BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ DE L’AMPOLLA

Març Abril 2015 N. 131

L’Associació JPC tanca les IV Jornades Formació, amb un èxit rotund. Ara ja està preparant la nova edició del torneig de futbol base, que serà el proper mes de setembre, amb la voluntat de superar les edicions anteriors. Informació General · Pàgina 2

T E L È F O N S D ' I N T E R È S AJUNTAMENT SANITAT SERVEI ELÈCTRIC Ajuntament ...... 977 460 018 CAP l'Ampolla...... 977 460 601 Eléctrica del Ebro ...... 977 460 016 FECSA (avaries) ...... 902 536 536 Policia Local ...... 616 448 446 Farmàcia Curto i Balagué ...... 977 593 337 Farmàcia del Port ...... 977 460 680 Ofi cina de Turisme ...... 977 593 011 TRANSPORTS CAP l'Aldea ...... 977 451 213 Centre Cívic ...... 977 460 216 Est. RENFE l'Ampolla...... 977 460 705 Ambulatori ...... 977 501 797 Renfe ...... 902 240 202 Poliesportiu ...... 977 460 882 H. Verge de la Cinta ...... 977 519 100 Autobusos Carrera ...... 977 823 143 Casal de Jubilats ...... 977 460 697 Ambulàncies Baix Ebre ...... 112 Autobusos Hife ...... 902 119 814 Taxi ...... 628 897 462 Creu Roja local ...... 977 593 030 Centre de Dia ...... 977 593 617 677 556 136 SEGURETAT ENSENYAMENT ALTRES Mossos Trànsit ...... 088 CEIP Mediterrani ...... 977 460 151 Correus ...... 977 460 401 Guàrdia Civil ...... 062 Llar d'Infants ...... 977 460 765 Parròquia...... 977 460 057 DNI ...... 902 247 364 Comissaria de Policia ...... 977 440 447 Serveis Funeraris i Avisos Urgents ...... 091 SERVEI MUNICIPAL D'AIGÜES Cementiri Municipal ...... 687 965 774 Bombers...... 085 Gestagua ...... 977 593 077 Tanatori Remsa ...... 902 160 438 Gestagua (urgències) ...... 690 634 858 Veterinari ...... 607 084 496

URGÈNCIES GENERALITAT POLICIA, AMBULÀNCIES I BOMBERS 112 ESTACIÓ L'AMPOLLA - PERELLÓ - DELTEBRE

Tortosa ° Tarragona ° Barcelona Barcelona ° Tarragona ° Tortosa Tren Tortosa L'Ampolla Tarragona Barcelona Obv. Tren Barcelona Tarragona L'Ampolla Tortosa Ob. Sants Sants R.E. 6.05 6.23 7.11 8.11 (1) R.E. 6.03 7.07 7.57 8.17 (1) R.E. 6.12 6.33 7.25 8.40 (2) R.E. 8.03 9.09 9.59 10.15 R.E. 7.48 8.06 8.56 10.10 R.E. 9.18 9.39 10.27 11.40 R.E. 9.33 10.41 11.31 11.51 R.E 10.49 11.06 11.54 13.09 R.E. 11.03 12.07 12.54 13.12 (2) R.E. 13.24 13.43 14.31 15.37 (3) R.E. 11.30 12.23 13.10 13.25 (3) R.E. 13.45 14.02 14.45 15.41 (1) R.E. 13.03 14.05 14.53 15.12 R.E. 15.53 16.12 16.58 18.10 R.E. 15.03 16.08 16.59 17.20 R.E. 17.25 17.42 18.32 19.40 R.E. 16.33 17.38 18.28 18.47 (2) R.E. 18.08 18.24 19.24 20.37 (4) R.E. 18.50 19.10 19.57 21.07 R.E. 16.33 17.24 18.08 18.24 (3) R.E. 19.23 19.45 20.39 21.43 (4) R.E. 18.03 19.09 20.07 20.28 R.E. 19.36 19.57 21.00 22.10 (5) R.E. 19.33 20.40 21.34 21.51 R.E. 19.52 20.14 21.06 22.14 (6) R.E. 21.03 22.08 22.57 23.16 (1) No circula els dissabtes, diumenges i festius. (2) Només circula els dissabtes. (3) Només circula els dissabtes, diumenges i festius. (1) No circula diumenges i festius. (4) Només circula diumenges i festius del 30/03 al 26/10. (2) Només circula els dissabtes, diumenges i festius. (5) No circula diumenges i festius. (6) Només circula diumenges i festius. Para en port Aventura fi ns el 06/04. (3) No circula els dissabtes, diumenges i festius. MARINADA Núm. 131 Direcció: Francesc Arasa Subdirecció: Ernest Plans i Colomé Disseny: Xavier Caballé Col·laboradors habituals: Fotos: Digital Ebre, cedides i arxiu Lluís Bultó, Manel Aguilar, Mireia Curto Perelló, Edita: Ajuntament de l'Ampolla Guillem Comí, Ernest Plans Callau, Paco Cabrera, Dipòsit Legal: T-655/91 Roser Martí i Cid Imprimeix: Jordi Dassoy, impressor - Sant Carles de la Ràpita Editorial

La fundació per la pau FUNDIPAU m’ha fet arribar diferents propostes per tal de promoure la cultura de pau, la resolució pacífi ca dels confl ictes i els desarmaments dels ajuntaments, animen als ajuntaments a assumir un paper actiu en el foment i la cultura de pau. El nostre Ajuntament ja fa temps que treballa en aquest àmbit recolzant les Jornades per la Pau Federico Mayor Zaragoza i altres iniciatives en favor d’una cultura de pau que ens apropi a crear una base sòlida per canviar vells conceptes i estereotips. Crec que des de l’Ampolla podem treballar en noves iniciatives que ens permetin consolidar-nos com a referent al territori en cultura de pau. Des d’aquí animo al consistori que surti de les pròximes eleccions a treballar per tirar endavant la propera legislatura noves iniciatives. Tot seguit n’anomeno sis que són ben senzilles de realitzar i que contribuirien a assolir un nivell més alt de cultura de pau a casa nostra: – Batejar alguns carrers de la ciutat amb noms de persones reconegudes en el treball per la pau. – Desenvolupar accions polítiques a favor del respecte a la diversitat i en contra de tota discriminació per origen, gènere, opció sexual o creença. – Participar activament en les xarxes de municipis europees i mundials que aposten per la defensa dels drets humans i la construcció de la pau. En concret, afegir-se a la xarxa mundial d’Alcaldes per la Pau, que treballa per l’abolició de les armes nuclears. – Donar suport i adherir-se a les diverses campanyes ciutadanes que afavoreixen la pau, el desarma- ment, els drets humans i la superació de la injustícia i l’explotació. – Agermanar-se amb ciutats de països llunyans o en zones de confl icte i fomentar l’intercanvi i el coneixement mutu. – Inclusió de criteris de respecte a la pau, la solidaritat i els drets humans en els plecs de contractació de serveis. No vull acabar aquesta editorial sense agrair el suport i la feina feta en aquest sentit per Laura Molina, que ha estat una treballadora més per la pau al nostre municipi, una feina ben feta en silenci i amb cons- tància. Gràcies Laura! Ernest Plans Colomé

La sortida - Pau Buera Pech Acords Municipals · Pàgina 4

General del mateix en sessió plenària de 27 de novembre Ple de l'Ajuntament de 2014, segons consta a l’expedient administratiu. Sotmesa la proposta a votació S’APROVA per unanimitat 16 de gener de 2015 amb el vot a favor dels 7 membres de CIU, 2 del PP, i 1 del PSC-PM. SRS. ASSISTENTS 4.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE LA CESSIÓ DE SR. ALCALDE-PRESIDENT L’IMMOBLE DEL CARRER BANYS, NÚM. 2, EN- TRESÒL 3a A FAVOR DE L’ASSEMBLEA LOCAL DE Francesc Arasa Pascual LA CREU ROJA DE L’AMPOLLA. Sent competència del Ple se sotmet a votació i s’acorda REGIDORS per unanimitat de tots els presents, amb el vot a favor dels Francesc Sancho Serena 7 membres de CIU, 2 del PP, i 1 del PSC-PM, que repre- Laura Molina Cabrera senten la majoria absoluta del nombre legal: Rafel Tomàs Royo PRIMER: Declarar la desafecció de l’immoble descrit en Geno Cabrera González l’antecedent anterior situat al c/ Banys, 2 entresòl de José Luis Pitarque Balagué l’Ampolla al servei d’ofi cines municipals. Santi Cervera Blanch SEGON: Cedir l’immoble situat al c/ Banys, 2 entresòl Joan Segarra Piñana de l’Ampolla inscrit al Tomo 3496, Llibre 222, Foli 192, numeral 10583, A CREU ROJA LOCAL DE L’AMPOLLA Fermín Arques Esmel per a destinar-lo a la instal·lació d’un PROJECTE DE PUNT Vicky Giménez Ismael DE PROXIMITAT que l’obra social de La Caixa els ha con- cedit, a més d’altres tasques socials que realitzen al muni- SRS. NO ASSISTENTS cipi, per un termini de 5 anys. Joan Navarro Cabrera que justifi ca la seva absència 5.- PRECS, PREGUNTES I MOCIONS. Els membres del Ple acorden donar en nom de l’Ajuntament SECRETÀRIA-INTERVENTORA i de tot el poble, el condol a la família del Doctor Martí Na Mª Carmen Alcoverro Beltran Buera Valldepérez. Es vol deixar palès el seu tracte humà en la tasca professional que com a metge va desenvolu- 1.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L’ESBORRANY DE par a l’Hospital Vall d’Hebron on atenia a nombrosa gent L’ACTA CORRESPONENT A LA SESSIÓ DEL DIA 23 del poble de l’Ampolla i de totes les Terres de l’Ebre. DE DESEMBRE DE 2014. S’aprova per unanimitat. 2.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L’ADHESIÓ DE L’AJUNTAMENT DE L’AMPOLLA AL CONSORCI Junta de Govern PER AL DESENVOLUPAMENT DEL BAIX EBRE I MONTSIÀ. 9 de gener de 2015 Sotmesa la proposta a l’aprovació del Ple, S’ACORDA per unanimitat amb el vot a favor dels 7 membres de CIU, DESPATX OFICIAL. 2 del PP, i 1 del PSC-PM. Departament d’Empresa i Ocupació. PRIMER.- Manifestar la voluntat de l’Ajuntament de Trameten proposta de pagament de l’impost sobre estades l’Ampolla d’adherir-se al Grup d’Acció Local, Consorci en establiments turístics. per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià durant el INSTÀNCIES I PETICIONS. Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2014- 2020. Ana Laura Gastaldi. SEGON.- Adherir el municipi de L’AMPOLLA a l’àmbit La Junta de Govern per unanimitat acorda: territorial del Consorci per al Desenvolupament del Baix CONCEDIR A ANA LAURA GASTALDI llicència municipal Ebre i Montsià, durant el Programa de Desenvolupament a precari d’ocupació de la via pública amb taules i cadi- Rural de Catalunya 2014-2020. res al carrer Lleida de l’Ampolla, tot i ocupant la part 3.- APROVACIÓ INICIAL, SI ESCAU, DE LA MODI- confrontant amb la seva façana on actualment es FICACIÓ DELS ESTATUTS DEL CONSORCI LOCAL- troba la zona de càrrega i descàrrega, la qual es RET. desplaçarà tot just al darrera. Tots els dimecres A C O R D S al matí haurà de deixar lliurar l’espai autoritzat atès que ja està reservat per al mercat setmanal Primer.- Aprovar la proposta de modifi cació dels Esta- dels dimecres. tuts del Consorci local Localret, acordada per l’Assemblea Ana Gastaldi. Acords Municipals · Pàgina 5

S’ACORDA, per unanimitat naments dels equips cadet i juvenil, així com la celebració DESESTIMAR la petició presentada per Gemma Balada ja dels partits que siguin necessaris. Signifi car-los però que que els senyals instal·lats són indicatius per al bon funcio- els dos Clubs, el d’Amposta i el de l’Ampolla, s’hauran nament de la seguretat viària. de posar en contacte per tal de determinar l’assumpte de l’obertura del camp i les condicions. LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES. INSTÀNCIES I PETICIONS. Expt. 134/2014. Suzanne E.S. – Concedida. Diversport S.C. Expt. 135/2014. Emilio G.G. – Concedida. S’ACORDA, per unanimitat: Expt. 136/2014. Joan G.C. – Concedida. AUTORITZAR A DIVERSPORT S.C. per a dur a terme la pro- ASSUMPTES ECONÒMICS va esportiva TRAILMAR el dia 1 de novembre de 2015, així com facilitar als organitzadors de la mateixa les peticions Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte del formulades per poder dur-la a terme, havent-se de posar servei de Manteniment de la piscina municipal en contacte en el seu moment amb la Regidoria d’Esports per a l’any 2015. per tal de coordinar-ho. La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES. Contractar el servei de MANTENIMENT DE LA PISCINA MUNICIPAL PER A L’ANY 2015, mitjançant el procediment Expt. 128/2014. Carme S.C. i Òscar A.A. – del contracte menor, per a dur a terme els esmentats Concedida. treballs a MULTISERVEIS BENET S.L., per un import de Expt. 1/2015. Joan N.R. – Concedida. 12.051,60 €. Expt. 2/2015. Julián G.B. – Concedida. Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte del Expt. 3/2015. Mari Creu F.B. – Concedida. servei “Manteniment del sistema de municipi Expt. 4/2015. Josep P.T. – Concedida. digital de L’AJUNTAMENT DE L’AMPOLLA any Expt. 5/2015. Elena B.C. i Miquel A.P. – Conce- 2015”. dida. La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: Gas natural distribución SDG S.A. – Concedides. Contractar el servei de “MANTENIMENT DEL SISTEMA Obres: DE MUNICIPI DIGITAL DE L’AJUNTAMENT DE Obertura d’1 cata/es sobre vorera i calçada de L’AMPOLLA ANY 2015” mitjançant el procediment 361*0,4 metres quadrats en total, per connexió del contracte menor, per a dur a terme els esmentats de 7 ramals per a subministrar gas natural a treballs a TELEX S.A., per un import de 6.564,08 euros nous abonats i 1.378,46 euros d’IVA, i en els termes presentats en la Carrer Ronda del Mar. proposta de programa de manteniment. Obertura d’1 cata/es sobre vorera i calçada de Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte 63*0,4 metres quadrats en total, per connexió del servei de dinamització del Parc de Salut de de 2 ramals per a subministrar gas natural a l’Arenal a l’Ampolla. nous abonats La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: Pl. González Isla, 8 i 10. Contractar el servei de “DINAMITZACIÓ PARC DE SALUT Obertura d’1 cata/es sobre vorera i calçada de DE L’ARENAL A L’AMPOLLA 15 DE GENER AL 15 DE JUNY 5*0,4 metres quadrats en total, per connexió I DE L’1 D’OCTUBRE AL 30 DE NOVEMBRE DE 2015”, d’1 ramal per a subministrar gas natural a nous mitjançant el procediment del contracte menor, per a dur abonats a terme els esmentats treballs a la FUNDACIÓ SIEL BLEU, Carrer Marcel Miralles, 17. per un import de 4.354,00 €. Obertura d’1 cata/es sobre vorera i calçada de 104*0,4 metres quadrats en total, per connexió d’1 ramal per a subministrar gas natural a nous Junta de Govern abonats Carrer Lluís Companys, 10. 16 de gener de 2015 Obertura d’1 cata/es sobre vorera i calçada de 58*0,4 metres quadrats en total, per connexió d’1 ramal per a subministrar gas natural a nous DESPATX OFICIAL. abonats Ajuntament d’Amposta. Carrer Ullals de Baltasar, núm. 8. S’ACORDA, per unanimitat: ESTIMAR la petició de l’Ajuntament d’Amposta i cedir ALTRES. les instal·lacions municipals de l’Ampolla al Club Futbol Aprovació inicial, si escau, del “Projecte de mi- Amposta per tal de què puguin dur a terme diferents entre- llores de la llar d’infants municipal”. Acords Municipals · Pàgina 6

S’acorda per unanimitat: ADJUDICAR el contracte per a la prestació del servei de Aprovar inicial del PROJECTE DE MILLORES DE LA neteja viària a l’Ampolla a la mercantil URBASER S.A., pel LLAR D’INFANTS MUNICIPAL, amb un pressupost de preu de SETANTA-NOU MIL CINC-CENTS SEIXANTA-SIS 8.495,93 €. EUROS AMB SETANTA-CINC CÈNTIMS (79.566,75 €/ Aprovació inicial, si escau, del “Projecte de any) IVA inclòs. pavimentació perímetre del Camp de Futbol de APROVACIÓ, SI ESCAU, DEL CONVENI DE l’Ampolla” i la seva inclusió al PEIM 2015. COL·LABORACIÓ ENTRE L’AJUNTAMENT DE S’acorda per unanimitat: L’AMPOLLA I EL SERVEI CATALÀ DE LA SALUT PER AL FUNCIONAMENT DEL CONSULTORI MUNICIPAL Aprovar inicialment el PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DEL PERÍMETRE DEL CAMP DE FUTBOL MUNICIPAL, amb un S’ACORDA, per unanimitat: pressupost de 42.853,74 €. APROVAR el conveni entre L’AJUNTAMENT DE L’AMPOLLA Aprovació inicial, si escau, del “Projecte d’ade- i el SERVEI CATALÀ DE LA SALUT (CatSalut) l’objecte del quació de les dependències dels Serveis Socials qual és la col·laboració de l’atenció primària en el consul- de l’Ajuntament de l’Ampolla” i la seva inclusió tori municipal de l’Ampolla, segons document que consta al PEIM 2015. a l’expedient. S’acorda per unanimitat: Aprovació, si escau, del Pla de Seguretat i Salut de l’execució del “Projecte constructiu de pavi- Aprovar inicialment el PROJECTE D’ADEQUACIÓ mentació i serveis a l’Av. Sant Joan de l’Ampo- DE LES DEPENDÈNCIES DELS SERVEIS SOCIALS DE lla”. L’AJUNTAMENT DE L’AMPOLLA, amb un pressupost de 21.157,56 €. La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: Aprovació, si escau, d’adjudicar el servei de Aprovar el Pla de Seguretat i Salut de l’execució de les neteja viària. obres “PROJECTE CONSTRUCTIU DE PAVIMENTACIÓ I SERVEIS A L’AV. SANT JOAN DE L’AMPOLLA”, redactat S’ACORDA, per unanimitat: per CONTREGISA, amb un pressupost de 3.438,00 € Acords Municipals · Pàgina 7

Convocatòria atorgament subvencions de l’Ajun- Junta de Govern tament de l’Ampolla. S’ACORDA. 30 de gener de 2015 Efectuar la convocatòria per a la concessió de subven- cions de l’Ajuntament de l’Ampolla per a l’exercici actual DESPATX OFICIAL. de 2015. Delegació Territorial del Govern a les Terres de l’Ebre. Trameten proposta de resolució d’expedient sancionador per organització de festes tradicionals amb bous el dia 23 Junta de Govern de juny de 2012. Departament d’Ensenyament. 6 de febrer de 2015 Trameten informe en relació a la perillositat del paviment del pati de l’escola. DESPATX OFICIAL. Consell Comarcal del Baix Ebre. INSTÀNCIES I PETICIONS. Trameten adjunt el certifi cat de l’acord del Ple del Consell JANICE MCINERNEY Comarcal del Baix Ebre del dia 19 de desembre de 2014 La Junta de govern acorda per unanimitat: aprovant la sol·licitud al Ministeri d’Agricultura, Alimentació Autoritzar a la peticionària per a fer el karaoque fi ns a i Medi Ambient, a través del Servei de Costes de Tarragona les 24,00 hores. l’atorgament d’un ajut, com a mínim, de 280.000 € per tal de poder executar les actuacions previstes en el “Projecte Bouzekri Harrak. de millora i valorització turística del GR92” a l’execució La Junta de govern acorda per unanimitat: del qual, el Consell Comarcal del Baix Ebre aporta, per DENEGAR LA PETICIÓ DE TRANSMISSIÓ DE L’AUTORIT- col·laboració d’altres ens, l’import de 110.000 €. ZACIÓ PER L’OCUPACIÓ PRIVATIVA DEL DOMINI PÚBLIC INSTÀNCIES I PETICIONS. AMB UNA PARADA AL MERCAT SETMANAL DEL C/ VISTA ALEGRE, atès que són autoritzacions a precari I EN CAP Joan Piñana Capera CAS TRANSMISSIBLE. La Junta de govern acorda per unanimitat: ASSUMPTES ECONÒMICS Autoritzar a la peticionària per a fer un sopar amb música Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte al restaurant Can Piñana el proper dia 14 de febrer fi ns d’obres ”TREBALLS PINTURA PASSEIG MARÍTIM a les 12,00 hores. DE FUSTA DE L’AMPOLLA”. JANICE MCINERNEY La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: La Junta de govern acorda per unanimitat: Dur a terme les obres relatives a “TREBALLS PINTURA Autoritzar a la peticionària per a fer el karaoque fi ns a PASSEIG MARÍTIM DE FUSTA DE L’AMPOLLA” mitjançant les 12,00 hores. el procediment del contracte menor, amb el contractista FACO PINTORS S.L. per un import de 4.825,00 euros i Club Futbol L’Ampolla. 1.013,25 euros d’IVA. S’ACORDA, per unanimitat: Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte AUTORITZAR AL CLUB FUTBOL L’AMPOLLA per utilitzar el d’obres ”PROJECTE D’ENDERROC DE DIPÒSIT pati de les escoles els dimarts i els dijous de les 16:30 h D’AIGUA”. fi ns a les 17:30 hores per a fer l’entrenament dels nens de La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: 4 i 5 anys (categoria dels Patufets). Dur a terme les obres relatives a “PROJECTE D’ENDERROC LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES. DE DIPÒSIT D’AIGUA” al carrer Barcelona de l’Ampolla Gas natural distribución SDG S.A. – Concedides. mitjançant el procediment del contracte menor, amb el contractista CONSTRUCCIONS SENTIS S.L. per un Obres: import de 2.950,00 euros i 619,50 euros d’IVA. Obertura de rasa sobre vorera i calçada de 46*0,4 metres quadrats en total, per connexió ALTRES. de 6 ramals per a subministrar gas natural a Aprovació inicial, si escau, del “Projecte d’ender- nous abonats roc de dipòsit d’aigua”. S’acorda per unanimitat: Carrer Bussó. Aprovar inicial del PROJECTE D’ENDERROC DE DIPÒSIT Obertura de rasa sobre vorera i calçada de D’AIGUA, amb un pressupost de 4.162,03 €. 46*0,4 metres quadrats en total, per connexió Acords Municipals · Pàgina 8

de 6 ramals per a subministrar gas natural a S’ACORDA, per unanimitat: nous abonats DESESTIMAR la petició de la Sra. Mª José Casanova Carrer Cadup, núm. 6, 8 i 9. Castells ja que les places del mercat dels dimecres estan totes ocupades, no havent disponibilitat actualment de ASSUMPTES ECONÒMICS col·locar-ne de noves. Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte de serveis per a la realització de la calibració dels LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES. desfi bril·ladors. Expt. 6/2015. Gilles A.C. – Concedida. S’ACORDA per unanimitat: Expt. 7/2015. Xavier P.S. – Ajornada. ADJUDICAR el contracte de serveis per a la calibració dels Expt. 8/2015. Gilles A.C. – Concedida. desfi bril·ladors a TECNILAB ELECTROMEDICINA S.L., con- Expt. 10/2015. Christian J.Marc B. – Ajornada. forme la proposta d’honoraris presentada que ascendeix Expt. 11/2015. Mª Luisa H.T. – Concedida. € a 210,54 (IVA inclòs). Expt. 12/2015. Joan P.C. – Concedida. Gas natural distribución SDG S.A. Obres: Obertura de rasa sobre vorera i calçada de 15*0,4 Junta de Govern metres quadrats en total, per connexió d’1 ramal per a subministrar gas natural a nous abonats 13 de febrer de 2015 Carrer Cadup, 1. Obertura de rasa sobre vorera i calçada de 14*0,4 metres quadrats en total, per connexió d’1 ramal DESPATX OFICIAL. per a subministrar gas natural a nous abonats Agència de l’Habitatge. Carrer Pau Casals, núm. 19. Trameten relació d’habitatges disponibles i noves rendes Obertura de rasa sobre vorera i calçada de 44*0,4 d’aplicació dels habitatges del HPO situats al carrer Xaloc metres quadrats en total, per connexió d’1 ramal i Gregal de l’Ampolla, així com el futlletó informatiu per tal per a subministrar gas natural a nous abonats de què des de l’Ajuntament es faci difusió. Carrer Garrofer, núm. 4. Vuelta Solidaria a Cataluña por las ER. Obertura de rasa sobre vorera i calçada de Informen del projecte “Volta solidària a Catalu- 69*0,4 metres quadrats en total, per connexió de nya per les malalties rares. 2 ramals per a subministrar gas natural a nous abonats INSTÀNCIES I PETICIONS. Carrer Eudad Pedrola, núm. 13 i 31. Associació Cultural Sant Jordi de l’Ampolla. Obertura de rasa sobre vorera i calçada de 37*0,4 Donat compte a la Junta de la instància presentada per metres quadrats en total, per connexió d’1 ramal Jaume Curto Balagué, en representació de l’Associació per a subministrar gas natural a nous abonats Cultural Sant Jordi de l’Ampolla, sol·licitant autorització Carrer Passeig del Centre, 25. per a disposar de les instal·lacions de la Llar de Jubilats el proper dia 7 de març de 2015 fi ns les 14:00 h per celebrar ASSUMPTES ECONÒMICS les IV Jornades per la Pau, així com el préstec d’un equip APROVACIÓ, SI ESCAU, D’EXECUTAR LES OBRES de so, projector i cable de so per portar l’audio de la taula “PROJECTE DE MILLORES DE LA LLAR D’INFANTS fi ns el projector. MUNICIPAL”, PER ADMINISTRACIÓ. S’ACORDA, per unanimitat: S’ACORDA, per unanimitat: Executar directament per administració a través dels Serveis Autoritzar a l’Associació Cultural Sant Jordi de l’Ampolla Tècnics Municipals l’obra PROJECTE DE MILLORES DE LA per a l’ús de les esmentades instal·lacions i al préstec del LLAR D’INFANTS MUNICIPAL, el pressupost total de la qual material sol·licitat. ascendeix a 8.495,93 €. Assemblea Territorial de l’Ampolla per la independència. 1. Aprovació, si escau, pressupost treballs “Pavi- ment de cautxú terrassa” del Projecte de Millores S’ACORDA, per unanimitat: de la Llar d’infants municipal. Autoritzar a l’Assemblea Territorial de l’Ampolla per la S’ACORDA, per unanimitat: independència a ocupar el tram del carrer Lleida enfront Aprovar el pressupost de 1.939,88 € més l’IVA corresponent del Saló Parroquial el proper dia 8 de març de 2015 de presentat per BIOMA per a instal·lació de paviment les 12:00 hores fi ns les 14:00 hores per tal de què portin de cautxú de la terrassa de la Llar d’infants municipal, a terme la celebració del tercer aniversari. contemplat en el Projecte millores corresponent. Mª José Casanova Castells. 2. Aprovació, si escau, pressupost per treballs Acords Municipals · Pàgina 9

“Canviar porta del pati i repujar i muntatge de de 31 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament d’especta- tanca damunt del mur” del Projecte de Millores cles públics i activitats recreatives, en relació a l’obertura de la Llar d’infants municipal. i funcionament d’un GELATERIA-PASTISSERIA-BAR al local S’ACORDA, per unanimitat: situat al carrer Banys, núm. 8, local B de l’Ampolla, sol- Aprovar el pressupost de 569,30 € més l’IVA corresponent licitat per ANA LAURA GASTALDI. presentat per ASENSIO SOL SCP per canviar porta del Expt. 18/2015. Llicència activitat agro-turística pati i repujar i muntatge de tanca damunt del mur de la de visites guiades a explotació agricultura ecolò- Llar d’infants municipal, contemplat en el Projecte millores gica de plantes aromàtiques, instada per JORDI corresponent. BOSCH JANER. 3. Aprovació, si escau, pressupost per treballs La Junta de govern acorda per unanimitat: “Tancament parterre” del Projecte de Millores de ADMETRE a tràmit la petició presentada per a l’autorització la Llar d’infants municipal. de l’activitat d’AGRO-TURÍSTICA consistent en la realització S’ACORDA, per unanimitat: de visites guiades a la seva agricultura ecològica per a Aprovar el pressupost de 3.540,03 € més l’IVA corresponent producció de planta aromàtica i condimentària, a la fi nca presentat per ENRIC TOMÀS VILANOVA per tancament situada al polígon 81 - parcel·la 84 del terme municipal de parterre de la Llar d’infants municipal, contemplat en el de l’Ampolla. Projecte millores corresponent. Aprovació, si escau, del plec de clàusules admi- Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte del nistratives que han de regir la licitació del con- servei “Manteniment de les zones de jocs infantils tracte de subministrament i instal·lació d’expe- del municipi per al 2015”. nedors de tíquets i gestió del servei de vigilància de la zona blava de l’Ampolla. La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: La Junta de Govern ACORDA per unanimitat: Contractar el servei de MANTENIMENT DE LES ZONES DE JOCS INFANTILS DEL MUNICIPI PER AL 2015 de, Aprovar el PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES QUE mitjançant el procediment del contracte menor, per a dur a HAN DE REGIR LA LICITACIÓ DEL CONTRACTE DE SUB- terme els esmentats treballs a FRANCISCO BRU ALJARILLA, MINISTRAMENT, EN RÈGIM DE LLOGUER, I INSTAL·LACIÓ per un import de 5.139,00 euros i 1.079,19 euros d’IVA. D’EXPENEDORS DE TÍQUETS I GESTIÓ DEL SERVEI DE VIGILÀNCIA DE LA ZONA BLAVA DE L’AMPOLLA, mitjan- Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte de çant procediment obert i tramitació ordinària, per import subministrament de lluminàries sector Passeig de 42.000 €/anuals i 8.820 € en concepte d’impost platja Avellanes. sobre el valor afegit al tipus del 21%. La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: Aprovació, si escau, del plec de clàusules tècni- Adquirir les lluminàries del Passeig de la platja de les ques i administratives que han de regir l’exe- Avellanes, mitjançant el procediment del contracte menor, cució del servei de recollida de paper, cartró, amb GRUPO ELECTRO STOCKS S.L. per un import de envasos i vidres als establiments comercials i de 16.448,00 euros i 3.454,08 euros d’IVA. restauració al municipi de l’Ampolla, mitjançant Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte de procediment obert i tramitació ordinària. subministrament d’elements per al Parc infantil La Junta de Govern ACORDA per unanimitat: de la urbanització Cap Roig. Aprovar el PLEC DE CLÀUSULES TÈCNIQUES I ADMINIS- La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: TRATIVES QUE HAN DE REGIR L’EXECUCIÓ DEL SERVEI Adquirir els elements del parc infantil de la urbanització Cap DE RECOLLIDA DE PAPER, CARTRÓ, ENVASOS I VIDRES Roig, mitjançant el procediment del contracte menor, amb ALS ESTABLIMENTS COMERCIALS I DE RESTAURACIÓ AL FRANCISCO BRU ALJARILLA 7.137,10 euros i 1.498,79 MUNICIPI DE L’AMPOLLA, mitjançant procediment obert i euros d’IVA. tramitació ordinària, per import de 68.500,00 €/anuals ALTRES. i 6.850 € en concepte d’impost sobre el valor afegit al Expt. 76/2014. Llicència activitat estació base de tipus del 10%. telefonia mòbil, instada TELEFÓNICA MÓVILES ESPAÑA SA. La Junta de Govern, acorda per unanimitat: APROVAR AMB CARÀCTER PREVI el projecte presentat per TELEFÓNICA MÓVILES DE ESPAÑA S.A. per a legalització Junta de Govern d’una Estació Base de telefonia mòbil al polígon 73, parcel- la 8 del terme municipal de l’Ampolla. 27 de febrer de 2015 Expt. 128/2014. Activitat: Gelateria-pastisseria- bar instat per Ana Laura Gastaldi. DESPATX OFICIAL. S’acorda per unanimitat: Delegació Territorial del Govern. Donar per complimentat el RÈGIM DE COMUNICACIÓ PRÈ- Trameten el plec de càrrecs i una còpia autenticada de VIA a què fa referència el capítol 6 del Decret 112/2010, l’acord d’inici d’expedient sancionador dictat per la Direc- Acords Municipals · Pàgina 10

tora dels Serveis Territorials d’Interior a les Terres de l’Ebre Adquirir les lluminàries de l’accés al municipi per l’Av. en relació als correbous. Generalitat, mitjançant el procediment del contracte Servei de Costes. menor, amb GRUPO ELECTRO STOCKS S.L. per un import Trameten sol·licitud d’autorització de transport en aigües de 3.850,00 euros i 808,50 euros d’IVA. marines i continentals de l’empresa Dirección Centro Ciu- Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte dad S.L. d’obres d’instal·lació de tanca al parc infantil de Servei Territorial de Transports a Tarragona. la urbanització Cap Roig. La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: SOL·LICITAR al Servei Territorial de Transports de Tarragona Dur a terme les obres relatives al tancament del Parc infantil la possibilitat d’ampliar la capacitat del vehicle adscrit a de la urbanització Cap Roig, mitjançant el procediment la llicència d’autotaxi de la qual és titular Silverio Curto del contracte menor, amb FRANCISCO BRU ALJARILLA Tomàs, de 5 places inclosa la del conductor en una de 8 per un import de 1.774,94 euros i 372,74 euros d’IVA. places inclosa la del conductor. Aprovació, si escau, del pressupost presentat INSTÀNCIES I PETICIONS. per GESTAGUA per a instal·lació de canonada de PE DN 125 mm al carrer Ronda del Mar de Pilar Curto Curto. l’Ampolla. S’acorda per unanimitat: La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: Concedir a la Sra. PILAR CURTO CURTO, la targeta d’apar- Aprovar el pressupost presentat per l’empresa GESTAGUA cament per a persones amb disminució en la modalitat de per un import total de 7.950,21 € més l’IVA corresponent, titular no conductor de vehicle. Fer-li constar que la targeta la instal·lació de canonada de polietilè en substitució és personal i intransferible i que caduca als 10 anys des de l’actual de fi brociment al carrer Ronda de Mar de de la seva concessió. l’Ampolla. Mª Jesús Aragonés Royo Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte del S’acorda per unanimitat: servei “Manteniment de les zones verdes del Concedir a la Sra. Mª JESÚS ARAGONÉS ROYO, la tar- municipi per al 2015” geta d’aparcament per a persones amb disminució en la La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: modalitat de titular conductor de vehicle. Fer-li constar que Contractar el servei de MANTENIMENT DE LES ZONES la targeta és personal i intransferible i que caduca als 10 VERDES DEL MUNICIPI PER AL 2014 de, mitjançant el anys des de la seva concessió. procediment del contracte menor, per a dur a terme Abdelali El Haoutari. els esmentats treballs a GERMÁN BRULL BRULL, per un S’ACORDA, per unanimitat: import de 13.895,87 euros i 2.918,13 euros d’IVA. DESESTIMAR la petició del Sr. Abdelali El Haoutari ja que Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte les places del mercat dels dimecres estan totes ocupades, no de software per a la gestió d’expedients i do- havent disponibilitat actualment de col·locar-ne de noves. cumentació en general de l’arxiu municipal de Pepita Tomàs Martí l’Ajuntament. S’ACORDA, per unanimitat: La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: COMUNICAR A LA SRA. PEPITA TOMÀS MARTÍ que cada Adquirir el software per a la gestió d’expedients i docu- cop que tinguin previst parar al mercat setmanal dels mentació en general de l’arxiu municipal de l’Ajuntament, dimecres hauran d’avisar amb antelació sufi cient per tal mitjançant el procediment del contracte menor, amb ÀLEX de poder preveure la disponibilitat de lloc i, per tant, la LLAÓ GARCIA per un import de 2.750,00 euros i 577,50 possibilitat de la seva autorització. euros d’IVA. LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES. ALTRES. Gas natural distribución SDG S.A. – Concedides. Aprovació, si escau, de la Junta de Compensació provisional del Pla Parcial del Sector Z5 “Cala Obres: Maria”. Obertura de rasa sobre vorera i calçada de S’acorda per unanimitat: 78*0,4 metres quadrats en total, per connexió d’1 ramal per a subministrar gas natural a nous APROVAR la constitució de l’entitat JUNTA DE COMPEN- abonats SACIÓ PROVISIONAL DEL SECTOR Z5 CALA MARIA del POUM de l’Ampolla, designant com a representant Av. Baconé, 35. de l’Ajuntament a la dita Junta al Sr. José Luis Pitarque Expt. 8/2015. Tibor i G.L. – Concedida. Balagué. Expt. 7/2015. Xavier P.S. – Denegada. APROVACIÓ, SI ESCAU, DEL CONVENI ENTRE ASSUMPTES ECONÒMICS L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte de CATALUNYA MITJANÇANT EL DEPARTAMENT subministrament de lluminàries de l’accés al D’ENSENYAMENT I L’AJUNTAMENT DE L’AMPOLLA municipi per l’Av. Generalitat. EN RELACIÓ AMB EL PROJECTE DE SERVEI La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: COMUNITARI. Acords Municipals · Pàgina 11

S’ACORDA, per unanimitat: Sr. Harrak Bouzekei, així com la petició signada de APROVAR el CONVENI ENTRE L’ADMINISTRACIÓ DE desestiment del seu pare de la plaça a favor seu. LA GENERALITAT DE CATALUNYA MITJANÇANT EL LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES. DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT I L’AJUNTAMENT DE Expt. 13/2015. Paquita B.A. – Concedida. L’AMPOLLA EN RELACIÓ AMB EL PROJECTE DE SERVEI Expt. 14/2015. Toni D.B. – Concedida. COMUNITARI l’objecte del qual és desenvolupar el Expt. 16/2015. Maria F.C. – Concedida. Projecte de Servei Comunitari. Expt. 18/2015. Yves L. – Concedida. Expt. 96/2014 GALPGEST PETROGAL ESTACIO- NES DE SERVICIO S.L. (Canvi no substancial de ASSUMPTES ECONÒMICS la llicència ambiental d’una Estació de servei Escola Mediterrani. amb botiga i bar restaurant a Estació DE SERVEI S’ACORDA, per unanimitat: AUTOMÀTICA). Atorgar una col·laboració econòmica de 500 € per La Junta de Govern per unanimitat, ACORDA: a les Jornades Culturals de Sant Jordi de l’Escola ATORGAR al GALPGEST ESTACIONES DE SERVICIO S.L Mediterrani i la col·laboració en el muntatge per dur llicència municipal consistent en CANVI NO SUBSTANCIAL a terme diferents actes. de la llicència ambiental d’una Estació de servei Atorgar una col·laboració econòmica de 300 € per amb botiga i bar restaurant a Estació DE SERVEI a l’organització del projecte Comenius. AUTOMÀTICA, emplaçada a carretera N-340 km. Mans Unides. 1.100,500 marge dret direcció València. Donat compte a la Junta del projecte presentat per Mans Unides de l’Ampolla referent a la sol·licitud de cofinançament de projectes de cooperació al desenvolupament, en concret del PROJECTE: “Millora Junta de Govern de l’accés a l’aigua potable en zona rural de la regió de Kara, Toco Fase II”. 11 de març de 2015 La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: Atorgar un ajut econòmic de 2.000,00 € per al DESPATX OFICIAL. finançament de l’esmentat projecte. Diputació de Tarragona. Aprovació, si escau, d’adjudicar el contrac- Trameten acord de la Junta de Govern de la Diputació te de serveis per a la reparació i ajust dels de Tarragona referent a la concessió de subvencions desfibril·ladors. del Pla Especial d’inversions municipals 2015 a les Atès que l’Ajuntament de l’Ampolla disposa de actuacions “Pavimentació perimetral del camp de desfibril·ladors a diferents instal·lacions municipals futbol“ (38.411,60 €) i “Projecte adequació de les (Camp de futbol, Pavelló esportiu i Escola Mediter- dependències serveis socials” (18.964,40 €). rani) i aquest tipus d’aparells requereix d’un mante- INSTÀNCIES I PETICIONS. niment. Evelín Cardona Cid. S’ACORDA per unanimitat. S’ACORDA: ADJUDICAR el contracte de serveis per a la posta a punt i adquisició dels pegats d’adult i pediàtric dels AUTORITZAR A EVELÍN CARDONA CID per a posar desfibril·ladors a TECNILAB ELECTROMEDICINA S.L., una parada al mercat setmanal per vendre palmes. conforme la proposta d’honoraris presentada que Càritas Parroquial l’Ampolla. ascendeix a 501,43 (més l’IVA corresponent). La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA: ALTRES. Atorgar a Càritas Parroquial l’Ampolla un ajut eco- € Expt. 3/2014. Ferran Racó Curto, ampliació nòmic de 1.700 per tal de què puguin aplicar-los capacitat granja avícola en funció de les seves necessitats. La Junta de Govern acorda: Carmen Blanch Castellà. APROVAR l’ampliació de la capacitat de l’explotació S’acorda per unanimitat dels tres membres presents de l’activitat d’explotació ramadera d’engreix de del nombre de quatre que legalment la composen: pollastres fins a 50.497 animals, situada a la par- Concedir a la Sra. CARMEN BLANCH CASTELLÀ, la tida Barranc de Camarles – L’Ampolla, polígon 39, targeta d’aparcament per a persones amb disminució parcel·la 184. en la modalitat de titular no conductor de vehicle. Fer- Llicència ús privatiu de plaça de pàrquing al li constar que la targeta és personal i intransferible Barranc de Cervera. i que caduca als 10 anys des de la seva concessió. La Junta de Govern per unanimitat ACORDA: Fadova Harrak. CONCEDIR LLICÈNCIA MUNICIPAL D’ÚS PRIVATIU DE S’ACORDA, per unanimitat: UNA PLAÇA del pàrquing del Barranc de Cervera a Comunicar a la Sra. Fadova Harrak que cal que Ramon Solé Pons. acrediti amb documentació el seu parentiu amb el Obres · Pàgina 12

Obres a la Urbanització Ampolla-Mar

Obres a la plaça de l’Estació, al Barri de dalt Ensenyament · Pàgina 13

Preinscripció alumnes Llar d'Infants Municipal Marinada

Us informem que de l'11 al 21 de maig de 2015, ambdós inclosos, es podrà fer la sol·licitud de preinscripció a la llar d'infants Marinada per al curs 2015/16, per als nens nascuts al 2013, 2014 i 2015. Podeu adreçar-vos a la Secretaria del centre per realitzar la inscripció. L'horari d'atenció serà de dilluns a dijous de 9,30 a 12,30 h.

DOCUMENTS A PRESENTAR: Q Fotocòpia del llibre de família o en defecte altres documents relatius a la fi liació com el certifi cat de naixe- ment. (Si l'infant està en situació d'acolliment, la resolució del Departament d'Acció Social i Ciutadania.) Q Fotocòpia del DNI del pare i de la mare o tutor/a o guardador/a de fet o de la targeta de residència on consta el NIE si es tracta de persones estrangeres. (Les dades d'identifi cació o de fi liació de l'alumnat estranger es poden acreditar amb el document d'identitat, el passaport o el llibre de família del país d'origen). Q Fotocòpia de la targeta sanitària individual (TSI) de l'alumne/a. Q Fotocòpia del llibre de Salut, apartat de vacunes de l’alumne on constin les dosis administrades. Q Fotocòpia del llibre de Salut, fulls 1 i 2. Q Certifi cat d’empadronament a L’Ampolla, expedit per l’Ajuntament. Q 3 fotos mida carnet de l’alumne. Q Fotocòpia del número de compte bancari.

JORNADA DE PORTES OBERTES

La Llar d'Infants Municipal Marinada informa que el proper 22 d'abril tindrà lloc la Jornada de Portes Obertes de la Llar

Us hi esperem a tots Horari: 17 a 19 h Medi Ambient · Pàgina 14

L'Ampolla premiada per la recollida selectiva, Reciclar té premi

El Consorci per a la Gestió dels Residus de la Comarca del El parc o zona amb mobiliari reciclat serveix per premiar Baix Ebre es troba adherit al Conveni d’Ecoembes (EEE) a aquell municipi que hagi tingut una trajectòria més bona i Ecovidrio (EV) amb l’agència de Residus de Catalunya. quant a recollides d’envasos i vidre. El municipi que més En aquest marc, es disposa d’uns recursos econòmics, quilos ha recollit durant el 2014 ha estat l’Ampolla. Així 18.000€, destinats a la realització de campanyes de co- doncs, tindrem un parc nou amb material reciclat a la municació per al foment i millora de la recollida selectiva urbanització Ampolla Mar, a l’Av. de l’Ampolla. d’envasos lleugers, de paper-cartró i vidre. Ens sentim molt satisfets de rebre aquest premi perquè ens L’acció que plantegen és ubicar un equipament tipus parc reconeix l’esforç en portar a terme una pràctica de recollida infantil o similar fet a partir d’envasos reciclats al municipi selectiva. Confi em en la sensibilitat de tots els ciutadans del Baix Ebre que hagi recollit més quilos per habitant tant per seguir reciclant i així mantenir el nom de l’Ampolla en vidre com en envasos. Es tracta d’un element físic, molt com a referent en la pràctica de bons hàbits de reciclatge. educador i molt palpable sobre els benefi cis de reciclar. Regidoria de Serveis Medi Ambient · Pàgina 15

neta

RECICLATGE D’ESCOMBRERIES MASCOTES TU POTS, COL·LABORA! – RECULL ELS EXCREMENTS DE LES VOSTRES MASCOTES (DEL CARRER, ZONES ENJARDINADES…)

Aquests consells estant inclosos a l’ordenança núm. 25 muni- TU POTS, COL·LABORA! cipal de Bon Govern de l’Ampolla i que el seu incompliment és – UTILITZA LES PAPERERES. motiu de sanció. Les faltes lleus, amb una multa de 150 a 300€, havent també de greus i molt greus amb sancions superiors. – FES UN BON ÚS DELS CONTENIDORS. – CADA TIPUS DE BROSSA AL SEU CONTENIDOR. – LLIGA BÉ LES BOSSES. – LLENÇA LA BROSSA (RESTA I ORGÀNICA) A LA NIT. – TRENQUEU LES CAPSES DE CARTRÓ ABANS DE DIPOSITAR-LES AL CONTENIDOR. – PORTA ELS VOLUMINOSOS (MOBLES, ELECTRO- DOMÈSTICS, MATALASSOS...) I LES RESTES VE- GETALS (EN GRAN QUANTITAT) A LA DEIXALLERIA; NO S’HAN DE DEIXAR AL COSTAT DELS CONTENI- DORS.

PLATGES TU POTS, COL·LABORA! PER TAL DE PODER GAUDIR D’UNES PLAT- GES AMB PLENITUD I EL MÉS NETES POS- SIBLE. – NO EMBRUTIS LES PLATGES. Algunes de les restes poden tardar anys en desaparèixer. BOSSA DE PAPER: 4 anys PAPER D’ALUMINI: 5 anys PUNTES DE CIGARRETA: 10 anys EMBOLCALL DE MENJAR: de 20 a 30 anys BOSSA DE PLÀSTIC: de 35 a 60 anys LLAUNA: de 200 a 500 anys AMPOLLA DE PLÀSTIC: de 300 a 500 anys Parròquia · Pàgina 16

Una Pasqua de reformes

Enguany la Setmana Santa a la Parròquia de l’Ampolla començà dies abans de manera singular. Després d’una inspecció a la porta d’entrada de l’església i altres de- pendències del temple es detectà tèrmits i corcs. Va saltar l’alarma. Les notícies no eren bones. S’havia de fer una intervenció urgent de desinfecció per no arribar a tenir problemes més greus. Abans del tractament hi havia la necessitat de substituir parts de la fusta malmesa i canviar de dalt a baix una porta de l’interior del temple. Així que el consell parroquial va afrontar el problema de cara i decidiren aplicar el lema: “renovar-se o morir”. Es començà amb el sanejament del cablejat elèctric i de megafonia que arriba a la sagristia, després es feren corredores les portes del cancell per poder guanyar espai al fi nal de la nau del temple. Es col·locaren vidres a les portes de l’entrada per donar més claror a l’església i per últim es pintà part de la fusta tractada. El Diumenge de Rams, els xiquets de la catequesi de Comunió inauguraven totes aquestes reformes quan sor- tiren vestits d’apòstols, romans i de maries cap a la Plaça Catalunya per beneir les palmes i els rams. Els cants dels menuts i el burret carregant a Jesús ens van fer entrar en les celebracions de la Setmana Santa. Han estat dies de celebracions molt viscudes i amb un gran interès per part de la gent que ha vingut de fora. L’església s’ha quedat petita en els actes que s’han fet des del Dijous Sant fi ns al Diumenge de Pasqua. Però com molts ampolleros a batejar els fi lls, acompanyar-los el dia diu el títol d’aquesta crònica no es podia acabar aquesta de la Primera Comunió i a rebre el sagrament del Matrimo- gran setmana sense projectar més reformes. I és que la nit ni. Des de la Parròquia us desitgem a tots Bona Pasqua! del Dissabte Sant va fallar la megafonia. La Pasqua co- Mossèn Eduard mençava sen- se micros ni altaveus, com si Déu vol- gués que els cristians si- guem els qui comuniquem per tot arreu la gran notí- cia d’aquests dies: Jesús ha ressuscitat! Ens compro- metem a solu- cionar-ho com més aviat mi- llor ara que el Senyor crida a Entitats · Pàgina 17

AEJPC7 Marató TV3

Tenint en compte que aquest any La Marató de TV3 es colatada popular i fi nalitzar amb una gigafoto en va centrar en la investigació de les malalties cardio- forma de cor. Gràcies a la col·laboració de tots/es vasculars, l’Associació Esportiva Jordi Pitarque Ce- durant aquest dia i també durant els dies del Torneig prià no podia faltar a la cita i per això va organitzar, el setembre passat, on hi havia instal·lades urnes per el mateix 14 de desembre, una jornada d’activitats col·laborar també amb La Marató, vam fer possible centrades en el futbol i els nens al Port Pesquer de un donatiu de 3.680 € a la causa. Com sempre, 7 l’Ampolla per recaptar fons. D’aquesta manera, es vegades gràcies a tots/es pel vostre suport. va realizar un futbolí humà, per seguir amb una xo- Alba Galve Entitats · Pàgina 18

Una nova entitat al Centre d’Entitats de l’Ampolla

El nostre Ajuntament ha decidit acollir al Centre d’Entitats una associació sense ànim de lucre que té l’objectiu de dinamitzar el nostre territori. Aquest club d’empresaris i emprenedors treballa per donar suport al Pla Estratè- gic elaborat per la Universi- tat Rovira i Virgili, realitzant accions de dinamització d’empreses, entitats i per- sones de les 4 comarques de l’Ebre.

Només començar, l’activitat ha estat frenètica, sembrant les llavors més adients per fer una bona collita. . Presentació de projecte Xarxa de Coworking de les Terres de l’Ebre. . Presentació de projecte Foods Trucks Terres de l’Ebre. . Conveni de col·laboració amb Fepromodel i inici del Dossier Business Analytics per les muscleres. . Organització Curs universitari URV a l’Ampolla. . Inici del projecte Fundació Herba, per la dinamització d’emprenedoria a l’Aldea. . Col·laboració amb Grup 2027. URV. . Proposta de vincle amb el consorci europeu LEADER. . Inici de gestions pel projecte Espai Coworking l’Ampolla. . Presència i col·laboració amb el programa Embarca d’Acció. Empresa i treball. Gencat. . Dinamització i brainstorming del pla de difusió del FERRARI 488GTB. . Proposta de servei de prevenció per a CELESA. . Suports de l’associació cultural TOKATS. . Presència al Monil Wold Congres. . Oferta de col·laboració a la xarxa de coworking del Camp de Tarragona XECC. . Oferta de col·laboració a l’espai de coworking Zona Líquida de Riba-roja. . Estudi per la creació de la central de vendes del turisme de les Terres de l’Ebre. . Suport al programa de Cojuntura de la URV. CELIR a Gandesa Ebre Negocis & Business prepara també un programa formatiu amb tallers de Negocis quinzenals i està en disposició d’assessorar i ajudar a tots els empresaris, professionals, directius i emprene- dors que ho sol·liciten. (Demaneu informació a ebrenegocis@ gmail.com o al 646 492 007). Entitats · Pàgina 19

Club de Pensionistes de l'Ampolla Notícies de la Junta L'última sortida que hem fet va ser el dia 5 de març a Ca- Com cada any, i coincidint amb el canvi d'horari d'estiu, banes on després d'una xerrada comercial vàrem gaudir el Club estarà obert tots els dies de 5 a 7 de la tarda, per d'un bon dinar de buffet obert, que no faltava de res, a tots aquells que vulguin venir a passar l'estona, així mateix continuació a la tarda ens van portar a donar un tomb per l'horari de ball dels diumenges serà de 6 a 9 de la tarda. Marina d'Or, i a una hora prudencial, tornada a casa. Fets Socials Estem preparant unes classes de balls de saló per adults El mes de febrer el nostre Club en col·laboració amb el que tindran una durada de dos mesos. Totes aquelles pa- Centre de Dia, hem posat en marxa un taller de memòria relles que estiguin interessades, siguin o no socis del club, que està sent molt interessant i divertit, que tindrà una poden passar a informar-se per les ofi cines, de dilluns a durada de tres mesos i al que s'han apuntat una vintena divendres, de 5 a 7 de la tarda. de persones.

El 16 de MAIG es realitzarà el XII IRONCAT I el 6 de juny els 10.000 SOTA LA LLUNA-

Si vols SER VOLUNTARI i Passart-ho bé, vine a inscriure’t a l’Oficina de Turisme o al Centre Civic Tel. :977593011/ 977 460 216

Entitats · Pàgina 20

Campanya contra la Fam 2015

El passat diumenge 8 de febrer es va celebrar la “Jornada Aquest mateix diumenge 8 de febrer, un altre mitjà, la 2 de Mans Unides” iniciant així la Campanya contra la Fam de TVE va oferir un reportatge de Mans Unides: “Los hijos 2015, aquest any és la Campanya núm. 56. de la Basura”, que mostrava un dels molts projectes que Per donar-li difusió, durant uns dies, hem pogut veure als fa aquesta ONG, ajudant les dones que subsisteixen de espais cedits per TV3 aquest missatge: les deixalles a Cambotja. Ho trobareu a http://www.rtve. “Contra el treball infantil, escoles i mestres. Con- es/television/20150203/loshijos-basura/1092562.shtml tra la falta d’aigua, pous i fonts. Contra la fam i Col·laborant en la Campanya 2015 podrem fer realitat: l’exclusió, justícia i solidaritat. Contra la pobresa, “Programa d’atenció a malalts de SIDA en 5 Mans Unides, t’hi apuntes?” centres” dels pobles rurals de Jharkhanda, Índia, un Aquest és el lema de Campanya 2015: LLUITEM CON- “Embalsament comunitari a Emashini” amb un TRA LA POBRESA, T’HI APUNTES? abeurador pels animals, un Vivim en un món globalitzat, la nostra casa comuna és el pou i bomba per als massais planeta terra; però sovint ens oblidem de tot allò que passa de Kenia que no tenen ai- fora de les nostres fronteres, o senzillament del que no ens gua. I la ciutat de Benicarló, diuen els mitjans de comunicació. com ja acostuma a fer, es farà càrrec d’un projecte Cadascú pateix les seves “crisis”, però al món hi ha CRISIS educatiu a Sierra Leona. fl agrants: l’èbola continua fent estralls al continent africà i juntament amb la malària i les guerres internes causa Esperem la vostra solidaritat. nombroses víctimes, les guerres de Síria i l’Irak semblen no LLUITEM CONTRA LA tenir fi i els camps de refugiats ja no es poden mantenir, els POBRESA, T’HI APUN- infants orfes a causa d’aquestes guerres són nombrosos, TES? la tanca de Melilla continua sent assaltada cada dia... i per no oblidar les pasteres que s’enfonsen al mar... El E.F. EQUIP MANS UNIDES món pateix i nosaltres no podem deixar passar de llarg les L’AMPOLLA campanyes solidàries. Entitats · Pàgina 21

Ajuntament Solidari

Un cop més l’Ajuntament de l’Ampolla s’ha apuntat a la lluita contra la pobresa col·laborant amb els projectes de MANS UNIDES. S’han aconseguit avenços importants en el marc dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), però encara queda molt per fer.

Mans Unides en el seu Manifest de Campanya DENUNCIA: - 1 de cada 9 persones que viuen en condicions de pobresa extrema passa fam. - 162 milions de nens pateixen malnutrició crònica. - Més de 1.000 milions de persones no tenen aigua potable. - 50 milions de nens i nenes segueixen sense tenir accés a l’escola. - El 2013 gairebé 300.000 dones van morir per causes evitables relacionades amb l’embaràs i el part. - Les emissions globals de CO2 han augmentat gairebé un 50%. - Cada vegada hi ha menys ajut pels països més pobres. El 2015 Espanya destinarà el 0,17% del PIB.

Mans Unides ANIMA a totes les persones, insti- tucions públiques, i a tota la societat a promoure un estil de vida responsable i solidari. En aquest sentit el nostre Ajuntament ha respost col- laborant, juntament amb d’altres, a fer realitat un projecte que garantirà aigua potable a la regió de Kara, Togo. Es tracta de millorar les infraestructures dels pous que ja tenen ja que l’objectiu principal és pal·liar la gran mortalitat i el sanejament. Es construiran 8 pous d’aigua potable amb infantil a causa de les diarrees i el còlera. bombes manuals i es formarà personal local per tenir cura Com diu el Papa Francesc: “la solidaritat és una ma- del manteniment i reparació d’avaries a les instal·lacions. nera de fer història”. Amb això es millorarà la qualitat de vida de tota la regió E.F. Equip Mans Unides Medi Ambient · Pàgina 22

Delta Net l’Ampolla 15-03-2015

El Parc Natural del Delta de l’Ebre (PNDE), amb la La Bassa de les Olles uns 600 kg de brossa. col·laboració del CODE, van planifi car una acció de Tant el PNDE com l’Ajuntament de L’Ampolla, ens do- neteja d’espais naturals. Aquesta activitat està em- nen les gràcies a tots els participants i col·laboradors marcada en el Pla d’actuacions de la Carta Europea en la jornada de neteja. Gràcies també en especial a de Turisme Sostenible (CETS) al Delta de l’Ebre, per l’associació de caçadors de l’Ampolla la qual es va conservar i posar en valor el patrimoni deltaic. L’ac- ocupar de netejar amb les seves puntones l’interior ció comporta la realització de campanyes de neteja de la Bassa. de platges i altres zones del Delta a través d’un fort Paco Cabrera Curto, component de participació social. coordinador de la Jornada Aquesta acció involucra set municipis del Delta (Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d’Enveja, Deltebre, L’Aldea, Camarles, Amposta i L’Ampolla). Al municipi de l’Ampolla li va pertànyer la Platja de L’Arenal i la Bassa de les Olles, on el passat dia 15 de març tots els municipis esmentats varen fer la neteja projectada, on es varen presentar 30 voluntaris entre els quals hi havia holandesos, suïssos, ampolleros i residents a l’Ampolla. L’Ajuntament va nomenar un coordinador perquè es fes càrrec de dur a terme l’organització de l’esmenta- da jornada. Entre l’Ajuntament i el PNDE van facilitar els estris, els entrepans i l’aigua necessaris per dur a terme la feina. Cal dir que es van trobar objectes de tota mena, i en conjunt, es van retirar de la Platja i de Medi Ambient · Pàgina 23 Entitats · Pàgina 24

IV Jornades per la Pau Federico Mayor Zaragoza "Les dones, constructores de pau"

Va encetar la jornada Laura Castillo, investigadora la pau ha de ser el motiu que ens mogui a buscar la de la Càtedra Unesco de Filosofi a per la Pau de la justícia, ja que sense una no és possible l’altra, i si Universitat Jaume I de Castelló, aportant diferents no volem confl ictes a prop nostre haurem de trebal- refl exions sobre el gir epistemològic des de la pers- lar els confl ictes més llunyans. pectiva feminista. Proposà des de la fi losofi a per la Finalment la Viqui Molins ens va explicar les carac- pau diferents maneres de ser masculins i femenins, terístiques de les dones que havia conegut al tercer i va apuntar que la revolució signifi ca moltes vegades al quart món. Ens va descriure la dona del tercer món destruir coses, la necessitat d’apostar per les com- com una dona forta que treu endavant la seva famí- petències humanes per a fer les paus i l'interès de re- lia, sempre a punt per solucionar les coses, víctima cuperar històries de pau vers les històries de guerra. del masclisme, amb molta fe i dones que necessiten Carme Magallón, directora de la Fundación SIP i la teologia de l’alliberament per demanar justícia. La presidenta de WILPF España va comentar que cons- que ha conegut del quart món solen ser adolescents truir la pau no és cap cosa hetera, es va lamentar del víctimes de desestructuració familiar, víctimes de la rostre fi nancer de la guerra que tenim avui en dia i droga i dels seus marits, que han fet del seu ofi ci la va deixar ben clar la necessitat de la participació de prostitució per diferents causes i arriben a la vellesa les dones en els processos de pau. amb una terrible solitud, i al mateix temps, també Seguidament a la taula rodona la Rita Marzoa, peri- dones meravelloses que lluiten per tirar endavant la odista i directora del programa “Solidaris” de Cata- casa, els fi lls, etc... lunya Ràdio va afi rmar que hi ha moltes coses es- En resum, un matí ben enriquidor on vam poder túpides a les que donem importància i moltes grans aprendre tots plegats diferents perspectives de pro- petites coses a les quals ignorem. Va constatar que posta de pau des del punt de vista femení. Entitats · Pàgina 25

100 nens i nenes participen en les IV Jornades de Formació Futbolística de l'Associació Esportiva Jordi Pitarque Cerpià

Les jornades s'han celebrat des del 30 de març al 2 d'abril al Camp Municipal de l'Ampolla en les categories de prebenjamí, benjamí, aleví i infantil

L'Associació Esportiva Jordi Pitarque Ceprià ha comptat conservació, la creació i ocupació d'espais i superiori- amb 100 nens i nenes en les seves IV Jornades de For- tat numèrica, la cobertura i el marcatge i l'amplitud i la mació Futbolística. Aquestes Jornades s'han celebrat a profunditat, a més d'accions específi ques per a la for- l'Estadi Municipal de l'Ampolla durant els primers dies mació de porters. En aquesta ocasió, s'ha comptat amb de Setmana Santa (del 30 de març al 2 d'abril) i han la presència de Carlos Blanch, professor del col·legi comptat amb participants procedents de totes les Terres d'entrenadors de les Terres de l'Ebre; Albert Virgili, co- de l'Ebre. ordinador del CF Pobla de Mafumet; David Sangrà, D'aquesta manera, L'Associació Esportiva Jordi Pi- jugador del CF Morell i ex del Reus; Marc Carrasco, arque Ceprià ha aconseguit, per segon any consecu- director esportiu del Cambrils Unió; Joel Roig, entrena- tiu, omplir totes les places disponibles aconseguint el dor de l'escola de futbol Fundació Marcet; Ivan López, nombre màxim d'inscrits possible per a nens i nenes coordinador del futbol base del CF La Pobla de Mafu- de categories prebenjamí, benjamí, aleví, infantil i met; Raúl Jiménez, exporter d'equips com el Castelló i patufets, havent entrenat aquests últims al poliesportiu La Rapitenca; i Jordi Ventura, entrenador del FC Barce- de la localitat. lona Femení B. Les IV Jornades de Formació Futbolística han permès L'Associació Esportiva Jordi Pitarque Ceprià continua que els joves futbolistes aprofundeixin i consolidin els amb aquestes ja IV Jornades de Formació Futbolística seus coneixements i habilitats en el món del futbol de amb la seva tasca solidària i social. L'objectiu és, per la mà de tècnics contrastats de les Terres de l'Ebre. damunt de tot, que els més petits de la casa aprenguin D'aquesta manera, s'ha introduit als nens i nenes as- sobre futbol mentre es diverteixen i, com no, seguir re- sistents als conceptes de recolzament i desmarcatge; la cordant la fi gura de Jordi Pitarque. Entitats · Pàgina 26 Entitats · Pàgina 27 Activitats · Pàgina 28 Col·laboracions · Pàgina 29

Apunts històrics

Jorge Martínez i Cabrera

Per tots és conegut i més ara al trobar-se publicat al Llibre que existían (a fi nes del siglo XIX) sin edifi car entre la playa l’Ampolla i la seva gent, capítol 18 - l’Arqueologia de y el ferrocarril y encontramos: l’Ampolla. Les troballes dintre del solar de l’Ampolla, així - Que existen acueductos que están enterrados y cañerías com, les troballes del mar (Antefi xes, ceràmiques, monedes, de plomo, de aquel que lleva plata (dicho señor Abril se ceps d’àncora, àmfores entre d’altres). llevó un pedazo). Aprofi tant aquest espai vull donar a conèixer una mica més -Se hallaron pedazos de ánforas y tejas romanas, que se d’informació sobre aquest apartat, per tal de col·laborar llevaron al entonces naciente Museo Municipal de Tortosa amb tots aquells nois i noies que estan fent treballs a escoles, (entonces era yo concejal y el señor Abril, arquitecto instituts... referents a l’Ampolla, i que estan utilitzant com municipal). a font principal d’informació els llibres que vaig publicar Hallamos trozos de pavimentos que están hechos de piedra sobre la història del nostre poble. Tenint com a objectiu prin- artifi cial como las que se fabrican ahora, de varios dibujos, cipal preservar la major informació per escrit possible sobre y todo esto que está enterrado, prueba la existencia de un l’Ampolla. I garantir així el llegat de la nostra essència pueblo que fue de relativa importancia. com a poble a les generacions d’avui i a les que vindran. Además estaban todavía al descubierto (cuando yo era Bé, amb aquest article aprofundiré una mica més sobre niño, a mediados del siglo XIX) aquellos huertos en que el capítol que més amunt us comentava - l’Arqueologia, ahora se edifi can casas, los he visto hacer, donde existían reproduint un text que va escriure el Sr. Francisco Cabrera palmeras silvestres (palmitos) y algún algarrobo, que he Castillo al Diari de Tarragona, fa ja uns quants anys, i que visto arrancar, unas sepulturas incrustadas en las paredes fa poc que em van fer arribar. alrededor de un foso, cuyo pavimento era de granito (esto Aquest article parla entre d’altres coses sobre les excava- está detrás mismo de la casa Balmas) y todo lo sepultaron cions i troballes dutes a terme pel llavors arquitecte muni- para hacer el huerto, cuando lo que debían haber hecho cipal de Tortosa Don Juan Abril i el benemèrit ampollero era excavarlo y ver qué salía de aquellas misteriosas Don Martín Gilabert. antigüedades. Pero ni en aquel entonces había entre los L’escrit reproduït diu: moradores de l’Ampolla quien viese más allá de sus narices ni los Ayuntamientos de El Perelló ni de Tortosa, que se “Desde mediados del siglo XIX comenzaron a conocerse disputaban el barrio, pensaron en que podía haber aquí en el barrio marítimo de l’Ampolla (Baix Ebre) restos riquezas arqueológicas dignas de guardarse; y así, vuelvo arqueológicos de pasadas civilizaciones, encontrados a decir, quedó todo enterrado y dado al cultivo, al igual al azar, casi a fl or de tierra, o con ocasión de abrir los que nadie se ha cuidado de hacer excavaciones en las fundamentos de nuevos edifi cios. ruinas de las que fueron torres de Cap Roig, de L’Aguila y Así, es recordado el año 1853, en que tan gran número de La Merla y allí ha quedado todo perdido, llevándose la de monedas romanas se encontraron que, fundidas, pudo piedra buena que estaba a la vista, los dueños de fi ncas fabricarse con ellas una regular campana para la capilla colindantes. del entonces poblado. En el huerto existente delante de la estación de L’Ampolla, Posteriormente, se han encontrado monedas romanas, se conserva todavía en 1919 una gran bóveda, que, a fi nes con la leyenda “Dertusa” y con los bustos de Augusto y del siglo XIX, fue excavada y examinada por el arquitecto de Tiberio, etc. municipal de Tortosa Don Juan Abril y Don Martín Gilabert, Poco antes de terminar el siglo XIX, se intentaron realizar que lo atestigua. Y añade que “en ella almacenaban las excavaciones con fines arqueológicos, gracias a la nasas y artes de pesca, los pescadores a principios del diligencia del entonces arquitecto municipal de Tortosa Don siglo XIX, denominándola Lo Aljub = Algibe o cisterna“. Juan Abril y el benemérito ampollense Don Martín Gilabert. Amb aquest escrit del Sr. Castillo, he volgut com sempre De los trabajos realizados y de los resultados obtenidos posar a l’abast de tots un poc més sobre la història de hizo éste último una sencilla reseña: l’Ampolla. En una pròxima edició de la Revista Marinada, “Con el Señor Abril hicimos excavaciones en los terrenos inseriré més sobre aquest fascinant tema. Col·laboracions · Pàgina 30

MISCEL·LÀNIES HISTÒRIQUES DE L'AMPOLLA

– Desastres naturals i altres desgràcies – Guillem Comí

En aquesta crònica informarem als nostres segle passat amb la construcció de diversos embassa- lectors d’esdeveniments de gèneres diferents ments, ha causat repetides catàstrofes a tota la zona de la i inconnexes dignes de fi gurar, per la seva desembocadura, catàstrofes de les quals l’Ampolla n’ha transcendència, a la història de l’Ampolla. sortit rarament indemne. Tractarem en concret de les inclemències atmos- El 22 d’octubre del 1866, hi ha una gran riuada, el record fèriques, les calamitats i malalties epidèmiques de la qual perdura fi ns i tot gràcies a un romanç escrit a que ens van sobrevenir durant els segles XIX i Tortosa. Al delta, Tortosa i Xerta hi ha grans inundacions XX i també dels desastres naturals, desgràcies i moren moltes persones. Arreu de la comarca es desbor- i fets inclassifi cables. den els barrancs i les destrosses materials i les pèrdues humanes i econòmiques aboquen la zona a la misèria. Inclemències atmosfèriques Enmig d’aquesta desgràcia, les barques de l’Ampolla van ser reclutades per salvar pagesos que estaven refugiats a Les periòdiques avingudes del riu Ebre, que no van aca- les teulades dels masos i barraques del delta. Les barques bar fi ns que la conca es va regular als anys seixanta del anaven de l’Ampolla a la Cava. Tot el delta estava submergit i es podia navegar directa- ment d’un poble a l’altre. Mig segle després d’aquestes inundacions catastròfi ques, un nou desastre hidrològic arrasa els pobles riberencs. L’Ebre es des- borda i els telegrames de consternació, sol·licitant ajut humanitari, arriben a les autoritats provincials. A l’Ampolla les bar- rancades ocasionen estralls incalculables. El tràgic desbordament no es va cobrar víc- times humanes però sí que van morir ofe- gats molts d’animals, com ovelles, cabres i aus de corral. Els fets passen a fi nals d’octubre del 1907. Un missatge telegràfi c datat al Perelló ar- riba al Govern Civil de Tarragona. El text és breu i diu així: “Urgen socorros. Las aguas han inundado la par- te baja de este término municipal desde Ampolla al barranco de Ca- marles, rebajando la zona maríti- ma y uniéndose el agua y el mar desde Ampolla hasta el término de Tortosa”. La situació és d’emergència. L’Ajuntament de Tortosa suplica al Gover- nador l’expedició de barques i tripulants per evacuar de les zones del delta moltes Una instantània marinera de l’Ampolla del 1915 obra del cèlebre persones atrapades per la inundació. Un fotògraf català Josep Salvany. Aquesta panoràmica purament cop més els pescadors de l’Ampolla van mediterrània era objecte de veneració de grans pintors i demostrar un proïsme enorme i van fer-se fotògrafs fi ns que va desaparèixer sota la pressió urbanística immediatament a la mar per tal de socórrer d’altres models de poble. De la mà d’aquells grans artistes, les víctimes aïllades a les casetes rurals i l’Ampolla va estar exposada en públic a les millors galeries de barraques de la ribera. Tres dies després, pintures i fotografi es del país. un ofi ci signat per l’alcalde i el rector de la Col·laboracions · Pàgina 31

LA PLAÇA DEL BARRANC ANY 1951. És el nom popular amb que es coneix aquesta plaça a la qual afl ueixen molts carrers del poble. A partir dels anys 50 aquesta artèria es va incloure al nomenclàtor de carrers del poble amb el nom ofi cial de Plaça Ingeniero González Isla. Es tractava d’un homenatge que les autoritats municipals del passat règim van voler dedicar al funcionari que va redactar el primer projecte de port pesquer de l’Ampolla. Foto: Andreu Capera parròquia de l’Ampolla participen a la Junta Provincial La tempesta va perllongar-se des de poc després de les 4 de Socorros que el poble ja no necessita ser auxiliat. de la tarda i fi ns passades les 5. Els xàfecs i les ràfegues Un altre cop les grans precipitacions ocasionen greus de vent eren d’extrema intensitat Els pluviòmetres van estralls al terme de l’Ampolla. El 5 d’octubre del 1919 confi rmar que la pluja registrada va acumular 153 litres 2 l’allau d’aigua que va caure va ser tan formidable que per m i que la velocitat del vent va sobrepassar els 100 va arrossegar a la mar terres de cultiu, marges i arbres quilòmetres per hora. Alguns arbres –afi rmava el diari– sencers. També es van ensorrar les teulades de moltes van ser arrancats per la força del temporal “y trasla- casetes de camp. Els barrancs van arrossegar tal quan- dados a gran distancia”. També confi rmava que titat d’aigua, com no s’havia vist de molts anys. La cota dues cases propietat de l’alcalde pedani de l’Ampolla, de màxima elevació hídrica va arribar al sostre del pont Martín Gilabert, “se derrumbaron por completo del ferrocarril del barranc de Sant Pere. La majoria de llevándose sus tejados a 50 metros y una viga pagesos van haver d’abandonar el conreu de les terres per de hierro a más de 53”. El diari continuava in- haver-se quedat pràcticament improductives. formant que “la casa que habitaba el rector de la parroquia de l’Ampolla Don Francesc Espuny, Un fort temporal de pluja i ràfegues de vent huracanat van también sufrió serios desperfectos”. colpejar una vegada més l’Ampolla, causant greus estralls a distintes zones del poble. La força del vent va arrancar Els pagesos de l’Ampolla tornen a rebre un cop calamitós arbres i teulades de les cases i els barrancs es van des- per una tempesta de pedra que el 12 de setembre del bordar, sense que es provoquessin víctimes personals. La 1929 va descarregar amb gran força. Segons la premsa Vanguardia del 25 de setembre del 1921 explicava que del país el desastre va tenir conseqüències funestes. Als “en el pueblo de Ampolla se había desencade- arrossars compresos entre el terme de l’Ampolla i Illa de nado una formidable tempestad acompañada Mar la forta pedregada va caure en sec causant greus de truenos y relámpagos seguida de un furioso destrosses a la collita. El peritatge ofi cial dels danys va huracán, un verdadero ciclón que, gracias a su calcular que per cada jornal d’arròs cultivat es van perdre poca duración, no causó mayores daños”. set quarteres. Col·laboracions · Pàgina 32

LA PLATJA DEL GOC. Panoràmica d’un pintoresc paisatge de l’Ampolla de principis del segle passat. Foto: Eudald Pedrola

Altres fenòmens atmosfèrics i tel·lúrics al caure, va arrossegar a terra altres tres edifi cis més. A A més del fl agell de l’aigua, l’Ampolla també ha sentit al la Cava el vent va enderrocar diversos edifi cis i magat- llarg de la seva història el d’altres fenòmens atmosfèrics i zems. Molts pobles damnifi cats pel temporal, entre ells geològics. El 5 de març de 1886 un cicló assola el poble. l’Ampolla, van quedar-se sense fl uït elèctric, perquè la Les cròniques de l’època diuen que va ser un cicló terrible. força del vent va tombar els pals de la línia elèctrica. A Els anemòmetres de Tortosa van registrar ratxes de vent l’Ampolla, El Perelló i l’Ametlla van patir gravíssims danys que superaven els 110 quilòmetres per hora. A l’Ampolla les edifi cacions, arrancant teulades, parets i fi nestrals. aquesta velocitat devia ser superior perquè les destrosses L’any 1850 una terrible sequera de llarga duració fl agel·la van ser importants. Tot el nucli urbà va quedar malparat. severament l’Ampolla i comarca. Buscant un remei a les Van caure fumerals i barandats. Al camp, l’esgallamenta seves calamitats, el 20 d’abril d’aquell any, els pagesos d’arbres va ser general. Al nostre terme, els garrofers de les pedanies riberenques de Tortosa van treure en damnifi cats es comptaven per centenars. rogativa la imatge de la Mare de Déu de l’Aldea per im- Quan arriba aquest cicló, els ampolleros just si s’han re- petrar el benefi ci de pluja. “Aigua, Mare de Déu de cuperat de l’anterior ensurt, que s’hauria produït un any l’Aldea”, clamen els devots. D’aquesta processó consta abans. El 31 de març del 1885 un terratrèmol de poca que només entrar la Patrona a la seva ermita va comen- intensitat sembra l’alarma. L’epicentre del moviment sísmic çar a ploure amb gran força, pal·liant miraculosament estava situat mar endins i la tremolor es va sentir a tots els els efectes de la sequera. La tradició dels romiatges dels pobles de la comarca. La sacsada dura un minut i cinc pagesos riberencs a aquest històric Santuari per demanar segons, però no hi ha danys ni personals ni materials. pluja daten del segle XVIII i es conserven fi ns l’actualitat. Tanmateix, molts veïns surten al carrer presos del pànic, fet possiblement atribuïble a que el terratrèmol va ocórrer en plena matinada. El fred polar marca temperatures míni- El 8 de novembre del 1952, un violent temporal de vent mes de rècord. huracanat va castigar severament l’Ampolla i pobles pe- El fred ha visitat moltes voltes l’Ampolla, amb resultats so- rifèrics. La força del vent era de tal intensitat que va ar- vint molt catastròfi cs. Els annals climatològics locals regis- rancar de soca-rel arbres, va derruir cases i bolcar ve- tren quatre grans gelades, els anys 1829, 1870, 1891 i hicles, ocasionant elevades pèrdues. Els danys causats a 1956. Especialment recordada és aquesta darrera, de la l’agricultura van ser enormes. Les persones lesionades són que queden com a testimonis totes les persones més grans nombroses, unes pels derruiments i altres per haver estat dels seixanta anys. Les temperatures a la intempèrie eren tirades a terra. El número de ferits a la comarca es calcula de 10 graus centígrads sota zero. En conseqüència, totes en uns trenta. Segons l’Observatori de l’Ebre no hi consta les aigües embassades es van congelar i podia veure’s enregistrat un vendaval tan virulent. gel fi ns i tot a la vora de la mar. Aquest clima polar va A Camarles la força de l’huracà va tombar una casa que, transformar les càlides platges de l’Ampolla en un sublim Col·laboracions · Pàgina 33

paisatge àrtic. Les plantacions d’arbres poc acostumats a Les set plagues baixes temperatures van quedar greument destrossades. El 1855 es produeix una epidèmia de còlera a tota la També va tenir conseqüències funestes la gran gelada del comarca. La mortaldat que provoca la malaltia ocasiona 1829. L’ona de fred polar va arribar amb ganes i a més una desbandada de les zones urbanes cap a les casetes de baixar el mercuri a valors de 8 graus per sota zero de camp. No obstant, a l’Ampolla hi ha una desena de va portar copioses nevades. La superfície de l’Ebre es va morts. A Tortosa, entre els dies 27 i 28 d’agost, van morir gelar de part a part parodiant els rius de la tundra sibe- més de 600 persones, entre les primeres, l’alcalde Jo- riana. Les gleves de gel van estar a punt de rompre el pont sep Domingo Piñol. Els pobles afectats es van prevenir de barques de Tortosa. A les basses del Delta va passar encenent fogueres amb sofre per desinfectar, seguint les el mateix amb els resultats que era de preveure: la fauna instruccions ofi cials. Tanmateix, la pèssima alimentació piscícola va morir de fred i els pescadors que explotaven de les classes més pobres de la societat, en la qual no les concessions de les basses es van arruinar. Quan es faltaven aliments podrits, fi ns i tot fruita verosa i corcada va descongelar la bassa de la Goleta els pescadors van que es donava als porcs, era una corretja de transmissió extraure més de 1.000 quilos de llobarros i 1.500 de mortal apropiada per al contagi de la malaltia. El princi- cabeçuts èrtics per congelació que no van poder col·locar pal número de víctimes es produïa, no és per casualitat, al mercat per manca de cotització. entre la població més miserable. Gairebé mig segle després consta una gran nevada de L’any 1861 es detecten a l’Ampolla febres quartanes la qual tenim escassa informació. El 28 de desembre del d’origen palúdic propagades per la picadura de mosquits 1870 un mantell de neu de 20 centímetres de gruix va anòfels. Aquests mosquits tenien a les zones humides del cobrir tots els carrers del poble. Les temperatures es van delta les condicions apropiades per a viure i multiplicar- desplomar fi ns arribar als 8 graus sota zero, danyant ar- se. Víctimes d’aquestes febres van morir a la localitat vuit bres i collites. Als bancals dels trossos hi havia un pam de pagesos. Amb els anys l’epidèmia va anar extingint-se a neu i es van gelar safarejos, basses i cisternes. mesura que totes aquestes zones insalubres i improduc- tives foren dessecades per motius sanitaris o pel seu po- I el 26 de gener del 1934 la premsa provincial se’n fa tencial per a l’ús agrícola. ressò d’una forta nevada que va caure sobre l’Ampolla i pobles veïns. Per donar una idea de la intensitat d’aquest El 1889 a l’Ampolla i Camarles es va propagar per via temporal de neu el Diari de Tarragona informava “que de contagi entre els propis habitants la pigota borda, una la carretera de Barcelona, des de l’Ampolla al malaltia infecciosa i febril molt greu que es caracteritza Perelló, estava completament emblanquinada per l’erupció de gran número de tumorets cutanis amb per la neu”. pus. A l’Ampolla en concret va matar 4 menors en qüestió

PAISATGE MARINER DE L’AMPOLLA. A la imatge la històrica platja de les Barques, una altra icona paisatgísti- ca desapareguda. Foto: EUDALD PEDROLA. Col·laboracions · Pàgina 34

de poc temps per falta de vacunació, segons consta al l’Ampolla camí de Tortosa el Rei d’Espanya Amadeo cens de defuncions. de Saboya. A la capital del Baix Ebre és complimentat L’estigma de la malaltia torna a fl agel·lar l’Ampolla i co- per l’Ajuntament. El monarca regala 250 duros al muni- marca el gener del 1890. Una gran passera de dengue, cipi perquè siguin repartits entre els pobrets de la ciutat. una afecció afavorida també per les pèssimes condi- El 4 d’agost del 1873 un crim espantós sacsa l’Ampolla cions de vida, deixa un rastre de mort i desolació. No i, de passada, tota la comarca. Un matrimoni originari tenim xifres exactes de la mortalitat, però les dades que del Perelló format per dos defi cients mentals assassina hem recollit, assenyalen que a l’Ampolla van contraure dues xiquetes germanes. Una de catorze anys, l’altra aquesta malaltia febril i contagiosa força persones. El vec- d’onze. Els fets passen a una fi nca del barri del Roquer. tor transmissor de la malaltia era el mosquit de la febre És un episodi que causa gran consternació popular. groga, el qual tenia una situació ideal per al seu hàbitat El 23 de juliol del 1904 mor a l’Ampolla un capellà en les aigües pantanoses del delta. No en va el dengue de Tortosa que passava una llarga temporada al poble estava pràcticament escampat per tots els nuclis riberencs recuperant-se d’una malaltia greu. Es tractava de moss- i va acabar convertint-se en un gran problema de salut èn Agustí Paulí Baulenas, Mestre de cerimònies de pública. l’església Catedral i vicari del convent de les monges de El paludisme sempre va constituir la gran preocupació Sant Joan de Tortosa. Al dia següent va rebre sepultura dels avantpassats del nostre poble. El 1912 l’Ampolla, al cementiri de l’Ampolla, resultant l’acte d’enterrament l’Aldea i Camarles van patir la invasió de la malaltia. molt emotiu i multitudinari. Des de llavors es va expandir l’endèmia d’una manera El 30 d’agost del 1905, des de l’Ampolla pot veure’s un ostensible. Sobretot entre el 1914 i 1917 afavorida per dels eclipsis de sol més extraordinaris que es coneixen. la substitució per part dels pagesos dels cultius d’horta A les dotze del migdia tot queda fosc com una gola i cereals pels arrossals. Els punts més atacats pel palu- de llop. En ple apogeu de l’eclipsi, al cel es veuen les disme, a més de l’Ampolla, eren totes les poblacions on estrelles i els animals de corral se’n van a la joca com es conreava l’arròs en aigües estancades. si ja fos de nit. També hi ha una gran voladissa de rates panades. Amb anterioritat, el 18 de juliol del 1860, l’Ampolla havia pogut observar un altre eclipsi solar de Episodis inclassifi cables menys intensitat. La interposició de la lluna entre el sol i L’any 1853 a una fi nca de l’Ampolla es troba una impor- la terra es va produir a les tres de la tarda i va tenir una tant quantitat de monedes romanes, de les quals ja vam durada de 30 minuts. L’expectació que aquest fenomen escriure en un anterior article dedicat als ancestres romans astronòmic va despertar al poble fou extraordinària. del nostre poble. La troballa ens ve a confi rmar la teoria Molts pescadors de l’Ampolla es desplacen a Tortosa d’historiadors de prestigi que situen la vila romana de el dia 20 de març del 1910 per participar de la tradi- Traia Capita a l’Ampolla. Amb un deliciós vernacle de cional processó del diumenge de Rams. Representen a la nostra zona geogràfi ca, l’escriptor Ramon Vergés la Socie tat de Pescadors de Sant Pere i acompanyen el Paulí (Tortosa, 1874- Illa de Mar, 1938), fa de la desco- misteri junt amb 100 mariners d’altres poblacions. Als berta un breu relat al llibre Espurnes de la Llar, que re- pescadors que concorrien a la processó, la confraria produïm textualment: “D. Bernardo Balmes, Admi- els obsequia amb la cera corresponent i dos lliures de nistrador de l’Aduana de Tortosa, y parent del caramels. En fi nalitzar l’acte religiós a la casa gremial célebre fi lósofo vicense Jaume Balmes, tenia es fa un convit en el que abunden els braços de gitano, moltes fi nques al barri marítim de l’Ampolla coquetes de sagí i cóc de maçana, tot remullat amb vi i regala pera la Iglesieta del mateix una cam- ranci i vi blanc. pana construhida en monedes romanes que havia arreplegat, perque volia que’ls bustos dels emperadós gentils, al transformarlos la Pànic a l’Ampolla i mor del farer de fundició en una campana, servixquessen pera Buda propagá aquella fe pels Nerons y Dioclecianos tan perseguida; confi rmant la sentencia de Ter- El 23 de juliol del 1882, l’Ampolla va viure uns dies de tuliano de que la sanch dels màrtirs es llavó de pànic extremat produït per un gos que pels carrers del cristians”. poble arrossegava amb la boca el cap d’una persona que comprenia part del crani. Va ser un episodi que va deixar El 4 d’abril del 1867 l’Ampolla celebra una festa per esgarrifats a tots els veïns fi ns al punt que molts dels quals l’arribada del ferrocarril. Aquell dia passa la primera van tancar els xiquets a casa sense deixar-los sortir al car- locomotora de prova procedent de Tarragona. Per so- rer. Mentre aquest fet provocava les més diverses versions lemnitzar aquesta fi ta clau de la nostra història també es entre el veïnat, fi ns i tot extravagants i sense sentit, un veí va ce lebrar una missa major en la que va concorre tot el de l’Ampolla va informar al pedani de la localitat, que poble sense excepció. Pocs dies després, el 8 de maig, prop de la carretera i passant per un camí que condueix circula el primer ferrocarril amb parada l’Ampolla pro- a una fi nca, havia notat una forta pestilència. cedent de Barcelona i amb destinació Tortosa. El 8 de setembre de 1871 passa per l’estació de ferrocarril de Desplaçats al lloc indicat situat a 40 metres de distància Col·laboracions · Pàgina 35

de la carretera vella, van trobar el cadàver d’un home en el qual hi feia constar que havia sortit de casa amb en complet estat de descomposició. El cos estava gairebé intenció de no tornar, ja que alimentava des de feia temps tot rosegat per algun animal carnívor i li faltava el cap, la idea de disparar-se un tret de pistola. Tot va fer suposar circumstància que va fer suposar que el que arrastrava el que la mort de l’infortunat Francisco Fibla havia estat per gos pels carrers de l’Ampolla corresponia al tronc humà suïcidi, ja que a més del relatat, la mà dreta del cadàver trobat en aquell moment. subjectava una pistola de dos canons amb dues càpsules Del registre que es va practicar al mort es van trobar 100 buides al carregador. pessetes en monedes d’or, plata i coure; un passaport del Fernando Vallés, torrer del Far de Buda, va morir de vicecònsol espanyol a Port-Vendrès que l’identifi cava com forma accidental el 4 d’abril del 1903 a causa d’un ac- patró del pailebot “Joaquinito” amb base a aquell port cident fortuït. La víctima, de 45 anys, en portava més de francès i una credencial que el facultava per anar de per- cinc com a màxim responsable d’aquesta torre de senya- mís durant tres dies a Benicarló, d’on sembla ser que era lització situada a la desembocadura de l’Ebre. La tragèdia originari. La identitat del cadàver es va poder localitzar va produir-se mentre el farer s’estava afaitant amb navalla i en un document expedit per la Comandància de Tortosa a per l’estat nerviós que patia es va tallar la caròtida, morint nom de Francisco Fibla, al qual habilitava per a exercir dessagnat gairebé a l’acte. El far de Buda era tot un mite de patró nàutic. pels pescadors ampolleros i el seu farer molt conegut i Al costat del cadàver va descobrir-se un paquetet que con- apreciat. El difunt va ser enterrat a Tortosa i a l’església tenia roba neta. També se li va trobar un llibre de notes de l’Ampolla es va resar un rèquiem en la seva memòria.

El calendari romà i els anys bixestos

A l'antiguitat, els homes veieren la necessitat de mesurar el constituí un gran perfeccionament, però no solucionà el pas del temps i trobaren que la lluna, amb els seus canvis problema del desajust de l'any civil, ja que fi xava per l'any de posició i d'aspecte, era un bon punt de referència pels civil una duració de 365 dies i 6 hores i l'any solar vertader esdeveniments i les celebracions dels pobles agrícoles i (any tròpic) és uns 11 minuts més curt. Amb els anys s'anà ramaders. Per això el cicle lunar, amb les seves fases, que acumulant aquest error i la diferència va anar en augment. té una duració d'uns 29 dies i mig, fou la base de molts L'Església intentà solucionar el problema, que afectava calendaris. la correcta celebració de la Pasqua, però la solució no Però és evident que també tenia molta importància el cicle arribà fi ns l'any 1582, en que el papa Gregori XIII decidí de les estacions, durant el qual el Sol ocupava diferents una nova reforma del calendari. El papa disposà que el posicions a la volta del cel. En efecte, els canvis en la mes d'octubre de l'esmentat any se suprimissin 10 dies i posició del Sol determinen les èpoques de fred i de calor es passés del 4 d'octubre al 15 del propi mes i, per evitar i l'evolució cíclica que sofreix la vegetació i, en defi nitiva, que en el futur l'equinocci de primavera s'allunyés del 21 regeixen la vida i les feines dels camperols. de març decretà que de cada quatre anys centenaris n'hi Per a racionalitzar el calendari, Juli Cèsar, el famós polític i hagués un de bixest i els altres tres no ho fossin. Amb tot i militar, aconsellat pel matemàtic Sosígenes, decidí l'any 45 les normes establertes per la reforma gregoriana, encara abans de Crist la reforma del calendari (reforma juliana). queda una diferència residual entre l'any solar i l'any civil Aquesta reforma fi xà la duració de l'any en 365 dies i 6 mitjà, però aquesta diferència és tan petita que la seva hores i establí que cada quatre anys, tres fossin de 365 dies acumulació no donarà un error d'un dia fi ns l'any 5200. i el quart de 366 dies (any bixest o de traspàs). Seguint el Molts països adoptaren la reforma gregoriana (Espanya, costum romà d'intercalar dies el mes de febrer, la reforma França, Portugal, bona part d'Itàlia i les províncies catòli- establia que el dia a afegir els anys de traspàs s'havia d'in- ques dels Països Baixos...) Els països de religió ortodoxa tercalar entre els dies 23 i 24 d'aquest mes. Al calendari es resistiren a acceptar la reforma del Papa. Anglaterra romà hi havia tres dies espaiats al llarg de cada mes que no l'adoptà fi ns el 1752 i Rússia mantingué el calendari tenien nom propi. Així, el dia primer de març s'anomenava julià fi ns a la revolució del 1917. calendes de març. El dia 23 de febrer era el sisè abans Com que el mes de febrer en els anys comuns té 28 dies i de les calendes de març. El dia afegit entre els dies 23 i en els bixestos 29, podríem acceptar que el dia afegit és 24 de febrer s'anomenava "segon dia sisè, abans de les el 29. Però el calendari eclesiàstic ha conservat la norma calendes de març" (bis sexto Kalendas Martias). D'aquesta romana de considerar que el dia intercalat és el 24 de expressió: bis sexto, prové la paraula bixest amb que es febrer. Per això en el calendari, en els anys bixestos, en el designen els anys de traspàs de 366 dies. Per a posar les 24 de febrer no hi fi gura cap sant i els sants que fi guren coses al seu lloc, el primer any d'aplicació de la reforma els anys comuns en el dia 24 passen al dia 25 en els anys juliana va durar 445 dies, cosa que creà gran desconcert bixestos, els del 25 passen al 26 i se segueix així fi ns a i per això aquell any s'anomena "any de confusió". fi de mes. La reforma juliana, amb l'establiment dels anys bixestos, Ernest Plans i Callau Col·laboracions · Pàgina 36

COSES NOSTRES

Quan es parla de la possibilitat d’arribar a la independèn- eren joves i ja van ser utilitzats en el seu dia per pagar les cia de Catalunya, les forces que hi estan en contra, tracten pensions en aquell moment. Per tant, les cotitzacions dels de minar els nostres desitjos, imposant la doctrina de la por treballadors no són acumulades enlloc. Així doncs, com i, principalment fent-la recaure amb quelcom tan sensible que ni el govern espanyol ni la Seguretat Social espanyola com les pensions de les persones grans. tenen els diners que serviran per pagar les pensions dels El meu amic Enric Senserrich va publicar en el diari La Ro- jubilats de demà, no tenen capacitat per evitar que els ju- tonda d’Igualada un article que, amb el títol “Las pensions bilats catalans cobrin les pensions en cas d’independència. i la por”, desmunta amb dades prou entenedores tots eixos Si Catalunya fos independent i decidís mantenir el sistema fantasmes, lo que em plau fer-vos arribar. actual de repartiment, els treballadors catalans cotitzarien De totes les falsedats que s’escolten en l’actual debat sobre a la Seguretat Social catalana i els diners d’aquestes co- la independència, la que diu que “si Catalunya s’indepen- titzacions servirien per pagar les pensions dels catalans. ditzés els jubilats catalans no cobrarien les pensions” és la És a dir, qui garanteix que els jubilats catalans cobrin les més innoble i immoral. seves pensions no és el govern espanyol, ni la Seguretat Si Catalunya fos un estat les pensions estarien assegurades, Social espanyola, sinó els treballadors catalans. I com tant les actuals com les futures, i fi ns i tot podrien ser millors. que en una Catalunya independent hi hauria treballadors, A Espanya i a Catalunya, com a la majoria de països, els les pensions estarien garantides. Per això, la pregunta no diners que s’utilitzen per pagar les pensions surten de les és si les pensions a Catalunya es cobrarien, sinó si serien retencions dels sous dels treballadors. més altes o més baixes que les que hi ha en una Catalunya dins d’Espanya. Com ja hem dit abans, en un sistema de Per tant, el pagament de les pensions no depèn de si repartiment, la pensió que cobra cada jubilat és el resultat estem dins o fora d’Espanya, sinó que depèn del nombre de repartir tots els diners que cotitzen els treballadors entre de persones que estan treballant actualment i en un futur tots els jubilats. a Catalunya. A Catalunya hi ha més persones en edat de treballar que no pas persones més grans de 65 anys. Això El total de diners recaptats en concepte de cotitzacions permetrà que Catalunya tingui unes pensions millors tenint depèn del nombre de treballadors que cotitzen, del salari, un estat propi que no pas si seguim sent una autonomia del percentatge del salari a la Seguretat Social, per tant la dins d’Espanya. pensió que rebrà, de mitjana, pot ser més alta. Com més treballadors i com més alt sigui el salari, etc. En termes generals hi ha dos tipus de sistemes de pensions al món: de capitalització i de repartiment. En un sistema A Catalunya el nombre de treballadors ocupats per pensio- de capitalització els diners que cotitzen els treballadors nista és de 2,54. A Espanya n’hi ha 2,48. Aquesta diferèn- es dipositen en un fons de capital, que s’inverteix en cia, tot i que petita, s’explica perquè Catalunya té una taxa actius fi nancers que van generant interessos. Aquest fons d’ocupació més elevada que Espanya. D’altra banda, el es recupera el dia que el treballador es jubila i aleshores salari mitjà anual a Catalunya és de 24.449 euros, mentre s’utilitza per pagar la seva pensió. Espanya té un sistema que a Espanya és de 22.790 euros. Per tant, si Catalunya de repartiment. En aquest sistema les cotitzacions dels fos independent i mantingués el tipus, el total d’ingressos treballadors d’avui es reparteixen entre els pensionistes per cotitzacions dividit pel nombre de jubilats donaria una de tot tipus, d’avui. pensió mitjana més alta que l’actual. Aquí podria ser un 10% superior a la que tenim estant a Espanya. És a dir, la generació que treballa és la que fi nança la ge- neració de pensionistes: els jubilats d’avui van cotitzar quan En un quadre ofi cial en què consta el que aporta Catalunya Col·laboracions · Pàgina 37

i Espanya sense Catalunya, quasi sempre Catalunya ha amenaces que vénen de la majoria de partits estatals, en aportat més diners des de 1995 a 2010. relació al fet que les persones grans jubilades de Catalunya Diuen que la Seguretat Social ha hagut de rescatar Cata- no cobrarien les pensions, no tenen cap fonament i jo dic lunya... En determinats anys, però els diners acumulats de que són immorals per fer agafar por a aquestes persones més aportació total de Catalunya han estat molt superiors. que, havent treballat tota la vida, no puguem refi ar de res Espanya, sense Catalunya, ha tingut un dèfi cit de 26.317 més que de la pensió. Menteixen i són un maltractament milions d’euros. Tretze vegades més gran que el dèfi cit a tots plegats per crear dubtes sobre una cosa tan clara català. És llarg d’explicar amb dades, però el resum seria i simple. que si Catalunya hagués estat independent entre 1995 i el Jo també estic jubilat, i l’únic que em fa por és que la por 2010 la Seguretat Social catalana hagués pogut disposar faci dubtar a les persones grans de què han de votar, SÍ o de 24.773 milions d’euros més. (Dades de l’INE disponibles NO a l’estat propi. només fi ns a 2010, i també del Departament d’Economia Jo opino que si ens quedem a Espanya sí que perillen les de la Generalitat). nostres pensions, ja que Espanya és un pou sense fons en Conclusions: el fet que la Seguretat Social espanyola sigui no saber prioritzar les seves inversions i despeses, i ja fa de repartiment i no de capitalització fa que la decisió de massa anys que escanya l’economia de Catalunya i, per pagar les pensions als jubilats i altres pensionistes catalans, tant, tots els que vivim a Catalunya, sobiranistes o no, hem en cas d’independència, no depengui del Govern de l’Estat, de dir prou a l’espoli i a aquest maltractament. sinó dels treballadors catalans que cotitzin. Per això les Lluís Bultó i Antolin Escacs - Poesia · Pàgina 38

Nc6 40. Nxc6 bxc6 41. Qc8 Rd6 42. Qc7+ Qe7 Partida d'Escacs 43. Rxc6 $1 Rxc6 44. Qxc6 Qxb4 45. Qxd5+ {Peó amb Llàtzer Bru de més i el fi nal de dames es guanya relativament fàcil perquè el peó de a serà molt fort.} Ke7 46. a5 Bru 2264-Arnijas 2160 Campionat de Cata- Qb1+ 47. Kg2 a6 48. Qc5+ Kf6 49. Qb6+ {Ha de lunya Edats S-18 Ronda 5 canviar i corona dama.} 1-0 1. c4 {Sorpresa! Normalment acostumo a jugar e4. Sorpresa! Normalment acostumo a jugar e4.} c6 2. e3 g6 3. Nf3 Bg7 4. d4 d6 5. Nc3 Nd7 6. g3 e5 7. Bg2 Ne7 8. O-O O-O 9. b3 Qc7 10. Ba3! {Jugada bona ja pressionant al punt d6.} Rd8 11. Qc2 f5 12. dxe5 $1 {Al moment oportú.} Nxe5 13. Rad1 Nxf3+ 14. Bxf3 Be6 15. Rd2 Rd7 16. Rfd1 {A per la debilitat de d6.} Rad8 17. Ne2 Bf7 18. Rd3 Be5 19. Bg2! Nc8 20. Bb2 Re7 21. Bxe5 $6 (21. f4 $1 Bxb2 22. Qxb2 {I el blanc està millor.}) 21... Rxe5 22. Nd4 Ree8 23. Nf3 Qe7 24. Nd2 d5?! {El negre hagués hagut d'esperar més} 25. cxd5 Bxd5 26. Bxd5+ Rxd5 27. Rxd5 cxd5 28. Nb1 $1 {A pel peó de d5.} Nb6 29. Nc3 Qe5 30. Qd2 Rd8 31. a4 {Intentant destruir el defensor.} Kf7 32. h4 Nc8 33. Ne2 Ne7 34. b4 Qe4 35. Rc1 Rd7 36. Qb2!! {Jugada pràcticament guanyadora ja que amenaça Dh8} Qe6 37. Qh8 h5 38. Nd4 Qf6 39. Qb8 $1 Posició després de 36.Db2

Quan vaig néixer

per Ernest Plans i Callau Quan vaig néixer per mi va ser un dia de gran sort. És la vida que m'envolta, és el Déu que l'ha creat, claror i llum ens ha donat, per no viure la foscor, ens ha donat bones coses: d'esperit, per estimar de sol, per il·luminar, de la natura, per contemplar, de la pluja, per refrescar, de la neu, per enyorar, del vent, per poder volar, de la lluna, per enamorar, de la nit, per somiar. Quan vaig néixer, va ser un dia de gran sort.

Bot submarí - Marc Cabrera de Pablo Col·laboracions · Pàgina 39

Lo dit a l'ull El 9 de novembre de 2014 (conegut com el 9-N), es va UN DIVORCI ASSENYAT (AMB CLÀUSULES celebrar la consulta participativa sobre el futur polític D'INDE PENDÈNCIA PERSONAL I ECONÒMICA de Catalunya, amb la pregunta genèrica: VOL QUE PER A LA JUANI). I, entre tots els participants que CATALUNYA ESDEVINGUI UN ESTAT? Amb un van escollir aquesta opció, el sorteig –una mà innocent quadradet pel SÍ i un altre pel NO. va extreure la papereta de l'urna– va atorgar com a guanyador dels 250,00 € a gastar en un comerç de En cas afi rmatiu, es proposaven 2 opcions: VOL QUE l'Ampolla... ENHO RABONA!... a En TONI ROSA. AQUEST ESTAT SIGUI INDEPENDENT? Amb un quadradet pel SÍ i un altre pel NO. D'un total de 99 butlletes rebudes i escrutades –un cop més, els ciutadans van poder exercir el seu irrenuncia- D'un total de 2.305.290 vots escrutats, el resultat va ble dret a decidir– el resultat, desglossat, va ser el se- ser el següent: güent: SÍ-SÍ 1.861.753 vots (el 80'76%) A FAVOR DEL TRENCAMENT SÍ-NO 232.182 vots (el 10'07%) MATRIMONIAL 83 (EL 84%) NO 104.772 vots (el 4'54%) CONTRARIS AL TRENCAMENT 16 (EL 16%) EN BLANC 106.583 vots (el 4'63%) 99 100% 2.305.290 100% Cal ressaltar que l'equivalència entre el percentatge de la consulta participativa a Catalunya (el ja llegendari 9-N) i el tant per cent d'encert en la participació dels D'altra banda, el passat mes de març de 2015, es va ciutadans de l'Ampolla pel desenllaç de l'obra LO DI- celebrar a l'Ajuntament de l'Ampolla l'acte de procla- VORCI, ha estat del tot coherent i homogeni. Un bon mació del guanyador del concurs convocat pel consis- senyal de la nostra maduresa democràtica. tori, per ajudar a acabar l'obra titulada LO DIVORCI que, al llarg de 26 mesos, ha publicat MARINADA. Manel Aguilar i Vallcorba De les 4 possibles opcions per triar, va resultar majo- ritàriament votat el desenllaç número 3: ES PACTA Natura i Fauna · Pàgina 40

La Polla Blava (porphyrio porphyrio)

Castellà: Calamón Común, Euskera: Urulio urdin, Portuguès: Caimâo, Francès: Poule sultane, Italià: Pollo sultano, Anglès: Purple Gallinule, Alemany: Purpurhuhn. D’entre la família dels ràl·lids, la Polla Blava és l’ocell més gran d’Europa, amb 48 cm des del bec fi ns a la cua. El mascle té un pes aproximat de 850 grams i la femella d’uns 725 grams. És una espècie sedentària a tots els aiguamolls. Es tracta d’un ocell molt vistós amb el plomatge blau, bec i potes vermells. El bec està rematat per una marca que li arriba fi ns al front també de color vermell; els dits són molt llargs, els genolls són força robustos i la cua acaba en color blanc com a les polles d’aigua. És un au que perjudica als arrossaires ja que es menja Habita en terrenys pantanosos amb grans canyissars i les tiges tendres de l’arròs i cada nit s’ajoca en un lloc boverals a la vora de les llacunes coberts de vegetació, on diferent; és molt freqüent que ho faci dalt d’un guaix cria. És molt important i considerable la població d’aquest d’arròs trepitjant-lo per fer-se el niu quan l’arròs comença ocell al del Delta de l’Ebre, encara que també la podem a espigar. També s’alimenta de llavors, fulles tendres de trobar en alguns punts d’Andalusia, Castella-La Manxa, canyís, juncs, plantes subaquàtiques, invertebrats, etc... La Comunitat de Madrid, Comunitat Valenciana i les Illes principal amenaça per a l’espècie radica en la dessecació Balears. És un volador amb poca traça, no obstant això de la zona humida, la cremada de la vegetació palustre es desenvolupa bé per dins de les canyes. Les escasses del seu hàbitat; en defi nitiva tots els fenòmens relacionats vegades que vola, ho fa a una alçada d’entre 2 i 3 metres amb la sequera. i durant una distància curta. En algunes àrees del sud i de l’est de la península pot arribar a criar durant tot l’any, mentre que a l'interior sola- ment cria entre febrer i setembre. El sistema més comú de reproducció és la formació de parelles, encara que també es dóna el cas de formar grups de cria comunal. La posta pot oscil·lar d'entre 2 o 8 ous i la incubació dura d’entre 24 i 34 dies. Entre els seus depredadors està el milà negre, l’àguila im- perial, l’arpella (capadella) i algun que altre depredador terrestre que es menga els ous i els polls, com ara les serps. Com actitud intimidatòria posa el cos rígid amb les potes i el coll estirats, orientant al contrari el bec i la taca frontal en senyal d’amenaça. Paco Cabrera Curto Teatre · Pàgina 41

Teatre * Vodevil * Varietés Tragicomèdia * Burlesque TÍTOL DE L'OBRA: LO DIVORCI Autor: Manel Aguilar i Vallcorba

ACTE TRETZÈ I ÚLTIM La JUANI lo GERARD Personatge femení Personatge masculí Esposa d'en Gerard Marit de la Juani Interpreta a Catalunya (is not Spain) Interpreta a l'Estat espanyol

La JUANI lo GERARD

Gerard, trobes que he estat assertiva an la idea d'anar a Jo no vull saber-ne res de la teua proposta. A mi, no'm este restaurant, dinar plegats com dos persones civilitzades, divorciarà de tu ni Déu! Me la bufen la Cheneralitá, lo i parlar de les condicions del nostre divorci? Parlamento català, ils Mozos d'Esquadra. Ets ordinari, groller i ignorant. Per a mi, la recuperació de Pos, m'hi pixo i m'hi cago an la TV3, an lo Barça i an la les institucions, l'afany en poder tenir estructures pròpies i Catalunya Radio. He amagat sentiments durant tots estos ser una dona no dependent d'un home, ho és tot. 35 anys de matrimoni però ara, mesquesigue, vomito! Tu domés parles català. Res més. Durant estos 35 anys Sí, jo he parlat este puto dialecte de merda domés quan d'hipocresia per part teua, he tingut que aguantar-te un m'interessava. A Espanya sol existix un idioma: lo espanyol! cabàs de robatoris, molts menyspreus i moltes ingratituds. I també m'hi cago i m'hi pixo an la Grossa de Cap d'Any Oco! I mai no m'has escoltat. i an lo Neymar dels collons. Gerard: Tot lo que tu odies i menysprees, es lo que jo –i Jo ostento –per la gràcia dels textos del libro gordo de la meua família– estimem an cos i ànima. Mos divorciarem Petete– lo dret de tutela sobre tu. I parlo català domés de tu. T'has delatat an los teus insults: ets més fals que un quan me convé. Però, sempre he pensat an espanyol i, euro sevillanu. alego, seguiré pensant-t'hi. Tu dius bizco i jo dic guenyo. Tu dius escondite i jo dic Et diré que faré avant la teua proposta de divorci: me con- fet i amagar. Tu dius bisagra i jo dic frontissa. Tu dius tinuaré quedant los quartos que guanyes fregant escales i tabique i jo dic envà. Nom's parexem an res. Mos hem llimpiant despatxos. I qualsevol dia, te pots estavellar an de divorciar, Gerard. avió contra una serralada. Ets un catalanòfob, però no hi ha mal que cent anys perduri. Bah! Ni que visquis 100.000 anys –com diu anquella Per tant, lo rellotge de sorra corre al meu favor i no podràs meua amiga, la dels morros– te podràs deslligar de la impedir que foti lo camp. I au! fèrula an la que te faig viure encotillada i embotonada. Sil's meus pares fossin vius, an vore lo meu clam M'hi pixo an la teua família, im cago an les vostres tradi- d'independència familiar, sel's il·luminarien los ulls. Esti- cions –com ballar sardanes, aixecar castells, los correbous maven molt profundament la llibertat del ser humà! i les patums– i an totes les vostres costums. Has llepat, Gerard. He gravat la conversa. Lo micròfon és M'has ben fotut, catalana de merda. Com no se m'ha damunt la taula, camufl at dins d'este fl orero que fa bonic. ocorregut que'm gravaries? I an lo que t'he dit! I an lo molt que t'estimo! No vull que m'estimis, Gerard. Vull que me respectes... tan Bé: m'has ben agarrat pels ous, però los vull conservar. bon punt estéssem ben divorciats. I si no vols que divulgui Los meus advocats es posaran en marxa i precisaran tots les barbaritats que has deixat anar, hauràs de pactar un los detalls de la desunió: los personals, los econòmics, los divorci assenyat (an clàusules d'independència personal esportius, los socials, il dret de visites pa ca lo Quim il i econòmica) que em permetin anar-me'n del teu costat. Marc. Ben prompte tindràs signat este refotut divorci dels collons! FI DE L'OBRA Retalls de Premsa · Pàgina 42 Temps per la nostàlgia Guillem Comí

Al llibre “Viaje por España” de l’escriptor francès Char- de 58 pesetas, por estimar que no concurren en el hecho les Davillier (1823-1883) trobem una referència que de autos la agresión ilegítima, la falta de provocación, ens dóna informació de com era l’entorn geogràfi c de pues hubo desafío. El letrado Sr. Martí sostuvo que su l’Ampolla a fi nals del segle XIX. El llibre fou traduït a defendido obró en defensa de su vida, y caso de no l’espanyol el 1957. Al passar pel nostre territori, a la estimarlo así el tribunal, debía el procesado ser conde- pàgina 662, Davillier va escriure el següent relat: nado solamente á tres meses y un día de arresto mayor. “…Yendo á Valencia embarcado se visita por La Opinión - 6 de marzo de 1904 un instante y se deja atrás el Cabo Salou, que Nos escriben de Ampolla, que los últimos temporales forma un gran mogote de color amarillo y que han causado en aquella playa grandes perjuicios. Dos protege un buen fondeadero defendido por vecinos de aquel barrio marítimo, José García Roca y dos baterías y dos torres, la punta y rio de Hós- Rafael Zaragoza Dolç, han perdido todas sus redes y sus pitalet, el castillo de San Felipe, derruido por embarcaciones se han ido a pique. El valor de los daños los ingleses en la guerra de la independencia, asciende a más de 15.000 pesetas. Se proyecta abrir y que corona al Coll de Balaguer, monte donde suscripciones en la prensa de Tortosa y en los casinos viene á morir en el mar uno de los ramales de de los gremios para aliviar las pérdidas experimentadas la sierra de Prades, el fuerte de San Jorge, el por dichos pescadores. golfo de Ampolla y puerta del Fangal, con una Diario de Tarragona - 7 de abril de 1917 torre de dos cañones llamada de Cabo Roch, Cerca de Ampolla han sido detenidos dos carros trans- la isla Buda, que es rasa, como la mayor parte portando un importante alijo de tabaco rubio, que se de esta costa, situada en una de las bocas por cree iban destinados a Reus. La captura se llevó a cabo donde el Ebro entra en el mar, y que tiene una por carabineros del puesto de Ampolla. Los dos carros punta denominada cabo Tortosa, un castillo de fueron apresados ayer por la tarde y a los detenidos, madera con cuatro piezas, la punta de la Baña dos vecinos de Ampolla, se les acusa de delito por y puerto de los Alfaques…”. contrabando. LA VANGUARDIA 3 de Abril de 1903 Diario de Tarragona - 13 de marzo de1925 CRÓNICA LOCAL - Audiencia provincial Dicen de Tortosa que entre varios importantes propieta- Existía cierto pique entre los pescadores del Goleró y rios, se agita la idea de construir un canal que, tomando los forasteros, y encontrándose algunos de una y otra las aguas del Ebro en el punto denominado Pedrera de camarada en el café de Ampolla, se cruzaron algunas la Palma, se destinará al riego de unos doce mil jornales palabras mortifi cantes. La cosa no pasó de aquí hasta de tierra, comprendidos, desde allí hasta el barranco de que al regresar á sus domicilios se encontraron el hoy Ampolla. La semana próxima se verifi cará con este mo- procesado y el que resultó perjudicado, reanudándose tivo una reunión de los dichos propietarios para iniciar la contienda, después de convenir en arrojar las armas los trabajos preparatorios de tan benefi cioso proyecto. al mar. Se pegaron mútuamente, cayendo ambos en la arena y quedando debajo el procesado, el cual, de L’AMPOLLA - LA VANGUARDIA - 10 de marzo un mordisco se llevó toda la parte superior de la oreja de 1999. derecha de su contrincante, mientras éste le apretaba Ayudas a la Nicaragua afectada por el huracán el cuello. Mitch Narciso Salazar, alcalde de la ciudad nicaragüense de Ayer se vió la causa instruida con tal motivo, constituyen- El Viejo, visitó ayer l’Ampolla, invitado por el Ayunta- do el tribunal los Sres. Oiz, Ríos y Virgili. Representaba miento con objeto de recabar más ayudas para paliar al Ministerio público el teniente fi scal Sr. Lalíga y el letra- los efectos del huracán “Mitch”. do Sr. Martí defendía al procesado, al que representaba el procurador Sr. Salvadó. L’Ampolla recaudó 3.000 kilos de material con destino a esta población, básicamente medicinas y alimentos. Practicada la prueba, el Sr. Lalíga pidió fuese el proce- El Ayuntamiento de l’Ampolla canalizó las ayudas pro- sado condenado á un año, ocho meses y 21 días de cedentes de sus vecinos y del área básica de salud que prisión correccional, accesoria, costas é indemnización integran l’Aldea, l’Ampolla y Camarles. V. Sorribes. Retalls del Poble · Pàgina 43

Foto d’arxiu. Concurs Nacional de sega d’arròs a València. 11 de setembre de 1955.

Foto cedida per Jaume Curto Balagué. Camp del Perelló, amb victòria de l’Ampolla per 0 a 2. Desembre de 1976. Drets: Wilfrido Miralles, Pepito Favá, Javi Martínez, Amadeo Prades, Lluís Casas, José Garrido, Marcelo Colomines, Juan José Buera, Teo Galve i Jesús Montero. Ajupits: Andrés Capera, Juan Piñana, José Juan Borrás, Jaume Curto, José Luis Pitarque, Clemente Vicente i Víctor Canalda Viatges · Pàgina 44

La Marinada volta el Món

Javier, Violeta i Paqui a Palma de Mallorca.

La Marinada a Donòstia amb "La colla dels 50" Nutrició · Pàgina 45

DRA. ROSER MARTÍ I CID Dipl. Nutrició Humana i Dietètica www.rosermarti.com Llic. Ciència i Tecnologia dels Aliments

L’espàrrec (estimulant del ronyó)

Estem en temps d’espàrrecs, un producte deliciós que ens ofereix la terra, actualment podem trobar diferents varietats i cuinar-los amb infi nitats de maneres i plats. Us animo a consumir-ne i a saber-ne una mica més, a continuació, d’aquest vegetal.

L’espàrrec, com a CURIOSITAT... estimula la producció d’orina del ronyó. Cal tenir Tots els que hem menjat algun cop espàrrecs, ens en compte però que si es pateix nefritis (infl a- adonem que al cap de pocs minuts (i en el cas mació del ronyó), cal prendre’ls en moderació. que hagi d’anar al lavabo), que l’orina fa una – El tractament de l’obesitat i el sobrepes ja que olor especial. Això és a causa de l’asparagina, porten molt poques Kcal. una substància activa de l’espàrrec que forma – Èczemes de la pell per la seva acció depurativa part del seu oli essencial volàtil, i que s’elimina i desintoxicant. per l’orina. – El restrenyiment: pel seu elevat contingut en L’espàrrec presenta diferents fi bra. PROPIETATS: L’espàrrec a la CUINA: – És un dels aliments més baixos en Kcal que po- Cal destacar que els espàrrecs verds són més dem consumir ja que és un aliment que gairebé saborosos, així com també més rics en vitamines no porta greixos ni hidrats de carboni. que la varietat d’espàrrec blanc. – És una de les verdures més riques en proteïnes. – CUINATS: normalment es bullen de 5 a 10 – Aporta gran contingut de fi bra, vitamines del minuts. També es poden fregir o fer al forn, grup B, folats i vitamines A (provitamina), C i microones o la planxa. E. Pel que fa als minerals, conté potassi, fòsfor, – EN CONSERVA: tot i que perden part del ferro i magnesi. seu contingut vitamínic i de fi bra, cal dir que L’espàrrec està INDICAT en: mantenen els minerals i les substàncies d’acció diürètica. – Afeccions renals: ja que és un bon diürètic que Col·laboracions · Pàgina 46

Un viatge inoblidable

Els dies 13, 14 i 15 de març, un grup d’ampolleros Bar ça. A la nit, de tapes, pinxos i de marxa, entre co- amb el lema “50 anys i què?” van fer una escapada mentaris i rialles. Vam acabar a un pub on et servien de cap de setmana a San Sebastián. La fi nalitat del els millors còctels i begudes de la ciutat; un lloc ple de viatge: passar-ho bé i enfortir els llaços d’amistat que fotografi es de gent reconeguda que havien passat pel ens uneixen. Totes dues s’han complert amb escreix. local i havien deixat el seu record de la seva estada Vam marxar divendres a les 14.30 h, puntualment, en el local. Realment, San Sebastián ens va enamorar embolcallats de rialles per la pinta que fèiem amb tot i captivar. l’equipatge que portàvem... El viatge va continuar en- Diumenge, maletes fetes i carregades al minibús per tre comentaris, riure, berenars i fi ns i tot alguna cançó emprendre la tornada cap a casa. Abans però, ens que no es va poder evitar cantar-la quan passàvem quedava tot el dia per aprofi tar i gaudir del nostre pel Pilar. Ansiosos i expectants davant els diferents viatge a Donostia. Vam visitar el Museu de la Sidra tipus de paisatge que anava canviant. La crescuda del Sagardoetxea, vam deixar plantades unes llavors de riu Ebre, els conills pel costat de l’autopista. No ens va maçana amb un cartellet que posava el nom del grup passar res per alt; a algú potser sí, que no era a temps i L’Ampolla (per cert, haurem de tornar a comprovar de veure-ho... Ara plovisqueja, ara no... si ha crescut) i vam fer tastets de sidra i, tot seguit, a L’arribada a l’hotel i prendre posició de les habita- dinar a una sidreria. Per accedir-hi ho vam complicar cions, també motiu de rialles. Encuriosits per veure una mica i ens va costar arribar-hi. No oblidarem mai l’allotjament, les vistes, els llits... Érem a un primer pis, l’anècdota que ens va succeir; només contar que vam en teoria, però en veure l’alçada des del fi nestral tot acabar set dones baixant del minibús i seguir el camí de vidre, ens vam adonar que estàvem a un 6è o 7è. a peu fi ns que ens tornessin a buscar. Ens moríem de riure i vam aprofi tar per fer-nos fotos, agafar bledes Divendres la nit, fantàstic. De tapes, txacolí, canyes i bordes... i comentar “la jugada”. Els nois, que esta- coca-cola. Boníssimes totes. Comentaris, rialles, bon ven graciosets, ens van fer algunes bromes que nosal- menjar i bon beure. Tot seguit, un lloc per prendre tres ens vam creure. Finalment, ens van recollir i vam “algo”, escoltar música i ballar. Ens suggereixen “Re- dinar, molt bé per cert, a la sidreria. Entre sidra, vi i loj”. Descobrim la “glorieta” i el pub, just al davant. coca cola, vam entonar cançons en català, especial- Ens ho vam passar molt bé. Vam conèixer gent que ment, L’Ampolla Nostra. Tots ens miraven i somreien. ens va ajudar a divertir-nos. Ens van atendre merave- Vam fer amistats. Vam menjar un abadejo exquisit, llosament, un ambi ent formidable i la música ens va així com “el chuletón”. En acabar, vam emprendre el fer treure el millor de nosaltres que ho vam donar tot. viatge de tornada cap a casa. Dissabte, tot i que plovia, no va impedir realitzar les El viatge ens va anar molt bé. Vam seguir contemplant activitats previstes. Primer, amb l’autobús i un guia, els canvis de paisatge, la neu... Ens vam aturar a fer vam anar al Monte Igeldo, l’àrea Romàntica... Ens va els descansos del conductor als mateixos llocs que de explicar molt bé la història de Donòstia i tots els edi- pujada, i seguien les rialles i els comentaris dels mo- fi cis històrics pels quals anàvem passant. En acabar ments que havíem viscut durant tot el cap de setmana. aquesta ruta, vam emprendre caminant, la part antiga També aportant idees pel proper viatge. donostiarra, la Concha i al fons, el Monte Urgull. Ens vam enamorar d’aquesta ciutat. En un tres i no res, ens vam presentar a l’Ampolla. El conductor, Manel, va ser excel·lent. Ens va aguantar Per dinar, vam triar Hondarríbia, un poble encantador, tots els comentaris, el soroll, les rialles... i va com- pintoresc. Allí ens vam trobar amb Manolo i la Tata, partir alguns moments dels viscuts durant el cap de uns bons amics que els encanta l’Ampolla. Després de setmana. dinar vam marxar cap a Biarritz. Vam conèixer molts poblets pels quals anàvem passant, però mai oblida- Enrere queda San Sebastián, la capital europea de rem S. Jean de Luz i “S. Pierre de Florecence”, que ens la cultura el 2016, però sempre recordarem aquest va fer morir de riure. viatge amb nostàlgia; un cap de setmana molt diver- tit, amb les expectatives previstes complertes i amb La tarda va ser lliure per tots; uns descansant, els altres ganes de repetir l’experiència perquè ens ho vam comprant, passejant i visitant la ciutat, la catedral... o, passar molt bé. simplement, gaudint del partit de futbol que jugava el Geno Cabrera Col·laboracions · Pàgina 47 Turisme · Pàgina 48

I Ruta Tapes Marineres de les Terres de l'Ebre Del passat 19 al 29 de març, vam poder gaudir a l’Ampo- lla, l’Ametlla de Mar, Alcanar i Sant Carles de la Ràpita de la I Ruta de les Tapes Marineres de les Terres de l’Ebre, que ha comptat amb la col·laboració del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona a les Terres de l'Ebre. En total, hi han participat un total de 45 establiments de les quatre poblacions (onze a l’Ampolla, set a Alcanar, tretze a Sant Carles de la Ràpita, i catorze a l’Ametlla de Mar), que han preparat tapes amb productes de la mar: eriçó, ortiga, musclo, ostra, pop, llagostí i galera. El preu per tapa més beguda ha estat de 3 €. Aquest passat 10 d’abril en un acte a Sant Carles de la Ràpita s’ha realitzat el lliurament de diplomes als establi- ments guanyadors i fi nalistes participants a la I Ruta de les Tapes Marineres. Un jurat format per diferents mitjans de comunicació i blocaires de la zona (Igersebre, Surt de Casa, Evadirte i Nohihaous) han escollit les millors tapes per municipi tenint en compte el seu sabor, presentació i creativitat. En el cas del nostre poble el guanyador a la millor tapa va ser el restaurant David amb la tapa Picalou, el segon classifi cat va ser el restaurant Perales amb la tapa Ostra del Delta Daurada i el 3r classifi cat va ser el restaurant Sol amb la tapa Tempura de Galera. Carles de la Ràpita, Lluís Granero i l’adjunt de direcció del A l'acte, hi van assistir l’alcalde de Sant Carles de la Ràpi- Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona-Terres ta, Joan Martín Masdéu, l'alcalde de l'Ampolla, Francesc de l’Ebre, Sr. Albert Folch. Tots ells han valorat molt positi- Arasa Pascual; la regidora de turisme de l'Ajuntament vament els resultats d'aquesta iniciativa i han destacat els d'Alcanar, Mercè Fischer, el regidor de turisme de Sant bons resultats que dóna el treball en equip. Esports · Pàgina 49

4a Ultra Trail Muntanyes Costa Daurada

El passat 28 de març Francesc Caballé Fabra, Hi va haver 175 participants de diferents nacio- component del Team Flowers by Rafa Flores, va nalitats i ja des del principi Francesc va acon- participar a la 4a edició de l’Ultra Trail Munta- seguir posicionar-se entre els 10 primers de la nyes Costa Daurada en l’etapa de 47 km. cursa. La cursa va transcórrer pels pobles de la Ser- A l’equador (Montral) ja es va situar en la 5a ralada de Prades començant per Vilaplana, pas- posició tot i que fi nalment va aconseguir la 3a sant per l’Albiol, Montral, Capafons i fi nalitzant posició amb un temps de 5 hores i 29 minuts. a Prades. Francesc Caballé Esports · Pàgina 50

Espectacular inici de temporada

El CGR L’Ampolla està d’enhorabona per molts motius. El principal és que cada any creixem, tant en nombre de xiquetes que practiquen la gimnàstica rítmica al nostre po- ble com en el total d’elles que participen en competicions esportives, i és que hem passat d’un equip de competició a tres, i de quatre gimnastes competint en modalitat indi- vidual a nou. Aquest ja seria un motiu de joia per a tothom, però si afegim que des de que van començar les fases de compe- tició, gairebé totes elles han aconseguit pujar al pòdium, no podem fer una altra cosa que felicitar-les i alegrar-nos pels seus èxits esportius, fruits del treball, la constància i la il·lusió per aquesta disciplina. Defi nitivament, ens hem fet un nom entre els diferents clubs de gimnàstica rítmica de les Terres de l’Ebre, que han vist que amb només tres anys de recorregut ens hem posat a la seva altura i lluitem a cada competició per aconseguir els primers llocs de les classifi cacions, com així ha estat. Volem aprofi tar aquest escrit per presentar-les, reconèixer el seu treball, el de les entrenadores i encoratjar-les per continuar esforçant-se i fer-nos disfrutar en veure les seves cares d’alegria en sortir al tapís, independentment del resultat obtingut. Enhorabona a totes! La junta del CGR L’Ampolla Esports · Pàgina 51 Entitats · Pàgina 52