LUISA MILLER \\Concierto Sobre Cuatro Ruedos En Si Mayor Muysosteoíco'de

$LUISA MILLER \\Concierto Sobre Cuatro Ruedos En Si Mayor Muysosteoíco'de$

LUISA MILLER \\Concierto sobre cuatro ruedos en Si Mayor MuySosteoíco'de

IIRover GRAN TEATRE DEL LICEU

Temporada d'òpera 1982/83

••••• ( - ) Asistaaunaaudiciónen BRITISH MOTORS s A EXPOS/C/ON y VENTAS: P.e San Gervasio, 46-48 - Te/s. 211 38 97 - 247 31 37 CONSORCI DEL TALLERES y RECAMB/OS: Calabria, 36 - Te/s. 223 2914 - 223 29 24 BARCELONA GRAN TEATRE DEL LICEU

Generalitat de Catalunya Agentes: Ajuntament de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu POLICOMER, S.A. AUTOMOVILES FIGUERAS Gran Via, n? 657 Travesera de Gracia, 81 Tel. 246 14 55 Tels. 218 92 49 - 217 01 43 ,-----,------,

LUISA MILLER

Òpera en 3 actes Llibret de Salvatore Cammarano Música de Giuseppe Verdi

JOYERO

Dijous, 3 de febrer de 1983, a les 21 h., funció núm. 26, torn C

Diumenge, 6 de febrer de 1983, a les 17 h., funció núm. 28, torn T

Dimarts, 8 de febrer de 1983, a les 21 h., funció núm. 29, torn A

M. Pérez Cabrero, 4 Tel. 201 3300 Barcelona-21 Turó Park) (junto GRAN TEATRE DEL LICEU Barcelona ,

LUISA MILLER

El comte Walter: Justino Díaz

Rodolfo, el seu fill: Josep Carreras Federica, duquessa d'Ostheim, neboda de Walter: Stefka Mineva Wurm: Kurt Rydl Miller, vell soldat jubilat: Matteo Manuguerra Luisa, la seva filia: Angeles Gulin Laura, lloqarenca: Cecília Fondevila Un lIogarenc: Alfredo Heilbron

Director d'orquestra: Eugenio Marco Director d'escena: Giuseppe Giuliano

Director del cor: Romano Gandolfi

Director adjunt del cor: Vittorio Sicuri Violí concertino: Josep M.' Alpiste

Decoracions: Giancarlo Padovani. Sorrnani (Milà) Vestuari: Flora Brancatella. Casa d'Arte Jolanda (Roma)

ORQUESTRA SIMFòNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Comentaris a càrrec de Roger Alier, Xosé Aviñoa i Oriol Martorell, del Departament d'Art de la Universitat de Barcelona. 1---

LUISA MILLER

ACTE I

Plaça d'un poble tirolès en la qual es pot entreveure la casa de Miller, boscos i al fons el castell del comte Walter. És dia de festa al poble, car la filla de Miller, Luisa, ha reunit els seus veïns per festejar el seu aniver sari. El cor de vilatans descriu en el seu cant les virtuts de la noia que és saludada per tothom. Abans d'entrar al temple per donar gràcies a la divinitat, Luisa descriu aquells sentiments amorosos que un desconegut va des vetllar en el seu cor. D'entre la multitud d'amics es des taca aleshores el jove, abillat de caçador, que ofereix a Luisa un pom de flors; ella, per tal de diluir la inquie tud del pare, el presenta. Luisa i ell s'entretenen ales hores en manifestar-se paraules d'amor, mentre Miller continua tement que aquell amor no porti malvestats a la seva estimada filla. Efectivament, un cop els pre sents han entrat al temple, Wurm, un cortesà del castell proper, recorda a Miller que aquest li havia promès la mà de Luisa; Miller no vol interferir en els sentiments de la seva filla i es desentén de les amenaces de Wurm; aquest, aleshores, li comunica que el desconegut caçador no és altre que el fill del comte Walter, insinuant d'a questa manera les perverses intencions del noi envers la seva filla. Miller enfurismat, promet venjança.

Ens trobem ara a la sala del castell del comte Walter; aquest ha estat informat per Wurm de les activitats amoroses de Rcdolfo, el seu fill, notícies que molesten profundament el comte, que pretenia enllaçar-lo amb la duquessa Federica, amiga d'infantesa del jove. El comte, aleshores, es decideix a emprar tota la força de la seva autoritat per a aconseguir els seus propòsits. Quan Ro- I--�

del seu fill, el comte accedeix a deixar en llibertat a dolfo arriba, el seu pare li anuncia ja la visita de la du Luisa, que s'esvaneix mentre els pagesos cuiten a aju a la li ordena, haurà de demanar la mà. que.ssa qual, dar-la. Arriba, efectivament, Federica i el comte excusant-se els deixa sols; els dos joves recorden ale�hores antigues aventures d'infants; un cop, però, Rodolfo obre el seu cor a la la seva situació el clima duquessa, explicant-li ACTE II canvia; Federica no accepta les paraules de Rodolfo i queda molt trasbalsada. Luisa és a casa desconsolada per Ia situació, sobretot quan els seus veïns li expliquen el penós estat del seu Ens una altra vegada a casa de Miller; els caça tr?bem pare; arriba aleshores Wurm que fa sortir tothom i co dors son a punt per a sortir de cacera mentre Luisa es munica a Luisa que hi ha una manera d'alliberar el pera Rodolfo, a qui coneix pel nom de Carlo; ha estat seu pare; tot i els sentiments que nien en el seu cor, Lui posada en antecedents de la veritable identitat del seu sa accedeix a signar una carta dictada per Wurm en la i, per tant, es tem que no vindrà. Miller, que estimat. qual reconeix a pesar seu que l'amor envers Rodolfo era ha sentit parlar dels preparatius de les noces del fill fingit i que només cercava aprofitar-se de la seva alta comte, créixer en seu interior la fúria per �el sen� �l posició social. Luisa a contracor accepta fins i tot de pre I engany de que ha estat objecte la seva filla. De sobte sentar-se al castell i fer veure, davant una noble interes Rodolfo totes les d� però, . dissipant inquietuds apareix sada, que viu perduda d'amor per Wurm. pare I filla: a desgrat dels temors de Miller sobre l'acti tud del comte, Rodolfo confirma la seva intenció de Walter es desespera davant l'actitud del seu fill que no casar-se amb Luisa. El comte Walter es presenta sobta vol acceptar la seva voluntat de casar-se amb la duques dament a la casa decidit a posar les coses en clar; les sa, li permetria accedir a la noblesa i a la ;vega seves dures envers Luisa ofenen el pare que, co�a que. parau�es da fana oblidar la dubtosa manera com va aconseguir el recordant que havia estat soldat de l'antic comte, s'en comtat. Wurm li explica que la carta és ja en camí i fronta al comte. Walter, aleshores, fa entrar la guàrdia i també ha aconseguit convèncer Luisa per tal que es ordena que aquest sigui emmanillat. Luisa, agenollant clue presentí davant Federica i faci ostentació del seu amor davant comte, demana pietat per al seu pare, però se. e� fingit envers ell. Arriba aleshores Federica a la qual carregat de raó, no permet que la seva �Iller, se_nünt-se Walter tranquiHitza tot comunicant que Luisa no s'esti filla supliqui el que és de dret. El comte ordena emma mava de debò Rodolfo tal com molt aviat podrà ella nillar també Luisa, cosa que fa saltar Rodolfo el qual mateixa confirmar. La presència de Luisa porta més s'oposa a la dura decisió del seu pare enfrontant-se als tensió a Ia situació; ella lluita en el seu interior entre soldats; Walter manté la seva actitud mentre el fill deci acomplir el paper que li ha estat encomanat per tal de deix seguir Luisa a la presó. Veient, però, el decaïment I--� ¡--�

salvar el seu pare i els seus propis sentiments; amb tot, mentre ella definitivament a la tomba a la és quan Federica li pregunta pels sentiments, ella fingeix, jeurà que decidida a caure. desfet la de tremolosa, estimar Wurm, cosa que dóna esperances a Miller, per suposició per la noble dama. dre la seva filla estimada, li prega que desisteixi de do nar-se mort, ni que sigui per l'amor que ell li professa. Poc a va convencent la noia Mentrestant Rodolfo ha conegut el contingut de la carta poc desesperada que estripa la carta i al seu de terres i és presa del dolor i la desesperació; sentint-se traït, fa proposa pare fugir d'aquelles tan cruelment els han tractats. Ambdós es cridar Wurm i li comunica que es vol batre en duel amb que posen d'acord l'endemà matí i Miller surt. ell; Wurm, confós, i no sabent què fer, es barreja amb la per fugir que arriba en aquells instants, i fuig; el comte mu�titud Luisa aleshores i els seus sentiments arriba la intenció de perdonar el seu fill i de per s'agenolla repassa �mb tot encomanant-se a la divinitat; en moments metre-li el seu casament; Rodolfo, però, explica al seu aquells entra Rodolfo, abillat l'ocasió s'a pare la infidelitat de Luisa; aleshores el comte, molt segons nupcial que costa, i, sense que Luisa se n'adoni, vessa un líquid en subtilm.ent, li recorda l'amor de Federica de manera que una copa; a continuació sorprèn la noia tot demanant-li el �eu fill cau en el parany i, per despit, accedeix a casar si ha estat ella l'autora de la carta que li han fet arribar. S'hI, no sabent quin millor destí li espera, si les noces reconeix l'autenticitat de la Ro o la mort. Luisa, tremolosa, lletra; dolfo, aleshores, adduint un gran ofec, demana quelcom de beure i Luisa n'hi dóna de la copa enverinada i a con a cosa fa ACTE III tinuació el noi ordena Luisa de beure'n, que tot seguit. Sabent que s'acosta a la mort, Rodolfo co a maldar contra Luisa, a poc les parau Luisa és a casa seva desesperada per la fingida situació mença però poc les dels dos amants es tornen més dolces sobretot des que ha hagut de suportar; els veïns i, especialment, Lau de les La .s'em ra, l'aconsolen com poden mentre ella veu augmentar en prés oportunes explicacions. desesperació para aleshores dels dos amants que saben que res no els el cor quan s'assabenta dels pre sel:l el.remordiment salvar del cruel destí. Miller arriba i Rodolfo astorat paratíus nupcials que es duen a terme a la propera ca pot vol en ell les de la situació el seu pella. Sobtadament entra Miller, ja alliberat de les cade carregar culpes però estat li ho Finalment Luisa cau morta als nes i els acompanyants decideixen deixar-los sols en tan impedeix. del seu Arriben aleshores el comte, Wurm íntim moment. Pare i filla s'abracen i s'expliquen mú braços pare. i els convidats, que ser testimonis .de la els fets darrers. Luisa aleshores comença a in poden tragèdia; t�ament Rodolfo, treient forces del seu estat, mata Wurm i final smuar que vol amb els seus sofriments i prega ac�ba� ment cau mort al costat de Luisa. al seu pare que lliuri una carta al seu destinatari Ro dolfo, per de la aquest s'assabentarà d� tot mitjà qual XOSÉ AVIÑOA LA RESONANCIA DE UNA GRAN CAJA

1 oL_-::) - 3 " ___ A assai \I�gro . ______, a ------=::: "

l' - .., rv .------: ..., 1- -� � � ------<9 1� LUISA MILLER

ACTO I

Plaza de un pueblo tirolés en la que puede verse la casa de Miller, bosques y, al fondo, el castillo del conde Walter. Es día de fiesta en el lugar, debido al aniversa rio de la hija de Miller, Luisa, que es festejada por sus convecinos. El coro de vecinos describe en su canto las virtudes de la joven, que es saludada por todos los pre sentes. Antes de dirigirse al templo, Luisa describe los sentimientos amorosos que un desconocido ha hecho brotar en su corazón. De entre la multitud de amigos se destaca entonces el desconocido, vestido de cazador, quien ofrece a Luisa un ramo de flores; ella, a fin de disipar la inquietud del padre, se lo presenta. Ambos jóvenes se dedican entonces a intercambiarse palabras de amor, mientras Miller continúa temiendo que la in tervención del joven sea funesta para su hija. Efectiva mente, una vez que los presentes han entrado en el templo, Wurm, un cortesano del castillo cercano, re cuerda a Miller que éste le había prometido la mano de su hija; Miller, no queriendo interferirse en los senti mientos de su hija, se desentiende de las amenazas de Wurm; entonces el cortesano le descubre que el desco • a no nocido cazador que corteja su hija es otro que el hijo del conde Walter, insinuando de este modo per versas intenciones en el aprecio del joven hacia su hija. Miller entonces arde en deseos de vengarza por el ultra je que intuye.

CAJA DI AHORROS � �� DE MADRID Nos encontramos ahora en la sala del castillo del conde e éste ha sido informado por Wurm de las activi Walter; dades amorosas de su hijo, noticias que molestan pro caj��[?D@] fundamente al conde, quien pretende enlazar a su hijo I--�

ordena levantarse. Walter entonces hace detener tam con la duquesa Federica, amiga de infancia del joven. a Luisa, cosa que obliga a intervenir a Rodolfo que El conde, entonces, decide utilizar todos los recursos biéJ?- se mterpone entre su enamorada y los guardianes. El a su disposición, incluso la fuerza, para llevar a buen conde no ceja en su propósito, pero al ver el estado de sus Cuando llega Rodolfo, su padre le puert� pl.anes. abatimiento de su hijo, permite dejar libre a Luisa, quien la visita de la duquesa a quien, le ordena, debe a�lUncla debido a la tensión sufrida se desmaya. ra �eclararse y pedir su mano. Efectivamente, llega Fe denca y el conde deja a los dos jóvenes solos con un Rodolfo Federica recuerdan entonces vago pretexto. y ACTO II �ntiguas, a:venturas de niños en un clima de gran cordia hdad. Súbitamente Rodolfo abre su corazón a Federica y Luisa está en casa considerando lo desesperado de su le explica sus temores y las amenazas de su padre, cosa situación y su dolor se ve aumentado con la narración que profundamente a la joven noble que prome enfa�a de los convecinos que le describen el estado lamentable te recurnr a todos los recursos para evitar su boda con de su entonces Wurm que despide a los la muchacha. padre. Llega presentes y propone a Luisa un mcdo ele liberar a su a pesar de los sentimientos que Luisa mantiene De nuevo nos encontramos en casa de Miller; los caza padre; vivos en su corazón, accede, por amor al padre, a firmar dores están de partida mientras Luisa espera anhelante un papel dictado por Wurm en el que reconoce que su mente a Rodolfo, a quien conoce por el nombre de amor a Rodolfo era ficticio y sólo dirigido por interés Carlo; puesto que ha recibido las oportunas explicacio económico. También muy a pesar suyo acepta presen nes de su padre, duda de la fidelidad de su enamorado. tarse en el castillo y fingir amor desesperado por Wurm su Miller, que se ha enterado de los prepara �or par.te ante una noble interesada en aclarar la situación. tIVOS nupciales de la corte, siente crecer en su interior deseo de venganza. Llega entonces Rodolfo, poniendo e� Walter, por otro lado, se desespera ante Ia intransizen fm a toda puesto que anuncia que a pesar .sospecha, cia de su hijo que no quiere aceptar de ningún rnodo la de las presiones de su padre, se casará con Luisa. Se boda que el padre le propone, enlace que le permitiría entonces el propio conde, que ha seguido a su p��senta acceder de pleno derecho a la nobleza y disipar las du hIJO, por la altivez y el odio, insulta el honor y, llev�do das que existen sobre la extraña muerte del antiguo de este, que había sido soldado al servicio del Miller: conde. Wurm explica al conde que la carta está ya en antiguo le planta cara. Impasible, Walter llama cO?-de, que ha conseguido convencer a Luisa para a la guardia y ordena detener a Miller. Luisa entonces camil1:0.y que finja la Llega entonces Federica y se ante y suplica piedad para su padre, a�te duque�a. arro�illa "':'alter ante ella Luisa se ve obligada a renunciar a sus senti MIller, de la injusticia que se está co per� CQríSOl�nte mientos y fingir amor por el odiado Wurm. Es un rne metiendo no perrnite que su hija suplique por él y le merito de gran tensión puesto que la joven duda hasta --I--- ,..------1---

el último momento en interpretar su papel. A pesar de puede aceptar la decisión fatal de su hija y recurre a ello, las palabras de Luisa tranquilizan a Federica que todos los medios a su alcance para disuadirla; finalmen siente renacer en su ánimo esperanzas de ventura con te recuerda a Luisa la importancia que para él tiene su yugal. amor, cosa que convence a la joven. Ambos preparan entonces la huida del lugar para el día siguiente. Cuan Mientras tanto Rodolfo ha conocido el contenido de la do Miller ha salido, Luisa se recoge y medita sobre tan carta y siente que su espíritu se aboca a la desespera fatales sentimientos como los que nacieron en su cora ción; viéndose traicionado, hace llamar a Wurm y le zón, y eleva sus ruegos a la divinidad; entra entonces propone batirse en duelo; el noble, sorprendido por tal Rodolfo y, sin que Luisa se percate, diluye en una copa decisión, no sabe qué responder y, mezclándose con la el contenido de un fraseo. A continuación sorprende a multitud que llega en aquel instante, desaparece de la la amada con imprecaciones y demandas de explicación vista del encendido Rodolfo. Walter se dirige entonces sobre su actitud; Luisa no puede más que reconocer a su hijo y le comunica que le ha perdonado, de manera que la carta que Rodolfo exhibe es de su puño y letra; que podrá casarse a su antojo; Rodolfo entonces hace el joven entonces pide algo de beber para sofocar el saber a su padre que, puesto que ha sido traicionado fuego que le quema las entrañas; Luisa, cogiendo la por Luisa, accederá a la boda que él le propone, a pesar copa envenenada, se la da; Rodolfo bebe de ella y da del poco amor que siente hacia Federica. de beber a su enamorada.

ACTO III Sabiendo que su fin está cerca, Rodolfo no teme en abrir su corazón y llena de imprecaciones a su joven De nuevo Luisa ve renacer la desesperación por los tur amiga, palabras que ésta recibe como puñaladas en su bios manejos a que se ha visto sometida por las cir espíritu. Poco a poco las palabras duras se van enter cunstancias y el odio de los hombres; los convecinos y neciendo, sobre todo después de las oportunas explica en especial Laura, consuelan como pueden a la atribu ciones por parte de Luisa. Ambos son entonces. cons lada Luisa, sobre todo cuando llegan noticias de los pre cientes de su fatal destino que los une más allá de las parativos nupciales que tienen lugar en la capilla próxi pequeñas cosas de los que les rodean. Miller entra en ma. De golpe, entra Miller, libre ya de sus cadenas, y aquel instante y se puede percatar, en la ira con que le los acompañantes salen sigilosamente de la casa para mira Rodolfo, de la situación, pero no puede hacer dejar a solas a padre e hija; éstos se abrazan y expli nada, puesto que Luisa cae muerta en sus brazos. Lle can mutuamente su situación. Luisa entonces, presa de gan entonces el conde, Wurm y los acompañantes de la

- crueles sentimientos, pide a su padre que tenga a bien boda y son testimonios de los últimos coletazos de la hacer llegar una carta a su destinatario, carta dirigida a tragedia: Rodolfo, sacando fuerzas de flaqueza, mata Rodolfo en la que explica los motivos de su acción y con su espada a Wurm y a continuación cae muerto al que le llegará cuando ella esté ya sepultada. Miller no lado de su amada. 1------,

EL CONTINGUT MUSICAL

Aquesta òpera de Verdi es troba situada cap al final de la seva primera etapa com a compositor i és, per tant, una partitura que respecta encara les convencions for mals del seu temps, de manera que tota l'obra s'articula a l'entorn de les àries i altres números de forma fixa i establerta. Amb tot, ja es pot notar en alguns moments la voluntat de superar aquestes formes rígides, especial ment en els números de conjunt.

Obertura. - Verdi cada cop mostra menys interès per l'obertura, i després de Luisa Miller ja rara vegada n'escriurà una. La d'aquesta òpera, però, és força inte ressant, perquè Verdi la construí a l'entorn d'un tema destacat, que sentim desseguida i que s'anirà repetint al llarg de gairebé tota l'obertura. És un tema que sem bla, a més, lleugerament emparentat amb el de La forza del destino. Després de presentat aquest tema l'orques tra esclata en una mena de tempesta de la qual es va destacant el mateix tema, que sentirem tota l'estona, a vegades portat pel clarinet -amb un efecte lluminós de gran bellesa- i a vegades per tota l'orquestra.

ACTE I

1. Cor de pagesos: Com que l'obra és situada al Tirol, la música que canten els pagesos té un caire dolç i evocador dins l'estil que aleshores es considerava propi dels ambients «nòrdics» (i que trobem tam bé en el Guillem Tell de Rossini o la Linda di Cha- 11'WWÚX de El de la flauta i del flautí Donizetti). joc - és constant durant aquest cor. 2. Miller i Luisa, recitatiu, i aria de Luisa: «Lo vidi --,------,

e al primo palpito». És una peça brillant que con corda amb el caràcter festiu del cor inicial. La línia vocal és força ornamentada i requereix un domini de la coloratura. Segons la pràctica habitual, el cor alterna les seves frases amb la darrera part de l'ària.

3. Cabaletta - duo de Luisa i Rodolfo: "T'amo d'amor che esprirnere». Segons els costums de l'època, des prés de l'ària d'un personatge venia una segona part més ràpida, o cabaletta, separada de la primera part o ària pròpiament dita per una mica de diàleg en forma més o menys recitada (com més avançava el segle XIX més llarg es feia aquest diàleg interca lat) . Aquí, Verdi compleix amb la convenció de la caba letta, però en lloc de reservar-la per a Luisa sola hi fa intervenir Rodolfo, convertint-la així en un duo. La peça té els esquemes rítmics que són caracte rístics de Vereli. Després s'afegeixen al conjunt el cor i el vell Miller, repetint el tema. 4. Recitatiu: L'entrada del malvat Wurm és presenta da en forma de recitatiu, que es desenvolupa durant la discussió d'aquest amb el vell Miller. 5. Ària de Miller: Aquest, baríton, pare de Luisa, de fensa la seva filla ele la intromissió de Wurm, asse gurant que és ella la que- ha de triar marit. L'ària té un ritme. de vals lent. Acabada l'ària i després d'una continuació del diàleg Wurm-Miller segueix l'airosa cabaletta «Ah, fu giusto il mio sospetto». Com en tota cabaletta, tot el tema és cantat dos cops per Miller. Sense que pugui parlar-se de repetició ni d'auto plagi, l'espectador podrà notar la presència, en aquesta peçaí en moltes altres el'aquesta òpera, l'es til característic, el ritme i fins i tot les fórmules del Verdi més típic. �--I------, I

ACTE II 6. Escena Il. Recitatiu Walter-Wurm i ària de Wal ter: «11 mio sangue, la vita dm-ei». Walter, baix, 11. Escena del cor de pagesos, Luisa i Laura. El perso futur de Rodolfo i el preocupat pel expressant desig natge secundari de Laura fa, fins a cert punt, de de veure'l feliç, inicia ària també duu aquesta que portaveu dels sentiments favorables dels pagesos la seva cabaletta corresponent, però en aquest cas envers Luisa. Després d'una presentació indecisa el totalment unida a l'ària de tal manera que gairebé cor es llança a cantar amb solemnitat el passatge no es nota. La cabaletta en qüestió comença quan «Al villaggio del campo tornando» en el qual inter s'inicia el tema melòdic de la frase «Delle dolcezze venen també Laura i Luisa. d'aff'etto paterno». 12. Recitatiu Wurm-Luisa: Wurm ve a omplir el cap de 7. Cor de criats, i animat: «Quale un sorriso mogut Luisa amb les mentides que li explica perquè re d'amica sorte» serveix a per introduir el nou perso nunciï a Rodolfo. natge de Federica. 13. Ària de Luisa: «Tu puniscirni, o Signore», un dels 8. del recitatiu de Federica i Rodolf s'inicia Després moments culminants de l'òpera. En la seva cons el duo d'ambdós: «Dall'aule A de raggianti». l'època trucció, Verdi es va mostrar poc convencional, i va Verdi els duos també tenien cabaletta i per tant, introduir-hi frases de Wurm fins al punt que hi ha acabada inicial dels dos aquesta expansió personat moments que sembla un duo. Després de l'ària se ges, amb «Deh, la arnara». La té segueix parola peça gueix la preceptiva cabaletta «A brani, a brani», una melodia insistida habitual en en menys Verdi; amb intervencions de Wurm (això sí que era habi la cabaletta les combinacions de veus són enginyo tual, que un personatge o el cor intervinguessin a la ses i variades. cabaletta). El to de la peça ens recorda vagament 9. Escena Il. Cor de a caçadors capella: Un número el món vocal de La traviata. La veu de baix de que no faltava mai en era gairebé aquesta època Wurm es combina hàbilment amb la de la soprano un cor a capella, és a dir, sense acompanyament Luisa. orquestral. En aquest número el cor es veu inter 14. Escena Il. Wurm i Walter: Després d'un recitatiu ocasionalment de Luisa romput per exclamacions inicial Walter inicia un formós duo «L'alto .retaggío (amb i el no és reeixit. non orquestra) conjunt gaire ho brarnato. en el qual Wurm intervé amb un 10. Luisa i Rodolfo un comencen recitatiu variat, al caràcter secundari, però també brillant. es van el vell Miller i Walter. qual afegint després 15. Recitatiu. Walter-Wurm-Frederica i poc després És una extensa escena desemboca en un que quar Luisa: L'escena desemboca en un extens quartet tet molt variat i no gens convencional que es torna ple de troballes melòdiques i força original. un concertant amb el cor de i pagesos arquers. 16. Escena III. Rodolfo i un pagès: Recitatiu. L'acte acaba d'una manera una mica brusca, amb 17. Ària de Rodolfo: «Quando le sere al placido», una una discussió entre Rodolfo i Walter de en poca de les pàgines més destacades que Verdi va escriu titat. re per a tenor i punt culminant d'aquesta òpera. ,------,------,

Durant molts anys fou l'única peça que era habitual sentir d'aquesta partitura. Acabada l'ària pròpiament dita, segueix la cabaletta «L'ara o I'avello apprestarni», amb intervencions de Walter -que arriba aleshores- i el cor.

ACTE III

18. Un brevíssim preludi ens fa sentir el tema de l'o bertura, ara tocat de forma lenta i allargassada, com de mal averany. Segueix un cor de pagesos amb Laura i Luisa que duu força intervencions de flauta, decoratives i juganeres. Laura hi té un curt paper. 19. Duo Miller-Luisa: Precedit d'un recitatiu, és iniciat per Luisa amb frases que requereixen domini de la coloratura: «La tomba è un letto», El duo s'inicia pròpiament amb «Di rughe il volto». Després hi ha una segona part més animada i molt variada, que s'inicia amb «Andrern raminghi e poveri». 20. El finale de l'acte, l'inicia Luisa, que ja ha sentit l'orgue de l'església que significa el casament de Ro dolfo amb Federica. L'entrada de Rodolfo fa iniciar un extens duo durant el qual Rodolfo beu el verí que ell mateix ha coHocat en l'aigua i després el fa beure a Luisa. El duo s'amplia amb l'arribada suc cessiva de Miller i es transforma en trio. Finalment amb l'afegit de Walter i el cor acaba l'òpera sense PIANOS estendre's gaire en el final. ROGER ALIER - - INSTRUMENTS DE MÚSICA

NOTA: La numeració de les peces és convencional i no liE=I MUSICAL correspon a la de la partitura). Gran Via de les Corts Catalanes, 496 (Borrell-Viladomat) Barcelona-15

Tels. 254 79 02 - 254 66 40 Arturo Paz Huguet, Perito Industrial y Periodista Técnico, especialista en la divulgación didáctica de la técnica electrónica y un gran experto en Video (redactor técnico de "Video Actualidad", corresponsal de "ACE International", secretario de las "Jornadas Profesionales de Video" en

Sonimag ... ) Su informe de hoy versa sobre la importancia de la calidad de la cinta para obtener una congelación de imagen perfecta.

La congelación r de imagen l/ somete a la cinta a grandes esfuerzos.

Congelación al cabo de 1 segundo: Congelación al cabo de 30 minutos:

nítida. No se Imagen nítida. Esto significa elevada Imagen aprecia ninguna Video cassettes Agfa High Para seguridad suya: Control de luminosidad, exee/ente pureza de color pérdida notsbte en la calidad de la Color: la condición decisiva Calidad Agfa. contornos bien definidos. con relación a la obtenida en el y muy imagen para obtener imágenes con Entre los diferentes controles de primer segundo. una magnifica fidelidad calidad que realiza Agfa en sus cromática. cintas, se L� tecnologia Agfa High encuentra el Color que se emplea en el "High Color de es El esfuerzo a que se ve sometida la cinta de video durante la congelación imagen recubrimiento de la cinta Quality Se fácil de calcular. Así, cuando se quiere estudiar la imagen de un deportista en una fase de video, utiliza una muy Control". se invierten 30 elevada cantidad de trata de una determinada -por ejemplo, en el momento decisivo de pasar ellistón- y video pigmentos ultrafinos, que prueba para minutos en la observación, ello significa que cada una de las dos cabezas de que giran se verificar la luminosidad, la la cinta. Es decir se han luego comprimen para a 25 ha cruzado 45.000 veces por el mismo trozo (pista) de que ris, obtener una cinta muy lisa pureza del color y la estabilidad en total 90.000 Si la cinta es de calidad mediocre, ello equivale al producido pasadas. y uniforme. Gracias a ello, de imagen. de las lo a través de una desgaste total pistas, que podemos asimilar, analogia se obtienen imágenes de Y sin olvidar cinematográfica, a quemar el fotograma de una película de cine. que el excelente calidad: elevada de las cuales desgaste de la cinta de video motiva el desprendimiento particulas magnéticas, luminosidad y contornos pueden taponar los finos entrehierros de las cabezas. muy claros, tanto en la formas en colores. Pero no tenga ningún temor cuando utilice una videocassete de buena calidad, pues como no calidad de la imagen permanece invariable (no pierde en color ni en definición) y, a la vez, se producen desprendimientos de particulas perj cinta de calidad se distingue, entre otras cosas, una lisa, que es por presentar superficie muy r-u_d_ic_i_a_le_s_._L_a_e_x_p_l_ic_a_c_io_'_n_e_s_s_e_n_c_i_ll_a_: 'I el roce _u_n_a_� condición indispensable para que entre las cabezas la cinta se efectúe Videocassettes Color repetido y La expresión "cinta High con un suave deslizamiento. de video perfecta", Imágenes de significa para el magnífica fidelidad cromática. Para todos los formatos actuales. técnico: cinta de superfície lisa, con La mayoría de los magnetoscopios permiten obtener la un recubrimiento congelación de imagen. Las zonas de perturbación uniforme de los de alia (rayas horizontales) que pueden aparecér a veces en la pigmentos densidad sobre un Para información Audio a: zona central de la se pueden desplazar con y Video, dirigirse imagen, soporte elástico, ayuda del mando de seguimiento ("Iracking"). Algunos pero de rigidez ele AGFA SA realizan esta compensación vada. GEVAERT, magnetoscopios - 2075411 - Barcelona-25 automáticamente. División Cintas Magnéticas. Provenza, 392 Teléfono I 1------,

Josep Carreras Angeles Gulín Stefka Mineva Kurt Rydl

Matteo Manuguerra Justina Díaz Cecília Fondevila Alfredo Heilbron . pro mUSICa

PATRONAT PRO MÚSICA DE BARCELONA XXV TEMPORADA MUSICAL

ENGLISH CHAMBER ORCI-IESTRA

Eugenio Marco Giuseppe Giuliano MURRAY PERAHIA piano

Sir CHARL·ES MACKERRAS director

Dimecres, 9 de febrer de 1983, a les 21 h.

DVORAK: Serenata - BEETHOVEN: Concert

per a piano núm. 3 - MOZART: Simfonia núm. 39

PALAU DE LA MÚSICA CATALANA Romano Gandolfi Vittorio Sicuri

Venda de localitats a les taquilles del Palau, dies feiners, de 17 a 21 h. Preus especials per a" estudiants. I

3 versiones: de Luxe � Berlina - SR � 3 transmisiones: 4 vel. - 5 vel. - Automático - 3 motores: 1.3 S (75 cv) - 1.6 S (90 cv) - 1.6 D Diesel.(S4 cv) , 2 carrocerías; 3 puertas y S puertas � P. V �P. matriculado con Impuesto de Eujo: desde Ptas. 989.062,-

Tracción delantera - Motor OHC transversal -

2 versiones: Luxus � Berlina - 3 transmisiones:

- - 4 vel. - S vel. Automático 3 motores: 1.6 S (90 cv) - 1.8 E (Inyección 115 cv) - 1.6 D Diesel (54 cv) - P.V.P. matriculado con Impuesto de Lujo: desde Ptas. 1.223.353,-

5 _ _ Opel Ascona puertas Tracción delantera Motor OHC transversal - 2 versiones: Luxus Berlina - 3 transmisiones: 4 vel.

- 5 vel. - Automático 3 motores: 1.6 S (90 cv) - GIUSEPPE VERDI 1.8 E (Inyección 115 cy) - 1.6 D Diesel (54 cv) - P. V.P. matriculado con Impuesto de Lujo: desde Ptas. 1.270.035,- Nascut el 1813 a Roncole, al ducat de Parma -el mateix any que una altra figura destacadíssima en la història de la música i, singularrnent, en la de l'escena, Richard

- a - el arribaria ésser una de les 3 motores: 2.0 S (100 cv) 2.0 E (Inyección 110 cv) Rekord Wagner-, que figures

- - Opel 2.3 D Diesel (65 cv) 2 versiones: De luxe y Berlina musicals més del XIX, no encara . - prestigioses segle podia Caja cambios: 4 vel. 4 vel. con Overdrive Automático - También Opel Rekord Caravan. endevinar el seu futur al si d'una família de nul·la afició P.V.P. matriculado con Impuesto de Lujo: musical. No fou fins el 1823, als deu anys, que un merca desde Ptas. 1.368.431,- der el prengué sota la seva protecció i féu possible que Verdi comencés a entrar en el món de la música a la ciutat propera de Bussetto. Als 15 anys, per a una estre

- Motor 6 cil. Inyección 31. ISO cv. Din. 215 km/h. na de Il barbiere di de Rossini una - - compongué S velocidades o Automático Aire acondicionado Siviglia

� una tantes a la Dirección asistida ElevaJunas eléctrico y muchos obertura, de que s'havien escrit per po - P. V.P. matriculado con de otros extras Impuesto El 1832 una beca per a traslla Lujo: desde Ptas. 2.665.499,- pular òpera. aconseguí dar-se a Milà, ciutat en la qual fou refusada la seva en trada al Conservatori. A aquesta contrarietat en seguiren d'altres que feren carrera El Motor 6 cil. Inyección 31. 180 cv. Din. 210 km/h. molt dificultosa la musical del jove Verdi. - - S velocidades o Automático Aire acondícionado èxit destacable i sens - primer operístic perdurable fou, Dirección asistida Elevalunas eléctrico y muchos otros

- obra amb trets extras P.V.P. matríeulado con Impuesto de dubte, Nabucco, el 1842, que pintava Lujo: desde Ptas. 2.547.298,- molt del moment, l'opressió política dels jueus a Babi lònia, característica que encengué en el públic entusias me per l'obra i pel compositor que poc a poc fou de Coupé deportivo - Motor Inyección 2.0 E (110 cv) cantant-se per vinculables a la situació d'o - - - temàtiques 5 velocidades Encendido electrónico Llantas aleación Faros

- - - en es trobava la Itàlia halógenos Asientos Recaro Parabrisas laminado Cristales pressió política què d'aquells tintados - Spoilers traseros y laterales - Opciones: Aire moments. En aquest sentit cal entendre algunes de les acondicionado - Pintura metalizada - Grupo trasero antiblocante

- estrenes I Lombardi Emani Techo solar P.V.P. matriculado con Impuesto de Lujo: posteriors, (1843), (1844), desde Ptas. 1.345.954,- AttiZa (1846), I masnadieri (1847) a la mateixa Luisa Miller (1849). Amb tot, però, el prestigi definitiu de Ver di arribà amb la trilogia dels primers anys de 1850, Rigo letto (1851), La traviata i Il trovatore (1853), que asse nyalen àdhuc una fita en la història de l'òpera pel que signifiquen d'innovació en el llenguatge musical i operís tic del compositor. Efectivament, en aquestes tres obres I--�

Verdi es manifesta ja com a home de teatre amb llen guatge propi, ben allunyat dels esquemes plenament ro màntics en què s'emmarcaven les altres composicions. A aquestes tres òperes seguiren altres estrenes de presti gi, Un ballo in maschera (1859), La forza del destino (1862) i el Don Carlo (1867), que coHocaren el nom de Verdi per sobre de tots els compositors de teatre del moment, àdhuc per damunt de Wagner que en aquests moments començava a fer realitat molts dels seus som nis musicals. Verdi, que s'havia vinculat a través de les seves composicions al moviment patriòtic del Risorgi mento italià, motiu pel qual fou nomenat membre del parlament, continuà la seva labor amb tres òperes molt significatives, Aida (1871), Otello (1887) i Falstaff (1893); les dues darreres, singularment, assenyalen un moment musical molt interessant pel que tenen d'obres com postes després d'una llarga lluita per imposar els pro pis principis musicals i d'un llarg període d'absolut pre domini en tots els teatres d'òpera europeus; són, efec tivament com el testament d'un home madur musical ment i que ha aconseguit un llenguatge melòdic i operís tic propi, si bé arrelat en els seus predecessors, Rossini, Bellini i Donizetti. La darrera òpera, singularment, aparegué en un moment en què altres compositors operístics iniciaven la refor ma dels esquemes imposats per Verdi al llarg de qua ranta anys, reforma que prendria el nom de verisme i que acabaria per imposar-se a molts dels afeccionats. Verdi, però, continuà essent el més gran representant de l'òpera italiana de la segona meitat del segle XIX, aurèola en la qual morí el 1901, als vuitanta-set anys.

x. A. 1------,

unano sostenida. Lleva/nosmásdecien años

dando 'élDo depecho" UN TOMBANT SIGNIFICATIU EN l'EVOLUCIÓ DE VERDI: lUISA MillER en elmundo del Seguro, En la majoria de les anàlisis que han estat dedicades a como una nota quese l'estudi del fenomen Verdi contemplant-lo a través de prolonga les 27 òperes que perfilen la trajectòria innegablement ascendent del seu estil, hom ha tendit a classificar aques indefinidatnente... ta evolució en tres períodes. Sens dubte, pot establir-se en el catàleg de la seva producció una primera etapa, Con y que ell anomenarà «armi di galera», la segona on sobre fuerza confianza. surten les tres obres que consolidarien arreu el seu nom com el del més genial operista italià del seu temps -Rigoletto, Trovatore i Traviata- i la fase culminada amb altres dos tríptics; el de la plenitud que s'afirma en Un ballo in maschera, La forza del destino i Don Carlo, i el que de manera definitiva va epilogar esplen dorosament la seva potència creadora que gravita en Aida, malgrat l'artifici anecdòtic del tema escènic es collit, i guanya la més gran profunditat musical i dra màtica en Otello i la més forta originalitat en Falstai].

t- Davant darreres obres, semblar l'au .r. .". d'aquestes pot que (I � ... tor s'apartà totalment del llenguatge genuí, propi de �\.\J les seves primeres realitzacions, però aquesta suposada ruptura entre les primeres i últimes partitures no es LA UNION Y EL FENIX va produir del tot. ESPAÑOL. Fugint d'una excessiva simplificació amb referència a SU Compañía de Seguros de toda lavida. l'innovador concepte operístic de Verdi, s'ha dit, amb certa raó, que el seu mestratge tècnic va evolucionar molt, el seu refinament i subtilesa expositiva a:ugmen taren notablement, però les característiques fonamen- ¡

I en amb l'estrena de Luisa tals de la seva personalitat canviaren relativament poc. aquell m.ateix any, Miller, sembla de un tombant decisiu en el En cert sentit, trobem en Nabucco o Ernani una força produir-se, sobte, de la seva La nova semblant, intensitat, rectitud i emoció que són essència �ese!lvolupament personalitat. òpera, en un tema de Schiller, difereix en ma en a En la manera d'expressar aquesta inspirada gran C?tello Falstaff. de com si hi reflectir els realitat, va produir-se un progrés portentós, però les nera. le� ,Precedents, volgués canvis del seu tendents a un de qualitats peculiars, definidores d'una vigorosa persona POhtiCS país, període calma. A la i de les seves litat varen continuar essent les mateixes. �ús,ic� aspra f:agorosa pàgi nes «revolucionàries», nova Tal vegada és Luisa Miller l'òpera que justifica més ela segueix aquesta partitura sembla una lírica rament el punt de vista abans exposat. Tretze títols qu� .exhala� at�osfera assossegada, mes serena, l tambe se a un més de precediren a aquesta al llarg dels deu anys (des del cenyeix llenguatge purat i 1839, quan va estrenar-se Oberta di San Bonifacio, la precís. Podríem pensar Luisa Miller, el primera producció del jove operista que ja fou rebuda que assenyala principi nova de la molt favorablement a Milà, fins a 1849 en què Luisa �'una �anera �ompositiva pròpia segona epoca de És evident la seva teatral Miller va representar-se per primera vegada al teatre Verd!.. que concepció un endavant en i la San de Nàpols), els «armi di galera» que prefigu r�pr�senta Important pas l'esperit Carla. tecmca creadora de l'artista. El sentiment amo la Imatge d'un Verdi integrat al Risorgimento, plàcid rare? ha a moviment de rebel·lió contra la dominació austríaca de rós, idíllic, suseeït l'apassionament violent que fou en la de les ante la seva pàtria. u.na c,?nstant majoria composicions riors, l des del de vista estrictament s'as El compositor obté en aquella dècada el primer triomf punt musical, una molt més íntima relació entre la i total amb l'escenificació a la Scala milanesa de Nabucco. segura paraula la nota, entre el text literari i la realitat melòdica. Jana Tot Itàlia adoptà molt aviat el cèlebre cor «Va pensiero, en » la la fòrmula de les àries dorati ... com un cant de rebellió i d'esperança. �robem partitura separades sull'a.li l més a artificalment la cosa fa fou aclamat com a músic tant com per la seva !llenys enllaçades, qual Ve�dI pressentir moment el seria el discurs continu actitud de contestatari polític. En 1849 donà a conèixer algun que que en Otello. Al de la La battaglia di Legnano imbuït per un esperit d'allibera .s'acons�guiria plenament llarg partitura, velem ha el «recitative secco en aquest drama on evoca la primera que desaparegut c�ó <;lu.e simboli�za a ser únicament i la tensió emotiva victoria de la lliga lombarda sobre Frederic Barbarroja. que passa melòdic, ¡

semanas de •••

Un nuevo libro coleccionable en fascículos con la apasionante historia del Gran Teatro del Liceo. Los últimos ISO años de Barcelona y de la cul tura catalana reflejados a través de la fascina HISIDRIA DEL ción la ha tenido su máxima por ópera, que GRAN TEATRO DEL LICEO expresión en el Liceo Barcelonés. Escrito por Roger Alier y editado por La Vanguardia, que Cada semana un fascículo durante 16 semanas se lo ofrecerá, sin coste al guno, a través de las páginas de su suplemento en el suplemento dominical dominical.

«En el verano de 1787, el via «Desde la derrota de 1714, jero y economisra inglés Arthur el gobierno era ejercido en Young visitó Barcelona y escri Cataluña principalmeme bió en su pais que la pasión por por las autoridades milita cl tearrc y ópera era mayor que: res ... El capitán general de el de nuestro Covent Garden. Barcelona, marqués de la y seguia: "Vi a un hcrrero. Mina. fue el imroductor de sofocado todavía después de la ópera en nuestra ciudad haber estado golpeando el yun desde 1750.) que, y con las mangas de la ca «El aventurero y donjuanes misa cnrrolladas hasta más co Giacomo Casanova fue arriba del codo. que parecía encarcelado en 1768 en Bar disfrutar del tanto espectáculo celona por el capitán gene o más que la buena sociedad de ral conde de Riela. sucesor los paicos."» del marquès de la Mina: as¡ - .c 1815: el descubrimiento de se vengó Ricia de que el la música de Rossini desen donjuan Italiano le hubiera cadeno un verdadero furor quitado a su amanté. la fa un en Barcelona.. que palpita en aquests fragments els dóna interès operístico mosa bailarina Nina Ber - gon/i.. al de les mateixes àries, amb les ,,1837: con la puesta en equivalent quals poden marcha del teatro de Mon comparar-se per la seva força i riquesa descriptiva. tcsión nacía la apasionante aventura del Gran Teatro altres de Luisa Miller sem Tanmateix, però, aspectes del Licco.. blen desmentir un trencament sobtat amb l'estil ante rior, fet que desdibuixa la parcellació de l'art del gran mestre italià en períodes clarament diferenciats. L'òpera ens mostra un Verdi que no s'ha desvinculat encara de la influència de Donizetti i que cultiva el «bel canto» de Bellini, amb accents de nova vitalitat. L'autor de L'elisir d'amare sembla, malgrat tot, ésser present en l'escriptura de les «cabalette» i els duos. De Bellini trobem el caràcter de l'enamorada elegíaca i no són aliens a l'ambient del primer acte -per exemple- el reflex «naïf» de La Sonnambula, encara que les estruc ••• tures melòdiques combinen les proeses vocals de la «coloratura» i certes exigències dramàtiques que s'anti apasionantes cipen a la significació dels immediats Rigoletto, Il tro vatore i La traviata. Luisa Miller fa indeterrninada la frontera que s'ha vol gut establir entre la primera i segona etapa en la tran historias sició del compositor, mes, tanmateix, obre un camí a partitures millor escrites i a una música més profunda donant a tothom motius sobrats per admirar i estimar la personalitat de Giuseppe Verdi, d'aquesta figura ge cc s com ha estat valorada per Stravinsky. cole ionable gantina,

XAVIER MONTSALVATGE --I--�

HISTÒRIA DE LUISA MILLER

Luisa Miller, considerada per molts crítics l'òpera-pivot en la qual comença a canviar l'estil de Verdi cap a una forma més madura, que donarà després els fruits esplen dorosos de Rigoletto, La traviata i Il trovatore, entre 1851 i 1853, fou estrenada al Teatro San Carlo de Nàpols el 8 de desembre de 1849.

No fou un gran èxit -en el fons l'òpera és una mica mancada de la personalitat forta i tenebrosa d'altres òperes de la primera època verdiana, sense encara la penetració psicològica i la força de les abans citades. Per aquesta raó, l'òpera es passejà pels teatres italians durant algun temps i trigà a arribar a l'estranger.

Fou estrenada a París, finalment, justament tres anys després de la «prernière», el 7 de desembre de 1852. L'any següent fou representada a Londres, al Her Majesty's Theatre; no arribà al Covent Garden fins al 1874, època en la qual Luisa Miller ja havia començat a perdre la relativa popularitat de què gaudí els anys 1860. La prova és que ja no es tornà a fer a Londres en els vuitanta anys que seguiren. A Madrid s'estrenà el 1852 i a Nova I

York hi arribà el 1854, però al Metropolitan no fou re presentada fins el 1929, època en la qual era una veri table raresa, ja que Luisa Miller estigué molts anys pràc ticament oblidada.

Com de costum, Barcelona s'anticipà a totes les altres ciutats europees no italianes en presentar Luisa Miller un any abans que cap altre: l'estrena tingué lloc al Gran Teatre del Liceu el 28 d'octubre de 1851. Es repetí algun cop més fins al 1865 i després estigué més de cent anys oblidada.

Fou Montserrat Caballé la cantant que més ha fet, mo dernarnent, per a la resurrecció d'aquest títol, que im pressionà molt favorablement el públic del Metropolitan de Nova York quan ella el protagonitzà l'any 1968.

També el cantà a a la 1971-72 Barcelona, temporada interior/Decoración assolint un dels seus èxits més destacats. En total, Arquitectura doncs, al Liceu s'ha representat aquesta òpera 22 cops, Provenza, 281 (entre Vía Layetana y Lauria) el darrer dels quals fou el 3 de febrer de 1972. Tels. 215 76 99 - 215 75 87 Barcelona-a?

R. A. ¡--� VI5TA «Especialistes en Alta Fidelitat»

DISCOGRAFIA

La present discografia ofereix només versions comer cials completes. Els personatges són presentats en l'or dre següent: Luisa Miller, Rodolfo, Miller, Federica, Comte Walter i Wurm, finalment s'indica l'orquestra i els cors i llur director.

1945 (ca.) PREISER LM 1 (en alemany) Maria Cebotari, Hans Hopf, Josef Hermann, He lena Rott, Kurt Bohme, George Hann, Orquestra de l'Estat de Saxònia, cor de l'Opera de l'Estat de Dresden, Karl Elmendorff.

1951 CETRA 1221 Lucia Kelston, Giacomo Lauri-Volpi, Scipione Co lombo, Miti Truccato-Pace, Giacomo Vaghi, Duilio Baroti, Orquestra i Cors de la RAI de Roma, Ma rio Rossi.

1965 RCA LMDS 6168 (reedició RCA SER 5713/5 de 1975) Anna Moffo, Carlo Bergonzi, Cornell McNeil, Shir ley Verrett, Giorgio Tozzi, Ezio Flagello, Orques tra i Cors de la RAI italiana, Fausto Cleva.

1976 DECCA SET 606 B Montserrat Caballé, Luciano Pavarotti, Sherrill Milnes, Anna Reynolds, Bonaldo Giaotti, Richard Van Filharmònica Nacional, Cors Allan, Orquestra . de l'Opera de Londres, Peter Maag.

1980 DG 2709 096 Katia Ricciarelli, Plácido Domingo, Renato Bru son, Elena Obraztsova, Gwynne Howell, Vladimiro Ganzarolli, Orquestra i Cors de la Royal Opera House Covent Garden, Lorin Maazel. ---,--�

lA PROPERA ÒPERA

Novament El Gran Teatre del Liceu ens proposa una partitura de Verdi, Macbeth, obra inspirada en l'homò nim treball de William Shakespeare i que forma part de l'estol d'obres verdianes que conformen el programa de la present temporada.

Un repartiment molt interessant fet a base d'Olivia Stapp, que tingué una excellent prestació la temporada passada a Ernani de Verdi i dels barítons Silvano Carro bebelin'l lli i Piero Cappuccilli, que alternaran la seva prestació en el paper de Macbeth.

Com a del boutique complement panorama vocal intervindran Justino Díaz, Lawrence Bakst, Josep Ruiz, María Uriz i Ramón Gajas.

La producció de Giuseppe de Tomasi i els decorats de La Bottega Veneziana -que han estat presents en el Don Carlo i el Roméo et Juliette i serviran encara per a La [orza del Destino i el Faust d'aquesta temporada completaran un espectacle dirigit per Giuseppe de To de masi. Consejo Ciento,298�3019788 TenorViñas,5,� 20997 53 serà Nicola L'orquestra dirigida per Rescigno. BARCELONA �--,-----,

ADMINISTRADOR: Lluís Andreu DIRECTOR MUSICAL: Eugenio Marco DIRECTOR D'ESCENARI: Dídac Monjo ASSISTENTS MUSICALS: Jordi Giró Miguel Ortega Javier Pérez-Batista Lolita Poveda

APUNTADOR: Jaume Tribó CAP DE PREMSA I REL. PúBLIQUES: Adelita Rocha CAP D'ABONAMENT I TAQUILLES: Josefina Carbonell CAP D'ADMINISTRACIÓ: Joan Antich SERVEI MÈDIC: Dr. Enric Bosch CONSORCI DEL SECRETARIA: Josep Delgado Maria Antònia Claramunt GRAN TEATRE DEL LICEU María José García CAP DE MAQUINISTES: Constanci Anguera GENERALITAT DE CATALUNYA CAP D'ELECTRICISTES: Francesc Tuset AJUNTAMENT DE BARCELONA CAP D'UTILLATGE: Jaume Payet SOCIETAT DEL GRAN TEATRE DEL LICEU CAP DE SASTRERIA: Remei Mollor CAP DE MAQUILLATGE: Martha Vázquez PERRUQUERIA: «Damaret» SABATERIA: « Valldeperas» MOBLES: Almirall PATRONAT DEL CONSORCI Assistència tècnica: JORQUERA HNOS., pianos PRESIDENT: Molt Honorable Sr. Jordi Pujol PUBLICITAT I PROGRAMES: Publi-Tempo

VICE-PRESIDENT: ExceHentíssim Sr. Pasqual Maragall NOTES IMPORTANTS: Un cop començada la funció, no serà permesa l'entrada a la sala, així com verificar GERENT: Sr. Lluís Portabella enregistraments, fotografies o filmar escenes de qual sevol tipus. VOCALS: Les funcions començaran puntualment a l'hora in dicada. Antoni Sàbat (Generalitat de Catalunya) El Patronat del Consorci del Gran Teatre del Liceu, Montserrat Albet (Generalitat de Catalunya) si les circumstàncies ho reclamen, podrà alterar les dates, els programes o els intèrprets anunciats en Rafael Pradas (Ajuntament de Barcelona) aquest programa. Jordi Vallverdú de Barcelona) (Ajuntament En compliment d'allò que disposa l'Article 92 del Re R. Martínez Callén (Ajuntament de Barcelona) glament d'Espectacles, és prohibit de fumar als pas sadissos; hom ha d'utilitzar el Saló del ler. pis i el Manuel Bertrand (Societat del G. T. del Liceu) vestíbul de l'entrada. Fèlix M .. Millet (Societat del G. T. del Liceu) Maria Vilardell (Societat del G. T. del Liceu) Accés pel carrer St. Pau núm. 1 bis Carles Mir (Societat del G. T. del Liceu) 6.

Oli de Ramon Casas del SECRETARI: PORTADA: (Cercle Liceu) Adrià Alvarez I PRÒXIMES FUNCIONS J742 MACBETH Verdi Silvano Carrolli (13 i lS/lI) Piera Cappuccilli (17 /II) Olivia Staap Justina Diaz Lawrence Bakst José Ruiz Maria Uriz Ramón Gajas Jesús Castillón Vicenç Esteve Director d'orquestra: Nicola Rescigno Director d'escena: Giuseppe de Tomasi Director del cor: Romano Gandolfi Director adjunt del cor: Vittorio Sicuri Decoracions: Giuseppe Ranchelli La Bottega Veneziana - Treviso

- Vestuari: Eugenio Gilardi Arrigo - Milà Diumenge, 13 de febrer, 17 h., funció núm. 30, torn T Dimarts, 15 de febrer, 21 h., funció núm. 31, torn B Dijous, 17 de febrer, 21 h.. funció núm. 32, torn C HAENDEL ESTRENO EL MESIAS y los escoceses estrenaron whisky, En el mismo LA FORZA DEL DESTINO año nació en White una marca Verdi Edimburgo, Horse, de que con el se haria tan famosa como Eva Marton whisky tiempo el oratorio Haendel. Piera Cappuccilli célebre de Giuseppe Giacomini Así dos procesos artísticos, el de componer música Alexandrina Miltscheva . y el de con Paul Pliska elaborar, antiguos métodos, whisky, siguen Sesto Bruscantini perdurando con el paso de los años. Cada vez que Ramon Gajas escuche "El Mesias" o su música preferida, acompañada Cecília Fondevila de un excelente Vicenç Esteve White Horse, Piera de Palma whisky le sabrá please! Jesús Castillón mejor. Director d'orquestra: Nicola Rescigno Director d'escena: Tito Serebrinsky Director del cor: Romano Gandolfi Director adjunt del COl': Vittorio Sicuri Decoracions: Ferruccio Villagrossi - ... .. - -,:.::;��·¡r';�,:.'" La Bottega Veneziana Treviso Vestuari: Teatro AHa Scala - Milà ,.,,�"" Diumenge, 20 de febrer, 17 h., funció núm. 33, MI torn T Dimecres, 23 de febrer, 21 h., funció núm. 34, I C HO��f torn ,""G��Fin. Old W Scotch Funció de gaZa Whisl\)' Dissabte, 26 de febrer, 21'30 h., funció núm. 35, torn A EL ESCOCES DE Los ESCOCESES Desde - - LLORET. S.A .. lndrstne Gráfica Dep. legal B 35492 1981 j742