AHPAC, Llibre Racional de Cogullada 1638-1649, sig. 39.1.0, fol. 7: “Entré a servir la vicaría de Cogullada yo el licenciado Mn. Vicente García a 6 de deziembre de 1647”.

58 AHPAC, Llibre Racional de Cogullada 1638-1649, sig. 39.1.0, fol. 7 v., “Entrí jo mº Juseph Guerau a servir la vicaría de Cugullada en 27 de ganer 1648”.

59 “Fundado en el altar y bajo la invocación de San José por el clérigo tonsurado José Guerau y su hermano Joaquín Guerau en 22 de mayo del año 1621”... AHPAC, Libro de Vacantes de los Beneficios..., Op. c.,1818, sig. 19.45.0, fol. 25.

60 AHPAC, Quinque Libri de Cogullada 1620-1715, sig. 37.1.0, fol. 39.

61 AHPAC, Quinque Libri de Cogullada 1620-1715, sig. 37.1.0, fol. 41.

62 AHPAC, Quinque Libri de Cogullada. Llibre de Bateigs 1620-1715, sig. 37.1.0, fol. 57 v., part. 5.

63 AHPAC, Quinque Libri de Cogullada 1620-1715, sig. 37.1.0, fol. 58 v., part. 2.

64 AHPAC, Quinque Libri de Cogullada 1620-1715, sig. 37.1.0, fol. 100 v., part. 3.

65 AHPAC, Llibre Racional de Cogullada 1681-1706, sig. 39.4.0, fol. 114, part. 8: “En 8 de dembre [1696] morí Francisca Randis mare del Vicari de Cugullada Mn. Vicent Armengol, pagà lo gasto el dit Vicari”.

66 AHPAC, Quinque Libri de Cogullada 1620-1715, sig. 37.1.0, fol. 125. 12

1711 Fra Joan Cidores, regent67. 1715 Joan Baptista Villalba, vicari. Natural de Xàtiva (Costera). Fou nomenat vicari de la Par- ròquia de Carcaixent, amb motiu de la malaltia del Dr. Miquel Talens, l’11 de febrer de 1712, i de Cogullada, a l’agost de 1715. Fou soterrat el 21 de desembre de 1745. 1733 Pasqual Morera, vicari. 1745 Fra Antoni Barber, regent68. 1745 Francesc Giner, regent. Morí el 28 de gener de 174569. 1748 Francesc Hervás, vicari70. 1752 Francesc Torremocha, agustí, regent. 1754 Francesc Zorrilla, vicari. Prengué possessió el 22 de febrer71. 1776 Joan Baptista Lafora, vicari. Nasqué a València, el 24 d’octubre de 1745, fill de Joan i Gerarda. 1777 Francesc Vidal, vicari72. 1778 Miquel Andrés, vicari73. 1779 Francesc Carreres, vicari. Ocupà la vicaria de Cogullada des del 9 de novembre de 1779 fins al 22 d’agost de 178074. 1780 Joan Baptista Adell, vicari75. Prengué possessió el 23 d’agost de 1780. El 1783 passà a regentar la vicaria de la Font de la Figuera (Costera)76. 1783 Maties Blanquer, vicari. Ocupà la vicaria del 9 de març al 15 d’octubre de 178377.

67 AHPAC, Quinque Libri de Cogullada 1620-1715, sig. 37.1.0, fol. 130 v.

68 AHPAC, Llibre Racional de Cogullada 1745-1758, sig. 39.7.0, fol. 277 v.

69 AHPAC, Llibre Racional de Cogullada 1745-1758, sig. 39.7.0, fol. 275.

70 AHPAC, Llibre Racional de Cogullada 1745-1758, sig. 39.7.0, fol. 172.

71 AHPAC, Llibre Racional 1754, sig. 23.147.0, fol. 1 v., “En lo dia 22 febrer [1754] prenguè punt y comensà a residir el Dr. Francisco Sorrilla, vicari de Cugullada y fonch admés per lo Rt. Clero al votiu”.

72 AHPAC, Libre en lo qual se contínuen los Capitols ..., Op. c., 1682-1780, sig. 12.1.0, pàg. 109 v.:

“Ytten en 23 de julio del año 1777, juntos y congregados el Dr. D. Vicente Monsó retor y los capellanes que componen el reverendo Clero en la Sacristía, lugar acostumbrado, en el capítulo de prima mensis el referido retor hiso presente un despacho de nombramiento de Vicario de Cugullada a favor del Dr. Francisco Vidal Pbro. por el M. Ylle. Sr. D. Fermín Almansa Vicario general, el que oydo por el reverendo Clero todos unánimes y conformes resolvieron darle punto en el Votivo según es costumbre, y de su orden lo firmo.- Monsó retor == Dn. Antonio Gomis, Pbro. archivero”.

73 AHPAC, Libre en lo qual se contínuen los Capitols..., Op. c., 1682-1780, sig. 12.1.0, pàg. 114 v.:

“Ytt. en 1 de octubre del año 1778, juntos y congregados el Dr. D. Vicente Monsó y Vidal retor y los capellanes que componen el reverendo Clero en la Sacristía, lugar acostumbrado; el referido retor hiso presente un despacho del Sr. Provisor, sobre nombramiento de Vicario de Cugullada a favor de Dn. Miguel Andrés Pbro., cuyo despacho oydo por el Clero todos unánimes y conformes resolvieron darle punto en el Votivo según es costumbre; y de orden del reverendo Clero lo firmo dicho día mes y año.- Monsó retor == Dn. Antonio Gomis Pbro. archivero”.

74 AHPAC, Llibre Racional de Cogullada 1775-1792, sig. 39.9.0, fol. 52 v. - 55.

75 AHPAC, Libre en lo qual se contínuen los Capitols..., Op. c., 1682-1780, sig. 12.1.0, pàg. 124:

“Ytem. en 22 agosto del año 1780 juntos y congregados el Cura Dr. Vicente Monzó y los residentes que componen este Rvdo. Clero en la Sechristía lugar acostumbrado manifestó el Cura un despacho del Sr. Provisor en el que manifestava como avia proveído la Vicaría del Anecso Cugullada en el beneficiado Mn. Juan Adell lo que a todos pareció bien y en el ynstante se le dió punto en el votivo de un entierro y fue por la tarde ácabando las Vísperas del día y de su orden lo firmo en dicho día mes y año.- Garrigues [Joaquín], Pro. archivero”.

76 AHPAC, Llibre Racional 1783, sig. 23.170.0, fol. 1.

77 AHPAC, Llibre Racional de Cogullada 1775-1792, sig. 39.9.0, fol. 56 v. - 104. 13

1784 Jaume Albelda i Albelda, vicari78. Nasqué a Carcaixent, el 6 de febrer de 1751, fill de Le- andre Albelda i Magdalena Albelda. Fou beneficiat del Benefici de Sant Bartomeu Apòstol (II), des de 1770; regent i ecònom de la Parròquia de Carcaixent (1805-1806). Morí el 26 de juny de 181279. 1785 Pasqual Rubió i Albelda, vicari80. Nasqué a Carcaixent, el 4 de maig de 1753, fill de Joan Rubió i Salom i Rosa Maria Albelda i Pons i germà de fra Joan Rubió, mercedari. Fou ecò- nom de la Pobla Llarga i, des de 1795, vicari de Carcaixent. Prengué possessió del Benefici de Sant Pere (I)81, el 26 de setembre de 180882. Morí l’11 d’octubre de 1843, als noranta anys. 1796 Pasqual Morera i Rubió, vicari. Nasqué a Carcaixent, el 24 d’octubre de 1739, fill de Pas- qual Morera i Borrás i Maria Lorença Rubió i Salom. Fou vicari de Carcaixent des de 1805. Prengué possessió del Benefici de Sant Roc, el 28 d’agost de 1807, i fou degà del Clergat. Advocat dels Reials Consells. Apareix documentat en la partida de defunció del seu germà Vicent83. Morí el 31 d’octubre de 1825, als huitanta-sis anys. 1811 Fra Joaquim Magraner, vicari. Ocupà la vicaria de Cogullada des de 1811 fins a 181584. 1820 Vicent Carbonell i Talens, vicari. Nasqué a Carcaixent, el 25 de març de 1787, fill de Dídac Carbonell i Maria Anna Talens. Fou ordenat prevere el 1810, sent nomenat beneficiat del Benefici de Santa Margarida, des del 17 de juliol de 1817. Fou nomenat ecònom de Car- caixent el 16 de setembre de 1844, amb motiu de la mort del rector en Joan Baptista Bixquert, fins al 26 de maig de 1847. Morí el 25 d’abril de 1859, als setanta-dos anys. 1835 Salvador Simó Garrigues i Canut, vicari. Nasqué a Carcaixent, el 28 d’octubre de 1808, fill de Pasqual Garrigues i Garrigues i Tomasa Canut i Armengol. Vicari de Carcaixent (1852). Morí el 8 d’octubre de 1864, als cinquanta-sis anys. 1841 Josep Jordá i Pérez, dominic, vicari. En el segle Vicent Fernando. Nasqué a Carcaixent, l’1 de maig de 1814, fill de Josep Jordá i Puig i Maria Pérez i Flores, de la Nucia (Marina Baixa). Religiós exclaustrat del Convent de Sant Vicent Ferrer de Castelló de la Ribera. Morí el 17 d’abril de 1846, als trenta-dos anys. 1846 Fra Francesc Sempere i Orts, vicari85. Nasqué a Albaida (Vall d’Albaida) c. 1810, fill d’An- toni i Maria Anna. Exclaustrat del Convent dels Caputxins d’Oriola (Baix Segura). Fou nomenat segon vicari de Carcaixent el 1849. Morí el 30 de març de 1852, als quaranta-dos anys. 1849 Fra Josep Climent, vicari 86.

78 AHPAC, Llibre Racional de Cogullada 1775-1792, sig. 39.9.0.

79 AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Soterrars 1810-1815, sig. 1.21.0. AMAV, Expedient d’Ordes, 35/7.

80 AHPAC, Llibre Racional de Cogullada 1775-1792, sig. 39.9.0, fol. 57: “Entré a regentar esta Vicaría en veinte y nueve de junio de 1795.- Mn. Pasqual Rubió Albelda, vicario”.

81 “Fundado en al altar de las Almas del Purgatorio bajo la invocación de San Pedro Apóstol por Pedro Rubió y Úrsula Casanoves, viuda de Juan Rubió en nueve de mayo de mil seiscientos veintitres”... AHPAC, Libro de Vacantes de los Beneficios..., Op. c., 1818, sig. 19.45.0, fol. 24.

82 AHPAC, Libro Visita Pastoral de 1818, sig. 10.23.0, fol. 16 v.

83 “... y el Dr. Pasqual Morera, Pbro., su hermano, le asignó por sufragio la quantía de 50 £.”... AHPAC, Llibre Racional 1804, sig. 23.188.0, part. 114. AMAV, Expediente de Ordenes 29/37 - 32/34 - 34/17 - 38/5 i 510/106.

84 AHPAC, Llibre Racional de Cogullada 1835-1856, sig. 39.11.0, fol. 34 v.

85 AHPAC, Quinque Libri de Cogullada 1844-1862, Llibre de Soterrars, sig. 37.3.3, fol. 220 v., “Habiendo sido ele- gido Vicario de esta Parroquia en 18 de abril de 1846 por muerte de Dn. José Jordá”...

86 AHPAC, Llibre d’actes capitulars, 1831-1904, sig. 12.3.0, fol. 74 v.,

1851 Antoni Cortés i Cantó, franciscà, vicari. Nasqué a Relleu (Marina Baixa, c. 1797), fill de Leandre Cortés i Antònia Cantó. Exclaustrat, fou nomenat vicari de Cogullada el 24 d’octubre de 185187. Amb motiu de la mort de l’ecònom de l’Assumpció de Carcaixent, mos- sén Antoni Roselló i Sureda, fou nomenat ecònom des del 5 de novembre de 1855 fins al 3 de desembre de 1857. El 186388, sent novament vicari de Cogullada, es realitzà el trasllat al cementeri de Carcaixent de les despulles del cementeri de Cogullada89. Morí a Car- caixent el 29 de juliol de 187290. 1855 Josep Serra i Cucó, vicari91. Nasqué a Carcaixent, el 19 de novembre de 1812, fill de Pas- qual Serra i Aparisi i Àngela Cucó i Casanoves. Prengué possessió del Benefici dels Sants Joans el 26 de desembre de 1853. Morí el 10 d’abril de 1863, als cinquanta-un anys. 1860 Pere Pasqual Talens i Tarragó, vicari92. Nasqué a Carcaixent, el 29 de juny de 1839, fill de Salvador Talens i Albelda i Maria Rita Tarragó i Ramón. Ordenat prevere el 1863, fou vicari de Carcaixent (1864) i beneficiat del Benefici de la Puríssima Concepció (II), des del 5 d’octubre de 1878. Morí el 8 de febrer de 1899, als cinquanta-nou anys. 1863 Antoni Cortés i Cantó, franciscà, vicari. 2a vegada. 1863 Pere Pasqual Talens i Tarragó, vicari. 2a vegada.

“En la Sacristía de la Yglesia Parroquial de la villa de Carcagente. Juntos y congregados los señores Francisco Espinós, cura, Dn. Vicente Carbonell, Dn. Francisco Armengol, Dn. José Martínez, Dn. Fructuoso Talens, y Dn. Vicente Mas, todos presbíteros beneficiados, mayor parte de los componentes este Clero; por el señor Cura se dijo obraba en su poder un despacho, el cual fué leído y su contenido es el siguiente: «Nos D. Pablo García Abella, por la gracia de Dios y de la Santa Sede Apostólica, arzobispo de Valencia, del consejo de S.M., Caballero Gran-Cruz de la Real Orden Americana de Ysabel la Católica, senador del Reyno etc. etc. Por el presente elegimos y nombramos á D. José Climent, presbítero esclaustrado, por vicario temporal de la Yglesia de Cogullada, aneja de Carcagente; para que en su virtud pueda administrar y administre los Santos Sacramentos á las personas de ambos sexos que hubiere en aquella feligresía, procurando instruirlas bien en la doctrina christiana, é inspirarles el santo temor de Dios, con lo demás que corresponda á este encargo. Y mandamos que el referido presbítero D. José Climent, / sea habido y tenido por tal vicario temporal de la espresada Yglesia de Cogullada, aneja de Carcagente con todos los honores y prerogativas que por este nombramiento le pertenezcan, debiendo valer por el tiempo de tres años, presentándose á exámen siempre que se le concluyan las licencias de celebrar, predicar, y confesar que tuviere en corriente; y por sus trabajos percibirá los derechos, emulumentos y asignación que como á tal Vicario temporal le correspondan según las órdenes vigentes. Dado en el Palacio Arzobispal de Valencia á treinta y uno de octubre de mil ochocientos cuarenta y nueve == + Pablo arzobispo de Valencia == Dr. Dn. Luis de la Lastra, governador == Por mandado de S.E.Y. el Arzobispo mi Señor == Dn. Félix Gómez, secretario.» Y de orden del Clero lo firmo en dicha Yglesia á los veinte días del mes de noviembre de mil ochocientos cuarenta y nueve.- Fructuoso Talens, pbro.”

87 AHPAC, Llibre d’actes capitulars 1831-1904, sig. 13.3.0, fol. 80 v.

88 AHPAC, Llibre d’actes capitulars 1831-1904, sig. 13.3.0, fol. 110.

89 AHPAC, Llibre Racional de Cogullada 1863, sig. 39.11.0. DARÀS MAHIQUES, B., “Efemérides religiosas de Cogullada”, dins Festes Verge de la Salut. Cogullada 1997.

90 BARRACHINA, J. M. (OFM), Necrologio de la Seráfica Provincia de Valencia, València, 1964.

91 AHPAC, Quinque Libri de Cogullada 1844-1862, sig. 37.3.3, fol. 252 v.

92 AHPAC, Llibre Racional de Cogullada 1863-1892, sig. 39.12.0, fol. 1.

1864 Antoni Bezzina i Mifsud, vicari93. Fou fill d’Antoni de Pàdua Bezzina i Caruana, de Valèn- cia, i Maria Teresa Bernarda Mifsud i Dalí, d’Alzira, casats a Carcaixent el 182594. Fou vicari d’Alberic, beneficiat-arxiver de la Parròquia de Santa Caterina d’Alzira, el 1890, i capellà de les Dominiques, el 189495. Fou germà d’en Francesc Bezzina, vicari de la Parròquia de Sant Joan Baptista d’Alzira, en 1870. 1864 Francesc Casanoves i Ros, vicari96. Nasqué a Carcaixent, el 30 d’abril de 1838, fill d’An- dreu Casanoves i Tur i Francesca de Paula Ros i Cogollos. Prengué possessió del Benefici de Sant Gregori Papa el 1861. Morí el 25 de juny de 1890, als cinquanta-un anys. 1865 Pere Pasqual Talens i Tarragó, vicari. 3a vegada 1866 Francesc Casanoves i Ros, vicari. 2a vegada. 1866 Antoni Hernández i Sanchis, vicari. Nasqué a Carcaixent, el 23 de gener de 1850, fill d’Isi- dre Hernández i Comenches i Antònia Teresa Sanchis i Armengol. Ordenat prevere el 1876, fou vicari d’Anna (Canal de Navarrés) i Carcaixent-Cogullada (1866-81 i 1886-91) i beneficiat del Benefici de la Mare de Déu del Rosari i els Sants Joans. Morí el 15 d’abril de 1891, als quaranta-un anys. 1881 Salvador Cogollos i López, vicari97. Nasqué a Carcaixent, el 5 de juny de 1849, fill de Ma- nuel Cogollos i Ferrando i Josepa López i Giner. Fou ordenat prevere el 1875. Vicari de Beniarrés (Comtat). Morí el 31 de gener de 1926, als setanta-set anys. 1886 Antoni Hernández i Sanchis, vicari. 2a vegada. 1891 Pasqual Francesc Bolinches i Serra, vicari. Nasqué a Carcaixent, el 7 d’octubre de 1865, fill de Francesc Bolinches i Lluch i Filomena Serra i David. Ordenat prevere en 1891, fou nomenat vicari de Carcaixent-Cogullada el 30 de març del mateix any98. El 10 de març de 1907 prengué possessió del Benefici de l’Anunciació de la Mare de Déu, presentat per Salvador Serra i David i Vicent Timor i Talens. Morí el 31 d’octubre de 1918, als cinquanta- tres anys. 1909 Rafael Donat i Lloret, vicari. Nasqué a Llombai (Ribera Alta), el 20 de desembre de 1882, fill de Doménec i Maria Anna. Ordenat prevere el 1905, fou vicari de Cortes, i passà

93 AHPAC, Llibre d’actes capitulars 1831-1904, sig. 12.3.0, fol. 114:

“Nos el Dr. D. Mariano Barrio Fernández, por la gracia de Dios y de la Santa Sede Apostólica arzobispo de Valencia, prelado doméstico de S.S., asistente al Sacro Solio Pontificio, Senador del Reyno, Caballero gran Cruz de la Real Orden Americana de Ysabel la Católica, del Consejo de S. M. etta. Por el presente elegimos y nombramos á D. Antonio Bezzina y Mifsud, presbítero patrimonista, por Coadjutor de la Yglesia de Cogullada, filial de Carcagente, para que en su virtud pueda administrar y administre los Santos Sacramentos á las personas de ambos sexos que hubiere en aquella feligresía. Procurando instruirlas bien en la Doctrina Cristiana é inspirarles el santo temor de Dios, / con lo demás que corresponda á este cargo. Y mandamos que el referido presbítero D. Antonio Bezzina sea habido y tenido por tal Coadjutor de la espresada Yglesia de Cogullada, con todos los honores y prerrogativas que por este nombramiento le pertenezcan, debiendo valer por el tiempo de tres años, presentándose á examen siempre que se le concluyan las licencias de predicar, celebrar y confesar que tuviere en corriente; y por sus trabajos percibirá los derechos, emolumentos y asignación que como á tal Coadjutor le correspondan según las ordenes vigentes. Dado en nuestro Palacio Arzobispal de Valencia á lo 25 días del mes de junio del año 1864.- + Mariano, arzobispo de Valencia == Sello == Por mandato de S.E.Y. el Arzobispo mi Señor == Bernardo Martínez, secretario == Reg. Lib. 4º fol. corte”.

94 AHPAC, Quinque Libri. Llibre de Matrimonis 1821-1826, sig. 1.23.2, fol. 120 v., part. 35.

95 BUTLLETÍ OFICIAL DE L’ARQUEBISBAT DE VALÈNCIA, d’ací endavant BOAV, núm. 1.160, 1894, pàg. 343.

96 AHPAC, Llibre Racional de Cogullada 1863-1892, sig. 39.12.0, fol. 1.

97 AHPAC, Llibre Racional de Cogullada 1863-1892, sig. 39.12.0, fol. 66 v.

98 AHPAC, Llibre Racional de Cogullada 1863-1892, sig. 39.12.0, fol. 161 v. AMAV, Expedient d’Ordens 106/9 i 109/35.

després a Alberic, Cogullada (1909) i Carcaixent (1918)99, on s’encarregà de les Domini- ques. Fou assassinat en la carretera de Carcaixent a la Pobla Llarga, el 31 d’ agost de 1936, als cinquanta-quatre anys. 1909 Josep Martí i Donderis, vicari. Nasqué a València-Benimaclet c. 1883. Ordenat prevere el 1906, fou vicari de Carcaixent-Cogullada (1909-1919)100, el Villar de l’Arquebisbe (c. 1920) i regent de Montserrat (Ribera Alta). Fou assassinat a Paterna, el 26 d’agost de 1936, als cinquanta-tres anys. 1918 Beat Vicent Maria Izquierdo i Alcón, vicari. Nasqué a Mosqueruela (Terol), el 24 de maig de 1891, fill de Custodi Izquierdo i Colom i Fausta Alcón i Zaera. Vicari de Cogullada (1918- 1919)101 i Carcaixent (1919-1923). Martiritzat a Rafelbunyol (Horta), el 18 d’agost de 1936, fou beatificat pel papa Joan Pau II, l’11 de març de 2001. 1919 Eduard Sancho i Grau, vicari. Nasqué a Tavernes de la Valldigna c. 1878, fill d’Eduard Sancho i Solanes i Maria dels Dolors Grau i Chofre. Ordenat prevere el 1904, fou vicari de Relleu (c. 1917), Cogullada (1919-1921)102 i Carcaixent (1921-1926). Morí el 27 de novembre de 1926, als quaranta-huit anys. 1921 Enric Pelufo i Esteve, vicari. 1921 Josep Chinesta i Borredá, vicari. Nasqué a Carcaixent, el 13 d’agost de 1874, fill de Josep Chinesta i Lorente i Dolors Borredà i Doménech. Ordenat prevere a Conca el 1904, fou capellà a Muro (Comtat); vicari de Sant Joan d’Alzira; beneficiat a Xàtiva i vicari de Cogu- llada (1921-1924). Prengué possessió de la Capellania de la Sagrada Família, l’1 de març de 1925. Morí a Quart de Poblet (Horta), el 8 de desembre de 1946, als setanta-dos anys. 1925 Pasqual Gisbert i Jordá, vicari. Nasqué c. 1872. Ordenat prevere el 1896, fou vicari de Carcaixent (1898), rector de Montesa (c. 1917), vicari de les Dominiques (1924) i de Co- gullada, del 4 de març al 31 de desembre de 1925103. Morí el 6 de novembre de 1929, als cinquanta-set anys104. 1926 Claudi Planelles i Navarro, vicari. Nasqué a Llanera de Ranes (Costera), l’11 d’abril de 1898, fill de Joaquim i Amparo. Ordenat prevere el 1921, fou vicari d’Alcuzas (València)105, d’Albaida (Vall d’Albaida) i Cogullada, del 2 de gener al 10 d’octubre de 1926. Morí assassinat al Port de Càrcer, terme de Rotglà i Corberà, el 9 d’agost de 1936, als trenta-huit anys. Les seues despulles foren traslladades al seu poble natal l’1 de juny de 1939. 1926 Lluís Martínez i Lázaro, vicari. Nasqué a Alcubles (Alt Palància), el 25 d’ agost de 1893, fill de Francesc Martínez i Cerverón i Marcelina Lázaro i Gavarda. Fou capellà del Reial Col·legi-Seminari del Corpus Christi (El Patriarca) c. 1920; vicari de Cogullada, del 10 de desembre de 1926106 al 12 d’octubre de 1929, i vicari de Carcaixent fins a la seua mort, el 15 d’agost de 1943, als cinquanta anys.

99 BOAV, núm. 1.807, 15 de juny de 1918, pàg. 199.

100 BOAV, núm. 1.807, 15 de juny de 1918, pàg. 199 i núm. 1.822, 2 de gener 1919, pàg. 16.

101 BOAV, núm. 1.807, 15 de juny 1918, pàg. 199 i núm. 1.822, 2 de gener de 1919, pàg. 16.

102 BOAV, núm. 1.822, 2 de gener 1919, pàg. 16.

103 AHPAC, Llibre Racional de Cogullada 1911-1935, sig. 39.14.0, fol. 19. ARXIU METROPOLITÀ DE L'ARQUE- BISBAT DE VALÈNCIA, d'ací en davant AMAV, Expedient d’Ordens 115/20.

104 AHPAC, Llibre d’actes capitulars 1905-1934, sig. 12.4.0, fol. 27: “... dedicándose también un recuerdo á la memoria del que fué Vicario y compañero en el ministerio parroquial D. Pascual Gisbert Jordá que falleció el día seis de noviembre pasado rezándose al efecto un responso en sufragio de sus almas...”.

105 BOAV, núm. 1.883, 15 juliol de 1921, pàg. 231.

106 AHPAC, Llibre Racional de Cogullada 1911-1935, sig. 39.14.0, fol. 22.

1929 Antoni Vicent Avaria i Tarazona, vicari. Nasqué a Potries (Safor), el 7 de juliol de 1898, fill de Baptista Avaria i Morant i Caterina Tarazona. Ordenat prevere el 1923, fou vicari de Corbera (Ribera Baixa) i de Carcaixent-Cogullada, des del 14 d’octubre de 1929107. Morí assassinat al cementeri vell de Carcaixent, el 3 d’octubre de 1936, als trenta-huit anys. 1954 Vicent Marcilla i Puig. Nasqué a Torrent (Horta), el 5 de desembre de 1927. Ordenat prevere a Barcelona el 1952, fou el primer ecònom de Cogullada, després de la creació de noves parròquies. El 1961 fou nomenat vicari dels Sants Joans de Meliana (Horta). Actualment és vicari de la Parròquia de Sant Joan Baptista de Manises (Horta). 1961 Francesc Josep Serra i Estellés, ecònom. Nasqué a Valencia, el 21 de gener de 1936; i fou ordenat prevere el 26 de juny de 1960. El 3 d’octubre de 1961 fou nomenat ecònom de Cogullada. El 1972 era rector de la Parròquia de Sant Joan d’Àvila de València. 1962 Ovidi Fuentes i Martínez, rector. Nasqué a Teresa de Cofrents (Vall de Cofrents), l’any 1934. Fou ordenat prevere a València el 1959. Secularitzat. 1966 Heliodor Garrigues i Torres, rector. Nasqué a Manuel (Ribera Alta), el 12 de juny de 1938, fill de Heliodor Garrigues i Perucho i Gilberta Torres i Copoví. Ordenat prevere el 1965, fou rector de Cogullada i vicari de Carcaixent (1966-1972); rector de Sant Antoni de Benaixeve (Plana d’Utiel) el 1972; de San Marc de Mislata (Horta) el 1984; rector de l’En- carnació d’Alzira i encarregat de la Barraca d’Aigües Vives (1990-1995). Morí a Valencia, el 10 d’agost de 1995, als cinquanta-set anys, i van ser traslladades les seues despulles a Manuel. 1976 Miquel Martínez i Ferrer, rector. Nasqué a Montcada (Horta), el 25 d’octubre de 1937; sent ordenat prevere a València l’any 1971. Fou director del col·legi de l’Ave Maria (1972 -1980). Rector de la Parròquia de Sant Bartomeu d’Almussafes (1980-2019). 1980 Francesc Escrivà i Peiró, rector. 1982 Antoni Garcia i Tomàs, rector. Nasqué a València, el 8 de setembre de 1952; sent ordenat prevere el 1977. Fou rector de la Barraca d’Aigües Vives i de Cogullada (1982-1983). El 1989 fou nomenat rector de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Meliana-Roca Cúper (Horta). 1983 Vicent Pastor i Bañuls, rector. Nasqué accidentalment a València, el 22 d’abril de 1954; sent ordenat prevere l’any 1980. Fou nomenat rector de Los Isidros, Los Ruices i Los Cojos de Requena, en 1980; rector de la Parròquia de Santa Bàrbara (1982-1998) i de Sant Bar- tomeu de Cogullada (1982-1991); rector de les parròquies del Salvador i de la Mare de Déu de del Carme de El Pontón de Requena (1998-2006). Actualment és rector de la par- ròquia de Sant Lluís Bertràn de la Fonteta (València). 1989 Vicent Francesc Estarlich i Chover, rector. Nasqué a l’Alcúdia (Ribera Alta), el 25 de gener de 1951; sent ordenat prevere en la seua població nadiva en 1976. Fou rector de Sant Antoni de Pàdua de Carcaixent i de Sant Bartomeu Apòstol de Cogullada (1989-1990). Missioner a Xile, al servici de l’IEME, de 1990 a 1995, en què fou nomenat rector de l’As- sumpció d’Alaquàs (Horta). 1991 Enric Peris i Pérez, rector. Nasqué a Guadassuar (Ribera Alta), el 9 d’octubre de 1930. Fou ordenat prevere a Terol el 1953. Missioner a Amèrica. El 1991 fou nomenat rector de Sant Antoni de Pàdua i de Sant Bartomeu Apòstol de Cogullada. 2000 Josep Catalá i Morant, rector. Nasqué a Rafelcofer (Safor), el 14 d’octubre de 1962; sent ordenat prevere a València l’any 1988. El 1991 fou nomenat rector d’Alfarrasí i Benissu- era (Vall d’Albaida). El 1992, vicari de la Parròquia-Basílica de Sant Jaume Apòstol d’Alge- mesí. En 1995 va ser nomenat rector de la Parròquia de la Mare de Déu d'Aigües Vives de Carcaixent.

107 AHPAC, Llibre Racional de Cogullada 1911-1935, sig. 39.14.0, fol. 26 v. 18

V. Benavent Mompó Portalada de l'Església Parroquial de Sant Bartomeu Apòstol