OPONÍMIA DELS POBLES VALENCIANS
PALMA DE GANDIA
LA SAFOR
AJUNTAMENT DE PALMA DE GANDIA ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D'ONOMÀSTICA
COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Tecnicolingüístics RECULL Josep-Ramon Millet i Pons TEXT Jesús E. Alonso López )( DISSENY Vicent Almar MAQUETACIÓ I GRAFISME Guillermo Tomás Lull
© Acadèmia Valenciana de la Llengua )( Col·lecció: Onomàstica i Toponímia Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians Palma de Gandia, 77 Editat per: Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.: 96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l' Ajuntament de Palma de Gandia i del CEIC Alfons el Vell
ISBN: 84-482-4181-9 Depòsit legal: V-4428-2005 Impressió: Gràfiques Vimar, SL
www.avl.gva.es
PALMA DE GANDIA
Esta antiga alqueria musulmana és un dels nuclis cristians més antics de la comarca. S'hi va establir una de les primeres parròquies, de la qual prengueren possessió els monjos jerònims l'any 1391, poc després de la seua arribada a Cotalba. La jurisdicció del castell de Palma abastava els actuals termes dels set pobles més orientals de la Safor: Llocnou, Almiserà, Castellonet, Alfauir, Ròtova, Ador i Palma. Els mateixos que, eclesiàsticament, depenien del monestir de Sant Jeroni i dels quals este obtenia unes sucoses rendes primicials. Els priors del monestir mantingueren llargs conflictes amb el bisbe, el qual preferia que la parròquia fóra servida per un clergue secular. El terme municipal té 14 km2 d'extensió i la població actual és de 1.588 habitants. La Creu Blanca constituïx un escaló climàtic, que separa dos zones diferenciades, sobretot pel que fa a la pluja. La partida de les Jovades, pel seu nom, ens recorda els primitius repartiments immediats a la conquista cristiana. En els anys vint del passat segle tingueren lloc els primers esforços per a traure aigua i regar els camps, però foren infructuosos. En canvi, en els anys cinquanta s'aconseguí trobar-ne i començaren unes ràpides transformacions agrícoles, que convertiren terra de secà en regadiu. En els anys seixanta arribà l'aigua del pantà de Beniarrés, el qual havia eixamplat la seua cabuda. Al nord del terme, i fitant amb Gandia, trobem gran part de la Marxuquera Alta, amb una primavera esplendent i uns estius secs i destructius. A ponent de la població està la cova de la Clau, amb unes remarcables pintures prehistòriques d'estil naturalista o llevantí. També en la serra Grossa i en la Falconera se situen diversos jaciments prehistòrics. En la Plana, al peu del tossal on està situat el nucli de població, hi ha restes d'ocupació ibèrica. La topografia condiciona la particular tipologia arquitectònica que trobem en el nucli de població: les illes de cases esdevenen molt allargades, i les places tenen forma triangular. La línia més primitiva de creixement seguia el camí de Beniarjó, però en els inicis del segle XX es desplaçà cap al pla on discorria la carretera, en un procés semblant al d'Oliva. Arnau de Romaní, l'any 1269, va ser un dels primers senyors de Palma. Posteriorment, el cavaller sicilià Joan de Pròixita aconseguia la baixa jurisdicció i unificava els termes de Palma i Borró. El seu hereu aconseguiria l'alta jurisdicció, de la qual no sempre els reis es desprenien. Tanmateix, l'exercici d'esta alta jurisdicció sempre fou problemàtic davant dels senyors més menuts o alfonsins: els Almúnia de Castellonet, els Faus de Ròtova o el mateix monestir de Sant Jeroni. L'església, dedicada a sant Miquel Arcàngel, va ser regida pels monjos de Cotalba fins a l'any 1835. Té un arxiu molt ric, amb documentació des del 1524. En depenen l'ermita de Santa Anna i el cementeri, que va ser construït l'any 1895 en terrenys donats per l'influent comte de Ròtova. ELEMENTS FÍSICS I ALTRES LLOCS D'INTERÉS
Orografia
Alt de la Cova Negra Pla d'Ataranes Alt del Badall Tossal de les Botes Cingle Tancat Tossal de les Forques Cova Negra Tossal de les Quintanes el Pujador de les Cabres Tossal del Portell Muntanyeta de Cendra Tossalet de les Botes Penya de les Dos Tossalet de Reig
Hidrografia natural
Barranc de la Cova Negra Barranc de Marxuquera Barranc de la Font Barranc del Puçol Barranc de la Jovada Barranc dels Valls Barranc de la Navesa Barranquet del Carreter Barranc de les Martinenques Riu d'Alcoi (o Serpis) Barranc de Lloret Riu de Vernissa
Hidrografia artificial
Assut de Palma Motor del Raconet Motor de Giner Séquia d'en Carròs Motor del Portell Séquia del Vernissa
Altres llocs d'interés
Cementeri Pedrera de les Martinenques Gasolinera Rajolar del Vernissa l'Arcada
PRESÈNCIA HUMANA
Poblament
la Casa Blanca Urb. Monterrey Palma de Gandia Urb. Muntanyeta de Cendra Partides i paratges
Bancal de l'Espart la Canta-rana el Blanquissal la Casa Blanca el Carril la Clotada el Corral de Faus la Cova Negra el Dilluns la Creu Blanca el Pla la Jovada el Pla de la Torreta la Puça el Portell la Séquia el Povil la Torratxa el Puçol la Torreta el Rafalany les Basses el Vernissa les Hortes d'Albarça els Valls les Hortetes l'Alfàs de Dalt les Martinenques l'Arenal les Quintanes la Bassa del Cérvol Racó de la Creu Blanca
Vies de comunicació
Camí de l'Alfàs Camí del Carril Camí de la Cova Negra Camí del Castell Camí de la Jovada Camí del Dilluns Camí de la Muntanyeta de Cendra Camí del Portell Camí de la Puça Camí del Tossal Camí de la Séquia Camí Real de Xàtiva Camí de les Basses Camí Vell de Gandia Camí de les Hortetes Camí Vell del Convent Camí de les Martinenques Carretera d’Ador Camí de les Planes Carretera de Beniarjó Camí de Marxuquera Senda Blanca Camí del Budell Elements físics i altres llocs d'interés
TERME D'ADOR TERME DE GANDIA
Brar anc de la Cova Negra ques Ma tine dsrne le
Brr Alt de la Cova Negra Barra c Barranc aanc ndL e Cova Negra loret Pedrera de les Martinenques Brara n c Pla d'Ataranes Alt del Badall TERME DEL REAL DE GANDIA
Penya de les Dos Motor de Giner dels Valls Motor del Raconet del Muntanyeta de Cendra
de Cingle Tancat Bar Pu rnca çol )()( el Pujador de les Cabres
TERME DE RÒTOVA
Ma xuqruaMotor del Portell TERME D'ALFAUIR er Tossal del Portell Tossalet de Reig
Tossal de les Botes Capital de municipi Cova Rui Nucli de població Cingle Tossalet de les Botes
Rajolar del Vernissa aee
)()( Carretera Port de muntanya e d e TERME DE BENIARJÓ Camí, senda Pont u Gasolinera
V
Riu Rajolar erni ssa Barranq et d l C rr t r Jova Assut de Palma Barranc Cementeri Tossal de les Forques dea lda Barranc S ssa éuqlni ia de r Séquia e V
Gasolinera BENIFLÀ rpis l'Arcada Se Assut vesa DE Pla o Na Sé Palma de Gandia lcoi la qu Motor dA' de ia
d'
ranc e
TERME
r n u
C
Muntanya a i
a
B R
Tossal de les Quintanes r r
ò s S Pic, roca Cementeri RI Bracar n a POT E de l Font DE Mina ME TERME D'ADOR TER Presència humana
TERME D'ADOR TERME DE GANDIA
a Bl nca les
d
Sen a n eques Martinenques de la Cova Negra Fa Martin e les
mí rd us Ca Camí Ca mí Cor al Carril
el el daCv Urb. Muntanyeta e le Pl e laa Torret s Camí de Cendra aTr del l Basss de TERME DEL REAL DE GANDIA e rr las oa g a de les Ca n la Plan s les etaor l Camí
eCail de la M Basses el u tanyetan Bla ca ra Ne e de C ndra i d l Cérvol Camí e e la Bassa ls at Puç l l'E p r el Pov l na d de Ba c l e s de la Casa Blanca anquisB el ot l Prell
o V alls e
ll or dlel
'l l' Camí sal Arena Urb. Monterrey
TERME DE RÒTOVA Ma ra q x Pte
Cam í de ruueCamí
la
TERME D'ALFAUIR la Puça Puça Camí Vell del Convent
la
la raTor x t a Creu
ca Carretera de Beniarjó Ba ca Blan e l ln Ra e Ce fa aln y lPla e Camí có d la r u Ra TERME DE BENIARJÓ Cmía Vlel Real Capital de municipi Ga ndi a i la tad C de el Vern ssa alo Nucli de població Toss al l' fàsAl del de Cíam la Jovada Carretera Camí X d e BENIFLÀ àtiva Jovada CmDt Af al la l' l às aí Camí, senda de de de la Can -ranata DE les rHo tes te
Camí el Dilluns dl
Riu Palma de Gandia e
Camí Camí del Dilluns
l Camí es Bdl
uel
TERME Barranc Hortet del Qu ntanes la Séquia
lsei les Hor ste d'Albarça Ca ím deu la Séq ia Partida Castell es I POTR ES Paratge Carretera d'Ador DE TERME D'ADOR TERME