OCTUBRE/DESEMBRE 2006 Núm.Núm. 1516

Butlletí Informatiu UNIVERSITAT POMPEU FABRA Graduació de la promoció 2006 3 Joan Laporta inaugura el curs esportiu El pati de l’edifici Roger de Llúria del i de Comunicació Audiovisual. Cada campus de la Ciutadella va acollir per sessió va incloure les parts següents: 5 Homenatge a segona vegada l’acte de graduació de lliçó de graduació; lliurament dels Pompeu Fabra la UPF, celebrat el 16 de desembre. premis extraordinaris de fi d’estudis Prop de 1.000 graduats de la tretze- i dels diplomes commemoratius de la 6 Creació de l’Observatori na promoció van recollir el diploma graduació; intervenció d’un graduat de la Producció Audiovisual acreditatiu de l’acabament dels seus en representació de la promoció 2006 estudis, entre ells la primera promoció (una novetat d’aquesta edició); par- 8 Premiat el grau en d’alumnes dels Estudis d’Enginyeria laments de la presidenta del Consell Mediació Lingüística de Telecomunicació. Social de la UPF, Mercè Sala, i del rec- tor, Josep Joan Moreso, i cloenda, amb 11 Neix BMAT, la L’acte, organitzat amb la col·laboració l’actuació del Cor de la Universitat. primera spin-off del Consell Social de la UPF, es va dividir en tres sessions (12.00, 16.00 Enguany les lliçons de graduació 13 Arrenca la Barcelona i 19.30 hores), la primera presentada van anar a càrrec de Marc Carrillo, Graduate School of per Salvador Alsius, degà dels Estu- professor del Departament de Dret; Economics dis de Periodisme, i les altres dues, Jordi Camí, director general del Parc respectivament, per Eduard Boet i de Recerca Biomèdica de Barcelo- 19 La Marató de TV3 Carles Pérez, periodistes i profes- na, i Xavier Calsamiglia, director del atorga dos ajuts a la UPF sors del Departament de Periodisme Departament d’Economia i Empresa. EDITORIAL INVERTIR EN RECERCA I EN INNOVACIÓ ÉS UNA APOSTA DE FUTUR

La creació del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa ha estat una de les novetats del Govern de la Generalitat de Catalunya que s’acaba de constituir. Un cop conegudes les seves competències, les universitats reclamem als responsables de la política universitària i de recerca que exerceixin un lideratge clar, amb capacitat per desenvolupar polítiques que ajudin a definir, juntament amb les universitats, millors entorns per a la recerca i la innovació, i a establir iniciatives per primar la qualitat acadèmica. A més, es requereix una acció política ferma, decidida i amb continuïtat per afrontar amb èxit els canvis transcendentals que viurà el sistema universitari amb la propera implantació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i que, alhora, permeti situar els centres catalans en un espai de major notorietat internacional.

Aquestes peticions es basen en la certesa que, en el context de la globalització i d’alguns dels seus efectes més evidents, com ara la deslocalització d’empreses, el futur de Catalunya no pot dependre únicament del creixement de sectors com el turisme i la construcció, perquè aquests poden entrar en recessió en qualsevol moment. En aquest tombant de segle, els països avançats han d’invertir més en formació, recerca i innovació, i si volem continuar progressant per millorar el benestar de la ciutadania, el camí a seguir és el de convertir Catalunya en referent d’un país innovador.

L’objectiu del Pla de Recerca, aprovat pel govern català el 2005, d’invertir en R+D el 2,10% del PIB l’any 2008 sembla, amb les dades actuals, que no es podrà assolir. Segons 2 l’INE, el 2005 es van invertir en R+D a Catalunya 2.302 milions d’euros, xifra equivalent a l’1,35% del PIB català, mentre que l’any 2004, el conjunt de la inversió va representar l’1,44% del PIB. A la Comunitat de Madrid, en canvi, s’ha produït un increment en el mateix període de l’1,76% fins a l’1,82% del PIB, degut, en gran part, a l’augment de la despesa en els grans centres de recerca de titularitat pública ubicats a Madrid.

La causa principal del retrocés del ritme d’inversions en R+D a Catalunya va ser l’estancament en la participació de les empreses, un factor decisiu perquè el sector empresarial representa dues terceres parts del total de les inversions. Sembla, per tant, que una de les principals prioritats del nou Departament d’Innovació, Universitats i Empresa hauria de ser l’adopció de mesures que serveixin d’incentiu a les inversions privades per tal que els empresaris no busquin resultats a curt termini en la inversió en R+D, sinó que la vegin com una aposta de futur que a la llarga els beneficiarà en la seva activitat empresarial. TONI BATLLORI Mercè

Distincions a persones ment d’Educació i Universitats, i Mercè Jornada per a Sala, presidenta del Consell Social. La coordinadors de vinculades a la UPF lliçó inaugural, amb el títol “Confesio- El Govern de la Generalitat de Cata- nes de un aprendiz de lexicógrafo”, va batxillerat lunya va atorgar el 19 de setembre la anar a càrrec de José Antonio Pascual, L’auditori de l’àgora Jordi Rubió i Creu de Sant Jordi a diverses persones catedràtic de Llengua Espanyola de la Balaguer del campus de la Ciutade- vinculades a la Universitat Pompeu Universitat Carlos III de Madrid. lla va acollir el 5 d’octubre la Prime- Fabra. Van ser distingits, en reconeixe- ra Jornada sobre l’Espai Europeu ment als seus mèrits i per haver pres- Prèviament a la lectura de la lliçó, el d’Ensenyament Superior (EEES), tat serveis destacats a Catalunya en vicerector de Relacions Institucionals organitzada per la UPF i adreçada a defensa de la seva identitat, el científic i secretari general de la Universitat, coordinadors de batxillerat de centres Miguel Beato, director del Centre de Tomàs de Montagut, va presentar la d’ensenyament secundari de Catalun- Regulació Genòmica (CRG), adscrit memòria del curs acadèmic 2005-2006. ya i a altres professors interessats. a la Universitat; l’historiador Josep En el transcurs de l’acte es van lliurar Fontana, professor emèrit del Depar- els guardons de la primera edició dels Després d’una benvinguda a càrrec del tament d’Humanitats; el catedrà- premis del Consell Social de la UPF rector Josep Joan Moreso, el catedrà- tic d’Economia Andreu Mas-Colell, a la Qualitat en la Docència, així com tic de la UPC, Benjamín Suárez, que i l’advocat Miquel Roca, professor del els diplomes de la UPF als professors i ha ocupat diferents càrrecs relacionats Departament de Dret. Els guardons es membres del personal d’administració amb el procés de Bolonya, va parlar van lliurar el 25 de setembre al Gran i serveis traspassats o que van asso- sobre l’EEES. Seguidament, Josep Teatre del Liceu. lir l’edat reglamentària de jubilació Eladi Baños, vicerector de Docència durant el curs passat. i Ordenació Acadèmica de la UPF, D’altra banda, el 25 d’octubre el Go- va fer una exposició sobre “Què fa la vern català va tornar a distingir Andreu La UPF ha començat a impartir aquest Universitat?”. La taula rodona “Esta- Mas-Colell i Miguel Beato, aquest cop curs acadèmic 2006-2007 quinze màs- blir ponts entre la secundària i la Uni- 3 amb la Medalla Narcís Monturiol, que ters oficials adaptats als requeriments versitat”, amb la participació de dife- també va rebre M. Paz Battaner, cate- de l’Espai Europeu d’Ensenyament rents professors d’aquests dos àmbits, dràtica de Llengua Espanyola i mem- Superior (EEES). El nombre total va cloure la jornada. bre de l’Institut Universitari de Lin- d’alumnes matriculats ha estat de güística Aplicada (IULA) de la UPF. 257, una xifra que representa el 8% La Medalla i la Placa Narcís Montu- de la matrícula del sistema de post- Joan Laporta inaugura riol, concedides a tretze personalitats i grau català. Del total d’alumnes matri- a dues institucions, respectivament, en culats, 206 (un 80,1%) provenen de el curs esportiu LA UNIVERSITAT reconeixement a la seva tasca i contri- fora de la Universitat, i 51 (un 19,9%) Joan Laporta i Estruch, president del bució al progrés científic i tecnològic de la UPF; mentre que pel que fa a Futbol Club Barcelona, va ser el convi- de Catalunya, es van lliurar el 22 de la nacionalitat, 176 són membres de dat especial de l’acte d’inauguració de novembre al Palau de Pedralbes. l’estat espanyol (un 68,5%) i 81 (un les activitats en l’àmbit de l’esport del 31,5%) són estrangers. Entre aquests curs acadèmic 2006-2007 de la Univer- darrers, de més a menys matriculats, sitat, que va tenir lloc el 9 d’octubre a LA UNIVERSITAT destaquen els provinents de països l’auditori de l’àgora Jordi Rubió i Bala- El curs 2006-2007, en de la Unió Europea —sense comptar guer. En l’acte també hi van intervenir marxa amb els màsters Espanya— (39 alumnes), Amèrica el rector Josep Joan Moreso; Pelegrí Llatina (30), Estats Units (4), Àfrica Viader, vicerector de Comunitat Uni- oficials (4) i Àsia (4). versitària; i Carles Murillo, coordina- L’acte oficial d’inauguració del nou dor acadèmic d’Esport de la Universitat. curs acadèmic de la UPF, que va ser El president del Barça va pronunciar la LA UNIVERSITAT el primer dels actes acadèmics i cultu- lliçó “Futbol i escola”, en la qual va rals del curs vigent en homenatge a la fer un paral·lelisme entre un projecte figura de Pompeu Fabra, va tenir lloc com el del Barça i el d’un curs lectiu el 29 de setembre, a l’auditori del cam- adreçat a estudiants. Aquesta xerrada pus de la Ciutadella, sota la presidència va donar el tret de sortida a l’ampli ven- del rector, Josep Joan Moreso, i amb la tall d’activitats que conformen l’oferta presència de Joaquim Prats, secretari esportiva de la UPF per al curs vigent. LA UNIVERSITAT d’Universitats i Recerca del Departa- Entre aquestes activitats hi ha la pri- Mercè Sala, Josep Joan Moreso i Joaquim Prats LA UNIVERSITAT 4 LA UNIVERSITAT LA UNIVERSITAT LA UNIVERSITAT LA UNIVERSITAT LA UNIVERSITAT Joan Laporta E Les candidaturespodienserpresenta- En eldecursdel’acted’inauguració 2005-2006. Elsguardons,adreçats Gestió del’Esport,dirigitperCar- la Universitat,tenencomafinalitat la Salut;elcicleAulad’Esport,del les Murillo,professordelDeparta- qual ja s’han celebrat dues sessions , o qual jas’hancelebratduessessions,o ment de Ciències Experimentals i de ment deCiènciesExperimentalsi mera ediciódelmàsterenDirecciói euros, respectivament.MercèSala, en elmarcdetresmodalitats:trajec- edició delsPremisdelConsellSocial el programadesuportaesportistes rar elsdiferentsguardonsalsguanya- rellevant, ilamilloraoimplanta- a personaldocentiinvestigadorde a laQualitatenDocència.Curs una dotacióde6.000,3.000i1.000 mus l qaia en qualitat la impulsa neixement dinsd’unatitulació,amb tòria docent,iniciativadocentireco- incentivar l’excel·lènciadelafunció contrastats dequalitat. ció demètodesdocentsambresultats conèixer els guanyadors de la primera conèixer elsguanyadorsdelaprimera la docènciauniversitària dors, algunsdelsqualsvansercom- des deformaindividualocol·lectiva, de l’exercicid’unaactivitatdocent docent mitjançantelreconeixement del cursacadèmicdelaUPFcele- des de 1999. des de1999. d’alt nivell,quelaUPFportaaterme partits permésd’unacandidatura. presidenta delConsellSocial,valliu- brat el29desetembreesvandonara l ConsellSocial Mercè

Vanguardia. U M. RosaVirós, exrectoradelaUPF Mar Rubio(AdministracióiDirecció Manuel Lamas(Periodisme),Mªdel va celebrarlasevasegonaedicióel22 UPFeina va comptar enguany amb un UPFeina vacomptarenguanyambun UPF, amblacol·laboració delConsell UPFeina, lafirad’ocupaciódeUPF, Estudis dePeriodisme,iXavierFer- En iniciativadocent,vanrebreelguar- En lamodalitatdetrajectòriadocent, Psicologia Mèdica. litat dereconeixementdinsd’una l’Administració. Pelquefaalamoda- l’Administració; iJordiPérez,actual l’Associació d’AnticsAlumnesdela l’Oficina d’InsercióLaboral(OIL)i quals pertanyenquevanobtenirel guardó atítolindividualvanserels els premiatsatítolindividualvanser responsables del’assignaturaTeoria nández, Jacint Jordana i Jaume López, nández, JacintJordanaiJaumeLópez, nades deSimulacióProfessionaldels i catedràticadeCiènciaPolítica ñez iAntonioNavarrete,delsestudis titulació, elsprofessorsiestudisals i Balaguer, vaestarorganitzadaper te a l’any passat, i va arribar a un total te al’anypassat,ivaarribaruntotal increment delnombred’estandsrespec- nint l’elevadapresènciadepúblic.La tors iactivitatsprogramades,mante- tadella, ihovaferambmésexposi- ciatura enCiènciesPolítiqueside Salut idelaVida iprofessortitularde Social ielpatrocinideGrupoSantan- de l’AccióCol·lectivalallicen- de docentsalcapdavantlesJor- dó dosequipsdeprofessors:l’equip degà delaFacultatCiències d’enginyeria eninformàtica. d’Empreses iEconomia)JesúsIbá- de toteldiaal’àgoraJordiRubió fira, queesvapodervisitaralllarg de 38expositors,ocupatsperempre- der, Garrigues,Ernst&Young i de novembrealcampuslaCiu- següents: JoséF. Aramburu(Biologia), ses i entitats de diferents sectors, que ses ientitatsdediferentssectors,que PFeina esconsolida

La C L’adaptació delaUPFal’EspaiEuro- Internacionals; i“Elfinançament visitants vanpoderinteractuardirecta- vocació d’incorporarjovesprofessio- versitat, queesvacelebrarel21de va sereltemacentrald’unasessió El rector Josep Joan Moreso va obrir la El rectorJosepJoanMoresovaobrirla Rubió iBalaguer, iquedonatelseu ment davantdelmónempresarial,pre- mica; “Laimplantaciódelsmàsters ment d’EconomiaiEmpresa.Des- els aspectesmésimportantsdelescom- es vanpresentaralafiraambunaclara edició vaserlacreaciódel’estandsoli- extraordinària delClaustredelaUni- ra dePostgrau,DoctoratiRelacions als universitaris l’accés a un mercat de als universitarisl’accésaunmercatde a laUPFenelcontextcatalàieuro- uns torns de uns torns treball cada vegada més competitiu. Els treball cadavegadaméscompetitiu.Els nals alessevesorganitzacionsifacilitar tor deDocènciaiOrdenacióAcadè- tancat enunaauladel’edificiJaumeI. interès, vaserretransmesapercircuit novembre al’auditoridel’àgoraJordi te Ortún,professordelDeparta- càrrec deJosepEladiBaños,vicerec- dari, que va estar ocupat per Unicef. dari, quevaestarocupatperUnicef. de grauielmodeldocentquepropo- debat ireptesdefutur”,perVicen- de launiversitatpública:estatdel panyies. Una de les novetats d’aquesta panyies. Unadelesnovetatsd’aquesta peu d’Ensenyament Superior (EEES) peu d’EnsenyamentSuperior(EEES) peu”, perMaríaMorrás,vicerecto- presentar tresponències:“Elsestudis prés de cada ponència es van establir prés decadaponènciaesvanestablir sobre Bolonya sentar les seves candidatures i conèixer sentar lessevescandidaturesiconèixer sa laUPFenelmarcdel’EEES”,a sessió, en el transcurs de la qual es van sessió, eneltranscursdelaqualesvan laustre extraordinari debat ambelsclaustrals.

Mercè

Homenatge a Pompeu Fabra

La UPF, amb la col·laboració Coincidint amb la celebració d’aquest acte, la Biblioteca del seu Consell Social, ha deci- de la UPF va organitzar del 10 al 17 de novembre una dit fer una celebració especial en exposició de documents i llibres vinculats a la Segona homenatge a la figura de Pompeu República. Fabra al llarg del curs acadèmic 2006-2007, amb motiu de la cele- bració del 75è. aniversari de les Presentació del llibre El atroz desmoche, de Jaume Claret Normes de Castelló i del centena- El 23 de novembre va tenir lloc l’acte de presentació del ri del Primer Congrés Internacional llibre El atroz desmoche. La destrucción de la universidad de la Llengua Catalana. L’acte inaugural del present curs española por el franquismo, 1936-1945 (Crítica, 2006), de (vegeu la p. 3) va ser la primera de les activitats acadèmi- Jaume Claret Miranda, doc- ques i culturals que s’han preparat en reconeixement a tor en història per la UPF aquesta personalitat cabdal de la nostra cultura. Una jor- i investigador de l’Institut nada commemorativa del 75è. aniversari de la proclamació d’Història Jaume Vicens de la Segona República espanyola, la presentació d’un llibre i Vives. L’acte, presidit pel sobre la repressió de la universitat pel franquisme i una xerrada rector Josep Joan Moreso, sobre l’obra de Pompeu Fabra han estat les següents. va comptar amb la presèn- cia de l’autor i de Borja de Riquer, catedràtic d’Història 75è. aniversari de la proclamació de la Segona República Contemporània de la UAB, La jornada Commemoració del 75è. Aniversari de la Pro- que va presentar l’obra. Jaume Claret clamació de la Segona República Espanyola va tenir lloc 5 el 10 de novembre a l’auditori del campus de la Ciutadella, El llibre de Jaume Claret, fruit de la seva tesi doctoral, està coincidint amb la celebració d’aquesta important fita de la basat en un ingent treball d’investigació en els arxius. Ens història contemporània de Catalunya i Espanya. presenta un viu relat de com la ciència, a la qual es va voler allunyar dels corrents intel·lectuals de l’Europa del seu temps, Els convidats van ser tres dels historiadors més destacats va quedar sotmesa a la ideologia nacional-catòlica i es va pro- de l’actualitat que han estudiat aquest període, i que van cedir a assassinar, cessar, empresonar, traslladar, inhabilitar i pronunciar sengles conferències. En primer lloc, Josep sancionar desenes de professors, entre ells Pompeu Fabra. Fontana, professor emèrit del Departament d’Humanitats LA UNIVERSITAT de la UPF, va parlar de “Com i per què va arribar la Segona República?”. A continuació, Francisco Espinosa, direc- L’obra de Pompeu Fabra tor del projecte Todos los nombres.org, va pronunciar Joan Solà i Cortassa, catedràtic de Filologia Catalana de la la xerrada “La reforma agraria de la Segunda República: Universitat de Barcelona, va pronunciar el 30 de novembre los orígenes de la Guerra Civil. Finalment, Paul Preston, al campus de la Ciutadella la conferència “L’obra de Pompeu professor de la London School of Economics, va dissertar Fabra”, amb una presentació a càrrec de Tomàs de Montagut, LA UNIVERSITAT sobre “El final de la Segona República i la seva memòria”. vicerector de Relacions Institucionals de la Universitat. Un torn de preguntes amb els tres ponents, moderat per l’historiador Jaume Claret, va cloure la jornada. Joan Solà, que juntament amb Jordi Mir, és codirector de l’edició de les Obres completes de Pompeu Fabra (Enciclo- pèdia Catalana, Edicions 62, Edicions 3 i 4 i Editorial Moll, primer volum aparegut el

2005), va parlar de dife- LA UNIVERSITAT rents trets relacionats amb l’àmplia producció lingüís- tica de Fabra. A la conferèn- cia hi van assistir una seixan- tena de membres de l’Aula d’Extensió Universitària per a la gent gran d’Arenys de LA UNIVERSITAT Mar, adscrita a la UPF. D’esquerra a dreta: Josep Fontana, Jaume Claret, Paul Joan Solà Preston i Francisco Espinosa LA UNIVERSITAT Rambla

Els Creació de alumnes de l’Observatori de la Comunicació Producció Audiovisual Audiovisual La UPF, a través del grup de recerca UNICA (Unitat d’Investigació en Comunicació Audiovisual) del Departa- recorden ment de Periodisme i de Comunicació Audiovisual, ha creat Joaquim l’Observatori de la Producció Audiovisual (OPA), que vol esdevenir un espai de trobada entre el món professional i Jordà acadèmic de la indústria audiovisual catalana. L’OPA, dirigit pel catedràtic de Comunicació Josep Gifreu, té com a objectiu Joaquim Jordà, professor posar a disposició de la societat catalana i dels actors centrals dels Estudis de Comunicació del sector audiovisual una plataforma de serveis de docu- Audiovisual i del màster en mentació, informació, anàlisi i recerca sobre l’evolució i les Documental de Creació de la dinàmiques del sector. UPF mort el passat 24 de juny, va ser homenatjat en l’acte “Un L’Observatori —coincidint amb la posada en marxa del seu plaer, Joaquim”, organitzat pels portal web, que facilita l’accés dels agents del sector a una alumnes de quart curs de la informació actualitzada— es va presentar en el marc d’una llicenciatura en Comunicació jornada celebrada el 16 de novembre a l’edifici Rambla de la Audiovisual, la darrera promoció Universitat. En el seu decurs es va fer pública la firma d’un que el va tenir com a docent. conveni de col·laboració entre la UPF i les tres principals 6 L’acte va tenir lloc el 8 de associacions de productores de Catalunya: Associació de Pro- novembre a l’auditori de l’edifici ductors Independents de Catalunya (APIC), Barcelona Audio- Rambla, i va comptar amb visual (BA) i Productors Associats de Catalunya (PAC). El les intervencions de diferents conveni va ser signat, en representació d’aquestes institucions, persones que van passar per les per Josep Joan Moreso, rector de la UPF; i Jaume Ferrús, seves classes o que van treballar Ricard Figueras i Carles Balagué, presidents de les associacions estretament amb el cineasta. APIC, BA i PAC, respectivament.

En paraules dels organitzadors, La jornada va incloure dos actes destacats: d’una banda, una “l’acte ha volgut ser, simplement, taula rodona sobre les relacions entre agents emissors i pro- un sentit record del tarannà i la ductors de l’audiovisual, amb la participació de (a la imatge, manera de fer tan característica d’esquerra a dreta) Xavier Parache (ICIC), Francesc Escribano

COMUNICACIÓ I LLENGÜES que tenia el Joaquim i per la (TVC), Joan M. Corbella —director de continguts de l’OPA i profunda empremta que va professor de la UPF, que va moderar el debat—, Jaume Ferrús deixar en molts dels que el (Mediapro); Carlos Fernández (Filmax) i Carles Balagué (Dia- vam conèixer”. Algunes de les fragma). De l’altra, la lliçó inaugural del curs de doctorat en persones que hi van participar Comunicació Pública de la UPF (bienni 2006-2008), a càrrec van ser les següents: Sergi Díez, de Milly Buonanno, professora de la Universitat La Sapienza muntador; Laia Manresa, ajudant de Roma, sota el títol “Narrative in viaggio”. de direcció; Ricardo Íscar, realitzador i professor del màster en Documental de Creació; els cineastes Marc Recha i Isaki

COMUNICACIÓ I LLENGÜES Lacuesta, professor i exalumne, respectivament, del màster i dels Estudis de Comunicació Audiovisual; Marta Andreu, coordinadora del màster; o Laura Mas i Mònica Rovira, col·labora- dores habituals de Jordà. COMUNICACIÓ I LLENGÜES Rambla

Lliçó inaugural de Jaume Roures a Comunicació Audiovisual

Jaume Roures, fundador de la productora MediaPro, va impartir el 25 d’octubre a l’auditori de l’edifici Rambla la lliçó “Producció i gestió audiovisual”, que va obrir el curs acadèmic 2006-2007 dels Estudis de Comunicació Audiovisual. L’acte, que va engegar conjuntament el curs de les llicenciatures en Comunicació Audiovisual i en Publicitat i Relacions Públiques, va estar presidit per Jaume Guillamet, vicerector d’Infraestructures i Fundacions.

Jaume Roures, després de ser presentat per Domènec Font, degà dels Jaume Roures Estudis, va començar parlant del Parc Barcelona Media, un projecte situat en el districte tecnològic 22@ impulsat per MediaPro, l’Ajuntament de Barcelona i la UPF, que va definir com “una experiència molt nova a casa nostra, una simbiosi entre producció audiovisual i educació, que justament és un dels dèficits estructurals que tenim”. Seguidament, Roures va analitzar la situació i els problemes existents dins del sistema audiovisual català i espanyol, entre els quals va destacar el retard tecnològic, o la contradicció que hi ha entre la creació de continguts i la indústria del sector, “dos aspectes que aquí van per separat, però que haurien de conviure en perfecta harmonia”.

Jaume Roures, en l’àmbit cinematogràfic, ha estat productor executiu de films com ara Comandante (2003), el 7 documental d’Oliver Stone sobre la figura de Fidel Castro; Los lunes al sol (2002), de Fernando León de Aranoa, o Salvador (2006), dirigida per Manuel Huerga. Roures va participar en la creació i el desenvolupament de Televisió de Catalunya, en la qual va ser cap de producció dels departaments d’informatius i d’esports durant vuit anys.

Exposició sobre Ramon Barnils

“Ramon Barnils, periodista de referència” és el títol de “Ramon Barnils, un periodista de referència” vol donar a COMUNICACIÓ I LLENGÜES l’exposició que recull la trajectòria personal i professio- conèixer una figura de primer ordre dins de l’àmbit perio- nal del periodista Ramon Barnils, coincidint amb el cin- dístic català. Ramon Barnils (1940-2001) va treballar en què aniversari de la seva mort, i que es va poder visitar gèneres i facetes tan diverses com les d’articulista, entre- al pati central de l’edifici Rambla del 17 de novembre al vista radiofònica, periodisme d’agència, reporter, professor 15 de desembre. La mostra ha estat organitzada pel Grup de periodisme i periodisme d’investigació, i ho va fer en de Periodistes Ramon Barnils, amb la col·laboració dels els diaris Tele/eXprés, El Temps, Avui, Solidaritat Obrera, Estudis de Periodisme de la Universitat, i ha començat a la Diario de Barcelona, o en emissores com Catalunya Ràdio, UPF un itinerari per les diferents facultats de periodisme entre d’altres. i comunicació dels Països Catalans. La mostra s’adreça a les noves generacions de professionals, L’acte d’inauguració de l’exposició va tenir lloc el 24 de entre ells els joves que s’estan formant a les universitats, COMUNICACIÓ I LLENGÜES novembre, presidit per Ernest Benach, president del Par- i ho fa amb la intenció que s’apropin a una manera de fer lament de Catalunya, i amb la participació d’Oriol Cor- periodisme rigorós, que combati el dirigisme i promogui tacans, president del Grup de Periodistes Ramon Barnils; la reflexió, en català i des d’una òptica catalana, tal com Salvador Alsius, degà dels Estudis de Periodisme de la defensava Ramon Barnils en la seva pràctica quotidiana. UPF, i Marc Recha, director de Dies d’agost, una pel·lícula inspirada en Ramon Barnils. COMUNICACIÓ I LLENGÜES Rambla

La divulgació de la ciència Congrés de al periodisme espanyol lingüística forense El professor Sergi Cortiñas Rovira, amb la tesi titu- lada “Les estratègies redaccionals de la periodística de Javier Sampedro i la seva relació amb les princi- La Unitat de Variació pals tradicions de la divulgació científica”, dirigida Lingüística (UVAL) i el pel professor Josep Maria Casasús, director del Laboratori de Lingüística Departament de Periodisme i de Comunicació Forense (ForensicLab) de Audiovisual, és el primer graduat en Periodisme l’Institut Universitari de de la UPF que aconsegueix el grau de doctor en Lingüística Aplicada (IULA) Comunicació Social a la nostra universitat. de la UPF van organitzar Sergi Cortiñas del 14 al 16 de setembre el II La tesi doctoral, que va rebre la màxima qualificació d’excel·lent cum laude per Congrés Europeu de unanimitat, consta de dues parts ben diferenciades. En la primera, el doctorand Lingüística Forense/Llengua ofereix un recorregut per la història de la divulgació científica a Occident i i Dret, que es va celebrar identifica quatre tradicions divulgatives, els autors més representatius i les tas- a l’edifici Rambla de ques més rellevants dutes a terme en aquest àmbit. Cortiñas destaca, en primer la Universitat. L’acte lloc, l’escola fundacional italo-renaixentista; en segon lloc, l’escola francesa; d’inauguració, que va estar tot seguit, la tradició germano-prussiana; i, finalment, l’escola anglosaxona, presidit pel rector Josep Joan tradició a la qual pertany el científic, escriptor i periodista del diari El País, Moreso, també va comptar Javier Sampedro. L’anàlisi de l’obra d’aquest periodista madrileny constitueix amb les intervencions de 8 l’objecte d’estudi de la segona part de la tesi doctoral. Mercè Lorente, directora de l’IULA, i M. Teresa Turell, Sergi Cortiñas ha deixat palès que Sampedro ha aconseguit combinar les tècniques presidenta del comitè d’assaig literàries amb les tècniques pròpies del periodisme. Així doncs, aquest autor organitzador. Seguidament, ha estat capaç de crear nous estils, registres, estructures i gèneres que han propiciat Malcom Coulthard, professor la creació al nostre país d’un periodisme científic innovador i original. de la Universitat d’Aston (Regne Unit), va impartir la primera sessió plenària, sota el títol “In my opinion”. remiat el grau P El congrés, que va tenir en Mediació Lingüística el suport de l’Associació

COMUNICACIÓ I LLENGÜES Internacional de Lingüística La prova pilot d’adaptació a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) Forense (AILF), va congregar de la titulació de grau en Mediació Lingüística de la UPF va rebre una distinció al voltant de 80 lingüistes i de qualitat de l’AQU (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de juristes d’arreu del món. Tots Catalunya) per la seva adaptació als requeriments de l’EEES. Aquest guardó ells van tractar-hi diferents està dotat amb 3.000 euros, que contribuiran a donar suport a les activitats per temes relacionats amb el les quals s’ha distingit el projecte. llenguatge jurídic i legal i el peritatge judicial lingüístic, AQU Catalunya va celebrar el 31 d’octubre passat al MACBA la festa de com- a partir de ponències, memoració del seu desè aniversari, durant la qual es van lliurar les distincions presentacions de pòsters de qualitat al sistema universitari català. El degà de la Facultat de Traducció i i col·loquis. La lingüística

COMUNICACIÓ I LLENGÜES Interpretació, Luis Pegenaute, va recollir de mans del president d’AQU Cata- forense, que es pot definir lunya, Antoni Serra Ramoneda, la distinció atorgada. en termes generals com la interfície entre llenguatge El grau en Mediació Lingüística, una titulació iniciada el curs 2005-2006, és el i dret, vincula els aspectes resultat de la participació de la Facultat de Traducció i Interpretació en la sego- formals, descriptius i aplicats na convocatòria del pla pilot del DURSI d’adaptació de titulacions a l’EEES i de la lingüística amb els ja compta amb tres cursos totalment adaptats a les directrius de Bolonya. àmbits jurídics i judicials.

COMUNICACIÓ I LLENGÜES Rambla

Susan Bassnett obre el curs dels Estudis de Traducció i Interpretació

Susan Bassnett, professora del Centre for Translation and Comparative Cultural Studies de la Universitat de Warwick (Regne Unit), va impartir la lliçó inaugural del curs acadèmic 2006-2007 dels Estudis de Traducció i Interpretació, sota el títol “The Translator as Writer”. L’acte, que va ser presidit per Carmen Pérez, vicerectora de Promoció Lingüística, va tenir lloc el 27 d’octubre a l’auditori de l’edifici Rambla, i també hi va participar Luis Pegenaute, degà de la Facultat de Traducció i Interpretació.

Susan Bassnett va estudiar en diferents països europeus, fet que li va permetre instruir-se en diverses llengües i cultures. Va començar la seva trajectòria acadèmica a Itàlia, i després de passar pels Estats Units, va traslladar-se a la Universitat de Warwick, on el 1980 va fundar el Centre D’esquerra a dreta: Carmen Pérez i Susan Bassnett for Translation and Comparative Cultural Studies. Aquest centre d’estudis interdisciplinaris i interculturals, reconegut internacionalment, està enfocat especialment cap a la traducció i la transferència cultural. La professora Bassnett és autora d’una vintena d’obres, entre les quals destaca Translation Studies, que va publicar per primera vegada l’any 1980 i de la qual se n’han fet diverses edicions, i que va esdevenir el llibre de text més important internacionalment en l’àmbit dels estudis de traducció. 9

Miniput 2006, la televisió més innovadora

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona va ser com per exemple Autopsy, una agosarada produc- l’escenari de la 12a. edició de Miniput, punt de trobada ció anglesa sobre el paper pedagògic que pot tenir la i de debat dels professionals i estudiosos de la televisió televisió. El certamen va comptar amb la presència pública de qualitat, innovadora, pedagògica i reflexiva dels directors, realitzadors, guionistes i productors de d’arreu del món. les propostes presentades, i també amb la participació

d’experts de l’entorn audiovisual nacional i internacional. COMUNICACIÓ I LLENGÜES El Miniput va ser organitzat conjuntament per la Uni- S versitat Pompeu Fabra, el Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Unitat de Comunicació de la Universi- tat Rovira i Virgili, la Universitat Oberta de Catalunya, Televisió de Catalunya, Televisió Espanyola a Cata- lunya, Barcelona Televisió i la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya. Enguany va comptar amb la col·laboració del Consolat General Britànic, l’Ambaixada del Canadà i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. COMUNICACIÓ I LLENGÜE Al llarg de les quatre sessions en què va estar organit- zada la jornada, es van poder veure dotze projeccions —en versió original i subtitulades a l’anglès— dels pro- grames, documentals i sèries recents més destacades de la televisió pública i de més qualitat d’arreu del món, I LLENGÜES Fotograma d’Autopsy COMUNICACIÓ França

Yahoo! Research s’instal·la a Barcelona

La multinacional nord-ame- na, la Universitat Pompeu ricana Yahoo! va inaugurar Fabra i altres universitats. a Barcelona el seu primer centre de recerca europeu Aquest primer centre euro- —i sisè arreu del món—. peu de Yahoo! Research El laboratori de Barcelona, servirà d’imant per atreure sota la direcció del profes- els europeus més capaci- sor de la UPF Ricardo Bae- tats en aquestes àrees clau za-Yates, centrarà la seva d’investigació, i oferirà a activitat en la investigació Yahoo! la possibilitat d’ac- de noves tecnologies que cedir i aprofitar les idees i reforcen alguns camps clau la recerca innovadora dels en l’ús d’Internet, com ara estudiants i professorat de les cerques, la recuperació d’informació i la mineria de dades. les universitats de Barcelona, així com d’altres ciutats europees. El centre de recerca de Yahoo! a Barcelona estarà gestionat de manera conjunta pel Centre d’Innovació Barcelona El centre, actualment ubicat a l’estació de França, Media (CIBM), un centre tecnològic de l’àmbit de la s’instal·larà en un futur en el Parc Barcelona Media, nou comunicació en el qual participen empreses privades, punt de referència per als sectors de telecomunicacio- 10 la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelo- ns, recerca i universitats, al districte 22@ de Barcelona.

a realitat Un equip d’investigadors del grup de recerca Experimentació en L Comunicació Interactiva (eIC), de l’Institut Universitari de l’Audiovisual virtual i (IUA), encapçalat per Narcís Parés, participa en un dels vuit àmbits en què està organitzada la mostra “Apropa’t a la ciència: de la recerca a la l’autisme en innovació”, concretament en l’àmbit denominat “La realitat virtual l’“Apropa’t i l’autisme”. COMUNICACIÓ I LLENGÜES a la ciència” L’aplicació tecnològica desenvolupada per l’eIC proporciona al nen o nena autistes l’oportunitat d’expressar-se i de familiaritzar-se amb el seu propi cos i amb l’entorn a través de la interacció visual, en aquest cas

ENGÜES dissenyada especialment per crear un món personal de sensacions, formes, colors i sons. Altres destinataris d’aquesta tecnologia desenvolupada a la UPF són les persones amb necessitats especials que pateixen determinades fòbies, o amb algun tipus de discapacitat física o psíquica deguda a un ictus o a l’envelliment —artrosi, Alzheimer—, entre d’altres. De la mateixa manera, persones amb deficiències o malalties mentals poden recórrer a tecnologies basades en la realitat virtual com a eines per aprendre. COMUNICACIÓ I LL L’objectiu principal de l’exposició, una de les activitats previstes en el Pla de Recerca i Innovació 2005-2008 de la Generalitat de Catalunya i dins el marc de Barcelona Ciència 2007, és apropar d’una manera didàctica i atractiva la ciència als ciutadans. L’exposició té com a missió donar a conèixer el “retorn social de la ciència”; la ciència concebuda com una eina útil per a les persones

I LLENGÜES i de la qual se’n deriven importants repercussions socials. COMUNICACIÓ França

La UPF Neix BMAT, oferirà la primera spin-off formació Aquest setembre ha iniciat la seva en la activitat la societat Barcelona Music & Audio Technologies (BMAT), la consola de primera spin-off o iniciativa empre- sarial de la UPF. BMAT, que opera Microsoft sota llicència del Grup de Recerca en Tecnologia Musical (GTM), va estar entre els finalistes a la vuitena La UPF i Microsoft van edició dels Premis Barcelona d’Ofici signar un acord que permetrà Emprenedora 2006. que el màster en Creació de Videojocs, impartit per BMAT, ubicada dins del viver d’em- l’Institut d’Educació Contí- preses Barcelona Activa, amb seu al nua (IDEC) de la Universitat, costat de la plaça de les Glòries, té com a objectiu principal transferir a la societat ofereixi formació en Xbox la tecnologia més recent i capdavantera desenvolupada pels investigadors del 360, una de les poques GTM. consoles de nova generació que es pot trobar ara mateix Aquesta iniciativa s’adreça a la indústria de l’entreteniment digital. Entre al mercat, i que consta d’un d’altres serveis, la companyia proveeix recomanació musical, reconeixement potent sistema d’entreteni- i similitud de cançons, personalització de continguts mèsdia, generació 11 ment i videojocs multimèdia intel·ligent de llistes de reproducció musical i transformació d’àudio. d’alta qualitat. D’aquesta manera, la UPF serà la BMAT està dirigit per Vadim Tarasov, actual responsable de les activitats primera universitat europea comercials de l’empresa. També compta amb l’assessorament científic de a oferir formació en Xbox l’actual director del GTM, el doctor Xavier Serra. 360, afegint-se a les universi-

tats nord-americanes de TECNOLOGIA Southern Califòrnia, Georgia Tech i Southern Methodist, i a les japoneses de Tokio, Politècnica de Comunicar és fàcil Tokio, Ritusmeikan i Osaka TECNOLOGIA Electro-Communication. En el marc de la Setmana de la Ciència 2006, es va presentar a l’Institut d’Educació Contínua (IDEC) de la UPF, un documental en DVD titulat Microsoft, en el marc de “Comunicar és fàcil”, un producte audiovisual que té l’objectiu de propor- XNA Game Studio Express cionar als investigadors les eines necessàries per poder exercir una bona i —la tecnologia pionera que eficient comunicació oral de la seva recerca. Aquesta iniciativa compta amb

permet desenvolupar jocs el patrocini del Ministeri d’Educació i Ciència, dins del Programa Nacional TECNOLOGIA per a Xbox 360 adreçats a de Foment de la Cultura Científica i Tecnològica i dins les seves accions estudiants i creadors complementàries. independents— donarà a la UPF l’accés a les eines La responsable de dur a terme aquesta iniciativa ha estat la professora Gemma de desenvolupament XNA Revuelta, subdirectora de l’Observatori de la Comunicació Científica (OCC), TECNOLOGIA perquè els estudiants puguin centre especial de recerca de la UPF. Mònica López, periodista, investigadora adquirir experiència educativa de l’OCC i doctoranda del programa de doctorat en Comunicació Social treballant sobre aquesta del Departament de Periodisme i de Comunicació Audiovisual de la UPF plataforma i formar-se com ha dirigit el projecte, que ha comptat amb l’ajut d’alumnes del màster en a creadors de videojocs i Comunicació Científica que dirigeix Vladimir de Semir.

consoles de nova generació. TECNOLOGIA TECNOLOGIA França

Distinció per als Jordi Íñigo parla Estudis d’Enginyeria de tecnologia de Telecomunicació software

Un grup de professors dels Estudis d’Enginyeria de Jordi Íñigo, cap de desen- Telecomunicació de l’Escola Superior Politècnica va volupament de software rebre una de les Distincions Jaume Vicens Vives a la de l’empresa Safelayer, va qualitat docent universitària a títol col·lectiu, atorgada impartir el 29 de novem- pel Govern de la Generalitat de Catalunya a proposta bre a l’edifici França la lliçó del Departament d’Educació i Universitats. El guardó “Desenvolupament de tec- està dotat amb 20.000 euros i els va ser lliurat durant nologia software: el DNI l’acte d’inauguració del sistema universitari català, digital”, centrada en el cas Jordi Iñigo celebrat el 13 de setembre a la Universitat de Lleida. real d’una empresa dedicada al desenvolupament d’una família de productes de seguretat. L’acte va inaugurar con- El projecte, coordinat per Francesc Miralles i amb la juntament el curs 2006-2007 dels Estudis d’Informàtica, participació de 22 docents més, va ser reconegut pel de Telecomunicació i del màster en Tecnologies de la desplegament del programa docent del segon cicle de Informació, la Comunicació i els Mitjans Audiovisuals. l’enginyeria de Telecomunicació, de manera que s’adherís integralment a les directrius de l’Espai Europeu d’Educació Jordi Íñigo és enginyer superior de telecomunicació per la Superior, tant en l’aspecte competencial com metodològic. Universitat Politècnica de Catalunya, centre on exerceix Les principals línies d’actuació del desplegament han estat com a professor a temps parcial. Té una llarga experiència la definició de les competències en sistemes de seguretat i criptografia, i és responsable del 12 del segon cicle, el desenvolupament de la metodologia software de projectes com ara el desplegament del DNI i d’aprenentatge basat en projectes, i en l’avaluació i el passaport electrònic —documents emesos pel Minis- supervisió de l’experiència. teri de l’Interior—, els certificats per signar la declaració de renda o el sistema de missatgeria de l’OTAN.

TECNOLOGIA Èxit aclaparador del reacTable a Internet

El reacTable és un sintetitzador musical amb una interfície Arran d’aquesta exposició internacional, l’equip ha iniciat tangible, fruit d’anys de recerca realitzada per un equip contactes d’interès amb diferents museus d’art i de ciència, TECNOLOGIA d’investigadors que encapçala Sergi Jordà, membre del així com també amb reconeguts músics d’arreu el món, la Grup de Tecnologia Musical (GTM) de l’Institut Uni- qual cosa corrobora la importància d’aquests nous mitjans versitari de l’Audiovisual (IUA). de difusió basats en comunitats d’usuaris.

Des de la publicació el passat novembre de tres vídeos a

TECNOLOGIA YouTube —el fenomen mediàtic d’enguany—, la popula- ritat del reacTable no ha parat de créixer. Es tracta d’un instrument multiusuari que es toca desplaçant i manipulant objectes sobre la superfície d’una taula lluminosa.

Els vídeos que mostren el reacTable a Internet sumen ja TECNOLOGIA més de 200.000 visites, amb la qual cosa s’han col·locat entre els llocs a la xarxa més freqüentats a escala mundial. Cada dia més blogs i webs de ciència, art i tecnologia parlen de “l’instrument musical del futur” i la web del reacTable —http://www.iua.upf.es/mtg/reacTable/— rep milers de

TECNOLOGIA visites diàries. TECNOLOGIA Ciutadella

Premis per a quatre docents

El catedràtic d’Economia Andreu Mas-Colell va obtenir el premi nacio- nal de recerca 2006 Pascual Madoz, corresponent a l’àrea de dret i cièn- cies econòmiques i socials. El guardó, concedit pel Ministeri d’Educació i Ciència (MEC), està dotat amb 78.000 euros, i li va reconèixer la seva recerca econòmica en els camps de la Arrenca la Barcelona teoria de la demanda, de l’equilibri Graduate School general, i de la teoria de jocs. of Economics El llibre Multinational Federalism and Value Pluralism. The Spanish Case, de La Universitat Pompeu Fabra és una de les nou entitats públiques i Ferran Requejo, catedràtic de Cièn- privades que ha donat suport a la creació de la Barcelona Graduate School cia Política i de l’Administració, va of Economics (Barcelona GSE), una institució d’estudis avançats en economia ser una de les dues obres guanyado- 13 que, amb seu al campus de la UPF, oferirà cursos de postgrau en l’àmbit de res ex aequo del premi al millor llibre les ciències econòmiques i socials i que ha estat impulsada per Andreu Mas- atorgat per l’Associació Espanyola de Colell, catedràtic del Departament d’Economia i Empresa de la UPF. Ciència Política i de l’Administració (AECPA). El patronat de la Fundació Barcelona Graduate School of Economics (a la imatge) està presidit pel professor Mas-Colell i un dels integrants és Josep Finalment, els altres dos guardonats Joan Moreso, rector de la UPF. Els altres membres del patronat són: la UAB, van ser els professors del Departa- l’IAE-CSIC, el Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI) — ment d’Humanitats Alfred Bosch i centre participat per la UPF—, el Grup Agbar, el Banc Sabadell, Caixa José María Micó. L’escriptor Alfred Catalunya, “la Caixa” i la Fundació FemCAT. Bosch va obtenir el 39è. premi Pru- denci Bertrana de novel·la amb

La Barcelona GSE compta amb finançament privat, aportat per les cinc l’obra Inquisitio, basada en la his- CIÈNCIES HUMANES I SOCIALS entitats privades que formen part del patronat, i amb una aportació pública tòria real de l’última víctima de la d’1,25 milions d’euros per als propers cinc anys procedent del programa Inquisició. L’Auditori de Girona Consolider, una iniciativa competitiva del Ministeri d’Educació i Ciència. va acollir el 7 de setembre el lliura- ment del guardó, dotat amb 42.000 L’activitat acadèmica de la Barcelona GSE començarà el setembre del 2007 euros. José María Micó, per la seva amb una oferta inicial de cinc màsters, impartits íntegrament en anglès i amb banda, va rebre el 14 de novem- una orientació clarament professional. Els dos primers cursos, Master in bre el premi nacional a la Millor Economics i Master in Finance, continuen l’oferta existent des de fa anys a la Traducció 2006 per la traducció al UPF, mentre que els tres restants són nous: Master in Corporate and Public castellà d’Orlando furioso, un clàs- Regulatory Law, Master in Competition and Market Regulation i Master in sic del Renaixement italià obra del the Economics of Science and Innovation. poeta Ludovico Ariosto. El guardó, CIÈNCIES HUMANES I SOCIALS dotat amb 15.000 euros i concedit El professorat dels màsters l’integraran els investigadors de les institucions que pel Ministeri de Cultura, distingeix promouen la Barcelona GSE, i també professionals i acadèmics convidats la traducció, a qualsevol de les llen- que completaran l’oferta docent. El consell científic de la Barcelona GSE gües de l’Estat, d’una obra escri- està format per 28 prestigiosos acadèmics de tot el món, entre ells deu premis ta originàriament en una llengua Nobel d’economia. estrangera i editada el 2005. CIÈNCIES HUMANES I SOCIALS Ciutadella

Lliçó d’Economia amb Jean Tirole

Jean Tirole, director científic de Jean Tirole (França, 1953) és llicenciat l’Institute d’Economie Industrielle per l’École Polytechnique de París (IDEI) de la Universitat de Tolosa 1 l’any 1976 i doctorat en el MIT l’any i professor del Massachusetts 1981. La seva recerca destaca per ser Institute of Technology (MIT) als d’una gran qualitat, originalitat, Estats Units, va impartir la lliçó diversitat i, sobretot, per haver d’Economia d’enguany, sota el títol influït a l’hora de prendre decisions “Platform industries: how telecoms, a gran part de les entitats reguladores, softwares, credit cards, media and de les administracions públiques, de videogames differ from other les consultores i de les empreses markets, and what it means for the privades d’àmbit internacional. Gran future of the economy”. L’auditori expert en regulació, els seus estudis de l’àgora Jordi Rubió i Balaguer es han ajudat a entendre com funcionen

Jean Tirole va omplir de gom a gom per escoltar els mercats amb competència la lliçó, que va obrir el curs 2006- imperfecta i com s’haurien de 2007 de la Facultat de Ciències dissenyar les regulacions eficients. Econòmiques i Empresarials, i Els treballs de Tirole engloben que es va centrar en els mercats de diferents camps d’especialització. plataformes, que posen en contacte Les finances, l’estudi de la corrupció, consumidors i empreses. L’acte va el fenomen de les bombolles són algu- estar presidit per Jaume Casals, nes de les àrees on també ha contribuït. 14 vicerector de Professorat, i també Actualment ha iniciat una nova línia hi va ser present Xavier Freixas, de recerca en la qual intenta analitzar degà de la Facultat de Ciències comportaments humans (abans només Econòmiques i Empresarials. estudiats per la psicologia) a partir d’elements de la teoria econòmica.

Economia i Dret, capdavanteres en producció científica

CIÈNCIES HUMANES I SOCIALS CIÈNCIES HUMANES I SOCIALS El mes de setembre SCImago Research Group va presentar L’estudi ha considerat com a indicadors científics la pro- els resultats del primer rànquing de producció científica als ducció total, la producció citable o producció primària, la països iberoamericans, treball que ha estat dirigit per Fèlix producció ponderada o potencial investigador, i el factor de Moya, catedràtic del Departament de Biblioteconomia i d’impacte mitjà ponderat. Documentació de la Universitat de Granada. Els resultats de l’estudi revelen que la UPF es troba entre els primers llocs Els primers llocs a l’indicador de producció general —tots del rànquing de producció científica en les àrees d’Economia els àmbits— del rànquing als països iberoamericans els i de Dret, ocupant el segon i el sisè lloc, respectivament. ocupen el Consell Superior d’Investigacions Científiques (59.595 publicacions), la Universitat de São Paulo (38.539), El treball analitza la producció científica d’universitats i la Universitat de Barcelona (25.503), la Universitat Nacional centres de recerca dels nou països iberoamericans durant Autònoma de Mèxic (24.565), la Universitat Complutense

CIÈNCIES HUMANES I SOCIALS el període 1990-2004. Els investigadors han seleccionat de Madrid (22.069), la Universitat de Buenos Aires (16.625), les 621 institucions que han acumulat més de 100 articles la Universitat Estatal de Campinas (15.173), la Universitat científics en publicacions indexades a la base de dades Autònoma de Barcelona (14.690), la Universitat de València Thomson Scientific (ISI). Els indicadors bibliomètrics de (14.115) i la Universitat Federal de Rio de Janeiro (13.471). La l’ISI són emprats tant per analitzar la producció científica Universitat Pompeu Fabra, tot i les seves dimensions, aporta com per orientar la presa de decisions en les polítiques una producció total de l’ordre de 1.511 articles publicats. públiques en matèria de ciència i tecnologia. CIÈNCIES HUMANES I SOCIALS Ciutadella

Recerca en Seminari polítiques públiques sobre El Departament d’Economia i Finances, a través integració de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDES- CAT), la Diputació de Barcelona, la Fundació jurídica Jaume Bofill i la UPF van signar el 17 d’octubre un conveni en virtut del qual es creava el Centre L’Àrea de Dret per a la Investigació i l’Avaluació de Polítiques Internacional Públic i Públiques mitjançant la constitució del consorci Relacions Internacionals titular del nou centre. Les entitats impulsores va organitzar el seminari d’aquest projecte van decidir que la seu estigui La Creación de un Orden situada al campus de la UPF, per aprofitar la Carles Ramió Internacional y Europeo proximitat amb els grups de recerca actius en en Materia de Derechos aquest àmbit, així com els recursos existents. També van acordar que Carles Humanos Fundamentales Ramió sigui el president del consell rector del consorci del nou organisme. a través de la Acción Jurisdiccional. Cuestiones de Les principals funcions del Centre, que tindrà un pressupost anual al voltant Política Judicial. La trobada, dels 500.000 euros, seran assessorar les administracions públiques o d’altres que es va celebrar els dies 27 organitzacions o institucions en el disseny i l’avaluació de polítiques públi- i 28 de novembre a la sala de ques; i produir informació i instruments que permetin a les administracions graus Albert Calsamiglia públiques, i a la societat en general, fer anàlisis en aquest àmbit. de l’edifici Roger de Llúria, va girar al voltant de les Carles Ramió, actual vicerector de Planificació, Avaluació i Recursos de la Infor- qüestions centrals del projecte 15 mació de la UPF, és professor titular de Ciència Política i de l’Administració i d’investigació que, sota el especialista en gestió i institucions públiques. mateix nom, encapçala Santiago Ripol, professor de l’Àrea i lletrat del expansió urbanística Tribunal Constitucional. i obesitat Van visitar la UPF una vintena d’experts de l’estat L’estudi “Fat City: Questioning the Relationship Between Urban Sprawl and espanyol en la matèria Obesity” ha posat de manifest que l’expansió sense control de les àrees urbanes —professors de dret no és la causa directa de l’obesitat dels seus habitants. Diego Puga, catedràtic internacional públic,

contractat del Departament d’Economia i Empresa de la UPF i investigador constitucional, administratiu CIÈNCIES HUMANES I SOCIALS del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI), conjuntament amb o filosofia del dret de diferents investigadors de la London School of Economics (Regne Unit) i de la Univer- universitats, a més de magistrats, sitat de Toronto, ha participat en aquest treball. advocats i lletrats—, amb la voluntat d’aprofundir en L’estudi arriba a la conclusió que són les persones amb propensió a l’obesitat i l’anàlisi dels mecanismes al sobrepès les que preferentment fixen la seva residència en zones perifèriques d’integració jurídica entre de les ciutats per viure-hi. Tanmateix, els autors neguen que sigui el model els tribunals espanyols i els urbanístic el causant de l’obesitat, i que es tracta d’una qüestió d’elecció indi- tribunals de justícia i drets vidual. L’obesitat esdevé un dels principals problemes de salut pública al qual humans de la Unió Europea. s’enfronten els països desenvolupats. Aquests mecanismes, mitjançant diferents CIÈNCIES HUMANES I SOCIALS Prenent com a font primària les dades proporcionades per la National Longitu- processos (fonamentalment dinal Survey of Youth de 1979, aquest treball ha investigat els comportaments de el prejudicial), acaben 6.111 persones nord-americanes, que tenien l’any 1978 de 14 a 21 anys, durant un determinant la normativa període de sis anys. Un 80% van canviar de residència alguna vegada al llarg del jurídica comunitària període en estudi, la qual cosa ha permès als investigadors estudiar la relació entre aplicable als ordenaments les variacions de pes de les persones i el seu canvi de lloc de residència. jurídics nacionals.

CIÈNCIES HUMANES I SOCIALS Mar

Genoma humà: Rafael Maldonado, la clau està distingit amb un en la diferència prestigiós premi de recerca Un estudi realitzat per un consorci d’investigadors bri- tànics, canadencs, espanyols, nord-americans i japonesos als EUA que s’ha publicat a Nature, “Global variation in copy number in the human genome”, ha demostrat que més del 10% del genoma és distint entre les persones, fet que La important pot suposar tenir la clau de la diferència en la predispo- rellevància de sició a malalties o la resposta als tractaments. Els resul- les contribucions tats d’aquesta investigació posen de manifest una nova científiques fetes per dimensió de la complexitat del genoma humà, inesperada Rafael Maldonado, i inexplorada fins ara. catedràtic de Farma- cologia i director En aquest consorci internacional hi participen els investi- del Laboratori de gadors Lluís Armengol, Juan Ramón González, Mònica Neurofarmacologia de Gratacòs i Xavier Estivill, del grup Causes Genètiques la UPF, en l’àmbit del de Malaltia, del Programa Gens i Malaltia, que dirigeix el desenvolupament de mateix Xavier Estivill al Centre de Regulació Genòmica dependència física als (CRG). La recerca del grup espanyol ha estat finançada per Rafael Maldonado opiacis, ha estat 16 la Fundació Genoma España i en bona part s’ha fet en el si reconeguda per la National Hispanic de les infraestructures del Centre Nacional de Genotipació Science Network on Drug Abuse (CEGEN), entitat promoguda per Genoma España de la (NHSN). Aquesta organització qual Jaume Bertranpetit, professor del Departament de nord-americana, que compta amb Ciències Experimentals i de la Salut (CEXS) de la UPF, el suport del National Institute on n’és el seu director. Drug Abuse (NIDA), ha decidit atorgar-li el Premi Nacional Cinc anys després de la publicació de la seqüència del geno- d’Excel·lència en Recerca en la ma humà, es descobreix que aquesta seqüència no és idèntica categoria d’investigador sènior. per a cada persona i que la variabilitat existent és deu vegades El lliurament del guardó va tenir superior a la suposada en estudis inicials. La diferència entre lloc el 14 de setembre en el un individu i un altre es basa en el fet que les esmentades transcurs de la celebració de la regions poden faltar o estar duplicades. El treball demostra sisena conferència de l’NHSN que no hi ha una seqüència única del genoma humà, sinó un a Scotsdalle, Arizona (EUA). conjunt de seqüències distintes. Les més de 1.400 regions variants identificades en aquesta investigació contenen gens, Els membres del comitè que atorga a més d’altres unitats funcionals i, moltes d’elles, es corres- aquest guardó han considerat ponen a regions implicades en malalties humanes com dis- crucials els coneixements aportats CIÈNCIES DE LA SALUT I VIDA tròfies musculars, malalties renals o del desenvolupament. per Maldonado sobre el paper dels A més, les regions que s’han detectat contenen variants que receptors dopaminèrgics D2. poden conferir susceptibilitat o resistència per a moltes Aquests receptors estan implicats malalties comunes que afecten la població, com la sida o el en els efectes plaents que produeixen lupus eritematós disseminat, entre d’altres. els opiacis. Conèixer els seus mecanismes de funcionament El descobriment obre les portes a nombrosos estudis per implica tenir la possibilitat definir les causes de moltes malalties humanes, desenvolu- d’aconseguir disminuir els efectes par tractaments farmacològics més eficaços i proporcionar de l’addicció o mitigar la tolerància mètodes de prevenció de defectes en el naixement, que es farmacològica als efectes analgèsics concretaran en un canvi radical en les metodologies que dels opiacis. s’empren en l’actualitat per al diagnòstic prenatal. CIÈNCIES DE LA SALUT I VIDA Mar

A creditacions de qualitat atorgades a centres de la UPF

La Generalitat de Catalunya ha acreditat recentment la qualitat dels serveis que ofereixen dos centres de la UPF: el Grup de Bioanàlisi, Farmacologia i Proteòmica (BAPP) de la UPF-IMIM, i el Laboratori de Neurofarmacologia (NeuroPhar) del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut.

L’acreditació certifica la qualitat dels serveis que ofereixen a la indústria com a membres de la Xarxa de centres de suport a la Innovació Tecnològica (Xarxa IT) del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM). Tant NeuroPhar com BAPP formen part de la Xarxa IT des de l’any 2005.

El BAPP és un grup multidisciplinari, orientat al servei en els camps de les ciències de la vida aplicades, amb èmfasi en bioanàlisi, farmacologia i proteòmica. Està format per membres del Grup de Química de Proteïnes i Proteòmica del CEXS i de la Unitat de Recerca en Farmacologia de l’IMIM.

NeuroPhar, constituït el 1999 i dirigit pel professor Rafael Maldonado, és un grup reconegut internacionalment en l’estudi del substrat neurobiològic de dependència de substàncies d’abús, de trastorns afectius, del dolor crònic i de trastorns de la ingesta alimentària. El grup està format per 25 investigadors amb una sòlida formació científica, provinents tant d’universitats espanyoles com d’institucions estrangeres. També es 17 desenvolupen línies de recerca per a la identificació de noves dianes terapèutiques a nivell de sistema nerviós i de caracterització de nous models experimentals, que constitueixen el seu principal atractiu per a les empreses del sector farmacèutic.

Inauguració del curs dels Estudis de Biologia

Jaume Bertranpetit, catedràtic de Biologia Evolutiva del “Va l’espècie humana Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de cap a un nou humanis- la UPF, va obrir el 5 d’octubre el nou curs dels Estudis de me?”, es va plantejar el Biologia, amb la lliçó titulada “La biologia avui: una visió professor Bertranpetit. personal”, en què va tractar aquesta disciplina especialment Finalment, va introduir des de la genòmica humana, el seu àmbit d’estudi. el concepte de “xarxes d’interaccions”. L’anti- El ponent va oferir una visió particular sobre què és la ga visió que associava CIÈNCIES DE LA SALUT I VIDA biologia i cap a on es dirigeix, especialment pel que fa a un gen amb un deter- la genòmica. “La quantitat d’informació que produeix minat fenotip ha estat la genòmica no ens ha d’espantar, ans al contrari, ens ha reemplaçada per la rela- d’aproximar a la funció de les estructures biològiques”, ció entre la complexitat Jaume Bertranpetit va manifestar. La biologia és especialment complexa, està que envolta a cada fenotip. Avui en dia es prefereix parlar per tot arreu, i constitueix la base material de la vida, de de “gens de susceptibilitat” i no de gens d’una malaltia o les malalties, del comportament social. Lluny d’una visió d’una altra. L’herència i el medi ambient modelen el fenotip, simplista, determinista i deslligada de l’entorn, la biologia però mentre que l’ambient és quelcom il·limitat i difós, el té un impacte social notable, tant pel que fa al desenvolu- genoma és gran però limitat, i per tant aprehensible per al pament que està experimentant com per les conseqüències coneixement humà. Perquè, com va dir Bertranpetit, “cal de l’aplicació dels seus resultats. delimitar problemes concrets dins de contextos amplis”. CIÈNCIES DE LA SALUT I VIDA Mar

La natura genera innovació biològica

Ricard V. Solé, professor de recerca ICREA a la UPF i cap del Laboratori de Sistemes Complexos del GRIB (UPF-IMIM), ha aconseguit un ajut de 450.000 dòlars (357.000 euros aproximadament) per als propers cinc anys de la James S. McDonell Foundation (JSMF) dels EUA, amb l’objectiu d’impulsar la recerca teòrica —matemàtica i computacional— sobre els orígens dels sistemes biològics complexos.

Mitjançant diferents nivells d’aproximació a l’objecte d’estudi, perspectiva que inclou l’anàlisi de xarxes genètiques, la computació de sistemes cel·lulars o l’evolució dels mecanismes de desenvolupament, es busca construir models teòrics capaços de ser contrastats amb dades reals. “Explorarem com el bricolatge, és a dir, l’aprofitament dels distints elements presents a la natura, intervé en la capacitat que té aquesta de generar innovació biològica”, ha manifestat el professor Solé.

Un dels subestudis que està previst fer per a aquesta recerca teòrica és el projecte “Quimera”, una ambiciosa i suggestiva idea que pretén desenvolupar un model d’evolució computacional a gran escala i que deixarà evolucionar virtualment éssers vius en un medi físic conegut, de caire realista. S’hi observaran criatures digitals capaces de néixer, créixer i interaccionar en el seu món virtual de manera visible i accessible a una anàlisi externa al sistema. 18 Ricard V. Solé ha manifestat que, amb aquesta recerca, es vol contestar a la pregunta formulada pel ja desaparegut investigador Stephen Jay Gould: què passaria si poguéssim rebobinar la cinta de l’evolució i la tornéssim a passar? Veuríem les mateixes coses, o la vida s’hauria organitzat de manera diferent a com la coneixem avui en dia?

Francesc Posas, nou membre de l’EMBO

L’European Molecular Biology Organization (EMBO) va una organització intergo- anunciar el 31 d’octubre passat els noms dels 49 investi- vernamental que aplega 25 gadors elegits com a nous membres d’aquesta important estats membres. “Els mem- institució, entre els quals es troba Francesc Posas, pro- bres d’EMBO són l’actiu fessor del Departament de Ciències Experimentals i de la més valuós amb què compta Salut (CEXS), l’únic científic espanyol que s’ha incorporat l’organització i la base de la CIÈNCIES DE LA SALUT I VIDA aquest any. Dels 49 nous membres escollits enguany, 44 seva reputació a nivell mun- provenen de països europeus i els cinc restants corresponen dial”, segons el seu director a membres associats provinents dels EUA i de la Xina. executiu, Frank Gannon.

L’EMBO aplega els investigadors més reconeguts en l’àmbit Francesc Posas dirigeix la de la biologia molecular internacional. Actualment compta Unitat de Senyalització Francesc Posas amb 1.200 membres ordinaris i setanta associats, de catorze Cel·lular de la UPF i ha estat guardonat en diverses ocasions països distints, 43 dels quals han estat mereixedors del premi per la seva brillant trajectòria científica. Ha estat mereixedor Nobel. Les activitats que desenvolupa se centren en la pro- del premi European Young Investigators Awards (EURYI) moció de l’excel·lència científica dins de l’àmbit de la biologia i del premi EMBO per a joves investigadors, així com també molecular i les ciències de la vida, i compten amb el suport ha rebut el premi que el DURSI de la Generalitat de Cata- econòmic de la European Molecular Biology Conference, lunya atorga als investigadors joves més destacats. CIÈNCIES DE LA SALUT I VIDA Mar

El geneid La Marató de TV3 ha desxifrat atorga dos ajuts a la UPF el genoma La Fundació La Marató de TV3 va del parameci atorgar ajuts a 35 projectes de recerca sobre neurociències, d’entre un total La revista Nature va publicar de 204 presentats a la convocatòria. l’article “Global trends of whole- En dos d’aquests projectes hi parti- genome duplications revealed by the cipen investigadors de la UPF. ciliate Paramecium tetraurelia”, en el qual han participat Roderic Guigó Un dels projectes, “Estudi de noves i Francisco Cámara, investigadors dianes terapèutiques per al desenvo- del Centre de Regulació Genòmica lupament de fàrmacs neuroprotec- (CRG) i de l’IMIM, centres adscrits tors”, el coordina el professor Rafael D’esquerra a dreta: José M. Fernández, a la UPF. Maldonado, cap del Laboratori de Selma Serra i Miguel Ángel Valverde Neurofarmacologia (NeuroPhar) del dirigit per l’investigador José Manuel La seqüenciació del genoma CEXS. El treball tindrà com a princi- Fernández, amb la col·laboració de del Paramecium tetraurelia pal objectiu avaluar si uns intermedia- Selma Serra i Miguel Ángel Val- s’ha fet a França, al centre ris lipídics (aciletanolamines) podrien verde, del Laboratori de Fisiologia Genoscope. Els investigadors de obrir noves estratègies terapèutiques del CEXS, i tindrà com a objectiu la UPF han participat en l’anotació per alleugerir el dany neuronal. caracteritzar nous mecanismes genè- del genoma d’aquest petit organisme, tics moleculars i cel·lulars relacio- mitjançant el programari de predicció “Bases genètiques, moleculars i cel·lulars nats amb les afeccions de migranya 19 de gens desenvolupat per ells de la migranya i l’atàxia episòdica” i atàxia episòdica, a més d’identificar mateixos i anomenat geneid. és el títol de l’altre projecte selec- noves dianes per a futures estratègies cionat per la Marató. L’estudi estarà terapèutiques. El genoma d’aquest protozous és de particular interès des del punt de vis- ta evolutiu perquè ha experimentat al llarg del temps diverses duplicacions completes, característica que permet Efecte de l’alletament estudiar quin ha estat el destí de les matern en les malalties còpies repetides d’un mateix gen. respiratòries “La detecció de gens en aquest genoma ha estat especialment L’estudi “Early exposure to dichlorodiphenyldichloroethylene, complicada perquè, a diferència de breastfeeding and asthma at age six”, publicat a la revista Clinical and la majoria d’éssers vius, el parameci Experimental Allergy, revela que l’asma, i d’altres dificultats respiratòries, utilitza només un triplet de nucleòtids estan fortament associades als nivells de compostos organoclorats presents TGA per senyalar la part final dels en el nadó quan neix. Entre d’altres, han participat en aquest treball els gens —la majoria d’organismes vius investigadors Jordi Sunyer, R. García Esteban, N. Ribas-Fitó i Josep M. CIÈNCIES DE LA SALUT I VIDA n’utilitzen dos més, el TAA i el Antó, del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) i del TAG—, per la qual cosa hem hagut Grup de Recerca Respiratòria i Ambiental (URRA), de la UPF-IMIM. d’adaptar el nostre programa per fer front a aquesta particular eventualitat”, Els compostos organoclorats estudiats han estat el DDE i el DDT. Hi ha ha explicat Roderic Guigó, coordina- evidència clínica perquè es consideri el DDE un dels factors associats amb dor del programa de Bioinformàtica l’asma infantil. Els resultats obtinguts indiquen que l’asma i les dificultats i Genòmica del CRG i cap del Grup respiratòries que van presentar els nens en estudi a l’edat de sis anys de Recerca en Informàtica Biomèdica estarien fortament associats als nivells existents de DDE en néixer, amb del GRIB (UPF-IMIM). independència de quin hagués estat el temps d’alletament matern.

CIÈNCIES DE LA SALUT I VIDA FINAL DE TRAJECTE “A la publicitat infantil els somnis tenen Mentre que les campanyes infantils gust de sucre. Als anuncis per als adults desperten en els nens el sentiment la realitat s’edulcora amb sacarina”. consumista, les adultes generen una Aquesta és, entre d’altres, una de les inquietud estereotípica. I aquest fet no afirmacions que recull la meva tesi és tant pel producte anunciat sinó per doctoral, “De l’estereotip publicitari tot el que comporten els estereotips que adult a la realitat preadolescent. apareixen als espots. A aquest aspecte cal Influència de la publicitat en els trastorns afegir que, a diferència d’altres productes del comportament alimentari en nens i televisius, on els estereotips positius nenes de 8 a 12 anys”, defensada a la i negatius es presenten ostensivament, UPF el 19 d’octubre del 2006. L’estudi donades les seves característiques capsulars, la publicitat simplifica aquests estereotips, evidenciant només les parts Publicitat a dietaPàmies favorables al discurs publicitari.

Mónika Jiménez emfasitza així la relació entre les hores que La tendència al consum de productes Professora del els nens passen davant el televisor i els alimentaris hipercalòrics durant l’etapa Departament de trastorns del comportament alimentari. infantil xoca amb una altra realitat: Periodisme i de Comu- la de milions de preadolescents que, nicació Audiovisual L’any 2003 es van donar a conèixer dos fascinats per un estereotip físic adult de la UPF informes que evidenciaven dades que van que proclama l’esveltesa com a màxima posar els preadolescents en el punt de vital, es llança a la conquesta del cos mira: d’una banda, el Consell de perfecte, sense més objectiu que el l’Audiovisual de Catalunya assenyalava de perdre pes a qualsevol preu. I és que un/una nen/a d’entre 4 i 12 anys precisament la presa de consciència passava 990 hores l’any davant el física i la seva relació amb l’estereotip televisor, 30 hores més del que dedicava vigent el principal motiu pel qual nens a l’escola. A aquesta informació es va i nenes d’entre 8 i 12 anys decideixen afegir la que Sanitat va donar a conèixer: iniciar pautes alimentàries restrictives el creixent increment en l’índex de per tal d’assemblar-se a aquells adults trastorns del comportament alimentari de proporcions perfectes que s’escolen en nens i nenes d’entre 6 i 10 anys, una a les seves vides en el transcurs de les franja d’edat allunyada del segment de mateixes pauses publicitàries que anys risc fins al moment. Davant d’aquestes enrere —coincidint amb la infantesa— informacions van ser moltes les veus que els havien fascinat amb els seus anuncis es van aixecar tot relacionant l’augment de llaminadures i menjar ràpid. de casos d’anorèxia i de bulímia en edat preadolescent amb l’elevat consum És obvi que la publicitat és creadora televisiu. En aquest context la publicitat i difusora d’estereotips, igual que la no va quedar exempta d’aquesta denúncia. literatura o el cinema al llarg de la En aquest sentit, cal assenyalar que els història. Igualment, no podem oblidar espots dirigits a un públic infantil que el procés de socialització s’exerceix presenten mons ficticis on els nens a través de tres puntals: nens, educadors assoleixen la felicitat consumint productes i món exterior. El nucli familiar ha de hipercalòrics i actuant com a adults pel contribuir a aquesta educació publicitària que fa als sentiments o a la moda. D’altra explicant als nens els objectius de l’este- banda, les campanyes adreçades als adults reotip o quins efectes pot tenir en la salut acostumen a mostrar mons també irreals el fet de consumir productes light. I és on la síndrome de Peter Pan és el tret que, com afirmava l’historiador William més definitori, on els projectes de futur Durrant, “l’educació és el descobriment es redueixen al temps que dura l’anunci, de la nostra pròpia ignorància”. i on el triomf social passa per una bellesa que ha esdevingut sinònim d’esveltesa.

Redacció, producció i edició: Gabinet del Rectorat. Universitat Pompeu Fabra / Plaça de la Mercè, 10-12. 08002 Barcelona / Tel.: 93 542 20 00 / Fax: 93 542 20 94 / http://www.upf.edu / A/e: [email protected] Fotografies: Eva Guillamet i Frederic Camallonga / ISSN: 1696-0181 / DL: B-17.089-2003.